Download - UNITAT 9

UNITAT 9

LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

• EL SEGLE DE LES LLUMS

• LA IL·LUSTRACIÓ ANGLESA

• LA IL·LUSTRACIÓ FRANCESA

• VOLTAIRE (1694 – 1778)

• ROUSSEAU (1712 – 1778)

• ROUSSEAU: CRÍTICA DE LA CULTURA

• ROUSSEAU: POLÍTICA I EDUCACIÓ

• LA IL·LUSTRACIÓ A ALEMANYA

• LA IL·LUSTRACIÓ A ESPANYA

• EL PENSAMENT DE LA DONA EN EL MÓN MODERN

• ENLLAÇOS

ÍNDEX

Unitat 9.

La filosofia en l’època de la Il·lustració

EL SEGLE DE LES LLUMS

• En el segle XVIII neix la Il·lustració, un moviment intel·lectual a Europa que replanteja qüestions morals, religioses, polítiques i científiques a fi de dur a terme una transformació social.

• La Il·lustració neix a Anglaterra (Enlightenment), es fa molt potent a França (Le Siècle des Lumières) i s’estén per Alemanya (Aufklärung), Itàlia (Illuminismo) i Espanya.

Principis

• La raó és guia i tribunal de l’acció humana• Mètode científic empíric i racional• Educació natural i autonomia individual• Drets i llibertats polítiques• Ètica racional• Tolerància religiosa• Optimisme davant les possibilitats de la natura humana• Desenvolupament industrial i economia de mercat• Idea de progrés

Unitat 9.


LA IL·LUSTRACIÓ ANGLESA

Antecedents filosòfics Tradició empirista; F. Bacon: saber és poder; Hume: separació ciència i metafísica.

Antecedents històrics Revolució 1688, Guillem d’Aurenja, monarquia parlamentària. Liberalisme econòmic i polític.

Moral natural i racional De Cumberland i Clarke, fundada en elements propis de la natura humana: sociabilitat i altruisme.

Religió natural De Toland i Tindal, cerquen Déu en la natura i la racionalitat (deisme) al marge de jerarquies i dogmes.

Pensament polític De Locke, serà la base de l’Estat modern: contracte social, drets naturals i separació de poders.

Unitat 9.


LA IL·LUSTRACIÓ FRANCESA

• Influència anglesa: pensament liberal de Locke recollit per Montesquieu, Voltaire i Rousseau; teoria empirista adoptada per Condillac; visió naturalista de la moral i la religió.

• Enciclopèdia de Diderot i D’Alembert, compendi del saber humà. La figura del philosophe és central: amant de la cultura i les lletres, activista i pensador.

• Exaltació de la deessa raó: moral i política, ciència i educació, fins i tot religió, adquireixen coherència des de la racionalitat humana.

• Optimisme en les possibilitats i el progrés de la humanitat.

Unitat 9.


VOLTAIRE (1694 – 1778)

• Instaura una nova concepció de la història fundada en el progrés civilitzador a través del desenvolupament de la raó. Essai sur les moeurs et l’esprit des nations (’Assaig sobre els costums i l’esperit de les nacions’).

• Crític sagaç de la injustícia i l’obscurantisme, la monarquia i l’Església.

• Defensa del deisme, religió natural. El terratrèmol de Lisboa li fa pensar en una dimensió moral i psicològica de la religió.

• En el Càndid es debat entre la consciència dels mals d’aquest món, naturals i socials, i la incapacitat per resoldre’ls, que acaba en un escepticisme constructiu: malgrat tot “esperem dies bons”.

Unitat 9.


ROUSSEAU (1712 – 1778)

• Se situa entre la Il·lustració i el Romanticisme:

- critica a la societat hipòcrita i convencional del seu temps,

- qüestiona la racionalitat científica,- desconfia del progrés,- exalta la vida natural i la bondat primitiva,- mostra un estat d’ànim malenconiós.

• Malgrat que no es va adaptar al seu temps, va inspirar les idees de llibertat i igualtat de la Revolució Francesa.

• Personalitat problemàtica. Mania persecutòria. Vida errant. Les seves idees li van ocasionar el rebuig de l’Església i la Universitat i l’ordre d’arrest per part dels governs de Ginebra i França.

Unitat 9.


ROUSSEAU: CRÍTICA DE LA CULTURA

• Obté el guardó al concurs proposat per l’Acadèmia de Dijon. Les ciències i les arts han estat pernicioses per al desenvolupament de la humanitat.

• Arguments: les ciències i les arts han apartat l’ésser humà de la natura i li han creat necessitats falses que l’esclavitzen.

• Aquest al·legat contra la cultura va despertar gran polèmica i rebuig. Rousseau respon amb un segon llibre sobre el principi de desigualtat entre els homes.

• Tesi del “bon salvatge”: l’ésser humà vivia lliure i era bo en la natura; la civilització l’ha corromput: creació d’artificis, divisió del treball, relacions de dependència, propietat privada.

Unitat 9.


ROUSSEAU: POLÍTICA I EDUCACIÓ

Teoria política Teoria pedagògica

• Contracte social.

• Seguir els dictats de la voluntat general, suma de voluntats individuals lliures i igualitàries.

• Voluntats particulars tenen veu i enriqueixen la deliberació.

• Repartiment equitatiu de la riquesa.

• Control de l’Estat per mantenir l’equilibri social.

• Bondat natural de la infància.

• Educació en solitari per preservar de la corrupció social.

• Instrucció des de l’experiència.

• Deisme.

• Autonomia individual.

Tot això es mostra utòpic i Rousseau es refugia en la natura a escriure sobre si mateix.

Davant d’aquesta situació el repte és construir un Estat social legítim que torni la llibertat a l’ésser humà.

Unitat 9.


LA IL·LUSTRACIÓ A ALEMANYA

Lessing Kant

Visió optimista i progressiva de la història a través de la qual es revela racionalment la veritat.

• La raó es troba en l’origen del coneixement, la ciència i l’ètica, individual i social.

• En Què és la Il·lustració? Kant defineix aquest moment com la sortida de l’ésser humà de la seva minoria d’edat i el moment en què comença a fer ús de la seva raó: Atreveix-te a saber!

Les idees il·lustrades van arribar tard a Alemanya, políticament més endarrerida.

Unitat 9.


LA IL·LUSTRACIÓ A ESPANYA

• En el segle XVIII, Espanya estava sumida en un fort endarreriment intel·lectual, polític i social.

• Carles III, el dèspota il·lustrat, obre el país a la renovació. En diverses ciutats es van fundar les Societats Econòmiques d’Amics del País, centres de difusió del pensament il·lustrat.

• Feijoo fa una revisió crítica de la superstició i la ignorància, seguint la teoria dels ídols de Bacon, al Teatro crítico universal.

• Jovellanos: la cultura és l’únic camí per aconseguir la prosperitat social. Prioritats: Reforma de l’ensenyament i reforma agrària.

Unitat 9.


EL PENSAMENT DE LA DONA EN EL MÓN MODERN

• A França van començar a proliferar salons intel·lectuals organitzats per dones. Reunions de discussió filosòfica, científica i política. Saló de Mme. Châtelet i de Mme. d’Épinay.

• Durant la Revolució Francesa moltes dones van prendre la paraula en llocs públics fent reivindicacions polítiques unides als drets de la dona.

• A Anglaterra, Mary Wollstonecraft reivindica el paper actiu de la dona lliure de la submissió a la frivolitat i al sentimentalisme. Va defensar a Anglaterra els ideals polítics i educatius de la Il·lustració francesa.

• Entre la Il·lustració i el Romanticisme, Madame de Staël fa una reflexió sobre l’íntima relació entre les condicions socials i la producció artística i cultural, que li fa analitzar una important contradicció: el caràcter temporal (històric) i etern (universal) de l’obra d’art.

Unitat 9.


ENLLAÇOS

• Característiques generals de la Il·lustració

• Diccionari filosòfic de Voltaire

• Emili, de Rousseau

• Selecció d’enllaços a les obres de Rousseau en diversos idiomes

Unitat 9.
