O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

50858

No hay datos

966 €

21/09/2012

SANIDAD

8

Hospitals i Centres de Salut; Salut

Efe

SOCIEDAD

Los Mossos buscan a los dos atracadores, que hieren a un vigilante

Asaltan la tienda de «souvenirs» del hotel Arts para robar artículos de lujo

La Razón

BARCELONA- Actuaron con con-tundencia y aprovechando la tranquilidad de la madrugada. El vigilante que trató de frenarlos acabó herido. El emblemático hotel Arts de Barcelona se recupe-raba ayer por la mañana del asal-to de dos personas a su tienda de «souvenirs», mientras los Mossos d’Esquadra trataban de identifi -car a los atracadores para dar con ellos.

Sobre las 6.00 horas de ayer, dos hombres entraron en el estableci-miento de lujo con intenciones claras. Noquearon al vigilante que trató de frenarlo con una maza. La misma herramienta la utilizaron minutos después para hacer añi-cos la vitrina de la tienda de re-cuerdos. Una vez rotos los crista-les, los asaltantes se hicieron con múltiples objetos y varios relojes de lujo. Tras hacerse con el botín, desaparecieron del lugar tal y como llegaron.

Los Mossos d’Esquadra desco-nocían, al cierre de esta edición, la identidad de los delincuentes y seguían trabajando en intentar averiguarla. Para ello, además de procesar el lugar de los hechos, recogieron las imágenes grabadas por las cámaras de vigilancia del hotel para visionarlas en busca de pistas. Aunque, al parecer, los atracadores cubrieron sus rostros con un casco de motocicleta.

El uso de mazas en atracos no es nuevo. Hace poco más de mes y medio, el pasado 7 de agosto, un grupo de seis personas atracaron

con rapidez y mucha violencia la joyería Tous, situada en paseo de Gràcia. En aquella ocasión, los asaltantes también lograron rom-

El hotel Arts es uno de los más lujosos de Barcelona

per la vitrina con la ayuda de mazas y hacerse con varias piezas de joyas pero a plena luz de día y en hora punta en el centro de la Ciudad Condal, sobre las 18.00 horas.

Los Mossos d’Esquadra logra-ron detener a uno de los implica-dos entonces, pero el resto atraca-dores huyeron. El encargado del establecimiento sólo pudo avisar a la Policía Autonómica y describir que iban encapuchados de lo rá-pido que actuaron. Además, uno de los clientes resultó herido por arma blanca.

Los Mossos d’Esquadra han

detenido a cuatro atracadores,

acusados de asaltar, desde el

pasado mes de junio, una

treintena de comercios en

Barcelona. La investigación se

inició a principios del verano

cuando se constató que

diversos establecimientos de la

Ciudad Condal habían sido

atracados por un mínimo de

dos personas que después

robar con gran rapidez huían en

una moto. Además, siempre

seguían el mismo modus

operandi.

Detenidas cuatro personas por 30 robos en Barcelona

Los médicos de la concertada actuarán contra los centros que no paguen la extra de Navidad

BARCELONA- «Pedimos a las di-recciones de los centros que en-tren en razón y se replanteen la supresión de la paga de Navidad si no quieren abrir un nuevo con-fl icto jurídico con los médicos», señalaron ayer desde Metges de Catalunya (MC) a través de un comunicado. Y es que, la «extra» de diciembre peligra para muchos de los profesionales que trabajan en los centros concertados por el sistema de salud pública.

La patronal Unió de Hospital advirtió anteayer de que el pago de esta parte del salario a los tra-bajadores de 26 centros que for-man parte de la red de hospitales de utilización pública (XHUP) no está asegurado. Estos centros, que suponen el 30 por ciento de los que prestan servicio a la XHUP, son de titularidad pública por lo que están afectados por el real decreto 20/2012, que plantea re-bajas salariales para el personal público. Precisamente, este punto es el que critican desde MC, ya

A. D. R.

que defi enden que el personal de los centros concertados en nin-gún caso puede equipararse a los funcionarios.

Para el sindicato de enfermería Satse, la medida es «inaceptable» y más teniendo en cuenta que en

muchos de los hospitales, los propios trabajadores asumieron recortes salariales y de plantilla para ayudar a las direcciones a cuadrar sus cuentas. «Es una to-madura de pelo que se hagan promesas y se pacten medidas para pocos meses después aplicar otras», apuntaron en un comuni-cado desde Satse.

MC advirtió de emprenderá «las acciones legales necesarias i no reconsideran su intención de su-primir este año la paga extra de Navidad».

26hospitalesconcertados forman parte de la

red pública y, por lo tanto, están

afectados por los recortes en la

paga extra.

BREVES

EMPRESA

La Diputación de Barcelona impulsa la reemprendeduría

La Diputación de Barcelona y la

patronal Cecot fi rmaron ayer

un convenio para impulsar la

reemprendeduría incentivando a

empresarios a retomar un

negocio que esté a punto de

cerrar. El acuerdo pretende evitar

que se cierren unas 200

compañías y que se pierdan unos

750 puestos de trabajo en la

demarcación de Barcelona. «Un

30 por ciento de las empresas

cedientes son tejido industrial

talleres, manufactureras, y cuesta

mucho arrancar un nuevo

negocio, y cederlo es más rápido»,

señaló el presidente de Cecot,

Antoni Abad. «Con este convenio

conseguimos consolidar el tejido

y fortalecer su presencia y

trabajamos para que las

empresas que podrían cesar su

actividad tengan garantizada su

continuidad», declaró el

vicepresidente de la Diputación

de Barcelona y líder del PP,

Alberto Fernández

BARCELONA

El Bicing retira 300 vehículos por falta de piezas de repuesto

El servicio municipal de

bicicletas de Barcelona,

Bicing, ha retirado 300 bicicletas

de las estaciones distribuidas

por la Ciudad Condal debido a la

falta de piezas para reparar las

averías que sufren por su

utilización, según anunció ayer

el servicio a los usuarios.

Las piezas más afectadas son

las que sujetan la dirección,

ubicadas bajo del manillar, que

no se pueden reparar sino que

exigen su sustitución para

garantizar la seguridad en la

conducción. Al parecer, el Bicing

está sufriendo retrasos en la

suministración de los recambios

por parte del proveedor. Se

prevé que la semana que viene

se introduzcan unas 150

vehículos adicionales para

corregir la incidencia, según la

compañía.

Shooting

Cataluña • 3LA RAZÓN • Viernes. 21 de septiembre de 2012

Impreso por Francisco Rincón Durán. Prohibida su reproducción.

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

No hay datos

17000

918 €

21/09/2012

CATALUÑA

67

Hospitals i Centres de Salut; Política Sanitària

cortando a aquellos que se encuentran en mayor situación de vulnerabilidad porque nos estamos jugando el futuro y el presente de la sociedad española», matiza.

Perfil de los atendidos Las mujeres son el rostro más visible de las situaciones de pobreza y exclusión, aunque también destacan los desemplea-dos y las parejas jóvenes con hijos. Se-gún Francisco, la expresión «yo nunca pensé que tendría que acudir a Cáritas» es cada vez más frecuente entre un ter-cio de la población.

Asimismo, el informe señala que la mitad de las personas atendidas por la organización son inmigrantes, añadien-do que aproximadamente 130.000 de ellos están en situación de irregulari-dad. Es por ello que los responsables de la organización concluyen que están atendiendo «a un tercio del total».

La media de ingresos de estos gru-pos es de 322 euros al mes, a lo que Lo-renzo añade un grave problema fami-liar: «Un parado de larga duración que acude a la familia durante mucho tiem-po para que le ayude, puede llevar con-sigo que posteriormente termine rom-piendo esas relaciones familiares, que, además, no se recuperan tan fácilmen-te», explica.

PILAR QUIJADA MADRID

Combatir el alzhéimer, que afecta a medio millón de españoles y que du-plicará esta cifra en 2050, es uno de los grandes retos en la actualidad. Después de tres décadas de investi-gación, los fallos reiterados en la bús-queda de nuevos fármacos o vacu-nas sugieren que la enfermedad de-bería tratarse mucho antes, cuando empieza a producir los primeros da-ños aún de forma silenciosa en el ce-rebro. Para eso es necesaria una me-jora en el diagnóstico temprano, lo que requiere un plan estratégico a ni-vel nacional, como reclaman asocia-ciones médicas y de familiares de pa-cientes en el día mundial de esta pa-tología. Otra prioridad es investigar en nuevos fármacos, en la que Espa-ña ocupa un lugar destacado.

Entre los estudios farmacológicos en curso, destaca el ensayo en fase II de Tideglusib, «conceptualmente es un buen abordaje porque utiliza la vía de la proteína tau, que también podría tener efecto en demencia es-tablecida», señala Pablo Martínez-Lage, coordinador del grupo de De-mencias de la Sociedad Española de Neurología. Este fármaco, que desa-rrolla Noscira, nació en el laborato-rio de Neurofármacos del Instituto de Química Médica del CSIC, que li-dera Ana María Martínez Gil: «Ya ha demostrado su seguridad en pacien-tes con alzhéimer, así como los pri-meros signos de eficacia, es decir, de

una tendencia a la mejoría en la cog-nición». Este estudio clínico multi-céntrico de Noscira se ha desarrolla-do en 6 países y se publicarán los re-sultados antes de final de año. Noscira desarrolla también un fármaco «mul-tifuncional», explica la doctora Mar-tínez Gil: «Combate el déficit de ace-tilcolina y a la vez bloquea la produc-ción de beta-amiloide».

Un fármaco español, en el «top 5» contra el alzhéimer∑ Asociaciones médicas

y de familiares reclaman una estrategia nacional

Nuevas terapias

Tideglucimab Desarrollado por investiga-dores españoles del CSIC y adquirido por Noscira. Está entre los 5 primeros en la cartera mundial de fármacos en fase de desarrollo. Ha concluido la Fase II y los resultados se publicarán a final de año.

«Multifuncionales» Fármacos que actúan sobre varios factores. Investigado-res del CSIC, han desarrolla-do uno que combate el déficit de acetilcolina y bloquea la producción de beta-amiloide. Adquirido por Noscira ha pasado la fase I. Su desarrollo está detenido por la crisis.

Biomarcadores La empresa Araclón, inicial-mente de la Universidad de Zaragoza y adquirida por Grifols, desarrollan biomar-cadores para beta-amiloide en sangre. También desarro-lla una vacuna.

KAKO RANGEL

ABC BARCELONA

El sindicato Metges de Catalunya (MC) anunció ayer que emprende-rá acciones legales contra los cen-tros sanitarios concertados si no pagan la extra de Navidad. La ad-vertencia llegó un día después de que la patronal Unió Catalana d’Hos-pitals asegurara que el decreto del Gobierno que elimina la paga de Na-vidad sólo afecta al 30 % de los cen-tros concertados, los de titularidad pública, por lo que el resto (el 70 %) tiene previsto abonarla.

Una parte de la red pública de hospitales catalana está formada por entidades privadas sin ánimo de lucro, fundaciones y órdenes re-ligiosas que ofrecen servicios finan-ciados, a través de un concierto, por el CatSalut. Según la patronal, este grupo, compuesto por 48 entidades del total de 74 de la red de hospita-les de utilización pública (XHUP), hará efectiva la paga extra de di-ciembre a sus trabajadores. El res-to de centros (26), que también son concertados pero son de titularidad pública, sí que podrían verse afec-tados por el Real Decreto.

Sin embargo, el sindicato MC de-fiende que las medidas de austeri-dad establecidas en este decreto no son de aplicación a los trabajado-res de los centros concertados des-de del punto de vista jurídico por-que «sólo afectan al personal suje-to a la normativa de la Función Pública». Y recordó que muchos de los centros concertados ya firma-ron acuerdos con los sindicatos a lo largo de 2011, el primer año de re-cortes sanitarios en Cataluña, por lo que entienden que suprimir la paga extra de Navidad vulneraría lo que ya se ha firmado.

Denunciarán el impago de la extra a los hospitales concertados

EL SINDICATO DE MÉDICOS

ABC VIERNES, 21 DE SEPTIEMBRE DE 2012 SOCIEDAD 59abc.es/sociedad

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

5156

9000

615 €

21/09/2012

SOCIEDAD

59

Hospitals i Centres de Salut; Salut

Data: 20 de setembre de 2012

30 LAVANGUARDIA T E N D È N C I E S DIJOUS, 20 SETEMBRE 2012

EDUCACIÓ wLes associacionsde mares i pares d’alumnesde l’escola pública i concerta-da, Ceapa i Concapa, es vanunir ahir en una reunió perdenunciar les dificultats perles quals estan passant nom-broses famílies amb fills enedat escolar. Per donar comp-te de la gravetat de la situa-ció, van denunciar que elsajuts per al menjador escolars’han reduït –depenent del’autonomia– entre el 30% iel 50% en els últims dosanys. “Molts nens reben almenjador l’únic àpat equili-brat del dia; per a alguns, jaes tracta de l’únic àpat deldia”, va advertir Jesús MaríaSánchez, de l’organitzacióCeapa. En relació als llibresde text, la patronal dels edi-tors ha calculat que les parti-des en ajuts s’han reduït enun 70%. El president de Con-capa, Luis Carbonel, va adver-tir del “malestar social quetenen milers de famílies: ésel moment d’adoptar soluci-ons”. Per això, les dues orga-nitzacions van reclamar unaajuda immediata i “urgent”

per cobrir les necessitats bàsi-ques dels alumnes en famíli-es que no les poden assolir.Carbonel va avisar que “lareforma educativa serà inútilsi les famílies estan preocupa-des per com pagar el menja-dor o els llibres”. Les duesconfederacions demanen alGovern espanyol una partidaextraordinària en els pressu-postos generals del 2013 “per-què cap nen que ho necessitino es quedi sense beca demenjador i per a la creacióde bancs de llibres de textper a préstec”. A més, lesassociacions sol·liciten queles seves reclamacions alsajuts al menjador escolar iper a llibres de text s’inclo-guin a l’agenda de la confe-rència de presidents autonò-mics que Mariano Rajoy con-vocarà a l’octubre. Ahir ma-teix, al Congrés dels Dipu-tats, el ministre d’Educació,José Ignacio Wert, es va mos-trar “plenament obert” a bus-car “fórmules homogènies”que garanteixin l’accés delsalumnes a una alimentacióbàsica i correcta. / Redacció

Els ajuts per amenjadorhanbaixat fins un50%endos anys

IMMIGRACIÓ wSalvamentMarítim i una nau de l’Ar-mada francesa van trobarahir un cadàver i van resca-tar vuit nàufrags d’origenmagribí a unes 12 milles dela costa de Torrevella,Alacant. Salvament Marí-tim va iniciar després larecerca d’altres personesque presumptament viatja-ven a la mateixa pasteraque els rescatats, segons eltestimoni d’uns delsimmigrants que van serrescatats. / S. Enguix

Nourècordd’extensiómínimadel gel a l’oceà glacial Àrtic

Expedició de l’Artic Sunrise al cercle polar Àrtic aquest mesEFE

CANVI CLIMÀTIC wL’extensió del gel de l’oceà glacial Àrtic vaarribar al mínim de l’any diumenge passat 16 de setembre,segons els científics del Centre Nacional de Dades de Neu iGel (Nsidc) de Colorado (EUA). El gel es va reduir a 3,41 mili-ons de quilòmetres quadrats (el dia 4 va caure per sota delsquatre milions, per primera vegada en 33 anys de registres).“Ara som en un terreny desconegut”, va advertir el directordel Nsidc, Mark Serreze. / Redacció

SANITAT wLa patronalUnió Catalana d’Hospitalsva assegurar ahir que eldecret establert pel Governespanyol que elimina lapaga de Nadal només afectael 30% dels centres concer-tats, que són els de titulari-tat pública, per la qualcosa la resta (el 70%) téprevist abonar l’extra dedesembre. Els que es podri-en veure afectats pel decretserien 26 centres (dels 74de la XHUP), segons lapatronal. / Efe

Sensepaga extraa 26hospitalsde laXHUP

El fragment de papir desxifrat per la historiadora

Trobenuncadàver i vuitnàufrags aAlacant

El cervell humàésaltruista per instinti egoista per raonament

FRANCESC PEIRÓNNova York. Corresponsal

U n trosset de papirva reobrir ahir unadiscussió teològicade pes. En aquestretall de 8x4 centí-

metres, suposadament del segleIV, escrit en copte i propietatd’un col·leccionista anònim, s’hiqüestiona un dels fonaments del’Església catòlica. Es va casar,Jesucrist?Aquesta vegada no ha estat la

imaginació de Dan Brown. A Elcodi Da Vinci, una novel·la super-vendes, va crear una trama deconspiracions a partir del plante-jament que elMessies va contreu-re matrimoni amb Maria Mag-dalena i la parella va tenir descen-dència. El Vaticà va posar el crital cel. A diferència de Brown,Ka-ren King no és cap fabuladora.Exerceix d’historiadora dels orí-gens de la cristiandat a la Univer-sitat de Harvard, a la DivinitySchool. Aquesta professora hadesxifrat aquest papir, en quèapareix una frase que no s’haviavist mai en cap escriptura: “Jesúsels va dir a ells, la meva dona (...)”.El diari The New York Times,

la bíblia del periodisme permoltsinformadors, va donar ahir àm-

plia cobertura de la troballa enportada. En tan poc espai –escrita doble cara, cosa que n’avala l’au-tenticitat, diuen els estudiosos,encara que només una és llegi-ble– encara emergeix una altraidea trencadora. King assenyalaque Jesús parla de la seva mare ide la seva esposa. Els deixebles lipregunten si aquesta última ésdigna i ell respon: “Pot ser unadels meus deixebles”.La historiadora va deixar clar

que aquest paràgraf ni confirmaque Jesús estigués casat ambMaria Magdalena ni que ella for-més part dels dotze elegits. Va su-bratllar, però, l’interès que hadespertat perquè es tracta del“primer pronunciament inequí-voc que tenim que parla de Jesúsi la seva dona”. Espera que aixòajudarà l’Església catòlica a afron-tar el debat sobre el paper de lasexualitat i la dona.

Segons King, aquest assumpteva captar l’atenció des del princi-pi. “Aquest retall suggereix queels primers cristians creien queJesús havia estat casat”, afirma.Però un segle després de morires va imposar la idea del celibat.En principi, aquest passatge

formaria part d’un evangeli per-dut. És el que alguns investi-gadors han anomenat “l’evangelide l’Esposa de Jesús”, presumpta-ment redactat en un dialectecopte, que fa servir caràctersgrecs, parlat al sud d’Egipte.La presentació del treball es va

fer dimarts a Roma. Tot seguithan aparegut veus que en qüestio-nen l’origen i el significat. Wolf-Peter Funk, expert de laUniversi-tat del Quebec, va replicar que“hi hamilers de trossos de papirsen què es llegeixen autèntiquesbogeries”.Del que s’ha analitzat a Har-

vard, en surten interrogants. Unés la desconfiança que provocal’ocultació de l’amo, que el vacomprar a un alemany el 1997. Laprofessora King diu que va rebrela petició per a la seva traduccióper e-mail, el 2010. Tan bon puntva tenir el papir, va demanar aju-da a Nova York a dos col·legues,que estan convençuts que no estracta de cap falsificació.c

EFE

Una professora deHarvard presenta un papir suposadamentdel segle IV en què Jesús fa referència a “la seva dona”

Esvacasar, elMessies?

Diversos expertsresten valor a aquestescrit en copte queqüestiona el fonamentde la cristiandat

PANORAMA

JOSEP CORBELLABarcelona

Quan es planteja un dilema entrecompartir el que es té o que-dar-s’ho per a un mateix, la pri-mera reacció que tenen la majo-ria de persones és a compartir.Però si tenen temps per pen-sar-s’ho, tendeixen a tornar-seegoistes i a acaparar.Aquesta és la conclusió a la

qual han arribat investigadors dela Universitat de Harvard (EUA)després d’analitzar, en 892 volun-taris de diferents països, fins aquin punt les reaccions d’egois-

me i cooperació són intuïtives oracionals.En una bateria d’experiments,

van dividir els voluntaris engrups de quatre persones. Elsvan donar 40 cèntims de dòlar acadascun i els van dir que, si vo-lien, podien aportar una part a unfons comú amb els altres partici-pants. Els diners del fons comúes multiplicarien per dos i es re-partirien a parts iguals entre totsquatre. Segons els resultats quees presenten avui a la revistaNature, com més ràpid decidienels voluntaris (per tant, quan ac-tuaven de manera més intuïtiva),

més diners aportaven al fons co-mú. Aquest fenomen es va obser-var primer en experiments enquè els voluntaris tenien llibertatper decidir amb tanta rapidesa olentitud com volien. I després esva confirmar en experiments enquè s’obligava els voluntaris adecidir ràpid i fiar-se de la sevaintuïció o a decidir a poc a poc iraonar.Amb tot, una part substancial

dels participants va manteniruna actitud cooperativa fins i totquan tenia temps per raonar. Iuna partmés petita es va compor-tar amb egoisme quan actuava demanera intuïtiva.“El nostre primer impuls és a

cooperar”, escriuen els investi-gadors a Nature. “Les personesestem intuïtivament predisposa-des cap a la cooperació”. Aquestaconclusió encaixa amb la d’estu-dis anteriors que han observatque els nens petits tenen una ten-dència innata a cooperar.c

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

179285

816000

1276 €

20/09/2012

TENDENCIAS

30

Hospitals i Centres de Salut; Sanitat

Fecha: 19 de septiembre de 2012

Fecha: 19 de septiembre de 2012

20 DIJOUS, 20 DE SETEMBRE DEL 2012 arasocietat

Els hospitals concertats, a

LARA BONILLA

BARCELONA. Després de les resi-dències i els centres de dia, ara sónels hospitals concertats els que aler-ten que si el pagament dels concertsal setembre s’ajorna o directamentno es fa efectiu, tindran molts pro-blemes per pagar als seus treballa-dors. “Si es repeteix la situació deljuliol [quan no es van pagar els con-certs] sobrepassarem el límit i esposarà en risc el pagament de les nò-mines dels treballadors. Ens cons-ta, però, que el departament de Sa-lut i el d’Economia són conscientsd’aquesta situació”, explica RamonCunillera, director general del Con-sorci de Salut i Social de Catalunya.

No obstant, tant el consorci coml’altra gran patronal del sector sani-tari concertat, la Unió Catalanad’Hospitals, confien que el mes de se-tembre cobraran els 345 milionsd’euros que reben del Govern per lacontractació de serveis sanitaris. Pe-rò fins a finals de mes no en tindranla confirmació. De fet, fa quatre me-sos que conviuen amb aquesta incer-tesa de no saber si cobraran ni quan.De mitjana, s’està pagant a cent diesvista. “Comporta una absoluta incer-tesa i els condicionaments de liqui-ditat econòmica ens deixen paralit-zats. És un problema greu que nos’havia produït mai”, reconeix Cuni-llera. El mes de juliol ja no van cobrarel concert, tot i que la majoria de cen-

El sector alerta que si no cobren aquest mesno podran assumir nòmines. A més, un 30%

dels centres no abonaran la paga de Nadal

Els hospitals concertats estan en si-tuació crítica. Després dels impaga-ments del juliol, alerten que si no co-bren aquest setembre no podran pa-gar les nòmines. A més, un 30% delscentres no abonarà la paga de Nadal.

SANITAT

tres van pagar les nòmines amb re-cursos propis o amb finançamentbancari. Centres concrets amb mésproblemes de tresoreria van necessi-tar l’ajuda de la Generalitat per poderpagar als seus treballadors. “No és elprimer mes que ens deixen de pagar,altres mesos ens havien pagat parci-alment i a més venim d’una rebaixadel concert”, lamenta Cunillera.

Cobrar el concert és fonamentalper a la supervivència dels hospitalsde la Xarxa Hospitalària d’UtilitzacióPública (XHUP), ja que suposa entreel 90% i el 95% dels ingressos d’uncentre. En números absoluts són uns345 milions d’euros. “La nostra capa-citat financera està molt al límit per-què l’accés a crèdit ara és impossible.Que un mes no et paguin pot suposarproblemes molt seriosos per compliramb obligacions bàsiques com lesnòmines. I un segon impagament–que esperem que no passi– afecta-ria molta gent”, alerta Cunillera.

Sense paga de NadalDe la mateixa opinió és Lluís Mon-set, director general de AssociacióCatalana d’Entitats de Salut(ACES), la patronal privada quetambé representa centres sociosa-nitaris i de rehabilitació concertats.“Es diu que el que ens podrien pagarés el que ens deuen del juliol i no elpagament d’ara”, explica. En cas deno cobrar, calcula que al voltantd’un 20% de centres no podrien as-sumir les nòmines. Des del departa-ment de Salut, però, ahir van confir-mar que s’està treballant amb laidea de pagar els concerts.

La sensació en el sector és queplou sobre mullat. El 2010 es va re-duir un 3,21% l’import dels concerts

compliment del reial decret20/2012 del 13 de juliol, segons elqual els empleats públics no cobra-ran la paga doble del desembre. Se-gons dades de la Unió Catalanad’Hospitals, en aquesta situació s’hitroben un 30% dels hospitals con-certats que formen part de la XHUP.En total hi ha uns 26 centres, comara l’Hospital del Mar, Sant Pau i elClínic, que ja ho han comunicat als

i el 2011 la davallada va ser d’entre el8% i el 10%. L’impacte va recauresobre la despesa corrent o les com-pres però una part important, pràc-ticament el 50%, va ser sobre les nò-mines dels treballadors. Aquest anyno s’ha reduït el concert. És per ai-xò que tant patronat com sindicatsestan molestos perquè els hospitalsconcertats amb participació públi-ca no abonaran la paga de Nadal en

PROTESTES IRETALLADES

L’Hospitalde Sant Pauha estat dels

últims aaplicar latisorada.

FRANCESC MELCION

Es dispara la demandade medicaments gratuïts

per cinc i ha passat de 3.000 el 2008a 15.000 aquest any. “Ens trobemque la necessitat és cada cop mésgran i les entitats demanen cada copmés ajuda”, explica Carlos Guerre-ro, el president del Banc Farmacèu-tic, que ahir va celebrar un acted’agraïment a totes les persones iinstitucions que han col·laborat enla recollida anual de medicaments.

Els metges de primària fa tempsque alerten que les noves mesuresde copagament estatal –els pensio-nistes per primer cop han de pagarel 10% de l’import dels fàrmacs– i lataxa catalana de l’euro per receptasón una càrrega per a malalts crò-nics i jubilats. La conseqüència, se-gons els metges, és que hi ha perso-nes que abandonen el tractamentperquè no se’l poden pagar. L’ONG

El BancFarmacèuticrecull aquestany 10.000medicamentsper a personesque no elspoden pagar.PERE TORDERA

L.B.BARCELONA

En els seus inicis, fa no-més cinc anys, eren no-més 15 farmàcies i 38 vo-luntaris els que partici-paven en el Banc Farma-

cèutic, una associació sense ànim delucre que facilita medicaments apersones en situació d’exclusió so-cial i pobresa. Cinc anys després jasón 223 farmàcies i 400 voluntarisels que ajuden a recollir els medica-ments un cop a l’any. Però el que re-alment s’ha disparat ha estat la de-manda de fàrmacs gratuïts. El nom-bre de beneficiaris s’ha multiplicat

Reportatge

n’és conscient. “Potser hi haurà mésgent gran amb menys capacitat eco-nòmica que necessitarà ajuda”, diuGuerrero. El Banc Farmacèutic or-ganitza anualment una jornada derecollida de fàrmacs a les farmàcies,on els ciutadans poden col·laborarcomprant fàrmacs per a les entitatsque ho necessiten.e

20.000medicaments recollitsen els últims cinc anys

El Banc Farmacèutic ha recollitdes del 2008 més de 20.000 medi-caments, valorats en 67.500 euros,donats pels catalans per a perso-nes necessitades.

El Banc Farmacèuticcreix en només 5 anys

15.000persones s’han beneficiat el2012 de medicaments gratuits

El nombre de beneficiaris d’aques-ta ONG s’ha multiplicat per cinc.Aquest any s’han atès 15.000 per-sones. El 2008, quan va començar,eren 3.000.

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

14353

80000

3720 €

20/09/2012

SOCIETAT

20,21

Hospitals i Centres de Salut; Política Sanitària

21ara DIJOUS, 20 DE SETEMBRE DEL 2012 societat

al límitINVESTIGACIÓ MÈDICA

Primers trasplantamentsd’úter de mare a filla

Un equip mèdic suec aconsegueixels dos primers trasplantamentsd’úter de mare a filla. Els metgesveuen possibilitats que es quedinembarassades quan els implantinembrions que han estat congelats.

tífics metges i especialistes i s’hanpublicat una quarantena d’articlesen publicacions científiques. Anysde proves amb animals, amb elsquals després es van aconseguir em-barassos, han portat a les operaci-ons del cap de setmana passat.

Un any d’espera per a l’embaràsAbans de les operacions, les duesnoies es van sotmetre a la fecunda-ció in vitro, i els embrions van sercongelats. Segons va explicarBrannstron, ara caldrà esperar unany abans d’implantar-los aquestsembrions congelats i intentar que esquedin embarassades. Segons elsmetges, hi ha força possibilitats ques’aconsegueixi. Els úters, però,

s’hauran de retirar d’aquí dos anys,per suspendre el tractament contrael rebuig, de manera que les oportu-nitats seran més limitades.

Una de les dues noies que es vansotmetre a l’operació el cap de set-mana passat, que ha explicat el seupunt de vista a la pàgina web del’Hospital Universitari Sahlgrenskasense revelar la seva identitat, diuque entén que l’operació es puguicriticar des d’un punt de vista ètic,però que per ella només suposa larecuperació del que el càncer li vaprendre. “És increïble tenir l’opor-tunitat de viure això”, va dir, afegintque no hi ha garantia d’embaràs.“Hem rebut una oportunitat mera-vellosa. Si funciona, és un plus”.e

ARA

BARCELONA. Dues noies suequesd’uns trenta anys es van convertir,el cap de setmana passat, en les du-es primeres dones a rebre un tras-plantament de l’úter de la seva prò-pia mare. Fins ara l’operació s’haviafet dues vegades. La primera, ambl’úter d’una donant viva, va fracas-sar pel rebuig, mentre que la sego-na, l’agost de l’any passat, d’una do-nant morta, es va poder completaramb èxit, tot i que encara no s’haaconseguit l’embaràs.

Els trasplantaments de mare a fi-lla del cap de setmana passat els vafer un equip mèdic suec de la Uni-versitat de Göteborg i de l’HospitalUniversitari Sahlgrenska, encapça-lat pel professor d’obstetrícia i gine-cologia Mats Brannstrom, que ex-plicava d’aquesta manera els tras-plantaments: “Més de deu cirurgi-ans que s’havien preparat juntsdurant anys van participar en lesoperacions, que es van fer sensecomplicacions. Les dones que hanrebut nous úters es troben bé, enca-ra que estan cansades”. En els prò-xims dies seran donades d’alta.

Brannstrom va començar un tre-ball d’investigació sobre la qüestiól’any 1999. Amb el pas dels anys s’hihan involucrat una vintena de cien-

Els metges veuen possibilitats que es quedin embarassades

Més de deu cirurgians, que s’havien preparat junts durant anys, van participar en les operacions, segons vaexplicar el responsable de l’equip en una roda de premsa a l’Hospital Universitari Sahlgrensk. EFE

seus treballadors. No obstant,s’estan buscant mecanismes decompensació i pagar un importequivalent o aproximat de la pa-gar extra a través d’altres concep-tes de la nòmina.

El 70% restant –48 hospitalsconcertats– tenen previst pagarla paga extra amb normalitat, jaque són entitats privades, funda-cions o ordres religioses.e

ImpacteEl concertrepresentaper als centresun 95%dels seusingressos

TisoradaUn 30%dels hospitalsconcertatsno pagaranla paga extradel desembre

Retallades laboralsEls professionals sanitaris jahan hagut de fer front a retalla-des i estan cobrant un 20%menys que el 2010. Per posar-neun exemple, aquestes són les re-tallades anunciades als treballa-dors de l’Hospital de Sant Pau.● Sense paga dobleAquesta mesura ja s’està execu-tant. A tots els contractes que fi-nalitzen ja no se’ls paga la partproporcional que els correspon.● Retirada de beneficis socialsEs retira la subvenció del men-jador, que es va establir en com-pensació als augments de l’IPC,la subvenció de l’escola bressol il’aportació al Fons Social.● Jornada irregularLa direcció pot disposar d’un10% de la jornada anual de cadatreballador per canviar-li l’ho-rari i augmentar la jornada.

Les conseqüències

Assajos clínics d’una vacuna contra l’Alzheimer

La farmacèutica catalana Grifolscomençarà a principis de l’any queve assajos clínics amb 400 personesd’una vacuna contra l’Alzheimerque ja ha superat la fase d’experi-mentació animal. Manuel Sarasa,director científic de l’empresa Ara-clon Biotech, del grup Grifols, va ex-plicar ahir en roda de premsa queaquesta vacuna permetrà combatrela malaltia en els seus estadis mésinicials, quan encara el cervell de lespersones afectades no s’ha atrofiatper la mort de les neurones.

En paral·lel als assajos amb hu-mans, l’empresa ha desenvolupatdes del 2006 dos assajos clínicsmés i n’ha iniciat un altre basat en

la utilització de proteïnes plasmà-tiques. La possible vacuna contral’Alzheimer es basa en la immunit-zació del pacient contra les prote-ïnes beta-amiloides 40 i 42, ambl’objectiu d’endarrerir el deterio-rament neuronal.

A banda de la vacuna, l’empresatambé treballa en la validació d’unkit de diagnòstic precoç de la ma-laltia, denominat ABtest, que esbasa en la detecció dels pèptidsbeta-amiloides 17, 40 i 42, tres deles proteïnes amb més presència ala sang, que es podrien considerarcom a potencials biomarcadorsper al diagnòstic preclínic del’Alzheimer.

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

14353

80000

3720 €

20/09/2012

SOCIETAT

20,21

Hospitals i Centres de Salut; Política Sanitària