Quantificadors
Classificació:QuantitatiusIndefinitsNumerals:
Cardinals Ordinals Múltiplicatius Partitius Col·lectius
Quantitatius
Adj. o adv. que expressen de manera imprecisa o aproximada una quatitat com a conjunt.
Poden ser variables (adj.: quant de te vols?) o invariables (adv.: en vull prou, per favor). També hi ha locucions quantitatives (posa-me’n bona cosa, que bo!).
Quantitatius: variables o invariables
Quantitatius
Ús de la preposició de: Entre els quantitatius (QUANT, MOLT,
MÉS, POC, TANT, MENYS, PROU) i el nom masculí singular: Fa molt de fred!
El quantitatiu GENS porta de davant de noms tant masculins com femenins: No té gens de fam ni gens de son. Però, no porta la prep. Si fa funció adverbial, davant d’adjectiu: La prova no era gens fàcil.
Quantitatius
Classificació atenent a la gradació des d’una quantitat màxima a una nul·la, expressada de manera absoluta, comparativa o relativa:
Quantitatius: remarquesUNS QUANTS, UNES QUANTES no és sinònim dels indefinits uns, unes: Hi anirem d’ací a uns quants dies.
MOLT és variable si fa d’adj.:Té moltes amigues.MOLT és invariable si fa d’adv.: És molt lluitador.
PROU té el sentit de “quantitat suficient” i és invariable: No tinc prou de temps per fer-ho totBASTANT indica “certa quantitat” i té flexió de nombre: Enguany ha plogut bastant.
GAIRE/S s’usa en or negatives, interrogatives o condicionals, darrere de no i de sense. Equival a molt: Menja sense gaire fam. Saps si té gaires amics?
FORÇA equival a molt en frases afirmatives: Ha trobat el llibre força interessant.
TAN complementa un adj. o un adv.: No sigues tan antipàtic!TANT fa d’adj. quan complementa un nom i d’adv. quan complementa un verb: No gastes tant (de) paper/No parles tant.
QUE sinònim de molt, sol precedir adj. i adv. Atenció, no s’ha de confondre amb quin (flexiu amb sentit exclamatiu, seguit de nom): Que bo! Quin fred! (i no *Que fred!)
Quantitatius: cal dir
Com més..., més... Com més hi anirem, més gaudirem!
Tot allò que Li donen tot allò que demana.
Tan prompte/aviat com.../ Al més prompte/aviat que... Vine al més prompte que pugues.
La gran quatitat de gent que... La gran quantitat de gens que hi vingué fou
increïble!
Numerals
Cardinals: expressen quantitat.Visc al número quaranta-dos.
Ordinals: expressen ordre. Ell va quedar 5é i ella, la 3a.
Múltiplicatius: expressen multiplicitat. El doble de dos són quatre.
Partitius: expressen parts d’una cosa. S’ha acabat la tercera part del pastís.
Col·lectius: expressen conjunt.Hi havia un miler de manifestants.
Numerals cardinals: escriptura
ZeroU/Un/UnaDosTresQuatreCincSisSetHuit/VuitNouDeu
OnzeDotzeTretzeCatorzeQuinzeSetzeDèsset/DissetDihuit/Díhuit/DivuitDènou/DinouVint
D-U-C
Vint-i-un (Una)QuarantaCinquantaSeixantaHuitanta/VuitantaDos-cents (Dos/Dues-centes)Tres-cents Cinquanta-nouMil/Un MilerUn Milió, Un Bilió, Un Trilió…
Numerals cardinals: remarques
Els números 1 i 2 tenen flexió de gènere: masculí un/dos - femení una/dues
Els cardinals no tenen plural excepte quan s’usen com a substantius
M’agraden els tresos. Sóc la número tres Quan els cardinals s’usen com a ordinals o com a noms de
xifres, MAI prenen la forma femenina: Visc a la casa número u Ha eixit premiat l’u (xifra)
Separem amb guionet les desenes de les unitats D-U-C Dos mil cinc-cents trenta-dos
Cal dir Números parells: 2,4,6… Números senars o imparells: 1,3,5… I escaig, i escandús, i remitjó en lloc del barbarisme y pico:
Deu tindre trenta anys i escaig.
Numerals ordinals
Tenen flexió de gènere. Es creen afegint –é/-ena a partir del cardinal, excepte els quatre primers: Primer/a; segona/a; tercer/a; quart/a; quinzé;
divuitena; trenta-dosé; vuitanta-novena... S’abrevien amb la xifra cardinal+l’última lletra de
l’ordinal: 1r, 2ª, 3a, 4es, etc. És normatiu emprar la variant culta de base
llatina: quint/a, sext /a, sèptim/a, octau/va, dècim/a, vigèsim, quadragèsim: L’hora sexta (les 12h); La quinta essència; Octaves reials.
Les xifres romanes emprades en cronologies, ordenacions de regnats i papats, etc., es lligen com a ordinals de l’I al IX; la resta, com a cardinals: Isabel II (segona); el segle IV (quart)... Benet XVI (setze); el capítol 23 (vint-i-tres)...
Numerals multiplicatius
Expressen quantitats múltiples. Fan de noms o d’adjectius. Concorden en gènere amb el nombre que
acompanyen –excepte “doble” però, no duple (dupla)- quan signifiquen “tantes voltes més”: És una sala quàdrupla de la que hi havia. Porta una càrrega doble.
S’expressen en masc. quan expressen composició (format per tants elements): La troika és una triple aliança: UE, BCE i FMI.
Numerals multiplicatius
Escriptura: (x2) duple/a o doble/a, (x3) triple/a, (x4) quàdruple/a, (x5) quíntuple/a, (x6) sèxtuple/a, (x7) sèptuple/a, (x8) òctuple/a, (x9) nònuple/a, (x10) dècuple/a, (x100) cèntuple/a.
Remarques: Oralment solen expressar-se mitjançant perífrasi: X
vegades... X voltes més... Verb derivat del numeral 4: quadruplicar
Numerals partitius
Expressen fraccions de la unitat. Coincideixen en forma amb els
ordinals, excepte: ½ un mig/una mitja; uns mitjos/unes
mitges. També es pot expressar la fracció dient la meitat.
1/3 un terç/una terça; uns terços/unes terces.
Numerals col·lectius
Expressen conjunts d’un determinat nombre: Un duet musical Una biga (2) i una quadriga (4) de cavalls Un triangle equilàter, un tetràgon, un pentàgon... Un quadrimestre escolar; una setmana; una quinzena... Un miler de manifestants La tetralogia de Wagner Una quartilla , un quadern, un plec, un tríptic Tercet, quarteta, octava reial... Parts múltiples: bessons, trigèmins, quadrigèmins,
quintigèmins, quatre bessons... Altres:Tetraplegia, quaresma, birrem...
En alguns casos es poden utilitzar els ordinals: Una dotzena d’ous Una desena d’estudiants
Ús de xifres o lletres en els numerals
S’escriuen en xifres: Les quantitats a partir del 10. Els núm. de pàg., documents, articles, paràgrafs de
la llei: Modificaren l’article 135 de la Constitució. Segles, numeracions de reials, papals i núm.
Romans: Segle XXI Decimals (sempre amb la coma davall): 14,7 Dies del mes, anys, hora i horaris, graus, altitud,
distàncies i percentatges estadístics: El 25 d’abril; Obert de 9 a 17h.
S’escriu punt solament quan la quantitat no forma part d’una successió: Té una altitud de 1.432m
Ús de xifres o lletres en els numerals
S’escriuen en lletres: Cardinals del zero al nou. Quantitats aproximades o incompletes:
Potser eren més de cinc-centes persones Hi assistiren de tres mil a quantre mil dones
Ordinals no referits a segles, mil·lenis, reis i papes: Celebrarem el tercer aniversari
Nom de dècades: La innovació artística dels noranta
Edat i durada de les coses: Complien noranta-nou anys i ho festejaren durant nou dies
Les quantitats milió, bilió, trilió i quadrilió i les quantitats rodones que les acompanyen.
Quantitats aparegudes en locucions, frases fetes i expressions en sentit figurat
T’ho ha dit mil vegades! Ha quedat amb un pam de nas! El teatre està a quatre passes de la plaça No busqueu els cinc peus al gat!
Indefinits
Són adjectius o pronoms que indiquen de manera imprecisa o inexacta nocions d’identitat, quantitat o existència: Ha dit unes paraules interessants. Si passes algun dia per ací, avisa’m.
Indefinits
Adjectius Pronoms(invariables)
Variables Invariables U /unAlgúNingúCada ú, cadascúHom, tothomAlguna cosaAltriQuelcomResTot
Un, una...Algun, alguna...Ningun, ninguna...Cada un, cada una...Divers, diversa...Altre, altra...Mateix, mateixa...Qualsevol, quassevol (pl.)...Cert, certa...Tot, tota... (+nom o SN)Cap, ni un; cap ni una...Mant, manta...Qualque, qualquesTal, tals
CadaDiferents (=diversos)
Indefinits: remarques
U, algú, ningú, cadascú i cada ú: sense –n, són pronoms No hi ha ningú.
Un, algun, ningun, cadascun i cada un: amb –n, són adj. Que cadascuna de les famílies ho autoritze.
Els indefinits un, algun, cadascun... Poden fer de pronoms si se sobreentén l’especificació que comporten: Eren cinc germans; cadascun estudiava una cosa (cadascun d’ells)
En valencià perviu la fórmula clàssica U al costat de UN: De vegades u/un no sap què dir-li
UN pot ser indefinit o numeral: És un bon xic! (indef.) Tens un llapis? (num.)
Indefinits:usos problemàtics
Algú, algun, alguna: Algú no significa “una persona important” i no
pot emprar-se així. Cal dir Es creu important (no Es creu *algú)
Algun/a, no pot emprar-se en or. neg. amb el valor de cap o un poc: Tinc un poc de pressa
Varis, vàries (pl. de l’adj vari –divers, variat-) no pot substituir l’indefinit alguns/es: Un jersei de tonalitats vàries
Indefinits:usos problemàtics
Altre/a/es, entre d’altres, altri: Altre/a/es: indef. que va precedit d’article si fa d’adj.,
davant d’un nom: Els altres companys vindran? Un/a/s/es altre/a/es: indiquen repetició o distinció:
Ahir arribaren unes companyes i avui hi arribaran unes altres
Els altres/la resta: indica un tot genèric: La resta no en sap res
D’altre/a/es: matís partitiu o qualitatiu; té un valor pronominal i està en correspondència amb el pron. en: Em fan mal les sabates però, no en tinc d’altres
Entre altres+nom/entre d’altres: Allí hi anaren, entre altres persones, la teua germana i Miquel/ Állí hi anaren, entre d’altres, la teua germana i Miquel
Altri: pron. referit a persones, molt formal. Sempre va precedit de prep.: M’ha pres per altri. Treballa per compte d’altri
Indefinits:usos problemàtics
Cap: Anomena noms comptables en or.
neg.: No hi ha cap problema Davant elements incomptables, caldrà
emprar gens: Això no té gens de gràcia En interrogacions i condicionals no té
valor negatiu i significa “algun/a”: Vols cap llibre? Si teniu cap problema, digueu-m’ho
Indefinits:usos problemàtics
Res: cap cosa (pron. indef.) Emprat en or. neg. en combinació amb no significa
“cap cosa”: No passa res
Emprat en interrogatives o condicionals significa “alguna cosa”. Es pot substituir per aquesta locució:
Passa res? = Passa alguna cosa? Gens: en absolut, ni mica(adj. o adv. quantit.)
Emprat en or. neg. amb noms incomptables: No mostra gens de pietat
Emprat en interrogatives o condicionals significa “un poc de”:
T’ha sobrat gens de sucre? = T’ha sobrat un poc de sucre?
Indefinits:usos problemàtics
Mateix: És invariable si s’usa com a adv. posposat a un
nom, un pron. o altre adv.: Estava a la plaça mateix.
És variable Si segueix un pron fort o un demostratiu:
Ho han dit elles mateixes Ho han fet aquells mateixos
Si té valor emfàtic (“en persona”): La directora mateixa ho va fer
No pot emprar-se com a pronom: S’hi va presentar Joan i la seua germana (no
*i la germana del mateix)
Indefinits:usos problemàtics
Tot És variable:
Quan significa sencer, complet però, no indica repetició: S’acabà tot el café i tota la torrada Cada dia llig una estona (no *tots els dies)
Quan cal emprar-lo en les construccions amb numerals cardinals:
Totes cinc arribaren alhora (no *les cinc) Davant topònims amb article:
Visitàrem tota la Vall de la Gallinera És invariable:
Usat com a neutre: Allò fou tot un èxit!
Davant topònims sense article: Tot Europa es manifesta contra les retallades
Quan fa de pronom: Tot li va bé, quin goig!
Indefinits:usos problemàtics
Uns, alguns, uns quants: Uns s’empra amb noms en plural,
vagament determinats: Han comprat uns llibres interessants
Si el nom no està determinat, no s’usa: Han comprat llibres
Alguns/es; uns/es quants/es no es poden confondre amb uns/es:
Fa uns quants anys que es parla de crisi
Indefinits:usos problemàtics
Hom: Pronom de 3a pers. en or. de subjecte
incert o en registres molt formals: Hom diu que el problema és el sistema
(es diu...) Precedit d’un/a, es refereix a la
mateixa persona que parla –en registre formal però, no estàndard ni col·loquial-:
Un hom, que ja té certa edat... (formal) Una, que ja té certa edat... (col·loquial)
Indefinits:usos problemàtics
Cada: Mai s’emprarà amb valor emfàtic, com
fa el castellà, caldrà usar un/a/s/es: Mira que dius unes coses! (i no *cada
cosa)
Top Related