Fonaments de Fonaments de l’estat social i l’estat social i democràtic de democràtic de

dretdret

1. Un nou concepte de llibertat

La llibertat dels antics:

Es considera home lliure el ciutadà, és a dir, qui estava legitimat per prendre part activa en el govern de la polis, de la comunitat política.

La llibertat dels moderns:

S’afirma la idea a la formació de les comunitats polítiques, és a dir, per naturalesa, cada persona té uns drets que la societat ha de respectar.

1.2 Llibertat positiva i llibertat negativa

Segons Isaiah Berlin (1909-1997) la llibertat “positiva” equival a ser un mateix el seu propi amo. El que té de “positiu” aquest tipus de llibertat és que consisteix en el fet que l’individu tingui ell mateix el control sobre la

seva pròpia vida i les seves pròpies decisions.

I la llibertat negativa consisteix a no tenir interfèrencies ni impediment per part d’altres persones que

impedeixin a l’individu dur a terme els seus desitjos siguin quins siguin.

1.3 L’individualisme possessiu

En el naixement de l’edat moderna és va obrir pas aquest individualisme possessiu, una concepció de l’ésser humà segons la qual cadascú és l’únic propietari de la seva pròpia persona, de les seves capacitas físiques i intel·lectuals

2.1 L’estat liberal

En la tradició liberal, el dret igual per a tots garanteix un espai de llibertat en què les persones poden actuar sense temor a les accions injustes.

En el cas de Kant, pensa com a base del sistema:

- Principi de la llibertat de cada menbre de la societat

- Principi de la dependència de tots respecte a una única legislació comuna.

- Principi de la igualtat de tots els ciutadans.

2.2 L’herència republicana:

On tots el ciutadans han de ser iguals davant la llei i han de tenir garantida la possibilitat de defensar-se. Per evitar els abusos de poder, es va posar en pràctica diversos elements:

- El constitucionalisme

- La separació de poders ( busca el control mutu entre el poder executiu, legislatiu i judicial)

- Participació ciutadana en el funcionament d’aquest poders.

2.3 La

Societat

civil

Dins de la societat moderna ha provocat la necessitat de distingir el que és públic estatal i el que és públic no estatals. Aquest últim és com a conjunt d’institucions i mecanismes de coordinació social no dependents del sistema administratiu. Dues posicions clau es distingeixen:

La societat civil com a societat comercial.

Liberalisme polític i liberalisme econòmic

La societat civil com a sistema de necessitats

La societat civil com a societat comercial

Adam Smith en el seu llibre “la riquesa de les nacions (1776)” afirma que l’economia s’ha convertit en el nucli i motor de la vida social. Ja que el fi bàsic és assegurar el creixement econòmic del qual depèn la riquesa de les nacions.

La societat civil com a sistema de necessitats

Hegel, en els seus principis de la filosofia del dret (1821), entén la societat civil com un espai “ on cadascú és fi per si mateix i tots els altres no són res. Però sense relació amb els altres no es poden assolir els fins, els altres són, per tant, mitjans al fi d’un individu particular”.

Liberalisme polític i liberalisme econòmic

Liberalisme polític:

Centrat en la idea que els éssers humans han de ser lliures per seguir les seves pròpies preferències en els assumptes religiosos, econòmics i polítics, fet que suposa límits i controls al poder estatal.

Liberalisme econòmic:

Entén el mercat com a mecanisme bàsic de coordinació social. El paper de l’estat consisteix a facilitar el mercat que compleixi amb les seves funcions de determinar els preus i distribuir els beneficis, per això l’estat ha d’intervenir menys possible en el mercat.

3. L’estat social i democràtic de dret

Karl Marx. Les seves idees van servir com a base al socialisme científic o comunisme.

3.1 La tradició socialista Es proposa establir la igualtat material,

condicions socials i econòmiques iguals per tothom.

Característiques de la tradició socialista:

- Explicació de l’acció des de la solidaritat: cooperació

- Garantia de la igualtat social i econòmica com a condició de l’efectiu exercici de la llibertat

- Suport a diferents formes de propietat col·lectiva

- Planificació estatal de la societat civil.

- Importància de la planificació pública de l’economia. Control estatal del mercat

3.2 Dos socialismes

Socialisme científic o comunisme:

- La supressió del mercat.

- L’abolició de la propietat privada.

- La destrucció revolucionària de l’estat

Socialisme socialdemocràcia:

- Subordinar el mercat a les necessitats socials

- Controlar l’economia i intervenir-hi

- Distribuir socialment el poder polític, per mitjà de l’estat democràtic.

3.3 L’estat social de dret

L’estat social de dret inclou en el sistema de drets fonamentals no només les llibertats individuals, sinó també la preocupació per la igualtat social.

- Com a resposta a les exigències de la justícia social, per fer real la igualtat d’oportunitats per tothom.

- Com a resposta als problemes propis del sistema econòmic.

3.4 L’estat social i democràtic de dret

Volen establir un sistema polític que sigui capaç de conjuntar harmònicament els tres objectius següents:

- Un estat social, és a dir, que reconeix la igualtat

- Un estat democràtic en el qual la sobirania popular, considera origen de tos els poder públics.

- Un estats de dret en el qual totes les persones se sotmetin a la Constitució

4.1 Els límits de l’estat

Estats socials i democràtics de dret defineixen les seves funcions:

- L’estat del benestar ha anat degenerant progressivament en un estat benefactor que, amb grans dosis de paternalisme,

- Competències de l’estat comporta un creixement de la burocràcia.

- La sobirania estatal és insuficient per fer front al fet indiscutible de la globalització.

4.2 Una nova societat civil

La societat civil s’entén com aquella dimensió de la societat que està formada per una trama de relacions, d’un conjunt d’associacions

Encara que hi ha dues línies d’interpretació del que és la societat civil:

- John Keane entenen que la societat civil és la dimensió no estatal de la societat en conjunt.

- Jürgen Habermas creuen el contrari que la societat civil es distingeix tant el poder estatal com l'econòmic.

Per resoldre’l, els autor que tenen les diferencies anteriors han proposat els punts següents:

- És la societat civil la que legitima el poder polític.

- Li correspon controlar-lo.

- Cal crear un espai públic de lliure coerció estatal.

- La societat ha de ser autònoma respecte l’estat.

- Cal potenciar una opinió pública.

- S’ha d’enfortir una ètica de la societat civil ( basada en la solidaritat i responsabilitat)

- La societat civil ha d’assumir les seves responsabilitats.

Treball realitzat per:

Joan Ojeda T.