VOL_P_MEX

Projecte

Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2011

MEMRIA EXPLICATIVA

SUMARI

Primera part - Introducci i caracterstiques del Pressupost ............................................................................ 5 1. 2. Presentaci ...................................................................................................................................................... 7 El pressupost i el seu marc delaboraci ........................................................................................................ 11 2.1. Marc normatiu ........................................................................................................................................ 13 2.2. Un pressupost que sorienta als resultats .............................................................................................. 15 3. mbit institucional dels pressupostos ............................................................................................................. 19 3.1 Criteris per a la delimitaci de lmbit institucional dels pressupostos ................................................... 21 3.2 Lmbit institucional dels pressupostos del sector pblic de la Generalitat ............................................ 23 3.3 Les entitats no majoritries del sector AP-SEC de la Generalitat .......................................................... 30 4. Estructures pressupostries ........................................................................................................................... 33 4.1. El pressupost dingressos ...................................................................................................................... 36 4.2. El pressupost de despeses .................................................................................................................... 52 4.2.1. Lestructura institucional i orgnica ............................................................................................ 52 4.2.2. Lestructura per programes ........................................................................................................ 73 4.2.3. Lestructura econmica .............................................................................................................. 81 5. El Projecte de llei de pressupostos i el Projecte de llei de mesures fiscals i financeres ................................. 97 5.1. El Projecte de llei de pressupostos ........................................................................................................ 99 5.2. El Projecte de llei de mesures fiscals i financeres ............................................................................... 100 6. Documentaci que acompanya al Projecte de llei de pressupostos ............................................................. 103

Segona part - Les principals xifres dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i les poltiques de despesa .............................................................................................................................................................. 111 7. Context econmic i financer i prioritats estratgiques .................................................................................. 113 7.1. El context econmic i financer ............................................................................................................. 115 7.2. Les prioritats estratgiques .................................................................................................................. 123 8. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 ...................................................................... 131 8.1. Els pressupostos consolidats del sector pblic de la Generalitat de Catalunya ................................... 133 8.1.1. Els ingressos i les despeses consolidades .............................................................................. 133 8.1.2. La despesa i les dotacions de personal del sector pblic de la Generalitat ............................. 142 8.1.3 Les poltiques de despesa ....................................................................................................... 146 8.1.4 Lacord estratgic .................................................................................................................... 209 8.1.5 La perspectiva de gnere ........................................................................................................ 211 8.2. Els pressupostos consolidats del sector Administraci pblica de la Generalitat, en termes del SEC 213 8.2.1 Definici del sector Administraci pblica de la Generalitat .................................................... 214 8.2.2 Els ingressos i les despeses consolidades del sector pblic en termes SEC .......................... 216 8.2.3 El compte financer en termes del SEC .................................................................................... 223 9. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius .............................................................. 229 9.1 Els pressupostos per subsectors ......................................................................................................... 231 9.1.1 El pressupost de la Generalitat ................................................................................................ 231 9.1.2 Els pressupostos del Servei Catal de la Salut, lInstitut Catal de la Salut i lInstitut .................. Catal dAssistncia i Serveis Socials ..................................................................................... 244 9.1.3 Els pressupostos de les entitats autnomes administratives ................................................... 251 9.1.4 Els pressupostos de les entitats autnomes comercials i financeres ...................................... 255

3

9.1.5 Els pressupostos de les entitats de dret pblic ........................................................................ 258 9.1.6 Els pressupostos de les societats mercantils........................................................................... 263 9.1.7 Els pressupostos dels consorcis .............................................................................................. 268 9.1.8 Els pressupostos de les fundacions ......................................................................................... 273 9.2 Els pressupostos per agrupacions ....................................................................................................... 277 9.3 Els pressupostos dels grups corporatius ............................................................................................. 280 9.3.1 Els pressupostos del grup corporatiu de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals ...... 280 9.3.2 Els pressupostos del grup corporatiu de lInstitut Catal de la Salut ....................................... 282

4

PRIMERA PART INTRODUCCI I CARACTERSTIQUES DEL PRESSUPOST

5

1. PRESENTACI

7

Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 1. Presentaci

La memria explicativa del Projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici 2011 t com a objectiu proporcionar una visi sinttica daquests, aix com facilitar-ne la seva comprensi. La memria sestructura en dues parts. En la primera es tracten els aspectes ms formals i destructura del Projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2011, mentre que en la segona es presenten el context econmic i financer en qu semmarquen els pressupostos i els seus trets ms significatius, fent especial mfasi en les principals rees dactuaci i en les diverses poltiques de despesa i destacant les xifres agregades ms importants, tant referides al conjunt del sector pblic de la Generalitat com a cadascun del seus subsectors. Des del punt de vista metodolgic, els pressupostos per al 2011 sinscriuen en el marc del que es coneix com la pressupostaci orientada a resultats que es va posar en marxa a la Generalitat de Catalunya en lexercici 2006. Amb aquesta orientaci es persegueix atorgar una visi estratgica als pressupostos en el sentit de posar laccent en els objectius que es pretn aconseguir amb lacci pblica i forar la reflexi sobre la forma ms efica i eficient per assolir-los. Aix t una traducci en un esfor en el procs delaboraci per tal de millorar la informaci dobjectius que acompanya la informaci financera i que ha de permetre relacionar els recursos assignats amb els resultats assolits. Daltra banda, pel que fa al seu permetre de consolidaci, inclou les entitats de diferent naturalesa jurdica que integren el conjunt del sector pblic de la Generalitat, donant daquesta manera ple compliment al que estableix lEstatut dAutonomia de Catalunya en relaci a labast institucional dels pressupostos. Cal tenir present que lelaboraci dels pressupostos per al 2011 ha estat condicionada per la situaci de prrroga pressupostria com a conseqncia de la dissoluci del Parlament i la convocatria deleccions que es van celebrar el dia 28 de novembre de 2010. En la primera part daquesta memria sexplica el marc delaboraci dels pressupostos de la Generalitat per al 2011. En la resta dapartats es fa referncia a lmbit institucional dels pressupostos, a les estructures pressupostries dingressos i despeses, als principals aspectes dels textos articulats del Projecte de Llei de pressupostos i del Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres, aix com a la documentaci que acompanya el Projecte de Llei de pressupostos per al 2011.

En la segona part de la memria es fa una breu descripci del context econmic i financer en qu sinsereix lelaboraci dels pressupostos, aix com de les prioritats del Govern que

9

Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 1. Presentaci

incorporen. La resta dapartats es dediquen fonamentalment a presentar les xifres d'ingressos i despeses des de diversos punts de vista en funci dels diferents mbits rellevants per a lagregaci de la informaci. En primer lloc, es presenten les dades del total del sector pblic de la Generalitat i sexpliquen les poltiques de despesa, detallant les principals actuacions a realitzar l'any 2011. Tamb es mostra quines sn les entitats que intervenen en lexecuci daquestes poltiques i sanalitzen les variacions pel que fa al volum de recursos assignats respecte lany 2010. En segon lloc, es presenten les dades consolidades de la Generalitat de Catalunya i totes les entitats incloses al sector administracions pbliques d'acord amb les normes del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals (SEC), les quals sn emprades per calcular el resultat pressupostari a partir del qual sha de verificar el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostria que li corresponen a la Generalitat.

A continuaci es repassen les principals variacions dels pressupostos per cadascun dels subsectors que integren els pressupostos de la Generalitat.

Finalment, es presenten els pressupostos per agrupacions departamentals i els dels grups corporatius de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de lInstitut Catal de la Salut, que inclouen, a ms de la capalera del grup, totes les entitats que en depenen

10

2. EL PRESSUPOST I EL SEU MARC DELABORACI

11

Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 2. El pressupost i el seu marc delaboraci

El pressupost s lexpressi quantificada, conjunta i sistemtica dels ingressos i despeses previstos duna organitzaci per a un exercici econmic. En lmbit del sector pblic, lelaboraci del pressupost recau en el Govern i la seva aprovaci correspon al Parlament. Es tracta, doncs, del reflex financer de lestratgia poltica dun govern definida a travs dun procs de presa de decisions i dassignaci de recursos a partir de les relacions entre les forces poltiques i socials del pas. El document pressupostari t, per tant, un triple vessant jurdic, poltic i comptable.

El pressupost s un document jurdic perqu la seva aprovaci adopta la forma de llei de la qual es deriven drets i obligacions de carcter general. Es tracta duna llei per a la qual la iniciativa legislativa est reservada al Govern -que s, alhora, lnic legitimat i obligat a presentar un Projecte de llei de pressupostos-, que gaudeix de preferncia en la seva tramitaci i que t una vigncia temporal limitada a cada exercici pressupostari.

Com a document poltic el pressupost s el reflex de les prioritats del Govern que es manifesten tant en la determinaci del nivell i la composici dels ingressos com en lassignaci daquests al finanament de les diverses poltiques de despesa. Si lactivitat financera pblica t per objecte satisfer determinades necessitats, el punt de partida ha de ser lassignaci dels recursos disponibles a aquestes necessitats. Aix, el pressupost pblic s lexpressi xifrada anual dels objectius del Govern, s a dir, les poltiques pbliques que aquest desenvolupar.

Finalment, el pressupost tamb es pot analitzar com un document comptable ja que selabora, sexecuta i es liquida dacord amb una estructura i unes normes de comptabilitat pblica.

2.1.

Marc normatiu

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 selaboren en el marc de lEstatut dAutonomia de Catalunya, aprovat mitjanant la Llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol, el qual dedica el captol II del ttol VI al pressupost de la Generalitat. En concret, l'article 212 disposa que el pressupost de la Generalitat t carcter anual, s nic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i tamb els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Tamb es disposa que correspon al Govern la seva elaboraci i execuci, i al Parlament, examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo.

13


Aix mateix, a l'article 214 s'estableix que correspon a la Generalitat l'establiment dels lmits i les condicions per assolir els objectius d'estabilitat pressupostria dins dels principis i la normativa de l'Estat i de la Uni Europea.

Addicionalment, cal esmentar un altre conjunt de normes de referncia en matria pressupostaria. En primer lloc el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual saprova el text refs de la Llei de finances pbliques de Catalunya (LFPC), que en el seu article 29 estableix que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya inclouran la totalitat de les seves despeses i ingressos, aix com els de les entitats autnomes i empreses pbliques. Tanmateix, en larticle 30 sestableix que el pressupost de la Generalitat sajustar all que amb carcter general es disposi per al sector pblic de lEstat. Lelaboraci dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a lany 2011 tamb est condicionada per la situaci de prrroga pressupostria, com a conseqncia de la dissoluci del Parlament i la convocatria deleccions, que es van celebrar el dia 28 de novembre de 2010. Dacord amb la LFPC (article 33), en el supsit que l1 de gener, per qualsevol motiu, no results aprovat el pressupost, es considerar prorrogat automticament el de lany anterior en els seus crdits inicials fins a laprovaci i la publicaci dels nous en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. En aplicaci daquest precepte es va dictar el Decret 109/2011, d'11 de gener, pel qual s'estableixen els criteris d'aplicaci de la prrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010 mentre no siguin vigents els del 2011, en base al qual sha regit la gesti pressupostria fins a laprovaci dels pressupostos per al 2011. Daltra banda, els pressupostos de la Generalitat selaboren en el marc de les normativa europea i espanyola en matria destabilitat pressupostria. s a dir en el marc del Pacte destabilitat i creixement europeu i de la legislaci que el desenvolupa: el Reial Decret Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, que aprova el text refs de la Llei destabilitat pressupostria i la Llei orgnica 5/2001, de 13 de desembre, complementria a la Llei general destabilitat pressupostria, segons la redacci de la Llei 3/2006, de 26 de maig de reforma de la Llei orgnica 5/2001. Dacord amb lanterior normativa vigent en matria destabilitat pressupostria segons la qual, aquelles administracions pbliques que no compleixin el principi dequilibri pressupostaris (dacord amb la normativa SEC) han de presentar un pla de sanejament amb un horitz de compliment a mitj termini; aquests pressupostos saproven en el marc dels compromisos adquirits en el Pla de reequilibri 2011-2013 elaborat per la Generalitat de

14


Catalunya, i t per finalitat assolir un dficit pblic de l1,1% del PIB1 lany 2013 i de l1% el 2014. Per ltim, cal fer referncia a lOrdre ECO/10/2011, de 12 de febrer, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a lany 2011. Amb aquesta ordre sestableixen els criteris de pressupostaci, es delimita lmbit institucional, lestructura pressupostria i la documentaci annexa a la Llei de pressupostos per al 2011 i, finalment, es dicten les normes en relaci als procediments i terminis a seguir per a la seva elaboraci.

2.2. Un pressupost que sorienta als resultatsLelaboraci dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 es troba emmarcada en el procs de consolidaci de les finances pbliques i en el procs de canvi pressupostari que es va iniciar lexercici 2006, lelement definidor del qual s lorientaci a resultats.

Les finances pbliques de la Generalitat, arran de la crisi econmica dels darrers anys, han patit un important desequilibri, fonamentalment a causa duna gran davallada dels ingressos. Com a conseqncia de les particularitats del model de finanament que estableix que les participacions de la Generalitat en els principals impostos estatals sestableixen segons les previsions dingressos que efectua lEstat i no es liquiden fins al cap de dos exercicis, limpacte en els pressupostos de la Generalitat sha produt amb un significatiu retard. De forma que, tot i les mesures excepcionals adoptades en la primera meitat del passat exercici, s en lexercici 2011 quan sinicia un ferm comproms de reorientar les finances de la Generalitat cap a la seva sostenibilitat a mig termini. Aquest procs de restauraci de les finances pbliques de la Generalitat, tal i com sexplica de forma ms detallada al llarg daquesta memria explicativa, comporta un exercici rigors dajust per tal dadaptar la despesa pblica de la Generalitat en lhoritz de 2013 als objectius destabilitat pressupostria. Lajust a mig termini se centra en una primera fase en la reducci de la despesa, ats que la incipient recuperaci de la crisi econmica i els increments dimpostos adoptats recentment- no fan aconsellable modificar la tributaci a lala; mentre que sespera que, ms endavant, la consolidaci del creixement de leconomia permeti el definitiu retorn de lequilibri en les finances de la Generalitat.1

El PIB utilitzat a efectes del compliment de la legislaci destabilitat pressupostria s el de lInstitut Nacional dEstadstica.

15


Aix, doncs, en els pressupostos de lexercici 2011 es materialitza un ajust consistent en una reducci del 10% de la despesa no financera a crrec de recursos generals de lmbit de lAdministraci pblica de la Generalitat, definida dacord amb els criteris del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals. La concreci daquest ajust ha comportat, duna banda, lestabliment de prioritats en les diferents tipologies de despesa, tenint present les dificultats que un procs daquesta naturalesa comporta en un pressupost com el de la Generalitat on les despeses corrents vinculades als serveis als ciutadans hi tenen un pes molt elevat. Daltra banda, aquest procs tamb ha suposat un esfor de millora en lassignaci de recursos amb lobjectiu de vincular-los a aquells projectes i activitats que permetin majors nivells deficcia i deficincia. Daltra banda, lelaboraci dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 es troba emmarcada en la metodologia denominada orientaci a resultats. Amb aquesta orientaci es pretn racionalitzar i millorar el procs delaboraci pressupostria amb el triple objectiu daugmentar la transparncia, leficcia i leficincia en lassignaci i la gesti dels recursos pblics, objectius alineats amb els reptes actuals de les finances pbliques de la Generalitat de Catalunya. Treballar amb orientaci a resultats significa centrar latenci en all que es vol obtenir amb lacci pblica, s a dir, en aquells resultats o impactes que es volen assolir amb els recursos pblics. El pressupost orientat a resultats pretn fer ms estret el vincle entre el finanament dels programes pressupostaris i els resultats a travs de ls sistemtic de la informaci dacompliment dels resultats i, per tant, dels costos per assolir-los. Amb aquest objecte, com en els darrers exercicis, els crdits pressupostaris estan vinculats a nivell dels diversos programes pressupostaris i, per a cada rgan o ens dependent, sinforma dels objectius, amb la seva quantificaci, i de les actuacions a desenvolupar en cadascun dels programes pressupostaris en qu participa.

Una de les eines fonamentals en la pressupostaci orientada a resultats s la planificaci estratgica (en els seus diferents nivells) ja que en el moment en qu el pressupost deixa de ser concebut com un mecanisme anual dassignaci incrementalista de recursos, cal una eina que proporcioni criteris i prioritats per assignar els recursos en un horitz a mitj termini.

El full de ruta de la planificaci estratgica per al Govern de la Generalitat s el Pla de Govern 2011-2014, que es completa amb els plans departamentals que elaboren els diferents departaments. El pressupost actual t un vincle important i consistent amb les

16


prioritats poltiques del Govern i integra els dos processos, duna banda la planificaci estratgica que assenyala lorientaci i de laltra el pressupost anual que proveeix els recursos per fer efectiva la concreci anual. Daltra banda, en aquest doble procs, el de creixent vinculaci de les dotacions pressupostries als objectius i el de consolidaci de les finances pbliques, pren un paper cada cop ms rellevant lestabliment de contractes-programa entre lAdministraci de la Generalitat i els seus ens dependents. Per mitj daquest instrument lAdministraci de la Generalitat es compromet a efectuar aportacions, normalment amb carcter pluriennal, vinculades al nivell dassoliment dels objectius que shan acordat en la negociaci daquest instrument.

Finalment, aquest any 2011 suposa la continutat i aprofundiment de la pressupostaci per projectes. La pressupostaci per projectes s un pas ms en el procs de racionalitzaci de lelaboraci del pressupost, en la mesura que porta a la consideraci individualitzada, projecte a projecte, de lactuaci pblica; de forma que facilita la prioritzaci dels projectes en base als objectius que se nespera assolir.

17

3. MBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS

19

Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 3. mbit institucional dels pressupostos

3.1

Criteris per a la delimitaci de lmbit institucional dels pressupostos

Lmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat ve determinat per lEstatut dAutonomia de Catalunya (EAC) que estableix al seu article 212 que aquests inclouen totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i tamb dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Aquesta obligaci ve reforada pel principi de transparncia que inspira els pressupostos de la Generalitat i que tamb recull larticle 71.4 de lEstatut dAutonomia de Catalunya en establir que lAdministraci de la Generalitat, dacord amb el principi de transparncia, ha de fer pblica la informaci necessria perqu els ciutadans en puguin avaluar la gesti. A efectes pressupostaris, la dependncia a qu es refereix larticle 212 de lEAC es concreta en el criteri de participaci majoritria, s a dir, els pressupostos de la Generalitat inclouen totes aquelles entitats en qu la Generalitat hi participa de forma total o majoritria. Es considera que la participaci de la Generalitat en una societat mercantil o en una entitat que shi assimila a efectes pressupostaris (com en els cas de les Agrupacions dInters Econmic) s majoritria quan aquesta, directament o indirectament, t una participaci de ms dun 50% del seu capital o disposa de la majoria de drets de vot en els seus rgans de govern. Pel que fa als consorcis i fundacions, es considera que la participaci de la Generalitat s majoritria quan es disposa de la majoria, directa o indirecta, dels drets de vot en els rgans de govern o en el patronat. A aquest efecte, no computen els drets de vot dels membres que designa directament, via estatutria, el mateix rgan de govern o patronat.

Parallelament al que ha succet en el sector privat, les organitzacions pbliques han esdevingut ms complexes amb el decurs dels anys. Tamb la Generalitat ha recorregut a lautoorganitzaci i a la descentralitzaci horitzontal per poder desenvolupar les funcions i activitats que requereix lexercici de les seves competncies, sobre la base de qu lespecialitzaci millora la qualitat dels serveis prestats i permet aconseguir guanys deficcia i eficincia. Aix no obstant, el conjunt de les activitats, la missi i els objectius com tamb dels recursos materials i humans dels ens dependents sobre els quals ha recaigut aquesta descentralitzaci de funcions de la Generalitat no sempre han resultat prou visibles. A ms, aquesta manca de transparncia sha produt de forma asimtrica, en no afectar de manera homognia tots els mbits de lacci pblica.

21


Amb lobjecte de dotar de ms transparncia el conjunt de lactivitat pblica de la Generalitat de Catalunya, shan anat incorporant de forma progressiva les entitats dependents que encara no shavien integrat en els pressupostos, procs que va concloure amb els aprovats per al 2010. La qual cosa permet als ciutadans i ciutadanes tenir una visi ms completa del conjunt de lactivitat que desplega tant la prpia Generalitat de Catalunya com la diversitat dentitats que conformen el seu sector pblic. Els pressupostos per enguany reforcen aquesta fita, amb la incorporaci de les entitats creades en lexercici anterior com tamb de les que resulten de la incorporaci de les entitats de lmbit sanitari de lAjuntament de Barcelona vinculades a lInstitut Municipal d'Assistncia Sanitria (IMAS). Daltra banda, arran de la promulgaci de la legislaci destabilitat pressupostria, que estableix limitacions tant en termes de resultats pressupostaris com de capacitat dendeutament, ha estat necessari delimitar lmbit institucional que es considera que integra el sector Administraci pblica de la Generalitat de Catalunya dacord amb els criteris del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC). En el cas dEspanya la classificaci de les entitats del sector pblic dacord amb els criteris del SEC2 lefectua un grup de treball integrat per la Intervenci General de lAdministraci de lEstat (IGAE), el Banc dEspanya i lInstitut Nacional dEstadstica. Fruit del seu treball, shan anat classificant dins del sector Administraci pblica de la Generalitat (AP-SEC) diverses entitats que constitueixen lmbit institucional de referncia per calcular el dficit/supervit no financer i de lendeutament de la Generalitat en els termes exigits per lesmentada normativa. Per aquest motiu, sintegren en els resums que sannexen als pressupostos el relatiu a lmbit de les entitats que formen el sector Administraci pblica de la Generalitat dacord amb el SEC. Cal tenir en compte que algunes daquestes entitats han estat classificades com a AP-SEC de la Generalitat malgrat que aquesta no nostenta el control efectiu en els rgans de govern. El motiu pel qual el grup de treball abans esmentat les atribueix a la Generalitat s que, tot i la posici no majoritria, s ladministraci pblica que hi mant la participaci ms elevada. Per tant, sn entitats que es consideren en lmbit institucional a efectes del compliment de la normativa destabilitat pressupostria, per no correspon incloure-les dins del sector pblic de la Generalitat. Per aquest motiu la informaci sobre aquestes entitats es recull en un volum especfic (Pressupostos i estats financers de les entitats participades de forma no majoritria, classificades AP-SEC) que nicament es refereix als aspectes

2

En termes del SEC es consideren Administraci pblica totes aquelles entitats pbliques (segons criteris de control efectiu)

que no es consideren productores de mercat, s a dir, que tenen uns ingressos per vendes inferiors al 50% dels costos de producci.

22


pressupostaris i financers, ja que sn els que resulten imprescindibles per poder formular i, quan escaigui, liquidar- els pressupostos dacord amb les exigncies de la normativa destabilitat pressupostria. Dacord amb lexposat, i amb lobjectiu de facilitar lanlisi agregada del conjunt dels pressupostos del sector pblic de la Generalitat de Catalunya per al 2011, a banda de presentar el pressupost consolidat del conjunt del sector pblic i el consolidat, tamb del sector Administraci pblica dacord amb el SEC, la documentaci pressupostria presenta la informaci relativa a cadascuna de les entitats incloses en els pressupostos per al 2011 classificada en funci dels subsectors en els que sintegren (que, amb excepcions, tenen a veure amb la naturalesa jurdica de lentitat) i de la seva adscripci departamental (agrupacions). Per un major detall sobre aquestes classificacions vegeu lapartat 4.2.1 sobre lestructura institucional i orgnica dels pressupostos.

3.2

Lmbit institucional dels pressupostos del sector pblic de la Generalitat

A partir daquests criteris, l'Ordre ECO/10/2011, de 2 de febrer, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a lany 2011, estableix la relaci de les entitats que shan dincloure en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011.

Concretament, els pressupostos del sector pblic de la Generalitat de Catalunya per al 2011 inclouen un total de 240 pressupostos: el de la prpia Generalitat i 239 pressupostos dentitats de diferent tipologia jurdica. El quadre 3.1 mostra la distribuci daquest pressupostos i dels de les AP-SEC3 no majoritries abans esmentades per subsectors i levoluci en els darrers set anys.

3

Per primera vegada, enguany shan classificat com AP-SEC de la Generalitat 6 entitats participades ntegrament per les

universitats, s a dir, sense una participaci de la Generalitat i/o dels seus ens dependents, motiu pel qual en els pressupostos de la Generalitat ara per ara reben un tractament diferenciat dels de la resta de no majoritries de lmbit AP-SEC (no formen part de les 28 comptabilitzades en el Quadre 3.1) i, de fet, sels aplica el mateix tractament que per a les universitats: el seu resultat no financer sinclou a travs dun ajust.

23


Quadre 3.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 EVOLUCI DEL NOMBRE D'ENTITATS DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT Subsector Sector pblic Generalitat SCS, ICS i ICASS Entitats autnomes administratives Entitats autnomes comercials i financeres Entitats de dret pblic Societats mercantils Consorcis Fundacions Subtotal sector pblic AP SEC no majoritries Societats mercantils Consorcis Fundacions Subtotal AP SEC no majoritries* TOTAL 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

1 3 23 4 32 30 93 93

1 3 24 4 32 30 13 1 108 1 2 1 4 112

1 3 24 4 35 30 20 1 118 1 7 1 9 127

1 3 25 4 38 31 25 1 128 1 9 1 11 139

1 3 26 4 41 31 54 30 190 1 11 1 13 203

1 3 26 5 44 50 59 36 224 1 18 2 21 245

1 3 25 5 46 52 62 46 240 1 25 2 28 268

* Els pressupostos daquestes entitats figuren en els pressupostos per al 2011 com a informaci annexa i sutilitzen per al clcul del consolidat del sector Administraci pblica de la Generalitat dacord amb els criteris SEC per no sn aprovats formalment, en no tenir-ne el control.

Per a lexercici 2011 es produeix un increment net en el nombre dentitats del sector pblic incloses en els pressupostos de 16. Aquest increment s resultat dun total de 26 entitats que sincorporen i de 10 que causen baixa. El detall dentitats que sincorporen i que causen baixa en els pressupostos es pot veure al quadre 3.2, la qual cosa permet explicar la modificaci de lmbit institucional dels pressupostos del sector pblic de la Generalitat per al 2011 respecte el del 2010. En el quadre tamb sindica el departament dadscripci corresponent en cada cas, el subsector al qual pertanyen i si formen part o no del sector Administraci pblica de la Generalitat dacord amb els criteris del SEC. Els codis de les diferents agrupacions departamentals de la Generalitat que sutilitzen en la memria sn els segents:

PR GO EC EN SA IT PO CU AG

Presidncia Governaci i Relacions Institucionals Economia i Coneixement Ensenyament Salut Interior Territori i Sostenibilitat Cultura Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural

24


BE IU JU

Benestar Social i Famlia Empresa i Ocupaci Justcia

Quadre 3.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 DETALL DE LES ENTITATS QUE S'INCORPOREN I CAUSEN BAIXA A L'MBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS RESPECTE DEL 2010 Agrupaci Nom de les entitats PR PR PR GO GO EC EC EC EC SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA PO PO PO PO PO PO CU BE IU IU IU IU IU IU IU Agncia de Patrocini i Mecenatge, SA Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus Consorci Urbanstic Portal Costa Brava-Illa de Blanes Autoritat Catalana de Protecci de Dades Consorci del Museu Memorial de l'Exili Fira 2000, SA Institut Catal de Finances Capital, SGECR, SAU Fundaci Instituci Catalana de Suport a la Recerca Fundaci Instituci dels Centres de Recerca de Catalunya (Fundaci I-CERCA) Consorci de Prevenci i Salut Terrassa, SL Coordinaci Logstica Sanitria, AIE Sanitat Integral del Baix Llobregat, SL Consorci de Gesti Corporaci Sanitria (CGCS) Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona Fundaci Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca (HUVH IR) Fundaci Institut de recerca contra la leucmia Josep Carreras Fundaci Institut d'Investigaci Sanitria Pere Virgili (IISPV) Fundaci Institut Mar d'Investigacions Mdiques (IMIM) Fundaci Privada Assaig per a la Recerca Sanitria Fundaci Privada Parc de Recerca Biomdica de Barcelona (PRBB) Institut de Recerca Biomdica de Lleida Fundaci Dr. Pifarr Agncia de l'Habitatge de Catalunya Administraci, Promoci i Gesti, SA (ADIGSA) Cargometro Rail Transport, SA FGC Mobilitat, SA Terminal Intermodal de l'Empord, SL Viatges de Muntanya, SA Mesfilms Inversions, SL Consorci Torreblanca Institut per a la Promoci i la Formaci Cooperatives (IPFC) Agncia de Suport a l'Empresa Catalana Centre d'Innovaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) Consorci de Promoci Comercial de Catalunya (COPCA) Fundaci Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya. Fundaci Privada I2CAT, Internet i Innovaci Digital a Catalunya Societat de la Informaci Solidria i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundaci Privada Nombre d'entitats per subsectors Entitats autnomes administratives Entitats de dret pblic Societats mercantils Consorcis Fundacions Total entitats Subsector SM Cons. Cons. EDP Cons. SM SM Fund. Fund. SM SM SM Cons. Cons. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. EDP SM SM SM SM SM SM Cons. EAA EDP EDP Cons. Fund. Fund. Fund. Sector AP-SEC Alta Baixa

0 3 7 5 11 26

1 1 5 2 1 10

Una de les qestions que cal tenir molt present sn els motius que han causat lalta de les 26 entitats que sincorporen per primer cop als pressupostos. Aix, noms 7 sn entitats de nova creaci en sentit estricte, dins de les quals sinclou el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona constitut per assumir, principalment, les funcions que a Barcelona desenvolupava lInstitut Municipal dAssistncia Sanitria (IMAS). A aquestes shi han dafegir 2 entitats ms tamb noves que substitueixen a 3 entitats existents. Concretament, lAgncia Catalana de lHabitatge que assumeix les funcions dAdministraci, Promoci i Gesti, SA (ADIGSA), i l'Agncia de Suport a l'Empresa Catalana que integra el Consorci de Promoci Comercial de Catalunya (COPCA) i el Centre d'Innovaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM).

25


Addicionalment sinclou dins del cmput de les 26 entitats, 1 alta que, en sentit estricte, no amplia lmbit institucional dels pressupostos: es tracta de lAutoritat Catalana de Protecci de Dades que fins als pressupostos del 2010 era una secci pressupostria de la Generalitat amb el nom dAgncia Catalana de Protecci de dades, i que per als pressupostos del 2011 passa a comptar amb un pressupost propi, degudament singularitzat, com a ens independent, assimilat a entitat de dret pblic, adscrit -pressupostriament- al Departament de Governaci i Relacions Institucionals.

A ms, destaquen 7 entitats ja existents amb participaci minoritria de la Generalitat per que ha canviat a majoritria. Tamb shi han incorporat 3 entitats ja constitudes per inactives per a les quals es preveu que inicin o reinicin, segons el cas, la seva activitat durant el 2011. Finalment shi incorporen 6 entitats ms que causen alta per motius diversos. Per subsectors, shi incorporen 3 entitats de dret pblic i entitats assimilades (incls lAutoritat Catalana de Protecci de Dades), 7 societats mercantils, 5 consorcis i 11 fundacions. Pel que fa a les 10 entitats que causen baixa sn: 1 entitat autnoma administrativa, lInstitut per a la Promoci i la Formaci Cooperatives (IPFC); 1 entitat de dret pblic, el Centre d'Innovaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM); 5 societats mercantils, una delles Administraci, Promoci i Gesti, SA (ADIGSA); 2 consorcis, el Consorci de Promoci Comercial de Catalunya (COPCA) i el Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus en qu la participaci de la Generalitat ha passat a ser minoritria i sincorpora a lannex dentitats no majoritries classificades AP-SEC de la Generalitat; i una fundaci, Fundaci Privada Assaig per a la Recerca Sanitria. A continuaci, en el quadre 3.3 es mostra la relaci dentitats que conformen el sector pblic de la Generalitat en els pressupostos del 2011.

26


Quadre 3.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 DETALL DE LES ENTITATS DEL SECTOR PBLIC DE LA GENERALITAT INCLOSES A L'MBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT PER AL 2011 Sector Adm.Pbl. SEC

Agrupaci Nom de les entitats

Subsector

PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR GO GO GO GO GO GO GO EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC

Centre d'Estudis d'Opini Consell Catal de l'Esport Institut Nacional d'Educaci Fsica de Catalunya (INEFC) Patronat de la Muntanya de Montserrat Entitat Autnoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) Agncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament Centre dAlt Rendiment Esportiu (CAR) Consell de l'Audiovisual de Catalunya Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) Activa Multimdia Digital, SL Catalunya Rdio SRG, SA CCRTV Interactiva, SA Circuit de Motocrs de Catalunya, SL Circuits de Catalunya, SL Intracatalonia, SA Televisi de Catalunya, SA (TVC) TVC Edicions i Publicacions, SA TVC Multimdia, SL Consorci del Circuit de Catalunya Consorci del Circuit de Motocrs de Catalunya Consorci del Montsec Consorci Urbanstic Portal Costa Brava-Illa de Blanes Patronat Catalunya Mn Centre de Documentaci Poltica Fundaci La Marat de TV3 Escola dAdministraci Pblica de Catalunya Agncia Catalana de Certificaci Autoritat Catalana de Protecci de Dades Institut Catal Internacional per la Pau Memorial Democrtic Consorci Administraci Oberta Electrnica de Catalunya Consorci del Museu Memorial de l'Exili Autoritat Catalana de la Competncia Institut dEstadstica de Catalunya (Idescat) Entitat Autnoma de Jocs i Apostes (EAJA) Institut Catal del Crdit Agrari (ICCA) Agncia de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Agncia Tributria de Catalunya Institut Catal de Finances (ICF) Editorial UOC, SL Eureca Media, SL Fira 2000, SA Gesti dInfraestructures, SAU (GISA) Grup UOC, SL ICF Equipaments, SAU ICF Holding, SAU Institut Catal de Finances Capital, SGECR, SAU Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) Regs de Catalunya, SAU (REGSA) Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional Consorci Centre de Recerca Matemtica Consorci Centre de Visi per Computador Consorci Centre Internacional de Mtodes Numrics a l'Enginyeria Consorci Institut Catal d'Arqueologia Clssica Consorci Institut Catal de Cincies Cardiovasculars Consorci Institut de Fsica d'Altes Energies Consorci Institut de Geomtica Consorci Institut d'Investigacions Biomdiques August Pi i Sunyer Consorci Laboratori de Llum de Sincrotr Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE) Consorci Parc de Recerca Biomdica de Barcelona Centre Tecnolgic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) Fundaci Instituci Catalana de Suport a la Recerca Fundaci Instituci dels Centres de Recerca de Catalunya (Fundaci I-CERCA) Fundaci Institut de Cincies Fotniques (ICFO) Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya Fundaci Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Angls i l'Educaci en Angls Fundaci Privada Centre de Regulaci Genmica Fundaci Privada Institut Catal de Cincies del Clima (IC3) Fundaci Privada Institut Catal de Nanotecnologia (ICN)

EAA EAA EAA EAA EAC EDP EDP EDP EDP SM SM SM SM SM SM SM SM SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Fund. Fund. EAA EAC EDP EDP EDP Cons. Cons. EAA EAA EAC EAC EDP EDP EDP EDP SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund.

27


Agrupaci Nom de les entitats EC EC EC EC EC EC EC EN EN EN SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA IT IT IT Fundaci Privada Institut Catal d'Investigaci Qumica Fundaci Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Cncer (IMPPC) Fundaci Privada Institut de Recerca Biomdica (IRB) Instituci Catalana de Recerca i Estudis Avanats, Fundaci Privada Institut Catal de Paleontologia, Fundaci Privada (ICP) Institut Catal de Recerca de l'Aigua, Fundaci Privada (ICRA) Institut Catal de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundaci Privada (ICRPC) Consorci d'Educaci de Barcelona Fundaci Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya Fundaci Privada per a l'Escola Superior de Msica de Catalunya Agncia Catalana de Seguretat Alimentria Agncia de Protecci de la Salut Institut Catal dAvaluacions Mdiques Institut dEstudis de la Salut (IES) Agncia dInformaci, Avaluaci i Qualitat en Salut Banc de Sang i Teixits (BST) Gesti de Serveis Sanitaris (GSS) Gesti i Prestaci de Serveis de Salut (GPSS) Institut Catal dOncologia (ICO) Institut dAssistncia Sanitria (IAS) Institut de Diagnstic per la Imatge (IDI) Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) Aura Salut Pblica i Serveis Sociosanitaris, SL Barnaclnic, SA Consorci de Prevenci i Salut Terrassa, SL Coordinaci Logstica Sanitria, AIE Energtica dInstallacions Sanitries, SA (EISSA) For Tissues and Cells Gesclnic, SA Logaritme Serveis Logstics AIE Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA Sistema dEmergncies Mdiques, SA (SEMSA) UDIAT, Centre Diagnstic, SA Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat Consorci d'Atenci Primria de Salut de l'Eixample Consorci de Castelldefels Agents de Salut Consorci de Gesti Corporaci Sanitria (CGCS) Consorci del Laboratori Intercomarcal de lAlt Peneds, lAnoia i el Garraf Consorci Hospitalari de Vic Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona Consorci Sanitari de Barcelona Consorci Sanitari de lAlt Peneds Consorci Sanitari de lAnoia Consorci Sanitari de Mollet del Valls Consorci Sanitari de Terrassa Consorci Sanitari del Maresme Consorci Sanitari Integral Corporaci Sanitria Parc Taul de Sabadell Hospital Clnic i Provincial de Barcelona Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona Fundaci Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca (HUVH IR) Fundaci Institut de recerca contra la leucmia Josep Carreras Fundaci Institut d'Investigaci Biomdica de Bellvitge (IDIBELL) Fundaci Institut d'Investigaci Biomdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGI) Fundaci Institut d'Investigaci en Cincies de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) Fundaci Institut d'Investigaci Sanitria Pere Virgili (IISPV) Fundaci Institut Mar d'Investigacions Mdiques (IMIM) Fundaci Parc Taul, Fundaci Privada Fundaci Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Fundaci Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) Fundaci Privada Centre Tic i Salut Fundaci Privada de Gesti Sanitria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fundaci Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docncia Fundaci Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya Fundaci Privada Institut d'Investigaci Oncolgica de Vall-Hebron (VHIO) Fundaci Privada Parc de Recerca Biomdica de Barcelona (PRBB) Fundaci Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme Institut de Recerca Biomdica de Lleida Fundaci Dr. Pifarr Transplant Services Foundation (TSF) Institut Catal de la Salut (ICS) Servei Catal de la Salut (CatSalut) Institut de Seguretat Pblica de Catalunya Servei Catal de Trnsit Centre d'Atenci i Gesti de Trucades d'Urgncia 112 Catalunya

Subsector Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Cons. Fund. Fund. EAA EAA EAA EAA EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Catsalut, ICS i ICASS Catsalut, ICS i ICASS EAA EAA EDP

Sector Adm.Pbl. SEC

28


Agrupaci Nom de les entitats PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU AG AG AG AG AG AG AG AG AG BE BE BE BE BE BE BE BE Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) Institut per al Desenvolupament i la Promoci de l'Alt Pirineu i Aran Agncia Catalana de lAigua (ACA) Agncia de l'Habitatge de Catalunya Agncia de Residus de Catalunya Aiges Ter-Llobregat (ATLL) Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Infraestructures Ferroviries de Catalunya Institut Cartogrfic de Catalunya (ICC) Institut Catal del Sl (INCASOL) Institut Geolgic de Catalunya Ports de la Generalitat Servei Meteorolgic de Catalunya Aeroports pblics de Catalunya, SLU Autometro, SA Cargometro Rail Transport, SA Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logstiques, SA (CIMALSA) Ecoparc de Residus Industrials, SA Equacat, SA FGC Mobilitat, SA Geocat, Gesti de Projectes, SA Gesti de Mrqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU Remodelacions Urbanes, SA Societat d'Estiba dels Ports Catalans, SA TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA Terminal Intermodal de l'Empord, SL Tnel del Cad, SAC Consorci Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals Consorci Centre d'Estudis per a la Innovaci del Transport (CENIT) Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolit Consorci de l'Habitatge de Barcelona Consorci de l'Habitatge de l'rea Metropolitana de Barcelona Consorci de l'Observatori del Paisatge Consorci del Parc de l'Espai d'Inters Natural de Gallecs Consorci del Transport Pblic de l'rea de Girona Consorci del Transport Pblic de l'rea de Lleida Consorci del Transport Pblic del Camp de Tarragona Consorci Patronat de la Vall de Nria Consorci Port de Matar Consorci Port de Portbou Biblioteca de Catalunya Instituci de les Lletres Catalanes Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya Museus dArqueologia Entitat Autnoma de Difusi Cultural Consell Nacional de la Cultura i de les Arts Institut Catal de les Indstries Culturals Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) Consorci Catalan Films & TV Consorci Casa de les Llenges Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT Consorci del Teatre Fortuny de Reus Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya Consorci per a la Normalitzaci Lingstica Fundaci Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrnia Institut Catal de la Vinya i el Vi (Incavi) Centre de la Propietat Forestal Consell Catal de la Producci Agrria Ecolgica Consell Catal de la Producci Integrada Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries (IRTA) Forestal Catalana, SA Promotora dExportacions Catalanes, SA (PRODECA) Consorci Gesti de la Fertilitzaci Agrria de Catalunya Fundaci Privada del Mn Rural Institut Catal de lAdopci Institut Catal de les Dones (ICD) Agncia Catalana de la Joventut Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Consorci de Serveis Socials de Barcelona Consorci Sant Gregori, de Girona Consorci Torreblanca Institut Catal d'Assistncia i Serveis Socials (ICASS)

Subsector EAA EAA EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. EAA EAA EAA EAA EAC EDP EDP SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Fund. EAA EDP EDP EDP EDP SM SM Cons. Fund. EAA EAA EDP EDP Cons. Cons. Cons. Catsalut, ICS i ICASS

Sector Adm.Pbl. SEC

29


Agrupaci Nom de les entitats IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU JU JU Agncia Catalana del Consum Servei dOcupaci de Catalunya (SOC) Agncia Catalana de Turisme Agncia de Suport a l'Empresa Catalana Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci Institut Catal dEnergia (ICAEN) Institut dInvestigaci Aplicada de lAutombil (IDIADA) Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) Eficincia Energtica, SA Empresa de Promoci i Localitzaci Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) Sanejament Energia, SA Societat Catalana d'Inversi en Empreses de Base Tecnolgica, SA Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat Consorci per a la Formaci Contnua de Catalunya Fundaci Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya. Fundaci Privada I2CAT, Internet i Innovaci Digital a Catalunya Fundaci Privada Observatori per a la Societat de la Informaci de Catalunya Societat de la Informaci Solidria i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundaci Privada Centre d'Estudis Jurdics i Formaci Especialitzada Centre dIniciatives per a la Reinserci (CIRE)

Subsector EAA EAA EDP EDP EDP EDP EDP EDP SM SM SM SM Cons. Cons. Cons. Fund. Fund. Fund. Fund. EAA EDP

Sector Adm.Pbl. SEC

3.3

Les entitats no majoritries del sector AP-SEC de la Generalitat

Com ja sha comentat amb anterioritat, els pressupostos de les entitats que integren el sector Administraci Pblica de la Generalitat i que no formen part del seu sector pblic, ats que aquella no en t el control ni directament ni indirecta, es presenten diferenciats de les que s que en formen part. Al quadre 3.4 es pot veure la relaci daquestes entitats. Concretament, per al 2011 sinclou informaci dun total de 28 entitats, de les quals 21 ja eren incloses en els pressupostos per al 2010, i 9 que sincorporen per primera vegada el 2011 ats que han estat classificades AP-SEC per la Intervenci General de lEstat amb posterioritat als pressupostos per al 2010. Addicionalment, cal matisar que 2 de les 21 no majoritries dels pressupostos per al 2010 shan incorporat als pressupostos del sector pblic ats que la participaci de la Generalitat passa a ser majoritria (el Consorci del Museu Memorial de l'Exili i la Fundaci Instituci Catalana de Suport a la Recerca)

30


Al quadre 3.4 es pot veure la relaci daquestes entitats.

Quadre 3.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 DETALL DE LES ENTITATS CLASSIFICADES EN EL SECTOR ADMINISTRACI PBLICA DE LA GENERALITAT QUE NO FORMEN PART DEL SEU SECTOR PBLIC Incloses Noves press. classif. 2010 AP-SEC

Agrupaci Nom de les entitats

Subsector

PR PR GO EC EC EC EC EC SA PO PO PO CU CU CU CU CU AG AG AG AG AG AG AG BE BE IU IU

Consorci Casa sia Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus Consorci Institut Europeu de la Mediterrnia Consorci Centre de Supercomputaci de Catalunya Consorci Centre d'Estudis Demogrfics Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya Consorci Escola Industrial de Barcelona Consorci Escola Tcnica d'Igualada Corporaci de Salut del Maresme i la Selva Consorci del Camp de Tarragona i la seva rea d'Influncia Consorci Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Consorci Institut d'Estudis Territorials Consorci de l'Auditori i l'Orquestra Consorci de l'Institut Ramon Llull Consorci del Palau de la Msica Catalana Consorci Museu d'Art Contemporani de Barcelona Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Bo Ens per al Cessament Agrari Consorci Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya Consorci CSIC-IRTA-UAB Centre de Recerca Agrigenmica Consorci de l'Estany d'Ivars - Vila-Sana Consorci per a la Protecci i la Gesti dels Espais Naturals del Delta del Llobregat Consorci per a la Recuperaci i Conservaci del Riu Llobregat Fundaci Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA) Consorci del Barri de la Mina Fundaci Privada Campus Arnau d'Escala Consorci Institut Catal del Suro Consorci de Formaci i d'Iniciatives Cercs - Bergued

Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Fund. Cons. Fund. Cons. Cons.

Per primera vegada, shan classificat com AP-SEC de la Generalitat 6 entitats participades ntegrament per les universitats, per tant sense una participaci de la Generalitat i/o dels seus ens dependents que en els pressupostos de la Generalitat reben un tractament diferenciat dels de la resta de no majoritries de lmbit AP-SEC (no s'inclouen en aquest quadre) i, sels aplica el mateix tractament que per a les universitats.

31

4. ESTRUCTURES PRESSUPOSTRIES

33

Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 4. Estructures pressupostries

Les estructures pressupostries tenen com a objectiu classificar i agrupar sistemticament els ingressos i les despeses per tal de facilitar-ne la comptabilitzaci i lanlisi.

Com en pressupostos anteriors, els pressupostos d'ingressos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 es presenten segons la classificaci econmica, mentre que els de despeses es presenten amb una triple estructura: orgnica, per programes i econmica. Aquesta triple classificaci de les despeses aporta informaci sobre els rgans responsables de la despesa (qui gasta), les finalitats (per a qu es gasta) i la naturalesa econmica (en qu es gasta), respectivament. Els canvis ms importants en les estructures dels pressupostos per al 2011 shan produt en lestructura orgnica de despeses fruit de lestructuraci departamental de la Generalitat i de la incorporaci dalgunes entitats a lmbit institucional que es descriu a lapartat 3 daquesta memria. Els canvis en lestructura per programes de despesa sn menors: la creaci dun programa, la fusi de dos en un nic programa i la modificaci en la denominaci dun altre.

Desprs de les importants modificacions realitzades en les estructures econmiques dels pressupostos per al 2010 amb lobjecte de facilitar lelaboraci, execuci i liquidaci del pressupost de cadascun dels rgans i entitats del sector pblic de la Generalitat com de millorar la informaci pressupostria dacord amb el principi dimatge fidel daquestes entitats, en els pressupostos per al 2011 shan efectuat canvis ms puntuals ocasionats sobretot pel canvi del model de finanament autonmic i per lestructuraci departamental de la Generalitat.

Concretament, en la classificaci econmica dels ingressos cal destacar: Modificacions en les aplicacions dingressos de captols 4, 6, 7 i 8 que especifiquen lorigen departamental dels ingressos de les entitats del sector pblic derivades de lestructuraci departamental de la Generalitat Noves aplicacions en el captol 4, principalment derivades del canvi del model de finanament autonmic i en el captol 7 per identificar determinats ingressos procedents de lEstat Modificacions en els literals dalgunes aplicacions de captol 1, 2 i per diferenciar ms clarament els ingressos en concepte de bestreta o de liquidaci. La creaci daplicacions especfiques per taxes ja existents

35

Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 4.Estructures pressupostries

Pel que fa a la classificaci econmica de les despeses destaquen:

Modificacions per reclassificar algunes despeses derivades de treballs encarregats a persones fsiques externes o persones jurdiques i daltres despeses diverses (captol 2) Modificacions en les aplicacions de despesa dels captols 4, 6, 7 i 8 que especifiquen el dest dels recursos que es transfereixen, derivades de la reclassificaci de les entitats destinatries entre les no majoritries AP-SEC i les majoritries, o entre altres entitats participades i les entitats majoritries o les entitats no majoritries AP-SEC. Modificacions en la classificaci de la despesa de captol 3 per tal dadequar-la a la dels ingressos de captol 9 que generen aquestes despeses. Noves aplicacions en el captol 6 per diferenciar les aportacions per encrrecs dinversions de determinada naturalesa de les inversions a executar.

De la mateixa manera que en els pressupostos dels darrers exercicis, les estructures econmiques dels ingressos i de les despeses sn homognies per a tots els ens inclosos als pressupostos amb lobjecte de facilitar la presentaci, la consolidaci i l'anlisi de dades agregades de tot el sector pblic de la Generalitat.

4.1.

El pressupost dingressos

Els estats d'ingressos dels pressupostos de la Generalitat i els seus organismes o entitats es classifiquen segons l'estructura econmica per captols, articles, conceptes i aplicacions.

Econmicament, els ingressos es classifiquen en corrents, de capital i financers. Els captols 1 a 5 dingressos constitueixen els ingressos corrents; els captols 6 i 7 es corresponen amb els ingressos de capital; i els captols 8 i 9 contenen els ingressos financers (per variaci dactius i passius financers). La suma dels ingressos corrents i de capital constitueix els ingressos no financers. Aquest agregat, si es calcula amb el permetre de consolidaci APSEC, desprs daplicar determinats ajustos dacord amb la normativa del SEC, sutilitza per calcular la capacitat o necessitat de finanament que computa per mesurar el compliment de les obligacions destabilitat pressupostria. Concretament, els captols de dingressos sn els segents:

36


Ingressos corrents

Captol 1 Captol 2 Captol 3 Captol 4 Captol 5

Impostos directes Impostos indirectes Taxes, venda de bns i serveis i altres ingressos Transferncies corrents Ingressos patrimonials

Ingressos de capital

Captol 6 Captol 7

Alienaci d'inversions reals Transferncies de capital

Ingressos financers

Captol 8 Captol 9

Variaci d'actius financers Variaci de passius financers

Captol 1 Impostos directes

Aquest captol recull els ingressos procedents de la recaptaci dels impostos exigits al subjecte passiu sense contraprestaci, el fet imposable dels quals est constitut per negocis, actes o fets de naturalesa jurdica o econmica, que posen de manifest la capacitat contributiva del subjecte passiu com a conseqncia de la possessi dun patrimoni, dincrements patrimonials a ttol lucratiu o de lobtenci duna renda.

Els ingressos d'aquest captol provenen de la recaptaci del tram autonmic de l'impost sobre la renda de les persones fsiques (en forma de lliuraments a compte i de liquidacions dexercicis anteriors); de l'impost sobre grans establiments comercials i de l'impost de successions i donacions.

Captol 2 Impostos indirectes

En aquest captol es comptabilitzen els recursos provinents de la recaptaci dels impostos exigits al subjecte passiu sense contraprestaci, el fet imposable dels quals est constitut per negocis, actes o fets de naturalesa jurdica o econmica, que posin de manifest la

37


capacitat contributiva del subjecte passiu com a conseqncia de la circulaci dels bns o del consum.

Els ingressos d'aquest captol provenen de la recaptaci de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats, de limpost sobre operacions societries; de la participaci de la Generalitat en l'impost sobre el valor afegit i de la participaci en diversos impostos sobre consums especfics que estan diferenciats en la classificaci econmica noms pels ingressos per lliuraments a compte per no pels ingressos de les liquidacions d'exercicis anteriors. Entre aquests darrers impostos, la recaptaci de l'impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs tamb est diferenciada en funci de si lingrs es deriva del percentatge cedit o del tram autonmic de limpost. Captol 3 Taxes, venda de bns i serveis i altres ingressos

En aquest captol es recullen ingressos de naturalesa tributria i no tributria. Entre els primers cal esmentar els provinents de les taxes legalment exigides per la Generalitat de Catalunya i les seves entitats, els derivats de la recaptaci del tribut sobre el joc, del gravamen de protecci civil, del cnon del cicle de l'aigua, del fons de gesti de residus i de contribucions especials com ara la del servei d'incendis.

Entre els ingressos no tributaris hi ha els derivats de la venda de bns i la prestaci de serveis, els reintegraments originats per pagaments realitzats indegudament i altres ingressos derivats de recrrecs, multes i sancions i interessos de demora. Finalment, sinclou un concepte genric dingressos diversos que recollir aquells ingressos obtinguts com a contraprestaci dalguna activitat o servei que no es puguin incloure en cap de la resta de conceptes del captol 3. Captol 4 Transferncies corrents

Aquest captol recull els ingressos per transferncies i subvencions rebudes sense contraprestaci directa daltres administracions, entitats o particulars que es destinen a finanar les operacions corrents de lens perceptor en lmbit propi de les seves competncies. Aquest captol es desglossa en funci de la procedncia: administraci, rgan o entitat del sector pblic i del sector privat emissors de la transferncia o subvenci.

Els recursos provinents de transferncies es destinen a finanar globalment les operacions corrents de lens perceptor, mentre que les subvencions tenen carcter finalista, s a dir,

38


shan de destinar a operacions amb uns objectius concrets. Tanmateix, tamb es consideraran transferncies aquelles aportacions dinerries entre diferents administracions pbliques o agents de la mateixa administraci destinades a finanar operacions corrents concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribudes.

Aquest captol es desglossa per la procedncia de la transferncia: administraci pblica, rgan o entitat del sector pblic o sector privat. Atenent al seu volum en relaci al del conjunt dels pressupostos de la Generalitat cal destacar els nous fons en qu es materialitzen les transferncia procedents de l'Estat creats en aplicaci del nou model de finanament de les comunitats autnomes: el Fons de suficincia global i el Fons de garantia dels serveis pblics fonamentals. Tanmateix, cal destacar que la transferncia daquest fons de garantia t signe negatiu- s a dir, Catalunya fa una aportaci neta a la resta de comunitats autnomes- en disposar dun ndex de capacitat fiscal superior a lndex de necessitats. Laltra transferncia dimport elevat s la transferncia en concepte de Participaci dels municipis i les diputacions en els ingressos tributaris de l'Estat, que es canalitza a travs dels pressupostos de la Generalitat. Des del punt de vista de les entitats de la Generalitat, en general, prenen rellevncia les transferncies procedents del propi sector pblic de la Generalitat. Captol 5 Ingressos patrimonials

En aquest captol es comptabilitzen els ingressos provinents de les rendes del patrimoni, aix com els derivats de les activitats realitzades en rgim de dret privat. Per tant, inclou tant ingressos financers com no financers. Entre els primers sinclouen els interessos de bestretes, de prstecs, de comptes corrents, de ttols de deute, els dividends, les diferncies positives d'operacions financeres o els beneficis per alienaci dactius financers. Entre els no financers destaquen els ingressos procedents de lloguers de bns integrants del patrimoni i els cnons de les concessions administratives. Captol 6 Alienaci dinversions reals

En aquest captol es registren els ingressos ntegres derivats de la venda de bns de capital propietat de lAdministraci de la Generalitat o daltres entitats pbliques dependents o vinculades. Tamb sinclouen les aportacions rebudes per actuacions inversores que es

39


realitzen per compte de la Generalitat o les seves entitats o per compte daltres administracions que participen en lentitat receptora.

Captol 7 Transferncies de capital

Aquest captol recull els ingressos per transferncies i subvencions rebudes sense contraprestaci directa daltres administracions, entitats o particulars que es destinen a finanar les operacions de capital de lens receptor en lmbit propi de les seves competncies. Aquest captol es desglossa per la procedncia de la transferncia: administraci pblica, rgan o entitat del sector pblic o sector privat.

Cal matisar que les transferncies es destinen a finanar globalment operacions de capital de lentitat perceptora, mentre que les subvencions tenen carcter finalista, s a dir, satorguen perqu el perceptor destini els recursos a uns objectius concrets. Tanmateix, tamb es consideren transferncies aquelles aportacions dinerries entre diferents administracions pbliques o agents de la mateixa administraci destinades a finanar actuacions concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribudes. En general, es consignen per aquest captol si: qui les atorga no s titular o partcip de lentitat receptora es reben en rgim de concurrncia, amb independncia de lemissor de les subvencions el receptor s una fundaci o qualsevol altra entitat sobre el patrimoni de la qual qui latorga no hi t drets econmics es reben amb la finalitat datorgar-les a tercers

Els ingressos ms elevats d'aquest captol provenen fonamentalment de l'Estat i dels fons de la Uni Europea. Captol 8 Variaci dactius financers

En aquest captol es registren els ingressos procedents de la venda d'actius financers (excepte el benefici obtingut de loperaci), del reintegrament de deute i de prstecs concedits, de la realitzaci daltres inversions financeres o de la devoluci de dipsits i fiances constitudes.

40


Addicionalment inclou els ingressos provinents daportacions dels titulars o partcips de les entitats del sector pblic de la Generalitat al capital o fons propis daquestes per finanar inversions, per absorbir prdues o per amortitzar endeutament. Captol 9 Variaci de passius financers En aquest captol es comptabilitzen els ingressos procedents de lemissi de deute pblic i de prstecs rebuts del sector pblic o de fora del sector pblic que es disposen durant lexercici amb independncia del moment de formalitzaci del deute o prstec. Amb aquest motiu es diferencien les disposicions per operacions formalitzades en lexercici de les formalitzades en exercicis anteriors. Tamb, es diferencien entre els ingressos obtinguts/disposats en operacions amb reemborsament superior o inferior a un any (llarg i curt termini, respectivament). Finalment, shi inclouen els provinents de dipsits i de fiances rebuts.

41


Pressupostos d'ingressos: estructura econmicaCAPTOLS

ARTICLESConceptes

1

IMPOSTOS DIRECTES 10 SOBRE LA RENDA 100 IRPF (tram autonmic) 105 Impost sobre grans establiments comercials 11 SOBRE EL CAPITAL 110 Impost sobre successions i donacions 111 Impost sobre el patrimoni de les persones fsiques (exercicis anteriors)

2

IMPOSTOS INDIRECTES 20 SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURDICS DOCUMENTATS 200 Impost sobre transmissions patrimonials 201 Impost sobre actes jurdics documentats 202 Impost sobre operacions societries 21 SOBRE EL VALOR AFEGIT 210 IVA (participaci en l'impost estatal) 22 SOBRE CONSUMS ESPECFICS 220 Impost especial sobre labors del tabac (participaci en l'impost estatal) 221 Impost especial sobre alcohols (participaci en l'impost estatal) 222 Impost especial sobre hidrocarburs (participaci en l'impost estatal) 223 Impost especial sobre energia 224 Impost especial sobre mitjans de transport 225 Impost sobre vendes detallistes de determinats hidrocarburs 226 Liquidacions impostos sobre consums especfics

42


29 IMPOSTOS EXTINGITS 290 Impost sobre el luxe recaptat a destinaci 291 Impost sobre el bingo 3 TAXES, VENDA DE BNS I SERVEIS I ALTRES INGRESSOS 30 VENDA DE BNS 300 Venda de bns 301 Venda de publicacions 302 Venda de material de rebuig 303 Venda de reprografia 309 Altres vendes 31 PRESTACI DE SERVEIS 310 Administraci i cobrana 311 Drets de matrcula 312 Drets d'allotjament i restauraci 313 Comissions sobre avals i assegurances per operacions financeres 317 Prestaci de serveis d'assistncia sanitria 318 Prestaci de serveis d'assistncia social 319 Prestaci d'altres serveis 32 TAXES 321 Taxes 34 ALTRES TRIBUTS 341 Tributs sobre el joc 342 Gravamen de protecci civil 343 Cnon del cicle de l'aigua 344 Fons de gesti de residus 345 Altres tributs 36 CONTRIBUCIONS ESPECIALS 360 Contribucions especials

43


38 REINTEGRAMENTS 380 Reintegraments d'exercicis tancats 381 Reintegraments de l'exercici corrent 39 ALTRES INGRESSOS 390 Recrrecs i multes 391 Altres tributs extingits 399 Ingressos diversos

4

TRANSFERNCIES CORRENTS 40 DEL SECTOR PBLIC ESTATAL 402 De l'Administraci de l'Estat 403 D'entitats autnomes de l'Estat 404 De consorcis dependents de l'Estat 405 D'empreses i ens pblics de l'Estat 406 De la Seguretat Social 407 De fundacions del sector pblic de l'Estat 41 DE L'ADMINISTRACI DE LA GENERALITAT 410 De la Generalitat, per finanar despeses de funcionament 42 DEL SERVEI CATAL DE LA SALUT, INSTITUT CATAL DE LA SALUT I INSTITUT CATAL D'ASSISTNCIA I SERVEIS SOCIALS 420 Del Servei Catal de la Salut, Institut Catal de la Salut i Institut Catal d'Assistncia i Serveis Socials

43 D'ENTITATS AUTNOMES DE LA GENERALITAT 430 D'entitats autnomes administratives de la Generalitat 431 D'entitats autnomes comercials i financeres de la Generalitat

44


44

D'ALTRES ENTITATS DEL SECTOR PBLIC, D'UNIVERSITATS PBLIQUES I ALTRES ENTITATS PARTICIPADES 440 D'entitats de dret pblic de la Generalitat sotmeses al rgim jurdic privat 441 De societats mercantils del sector pblic de la Generalitat 442 De consorcis dependents del sector pblic de la Generalitat 443 De fundacions del sector pblic de la Generalitat 444 D'altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat 445 D'altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat 446 D'altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat 448 D'altres entitats participades pel sector pblic de la Generalitat 449 D'universitats pbliques

45 DE COMUNITATS AUTNOMES 450 De comunitats autnomes 451 De consorcis dependents d'altres comunitats autnomes 46 D'ENS I CORPORACIONS LOCALS 460 D'ajuntaments 461 De consorcis dependents de les corporacions locals 462 De diputacions 463 D'altres ens locals 47 D'EMPRESES PRIVADES 470 D'empreses privades DE FAMLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS 480 De famlies 481 De fundacions 482 D'altres institucions sense fi de lucre i d'altres ens corporatius 49 DE L'EXTERIOR 493 De la Uni Europea 499 Altres transferncies corrents de l'exterior

48

45


5

INGRESSOS PATRIMONIALS 51 INTERESSOS DE BESTRETES I PRSTECS I PLISSES DE CRDIT 510 Interessos de bestretes i prstecs 511 Interessos de plisses de crdit 52 INTERESSOS DE DIPSIT 520 Interessos de comptes corrents 521 Altres interessos de dipsit 53 ALTRES INGRESSOS FINANCERS 530 Dividends 531 Diferncies positives d'operacions financeres 532 Interessos de ttols de deute 533 Beneficis derivats de l'alienaci d'actius financers 534 Altres ingressos financers 54 INGRESSOS PATRIMONIALS NO FINANCERS 540 Lloguers 541 Aprofitaments agraris, productes de concessions i aprofitaments especials 543 Concessions administratives 544 Altres ingressos patrimonials

6

ALIENACI D'INVERSIONS REALS 60 ALIENACI DE TERRENYS I BNS NATURALS 600 Alienaci de terrenys i bns naturals 61 ALIENACI D'EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS 610 Alienaci d'edificis i altres construccions 62 ALIENACI DE MAQUINRIA, INSTALLACIONS I UTILLATGE 620 Alienaci de maquinria, installacions i utillatge

46


63 ALIENACI DE MATERIAL DE TRANSPORT 630 Alienaci de material de transport 64 ALIENACI DE MOBILIARI I ESTRIS 640 Alienaci de mobiliari i estris 65 ALIENACI D'EQUIPS PER A PROCS DE DADES I TELECOMUNICACIONS 650 Alienaci d'equips de procs de dades i telecomunicacions 66 ALIENACI DE BNS DESTINATS A L'S GENERAL 660 Alienaci de bns destinats a l's general 67 ALIENACI D'ALTRE IMMOBILITZAT MATERIAL 670 Alienaci d'altre immobilitzat material 68 ALIENACI D'IMMOBILITZAT IMMATERIAL I REINTEGRAMENTS 680 Alienaci d'immobilitzat immaterial 681 Reintegrament per operacions de capital 69 APORTACIONS PER ACTUACIONS REALITZADES PER COMPTE DE LA GENERALITAT, DE LES SEVES ENTITATS I D'ALTRES ADMINISTRACIONS 690 Aportacions per actuacions realitzades per compte de la Generalitat 691 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'entitats autnomes de la Generalitat

692 Aportacions per actuacions realitzades per compte del SCS, ICS i ICASS 693 694 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'empreses i ens pblics de la Generalitat Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres entitats de fora del sector pblic

695 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres administracions 696 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres empreses i ens

47


7

TRANSFERNCIES DE CAPITAL 70 DEL SECTOR PBLIC ESTATAL 702 De l'Administraci de l'Estat 703 D'entitats autnomes de l'Estat 704 De consorcis dependents de l'Estat 705 D'empreses i ens pblics de l'Estat 706 De la Seguretat Social 707 De fundacions del sector pblic de l'Estat 71 DE L'ADMINISTRACI DE LA GENERALITAT 710 De la Generalitat 72 DEL SERVEI CATAL DE LA SALUT, INSTITUT CATAL DE LA SALUT I INSTITUT CATAL D'ASSISTNCIA I SERVEIS SOCIALS 720 Del Servei Catal de la Salut, Institut Catal de la Salut i Institut Catal d'Assistncia i Serveis Socials

73 D'ENTITATS AUTNOMES DE LA GENERALITAT 730 D'entitats autnomes administratives de la Generalitat 731 D'entitats autnomes comercials i financeres de la Generalitat 74 D'ALTRES ENTITATS DEL SECTOR PBLIC, D'UNIVERSITATS PBLIQUES I D'ALTRES ENTITATS PARTICIPADES 740 D'entitats de dret pblic de la Generalitat sotmeses al rgim jurdic privat 741 De societats mercantils del sector pblic de la Generalitat 742 De consorcis dependents del sector pblic de la Generalitat 743 De fundacions del sector pblic de la Generalitat 744 D'altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat 745 D'altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat 746 D'altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat 748 D'altres entitats participades pel sector pblic de la Generalitat 749 D'universitats pbliques 75 DE COMUNITATS AUTNOMES 750 De comunitats autnomes 751 De consorcis dependents d'altres comunitatas autnomes

48


76 D'ENS I CORPORACIONS LOCALS 760 D'ajuntaments 761 De consorcis dependents de les corporacions locals 762 De diputacions 763 D'altres ens locals 77 D'EMPRESES PRIVADES 770 D'empreses privades DE FAMLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS 780 De famlies 781 De fundacions 782 D'altres institucions sense fi de lucre i d'altres ens corporatius 79 DE L'EXTERIOR 793 De la Uni Europea 799 Altres transferncies de l'exterior 8 VARIACI D'ACTIUS FINANCERS 80 REINTEGRAMENT DE DEUTE 801 Reintegrament de deute en euros 802 Reintegrament de deute en divises 81 REINTEGRAMENT DE PRSTECS I BESTRETES 810 Reintegrament de prstecs i bestretes del sector pblic 811 Reintegrament de prstecs i bestretes fora del sector pblic 82 DEVOLUCI DE DIPSITS I FIANCES 820 Devoluci de dipsits 821 Devoluci de fiances

78

49


83

APORTACIONS DE CAPITAL I ALTRES FONS PROPIS D'ENTITATS DEL SECTOR PBLIC I D'ALTRES PARTICIPADES 830 Aportacions de la Generalitat a fons propis 831 Aportacions d'entitats autnomes de la Generalitat a fons propis 832 Aportacions d'altres entitats del sector pblic de la Generalitat a fons propis 833 Aportacions del SCS, ICS i ICASS a fons propis 834 Aportacions d'altres entitats, classificades AP-SEC de la Generalitat 835 Aportacions extraordinries de la Generalitat i de la resta del sector pblic per compensar prdues acumulades d'exercicis anteriors

84 ALTRES APORTACIONS DE CAPITAL I D'ALTRES FONS PROPIS 840 Aportacions del sector pblic de l'Estat a fons propis 841 Aportacions del sector pblic de Comunitats Autnomes a fons propis 842 Aportacions d'ens i corporacions locals a fons propis 843 Aportacions d'altres titulars a fons propis 85 ALIENACI DE VALORS MOBILIARIS Alienaci de valors mobiliaris representatius del capital de societats de la Generalitat 851 Alienaci de valors mobiliaris representatius del capital d'altres societats 850 852 Alienaci de valors mobiliaris de renda fixa emesa per entitats de la Generalitat 853 Alienaci de valors mobiliaris de renda fixa d'altres entitats 86 REALITZACI D'ALTRES INVERSIONS FINANCERES 860 Realitzaci d'altres inversions financeres 87 ROMANENTS DE TRESORERIA D'EXERCICIS ANTERIORS 870 Romanents de tresoreria d'exercicis anteriors 89 ALTRES VARIACIONS D'ACTIUS FINANCERS 890 Altres variacions d'actius financers

50


9

VARIACI DE PASSIUS FINANCERS 90 DEUTE PBLIC EN EUROS 900 Deute pblic en euros 902 Deute formalitzat en exercicis anteriors a disposar en l'exercici vigent 91 PRSTECS EN EUROS 910 Del sector pblic 911 De fora del sector pblic 912 Prstecs formalitzats en exercicis anteriors a disposar en l'exercici vigent 92 DEUTE PBLIC I PRSTECS EN DIVISES 920 Deute pblic en divises 921 Prstecs en divises 93 FIANCES I DIPSITS REBUTS 930 Fiances rebudes 931 Dipsits rebuts 95 ALTRES VARIACIONS DE PASSIUS FINANCERS 950 Altres variacions de passius financers a llarg termini 951 Altres variacions de passius financers a curt termini

51


4.2.

El pressupost de despeses

Els estats de despeses dels pressupostos de la Generalitat i de les seves entitats dependents sestructuren segons una triple classificaci: orgnica, per programes i econmica. Aix, les despeses es classifiquen primerament per ens i rgans; dins de cadascun d'ells, per programes de despesa, i dins de cada programa per la naturalesa econmica de la despesa.

4.2.1. Lestructura institucional i orgnicaLa classificaci institucional i orgnica del pressupost respon a la forma com sorganitza la Generalitat de Catalunya per al compliment de les seves funcions i permet conixer quina s la instituci o lrgan responsable dexecutar aquelles actuacions per a les quals se li han assignat unes dotacions econmiques concretes. Dacord amb el que es descriu a lapartat 3, els pressupostos del sector pblic de la Generalitat de Catalunya per al 2011 inclouen un total de 240 pressupostos: el de la prpia Generalitat i 239 pressupostos dentitats de diferent tipologia jurdica, que amb lobjectiu de facilitar-ne lanlisi sagreguen en catorze agrupacions (dotze agrupacions departamentals i dues agrupacions especfiques per als rgans Superiors i altres i per als Fons no departamentals). Les agrupacions departamentals estan formades cadascuna delles per un departament i totes les entitats que aquest t adscrites, el que permet tenir una visi completa del conjunt de despeses que es gestionen sota la responsabilitat dun departament.

Addicionalment, les entitats es classifiquen en subsectors, que amb alguna excepci, tenen a veure amb la naturalesa jurdica de lentitat. Atenent a aquest criteri, les entitats incloses en els pressupostos sagrupen en els vuit subsectors segents: subsector Generalitat, subsector CatSalut, ICS i ICASS, subsector entitats autnomes administratives, subsector entitats autnomes comercials i financeres, subsector entitats de dret pblic i assimilats, subsector societats mercantils, subsector consorcis i subsector fundacions.

Les entitats dels subsectors Generalitat i entitats autnomes administratives estan regulades mitjanant el dret pblic. Aquest s tamb el cas de lInstitut Catal dAssistncia i Serveis Socials (ICASS), mentre que lInstitut Catal de la Salut (ICS), s una entitat de dret pblic que actua subjecta al dret privat i el Servei Catal de la Salut (CatSalut) s un ens pblic de

52


carcter institucional. Quant a les activitats, els ens pertanyents al subsector Generalitat realitzen funcions d'administraci general i de gesti de serveis. Daltra banda, el CatSalut i l'ICS tenen competncies en matria de compra i prestaci de serveis de salut, respectivament, i l'ICASS realitza funcions de protecci social. Per ltim, les diferents entitats autnomes administratives realitzen activitats de naturalesa administrativa per compte del departament d'adscripci, que s el titular de la competncia.

Les entitats dels subsectors entitats autnomes comercials i financeres, entitats de dret pblic i assimilats i societats mercantils estan regulades mitjanant el Decret Legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei 4/1985, de l'Estatut de l'empresa pblica catalana. Aquestes entitats tenen personalitat jurdica prpia diferenciada i realitzen, en rgim de dret privat, activitats de naturalesa industrial, comercial o financera en condicions comparables a les de mercat. Tanmateix, dins del subsector entitats de dret pblic, i a efectes exclusivament pressupostaris, shan incls tamb aquells ens pblics les normes de creaci dels quals no estableixen de forma expressa que realitzen lactivitat en rgim de dret privat per que, en general, presenten caracterstiques assimilables al subsector en qu shan incls.

El subsector consorcis est integrat per aquells consorcis de participaci majoritria de la Generalitat. Els consorcis sn ens pblics constituts en el marc dels convenis de collaboraci formalitzats amb altres administracions o entitats pbliques o privades sense nim de lucre per al compliment de finalitats dinters pblic o dutilitat social. Tenen personalitat jurdica prpia diferenciada i actuen sotmesos plenament al dret pblic4. Finalment, el subsector fundacions est constitut per les fundacions de participaci majoritria de la Generalitat. A aquestes entitats els correspon la realitzaci dactivitats de foment o de caire social que no puguin ser prestades directament per lAdministraci o pels seus ens autnoms administratius. Les fundacions del sector pblic de la Generalitat es regeixen per la legislaci catalana de fundacions.

Complementriament a les classificacions anteriors, tamb es presenten els pressupostos consolidats dels grups corporatius Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals i de lInstitut Catal de la Salut.

4

Sinclou dins del subsector consorcis lHospital Clnic i Provincial de Barcelona

53


Pel que fa al subsector Generalitat, el pressupost de lAdministraci de la Generalitat sestructura en seccions, cadascuna de les quals est organitzada en un o diversos serveis pressupostaris. Les seccions pressupostries es corresponen amb els rgans superiors (amb o sense personalitat jurdica), els departaments i fons no departamentals. Les seccions dels departaments sn el reflex de lorganitzaci establerta mitjanant el Decret 200/20105, de 27 de desembre, de creaci, denominaci i determinaci de lmbit de competncia dels departaments de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, modificat pel Decret 255/2011, de 7 de febrer. Cadascun dels rgans superiors sestructuren en un nic servei pressupostari, excepte el Parlament que en t dos: Parlament de Catalunya i Sndic de Greuges. Per a lexercici 2011, el pressupost del subsector Generalitat sorganitza en 23 seccions i 83 serveis pressupostaris. El nombre de seccions pressupostries en relaci al pressupost del 2010 es redueix en 4, conseqncia dels canvis en les seccions pressupostries corresponents a 1 rgan superior i a 3 departamentals que sexpliquen a continuaci. La baixa de lAutoritat Catalana de Protecci de Dades que, com ja sha explicat a punt 3 mbit institucional dels pressupostos passa a comptar amb un pressupost propi, degudament singularitzat, com a ens independent, assimilat a entitat de dret pblic, adscrit pressupostriament- al Departament Governaci i Relacions Institucionals. Daltra banda, com a conseqncia del nou Decret de creaci, denominaci i determinaci de lmbit de competncia dels departaments de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, aquests dismi

VOL_P_MEX

Documents

Transcript of VOL_P_MEX