PROGRAMA DE FORMACIÓN DE RESIDENTES · FISH. Cultiu de teixits. - Aplicacions de la...

[Itinerari Formatiu] Hospital Clínic de Barcelona

[ANATOMIA PATOLÒGICA]

Aprovat en Comissió de Docència el 24 de febrer de 2015

[1] ITINERARI FORMATIU D’ANATOMIA PATOLÒGICA

ITINERARI FORMATIU DE RESIDENTS D’ANATOMIA PATOLÒGICA.

HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA.

Tutors: Dr. Alfons Nadal

Dra. Alba Díaz

Cap de Servei: Dr.Josep Ramírez

Escala 3, 5a planta. Tel 93 2275536 / 93 2275450

Secretària del Servei: Sra. Glòria Cortada


[ÍNDICE]

1. PRESENTACIÓ DEL SERVEI…………………………………………………….………… pàg. 3

− Introducció……………………………………………………………………… pàg. 3

− Personal…………………………………………………………………………… pàg. 4

− Distribució física de las dependències…………………………… pàg. 7

− Quantificació de l’activitat del Servei…………………………… pàg. 7

2. PROGRAMA DETALLAT DE FORMACIÓ……………………………………………… pàg. 8

− Justificació i objectius…………………………………………………… pàg. 8

− Resum del Pla Nacional de l’Especialitat

i adaptació en l’àmbit de l’Hospital Clínic……………………. pàg. 10

− Pla global i etapes de formació del resident…………………. pàg. 10

− Descripció de l’activitat asistencial………………………………. pàg. 11

− Descripció de l’activitat docent………………………………………pàg. 12

− Descripció de l’activitat de recerca………………………………. pàg. 13

− Ajudes institucionals a la docència i a la recerca…………. pàg. 14

3. QUADRE RESUM DE LES ROTACIONS……………………………………………… pàg. 15

4. DOCUMENT DE RESPONSABILITATS PROGRESSIVES DEL RESIDENT… pàg. 16

5. PLAN DE FORMACIÓN TRANSVERSAL COMÚN…………………………………. pàg. 20


1. PRESENTACIÓ DEL SERVEI

Introducció

Al Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Clínic es centralitza el diagnòstic

anatomopatològic del propi hospital, inclosa la seu de la Maternitat. També es reben

casos externs per a consulta diagnòstica, revisió i segones opinions. Amb l’objectiu de

ser centre de referència per a l’assistència mèdica especialitzada d’alt nivell, l’Hospital

Clínic està organitzat en unitats integrades (Instituts i Centres), l’objectiu de les quals

és adequar les necessitats assistencials a les necessitats dels pacients. En aquesta

estructura el Servei d’Anatomia Patològica es troba enquadrat dins el Centre de

Diagnòstic Biomèdic (CDB). L’Hospital Clínic està estretament relacionat en quant a

aspectes docents a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i també amb

la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica (FCRB) i l’Institut d’Investigacions

Biomèdiques “August Pi i Sunyer” (IDIBAPS), entitats responsables de promoure i

canal·litzar la investigació biomèdica de qualitat a l’Hospital.

Les prestacions que actualment ofereix el servei d’Anatomia Patològica cobreixen

pràcticament totes les àrees de la patologia. En els últims anys, el Servei ha incorporat

tecnologies d’última generació que, junt amb la qualitat del servei prestat, l’han situat

com un servei de primera línia en moltes de les seves àrees.

L’Hospital Clínic té una llarga tradició en la formació de metges residents d’Anatomia

Patològica. El Servei té assignades pel Ministeri de Sanitat des de fa varis anys 2 places

MIR cada any.

La formació dels MIR en aquesta especialitat es basa en una preparació completa que

abarca els aspectes assistencials, la docència teòrica i pràctica, així com la formació

bàsica en recerca. També es fomenta un ambient de treball cordial i solidari.


Personal

El Servei d’Anatomia Patològica està actualment dirigit pel Dr.Josep Ramírez. El

personal està distribuït entre Facultatius, Tècnics i Administratius. En les taules

següents es citen els membres actuals de la plantilla del Servei d’Anatomia Patològica.

PERSONAL FACULTATIU

Anatomia Patològica (escala 3, 5a planta)

Càrrec/Categoria Àrea de dedicació

Dr. Josep Ramírez Cap de Servei

Consultor sènior

Pulmó-Cardiovascular-

Citologia

Dr. Elías Campo Director de Recerca de

l’Hospital Clínic

Cap de Secció d’

Hematopatologia

Consultor sènior

Hematopatologia

Dr. Josep Antoni

Bombí

Consultor sènior Digestiu-Microscopia

Electrònica

Dra. Teresa Ribalta Cap Secció Patologia

pediàtrica; Cap Servei HSJD

Consultor sènior

Neuropatologia

Patologia pediàtrica

Dr. Manel Solé Consultor 2 Citologia-Nefropatologia

Dra. Llúcia Alòs Cap Secció Citologia

Consultor 2

ORL-Citologia-

Dermatopatologia

Dra. Carme Mallofré Consultor 2 Uropatologia-Locomotor

Dr. Pedro Fernández Cap Secció

Immunohistoquímica

Consultor sènior

Mama-Pròstata

Dr. Alfons Nadal Consultor 1 ORL-Ginecopatologia-

Patologia fetal

Dra. Rosa Miquel Especialista sènior (en

excedència)

Patologia hepàtica-Endocrí

Dr. Jaume Ordi Consultor sènior Ginecopatologia


Dr. Lluís Colomo Especialista sènior (en

excedència)

Citologia-Hematopatologia

Dr. Antonio Martínez Cap Secció Patologia

Quirúrgica-Autòpsies

Especialista sènior

Hematopatologia

Dra. Miriam

Cuatrecasas

Especialista sènior Digestiu-Citologia

Dra. Adriana Garcia Especialista Dermatopatologia-Mama-

Nefropatologia

Dra. Alba Díaz Especialista Patologia hepàtica-

Dermatopatologia

Dr. Pedro Jares Consultor 1 Biologia molecular

Hematopatologia (Escola d’Hematologia, escala 2, 5è pis)

Dr. Josep Lluís Aguilar Consultor 2

Dra. Maria Rozman Consultor sènior

Dra. Neus Villamor Consultor sènior

Dra. Marta Aymerich Consultor 2

Dra. Dolors Colomer Consultor 2

Citogenètica oncològica (escala 4, 2n pis)

Dra. Anna Carrió Consultor 2

Dra. Dolors Costa Consultor 2


PERSONAL TÈCNIC LABORATORI CENTRAL Lucila Fresno Coordinadora Infermeria Elena Rull Coordinadora Laboratori

Montserrat Tortosa Immunohistoquímica Montserrat Cerrillo Laboratori central

Judith Vela Biologia Molecular

Laboratori especials, ronyó, múscul,

fetge Dolores Cano

Margarita Mainar Laboratori central

Elena Gonzalvo Immunohistoquímica

Olga Luna Biologia Molecular

Roser Esteve Citologia (Citotècnica)

Naiara Vega Citologia (Citotècnica)

Silvia Alos Citologia (Citotècnica)

Francisco Pérez Citologia (Citotècnica)

Engracia Pineda Citologia (Tècnica)

Abel Muñoz Autòpsies

Leire Echarri Autòpsies

Iracema Nayach Biologia Molecular (FC)

Laura Pla Biologia Molecular (FC)

Montserrat Sánchez Biologia Molecular (IDIBAPS)

Íngrid López Immunohistoquímica

Laboratori especials, ronyó, múscul,

fetge Rosana Millan

Carmen Garcia Laboratori central/Pell

Eva Rodríguez Laboratori central

Berta Coloma Laboratori central

Ingrid Victòria Laboratori central

PERSONAL ADMINISTRATIU

Glòria Cortada Coordinadora Administrativa

Noemi Ferrer Secretaria

Olga Ten Secretaria

Gemma Laguna Secretaria

Marta Sánchez Secretaria

Silvia Fuentes Secretaria Hematopatologia


Distribució física de les dependències

Les dependències principals del Servei d’Anatomia Patològica estan localitzades a

l’escala 3-5a planta, l’escala 5-5a planta i als interpabellons entre les escales 3, 5 i 7

(del 5è pis), on es troben la secretaria, recepció de mostres, majoria de laboratoris i

àrees diagnòstiques. La sala d’autòpsies es troba al sòtan de la Facultat de Medicina. La

secció d’Hematopatologia es troba a l’escala 2-5a planta i la Unitat de Citogenètica a

l’escala 1-planta sòtan.

Quantificació de l’activitat del Servei

L’ activitat assistencial aproximada anual del Servei d’Anatomia Patològica és la següent

(dades de 2014)

TIPUS EXPLORACIÓ NÚMERO BIÒPSIES 42.057 CITOLOGIES 17.123 Ginecològiques 5.656 No ginecològiques 11.467 NECRÒPSIES 343 Adults 141 Fetus 202 TÈCNIQUES COMPLEMENTÀRIES Immunohistoquímica 48.956 Microscopia electrònica 5 Immunofluorescència 404 Hibridació in situ 500 Biologia Molecular 7980 Citogenètica 1922


2. PROGRAMA DETALLAT DE FORMACIÓ

Justificació i objectius

En el programa de la Comissió Nacional de l’Especialitat aprovat pel Ministeri de Sanitat

i Consum el 20 de setembre de 2006 es defineix l’Anatomia Patològica com una branca

de la Medicina que s’ocupa de l’estudi, mitjançant tècniques morfològiques, de les

causes, desenvolupament i conseqüències de les malalties. L’objectiu final és el

diagnòstic correcte de biòpsies, peces quirúrgiques, citologies i autòpsies. L’Anatomia

Patològica és una especialitat mèdica que posseeix un cos doctrinal de caràcter bàsic

que fa que sigui, per una part, una disciplina acadèmica autònoma i, per l’altra, una

unitat funcional en l’assistència mèdica. Aquest caràcter de disciplina bàsica li confereix

una importància especial en la docència pre i postgrau, així com també en la

investigació clínica. La meta de la residència d’Anatomia Patològica és aconseguir que

l’especialista en formació assoleixi els objectius educacionals contemplats en el

programa educatiu de l’especialitat i que estigui preparat per a un exercici correcte de

l’especialitat.

L’objectiu del nostre programa és assegurar que cada resident adquireixi els

coneixements, les habilitats, les actituds i els comportaments desitjables per a un

professional de l’Anatomia Patològica. El mètode a seguir consisteix en l’aprenentatge

actiu amb responsabilització progressiva en les tasques del Servei, supervisats

directament pels membres de la plantilla.

Els objectius generals a assolir al final del període de formació de residents seran:

1. Patologia autòpsica:

- Interpretar les dades clíniques contingudes en la història clínica.

- Realitzar la dissecció dels òrgans mitjançant tècniques estandaritzades.

- Confeccionar un protocol que interpreti els canvis macro i microscòpics i que

estableixi una conclusió clínico-patològica.

2. Patologia de peces quirúrgiques i biòpsies:

- Situar la sol·licitud d’estudi en el context del pacient.


- Descriure i dissecar la peça remesa.

-Indicar les tècniques i metodologies adequades (microscopia òptica, microscopia

electrònica, histoquímica, immunopatologia, biologia molecular, etc).

- Interpretar les troballes microscòpiques, emetre un diagnòstic raonat per una

descripció microscòpica si s’escau i efectuar una evolució pronòstica i recomanar un

tractament.

- Interpretar biòpsies intraoperatòries.

3. Citopatologia:

- Aprenentatge de les tècniques de presa de mostres (citologia exfoliativa,

suspensions líquides, punció-aspiració).

-Interpretar les extensions i establir un diagnòstic.

4. Tècniques especials:

En el centre acreditat o en algun centre associat, el resident s’ha de formar en les

àrees de neuropatologia, citologia clínica, microscopia electrònica,

immunohistoquímica i biologia molecular.

5. Formació de tipus organitzatiu:

El resident ha de conèixer el funcionament del Servei en quant a planificació,

organització, direcció i control; d’un mode especial s’ha de formar en el terreny del

control de qualitat.

Els objectius teòrico-pràctics específics al finals de la residència són conèixer, realitzar i

interpretar els aspectes tecnològics i metodològics bàsics relatius a les següents àrees:

- Tècnica d’autòpsies

- Processament de teixits. Dissecció. Fixació. Inclusió. Tall i tinció. Tècniques

especials en microscopia òptica.

- Processament de citologies. Presa de mostres. Punció-aspiració. Tècniques

especials. Automatització en citologia.

- Microscopies especials: Polarització. Ultravioleta. Electrònica. Microanàlisi de RX.

- Immunopatologia: Immunofluorescència. Tècniques immunològiques lligades a

enzims. Anticossos monoclonals.

- Immunohistoquímica: Aplicacions generals. Immunohistoquímica hematològica i

muscular.

- Bases i aplicacions de la morfometria estàtica.


- Citometria de fluxe.

- Aplicacions de la biologia molecular: Hibridació in situ. Extracció de DNA.

Amplificació de DNA (PCR). FISH. Cultiu de teixits.

- Aplicacions de la informatització en Anatomia Patològica.

Durant el període de formació, paral·lelament a l’entrenament pràctic, el resident ha

d’adquirir també coneixements dels aspectes teorico-pràctics de l’Anatomia patològica

general i especial.

Resum del Pla Nacional de l’Especialitat i adaptació a l’àmbit de l’Hospital Clínic

En la definició de l’especialitat, al especificar que l’objectiu últim és el diagnòstic

correcte de totes les biòpsies, peces quirúrgiques, citologies i autòpsies, queda implícit

el contingut de la mateixa. Aquest contingut es pot sintetitzar en el conjunt de

tècniques, mètodes i coneixements teòrico-pràctics que expliquin l’origen,

desenvolupament i conseqüència de la malaltia, tot això des d’un punt de vista

morfològic i entenent la morfologia com un espectre continu que va des de l’anatomia

macroscòpica, organografia, histologia i citologia fins al nivell molecular.

El programa de l’Hospital Clínic inclou un volum important de mostres, una elevada

implicació del resident en l’estudi i diagnòstic de les mostres, docència per especialistes

d’àmplia experiència docent (professors universitaris) amb reconeixement nacional i

internacional, l’oportunitat de participar en projectes de recerca bàsica i clínica així

com realitzar la tesi doctoral.

Pla global i etapes de la formació del resident

La duració de la formació de l’especialitat és de 4 anys. Durant aquest període, la

formació es divideix en patologia autòpsica, quirúrgica i citologia. Alhora, la patologia

quirúrgica es divideix en especialitats per òrgans i sistemes, als que el resident dedica

uns periodes de temps determinats. Durant aquests periodes, el resident és responsable

del tallat i processament macroscòpic de les peces d’aquella especialitat.

Les etapes de formació del resident estan resumides en el quadre de rotacions annexe.


Descripció de l’activitat assistencial

La residència d’Anatomia Patològica a l’Hospital Clínic s’organitza en rotacions per les

diferents subespecialitats. Cada any s’efectuen 11 mesos de rotació. Durant el primer

any es realitza una rotació inicial de 3 mesos per autòpsies durant els quals el resident

s’inicia en l’aprenentatge del tallat i diagnòstic de les biòpsies i peces quirúrgiques més

freqüents. Després d’aquesta rotació inicial, tots els residents entren en un torn rotatori

d’autòpsies que es perllonga durant tota la residència, de forma paral·lela a la resta de

rotacions. Cadascuna de les rotacions té una duració variable, d’entre 1 i 4 mesos. En la

majoria de subespecialitats exiteix una segona rotació en la segona meitat de la

residència. Les rotacions s’organitzen de tal manera que durant el període inicial (R1 i

gran part de R2) el resident rota per les àrees de més volum assistencial (Patologia

Digestiva, Ginecopatologia,…) i posteriorment, i progressivament, va passant per àrees

amb menys volum, que ja permeten una major dedicació a tasques de recerca. En

cadascuna de les subespecialitats el resident es familiaritza amb l’estudi macroscòpic i

histològic, així com amb les tècniques complementàries necessàries per al diagnòstic.

Com ja s’ha esmentat, el resident participa en la pràctica d’autòpsies en un torn

rotatori durant tota la residència, amb un període exclusiu de tres mesos a l’inici de la

residència dedicat a les autòpsies d’adults i després del quals’incroporen també les

autòpsies fetals i perinatals.

La formació en patologia pediàtrica es realitza al Servei d’Anatomia Patològica de

l’Hospital Sant Joan de Déu, amb una rotació d’un mes durant l’últim any de residència.

Tots els facultatius de la plantilla intervenen directament en la formació de residents,

tutelant personalment l’activitat de cadascun d’ells durant la rotació per la seva

subespecialitat. El tutor de l’especialitat coordina tots els aspectes generals de la

residència i supervisa el funcionament adequat del procés de rotacions.

Durant l’últim any de residència cada resident podrà dedicar 2 mesos a profunditzar en

una àrea de la patologia de la seva elecció i podrà rotar per altres centres nacionals o

internacionals.


Durant aquest últim any el resident també actuarà com a Cap de Residents, efectuant

una tasca de coordinació del treball dels altres residents així com d’interlocutor amb el

personal de la plantilla, representant a la resta de residents en les reunions del Servei.

Durant la residència es realitzen també guàrdies de l’especialitat, que consisteixen en

guàrdies presencials a les tardes per a recepció i processament de mostres (número

variable al mes, entre 2 i 4, per a cada resident) així com guàrdies els dissabtes per a

realització d’ autòpsies (aproximadament 1 cada dos mesos, per a cada resident).

Descripció de l’activitat docent

Al Servei d’Anatomia Patològica es realitzen sessions docents diàries, durant tota la

residència, exceptuant en el període estival.

Totes les sessions departamentals es realitzen a la sala de sessions del Servei, de 8:30 a

9:30.

Les sessions dels dilluns estan destinades a cursos monogràfics, en número de 3-4 cada

any, de manera que cada 4 anys es realitza una revisió i actualització de tota la

patologia. Cada curs té de 5 a 10 hores lectives. Aquests cursos s’acrediten a través del

“Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries - Comisión de

Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud”.

Les sessions dels dimarts estan englobades en el curs de formació mèdica continuada

anomenat “Seminaris anatomopatològics de l’Hospital Clínic” i també s’acrediten a

través del “Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries -

Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud”. Consisteixen en

revisions exhaustives o actualitzacions de temes específics.

En les sessions dels dimecres i els divendres es discuteixen entre 5 i 8 casos amb interès

docent de les diferents subespecialitats. Les preparacions histològiques dels casos

s’entreguen als residents amb com a mínim 24 hores d’antel·lació per a que puguin


estudiar-los i discutir-los. En aquestes sessions es fomenta la participació de tots els

residents, els quals discuteixen els casos presentats. Alguns dels casos també poden ser

presentats pels propis residents.

En la sessió d’autòpsies (dijous) es presenten casos tancats de patologia autòpsica. Un

dijous al mes es realitza una sessió de correlació radiològica-patològica, conjuntament

amb el Servei de Radiodiagnòstic (CDI).

A més a més de les sessions pròpiament departamentals, el resident assiteix durant cada

rotació a les sessions conjuntes amb els departament clínics i quirúrgics així com als

comitès oncològics de cada àrea.

Com a part de la formació, els residents presenten també casos a les reunions mensuals

que les Societats d’Anatomia Patològica i Citopatologia de l’ Acadèmia de Ciències

Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears organitzen periòdicament.

El Servei d’Anatomia Patològica intervé també en la formació de residents i especialistes

estrangers, que visiten el Servei durant varis mesos per tal d’ampliar els seus

coneixements i/o participar en treballs de recerca. El contacte amb companys

estrangers és també formatiu per als residents autòctons.

Descripció de l’activitat de recerca

Un dels objectius prioritaris de l’Hospital Clínic és que el resident adquireixi formació i

experiència en la metodologia i pràctica de la investigació biomèdica. La Unitat

Metodològica de la FCRB organitza un curs de Metodologia de la Investigació, obligatori

per als MIR. Existeix una Direcció de Recerca que coordina, facilita, estimula i integra

l’activitat de recerca a l’Hospital. Aquesta direcció rep assessorament del Comitè Ètic

d’Investigació Clínica (CEIC), que vetlla pel desenvolupament d’una recerca armònica,

original i ètica. També rep el recolzament logístic del Centre d’Epidemiologia, Avaluació

i Suport (CEAS) que garantitza la major qualitat possible en els projectes de recerca que


es realitzin. La FCRB té con a funció gestionar les tasques administratives i

burocràtiques que genera tota l’activitat científica enquadrada en l’IDIBAPS.

Les principals línies de recerca de l’equip són l’estudi dels mecanismes moleculars

implicats en el desenvolupament i progressió dels tumors així com el desenvolupament

de models experimentals de progressió tumoral.

A tots els residents d’Anatomia Patològica se’ls estimula i ajuda a presentar

comunicacions a congressos nacionals i internacionals, així com a cooperar en la

publicació de treballs científics. Tots els residents poden participar en les línies de

recerca del Servei. Tots els residents formats fins al moment han presentat vàries

comunicacions a congressos i han realitzat treballs de recerca que han resultat en

articles publicats en diferents revistes científiques de l’especialitat.

Per últim, i donat les particularitats de l’especialitat que fan la seva participació sigui

determinant en nombroses àrees, aquest colabora habitualment amb altres Serveis i

equips científics en el desenvolupament d’altres línies de recerca.

Ajudes institucionals a la Docència i la Recerca

Existeixen diferents projectes de recerca dirigits per especialistes del Servei i

subvencionats per diferents institucions tant públiques com privades.

L’hospital concedeix també varis premis post-residència d’un i tres anys de durada, que

cobreixen salari i despeses del projecte. Aquests premis post-residència es concedeixen

als MIR de l’Hospital Clínic que acaben la seva formació coma especialistes el mateix any

de la convocatòria i presenten un projecte de recerca. Aquests premis ajuden al

resident a realitzar la seva tesi doctoral, que en el Servei d’Anatomia Patològica han

realitzat si així ho han desitjat.


3. QUADRE RESUM DE LES ROTACIONS:

Rotacions

Durada

Lloc on es realitza

Objectius Docents

R1

Patologia autòpsica Patologia quirúrgica - Patolgia digestiva - Ginecopatologia - Patologia pulmonar i cardiovascular - Patologia cap i coll

3 mesos

8 mesos

Servei d’Anatomia Patològica-CDB

Es detallen en l’itinerari formatiu (pàg. 8)

R2

Patologia quirúrgica: - Patologia hepàtica/Endocrí - Uropatologia - Patologia mamària - Dermatopatologia - Nefropatologia - Osteoarticular i parts toves Citopatologia

9 mesos

2 mesos



R3

Biologia molecular Patologia quirúrgica: - Patologia digestiva - Patologia pulmonar i cardiovascular - Patologia hepàtica/Endocrí - Patologia cap i coll - Ginecopatologia - Hematopatologia

1 mes

10 mesos



R4

Citopatologia Patologia quirúrgica: - Neuropatologia - Dermatopatologia - Patologia mamària Rotació externa Diagnòstic Patologia pediàtrica*

2 mesos

5 mesos

2 mesos

1 mes

1 mes

Servei d’Anatomia Patològica-CDB * Servei d’Anatomia Patològica-Hospital Sant Joan de Déu



4. DOCUMENT DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA PROGRESSIVES DELS METGES

RESIDENTS D’ANATOMIA PATOLÒGICA (Revisat el 24 d’agost de 2012)

Nivell I. Activitats realitzades directament sense necessitat de tutorització directa. El

resident actua i posteriorment informa.

Nivell II. Activitats realitzades pel resident amb supervisió pel tutor o metge adjunt

especialista de la unitat docent.

Nivell III. Activitats realitzades pel personal sanitari de la unitat o servei i observades i/o

assistides pel resident.

Resident de primer any

Autòpsies

Revisió de la Història Clínica III les primeres, II les següents

Dissecció macroscòpica III les primeres, II les següents

Obtenció de registres gràfics III les primeres, II les següents

Presa de mostres III les primeres, II les següents

Protocol de l’autòpsia III les primeres, II les següents

Redacció de l’informe provisional III les primeres, II les següents

Descripció i diagnòstic microscòpic III les primeres, II les següents

Redacció de l’informe definitiu. III les primeres, II les següents

Biòpsies

Descripció macroscòpica III les primeres, II les següents

Dissecció macroscòpica III les primeres, II les següents

Obtenció de registres gràfics III les primeres, II les següents

Presa de mostres III les primeres, II les següents

Descripció microscòpica III les primeres, II les següents

Citologies

Nivell III

Participació en sessions

Nivell III

Resident de segon any


Autòpsies

Revisió de la Història Clínica II

Dissecció macroscòpica II

Obtenció de registres gràfics II

Presa de mostres II

Protocol de l’autòpsia II

Redacció de l’informe provisional II

Descripció i diagnòstic microscòpic II

Redacció de l’informe definitiu. II

Biòpsies

Descripció macroscòpica II

Dissecció macroscòpica II

Obtenció de registres gràfics II

Presa de mostres II

Descripció microscòpica II

Diagnòstic intraoperatori

Descripció macroscòpica III les primeres, després II

Dissecció macroscòpica III les primeres, després II

Presa de mostres III les primeres, després II

Citologies

Nivell III


Nivell II

Resident de tercer any

Autòpsies

Revisió de la Història Clínica Nivell I

Dissecció macroscòpica Nivell I

Obtenció de registres gràfics Nivell I

Presa de mostres Nivell I

Protocol de l’autòpsia Nivell I

Redacció de l’informe provisional Nivell II

Descripció i diagnòstic microscòpic Nivell II

Redacció de l’informe definitiu. Nivell II


Biòpsies

Descripció macroscòpica Nivell I




Descripció microscòpica Nivell II


Descripció macroscòpica Nivell II

Dissecció macroscòpica Nivell II

Presa de mostres Nivell II

Citologies

Citologia exfoliativa

Processat Nivell II

Descripció Nivell II

Orientació diagnòstica Nivell II

Citologia de líquids

Processat Nivell II



Citologia per punció aspiració amb agulla fina (PAAF)

Obtenció de la mostra Nivell III les primeres, després Nivell II

Processat Nivell II




Nivell II

Resident de quart any

Autòpsies

Revisió de la Història Clínica Nivell I





Protocol de l’autòpsia Nivell I

Redacció de l’informe provisional Nivell II

Descripció i diagnòstic microscòpic Nivell II

Redacció de l’informe definitiu. Nivell II

Biòpsies





Descripció microscòpica Nivell II





Citologies

Citologia exfoliativa

Processat Nivell II



Citologia de líquids

Processat Nivell II



Citologia per punció aspiració amb agulla fina (PAAF)

Obtenció de la mostra Nivell II

Processat Nivell II



Tècniques complementàries

Nivell III-II


Nivell I


5. PLAN DE FORMACIÓN TRANSVERSAL COMÚN El Plan de Formación Transversal Común que el Hospital Clínic imparte a todos los Residentes incluye las

siguientes actividades formativas:

- Libro del Residente: presentación de una herramienta informática que recoge la actividad del residente

durante su período formativo.

- Historia Clínica/SAP: dar a conocer el modelo de historia clínica del hospital y las obligaciones de los

profesionales en relación a la creación y utilización de la documentación clínica. Introducción al sistema

informático SAP.

- SAP: conocer a nivel de usuario la estructura y aplicativos informáticos del entorno Clínic que se

utilizarán a lo largo de la permanencia en el hospital.

- Protección de Datos: conocer las implicaciones legales, obligaciones y derechos a tener en cuenta para

el tratamiento de datos de carácter personal.

- Protección Radiológica: ofrecer formación básica en protección radiológica que avale un conocimiento

teórico práctico adecuado para garantizar la protección radiológica del paciente y de los trabajadores

expuestos.

- Prevención de riesgos laborales: identificar los riesgos laborales asociados a la actividad a desarrollar

como facultativos y dar a conocer las medidas preventivas a adoptar para minimizar los riesgos.

- Soporte Vital Básico: Valorar una víctima de paro cardíaco, administrar ventilaciones efectivas,

administrar compresiones torácicas, conocer las indicaciones de uso de un desfibrilador externo

semiautomático.

- Introducción a la Bioética: conocer las bases éticas y morales del ejercicio de la profesión y las

obligaciones legales que de ellas se derivan.

- Comunicación asistencial: adquirir las habilidades básicas para llevar a cabo una comunicación

eficiente en la actividad clínica habitual. Conocer las herramientas para afrontar las diversas situaciones

de conflicto en el contexto asistencial. Proporcionar habilidades de comunicación en situaciones de alto

contenido emocional (malas noticias). Conocer las estrategias de comunicación entre profesionales.

- Consentimiento informado y confidencialidad del paciente. Atención al proceso de la muerte:

comprender la necesidad y la importancia del consentimiento informado. Reconocer el impacto de la


confidencialidad en la relación médico-paciente. Conocer los deberes éticos básicos en medicina.

Comprender el papel del médico en el proceso de la muerte.

- La donación de órganos y tejidos para trasplantes: identificar los potenciales donantes de órganos y

tejidos. Conocer los procedimientos básicos de donación y trasplantes.

- CRAI Biblioteca de Medicina: dar a conocer los servicios y recursos de información que ofrece la

Universidad de Barcelona a los residentes.

- Introducción a la Investigación: dar a conocer el marco legal y ético de la investigación clínica y

básica. Orientar a los residentes en el inicio de su carrera como investigadores.

PROGRAMA DE FORMACIÓN DE RESIDENTES · FISH. Cultiu de teixits. - Aplicacions de la...

Documents

Transcript of PROGRAMA DE FORMACIÓN DE RESIDENTES · FISH. Cultiu de teixits. - Aplicacions de la...