[Itinerari Formatiu] Hospital Clínic de Barcelona
[ANATOMIA PATOLÒGICA]
Aprovat en Comissió de Docència el 24 de febrer de 2015
[1] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
ITINERARI FORMATIU DE RESIDENTS D’ANATOMIA PATOLÒGICA.
HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA.
Tutors: Dr. Alfons Nadal
Dra. Alba Díaz
Cap de Servei: Dr.Josep Ramírez
Escala 3, 5a planta. Tel 93 2275536 / 93 2275450
Secretària del Servei: Sra. Glòria Cortada
[2] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
[ÍNDICE]
1. PRESENTACIÓ DEL SERVEI…………………………………………………….………… pàg. 3
− Introducció……………………………………………………………………… pàg. 3
− Personal…………………………………………………………………………… pàg. 4
− Distribució física de las dependències…………………………… pàg. 7
− Quantificació de l’activitat del Servei…………………………… pàg. 7
2. PROGRAMA DETALLAT DE FORMACIÓ……………………………………………… pàg. 8
− Justificació i objectius…………………………………………………… pàg. 8
− Resum del Pla Nacional de l’Especialitat
i adaptació en l’àmbit de l’Hospital Clínic……………………. pàg. 10
− Pla global i etapes de formació del resident…………………. pàg. 10
− Descripció de l’activitat asistencial………………………………. pàg. 11
− Descripció de l’activitat docent………………………………………pàg. 12
− Descripció de l’activitat de recerca………………………………. pàg. 13
− Ajudes institucionals a la docència i a la recerca…………. pàg. 14
3. QUADRE RESUM DE LES ROTACIONS……………………………………………… pàg. 15
4. DOCUMENT DE RESPONSABILITATS PROGRESSIVES DEL RESIDENT… pàg. 16
5. PLAN DE FORMACIÓN TRANSVERSAL COMÚN…………………………………. pàg. 20
[3] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
1. PRESENTACIÓ DEL SERVEI
Introducció
Al Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Clínic es centralitza el diagnòstic
anatomopatològic del propi hospital, inclosa la seu de la Maternitat. També es reben
casos externs per a consulta diagnòstica, revisió i segones opinions. Amb l’objectiu de
ser centre de referència per a l’assistència mèdica especialitzada d’alt nivell, l’Hospital
Clínic està organitzat en unitats integrades (Instituts i Centres), l’objectiu de les quals
és adequar les necessitats assistencials a les necessitats dels pacients. En aquesta
estructura el Servei d’Anatomia Patològica es troba enquadrat dins el Centre de
Diagnòstic Biomèdic (CDB). L’Hospital Clínic està estretament relacionat en quant a
aspectes docents a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i també amb
la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica (FCRB) i l’Institut d’Investigacions
Biomèdiques “August Pi i Sunyer” (IDIBAPS), entitats responsables de promoure i
canal·litzar la investigació biomèdica de qualitat a l’Hospital.
Les prestacions que actualment ofereix el servei d’Anatomia Patològica cobreixen
pràcticament totes les àrees de la patologia. En els últims anys, el Servei ha incorporat
tecnologies d’última generació que, junt amb la qualitat del servei prestat, l’han situat
com un servei de primera línia en moltes de les seves àrees.
L’Hospital Clínic té una llarga tradició en la formació de metges residents d’Anatomia
Patològica. El Servei té assignades pel Ministeri de Sanitat des de fa varis anys 2 places
MIR cada any.
La formació dels MIR en aquesta especialitat es basa en una preparació completa que
abarca els aspectes assistencials, la docència teòrica i pràctica, així com la formació
bàsica en recerca. També es fomenta un ambient de treball cordial i solidari.
[4] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
Personal
El Servei d’Anatomia Patològica està actualment dirigit pel Dr.Josep Ramírez. El
personal està distribuït entre Facultatius, Tècnics i Administratius. En les taules
següents es citen els membres actuals de la plantilla del Servei d’Anatomia Patològica.
PERSONAL FACULTATIU
Anatomia Patològica (escala 3, 5a planta)
Càrrec/Categoria Àrea de dedicació
Dr. Josep Ramírez Cap de Servei
Consultor sènior
Pulmó-Cardiovascular-
Citologia
Dr. Elías Campo Director de Recerca de
l’Hospital Clínic
Cap de Secció d’
Hematopatologia
Consultor sènior
Hematopatologia
Dr. Josep Antoni
Bombí
Consultor sènior Digestiu-Microscopia
Electrònica
Dra. Teresa Ribalta Cap Secció Patologia
pediàtrica; Cap Servei HSJD
Consultor sènior
Neuropatologia
Patologia pediàtrica
Dr. Manel Solé Consultor 2 Citologia-Nefropatologia
Dra. Llúcia Alòs Cap Secció Citologia
Consultor 2
ORL-Citologia-
Dermatopatologia
Dra. Carme Mallofré Consultor 2 Uropatologia-Locomotor
Dr. Pedro Fernández Cap Secció
Immunohistoquímica
Consultor sènior
Mama-Pròstata
Dr. Alfons Nadal Consultor 1 ORL-Ginecopatologia-
Patologia fetal
Dra. Rosa Miquel Especialista sènior (en
excedència)
Patologia hepàtica-Endocrí
Dr. Jaume Ordi Consultor sènior Ginecopatologia
[5] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
Dr. Lluís Colomo Especialista sènior (en
excedència)
Citologia-Hematopatologia
Dr. Antonio Martínez Cap Secció Patologia
Quirúrgica-Autòpsies
Especialista sènior
Hematopatologia
Dra. Miriam
Cuatrecasas
Especialista sènior Digestiu-Citologia
Dra. Adriana Garcia Especialista Dermatopatologia-Mama-
Nefropatologia
Dra. Alba Díaz Especialista Patologia hepàtica-
Dermatopatologia
Dr. Pedro Jares Consultor 1 Biologia molecular
Hematopatologia (Escola d’Hematologia, escala 2, 5è pis)
Dr. Josep Lluís Aguilar Consultor 2
Dra. Maria Rozman Consultor sènior
Dra. Neus Villamor Consultor sènior
Dra. Marta Aymerich Consultor 2
Dra. Dolors Colomer Consultor 2
Citogenètica oncològica (escala 4, 2n pis)
Dra. Anna Carrió Consultor 2
Dra. Dolors Costa Consultor 2
[6] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
PERSONAL TÈCNIC LABORATORI CENTRAL Lucila Fresno Coordinadora Infermeria Elena Rull Coordinadora Laboratori
Montserrat Tortosa Immunohistoquímica Montserrat Cerrillo Laboratori central
Judith Vela Biologia Molecular
Laboratori especials, ronyó, múscul,
fetge Dolores Cano
Margarita Mainar Laboratori central
Elena Gonzalvo Immunohistoquímica
Olga Luna Biologia Molecular
Roser Esteve Citologia (Citotècnica)
Naiara Vega Citologia (Citotècnica)
Silvia Alos Citologia (Citotècnica)
Francisco Pérez Citologia (Citotècnica)
Engracia Pineda Citologia (Tècnica)
Abel Muñoz Autòpsies
Leire Echarri Autòpsies
Iracema Nayach Biologia Molecular (FC)
Laura Pla Biologia Molecular (FC)
Montserrat Sánchez Biologia Molecular (IDIBAPS)
Íngrid López Immunohistoquímica
Laboratori especials, ronyó, múscul,
fetge Rosana Millan
Carmen Garcia Laboratori central/Pell
Eva Rodríguez Laboratori central
Berta Coloma Laboratori central
Ingrid Victòria Laboratori central
PERSONAL ADMINISTRATIU
Glòria Cortada Coordinadora Administrativa
Noemi Ferrer Secretaria
Olga Ten Secretaria
Gemma Laguna Secretaria
Marta Sánchez Secretaria
Silvia Fuentes Secretaria Hematopatologia
[7] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
Distribució física de les dependències
Les dependències principals del Servei d’Anatomia Patològica estan localitzades a
l’escala 3-5a planta, l’escala 5-5a planta i als interpabellons entre les escales 3, 5 i 7
(del 5è pis), on es troben la secretaria, recepció de mostres, majoria de laboratoris i
àrees diagnòstiques. La sala d’autòpsies es troba al sòtan de la Facultat de Medicina. La
secció d’Hematopatologia es troba a l’escala 2-5a planta i la Unitat de Citogenètica a
l’escala 1-planta sòtan.
Quantificació de l’activitat del Servei
L’ activitat assistencial aproximada anual del Servei d’Anatomia Patològica és la següent
(dades de 2014)
TIPUS EXPLORACIÓ NÚMERO BIÒPSIES 42.057 CITOLOGIES 17.123 Ginecològiques 5.656 No ginecològiques 11.467 NECRÒPSIES 343 Adults 141 Fetus 202 TÈCNIQUES COMPLEMENTÀRIES Immunohistoquímica 48.956 Microscopia electrònica 5 Immunofluorescència 404 Hibridació in situ 500 Biologia Molecular 7980 Citogenètica 1922
[8] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
2. PROGRAMA DETALLAT DE FORMACIÓ
Justificació i objectius
En el programa de la Comissió Nacional de l’Especialitat aprovat pel Ministeri de Sanitat
i Consum el 20 de setembre de 2006 es defineix l’Anatomia Patològica com una branca
de la Medicina que s’ocupa de l’estudi, mitjançant tècniques morfològiques, de les
causes, desenvolupament i conseqüències de les malalties. L’objectiu final és el
diagnòstic correcte de biòpsies, peces quirúrgiques, citologies i autòpsies. L’Anatomia
Patològica és una especialitat mèdica que posseeix un cos doctrinal de caràcter bàsic
que fa que sigui, per una part, una disciplina acadèmica autònoma i, per l’altra, una
unitat funcional en l’assistència mèdica. Aquest caràcter de disciplina bàsica li confereix
una importància especial en la docència pre i postgrau, així com també en la
investigació clínica. La meta de la residència d’Anatomia Patològica és aconseguir que
l’especialista en formació assoleixi els objectius educacionals contemplats en el
programa educatiu de l’especialitat i que estigui preparat per a un exercici correcte de
l’especialitat.
L’objectiu del nostre programa és assegurar que cada resident adquireixi els
coneixements, les habilitats, les actituds i els comportaments desitjables per a un
professional de l’Anatomia Patològica. El mètode a seguir consisteix en l’aprenentatge
actiu amb responsabilització progressiva en les tasques del Servei, supervisats
directament pels membres de la plantilla.
Els objectius generals a assolir al final del període de formació de residents seran:
1. Patologia autòpsica:
- Interpretar les dades clíniques contingudes en la història clínica.
- Realitzar la dissecció dels òrgans mitjançant tècniques estandaritzades.
- Confeccionar un protocol que interpreti els canvis macro i microscòpics i que
estableixi una conclusió clínico-patològica.
2. Patologia de peces quirúrgiques i biòpsies:
- Situar la sol·licitud d’estudi en el context del pacient.
[9] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
- Descriure i dissecar la peça remesa.
-Indicar les tècniques i metodologies adequades (microscopia òptica, microscopia
electrònica, histoquímica, immunopatologia, biologia molecular, etc).
- Interpretar les troballes microscòpiques, emetre un diagnòstic raonat per una
descripció microscòpica si s’escau i efectuar una evolució pronòstica i recomanar un
tractament.
- Interpretar biòpsies intraoperatòries.
3. Citopatologia:
- Aprenentatge de les tècniques de presa de mostres (citologia exfoliativa,
suspensions líquides, punció-aspiració).
-Interpretar les extensions i establir un diagnòstic.
4. Tècniques especials:
En el centre acreditat o en algun centre associat, el resident s’ha de formar en les
àrees de neuropatologia, citologia clínica, microscopia electrònica,
immunohistoquímica i biologia molecular.
5. Formació de tipus organitzatiu:
El resident ha de conèixer el funcionament del Servei en quant a planificació,
organització, direcció i control; d’un mode especial s’ha de formar en el terreny del
control de qualitat.
Els objectius teòrico-pràctics específics al finals de la residència són conèixer, realitzar i
interpretar els aspectes tecnològics i metodològics bàsics relatius a les següents àrees:
- Tècnica d’autòpsies
- Processament de teixits. Dissecció. Fixació. Inclusió. Tall i tinció. Tècniques
especials en microscopia òptica.
- Processament de citologies. Presa de mostres. Punció-aspiració. Tècniques
especials. Automatització en citologia.
- Microscopies especials: Polarització. Ultravioleta. Electrònica. Microanàlisi de RX.
- Immunopatologia: Immunofluorescència. Tècniques immunològiques lligades a
enzims. Anticossos monoclonals.
- Immunohistoquímica: Aplicacions generals. Immunohistoquímica hematològica i
muscular.
- Bases i aplicacions de la morfometria estàtica.
[10] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
- Citometria de fluxe.
- Aplicacions de la biologia molecular: Hibridació in situ. Extracció de DNA.
Amplificació de DNA (PCR). FISH. Cultiu de teixits.
- Aplicacions de la informatització en Anatomia Patològica.
Durant el període de formació, paral·lelament a l’entrenament pràctic, el resident ha
d’adquirir també coneixements dels aspectes teorico-pràctics de l’Anatomia patològica
general i especial.
Resum del Pla Nacional de l’Especialitat i adaptació a l’àmbit de l’Hospital Clínic
En la definició de l’especialitat, al especificar que l’objectiu últim és el diagnòstic
correcte de totes les biòpsies, peces quirúrgiques, citologies i autòpsies, queda implícit
el contingut de la mateixa. Aquest contingut es pot sintetitzar en el conjunt de
tècniques, mètodes i coneixements teòrico-pràctics que expliquin l’origen,
desenvolupament i conseqüència de la malaltia, tot això des d’un punt de vista
morfològic i entenent la morfologia com un espectre continu que va des de l’anatomia
macroscòpica, organografia, histologia i citologia fins al nivell molecular.
El programa de l’Hospital Clínic inclou un volum important de mostres, una elevada
implicació del resident en l’estudi i diagnòstic de les mostres, docència per especialistes
d’àmplia experiència docent (professors universitaris) amb reconeixement nacional i
internacional, l’oportunitat de participar en projectes de recerca bàsica i clínica així
com realitzar la tesi doctoral.
Pla global i etapes de la formació del resident
La duració de la formació de l’especialitat és de 4 anys. Durant aquest període, la
formació es divideix en patologia autòpsica, quirúrgica i citologia. Alhora, la patologia
quirúrgica es divideix en especialitats per òrgans i sistemes, als que el resident dedica
uns periodes de temps determinats. Durant aquests periodes, el resident és responsable
del tallat i processament macroscòpic de les peces d’aquella especialitat.
Les etapes de formació del resident estan resumides en el quadre de rotacions annexe.
[11] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
Descripció de l’activitat assistencial
La residència d’Anatomia Patològica a l’Hospital Clínic s’organitza en rotacions per les
diferents subespecialitats. Cada any s’efectuen 11 mesos de rotació. Durant el primer
any es realitza una rotació inicial de 3 mesos per autòpsies durant els quals el resident
s’inicia en l’aprenentatge del tallat i diagnòstic de les biòpsies i peces quirúrgiques més
freqüents. Després d’aquesta rotació inicial, tots els residents entren en un torn rotatori
d’autòpsies que es perllonga durant tota la residència, de forma paral·lela a la resta de
rotacions. Cadascuna de les rotacions té una duració variable, d’entre 1 i 4 mesos. En la
majoria de subespecialitats exiteix una segona rotació en la segona meitat de la
residència. Les rotacions s’organitzen de tal manera que durant el període inicial (R1 i
gran part de R2) el resident rota per les àrees de més volum assistencial (Patologia
Digestiva, Ginecopatologia,…) i posteriorment, i progressivament, va passant per àrees
amb menys volum, que ja permeten una major dedicació a tasques de recerca. En
cadascuna de les subespecialitats el resident es familiaritza amb l’estudi macroscòpic i
histològic, així com amb les tècniques complementàries necessàries per al diagnòstic.
Com ja s’ha esmentat, el resident participa en la pràctica d’autòpsies en un torn
rotatori durant tota la residència, amb un període exclusiu de tres mesos a l’inici de la
residència dedicat a les autòpsies d’adults i després del quals’incroporen també les
autòpsies fetals i perinatals.
La formació en patologia pediàtrica es realitza al Servei d’Anatomia Patològica de
l’Hospital Sant Joan de Déu, amb una rotació d’un mes durant l’últim any de residència.
Tots els facultatius de la plantilla intervenen directament en la formació de residents,
tutelant personalment l’activitat de cadascun d’ells durant la rotació per la seva
subespecialitat. El tutor de l’especialitat coordina tots els aspectes generals de la
residència i supervisa el funcionament adequat del procés de rotacions.
Durant l’últim any de residència cada resident podrà dedicar 2 mesos a profunditzar en
una àrea de la patologia de la seva elecció i podrà rotar per altres centres nacionals o
internacionals.
[12] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
Durant aquest últim any el resident també actuarà com a Cap de Residents, efectuant
una tasca de coordinació del treball dels altres residents així com d’interlocutor amb el
personal de la plantilla, representant a la resta de residents en les reunions del Servei.
Durant la residència es realitzen també guàrdies de l’especialitat, que consisteixen en
guàrdies presencials a les tardes per a recepció i processament de mostres (número
variable al mes, entre 2 i 4, per a cada resident) així com guàrdies els dissabtes per a
realització d’ autòpsies (aproximadament 1 cada dos mesos, per a cada resident).
Descripció de l’activitat docent
Al Servei d’Anatomia Patològica es realitzen sessions docents diàries, durant tota la
residència, exceptuant en el període estival.
Totes les sessions departamentals es realitzen a la sala de sessions del Servei, de 8:30 a
9:30.
Les sessions dels dilluns estan destinades a cursos monogràfics, en número de 3-4 cada
any, de manera que cada 4 anys es realitza una revisió i actualització de tota la
patologia. Cada curs té de 5 a 10 hores lectives. Aquests cursos s’acrediten a través del
“Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries - Comisión de
Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud”.
Les sessions dels dimarts estan englobades en el curs de formació mèdica continuada
anomenat “Seminaris anatomopatològics de l’Hospital Clínic” i també s’acrediten a
través del “Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries -
Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud”. Consisteixen en
revisions exhaustives o actualitzacions de temes específics.
En les sessions dels dimecres i els divendres es discuteixen entre 5 i 8 casos amb interès
docent de les diferents subespecialitats. Les preparacions histològiques dels casos
s’entreguen als residents amb com a mínim 24 hores d’antel·lació per a que puguin
[13] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
estudiar-los i discutir-los. En aquestes sessions es fomenta la participació de tots els
residents, els quals discuteixen els casos presentats. Alguns dels casos també poden ser
presentats pels propis residents.
En la sessió d’autòpsies (dijous) es presenten casos tancats de patologia autòpsica. Un
dijous al mes es realitza una sessió de correlació radiològica-patològica, conjuntament
amb el Servei de Radiodiagnòstic (CDI).
A més a més de les sessions pròpiament departamentals, el resident assiteix durant cada
rotació a les sessions conjuntes amb els departament clínics i quirúrgics així com als
comitès oncològics de cada àrea.
Com a part de la formació, els residents presenten també casos a les reunions mensuals
que les Societats d’Anatomia Patològica i Citopatologia de l’ Acadèmia de Ciències
Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears organitzen periòdicament.
El Servei d’Anatomia Patològica intervé també en la formació de residents i especialistes
estrangers, que visiten el Servei durant varis mesos per tal d’ampliar els seus
coneixements i/o participar en treballs de recerca. El contacte amb companys
estrangers és també formatiu per als residents autòctons.
Descripció de l’activitat de recerca
Un dels objectius prioritaris de l’Hospital Clínic és que el resident adquireixi formació i
experiència en la metodologia i pràctica de la investigació biomèdica. La Unitat
Metodològica de la FCRB organitza un curs de Metodologia de la Investigació, obligatori
per als MIR. Existeix una Direcció de Recerca que coordina, facilita, estimula i integra
l’activitat de recerca a l’Hospital. Aquesta direcció rep assessorament del Comitè Ètic
d’Investigació Clínica (CEIC), que vetlla pel desenvolupament d’una recerca armònica,
original i ètica. També rep el recolzament logístic del Centre d’Epidemiologia, Avaluació
i Suport (CEAS) que garantitza la major qualitat possible en els projectes de recerca que
[14] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
es realitzin. La FCRB té con a funció gestionar les tasques administratives i
burocràtiques que genera tota l’activitat científica enquadrada en l’IDIBAPS.
Les principals línies de recerca de l’equip són l’estudi dels mecanismes moleculars
implicats en el desenvolupament i progressió dels tumors així com el desenvolupament
de models experimentals de progressió tumoral.
A tots els residents d’Anatomia Patològica se’ls estimula i ajuda a presentar
comunicacions a congressos nacionals i internacionals, així com a cooperar en la
publicació de treballs científics. Tots els residents poden participar en les línies de
recerca del Servei. Tots els residents formats fins al moment han presentat vàries
comunicacions a congressos i han realitzat treballs de recerca que han resultat en
articles publicats en diferents revistes científiques de l’especialitat.
Per últim, i donat les particularitats de l’especialitat que fan la seva participació sigui
determinant en nombroses àrees, aquest colabora habitualment amb altres Serveis i
equips científics en el desenvolupament d’altres línies de recerca.
Ajudes institucionals a la Docència i la Recerca
Existeixen diferents projectes de recerca dirigits per especialistes del Servei i
subvencionats per diferents institucions tant públiques com privades.
L’hospital concedeix també varis premis post-residència d’un i tres anys de durada, que
cobreixen salari i despeses del projecte. Aquests premis post-residència es concedeixen
als MIR de l’Hospital Clínic que acaben la seva formació coma especialistes el mateix any
de la convocatòria i presenten un projecte de recerca. Aquests premis ajuden al
resident a realitzar la seva tesi doctoral, que en el Servei d’Anatomia Patològica han
realitzat si així ho han desitjat.
[15] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
3. QUADRE RESUM DE LES ROTACIONS:
Rotacions
Durada
Lloc on es realitza
Objectius Docents
R1
Patologia autòpsica Patologia quirúrgica - Patolgia digestiva - Ginecopatologia - Patologia pulmonar i cardiovascular - Patologia cap i coll
3 mesos
8 mesos
Servei d’Anatomia Patològica-CDB
Es detallen en l’itinerari formatiu (pàg. 8)
R2
Patologia quirúrgica: - Patologia hepàtica/Endocrí - Uropatologia - Patologia mamària - Dermatopatologia - Nefropatologia - Osteoarticular i parts toves Citopatologia
9 mesos
2 mesos
Servei d’Anatomia Patològica-CDB
Es detallen en l’itinerari formatiu (pàg. 8)
R3
Biologia molecular Patologia quirúrgica: - Patologia digestiva - Patologia pulmonar i cardiovascular - Patologia hepàtica/Endocrí - Patologia cap i coll - Ginecopatologia - Hematopatologia
1 mes
10 mesos
Servei d’Anatomia Patològica-CDB
Es detallen en l’itinerari formatiu (pàg. 8)
R4
Citopatologia Patologia quirúrgica: - Neuropatologia - Dermatopatologia - Patologia mamària Rotació externa Diagnòstic Patologia pediàtrica*
2 mesos
5 mesos
2 mesos
1 mes
1 mes
Servei d’Anatomia Patològica-CDB * Servei d’Anatomia Patològica-Hospital Sant Joan de Déu
Es detallen en l’itinerari formatiu (pàg. 8)
[16] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
4. DOCUMENT DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA PROGRESSIVES DELS METGES
RESIDENTS D’ANATOMIA PATOLÒGICA (Revisat el 24 d’agost de 2012)
Nivell I. Activitats realitzades directament sense necessitat de tutorització directa. El
resident actua i posteriorment informa.
Nivell II. Activitats realitzades pel resident amb supervisió pel tutor o metge adjunt
especialista de la unitat docent.
Nivell III. Activitats realitzades pel personal sanitari de la unitat o servei i observades i/o
assistides pel resident.
Resident de primer any
Autòpsies
Revisió de la Història Clínica III les primeres, II les següents
Dissecció macroscòpica III les primeres, II les següents
Obtenció de registres gràfics III les primeres, II les següents
Presa de mostres III les primeres, II les següents
Protocol de l’autòpsia III les primeres, II les següents
Redacció de l’informe provisional III les primeres, II les següents
Descripció i diagnòstic microscòpic III les primeres, II les següents
Redacció de l’informe definitiu. III les primeres, II les següents
Biòpsies
Descripció macroscòpica III les primeres, II les següents
Dissecció macroscòpica III les primeres, II les següents
Obtenció de registres gràfics III les primeres, II les següents
Presa de mostres III les primeres, II les següents
Descripció microscòpica III les primeres, II les següents
Citologies
Nivell III
Participació en sessions
Nivell III
Resident de segon any
[17] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
Autòpsies
Revisió de la Història Clínica II
Dissecció macroscòpica II
Obtenció de registres gràfics II
Presa de mostres II
Protocol de l’autòpsia II
Redacció de l’informe provisional II
Descripció i diagnòstic microscòpic II
Redacció de l’informe definitiu. II
Biòpsies
Descripció macroscòpica II
Dissecció macroscòpica II
Obtenció de registres gràfics II
Presa de mostres II
Descripció microscòpica II
Diagnòstic intraoperatori
Descripció macroscòpica III les primeres, després II
Dissecció macroscòpica III les primeres, després II
Presa de mostres III les primeres, després II
Citologies
Nivell III
Participació en sessions
Nivell II
Resident de tercer any
Autòpsies
Revisió de la Història Clínica Nivell I
Dissecció macroscòpica Nivell I
Obtenció de registres gràfics Nivell I
Presa de mostres Nivell I
Protocol de l’autòpsia Nivell I
Redacció de l’informe provisional Nivell II
Descripció i diagnòstic microscòpic Nivell II
Redacció de l’informe definitiu. Nivell II
[18] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
Biòpsies
Descripció macroscòpica Nivell I
Dissecció macroscòpica Nivell I
Obtenció de registres gràfics Nivell I
Presa de mostres Nivell I
Descripció microscòpica Nivell II
Diagnòstic intraoperatori
Descripció macroscòpica Nivell II
Dissecció macroscòpica Nivell II
Presa de mostres Nivell II
Citologies
Citologia exfoliativa
Processat Nivell II
Descripció Nivell II
Orientació diagnòstica Nivell II
Citologia de líquids
Processat Nivell II
Descripció Nivell II
Orientació diagnòstica Nivell II
Citologia per punció aspiració amb agulla fina (PAAF)
Obtenció de la mostra Nivell III les primeres, després Nivell II
Processat Nivell II
Descripció Nivell II
Orientació diagnòstica Nivell II
Participació en sessions
Nivell II
Resident de quart any
Autòpsies
Revisió de la Història Clínica Nivell I
Dissecció macroscòpica Nivell I
Obtenció de registres gràfics Nivell I
Presa de mostres Nivell I
[19] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
Protocol de l’autòpsia Nivell I
Redacció de l’informe provisional Nivell II
Descripció i diagnòstic microscòpic Nivell II
Redacció de l’informe definitiu. Nivell II
Biòpsies
Descripció macroscòpica Nivell I
Dissecció macroscòpica Nivell I
Obtenció de registres gràfics Nivell I
Presa de mostres Nivell I
Descripció microscòpica Nivell II
Diagnòstic intraoperatori
Descripció macroscòpica Nivell I
Dissecció macroscòpica Nivell I
Presa de mostres Nivell I
Citologies
Citologia exfoliativa
Processat Nivell II
Descripció Nivell II
Orientació diagnòstica Nivell II
Citologia de líquids
Processat Nivell II
Descripció Nivell II
Orientació diagnòstica Nivell II
Citologia per punció aspiració amb agulla fina (PAAF)
Obtenció de la mostra Nivell II
Processat Nivell II
Descripció Nivell II
Orientació diagnòstica Nivell II
Tècniques complementàries
Nivell III-II
Participació en sessions
Nivell I
[20] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
5. PLAN DE FORMACIÓN TRANSVERSAL COMÚN El Plan de Formación Transversal Común que el Hospital Clínic imparte a todos los Residentes incluye las
siguientes actividades formativas:
- Libro del Residente: presentación de una herramienta informática que recoge la actividad del residente
durante su período formativo.
- Historia Clínica/SAP: dar a conocer el modelo de historia clínica del hospital y las obligaciones de los
profesionales en relación a la creación y utilización de la documentación clínica. Introducción al sistema
informático SAP.
- SAP: conocer a nivel de usuario la estructura y aplicativos informáticos del entorno Clínic que se
utilizarán a lo largo de la permanencia en el hospital.
- Protección de Datos: conocer las implicaciones legales, obligaciones y derechos a tener en cuenta para
el tratamiento de datos de carácter personal.
- Protección Radiológica: ofrecer formación básica en protección radiológica que avale un conocimiento
teórico práctico adecuado para garantizar la protección radiológica del paciente y de los trabajadores
expuestos.
- Prevención de riesgos laborales: identificar los riesgos laborales asociados a la actividad a desarrollar
como facultativos y dar a conocer las medidas preventivas a adoptar para minimizar los riesgos.
- Soporte Vital Básico: Valorar una víctima de paro cardíaco, administrar ventilaciones efectivas,
administrar compresiones torácicas, conocer las indicaciones de uso de un desfibrilador externo
semiautomático.
- Introducción a la Bioética: conocer las bases éticas y morales del ejercicio de la profesión y las
obligaciones legales que de ellas se derivan.
- Comunicación asistencial: adquirir las habilidades básicas para llevar a cabo una comunicación
eficiente en la actividad clínica habitual. Conocer las herramientas para afrontar las diversas situaciones
de conflicto en el contexto asistencial. Proporcionar habilidades de comunicación en situaciones de alto
contenido emocional (malas noticias). Conocer las estrategias de comunicación entre profesionales.
- Consentimiento informado y confidencialidad del paciente. Atención al proceso de la muerte:
comprender la necesidad y la importancia del consentimiento informado. Reconocer el impacto de la
[21] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA
confidencialidad en la relación médico-paciente. Conocer los deberes éticos básicos en medicina.
Comprender el papel del médico en el proceso de la muerte.
- La donación de órganos y tejidos para trasplantes: identificar los potenciales donantes de órganos y
tejidos. Conocer los procedimientos básicos de donación y trasplantes.
- CRAI Biblioteca de Medicina: dar a conocer los servicios y recursos de información que ofrece la
Universidad de Barcelona a los residentes.
- Introducción a la Investigación: dar a conocer el marco legal y ético de la investigación clínica y
básica. Orientar a los residentes en el inicio de su carrera como investigadores.
Top Related