Altura del tija
El mètode utilitzat per Mendel
•Fácils de manipular
•Ocupen poc espai.
•Produeixen molts descendents.
Mendel elegí caràcters fàcilment observables i amb alternatives clarament diferenciables com...
Color de la llavor Aspecte de la llavor
Color de la beinaAspecte de la beina
Color de la flor
Posició de la florFin
al
Mendel va elegir la planta del guisant perquè…
• Són econòmics.
• La planta es hermafrodita i permet l’autofecundació. i la fecundació creuada entre varietats.
El disseny dels experiments de MendelMendel establí un mètode que encara s’utilitza en estudis genètics i consistia en:
1.- Obtenir races pures que constituiran la “generació parental” (P).
X
XEncreuamnet
1ª Descendència
X
Races pures
repetir
Caràcter elegit2.-Encreuar las races pures per obtenir
una generació de descendents híbridos anomenada “primera generació filial” (F1).
3.-Autofecundar les plantes de la F1 per obtenir una “segona generació filial” (F2).
Mendel recollí gran quantitat de dades que analitzà quantitativament, de manera estadística.
Final
Generació F1
(Híbrids)25%
75%
Estudi de la transmissió d’un caràcter
L’herència del color de les llavors.
Final
Generacióparental (P)Races pures
HIBRIDACIÓ
Generació F2
AUTOFECUNDACIÓ
Heterogonia
Homogènia
Una terminologia més actualPer poder comprendre la formulació actual de las anomenades Lleis de Mendel es necessari establir un vocabulari més preciso.
Gen: factor hereditari que controla un caràcter.
COLOR DE LA LLAVOR
Al·lel: formes alternatives diferents que pot tenir el gen.
Genotip: constitució genètica per un caràcter. Combinació d’al·lels.
Al·lel dominant
Fenotip: manifestació externa del genotip.
A aHeterozigot
Al·lel recessiu
a aHomozigot
Final
Primera i segona llei de Mendel
A A a a
A 100% a 100%
100% Aa
a 50%A 50%A 50%a 50%
AA25%
A a25%
A a25%
aa25%
P
F1
F2
Primera Llei o “llei de la uniformitat dels híbrids de la F1”
Segona Llei o “llei de segregació dels caràcters en la F2”
Al creuar dos varietats pures que difereixen en un caràcter, els descendents son heterozigots, iguals entre sí i presenten un fenotip idèntic a un dels progenitors respecte a ixe caràcter.
La parella de gens que estaven junts en els heterozigots, es separen (segreguen), sense mesclar-se i apareixen en la F2 tot i que els seus progenitors (de la F1) no ho manifestaren.
Final
Quadre de segregació gamètica
Quants gàmetes diferents produeix cadascun dels progenitors?
Aa
Aa
Aa
AA
Aa aa
aA
a
A
25 %
75 %
F1
Gàmetes
Fenotip
Final
Encreuament provaCom es pot saber el genotip (homozigot o heterozigot) d’un individu que presenta un fenotip dominant? ¿Aa o AA?
P
F1
A ?
Individuproblema
A ?
Individuproblema
a a
Homozigotrecessiu
Xa a
Homozigotrecessiu
X
50%50%100%
Genotipde l’individuproblema
AA
Genotipde l’individuproblema
Aa
Mendel creuà a l’individu problema amb un homozigot per a l’al·lel recessiu.
Si l’ individu problema es homozigot, tota la descendència presentarà fenotip
dominant.
Si l’ individu problema es heterozigot, la meitat de la descendència serà
homozigota per a l’ al·lel recessiu.
Fin
al
Herencia intermedia
AA aaX
Roja Blanca
AA Aa aa
Aa
Rosa
100 %
50 %
Rosa
25 %
Roja
25 %
BlancaFina
l
P
F1
F2
• Cuando no existe un alelo totalmente dominante sobre el otro, el heterocigoto puede presentar un fenotipo de aspecto intermedio entre los de sus progenitores. En este caso se habla de herencia intermedia.
• Cuando el heterocigoto muestra fenotipos de ambos progenitores, se habla de codominancia.
No 4t
Transmisión simultánea de dos caracteres•Mendel també estudià la transmissió simultània de dos caràcters (dihibridisme).
•Per a aquest estudi, Mendel utilitzà rases pures de llavors groga-llisa i de sllavor verda-rugosa.
Fin
al
Generació F1
(Híbrid)Generació F2
HIBRIDACIÓGeneració parental (P)
100% Grogues llises
Proporcióde llavors
AUTOFECUNDACIÓ
Tercera llei de Mendel
AABB
AB 100% ab 100%
100% AaBb
P
F1
F2
aabb
AABB
AABb
AaBb
AaBB
AaBb
aaBB
aaBb
AaBBAB
Ab
aB
ab
AB Ab aB ab
Final
Tercera Llei o “llei de la segregació independent dels caràcters”
En la transmissió de dos o més caràcters cada caràcer es trasmiteix a la segona generació filial independentment de qualsevol altre caràcter, i sempre d’acord amb la primera i segona llei
La separació dels al·lels al formar gàmetes es realitza de manera independent per a cada un dels dos gens
aaBb
aabb
AaBb
Aabb
AaBb
AABb
Aabb
AAbb
Teoria cromosòmica de la herència
FACTORS MENDELIANS CROMOSOMeS
Parella d'al·lels Parella de cromosomeshomòlegs
Transmissiód’un caràcter
Transmissió dedos caràcters
SEGREGACIÓ
DISTRIBUCIÓ INDEPENDENT
Aa
A
a
O
A
a
B
b
A
a
b
B
• Els gens es presenten en parelles, como els cromosomes.
• Els membres de una parella d’al·lels es distribueixen uniformement entre els gàmetes, com ocorreix en la meiosis amb els membres homòlogues de cada parella de cromosomes.
• Les diferents parelles d’al·lels es reparteixen de forma independent, igual que ho fanels cromosomes dels diferents parells d'homòlegs
Final
Interpretació cromosòmica de la 1ª i 2ª llei de Mendel
P
F1
F2
XA A a a
A a
FECUNDACIÓN
MEIOSIS
A a A aX
A aGAMETES
F1
MEIOSIS
A a A aGAMETES
A A A aA a a a
Final
1ª Llei de Mendel 2ª Llei de Mendel
Interpretació cromosòmica de la 3ª llei de Mendel
ba
ba
B BA A
B bA a
P X
F1
AB b
a
AB
Ab
aB b
a
AB
Ab
aB
ba
F2
FECUNDACIÓN
MEIOSIS
MEIOSIS
Final
B BA A
BBA a
bA
BA
b bA A
B bA A
B ba a
B Ba a
B BA a
b ba a
B ba a
b bA a
B bA a
B bA a
B bA a
B bA a
b bA a
AB
aB b
a
GAMETOS
Ab
Determinació cromosòmica del sexeAlgunes especies, posseeixen una parella de cromosomes que determinen el sexe, són els heterocromosomes o cromosomes sexuales. La resta de cromosomes reben el nom de autosomes.
Sistema ZZ / ZW Sistema XX / XOSistema XX / XY
MASCLEFEMELLAMASCLE FEMELLAMASCLEFEMELLA
FEMELLAFEMELLAMASCLEMASCLEFEMELLA MASCLE
Fin
al
Determinación del sexo por el número de dotaciones
cromosómicas (haplodiploidía)
Hembra
Macho
Macho
Hembra
PARTENOGÉNESIS
FECUNDACIÓN
MEIOSIS
MITOSIS
Célulassomáticas Gametos
Final
En abejas y avispas la herencia del sexo depende de la dotación cromosómica, haploide o diploide.
Machos
Experimentos de Morgan (1)
Final
X
Hembra Macho
MachosHembras
MachosHembrasHembras
75%ojos rojos ojos blancos
25%
Machos
Machos
Experimentos de Morgan (2)
Final
X
Hembra Macho
Hembras
MachosHembrasHembras Machos
ojos rojos
50%ojos blancos
50%
Machos
Herencia ligada al sexoMorgan estudió la herencia del color de ojos en Drosophila y comprobó que los alelos para ese caracter (blanco o rojo) se localizan en el cromosoma X, no existiendo información en el cromosoma Y.
Final
DaltónicoPortadora
Visión normal
Herencia del daltonismo en la especie humana
Final
X X
X XdX Xd X Y Xd Y
X X Xd X X Xd Xd XdX Y Xd Y X Y Xd Y
Visión normal Portadora
Portadora PortadoraVisión normal
Daltónico Visión normal
DaltónicoDaltónica
Descubrimiento del ligamento autosómico
Final
Los genes situados en un mismo cromosoma se dice que están ligados y tienden a transmitirse juntos.
X
pr+pr+ vg+vg+ pr pr vg vg
pr+pr vg+vg
pr+ vg+ pr vg
FECUNDACIÓN
La F2 obtenida se desviaba considerablemente de la esperada (9:3:3:1) según la tercera leyde Mendel.
pr+pr vg+vg pr pr vg vg
X
44,5%ojos rojos
alas normales
44,5%ojos púrpura
alas vestigiales
5,5%ojos púrpura
alas normales
5,5%ojos rojos
alas vestigiales
Morgan realizó un cruzamiento prueba.
P
F1
Tampoco se ajustaban a los esperados para genes ligados, ya que aparecían fenotipos nuevos.
Los resultados no coincidían con los esperados para una herencia independiente de los caracteres.
Predicciones y resultados de la experiencia de MorganRESULTADOS ESPERADOS PARA
UNA HERENCIA INDEPENDIENTE
pr
vg
pr+
vg+
pr+ pr
vgvg
pr
vg
pr
vg vg+
pr
vg
pr
25%
25% 25%
25%
pr
vg
pr+
vg+
pr
vg
pr
vg
50%
50%
pr
vg
pr+
vg+
pr
vg
pr
vg
vg+
pr
vg
pr
pr+ pr
vgvg
44,5%
44,5%
5,5%
5,5%
No recombinadas
89%
Recombinadas
11%
Final
RESULTADOS ESPERADOSPARA UN LIGAMIENTO TOTAL
RESULTADOS OBSERVADOS
Entrecruzamiento y recombinación génica
Cromosomas homólogos Entrecruzamiento
Los cromosomas homólogos se aproximan formando
parejas.
El entrecruzamiento tiene lugar en la profase I de la meiosis
Se forman los quiasmas y se produce la rotura en un punto
de las cromátidas emparejadas.
Los fragmentos rotos se intercambian y vuelven a unirse produciéndose la
recombinación.
La frecuencia con la que dos genes se recombinan está relacionada con la distancia que existe entre ellos. Esto permite determinar el lugar (locus) de cada gen en un cromosoma. Fi
nal
pr +
pr +
pr
pr
vg +
vg +
vg
vg
pr +
pr +
pr
pr
vg +
vg
vg +
vg
pr +
pr +
pr
pr
vg +
vg
vg +
vg
Cromátidas recombinadas
Análisis de un árbol genealógico
Mujer sana
Hombre sano
Mujer afectada
Hombre afectado
1 2
1 2 3 4
1 2 4 5 6 7 8 9 103
1 2 3 4
I
II
III
IV
Los árboles genealógicos o pedigríes muestran la distribución de un determinado carácter en una familia generación tras generación.
Final
que agrupan
Ver diapositiva
25LOCUS
que forman parejas de
FACTORES O GENES
FENOTIPO
HOMOCIGOTO
HETEROCIGOTO
cuya manifestación externa es el
Final
RELACIONA LOAPRENDIDO (1)
o transmisión de los
LA HERENCIA BIOLOGICA
se rige por las
CARACTERES LEYES DE MENDEL
determinados por
HERENCIA DOMINANTE
HERENCIA INTERMEDIA
CODOMINANCIA
se heredan
con
que pueden
ser
que determinan el
GENOTIPO
que puede
ser
DOMINANTES
RECESIVOS
LEY DE LA SEGREGACION
LEY DE LA UNIFORMIDAD
LEY DE LA HERENCIA
INDEPENDIENTE
ALELOS
LIGADOS AL SEXO
RECOMBINACION GENETICA
CROMOSOMAS
Final
compuestos por
RELACIONA LO APRENDIDO (2)
LOCUS
PAREJAS DE HOMOLOGOS
DETERMINAN EL SEXO
que llevan genes somáticos
que en muchas especies
ENTRECRUZAMIENTO
viene de la diapositiva 24
causa de la
que intercambian segmentos por
AUTOSOMAS
CROMOSOMAS SEXUALES
que pueden ser
situados en los
X
P
Cómo dar los primeros pasos en una investigación
SITUACIÓN PROBLEMÁTICA
DELIMITACIÓN DEL PROBLEMA
En agricultura y ganadería, la selección artificial de los individuos no siempre produce los resultados esperados. Esto hizo pensar que las características de los padres se mezclaban en los hijos.
¿Cómo pasan las características de los progenitores a sus descendientes?
¿Cómo se transmite el carácter “altura del tallo” de los progenitores a sus descendientes?
F1
Todas altas
F1
Todas medianas
F2
75% altas25% bajas
F2
Todas medianas
Herenciaindependiente
Herenciamezclada Fi
nal
FORMULACIÓN DE HIPÓTESIS
delimitandomás
Top Related