2.4 PINTURA

2.4.1 Introducció i Característiques Generals

2.4.2 Itàlia: Caravaggio

2.4.3 Holanda: Rubens

2.4.4 Flandes: Rembrant i Veermer

2.4.5 Espanya: Ribera, Zurbarán, Murillo i Velázquez

El segle XVII és, sens dubte, el segle d’or de la pintura europea. El domini tècnic, la varietat temática i estilística, la capacitat per a reflectir la realitat al llenç i l’elevadíssim nombre de pintors de primera fila (Velázquez, Rembrant, Rubens, Caravaggio…) representen un moment culminant de l’art universal.

La pintura barroca abasta un conjunt molt ampli d’artistes que treballen amb concepcions i circumstàncies molt diverses. Tot i així, es poden definir alguns trets estilístics:

2.4.1 Introducció i Característiques Generals

Característiques generals de la pintura barroca:

• El domini tècnic absolut tant de la pintura a l’oli sobre llenç com de la pintura al fresc.

• El predomini del color sobre la línia. Els efectes de profunditat, perspectiva i volum s’aconsegueixen més amb els constrastos de llum i de tonalitats de colors que no pas amb les línies nítides i definides del dibuix.

• La llum esdevé un element fonamental. La llum dibuixa o difumina els contorns, defineix l’ambient, l’atmosfera del quadre, i matisa els colors. La utilització de la tècnica del clarobscur arriba a la perfecció en molts pintors del Barroc.

• El moviment i les composicions complicades, amb perspectives insòlites i una distribució asimètrica dels volums molt allunyada de l’ordenació intel·lectual i racional del Renaixement.

• El realisme, la imitació de la realitat teoritzada dels renaixentistes però sense la idealització i concepció de la bellesa pròpies del segle anterior.

• La recerca de l’emoció, la teatralitat, la integració de la pintura en l’espai arquitectònic.

El domini tècnic absolut tant de la pintura a l’oli sobre llenç com de la pintura al fresc.

El predomini del color sobre la línia. Els efectes de profunditat, perspectiva i volum s’aconsegueixen més amb els constrastos de llum i de tonalitats de colors que no pas amb les línies nítides i definides del dibuix. En els grans mestres les taques són les definidores de les formes (Velázquez o Rembrant), perdent-se els detalls i el contorn no precisat.

La llum esdevé un element fonamental en la pintura barroca. La llum dibuixa o difumina els contorns, defineix l’ambient, l’atmosfera del quadre, i matisa els colors. La utilització de la tècnica del clarobscur arriba a la perfecció en molts pintors del Barroc. En el Barroc la forma se subordina la llum.

El moviment i les composicions complicades, amb perspectives insòlites i una distribució asimètrica dels volums molt allunyada de l’ordenació intel·lectual i racional del Renaixement. Composició asimètrica: la tendència instintiva de col·locar la figura principal en mig i pintar dues meitats de tela semblants (simetria) se perd. Se prefereix allò que mostri desequilibri o suggereix-hi que l’escena continua més enllà dels límits del marc.

El realisme, la imitació de la realitat teoritzada dels renaixentistes però sense la idealització i concepció de la bellesa pròpies del segle anterior. El realisme: se cerquen models de la naturalesa, sense procedir a la seva idealització.

• TEMES: estan en relació amb els interessos dels clients, que són fonamentalment l’Església, els reis i la noblesa i, en alguns països, la burgesia comerciant en ascens.

a) Temàtica Religiosa

b) Temàtica Històrica

c) Temes Mitològics i Al·legòrics

d) Retrat Àulic

Clientela burgesa:

e) Retrats: individuals i de grup

f) Pintura de Gènere: paisatge, natures mortes, gerros de flors, escenes de la vida quotidiana, festes populars...

TEMÀTICA RELIGIOSA: és la més estesa als països catòlics: les vides de sants, les escenes bíbliques, les diferents advocacions a la Verge i passatges de la vida de Crist.

TEMÀTICA HISTÒRICA com a recurs per a enaltir les monarquies absolutes.

TEMES MITOLÒGICS I AL·LEGÒRICS: permeten establir paral·lelismes entre les gestes dels déus i herois i les dels reis i prínceps.

A l’objectiu d’enaltir el poder obeeix el RETRAT ÀULIC dels reis, els grans personatges de la cort.

Clientela burgesa (important a Holanda), a la qual agraden els RETRATS individuals i de grup i la PINTURA DE GÈNERE, (paisatge com a tema principal d’un quadre, les natures mortes, escenes de la vida quotidiana, etc.)

2.4.2 Itàlia: CARAVAGGIO

Baco (Autorretrat)

Caravaggio, La vocació de Sant

Mateu

Caravaggio, Martiri de Sant

Pere

Caravaggio, La mort de la Verge

2.4.3 Flandes: RUBENS

L’Adoració dels Reis

Rubens, El Davallament de la Creu

Rubens, El rapte de les filles de Leucip

Rubens, Les tres gràcies

2.4.4 Holanda: REMBRANT

Rembrant, La ronda nocturna

Rembrant, El Molí

Rembrant, Bou excorxat

VERMEER

La lletera La jove de la perla

Vista de Delft

2.4.5 Espanya

L’Espanya del Barroc és l’Espanya de la decadència política i econòmica. L’esplendor imperial de Carles I i de Felip II ha deixat pas a una progressiva pèrdua de la condició de potència hegemònica a Europa. Però la decadència no és només un problema de prestigi exterior sinó també un trist episodi de misèria interior.

Però al costat d’aquest panorama desolador, Espanya continua produint els millors escriptors, artistes i pensadors del moment: Góngora, Quevedo, Calderón, Zurbarán, Murillo, Velázquez…

La pintura barroca a Espanya té una importància excepcional per la quantitat i per la qualitat dels artistes que desenvolupen la seva activitat al llarg del segle XVII.

Com a característiques generals podem dir:

• És una pintura amb tendència clara al naturalisme i a la claredat compositiva.

• Predomina la temàtica religiosa, amb absència quasi total dels elements sensuals de la pintura flamenca italiana.

• El tenebrisme i els contrasts de llum són elements que s’adapten molt bé a la finalitat de la pintura religiosa.

• Ribera

• Murillo

• Zurbarán

• Velázquez

RIBERA

El Martiri de Sant Bartomeu

Ribera, El Martiri de Sant Felip

Ribera, El patizambo Ribera, La mujer barbuda

ZURBARÁN

San Hugo en el refectori dels cartoixos

Bodegons

MURILLO

Sagrada Família de l’ocellet

Murillo, Immaculades Concepcions

Murillo, Nins menjant raïm i meló

Murillo, Nin espuçant-se

VELÁZQUEZ

Vieja friendo huevos

Velázquez, El aguador de Sevilla

Velázquez, El triomf de Baco o “Los borratxos”

Velázquez, La fragua de Vulcano

Velázquez. Retrats reials (Felip IV i Príncep Baltasar Carlos, Isabel de Borbón) i de personatges de la Cort (Comte-Duc d’Olivares)

Velázquez,

Retrats de Bufons

Velázquez, La Rendición de Breda o “Las lanzas”

Velázquez, Las Meninas

Velázquez, Las Hilanderas