Indicació i ús de fitoteràpia en geriatria20 d’Abril 2013
Dra. Adela Martín
24è Curs de Formació Mèdica Continuada en Gerontologia Clínica i
Cures Pal·liatives
MUTUAM
2
HERBA TORA, ACONITOAconitum napellus
3
Cas clínic (1)
• Dona de 67 anys.• Antecedent familiar d’hipercolesterolèmia • Tiroïditis de Hashimoto als 60 anys.• Als 65 anys debut d'hipotiroïdisme, amb
hipercolesterolèmia acompanyant• Anèmia per pèrdues, que es va
diagnosticar darrera colonoscòpia, d’angiodisplàsia
4
Cas clínic (2)• Es comença tractament : Tardyferon® 1 cp./dia, Levothroid® 100mg/dia.• Tot i tractant correctament l'hipotiroïdisme, no
controlem xifres de colesterol i afegim Simvastatina 20 mg/dia
• Analítica : Hb 11,9 gr/dl; Colesterol: 220 • TSH, T3 i T4,normals
• Problema: AST 62; ALT 83; GGT 197;• FA 145.
5
Cas clínic (3)
• Possibilitats: – Hepatitis viral– Hepatitis tòxica ( simvastatina?)
• Stop simvastatina.• Es torna a repetir analíticaMarcadors per hepatitis A, B y C negatius.ALT 80; AST 94; colesterol total 303 mg/dl ( HDL 80; LDL 192 ).Ecografia abdominal fetge gras
6
Cas clínic (4)
• Reinterrogatori:– No alcohol– Auto-prescripció per tractar la seva constipació,
atribuida al ferro: – Composició:
• Sen (Cassia angustifolia) fulles i fruits 60%• Ortosifon (Orthosiphon stamineus) fulles i flors 25%• Fucus (Fucus vesiculosus) tals 10%• Fonoll (Foeniculum vulgare) fruits 5%
7
8
CONSUM D´ HERBES al nostré medí
• Un estudi de l’Institut d‘Investigació en Fitoteràpia (INFITO) del 2007 arriba a la conclusió que 1/3 de la població espanyola pren plantes amb finalitat terapèutica
• A l’any 2003 un estudi dels Col·legis de Farmacèutics de Catalunya constata que aproximadament un 50% de la població catalana consumeix substancies, amb herbes i un 43% ho fan junt a la seva medicació habitual.
• A l’Hospital Puerta de Hierro de Madrid es va realitzar una enquesta a 189 pacients ingressats, un 22% reconeixen prendre habitualment substancies sense qualificació d‘especialitat farmacèutica. El consum d’aquestes substancies, no es reflexava a l‘historia clínica, fins i tot estan prenent-les durant l’ingrés !!!! .
“Complementary and AlternativeMedicines (CAM)” =
Teràpies Alternatives y Complementàries (TAC)
EEUU: Nacional Center for Complementary and Alternative
Medicine ( NCCAM). Missió: explorar les pràctiques de les CAM mitjançant mètodes científics i vetllar per la seva
seguretat i eficàcia.9
10
• Conjunt de sistemes, pràctiques iproductes que, en general, no esconsideren part de la medicinaconvencional
(medicina occidental o medicinaal·lopàtica)
Definició de CAM
Classificació de les CAM segons la NCCAM
Grup 1 Teràpies mèdiquesGrup 2 Teràpies basades en plantesGrup 3 Manipulació i mètodes
basats en el cosGrup 4 Teràpies basades en l’energiaGrup 5 Teràpies de intervenció cos-ment
11
12
Homeopatia* Tractar una patologia amb quelcom similar. Utilitzar substancies vegetals, minerals,.. molt diluïdes que causen una malaltia molt similar a la que té el pacient. Prevenció de l’asma.
Acupuntura** Inserció d’agulles, moxibustió, làser, pressió digital en punts de l’organisme per millorar la salut. Nàusees post operatòries i post quimioteràpia, tractament del dolor en cervicoartrosi
Exercici Físic***** Múltiples estudis, Framingan etc.
*Nivell d'evidència
Grup 2 Teràpies basades en plantes: fitoteràpia
Utilització de les plantes medicinals i els seus derivats (Fulles, flors, fruits i arrels) amb finalitat terapèutica, ja sigui per prevenir, pal·liar o curar les malalties
13
Terminologia:
14
Planta medicinal:Árnica montana
Droga vegetal: flor triturada
Principi activu:helenalina
Complexitat d’una droga vegetal
15
sidos
Principis actiusAlcaloides,
TerpenoidesGlucosids……
Substancies inerts
Substanciesmoduladores
Substancies tòxiques
Substancies Al·lergèniques
Cromatografia de gasos
16
Oxalato cálcico vigilar
17
Classificació dels productes que contenen espècies vegetals a Espanya
1. Especialitats farmacèutiques : productes elaborats a base de plantes, legislació de fàrmac, dispensació en oficines de farmàcia.
2. Productes a base de plantes, amb registre especia l de Planta Medicinal (PM ). Llei 29/2006. Es consideren medicaments, amb dispensació en oficines de farmàcia i poden fer referència a les seves propietats terapèutiques.
3. Plantes per infusió alimentària (R.Decret3 176/83)4. Plantes tradicionals . Considerades de venta lliure, no
poden fer referència a les seves propietats terapèutiques i las podem trobar en herbolaris, parafarmacia, supermercats i fins i tot venta ambulant.
5. Complements alimentaris6. D’altres: Aliments enriquits, funcionals, novel-food
18
Digital, DidaleraDigitalis purpurea
19Vicent van Gogh
20
Teix del pacífic, Tejo del PacíficoTaxus brevifolia.Paclitaxel TAXOL®
21
Llevats: Monascus purpureusestatines
22
Narcissus confususNarcissus aestivum
Galantamina Reminyl®Cultiu sostenible
23
24
Què s´ha de demanar a una planta medicinal?
EL MATEIX QUE A QUALSEVOL FÀRMAC:
QUALITATSEGURETATEFICÀCIA
25
Qualitat1. IDENTIFICACIÓ CORRECTA: Família , Gènere, Espècie,
Varietat, CONTINGUT EN PRICIPI ACTIUPart de la planta utilitzada.Clima, terreny, procés de dessecació, conservació.Quimiotip (Olis essencials)
EVITAR:ADULTERACIÓ
Accidentalment per confusió, o bé, intencionadament amb d’altres PM o
fins i tot amb fàrmacs *.
CONTAMINACIÓMicroorganismes (S. aureus, E.Coli, P. auriginosa…)Toxines microbianes ( aflatoxines)Pesticides (p. clorats, p .organofosforats)Agents de fumigació (òxid d'etilè, fosfina)Metalls Tòxics (Pb. Cd, Hg, Ar)
Criteris d’eficàcia de les plantes medicinals (PM)
• Monografies Comissió E• Monografies ESCOP• Monografies OMS• Monografies Comunitàries• Nivells d’evidència científica
26
Seguretat PM
• Dependrà en principi de la qualitat(Identificació correcta, utilització correcta, no contaminació, no adulteració)
• Reaccions adverses
• Interacció amb altres PM o amb fàrmacs
27
28
Nabiu vermellArándano rojo americanoVaccinium macrocarpon
Propietats del Nabiu vermell• Nabiu vermell, Arándano rojo americano,
Cranberry, Vaccinium macrocarpon• Part utilitzada: Fruit en forma de sucs o
comprimits amb proantocianidina Tipus A (PAC) amb capacitat antiadhesiva per a les fímbries de E Coli sobre epiteli urinari
• Acció: Disminució d’un 40% en el nombred’ ITU en dones amb cistitis de repetició, a
dosi de 36 mg de PAC 30 dies per trimestre durant un any
GRAU D’EVIDÈNCIA (Ia)
Risc del Nabiu vermell
• Efectes secundaris: A dosis elevades molèsties gastrointestinals, diarrees
• Precaucions: – Ric en Oxalat càlcic, vigilar pacients formadors
de litiasi renal – Vigilar els pacients que ho utilitzen en sucs i són
DM (aporta glucosa)– Interacció amb anticoagulants y antiagregants
30
31Pericó foradat, HipéricoHypericum perforatum
Propietats de l’Herba de Sant Joan
32
• Hypericum perforatum, “herba de les ferides”, herba de San Juan, St Jhon´s wort
• Part utilitzada:Summitats florides riques en haftodiantronas (hipericina, hiperforina…) flavonoides
• Indicacions: Depressió lleu, moderada (Reducció de les
escales de depressió)GRAU D’EVIDÈNCIA (Ia)
Analgèsic, antiinflamatori i cicatritzant tòpic
33
Risc de l’Herba de SantJoan
• Efectes adversosFotosensibilitzant, dolor abdominal, augment de TA
• Interaccions: Inductor del citocrom P-450Disminució del efecte
digoxina, anticoagulants orals, contraceptius, anticonvulsius, ciclosporina, indinavir)
Increment del efecteIRS (fluoxetina, paroxetina, citalopram…….)Triptans
34Ginkgo Biloba, Ginkgo foliumTanakene®
Propietats del Ginkgo Biloba• Part utilitzada: Fulles dessecades del Ginkgo folium, riques en estructures diterpèniques, ginkgòlids (A,B.C)• Efectes: vasoregulador, antiagregant,
antioxidant.• Indicacions:En la claudicació intermitent G d'evidència (Ia)Millora d'acúfens i vertígens G d'evidència (Ilb)Millora de les habilitats cognitives en Alzheimer i demència vascular G d'evidència(IV)
35
36
Risc del Ginkgo biloba
• Reaccions adversesCefalees, vertígens, HTA, hemorràgies.
InteraccionsAnticoagulants, antiagregants plaquetaris, heparines (risc d'hemorràgia)
Máster de plantas medicinales y fitoterapiaMáster de plantas medicinales y fitoterapiaMáster de plantas medicinales y fitoterapiaMáster de plantas medicinales y fitoterapiaConsumo de fitoterapia en pacientes con procesos crónicos
que acuden a consultas de atención primaria
Dra. Adela Martín López
2012
Agradecimiento
• Dedico la presente tesina a todas las personas
que pueden enseñar y, especialmente, a las
que pueden aprender todos los días.
HIPOTESIS HIPOTESIS HIPOTESIS HIPOTESIS PRINCICIPALPRINCICIPALPRINCICIPALPRINCICIPAL
El uso simultaneo de medicación convencional y fitoterapia en procesos crónicos es frecuente existiendo un gran desconocimiento de sus usos e interacciones tanto por el personal sanitario como del propio paciente.
OBJETIVO PRINCIPAL
• CONOCER Y DESCRIBIR EL CONSUMO DE PRODUCTOS DE FITOTERAPIA EN PACIENTES CRONICOS QUE ACUDEN A CONSULTAS DE ATENCIÓN PRIMARIA EN BUSCA DE SU MEDICACIÓN HABITUAL
OBJETIVOS ESPECIFICOS
• CUANTIFICAR EL USO SIMULTÁNEO DE PRODUCTOS DE FITOTERAPIA Y FÁRMACOS EN PACIENTES CON MEDICACIÓN CRÓNICA.
• DESCRIBIR POSIBLES INTERACCIONES ( BASÁNDONOS EN LA LITERATURA) ENTRE SU MEDICACIÓN CRÓNICA Y EL CONSUMO DE FITOTERAPIA
• CONOCER CUÁLES SON LAS CREENCIAS DE ESTA POBLACIÓN EN CUANTO A INOCUIDAD, SEGURIDAD Y NO INTERACCCIÓN DE LA FITOTERAPIA Y SUS FÁRMACOS HABITUALES.
• CONOCER LAS CAUSAS POR LAS QUE EL PACIENTE NO INFORMA DEL USO DE LOS PRODUCTOS DE FITOTERAPIA AL EQUIPO SANITARIO.
METODOLOGIA
• Estudio transversal
• Lugar del estudio; EAP Sardenya centro de atención primaria autogestionado (EBA), en el barrio Horta –Guinardo, área urbana de Barcelona que atiende a 20.000 personas.
• Centro con acreditación de docencia y unidad de investigación, dependiente del “Institut de Investigació Biomèdica de l’Hospital de Sant Pau”, donde se llevo acabo el estudio de la muestra.
SELECCIÓN DE LA MUESTRA
En el presente estudio se considero paciente crónico, a aquel individuo que presentaba patologías de larga evolución, generalmente comorbilidades y que normalmente utilizaba polifarmacia, acudiendo a su centro de atención primaria en busca de su medicación habitual.
Se valoró una muestra de 200 individuos para que la N fuera una distribución normal.
VARIABLES DE ESTUDIO
• Variables socio-demográficos
Sexo, edad, nacionalidad, nivel cultural, actividad laboral.
• Variables dependientes:
1. Enfermedades crónicas que padecía.
2. Tiempo de evolución de ésta.
3. Tratamiento habitual para esta patología, nombre del fármaco, posología y grado de control.
VARIABLES INDEPEDIENTES
• Uso de fitoterapia: porqué y para qué la toma, frecuencia de la toma, quién le recomendó, donde la adquiere, la percepción del paciente en cuanto a seguridad y efectividad de la PM y de los fármacos.
• Impresión del paciente con respecto a lo que cree que piensa su médico en cuanto a la utilización de PM.
• Utilización y tipos de CAM a los que accede este grupo de población.
• Pregunta al paciente sobre si piensa que el sistema sanitario público debería cubrir las terapias alternativas.
ANALISIS Y RESULTADOS
EDAD media 70 (r: 37-90) años
SEXO Hombre Mujer
86 (43%)114 (57%)
NACIONALIDAD EspañolesOtros
197 (98,5%)3 (1,5%)
NIVEL DE ESTUDIOS Sin estudiosPrimarios incompletosPrimarios completosSecundariosUniversitarios
13 (6,5%)70 (35%)32 (16%)56 (28%)29 (14,5%)
NIVEL OCUPACIONALAnexo
No manual III
Manual IIIIVV
No consta
27(13,5%)21(10,5%)59 (29,5)47(23,5%)31 (15,5%)15 (7,5%)
CARACTERISTICAS DEMOGRAFICAS número ( %)
Patologías por las que los pacientes recibían tratamiento crónico(% pacientes)
N = 200; ud medida porcentual
21,00%
58,50%
29,50%
7,00% 12,00%
30,00%
10,00% 10,00%
38,00%
34,00%
26,50%
3,50%
PAT METABOLICA 117 58,50%
DMI II 42 21,00%
DISLIPEMIA 68 34,00%
HIPERURICEMIA 7 3,50%
PATOLOGIA CARDIOVASCULAR 170 85,00%
HTA 117 58,50%
OTRAS 53 26,50%
Distribución de los fármacos utilizados por los pacientes N = 200; ud medida porcentual
67
4434 29,5 28,5
22 19,5 146
15,5
ANÁLISIS POBLACIÓN CON CONSUMO PMN = 200; ud medida porcentual
NO UTILIZAN PM; 84; 42%
HAN TOMADO; 39; 19%
TOMAN 77; 39%
USO PLANTA MEDICINALES POBLACIÓN A ESTUDIO
UTILIZAN PM 116; 58%
CAUSA TOMA PM
0
20
40
60
80
100
120
Efecto curativo EfectoPreventivo
Placer o gusto Otras
94
30 2811
81,03%
25,86% 24,14%
9,48%
RECOMENDACIÓN USO PM
0
20
40
60
80
100
120
4834
18 10 9 2 13
41,38%29,31%
15,52%8,62% 7,76%
1,72%11,21%
Patologías para que utilizaban las PMsN=116
0
10
20
30
40
50
60
70
6761
28 23 2214 11 11 10 9 8
14
57,76%
52,59%
24,14%19,83%18,97%
12,07%9,48% 9,48% 8,62% 7,76% 6,90%
12,07%
Lugar Adquisición PMsN=116
Herbolario28%
Farmacia22%
Gran Superficie20%
Centro Dietetica12%
Otros18%
Seguridad y Eficacia percibida por los encuestados
FÁRMACOS PLANTAS MEDICINALES
SEGURIDAD
(0 puntos poco seguro, 10
puntos muy seguro)6,2 puntos 7, 2 puntos
EFICACIA
(0 puntos poco eficaz, 10
puntos muy eficaz)8,2 puntos 5,7 puntos
COMUNICACIÓN CON EL PERSONAL SANITARIO
67% NUNCA HA HABLADO DE LA UTILIZACIÓN DE PM CON EL PERSONAL SANITARIO.
¿ PORQUE?40,5% LA TOMA DE PM NO PERJUDICA27,8% NO ES IMPORTANTE COMUNICARLO7,6% SU MEDICO NO LO ENTENDERIA2,5% SU MEDICO LO RECRIMINARIA
1/3 OPINA QUE SU MEDICO ES FAVORABLE A ESTAS PRACTICAS , 1/3 QUE NO Y 1/3 NO OPINA
88,8%PIENSA QUE SU MEDICO DEBERIA TENER CONOCIMIENTO SOBRE FITOTERAPIA
UTILIZACIÓN DE CAMs
70% DE LA POBLACION UTILIZA CAMs
94% GRUPO I, TERAPIAS MÉDICAS ALTERNATIVAS58% GRUPO II, TERAPIAS DE BASE BIOLOGICA28,8% GRUPO III, MANIPULACIÓN Y MÉTODOS BASADOS EN EL CUERPO28% GRUPO IV, TERAPIAS ENERGÉTICAS
15,3% GRUPO V INTERVENCION CUERPO MENTE
81% DE LA POBLACIÓN CREE QUE LA SALUD PUBLICA DEBERIA OFRECER ESTAS TERÁPIAS
CONCLUSIONES• La utilización concomitante de fármacos y PMs es muy
frecuente en nuestro medio.
• Debemos detectar el uso de PMs. Frente a cualquier reacción adversa hay que asegurarse de que no es de las PMs o de su potencial interacción con fármacos.
• La población estudiada presento una alta percepción de seguridad con el uso de PMs.
• La causa mas frecuente de utilización de PM en nuestra población fueron los problemas digestivos
• Se detecta una gran incomunicación entre pacientes y sanitarios en estas practicas.
INDICACIÓ DE FITOTERÀPIA EN GERIATRA
En Processos menors autolimitats, crònicsBuscant aquelles PM que tinguin una evidència
Qualitat, Seguretat, Eficàcia
MEDICINA INTEGRATIVAOn el professional sanitari, coneixedor d’aquestes pràctiques alternatives, sigui capaç de interrogar, indicar, o desaconsellar, per presentar interacció amb la seva medicació habitual.Però per això serà necessari que el personal sanitari es
familiaritzi i aprengui aquesta assignatura mai tractada en les nostres facultats
Direcciones de interés
NCCAM nccam.nih.gov/health
WWW.fitoterapia.net
Fitoterapia Vademécum de prescripciónB Vanaclocha. S Cañigueral
Medicina natural basada en l’evidència (camfic)
60
61
Gracies per la seva atenció!