UNITAT 9
13
UNITAT 9 LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ
description
UNITAT 9. LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ. ÍNDEX. Unitat 9. La filosofia en l’època de la Il·lustració. EL SEGLE DE LES LLUMS LA IL·LUSTRACIÓ ANGLESA LA IL·LUSTRACIÓ FRANCESA VOLTAIRE (1694 – 1778) ROUSSEAU (1712 – 1778) ROUSSEAU: CRÍTICA DE LA CULTURA - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of UNITAT 9
UNITAT 9
LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ
• EL SEGLE DE LES LLUMS
• LA IL·LUSTRACIÓ ANGLESA
• LA IL·LUSTRACIÓ FRANCESA
• VOLTAIRE (1694 – 1778)
• ROUSSEAU (1712 – 1778)
• ROUSSEAU: CRÍTICA DE LA CULTURA
• ROUSSEAU: POLÍTICA I EDUCACIÓ
• LA IL·LUSTRACIÓ A ALEMANYA
• LA IL·LUSTRACIÓ A ESPANYA
• EL PENSAMENT DE LA DONA EN EL MÓN MODERN
• ENLLAÇOS
ÍNDEX
Unitat 9.
La filosofia en l’època de la Il·lustració
EL SEGLE DE LES LLUMS
• En el segle XVIII neix la Il·lustració, un moviment intel·lectual a Europa que replanteja qüestions morals, religioses, polítiques i científiques a fi de dur a terme una transformació social.
• La Il·lustració neix a Anglaterra (Enlightenment), es fa molt potent a França (Le Siècle des Lumières) i s’estén per Alemanya (Aufklärung), Itàlia (Illuminismo) i Espanya.
Principis
• La raó és guia i tribunal de l’acció humana• Mètode científic empíric i racional• Educació natural i autonomia individual• Drets i llibertats polítiques• Ètica racional• Tolerància religiosa• Optimisme davant les possibilitats de la natura humana• Desenvolupament industrial i economia de mercat• Idea de progrés
Unitat 9.
La filosofia en l’època de la Il·lustració
LA IL·LUSTRACIÓ ANGLESA
Antecedents filosòfics Tradició empirista; F. Bacon: saber és poder; Hume: separació ciència i metafísica.
Antecedents històrics Revolució 1688, Guillem d’Aurenja, monarquia parlamentària. Liberalisme econòmic i polític.
Moral natural i racional De Cumberland i Clarke, fundada en elements propis de la natura humana: sociabilitat i altruisme.
Religió natural De Toland i Tindal, cerquen Déu en la natura i la racionalitat (deisme) al marge de jerarquies i dogmes.
Pensament polític De Locke, serà la base de l’Estat modern: contracte social, drets naturals i separació de poders.
Unitat 9.
La filosofia en l’època de la Il·lustració
LA IL·LUSTRACIÓ FRANCESA
• Influència anglesa: pensament liberal de Locke recollit per Montesquieu, Voltaire i Rousseau; teoria empirista adoptada per Condillac; visió naturalista de la moral i la religió.
• Enciclopèdia de Diderot i D’Alembert, compendi del saber humà. La figura del philosophe és central: amant de la cultura i les lletres, activista i pensador.
• Exaltació de la deessa raó: moral i política, ciència i educació, fins i tot religió, adquireixen coherència des de la racionalitat humana.
• Optimisme en les possibilitats i el progrés de la humanitat.
Unitat 9.
La filosofia en l’època de la Il·lustració
VOLTAIRE (1694 – 1778)
• Instaura una nova concepció de la història fundada en el progrés civilitzador a través del desenvolupament de la raó. Essai sur les moeurs et l’esprit des nations (’Assaig sobre els costums i l’esperit de les nacions’).
• Crític sagaç de la injustícia i l’obscurantisme, la monarquia i l’Església.
• Defensa del deisme, religió natural. El terratrèmol de Lisboa li fa pensar en una dimensió moral i psicològica de la religió.
• En el Càndid es debat entre la consciència dels mals d’aquest món, naturals i socials, i la incapacitat per resoldre’ls, que acaba en un escepticisme constructiu: malgrat tot “esperem dies bons”.
Unitat 9.
La filosofia en l’època de la Il·lustració
ROUSSEAU (1712 – 1778)
• Se situa entre la Il·lustració i el Romanticisme:
- critica a la societat hipòcrita i convencional del seu temps,
- qüestiona la racionalitat científica,- desconfia del progrés,- exalta la vida natural i la bondat primitiva,- mostra un estat d’ànim malenconiós.
• Malgrat que no es va adaptar al seu temps, va inspirar les idees de llibertat i igualtat de la Revolució Francesa.
• Personalitat problemàtica. Mania persecutòria. Vida errant. Les seves idees li van ocasionar el rebuig de l’Església i la Universitat i l’ordre d’arrest per part dels governs de Ginebra i França.
Unitat 9.
La filosofia en l’època de la Il·lustració
ROUSSEAU: CRÍTICA DE LA CULTURA
• Obté el guardó al concurs proposat per l’Acadèmia de Dijon. Les ciències i les arts han estat pernicioses per al desenvolupament de la humanitat.
• Arguments: les ciències i les arts han apartat l’ésser humà de la natura i li han creat necessitats falses que l’esclavitzen.
• Aquest al·legat contra la cultura va despertar gran polèmica i rebuig. Rousseau respon amb un segon llibre sobre el principi de desigualtat entre els homes.
• Tesi del “bon salvatge”: l’ésser humà vivia lliure i era bo en la natura; la civilització l’ha corromput: creació d’artificis, divisió del treball, relacions de dependència, propietat privada.
Unitat 9.
La filosofia en l’època de la Il·lustració
ROUSSEAU: POLÍTICA I EDUCACIÓ
Teoria política Teoria pedagògica
• Contracte social.
• Seguir els dictats de la voluntat general, suma de voluntats individuals lliures i igualitàries.
• Voluntats particulars tenen veu i enriqueixen la deliberació.
• Repartiment equitatiu de la riquesa.
• Control de l’Estat per mantenir l’equilibri social.
• Bondat natural de la infància.
• Educació en solitari per preservar de la corrupció social.
• Instrucció des de l’experiència.
• Deisme.
• Autonomia individual.
Tot això es mostra utòpic i Rousseau es refugia en la natura a escriure sobre si mateix.
Davant d’aquesta situació el repte és construir un Estat social legítim que torni la llibertat a l’ésser humà.
Unitat 9.
La filosofia en l’època de la Il·lustració
LA IL·LUSTRACIÓ A ALEMANYA
Lessing Kant
Visió optimista i progressiva de la història a través de la qual es revela racionalment la veritat.
• La raó es troba en l’origen del coneixement, la ciència i l’ètica, individual i social.
• En Què és la Il·lustració? Kant defineix aquest moment com la sortida de l’ésser humà de la seva minoria d’edat i el moment en què comença a fer ús de la seva raó: Atreveix-te a saber!
Les idees il·lustrades van arribar tard a Alemanya, políticament més endarrerida.
Unitat 9.
La filosofia en l’època de la Il·lustració
LA IL·LUSTRACIÓ A ESPANYA
• En el segle XVIII, Espanya estava sumida en un fort endarreriment intel·lectual, polític i social.
• Carles III, el dèspota il·lustrat, obre el país a la renovació. En diverses ciutats es van fundar les Societats Econòmiques d’Amics del País, centres de difusió del pensament il·lustrat.
• Feijoo fa una revisió crítica de la superstició i la ignorància, seguint la teoria dels ídols de Bacon, al Teatro crítico universal.
• Jovellanos: la cultura és l’únic camí per aconseguir la prosperitat social. Prioritats: Reforma de l’ensenyament i reforma agrària.
Unitat 9.
La filosofia en l’època de la Il·lustració
EL PENSAMENT DE LA DONA EN EL MÓN MODERN
• A França van començar a proliferar salons intel·lectuals organitzats per dones. Reunions de discussió filosòfica, científica i política. Saló de Mme. Châtelet i de Mme. d’Épinay.
• Durant la Revolució Francesa moltes dones van prendre la paraula en llocs públics fent reivindicacions polítiques unides als drets de la dona.
• A Anglaterra, Mary Wollstonecraft reivindica el paper actiu de la dona lliure de la submissió a la frivolitat i al sentimentalisme. Va defensar a Anglaterra els ideals polítics i educatius de la Il·lustració francesa.
• Entre la Il·lustració i el Romanticisme, Madame de Staël fa una reflexió sobre l’íntima relació entre les condicions socials i la producció artística i cultural, que li fa analitzar una important contradicció: el caràcter temporal (històric) i etern (universal) de l’obra d’art.
Unitat 9.
La filosofia en l’època de la Il·lustració
ENLLAÇOS
• Característiques generals de la Il·lustració
• Diccionari filosòfic de Voltaire
• Emili, de Rousseau
• Selecció d’enllaços a les obres de Rousseau en diversos idiomes
Unitat 9.
La filosofia en l’època de la Il·lustració
