Filmografia: Nicholàs i Alejandra; El cuirassat Potemkin; Octubre.

Introducció:Comprendre les possibilitats del triomf revolucionari en el país més gran i més poblat

d'Europa resultava impensable en les condicions econòmiques, socials i polítiques d'endarreriment en què es trobava, incrementades a més pel fet d'haver-se convertit en el paradís del capitalisme, donades les garanties públiques que el poder tsarista concedia als emprèstits estrangers.

Autocràcia i modernització en Rússia després de l'emancipació dels serfs.

A . La societat russa sota els tsars.

1. L'imperi rus,a. està governat de forma autocràtica pels tsars.b. és un país aliè als canvis econòmics i socials de la revolució industrialc. és un país de base rural

(1)36 milions de camperols, quasi en la seva totalitat serfs per un total de 40 milions d'habitants.

(2)conreus fets conforme a mètodes rudimentaris i tècniques agrícoles primitives que no van més enllà de la rotació triennal

(a)dona lloc a rendiments molt baixos, donada l'absència de ramaderia, escassesa d'adobs i forta dependència del mercat mundial.

(3)els successius creixements demogràfics no tenen altra eixida que l'acumulació de la mà d'obra en parcel·les cada vegada més reduïdes.

d. els tsars concentraven tots els poders(1)decideixen sobre la pau i la guerra(2)decreten les lleis(3)designen ministres i col·laboradors(4)posseeixen autoritat religiosa(5)no tenen limitacions parlamentaries o constitucionals(6)governen mitjançant l'Okrana (policia) i una burocràcia

complexa.e. a la noblesa se li reserven tots els llocs oficials en l'exèrcit i en la

burocràcia. Tenen el monopoli de la propietat de la terra.f. ens trobem, doncs, amb fórmules de privilegi estamental típiques de

l'Antic Règim.g. en aquesta societat aristocràtica no queda lloc per a la burgesia

(1)sense indústria i amb algunes professions liberals reservades als descendents dels nobles no era possible la formació d'una burgesia sòlida.

h. Alexandre II reconeix al final la necessitat de dues mesures: l'emancipació dels serfs i la industrialització. La segona no era possible sense la primera.

1

B . L'emancipació dels serfs

1.Al S XV, i per frenar l'emigració cap a les estepes meridionals i el despoblament conseqüent de les zones centrals, s'encomana als senyors l'administració del treball i residència dels camperols, fins aquells moments lliures.

2.Així al S XIX la gran majoria dels camperols son serfs.a. les seves categories i obligacions son de diferents tipus:

(1)serfs domèstics(2)serfs sotmesos a la corvea (treballs obligatoris)(3)serfs sotmesos al pagament d'una renda

3.més que una precària situació econòmica, el drama del servilisme radica en la indignitat del seu estat, en la seua ignorància total, i el seu enfonsament espiritual i físic.

4.el senyor pot administrar-los càstigs corporals, arrestar-los, enviar-los a Sibèria, canviar-los o vendre'ls. El dret més terrible es el de canviar les llistes de recluta militar (25 anys).

5.En varies ocasions s'havia estudiat la possibilitat de l'alliberament, però el problema era fonamentalment econòmic:

a. no podia decretar-se la llibertat sense acompanyar-la de l'entrega de terres, que per altra banda, els camperols consideraven seues, tot i que, acceptaven pagar rendes al senyor.

6.el "ukasse", o decret de 1861, estableix per fi la llibertat personal dels colons, que poden traslladar-se lliurement i gaudir de la seva casa i un tros de terra.

7.el decret emancipador no solucionà els problemes dels camperols:a. la redacció de la llei permetia els abusosb. els lots de terra que s'entregaven eren massa menutsc. l'agricultor, sovint, havia de tornar una part de les terres que treballavad. el preu que es fixà a la terra era excessiue. es feia responsable a l'aldea, el mir, el reintegrament dels préstecs.

(1)és passà d'estar lligat al senyor a estar lligat al mir.8.en esta situació s'ha de situar el progrés del capitalisme que descomposa a la

comunitat camperola en dos grupsa. kulaks i pobres, acabant els primers per dominar i manipular la comunitat

i aconseguir les millors terres.C . La industrialització.

1.Intervenció de l'Estata. A Rússia no va existir un grup adient d'empresarisb. el mercat va exercir poca pressióc. la industrialització pren la forma d'agullonades associades a fortes

inversions governamentals, valent-se de tres mecanismes:(1)política de preus: l'agricultura d'exportació donà l'acumulació

primitiva(2)inversions estrangeres: alemanyes i franceses sobretot que creen

una situació semicolonial.(3)endeutament de l'estat: recorre a entitats financeres estrangeres

donant lloc a una semicolonització financera.2.no abunden les gran fàbriques

2

a. més bé es una penetració entre les estructures capitalistes i la producció artesana.

3.paper essencial del ferrocarrila. amb capital estatalb. els materials s'importaven: obligava a les exportacions, deutes i vendre

cereals4.la industrialització es va fer en altres quatre sectors:

a. bancs en forma de S.A.b. desenvolupament del sector tèxtilc. desenvolupament de la metal·lúrgiad. petroli

5. EN DEFINITIVA: es una industrialització ràpida, concentrada, localitzada en el Bàltic i Moscou, però aïllada en un món rural amb estructures arcaiques.

6.segons Von Laue: la industrialització es va fer gràcies al sacrifici i austeritat del camperolat.

D) Moviments ideològics.-

1.Es poder distingir quatre corrents d'oposició política a l'autocràcia tsarista.a. un corrent liberal moderada formada per grans burgesos i propietaris. Es

una espècie de revolta dels privilegiats. Liberals de tipus occidental, que desitgen una democràcia, un parlament i temerosos del agreujament del problema agrari i obrer. Són el K.D.

b. un corrent revolucionari denominada populisme (narodniki), que es torna cap al món rural i basa el seu programa en l'entrega de terres al camperolat.

d. El partit socialista revolucionari o esserita (SR). Va recollir la tradició del populisme.

e. altre corrent revolucionari, projectat cap al món urbà i industrial, el socialisme marxista que va fundar el Partit Obrer Socialdemòcrata, el qual pretén una revolució social.

(1)dues tendències: una moderada que centra el seus objectius en la conquesta de llibertat política i altra més radical dirigida per Lenin que planteja una revolució so-cial.(Lenin s'oposa als populistes dient que Rússia ja no és un món agrari)

(2) diferències entre menxevics i bolxevics(i) els bolxevics no parlen d’un partit de masses sinó d’una

organització de revolucionaris professionals, molts actius i disciplinats(ii) els menxevics creuen que primer s’ha de fer una

revolució burgesa mentre que els bolxevics pensen que aquesta ha de ser de caràcter socialista dirigida pel proletariat.

Ampliació dels moviments ideològics. Tema 4 del llibreL'anarquisme.

3

a. refusa en bloc el procés d'industrialitzaciób. prefereix un mon agrari de petites cèl·lules de poblacióc. moviment d'escassa coherència doctrinal.d. centren les seves activitats en un sindicalisme pur, apartat de la vida política.e. Bakunin, Kropotkin i Elisee Reclús.f. trobem sempre en els escrits una vessant moral, en la qual s'exalta la llibertat de l'individu, ateisme radical, tot i admetre la pluralitat de cultes, educació popular.g. des del punt de vista polític:

(2)eliminació de l'Estat, sempre repressiu(3)la desaparició dels exèrcits(4)creença en la revolució camperola, feta des de baix, de forma espontània.(5)refús de tot poder, tota autoritat.

h. la societat s’estructurarà sobre comunes autònomes(1)propietat col·lectiva(2) Bakunin proposava la col·lectivització de les eines de treball, el capital i la terra però no

els fruits: anarco-col·lectivisme(3) Kropotkin, Reclús formulen l'anarco-comunisme: els fruits també estaran

col·lectivitzats.

El marxisme

a. màxima altura del socialismeb. Manifest Comunista i El Capital com a obres fonamentals.c. Marx aplica al capitalisme un mètode d'anàlisi dialèctic

(1)es recolza en el principi de contradicció(2)cada cosa duu en si mateix la pròpia contradicció, la ruïna.(3)la dialèctica es l'estudi de l'encadenament de les contradiccions que engendra la història.(4)així, el marxisme, seria l'explicació dialèctica del capitalisme.

d. idees fonamentals de la seva concepció de la història:(1)materialisme històric

(a)relació dialèctica o de tensions i influències mútues entre la base econòmica (infrastructura) i la ideologia jurídico-política (superestructura).

(b)l'economia es el fonament de la història(c)la societat es munta sobre relacions de producció.(d)un canvi econòmic provoca un canvi en la superestructura(e)la relació es mútua però es l'economia la que desenvolupa el paper predominant.

(2)lluita de classes(a)els homes no actuen aïllats ans en grups socials que condicionen els individus(b)en estar la societat organitzada en relacions de producció, la funció de l'individu

ve donada per la seva posició en la divisió del treball. Tots els qui es troben en les mateixes situacions formen una classe. Els uneix una mateixa relació amb els mitjans de producció.

(c)la hostilitat de les classes socials es un fet històric.

4

(d)la història es doncs una lluita entre opressors i oprimits.(e)Engels parla de tres formes de lluita de classes: econòmica (reformes parcials en

salaris, vivendes...); política (lluita pel poder); ideològica (presa de consciència)(3)dictadura del proletariat

(a)Marx parla d'una dictadura transitòria que servirà per a desmuntar el capitalisme. Una vegada aconseguit l'estat anirà reduint progressivament el seu paper.

(4)societat sense classes(a)la relació amb els mitjans de producció, una vegada col·lectivitzats, serà la

mateixa per a tots els individus.(b)es produirà una triple reconciliació:

i)camp-ciutatii)home-treballiii)treballs intel·lectuals i manuals

(c)Marx refusa filosòficament el valor de mercat del liberalisme econòmic.i)per ell el valor d'un objecte es el valor del treballii)el capitalista paga la força de treball però l'obrer produeix més que el seu

salari: plusvàlua.

La I Internacional(1)en 1864 es funda la Primera Internacional

(a)associació que postula la solidaritat entre el obrers i senyala la finalitat de la conquesta del poder polític per part del proletariat(2)Marx es va imposar amb la dialèctica

(a)senyalà que la conquesta del poder hauria de ser obra dels propis obrers(b)no podia ser indiferent a la conquesta del poder

(3)el debilitament i desaparició de la I Internacional va ser obra de l'atac per part dels governs i de les pròpies dissensions internes.(Marx-Bakunin)(4) Diferencies entre Marx i Bakunin

(1)tenia arrels personals, però anarquisme i marxisme tenien greus diferencies(a)diferent concepció de la història

i)Marx parla de classes, entitats supraindividuals. Bakunin centra l'atenció en l'home

(b)protagonistesi)Marx pensa que la revolució social ha de preparar-se i serà protagonitzada

pel obrer industrials. Bakunin considera als camperols com les masses revolucionaries per excel·lència i es més espontani. (l'anarquisme es va difondre més per països de base agrària)

(c)l'estat i el poderi)Marx postula la dictadura del proletariat i Bakunin refusa tota forma de

poder.(d)el joc polític

i)els marxistes accepten el joc polític intervenint en eleccions i parlaments. Els anarquistes abominen de la política i les eleccions.

Significat de tota aquesta situació socioeconòmica.

5

A. dependència i retardB. la societat russa anterior a la revolució, malgrat l'alliberament servil, ha creat

condicionants negatius a curt termini i difícils de superar per a les exportacions agràries i els seus recents propietaris.

1.la conversió del serf en home lliure l'obliga a comprar la parcel·la que es salda amb anualitats incrementades per l'impost reial

2.està situació es dona en un camp de propietats menudes degudes a la pressió demogràfica

3.el progressiu accés a la propietat de les terres no va a garantir una millor distribució.

C. en contrast amb aquesta situació camperola, i gràcies a la importació de capital i tècnica estrangers, el sector industrial, conforma un proletariat modern

a. fortament vinculat al món ruralb. solidari amb les reivindicacions del món ruralc. fàcil espontaneïtat i proclivitat a la revolta i la lluita violenta

D. en definitiva: dualisme molt marcat entre el món del treball i l'oligarquia.E. Trotsky insisteix en que l'infortuni del règim tsarista es fruit d'eixa dicotomia.F. els intents del liberalisme rus d'implantar un règim parlamentari i de proclamar una

constitució suposaven1. una occidentalització excessiva2. una formula específicament burgesa,3. els interessos econòmics tradicionals i l'anquilosament de les institucions

públiques es mostraven oposats o amb símptomes d'ineficàciaG. serà un nou partit: el social-demòcrata, marxista, forjat amb membres de “l'intelligentsia”

(“inteligencja" com aquells membres educats de la població que assumeixen un rol de lideratge com acadèmics, professors, clergat, enginyers). i membres de la burgesia, identificat amb la classe obrera, el única capaç d'una oposició intransigent i eficaç.

H. Serà el doble conflicte provocat per la crisi econòmica de 1901-1903 i per la derrota front al Japó en 1905 (la guerra es va estendre des de 8/2/1904 al 5/9/1905) allò que permeta la proliferació de tensions socials demostrant la mala i inservible organització estatal.

La Revolució de 1905.-

6

A. En desembre esclaten vagues violentes en Bakú, Moscou i Sant Petersburg. El 22 de gener de 1905 es produirà el fet dramàtic del Diumenge Sagnant (22/1/1905).

B. La repressió militar provocà la unió tàctica de la burgesia i el proletariat urbà.C. Durant la primavera continuen les vagues i manifestacions que es van fent generals de

setembre a octubre. El 26 de juny es 1905 tindrà lloc el famós motí del cuirassat Potemkin.D. el 30 d'Octubre de 1905, un manifest imperial anuncia:

1.la CONCESSIO DE LLIBERTATS PUBLIQUES2.l'EXTENSIÓ DEL DRET DE VOT A TOTES LES CLASSES3.la INSTITUCIO D'UNA DUMA LEGISLATIVA

E. és un document ambigu perquè silenciava el paper constituent de la Duma o Parlament, però constituïa un retrocés considerable del principi aristocràtic.

F. Problemes1.després es va elegir una espècie de cambra alta favorable al tsar que boicotejava

les decisions de la cambra baixa.2.Poc a poc la Duma anà perdent competències.3.la reforma agrària propiciada per Stolypin centrada en la propietat privada i en la

reducció de la propietat del mir als camps provoca un augment transitori de riquesa però també una consciència mes profunda de les desigualtats socials.(molts petits propietaris acabaren venent les terres als kulaks)

4.s'accentuà la pressió sobre les nacionalitats no russes (Polònia, Finlàndia i Ucraïna).

5.la figura del tsar ha anat perdent prestigi i popularitat6.la intervenció en la I Guerra Mundial en un principi va augmentar la cohesió

interna però el seu allargament va posar de manifest els mals de fons (Lenin assegura en eixos moments: "el tsar fa el més bonic regal a la revolució") (El president de la Duma diu: "Tsar, no obligeu al poble a triar entre vos i la salvació del poble")

La revolució de 1917 (dues fases, una en febrer i l’altra en octubre)

A. La participació russa en la guerra es una cosa inexplicable.1. Però Rússia havia anat demanant uns crèdits principalment francesos el que la

obligava a entrar en el conflicte. Estos crèdits pensaven ser utilitzats per acabar amb les reformes i tornar a l'autocràcia.

B. L'entrada en guerra suposà la dissolució de la Duma, el reforçament de la autocràcia i una ona de paneslavisme que no tenia oposició

C. En 1915-16 comencen les oposicions1. pel malestar en el nivell de vida2. en política apareix l'oposició liberal i la bolxevic3. La situació econòmica era crítica doncs el bloqueig econòmic havia suposat una

escassesa d'abastament i crisi agrària.(1) Amb això els obrers veieren tancar fàbriques i els agricultors

7

sofriran una crisi de subsistència.D. Açò es manifestà en vagues i protestes que passaren al propi exèrcit

1. l’exèrcit sofria una guerra cruel i una falta d’abastiment per les deficiències en els transports i en intendència.

2.Este exèrcit, al principi, era de camperols però després serà de las zones més riques del país i obrers de les indústries bàsiques, no de les de armament.

E.. Els especuladors eren els únics que treien beneficis.F. En aquest context comença a organitzar-se una oposició de doble caràcter:

1. burgés-liberal que sols fa atacs verbals per por al desplaçament per les masses.2. socialdemòcrata, especialment els bolxevics i Lenin

a. denunciant la guerra imperialista b. llançant la idea de convertir la guerra en una revolució internacional els

focus de la qual estarien en Rússia, l'anella més dèbil del sistema.c. molts dirigents estaven exiliats o deportats en Sibèria. Per això esta

oposició tampoc era molt eficaç.G. l'origen de la revolució cal buscar-lo en els moviments espontanis que donaran lloc a

febrer de 1917.1. La situació en les ciutats era molt crítica per la falta d'abastiment, repressió, etc.

Cal afegir les derrotes militar i les víctimes del front. A més el règim s’estava desintegrant i hi havia conspiracions.

2. El dia 23 de febrer de 1917 comença la revolució a Petrograd. Vore foto.3.En febrer, obrers amotinats en les ciutats foren reprimits a. açò exaspera la protesta a la qual s'uniran els soldats. 4. El dia 27 de febrer es produeix una vaga general i la guarnició de la capital es va

amotinar.b. Als obrers s'uniren els reservistesc. els comitès de soldats, no reprimiren les manifestacions populars

H. així els membres de la Duma, liberals-burgesos s'uneixen en un Comitè Provisional del que sorgiria el Govern Provisional (els diferents grups polítics i els soviets canalitzaren els moviments)

(1) derrocà al tsar i formà un govern provisional presidit pel príncep Livov, inspirat sobretot pels grups liberal, amb el partit KD al front..

(2) Optaren per constituir un govern cada vegada menys monàrquic.(3) Cal tenir present que al carrer també estaven els soviets els quals havien ajudat

també a canalitzar els diferents moviments espontanis.

I. En febrer, doncs, domina la burgesia liberal dubtosa1. promet reformes polítiques (llibertat d’opinió, de premsa, de reunió), socials

(jornada laboral de vuit hores, drets sindicals...) i promet una assemblea constituent que havia d’eixir de les eleccions convocades el 12 de novembre.

2. però no la convoca amb rapidesa i pensa que amb la promesa es tornaria la moral als combatents per a seguir lluitant en la primera guerra mundial

3. Però eixa idea topà amb el creixement dels soviets que ressorgien amb el de 8

Petrograd (Sant Petersburg) al front.a. Eren de diputats, obrers i de soldatsb. el que trenca les bases de la guerra i la organització de l'exèrcit antic.c. Aquests començaren a organitzar un contrapoder que va fer que no

funcione el govern kadete i es descomposed. A açò s'afegia la descomposició de l'Estat que mancava de mitjans per a

continuar la guerra e. una oposició popular que volia una pau ràpida amb el Soviet de S.

Petesburg al front.f. es produïen confraternitzacions en el front.

4.En aquesta situació , Wilson decideix intervenir en la guerra.5. Les pròpies potencies occidentals buscaren una opció al govern provisional dèbil

que es centrava en Kerensky, socialdemocrata moderat, home partidari d’aprofundir les reformes però no d’acabar amb la guerra.

6. Si que es cert que s'aconseguiren certes mesures:a. es suprimeix la policia política dels tars i reforma del codi civil.

J. El fet important i decisiu és la crida dels soviets a una pau ràpida.a. El protagonisme el tenien els menxeviques als soviets i en l'exèrcit els esserites.b. els bolxevics estaven desorganitzats i al front sols estaven joves inexperts doncs

els líders estaven exiliats.c. Trostky estava més pròxim als menxevics i Lenin havia viscut exiliat a Suïssa des

de la revolució de 1905.d. Quan Lenin arriba a Rússia a través de Finlàndia el dia 3 d’abril canviaren les

coses doncs llança unes consignes diferents (Son les anomenades "Tesis d'abril").(1) parlant d'una revolució socialista immediata.

(2) capaç de desencadenar una onada revolucionaria internacional.(3) es va mostrar partidari de retirar el suport dels soviets al govern

provisional i prendre el poder per la via insurreccional.(4) tot el poder per als soviets(5) la pau immediata(6) la terra per qui la treballe.

(i) aquesta suposava una certa reforma de l'ortodòxia marxista però el creixent personalisme camperol va obligar a Lenin a modificar la seva estratègia per a posar en primer lloc als camperols.

e. connecta amb la gran majoria de la població que vol posar fi a la guerra i demanen ja terres

K . Per entendre la situació en què s’hi troba el govern provisional i perquè no podia ser una opció vàlida de futur s'ha de tindre en compte

a. els excessos que va cometreb. la falta de autoritatc. la falta de base social d. el descontent populare. la petició de dimissió dels ministres

L. al final es produeixen els xocs entre els KD i els soviets. 9

a.El vertader centre director es el Soviet de S. Petesburg.M. A primers de maig es produeix la caiguda del govern provisional

a. es forma un nou govern amb 6 socialistes (dos menxevics, dos esserites i dos independents).

b. l'únic partit no compromés son els bolxevics.c. Així, quan el nou govern no acabe la guerra, no solucione res i a més emprenga

una ofensiva fracassada, llavors la oposició popular es posa a favor dels bolxevics(1) únics en contra de la guerra(2) que volen una democratització ràpida(3) i entregar terres.

d. D’aquesta manera, de febrer a octubre, el partit bolxevic va saber estar al marge dels governs i corregir els seus propis programes mitjançant les tesis d'abril. Per altra part, els menxevics es mantenien en un punt ambigu ja que volien frenar el poder dels soviets i no tenien clar el problema camperol.

N. En juliol-agost es produeix un cop d'estat dretà (el del general Kornilov) (vore document) que Kerenski aconsegueix véncer amb l’ajut dels soviets i dels bolxevics sobretot.

O. En setembre es recullen ja els fruits d'obtenir la majoria en el soviet de Petrograd. P. Es ara, quan, utilitzant les mobilitzacions, es decideix donar un cop d'estat, quan

s'obri el segon Congrés Panrus de Soviets de Diputats, Obrers i Soldats. Els mariners de la base de Kronstadt es rebel·len seguint les ordres de Lenin. S’alcen obrers armats dels barris controlats pels bolxevics

Q. tot acaba amb l'assalt al Palau d'Hivern (vore document)a. es combinaren una conspiració estudiada b. i manifestacions i mobilitzacions més o menys espontànies.

R. es destitueix al govern provisional i es dona el poder a aquest segon congrés que establí tres drets:

1. pau justa2. repartiments de terra3. creació d'un Consell de Comissaris del Poble, provisional abans de convocar a la

Assemblea Constituent que havia d’eixir de les eleccions del 12 de novembre de 1971.S. Una vegada fetes les eleccions guanyen els esseritesT. prompte es produeix el xoc d'estos amb el Consell Provisional i aquest últim dissol

l'Assemblea Constituent.U. El Juliol de 1918 s'aprova una Constitució i s'acorda la estructura federal donant

lloc a l’URSS.J. Primeres mesures revolucionàries (doc 13 pg 141 llibre antic)

-expropiació de les terres de la Corona, del’Església i de la noblesa- control obrer sobre les empreses que tingueren més de cinc treballadors- nacionalització de la banca

La guerra civil i les seues repercussions.

A. apareixen centres de resistència front al règim bolxevic.

10

1.alguns provenen de regions que emparant-se en l'estructura federal desitgen la independència.

2.altres son militars fidels a l'herència tsarista i que organitzen l'anomenat exèrcit blanc.

B. Aquesta situació obliga a una organització peculiar de l'economia i els dirigents bolxevics son obligats a anar més enllà o més de pressa del que haurien desitjat.

1.comunisme de guerra(1)és imprescindible incrementar la producció(2)la situació en el camp és dramàtica(3)el menjar era la primera necessitat(4)la guerra civil i l'hostilitat estrangera obliguen també a aquesta

actuacióc. nacionalització del comerç i de la gran indústriad. militarització del treball (dissabtes comunistes)e. taxació dels preusf. l’apoderament per part de l’estat de collites i ramatg. centralització progressiva

2.caos econòmic es el resultat

Evolució de l'URSS

A. Constitució de l'Estat soviètic1.el nou estat es menys extens que el imperi i per altra part s'allunya del centralisme

moscovita amb la finalitat de construir un estat federala.7 estats federalsb. Repúbliques autònomesc. territoris autònoms

2.en 1924 s'aprova la nova Constitució que configura un estat nou3.la cèl·lula funcional és el soviet4.òrgans suprems regulen la vida de l'Estat soviètic

a. el Congrés dels soviets o Soviet Suprem(1)equivalent als parlaments occidentals(2)dues cambres: el Consell de la Unió i el Congrés de les

Nacionalitats(3)representació dels diferents territoris

b. el Presídium c. Consell de Comissaris del Poble

(1)equivalent al govern(2)no tots els membres tenen la mateixa categoria

(e)els Comissaris de la Unió tenen jurisdicció en tot el 11

territori de la URSS(f)els Comissaris de les Repúbliques s'ocupen de temes dels

seus territoris. 5.Estructura federal, sufragi indirecte i soviets en substitució de partits6.la Constitució de 1936 introdueix canvis

a. reforçament del caràcter federal en igualar les atribucions de les dues cambres del Soviet Suprem

b. sufragi universalc. col·lectivització de campsd. potenciació del partit únic

7.la Constitució presenta també una enumeració de drets però no sentencia la desaparició de l'Estat.

La N.E.P.A. les penúries de la guerra i situacions cojunturals fan que la classe camperola actue contra

el governB. els dirigents bolxevics es dividiren en dos grups

1.una dreta partidària de solucions més moderades2.una esquerra dirigida per Trotski partidària dels purisme3.en mig d'ambdues, Lenin i Stalin, que es decidiren per la primera postura i

acceptarena. la conveniència d'imposar un ritme més lent a la instal·lació del

comunisme b. la necessitat d'una etapa transitòria de respecte a la propietat privada i al

lliure intercanvi de productes.C. la NEP suposà l'abandonament, temporal, de l’ideari col·lectivista i la tornada a formes

de capitalisme controlat per tal d'estimular la producció.1.els dirigents asseguren que es una fase transitòria i que en tot cas els instruments

bàsics de l'economia no son privatitzats.D. la pràctica econòmica es basa en:

1.l'estat assumeix la planificació de tot el sistema productiu 2.l'estat es reserva el control dels mitjans de producció, transports, banca, grans

indústries, comerç exterior3.deixa certa llibertat d'acció a la iniciativa privada4.es restablí l'ús de la moneda5.es va permetre, dintre d'uns límits, el comerç privat6.restabliment de la propietat privada7.els camperols son autoritzats a disposar lliurement dels seus productes després

d'entregar la quota.E. el resultat és la reactivació de l'economia

De Lenin a Stalin

12

La creació de la Tercera Internacional (doc 19 i 21 pg 145 llibre antic)

A) Caràcter de l’internacionalismeB) Creació de la Komintern i els 21 punts que havien de complir tots els partits que volgueren

intergrar-s’hi. (document pg 144)a. La Primera Internacional es va crear l’any 1864b. La Segona Internacional es va crear l’any 1889

C) Expansió de la Revolucióa. 1919: Lliga Espartaquista i intent de revolució a Alemanya. Va acabar amb la mort

de destacats dirigents com ara Karl Liebknechtg i Rosa Luxemburg.b. Cas d’Hongriac. Cas d’Espanya i el trienni bolxevic (1918-21) a Andalusia amb revoltes camperoles,

l’ocupació de finques i control de municipis pels comités de vaga i la vaga de la Canadenca (1919) a Barcelona.

Els últims dies de Lenin

A. Lenin, després del seu primer atac dicta un testament polític1. reconeix en eixe testament que ell veia un perill d'escissió en el Comitè Central i

que la relació entre Stalin i Trotski era la part essencial d'eixa escissió. (Pg. 87 del llibre de Carr) (document pg 145) (biografies dels dos, pg 145 i 146)

2.Stalin no era molt ben vist per Lenin i havia estat acumulant molt de poderB. Trotski devia la seva posició a Lenin i així, una vegada desaparegut políticament Lenin,

per malaltia, es queda aïllat.C. Els altres tres dirigents més destacats: Zinoviev, Kamenev i Stalin s'uniren amb la

determinació d'impedir l'engrandiment de Trotski.D. En el fons hi havia un debat ideològic (Gran Debat que es va desenvolupar entre 1924 i

1928) sobre el que hauria de ser la futura URSS.1. El triunvirat era partidari de continuar amb l’engrandiment de l'aparell de l'estat

amb tot el que això comporta i la possibilitat del socialisme en un sol pais.2. Trotski en canvi era partidari d'una major democratització i una menor

burocratització, l’abandonament de la NEP i la revolució permanent.E. davant eixe debat, el triunvirat va optar per fer el màxim de concessions a Trotski en les

questions de principi, per aïllar-lo en l'oposició, per a passar després a la guerra oberta.F. Ara es quan es produeix la mort de Lenin el 21-1-1924.

L'ascens de Stalin

A. Stalin i les seves tesis va cobrant força poc a poc1.Substitució del partit d'èlit de Lenin pel partit de masses de Stalin2.creença en la infalibilitat del partit i de Stalin i per tant, el qui no seguira la línia

13

oficial, era considerat un heretge.3. i Trotski fou considerat, amb o sense fornament, un heretge i per tant va sofrir

l'atac del partit.a. hi havia fonaments, com fou la qüestió anteriorment esmentada a propòsit

del socialisme en un sòl país(1) Stalin pensava que era possible(2) Trotski pensava en la necessitat de la revolució mundial.

4. Així Stalin anava concebent una Rússia diferent: autosuficient, transformada i econòmicament independent, que es corresponia amb els canvis que estaven donant-se en l'escena econòmica.

B. Una vegada desaparegut Trotski, el triunvirat es converteix en una batalla oberta, batalla que guanyarà Stalin el 1927 quan aconsegueix el poder.

1.la qüestió de la batalla fou si era convenient seguir concedint privilegis al camperolat o, començar a prioritzar la indústria, explotant el camp.

2.Guanyarà aquesta última posició que defenia Stalin.

L'era de la planificació.

A. Amb l'eliminació de Trotski, Stalin decideix el pas a una nova etapa en l'edificació de l'Estat Soviètic.

B. Amb Stalin es va establir un poder autoritari, a les mans d’un dictador, amb un centralisme absolut i poca participació democràtica. Stalin es desfà de tots els opositors expulsant-los del país o condemnant-los a mort.

1. el sistema estalinista imposa la primacia absoluta de la ideologia comunista2. el partit es converteix en una estructura monolítica amb una línia oficial de

pensament. 3. Stalin es va servir de la burocràcia i es va crear una nova classe social, la

Nomenklatura (planificadors, directors d’empreses, gerents de cooperatives, arquitectes i dirigents del partit vinculats a l’organització i l’administració de l’estat) els quals tenien accés a certs privilegis.

4. Es va fomentar el culte a la personalitat5. En cultura destacar la censura i el realisme socialista.

C. la política econòmica es va orientar cap a la construcció d’una societat sense propietat privada i el control estatal de tot l’aparell productiu (documents pag 147)

1. A partir de 1928, els plans quinquennals suposen la fixació de directrius per a l'economia gràcies al control de la indústria i la col·lectivització.

a) El Pla l’elabora el Gosplanb) l’objectiu era l’URSS en un país plenament industrial i fer del sector

agrari un nucli extraordinari de producció.c) ara bé, els objectius rarament s’assolien.

2. El primer Pla Quinquennal (1929-33) a) es van col·lectivitzar els bens immobles, els transports i els instruments

financers.

14

b) Tota la indústria fou nacionalitzadac) la col·lectivització massiva de l’agricultura va començar el 1929

mitjançant la creació de kolkhozos i sovkhozos.(activitat pg 148-149). La coerció va ser utilitzada freqüentment.

3. Els capitals per al creixement industrial es van obtenir de l’agricultura, la minera i altres activitats primaries

a) això va dur a una desigualtat important entre els dos sectors.b) el nivell de vida de la gent no va augmentar, inclús en els primers temps

va hi haure moments d’escassetat duríssims.c) però va comportat la industrialització de l’URSS en deu anys.

D) El terror stalinista.1. Stalin va utilitzar l’eliminació política i en alguns casos també física dels

dissidents reals o suposats. Així, al llarg de la dècada de 1930 es va iniciar una repressió generalitzada coneguda com l’època de les purgues.

a) La poderosa NKVD (serveis de seguretat), hereva de la Txeca en fou l’instrument

b) entre 1936 i 1938 van tenir lloc els processos de Moscou que va costar la vida a milers de persones.

c) Amb aquesta política Stalin va jutjar, va condemnar, va executar o va enviar a camps de concentració milers de ciutadans soviètics.

d) Es va crear un sistema penitenciari conegut amb el nom de gulag.i) Es calcula que van ser executades unes 700.000 persones i uns dos

milions van ser enviats als gulags.

15