Dret a parlar

Post on 22-Jun-2015

640 views 5 download

Transcript of Dret a parlar

DRET A PARLAR

Marta Cabrera Vega.

Nieves Tobaruela Mendoza.

UIB (Seu Eivissa).

Aprenentatge de les Llengües en Contextos Multilingües.

En aquesta presentació Power Point, parlarem sobre la importància

de

totes i cadascuna de les llengües existents al món, ja que totes elles

tenen unes particularitats pròpies que les fan riques

per a la resta de la humanitat.

A més a més, tractarem temes com ara: els prejudicis lingüístics, la

universalitat lingüística, els manlleus, la situació lingüística als

diferents països, les llengües franques, les llengües artificials i , per

últim, l’anglès com a llengua d’abast mundial.

INTRODUCCIÓ

Prejudicis lingüístics Visió subjectiva

Actitud racista

Prejudicis lingüístics entre diferents llengües.

Prejudicis lingüístics dins la pròpia llengua

(variants geogràfiques): El model estàndard.

Conclusió: Totes les llengües de la Terra són iguals

en dignitat.

El nostres cas: Les Illes Balears

Diversitat.

PARLAR DE MANERA DIFERENT I CONVIURE

El fet de parlar ens identifica com a humans.

Linguasfera.

Gramàtica Universal Noam Chomsky.

Universal Lingüístic (característiques comuns a

totes les llegües) Joseph H. Greenberg.

Urspräche.

LES LLENGÜES TENEN MOLT EN COMÚ. ELS

UNIVERSALS LINGÜÍSTICS

Les llengües són una expressió de multiculturalitat.

Tots els idiomes estan formats per paraules extretes

d’altres llengües Manlleus.

Contacte entre cultures i pobles.

Anorac (de l’esquimal), benzina (de l’àrab a través del

llatí), cotxe (de l’hongarès), estalvi (del basc), guitarra

(del grec), iogurt (del turc), xiclet (del castellà), etc.

COMPARTIR PARAULES. ELS MANLLEUS

Segons la política i la consciència social de cada

país, la situació de cada llengua dins el seu

territori canvia.

Situació lingüística a:

1) Europa: Espanya i l’àrea lingüística del català.

2) Amèrica.

3) Àfrica.

4) Àsia.

5) Pacífic.

LLENGÜES I SOCIETATS: UN COP D’ULL

AL MÓN

Les llengües franques

Llengües que han facilitat la comunicació en determinats

terrenys del coneixement humà Llengües franques.

Casos antics: sànscrit, llatí, àrab, italià, francès i alemany.

Casos actuals: àrab, rus, swahili, tokpisin, bahasa

indonèsia, l’anglès, castellà i portuguès.

Llengües mixtes en territoris concrets Pidgin.

Llengües de signes:

1) Indis de les praderies de Nord-amèrica.

2) Els sordmuts.

HI HA LLENGÜES PER ANAR PEL MÓN?

Les llengües artificials

Objectiu: afavorir la comunicació interlingüística.

Segles XVII i XVIII: Kircher Ars Magna de

Ramón Llull.

Segle XIX i XX: creació de projectes d’idiomes

artificials.

L’esperanto Ludwig Zamenhof.

Ficció, literatura i cinema.

HI HA LLENGÜES PER ANAR PEL MÓN?

L’anglès i el nou ordre lingüístic mundial

Gran difusió internacional: informàtica, comerç, ciència,

comunicació audiovisual i diplomàcia, etc.

Fàcil o difícil?

Hegemonia dels EUA en els terrenys econòmic, mediàtic,

polític i militar.

Llengua anglesa estil de vida.

Llengua dominant símbol de poder.

Enfrontaments entre les llengües fortes i les llengües petites.

HI HA LLENGÜES PER ANAR PEL MÓN?

Fishman: escletxes en l’actual predomini de l’anglès al món.

1) Difusió a través de les classes altes (elits).

2)Llengua mundial artificialitzada.

3)Creixement en població i domini territorial d’algunes llengües

regionals.

Ús de diverses llengües.

Acords de futur per garantir la pervivència de les llengües

més fràgils.

Formes mixtes d’integració en la cultura universal i

intercanvi per a la construcció de la diversitat cultural i

lingüística.

Les previsions de l’extinció d’algunes llengües podem canviar

segons la nostra actuació.

A mode de conclusió, podem afirmar que: la llengua és principalment un tret que ens distingeix com a éssers humans; és una eina molt potent d’intercomunicació, d’independència, i de creació i riquesa cultural; és una expressió de multiculturalitat, és una manera d’interpretar i veure el món que ens envolta; i, per últim, és un dels senyals d’identitat de qualsevol comunitat

de parlants.  Per tot això, creiem en la importància del contacte entre llengües diferents a la pròpia per tal de conèixer-les, poder valorar-les positivament i evitar així possibles prejudicis, ja que totes les llengües són iguals en dignitat.  En definitiva, creiem fermament que hem de preservar, cuidar i defensar la nostra llengua però des de una postura integradora envers les altres llengües, per tal d’evitar l’extinció d’aquestes i perquè esdevinguin una via d’intercomunicació que afavoreixi la convivència i la pau entre les persones. Per tal d’aconseguir-ho, es requereix un recolzament polític, però també una gran consciència social que promogui els drets lingüístics de cada comunitat de parlants.

CONCLUSIÓ

COM A FUTURES MESTRES, HEM DE TRANSMETRE EL VALOR DE LA DIVERSITAT

LINGÜÍSTICA ALS NOSTRES ALUMNES

Per a la realització d’aquesta presentació Power Point, ens hem basat en les següents

fonts:

Llibre ------------------------------------- Conceptes treballats a l’assignatura 22032: Aprenentatge de les

Llengües en contextos Multilingües de la professora Helena Alvarado Esteve, al curs 2009/2010 de primer de grau d’Educació Infantil.

Imatges estretes del cercador Google a les pàgines següents: http://www.definicionabc.com/wp-content/uploads/habla.jpg http://www.educared.org.ar/infanciaenred/pescandoideas/archivos/diversidad

.jpg http://blog.ellasviajan.com/wp-content/uploads/2009/08/playas-ibiza.jpg http://www.gardenhouse.cl/images/niv0-personas.jpg http://www.sabiduria.com/images/comunicacion.png http://urito.blogdiario.com/img/mundo.jpg http://nicolpaolaroxana.files.wordpress.com/2009/06/internetkidslogorq0.jpg http://media.pc.guias-trucos-juegos.com/wp-content/uploads/2008/01/el-seno

r-de-los-anillos.jpg http://noticiasnorte.com/wp-content/uploads/2010/01/avatar12.jpg http://www.grupobittia.com/blog/wp-content/uploads/2009/11/ingles.jpg http://dinofam.vtrbandaancha.net/orni/vecindad.jpg http://3.bp.blogspot.com/_9R1qmvmLobg/SetF6E1JUwI/AAAAAAAAAaY/5cbm

uXDerY0/s400/diversidad6.jpg

BIBLIOGRAFIA