cicle mitjà 1 -...
102
3 cicle mitjà 1 coneixement del medi educació primària Eumo Editorial guia didàctica i solucionari
Transcript of cicle mitjà 1 -...
3cicle mitjà 1
coneixement del
medieducació primària
Eumo Editorial
guia didàctica i solucionari
Primera edició: juliol de 2012
© Meritxell Adrover© de les fotografies: Thinkstock© de les il·lustracions: Esfera, SL
Edició externa i maquetació: Esfera, SL
© d’aquesta edició: Eumo Editorial. C. de Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic www.eumoeditorial.com - [email protected]—Eumo és l’editorial de la Universitat de Vic—
3
ÍndexIntroducció........................................................................................................................... . 4
Justificació.de.les.unitats.de.programació................................................................... . 5Durada.i.distribució.temporal...................................................................................... . 5Estructura.de.cada.unitat............................................................................................. . 5Competències.pròpies.de.l’àrea.de.Coneixement.del.Medi.......................................... . 6Orientacions.per.a.l’avaluació...................................................................................... . 7
Unitat.1..Som.éssers.vius..................................................................................................... . 8Programació................................................................................................................. . 9Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................................................... . 11
Unitat.2..Els.animals............................................................................................................ . 14Programació................................................................................................................. . 15Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................................................... . 17
Unitat.3..Les.plantes............................................................................................................ . 23Programació................................................................................................................. . 24Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................................................... . 26
Unitat.4..Les.persones......................................................................................................... . 31Programació................................................................................................................. . 32Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................................................... . 34
Projecte:.Fem.un.calendari.de.festes................................................................................... . 37
Unitat.5..Els.materials.......................................................................................................... . 39Programació................................................................................................................. . 40Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................................................... . 42
Unitat.6..La.Terra.es.mou..................................................................................................... . 45Programació................................................................................................................. . 46Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................................................... . 48
Unitat.7..Ens.movem............................................................................................................ . 52Programació................................................................................................................. . 53Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................................................... . 55
Unitat.8..Els.elements.de.la.natura...................................................................................... . 58Programació................................................................................................................. . 59Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................................................... . 61
Projecte:.Fem.un.receptari.de.cuina.................................................................................... . 64
Unitat.9..Els.rius.i.el.clima................................................................................................... . 66Programació................................................................................................................. . 67Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................................................... . 69
Unitat.10..El.paisatge........................................................................................................... . 73Programació................................................................................................................. . 74Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................................................... . 76
Unitat.11..Pobles.i.ciutats..................................................................................................... . 80Programació................................................................................................................. . 81Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................................................... . 83
Unitat.12..Proveir.pobles.i.ciutats........................................................................................ . 87Programació................................................................................................................. . 88Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................................................... . 90
Unitat.13..La.història,.la.teva.història.................................................................................. . 95Programació................................................................................................................. . 96Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................................................... . 98
Projecte:.Fem.un.àlbum.de.sortides.................................................................................... . 101
4
IntroduccióL’àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural té com a objectiu que l’alumnat desenvo lupi coneixements, habilitats i estratègies que l’ajudin a comprendre l’entorn, per tal d’aprendre a viure-hi, a respectar-lo i a millorar-lo.
El nom mateix de l’àrea deixa clar que aquest concepte d’entorn vital és ampli, ja que comprèn tots els aspectes, fenòmens i també problemàtiques referits a l’espai natural i humanitzat que habitem les persones, i les relacions que tenim amb aquest espai. Tenir cura de l’entorn natu-ral, conèixer com s’organitza la societat on vivim o vetllar per la pròpia salut i la dels altres són només alguns exemples d’aquest ampli ventall d’aspectes que s’interrelacionen i que convé contemplar com un tot.
Els llibres de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural d’Eumo Editorial han estat disse-nyats amb l’objectiu de donar cos conceptual, científic o intel·lectual a les pròpies experiències de l’alumnat en el seu entorn natural i social. El propòsit és motivar a l’alumnat per a l’obser-vació, l’experimentació, la reflexió, l’opinió i la presa de decisions sobre aspectes del seu entorn immediat, com a base per ajudar-los a trobar explicacions als fets, respostes als problemes i sentit a les pròpies actuacions.
Així, doncs, el plantejament dels llibres pretén, en primer lloc, estimular els alumnes, gene-rar-los interès per tot allò que succeeix al seu entorn, motivar-los a observar, a fer-se preguntes i a expressar les seves idees i opinions. És a partir d’aquests processos que es podrà completar un ús òptim dels llibres com a eines que ajuden a obtenir respostes i a ordenar coneixements, o sigui, a transformar l’experiència, l’observació i l’experimentació en un cos teòric i científic. Els llibres han d’ajudar a passar de la realitat a l’abstracció.
Val a dir que el concepte d’entorn immediat no s’ha considerat estrictament a partir de la idea de pro-ximitat en l’espai i el temps, sinó que s’han tingut en compte altres aspectes cognitius i emocionals que puguin ser significatius i rellevants per als alumnes. És a dir, la realitat global ha estat en alguns casos tan útil com les realitats locals o de país com a punt de partida per avançar en l’aprenentatge.
Els llibres estan pensats per desenvolupar les competències bàsiques pròpies de l’àrea, que s’as-senyalen en el Currículum d’educació primària (decret 142/2007 de 26 de juny), i que se centren molt especialment en l’aplicació de coneixements, habilitats i actituds adequades per conviure i habitar el món (competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana). Tanmateix, els aprenentatges que hom podrà assolir amb aquests llibres també han de contribuir al desenvolupament d’altres competències bàsiques, en especial les competències comunicatives, les competències metodològiques i les competències personals.
Els continguts que presenten els llibres s’emmarquen explícitament en els blocs que també estableix el Currículum ja citat, això és:
• L’entorn i la seva conservació.
• El món dels éssers vius.
• Les persones i la salut.
• Persones, cultures i societats.
• Canvis i continuïtats en el temps.
• Matèria i energia.
• Entorn, tecnologia i societat.
Cada unitat didàctica (13 en el llibre de Cicle Mitjà 1 i 12 en el de Cicle Mitjà 2) tracta un, o més d’un, d’aquests blocs temàtics.
5
Les unitats s’articulen al voltant de textos referencials que volen donar resposta a preguntes i qües-tions que es generen al nostre entorn i que interessen als nens i nenes d’educació primària. Els textos van acompanyats de definicions de vocabulari específic de cada tema i propostes de treball pensades per ampliar les reflexions i conclusions sobre el tema tractat. Finalment, cada unitat acaba amb l’apartat «Què he après?», que conté propostes d’autoavaluació que fomenten un apre-nentatge significatiu. Igualment, els apartats «Analitza el teu entorn» i «Investiga i experimenta», que trobem en algunes unitats, tenen com a objectiu consolidar la comprensió d’allò que s’ha estu-diat, a partir de pràctiques d’observació i experimentació, fonamentals en el procés d’aprenentatge.
Justificació de les unitats de programacióELS.TEMES
Els temes de cada unitat han estat escollits, elaborats i organitzats per despertar l’interès dels nens i nenes i per garantir el desenvolupament de les competències pròpies de l’àrea de Co-neixement del Medi Natural, Social i Cultural: la competència de conviure i habitar el món, però també la competència metodològica, la competència comunicativa i la competència personal.
Els continguts que es treballen en cada unitat queden resumits en el quadre inicial «En aquesta unitat aprendràs...».
ELS.PROJECTES
El llibre inclou tres projectes amb l’objectiu de desenvolupar les capacitats d’investigació, d’or-ganització i de creativitat tant a nivell individual com de grup. Els alumnes hi aprendran a ges-tionar els coneixements i els recursos que tenen a l’abast. Les activitats comencen amb una situació que porta l’alumne a investigar i a aplegar i organitzar la informació amb un objectiu final: l’elaboració d’un material o d’una exposició de les dades recollides i valorades.
Durada i distribució temporalEl llibre de Cicle Mitjà 1 consta de tretze unitats, quatre o cinc per trimestre. Així es procura aconseguir l’equilibri entre l’estudi aprofundit sobre un nucli temàtic i l’atenció entorn d’aquest tema. En definitiva, volem que hi hagi temps per aprendre significativament, per treballar l’ob-servació, la investigació i el mètode científic com a eines per conèixer el món que ens envolta.
Estructura de cada unitatCada unitat té una mitjana de 12 a 16 pàgines de treball. Manté l’estructura següent:
a) Títol de la unitat amb il·lustració. Presentació dels continguts: «En aquesta unitat aprendràs...».
b) A cada pàgina hi ha un títol o subtítol del tema que es tracta i activitats que ajuden a comprendre els continguts treballats.
c) Després del desenvolupament de la unitat hi ha els apartats «Analitza el teu entorn», amb activitats complementàries de la unitat, i «Què he après?», amb activitats d’autoa-valuació, sistematització i de repàs del continguts.
d) De cada unitat també hi ha activitats (una o dues lectures relacionades amb la unitat i preguntes de comprensió i reflexió), que es poden fer servir de reforç i d’avaluació en el Quadern corresponent.
e) A la part superior de cada unitat hi ha la competència més destacada de la unitat.
6
Competències pròpies de l’àrea de Coneixement del MediCOMPETènCIa.DE.COnvIURE.I.habITaR.EL.Món
• Conèixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnològic on està immers.
• Situar-se en l’espai, orientar-s’hi i desplaçar-s’hi utilitzant plànols i mapes.
• Identificar, localitzar i descriure les principals característiques naturals, humanes i socials d’un territori utilitzant conceptes i procediments geogràfics.
• Utilitzar críticament fonts d’informació que usin diferents tipus de suport per observar i analitzar l’entorn.
• Identificar un problema de naturalesa geogràfica o mediambiental, ubicar-lo en el terri-tori, analitzar-ne les causes i les conseqüències i el rol dels seus protagonistes, valorar les alternatives al problema, fer-ne una proposta pròpia que es pugui dur a la pràctica, tenint en compte l’ús sostenible del medi.
• Situar etapes i fets de la història personal, familiar, local, catalana i espanyola en el temps i en una estructura cronològica.
• Descriure, analitzar i valorar els canvis i les continuïtats i les causes i les conseqüències d’algun esdeveniment clau de la història de Catalunya i d’Espanya utilitzant diferents fonts històriques primàries i secundàries.
• Relacionar alguns fets de la història dels segles xx i xxi amb la història familiar i local i narrar-los. Identificar i valorar elements del patrimoni.
• Participar en projectes de conservació i comunicació del patrimoni i de la memòria histò-rica.
• Plantejar preguntes investigables sobre característiques i canvis observables en els mate-rials i en els objectes tecnològics, en els éssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta, identificar evidències i extreure conclusions que possibilitin prendre decisions per actuar.
• Explicar els fenòmens amb l’ajuda de models, verificar la coherència entre les observa-cions i l’explicació donada, i expressar-la utilitzant diferents canals comunicatius.
• Utilitzar el coneixement científic per comprendre situacions properes relacionades amb problemàtiques ambientals, amb la conservació de la salut o amb l’ús d’objectes tecnolò-gics i per prendre decisions coherents per actuar amb aquest coneixement.
• Valorar la democràcia com a forma de convivència i de govern que permet exercir i respec-tar els drets i deures individuals i col·lectius.
• Participar en la vida col·lectiva de la classe, l’escola i la localitat, posant en pràctica habi-litats socials que afavoreixen les relacions interpersonals.
• Actuar en el marc de projectes col·lectius per resoldre problemes i millorar la vida de la comunitat i per promoure una vida saludable.
COMPETènCIES.COMUnICaTIvES.
• Expressar idees i organitzar informacions de manera eficaç i intel·ligible sobre espais, fets, problemes i fenòmens geogràfics, històrics, socials, naturals i tecnològics.
• Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant les TIC per infor-mar, per convèncer, per dialogar.
7
• Utilitzar convencions cartogràfiques, matemàtiques i científiques i saber-les interpretar.
• Identificar informacions rellevants de l’àrea en textos que utilitzen diferents canals comu-nicatius i de procedències diverses.
COMPETènCIES.METODOLògIqUES
• Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte d’investigació.
• Utilitzar habilitats de planificació del treball.
• Utilitzar habilitats per a la recollida i tractament de la informació.
• Utilitzar el pensament crític i creatiu per a l’anàlisi de la informació, la resposta de proble-mes i la presa de decisions.
COMPETènCIES.PERSOnaLS
• Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.
• Buscar els fonaments de la seva identitat.
• Dissenyar i aplicar projectes individuals i col·lectius de manera responsable i creativa.
• Desenvolupar habilitats personals (autoestima, autocrítica, autoreflexió, autoaprenen-tatge, iniciativa...) que afavoreixen les relacions interpersonals.
Orientacions per a l’avaluacióA Cicle Mitjà, l’avaluació és una anàlisi del procés ensenyament-aprenentatge que se centra en aspectes metodològics, procedimentals i d’hàbits i valors de convivència. L’èmfasi es posa en el creixement intel·lectual de la persona que ha d’aprendre a plantejar alternatives i propostes de millora per al món que l’envolta a través d’un treball cooperatiu i d’una actitud dialogant que ens ajudarà a formar ciutadans i ciutadanes del món. El mètode científics, l’observació, l’anàlisi seran les bases perquè els alumnes coneguin, analitzin i interpretin el món que els envolta.
Respecte de l’avaluació tenim en compte:
a) l’avaluació continuada, durant el procés d’aprenentatge;
b) una avaluació final, situada al final de cada unitat;
c) l’avaluació de les activitats del quadernet.
a) L’avaluació continuada al llarg del curs té com a objectiu observar el procés d’aprenen-tatge individual i el focus se centra més en els avenços de cada infant, considerant el seu punt de partida i la seva situació particular. Moltes de les activitats han estat plantejades per ser fetes en grup i de forma cooperativa, amb l’objectiu d’afavorir el procés d’apre-nentatge. Una organització del treball més cooperativa i més participativa ha de permetre a la mestra l’observació i el seguiment d’aquest procés d’una manera fàcil. L’activitat oral que es fomenta en aquest cicle és un instrument d’avaluació important per a la mestra o el mestre, ja que l’expressió dels nois i noies permet l’observació i el seguiment quotidià.
b) Al final de cada unitat, hi ha dos apartats «Analitza el teu entorn», on es proposen activitats de reforç, i «Què he après?», en què es proposen unes activitats que són una síntesi dels contin-guts més importants treballats. La finalitat és l’autoavaluació i l’adquisició dels coneixements.
c) Al Quadern hi ha activitats que ens poden ser útils tant en l’avaluació continuada com en la final.
8
unitat 1som éssers vius
9
Unitat 1. Som éssers vius
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
ÍOD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
1 (3
r)
ÀR
EaTÍ
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CIó
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.1
..Som
.éss
ers.
vius
Ob
JEC
TIU
S.D
’aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETèn
CIE
S.b
ÀSI
qU
ES
Con
èixe
r le
s ca
ract
erís
tique
s de
ls é
sser
s vi
us i
el c
icle
vita
l.C
OM
PET
ènC
Ia.E
n.E
L.C
On
EIXE
MEn
T.I.L
a.In
TER
aCC
Ió.a
Mb
.EL.
Mó
n.F
ÍSIC
:
• C
onèi
xer
i com
pren
dre
el c
onte
xt n
atur
al i
tecn
ològ
ic o
n es
tà im
mer
s.
CO
MP
ETèn
CIa
.D’a
PR
EnD
RE.
a.a
PR
EnD
RE:
• P
lant
ejar
-se
preg
unte
s qu
e pu
guin
ser
obj
ecte
d’in
vest
igac
ió.
CO
MP
ETèn
CIa
.CO
MU
nIC
aTIv
a:
• Ex
pres
sar
idee
s i
orga
nitz
ar i
nfor
mac
ions
de
man
era
efica
ç i
inte
l-lig
ible
.
Cla
ssifi
car
i id
entifi
car
els
ésse
rs in
erts
i el
s és
sers
viu
s.
Rel
acio
nar
l’hàb
itat a
mb
el d
esen
volu
pam
ent
de le
s fu
ncio
ns v
itals
.
Rec
onèi
xer
les
cara
cter
ístiq
ues
dels
mat
eria
ls i
la s
eva
proc
edèn
cia.
Rel
acio
nar
els
conc
epte
s tr
ebal
lats
am
b l’a
nàlis
i de
l’ent
orn.
Expe
rim
enta
r i c
onèi
xer
el p
rocé
s d’
elab
orac
ió d
el p
aper
.
Ser
capa
ç de
com
plet
ar u
n m
apa
conc
eptu
al.
Obs
erva
r i s
aber
des
criu
re e
ls é
sser
s vi
us i
iner
ts d
’un
pais
atge
.
Programació
10
Unitat 1. Som éssers vius
CO
nTI
ng
UTS
EL.M
ón
.DEL
S.ÉS
SER
S.vI
US.
• El
s és
sers
viu
s i e
ls é
sser
s in
erts
.
• Le
s pr
inci
pals
car
acte
ríst
ique
s de
ls é
sser
s vi
us.
• Le
s fu
ncio
ns v
itals
del
s és
sers
viu
s: n
utri
ció,
rel
ació
i re
prod
ucci
ó.
MaT
èRIa
.I.En
ERg
Ia
• El
s és
sers
iner
ts: e
lem
ents
nat
ural
s i o
bjec
tes.
• El
s m
ater
ials
: mat
eria
ls n
atur
als
i mat
eria
ls a
rtifi
cial
s.
EnTO
Rn
,.TEC
nO
LOg
Ia.I.
SOC
IETa
T
• C
erca
a In
tern
et.
11
Unitat 1. Som éssers vius
Orientacions didàctiques i solucionari
Pàg. 8 i 9 El mestre/a pot proposar als alumnes:• que observin el seu entorn, l’aula, i facin una llista de tot el que hi ha: persones, animals,
plantes, objectes… Aquesta llista, la utilitzarem per classificar i identificar els conceptes d’éssers vius i éssers inerts. També pot ser interessant fer-ne unes targetes amb cartolina per treballar la classificació.
• que observin el cicle vital del cuc de seda: <http://www.youtube.com/watch?v=NoSeAH55H1g>
1. Cicle, funcions vitals.
2. Una pedra és un ésser inert perquè no té vida. I un bolet és un ésser viu que segueix el cicle vital: neix, es desenvolupa i mor.
3. Éssers vius: cavalls, plantes, insectes, fongs, algues… Éssers inerts: aigua, aire, pedres, llum…
Pàg. 10 És important que els alumnes identifiquin els conceptes que intervenen en el cicle vital i que en posin exemples. També els podem identificar en la vida d’un cuc de seda.• Funció de nutrició: esmorzen a l’escola.• Funció de relació: juguen amb els companys.• Funció de reproducció: han tingut un germanet o un cosinet.
Pàg. 11 Els éssers vius obtenen de l’hàbitat, del seu entorn, el que és necessari per viure (menjar, oxigen, aigua…), però, els hàbitats poden ser molt diferents. Proposem un treball de compa-ració entre:
InUÏT nEn/a.3r
On.viu?
On.dorm?
què.menja?
Com.es.vesteix?
• Podem buscar informació a: <http://www.xtec.cat/~voliu/cursd98/m2ex1/index.htm>
12
Unitat 1. Som éssers vius
Pàg. 12 Podem fer una llista de coses que no poden fer els éssers inerts o inanimats per poder enten-dre millor què volem dir: no es mouen, no parlen, no mengen…
Pàg. 13 Observem el llapis amb què treballem: • De quins materials està fet?• Són materials artificials o naturals?
Analitza el teu entorn1. Solució possible:
On podria viure: al pati, al balcó, a l’ampit de la finestra, dins l’aula a prop d’una finestra…On no podria viure: dins d’un armari, en alguna sala on no hi hagi llum natural...
2. Solució possible:Arbres, plantes, gossos, ocells… que necessiten menjar, aigua, llum, oxigen…
3.
ObjecteMaterials.de.què.
està.fetÚs altres.característiques
Llibre Paper LlegirNo es trenca, però
es pot estripar
Llapis Fusta i carbó Escriure Està fet amb dos materials
Llibreta Cartró, paper, ferro
Dibuixar, escriure, pintar
Pot tenir moltes utilitats
4. Natural: fusta, ferro, carbó.Artificial: paper, cartró.
5. La taula i la cadira són fets d’un material natural: la fusta. El paper és un material artifi-cial, però fet a partir d’un material natural com és la fusta. Per tant, en el seu origen tots dos objectes estan fets de materials naturals.
6. Seda: del capoll del cuc de seda. Paper: de la cel·lulosa de la fusta. Cautxú: del làtex d’algunes plantes tropicals. Vidre: del refredament d’un líquid format per potasi, silici i calcària. Ferro: del mineral de ferro.
7. Experimentació
13
Unitat 1. Som éssers vius
Què he après?1.
Entre tot el que ens envolta
diferenciem
éssers.vius éssers inerts
com com
animals, plantes,..fongs,.microorganismes elements.
naturals objectes
fets amb
materials
que poden ser
naturals artificials
que segueixen un que duen a terme unes
funcions vitals
neixen,
es desenvolupen i moren.
cicle.vital
nodrir-se,..relacionar-se,..reproduir-se.
2. Solucions possibles:Pedra: grava i ciment.Llana: teixit.Fusta: paper i conglomerat.Seda: teixit.Petroli: plàstic, gasoil.Fang: totxo.
3. Llibre: fusta. Llapis: fusta, carbó. Pilota de futbol: cuir. Teclat d’ordinador: petroli. Got de vidre: pedra.
4. Imatge 1: pedra. Imatge 2: fang. Imatge 3: vidre.
5. a) Éssers vius: vaques, cavalls, plantes, ocells, guineu, esquirol.b) Que mengen, que es mouen, que es relacionen.c) Elements naturals: roques, aire, aigua.d) Objectes: abeurador, caseta de fusta.e) Que l’objecte està fabricat per les persones.f) Estan fets amb fusta, ferro i pedres.
14
unitat 2els animals
15
Unitat 2. Els animals
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
ÍOD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
1 (3
r)
ÀR
EaTÍ
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CIó
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.2
..Els
.ani
mal
s
Ob
JEC
TIU
S.D
’aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETèn
CIE
S.b
ÀSI
qU
ES
Con
èixe
r la
cla
ssifi
caci
ó de
ls a
nim
als.
CO
MP
ETèn
CIa
.En
.EL.
CO
nEI
XEM
EnT.
I.La
.InTE
Ra
CC
Ió.a
Mb
.EL.
Mó
n.F
ÍSIC
:
• P
lant
ejar
pre
gunt
es i
nves
tigab
les
sobr
e ca
ract
erís
tique
s ob
serv
able
s en
els
ani
mal
s.
CO
MP
ETèn
CIa
.LIn
gü
ÍSTI
Ca
:
• Ex
pres
sar
idee
s i o
rgan
itzar
info
rmac
ions
de
man
era
efica
ç so
bre
fenò
-m
ens.
CO
MP
ETèn
CIa
.D’a
PR
EnD
RE.
a.a
PR
EnD
RE:
• P
lant
ejar
pre
gunt
es s
igni
ficat
ives
que
pug
uin
ser
obje
cte
d’in
vest
igac
ió.
• Ve
rific
ar l
a co
herè
ncia
ent
re le
s ob
serv
acio
ns i
les
expl
icac
ions
don
a-de
s.
Dis
tingi
r en
tre
anim
als
salv
atge
s, d
omès
tics
i de
gran
ja.
Dis
tingi
r en
tre
anim
als
vert
ebra
ts i
inve
rteb
rats
.
Cla
ssifi
car
els
anim
als
vert
ebra
ts e
n m
amífe
rs, r
èptil
s, o
cells
, pei
xos
i am
fibis
.
Rel
acio
nar
els
conc
epte
s tr
ebal
lats
am
b al
guns
ani
mal
s qu
e po
dem
trob
ar
a C
atal
unya
.
Ser
capa
ç de
com
plet
ar u
n m
apa
conc
eptu
al.
Obs
erva
r i s
aber
des
criu
re u
n an
imal
seg
ons
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s.
Programació
16
Unitat 2. Els animals
CO
nTI
ng
UTS
EL.M
ón
.DEL
S.ÉS
SER
S.vI
US.
• C
lass
ifica
ció
dels
ani
mal
s:
–A
quàt
ics,
terr
estr
es i
aeri
s.
–Sa
lvat
ges,
de
gran
ja i
dom
èstic
s.
–O
mní
vors
, car
nívo
rs i
herb
ívor
s.
–R
espi
raci
ó pu
lmon
ar, b
ranq
uial
, cut
ània
i tr
aque
al.
– T
empe
ratu
ra c
onst
ant i
var
iabl
e.
–Vi
vípa
r, o
vípa
r o
ovov
ivíp
ar.
• El
s an
imal
s ve
rteb
rats
: pei
xos,
am
fibis
, rèp
tils,
oce
lls i
mam
ífers
.
• El
s an
imal
s ve
rteb
rats
a C
atal
unya
.
• El
s an
imal
s in
vert
ebra
ts.
EnTO
Rn
,.TEC
nO
LOg
Ia.I.
SOC
IETa
T
• C
erca
a In
tern
et.
17
Unitat 2. Els animals
Orientacions didàctiques i solucionari
Pàg. 19 Com a treball previ es pot proposar als alumnes que observin la fotografia i diguin tot el que saben sobre l’animal que s’hi veu.Podem començar el debat preguntant: «què podem observar?», «què en sabem, de la gra-nota?»...
Pàg. 20 Mentre treballem els animals, podem anar elaborant un mural amb la classificació que anem fent. Pot ser interessant incloure-hi fotografies.Després de la lectura, podem utilitzar les fotografies d’animals i classificar-los segons on viuen. Cal fer veure que els amfibis viuen en dos medis. També que els classifiquem segons la manera de desplaçar-se.
1. Solució oberta
2. Solució possible: una papallona.
3. Dibuix
4. Amfibis: granotes, gripaus, salamandres...
Pàg. 22 Com a treball previ, podem penjar a la pissarra fotografies on apareguin animals salvatges, animals de granja i animals domèstics. Cal que estiguin desordenades. Farem que els alum-nes les agrupin dient-los que es fixin en ell lloc on viuen. Cal que donin una explicació o el motiu de cada agrupació.
5. Solució possible:
animal On.viu És.un.animal
Canari A casa Domèstic
Colom A la ciutat Salvatge
Llebre Al bosc Salvatge
Gallina En una granja De.granja
6. Solució oberta
7. Animals salvatges d’una ciutat: gats, rates, coloms, ocells, insectes...
Pàg. 23 Per entendre millor el text seria aconsellable fer un treball previ per conèixer els conceptes ‘nodrir’ i ‘nutrició’. Pot ser interessant buscar aquestes paraules al diccionari o a l’enciclo-pèdia. Una activitat complementària podria ser donar una llista d’animals i que els alumnes hagues-sin d’investigar si són carnívors, herbívors o omnívors.
18
Unitat 2. Els animals
Exemples:Animals carnívors: ós polar, foca, orca, pelicà, pingüí, mussol, granota...Animals herbívors: elefant, coala, conill, cangur, vaca…Animals omnívors: gavina, ós bru, ós del Tibet, mico, corb, gos, guineu, estruç, gallina, flamenc,cigonya…També es pot plantejar una sortida al CIM D’ÀLIGUES, a Sant Feliu de Codines (Vallès Orien-tal), per treballar els ocells carronyaires.
Pàg. 24 Com a treball complementari podem fer, entre tots, una llista d’animals classificats en funció de com respiren.
8. Omnívor, respiració pulmonar.
9. Respiració:Voltor, balena, ós, cabra - respiració pulmonar.Sardina - brànquies. Granota - respiració cutània i pulmonar.Aranya, mosca - respiració traqueal.Alimentació:Balena, ós, mosca - omnívors.Cabra - herbívor.Voltor, aranya, granota, sardina - carnívors.
Pàg. 25 Cal treballar els conceptes ‘constant’ i ‘variable’. Podem fer l’experiència de calcular la tem-peratura a dins i a fora de l’aula, en tres moments del dia: matí, migdia i tarda. Les tempera-tures de l’exterior haurien de ser més variables i les de l’interior de la classe més constants. Com a treball d’ampliació podem fer la recerca d’animals amb temperatura constant o varia-ble, d’animals que hibernen i animals que estiven.
Pàg. 26 i 27 Podem fer un treball complementari per investigar com cuiden les seves cries diferents ani-mals fins que es poden valdre per elles mateixes.
10. què.mengen
Com.obtenen.l’oxigen
Com.es..reprodueixen
Les granotes carnívores cutània,.pulmonar ovípar.
Les gallines omnívores pulmonar ovípar.
Els pardals herbívors pulmonar ovípar.
Les truites carnívors branquial ovípar
Els senglars omnívors pulmonar vivípars.
Els óssos omnívors pulmonar vivípars.
19
Unitat 2. Els animals
11. Solució oberta
Pàg. 28 Podem fer un treball previ d’observació d’animals que ja sabem si són vertebrats o inverte-brats. Els alumnes els hauran d’agrupar. L’única condició que els posarem serà que només poden fer dos grups i que cal que justifiquin per què aquests dos grups. Cal que escollim animals que facilitin als alumnes la formació d’aquest dos grups.Haurem de finalitzar el mural amb la Classificació dels animals segons…
Pàg. 29 i 30 Es pot fer un mapa conceptual amb la classificació dels animals vertebrats i invertebrats.Per tal d’aclarir quins animals són invertebrats, podem fer pensar com són els vertebrats, què tenen que segur que no tindran els invertebrats: ossos, músculs, espines, articulacions…Podem explicar-los que els crustacis i els insectes són invertebrats. Podem identificar l’ab-domen, el tòrax i el cap de diferents insectes.
Pàg. 31 i 32 Ens ajudarà a organitzar la informació l’elaboració d’un mapa conceptual. Podem identificar les característiques dels vertebrats a través de conceptes. Exemple: mamífer, mamar, viví-par, temperatura constant, respiració pulmonar.
12. Els animals vertebrats tenen columna vertebral i els animals invertebrats no.
13. Solució possible:Estrella de mar, formiga, cuc de seda, musclo, escamarlà…
14. Per protegir-se dels seus depredadors.
15. Artròpodes: marieta, papallona, mosquit, escamarlà.Cucs: cuc de terra, eruga.Mol·luscs: sípia.Equinoderms: estrella de mar.
16. Perquè neixen del ventre de la mare i mamen.
17. Vertebrats: escurçó, sargantana, gripau i tonyina. Invertebrats: medusa, formiga, musclo i cargol.
Pàg. 34, 35 i 36 Abans de començar a treballar podem preguntar quins animals han vist pels boscos que han visitat de Catalunya.
18. El cérvol viu en boscos i prats, és herbívor. La llebre és un animal herbívor que viu en prats i boscos. La daina viu en boscos de fulla caduca i és herbívor.
19. Salvatges: guineu, porc senglar, esquirol, eriçó, daina, talp, ratolí, llebre, musaranya, marmota, cabra salvatge. Domèstics: cabra, vaca, gos, ovella, porc, gat, conill, cavall.
20
Unitat 2. Els animals
20. Solució possible:El bernat pescaire és un ocell de grans dimensions amb un plomatge grisós.El cigne és un ocell de grans dimensions i s’aparella per a tota la vida.
Analitza el teu entorn1. Solució possible:
Poltre: n’aprofitem la carn.Ovella: la llet i la llana. Bou: la carn; abans s’usaven els bous per feines del camp.Cuc de seda: la seda del capoll.
2. Mascle Femella n’aprofitem
toro vaca carn.i.llet
cavall euga carn.i.desplaçament
boc cabra llet
gall gallina ous.i.carn
porc truja carn
oc oca ous.i.carn
ase somera transport
3. Llonganissa: porc. Guants de llana: ovella.Mató: vaca. Ou: gallina. Pernil: porc. Mel: abelles. Paté: ànec.
4. Gallines: llavors, insectes, petits rèptils, fruita i verdura. Porcs: cereals, fruites, verdures i restes d’aliments.Vaques:herba, palla, cereals, pinso.Cabres: herba, palla, cereals, pinso.Oques: llavors, insectes, petits rèptils, fruita i verdura.Ases: herba, palla, cereals, pinso.
5. Els gats i els gossos són omnívors, però sovint s’alimenten de pinsos especials. Els cana-ris i els periquitos s’alimenten de llavors. Els conills d’índies mengen verdura fresca i pinso especial.
21
Unitat 2. Els animals
Què he après?1. Espècie protegida és qualsevol animal o planta que està en perill d’extinció i que la llei
declara que s’ha de preservar. Linx, esturió, tortuga mediterrània, milà reial, trencalòs, ratpenat.
2. Solució possible:Nom: dofí.Tipus: vertebrat, mamífer aquàtic.Àmbit: mar.Relació amb els humans: teràpies, zoos.Tipus d’alimentació: omnívor.Respiració: pulmonar.Temperatura del cos: 36-37 graus centígrads.Com neixen les cries: després d’haver-se format al ventre de la mare (vivípars).
3. Carnívors: ous, insectes i carronya. Herbívors: fusta, llavors, fulles, fruits, arrels i pol·len.
4. Aeri: mussol, cigne, corb marí. Aquàtic: lluç i gripau. Terrestre: sargantana, gripau i esquirol.
5. Hibernar: per conservar la seva energia i resistir el fred certs animals dormen durant l’hivern.Estivar: alguns animals queden en un estat d’ensopiment, per reservar la seva energia, durant els mesos d’estiu.
6. Vivípar: ho són els animals que neixen després d’haver-se format al ventre de la mare.
22
Unitat 2. Els animals
7.
Terrestres
aeris
aquàtics
Domèstics
Salvatges
De granja
Omnívors
Carnívors
Herbívors
Segons on viuen
Segons la relació amb les persones
Segons què mengen
Segons com respiren
Segons com neixen
Segons la temperatura
del cos
Segons com es desplacen
Classificació..dels.animals
Respiració pulmonar
Respiració.branquial
Respiració cutània
Respiració.traqueal
Vivípars
Ovovivípars
Ovípars
Vertebrats Invertebrats
Mamífers
Rèptils
Ocells
Peixos
amfibis
Meduses
Mol·luscs
Cucs
Artròpodes
Constant
variable
unitat 3les plantes
24
Unitat 3. Les plantes
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
ÍOD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
1 (3
r)
ÀR
EaTÍ
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CIó
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.3
..Les
.pla
ntes
Ob
JEC
TIU
S.D
’aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETèn
CIE
S.b
ÀSI
qU
ES
Con
èixe
r le
s ca
ract
erís
tique
s de
les
plan
tes.
CO
MP
ETèn
CIa
.En
.EL.
CO
nEI
XEM
EnT.
I.La
.InTE
Ra
CC
Ió.a
Mb
.EL.
Mó
n.F
ÍSIC
:
• P
lant
ejar
pre
gunt
es in
vest
igab
les
sobr
e ca
ract
erís
tique
s ob
serv
able
s en
les
plan
tes.
CO
MP
ETèn
CIa
.LIn
gü
ÍSTI
Ca
:
• Ex
pres
sar
idee
s i o
rgan
itzar
info
rmac
ions
de
man
era
efica
ç so
bre
fenò
-m
ens.
CO
MP
ETèn
CIa
.D’a
PR
EnD
RE.
a.a
PR
EnD
RE:
• P
lant
ejar
pre
gunt
es s
igni
ficat
ives
que
pug
uin
ser
obje
cte
d’in
vest
igac
ió.
Iden
tifica
r le
s pa
rts
de la
pla
nta.
Cla
ssifi
car
les
plan
tes
sego
ns s
i són
her
bes,
arb
usts
o a
rbre
s.
Dis
tingi
r le
s pa
rts
de la
flor
i el
seu
frui
t.
Cla
ssifi
car
les
fulle
s pe
r la
form
a.
Iden
tifica
r le
s fu
ncio
ns v
itals
de
la p
lant
a.
Con
èixe
r el
pro
cés
de r
epro
ducc
ió d
e le
s pl
ante
s i r
elac
iona
r-ho
am
b el
s se
us
òrga
ns.
Rec
onèi
xer
com
apr
ofite
m e
ls h
omes
les
plan
tes.
Con
èixe
r co
m s
ón e
ls b
osco
s de
Cat
alun
ya.
Programació
25
Unitat 3. Les plantes
CO
nTI
ng
UTS
EL.M
ón
.DEL
S.ÉS
SER
S.vI
US.
• Le
s pa
rts
d’un
a pl
anta
.
• El
s tip
us d
e pl
ante
s: h
erbe
s, a
rbus
ts i
arbr
es.
• La
func
ió d
e le
s fu
lles.
• Le
s fu
ncio
ns v
itals
en
les
plan
tes.
• L’
apro
fitam
ent d
e le
s pl
ante
s.
• El
s bo
scos
de
Cat
alun
ya.
EnTO
Rn
,.TEC
nO
LOg
Ia.I.
SOC
IETa
T
• C
erca
a In
tern
et.
26
Unitat 3. Les plantes
Orientacions didàctiques i solucionari
Pàg. 42 Abans de començar a treballar les parts d’una planta, cal que tinguem una planta a l’aula: una margarida, un ciclamen... O una maduixera, així, més endavant en podrem observar el fruit.
1. Néixer, desenvolupar-se i morir.
2. No es poden desplaçar.
3. Solució oberta
Pàg. 43 Abans de llegir el text, hauríem de buscar la fotografia d’un bosc semblant a la que us adjun-tem, on hi hagi els tres tipus de plantes.
4. Solució oberta. També podeu visitar aquestes webs: <http://floracatalana.es/INICI/INICI.html> / <http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/plantes.htm>
Pàg. 44 i 45 Demanarem als nens i les nenes que portin fulles d’arbres de diferents formes i mides. Els hauríem de recordar que cal recollir-les de terra per no malmetre el medi.
5. Solució oberta. Ens pot ser útil la pàgina web següent:<http://www.xtec.cat/serveis/cda/e3900035/documents%20previs/verdivermell/Claudicotomica.pdf>
Pàg. 46 i 47 Per treballar les funcions vitals en les plantes és interessant fer alguns experiments com els que es proposen a la pàgina 53.
6. Les plantes no es desplacen per aconseguir aliment sinó que l’aconsegueixen del sòl i de la llum.
27
Unitat 3. Les plantes
7. No, perquè necessiten la llum solar.
8. Per atraure els insectes. L’olor també serveix per atraure’ls i afavorir la pol·linització.
9. Carnívores. Els insectes queden enganxats a la fulla.
Pàg. 48 Cal disposar a l’aula d’uns quants lliris: amb aquesta flor podrem observar totes les parts de la planta de forma detallada. Aniria bé tenir-ne un per cada tres o quatre alumnes.
Pàg. 49 Per ajudar a comprendre quin ús donem a les plantes, podem fer treball de camp. En el recorregut que fan de l’escola a casa, els alumnes poden identificar quines plantes hi troben i quin ús se’n fa.
10. Parts de la flor: pètals, sèpals, estams, pistil.
11. La molsa es reprodueix mitjançant les espores. Si tothom n’anés a buscar al bosc per Nadal, no en quedaria i s’extingiria.
Pàg. 50-51 Com a treball complementari es pot elaborar un mapa conceptual:
Conreus
De.regadiu:
De.secà:
També podem fer una llista en gran grup de conreus de secà i de regadiu.O podem fer en petits grups un treball sobre les plantes aromàtiques amb usos culinaris o medicinals. Els alumnes poden cercar informació a la biblioteca o a Internet.
12. El cotó serveix per fabricar roba. L’alzina, per obtenir suro. El cànem serveix per elaborar cordes, espardenyes. Del gira-sol n’aprofitem les llavors per menjar. De l’olivera, n’ex-traiem olives i n’elaborem l’oli. De la noguera, ens mengem la nou. Del roser, n’obtenim roses per regalar o decorar, o per fer-ne perfum. El blat de moro és un aliment.
13.
Part.de.la.planta..a.què.correspon
Com.es.menja T’agrada?
Cru Cuit Sí No
Api tija.i.fulles X
bleda tija.i.fulles X
patata tubercle X
28
Unitat 3. Les plantes
Part.de.la.planta..a.què.correspon
Com.es.menja T’agrada?
Cru Cuit Sí No
pastanaga arrel X X
col fulles X X
arròs fruit X
blat fruit X X
cigró fruit X
mongeta fruit X
pèsol fruit X
espàrrec tija X X
carxofa flor X
cirera fruit X
blat.de.moro fruit X
14. Solució possible:Els cereals són plantes de les quals s’aprofita el gra i se’n pot elaborar farina, oli o be-gudes alcohòliques.Blat, blat de moro, arròs, civada, ordi, sègol.La majoria de cereals són de secà; l’arròs o el blat de moro són conreus de regadiu.
15. Solució possible:Llaurar: fer solcs a la terra d’un camp amb l’arada perquè s’hi pugui sembrar.Sembrar: escampar o plantar la llavor d’una planta en una terra convenientment prepa-rada per tal que germini.Segar: tallar, amb una màquina o amb una eina, l’herba, el blat, etc.Batre: fer sortir els grans de les espigues del blat o altres cereals per mitjà d’una màquina.Podar: tallar les branques mortes o malaltes d’un arbre o d’un arbust perquè creixi en bones condicions, perquè tingui una forma determinada, etc.Farina: pols blanca que s’aconsegueix triturant grans de blat o d’altres cereals i que ser-veix per a fer pa, galetes, pastissos.
29
Unitat 3. Les plantes
Analitza el teu entorn1.
a) Solució obertab) Solució obertac) Fulla caduca: fageda, roureda, bosc de ribera. Fulla perenne: alzinar, pineda.
Investiga i experimentaQuan fem els experiments hem d’utilitzar el mètode científic: fer una hipòtesi inicial, un tre-ball d’observació i una conclusió. Per fer l’experiment de les llenties necessitem quatre gots, llenties i cotó fluix. Per fer l’experiment del clavell necessitem un clavell o qualsevol flor blanca (rosa, margarida…), un recipient i dos colorants.
1. Que els pètals del clavell canviaran de color lleugerament.
2. Una part del clavell es tenyirà de blau, i l’altra, de vermell.
3. Solució possible: Una llavor: nespra, alvocat, cirera. Més d’una llavor: poma, pera, síndria.
4. Solució oberta
Què he après?1. Perquè neix, es desenvolupa i es mor.
2. Arrel: alimentació i subjecció.Tija: alimentació i suport de la planta.Fulla: fotosíntesi.Flor: reproducció.
3. Un arbre és el que té la tija més gruixuda, i en diem tronc. L’arbust té la tija llenyosa però menys gruixuda que l’arbre. I l’herba té una tija fina.
4. Arrel: pastanaga, remolatxa, rave. Tija: ceba, all, patata, moniato. Fruit/llavor: tomàquet, llentia, fava, avellana i pèsol. Flor: carxofa. Fulles: bròquil, espinacs.
5. Regar, adobar i posar-la en un lloc que rebi la llum del sol.
6. Les plantes són part de l’alimentació dels animals. Els excrements dels animals poden ser adob per a les plantes. El desplaçament dels animals escampen les llavors i les espores. També alguns animals fan servir plantes per a construir els seus nius o caus.
30
Unitat 3. Les plantes
7. hortalissa Fruit.d’un.arbre Cereal
albergíniarave
tomàquet
síndriacireradàtil
nespra
blat.de.moroblat
8. Mitjançant espores.
9. Solució oberta
10. La saba bruta són els nutrients que obtenen les plantes a través de les arrels. I la saba elaborada és la saba bruta barrejada amb diòxid de carboni.
11. Cerca de fotos. Castanyer: arbre; romaní: herba; blat: herba; farigola: arbust; roser: ar-bust; ordi: herba; alzina surera: arbre; ginesta: arbust; margalló: arbust; margarida: her-ba; cirerer: arbre; maduixera: herba.
12. El maig es planta el tomàquet i es cull el juliol i les bledes es planten a l’abril i es cullen al maig. Del tomàquet ens mengem el fruit. De les bledes la fulla i la tija. Necessiten adob i aigua.
unitat 4les persones
32
Unitat 4. Les persones
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
ÍOD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
1 (3
r)
ÀR
EaTÍ
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CIó
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.4
..Les
.per
sone
s
Ob
JEC
TIU
S.D
’aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETèn
CIE
S.b
ÀSI
qU
ES
Rec
onèi
xer
què
cara
cter
itza
les
pers
ones
com
a é
sser
s vi
us.
CO
MP
ETèn
CIa
.D’a
UTO
nO
MIa
.I.In
ICIa
TIva
.PER
SOn
aL:
• Va
lora
r po
sitiv
amen
t el c
reix
emen
t fís
ic i
pers
onal
que
viu
una
per
sona
qu
an e
s va
fent
gra
n.
CO
MP
ETèn
CIa
.D’h
ab
ITa
R.I.
vIU
RE.
EL.M
ón
:
• Ex
plic
ar fe
nòm
ens
amb
l’aju
da d
e m
odel
s, v
erifi
car
la c
oher
ènci
a en
tre
les
obse
rvac
ions
i l’e
xplic
ació
don
ada.
• P
lant
ejar
pre
gunt
es in
vest
igab
les
sobr
e le
s ca
ract
erís
tique
s de
ls é
sser
s vi
us.
Apr
endr
e a
prev
eure
mal
altie
s.
Con
èixe
r le
s re
laci
ons
que
s’es
tabl
eix
entr
e l’h
ome
i l’e
ntor
n.
Con
èixe
r i i
dent
ifica
r el
s òr
gans
del
s se
ntits
.
Con
èixe
r le
s pa
rts
i les
func
ions
del
òrg
ans
dels
sen
tits.
Rec
onèi
xer
com
apr
ofite
m e
ls h
omes
les
plan
tes.
Con
èixe
r co
m s
ón e
ls b
osco
s de
Cat
alun
ya.
Programació
33
Unitat 4. Les persones
CO
nTI
ng
UTS
LES.
PER
SOn
ES.I.
La.S
aLU
T.
• So
m a
nim
als…
per
ò di
fere
nts.
• En
s po
sem
mal
alts
.
• P
reve
nim
les
mal
altie
s.
• La
vis
ta.
• L’
oïda
.
• L’
olfa
cte.
• El
gus
t.
• El
tact
e.
PER
SOn
ES,.C
ULT
UR
ES.I.
SOC
IETa
T
• So
m d
iver
sos.
34
Unitat 4. Les persones
Orientacions didàctiques i solucionari
Pàg. 58 Per treballar les etapes de la vida és important que els alumnes identifiquin en l’entorn fa-miliar, d’amics, de veïns, etc. quines persones es troben en cada etapa i expliquin com són, què fan… També és interessant fer similituds de les etapes de la vida amb el cicle de la vida: néixer, desenvolupar-se i morir.
Pàg. 59 Abans de la lectura del text, es podria fer l’activitat 3. Amb la llista de regions, països on han nascut els alumnes hauríem de fer-los veure que els que han nascut en un mateix lloc també són diferents físicament, tenen diferents gustos, vesteixen diferent…
1. Pensem i som intel·ligents, parlem, estimem…
2. Infància: depenem dels adults, anem a l’escola, creixem, ens movem molt. Adolescència: comencen els canvis al nostre cos i som més autònoms. Joventut: som autònoms i ja podem decidir què volem fer a la vida. Adults: estem preparats per tenir fills, tenim una feina, podem formar una família. Vellesa: sabem moltes coses, tenim menys força i agilitat, perdem agudesa visual i audi-tiva, a vegades ens han de cuidar…
3. Solució oberta
Pàg. 60 Abans de començar a treballar, podem demanar als alumnes que portin el seu carnet del pediatre, on podrem observar l’evolució en el seu creixement, les vacunes… Podem fer una llista de les malalties que han passat i investigar quins símptomes tenen aquestes malalties, com es curen i si són contagioses o no.
4. • Fals.• Vertader.• Fals.• Vertader.• Fals.
Pàg. 61 Per recordar els hàbits d’higiene a l’escola (rentar-nos les mans i les dents, quedar-nos a casa si estem malalts o tenim polls…) podem proposar de dissenyar uns cartells. Han de ser molt visuals.Podem explicar que sempre hi ha hagut microbis i que els primers humans ja es posaven malalts. L’esperança de vida a la prehistòria no superava els 25 - 30 anys. Podríem reflexionar sobre els motius per què actualment vivim, de mitjana, més anys.
35
Unitat 4. Les persones
Pàg. 62 Per treballar com ens relacionem, podem fer una llista de coses que ens permeten fer cadas-cun dels òrgans dels sentits:
Sentit..de.la.vista
Sentit..de.l’olfacte
Sentit..del.tacte
Sentit..de.l’oïda
Sentit..del.gust
Llegir un llibre Olorar una flor Tocar el pèl d’un gos
Escoltar música
Notar si l’entrepà és dolç o salat
5. El noi que menja, el sentit del gust. El noi que està estirat a la gespa escoltant música, el sentit de l’oïda. La nena que juga a pilota, el sentit de l’olfacte. El senyor que toca el gos, el sentit del tacte. La noia que llegeix, el sentit de la vista.
Pàg. 63 Com a activitat d’ampliació podem explicar curiositats sobre els sentit de l’oïda: l’orella interna ens ajuda a mantenir l’equilibri, dins l’orella es troben els ossets més petits del nostre cos....Podríem fer un debat per ser conscients de les dificultats que tenen els invidents.
Pàg. 64 Per entendre que l’oïda percep el so, podem fer un experiment molt senzill: necessitarem una safata metàl·lica, arròs o grans de cafè, una tapa d’olla i una cullera. Posem el grans d’arròs o cafè a la safata, piquem amb la cullera la tapa i veurem que els grans es mouen i fins i tot poden arribar a saltar. Això mateix passa quan el so arriba al timpà.
Pàg. 65 És important que relacionem l’olfacte amb el sentit del gust. Quan mengem, aquests dos sentits interactuen. I també hem de fer notar que el sentit de la vista és important a l’hora de menjar.Pot ser interessant fer una llista d’olors i classificar-les en agradables i desagradables.
Pàg. 66 Podem dur a l’aula aliments que ens permetin identificar un gust salat, dolç, àcid, amarg. Podem plantejar-ho com un joc i fer-ho amb els ulls tancats.
6. Àcid amarg Dolç Salat
llimonataronja
escarolaendívia
xocolatamel
cireraformatge
Pàg. 67 Per tal de comprendre com funciona el tacte, podem experimentar les sensacions que tenim tocant diferents tipus de superfícies amb els ulls tapats. S’hauran de descriure les sensa-cions i fer una llista dels adjectius que utilitzem en les descripcions.
36
Unitat 4. Les persones
Analitza el teu entorn1. Quan hi ha poca llum, les pupil·les es dilaten i quan hi ha molta llum, es contreuen o es
fan petites.
2. Solució possible: la porta que s’obre, el nen que tus…
3. Solució oberta
4. Punta Centre Costats Final
aigua.amb.sal X Xaigua.amb.sucre Xaigua.amb.cafè Xaigua.amb.llimona X
a) Els dolços.b) Al final de la llengua.c) El dolç i el salat es detecten a la part del davant de la llengua.
Què he après?1.
vista Oïda Olfacte gust Tacte
ninetaretina
timpà cargol
pituïtària papil·les gustatives
dermaepidermis
2. Solucions possibles:Vista: llegir i mirar la televisió.Oïda: escoltar música, escoltar el mestre o la mestra.Olfacte: per saber què hi ha per dinar, per saber si es crema alguna cosa.Gust: per saber el gust d’una fruita, per saber si m’agrada una fruita.Tacte: per llançar una pilota, per escriure.
3. • Incorrecta - vista.• Correcta - olfacte.• Incorrecta - oïda.• Correcta - oïda.
• Incorrecta - oïda.• Correcta - tacte.• Incorrecta - vista.• Incorrecta - vista.
4. So → pavelló auricular → conducte auditiu → timpà → cargol → nervi auditiu → cervell.
5. Pupil·la → cristal·lí → retina → nervi òptic → cervell.
Projecte: fem un calendari de festes
38
Projecte: fem un calendari de festes
S’incentiva el treball d’investigació i el cooperatiu.
Es desenvolupen les competències comunicatives, metodològiques i personals.
Es posen en joc continguts apresos anteriorment per aprofundir en:
• Valorar la diversitat social i cultural a partir del reconeixement de les festes pròpies i nou-vingudes.
• Identificar les manifestacions culturals com a elements de cohesió social.
• Elaborar un estudi de cas sobre les festes que celebrem a Catalunya, per mitjà del treball cooperatiu i utilitzant diferents fonts d’informació.
unitat 5els materials
40
Unitat 5. Els materials
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
ÍOD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
1 (3
r)
ÀR
EaTÍ
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CIó
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.5
..Els
.mat
eria
ls
Ob
JEC
TIU
S.D
’aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETèn
CIE
S.b
ÀSI
qU
ES
Con
èixe
r le
s pr
opie
tats
del
s m
ater
ials
.C
OM
PET
ènC
Ia.E
n.E
L.C
On
EIXE
MEn
T.I.L
a.In
TER
aC
CIó
.aM
b.E
L.M
ón
.FÍS
IC:
• P
lant
ejar
pre
gunt
es i
nves
tigab
les
sobr
e ca
ract
erís
tique
s ob
serv
able
s so
bre
els
esta
ts d
els
mat
eria
ls.
• U
tilitz
ar e
l co
neix
emen
t ci
entífi
c pe
r co
mpr
endr
e si
tuac
ions
pro
pere
s re
laci
onad
es a
mb
prob
lem
àtiq
ues
ambi
enta
ls.
• A
ctua
r en
el
mar
c de
pro
ject
es c
ol·le
ctiu
s pe
r re
sold
re p
robl
emes
i m
illor
ar la
vid
a de
la c
omun
itat i
per
pro
mou
re u
na v
ida
salu
dabl
e.
Iden
tifica
r el
s m
ater
ials
d’u
n ob
ject
e i l
es s
eves
pro
piet
ats.
Cla
ssifi
car
els
elem
ents
del
nos
tre
ento
rn s
egon
s l’e
stat
en
què
es tr
oben
: sòl
id,
líqui
d i g
asós
.
Con
èixe
r i i
dent
ifica
r el
s es
tats
de
la m
atèr
ia.
Obs
erva
r i e
xper
imen
tar
els
canv
is d
’est
at d
els
mat
eria
l.
Programació
41
Unitat 5. Els materials
CO
nTI
ng
UTS
L’En
TOR
n.I.
La.S
Eva
.CO
nSE
Rva
CIó
• La
con
tam
inac
ió d
e l’a
ire.
MaT
èRIa
.I.En
ERg
Ia
• Le
s pr
opie
tats
del
s m
ater
ials
.
• M
esur
em le
s pr
opie
tats
del
s m
ater
ials
.
• El
s es
tats
de
la m
atèr
ia.
42
Unitat 5. Els materials
Orientacions didàctiques i solucionari
Pàg. 74 i 75 Mentre treballem les propietats dels materials, podem observar un objecte de la classe, com la taula o una pissarra, i comentar de quins materials està fet, com és… També se’n pot fer una breu descripció entre tots a la pissarra. Aquesta descripció ens ajudarà a complementar la lectura del text.
1. Solució possible:• Fusta, alumini. Són resistents.• Plastilina, paper. No són resistents i, per tant, no podrien servir per seure.
2. Vidre: transparent, fràgil i dur. Paper: opac, tou i fràgil. Metall: opac, dur i resistent. Suro: opac, tou i fràgil.
3. fràgil - resistent / dur - tou / elàstic - rígid.
4. Solució possible:Materials fràgils: el vidre, la ceràmica, el marbre.Materials pocs durs: el paper, la roba, el plàstic.
Pàg. 76 Abans de començar la classe hauríem de preparar els objectes de mesura: un termòmetre, una balança, un centímetre i una proveta.Caldrà:• Mesurar la temperatura d’un got d’aigua.• Mesurar el volum d’un got d’aigua.• Mesurar la llargada d’un estoig.• Pesar un llapis.
5. a) Centímetres o mil·límetres. b) Un metre equival a 100 centímetres i 1.000 mil·límetres.
Pàg. 77 Una activitat complementària per veure si els alumnes han comprès els conceptes de sòlid, líquid i gasós és fer-los classificar una llista d’objectes i substàncies segons el seu estat.És un bon moment per fer un resum dels conceptes que hem anat treballant.
Pàg. 78 i 79 Com a activitat d’ampliació podríem fer portar als alumnes productes alimentaris que indi-quin que són solubles. Així es podrien treballar els conceptes de soluble i insoluble.
6. Els materials líquids canvien de forma segons el recipient; en canvi, els sòlids sempre tenen la mateixa forma.
43
Unitat 5. Els materials
7. Que sempre ocupen el mateix espai.
8. Mel, maionesa, oli,cafè.
9. L’oli no es dissol i la tinta sí.
10. Que la tinta rellisca més ràpid que l’oli.
11. Solució possible: un flotador, un globus, una ampolla de cava, una pilota de futbol, una bombona de butà, un matalàs inflable, la roda d’una bicicleta...
12. Que fa soroll perquè el gas s’escapa.
Pàg. 80 Per entendre els canvis d’estat seria convenient fer un experiment per a cada un dels proces-sos que es produeixen:• Fusió: escalfar un glaçó.• Solidificació: posar un got d’aigua al congelador.• Vaporització: fer bullir aigua en un fogonet.• Condensació: tapar amb un vidre un got amb aigua calenta.Quan fem els experiments, hem d’utilitzar el mètode científic: fer una hipòtesi inicial, un tre-ball d’observació i una conclusió.
Pàg. 81 Podríem fer un debat en gran grup per conscienciar dels problemes de contaminació de l’aire.
13. Els fums de les fàbriques, dels cotxes, de les cases, dels avions.
14. Solució possible: utilitzar el transport públic, utilitzar cotxes elèctrics, utilitzar energies renovables en comptes de combustibles...
15. Solució possible: l’emissió de gasos contaminants crea una capa a l’entorn de la Terra que actua com si es tractés d’un hibernacle, és a dir, acumula a dintre l’escalfor que rebem del sol. És l’anomenat efecte hibernacle, que produeix un canvi global en el clima de tota la Terra i provoca efectes com ara inundacions, pluges desmesurades, sequeres...
Analitza el teu entorn1. Solució oberta. Cal disposar del següent material: proveta graduada, objecte i aigua.
2. a) Sòlid. b) Amb la calor, la cera passa a estat líquid. c) Solidificació.
3. a) Vaporització. b) Fusió. c) L’aigua bull i s’evapora. d) S’ha condensat l’aigua al mirall.
44
Unitat 5. Els materials
4. Els núvols són aigua evaporada i quan plou és quan cau l’aigua que s’ha condensat.
5. La sal es disol en l’aigua i deixa de ser visible. L’aigua es va evaporant i augmenta la con-centració de sal en l’aigua que queda. Finalment, només quedarà la sal.
Què he après?1.
a) Falsa. La duresa no és una propietat mesurable. El gram és la unitat bàsica per mesu-rar la quantitat de matèria que té un objecte (la massa).
b) Vertadera.c) Vertadera.d) Falsa. Aquest procés és la condensació.e) Falsa. S’evapora.f) Vertadera.g) Vertadera.h) Falsa. La fusió és el procés en què el gel, amb l’escalfor, esdevé aigua en estat líquid.i) Falsa. Els gasos canvien de volum.
2. La massa és la quantitat de matèria que té un objecte. El volum és l’espai que ocupa un objecte.
3. Termòmetre Regle balança Proveta
Mesura Temperatura Longitud Pes Volum
UnitatGraus
centígrads Metre Gram Metre cúbic
4. Solució possible:
Sòlids Líquids gasos
cor orina oxigen
pulmons sang diòxid de carboni
unitat 6la Terra es mou
46
Unitat 6. La Terra es mou
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
ÍOD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
1 (3
r)
ÀR
EaTÍ
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CIó
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.6
..La.
Terr
a.es
.mou
Ob
JEC
TIU
S.D
’aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETèn
CIE
S.b
ÀSI
qU
ES
Con
èixe
r el
Sis
tem
a So
lar.
CO
MP
ETèn
CIa
.En
.EL.
CO
nEI
XEM
EnT.
I.La
.InTE
Ra
CC
Ió.a
Mb
.EL.
Mó
n.F
ÍSIC
:
• P
lant
ejar
pre
gunt
es in
vest
igab
les
sobr
e ca
ract
erís
tique
s ob
serv
able
s al
pl
anet
a Te
rra,
iden
tifica
r i e
xtre
ure
conc
lusi
ons
que
poss
ibili
tin p
rend
re
deci
sion
s pe
r ac
tuar
.
CO
MP
ETèn
CIa
.CO
MU
nIC
aTIv
a:
• Ex
plic
ar e
ls f
enòm
ens
amb
l’aju
da d
e m
odel
s, v
erifi
car
la c
oher
ènci
a en
tre
les
obse
rvac
ions
i l’e
xplic
ació
don
ada.
• Ex
pres
sar
idee
s i o
rgan
itzar
info
rmac
ions
de
man
era
efica
ç, s
obre
fenò
-m
ens
natu
rals
.
CO
MP
ETèn
CIa
.MET
OD
OLò
gIC
a:
• P
lant
ejar
pre
gunt
es s
igni
ficat
ives
que
pug
uin
ser
obje
cte
d’in
vest
igac
ió
i apl
icar
con
eixe
men
ts i
habi
litat
s en
con
text
os d
el s
eu e
ntor
n.
• Ve
rific
ar la
coh
erèn
cia
entr
e le
s ob
serv
acio
ns i
les
expl
icac
ions
don
ades
.
Iden
tifica
r el
s co
ssos
cel
este
s.
Iden
tifica
r al
gune
s co
nste
l·lac
ions
.
Con
èixe
r el
s m
ovim
ents
de
rota
ció
i tra
nsla
ció
i els
seu
s ef
ecte
s: e
l dia
i la
nit,
le
s es
taci
ons.
Iden
tifica
r le
s fa
ses
de la
Llu
na.
Programació
47
Unitat 6. La Terra es mou
CO
nTI
ng
UTS
L’En
TOR
n.I.
La.S
Eva
.CO
nSE
Rva
CIó
• Vi
vim
en
un p
lane
ta.
• El
Sis
tem
a So
lar.
• El
s m
ovim
ents
de
la T
erra
.
• La
Llu
na.
• El
s ec
lipsi
s.
• Le
s es
taci
ons
de l’
any.
EnTO
Rn
,.TEC
nO
LOg
Ia.I.
SOC
IETa
T
• C
erca
a In
tern
et.
48
Unitat 6. La Terra es mou
Orientacions didàctiques i solucionari
Pàg. 86 Després de llegir el text, es pot fer un mapa conceptual per organitzar els conceptes treba-llats:
1. Estel: és un astre que genera energia i emet llum.Planeta: és un cos sense llum pròpia que gira al voltant d’una estrella.Satèl·lit: és un astre que gira al voltant d’un planeta.Meteorit: és un astre petit que arriba a la superfície de la Terra i entra en contacte amb l’atmosfera i emet llum formant una bola de foc.Cometa: és una astre que descriu òrbites.Estel fugaç o meteor: és una línia de llum en el cel, provocada per una partícula petita de pols o un tros de roca de l’espai que quan penetra a l’atmosfera de la Terra es crema.
2. Un planeta gira al voltant d’un estel, del qual rep la llum.
3. Solució possible: Vehicle, generalment no tripulat, que dóna voltes a l’entorn de la Terra i que serveix per a transmetre senyals de ràdio o de televisió, donar informacions meteorològiques, etc.
4. També podem observar-les a l’Stellarium. <http://www.stellarium.org/ca/>
5. Àries: constel·lació del Zodíac amb forma d’ovella situada entre Peixos i Taure. Taure: constel·lació del Zodíac amb forma de bou. Pegàs: constel·lació de l’hemisferi nord, en forma de cavall alat.
L’Univers
està format per
on hi ha
formats per
sitemes.planetaris
cossos.celestes
galàxies
49
Unitat 6. La Terra es mou
6. Solució possible: L’estel polar s’costuma a distingir perquè el seu tamany i la seva brillantor són superiors a la de la resta d’estels. Però per estar-ne segurs, cal observar el cel una estona llarga, perquè és l’únic estel que aparentment no canvia de posició al llarg de tota la nit, mentre que tota la resta van variant la seva posició.
Pàg. 88 i 89 Com a treball previ o complementari podem visualitzar els següents vídeos:• Ens permet veure la mida de cada planeta:
<http://video.google.com/videoplay?docid=320103624395833558> • Ens explica l’origen del sistema solar:
<http://video.nationalgeographic.com/video/kids/en-espanol-kids/sci-solar-system-101-spa-kids/>
Pàg. 90 Com a treball previ o complementari podem visualitzar el següent vídeo:• Moviment de rotació:
<http://www.youtube.com/watch?v=qoamkO_U9ew&feature=results_video&playnext=1&list=PLEF543C757E0B0178>
7. Perquè la Terra gira sobre si mateixa, i els rajos solars no arriben a tot el planeta.
8. El temps que triga la Terra a fer el moviment de translació.
9. Any de traspàs. La Terra no triga 365 dies justos a fer el gir al voltant del sol i cada quatre anys es fa un ajustament.
10. Març: 31 voltes. Novembre: 30 voltes.
11. La Terra
fa dos moviments
és el moviment de.
que defineix que defineixque origina que origina
rotació
gira sobre si mateixa:
és el moviment de
translació
gira al.voltant.del.sol:
el dia l’anyel dia
i la nitles.estacions
50
Unitat 6. La Terra es mou
Pàg. 92 Els podem fer investigar quantes llunes té Mart i els seus noms o en quina fase lunar ens trobem. A partir d’aquí cal seguir totes les fases: l’observació es farà des de casa, i a l’escola es comentaran les dades observades.
Pàg. 93 Per entendre millor els dos tipus d’eclipsi, es pot demanar als alumnes que busquin notícies a Internet sobre eclipsis recents o bé fer-ne una simulació amb l’ús de pilotes, boles, etc.
12. Solució oberta
Pàg. 94Per entendre millor la lectura seria aconsellable veure arxius de vídeo sobre el moviment de translació. Per exemple: <http://blocde3r.wordpress.com/2011/02/01/el-moviment-de-translacio/>
13. Data Estació.que.comença Estació.que.acaba
21.de.març primavera hivern
21 de juny estiu primavera
21.de.setembre tardor estiu
21.de.desembre hivern tardor
14. Solució oberta
15. Solució possible: Argentina, Uruguai, Xile, Austràlia, Sud-àfrica.
Analitza el teu entorn1. Júpiter té 48 satèl·lits naturals.
2. 20 de juliol de 1969, Neil Alden Armstrong, Michael Collins. La Nau es deia Apollo 11.
3. És un satèl·lit artificial que orbita al voltant de la Terra i conté diversos aparells científics que serveixen per obtenir dades metereològiques.
4. Júpiter, Saturn, Urà, Neptú,Terra, Venus, Mart, Mercuri.
5. El Sol.
6. Perquè els rajos de Sol s’hi reflecteixen.
7. Els rajos solars ens arriben de forma més directa a l’estiu i escalfen més. En canvi a l’hemisferi sud és tot el contrari.
51
Unitat 6. La Terra es mou
Què he après?1.
a) estrellesb) Sol, estrellesc) galàxia, planetesd) satèl·lite) un sistema planetari, Via Làctiaf) Sol, translacióg) rotació
2. Dibuix
3. Data Estació què.celebrem?
6.de.gener hivern el.dia.de.reis
25.de.desembre hivern nadal
11.de.setembre estiu diada.nacional.de.Catalunya
24.de.juny estiu Sant.Joan
23.d’abril primavera Sant.Jordi
El.dia.del.teu.aniversari
4. Mercuri. Neptú.
unitat 7ens movem
53
Unitat 7. Ens movem
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
ÍOD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
1 (3
r)
ÀR
EaTÍ
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CIó
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.7
..Ens
.mov
em
Ob
JEC
TIU
S.D
’aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETèn
CIE
S.b
ÀSI
qU
ES
Con
èixe
r l’a
pare
ll lo
com
otor
.C
OM
PET
ènC
Ia.E
n.E
L.C
On
EIXE
MEn
T.I.L
a.In
TER
aC
CIó
.aM
b.E
L.M
ón
.FÍS
IC:
• P
lant
ejar
pre
gunt
es i
nves
tigab
les
sobr
e ca
ract
erís
tique
s de
l’a
pare
ll lo
com
otor
.
CO
MP
ETèn
CIa
.D’a
UTO
nO
MIa
.I.In
ICIa
TIva
.PER
SOn
aL:
• Id
entifi
car
quin
es s
ón a
quel
les
actit
uds
posi
tives
per
cui
dar
el n
ostr
e co
s.Id
entifi
car
les
part
s de
l cos
que
per
met
en e
l mov
imen
t.
Rel
acio
nar
els
dife
rent
s el
emen
ts q
ue fo
rmen
l’ap
arel
l loc
omot
or.
Rel
acio
nar
el s
iste
ma
nerv
iós
amb
el c
ontr
ol d
el m
ovim
ent.
Iden
tifica
r bo
ns h
àbits
per
teni
r cu
ra d
el c
os.
Programació
54
Unitat 7. Ens movem
CO
nTI
ng
UTS
LES.
PER
SOn
ES.I.
La.S
aLU
T.
• C
om e
ns m
ovem
?
• El
s os
sos
i l’e
sque
let.
• Fe
m m
uscu
latu
ra.
• P
erò,
com
con
trol
em e
l mov
imen
t?
• C
al te
nir
cura
del
cos
.
EnTO
Rn
,.TEC
nO
LOg
Ia.I.
SOC
IETa
T
• C
erca
a In
tern
et.
55
Unitat 7. Ens movem
Orientacions didàctiques i solucionari
Pàg. 100 i 101 Hauríem de tenir un esquelet que ens permeti identificar les parts de l’aparell locomotor.Per comprendre millor la relació que hi ha entre l’aparell locomotor i el sistema nerviós podem demanar als alumnes que facin frases i que inventin diferents situacions. Exemple: em tiren una pilota, m’espanto i el meu cos s’aparta.
Pàg. 102 i 103 Hem d’explicar que la classificació dels ossos en llargs, curts i plans ens ajudarà en l’estudi, però que no és una classificació científica.És important que anem assenyalant els ossos en el nostre propi cos o en el cos d’un altre. També podem demanar als alumnes que portin radiografies que els hagin fet.
1. Solució possible:Ossos llargs: tíbia, peroné i fèmur. Ossos curts: falanges dels peus, dels dits de les mans i vèrtebres. Plans: omòplat, crani, pelvis.
2. Immobilitzar l’os trencat amb una fèrula o un guix.
3. Solució possible:
Cap Cos Extremitats
cranifrontal
mandíbula
estèrnumcostellesclavícula
tíbiaperoné
Pàg. 104 i 105 Després de treballar la musculatura, una pràctica interessant és fer la dissecció d’una pota de pollastre. Podem dividir la classe en 4 grups. Passos a seguir:1. Observar com funciona l’articulació de la pota abans de la dissecció i després en el seu
interior.2. Repartir una cuixa de pollastre a cada grup.3. Fer la dissecció de la pota.4. Separar les diferents capes de teixits: pell, greix, músculs, tendons, articulacions.5. Observar que els ossos estan units pels lligaments i que l’articulació està protegida pels
cartílags.6. Netegem bé els ossos i els comparem amb els ossos humans.
4. Deltoide: espatlla; bíceps: braç; dorsal: esquena; quàdriceps: cuixes; bessons: cames; tríceps: braç.
5. Glutis i abdominals.
6. Solució oberta
56
Unitat 7. Ens movem
Pàg. 106-107 Després de la lectura, pot ser interessant que els alumnes imaginin una situació que provoqui un moviment i dibuixin tres vinyetes amb aquests tres moments: la percepció, l’arribada de la informació al cervell i la resposta del moviment.
7. a) Amb el tacte percebem la temperatura, el cervell rep la informació i retirem la mà.b) La vista ens informa que cal fer moure el pedal perquè avanci la bicicleta, el cervell
rep el senyal i dóna l’ordre a les cames perquè impulsin el pedal.
8. Reflex.
9. Moviments.voluntaris Moviments.reflexos
menjar, xutar la pilota, parlar batecs del cor, respirar, apartar-nos quan ens punxen
10. El sentit de la vista ha percebut el semàfor vermell, el cervell ha vist perill, ha aturat el cos i quan ha tornat a percebre el color verd ha posat en marxa el cos per creuar el carrer.
Pàg. 108-109 Després de la lectura del text fem grups amb els alumnes i proposem a cada grup de fer un cartell que recordi els hàbits per mantenir un cos saludable.
Investiga i experimenta1. El fèmur és l’os més llarg.
2. 12 costelles. 5 costelles. Crani, frontal i mandíbula. Mandíbula. Vèrtebres. Falanges. Rò-tula. Húmer.
3. nom.de.l’os Part.del.cos Classe.d’os Funció.principal
1 Húmer Extremitat Llarg Sosté el braç
2 Radi Extremitat Llarg Sosté.el.braç
3 Falanges Dit.de.la.mà Curt Sosté.el.dit
4 Clavícula Espatlla Llarg Sosté.el.braç..i.l’uneix.al.tronc
5 vèrtebra Columna.vertebral CurtSosté.el.cos..i.protegeix..
la.medul·la.espinal
6 Pelvis Cintura Sosté.les.cames
57
Unitat 7. Ens movem
nom.de.l’os Part.del.cos Classe.d’os Funció.principal
7 Fèmur Extremitat Llarg Sosté.la.cama
8 Tíbia Extremitat Llarg Sosté.la.cama
9 Mandíbula Cap Curt Sosté.la.boca
4. Solució possible: Torçada violenta d’una articulació del cos que produeix una petita lesió interna, sovint muscular.
Què he après?1. Solució possible:
Iogurts, formatge, llet.
2. Permeten moure els ossos.
3. Els tendons són fibres que uneixen els músculs amb els ossos. Les articulacions són els punts on s’uneixen dos ossos.
4. Colze. Genoll.
5. Les persones tenen 7 vèrtebres cervicals, 12 dorsals, 5 lumbars i el conjunt sacre-còccix
6. Ens movem gràcies a
l’aparell locomotor
està format per
que són
està format per
el sistema nerviós
esquelet musculatura centres nerviosos nervis
ossos músculs
articulacions
el cervell
la.medul·la..espinal
unitat 8els elements de la natura
59
Unitat 8. Els elements de la natura
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
ÍOD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
1 (3
r)
ÀR
EaTÍ
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CIó
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.8
..Els
.ele
men
ts.d
e.la
.nat
ura
Ob
JEC
TIU
S.D
’aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETèn
CIE
S.b
ÀSI
qU
ES
Con
èixe
r el
cic
le d
e l’a
igua
.C
OM
PET
ènC
Ia.E
n.E
L.C
On
EIXE
MEn
T.I.L
a.In
TER
aC
CIó
.aM
b.E
L.M
ón
.FÍS
IC:
• P
lant
ejar
pre
gunt
es i
nves
tigab
les
sobr
e ca
ract
erís
tique
s ob
serv
able
s en
l’ai
gua,
en
el c
icle
de
l’aig
ua i
en l’
aire
.
CO
MP
ETèn
CIa
.D’a
PR
EnD
RE.
a.a
PR
EnD
RE:
• U
tilitz
ar e
l co
neix
emen
t ci
entífi
c pe
r co
mpr
endr
e si
tuac
ions
pro
pere
s re
laci
onad
es a
mb
la p
robl
emàt
ica
ambi
enta
l de
l’aig
ua i
l’air
e.
CO
MP
ETèn
CIa
.aR
TÍST
ICa
.I.C
ULT
UR
aL:
.
• A
ctua
r en
el
mar
c de
pro
ject
es c
ol·le
ctiu
s pe
r re
sold
re p
robl
emes
i
mill
orar
la v
ida
com
unità
ria.
CO
MP
ETèn
CIa
.PER
SOn
aL:
.
• D
esen
volu
par
activ
itat d
’aut
ocrí
tica
i aut
orefl
exió
.
Con
èixe
r co
m o
bten
im i
fem
ser
vir
les
roqu
es i
els
min
eral
s.
Valo
rar
la im
port
ànci
a de
l’ai
re i
l’aig
ua p
er a
ls é
sser
s vi
us.
Rec
onèi
xer
la p
robl
emàt
ica
de la
con
tam
inac
ió d
e l’a
ire
i l’a
igua
.
Con
èixe
r i v
alor
ar b
ons
hàbi
ts e
n l’ú
s de
l’ai
gua.
Programació
60
Unitat 8. Els elements de la natura
CO
nTI
ng
UTS
L’En
TOR
n.I.
La.S
Eva
.CO
nSE
Rva
CIó
.
• La
con
tam
inac
ió d
e l’a
ire.
• La
con
tam
inac
ió d
e l’a
igua
.
• L’
apro
fitam
ent d
e l’a
igua
.
MaT
èRIa
.I.En
ERg
Ia
• L’
aigu
a.
• L’
aire
.
• El
cic
le d
e l’a
igua
.
• Le
s ro
ques
i el
s m
iner
als.
61
Unitat 8. Els elements de la natura
Orientacions didàctiques i solucionari
Pàg. 114 Seria convenient que, després de llegir el text, resumim què és l’aire:• Un element natural que no podem veure.• Una barreja de gasos: l’oxigen, el vapor d’aigua, el diòxid de carboni i el nitrogen.
Pàg. 115 Per comprendre millor la problemàtica de la contaminació, podem proposar fer un recull de notícies o bé investigar quines malalties són provocades per la contaminació.Seria interessant mirar la pàgina web de l’Agenda 21, que tracta d’intervenir en aquestes problemàtiques ambientals però des de l’escola.
1. Incolors i inodors.
2. Perquè les plantes capten diòxid de carboni i produeixen oxigen.
Pàg. 116 Cal organitzar tota la informació que ens dóna el text i la que sabem sobre l’aigua:• Característiques i propietats de l’aigua.• On la podem trobar.
3. Al riu, al núvol i a les muntanyes en forma de neu.
Pàg. 117 Després de la lectura, cal explicar els conceptes destacats: claveguera, depuradora, embas-sament i potabilitzadora.
4. Insípid.
5. El millor és bullir-la.
6. Els elements químics contaminen el sòl l’aigua que hi ha al subsòl.
Pàg. 118-119 Després de llegir el cicle de l’aigua, podem anar a la pàgina 80 i relacionar les fases del cicle amb els canvis d’estat. També pot ser interessant fer una llista d’elements naturals, elements inerts i éssers vius que contenen aigua: cal arribar a la conclusió que l’aigua és un element essencial per a la vida i que cal conservar.Com a treball complementari, podem proposar als alumnes que escriguin la història d’una goteta d’aigua. O donar-los el text desordenat en un full i que l’ordenin.
Pàg. 120 Podem proposar als alumnes de fer un cartell en petit grup per conscienciar la comunitat educativa de la importància de no malgastar aigua. Per exemple: una aixeta que goteja, pot gastar 6.000 litres en un any!Podem plastificar els cartells i col·locar-los en llocs estratègics com la paret de la pica, els lavabos, la font del pati…
62
Unitat 8. Els elements de la natura
7. Evaporar, vapor d’aigua, núvol, pluja, embassament, aixeta, claveguera, depuradora.
8. Evaporació, condensació, solidificació i fusió.
Pàg. 122-123 Cal organitzar la informació i entre tots fer una definició de roca i una altra de mineral. Seria interessant anar al laboratori i observar diferents minerals i roques. També pot ser interes-sant buscar entre materials de l’aula algun tipus de mineral o roca; per exemple, el carbó del llapis.O fer investigar als alumnes quines mines o pedreres hi ha a Catalunya i quins usos es fan dels materials extrets.
9. Solució possible: Totxos, marbre de la cuina, collarets.
10. Solució possible: Diamant, jaspi, or, plata…
11. Sal.
12. pissarra- pissarra, totxo - argila, ampolla - vidre (vàries roques i minerals), marbre de la cuina - marbre, cassola de cuina - argila, ciment - pedra calcària.
Analitza el teu entorn1. S’usa aigua destil·lada perquè no embussi els forats de la planxa amb la calç.
2. L’aigua potable és apta per beure.
3. Perquè l’aire calent entra en contacte amb el vidre fred i condensa.
4. a) dutxar-nos i tancar l’aixeta quan ens ensabonem.b) apagar l’aixeta quan ens raspallem les dents i utilitzar un got.c) omplir la rentadora i utilitzar programes curts i ecològics.d) instal·lar un sitema gota a gota.
5. En una ciutat hi ha més cotxes, més fàbriques, etc. i per tant, hi ha més contaminació.
6. Solució possible: utilitzar el transport públic, no usar l’aire condicionat, regular la calefac-ció a una temperatura no gaire alta…
7. Neu: sòlid. Núvols: gasós. Vidre entelat: líquid. Estany: líquid. Calamarsa: sòlid. Rosada: líquid. Gebrada: sòlid.
63
Unitat 8. Els elements de la natura
Què he après?1. Les plantes absorbeixen aigua de terra a través de les arrels i després desprenen vapor
d’aigua.2. Clavegueres: canalització d’aigües residuals.
Depuradores: instal·lacions per netejar l’aigua bruta; s’eliminen partícules en suspensió i productes químics que hi ha barrejats a l’aigua. Embassaments: acumulacions d’aigua produïda per l’obstrucció d’un riu per tal de poder aprofitar-ne l’aigua per produir energia, per al consum humà o per al reg.
3. a) Falsa. La superfície de la Terra no rep el nom d’atmosfera.b) Falsa. Consumeix oxígen i desprèn diòxid de carboni i altres gasos o partícules.c) Vertadera.d) Falsa. D’allò que no fa olor, en diem inodor.e) Falsa. En diem aigua dolça perquè porta dissolta una concentració molt més baixa de
sals minerals que l’aigua del mar o aigua salada.f) Falsa. Les roques compostes per un o diversos minerals.
4. L’aigua de la Terra s’evapora per la calor, es formen núvols que deixen caure l’aigua en forma de pluja, neu o calamarsa, l’aigua torna a caure a la Terra, va a parar a rius, mars, rieres…, també es filtra a la terra i torna a començar el cicle.a) plou: el fred ha fet passar el vapor a estat líquid, i amb el pes les gotes d’aigua cauen.b) desglaç: la calor fa que la neu passi a estat líquid.
64
Unitat 5. Els materials
Projecte: fem un receptari de cuina
65
Projecte: fem un receptari de cuina
S’incentiva el treball d’investigació i el cooperatiu.
Es desenvolupen les competències comunicatives, metodològiques i personals.
Es posen en joc continguts apresos anteriorment per aprofundir en:
• Identificar i justificar hàbits d’higiene, de descans, d’exercici físic i d’alimentació.
• Identificar missatges i pràctiques que no afavoreixen el bon desenvolupament personal i la salut.
• Descobrir i valorar el patrimoni cultural a partir de l’alimentació.
• Adquirir hàbits de treball cooperatiu, utilitzant diferents fonts d’informació i de comunica-ció oral i escrita.
unitat 9els rius i el clima
67
Unitat 9. Els rius i el clima
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
ÍOD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
1 (3
r)
ÀR
EaTÍ
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CIó
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.9
..Els
.riu
s.i.e
l.clim
a
Ob
JEC
TIU
S.D
’aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETèn
CIE
S.b
ÀSI
qU
ES
Iden
tifica
r le
s pa
rts
d’un
riu
.C
OM
PET
ènC
Ia.E
n.E
L.C
On
EIXE
MEn
T.I.L
a.In
TER
aC
CIó
.aM
b.E
L.M
ón
.FÍS
IC:
• P
lant
ejar
pre
gunt
es i
nves
tigab
les
sobr
e ca
ract
erís
tique
s ob
serv
able
s en
l’ai
gua,
en
el c
icle
de
l’aig
ua i
en l’
aire
.
CO
MP
ETèn
CIa
.D’a
PR
EnD
RE.
a.a
PR
EnD
RE:
• U
tilitz
ar e
l co
neix
emen
t ci
entífi
c pe
r co
mpr
endr
e si
tuac
ions
pro
pere
s re
laci
onad
es a
mb
la p
robl
emàt
ica
ambi
enta
l de
l’aig
ua i
l’air
e.
CO
MP
ETèn
CIa
.aR
TÍST
ICa
.I.C
ULT
UR
aL:
.
• A
ctua
r en
el
mar
c de
pro
ject
es c
ol·le
ctiu
s pe
r re
sold
re p
robl
emes
i m
illor
ar la
vid
a co
mun
itàri
a.
CO
MP
ETèn
CIa
.PER
SOn
aL:
.
• D
esen
volu
par
activ
itat d
’aut
ocrí
tica
i aut
orefl
exió
.
Dife
renc
iar
tem
ps d
e cl
ima.
Sabe
r de
què
dep
èn e
l clim
a: in
sola
ció,
alt
itud
i con
tinen
talit
at.
Con
èixe
r el
s ap
arel
ls p
er a
valu
ar d
iver
sos
aspe
ctes
sob
re e
l tem
ps.
Adq
uiri
r hà
bits
de
treb
all e
n la
nat
ura.
Con
èixe
r la
vid
a a
l’ent
orn
dels
riu
s.
Iden
tifica
r e
ls tr
ets
bàsi
cs d
e la
veg
etac
ió d
e ri
bera
.
Con
èixe
r el
s us
os d
els
rius
al l
larg
del
tem
ps.
Programació
68
Unitat 9. Els rius i el clima
CO
nTI
ng
UTS
L’En
TOR
n.I.
La.S
Eva
.CO
nSE
Rva
CIó
.
• R
ius,
font
s i l
lacs
. Par
ts d
’un
riu.
• El
cab
al d
els
rius
.
• El
s ri
us d
e C
atal
unya
.
• El
tem
ps i
el c
lima.
• D
e qu
è de
pèn
el c
lima?
• El
s ap
arel
ls m
eteo
rolò
gics
.
• El
s gr
àfics
de
tem
pera
tura
. I e
ls m
apes
del
tem
ps.
EL.M
ón
.DEL
S.ÉS
SER
S.vI
US
• La
vid
a al
s ri
us.
MaT
èRIa
.I.En
ERg
Ia
• C
om a
profi
tem
els
riu
s.
69
Unitat 9. Els rius i el clima
Orientacions didàctiques i solucionari
Pàg. 130 Seria interessant buscar quins rius tenim més a prop de la nostra població. Podem proposar als alumnes que cerquin informació sobre on neixen, on desemboquen, quins afluents tenen…
Pàg. 131 Per comprendre millor les parts d’un riu, podem fer dibuixar el riu com un tall de pastís.
Pàg. 132 Quan parlem dels llacs, cal recordar que és una superfície amb aigua acumulada però, a di-ferència dels embassaments, no han estat construïts per les persones. Cal parlar de les fonts i recordar-los que si volem beure’n aigua cal que ens fixem si és potable.
1. Llera: és el llit del riu.Cabal: és la quantitat d’aigua que hi circula. Desembocadura: la part que arriba al mar.
2. Per un torrent només hi circula aigua quan plou.
3. Curs alt: discorre per zones de pendent pronunciat; l’aigua arrenca roques i terra, i les arrossega cap avall; l’aigua baixa ràpidament i amb molta força; és el primer tram del riu.Curs mitjà: l’aigua transporta riu avall els materials que ha arrencat a la zona del curs alt. Curs baix: és on es dipositen els materials que ha anat transportant el riu al llarg del seu recorregut; és on l’aigua circula més lentament, amb menys força.
Pàg 133a) Poc cabal per la manca de precipitacions.b) Cabal abundant per la pluja i per ser un tram mig del riu.c) Cabal petit per ser el naixement del riu.d) Poc cabal a causa de l’embassament.
4. Primera: curs baix; segona: curs alt; tercera: curs mitjà.
5. Torrent: curs d’aigua temporal, quan plou.Xaragall: regueró que forma l’aigua de la pluja.Desembocadura: quan el riu arriba al mar.Meandre: corba molt pronunciada d’un riu.Pantà: llac artificial de grans dimensions.
6. a) És afluent de l’Ebreb) Tarragonac) la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresad) la Sèniae) el Fluviàf) el Cardener i el Llobregatg) la Muga
70
Unitat 9. Els rius i el clima
Pàg. 135 i 136 Un treball complementari pot ser demanar als alumnes que busquin informació sobre els raiers, què feien i per què utilitzaven el riu en comptes de carreteres.
Pàg. 137 i 138 Es podria fer una sortida a alguna de les colònies tèxtils de Catalunya i aprofitar per conèixer els rius:< http://www.parcfluvial.cat/documents/674853009.pdf>
7. Solució oberta
8. Solució oberta
Pàg. 139 Proposem de veure l’última previsió del temps i que els nens i les nenes la comentin.
Pàg. 140 Caldrà tenir preparada una llanterna potent i una pilota. I podem tornar a llegir la pàgina 94 per repassar les estacions de l’any.
9. Perquè a causa del moviment de translació de la Terra els rajos solars no arriben igual de directes als dos hemisferis.
10. Perquè els pols són la part de la Terra on els raigs solars arriben més obliquament i no escalfen prou.
11. Hivern: el dia és molt curt, gebra, es forma boira baixa.Primavera: plou molt. Tardor: plou molt. Estiu: plou molt poc, fa xafogor, fa molta calor.
Pàg. 142 Cal treballar aquest dos conceptes de latitud i continentalitat posant exemples: podem dema-nar als alumnes que expliquin on passen els estius i ho comparin amb el lloc on resideixen la resta de l’any. Exemple: Visc a Barcelona, que està a tocar del mar, per això els hiverns són més suaus i a l’estiu i fa molta calor. A l’estiu vaig a la Vall d’Aran, que com que està allunyat del mar les temperatures són més suaus.
12. Com més s’escalfa l’aigua del mar, més núvols es formen amb el vapor d’aigua. Quan el vapor es refreda, es va convertint en gotes d’aigua i, si les gotes pesen, cauen en forma de pluja.
13. La humitat és l’abundància de vapor d’aigua en l’aire. La rosada és l’efecte de la conden-sació en gotes líquides del vapor d’aigua de l’atmosfera.
14. Plugim: pluja fina. Pluja: aigua que cau en gotes i que ve del vapor d’aigua dels núvols, de l’atmosfera. Xàfec: pluja forta i curta. Ruixat: pluja que dura poc.
71
Unitat 9. Els rius i el clima
15. Durant el dia, a mesura que el sol escalfa més, pugen les temperatures. El migdia i les primeres hores de la tarda solen ser el moment de temperatura més alta.Al llarg de l’any, les temperatures varien en funció de com arriben els rajos del sol sobre la superfície de la Terra. Al nostre país, durant els mesos d’estiu és quan els rajos de sol arriben més directament i escalfen més. Just al contrari dels mesos d’hivern.Segons la distància del mar: com que el mar s’escalfa i es refreda més poc a poc que la Terra, això influeix en la temperatura de zones situades a prop. En pobles i ciutats de costa, no hi fa tant fred a l’hivern ni tanta calor a l’estiu.Segons l’altitud: en un indret situat a molta alçada sobre el nivell de mar, hi fa més fred.
Pàg. 143 Amb un termòmetre, un anemòmetre i un pluviòmetre, podeu construir a l’escola una estació meteorològica i recollir dades al llarg del curs.
16. Solució oberta
Pàg. 144 Cal que preparem un termòmetre que quedi penjat a l’exterior de l’aula. I que fem el gràfic de barres.
Pàg. 145 Podem proposar que els alumnes facin grups per fer una petita representació i es trans-formin en homes i dones del temps. Els podem donar llocs per fer la previsió: Barcelona, Londres, París… • Nevarà.• Farà sol.• A Vic.
17.
MARMEDITERRÀNIA
Vielha
Sortel Pontde Suert
Tremp
la Seud’Urgell
Puigcerdà
Berga
Solsona
Ripoll OlotFigueres
Banyoles
la BisbalGirona
Santa Coloma
de Farners
Vic
Granollers
Sabadell Mataró
BarcelonaSant Feliu
Vilanova i la Geltrú
Vilafranca
Igualada
Valls
el Vendrell
Tarragona
Balaguer
LleidaMollerussa
les Borges
Blanques
Mórad’Ebre
Gandesa
Tortosa
Amposta
ReusFalset
Montblanc
Tàrrega CerveraManresa
Terrassa
PAÍSVALENCIÀ
ARAGÓ
F R A N Ç A
50 km0
72
Unitat 9. Els rius i el clima
Analitza el teu entorn1. Solució oberta
2. Solució oberta
3. Solució oberta
4. Solució oberta
5.
Què he après?1. Camprodon: el Ter; Sallent: el Llobregat; Besalú: el Fluvià.
2. nom.del.riu Poblacions.per.les.quals.passa
Fluvià Olot
Ter Ripoll, Girona
Congost Granollers
Llobregat Berga, Manresa, Sant Feliu de Llobregat
Cardener Manresa
Foix Vilafranca del Penedès
Francolí Montblanc, Tarragona
Ebre Móra d’Ebre, Tortosa i Amposta
Segre Puigcerdà, la Seu d’Urgell, Balaguer, Lleida
Noguera Ribagorçana Pont de Suert
Noguera Pallaresa Sort, Tremp
Garona Vielha
3. Serveix per saber el temps que fa, a partir de la mesura de la temperatura, la quantitat de pluja caiguda, la humitat, la força del vent, etc.
4. Amb el pluviòmetre.
5. Solució oberta
S
N
E
NENO
SESO
O
TramuntanaGregal
Llevant
XalocMigjorn
Llebeig / Garbí
Ponent
Mestral
unitat 10el paisatge
74
Unitat 10. El paisatge
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
ÍOD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
1 (3
r)
ÀR
EaTÍ
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CIó
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.1
0..E
l.pai
satg
e
Ob
JEC
TIU
S.D
’aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETèn
CIE
S.b
ÀSI
qU
ES
Iden
tifica
r el
s el
emen
ts d
el r
elle
u qu
e co
mpo
nen
el p
aisa
tge.
CO
MP
ETèn
CIa
.DE.
CO
nvI
UR
E.I.h
ab
ITa
R.E
L.M
ón
:
• Si
tuar
-se
en l
’esp
ai,
orie
ntar
-s’h
i i
desp
laça
r-s’
hi u
tilitz
ant
plàn
ols
i m
apes
.
• Id
entifi
car,
loc
alitz
ar i
des
criu
re l
es p
rinc
ipal
s ca
ract
erís
tique
s na
tu-
rals
, hum
anes
i so
cial
s d’
un te
rrito
ri u
tilitz
ant c
once
ptes
i pr
oced
imen
ts
geog
ràfic
s.
• C
onèi
xer
i com
pren
dre
el c
onte
xt n
atur
al,
soci
al,
cult
ural
i te
cnol
ògic
on
est
à im
mer
s.
• U
tilitz
ar c
rític
amen
t fo
nts
d’in
form
ació
que
usi
n di
fere
nts
tipus
de
supo
rt p
er o
bser
var
i ana
litza
r l’e
ntor
n.
CO
MP
ETèn
CIa
.LIn
gü
ÍSTI
Ca
:•
Expr
essa
r id
ees
i org
anitz
ar in
form
acio
ns d
e m
aner
a efi
caç
sobr
e fe
nò-
men
s.
CO
MP
ETèn
CIa
.D’a
PR
EnD
RE.
a.a
PR
EnD
RE:
• P
lant
ejar
pre
gunt
es s
igni
ficat
ives
que
pug
uin
ser
obje
cte
d’in
vest
igac
ió.
Con
èixe
r co
m é
s el
rel
leu
de C
atal
unya
.
Inte
rpre
tar
un m
apa
físic
.
Iden
tifica
r al
tres
ele
men
ts n
atur
als
que
com
pone
n el
pai
satg
e.
Rec
onèi
xer
com
els
hum
ans
hem
mod
ifica
t els
pai
satg
es n
atur
als.
Rec
onèi
xer
els
dife
rent
s tip
us d
e pa
isat
ges.
Rec
onèi
xer
els
pais
atge
s de
Cat
alun
ya.
Rec
onèi
xer
el p
aisa
tge
de l’
ento
rn m
és p
rope
r.
Programació
75
Unitat 10. El paisatge
CO
nTI
ng
UTS
L’En
TOR
n.I.
La.S
Eva
.CO
nSE
Rva
CIó
.
• El
s el
emen
ts d
el r
elle
u qu
e co
mpo
nen
el p
aisa
tge.
• La
mun
tany
a i l
a pl
ana.
• La
cos
ta.
• El
rel
leu
sobr
e el
pap
er.
• El
rel
leu
de C
atal
unya
.
• A
ltre
s el
emen
ts n
atur
als
que
com
pone
n el
s pa
isat
ges.
• P
aisa
tges
del
món
.
• Ti
pus
de p
aisa
tge:
nat
ural
, rur
al i
urbà
.
• El
pai
satg
e hu
man
itzat
a la
mun
tany
a, a
la p
lana
i a
la c
osta
.
76
Unitat 10. El paisatge
Orientacions didàctiques i solucionari
Pàg. 150 Després de la lectura, seria molt interessant fer una definició de paisatge i de relleu de ma-nera col·lectiva. Podem proposar als alumnes com a treball complementari que triïn un pai-satge pròxim a l’escola i en facin un dibuix o una maqueta.
1. Solució oberta
Pàg. 151 Seria interessant sortir a fer una observació directa d’aquests elements del paisatge; si no és així, podem buscar pòsters, o imatges per projectar.
2. Cim: el punt més alt d’una muntanya; peu: el punt més baix; part que va del peu al cim: vessant.
3. Solució oberta
4. Solució oberta
Pàg. 152 Podem buscar imatges que representin els diferents elements del paisatge de costa i exem-ples que coneixem d’arxipèlags, platges, illes, golfs...
5. Una cala és una badia de dimensions molt petites.
6. Solucions possibles:Illa: Mallorca, Menorca, Còrsega, Tenerife...Arxipèlag: illes Canàries, illes Balears...Península: península Ibèrica...
Pàg. 153 Per treballar el mapes físics, n’hauríem de tenir un o dos a l’aula. Com a treball complemen-tari, podem proposar als alumnes de construir un mapa físic de l’entorn de l’escola.
Pàg. 154 Podem analitzar la informació que ens dóna el mapa: què volen dir els símbols, què significa l’escala… Una pàgina interessant per trobar diferents tipus de mapes és la de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. <http://www.icc.cat/> Per veure el recorregut del riu és molt interessant mirar un vídeo de Catalunya des de l’aire que parla dels rius i els llac: <http://www.tv3.cat/videos/1503069>
7. Al mapa coneixem les alçades pels colors. El marró més fosc representa cims i munta-nyes de més alçada. El verd indica valls i planes de menys altitud.
8. El curs alt del riu és la part més propera al naixement del riu, discorre per pendents pro-nunciats, l’aigua baixa amb força i arrenca roques i les arrossega.
77
Unitat 10. El paisatge
9. Al curs baix.
10. La desembocadura.
11. Per les valls.
12. La temperatura és més baixa, hi ha més aigua i, per tant, més vegetació.
13. Perquè el relleu és pla al litoral i els corrents marins i les ones transporten materials fins a la costa i s’hi dipositen formant aquestes extensions de sorra.
Pàg. 156 Per treballar els paisatges del món, podem demanar als alumnes que portin fotografies de ciutats i pobles on han viatjat, o dels països d’origen de les seves famílies o dels llocs que vol-drien visitar. Cada alumne pot fer una petita exposició del lloc on es troba el paisatge i quins elements el formen. Una part del treball pot ser útil per al projecte del trimestre.
Pàg. 157 Abans de començar, hauríem de preparar fotografies dels diferents paisatges i classificar-los en naturals, rurals i urbans. És molt important que els alumnes verbalitzin per què han triat un tipus de paisatge.
Pàg. 158 Per ampliar els coneixements sobre el paisatge de muntanya, podem fer buscar informació sobre un poble conegut i fer un petit pòster amb les següents dades: nom del poble, comarca on es troba, rius, muntanyes importants, nombre d’habitants, tipus de comerç, indústria, qui-nes vies de comunicació té (tren, carretera...).
14. Camins, carreteres, ponts, granges, camps de conreu, pobles, pistes d’esquí, embassament, ermites...
15. Perquè ni el clima ni el relleu no fan fàcil que la població s’hi estableixi.
16. Les carreteres de muntanya solen ser estretes i amb molts revolts perquè s’adapten al relleu.
17. Pobles petits, masies aïllades, grans boscos, carreteres estretes i amb revolts, túnels, ponts…
18. L’existència de valls estretes entre les muntanyes fa més fàcil trobar sectors dels rius on poder construir les preses.
19. El clima fred i humit afavoreix l’existència d’un paisatge verd, de prats i boscos abun-dants. La presència d’aigua i de neu determina l’existència de nombrosos rius i llacs.
Pàg. 160 Per ampliar els coneixements sobre el paisatge de plana, podem fer buscar informació sobre un poble conegut i fer un petit pòster amb les següents dades: nom del poble, comarca on es troba, rius, muntanyes importants, nombre d’habitants, tipus de comerç, indústria, quines vies de comunicació té (tren, carretera...).
78
Unitat 10. El paisatge
20. Perquè les condicions del relleu afavoreixen la substitució dels boscos i de la vegetació natural per camps de conreu.
21. Perquè la plana és un espai més òptim per a desenvolupar-hi activitats econòmiques, infraestructures de comunicació... i, per tant, per a què les persones s’hi estableixin.
22. Solució oberta
Pàg. 162 Per ampliar els coneixements sobre el paisatge de costa, podem fer buscar informació sobre un poble conegut i fer un petit pòster amb les següents dades: nom del poble, comarca on es troba, rius, muntanyes importants, nombre d’habitants, tipus de comerç, indústria, quines vies de comunicació té (tren, carretera...).
23. Solució possible: Tossa de Mar, Salou, Blanes, Platja d’Aro, Cambrils.
24. Solució possible: Cadaqués, Llançà, el Port de la Selva.
25. Port, carreteres, espigons, indústria…
26. El paisatge de costa acostuma a ser, al nostre país, més apte que el de muntanya per a desenvolupar-hi activitats econòmiques i vies de comunicació. La major part de la costa catalana correspon al contacte de planes litorals amb el mar.
27. Solució possible: Badalona, Barcelona, Tarragona, Mataró, Blanes.Seria interessant visionar algun del vídeos de Catalunya des de l’aire que trobarem a TV3 a la carta. <http://www.tv3.cat/videos/>
Analitza el teu entorn1. Solució possible:
Muntanya Collserola,.Montserrat.
Serralada Litoral,.Prelitoral
vall d’en.bas,.de.bianya
golf de.Lleó,.de.Roses
Illa Menorca,.Formentera
arxipèlag Illes.balears,.Illes.Canàries.
Platja Calafell,.la.barceloneta
Península Ibèrica,.Itàlica
2. Solució oberta
79
Unitat 10. El paisatge
Què he après?1.
Muntanya Plana Costa
vessant,.turó,..serralada,.cim turó
platja,.arxipèlag,..penya-segat,.badia,..
península
2. L’aspecte que té un territori.
3. En un paisatge natural hi ha poca o nul·la intervenció humana. En un paisatge rural les persones hi han intervingut, amb la construcció de pobles, carreteres, etc, però hi predo-mina l’espai natural.
4. Elements naturals: prats, boscos, muntanyes, vegetació, mar, roques, terra. Elements humans: edificis, monestir, carreteres, camins...
unitat 11pobles i ciutats
81
Unitat 11. Pobles i ciutats
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
ÍOD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
1 (3
r)
ÀR
EaTÍ
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CIó
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.1
1..P
oble
s.i.c
iuta
ts
Ob
JEC
TIU
S.D
’aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETèn
CIE
S.b
ÀSI
qU
ES
Dife
renc
iar
els
pobl
es i
les
ciut
ats.
CO
MP
ETèn
CIa
.En
.EL.
CO
nEI
XEM
EnT.
I.La
.InTE
Ra
CC
Ió.a
Mb
.EL.
Mó
n.F
ÍSIC
:
• Si
tuar
-se
en l’
espa
i, or
ient
ar-s
e i d
espl
açar
-s’h
i util
itzan
t plà
nols
i m
apes
.
• Id
entifi
car,
loca
litza
r i d
escr
iure
les
prin
cipa
ls c
arac
terí
stiq
ues
hum
anes
i s
ocia
ls d
’un
terr
itori
util
itzan
t con
cept
es i
proc
edim
ents
geo
gràfi
cs.
• Va
lora
r la
dem
ocrà
cia
com
a fo
rma
de c
onvi
vènc
ia i
de g
over
n qu
e pe
r-m
et e
xerc
ir i
resp
ecta
r el
s dr
ets
i els
deu
res
indi
vidu
als
i col
·lect
ius.
CO
MP
ETèn
CIa
.PER
SOn
aL:
•
Des
envo
lupa
r ac
tivita
t d’a
utoc
rític
a i a
utor
eflex
ió.
Con
èixe
r el
pad
ró m
unic
ipal
.
Con
èixe
r co
m s
’org
anitz
en e
l pob
les
i les
ciu
tats
.
Sabe
r qu
è fa
n i c
om fu
ncio
nen
els
Aju
ntam
ents
.
Con
èixe
r el
s m
itjan
s de
tran
spor
t.
Rec
onèi
xer
les
situ
acio
ns q
ue p
oden
com
port
ar r
isc
en la
mob
ilita
t vià
ria.
Inte
rpre
tar
un p
làno
l urb
à.
Programació
82
Unitat 11. Pobles i ciutats
CO
nTI
ng
UTS
PER
SOn
ES,.C
ULT
UR
ES.I.
SOC
IETa
TS
• D
e po
ble
o de
ciu
tat?
• La
pob
laci
ó. E
l pad
ró m
unic
ipal
.
• El
mun
icip
i.
• C
om s
’org
anitz
en e
ls p
oble
s i l
es c
iuta
ts?
L’A
junt
amen
t. El
s se
rvei
s m
unic
ipal
s.
• C
om e
ns m
ovem
per
pob
les
i ciu
tats
? El
s m
itjan
s de
tran
spor
t. P
riva
t i p
úblic
.
• Et
s un
bon
via
nant
?
• El
pob
le o
la c
iuta
t sob
re e
l pap
er: e
l plà
nol.
EnTO
Rn
,.TEC
nO
LOg
Ia.I.
SOC
IETa
T.
• C
erca
a In
tern
et.
83
Unitat 11. Pobles i ciutats
Orientacions didàctiques i solucionari
Pàg. 168 Per iniciar el tema, podem preguntar als alumnes: On vius, en un poble o en una ciutat? T’agrada?És important que raonin la resposta. També seria convenient comparar i comentar entre tots fotografies de diferents pobles i ciutats.
1. Poble Ciutat
EdificisEdificis de poca alçada, cases de pedra i de fusta, construc-cions envoltades d’espai verd.
Grans edificis amb moltes plantes, menys espais verds i més places.
Carrers
Carrers estrets, costeruts, sense gaire trànsit, sense gaires semàfors ni senyals viaris.
Carrers llargs i amples, avingudes, molt trànsit, molts semàfors i senyals viaris.
ComunicacionsCarreteres, pistes forestals, via de tren. Bones comunicacions.
Serveis
Hi ha els serveis més neces-saris: CAP o consulta mèdi-ca, biblioteca, supermercat o mercat, algunes botigues però no tan abundants ni diverses com a la ciutat.
Hi ha una gran varietat de serveis: hospitals, poliespor-tius, complexos comercials, cinemes, teatres...
altresMés silenci a les nits, no tanta contaminació.
Més contaminació, més so-roll, més trànsit.
2. Solució oberta
3 i 4.Agramunt: poble de plana. Amposta: ciutat de costa. Banyoles: ciutat de plana. Blanes: ciutat de costa. Gandesa: poble de plana. Mollerussa: ciutat de plana. El Pont de Suert: poble de muntanya. Vic: ciutat de plana.
5. Solució oberta
Pàg. 170 Hauríem de tenir a l’aula un full d’empadronament del municipi. Així podrem veure quines dades hi apareixen. Expliquem als alumnes que per fer la inscripció a l’escola necessitem el full d’empadronament. Posteriorment el podrem utilitzar per al quadern.
84
Unitat 11. Pobles i ciutats
Pàg. 171 Podem situar el nostre municipi al mapa. Si a l’aula hi ha nens i nenes de diferents localitats, les anirem situant totes damunt el mapa.
Pàg. 172 Seria interessant la visita a l’ajuntament del municipi o fer una entrevista a l’alcalde o alcal-dessa o a algun dels regidors o regidores.
6. Solució oberta
7. No podem votar fins als 18 anys. Cal triar la butlleta del partit que vols votar, ensenyar el DNI i dipositar la butlleta a l’urna.Democràcia: sistema polític en què els parlaments i els governs són elegits pels ciu-tadans i en què hi ha llibertat per a expressar les idees, associar-se en partits polítics i manifestar-se.Vot: Acte de votar. Votar és elegir lliurement la persona o la proposta que es creu més bona, ficant una papereta en una urna, alçant la mà, etc.Urna: caixa que serveix per a dipositar-hi el vot en unes eleccions.Candidat: cadascuna de les persones que es presenten per aconseguir un càrrec, o un premi,, etc. en una elecció o en una prova.Programa: llista de les coses que es pensen fer, dels objectius que es volen aconseguir, etc.
8. Solució oberta
Pàg. 173 Cal explicar molt bé el concepte de ‘serveis’, per això podem fer una llista dels serveis que pot oferir un poble o una ciutat.
9. Servei.de.neteja
Mantenir nets els carrers, recollir les deixalles dels conteni-dors i portar-les als abocadors, buidar les papereres...
Policia.local Mantenir l’ordre públic i atendre els vianants
UrbanismeRegular i ordenar la construcció d’habitatges, carrers i espais públics
Transport.públic Regular i ordenar el servei d’autobusos, etc.
CulturaOrganitzar actes culturals com concerts, teatre, etc. I gestio-nar els equipaments culturals com biblioteques, auditoris...
Medi.ambientOcupar-se dels jardins públics, gestionar els residus, prendre mesures contra la contaminació...
ComerçRegular i ordenar la gestió de botigues, mercats, supermer-cats, etc.
Llars.d’infantsRegular i oferir servei de guarderia per a infants menors de 3 anys.
85
Unitat 11. Pobles i ciutats
10. Solució oberta
11. Impost: quantitat de diners que les persones i les empreses paguen a l’estat o a l’ajun-tament perquè es puguin mantenir els serveis públics. Els impostos es paguen en una oficina bancària o bé via telemàtica.
Pàg. 174-175 Després de la lectura del text, elaborarem un mapa conceptual dels mitjans de transport. Po-dem comentar entre tota la classe quins hi ha a la nostra localitat i posar-los com a exemples.
12. Solució oberta
13. Solució oberta
14. Camió, tren, vaixell, avió…
Pàg. 176-177 Després de la lectura, podem proposar als alumnes que redactin el recorregut que fan des de casa a l’escola i que indiquin quins senyals de trànsit hi ha i què volen dir.
15. No podem jugar a pilota al carrer ni podem travessar sense mirar abans; parlar per telèfon ens pot distreure i ens fa fer imprudències. No podem creuar el carrer quan el semàfor és vermell i si anem en bicicleta hem de circular sempre pel carril bici.
16. 1) prohibit avançar2) perill per la circulació de vianants3) recomanació de circular a 40 km/h4) perill per la circulació de bicicletes5) pas de vianants6) perill per la proximitat d’una cruïlla7) hospital8) perill per la proximitat d’una rotonda9) prohibit aparcar
10) prohibit girar a l’esquerra
Pàg. 178-179 Una activitat complementària pot ser sortir al carrer i observar els senyals de trànsit i el mobiliari urbà. A l’aula es pot representar en un mural i fer una reflexió sobre les normes de convivència i respecte del nostre entorn.
17. a), c), d).
18. Museu
EsglésiaHospitalPolicia
Mercat
TeatrePàrquingInformació
86
Unitat 11. Pobles i ciutats
Analitza el teu entorn1. Les dades que recull el padró municipal són útils per a fer estudis i previsions sobre les
necessitats de serveis del municipi: places escolars i de llars d’infants, serveis sanitaris, etc.
2. Solució oberta
3. Solució oberta
4. Territori governat per un Ajuntament.
5. Solució oberta
6. Cerca a Internet
Què he après?1. Vies de comunicació: autopista, autovia, carreteres principals i secundàries, tren d’alta
velocitat, tren. Apareixen totes al mapa.Entre Girona i Figueres hi ha tren d’alta velocitat, autopista i carretera.El tren, perquè el consum d’energia (i, per tant, la contaminació) és molt menor si es desplaça un grup de persones amb un transport col·lectiu que no pas si ho fa cadascuna d’elles amb el seu mitjà de transport individual.
2.
Ajuntament
HospitalEscola
87
Unitat 7. Ens movem
unitat 12proveir pobles i ciutats
88
Unitat 12. Proveir pobles i ciutats
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
ÍOD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
1 (3
r)
ÀR
EaTÍ
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CIó
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.1
2..P
rove
ir.p
oble
s.i.c
iuta
ts
Ob
JEC
TIU
S.D
’aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETèn
CIE
S.b
ÀSI
qU
ES
Rec
onèi
xer
les
nece
ssita
ts d
el h
abita
nts
de p
oble
s i c
iuta
ts.
CO
MP
ETèn
CIa
.En
.EL.
CO
nEI
XEM
EnT.
I.La
.InTE
Ra
CC
Ió.a
Mb
.EL.
Mó
n.F
ÍSIC
:
• C
onèi
xer
i com
pren
dre
el c
onte
xt n
atur
al,
soci
al,
cult
ural
i te
cnol
ògic
on
est
à im
mer
s.
• Id
entifi
car,
loca
litza
r i d
escr
iure
les
prin
cipa
ls c
arac
terí
stiq
ues
hum
a-ne
s i s
ocia
ls d
’un
terr
itori
util
itzan
t con
cept
es.
CO
MP
ETèn
CIa
.CO
MU
nIC
aTIv
a:
• Ex
pres
sar
idee
s i
orga
nitz
ar i
nfor
mac
ions
de
man
era
efica
ç so
bre
el
prob
lem
a de
ls r
esid
us.
CO
MP
ETèn
CIa
.LIn
gü
ÍSTI
Ca
:.
• D
escr
iure
l’ac
tivita
t d’u
n pr
ofes
sion
al.
Sabe
r co
m o
bten
im to
t allò
què
nec
essi
tem
: pro
ducc
ió, t
rans
port
i co
mer
ç.
Ana
litza
r m
issa
tges
pub
licita
ris
i val
orar
la in
cidè
ncia
en
la p
resa
de
deci
sion
s de
la v
ida
quot
idia
na.
Iden
tifica
r el
s se
ctor
s de
pro
ducc
ió: p
rim
ari,
secu
ndar
i i te
rcia
ri.
Sabe
r qu
è he
m d
e fe
r am
b el
s re
sidu
s.
Con
èixe
r i t
enir
pre
sent
s la
reg
la d
e le
s tr
es r.
Programació
89
Unitat 12. Proveir pobles i ciutats
CO
nTI
ng
UTS
L’En
TOR
n.I.
La.S
Eva
.CO
nSE
Rva
CIó
• El
s re
sidu
s.
PER
SOn
ES,.C
ULT
UR
ES.I.
SOC
IETa
TS
• Q
uè n
eces
site
m?
• Se
guim
el fi
l.
• El
com
erç.
• El
s di
ners
.
• La
pub
licita
t.
• El
s se
ctor
s d’
activ
itat:
pri
mar
i, se
cund
ari i
terc
iari
.
90
Unitat 12. Proveir pobles i ciutats
Orientacions didàctiques i solucionari
Pàg. 184 Com a treball complementari, podríem cercar notícies de països on les necessitats bàsiques no estan cobertes perquè els alumnes siguin conscients de la problemàtica i valorin les faci-litats de viure a Catalunya.
Pàg. 185 Per treballar l’origen dels aliments, és interessant fer una llista dels que provenen directa-ment de la naturalesa, sense ser modificats, i una llista d’aliments que han estat elaborats i transformats. Una altra activitat complementària és porta a l’aula etiquetes d’aliments i observar-ne la composició i l’origen.
1. Origen animal: tall de carn i llenguado. Origen vegetal: enciam i ceba. Transformat en una fàbrica: iogurt, pa i macarrons.
Pàg. 186 Després de la lectura, podem proposar als alumnes que triïn un aliment i descriguin el pro-cés de producció, transport i comercialització. Des d‘on s’obtenen les primeres matèries, com s’elabora, com es transporta, com es comercialitza i on es ven. Pot ser interessant que aquesta feina es faci amb vinyetes on hi hagi una explicació i un dibuix.
Pàg. 187 Després de la lectura, podem proposar als alumnes un treball de grup per conèixer quins comerços hi ha al nostre barri o localitat i classificar-los segons si són botigues, mercats, supermercats, grans superfícies. Un cop feta la llista, podem comentar entre tota la classe quins comerços que serien necessaris no tenim.
Pàg. 188 Com a treball complementari, proposem als nens i nenes que demanin als avis o a gent gran del seu entorn quines altres monedes, diferents de l’euro, han utilitzat a Catalunya.
2. • Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França,
Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Portugal i Xipre. • EUA: dòlar / Japó: ien / Regne Unit: lliura esterlina / Mèxic: peso / Argentina: peso
argentino / Turquia: lira turca / Rússia: ruble.• La pesseta.
Pàg. 189 Per començar a treballar la publicitat, podem fer un debat a partir de les preguntes: quina és l’última joguina que t’has comprat? per quin motiu ho has fet? Al final, els alumnes s’haurien d’adonar que la publicitat provoca necessitats que no són reals.
91
Unitat 12. Proveir pobles i ciutats
Pàg. 190-191 Per treballar la gestió dels residus, podem proposar un treball d’observació i anàlisi del reci-clatge a l’escola. Si el que fem a l’escola no coincideix amb el que proposa el llibre, s’haurien de pensar mesures per millorar la regla de les tres erres. També podem fer el mateix treball, però amb el que les famílies fan a casa.
Pàg. 192-193 Per organitzar la informació dels sectors d’activitat, podem elaborar un mapa conceptual que complementarem a mesura que s’ampliï la informació.
Sectors.d’activitat
Sector.primari
matèries.primeres
obté
serveis.a.les.persones
Sector.terciari
ofereix
matèries.primeres
productes.elaborats
Sector.secundari
modifica
i n’obté
3. Solució oberta
4. Solució oberta
5. A les ciutats hi ha més gent que treballa en serveis; en canvi en els pobles, normalment, hi ha més gent als sectors primari i secundari, perquè estan vinculats a les activitats agrícoles, ramaderes i d’explotació forestal.
Pàg. 194-195 Després de la lectura i les activitats, podem proposar als alumnes que expliquin quina feina voldrien fer de grans, per què i com la classificarien dins els sectors de treball.Hi ha una sortida molt interessant que permet observar el procés de transformació d’una matèria primera, la llet de vaca, en iogurt: la Fageda (<http://www.fageda.com/> ).
6. Ramaderia agricultura Pesca Mineria
ramat, estable, bestiar
aixada, llaurar, hivernacle,
regadiullotja carbó, pedrera
92
Unitat 12. Proveir pobles i ciutats
7. Solució possible: Agricultura: tomàquets, patates, taronges. Ramaderia: formatge, carn, llet. Pesca: lluç, salmó, gambes.
Pàg. 196-197 Una activitat que ens pot ajudar a comprendre els conceptes de llaurar, adobar, sembrar, regar, fumigar i collir podria ser la de crear un petit hort en un test i, per cuidar-lo, seguir o simular aquests processos.
8. bestiar.oví Ovelles
bestiar.boví vaques
bestiar.porcí Porcs
bestiar.cabrum Cabres
bestiar.equí Cavalls
bestiar.avícolaaviram.(gallines,.pollastres...)
9. La pesca d’altura és fa a alta mar i a profunditat. La pesca de litoral és pesca a prop de la costa.
Pàg. 198 Hem de continuar ampliant el mapa conceptual:
Sector.primari
ram
ader
ia
agri
cult
ura
pesc
a
min
eria
expl
otac
ió.d
e.bo
scos
Sector.secundari
tèxt
il
del.m
etal
l
quím
ic
de.l’
elec
tròn
ica
alim
enta
ri
93
Unitat 12. Proveir pobles i ciutats
10. Sector.alimentari embotits, iogurts i vi
Sector.tèxtil pantalons, llençols i mantes
Sector.del.metall eines, cotxes i maquinària
Sector.químic perfums i medicaments
Sector.de.l’electrònica ordinadors, telèfons i televisors
Pàg. 199 Els alumnes poden fer una llista de professions del sector serveis que podrien desaparèixer o que estan gairebé en desús.
11.
Ensenyament conserge d’escola, professora d’universitat
Sanitat infermer, farmacèutic, conductora d’ambulància
Cultura.i.lleure actriu de teatre, editor, bibliotecari
Transport camioner i taxista
Comerç caixer d’un supermercat
12. Apicultor: cria abelles per obtenir mel; primari. Jardiner: rega, planta i cuida jardins i espais verds; primari. Llevador: acompanya i ajuda les mares en el part; terciari. Cirurgià: opera; terciari.Lampista: s’ocupa d’arreglar i mantenir en bon estat canonades d’aigua, sistemes de calefacció; terciari. Ceramista: elabora objectes o escultures amb fang o argila; secundari. Pastor: cuida els ramats de bestiar; primari.
94
Unitat 12. Proveir pobles i ciutats
Analitza el teu entorn1. Solució oberta
2. Sastre: terciari. Obrer: secundari. Fuster: secundari. Pescador: primari. Veterinari: ter-ciari. Taxista: terciari.
3. Solució oberta
Què he après?1. Solució possible:
Matèria.primera Producte.elaborat Sector.industrial
blat farina alimentari
llana jersei tèxtil
petroli plàstic químic
ferro clau metal·lúrgic
llet iogurt alimentari
2.
Els sectors d’activitat
Sector primari Sector.terciari
Agricultura
Ramaderia
Pesca
Mineria
Explotació.de.boscos
Artesania
Indústria
Ensenyament
Sanitat
Cultura.i.lleure
Transport
Comerç
Sector.secundari
3. Per obtenir les matèries primeres com la fruita i la verdura.Perquè els productes arribin a totes les localitats.
la història, la teva història
unitat 13
96
Unitat 13. La història, la teva història
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
ÍOD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
1 (3
r)
ÀR
EaTÍ
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CIó
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.1
3..L
a.hi
stòr
ia,.l
a.te
va.h
istò
ria
Ob
JEC
TIU
S.D
’aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETèn
CIE
S.b
ÀSI
qU
ES
Con
èixe
r co
m m
esur
em e
l tem
ps.
CO
MP
ETèn
CIa
.En
.EL.
CO
nEI
XEM
EnT.
I.La
.InTE
Ra
CC
Ió.a
Mb
.EL.
Mó
n.F
ÍSIC
:
• D
escr
iure
, an
alitz
ar i
val
orar
els
can
vis
i le
s co
ntin
uïta
ts i
les
cau
ses
i les
con
seqü
ènci
es d
’alg
un e
sdev
enim
ent c
lau
de la
his
tòri
a de
Cat
alu-
nya
i d’E
span
ya u
tilitz
ant d
ifere
nts
font
s hi
stòr
ique
s pr
imàr
ies
i sec
un-
dàri
es.
• R
elac
iona
r al
guns
fets
de
la h
istò
ria
dels
seg
les xx
i xxi a
mb
la h
istò
ria
fam
iliar
i lo
cal i
nar
rar-
los.
• Id
entifi
car
i val
orar
ele
men
ts d
el p
atri
mon
i. P
artic
ipar
en
proj
ecte
s de
co
nser
vaci
ó i c
omun
icac
ió d
el p
atri
mon
i i d
e la
mem
òria
his
tòri
ca.
CO
MP
ETèn
CIa
.CO
MU
nIC
aTIv
a:
• U
tilitz
ació
de
les
TIC
per
bus
car
info
rmac
ió i
treb
alla
r. P
lant
ejar
-se
pre-
gunt
es q
ue p
ugui
n se
r ob
ject
e d’
inve
stig
ació
.
• Ex
pres
sar
idee
s i
orga
nitz
ar i
nfor
mac
ions
de
man
era
efica
ç so
bre
el
prob
lem
a de
ls r
esid
us.
Ord
enar
el t
emps
: dat
ació
, ord
re c
rono
lògi
c i l
ínia
del
tem
ps.
Con
èixe
r la
his
tòri
a a
part
ir d
e la
his
tòri
a pe
rson
al.
Iden
tifica
r l’a
rbre
gen
ealò
gic
com
a e
ina
hist
orio
gràfi
ca.
Sabe
r co
m e
sbri
nar
fets
i es
deve
nim
ents
sob
re e
l pas
sat:
els
doc
umen
ts d
el
pass
at.
Rec
onèi
xer
com
can
vien
les
cose
s al
llar
g de
l tem
ps.
Programació
97
Unitat 13. La història, la teva història
CO
nTI
ng
UTS
Ca
nvI
S.I.C
On
TIn
UÏT
aTS.
En.E
L.TE
MP
S
• La
mes
ura
del t
emps
.
• La
tev
a hi
stòr
ia.
• L’
arbr
e ge
neal
ògic
.
• El
s do
cum
ents
del
pas
sat.
• El
teu
ento
rn ta
mbé
can
via.
• L’
evol
ució
de
pobl
es i
ciut
ats.
• C
om tr
ebal
làve
m i
com
treb
alle
m.
• L’
evol
ució
del
tran
spor
t.
98
Unitat 13. La història, la teva història
Orientacions didàctiques i solucionari
Pàg. 204 Com a informació complementària, podem explicar als alumnes que el calendari actual no ha estat sempre el mateix. Hem utilitzat el calendari lunar i el calendari solar.Podem fer investigar calendaris d’altres països del món, com el xinès o el musulmà.
1. a) horesb) seixantac) segonsd) diese) 28, 29, 30 o 31 diesf) any
2. Lustre: 5 anys. Dècada: 10 anys. Segle: 100 anys. Mil·lenni: 1.000 anys.
3. Del naixement de Jesús.
4. Un calendari serveix per saber el dia, la setmana i el mes que som, d’un any. Un rellotge serveix per saber l’hora, els minuts i els segons, d’un dia. Tots dos són útils per mesurar el temps.
5. Solució oberta
6. Passat: temps que ja ha transcorregut. Present: temps que som, el temps actual. Futur: el temps que encara ha de venir.
Pàg. 206 Podem iniciar la sessió preguntant als alumnes si saben què és la història i a partir de les respostes donades iniciar un debat. Si els costa, els podem demanar que expliquin fets histò-rics, que expliquin com els han conegut i per què creuen que són importants.
7. Solució oberta
8. Solució oberta
Pàg. 207 Quan treballem l’arbre genealògic, hem de tenir en compte la diversitat de l’aula: si hi ha fills de pares separats, monoparentals, nens que tenen el pare i la mare separats i amb una nova parella, nens que tenen germans que no són del mateix pare o de la mateixa mare…
Pàg. 208 Després de la lectura, podem fer una llista dels documents que han utilitzat per fer la seva història. Els farem adonar que per documentar la història podem utilitzar documents orals (el que els ha explicat la família o amics més grans), documents escrits (llibre de família,
99
Unitat 13. La història, la teva història
partida de naixement…), documents visuals (fotografies i vídeos) i documents materials (com el primer xumet que van utilitzar). I podem fer el mateix amb un fet històric: document oral (una rondalla d’una batalla), documents escrits (una carta d’un soldat), documents visuals (un quadre de la guerra), documents materials (restes d’un castell o d’una armadura).
9. Solució oberta
10. Solució oberta
Pàg. 209 Per treballar l’habitatge, hi ha una sortida molt interessant al Museu d’Història de Catalunya: se’n veu l’evolució d’una manera visual i aclaridora: <http://www.mhcat.cat/>
11. Solució possible:Els primers humans vivien en coves, caçaven i recol·lectaven i eren nòmades. Quan van començar a treballar en l’agricultura i la ramaderia, es van establir en cabanes. Ara vivim en pobles, amb cases fetes de pedra i fusta, i en ciutats, on hi ha edificis de pisos alts.
Pàg. 210 Abans de treballar l’evolució dels pobles i les ciutats, seria interessant buscar fotografies antigues de la vostra localitat i més actuals, així els alumnes podran entendre i identificar les fotografies i els canvis que s’han produït al llarg del temps.
12. Solució oberta
Pàg. 211 Després de la lectura, podem demanar als nens que preguntin als avis o a gent gran que co-neixen quina feina feien. Parlarem també de les feines que fan els pares, oncles o germans grans i discutirem sobre els canvis que s’han produït. També seria interessant que imagi-nessin les seves feines en el futur.
13. Solució possible: Les dues fotos superiors mostren imatges de feines del sector terciari (oficina). Les dues fotos inferiors són del sector secundari (feines de producció).Ara tenim ordinadors i moltes més màquines que faciliten la feina de producció a les fàbri-ques i la feina de gestió a les oficines.Ha canviat tot: el mobiliari de l’oficina, les màquines de la fàbrica, el telèfon, els arxivadors, la manera de vestir de les persones, el fet de fumar (ara està prohibit).
Pàg. 212 Podem fer una llista dels transports que tenim per accedir a la nostra localitat i investigar com eren fa 20 anys i fa 100 anys. I així podrem veure com han anat canviant.
14. El carruatge no contamina, no consumeix carburant, és bastant segur, però és lent i poc confortable. El cotxe és ràpid i molt còmode, però fa soroll, contamina i consumeix car-burant. L’autobús antic consumeix carburant, però transporta molts viatgers, encara que va més a poc a poc que l’actual. L’autobús actual és ràpid i còmode, consumeix carburant però no contamina tant com l’antic.
100
Unitat 13. La història, la teva història
Analitza el teu entorn1.
hora Dia Setmana Mes any Segle Mil·lenni
60
segons
24
hores
7
dies
4.o.5
setmanes
12.
mesos
100
anys
1.000
anys
2. Solució oberta
3. La foto en blanc i negre mostra una aula amb pupitres, amb quadres de verges a la paret. Els alumnes són tots nens, porten el cabell molt curt i porten bata i el mestre és un ca-pellà que du sotana i està assegut en una cadira damunt una tarima.La foto en color mostra una aula en què la mestra està dreta davant una pissarra blanca. Les alumnes no porten bata i duen els cabells llargs.
4. En la foto en color, actual, es pot veure com ha crescut la població i com han augmentat els edificis alts de pisos. També es pot veure que la platja ha perdut terreny i que hi ha més cases disseminades en la zona de boscos.
5. Solució oberta
Què he après?1. Solució oberta
2. Els éssers humans vivien en coves. Es va descobrir la roda. Els trens funcionaven amb màquines de vapor. Van començar a funcionar els primers trens elèctrics.
3. Solució oberta
Projecte: fem un àlbum de sortides
102
Projecte: fem un àlbum de sortides
S’incentiva el treball d’investigació i el cooperatiu.
Es desenvolupen les competències comunicatives, metodològiques i personals.
Es posen en joc continguts apresos anteriorment per aprofundir en:
• Elaborar un estudi de cas sobre elements de l’entorn a partir de l’observació directa i de dades documentals.
