Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

52
Quantificadors Quantitatius: Formes Vacil·lacions en l'ús Indefinits: Formes. Vacil·lacions en l'ús Numerals: Cardinals Ordinals Multiplicatius Partitius Col·lectius Escriptura (en xifra o en lletres) Expressions en sentit figurat

Transcript of Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Page 1: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Quantificadors Quantitatius:

Formes Vacil·lacions en l'ús

Indefinits: Formes. Vacil·lacions en l'ús

Numerals: Cardinals Ordinals Multiplicatius Partitius Col·lectius Escriptura (en xifra o en lletres) Expressions en sentit figurat

Page 2: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Quantificadors Hi ha quantificadors de diverses classes: quantitatius,

indefinits i numerals. Pertanyen a diverses categories lèxiques, a vegades poc

definides:– Poden fer d'adjectius, si acompanyen un nom.

Seran variables.• Hi ha molts llibres i poques llibretes.

– Poden ser adverbis, si modifiquen un verb, un adjectiu o altre adverbi. Seran invariables.

• Parla poc i és molt estudiosa.– Poder fer de pronoms:

• No hi ha ningú!

Page 3: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Quantitatius Expressen quantitats d'una forma

imprecisa o aproximada. Poden ser adjectius, si modifiquen un nom.

Seran variables. Hi ha molts llibres i poques llibretes.

Poden ser adverbis, si modifiquen un verb, un adjectiu o altre adverbi. Seran invariables. Parla poc i és molt estudiosa. Viu molt lluny d'ací.

També hi ha locucions quantitatives: Té bona cosa d'amigues i, d'amics, a grapats!

Page 4: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Quantitatius variables

Quant, quanta, quants, quantes Quants dies et quedaràs?

Tant, tanta, tants, tantes No hi podré anar tants dies

Molt, molta, molts, moltes Però, si tens moltes vacances!

Poc, poca, pocs, poques Sí, però poca disponibilitat real

Bastant, bastants = una certa quantitat Doncs... tens bastants dies

Gaire, gaires No cregues, no en tinc gaires

Page 5: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Quantitatius invariables

Més (de) Dóna'm un més de pa

Menys Hui farà menys calor o menys de fred que ahir?

Prou (= suficient) No tindrem prou lloc per tothom

Força = molt El llibre li ha agradat força

Massa Ara tinc massa coses a fer

Gens (de) No queda gens de pa?

Manco (de) = menys Ací fa manco (de) fred que allà

Que Que bonic!

Page 6: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques importants

Quant, molt, més, poc, tant, menys i prou + DE davant masc. sg.: Ja tenim prou de pa, no poses tant

d'arròs. Gens

+ DE davant noms masc. i fem.: No li ha fet gens de gràcia que no fera

gens de fred Sense DE, davant d'adj. (fa funció d'adverbi):

Això no serà gens fàcil.

Page 7: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Gradació

absoluta comparativa relativa

+ Molt Que Quant Força Poc Gaire - Gens No queda gens de pa ni gaire café però, encara hi ha un poc de sucre i força llet.

+ Més Tant- Menys

Té més ganes d'anar que jo però, no té tantes possibilitats com tu; això sí, pel que sembla, encara té menys ganes que la seua germana.

+ Massa Prou- Bastant

Està entrant massa gent... no tindrem prou cadires tot i que n'hi ha bastants.

Page 8: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Usos correctes GAIRE-GAIRES = molt en contextos negatius,

condicionals, dubitatius i interrogatius (precedit de no o de sense): Ho féu sense gaires ganes. (Ho féu sense *massa ganes) No hi ha anat gaire gent, veritat? (No hi ha anat *molta gent?)

FORÇA = molt en oracions afirmatives: Això que dius és força interessant La meua germana té força llibres

MOLT és variable quan fa d'adjectiu i invariable que s'usa com a adverbi: Vingueren moltes persones molt divertides

QUE = molt, sol precedir adjectius i adverbis: Que bonic era! Que bé ho passàrem!PERÒ no es pot confondre amb quin/a, quins/-es + nom, que és un

exclamatiu sense valor quantitatiu: Quin desgavell! Quina calor!

Page 9: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Usos correctes

TAN complementa adjectius, adverbis o locucions adverbials (cast. tan): No sigues tan antipàtic. Per què has arribat tan tard?

TANT complementa noms o verbs (cast. tanto): Feia tant (de) temps que no el veia! Per favor, no córregues tant.

UNS QUANTS/UNES QUANTES no poden ser substituïts pels indefinits uns/unes, ja que es perd el valor quantitatiu: Vindran unes quantes amigues (*unes amigues)

d'ací a uns quants dies (*uns dies)

Page 10: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Confusions freqüents

Cal dir * És incorrecte

Com més serem, més riurem * Quant més serem...

Sempre li donen tot allò que vol Sempre li donen * quant vol

Vine tan prompte com pugues Vine *quant abans

Faré tant com podré Faré *tot el que podré

La gran quantitat de gent que vingué t'hauria sorprés

*La molta gent que vingué...

Va dur la cama enguixada durant uns quants mesos

Va dur la cama enguixada *uns mesos

Practiqueu ací C1

Page 11: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Indefinits

Expressen de forma imprecisa o inexacta nocions d'identitat, quantitat o existència.

Poden funcionar com a adjectius o com a pronoms: Unes amigues de Marta l'ajudaren. Jo

vaig veure algunes d'elles. Algú l'ajudarà.

Page 12: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Indefinits en funció adjectiva

Singular Plural

Masc. Fem. Masc. Fem.

UnAlgun

TotMateixCertAltre

Cadascun/cada un

Qualsevol/ qualsevulla

UnaAlguna

TotaMateixaCertaAltra

Cadascuna/cada una

UnsAlguns

TotsMateixos

CertsAltres

Cadascuns/cada uns

Qualssevol

UnesAlgunes

TotesMateixesCertesAltres

Cadascunes/cada unes

Qualssevulla

CadaCap

QualqueTal

AmbdósDiversosNombrososUns quants

AmbduesDiversesNombrosesUnes quantes

TalsSengles Diferents

Page 13: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Indefinits en funció pronominal

U – un

Algú – hom

Altri

Tot - tothom

Cadascú – cada u

Res – cap cosa

Quelcom – alguna cosa

Són invariables:

Page 14: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinitsUNS, ALGUN, UNS QUANTS UNS s'usa davant noms en plural vagament determinats.

Si el nom no és gens determinat, no s'utilitzarà. No s'ha de confondre amb l’indefinit alguns/algunes (=una

certa quantitat; un nombre reduït de) ni amb el quantitatiu uns quants/unes quantes. Han arribat uns llibres interessants. Hui he comprat llibres (*uns

llibres) Arribàrem fa algunes setmanes (*unes setmanes). Des de fa uns

quants anys estiuegen ací (*uns anys...)

ALGUNA COSA Pronom= res (en oracions negatives, interrogatives o

condicionals) També equival a quelcom (llenguatge literari)

Vols alguna cosa més? = Vols res més? (Vols *algo més) Hi havia quelcom misteriós en aquell lloc.

Page 15: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinits

ALGÚ Té caràcter pronominal, per tant, no pot precedir

cap nom. No es pot usar per indicar “una persona

importat”. Quan va seguit de partitiu introduït per la

preposició DE, adopta la forma algun: Això, ho sap algú? Algú altre t'informarà. Es creu molt important (Es creu *algú)

Algun dels veïns ha protestat (*Algú dels...)

Page 16: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinits

ALGUN (i flexió) Funciona com a adjectiu i significa “una certa

quantitat”, “un nombre reduït de coses o persones”.

És incorrecte utilitzar-lo amb el valor de cap o un poc en oracions negatives, caldrà substituir-lo. Hi ha algunes persones amb alguna

possibilitat d'aprovar amb molt bona nota No queda cap taronja (No queda taronja *alguna)

Tinc un poc/una mica de pressa (Tinc *alguna pressa)

Hi havia alguns espectadors (Hi havia *algun que altre...)

Page 17: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinits

VARI, VARIS, VÀRIES Aquest adjectiu qualificatiu significa “variat”. No indica quantitat sinó, varietat, diversitat. No és un indefinit i, per tant, caldrà substituir-lo

per algun ( i flexió) o per divers (i flexió). És una samarreta de colors varis (=variats)

S'han manifestat en contra diverses associacions (S'han manifestat en contra *vàries...)

Ja havien vingut alguns espectadors (*varis espectadors)

Page 18: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinits

ALTRE (i flexió) i L’ALTRE (i flexió) Altre (i flexió) equival a “qualsevol o cap altre” i té un

sentit totalment indeterminat o quantitatiu. Si fa d'adjectiu va precedit d'article. És incorrecte utilitzar altre (i flexió) precedint un numeral,

cal substituir-lo per un adverbi. Pot precedir expressions quantitatives com vegades,

voltes... Expressió: UN+nom+ALTRE+QUE... = diferent

No hi ha altre remei. L'altra pel·lícula em va agradar més. Encara queden tres arguments més (*altres tres arguments) Unes voltes diu que sí, altres voltes, que no. Un llibre altre que La Plaça del Diamant.

Page 19: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinits

UN ALTRE (i flexió), ELS ALTRES/LA RESTA

Altre precedit per un (i flexió) té un sentit de distinció o de repetició: significa “un de més”, “encara altre més”, “un altre diferent”...

Per referir-se a un tot genèric, cal emprar els altres o la resta. *demés és un castellanisme. Tinc temps per llegir un altre llibre. Prendria una altra infusió, per favor. Quan arribarà la resta?

Page 20: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinits

D'ALTRE (i flexió), ENTRE D'ALTRES D'altre (i flexió) té un matís partitiu o qualitatiu.

Té un valor pronominal i està en correspondència amb el pronom feble en.

Entre d'altres fa de pronom. Si va seguit de nom, perd la preposició DE. No m'agrada aquesta faldilla però, no en tinc

d'altra. Al sepeli van assistir, entre d'altres, les

germanes de la difunta. Al sepeli van assistir, entre altres persones,

les germanes de la difunta.

Page 21: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinits

ALTRI Pronom referit a persones. Significa “una altra

persona qualsevol”. Va precedit de preposició. Treballa per compte d'altri. M'ha pres per altri. Mals d'altri, rialles són.

Page 22: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinits

CADA Invariable, individualitza els components del grup

o col·lectiu. Pot emprar-se en el sentit de repetició o

reiteració. És incorrecte usar-lo per emfasitzar, cal usar un (i

flexió). Cada dia farem una excursió. (*Tots els dies...)

Diu unes mentides! (Diu *cada mentida)

Page 23: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinitsCADASCÚ o CADA U, CADASCUN o

CADA UN Cadascú /cada u és un pronom i, per tant, és

invariable. Significa “cada persona”. Cadascun /cada un ( i flexió) funciona com a

adj i designa un element que pertany a un col·lectiu o conjunt determinat quantitativament. Si se sobreentén l'especificació, pot fer de pronom. Cadascú que vote el que vulga. Cada u tria. Cadascuna de les assistents posarà un

exemple per a cada un dels arguments. Cadascuna ho argumentarà com puga (cadascuna de les assistents)

Practiqueu ací

Page 24: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinitsCERT (i flexió) Equival a “algun” o a “tal” i pot anar precedit

d'article indefinit. No duu article si va precedit de preposició i si està

en plural. Entre elles hi ha una certa amistat. Ens ha

escrit una certa Joana. No s'han d'utilitzar certes expressions. De

certa persona, val més ni parlar-ne! Ahir vaig estar amb cert amic teu.

Page 25: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinitsHOM S'usa com a pronom de 3a persona en registres

molt formals o en oracions de subjecte incert. Precedit d'art. indefinit equival a la mateixa

persona que parla. En registre estàndard/col·loquial és preferible dir

un/una o utilitzar la passiva reflexa (registre col·loquial: pron. SE

+ verb en 3a persona en veu activa). Hom creu que els pobles semítics... (=Es creu

que...) Un hom, que ja comença a tindre edat... Una necessita descansar després de la feina.

Es necessita un poc de descans després de la feina.

Page 26: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinitsCAP Cap acompanya noms comptables en oracions

negatives i significa “ni un” En oracions interrogatives i condicionals significa

“algun” (i flexió). És incorrecte emprar cap davant incomptables,

cal emprar gens. No hi ha cap explicació científica. Vols cap cosa? Si hi haguera cap problema,

intentaríem resoldre'l. No els ha fet gens de gràcia (*cap gràcia)

Page 27: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinitsRES Res és un pronom indefinit que significa “cap

cosa” en combinació amb l'adverbi de negació. No modifica cap nom.

En oracions interrogatives o condicionals significa “alguna cosa”.

Si va davant d'adjectiu, va seguit de preposició DE. No vol res més. Vols res més? Si necessites res, ho dius. No han aconseguit res d'important.

Page 28: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinitsGENS Gens pot ser adj. o adv. quantitatiu. És

intercanviable per “en absolut” o “ni mica (de)”. Gens de + noms incomptables. En oracions interrogatives i condicionals equival a

“un poc de”. També poc acompanyar verbs, adv. i adj., en

aquest cas no porta preposició. No els ha fet gens de gràcia (*cap gràcia/*res de

gràcia). Si li venia gens de son, es posava música.

El salt de pont no l'espanta gens! No ho ha fet gens bé.

Page 29: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Confusions entre CAP, RES i GENS

Completeu el missatge de text amb cap, res o gens:

Jaume, no tinc _______ missatge amb la data de la prova. No sabem _______ des del mes passat.

Has rebut _______ correu? Hi ha _______ de nou? Si t'arriba _______ missatge o saps _______ més, m'avises.

No em fa _______ gràcia que no se sàpiga ja, no deu quedar _______ temps!

Joan

Page 31: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinits

MATEIX Mateix (i flexió):

– Darrere pronoms personals fort, noms propis, reflexius o demostratius (té valor de reforç d'identitat): Ha parlat ella mateixa. Joana mateixa no ho sabia. Ella parla de si mateixa. Parlaren aquelles mateixes.

– Pot usar-se amb valor equivalent a “en persona”, emfàticament. En aquest cas, sol anar darrere del nom: Vingué la directora mateixa. (la *pròpia directora).

Page 32: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinits

MATEIX Mateix (i flexió):

– Davant de noms indica identitat o repetició. Concorda en gènere i nombre: Han vist la mateixa pel·lícula.

– Pot significar “fins i tot”: Ha mentit a la seua mateixa mare.

– Sols en l'ús col·loquial es posa en femení darrere pronoms forts o noms propis, amb valor d'identitat: Ho féu Marc mateixa. Vindran ells mateixa.

Page 33: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinitsMATEIX Mateix (invariable):

– Si s'utilitza com a pronom: Sempre menja el mateix.

– Darrere de noms que formen part d'un CCLloc: Ens trobarem al cinema mateix.

– Darrere d'adverbis: Ho farem ací mateix.

– Darrere d'un pronom, quan s'usa com a adverbi, expressa que la cosa que es designa és una però podria ser una altra del mateix gènere, equival a “per exemple”: Ho pots fer tu mateix!

Page 34: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinits

MATEIX És incorrecte usar-lo

– Per a evitar la repetició d'un nom.– Per a emfasitzar la identitat d'un nom. El treball és bo però, ell no n'és l'autor (no

és l'autor *del mateix). No farem avui l'examen però, hi haurà una convocatòria extraordinària d'aquest pel gener. (*del mateix)

La professora mateixa (=en persona) ens ho va dir (la *pròpia professora)

Page 35: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinits

TAL (i flexió), EN TAL I TAL ALTRE EN TAL I TAL ALTRE equival al castellà “fulano y

zutano”. TAL (i flexió) com a indefinit significa “d'aquesta

manera” i designa una cosa indeterminada sense que ho siga realment.

TAL també es pot emprar pronominalment i significa “tal cosa”.

És incorrecte usar tal amb valor de demostratiu o en altres calcs del castellà. Cal trobar altres solucions. Hui he vist en tal i tal altre. Jo seria incapaç d'utilitzar tals arguments! Tal faràs, tal trobaràs! No conec aquell autor (*tal autor). Per a aprovar, no hi ha res

com estudiar (no hi ha *tal com estudiar)

Page 36: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinits

NINGÚ i NINGUN NINGÚ és un pron invariable que es refereix a

persones en oracions negatives. Pot usar-se en interrogatives i condicionals en lloc de algú.

NINGUN (i flexió) ha estat acceptat recentment. Equival a cap i s'utilitza en registres col·loquials.

No ha vingut ningú. Creus que vindrà ningú? No tinc ninguna llibreta per a tu.

Page 37: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinits

QUASEVOL (i flexió), SENGLES i AMBDÓS (i flexió)

Les formes femenines quasevulla/qualssevulla estan en desús, ja que es consideren arcaismes. En eixos casos, s'utilitza el masculí:

SENGLES significa “un per a cada una de dues o més persones”. Ús literari i arcaic.

AMBDOS (i flexió) és d'ús poc freqüent. Vine a casa qualsevol dia i porta qualssevol

amigues que vulgues. Els dos cosins portaven sengles rellotges; Les

guerreres tenien sengles armes (=tenien un/a per a cada un/a)

Ambdues carreres s'ofereixen a la UV (=totes dues carreres...)

Page 38: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Remarques d'alguns indefinits

TOT i TOTHOM TOT (i flexió) té el valor de complet, sencer. Davant

numerals cardinals sense el nom a què es refereix, pot reemplaçar l'article determinat.

Quan fa de pronom, és invariable. Pot ser invariable davant topònims sense article, si

porten article, es manté la flexió. TOTHOM és invariable i equival a “tota la gent”, “tot el

món”. Té un significat exclusivament pronominal. Han venut totes les entrades. Tots quatre arribaren a temps

(Els quatre...). Tot li va bé, quina sort! Tot Dénia es va omplir de neu aquell dia que nevà en tota la

Marina Alta. Ja ha arribat tothom al teatre.

Practiqueu ací

Page 39: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Numerals cardinals

ZeroU/Un/UnaDosTresQuatreCincSisSetHuit/VuitNouDeu

OnzeDotzeTretzeCatorzeQuinzeSetzeDèsset/DissetDihuit/Díhuit/DivuitDènou/DinouVint

D-U-C Vint-i-un (Una)QuarantaCinquantaSeixantaHuitanta/VuitantaDos-cents (Dos/Dues-centes)Tres-cents Cinquanta-nouMil/Un MilerUn milió, Un bilió, un trilió…

Expressen una quantitat determinada, exacta:

Bogeria dels números, Ovidi Montllor

Page 40: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Numerals cardinals: remarques Els números 1 i 2 tenen flexió de gènere:

masculí u-un/dos - femení una/dues Els cardinals sols tenen pl. si s’usen com a noms:

M’agraden els tresos. Sóc la número tres Quan els cardinals s’usen com a ordinals o com a noms de

xifres, MAI prenen la forma femenina: Visc a la casa número u Ha eixit premiada la participant el número u

El 1r element d'una sèrie es pot expressar en masc. / fem.: Passeu d'un en un Hi ha una filera de cadires

Per escriure els cardinals, recordeu l'ús del guionet (D-U-C): Dos mil cinc-cents trenta-dos

Números parells: 2,4,6,8,10… i números senars o imparells: 1,3,5,7,9…

Expressions “i escaig”, “i escandús” i “i remitjó”: Hi devia tindre trenta anys i escaig

Page 41: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Numerals ordinals Expressen un ordre. Es creen afegint –é/-ena a partir del cardinal,

excepte els quatre primers: Primer/a; segona/a; tercer/a; quart/a; quinzé;

divuitena; trenta-dosé; vuitanta-novena... Tenen flexió de gènere:

Ella va quedar tretzena i ell vint-i-uné. Alguns ordinals tenen formes cultes, que s'han

d'utilitzar en els casos següents: Quint, sext, sèptim, octau, dècim, vigèsim,

quadragèsim Ser la quinta essència. Un interval de sexta (escala musical) L'hora sexta (les 12h) Un poema en octaves reial (composició poètica)

Page 42: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Numerals ordinals S’abrevien amb la xifra cardinal + l’última lletra de

l’ordinal (volada o no, amb punt o sense):

1r, 2ª, 3a., 4ts, etc.

Xifres romanes a partir del X (cronologies, ordenacions de regnats i papats, etc.) es lligen com a cardinals:

Benet XVI (setze); el capítol XXIII (vint-i-tres)... PERÒ: Isabel II (segona); el segle IV (quart)...

Tant els fa III com IV, article d'opinió de Quim Monzó

Page 43: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Numerals multiplicatius Expressen quantitats múltiples o el núm. de

vegades que es multiplica una quantitat. Fan de noms o d’adjectius:

Vull el doble de ració ; el triple de ració Vull una ració doble ; una ració tripla

Tenen flexió de en gèn. quan signifiquen “tantes voltes més” –excepte “doble”-: És una sala quàdrupla de la que hi havia. Porta una càrrega doble.

Són invariables quan signifiquen “format per tants elements” i, doncs, expressen composició: La Troika és una triple aliança: UE, BCE i FMI.

Page 44: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Numerals multiplicatius Escriptura:

(x2) duple/a o doble, (x3) triple/a, (x4) quàdruple/a, (x5) quíntuple/a, (x6) sèxtuple/a, (x7) sèptuple/a, (x8) òctuple/a, (x9) nònuple/a, (x10) dècuple/a, (x100) cèntuple/a...

Remarques: Col·loquialment, se substitueixen els num multipl les perífrasis:

Caminàrem una distància quatre voltes superior. Llogaren una casa dos vegades més barata.

Verb derivat del numeral quatre: quadruplicar Parts múltiples: bessons, trigèmins, quadrigèmins, quintigèmins,

quatre bessons...

Page 45: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Numerals partitius o fraccionaris

Expressen parts de la unitat Coincideixen en forma amb els

ordinals, excepte: ½ un mig/una mitja; uns mitjos/unes mitges. 1/3 un terç/una terça; uns terços/unes terces. 5/22 cinc vint-i-dosens

També es pot expressar la fracció ½ dient la meitat.

Desé, centé i milé es poden dir dècim, centèsim i mil·lèsim.

Page 46: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Numerals col·lectius Expressen conjunts d’un determinat

nombre d'unitats: Un duet musical Una quadriga de cavalls Un triangle equilàter Un quadrimestre escolar Un miler de manifestants La tetralogia de Wagner...

Quan expressen quantitats globals o aproximades s'utilitzen els ordinals: Una dotzena d’ous Devien ser una desena d’estudiants

Page 47: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Numerals col·lectius S'usen com a numerals col·lectius:

Parell – parella Tern – terna – ternari (3) Qüern (4) Quintern Centenar Una grossa (12 dotzenes -144-) Miler – milenar Miríada – miríade (10.000)

Page 48: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Numerals col·lectius

Generals Parell – parella; Tern – terna – ternari (3); Qüern (4); Quintern; Centenar; Una grossa (12 dotzenes -144-); Miler – milenar; Miríada – miríade (10.000

Peces i conjunts musicals Duo-duet; trio-tercet; septet o septimí...

Nombre de versos Dístic, octava, dècima...

Nombre d'angles i cares d'un poliedre Tetràgon o tetraedre; pentàedre o pentaedre...

Conjunt d'una obra (literària, musical...) Trilogia, decàleg...

Page 49: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Numerals col·lectius

Períodes de temps (mesos, anys, franges d'edat o d'anys...)

Bimensual, trimestral, quadrienni, quinquagenari, nonagenari, quaresma...

Nombre de nascuts en un part Bessons, trigèmins, quadrigèmins, quintigèmins...

Full de paper, impresos o taules Quartilla, plec, quadern, raima (20 mans), díptic, políptic (més de 3)

D'altres Biga (2 cavalls), quadriga (4), birrem, trirrem, tetraplegia, quarter...

Page 50: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Ús de xifres o lletres en els numerals S’escriuen en xifres:

Les quantitats a partir del 10. Els núm. de pàg., documents, articles i

paràgrafs de la llei: Modificaren l’article 135 de la Constitució.

Segles, numeracions reials, papals i núm. romans.

Segle XXI Dies del mes, anys, hora i horaris, graus,

altitud, distàncies, decimals (amb la coma davall) i percentatges estadístics:

El 25 d’abril a les 21.15h El resultat és 14,3

No es posa punt en el cas dels anys, en la resta, sí:

L'any 1927 culminà una cima de 2.500m

Page 51: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Ús de xifres o lletres en els numerals

S’escriuen en lletres: Els cardinals del zero al nou. Quantitats aproximades o incompletes:

Potser eren més de cinc-centes persones Hi assistiren de tres mil a quatre mil dones

Ordinals no referits a mil·lennis, ni segles ni reis ni papes:

Celebrarem el tercer aniversari Nom de dècades:

La innovació artística dels noranta Edats i durada de les coses:

Complien noranta-nou anys i ho festejaren durant nou dies

Les quantitats milió, bilió, trilió i quadrilió.

Page 52: Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Expressions amb numerals

T'ho he repetit mil vegades! Allà on menja un en mengen dos. Ha quedat amb un pam de nas! Això, ho faig en un tres i no res. T'ho explicaré en quatre paraules. Vivim a quatre passes l'una de l'altra. No li busques els cinc peus al gat, home! ...