Viure en democràcia · És una proposta d esquema o de mapa conceptual que relaciona o resumeix...
118
Mòdul opcional Graduat en Educació Secundària 8 Viure en democràcia Àmbit de les Ciències Socials i de la Participació Generalitat de Catalunya Departament d’Educació i Universitats
Transcript of Viure en democràcia · És una proposta d esquema o de mapa conceptual que relaciona o resumeix...
Mòdul opcional
Graduat en Educació Secundària
8
Viureen democràciaÀmbit de les Ciències Socialsi de la Participació
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Educació i Universitats
Mòdul opcionalViure en democràcia
Àmbit de les Ciències Socialsi de la Participació
8
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Educació i Universitats
VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA •
Àm
bit
de
les
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
Mòdu
l opci
on
al
Viureen democràcia
Mòdul opcional
Àmbit de les Ciències Socialsi de la Participació
Graduat en Educació Secundària
8
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Educació i Universitats
Col·lecció GRADUÏ’S. ARA EN SECUNDÀRIA
Mòdul opcional 8
Viure en democràciaÀmbit de les Ciències Socials i de la Participació
© Generalitat de Catalunya Departament d’Educació i Universitats
Edició Servei de Difusió i Publicacions
Coordinació Subdirecció General de Formació de Persones Adultes
Equip de redacció Joan Zapatero
Il·lustració Jordi Alba, pàg. 39, 41 Agustín Gutiérrez, pàg. 16, 38
Fotografi a Roger Rovira, pàg. 15, 19, 69, 72 Arxiu fotogràfi c de L’AHCB, pàg. 43, 71 Intermón Oxfam, pàg. 42, 96 S.O.S RACISME, pàg. 98
Muntatge TIMIT 2003
Recerca i cessió dels drets d’imatge Ciència Activa
Agraïments Parlament Europeu Intermón Oxfam S.O.S RACISME Arxiu fotogràfi c de L’AHCB
Impressió Gràfi ques Cuscó, SA
Es prohibeix la reproducció total o parcial d’aquesta obra, per qualsevol
mitjà o procediment, compresos la reprografi a i el tractament informàtic,
sense autorització prèvia i per escrit del titular del «Copyright».
ISBN: ISBN-84-393-7231-0 Dipòsit legal: B- 46845-2006
2a edició: setembre de 2006
Tiratge: 1.000 exemplars
SUMARI
ORGANITZACIÓ DELS MÒDULS I LES UNITATS 5
INTRODUCCIÓ 7
PUNT DE PARTIDA 9
UNITAT 1 QUÈ ÉS LA DEMOCRÀCIA? 10
QUÈ TREBALLARÀS? 11
CONTINGUTS 13
ACTIVITATS D’APRENENTATGE 21
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 24
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 25
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE 28
SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 31
QUÈ HAS TREBALLAT? 33
COM HO PORTO? 34
UNITAT 2 VALORS DE CONVIVÈNCIA, VALORS DEMOCRÀTICS 35
QUÈ TREBALLARÀS? 36
CONTINGUTS 37
ACTIVITATS D’APRENENTATGE 46
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 49
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 50
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE 53
SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 56
QUÈ HAS TREBALLAT? 59
COM HO PORTO? 60
003-009 08 Libros Socials 24-11-06, 12:573
PANTONE 347 CVC
UNITAT 3 LA DEMOCRÀCIA A ESPANYA I A CATALUNYA 61
QUÈ TREBALLARÀS? 62
CONTINGUTS 64
ACTIVITATS D’APRENENTATGE 74
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 77
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 78
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE 82
SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 85
QUÈ HAS TREBALLAT? 89
COM HO PORTO? 90
UNITAT 4 DEMOCRÀCIA, JUSTÍCIA I PARTICIPACIÓ 91
QUÈ TREBALLARÀS? 92
CONTINGUTS 93
ACTIVITATS D’APRENENTATGE 100
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 102
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 103
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE 105
SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 107
QUÈ HAS TREBALLAT? 109
COM HO PORTO? 110
PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL 111
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL 114
003-009 08 Libros Socials 24-11-06, 12:574
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
DE
LS
MÒ
DU
LS
I L
ES
UN
ITA
TS
5ORGANITZACIÓ DEL MÒDUL I LES UNITATS
A l’inici del mòdul mòdul mòdul mòdul mòdul trobaràs sempre dos apartats:
Introducció del mòdul:És la presentació del mòdul i s’hi explica en quin nivell es troba, si és comú oopcional i en quines unitats es divideix. En aquest apartat et suggerim quinspassos pots seguir per treballar les unitats del mòdul.
Punt de partida:Et presenta els continguts del mòdul organitzats. Et donarà una primera visiódel que treballaràs abans de començar les unitats.
Cada unitatunitatunitatunitatunitat didàctica està estructurada en:
Què treballaràs?:Presenta les idees principals que veuràs a la unitat i els objectius que es prete-nen i que al final hauràs d’haver assolit.
Bloc de contingutsPresenta el desenvolupament dels blocs temàtics de cada unitat amb algunssuggeriments que et faciliten el seu estudi.
Bloc d’activitats
ACTIVITATS D’APRENENTATGE: Contenen activitats per tal que vagis construinti consolidant els aprenentatges així com assolint els objectius que es pretenen.
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES: Són activitats que complementen les activi-tats d’aprenentatge amb l’objectiu d’ampliar i reforçar l’aprenentatge dels con-tinguts i objectius del mòdul. No tenen bloc de solució perquè són propostes detreball que poden servir com activitats per a l’avaluació formativa del mòdul:parla’n amb el teu tutor.
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ: Pretenen informar-te del nivell d’assoliment dels ob-jectius proposats al començament en l’apartat “Què treballaràs?”. Aquesta in-formació et servirà per identificar els continguts fonamentals i els objectius queno has assolit i que hauries de reforçar.
Bloc de solucionsSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE: Són les respostes de lesactivitats d’aprenentatge. No les hauries de consultar fins haver fet totes lesactivitats d’aprenentatge proposades.
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ: Són les respostes de les activi-tats d’avaluació. No les hauries de consultar fins haver fet totes les activitatstant d’aprenentatge com d’avaluació.
003-009 08 Libros Socials 24-11-06, 12:575
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
DE
LS
MÒ
DU
LS
I L
ES
UN
ITA
TS
5ORGANITZACIÓ DEL MÒDUL I LES UNITATS
mòdul mòdul mòdul mòdul mòdul
Introducció del mòdul:
Punt de partida:
unitatunitatunitatunitatunitat
Què treballaràs?:
Bloc de continguts
Bloc d’activitats
ACTIVITATS D’APRENENTATGE:
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES:
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ:
Bloc de solucionsSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE:
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ:
003-009 08 Libros Socials 24-11-06, 12:575
PANTONE 347 CVC
6
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
DE
LS
MÒ
DU
LS
I L
ES
UN
ITA
TS
Què has treballat?:És una proposta d’esquema o de mapa conceptual que relaciona o resumeix elscontinguts treballats en la unitat. És una eina per facilitar-te la comprensió, lasíntesi i el repàs dels continguts de la unitat.
Com ho porto?:Presenta un quadre d’autoavaluació per comprovar si has assolit els objectiusproposats a l’inici de la unitat o quins són els que hauries de tornar a repassar.
Al final del mòdul mòdul mòdul mòdul mòdul trobaràs un últim apartat:
Punt d’arribada:Facilita l’autoavaluació dels continguts fonamentals treballats en el mòdul.Conté:
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL: Inclou les activitats que permetenautoavaluar els continguts fonamentals del mòdul.
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL: Són les respostes ales activitats d’avaluació del mòdul.
003-009 08 Libros Socials 24-11-06, 12:576
Negro
6
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
DE
LS
MÒ
DU
LS
I L
ES
UN
ITA
TS
Què has treballat?:
Com ho porto?:
mòdul mòdul mòdul mòdul mòdul
Punt d’arribada:
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL:
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL:
003-009 08 Libros Socials 24-11-06, 12:576
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
I
NT
RO
DU
CC
IÓ
7INTRODUCCIÓ
El mòdul Viure en democràcia és un mòdul opcional per treballar en el primer osegon nivell de l’àmbit de les Ciències Socials i de la Participació del Graduat enEducació Secundària per a adults.
Aquest mòdul està format per quatre unitats didàctiques:Unitat 1Unitat 1Unitat 1Unitat 1Unitat 1 Què és la democràcia?Unitat 2Unitat 2Unitat 2Unitat 2Unitat 2 Valors de convivència, valors democràticsUnitat 3Unitat 3Unitat 3Unitat 3Unitat 3 La democràcia a Espanya i a CatalunyaUnitat 4Unitat 4Unitat 4Unitat 4Unitat 4 Democràcia, justícia i participació
És un mòdul on estudiaràs l’origen de la democràcia i els valors més importantsque se’n deriven. També veuràs el procés de la democràcia a Espanya i a Catalunyai, finalment, la democràcia en relació amb la justícia i la participació.És un mòdul fonamental per comprendre fets tan propers i quotidians com larealitat política i el sistema de participació que regeix els organismes, com és elcas dels Ajuntaments, de les Comunitats autonòmiques, dels Govern de l’Estat idels Organismes internacionals entre altres.Abans de treballar aquest mòdul, et recomanem haver assolit els coneixementsdels mòduls comuns Un llarg camí cap a la civilització, Del Feu a les Amèriques,La forja del nostre present i Reptes del nostre món.És un mòdul que té relació amb els continguts del mòdul opcional Catalunyadins l’Espanya del segle XX.
Et suggerim:• Fer un primer cop d’ull als diferents apartats del mòdul que et situï en el que
treballaràs.• Escriure en un full apart tot allò que recordis sobre els diferents apartats
que tracta cada unitat.• Fer una lectura de cada unitat i realitzar les activitats d’aprenentatge a me-
sura que se’t van recomanant. Això t’ajudarà a anar distingint les idees prin-cipals de la unitat. Recorda que subratllar, fer senyalitzacions al marge o ferun esquema de cada unitat et pot ajudar a entendre i estudiar els contingutsque s’hi treballen. Explicar els continguts de les unitats a una altra personaés una forma efectiva de recordar el que has estudiat.
• Consultar altres fonts bibliogràfiques (enciclopèdies, material informàtic iaudiovisual, informació d’internet, etc.) que et permetin ampliar la informa-ció que vagi sortint a cada unitat del mòdul.
MODULS OPCIONALSMODULS OPCIONALSMODULS OPCIONALSMODULS OPCIONALSMODULS OPCIONALS
6. Població d’avui i perspectives de futur Nivell 1 o 27. Explorant i descobrint el nostre planeta8.8.8.8.8. Viure en democràciaViure en democràciaViure en democràciaViure en democràciaViure en democràcia9. Viatjar per Catalunya.
10. Un món de ciutats Nivell 2 o 311. Art i artistes12. Catalunya dins l’Espanya del segle XX
003-009 08 Libros Socials 24-11-06, 12:577
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
I
NT
RO
DU
CC
IÓ
7INTRODUCCIÓ
Unitat 1Unitat 1Unitat 1Unitat 1Unitat 1Unitat 2Unitat 2Unitat 2Unitat 2Unitat 2Unitat 3Unitat 3Unitat 3Unitat 3Unitat 3Unitat 4Unitat 4Unitat 4Unitat 4Unitat 4
•
•
•
•
MODULS OPCIONALSMODULS OPCIONALSMODULS OPCIONALSMODULS OPCIONALSMODULS OPCIONALS
Nivell 1 o 2
8.8.8.8.8. Viure en democràciaViure en democràciaViure en democràciaViure en democràciaViure en democràcia
Nivell 2 o 3
003-009 08 Libros Socials 24-11-06, 12:577
PANTONE 347 CVC
8
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
I
NT
RO
DU
CC
IÓ
• Fer un repàs del que has vist al llarg de la unitat. L’apartat Què has treba-Què has treba-Què has treba-Què has treba-Què has treba-llat?llat?llat?llat?llat? t’ajudarà a fer-ho.
• Respondre les activitats d’avaluació de la unitat per tal de veure els coneixe-ments que has anat assolint.
• Reflexionar, a través de l’apartat Com ho porto?Com ho porto?Com ho porto?Com ho porto?Com ho porto?, et permetrà conèixer allòque has après a la unitat i el que hauries de tornar a repassar.
Viure en democràcia i conèixer millor el sistema democràtic en el qual vius iparticipes com a ciutadà t’ajudarà a entendre la importància de la democràcia: sitots participem, tots decidim.
003-009 08 Libros Socials 24-11-06, 12:578
Negro
8
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
I
NT
RO
DU
CC
IÓ
• Què has treba-Què has treba-Què has treba-Què has treba-Què has treba-llat?llat?llat?llat?llat?
•
• Com ho porto?Com ho porto?Com ho porto?Com ho porto?Com ho porto?
003-009 08 Libros Socials 24-11-06, 12:578
PANTONE 347 CVC
PUNT DE PARTIDA
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
PU
NT
DE
PA
RT
IDA
9
reco
llid
a e
nsa
ben
t q
ue e
s f
on
am
en
ta e
np
er
fer
possib
lea
tra
vés d
e
LA SOBIRANIA POPULAR
EL
S O
RÍG
EN
S
VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
RÈ
GIM
SD
ICTA
TO
RIA
LS
I N
OD
EM
OC
RÀ
TIC
S
co
neix
em
en
tp
er
co
ntr
a e
sd
even
en
L’E
VO
LU
CIÓ
L’A
CT
UA
LIT
AT
a
GR
ÈC
IA
fin
s a
CA
TA
LU
NY
AE
SP
AN
YA
de
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ
i
L’E
STA
TU
TD
’AU
TO
NO
MIA
EL SUFRAGI UNIVERSAL
LA DIVISIÓ DE PODERS
LE
S E
LE
CC
ION
S
escu
ll
EL
S R
EP
RE
SE
NTA
NT
S
qu
e a
tr a
vés d
e
ag
rup
ats
en
PA
RT
ITS
PO
LÍT
ICS
LE
GIS
LA
TIU
qu
e t
é c
om
a i
nst i
t ució
EL
PA
RL
AM
EN
T
EX
EC
UT
IU
qu
e t
é c
om
a i
nst i
t ució
JU
DIC
IAL
qu
e t
é c
om
a i
nst i
t ució
EL
GO
VE
RN
EL
S T
RIB
UN
AL
SE
LS
JU
TG
ES
LA COOPERACIÓ
LES ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
LA SOLIDARITAT
am
b
LA
UN
IÓ E
UR
OP
EA
(UE
)L
A O
RG
AN
ITZ
AC
IÓ D
EL
ES
NA
CIO
NS
UN
IDE
S(O
NU
)
co
m
LE
S O
NG
EL
S V
AL
OR
S
co
m
LA SOLIDARITAT
co
m
LA MARGINACIÓ
EL
S C
ON
TR
AV
AL
OR
S
per
r aó
de
ECONOMIA
ELS DRETS INDIVIDUALS
LA IGUALTAT DAVANT LA LLEI
co
m
LA
CO
NV
IVÈ
NC
IA
a p
ar t
ir d
eev
ita
nt
LA JUSTÍCIA
LA PAU
EL RACISME
LA XENOFÒBIA
LE
S I
NJ
US
TÍC
IES
RAÇA
SEXE
CREENCES
CULTURA
003-009 08 Libros Socials 24-11-06, 12:579
PANTONE 347 CVC
10
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
Unitat 1QUÈ ÉS LA DEMOCRÀCIA?
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5810
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 1
QU
È
TR
EB
AL
LA
RÀ
S?
11
quètreballaràs?
En aquesta unitat treballaràs les idees principals següents:
• La democràcia és el règim polític en què el poder és exer-cit pel poble, que delega en els seus representants.
• La democràcia, que vol dir “govern del poble”, va sorgir al’Atenes del segle V aC.
• El sistema democràtic atenenc era restringit, només te-nien dret els fills de pares atenencs majors de 20 anys.
• L’actual sistema democràtic s’ha anat configurant al llargdels segles XIX i XX, i s’ha fonamentat en el parlamenta-risme anglès del segle XVIII i a les revolucions americanai francesa.
• Els fonaments de la democràcia són: la sobirania nacio-nal, el sufragi universal, la divisió de poders, els dretsindividuals i l’estat de dret.
• L’element clau d’un sistema democràtic és la celebracióperiòdica d’eleccions on els ciutadans escullen els seusrepresentants a les diferents institucions polítiques.
• Els representants del poble s’agrupen en diferents par-tits o coalicions polítiques de diferents ideologies.
• Les principals doctrines al món occidental són: el libera-lisme, el socialisme, la socialdemocràcia, el comunisme,la democràcia cristiana, el nacionalisme, l’anarquisme iel feixisme.
• A part dels partits polítics, han sorgit moviments socialsque reivindiquen valors com el feminisme, el pacifisme ol’ecologisme.
• Els règims polítics que no respecten els principis demo-cràtics se’ls anomena dictadures o règims totalitaris.
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5811
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
T
RE
BA
LL
AR
ÀS
?
12En acabar la unitat has de ser capaç de:
• Definir el concepte de democràcia.• Descriure els orígens i l’evolució del sistema democràtic.• Enumerar quins són els fonaments de la democràcia.• Descriure el funcionament de la democràcia.• Identificar les principals ideologies polítiques del món oc-
cidental.• Identificar els principals moviments socials de l’actuali-
tat.• Diferenciar un règim democràtic d’una dictadura o règim
totalitari.
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5812
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
131. Orígens i cronologia
Segurament hauràs sentit dir que unes eleccions lliures són la màxima expressiód’un sistema polític democràtic. Les eleccions són la “festa d’aquest sistemapolític”, la democràcia.
Etimològicament “democràcia” és una paraula composta d’origen grec, “demos”vol dir poble i “cràcia” govern. Per tant, la democràcia vol dir el “govern delpoble”.
La paraula és grega perquè és precisament a l’antiga Grècia on va néixer la de-mocràcia.
La polis (ciutat-estat) d’Atenes va adoptar aquesta forma de govern al segle VaC. en temps de Pèricles. Però era una democràcia restringida. Només participa-ven els ciutadans homes i majors de vint anys. La dona no podrà participar de lademocràcia fins el segle XX.
La democràcia atenenca tenia tres institucions:
1.1.1.1.1. Les Assemblees:Les Assemblees:Les Assemblees:Les Assemblees:Les Assemblees: eren reunions de ciutadans per decidir els afers públics.
2.2.2.2.2. Els Magistrats:Els Magistrats:Els Magistrats:Els Magistrats:Els Magistrats: eren funcionaris elegits per exercir el càrrec durant un any is’encarregaven de fer complir el que decidia l’Assemblea.
3.3.3.3.3. Els Tribunals de Justícia:Els Tribunals de Justícia:Els Tribunals de Justícia:Els Tribunals de Justícia:Els Tribunals de Justícia: estaven formats per 6.000 ciutadans escollits cadaany per sorteig i s’encarregaven d’impartir justícia.
L’actual forma de democràcia s’ha anat configurant al llarg dels dos darrers se-gles, sota l’impuls de les revolucions liberals, la lluita per aconseguir el sufragiuniversal i la millora de les condicions socials.
CONSELL PER A AFERS DIARIS(50)
CONSELL DELS CINC-CENTS(500)
ARCONTS
(9)TRESORERS
elegeix cada anyelegeix cada any
per sorteig anual
per sorteig anual
(Ekklesia)
A S S E M B L E A
EXÈRCIT10 regiments
10 estrategs
TRIBUNALDEL POBLE
(6.000)
formen
ORGANIGRAMA DE LA DEMOCRÀCIA ATENESA
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5813
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
131. Orígens i cronologia
1.1.1.1.1. Les Assemblees:Les Assemblees:Les Assemblees:Les Assemblees:Les Assemblees:
2.2.2.2.2. Els Magistrats:Els Magistrats:Els Magistrats:Els Magistrats:Els Magistrats:
3.3.3.3.3. Els Tribunals de Justícia:Els Tribunals de Justícia:Els Tribunals de Justícia:Els Tribunals de Justícia:Els Tribunals de Justícia:
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5813
PANTONE 347 CVC
14
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
Cronologia bàsica de la història de la democràcia:Cronologia bàsica de la història de la democràcia:Cronologia bàsica de la història de la democràcia:Cronologia bàsica de la història de la democràcia:Cronologia bàsica de la història de la democràcia:
Segle Segle Segle Segle Segle VVVVV aC.: aC.: aC.: aC.: aC.: Sorgeix el concepte de democràcia i de govern democràtic a Atenes.
1688. Revolució Anglesa: 1688. Revolució Anglesa: 1688. Revolució Anglesa: 1688. Revolució Anglesa: 1688. Revolució Anglesa: S’instaura la primera monarquia parlamentària d’occi-dent.
1776. Revolució Americana: 1776. Revolució Americana: 1776. Revolució Americana: 1776. Revolució Americana: 1776. Revolució Americana: Molt influenciada pels principis de la Il·lustració.
1789. Revolució Francesa: 1789. Revolució Francesa: 1789. Revolució Francesa: 1789. Revolució Francesa: 1789. Revolució Francesa: Influenciada per la Il·lustració i per la Revolució Ame-ricana.
1830-1870: 1830-1870: 1830-1870: 1830-1870: 1830-1870: Revolucions liberals a Europa i implantació del capitalisme.
1871-1917: 1871-1917: 1871-1917: 1871-1917: 1871-1917: Instauració del sufragi universal masculí als països occidentals. Orga-nització dels sindicats obrers i dels partits polítics.
1917: 1917: 1917: 1917: 1917: Revolució Russa.
1917-1945:1917-1945:1917-1945:1917-1945:1917-1945: Es reconeix el dret de vot de la dona als països occidentals.
1948: 1948: 1948: 1948: 1948: Fundació de l’ONU. Declaració Universal dels Drets Humans.
1962: 1962: 1962: 1962: 1962: Neix Amnistia Internacional per defensar els drets humans.
1963: 1963: 1963: 1963: 1963: Martin Luther King encapçala una multitudinària manifestació per recla-mar la igualtat dels drets civils pels ciutadans negres dels EUA.
1989: 1989: 1989: 1989: 1989: Caiguda del mur de Berlín. Fi de les dictadures comunistes als països del’Europa de l’est.
1992: És abolit l’1992: És abolit l’1992: És abolit l’1992: És abolit l’1992: És abolit l’apartheid a Sud-Àfrica. Dos anys més tard, Nelson Mandela esconverteix en el primer president negre de Sud-Àfrica.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 2.
2. Els fonaments de la democràcia
La democràcia es fonamenta en:
••••• La sobirania popular:La sobirania popular:La sobirania popular:La sobirania popular:La sobirania popular: el poder polític ve del poble. El poble és sobirà ell di-rectament o a través dels seus representants, escollits mitjançant eleccions. Ésaquest poble, doncs, qui elabora les lleis i estableix el seu govern i la forma del’estat. En democràcia, l’estat pot estar governat per una república o per unamonarquia parlamentària.
••••• El sufragi universal: El sufragi universal: El sufragi universal: El sufragi universal: El sufragi universal: tots els ciutadans i ciutadanes majors d’edat (18 anys aEspanya en aquests moments) tenen el dret de vot. El vot és sempre individual,secret i directe, mai pot ser delegat; és el principi establert des de la RevolucióFrancesa de “una persona, un vot”.
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5814
Negro
14
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
Cronologia bàsica de la història de la democràcia:Cronologia bàsica de la història de la democràcia:Cronologia bàsica de la història de la democràcia:Cronologia bàsica de la història de la democràcia:Cronologia bàsica de la història de la democràcia:
Segle Segle Segle Segle Segle VVVVV aC.: aC.: aC.: aC.: aC.:
1688. Revolució Anglesa: 1688. Revolució Anglesa: 1688. Revolució Anglesa: 1688. Revolució Anglesa: 1688. Revolució Anglesa:
1776. Revolució Americana: 1776. Revolució Americana: 1776. Revolució Americana: 1776. Revolució Americana: 1776. Revolució Americana:
1789. Revolució Francesa: 1789. Revolució Francesa: 1789. Revolució Francesa: 1789. Revolució Francesa: 1789. Revolució Francesa:
1830-1870: 1830-1870: 1830-1870: 1830-1870: 1830-1870:
1871-1917: 1871-1917: 1871-1917: 1871-1917: 1871-1917:
1917: 1917: 1917: 1917: 1917:
1917-1945:1917-1945:1917-1945:1917-1945:1917-1945:
1948: 1948: 1948: 1948: 1948:
1962: 1962: 1962: 1962: 1962:
1963: 1963: 1963: 1963: 1963:
1989: 1989: 1989: 1989: 1989:
1992: És abolit l’1992: És abolit l’1992: És abolit l’1992: És abolit l’1992: És abolit l’
· Fes l’activitat d’aprenentatge 2.
2. Els fonaments de la democràcia
••••• La sobirania popular:La sobirania popular:La sobirania popular:La sobirania popular:La sobirania popular:
••••• El sufragi universal: El sufragi universal: El sufragi universal: El sufragi universal: El sufragi universal:
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5814
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
15••••• La divisió de poders:La divisió de poders:La divisió de poders:La divisió de poders:La divisió de poders: el poder no pot exercir-se només des d’una persona oinstitució. Per això es va establir el principi de la divisió de poders. Els paresd’aquest principi van ser, al segle XVII, John Locke i, al segle XVIII, Montesquieu.Es va aplicar per primera vegada a Anglaterra a partir de 1688.
En democràcia hi ha tres poders:••••• el legislatiu,el legislatiu,el legislatiu,el legislatiu,el legislatiu, que elabora les lleis. La institució que el representa és el Par-lament.••••• l’executiu,l’executiu,l’executiu,l’executiu,l’executiu, que governa d’acord amb les lleis aprovades pel legislatiu. Lainstitució que ho executa és el Govern.••••• el judicialel judicialel judicialel judicialel judicial sanciona els incompliments de la llei i vigila pel compliment deles sentències. És exercit pels jutges i tribunals independents.Les tres institucions (el Parlament, el Govern i els jutges i tribunals) s’han decontrolar mútuament.
••••• Els drets individuals:Els drets individuals:Els drets individuals:Els drets individuals:Els drets individuals: tota persona disposa, emparada per la Constitució, d’unasèrie de drets individuals. Els drets més importants són la llibertat d’expressió,de religió, de reunió, de manifestació i d’associació. El límit de la llibertat indivi-dual és la dels altres.
••••• Igualtat davant la llei:Igualtat davant la llei:Igualtat davant la llei:Igualtat davant la llei:Igualtat davant la llei: tots els ciutadans tenen els mateixos drets i deures.També som tots iguals davant la llei. Això és el que es coneix com a estat de dret.
En un sistema democràtic tots aquests fonaments i tots els drets i deures delsciutadans estan recollits en la constitució o llei fonamental.
· Fes les activitats d’aprenentatge 1 i 3.
Parlament de CatalunyaParlament de CatalunyaParlament de CatalunyaParlament de CatalunyaParlament de Catalunya.
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5815
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
15••••• La divisió de poders:La divisió de poders:La divisió de poders:La divisió de poders:La divisió de poders:
••••• el legislatiu,el legislatiu,el legislatiu,el legislatiu,el legislatiu,
••••• l’executiu,l’executiu,l’executiu,l’executiu,l’executiu,
••••• el judicialel judicialel judicialel judicialel judicial
••••• Els drets individuals:Els drets individuals:Els drets individuals:Els drets individuals:Els drets individuals:
••••• Igualtat davant la llei:Igualtat davant la llei:Igualtat davant la llei:Igualtat davant la llei:Igualtat davant la llei:
· Fes les activitats d’aprenentatge 1 i 3.
Parlament de CatalunyaParlament de CatalunyaParlament de CatalunyaParlament de CatalunyaParlament de Catalunya.
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5815
PANTONE 347 CVC
16
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
3. Les eleccionsLes eleccions són un dels elements claus perquè pugui existir un sistema demo-cràtic. En les eleccions, els ciutadans escullen els seus representants a les dife-rents institucions polítiques.
En el cas d’Espanya les institucions polítiques són:
••••• Les Corts generals (Congrés i Senat).Les Corts generals (Congrés i Senat).Les Corts generals (Congrés i Senat).Les Corts generals (Congrés i Senat).Les Corts generals (Congrés i Senat). Les eleccions de les Corts són cadaquatre anys. Són conegudes també com a eleccions generals.
••••• Parlaments autonòmics.Parlaments autonòmics.Parlaments autonòmics.Parlaments autonòmics.Parlaments autonòmics. Les eleccions són cada quatre anys. També se lesanomena eleccions autonòmiques. En el cas de Catalunya és el Parlament deCatalunya.
••••• Ajuntaments.Ajuntaments.Ajuntaments.Ajuntaments.Ajuntaments. Se celebren eleccions cada quatre anys per elegir els repre-sentats del poder local.
••••• Parlament Europeu.Parlament Europeu.Parlament Europeu.Parlament Europeu.Parlament Europeu. Les eleccions al Parlament Europeu són cada cinc anys.
Els representants dels ciutadanss’agrupen en diferents partits po-lítics. Cada partit polític està de-finit per una ideologia segons laqual els seus dirigents proposenun programa que duran a termesi guanyen les eleccions.
Després d’una campanya electo-ral, que consisteix fonamental-ment en propaganda, meetings,taules rodones, debats, etc., elsciutadans donen el seu vot lliure-ment al partit que creuen ques’identifica més amb la ideologiai projecte de país que ells tenen.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 4.
4. Les principals ideologies polítiques
Actualment, al món occidental, les principals ideologies entorn de les quals s’hanarticulat els diferents partits polítics són: el liberalismeel liberalismeel liberalismeel liberalismeel liberalisme, el socialismeel socialismeel socialismeel socialismeel socialisme, el comu-el comu-el comu-el comu-el comu-nismenismenismenismenisme, la socialdemocràciala socialdemocràciala socialdemocràciala socialdemocràciala socialdemocràcia, la democràcia cristianala democràcia cristianala democràcia cristianala democràcia cristianala democràcia cristiana, el nacionalismeel nacionalismeel nacionalismeel nacionalismeel nacionalisme, l’anarquis-l’anarquis-l’anarquis-l’anarquis-l’anarquis-mememememe i el feixismeel feixismeel feixismeel feixismeel feixisme.
••••• El LiberalismeEl LiberalismeEl LiberalismeEl LiberalismeEl Liberalisme: des de sempre ha defensat la llibertat individual, la lliure ini-ciativa econòmica i la limitació del poder de l’estat. Adam Smith fou un delsprincipals ideòlegs d’aquesta doctrina. A partir de la segona meitat del segle XX,les idees liberals es van revisar i es va donar pas al Neoliberalisme, que defensa
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5816
Negro
16
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
3. Les eleccions
••••• Les Corts generals (Congrés i Senat).Les Corts generals (Congrés i Senat).Les Corts generals (Congrés i Senat).Les Corts generals (Congrés i Senat).Les Corts generals (Congrés i Senat).
••••• Parlaments autonòmics.Parlaments autonòmics.Parlaments autonòmics.Parlaments autonòmics.Parlaments autonòmics.
••••• Ajuntaments.Ajuntaments.Ajuntaments.Ajuntaments.Ajuntaments.
••••• Parlament Europeu.Parlament Europeu.Parlament Europeu.Parlament Europeu.Parlament Europeu.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 4.
4. Les principals ideologies polítiques
el liberalismeel liberalismeel liberalismeel liberalismeel liberalisme el socialismeel socialismeel socialismeel socialismeel socialisme el comu-el comu-el comu-el comu-el comu-nismenismenismenismenisme la socialdemocràciala socialdemocràciala socialdemocràciala socialdemocràciala socialdemocràcia la democràcia cristianala democràcia cristianala democràcia cristianala democràcia cristianala democràcia cristiana el nacionalismeel nacionalismeel nacionalismeel nacionalismeel nacionalisme l’anarquis-l’anarquis-l’anarquis-l’anarquis-l’anarquis-mememememe el feixismeel feixismeel feixismeel feixismeel feixisme
••••• El LiberalismeEl LiberalismeEl LiberalismeEl LiberalismeEl Liberalisme
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5816
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
17limitar la despesa pública, reduir l’estat del benestar, privatitzar empreses i ser-veis públics, deixant que sigui el mercat qui ho reguli.
••••• El SocialismeEl SocialismeEl SocialismeEl SocialismeEl Socialisme: va tenir els seus orígens a la Revolució Industrial. Grups polí-tics, anomenats socialistes, junt amb els sindicats van començar a reivindicarmillores de vida per als treballadors, tot fent servir en alguns casos la via de larevolució. La seva fita política consistia en aconseguir la propietat col·lectivadels mitjans de producció. Però van ser els socialistes utòpicssocialistes utòpicssocialistes utòpicssocialistes utòpicssocialistes utòpics, com CabetCabetCabetCabetCabet i FourierFourierFourierFourierFourier,que van reivindicar un sistema social igualitari. En contraposició al socialismeutòpic, MarxMarxMarxMarxMarx i EngelsEngelsEngelsEngelsEngels van formular el socialisme científicsocialisme científicsocialisme científicsocialisme científicsocialisme científic, segons el qual, i des-prés d’un estudi del sistema capitalista, es constatà que aquest sistema portavaen el seu si unes contradiccions insalvables. Després van arribar a la conclusióque calia transformar la realitat fins aconseguir una societat socialista, és a dir,justa i igualitària.
••••• El ComunismeEl ComunismeEl ComunismeEl ComunismeEl Comunisme: és l’etapa final del socialisme i propugna una societat senseclasses socials. Cal situar-lo fonamentalment a l’URSS a partir de la revolucióbolxevic de 1917. Entre altres coses proposa la nacionalització dels mitjans deproducció i l’eliminació de la propietat privada. Per aconseguir-ho, suggereix ladictadura del proletariat.
••••• La SocialdemocràciaLa SocialdemocràciaLa SocialdemocràciaLa SocialdemocràciaLa Socialdemocràcia: va sorgir a finals del segle XIX de la unió del movimentsocialista, nascut durant la Revolució Industrial, i de la acceptació de participaren els models democràtics dels països occidentals. La Socialdemocràcia fona-menta el seu ideari en el manteniment i la millora de l’estat del benestar, la igual-tat d’oportunitats, la lluita contra l’atur, la forta inversió pública i, a diferència delliberalisme, no vol la limitació del poder de l’estat.
••••• La Democràcia cristianaLa Democràcia cristianaLa Democràcia cristianaLa Democràcia cristianaLa Democràcia cristiana: va sorgir després de la I Guerra Mundial, encaraque els orígens cal cercar-los a finals del segle XIX, amb l’aparició de les prime-res doctrines socials de l’Església. Aquesta ideologia vol conciliar el liberalismeamb el cristianisme, tant en la vessant catòlica com la protestant. Cal dir que elspartits que es defineixen així no són pas confessionals, és a dir, no s’identifiquenamb cap religió. Els partits demòcrata cristians europeus van jugar un paperclau en la creació de l’actual Unió Europea, perquè en aquells moments eren elspartits que governaven a Europa i van ser els primers en teoritzar sobre unaEuropa unida després de la II Guerra Mundial.
Així, els pares d’aquesta Europa van ser principalment:
••••• a Itàlia, Alcide de Gasperi
••••• a França, Robert Schuman
••••• a la República Federal d’Alemanya, Konrad Adenauer
••••• El NacionalismeEl NacionalismeEl NacionalismeEl NacionalismeEl Nacionalisme: té els seus orígens al segle XIX i reivindica, per a una nació,el seu dret a l’autogovern, tot centrant la seva actuació política en la defensadels seus drets històrics i de la seva personalitat. El nacionalisme sorgí com areacció davant l’agressivitat uniformadora dels grans estats-nació que reprimi-en les minories nacionals que formaven part d’aquests estats. Com per exempleHongria, que formava part de l’imperi austrohongarès. Entre les propostes actu-als dels partits nacionalistes europeus destaquen la millora de l’autogovern dinsdels estats, la descentralització administrativa, la defensa dels valors culturals i
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5817
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
17
••••• El SocialismeEl SocialismeEl SocialismeEl SocialismeEl Socialisme
socialistes utòpicssocialistes utòpicssocialistes utòpicssocialistes utòpicssocialistes utòpics CabetCabetCabetCabetCabet FourierFourierFourierFourierFourier
MarxMarxMarxMarxMarx EngelsEngelsEngelsEngelsEngels socialisme científicsocialisme científicsocialisme científicsocialisme científicsocialisme científic
••••• El ComunismeEl ComunismeEl ComunismeEl ComunismeEl Comunisme
••••• La SocialdemocràciaLa SocialdemocràciaLa SocialdemocràciaLa SocialdemocràciaLa Socialdemocràcia
••••• La Democràcia cristianaLa Democràcia cristianaLa Democràcia cristianaLa Democràcia cristianaLa Democràcia cristiana
•••••
•••••
•••••
••••• El NacionalismeEl NacionalismeEl NacionalismeEl NacionalismeEl Nacionalisme
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5817
PANTONE 347 CVC
18
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
històrics propis i la potenciació de la Europa de les regions. Per una altra banda,els partits nacionalistes es poden definir com a liberals, socialdemòcrates o de-mòcrata cristians entre altres ideologies.
••••• L’AnarquismeL’AnarquismeL’AnarquismeL’AnarquismeL’Anarquisme: aquesta ideologia pretén la màxima llibertat per a la personamitjançant la supressió de l’organització de l’estat i dels mitjans de produccióper aconseguir una societat sense classes socials. Aquesta societat anarquistas’aniria formant de baix a dalt.
••••• El FeixismeEl FeixismeEl FeixismeEl FeixismeEl Feixisme: ideologia totalitària (no democràtica) creada a Itàlia l’any 1919per Mussolini. Per extensió, també defineix el règims sorgits arreu d’Europa du-rant els anys trenta del segle XX, que es van caracteritzar per una lluita contra lademocràcia, els partits i les organitzacions d’esquerres i el moviment obrer. Escaracteritza, entre d’altres coses, per fomentar una fe cega en el líder i una anul·-lació total de la persona. Per exemple, el Nacionalsocialisme a Alemanya (el par-tit Nazi), fundat per Adolf Hitler el 1921, prenia com a base el feixisme italià, peròafegint-hi doctrines de selecció racial, on distingeix la raça superior (la raça ària)i discrimina i extermina les races considerades com a inferiors (jueus, gitanos,etc.)
· Fes l’activitat d’aprenentatge 5.
A més dels partits polítics, es manifesten, sobretot a partir de la segona meitatdel segle XX (entre 1960 i 1970), diferents moviments socials tot reivindicantvalors desconeguts o oblidats fins llavors com ara el feminisme, el pacifisme ol’ecologisme.
••••• El feminisme:El feminisme:El feminisme:El feminisme:El feminisme: té el seu origen a Anglaterra com a moviment amb la reivin-dicació del dret al vot de la dona. Un cop aconseguit aquest dret, aquest mo-viment continua lluitant per aconseguir la igualtat total de la dona respecte al’home en tots els àmbits de la vida, cosa que encara queda lluny segons enquins camps (per exemple, en el món laboral). Malgrat tot, en alguns aspectessí que s’han aconseguit avenços.
••••• El pacifisme:El pacifisme:El pacifisme:El pacifisme:El pacifisme: va néixer cap a la dècada dels anys 1960 amb motiu de l’en-frontament ideològic i econòmic que existia entre les dos grans potències delmoment, l’URSS i els EUA (que es coneixia amb el nom de Guerra Freda) i queva suposar una cursa d’armaments cada vegada més boja i accelerada. Arrand’això, grups amarats per un sentit pacifista de les relacions entre països vanproposar una altra fórmula consistent en el diàleg de cara a aconseguir unenteniment com a pas necessari per treballar en favor de la justícia, la igual-tat, etc. entre pobles i països.
En el mòdul Reptes del nostre mónReptes del nostre mónReptes del nostre mónReptes del nostre mónReptes del nostre món de l’àmbit de les Ciències socials ide la participació trobaràs explicada la Guerra Freda.
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5818
Negro
18
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA ••••• L’AnarquismeL’AnarquismeL’AnarquismeL’AnarquismeL’Anarquisme
••••• El FeixismeEl FeixismeEl FeixismeEl FeixismeEl Feixisme
· Fes l’activitat d’aprenentatge 5.
••••• El feminisme:El feminisme:El feminisme:El feminisme:El feminisme:
••••• El pacifisme:El pacifisme:El pacifisme:El pacifisme:El pacifisme:
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5818
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
19
· Fes l’activitat d’aprenentatge 6.
••••• L’ecologisme:L’ecologisme:L’ecologisme:L’ecologisme:L’ecologisme: també en aquest cas, va ser a la dècada del 1960 quan es vainiciar aquest moviment, per causa dels desequilibris que s’estaven comen-çant a produir en el planeta per l’abús que cometien els països més rics, so-bretot a l’hora d’explotar els recursos existents. Un creixement desbocat–usant una expressió dels propis ecologistes– no fa més que conduir a unasobreexplotació de la Terra, amb les conseqüències greus que per al presenti per al futur tot això tindrà per a la humanitat si no arriba a aturar-se.
5. Els règims no democràtics
Els règims polítics que no respecten els principis democràtics se’ls anomenenadictadures o règims totalitaris.
En les dictadures, el poder és exercit per una persona o institució que governa almarge de la voluntat popular. Són règims molt repressius i no respecten els dretsni les llibertats de les persones. La violació dels drets humans es converteix enquelcom quotidià. La inestabilitat política és un fet constant, mentre que la vio-lència o el joc brut són els mitjans més freqüents per aconseguir el poder. Lapossibilitat dels cops d’estat i la presència constant i el protagonisme de l’exèrcitfan encara més difícil que es pugui consolidar un règim democràtic. En aquestsrègims desapareix la separació de poders, si no en teoria, sí a la pràctica, i enconcret el poder judicial es converteix en un mer simulacre.
Europa, al llarg del segle XX, ha viscut diversos règims dictatorials, com el feixis-ta a Itàlia, el nazisme a Alemanya, el comunista a l’Europa de l’est o el franquistaa l’estat espanyol. També el continent africà (el cas d’Uganda va ser un dels méscruents) i l’asiàtic han patit dictadures molt repressives, com també totaIberoamèrica a partir de la dècada dels anys 1960. Xile, Argentina, Guatemala oEl Salvador en serien exemples.
Actualment diversos països del Tercer Món i del continent asiàtic pateixen aquestasituació, així com la Xina, Corea del Nord i Cuba.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 7.
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5819
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
19
· Fes l’activitat d’aprenentatge 6.
••••• L’ecologisme:L’ecologisme:L’ecologisme:L’ecologisme:L’ecologisme:
5. Els règims no democràtics
· Fes l’activitat d’aprenentatge 7.
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5819
PANTONE 347 CVC
20
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
Per completar aquesta unitat pots mirar el vídeo:
Unitat 13 Viure en democràcia
Àmbit de les ciències socials i de la participació
Col·lecció:
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5820
Negro
20
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
ÉS
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
Viure en democràcia
010-020 08 Libros Socials 24-11-06, 12:5820
PANTONE 347 CVC
21
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
1A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
Activitat 3Escriu les funcions que tenen cada un dels tres poders següents:
1. el poder legislatiu:
2. el poder executiu:
3. el poder judicial:
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1Defineix els conceptes següents:
····· Democràcia:
····· Sobirania popular:
····· Sufragi universal:
····· Divisió de poders:
····· Estat de dret:
Activitat 2
Relaciona amb fletxes les dates amb els fets que es descriuen a la columna dreta.
1668 Revolució Americana
1789 sufragi universal masculí a l’Occident
segle V aC. abolició de l’apartheid a Sud-Àfrica
1917-1945 reconeixement del vot de la dona a Occident
1776 Revolució Francesa
1871-1917 primera monarquia parlamentària a Occident
1992 sorgeix el concepte de democràcia a Atenes
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0021
Negro
21
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
1A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
Activitat 3
1.
2.
3.
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1
·····
·····
·····
·····
·····
Activitat 2
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0021
PANTONE 347 CVC
22
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
1A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
Activitat 4Respon aquestes qüestions:
a) Què s’entén per eleccions generals?
b) Cada quant temps se celebren eleccions al Parlament europeu?
c) Per quantes cambres estan formades les Corts generals a Espanya i quin nomreben?
d) Quines són les institucions més importants a Espanya per a les quals el pobleescull representants?
e) Quines són les ideologies principals més importants que hi ha actualment almón occidental?
Activitat 5
Escriu a la columna que correspongui els conceptes o afirmacions següents:
lliure iniciativa econòmicava jugar un paper destacat en la creació de l’actual UEproposa la col·lectivització dels mitjans de produccióintenta conciliar el liberalisme amb els principis del protestantismedeixa que el mercat ho reguli totfomenta l’estat del benestareliminació de la propietat privadano vol la limitació del poder de l’estat
LIBERALISME DEMOCRÀCIA COMUNISME SOCIALDEMOCRÀCIA
CRISTIANA
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0022
Negro
22
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
1A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
Activitat 4
a)
b)
c)
d)
e)
Activitat 5
LIBERALISME DEMOCRÀCIA COMUNISME SOCIALDEMOCRÀCIA
CRISTIANA
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0022
PANTONE 347 CVC
23
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
1A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
Activitat 6
Posa al costat de cada una de les afirmacions següents si és veritat (V)(V)(V)(V)(V) o és fals (F)(F)(F)(F)(F):
····· El feminisme lluita per aconseguir la igualtat entre totes les dones.
····· L’ecologisme va néixer per fer front als desequilibris que estaven sorgint alplaneta.
····· El feminisme té el seu origen a Anglaterra.
····· El pacifisme va sorgir com a resposta al enfrontament ideològic i econòmicque existia entre l’URSS i els EUA.
····· Segons els ecologistes, un creixement desbocat no fa més que conduir a unasobreexplotació del planeta.
····· El pacifisme va néixer just acabada la Segona Guerra Mundial.
····· La “Guerra Freda” va ser un dels factors més importants que van ajudar asorgir l’ecologisme.
····· El feminisme lluita per tal d’aconseguir la igualtat amb l’home en tots els àm-bits de la vida.
Activitat 7
Cita quatre característiques que defineixen els règims dictatorials:
a)
b)
c)
d)
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0023
Negro
23
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
1A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
Activitat 6
(V)(V)(V)(V)(V) (F)(F)(F)(F)(F)
·····
·····
·····
·····
·····
·····
·····
·····
Activitat 7
a)
b)
c)
d)
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0023
PANTONE 347 CVC
24
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
CO
MP
LE
ME
NT
ÀR
IES
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Activitat 1
Vés a la seu de tres partits polítics diferents del teu poble o ciutat i demana’lsinformació sobre la darrera campanya electoral municipal en temes d’ensenya-ment.
Un cop tinguis la informació, escriu de forma resumida i per cada un dels partitspolítics els aspectes més importants sobre:
• escoles bressol• ensenyament primari i secundari• ensenyament d’adults
Activitat 2
Informa’t sobre el treball que du a terme la ONG Justícia i Pau. Pots fer-ho:
• Anant directament a una de les seves seus:BARCELONA c. Rivadeneyra, 6, 10èGIRONA Av. Josep Tarradellas, 5. Ed. MaristesLA SELVA DEL CAMP c. Abadia, 24MALLORCA c. Seminari, 4MOLLET DEL VALLÈS c. Església, 1SOLSONA Casal de Cultura i Joventut. Local núm. 14,
Pg. Pare Claret, s/nTERRASSA c. Blasco de Garay, 34
• Buscant la informació a través de la seva adreça d’internet:http://www.justiciaipau.org/
Un cop tinguis la informació, recull-la en un treball escrit on quedi clar el lemade la ONG. Inclou-hi també una explicació sobre què fa aquesta ONG respecte:
• l’abolició de la pena de mort• la violació dels drets humans• algun conflicte actual
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0024
Negro
24
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
CO
MP
LE
ME
NT
ÀR
IES
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Activitat 1
Activitat 2
•
•
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0024
PANTONE 347 CVC
25
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
Completa les frases referides a la Democràcia a Grècia amb les opcions següents:
s’encarregaven de fer complir el que decidia l’Assembleaper decidir els afers públicsescollits cada any per sorteig
a) Les Assemblees eren reunions de ciutadans
b) Els Magistrats eren funcionaris elegits per exercir el càrrec un any i
c) Els Tribunals de justícia estaven formats per 6.000 ciutadans
i s’encarregaven d’impartir justícia.
Activitat 2
Ordena d’antic a modern els esdeveniments o personatges següents:
Nelson Mandela Martin Luther King
Fundació de l’ONU Neix Amnistia Internacional
Revolucions liberals a Europa Caiguda del mur de Berlín.
Activitat 3
Col·loca cada una de les frases següents al costat del concepte que defineix:
el poder polític ve del pobletots els ciutadans tenen els mateixos drets i deuresel poder no pot exercir-se només des d’una persona o institucióel límit de la llibertat individual és la dels altresel vot és sempre individual, secret i directe
a) La sobirania popular:
b) El sufragi universal:
c) La divisió de poders:
d) Els drets individuals:
e) Igualtat davant la llei:
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0025
Negro
25
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
a)
b)
c)
Activitat 2
Activitat 3
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0025
PANTONE 347 CVC
26
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Activitat 4
Construeix una frase relativa al fenomen de les eleccions utilitzant les expres-sions escrites que tens a continuació:
s’afilia a un partit políticés nomenat Diputat o Senadorpresentant el programa electoraluna persona té una ideologiarealitza la campanya electoral amb el seu Partitguanya les eleccions
Activitat 5
Uneix amb una fletxa les principals ideologies polítiques amb la relació de carac-terístiques de la columna de la dreta que li correspongui:
Neoliberalisme manteniment i millora de l’estat del benestar
Socialisme la descentralització administrativa
Comunisme que el mercat ho reguli tot
Socialdemocràcia van destacar Marx i Engels
Democràcia cristiana una ideologia totalitària
Nacionalisme pretén la màxima llibertat per a la persona
Anarquisme elimina la propietat privada
Feixisme els qui el formen no són partits confessionals
Activitat 6
Completa amb la paraula que correspongui les descripcions dels moviments so-cials següents:
a) El feminisme: té el seu origen a .............................. com a reivindicació del dret de ................de la .......................... Un cop aconseguit aquest dret, aquest moviment continua lluitantper aconseguir la .............................. total respecte a l’ ............................. en tots els àmbits de lavida.
b) El pacifisme: va néixer cap a la dècada dels anys .......................... amb motiu de l’en-frontament .......................... i .......................... entre l’.......................... i els .......................... que es coneix com a.................................................... i que va suposar una .......................... d’armaments cada vegada mésboja i ....................................................
c) L’ecologisme: va néixer a la dècada dels anys .................. fonamentalment a causadels .................................................... que s’estaven començant a produir en el .......................... per l’abúsque cometien els països més .......................... sobretot a l’hora d’explotar els .................................
existents.
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0026
Negro
26
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Activitat 4
Activitat 5
Activitat 6
a) El feminisme: .............................. ................
..........................
.............................. .............................
b) El pacifisme: ..........................
.......................... .......................... .......................... ..........................
.................................................... ..........................
....................................................
c) L’ecologisme: ..................
.................................................... ..........................
.......................... .................................
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0026
PANTONE 347 CVC
27
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Activitat 7
Posa al costat de cada una de les afirmacions següents si és veritat (V)(V)(V)(V)(V) o fals (F)(F)(F)(F)(F):
a) Les dictadures no respecten la voluntat popular.
b) La inestabilitat política és un fet constant.
c) L’exèrcit juga un paper secundari.
d) No existeix a la pràctica separació de poders.
e) Es violen contínuament els drets humans.
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0027
Negro
27
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 1
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Activitat 7
(V)(V)(V)(V)(V) (F)(F)(F)(F)(F)
a)
b)
c)
d)
e)
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0027
PANTONE 347 CVC
28
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1
Defineix els conceptes següents:
····· Democràcia: govern del poble.····· Sobirania popular: el poder polític correspon al poble.····· Sufragi universal: és el dret a vot de tots els ciutadans i ciutadanes a partir de
la majoria d’edat.····· Divisió de poders: separació que hi ha en els règims democràtics entre els po-
ders legislatiu, executiu i judicial.····· Estat de dret: tots els ciutadans i ciutadanes tenen els mateixos drets i deure i
són iguals davant la llei.
Activitat 2
Relaciona amb fletxes les dates amb els fets que es descriuen a la columna dreta.
1668 Revolució Americana
1789 sufragi universal masculí a l’Occident
segle V aC. abolició de l’apartheid a Sud-Àfrica
1917-1945 reconeixement del vot de la dona a Occident
1776 Revolució Francesa
1871-1917 primera monarquia parlamentària a Occident
1992 sorgeix el concepte de democràcia a Atenes
Activitat 3
Escriu les funcions que tenen cada un dels tres poders següents:
1. el poder legislatiu: elabora les lleis.
2. el poder executiu: governa d’acord amb les lleis aprovades pel poder legis-latiu.
3. el poder judicial: sanciona els incompliments de la llei i vigila pel compli-ment de les sentències.
Activitat 4
Respon aquestes qüestions:
a) Què s’entén per eleccions generals? Les eleccions a Corts.
b) Cada quant temps se celebren eleccions al Parlament europeu? Cada cincanys.
c) Per quantes cambres estan formades les Corts generals a Espanya i quinnom reben? Les Corts generals d’Espanya estan formades per dues cambresque reben el nom de Senat i Congrés dels Diputats.
d) Quines són les institucions més importants a Espanya per a les quals elpoble escull representants? Les Corts generals, els Parlaments autonòmics,els Ajuntaments, el Parlament europeu.
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0028
Negro
28
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1
····· govern del poble.····· el poder polític correspon al poble.····· és el dret a vot de tots els ciutadans i ciutadanes a partir de
la majoria d’edat.····· separació que hi ha en els règims democràtics entre els po-
ders legislatiu, executiu i judicial.····· tots els ciutadans i ciutadanes tenen els mateixos drets i deure i
són iguals davant la llei.
Activitat 2
1668 Revolució Americana
1789 sufragi universal masculí a l’Occident
segle V aC. abolició de l’apartheid a Sud-Àfrica
1917-1945 reconeixement del vot de la dona a Occident
1776 Revolució Francesa
1871-1917 primera monarquia parlamentària a Occident
1992 sorgeix el concepte de democràcia a Atenes
Activitat 3
1. elabora les lleis.
2. governa d’acord amb les lleis aprovades pel poder legis-latiu.
3. sanciona els incompliments de la llei i vigila pel compli-ment de les sentències.
Activitat 4
a) Les eleccions a Corts.
b) Cada cincanys.
c)Les Corts generals d’Espanya estan formades per dues cambres
que reben el nom de Senat i Congrés dels Diputats.
d)Les Corts generals, els Parlaments autonòmics,
els Ajuntaments, el Parlament europeu.
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0028
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
29e) Quines són les ideologies principals més importants que hi ha actualmental món occidental? Liberalisme, Socialisme, Comunisme, Socialdemocràcia,Democràcia cristiana, Nacionalisme, Anarquisme, Feixisme.
Activitat 5
Escriu a la columna que correspongui els conceptes o afirmacions següents:
lliure iniciativa econòmicava jugar un paper destacat en la creació de l’actual UEproposa la col·lectivització dels mitjans de produccióintenta conciliar el liberalisme amb els principis del protestantismedeixa que el mercat ho reguli totfomenta l’estat del benestareliminació de la propietat privadano vol la limitació del poder de l’estat
Activitat 6
Escriu al costat de les afirmacions següents si és veritat (V) o és fals (F):
····· El feminisme lluita per aconseguir la igualtat entre totes les dones.
····· L’ecologisme va néixer per fer front als desequilibris que estaven sorgint alplaneta.
····· El feminisme té el seu origen a Anglaterra.
····· El pacifisme va sorgir com a resposta al enfrontament ideològic i econòmicque existia entre l’URSS i els EUA.
····· Segons els ecologistes un creixement desbocat no fa més que conduir a unasobreexplotació del planeta.
····· El pacifisme va néixer just acabada la Segona Guerra Mundial.
····· La “Guerra Freda” va ser un dels factors més importants que van ajudar asorgir l’ecologisme.
····· El feminisme lluita per tal d’aconseguir la igualtat amb l’home en tots els àm-bits de la vida.
LIBERALISME DEMOCRÀCIA COMUNISME SOCIALDEMOCRÀCIA
CRISTIANA
va jugar un paperdestacat en lacreacióde l’actual UE
proposa lacol·lectivitzaciódels mitjansde producció
fomental’estatdel benestar
deixa queel mercatho reguli tot
intenta conciliarel liberalisme ambels principis delprotestantismeo cristianisme
eliminacióde la propietatprivada
no vol lalimitació delpoder del’estat
lliure iniciativaeconòmica
F
V
V
V
V
F
F
V
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0029
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
29e)Liberalisme, Socialisme, Comunisme, Socialdemocràcia,
Democràcia cristiana, Nacionalisme, Anarquisme, Feixisme.
Activitat 5
Activitat 6
·····
·····
·····
·····
·····
·····
·····
·····
LIBERALISME DEMOCRÀCIA COMUNISME SOCIALDEMOCRÀCIA
CRISTIANA
va jugar un paperdestacat en lacreacióde l’actual UE
proposa lacol·lectivitzaciódels mitjansde producció
fomental’estatdel benestar
deixa queel mercatho reguli tot
intenta conciliarel liberalisme ambels principis delprotestantismeo cristianisme
eliminacióde la propietatprivada
no vol lalimitació delpoder del’estat
lliure iniciativaeconòmica
F
V
V
V
V
F
F
V
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0029
PANTONE 347 CVC
30
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
Activitat 7
Cita quatre característiques que defineixen els règims dictatorials:
Respostes possibles:
a) No respecten els principis democràtics.
b) Són règims molt repressius.
c) La violació dels drets humans és un fet constant.
d) L’exèrcit juga un gran protagonisme.
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0030
Negro
30
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
Activitat 7
Respostes possibles:
a) No respecten els principis democràtics.
b) Són règims molt repressius.
c) La violació dels drets humans és un fet constant.
d) L’exèrcit juga un gran protagonisme.
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0030
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
31SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
Completa les frases referides a la Democràcia a Grècia amb les opcions següents:
s’encarregaven de fer complir el que decidia Assembleaper decidir els afers públicsescollits cada any per sorteig
a) Les Assemblees eren reunions de ciutadans per decidir els afers públics.
b) Els Magistrats eren funcionaris elegits per exercir el càrrec un any i s’en-carregaven de fer complir el que decidia l’Assemblea.
c) Els Tribunals de justícia estaven formats per 6.000 ciutadans escollits cadaany per sorteig i s’encarregaven d’impartir justícia.
Activitat 2
Ordena d’antic a modern els esdeveniments o personatges següents::
Nelson Mandela Martin Luther King
Fundació de l’ONU Neix Amnistia Internacional
Revolucions liberals a Europa Caiguda del mur de Berlín.
Activitat 3
Col·loca cada una de les frases següents al costat del concepte que defineix:
el poder polític ve del pobletots els ciutadans tenen els mateixos drets i deuresel poder no pot ser exercit només per una sola persona o institucióel límit de la llibertat individual és la dels altresel vot és sempre individual, secret i directe
a) La sobirania popular: el poder polític ve del poble.
b) El sufragi universal: el vot és sempre individual, secret i directe.
c) La divisió de poders: el poder no s’exerceix només per una persona o insti-tució.
d) Els drets individuals: el límit de la llibertat individual és la dels altres.
e) Igualtat davant la llei: tots els ciutadans tenen els mateixos drets i elsmateixos deures davant de la llei.
Activitat 4
Construeix una frase relativa al fenomen de les eleccions utilitzant les expres—sions escrites que tens a continuació:
s’afilia a un partit políticés nomenat Diputat o Senadorpresentant el programa electoraluna persona té una ideologiarealitza la campanya electoral amb el seu Partitguanya les eleccions
6 4
2 3
1 5
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0031
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
31SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
a) per decidir els afers públics.
b) i s’en-carregaven de fer complir el que decidia l’Assemblea.
c) escollits cadaany per sorteig
Activitat 2
Activitat 3
a) el poder polític ve del poble.
b) el vot és sempre individual, secret i directe.
c) el poder no s’exerceix només per una persona o insti-tució.
d) el límit de la llibertat individual és la dels altres.
e) tots els ciutadans tenen els mateixos drets i elsmateixos deures davant de la llei.
Activitat 4
6 4
2 3
1 5
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0031
PANTONE 347 CVC
32
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Una persona té una ideologia, s’afilia a un partit polític, realitza la campanya elec-
toral amb el seu partit, presentant el programa electoral, guanya les eleccions, és
nomenat Diputat o Senador.
Activitat 5
Uneix amb una fletxa les principals ideologies polítiques amb la relació de carac-terístiques de la columna de la dreta que li correspongui:
Activitat 6
Completa amb la paraula que correspongui les descripcions dels moviments so-cials següents:
a) El feminisme: té el seu origen a Anglaterra com a reivindicació del dret de votde la dona. Un cop aconseguit aquest dret, aquest moviment continua lluitantper aconseguir la igualtat total respecte a l’home en tots els àmbits de la vida.
b) El pacifisme: va néixer cap a la dècada dels anys 1960 amb motiu de l’enfron-tament ideològic i econòmic entre l’URSS i els EUA que es coneix com a guerrafreda i que va suposar una cursa d’armaments cada vegada més boja i accelerada.
c) L’ecologisme: va néixer a la dècada dels anys 1960 fonamentalment a causadels desequilibris que s’estaven començant a produir en el Planeta per l’abúsque cometien els països més rics sobretot a l’hora d’explotar els recursos exis-tents.
Activitat 7
Posa al costat de cada una de les afirmacions següents si és veritat (V)(V)(V)(V)(V) o fals (F)(F)(F)(F)(F):
a) Les dictadures no respecten la voluntat popular.
b) La inestabilitat política és un fet constant.
c) L’exèrcit juga un paper secundari.
d) No existeix a la pràctica separació de poders.
e) Es violen contínuament els drets humans.
Neoliberalisme manteniment i millora de l’estat del benestar
Socialisme la descentralització administrativa
Comunisme que el mercat ho reguli tot
Socialdemocràcia van destacar Marx i Engels
Democràcia cristiana una ideologia totalitària
Nacionalisme pretén la màxima llibertat per a la persona
Anarquisme elimina la propietat privada
Feixisme els qui el formen no són partits confessionals
VVVVV
VVVVV
VVVVV
VVVVV
FFFFF
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0032
Negro
32
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 1
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Activitat 5
Activitat 6
a) El feminisme: Anglaterra votdona.
igualtat home
b) El pacifisme: 1960ideològic econòmic URSS EUA guerra
freda cursa accelerada.
c) L’ecologisme: 1960desequilibris Planeta
rics recursos
Activitat 7
(V)(V)(V)(V)(V) (F)(F)(F)(F)(F)
a)
b)
c)
d)
e)
Neoliberalisme manteniment i millora de l’estat del benestar
Socialisme la descentralització administrativa
Comunisme que el mercat ho reguli tot
Socialdemocràcia van destacar Marx i Engels
Democràcia cristiana una ideologia totalitària
Nacionalisme pretén la màxima llibertat per a la persona
Anarquisme elimina la propietat privada
Feixisme els qui el formen no són partits confessionals
VVVVV
VVVVV
VVVVV
VVVVV
FFFFF
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0032
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
HA
S T
RE
BA
LL
AT
?
3333
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
GR
ÈC
IA
s’ori
gin
a a
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ
es r
ecu
ll e
nes
fon
am
enta
en
es c
on
cret
a e
nen
con
tra e
sdev
enen
RÈ
GIM
S D
ICTA
TO
RIA
LS
I N
O D
EM
OC
RÀ
TIC
S
ES
PA
NY
A
EL
S P
AR
LA
ME
NT
SA
UTO
NÒ
MIC
S
es d
ivid
eix e
n
LE
S C
OR
TS
GE
NE
RA
LS
AJ
UN
TAM
EN
TS
PA
RL
AM
EN
TE
UR
OP
EU
CO
NG
RÉ
SS
EN
AT
LA
SO
BIR
AN
IA
PO
PU
LA
R
EL
SU
FR
AG
I
UN
IVE
RS
AL
LA
DIV
ISIÓ
DE
PO
DE
RS
EL
S D
RE
TS
IND
IVID
UA
LS
LA
IG
UA
LTA
T
DA
VA
NT
LA
LL
EI
qu
e a t
ravés
de
LE
S E
LE
CC
ION
S
escu
ll
EL
S R
EP
RE
SE
NTA
NT
S
agru
pats
en
PA
RT
ITS
PO
LÍT
ICS
segon
s la
sev
a
IDE
OL
OG
IA
com
ho s
ón
EL LIBERALISME
EL SOCIALISME
EL COMUNISME
LA SOCIALDEMOCRÀCIA
LA DEMOCRÀCIACRISTIANA
EL NACIONALISME
L’ANARQUISME
EL FEIXISME
am
b
LE
GIS
LA
TIU
EX
EC
UT
IUJ
UD
ICIA
L
PA
RL
AM
EN
T
inst
itu
ït c
om
a
GO
VE
RN
inst
itu
ït p
er
JU
TG
ES
TR
IBU
NA
LS
inst
itu
ït c
om
a
es c
on
trole
n m
útu
am
ent
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0033
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
1Q
UÈ
HA
S T
RE
BA
LL
AT
?
3333
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
GR
ÈC
IA
s’ori
gin
a a
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ
es r
ecu
ll e
nes
fon
am
enta
en
es c
on
cret
a e
nen
con
tra e
sdev
enen
RÈ
GIM
S D
ICTA
TO
RIA
LS
I N
O D
EM
OC
RÀ
TIC
S
ES
PA
NY
A
EL
S P
AR
LA
ME
NT
SA
UTO
NÒ
MIC
S
es d
ivid
eix e
n
LE
S C
OR
TS
GE
NE
RA
LS
AJ
UN
TAM
EN
TS
PA
RL
AM
EN
TE
UR
OP
EU
CO
NG
RÉ
SS
EN
AT
LA
SO
BIR
AN
IA
PO
PU
LA
R
EL
SU
FR
AG
I
UN
IVE
RS
AL
LA
DIV
ISIÓ
DE
PO
DE
RS
EL
S D
RE
TS
IND
IVID
UA
LS
LA
IG
UA
LTA
T
DA
VA
NT
LA
LL
EI
qu
e a t
ravés
de
LE
S E
LE
CC
ION
S
escu
ll
EL
S R
EP
RE
SE
NTA
NT
S
agru
pats
en
PA
RT
ITS
PO
LÍT
ICS
segon
s la
sev
a
IDE
OL
OG
IA
com
ho s
ón
EL LIBERALISME
EL SOCIALISME
EL COMUNISME
LA SOCIALDEMOCRÀCIA
LA DEMOCRÀCIACRISTIANA
EL NACIONALISME
L’ANARQUISME
EL FEIXISME
am
b
LE
GIS
LA
TIU
EX
EC
UT
IUJ
UD
ICIA
L
PA
RL
AM
EN
T
inst
itu
ït c
om
a
GO
VE
RN
inst
itu
ït p
er
JU
TG
ES
TR
IBU
NA
LS
inst
itu
ït c
om
a
es c
on
trole
n m
útu
am
ent
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0033
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1C
OM
HO
PO
RT
O?
34
comho porto?
QUADRE D’AUTOAVALUACIÓ
Omple la graella següent posant una creu on correspongui:
En acabar la unitat Sí No A mitges Activitat Activitats Activitats
sóc capaç de: d’aprenentatge complementàries d’avaluació
en què ho has en què ho has en què ho
treballat treballat has treballat
Saber definir el concepte
de democràcia 1
Conèixer els orígens i l’evolució
del sistemademocràtic 2 1 i 2
Identificar els fonaments
de la democràcia 1 i 3 3
Descriure el funcionament
de la democràcia 4 4
Identificar les principals ideologies
del món occidental 5 1 5
Diferenciar un règim democràtic
d’una dictadura o règim totalitari 7 7
Identificar els principals moviments
socials de l’actualitat 6 2 6
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0034
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
1C
OM
HO
PO
RT
O?
34
comho porto?
QUADRE D’AUTOAVALUACIÓ
Sí No A mitges Activitat Activitats Activitats
d’aprenentatge complementàries d’avaluació
en què ho has en què ho has en què ho
treballat treballat has treballat
021-034 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0034
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
35Unitat 2VALORS DE CONVIVÈNCIA,VALORS DEMOCRÀTICS
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
2Q
UÈ
T
RE
BA
LL
AR
ÀS
?
36
quètreballaràs?
En aquesta unitat treballaràs les idees principals següents:
• Definició o concepte general de valor.• Classificació dels valors més importants.• Els drets i els deures en la convivència.• La pau: un valor essencial i necessari.• La xenofòbia, la marginació i el racisme, tres obstacles
per a la pau.• La justícia, una conseqüència lògica necessària de la
pau.• Principals injustícies a l’actualitat.• La solidaritat: un altre valor fonamental en democràcia.• La llei com a element clau que regula la convivència en-
tre les persones .• L’obediència i la transgressió de la llei com a respostes a
la mateixa que fan les persones.• Altres valors de la democràcia.
En acabar la unitat has de ser capaç de:
• Definir el concepte de valor i conèixer la classificaciómés important.
• Identificar els drets i deures més importants en el marcde la convivència com a valor.
• Definir la pau com a valor fonamental i les principalsamenaces a què està sotmesa.
• Explicar el valor de la justícia i les principals injustíciesen l’actualitat.
• Definir el valor de la solidaritat.• Descriure el paper que juga la llei en qualsevol democrà-
cia.• Identificar altres valors de la vida en democràcia.
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
371. Concepte de valor i classificació més important
En primer lloc, es tracta d’aclarir mínimament què s’entén per valor. Sobre això,és possible que es puguin donar tantes opinions com persones. Però, a granstrets, es pot dir que:
ValorValorValorValorValor és allò que es considera important i necessari perquè s’ajusta a la raói a la naturalesa de la persona, i a la pràctica és o ha estat consensuat per laimmensa majoria de les persones.
Cal dir, però, que no tots els valors són iguals i que es poden fer classificacionsmolt diverses.
A continuació apuntarem els aspectes més importants respecte a aquest con-cepte:
a.a.a.a.a. Valors universals:Valors universals:Valors universals:Valors universals:Valors universals: com diu la mateixa paraula, són aquells valors adme-sos des de sempre, arreu i pràcticament per tothom. Són valors molt amplis,en el sentit que tenen en compte aspectes generals i eludeixen les màximesespecificitats i concrecions possibles. Són valors universals l’amor, la lliber-tat, la pau i, evidentment, la convivència.
b.b.b.b.b. Valors absoluts:Valors absoluts:Valors absoluts:Valors absoluts:Valors absoluts: estan pràcticament a la mateixa línia dels universals, enel sentit que ho són per si mateixos, és a dir, cap persona ha declarat o orde-nat que un valor sigui absolut o no en sigui. La sinceritat es considera unvalor absolut, ja que no admet cap mena d’excepció o d’interpretació. Unapersona és sincera o no n’és.
c.c.c.c.c. Valors relatius:Valors relatius:Valors relatius:Valors relatius:Valors relatius: com la mateixa paraula dóna a entendre, són aquellesrealitats que són valorades o no, o són valorades d’una manera o d’una altra,tot depenent de temps, d’espais, de persones concretes, de l’edat, etc. Lafelicitat és un valor relatiu, ja que tothom volem i cerquem tot el necessariper aconseguir ser feliços. Ara bé, una tribu del centre de l’Àfrica el quenecessitarà per a ser-ne serà molt menys i de realitats en molts casos total-ment diferents a les de qualsevol de les persones que vivim al món ric.
d.d.d.d.d. Escala de valors:Escala de valors:Escala de valors:Escala de valors:Escala de valors: consisteix en ordenar, segons preferència, conveniènciao necessitat de cara al propi bé i al bé comú, els diferents valors que en unmoment donat se’ns poden presentar. Per exemple: Estic a casa i resulta quedemà tinc un examen. Un amic m’ha trucat per convidar-me a casa seva perxerrar una mica. En aquest cas hi ha dos valors, responsabilitat i amistat,entre els quals cal escollir quin serà primer i quin el segon.
Si seguim aquesta classificació, podem dir que la democràcia i els valors quese’n deriven, com pot ser la justícia, són absoluts, ja que no depenen de ningúperquè en siguin, ja que es fonamenta en una virtut tan inalienable de la perso-na com és la seva llibertat. Cal dir, però, que no són pas universals, ja que moltspobles i països viuen sota sistemes contraris al que significa la democràcia.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 1.
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
371. Concepte de valor i classificació més important
ValorValorValorValorValor
a.a.a.a.a. Valors universals:Valors universals:Valors universals:Valors universals:Valors universals:
b.b.b.b.b. Valors absoluts:Valors absoluts:Valors absoluts:Valors absoluts:Valors absoluts:
c.c.c.c.c. Valors relatius:Valors relatius:Valors relatius:Valors relatius:Valors relatius:
d.d.d.d.d. Escala de valors:Escala de valors:Escala de valors:Escala de valors:Escala de valors:
responsabilitat i amistat
· Fes l’activitat d’aprenentatge 1.
38
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
2. La convivència com a valor: drets i deures
Això no és res més que una conseqüència lògica de la nostra “vessant relacional”.És a dir, els éssers humans, a causa de la nostra racionalitat, portem una tendènciainnata en nosaltres per la qual ens inclinem a relacionar-nos amb els altres per talde donar i rebre allò que tenim i que ells tenen. Per exemple: la parella o la vidacomunitària en els orígens de la humanitat no és invenció de ningú; es tractasenzillament d’una conseqüència natural de la nostra pròpia condició. També alregne animal existeixen unes regles o normes en aquest aspecte.
Ara bé, conviure no consisteix en quelcom abstracte o desarrelat de l’entorn deprop i de lluny. Convivim amb persones, la relació amb les quals genera situaci-ons de pau o de violència, de justícia o d’injustícia, d’igualtat o desigualtat, dexenofòbia o de respecte, de solidaritat o d’egoisme, etc.
Per una altra banda, la convivència genera tota una diversitat de relacions quees tradueixen a la pràctica en drets i deuresdrets i deuresdrets i deuresdrets i deuresdrets i deures.
La declaració dels drets més importants va tenir lloc el 10 de desembre de 194810 de desembre de 194810 de desembre de 194810 de desembre de 194810 de desembre de 1948a l’ONUa l’ONUa l’ONUa l’ONUa l’ONU, els quals van ser votats per unanimitat i estan recollits en 30 articlessota el nom de Declaració Universal dels Drets HumansDeclaració Universal dels Drets HumansDeclaració Universal dels Drets HumansDeclaració Universal dels Drets HumansDeclaració Universal dels Drets Humans. Els drets són universalsperquè són aplicables a tota la humanitat, independentment de qualsevol menade diferència, com pot ser sexe, raça, cultura, ideologia, creença, economia, pen-sament, etc.
Malauradament, cal dir que molts dels drets inclosos en aquesta Declaració ni debon tros s’estan complint en molts països.
Per exemple:
L’article 1 diu: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets...”.
Però un estudi fet l’any 1994, reflectia que només 74 dels 92 països del món quehavien estat estudiats eren lliures.
Com la mateixa paraula diu, conviureconviureconviureconviureconviure significa viure amb algú o amb alguns.viure amb algú o amb alguns.viure amb algú o amb alguns.viure amb algú o amb alguns.viure amb algú o amb alguns.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 2.
38
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
2. La convivència com a valor: drets i deures
drets i deuresdrets i deuresdrets i deuresdrets i deuresdrets i deures
10 de desembre de 194810 de desembre de 194810 de desembre de 194810 de desembre de 194810 de desembre de 1948a l’ONUa l’ONUa l’ONUa l’ONUa l’ONU
Declaració Universal dels Drets HumansDeclaració Universal dels Drets HumansDeclaració Universal dels Drets HumansDeclaració Universal dels Drets HumansDeclaració Universal dels Drets Humans
conviureconviureconviureconviureconviure viure amb algú o amb alguns.viure amb algú o amb alguns.viure amb algú o amb alguns.viure amb algú o amb alguns.viure amb algú o amb alguns.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 2.
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
393. Valors i contravalors més importantsPassem a veure ara alguns dels valors i contravalors que genera aquesta convi-vència entre persones i entre pobles o els conflictes que suposa la mancad’aquests.
3.1 La paupaupaupaupau és un dels valors més importants per tal de poder aconseguir una
convivència veritable.
La pau, però, no es pot entendre només com l’absència de guerra o de vio-lència (coneguda com a pau negativa). És més, quan algun país o personal’entén d’aquesta manera, acostuma a mantenir al darrere algun tipus d’exèrcito de força per tal de dissuadir o de respondre en cas d’un hipotètic atac.
La veritable pau és la que es coneix com a pau positiva: afavorir tot allò queajudi als pobles i les persones més desafavorides en tot allò que necessitinper aconseguir la dignitat que els manca en tots els aspectes: menjar, cultu-ra, diners, llibertat, promoció social, desenvolupament en totes les facetesde la vida.
Per aconseguir aquesta pau positiva es fa cada cop més necessari fomentaruna cultura de la pau, en què valors com la solidaritat, la tolerància, la lliber-tat, la justícia, el respecte als altres, el foment de la justícia, etc. ocupin unlloc preeminent a nivell de vida i de pobles.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 3.
Cal negociar la pau
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
393. Valors i contravalors més importants
3.1 paupaupaupaupau
pau negativa
pau positiva
cultura de la pau
· Fes l’activitat d’aprenentatge 3.
Cal negociar la pau
40
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
Malauradament la pau ha estat sempre amenaçada. Són una amenaça per lapau:
••••• La xenofòbia:xenofòbia:xenofòbia:xenofòbia:xenofòbia: actitud de recel o d’odi vers aquelles persones que són dife-rents a nosaltres. Normalment, en la xenofòbia actual, el que més prima enaquells que mantenen aquesta actitud és el factor estrangeria, color, raça,economia, etc. P. e.: els magribins o els negres de l’Àfrica subsahariana sónels que més pateixen xenofòbia entre nosaltres. En canvi, no la pateixen elsjaponesos que ocupen llocs importants a les grans empreses al nostre país ovénen a fer turisme. Per què? Perquè els primers són pobres procedents depaïsos subdesenvolupats i, en canvi, els altres són rics i procedents de païsosrics.
••••• El racisme:El racisme:El racisme:El racisme:El racisme: consisteix en la persecució de certes races per considerar quesón inferiors a la que pertanyem. L’excusa que acostuma a donar-se és la deraons biològiques o genètiques, o de pròpia constitució, o de cultura, etc.Però, en el fons, les raons continuen essent econòmiques i culturals.
••••• La marginació: marginació: marginació: marginació: marginació: és la conseqüència més directa del racisme. Aquesta acti-tud provoca que molta gent quedi al marge de la societat i, per tant, sensepossibilitats de viure amb condicions mínimament dignes. No oblidem queaixò és com un carreró sense sortida, ja que quant més marginació, menysoportunitats hi ha de poder sortir-ne, i es dóna pas a l’existència del TercerTercerTercerTercerTercer idel Quart Món.Quart Món.Quart Món.Quart Món.Quart Món.
3.2 La justíciajustíciajustíciajustíciajustícia és un altre valor important que acostuma a ser la conseqüènciamés immediata de la pau, tot i que ambdós són com el “peix que es mossegala cua”, és a dir, sense pau difícilment hi haurà justícia, però sense justícia lapau serà també impossible.
Vegem algunes de les característiques més importants d’aquest valor:
La justícia és una virtut moralvirtut moralvirtut moralvirtut moralvirtut moral que consisteix en obrar, tot conformant-se a laveritat, que en aquest cas és donar a cadascú el qui li pertoca.donar a cadascú el qui li pertoca.donar a cadascú el qui li pertoca.donar a cadascú el qui li pertoca.donar a cadascú el qui li pertoca.
Ara bé, el que pertoca a una persona pot ser perquè la lleilleilleilleillei així ho prescriu opel que se n’hauria de donar a consciència.consciència.consciència.consciència.consciència.
Vegem-ho amb un exemple:
Segons la llei, jo puc demandar una persona que no m’ha pagat un deute,portar-la a judici, etc. Ara bé, potser a consciència aquella persona no m’hoha retornat perquè ha patit una desgracia familiar i segons la meva conscièn-cia me n’adono que el que potser necessita no és només que li perdoni eldeute, sinó que l’ajudi econòmicament.
Matisem doncs un aspecte: no sempre tot el que és legal és just,no sempre tot el que és legal és just,no sempre tot el que és legal és just,no sempre tot el que és legal és just,no sempre tot el que és legal és just, per aixòexisteix el dret d’objecció.dret d’objecció.dret d’objecció.dret d’objecció.dret d’objecció.
Posem un altre exemple:
La llei mana contribuir amb els nostres impostos per fer front a les despesesde l’Estat. Ara bé, una persona pot objectar i demanar que cap dels seusimpostos siguin destinats a comprar armament, ja que aquesta persona con-sidera injusta una llei que mani invertir diners en armament.
40
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
••••• xenofòbia:xenofòbia:xenofòbia:xenofòbia:xenofòbia:
••••• El racisme:El racisme:El racisme:El racisme:El racisme:
••••• marginació: marginació: marginació: marginació: marginació:
TercerTercerTercerTercerTercerQuart Món.Quart Món.Quart Món.Quart Món.Quart Món.
3.2 justíciajustíciajustíciajustíciajustícia
virtut moralvirtut moralvirtut moralvirtut moralvirtut moraldonar a cadascú el qui li pertoca.donar a cadascú el qui li pertoca.donar a cadascú el qui li pertoca.donar a cadascú el qui li pertoca.donar a cadascú el qui li pertoca.
lleilleilleilleilleiconsciència.consciència.consciència.consciència.consciència.
no sempre tot el que és legal és just,no sempre tot el que és legal és just,no sempre tot el que és legal és just,no sempre tot el que és legal és just,no sempre tot el que és legal és just,dret d’objecció.dret d’objecció.dret d’objecció.dret d’objecció.dret d’objecció.
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
41· Fes l’activitat d’aprenentatge 4.
La Justícia per a la societat
Per tota aquesta complexitat, es diu que la justícia és una utopiala justícia és una utopiala justícia és una utopiala justícia és una utopiala justícia és una utopia, ja que fallaper moltes bandes, i es dóna pas al que coneixem com a injustícies.
Vegem-ne alguns exemples:
••••• Hi ha injustícies provocades per raó del sexeraó del sexeraó del sexeraó del sexeraó del sexe. La igualtat entre homes i do-nes encara no s’ha aconseguit del tot.
••••• Injustícies per raó de la raçaraó de la raçaraó de la raçaraó de la raçaraó de la raça. Per exemple, la discriminació entre blancs inegres.
••••• Injustícies per raó de l’economiaraó de l’economiaraó de l’economiaraó de l’economiaraó de l’economia. La discriminació entre rics i pobres n’ésun exemple clar.
••••• Injustícies per raó de creences.raó de creences.raó de creences.raó de creences.raó de creences. La persecució generada per ser d’una reli-gió o d’una altra.
••••• Injustícies per raó de culturaraó de culturaraó de culturaraó de culturaraó de cultura. La postergació de certes cultures enfrontd’unes altres que són considerades inferiors.
La solució per fer front a aquestes injustícies no és fàcil, però es podria avan-çar molt si es comença per donar a tothom les mateixes oportunitats. És elque es coneix com a igualtat d’oportunitats, que necessiten no solament moltespersones dels països subdesenvolupats, coneguts com Tercer Món, sinó tam-bé de les zones deprimides enmig dels països rics, i que es coneix amb el nomde Quart Món. Un exemple d’igualtat d’oportunitats és que qualsevol infantdels països pobres pugui tenir accés a l’ensenyament i a una alimentació isanitat adequades.
3.3 La solidaritatLa solidaritatLa solidaritatLa solidaritatLa solidaritat és un valor humà que està per sobre de la justícia o que va mésenllà d’aquesta.
La solidaritatsolidaritatsolidaritatsolidaritatsolidaritat consisteix en compartir amb aquells que no tenen o que tenenmenys que nosaltres.
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
41· Fes l’activitat d’aprenentatge 4.
La Justícia per a la societat
la justícia és una utopiala justícia és una utopiala justícia és una utopiala justícia és una utopiala justícia és una utopia
••••• raó del sexeraó del sexeraó del sexeraó del sexeraó del sexe
••••• raó de la raçaraó de la raçaraó de la raçaraó de la raçaraó de la raça
••••• raó de l’economiaraó de l’economiaraó de l’economiaraó de l’economiaraó de l’economia
••••• raó de creences.raó de creences.raó de creences.raó de creences.raó de creences.
••••• raó de culturaraó de culturaraó de culturaraó de culturaraó de cultura
3.3 La solidaritatLa solidaritatLa solidaritatLa solidaritatLa solidaritat
solidaritatsolidaritatsolidaritatsolidaritatsolidaritat
42
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
Ara bé, parlar de solidaritat no significa donar només materialment; tambées poden i s’han de compartir, sempre que es pugui, les idees, les inquietuds,els projectes, les responsabilitats, etc.
Amb la solidaritat, el que es pretén és crear allò que en llatí s’anomena un“Totum solidum” , és a dir, un “tot compacte”, on no hi hagi cap mena defissura. Però això és difícil en un món on les desigualtats econòmiques, so-cials, ideològiques, etc. són de vegades molt grans.
Fomentar cada cop més actituds com l’altruismel’altruismel’altruismel’altruismel’altruisme, la generositat i una visiópositiva de les persones ajuda a reduir aquestes desigualtats i a veure a lespersones, més que com un obstacle a vèncer, com uns germans a qui estimar.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 5.
4. Llei i democràcia com a valor fonamental
DemocràciaDemocràciaDemocràciaDemocràciaDemocràcia significa el govern del poblegovern del poblegovern del poblegovern del poblegovern del poble.....
Doncs bé, aquesta forma de governar és considerada un dels valors més impor-tants de la convivència enfront de les dictadures (govern per la força i pràctica-ment sense cap limitació legal) i que suposa un contravalor.
La democràcia es considera un valor perquè fa possible que tots els ciutadanspuguin participar en la presa de decisions referents als afers públics i a tot el quees refereix a l’organització.
Ajuda solidària: construcció d’un pou. Intermón
42
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
l’altruismel’altruismel’altruismel’altruismel’altruisme
· Fes l’activitat d’aprenentatge 5.
4. Llei i democràcia com a valor fonamental
DemocràciaDemocràciaDemocràciaDemocràciaDemocràcia govern del poblegovern del poblegovern del poblegovern del poblegovern del poble.....
Ajuda solidària: construcció d’un pou. Intermón
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
43Ara bé, viure en democràcia, per contraposició a viure sota una dictadura, supo-sa fonamentalment sotmetre’s a les lleis elaborades pels òrgans escollits lliure-ment pel poble.
Vegem, doncs, quins són aquests òrgans de govern:
a.a.a.a.a. El ParlamentEl ParlamentEl ParlamentEl ParlamentEl Parlament està format pels representants escollits democràticamentpels ciutadans i és la manifestació més clara de la voluntat popular. Té elpoder legislatiu i és qui elabora les lleis i les aprova.
b.b.b.b.b. El GovernEl GovernEl GovernEl GovernEl Govern té el poder executiu. És qui aplica aquestes lleis i administra elpaís.
c.c.c.c.c. El PoderEl PoderEl PoderEl PoderEl Poder judicial està format pels tribunals de justícia. És qui vetlla pelcompliment correcte de les lleis. El Poder judicial és un poder totalment inde-pendent del legislatiu (Parlament) i de l’executiu (Govern).
Per sobre d’aquests tres poders hi ha la última norma que no es pot sobre-passar: la ConstitucióConstitucióConstitucióConstitucióConstitució, i, en el cas de les comunitats autònomes, l’Estatut d’au-Estatut d’au-Estatut d’au-Estatut d’au-Estatut d’au-tonomia.tonomia.tonomia.tonomia.tonomia.
De totes maneres, no podem caure en el parany de pensar que la democràcia,tot i ser un gran valor, és el sistema totalment perfecte que les persones hantrobat per a regir-se entre elles. Senzillament, és el menys imperfecte de tots elsexistents, com va dir Winston Churchill, un polític anglès del segle passat.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 6.
Mesa electoralL’AHCB
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
43
a.a.a.a.a. El ParlamentEl ParlamentEl ParlamentEl ParlamentEl Parlament
b.b.b.b.b. El GovernEl GovernEl GovernEl GovernEl Govern
c.c.c.c.c. El PoderEl PoderEl PoderEl PoderEl Poder
ConstitucióConstitucióConstitucióConstitucióConstitució Estatut d’au-Estatut d’au-Estatut d’au-Estatut d’au-Estatut d’au-tonomia.tonomia.tonomia.tonomia.tonomia.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 6.
Mesa electoralL’AHCB
44
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
5. Doble resposta envers la lleiPartint de què hi ha unes lleis i unes normes que marquen la convivència, tambéha d’existir una resposta cap a elles de les persones. Aquesta resposta pot serevidentment de doble signe:
••••• positiva:positiva:positiva:positiva:positiva: es tractaria d’obeir el que manen o prescriuen aquestes lleis inormes;
••••• negativa:negativa:negativa:negativa:negativa: quan s’adopta una actitud de repulsa o de refús contra les ma-teixes.
Ara bé, no obeir la llei suposa una transgressió d’allò que està manat, la qualcosa comporta una condemna, que acostuma a anar acompanyada d’una penaque imposa l’autoritat competent i/o també una càrrega moral consistent enl’autocensura que provoca la mateixa consciència.
Això ens portaria a endinsar-nos en un altre apartat, el fonament de la lleifonament de la lleifonament de la lleifonament de la lleifonament de la llei..... Res-pecte a això, podem dir que no es poden fer afirmacions generals, ja que entred’altres coses, cal dir que la llei té el seu fonament en la mateixa naturalesa, en laraó, desenvolupada a través dels segles per filòsofs i pensadors, en la conscièn-cia de la persona, en el consens dels ciutadans, en el costum més o menys gene-ralitzat i, en alguns casos també, en els principis religiosos.
5.2 Altres valors de la convivència democràtica
Viure en democràcia i actuar democràticament comporta, a més a més de l’obe-diència i la submissió a la llei, apostar per uns altres valors i mantenir una sèried’actituds positives, sense les quals resultarà més difícil la vida en democràcia.
Aquestes actituds són entre d’altres:
••••• el diàleg i la capacitat de consensdiàleg i la capacitat de consensdiàleg i la capacitat de consensdiàleg i la capacitat de consensdiàleg i la capacitat de consens per arribar a acords en temes o qüestionsfonamentals, que de vegades no és bo que quedin resolts pel vot de les majoriesenfront de les minories. I això no només a nivell d’institucions polítiques, sinótambé a nivell de convivència quotidiana com a ciutadans.
••••• el respecte per les minoriesrespecte per les minoriesrespecte per les minoriesrespecte per les minoriesrespecte per les minories, és a dir, d’aquells grups que pel vot moltes ve-gades no arribaran a fer-se sentir a nivell d’institucions, i, en canvi, tenen tot eldret que les seves peculiaritats, i en alguns casos també les seves reivindicaci-ons, siguin reconegudes i respectades.
••••• la critica constructivacritica constructivacritica constructivacritica constructivacritica constructiva, en el sentit de treballar per al bé comú, tot cercantels mitjans i instruments que ho facin més fàcil, i aportant les solucions quenosaltres considerem millors per eradicar el problema. En aquest sentit, s’ha decondemnar amb totes les forces l’esperit de revenja o de desqualificació de l’ad-versari que moltes vegades manifesten els nostres representants polítics i tam-bé nosaltres enfront d’aquells que considerem els nostres adversaris.
••••• la participacióparticipacióparticipacióparticipacióparticipació, en el sentit de posar en pràctica els drets que tenim com aciutadans lliures i que les lleis de la pròpia democràcia ens atorguen sense obli-dar ni passar per alt els consegüents deures que es deriven de la mateixa convi-vència. Només des de la participació podrem aconseguir que l’elecció dels nos-tres representants o les decisions preses per aquests siguin el màxim represen-tatives possibles. Només d’aquesta manera podrem sentir-nos responsables delsproblemes que afecten la nostra convivència a tots nivells.
44
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
5. Doble resposta envers la llei
••••• positiva:positiva:positiva:positiva:positiva:
••••• negativa:negativa:negativa:negativa:negativa:
fonament de la lleifonament de la lleifonament de la lleifonament de la lleifonament de la llei
5.2
••••• diàleg i la capacitat de consensdiàleg i la capacitat de consensdiàleg i la capacitat de consensdiàleg i la capacitat de consensdiàleg i la capacitat de consens
••••• respecte per les minoriesrespecte per les minoriesrespecte per les minoriesrespecte per les minoriesrespecte per les minories
••••• critica constructivacritica constructivacritica constructivacritica constructivacritica constructiva
••••• participacióparticipacióparticipacióparticipacióparticipació
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
45••••• Un desig per viure de forma generosa i solidària. Una democràcia serà més au-tèntica en la mesura que treballa per fomentar aquelles realitats que fan pos-sible que les persones que més necessitats tinguin puguin aconseguir tot allòque els faci veritablement lliures: l’aliment, la sanitat, l’educació, etc.
••••• L’honestedatL’honestedatL’honestedatL’honestedatL’honestedat, en el sentit d’evitar tota mena de corrupció tan individual com degrup, que porti a creure a molts, especialment als que més dubtes tenen o estanmenys motivats, que el poder és un instrument per aconseguir el propi profit iprou.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 7.
Per completar aquesta unitat pots mirar el vídeo:
Unitat 13 Viure en democràcia
Àmbit de les ciències socials i de la participació
Col·lecció:
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
VA
LO
RS
DE
CO
NV
IVÈ
NC
IA, V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
45••••• viure de forma generosa i solidària
••••• L’honestedatL’honestedatL’honestedatL’honestedatL’honestedat
· Fes l’activitat d’aprenentatge 7.
Viure en democràcia
46
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
2A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1
Posa a la columna que correspongui els valors següents:
la sinceritat el vestit
el matrimoni la cultura
l’amor la tendresa
l’honradesa la justícia
ABSOLUTS RELATIUS
Activitat 2
Cerca la Declaració Universal dels Drets Humans i escriu el que diuen els articlessegüents:
Article 4:
Article 18:
Article 21:
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0146
Negro
46
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
2A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1
ABSOLUTS RELATIUS
Activitat 2
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0146
PANTONE 347 CVC
47
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
2A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
Activitat 3
Cita a continuació tres exemples de pau positiva i pau negativa:
Pau positiva: 1)2)3)
Pau negativa: 1)2)3)
Activitat 4
Explica per què una persona pot objectar contra una llei en algun moment i po-sa’n un exemple:
Activitat 5
Escriu al costat de cada afirmació sobre la solidaritat si és veritat (V)(V)(V)(V)(V) o és fals (F)(F)(F)(F)(F)
····· Intermón construeix un pou d’aigua en un poble de Bolívia on no n’hi havia.
····· Metges Sense Fronteres envien un milió de vacunes contra la Malària al Txad.
····· Un firma internacional munta una fàbrica a Guinea a canvi de que el govern delpaís prometi que els treballadors no faran vagues.
····· La Universitat de Barcelona crea unes beques per fomentar l’intercanvi ambalumnes de països subdesenvolupats.
····· El Govern espanyol dóna un crèdit de 100 milions de dòlars a Burundi perquèdesprés el compri armes.
Activitat 6
Explica la relació que tenen les lleis amb el Parlament, amb el Govern i amb elPoder judicial:
a) El Parlament:
b) El Govern:
c) El Poder judicial:
Activitat 7
Escriu dins el quadre que correspongui les afirmacions següents:
····· Treballar per al bé comú, tot cercant els mitjans i instruments que ho facin mésfàcil i aportant les solucions, etc.
····· Arribar a acords en temes o qüestions fonamentals, etc.
····· Una democràcia serà més autèntica en la mesura que treballa per fomentartot allò que a les persones els pugui ajudar, etc.
····· Evitar que porti molts a creure que el poder és un instrument per al profitpersonal dels qui manen.
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0147
Negro
47
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
2A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
Activitat 3
Pau positiva:
Pau negativa:
Activitat 4
Activitat 5
(V)(V)(V)(V)(V) (F)(F)(F)(F)(F)
·····
·····
·····
·····
·····
Activitat 6
Activitat 7
·····
·····
·····
·····
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0147
PANTONE 347 CVC
48
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
2A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
····· Persones que pel vot moltes vegades no arribarien a fer-se sentir a nivell d’ins-titucions ni serien conegudes i respectades les seves peculiaritats.
Honestedat Críticaconstructiva
Respecte perles minories
Diàleg i capacitat
de consens
Viure de forma
generosa i solidària
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0148
Negro
48
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
2A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
·····
Honestedat Críticaconstructiva
Respecte perles minories
Diàleg i capacitat
de consens
Viure de forma
generosa i solidària
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0148
PANTONE 347 CVC
49
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
2A
CT
IVIT
AT
S C
OM
PL
EM
EN
TÀ
RIE
S
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Activitat 1
Visiona la pel·lícula Único testigoÚnico testigoÚnico testigoÚnico testigoÚnico testigo, on es pot veure com una societat instal·lada aPensilvània viu, a l’actualitat, uns valors molt diferents als nostres.
Fitxa tècnica:
Direcció: Direcció: Direcció: Direcció: Direcció: Peter WeirGuióGuióGuióGuióGuió: William Kelley, Earl Wallace iPamela WallaceProduccióProduccióProduccióProduccióProducció: Eduard S. FeldmanMúsicaMúsicaMúsicaMúsicaMúsica: Maurice JarreFotografiaFotografiaFotografiaFotografiaFotografia: John SealeMuntatgeMuntatgeMuntatgeMuntatgeMuntatge: Thom NobleDisseny de produccióDisseny de produccióDisseny de produccióDisseny de produccióDisseny de producció: Stan JolleyIntèrpretsIntèrpretsIntèrpretsIntèrpretsIntèrprets: Harrison Ford, KellyMcGillis, Josef Sommer, Lukas Haas,Jan Rubes, Alexander Gudonov,Danny Glover, Brent Jennings,Viggo Mortensen.NacionalitatNacionalitatNacionalitatNacionalitatNacionalitat: EUAAnyAnyAnyAnyAny: 1985DuracióDuracióDuracióDuracióDuració: 112 min.
a) Mentre veus la pel·lícula:Anota els valors que observis dels aspectes següents:1. En el camp social2. Pel que fa al pas del temps3. Respecte a l’agressivitat i la violència4. Referent al consumisme5. Pel que fa a les relacions familiars6. Quant a l’ecologisme
b) Després de veure la pel·lícula:1. Explica què és el que més t’ha impactat de la pel·lícula.2. Exposa la teva opinió respecte l’estil de vida dels protagonistes del film.
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0149
Negro
49
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
2A
CT
IVIT
AT
S C
OM
PL
EM
EN
TÀ
RIE
S
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Activitat 1
Único testigoÚnico testigoÚnico testigoÚnico testigoÚnico testigo
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0149
PANTONE 347 CVC
50
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
Escriu, al costa de cada paraula, si es tracta d’un valor absolutvalor absolutvalor absolutvalor absolutvalor absolut o d’un valor rela-valor rela-valor rela-valor rela-valor rela-tiutiutiutiutiu:
a)a)a)a)a) Salut:
b)b)b)b)b) Confort:
c)c)c)c)c) Amor:
d)d)d)d)d) Felicitat:
e)e)e)e)e) Presència física:
f)f)f)f)f) Riquesa:
g)g)g)g)g) Sinceritat:
Activitat 2
Posa al costat de cada article de la Declaració Universal dels Drets Humans elconcepte que tu creguis que correspon:
Feminisme, Racisme, Associacionisme, Civisme, DemocràciaFeminisme, Racisme, Associacionisme, Civisme, DemocràciaFeminisme, Racisme, Associacionisme, Civisme, DemocràciaFeminisme, Racisme, Associacionisme, Civisme, DemocràciaFeminisme, Racisme, Associacionisme, Civisme, Democràcia.
a)a)a)a)a) Article 21: Qualsevol persona té dret a participar en el govern del seu país,directament o per mitjà de representants lliurement elegits.
b)b)b)b)b) Article 4: Ningú serà sotmès a esclavitud o a servitud. L’esclavitud i eltràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes.
c)c)c)c)c) Article 23, 2: Qualsevol persona, sense cap discriminació, té dret a salariigual per a treball igual.
d)d)d)d)d) Article 29, 1: Qualsevol persona té deures envers la comunitat, ja que no-més en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la sevapersonalitat.
e)e)e)e)e) Article 20: Qualsevol persona té dret a la llibertat de reunió i d’associaciópacífiques.
Activitat 3
Emplena els buits amb les paraules que donin sentit a les definicions dels con-ceptes següents:
a)a)a)a)a) XenofòbiaXenofòbiaXenofòbiaXenofòbiaXenofòbia: és l’actitud de ............ o d’............ vers aquelles persones que són........................ a nosaltres. Actualment el que més predomina és el factor: ........................,........................, ........................, ...................................., entre d’altres.
b)b)b)b)b) RacismeRacismeRacismeRacismeRacisme: consisteix en la persecució de certes ............... per considerar quesón ........................ a la que pertanyem. L’excusa que acostuma a donar-se és deraons ........................, ........................, ........................ física, ......................... .
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0150
Negro
50
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
valor absolutvalor absolutvalor absolutvalor absolutvalor absolut valor rela-valor rela-valor rela-valor rela-valor rela-tiutiutiutiutiu
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
c)c)c)c)c)
d)d)d)d)d)
e)e)e)e)e)
f)f)f)f)f)
g)g)g)g)g)
Activitat 2
Feminisme, Racisme, Associacionisme, Civisme, DemocràciaFeminisme, Racisme, Associacionisme, Civisme, DemocràciaFeminisme, Racisme, Associacionisme, Civisme, DemocràciaFeminisme, Racisme, Associacionisme, Civisme, DemocràciaFeminisme, Racisme, Associacionisme, Civisme, Democràcia
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
c)c)c)c)c)
d)d)d)d)d)
e)e)e)e)e)
Activitat 3
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0150
PANTONE 347 CVC
51
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
c)c)c)c)c) MarginacióMarginacióMarginacióMarginacióMarginació: actitud que provoca que molta gent quedi al ........................ de la........................ i, per tant, sense possibilitats de viure amb .................................... mínimament........................ .
Activitat 4
Argumenta quins creus que són els motius pels quals es donen les discriminaci-ons següents:
a)a)a)a)a) Desigualtat entre homes i dones:
b)b)b)b)b) Discriminació entre blancs i negres:
CCCCC))))) Discriminació entre rics i pobres:
d)d)d)d)d) Discriminació per raó de creure, o no creure, o creure quelcom diferent:
e)e)e)e)e) Discriminació per viure o pensar d’una forma o d’una altra que es conside-ra més o menys avançada:
Activitat 5
Assenyala amb un SíSíSíSíSí o un NoNoNoNoNo quina de les expressions següents és una actitudsolidària o no:
a)a)a)a)a) Ensenyar a aconseguir aigua potable als habitants d’una zona desèrticad’Etiòpia.
b)b)b)b)b) Prestar diners a un país necessitat a canvi que no pugui comprar res a unaltre que no sigui el que li prestat diners.
c)c)c)c)c) Ajudar al company a resoldre una qüestió que li urgeix.
d)d)d)d)d) Aportar noves idees perquè un projecte pugui tirar endavant.
e)e)e)e)e) Cobrar a un immigrant una quantitat de diners per ajudar-lo a aconseguirun habitatge.
Activitat 6
Digues quines de les afirmacions següents tenen o poden tenir una pena legalpena legalpena legalpena legalpena legal omoralmoralmoralmoralmoral o ambduesambduesambduesambduesambdues:
a)a)a)a)a) Assassinar una persona
b)b)b)b)b) No pagar una multa
c)c)c)c)c) Ficar-se en un carrer contra direcció
d)d)d)d)d) No auxiliar un accidentat a la vora de l’autopista
e)e)e)e)e) Desatendre els propis pares
Activitat 7
Escriu en contra de quins valors van les afirmacions següents:
honestedathonestedathonestedathonestedathonestedat diàleg i capacitat de consensdiàleg i capacitat de consensdiàleg i capacitat de consensdiàleg i capacitat de consensdiàleg i capacitat de consensrespecte per les minoriesrespecte per les minoriesrespecte per les minoriesrespecte per les minoriesrespecte per les minories solidaritatsolidaritatsolidaritatsolidaritatsolidaritatparticipacióparticipacióparticipacióparticipacióparticipació crítica constructivacrítica constructivacrítica constructivacrítica constructivacrítica constructiva
a)a)a)a)a) Tots els governs ho fan malament; a mi que no em demanin res.
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0151
Negro
51
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
c)c)c)c)c)
Activitat 4
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
CCCCC)))))
d)d)d)d)d)
e)e)e)e)e)
Activitat 5
SíSíSíSíSí NoNoNoNoNo
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
c)c)c)c)c)
d)d)d)d)d)
e)e)e)e)e)
Activitat 6
pena legalpena legalpena legalpena legalpena legalmoralmoralmoralmoralmoral ambduesambduesambduesambduesambdues
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
c)c)c)c)c)
d)d)d)d)d)
e)e)e)e)e)
Activitat 7
honestedathonestedathonestedathonestedathonestedat diàleg i capacitat de consensdiàleg i capacitat de consensdiàleg i capacitat de consensdiàleg i capacitat de consensdiàleg i capacitat de consensrespecte per les minoriesrespecte per les minoriesrespecte per les minoriesrespecte per les minoriesrespecte per les minories solidaritatsolidaritatsolidaritatsolidaritatsolidaritatparticipacióparticipacióparticipacióparticipacióparticipació crítica constructivacrítica constructivacrítica constructivacrítica constructivacrítica constructiva
a)a)a)a)a)
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0151
PANTONE 347 CVC
52
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
b)b)b)b)b) Jo no penso votar mai perquè no m’interessa el que facin els altres.
c)c)c)c)c) La raó la tinc jo i no penso donar el braç a tòrcer.
d)d)d)d)d) Els qui guanyen unes eleccions no tenen per què tenir en compte per resels qui les han perdudes.
e)e)e)e)e) A mi el que m’importa és la meva vida i els altres que els bombin..
f)f)f)f)f) Aquí el que val és aprofitar-se dels altres tot el que puguis.
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0152
Negro
52
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
b)b)b)b)b)
c)c)c)c)c)
d)d)d)d)d)
e)e)e)e)e)
f)f)f)f)f)
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0152
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
53SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1
Posa a la columna que correspongui els valors següents:
la sinceritat el vestit
el matrimoni la cultura
l’amor la tendresa
l’honradesa la justícia
Activitat 2
Cerca la Declaració Universal dels Drets Humans i escriu el que diuen els articlessegüents:
a) Article 4: Ningú no serà sotmès a esclavitud o a servitud. L’esclavitud iel tràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes.
b) Article 18: Qualsevol persona té dret a la llibertat de pensament, de cons-ciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar dereligió o de creença i la llibertat, individualment, en públic oen privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà del’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança.
c) Article 21:
1. Qualsevol persona té dret a participar en el govern del seupaís, directament o per mitjà de representants elegits lliure-ment.
2. Qualsevol persona té dret, en condicions d’igualtat, a acce-dir a les funcions públiques del seu país.
3. La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Es-tat; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccionsautèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragiuniversal i igual i per vot secret o per un altre procedimentequivalent que garanteixi la llibertat de vot.
Activitat 3
Cita a continuació tres exemples de pau positiva i pau negativa:Possibles respostes:
a) Pau positiva: 1) Fomentar l’educació i la cultura allà on manca.
ABSOLUTS RELATIUS
la sinceritatla sinceritatla sinceritatla sinceritatla sinceritat el matrimoniel matrimoniel matrimoniel matrimoniel matrimoni
l’honradesal’honradesal’honradesal’honradesal’honradesa el vestitel vestitel vestitel vestitel vestit
l’amorl’amorl’amorl’amorl’amor la culturala culturala culturala culturala cultura
la justíciala justíciala justíciala justíciala justícia la tendresala tendresala tendresala tendresala tendresa
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0153
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
53SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1
Activitat 2
a) Ningú no serà sotmès a esclavitud o a servitud. L’esclavitud iel tràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes.
b) Qualsevol persona té dret a la llibertat de pensament, de cons-ciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar dereligió o de creença i la llibertat, individualment, en públic oen privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà del’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança.
c)
1. Qualsevol persona té dret a participar en el govern del seupaís, directament o per mitjà de representants elegits lliure-ment.
2. Qualsevol persona té dret, en condicions d’igualtat, a acce-dir a les funcions públiques del seu país.
3. La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Es-tat; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccionsautèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragiuniversal i igual i per vot secret o per un altre procedimentequivalent que garanteixi la llibertat de vot.
Activitat 3
Possibles respostes:
a) Fomentar l’educació i la cultura allà on manca.
ABSOLUTS RELATIUS
la sinceritatla sinceritatla sinceritatla sinceritatla sinceritat el matrimoniel matrimoniel matrimoniel matrimoniel matrimoni
l’honradesal’honradesal’honradesal’honradesal’honradesa el vestitel vestitel vestitel vestitel vestit
l’amorl’amorl’amorl’amorl’amor la culturala culturala culturala culturala cultura
la justíciala justíciala justíciala justíciala justícia la tendresala tendresala tendresala tendresala tendresa
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0153
PANTONE 347 CVC
54
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
2) Fomentar condicions dignes de treball i d’habitatge.
3) Eliminar tot allò que agredeix el medi ambient.
b) Pau negativa: 1) Armar-se per si de cas.
2) Instal·lar armament a totes les fronteres del propi país.
3) Amenaçar de tant en tant per tal d’intentar dissuadir.
Activitat 4
Explica per què una persona pot objectar contra una llei en algun moment i po-sa’n un exemple:Possible resposta:Entre d’altres raons, perquè no sempre tot el que és legal és just.Per exemple: Una persona pot objectar, per motius de consciència, denunciar totimmigrant que es troba al país, suposant que una llei així ho manés.
Activitat 5
Escriu al costat de cada afirmació sobre la solidaritat si és veritat (VVVVV) o fals (FFFFF)
····· Intermón construeix un pou d’aigua en un poble de Bolívia on no n’hi havia.
····· Metges Sense Fronteres envien un milió de vacunes contra la Malària al Txad.
····· Un firma internacional munta una fàbrica a Guinea a canvi de que el govern delpaís prometi que els treballadors no faran vagues.
····· La Universitat de Barcelona crea unes beques per fomentar l’intercanvi ambalumnes de països subdesenvolupats.
····· El Govern espanyol dóna un crèdit de 100 milions de dòlars a Burundi perquèdesprés el compri armes.
Activitat 6
Explica la relació que tenen les lleis amb el Parlament, amb el Govern i amb elPoder judicial:
a) El Parlament: conegut també com a poder legislatiu, és qui elabora i aprovales lleis.
b) El Govern: o poder executiu, és qui aplica les lleis aprovades pel Parlament.
c) El Poder judicial: és qui vetlla pel compliment correcte de les lleis.
Activitat 7
Escriu dins el quadre que correspongui les afirmacions següents:
····· Treballar per al bé comú, tot cercant els mitjans i instruments que ho facin mésfàcil i aportant les solucions, etc.
····· Arribar a acords en temes o qüestions fonamentals, etc.
····· Una democràcia serà més autèntica en la mesura que treballa per fomentartot allò que a les persones els pugui ajudar, etc.
····· Evitar que porti molts a creure que el poder és un instrument per al profitpersonal dels qui manen.
····· Persones que pel vot moltes vegades no arribarien a fer-se sentir a nivell d’ins-titucions ni serien conegudes i respectades les seves peculiaritats.
V
V
F
V
F
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0154
Negro
54
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
Fomentar condicions dignes de treball i d’habitatge.
Eliminar tot allò que agredeix el medi ambient.
b) Armar-se per si de cas.
Instal·lar armament a totes les fronteres del propi país.
Amenaçar de tant en tant per tal d’intentar dissuadir.
Activitat 4
Possible resposta:Entre d’altres raons, perquè no sempre tot el que és legal és just.Per exemple: Una persona pot objectar, per motius de consciència, denunciar totimmigrant que es troba al país, suposant que una llei així ho manés.
Activitat 5
VVVVV FFFFF
·····
·····
·····
·····
·····
Activitat 6
conegut també com a poder legislatiu, és qui elabora i aprovales lleis.
o poder executiu, és qui aplica les lleis aprovades pel Parlament.
c) : és qui vetlla pel compliment correcte de les lleis.
Activitat 7
·····
·····
·····
·····
·····
V
V
F
V
F
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0154
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
55Honestedat Crítica
constructivaRespecte perles minories
Diàleg i capacitatde consens
Viure de formagenerosa i solidària
Evitar que portimolts a creureque el poder ésun instrumentper al profitpersonal delsqui manen.
Treballar per albé comú, totcercant elsmitjans iinstruments queho facin més fàciltot aportant lessolucions, etc.
Persones que pelvot moltesvegades noarribarien a fer-sesentir a nivelld’institucions niserien conegudesi respectades lessevespeculiaritats.
Arribar a acordsen temes oqüestionsfonamentals, etc.
Una democràciaserà més autènti-ca en la mesuraque treballa perfomentar tot allòque a les personesels pugui ajudar,etc.
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0155
PANTONE 347 CVC
56
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
Escriu, al costat de cada paraula, si es tracta d’un valor absolut o d’un valorrelatiu:
a) Salut: valor absolut.
b) Confort: valor relatiu.
c) Amor: valor absolut.
d) Felicitat: valor absolut.
e) Presència física: valor relatiu.
f) Riquesa: valor relatiu.
g) Sinceritat: valor absolut.
Activitat 2
Posa al costat de cada article de la Declaració Universal dels Drets Humans elconcepte que tu creguis que correspon:
Feminisme, Racisme, Associacionisme, Civisme, Democràcia.
a)a)a)a)a) Article 21: Qualsevol persona té dret a participar en el govern del seu país,directament o per mitjà de representants lliurement elegits. Democràcia
b)b)b)b)b) Article 4: Ningú serà sotmès a esclavitud o a servitud. L’esclavitud i eltràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes. Racisme
c)c)c)c)c) Article 23, 2: Qualsevol persona, sense cap discriminació, té dret a salariigual per a treball igual. Feminisme
d)d)d)d)d) Article 29, 1: Qualsevol persona té deures envers la comunitat, ja que no-més en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la sevapersonalitat. Civisme
e)e)e)e)e) Article 20: Qualsevol persona té dret a la llibertat de reunió i d’associaciópacífiques. Associacionisme
Activitat 3
Emplena els buits amb les paraules que donin sentit a les definicions dels con-ceptes següents:
a) XenofòbiaXenofòbiaXenofòbiaXenofòbiaXenofòbia: és l’actitud de recel o d’odi vers aquelles persones que sóndiferents a nosaltres. Actualment el que més predomina és el factor: estran-geria, color, raça, economia, entre d’altres.
b) RacismeRacismeRacismeRacismeRacisme: consisteix en la persecució de certes races per considerar quesón inferiors a la que pertanyem. L’excusa que acostuma a donar-se és deraons biològiques, genètiques, de constitució física, de cultura.
c) MarginacióMarginacióMarginacióMarginacióMarginació: actitud que provoca que molta gent quedi al marge de la socie-tat i, per tant, sense possibilitats de viure amb condicions mínimament dig-nes.
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0156
Negro
56
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
a) valor absolut.
b) valor relatiu.
c) valor absolut.
d) valor absolut.
e) valor relatiu.
f) valor relatiu.
g) valor absolut.
Activitat 2
Feminisme, Racisme, Associacionisme, Civisme, Democràcia
a)a)a)a)a)Democràcia
b)b)b)b)b)Racisme
c)c)c)c)c)Feminisme
d)d)d)d)d)
Civisme
e)e)e)e)e)Associacionisme
Activitat 3
a) recel odidiferents estran-geria, color, raça, economia
b) racesinferiors
biològiques, genètiques, de constitució de cultura
c) marge socie-tat condicions dig-nes
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0156
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
57Activitat 4
Argumenta quins creus que són els motius pels quals es donen les discriminaci-ons següents:
a) Desigualtat entre homes i dones: per raó de sexe.
b) Discriminació entre blancs i negres: per raó de color.
c) Discriminació entre rics i pobres: per raó d’economia.
d) Discriminació per raó de creure, o no creure, o creure quelcom diferent:per raó de creences.
e) Discriminació per viure o pensar d’una forma o d’una altra que es conside-ra més o menys avançada: per raó de cultura o pensament.
Activitat 5
Assenyala amb un SíSíSíSíSí o un NoNoNoNoNo quina de les expressions següents és una actitudsolidària o no:
a) Ensenyar a aconseguir aigua potable als habitants d’una zona desèrticad’Etiòpia.
b) Prestar diners a un país necessitat a canvi que no pugui comprar res a unaltre que no sigui el que li prestat diners.
c) Ajudar al company a resoldre una qüestió que li urgeix.
d) Aportar noves idees perquè un projecte pugui tirar endavant.
e) Cobrar a un immigrant una quantitat de diners per ajudar-lo a aconseguirun habitatge.
Activitat 6
Digues quines de les afirmacions següents tenen o poden tenir una pena legal,moral o ambdues:
a) Assassinar una persona ambdues
b) No pagar una multa pena legal
c) Ficar-se en un carrer contra direcció pena legal
d) No auxiliar un accidentat a la vora de l’autopista ambdues
e) Desatendre els propis pares moral
Activitat 7
Escriu en contra de quins valors van les afirmacions següents:
honestedat diàleg i capacitat de consensrespecte per les minories solidaritatparticipació crítica constructiva
a) Tots els governs ho fan malament; a mi que no em demanin res.
crítica constructiva
b) Jo no penso votar mai perquè no m’interessa el que facin els altres.
participació
c) La raó la tinc jo i no penso donar el braç a tòrcer.
diàleg i capacitat de consens
SíSíSíSíSí
NoNoNoNoNo
SíSíSíSíSí
SíSíSíSíSí
NoNoNoNoNo
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0157
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
57Activitat 4
a) per raó de sexe.
b) per raó de color.
c) per raó d’economia.
d)per raó de creences
e)per raó de cultura o pensament.
Activitat 5
SíSíSíSíSí NoNoNoNoNo
a)
b)
c)
d)
e)
Activitat 6
pena legalmoral ambdues:
a) ambdues
b) pena legal
c) pena legal
d) ambdues
e) moral
Activitat 7
honestedat diàleg i capacitat de consensrespecte per les minories solidaritatparticipació crítica constructiva
a)
crítica constructiva
b)
participació
c)
diàleg i capacitat de consens
SíSíSíSíSí
NoNoNoNoNo
SíSíSíSíSí
SíSíSíSíSí
NoNoNoNoNo
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0257
PANTONE 347 CVC
58
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
d) Els qui guanyen unes eleccions no tenen per què tenir en compte per resals qui les han perdudes.
respecte per les minories
e) A mi el que m’importa és la meva vida i els altres que els bombin.
solidaritat
f) Aquí el que val és aprofitar-se dels altres tot el que puguis.
honestedat
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0258
Negro
58
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 2
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
d)
respecte per les minories
e)
solidaritat
f)
honestedat
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0258
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 2
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
5959
EL
S V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
SE
LS
VA
LO
RS
DE
MO
CR
ÀT
ICS
EL
S V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
SE
LS
VA
LO
RS
DE
MO
CR
ÀT
ICS
EL
S V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
per
a la
per
a la
per
a la
per
a la
per
a la
CO
NV
IVÈ
NC
IAC
ON
VIV
ÈN
CIA
CO
NV
IVÈ
NC
IAC
ON
VIV
ÈN
CIA
CO
NV
IVÈ
NC
IA
DR
ET
SD
RE
TS
DR
ET
SD
RE
TS
DR
ET
S
com
po
rten
com
po
rten
com
po
rten
com
po
rten
com
po
rten DE
UR
ES
DE
UR
ES
DE
UR
ES
DE
UR
ES
DE
UR
ES
mar
cats
en
mar
cats
en
mar
cats
en
mar
cats
en
mar
cats
en
LA
LL
EI
LA
LL
EI
LA
LL
EI
LA
LL
EI
LA
LL
EI
OBEDIÈNCIA OBEDIÈNCIA OBEDIÈNCIA OBEDIÈNCIA OBEDIÈNCIA
qu
e g
ener
enq
ue
gen
eren
qu
e g
ener
enq
ue
gen
eren
qu
e g
ener
en
DESOBEDIÈNCIA DESOBEDIÈNCIA DESOBEDIÈNCIA DESOBEDIÈNCIA DESOBEDIÈNCIA
es s
otm
et a
es s
otm
et a
es s
otm
et a
es s
otm
et a
es s
otm
et a
ven
en m
arca
ts e
nve
nen
mar
cats
en
ven
en m
arca
ts e
nve
nen
mar
cats
en
ven
en m
arca
ts e
n
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓL
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓL
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ
iiii i
L’E
ST
AT
UT
D’A
UT
ON
OM
IAL
’ES
TA
TU
T D
’AU
TO
NO
MIA
L’E
ST
AT
UT
D’A
UT
ON
OM
IAL
’ES
TA
TU
T D
’AU
TO
NO
MIA
L’E
ST
AT
UT
D’A
UT
ON
OM
IA
i rev
isat
s i a
plic
ats
per
i rev
isat
s i a
plic
ats
per
i rev
isat
s i a
plic
ats
per
i rev
isat
s i a
plic
ats
per
i rev
isat
s i a
plic
ats
per
EL
PA
RL
AM
EN
TE
L P
AR
LA
ME
NT
EL
PA
RL
AM
EN
TE
L P
AR
LA
ME
NT
EL
PA
RL
AM
EN
TEL
S Ò
RG
AN
S D
E G
OV
ER
NE
LS
ÒR
GA
NS
DE
GO
VE
RN
EL
S Ò
RG
AN
S D
E G
OV
ER
NE
LS
ÒR
GA
NS
DE
GO
VE
RN
EL
S Ò
RG
AN
S D
E G
OV
ER
N
com
com
com
com
com
EL
GO
VE
RN
EL
GO
VE
RN
EL
GO
VE
RN
EL
GO
VE
RN
EL
GO
VE
RN
EL
S T
RIB
UN
AL
S D
E J
US
TÍC
IAE
LS
TR
IBU
NA
LS
DE
JU
ST
ÍCIA
EL
S T
RIB
UN
AL
S D
E J
US
TÍC
IAE
LS
TR
IBU
NA
LS
DE
JU
ST
ÍCIA
EL
S T
RIB
UN
AL
S D
E J
US
TÍC
IA
qu
e té
qu
e té
qu
e té
qu
e té
qu
e té
qu
e te
nen
qu
e te
nen
qu
e te
nen
qu
e te
nen
qu
e te
nen
EL
PO
DE
RE
L P
OD
ER
EL
PO
DE
RE
L P
OD
ER
EL
PO
DE
RJ
UD
ICIA
LJ
UD
ICIA
LJ
UD
ICIA
LJ
UD
ICIA
LJ
UD
ICIA
LE
L P
OD
ER
EL
PO
DE
RE
L P
OD
ER
EL
PO
DE
RE
L P
OD
ER
EX
EC
UT
IUE
XE
CU
TIU
EX
EC
UT
IUE
XE
CU
TIU
EX
EC
UT
IUE
L P
OD
ER
EL
PO
DE
RE
L P
OD
ER
EL
PO
DE
RE
L P
OD
ER
LE
GIS
LA
TIU
LE
GIS
LA
TIU
LE
GIS
LA
TIU
LE
GIS
LA
TIU
LE
GIS
LA
TIU
pas
sen
ess
enci
alm
ent
per
pas
sen
ess
enci
alm
ent
per
pas
sen
ess
enci
alm
ent
per
pas
sen
ess
enci
alm
ent
per
pas
sen
ess
enci
alm
ent
per
gen
era
gen
era
gen
era
gen
era
gen
era
LA
PA
UL
A P
AU
LA
PA
UL
A P
AU
LA
PA
UL
A J
US
TÍC
IAL
A J
US
TÍC
IAL
A J
US
TÍC
IAL
A J
US
TÍC
IAL
A J
US
TÍC
IAL
A S
OL
IDA
RIT
AT
LA
SO
LID
AR
ITA
TL
A S
OL
IDA
RIT
AT
LA
SO
LID
AR
ITA
TL
A S
OL
IDA
RIT
AT
com
po
rta
com
po
rta
com
po
rta
com
po
rta
com
po
rta
>>
<
amen
açad
a p
eram
enaç
ada
per
amen
açad
a p
eram
enaç
ada
per
amen
açad
a p
eram
enaç
ada
per
amen
açad
a p
eram
enaç
ada
per
amen
açad
a p
eram
enaç
ada
per
CO
NT
RA
VA
LO
RS
CO
NT
RA
VA
LO
RS
CO
NT
RA
VA
LO
RS
CO
NT
RA
VA
LO
RS
CO
NT
RA
VA
LO
RS
com
com
com
com
com
LA XENOFÒBIA LA XENOFÒBIA LA XENOFÒBIA LA XENOFÒBIA LA XENOFÒBIA
EL RACISME EL RACISME EL RACISME EL RACISME EL RACISME
LA MARGINACIÓ LA MARGINACIÓ LA MARGINACIÓ LA MARGINACIÓ LA MARGINACIÓ
per
raó
de
per
raó
de
per
raó
de
per
raó
de
per
raó
de
SEXE SEXE SEXE SEXE SEXE
RAÇA RAÇA RAÇA RAÇA RAÇA
ECONOMIA ECONOMIA ECONOMIA ECONOMIA ECONOMIA
CREENCES CREENCES CREENCES CREENCES CREENCES
CULTURA CULTURA CULTURA CULTURA CULTURA
AC
TIT
UD
SA
CT
ITU
DS
AC
TIT
UD
SA
CT
ITU
DS
AC
TIT
UD
SO
AL
TR
ES
VA
LO
RS
O A
LT
RE
S V
AL
OR
SO
AL
TR
ES
VA
LO
RS
O A
LT
RE
S V
AL
OR
SO
AL
TR
ES
VA
LO
RS
com
com
com
com
com LA PARTICIPACIÓ LA PARTICIPACIÓ LA PARTICIPACIÓ LA PARTICIPACIÓ LA PARTICIPACIÓ
LA GENEROSITAT LA GENEROSITAT LA GENEROSITAT LA GENEROSITAT LA GENEROSITAT
L’HONESTEDAT L’HONESTEDAT L’HONESTEDAT L’HONESTEDAT L’HONESTEDAT
EL DIÀLE EL DIÀLE EL DIÀLE EL DIÀLE EL DIÀLEGGGGG
EL RESPECTE PER EL RESPECTE PER EL RESPECTE PER EL RESPECTE PER EL RESPECTE PER LES MINORIES LES MINORIES LES MINORIES LES MINORIES LES MINORIES
LA CRÍTICA LA CRÍTICA LA CRÍTICA LA CRÍTICA LA CRÍTICACONSTRUCTIVA CONSTRUCTIVA CONSTRUCTIVA CONSTRUCTIVA CONSTRUCTIVA
qu
e té
qu
e té
qu
e té
qu
e té
qu
e té
com
po
rta
com
po
rta
com
po
rta
com
po
rta
com
po
rta
<
INJ
US
TÍC
IES
INJ
US
TÍC
IES
INJ
US
TÍC
IES
INJ
US
TÍC
IES
INJ
US
TÍC
IES
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0259
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 2
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
5959
EL
S V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
SE
LS
VA
LO
RS
DE
MO
CR
ÀT
ICS
EL
S V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
SE
LS
VA
LO
RS
DE
MO
CR
ÀT
ICS
EL
S V
AL
OR
S D
EM
OC
RÀ
TIC
S
per
a la
per
a la
per
a la
per
a la
per
a la
CO
NV
IVÈ
NC
IAC
ON
VIV
ÈN
CIA
CO
NV
IVÈ
NC
IAC
ON
VIV
ÈN
CIA
CO
NV
IVÈ
NC
IA
DR
ET
SD
RE
TS
DR
ET
SD
RE
TS
DR
ET
S
com
po
rten
com
po
rten
com
po
rten
com
po
rten
com
po
rten DE
UR
ES
DE
UR
ES
DE
UR
ES
DE
UR
ES
DE
UR
ES
mar
cats
en
mar
cats
en
mar
cats
en
mar
cats
en
mar
cats
en
LA
LL
EI
LA
LL
EI
LA
LL
EI
LA
LL
EI
LA
LL
EI
OBEDIÈNCIA OBEDIÈNCIA OBEDIÈNCIA OBEDIÈNCIA OBEDIÈNCIA
qu
e g
ener
enq
ue
gen
eren
qu
e g
ener
enq
ue
gen
eren
qu
e g
ener
en
DESOBEDIÈNCIA DESOBEDIÈNCIA DESOBEDIÈNCIA DESOBEDIÈNCIA DESOBEDIÈNCIA
es s
otm
et a
es s
otm
et a
es s
otm
et a
es s
otm
et a
es s
otm
et a
ven
en m
arca
ts e
nve
nen
mar
cats
en
ven
en m
arca
ts e
nve
nen
mar
cats
en
ven
en m
arca
ts e
n
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓL
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓL
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ
iiii i
L’E
ST
AT
UT
D’A
UT
ON
OM
IAL
’ES
TA
TU
T D
’AU
TO
NO
MIA
L’E
ST
AT
UT
D’A
UT
ON
OM
IAL
’ES
TA
TU
T D
’AU
TO
NO
MIA
L’E
ST
AT
UT
D’A
UT
ON
OM
IA
i rev
isat
s i a
plic
ats
per
i rev
isat
s i a
plic
ats
per
i rev
isat
s i a
plic
ats
per
i rev
isat
s i a
plic
ats
per
i rev
isat
s i a
plic
ats
per
EL
PA
RL
AM
EN
TE
L P
AR
LA
ME
NT
EL
PA
RL
AM
EN
TE
L P
AR
LA
ME
NT
EL
PA
RL
AM
EN
TEL
S Ò
RG
AN
S D
E G
OV
ER
NE
LS
ÒR
GA
NS
DE
GO
VE
RN
EL
S Ò
RG
AN
S D
E G
OV
ER
NE
LS
ÒR
GA
NS
DE
GO
VE
RN
EL
S Ò
RG
AN
S D
E G
OV
ER
N
com
com
com
com
com
EL
GO
VE
RN
EL
GO
VE
RN
EL
GO
VE
RN
EL
GO
VE
RN
EL
GO
VE
RN
EL
S T
RIB
UN
AL
S D
E J
US
TÍC
IAE
LS
TR
IBU
NA
LS
DE
JU
ST
ÍCIA
EL
S T
RIB
UN
AL
S D
E J
US
TÍC
IAE
LS
TR
IBU
NA
LS
DE
JU
ST
ÍCIA
EL
S T
RIB
UN
AL
S D
E J
US
TÍC
IA
qu
e té
qu
e té
qu
e té
qu
e té
qu
e té
qu
e te
nen
qu
e te
nen
qu
e te
nen
qu
e te
nen
qu
e te
nen
EL
PO
DE
RE
L P
OD
ER
EL
PO
DE
RE
L P
OD
ER
EL
PO
DE
RJ
UD
ICIA
LJ
UD
ICIA
LJ
UD
ICIA
LJ
UD
ICIA
LJ
UD
ICIA
LE
L P
OD
ER
EL
PO
DE
RE
L P
OD
ER
EL
PO
DE
RE
L P
OD
ER
EX
EC
UT
IUE
XE
CU
TIU
EX
EC
UT
IUE
XE
CU
TIU
EX
EC
UT
IUE
L P
OD
ER
EL
PO
DE
RE
L P
OD
ER
EL
PO
DE
RE
L P
OD
ER
LE
GIS
LA
TIU
LE
GIS
LA
TIU
LE
GIS
LA
TIU
LE
GIS
LA
TIU
LE
GIS
LA
TIU
pas
sen
ess
enci
alm
ent
per
pas
sen
ess
enci
alm
ent
per
pas
sen
ess
enci
alm
ent
per
pas
sen
ess
enci
alm
ent
per
pas
sen
ess
enci
alm
ent
per
gen
era
gen
era
gen
era
gen
era
gen
era
LA
PA
UL
A P
AU
LA
PA
UL
A P
AU
LA
PA
UL
A J
US
TÍC
IAL
A J
US
TÍC
IAL
A J
US
TÍC
IAL
A J
US
TÍC
IAL
A J
US
TÍC
IAL
A S
OL
IDA
RIT
AT
LA
SO
LID
AR
ITA
TL
A S
OL
IDA
RIT
AT
LA
SO
LID
AR
ITA
TL
A S
OL
IDA
RIT
AT
com
po
rta
com
po
rta
com
po
rta
com
po
rta
com
po
rta
amen
açad
a p
eram
enaç
ada
per
amen
açad
a p
eram
enaç
ada
per
amen
açad
a p
eram
enaç
ada
per
amen
açad
a p
eram
enaç
ada
per
amen
açad
a p
eram
enaç
ada
per
CO
NT
RA
VA
LO
RS
CO
NT
RA
VA
LO
RS
CO
NT
RA
VA
LO
RS
CO
NT
RA
VA
LO
RS
CO
NT
RA
VA
LO
RS
com
com
com
com
com
LA XENOFÒBIA LA XENOFÒBIA LA XENOFÒBIA LA XENOFÒBIA LA XENOFÒBIA
EL RACISME EL RACISME EL RACISME EL RACISME EL RACISME
LA MARGINACIÓ LA MARGINACIÓ LA MARGINACIÓ LA MARGINACIÓ LA MARGINACIÓ
per
raó
de
per
raó
de
per
raó
de
per
raó
de
per
raó
de
SEXE SEXE SEXE SEXE SEXE
RAÇA RAÇA RAÇA RAÇA RAÇA
ECONOMIA ECONOMIA ECONOMIA ECONOMIA ECONOMIA
CREENCES CREENCES CREENCES CREENCES CREENCES
CULTURA CULTURA CULTURA CULTURA CULTURA
AC
TIT
UD
SA
CT
ITU
DS
AC
TIT
UD
SA
CT
ITU
DS
AC
TIT
UD
SO
AL
TR
ES
VA
LO
RS
O A
LT
RE
S V
AL
OR
SO
AL
TR
ES
VA
LO
RS
O A
LT
RE
S V
AL
OR
SO
AL
TR
ES
VA
LO
RS
com
com
com
com
com LA PARTICIPACIÓ LA PARTICIPACIÓ LA PARTICIPACIÓ LA PARTICIPACIÓ LA PARTICIPACIÓ
LA GENEROSITAT LA GENEROSITAT LA GENEROSITAT LA GENEROSITAT LA GENEROSITAT
L’HONESTEDAT L’HONESTEDAT L’HONESTEDAT L’HONESTEDAT L’HONESTEDAT
EL DIÀLE EL DIÀLE EL DIÀLE EL DIÀLE EL DIÀLEGGGGG
EL RESPECTE PER EL RESPECTE PER EL RESPECTE PER EL RESPECTE PER EL RESPECTE PER LES MINORIES LES MINORIES LES MINORIES LES MINORIES LES MINORIES
LA CRÍTICA LA CRÍTICA LA CRÍTICA LA CRÍTICA LA CRÍTICACONSTRUCTIVA CONSTRUCTIVA CONSTRUCTIVA CONSTRUCTIVA CONSTRUCTIVA
qu
e té
qu
e té
qu
e té
qu
e té
qu
e té
com
po
rta
com
po
rta
com
po
rta
com
po
rta
com
po
rta
INJ
US
TÍC
IES
INJ
US
TÍC
IES
INJ
US
TÍC
IES
INJ
US
TÍC
IES
INJ
US
TÍC
IES
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0259
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
CO
M H
O P
OR
TO
?
60
comho porto?
QUADRE D’AUTOAVALUACIÓ
En acabar la unitat Sí No A mitges Activitat Activitats Activitats
sóc capaç de: d’aprenentatge complementàries d’avaluació
en què ho has en què ho has en què ho
treballat treballat has treballat
Definir els conceptes de valor
i conèixer la classificació
més important. 1 1
Identificar els drets i deures més
importants en el marc
de la convivència com a valor. 2 2
Definir la pau com a valor fonamental
i les principals amenaces contra
la mateixa. 3 1 3
Definir el valor de la justícia i les
principals injustícies a l’actualitat. 4 4
Definir el valor de la solidaritat. 5 1 5
Descriure el paper que juga la llei
en tota democràcia. 6 6
Identificar altres valors de la vida
en democràcia. 7 7
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0260
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 2
CO
M H
O P
OR
TO
?
60
comho porto?
QUADRE D’AUTOAVALUACIÓ
Sí No A mitges Activitat Activitats Activitats
d’aprenentatge complementàries d’avaluació
en què ho has en què ho has en què ho
treballat treballat has treballat
046-060 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0260
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
61Unitat 3LA DEMOCRÀCIA A ESPANYAI A CATALUNYA
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
QU
È
TR
EB
AL
LA
RÀ
S?
62
quètreballaràs?
En aquesta unitat treballaràs les idees principals següents:
• La primera Constitució liberal de l’Estat espanyol va ser lade Cadis de 1812.
• L’abolició de la Constitució liberal amb la restauració del’absolutisme durant el regnat de Ferran VII (1814- 1833).
• Consolidació definitiva del model liberal a l’estat espanyolfonamentat en la Constitució de 1845.
• Govern dels progressistes entre 1854 i 1856 que van ela-borar una nova Constitució.
• Desenvolupament de l’etapa històrica del Sexenni Demo-cràtic entre 1868 i 1874, que s’inicia amb la destituciód’Isabel II.
• Promulgació d’una nova Constitució l’any 1869 i el 1871Amadeu I va ser proclamat rei.
• Abdicació d’Amadeu I l’any 1873 i proclamació de la I Re-pública.
• Elaboració que fa la I República d’una nova Constitució que,com a principal novetat, defineix l’estat com a federal.
• Un cop d’estat el 1874 posa fi a la República i es restaurala monarquia en la persona d’Alfons XII, fill d’Isabel II.
• Desenvolupament entre 1874 i 1923 de l’etapa històrica dela Restauració, basada en la Constitució de 1876.
• La Segona República va del 1931 al 1939.• La Constitució de 1931 i l’actual marc democràtic: la Cons-
titució de 1978.• Els orígens democràtics a Catalunya a l’edat mitjana.• La fi de les institucions catalanes per la Guerra de Succes-
sió: 1700-1714.• Les Bases de Manresa com a primera formulació del cata-
lanisme polític.
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
Q
UÈ
T
RE
BA
LL
AR
ÀS
?
63• La recuperació de les institucions d’autogovern: la Man-
comunitat (1914-1923).• L’Estatut de 1932 i la seva abolició amb la dictadura de
Franco.• L’actual marc democràtic: l’Estatut de 1979.
En acabar la unitat has de ser capaç de:• Descriure el procés de consolidació del sistema liberal a
l’estat espanyol.• Diferenciar les Constitucions de l’estat espanyol del se-
gle XIX.• Explicar les principals característiques de la Constitució
de 1932 i la de 1978.• Definir les principals característiques del funcionament
del sistema democràtic actual de l’estat espanyol.• Descriure els orígens democràtics de Catalunya i les ins-
titucions catalanes medievals.• Explicar les Bases de Manresa, la Mancomunitat i les ca-
racterístiques principals de l’Estatut de 1932.• Identificar l’actual marc democràtic català definit a l’Es-
tatut de 1979.
64
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
1. Un llarg camí cap a un estat liberal (1812-1868)
1.11.11.11.11.1 De 1808 a 1837De 1808 a 1837De 1808 a 1837De 1808 a 1837De 1808 a 1837
Entre 1808 i 1814 l’estat espanyol va viure sota la dominació de l’imperi napoleò-nic. Aquesta etapa es coneix com a Guerra de la IndependènciaGuerra de la IndependènciaGuerra de la IndependènciaGuerra de la IndependènciaGuerra de la Independència i a Catalunya,com la Guerra del FrancèsGuerra del FrancèsGuerra del FrancèsGuerra del FrancèsGuerra del Francès. És en aquest context que les Juntes de Defensa cre-ades per lluitar contra els francesos es van reunir a Cadis l’any 1812 i van convo-car unes Corts que aprovaren la primera constitució liberal de l’estat espanyol,una constitució que volia acabar amb l’Antic Règim (absolutisme, monarquiaabsoluta) com ja havia passat a diversos països europeus (a Anglaterra el 1688 oa França el 1789, per exemple), i establir un regim polític liberal.
Consulta en una enciclopèdia o fes una recerca a través d’internetsobre la Guerra de la Indendència o la Guerra del Francès.
La Constitució de Cadis ( 1812)La Constitució de Cadis ( 1812)La Constitució de Cadis ( 1812)La Constitució de Cadis ( 1812)La Constitució de Cadis ( 1812)
L’any 1820 es va produir un aixecament militar encapçalat pel general Riego, endefensa del valors constitucionals, i el rei Ferran VII es va veure obligat fins el 1823a acceptar els principis liberals. L’any 1823, Ferran VII, amb l’ajut de les monarquiesabsolutes europees, va reconquerir el poder fins la seva mort el 1833.
La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, és la primera de lahistòria d’Espanya. Com que es va aprovar el dia de Sant Josep, popularment sela coneix com la “Pepa”.La ConstitucióLa ConstitucióLa ConstitucióLa ConstitucióLa Constitució, inspirada en un model liberal d’estat, preveu la divisió de poders.El poder de la monarquia és limitat, les Corts tenen molts poders i, a més, lasobirania resideix en la nació. Reconeix els drets de la religió catòlica.Malgrat que la Constitució de Cadis era molt moderada, no va ser acceptada pelssectors absolutistes i, quan el 1814, desprès de ser derrotat Napoleó, es va resta-blir l’absolutisme en la figura de Ferran VII, s’abolí la Constitució de Cadis.
64
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
1. Un llarg camí cap a un estat liberal (1812-1868)
1.11.11.11.11.1 De 1808 a 1837De 1808 a 1837De 1808 a 1837De 1808 a 1837De 1808 a 1837
Guerra de la IndependènciaGuerra de la IndependènciaGuerra de la IndependènciaGuerra de la IndependènciaGuerra de la IndependènciaGuerra del FrancèsGuerra del FrancèsGuerra del FrancèsGuerra del FrancèsGuerra del Francès
La Constitució de Cadis ( 1812)La Constitució de Cadis ( 1812)La Constitució de Cadis ( 1812)La Constitució de Cadis ( 1812)La Constitució de Cadis ( 1812)
La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812
La ConstitucióLa ConstitucióLa ConstitucióLa ConstitucióLa Constitució
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
65Amb la mort de Ferran VII va esclatar una guerra entre els partidaris de la sevafilla Isabel II i els partidaris del germà del rei mort, Carles Isidre. Isabel II vacomptar amb el suport dels liberals mentre que Carles va rebre suport dels nos-tàlgics de l’Antic Règim, anomenats carlins. Després de dues guerres (1833-1839i 1846-49) els carlins van ser derrotats, tot i que la seva derrota definitiva calsituar-la cap els anys 1970, entre 1833 i 1868 (durant el regnat d’Isabel II) es vaconsolidar la revolució burgesa liberal a l’estat espanyol.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 1.
1.21.21.21.21.2 De 1837 a 1845De 1837 a 1845De 1837 a 1845De 1837 a 1845De 1837 a 1845
L’any 1837 es va aprovar una nova constitució que recollia els principis del libe-ralisme i poc abans s’havia aprovat la llei de desamortització de Mendizábal.Aquesta llei va permetre que moltes terres de l’Església passessin a mans de laburgesia, amb la qual cosa aquesta va consolidar el poder polític que havia pac-tat amb la monarquia i l’econòmic, iniciant d’aquesta manera la Revolució In-dustrial, sobretot a Catalunya i el País Basc.La desamortització va suposar l’enfrontament del nou estat liberal i burgès ambl’Església i els sectors més conservadors de la societat espanyola. Dins de laburgesia liberal havia dos grups, els moderats i els progressistes, que al llarg delperíode van mantenir enfrontaments polítics. Malgrat tot, el moderats van con-trolar el poder fins el 1868, a excepció del Bienni Progressista de 1854 a 1856.Bienni Progressista de 1854 a 1856.Bienni Progressista de 1854 a 1856.Bienni Progressista de 1854 a 1856.Bienni Progressista de 1854 a 1856.Els moderats van exercir un poder polític basat en un estat centralitzat política-ment i administrativament, que va suposar la unificació dels territoris de l’estatespanyol, prenent Castella com a model. Això comportà una repressió contraels moviments regionalistes i els moviments socials.
Consulta en una enciclopèdia o fes una recerca a través d’internetsobre el Bienni Progressista.
La reina Isabel II
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
65
· Fes l’activitat d’aprenentatge 1.
1.21.21.21.21.2 De 1837 a 1845De 1837 a 1845De 1837 a 1845De 1837 a 1845De 1837 a 1845
Bienni Progressista de 1854 a 1856.Bienni Progressista de 1854 a 1856.Bienni Progressista de 1854 a 1856.Bienni Progressista de 1854 a 1856.Bienni Progressista de 1854 a 1856.
La reina Isabel II
66
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
1.31.31.31.31.3 La Constitució de 1845La Constitució de 1845La Constitució de 1845La Constitució de 1845La Constitució de 1845
Aquest nou model d’estat es fonamentava en la Constitució de 1845Constitució de 1845Constitució de 1845Constitució de 1845Constitució de 1845, que restrin-gia la participació política a una minoria (sufragi censitari). Així, per exemple,l’any 1846 només podia votar l’1 % de la població. A més, la Constitució retorna-va a la monarquia molts poders polítics. Així podia nomenar i destituir ministres,nomenava els senadors i fins i tot els rectors de les universitats. La constitucióde 1845 també reconeixia la confessionalitat de l’estat, amb la qual cosa queda-va obligat a mantenir el culte i els capellans.A partir de la promulgació de la constitució es va continuar reforçant el papercentralitzador de l’estat. Es van aprovar lleis que permetien al govern controlarels ajuntaments, i a més el rei podia nomenar els alcaldes. La centralització ad-ministrativa va quedar reafirmada amb l’aprovació de la llei de províncies i lacreació dels governadors civils.També es va reformar la Hisenda Pública, heretada de l’Antic Règim. Es van in-troduir dos nous tipus d’impostos, els directes (propietats territorials i activitatseconòmiques) i els indirectes (circulació i béns de consum).El sistema educatiu també es va reformar, establint l’educació secundària com acontinuació de la primària. Cal dir que la reforma anava adreçada a les classesmitjanes i altes, ja que les preparava per anar a la universitat, i era l’únic sectorde la societat que podia anar-hi. Malgrat tot, l’analfabetisme continuava sentmolt alt.
1.41.41.41.41.4 LaLaLaLaLa Constitució del Bienni Progressista (1854-1856)Constitució del Bienni Progressista (1854-1856)Constitució del Bienni Progressista (1854-1856)Constitució del Bienni Progressista (1854-1856)Constitució del Bienni Progressista (1854-1856)
Amb l’arribada al poder dels progressistes es va elaborar una nova constitució,la del 1856, que no va arribar a ser promulgada, ja que, quan anava a ser aprova-da per les Corts, un pronunciament militar fet pel general O’Donnell, amb el visti plau de la reina Isabel II, va posar fi a l’etapa progressista.La Constitució pretenia tornar a l’esperit de l’aprovada el 1837; així, limitava elpoder reial i es recuperava el concepte de sobirania nacional. Pel que fa a lareligió, reconeixia les altres i no només el culte catòlic. Amb la pujada dels mode-rats al poder es va recuperar la constitució de 1845.Finalment, el 1868, el descontentament popular va fer esclatar una revolució en-capçalada pel general Prim. Isabel II es va veure obligada a abdicar i va marxar al’exili. Llavors s’inicià una etapa de caire democràtic: el Sexenni Democràtic.
2. El Sexenni Democràtic (1868- 1874)Aquesta etapa es va caracteritzar per l’aplicació de polítiques democràtiques iprogressistes. Després de l’abdicació d’Isabel II es constituí un govern provisio-nal presidit pel general Prim, que va elaborar una nova Constitució l’any 1869.Constitució l’any 1869.Constitució l’any 1869.Constitució l’any 1869.Constitució l’any 1869.Era de caire monàrquic, proclamava la sobirania nacional, el sufragi universalmasculí i reconeixia els drets individuals.També la nova constitució garantia la divisió de poders i la llibertat religiosa,però l’Estat havia de mantenir el culte catòlic.El 1871 es va proclamar rei Amadeu de Savoia, que finalment va abdicar el 1873 ies va proclamar la IIIII República. República. República. República. República.
66
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
1.31.31.31.31.3 La Constitució de 1845La Constitució de 1845La Constitució de 1845La Constitució de 1845La Constitució de 1845
Constitució de 1845Constitució de 1845Constitució de 1845Constitució de 1845Constitució de 1845
1.41.41.41.41.4 LaLaLaLaLa Constitució del Bienni Progressista (1854-1856)Constitució del Bienni Progressista (1854-1856)Constitució del Bienni Progressista (1854-1856)Constitució del Bienni Progressista (1854-1856)Constitució del Bienni Progressista (1854-1856)
2. El Sexenni Democràtic (1868- 1874)
Constitució l’any 1869.Constitució l’any 1869.Constitució l’any 1869.Constitució l’any 1869.Constitució l’any 1869.
IIIII República. República. República. República. República.
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
67Les Corts republicanes van elaborar un projecte de constitució de caire federal.L’estat s’estructurava de forma federal i no pas centralitzada. La federació esta-va integrada per 15 estats peninsulars més 7 colonials.La constitució reconeixia a cada estat una amplia autonomia. Les Corts estavenformades pel Congrés dels Diputats, elegits per sufragi universal masculí i direc-te, i pel Senat (format pels senadors elegits pels diferents parlaments estatals),que d’aquesta manera quedava convertit en una veritable cambra territorial.
Malauradament la constitució republicana mai es va dur a la pràctica; novamentun cop d’estat militar va posar fi a la I República el gener de 1874.
3. La Restauració (1874-1923)
La Restauració es va iniciar amb la proclamació d’Alfons XII, fill d’Isabel II, com arei d’Espanya.El sistema polític de la Restauració va ser ideat pel polític conservador AntonioCánovas del Castillo. Aquest sistema es basava en el model britànic d’alternançapacífica al govern de dos grans partits, el liberal i el conservador.Els fonaments del sistema de la Restauració eren dos: la Constitució de 1876 i elcaciquisme, que consistia en la manipulació electoral i en la corrupció política. Elvot era tan controlat, sobretot als nuclis rurals, que, per exemple, els terrati-nents, manipulant els censos, podien fer que fins i tot els morts votessin.La Constitució de 1876La Constitució de 1876La Constitució de 1876La Constitució de 1876La Constitució de 1876, aprovada el 1876, era de caràcter moderat i es basava enels principis de la constitució de 1845 i en alguns aspectes de la de 1869. Elspilars de la nova constitució eren el Rei, les Corts i el Govern.El Rei dirigia el poder executiu, era el cap de l’exèrcit i sancionava les lleis apro-vades pel legislatiu.El poder legislatiu estava format per les Corts, formades per dues cambres: elCongrés dels Diputats i el Senat.La Constitució reconeixia el dret a la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació.La religió catòlica era privilegiada i protegida per la constitució, encara que re-coneixia els altres cultes cristians.El primer sufragi va ser censitari (és a dir, havien de pagar un cens per poder serelector o elegit i també per poder desenvolupar un càrrec polític) l’any 1878, i el1890 es va proclamar el sufragi universal masculí pels majors de 25 anys.El sistema polític de la Restauració va perdurar fins el cop d’estat de Primo deRibera el 1923.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 2.
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
67
3. La Restauració (1874-1923)
La Constitució de 1876La Constitució de 1876La Constitució de 1876La Constitució de 1876La Constitució de 1876
· Fes l’activitat d’aprenentatge 2.
68
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
4. La II República (1931-1939)La caiguda de la dictadura recolzada per la monarquia va fer caure també aaquesta.El 12 d’abril de 1931, unes eleccions municipals van donar la majoria als partitsrepublicans i el 14 d’abril es va proclamar la II República, mentre el rei Alfons XIIImarxava a l’exili.
La Constitució de 1931La Constitució de 1931La Constitució de 1931La Constitució de 1931La Constitució de 1931. Segons el seu primer article Espanya quedava definidacom “Una República democràtica de treballadors de tota mena que s’organitzaen règim de llibertat i de justícia”.També definia un estat poc presidencialista, amb un parlament únic i un poderarbitral que era el nou Tribunal de Garanties Constitucionals. Preveia concedirrègims autonòmics a les regions històriques; així, Catalunya aprovava el seu Es-tatut el 1932, Euskadi el 1936 i Galícia el 1938.L’estat es definia com a laic i els ordes religiosos se sotmetien a les lleis. TambéTambéTambéTambéTambéla constitució reconeixia per primera vegada el vot a les dones i proclamava lala constitució reconeixia per primera vegada el vot a les dones i proclamava lala constitució reconeixia per primera vegada el vot a les dones i proclamava lala constitució reconeixia per primera vegada el vot a les dones i proclamava lala constitució reconeixia per primera vegada el vot a les dones i proclamava laigualtat social i la elaboració de polítiques socials molt avançades.igualtat social i la elaboració de polítiques socials molt avançades.igualtat social i la elaboració de polítiques socials molt avançades.igualtat social i la elaboració de polítiques socials molt avançades.igualtat social i la elaboració de polítiques socials molt avançades.Tot aquest procés democràtic va quedar estroncat primer per la guerra civil idesprés per la dictadura de Franco (1939-1975).
Consulta en una enciclopèdia o fes una recerca a través d’internetsobre la Guerra civil.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 3.
Proclamació de la II RepúblicaProclamació de la II RepúblicaProclamació de la II RepúblicaProclamació de la II RepúblicaProclamació de la II República
des del Palau de la Generalitatdes del Palau de la Generalitatdes del Palau de la Generalitatdes del Palau de la Generalitatdes del Palau de la Generalitat
L’AHCBL’AHCBL’AHCBL’AHCBL’AHCB
68
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
4. La II República (1931-1939)
La Constitució de 1931La Constitució de 1931La Constitució de 1931La Constitució de 1931La Constitució de 1931
TambéTambéTambéTambéTambéla constitució reconeixia per primera vegada el vot a les dones i proclamava lala constitució reconeixia per primera vegada el vot a les dones i proclamava lala constitució reconeixia per primera vegada el vot a les dones i proclamava lala constitució reconeixia per primera vegada el vot a les dones i proclamava lala constitució reconeixia per primera vegada el vot a les dones i proclamava laigualtat social i la elaboració de polítiques socials molt avançades.igualtat social i la elaboració de polítiques socials molt avançades.igualtat social i la elaboració de polítiques socials molt avançades.igualtat social i la elaboració de polítiques socials molt avançades.igualtat social i la elaboració de polítiques socials molt avançades.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 3.
Proclamació de la II RepúblicaProclamació de la II RepúblicaProclamació de la II RepúblicaProclamació de la II RepúblicaProclamació de la II República
des del Palau de la Generalitatdes del Palau de la Generalitatdes del Palau de la Generalitatdes del Palau de la Generalitatdes del Palau de la Generalitat
L’AHCBL’AHCBL’AHCBL’AHCBL’AHCB
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
695. L’actual marc democràtic: la Constitució de 1978
Després de la dictadura de Franco, l’estat espanyol inicià una transició cap a lademocràcia. El juny de 1977 es van convocar les primeres eleccions generals desde 1936.Constituïdes les primeres Corts de la democràcia, en aquests cas constituents,es va crear una comissió per elaborar una constitució. Així, el poble espanyol, el6 de desembre de 19786 de desembre de 19786 de desembre de 19786 de desembre de 19786 de desembre de 1978, aprovava en referèndum l’actual constitució.Aquesta es fonamenta en dos principis:
••••• la monarquia parlamentàriamonarquia parlamentàriamonarquia parlamentàriamonarquia parlamentàriamonarquia parlamentària, en la qual el Rei regna, però no governa.
••••• la declaració dels principis bàsicsdeclaració dels principis bàsicsdeclaració dels principis bàsicsdeclaració dels principis bàsicsdeclaració dels principis bàsics de llibertat, igualtat i pluralisme polític.
b.b.b.b.b. El Senat:El Senat:El Senat:El Senat:El Senat: és la cambra de representació territorial per la qual s’elegeixenquatre senadors per província, excepte a les Balears, que en total en té 5,les Canàries, que en té 11, i Ceuta i Melilla, que en tenen 2. Del total desenadors, 208 són elegits pel sistema de llistes obertes i els 51 restantssón representants de les diferents comunitats autònomes segons el nom-bre d’habitants.
La Principal funció del Parlament consisteix en aprovar les lleis.
Els altres dos poders que consagra la Constitució són:
a.a.a.a.a. L’executiu o Govern.L’executiu o Govern.L’executiu o Govern.L’executiu o Govern.L’executiu o Govern. Un cop celebrades les eleccions generals i segons elsresultats obtinguts, el Rei proposa al Parlament un candidat per formargovern. Un cop elegit President pel Congrés dels Diputats, el nou Cap del’Executiu nomena els que seran els seus ministres i juren el càrrec davantel Rei al Palau de la Zarzuela. El govern, sempre està sota el control delParlament (Congrés i Senat).
b.b.b.b.b. El Poder JudicialEl Poder JudicialEl Poder JudicialEl Poder JudicialEl Poder Judicial. És exercit pels tribunals de justícia. L’òrgan de govern dela justícia és el Consell General del Poder Judicial. Altres òrgans fonamen-tals són el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem.
Administrativament, l’estat espanyol es divideix en províncies (50) i municipis.Com que l’estat espanyol és descentralitzat, hi ha 17 comunitats autònomes, ca-dascuna de les quals disposa d’un Estatut i d’un Parlament propi.
Cal destacar finalment que la Constitució preveu en l’article 10 fer reformes cons-titucionals.
La Constitució espanyolaLa Constitució espanyolaLa Constitució espanyolaLa Constitució espanyolaLa Constitució espanyola
L’articulació del sistema democràtic es basa enl’exercici del sufragi universal i en un sistemaparlamentari bicameral (dues cambres): el Con-grés dels Diputats i el Senat.
a.a.a.a.a. El Congrés dels Diputats:El Congrés dels Diputats:El Congrés dels Diputats:El Congrés dels Diputats:El Congrés dels Diputats: està format per350 diputats, elegits segons el sistema pro-porcional. La circumscripció electoral delsdiputats és la província; cada província téassignada un nombre de diputats relacio-nats amb la seva població. Es renova cadaquatre anys.
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
695. L’actual marc democràtic: la Constitució de 1978
6 de desembre de 19786 de desembre de 19786 de desembre de 19786 de desembre de 19786 de desembre de 1978
••••• monarquia parlamentàriamonarquia parlamentàriamonarquia parlamentàriamonarquia parlamentàriamonarquia parlamentària
••••• declaració dels principis bàsicsdeclaració dels principis bàsicsdeclaració dels principis bàsicsdeclaració dels principis bàsicsdeclaració dels principis bàsics
b.b.b.b.b. El Senat:El Senat:El Senat:El Senat:El Senat:
a.a.a.a.a. L’executiu o Govern.L’executiu o Govern.L’executiu o Govern.L’executiu o Govern.L’executiu o Govern.
b.b.b.b.b. El Poder JudicialEl Poder JudicialEl Poder JudicialEl Poder JudicialEl Poder Judicial
La Constitució espanyolaLa Constitució espanyolaLa Constitució espanyolaLa Constitució espanyolaLa Constitució espanyola
a.a.a.a.a. El Congrés dels Diputats:El Congrés dels Diputats:El Congrés dels Diputats:El Congrés dels Diputats:El Congrés dels Diputats:
70
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
Consulta la Constitució Espanyola i fes-te una idea del marc jurídicque empara actualment la nostra convivència democràtica.Pots trobar tota la informació necessària a l’adreça d’internetwww.constitución.es
· Fes l’activitat d’aprenentatge 4.
6. La Democràcia a Catalunya
Catalunya és una nació amb personalitat pròpia, que forma part de l’estat espa-nyol com a nacionalitat històrica. Històricament, Catalunya ha demostrat unavoluntat decidida de mantenir un sistema d’autogovern propi.
6.16.16.16.16.1 Els Orígens democràtics a CatalunyaEls Orígens democràtics a CatalunyaEls Orígens democràtics a CatalunyaEls Orígens democràtics a CatalunyaEls Orígens democràtics a Catalunya
Els orígens democràtics de Catalunya cal cercar-los a l’edat mitjana. Les cortsmedievals tenen el seu origen en les Corts Comtals i en les assemblees de Pau iTreva creades per l’abat Oliva al Segle X.L’any 1217 Jaume I va convocar les primeres Corts o parlament de l’Europa occi-dental. Estaven formades pels representants de l’Església, de la noblesa i de lesciutats. Les corts exercien dues funcions: primer redactar i aprovar lleis i segonproporcionar al rei recursos econòmics. El rei tenia l’obligació de convocar-lesun cop a l’any. És per això que parlem de forma de govern pactada, la primera aEuropa, entre la monarquia i les institucions polítiques del país. Cal dir que aquestaforma de govern “democràtica” només era exercida pels sectors privilegiats dela societat, no era una democràcia com la entenem avui dia.La GeneralitatLa GeneralitatLa GeneralitatLa GeneralitatLa Generalitat, creada l’any 1359, en el seu origen era una institució encarregadade recaptar els diners que s’havien concedit al rei i tenir cura de l’execució delsacords votats a les Corts. Amb el temps, sobretot a partir del segle XV, quan,amb l’arribada de la dinastia castellana dels Trastàmara, es va convertir en balu-ard de la defensa de les constitucions de Catalunya i dels seus privilegis i lleisenfront dels abusos de la monarquia. També exercí el mateix paper en el períodede la Monarquia Hispànica (1516-1700). En aquesta etapa històrica les tensionsentre les institucions catalanes i la monarquia castellana van ser constants, so-bretot durant el regnat de Felip IV (segle XVII).El Consells MunicipalsEl Consells MunicipalsEl Consells MunicipalsEl Consells MunicipalsEl Consells Municipals, creats a partir del regnat de Jaume I, s’encarregaven del’administració de les ciutats, i eren de protecció reial, és a dir, no depenien de lesciutats dels senyors feudals, sinó directament del rei. El consell municipal deBarcelona era el Consell de Cent, que estava format per cinc consellers i per centprohoms de les diferents classes socials que exercien funcions consultives. Afinals del segle XIV, les classes benestants de la ciutat es van fer amb el controldel Consell de Cent i això va provocar enfrontaments amb les classes popularsde la ciutat, sobretot en el segle XV.
En el mòdul Del feu a les Amèriques de l’àmbit de les Ciències socialsi de la participació trobaràs més informació sobre les institucions ca-talanes.
70
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
· Fes l’activitat d’aprenentatge 4.
6. La Democràcia a Catalunya
6.16.16.16.16.1 Els Orígens democràtics a CatalunyaEls Orígens democràtics a CatalunyaEls Orígens democràtics a CatalunyaEls Orígens democràtics a CatalunyaEls Orígens democràtics a Catalunya
La GeneralitatLa GeneralitatLa GeneralitatLa GeneralitatLa Generalitat
El Consells MunicipalsEl Consells MunicipalsEl Consells MunicipalsEl Consells MunicipalsEl Consells Municipals
Del feu a les Amèriques
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
71
6.26.26.26.26.2 La Fi de les Institucions catalanes.La Fi de les Institucions catalanes.La Fi de les Institucions catalanes.La Fi de les Institucions catalanes.La Fi de les Institucions catalanes.
Les conseqüències tràgiques de la Guerra de Successió al tron de la monarquiahispànica (1701-1714) van suposar per a Catalunya, a partir de la promulgació el1716 del Decret de Nova Planta, l’abolició de les seves institucions pròpies d’auto-govern, Corts, Generalitat i Consells municipals, i es van imposar les lleis castella-nes; així, el govern de Catalunya va quedar en mans d’un capità general, i el terri-tori es va dividir en dotze corregiments, seguint un criteri militar d’ocupació.
6.36.36.36.36.3 Les Bases de Manresa.Les Bases de Manresa.Les Bases de Manresa.Les Bases de Manresa.Les Bases de Manresa.
L’any 1892, la Unió Catalanista (que era l’agrupació de diverses organitzacionscatalanistes) va convocar una assemblea a Manresa pel mes de març on es vanaprovar les Bases per a la Constitució Regional CatalanaBases per a la Constitució Regional CatalanaBases per a la Constitució Regional CatalanaBases per a la Constitució Regional CatalanaBases per a la Constitució Regional Catalana,,,,, conegudes com lesBases de ManresaBases de ManresaBases de ManresaBases de ManresaBases de Manresa. . . . . Les Bases, primera formulació del catalanisme polític, vanservir de base per a la posterior acció política de la Lliga Regionalista i de laMancomunitat.El document consta de dues parts. La primera, que correspon a la primera Base,tracta del poder central, la separació de poders, el manteniment de la monarquia iel sufragi universal masculí. La segona part, formada per 16 Bases, tracta del po-der regional (de Catalunya). Entre altres aspectes defensa la oficialitat del català,defensa del dret català, la divisió del territori no per províncies sinó per comar-ques i el municipi, amb àmplies competències. La seguretat interior serà compe-tència del govern regional, així com a l’encunyació de la moneda i l’ensenyament.
Consulta en una enciclopèdia o fes una recerca a través d’internetsobre el Decret de Nova Planta i les Bases de Manresa.
El Saló de CentEl Saló de CentEl Saló de CentEl Saló de CentEl Saló de Cent . L’AHCB. L’AHCB. L’AHCB. L’AHCB. L’AHCB
6.46.46.46.46.4 La recuperació de les institucions d’autogovern: la Mancomunitat (1914- 1923).La recuperació de les institucions d’autogovern: la Mancomunitat (1914- 1923).La recuperació de les institucions d’autogovern: la Mancomunitat (1914- 1923).La recuperació de les institucions d’autogovern: la Mancomunitat (1914- 1923).La recuperació de les institucions d’autogovern: la Mancomunitat (1914- 1923).
L’any 1914, dos-cents anys després de perdre les institucions pròpies, es va cons-tituir la Mancomunitat de Catalunya, el primer president de la qual fou Enric Pratde la Riba, que va ser l’ànima de la institució política. La Mancomunitat era lafederació de les quatre diputacions provincials i, malgrat que les seves compe-tències i recursos eren molt limitats, va fer una gran tasca de país. Les principalsactuacions de l’obra de govern de la Mancomunitat van ser en la sanitat, les C
ièn
cies
So
cial
s i d
e la
Par
tici
paci
ó8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
3L
A D
EM
OC
RÀ
CIA
A E
SP
AN
YA
i A
CA
TAL
UN
YA
71
6.26.26.26.26.2 La Fi de les Institucions catalanes.La Fi de les Institucions catalanes.La Fi de les Institucions catalanes.La Fi de les Institucions catalanes.La Fi de les Institucions catalanes.
6.36.36.36.36.3 Les Bases de Manresa.Les Bases de Manresa.Les Bases de Manresa.Les Bases de Manresa.Les Bases de Manresa.
Bases per a la Constitució Regional CatalanaBases per a la Constitució Regional CatalanaBases per a la Constitució Regional CatalanaBases per a la Constitució Regional CatalanaBases per a la Constitució Regional CatalanaBases de ManresaBases de ManresaBases de ManresaBases de ManresaBases de Manresa
El Saló de CentEl Saló de CentEl Saló de CentEl Saló de CentEl Saló de Cent . L’AHCB. L’AHCB. L’AHCB. L’AHCB. L’AHCB
6.46.46.46.46.4 La recuperació de les institucions d’autogovern: la Mancomunitat (1914- 1923).La recuperació de les institucions d’autogovern: la Mancomunitat (1914- 1923).La recuperació de les institucions d’autogovern: la Mancomunitat (1914- 1923).La recuperació de les institucions d’autogovern: la Mancomunitat (1914- 1923).La recuperació de les institucions d’autogovern: la Mancomunitat (1914- 1923).
72
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
obres públiques, la cultura i l’ensenyament. La Mancomunitat fou abolida per ladictadura de Primo de Rivera el 1925.Sota impuls de la Lliga Regionalista es va elaborar un projecte d’Estatut d’Auto-projecte d’Estatut d’Auto-projecte d’Estatut d’Auto-projecte d’Estatut d’Auto-projecte d’Estatut d’Auto-nomia els anys 1918 i 1919nomia els anys 1918 i 1919nomia els anys 1918 i 1919nomia els anys 1918 i 1919nomia els anys 1918 i 1919,,,,, que va ser recolzat per diverses forces polítiques isocials, com el Futbol Club Barcelona o L’Orfeó Català. El projecte va ser presen-tat a les corts espanyoles, que el van rebutjar.
6.56.56.56.56.5 L’Estatut de 1932.L’Estatut de 1932.L’Estatut de 1932.L’Estatut de 1932.L’Estatut de 1932.
La proclamació de la República el 1931 va suposar la recuperació de la Generali-tat, abolida el 1714. L’any 1932 s’aprovava l’Estatut d’Autonomia de Catalunya,que constava de 18 articles. La Generalitat rebia plenes competències legislati-ves i executives en dret civil propi i règim administratiu. Tenia competències,amb limitacions, en obres públiques, agricultura, sanitat, hisenda i ensenyament.La Generalitat podia crear escoles, però sense finançament de l’estat.
Pel que fa al finançament, aquest era molt limitat i insuficient i depenia del go-vern central. En l’àmbit de la justícia, l’Estatut preveia competències per orga-nitzar l’administració de justícia, nomenar jutges, magistrats i funcionaris. A més,la Generalitat s’encarregaria dels serveis de policia i ordre interior.
A la fi de la Guerra Civil, amb la implantació de la dictadura de Franco, l’Estatutfou abolit, com totes les institucions polítiques catalanes.
· Fes les activitats d’aprenentatge 5 i 6.
6.66.66.66.66.6 L’Actual marc democràtic: l’Estatut de 1979.L’Actual marc democràtic: l’Estatut de 1979.L’Actual marc democràtic: l’Estatut de 1979.L’Actual marc democràtic: l’Estatut de 1979.L’Actual marc democràtic: l’Estatut de 1979.
Catalunya, com a nació històrica, és una de les 17 comunitats autònomes queformen part de l’Estat espanyol. La forma de govern de Catalunya és definidaper L’Estatut d’Autonomia, aprovat pel poble català en referèndum l’octubre de1979.L’Estatut defineix com a òrgan de govern de Catalunya la GeneralitatGeneralitatGeneralitatGeneralitatGeneralitat. La Gene-ralitat està constituïda pel Parlament de Catalunya, el Consell Executiu o GovernGovernGovernGovernGoverni el PresidentPresidentPresidentPresidentPresident de la Generalitat.
Palau de la GeneralitatPalau de la GeneralitatPalau de la GeneralitatPalau de la GeneralitatPalau de la Generalitat
72
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
projecte d’Estatut d’Auto-projecte d’Estatut d’Auto-projecte d’Estatut d’Auto-projecte d’Estatut d’Auto-projecte d’Estatut d’Auto-nomia els anys 1918 i 1919nomia els anys 1918 i 1919nomia els anys 1918 i 1919nomia els anys 1918 i 1919nomia els anys 1918 i 1919
6.56.56.56.56.5 L’Estatut de 1932.L’Estatut de 1932.L’Estatut de 1932.L’Estatut de 1932.L’Estatut de 1932.
· Fes les activitats d’aprenentatge 5 i 6.
6.66.66.66.66.6 L’Actual marc democràtic: l’Estatut de 1979.L’Actual marc democràtic: l’Estatut de 1979.L’Actual marc democràtic: l’Estatut de 1979.L’Actual marc democràtic: l’Estatut de 1979.L’Actual marc democràtic: l’Estatut de 1979.
GeneralitatGeneralitatGeneralitatGeneralitatGeneralitatGovernGovernGovernGovernGovern
PresidentPresidentPresidentPresidentPresident
Palau de la GeneralitatPalau de la GeneralitatPalau de la GeneralitatPalau de la GeneralitatPalau de la Generalitat
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
73L’Estatut preveu competències exclusives en cultura, sanitat i educació. A més,la Generalitat pot legislar en àmbits com les obres públiques, l’urbanisme, l’orde-nació territorial, el turisme o l’habitatge entre altres coses.L’estatut reconeix el català com a llengua pròpia i la cooficialitat del català ambel castellà.El territori s’organitza en municipis i comarques.L’Estatut també contempla un seguit de traspassos de l’estat cap a la Generali-tat. Pel que fa al finançament, estableix que la Generalitat tindrà un percentatgede participació en els ingressos de l’estat, revisable periòdicament. Igualment, laGeneralitat pot establir impostos propis.L’Estatut també preveu fer modificacions estatutàries com diu el títol 4.Vegem, finalment, els organismes més importants:
••••• El Parlament de CatalunyaEl Parlament de CatalunyaEl Parlament de CatalunyaEl Parlament de CatalunyaEl Parlament de Catalunya és l’òrgan legislatiu i està format per 135 dipu-tats, elegits cada quatre anys per sufragi universal. Els diputats són ele-gits per les circumscripcions electorals provincials catalanes: Barcelona,Girona, Tarragona i Lleida; cada una d’elles té assignat un nombre de di-putats en funció de la població. És un sistema proporcional que evita elsdesequilibris territorials. Així, es necessiten més vots per aconseguir undiputat a Barcelona que a Girona, per exemple.
••••• El Govern de la GeneralitatEl Govern de la GeneralitatEl Govern de la GeneralitatEl Govern de la GeneralitatEl Govern de la Generalitat és el poder executiu. Està format pel Presidentde la Generalitat i els Consellers (Consell Executiu). El President és elegitpel Parlament de Catalunya, és la màxima autoritat de govern a Catalunyai és el cap del Consell Executiu.
••••• El Poder Judicial. El Poder Judicial. El Poder Judicial. El Poder Judicial. El Poder Judicial. L’Estatut estableix que el màxim òrgan del poder judici-al a Catalunya és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
••••• Els Ajuntaments.Els Ajuntaments.Els Ajuntaments.Els Ajuntaments.Els Ajuntaments. Són el primer instrument de participació política i derepresentació dels ciutadans. A Catalunya hi ha 946 municipis.
••••• Les Comarques.Les Comarques.Les Comarques.Les Comarques.Les Comarques. El territori de Catalunya es troba dividit en 41 comarques.Cada comarca disposa d’un òrgan de gestió, que són els Consells Comar-cals, que coordinen les tasques dels ajuntaments. La divisió comarcal coe-xisteix amb la divisió provincial espanyola del territori català en quatreprovíncies.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 7.
Per completar aquesta unitat pots mirar el vídeo:
Unitat 13 Viure en democràcia
Àmbit de les ciències socials i de la participació
Col·lecció:
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA A
ES
PA
NY
A i
A C
ATA
LU
NY
A
73
••••• El Parlament de CatalunyaEl Parlament de CatalunyaEl Parlament de CatalunyaEl Parlament de CatalunyaEl Parlament de Catalunya
••••• El Govern de la GeneralitatEl Govern de la GeneralitatEl Govern de la GeneralitatEl Govern de la GeneralitatEl Govern de la Generalitat
••••• El Poder Judicial. El Poder Judicial. El Poder Judicial. El Poder Judicial. El Poder Judicial.
••••• Els Ajuntaments.Els Ajuntaments.Els Ajuntaments.Els Ajuntaments.Els Ajuntaments.
••••• Les Comarques.Les Comarques.Les Comarques.Les Comarques.Les Comarques.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 7.
Viure en democràcia
74
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
3A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1
Referent a la Constitució de Cadis, omple els buits amb les paraules adients:
a)a)a)a)a) Preveu la divisió de .............................. .
b)b)b)b)b) El poder de la monarquia és .............................. .
c)c)c)c)c) Les .............................. tenen molts poders.
d)d)d)d)d) La .............................. resideix a la .............................. .
Activitat 2
Uneix amb fletxes les diferents Constitucions del segle XIX amb els conceptesque els corresponguin:
1837 no va ser promulgada. Cop militar d’Odonnell
1845 una Constitució de caire federal
1854-1856 desamortització de Mendizábal
1869 els seus pilars eren: el Rei, les Corts i el Govern
I República sufragi censitari
1876 proclamava el sufragi universal masculí
Activitat 3
Posa al quadre que correspongui les característiques següents de la Constitucióde la II República i de la de 1978:
····· monarquia parlamentària.····· sistema parlamentari bicameral.····· l’Estat es defineix com a laic.····· l’article 10 preveu reformes constitucionals.····· un estat poc presidencialista.····· preveu concedir règims autonòmics a les regions històriques.····· reconeix per primera vegada el vot de les dones.····· el Congrés dels Diputats està format per 350 diputats.····· el Senat és la Cambra de representació territorial.····· un parlament únic.
II República 1978
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0474
Negro
74
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
3A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1
a)a)a)a)a) ..............................
b)b)b)b)b) ..............................
c)c)c)c)c) ..............................
d)d)d)d)d) .............................. ..............................
Activitat 2
Activitat 3
····· monarquia parlamentària.····· sistema parlamentari bicameral.····· l’Estat es defineix com a laic.····· l’article 10 preveu reformes constitucionals.····· un estat poc presidencialista.····· preveu concedir règims autonòmics a les regions històriques.····· reconeix per primera vegada el vot de les dones.····· el Congrés dels Diputats està format per 350 diputats.····· el Senat és la Cambra de representació territorial.····· un parlament únic.
II República 1978
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0474
PANTONE 347 CVC
75
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
3A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
Activitat 4
Escriu al costat de les frases següents, referents al funcionament democràticespanyol, si és veritat (V)(V)(V)(V)(V) o fals (F)(F)(F)(F)(F):
····· L’Estat espanyol és una monarquia parlamentària en la qual el rei regna igoverna.
····· El sistema democràtic es basa en l’exercici del sufragi universal.
····· Els diputats són elegits segons el sistema proporcional.
····· Cada província té assignada un nombre de diputats relacionats amb el ter-ritori de la mateixa.
····· El Rei proposa al Parlament un candidat per formar govern.
····· Administrativament, l’Estat espanyol es divideix en 50 províncies.
····· Cadascuna de les comunitats autonòmiques disposa d’un Estatut, però nod’un Parlament.
Activitat 5
Uneix amb fletxes els anys amb els conceptes que els corresponguin:
Activitat 6
Subratlla la resposta que creguis correcta d’entre les dues que se’t donen:
a)a)a)a)a) 1.1.1.1.1. Les Bases de Manresa van servir de base per a la posterior acció políti-ca de la Lliga Regionalista i de la Mancomunitat.
2.2.2.2.2. Les Bases de Manresa van servir de base per al posterior Estatut de1932.
b)b)b)b)b) 1. 1. 1. 1. 1. La segona part, formada per 16 Bases, tracta del poder regional deCatalunya.
2.2.2.2.2. La segona part, formada per 16 Bases, tracta del poder central, la sepa-ració de poders, el manteniment de la monarquia i el sufragi universalmasculí.
c)c)c)c)c) 1.1.1.1.1. El primer president de la Mancomunitat de Catalunya va ser Lluís Com-panys.
2.2.2.2.2. El primer president de la Mancomunitat de Catalunya va ser Enric Pratde la Riba.
d)d)d)d)d) 1.1.1.1.1. La mancomunitat fou abolida pel general Primo de Rivera l’any 1925.
2.2.2.2.2. La mancomunitat fou abolida pel general Franco l’any 1936.
Any 1217 Bases de Manresa
Any 1359 Estatut d’Autonomia de Catalunya
Any 1716 Es constitueix la Mancomunitat
Any 1892 S’instaura la Generalitat
Any 1914 Convocatòria de les primeres Corts
Any 1932 Decret de Nova Planta
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0475
Negro
75
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
3A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
Activitat 4
(V)(V)(V)(V)(V) (F)(F)(F)(F)(F)
·····
·····
·····
·····
·····
·····
·····
Activitat 5
Activitat 6
a)a)a)a)a) 1.1.1.1.1.
2.2.2.2.2.
b)b)b)b)b) 1. 1. 1. 1. 1.
2.2.2.2.2.
c)c)c)c)c) 1.1.1.1.1.
2.2.2.2.2.
d)d)d)d)d) 1.1.1.1.1.
2.2.2.2.2.
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0475
PANTONE 347 CVC
76
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
3A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
e)e)e)e)e) 1. 1. 1. 1. 1. L’any 1932 s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que constavade 18 articles.
2.2.2.2.2. L’any 1934 s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que constavade 28 articles.
f)f)f)f)f) 1.1.1.1.1. Segons l’Estatut, la Generalitat podia crear escoles finançades per l’Es-tat central.
2.2.2.2.2. Segons l’Estatut, la Generalitat podia crear escoles, però sense finan-çament de l’Estat.
Activitat 7
Completa les frases referents a l’Estatut de Catalunya de 1979 emplenant elsbuits amb les paraules que corresponguin:
a)a)a)a)a) La Generalitat està formada pel .................................................... de ........................................... , pel.................................................... o .................................................... i pel .................................................... de la.................................................... .
b)b)b)b)b) L’Estatut preveu competències exclusives en ......................................., ...................................................i .....................................
c)c)c)c)c) L’Estatut reconeix el ................................................ com a llengua ............................... i la cooficialitatdel ............................. amb el .......................................... .
d)d)d)d)d) El territori s’organitza en municipis i .................................................... .
e)e)e)e)e) L’Estatut estableix que el màxim òrgan del poder judicial a Catalunya és el..................................... ........................................ de ................................ de ......................... .
f)f)f)f)f) Els Ajuntaments són el primer instrument de .................................................... política i de.................................................... dels ciutadans.
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0476
Negro
76
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
3A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
e)e)e)e)e) 1. 1. 1. 1. 1.
2.2.2.2.2.
f)f)f)f)f) 1.1.1.1.1.
2.2.2.2.2.
Activitat 7
a)a)a)a)a) .................................................... ...........................................
.................................................... .................................................... ....................................................
....................................................
b)b)b)b)b) ....................................... ...................................................
....................................
c)c)c)c)c) ............................................... ...............................
............................. ..........................................
d)d)d)d)d) ....................................................
e)e)e)e)e)..................................... ........................................ ................................ .........................
f)f)f)f)f) ....................................................
....................................................
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0476
PANTONE 347 CVC
77
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
3A
CT
IVIT
AT
S C
OM
PL
EM
EN
TÀ
RIE
S
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Activitat 1
Coneix el funcionament del Parlament de Catalunya.
Entra a la web del Parlament de Catalunya a través de l’adreça d’internet:www.parlament-cat.net <http://www.parlament-cat.net>.
Passeja’t per els diferents espais que t’ofereix i fixa’t els continguts que et facili-ta. Fes un esquema de l’estructura i funcions del Parlament.
Pots completar l’activitat:
1. Fent una visita guiada al Parlament de Catalunya:Per Sant Jordi (23 d’abril) i per la Diada (11 de setembre) hi ha jornada deportes obertes i s’hi pot accedir gratuïtament.
2. Assistint a un ple:Per fer-ho, posa’t en contacte amb la Unitat d’Extensió Educativa del Par-lament (Telèfon: 93 304 66 45).
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0477
Negro
77
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
3A
CT
IVIT
AT
S C
OM
PL
EM
EN
TÀ
RIE
S
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Activitat 1
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0477
PANTONE 347 CVC
78
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
Escriu al costat de cada frases si és veritat (V)(V)(V)(V)(V) o fals (F)(F)(F)(F)(F):
a)a)a)a)a) Entre 1808 i 1814 l’estat espanyol va viure sota la dominació de l’imperinapoleònic.
b)b)b)b)b) És l’etapa coneguda com a “Guerra de la Independència” i a Catalunya coma “Guerra del Francès”.
c)c)c)c)c) La Constitució de 1812 s’aprovà a Huelva.
Després de ser derrotat Napoleó es va restablir l’absolutisme en la figura
de Ferran VII.
e)e)e)e)e) A la mort de Ferran VII va esclatar una guerra entre els partidaris de laseva filla Isabel II i els partidaris del germà del rei mort, Carles Isidre.
f)f)f)f)f) Després de dues guerres els carlins es van fer amb el poder.
Activitat 2
Escriu al costat de cada afirmació el nom d’una de les constitucions següentsque hi correspongui:
Constitució de Cadis Constitució de 1869
Constitució de 1837 Constitució de la I República
Constitució de 1845 Constitució de 1876
Constitució de 1856
a)a)a)a)a) Era de caire monàrquic, proclamava la sobirania nacional i el sufragi uni-versal masculí.
b)b)b)b)b) La Constitució retornava a la monarquia molts poders polítics.
c)c)c)c)c) Les Corts tenen molts poders i, a més, la sobirania resideix en la nació.
d)d)d)d)d) Aquesta Constitució na va arribar a ser promulgada a causa del cop d’es-tat portat a terme pel general O’Donell.
e)e)e)e)e) Aquesta Constitució recollia els principis del liberalisme, tenint en compteque poc abans s’havia aprovat la llei de desamortització de Mendizábal.
f)f)f)f)f) Les Corts republicanes van publicar un projecte de Constitució de cairefederal.
g)g)g)g)g) Els pilars d’aquesta Constitució eren el Rei, les Corts i el Govern.
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0478
Negro
78
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
(V)(V)(V)(V)(V) (F)(F)(F)(F)(F)
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
c)c)c)c)c)
e)e)e)e)e)
f)f)f)f)f)
Activitat 2
Constitució de Cadis Constitució de 1869
Constitució de 1837 Constitució de la I República
Constitució de 1845 Constitució de 1876
Constitució de 1856
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
c)c)c)c)c)
d)d)d)d)d)
e)e)e)e)e)
f)f)f)f)f)
g)g)g)g)g)
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0478
PANTONE 347 CVC
79
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Activitat 3
Subratlla, d’entre les dues frases de cada bloc, la que creguis que és correcta:
a)a)a)a)a) 1.1.1.1.1. El 12 d’abril de 1931 unes eleccions municipals van donar la majoria alsrepublicans.
2.2.2.2.2. El 12 d’abril de 1931 els republicans es van fer amb el poder a travésd’un cop d’estat.
b)b)b)b)b) 1.1.1.1.1. La Constitució de 1931 donava un fort poder al President.
2.2.2.2.2. La Constitució de 1931 definia un Estat poc presidencialista.
c)c)c)c)c) 1.1.1.1.1. La Constitució de 1931 preveia concedir règims autonòmics a les regionshistòriques.
2.2.2.2.2. La Constitució de 1931 preveia concedir règims autonòmics només a Cata-lunya i a Euskadi.
d)d)d)d)d) 1.1.1.1.1. L’actual Constitució es va aprovar el 6 de desembre de 1978.
2.2.2.2.2. L’actual Constitució es va aprovar el 15 de juny de 1978.
e)e)e)e)e) 1. 1. 1. 1. 1. La Constitució de 1978 articula el sistema democràtic en l’exercici delsufragi universal i en un sistema parlamentari de dues cambres.
2.2.2.2.2. La Constitució de 1978 articula el sistema democràtic en l’exercici delsufragi universal i en un sistema parlamentari d’una sola cambra.
f)f)f)f)f) 1.1.1.1.1. Segons la Constitució, la funció del Parlament consisteix en aprovar leslleis.
2.2.2.2.2. SSegons la Constitució, la funció del Parlament consisteix en controlarel compliment de les lleis.
Activitat 4
Escriu al costat la paraula que creguis correcta de les dues que se t’ofereixen ique fan referència a l’actual sistema democràtic espanyol:
a)a)a)a)a) El Rei regna o governa?
b)b)b)b)b) El sistema parlamentari és bicameral o unicameral?
c)c)c)c)c) Els diputats són elegits pel sistema proporcional o lliure?
d)d)d)d)d) El Parlament es renova cada quatre anys o cada sis?
e)e)e)e)e) El Senat és la cambra de representació territorial o personal?
f)f)f)f)f) El govern està sotmès sempre al Parlament o al Senat?
g)g)g)g)g) L’Estat espanyol està dividit en 50 o en 60 províncies?
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0479
Negro
79
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Activitat 3
a)a)a)a)a) 1.1.1.1.1.
2.2.2.2.2.
b)b)b)b)b) 1.1.1.1.1.
2.2.2.2.2.
c)c)c)c)c) 1.1.1.1.1.
2.2.2.2.2.
d)d)d)d)d) 1.1.1.1.1.
2.2.2.2.2.
e)e)e)e)e) 1. 1. 1. 1. 1.
2.2.2.2.2.
f)f)f)f)f) 1.1.1.1.1.
2.2.2.2.2.
Activitat 4
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
c)c)c)c)c)
d)d)d)d)d)
e)e)e)e)e)
f)f)f)f)f)
g)g)g)g)g)
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0479
PANTONE 347 CVC
80
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Activitat 5
Col·loca a la columna que correspongui els conceptes següents:
· L’any 1217 Jaume I les va convocar per primera vegada.
· En el seu origen era una institució encarregada de recaptar diners que s’ha-vien concedit al Rei.
· Amb l’arribada dels Trastàmara es va convertir en baluard de la defensa deles constitucions de Catalunya.
· S’encarregaven de l’administració de la ciutat.
· Les formaven representants de l’Església, de la noblesa i de les ciutats.
· A finals del segle XIV les classes benestants de la ciutat es van fer amb elseu control.
· Estava format per cinc consellers i per cent prohoms de les diferents clas-ses socials que exercien funcions consultives.
· El Rei tenia l’obligació de convocar-les un cop a l’any.
· Tenia cura de l’execució dels acords votats a les Corts.
Activitat 6
Escriu si es tracta de les Bases de Manresa, la Mancomunitat o l’Estatut alcostat de cadascuna de les afirmacions següents:
a)a)a)a)a) 1914:
b)b)b)b)b) Primera formulació del catalanisme polític:
c)c)c)c)c) Divideix el territori no per províncies, sinó per comarques:
d)d)d)d)d) 1932:
e)e)e)e)e) Constitució Regional Catalana:
f)f)f)f)f) Enric Prat de la Riba:
g)g)g)g)g) 1892:
h)h)h)h)h) Federació de les quatre diputacions provincials:
i)i)i)i)i) Podia crear escoles:
Les CortsLes CortsLes CortsLes CortsLes Corts La GeneralitatLa GeneralitatLa GeneralitatLa GeneralitatLa Generalitat Els Consells municipalsEls Consells municipalsEls Consells municipalsEls Consells municipalsEls Consells municipals
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0480
Negro
80
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Activitat 5
· L’any 1217 Jaume I les va convocar per primera vegada.
· En el seu origen era una institució encarregada de recaptar diners que s’ha-vien concedit al Rei.
· Amb l’arribada dels Trastàmara es va convertir en baluard de la defensa deles constitucions de Catalunya.
· S’encarregaven de l’administració de la ciutat.
· Les formaven representants de l’Església, de la noblesa i de les ciutats.
· A finals del segle XIV les classes benestants de la ciutat es van fer amb elseu control.
· Estava format per cinc consellers i per cent prohoms de les diferents clas-ses socials que exercien funcions consultives.
· El Rei tenia l’obligació de convocar-les un cop a l’any.
· Tenia cura de l’execució dels acords votats a les Corts.
Activitat 6
Manresa Mancomunitat Estatut
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
c)c)c)c)c)
d)d)d)d)d)
e)e)e)e)e)
f)f)f)f)f)
g)g)g)g)g)
h)h)h)h)h)
i)i)i)i)i)
Les CortsLes CortsLes CortsLes CortsLes Corts La GeneralitatLa GeneralitatLa GeneralitatLa GeneralitatLa Generalitat Els Consells municipalsEls Consells municipalsEls Consells municipalsEls Consells municipalsEls Consells municipals
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0480
PANTONE 347 CVC
81
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Activitat 7
Uneix amb fletxes els conceptes referents als organismes més importants deCatalunya segons l’Estatut de 1979 que es corresponguin:
Parlament de Catalunya primer instrument de participació política
Comarques és l’òrgan legislatiu
Ajuntaments Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Poder judicial és el poder executiu
Govern de la Generalitat Consells Comarcals
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0481
Negro
81
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Activitat 7
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0481
PANTONE 347 CVC
82
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1
Referent a la Constitució de Cadis, substitueix els punts per les paraules adients:
a)a)a)a)a) Preveu la divisió de poders.
b)b)b)b)b) El poder de la monarquia és limitat.
c)c)c)c)c) Les Corts tenen molts poders.
d)d)d)d)d) La sobirania resideix a la nació.
Activitat 2
Uneix amb fletxes les diferents Constitucions del segle XIX amb els conceptesque els corresponguin:
Activitat 3
Posa al quadre que correspongui les característiques següents de la Constitucióde la II República i de la de 1978:
····· monarquia parlamentària.····· sistema parlamentari bicameral.····· l’Estat es defineix com a laic.····· l’article 10 preveu reformes constitucionals.····· un estat poc presidencialista.····· preveu concedir règims autonòmics a les regions històriques.····· reconeix per primera vegada el vot de les dones.····· el Congrés dels Diputats està format per 350 diputats.····· el Senat és la Cambra de representació territorial.····· un parlament únic.
1837 no va ser promulgada. Cop militar d’Odonnell
1845 una Constitució de caire federal
1854-1856 desamortització de Mendizábal
1869 els seus pilars eren: el Rei, les Corts i el Govern
I República sufragi censitari
1876 proclamava el sufragi universal masculí
II República 1978
Estat es defineix com a laic
un estat poc presidencialista
preveu concedir règims autonòmics
a les regions històriques
reconeix per primera vegada el vot
de les dones
un parlament únic
monarquia parlamentària
sistema parlamentari bicameral
l’article 10 preveu reformes
constitucionals
el Congrés dels Diputats
està format per 350 diputats
el Senat és la Cambra
de representació territorial
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0482
Negro
82
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1
a)a)a)a)a) poders
b)b)b)b)b) limitat
c)c)c)c)c) Corts
d)d)d)d)d) sobirania nació
Activitat 2
Activitat 3
····· monarquia parlamentària.····· sistema parlamentari bicameral.····· l’Estat es defineix com a laic.····· l’article 10 preveu reformes constitucionals.····· un estat poc presidencialista.····· preveu concedir règims autonòmics a les regions històriques.····· reconeix per primera vegada el vot de les dones.····· el Congrés dels Diputats està format per 350 diputats.····· el Senat és la Cambra de representació territorial.····· un parlament únic.
1837 no va ser promulgada. Cop militar d’Odonnell
1845 una Constitució de caire federal
1854-1856 desamortització de Mendizábal
1869 els seus pilars eren: el Rei, les Corts i el Govern
I República sufragi censitari
1876 proclamava el sufragi universal masculí
II República 1978
Estat es defineix com a laic
un estat poc presidencialista
preveu concedir règims autonòmics
a les regions històriques
reconeix per primera vegada el vot
de les dones
un parlament únic
monarquia parlamentària
sistema parlamentari bicameral
l’article 10 preveu reformes
constitucionals
el Congrés dels Diputats
està format per 350 diputats
el Senat és la Cambra
de representació territorial
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0482
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
83
V
F
Activitat 4
Escriu al costat de les frases següents, referents al funcionament democràticespanyol, si és veritat (V)(V)(V)(V)(V) o fals (F)(F)(F)(F)(F):
····· L’Estat espanyol és una monarquia parlamentària en la qual el rei regna igoverna.
····· El sistema democràtic es basa en l’exercici del sufragi universal.
····· Els diputats són elegits segons el sistema proporcional.
····· Cada província té assignada un nombre de diputats relacionats amb el terri-tori de la mateixa.
····· El Rei proposa al Parlament un candidat per formar govern.
····· Administrativament, l’Estat espanyol es divideix en 50 províncies.
····· Cadascuna de les comunitats autonòmiques disposa d’un Estatut, però nod’un Parlament.
Activitat 5
Uneix amb fletxes els conceptes següents que es corresponguin:
F
V
V
F
V
Activitat 6
Subratlla la resposta que creguis correcta d’entre les dues que se’t donen:
a)a)a)a)a) 1.1.1.1.1. Les Bases de Manresa van servir de base per a la posterior acció políti-ca de la Lliga Regionalista i de la Mancomunitat.
2.2.2.2.2. Les Bases de Manresa van servir de base per al posterior Estatut de1932.
b)b)b)b)b) 1.1.1.1.1. La segona part, formada per 16 Bases, tracta del poder regional deCatalunya.
2.2.2.2.2. La segona part, formada per 16 Bases, tracta del poder central, la sepa-ració de poders, el manteniment de la monarquia i el sufragi universalmasculí.
c)c)c)c)c) 1.1.1.1.1. El primer president de la Mancomunitat de Catalunya va ser Lluís Com-panys.
2.2.2.2.2. El primer president de la Mancomunitat de Catalunya va ser Enric Pratde la Riba.
d)d)d)d)d) 1.1.1.1.1. La mancomunitat fou abolida pel general Primo de Rivera l’any 1925.
2.2.2.2.2. La mancomunitat fou abolida pel general Franco l’any 1936.
Any 1217 Bases de Manresa
Any 1359 Estatut d’Autonomia de Catalunya
Any 1716 Es constitueix la Mancomunitat
Any 1892 S’instaura la Generalitat
Any 1914 Convocatòria de les primeres Corts
Any 1932 Decret de Nova Planta
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0483
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
83
V
F
Activitat 4
(V)(V)(V)(V)(V) (F)(F)(F)(F)(F)
·····
·····
·····
·····
·····
·····
·····
Activitat 5
F
V
V
F
V
Activitat 6
a)a)a)a)a) 1.1.1.1.1. Les Bases de Manresa van servir de base per a la posterior acció políti-ca de la Lliga Regionalista i de la Mancomunitat.
2.2.2.2.2.
b)b)b)b)b) 1.1.1.1.1. La segona part, formada per 16 Bases, tracta del poder regional deCatalunya.
2.2.2.2.2.
c)c)c)c)c) 1.1.1.1.1.
2.2.2.2.2. El primer president de la Mancomunitat de Catalunya va ser Enric Pratde la Riba.
d)d)d)d)d) 1.1.1.1.1. La mancomunitat fou abolida pel general Primo de Rivera l’any 1925.
2.2.2.2.2.
Any 1217 Bases de Manresa
Any 1359 Estatut d’Autonomia de Catalunya
Any 1716 Es constitueix la Mancomunitat
Any 1892 S’instaura la Generalitat
Any 1914 Convocatòria de les primeres Corts
Any 1932 Decret de Nova Planta
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0483
PANTONE 347 CVC
84
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
e)e)e)e)e) 1. 1. 1. 1. 1. L’any 1932 s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que constavade 18 articles.
2.2.2.2.2. L’any 1934 s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que constavade 28 articles.
f)f)f)f)f) 1.1.1.1.1. Segons l’Estatut, la Generalitat podia crear escoles finançades per l’Es-tat central.
2.2.2.2.2. Segons l’Estatut, la Generalitat podia crear escoles, però sense finan-çament de l’Estat.
Activitat 7
Acaba les frases referents a l’Estatut de Catalunya de 1979 emplenant els buitsamb les paraules que corresponguin:
a)a)a)a)a) La Generalitat està formada pel Parlament de Catalunya, pel Consell exe-cutiu o Govern i pel President de la Generalitat.
b)b)b)b)b) L’Estatut preveu competències exclusives en cultura, sanitat i educació.
c)c)c)c)c) L’Estatut reconeix el català. com a llengua pròpia i la cooficialitat del cata-là amb el castellà.
d)d)d)d)d) El territori s’organitza en municipis i comarques.
e)e)e)e)e) L’Estatut estableix que el màxim òrgan del poder judicial a Catalunya és elTribunal Superior de Justícia de Catalunya.
f)f)f)f)f) Els Ajuntaments són el primer instrument de participació política i de re-presentació dels ciutadans.
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0484
Negro
84
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
e)e)e)e)e) 1. 1. 1. 1. 1. L’any 1932 s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que constavade 18 articles.
2.2.2.2.2.
f)f)f)f)f) 1.1.1.1.1.
2.2.2.2.2. Segons l’Estatut, la Generalitat podia crear escoles, però sense finan-çament de l’Estat.
Activitat 7
a)a)a)a)a) Parlament Catalunya Consell exe-cutiu Govern President Generalitat
b)b)b)b)b) cultura sanitat educació
c)c)c)c)c) català pròpia cata-là castellà
d)d)d)d)d) comarques
e)e)e)e)e)Tribunal Superior Justícia Catalunya
f)f)f)f)f) participació re-presentació
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0484
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
85SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
Escriu al costat de cada frases si és veritat (V)(V)(V)(V)(V) o fals (F)(F)(F)(F)(F):
a)a)a)a)a) Entre 1808 i 1814 l’estat espanyol va viure sota la dominació de l’imperinapoleònic.
b)b)b)b)b) És l’etapa coneguda com a “Guerra de la Independència” i a Catalunya coma “Guerra del Francès”.
c)c)c)c)c) La Constitució de 1812 s’aprovà a Huelva.
Després de ser derrotat Napoleó es va restablir l’absolutisme en la figura
de Ferran VII.
e)e)e)e)e) A la mort de Ferran VII va esclatar una guerra entre els partidaris de laseva filla Isabel II i els partidaris del germà del rei mort, Carles Isidre.
f)f)f)f)f) Després de dues guerres els carlins es van fer amb el poder.
Activitat 2
Escriu al costat de cada afirmació el nom d’una de les constitucions següentsque hi correspongui:
Constitució de Cadis Constitució de 1869
Constitució de 1837 Constitució de la I República
Constitució de 1845 Constitució de 1876
Constitució de 1856
a)a)a)a)a) Era de caire monàrquic, proclamava la sobirania nacional i el sufragi uni-versal masculí.
b)b)b)b)b) La Constitució retornava a la monarquia molts poders polítics.
c)c)c)c)c) Les Corts tenen molts poders i, a més, la sobirania resideix en la nació.
d)d)d)d)d) Aquesta Constitució na va arribar a ser promulgada a causa del cop d’es-tat portat a terme pel general O’Donell.
e)e)e)e)e) Aquesta Constitució recollia els principis del liberalisme, tenint en compteque poc abans s’havia aprovat la llei de desamortització de Mendizábal.
f)f)f)f)f) Les Corts republicanes van publicar un projecte de Constitució de cairefederal.
g)g)g)g)g) Els pilars d’aquesta Constitució eren el Rei, les Corts i el Govern.
VVVVV
FFFFF
VVVVV
VVVVV
FFFFF
VVVVV
Constitució de 1869
Constitució de 1845
Constitució de Cadis
Constitució de 1856
Constitució de 1837
Constitució de la I República
Constitució de 1876
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0485
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
85SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
(V)(V)(V)(V)(V) (F)(F)(F)(F)(F)
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
c)c)c)c)c)
e)e)e)e)e)
f)f)f)f)f)
Activitat 2
Constitució de Cadis Constitució de 1869
Constitució de 1837 Constitució de la I República
Constitució de 1845 Constitució de 1876
Constitució de 1856
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
c)c)c)c)c)
d)d)d)d)d)
e)e)e)e)e)
f)f)f)f)f)
g)g)g)g)g)
VVVVV
FFFFF
VVVVV
VVVVV
FFFFF
VVVVV
Constitució de 1869
Constitució de 1845
Constitució de Cadis
Constitució de 1856
Constitució de 1837
Constitució de la I República
Constitució de 1876
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0485
PANTONE 347 CVC
86
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Activitat 3
Subratlla, d’entre les dues frases de cada bloc, la que creguis que és correcta:
a)a)a)a)a) 1.1.1.1.1. El 12 d’abril de 1931 unes eleccions municipals van donar la majoria alsrepublicans.
2.2.2.2.2. El 12 d’abril de 1931 els republicans es van fer amb el poder a través d’uncop d’estat.
b)b)b)b)b) 1. 1. 1. 1. 1. La Constitució de 1931 donava un fort poder al President.
2.2.2.2.2. La Constitució de 1931 definia un Estat poc presidencialista.
c)c)c)c)c) 1.1.1.1.1. La Constitució de 1931preveia concedir règims autonòmics a les regionshistòriques.
2.2.2.2.2. La Constitució de 1931preveia concedir règims autonòmics només aCatalunya i a Euskadi.
d)d)d)d)d) 1.1.1.1.1. L’actual Constitució es va aprovar el 6 de desembre de 1978.
2.2.2.2.2. L’actual Constitució es va aprovar el 15 de juny de 1978.
e)e)e)e)e) 1. 1. 1. 1. 1. La Constitució de 1978 articula el sistema democràtic en l’exercici delsufragi universal i en un sistema parlamentari de dues cambres.
2.2.2.2.2. La Constitució de 1978 articula el sistema democràtic en l’exercici delsufragi universal i en un sistema parlamentari d’una sola cambra.
f)f)f)f)f) 1.1.1.1.1. Segons la Constitució, la funció del Parlament consisteix en aprovar leslleis.
2.2.2.2.2. SSegons la Constitució, la funció del Parlament consisteix en controlarel compliment de les lleis.
Activitat 4
Escriu al costat la paraula que creguis correcta de les dues que se t’ofereixen ique fan referència a l’actual sistema democràtic espanyol:
a)a)a)a)a) El Rei regna o governa? regna
b)b)b)b)b) El sistema parlamentari és bicameral o unicameral? bicameral
c)c)c)c)c) Els diputats són elegits pel sistema proporcional o lliure? proporcional
d)d)d)d)d) El Parlament es renova cada quatre anys o cada sis? cada quatre anys
e)e)e)e)e) El Senat és la cambra de representació territorial o personal? territorial
f)f)f)f)f) El govern està sotmès sempre al Parlament o al Senat? Al Parlament
g)g)g)g)g) L’Estat espanyol està dividit en 50 o en 60 províncies? 50
Activitat 5Col·loca a la columna que correspongui els conceptes següents:
· L’any 1217 Jaume I les va convocar per primera vegada.
· En el seu origen era una institució encarregada de recaptar diners que s’ha-vien concedit al Rei.
· Amb l’arribada dels Trastàmara es va convertir en baluard de la defensa deles constitucions de Catalunya.
· S’encarregaven de l’administració de la ciutat.
· Les formaven representants de l’Església, de la noblesa i de les ciutats.
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0486
Negro
86
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Activitat 3
a)a)a)a)a) 1.1.1.1.1. El 12 d’abril de 1931 unes eleccions municipals van donar la majoria alsrepublicans.
2.2.2.2.2.
b)b)b)b)b) 1. 1. 1. 1. 1.
2.2.2.2.2. La Constitució de 1931 definia un Estat poc presidencialista.
c)c)c)c)c) 1.1.1.1.1. La Constitució de 1931preveia concedir règims autonòmics a les regionshistòriques.
2.2.2.2.2.
d)d)d)d)d) 1.1.1.1.1. L’actual Constitució es va aprovar el 6 de desembre de 1978.
2.2.2.2.2.
e)e)e)e)e) 1. 1. 1. 1. 1. La Constitució de 1978 articula el sistema democràtic en l’exercici delsufragi universal i en un sistema parlamentari de dues cambres.
2.2.2.2.2.
f)f)f)f)f) 1.1.1.1.1. Segons la Constitució, la funció del Parlament consisteix en aprovar leslleis.
2.2.2.2.2.
Activitat 4
a)a)a)a)a) regna
b)b)b)b)b) bicameral
c)c)c)c)c) proporcional
d)d)d)d)d) cada quatre anys
e)e)e)e)e) territorial
f)f)f)f)f) Al Parlament
g)g)g)g)g) 50
Activitat 5
· L’any 1217 Jaume I les va convocar per primera vegada.
· En el seu origen era una institució encarregada de recaptar diners que s’ha-vien concedit al Rei.
· Amb l’arribada dels Trastàmara es va convertir en baluard de la defensa deles constitucions de Catalunya.
· S’encarregaven de l’administració de la ciutat.
· Les formaven representants de l’Església, de la noblesa i de les ciutats.
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0486
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
87· A finals del segle XIV les classes benestants de la ciutat es van fer amb elseu control.
· Estava format per cinc consellers i per cent prohoms de les diferents clas-ses socials que exercien funcions consultives.
· El Rei tenia l’obligació de convocar-les un cop a l’any.
· Tenia cura de l’execució dels acords votats a les Corts.
Activitat 6
Les Corts La Generalitat Els Consells municipals
Escriu si es tracta de les Bases de Manresa, la Mancomunitat o l’Estatut al costatde cadascuna de les afirmacions següents:
a)a)a)a)a) 1914: Mancomunitat
b)b)b)b)b) Primera formulació del catalanisme polític: Bases de Manresa
c)c)c)c)c) Divideix el territori no per províncies, sinó per comarques: Bases de Manresa
d)d)d)d)d) 1932: Estatut
e)e)e)e)e) Constitució Regional Catalana: Bases de Manresa
f)f)f)f)f) Enric Prat de la Riba: Mancomunitatg)g)g)g)g) 1892: Bases de Manresa
h)h)h)h)h) Federació de les quatre diputacions provincials: Mancomunitat
i)i)i)i)i) Podia crear escoles: Estatut
Activitat 7
Uneix amb fletxes els conceptes referents als organismes més importants deCatalunya segons l’Estatut de 1979 que es corresponguin:
L’any 1217 Jaume I les vaconvocar per primera vegada.
En el seu origen era unainstitució encarregada derecaptar diners que s’havienconcedit al Rei.
S’encarregavende l’administracióde la ciutat.
Les formaven representantsde l’Església, de la noblesa ide les ciutats.
Amb l’arribada delsTrastàmara es va convertiren baluard de lesconstitucions de Catalunya.
A finals del segle XIV lesclasses benestants de laciutat es van fer amb el seucontrol.
El Rei tenia l’obligació deconvocar-les un cop a l’any.
Tenia cura de l’execuciódels acords votats a lescorts.
Estava format per cincconsellers i per cent prohomsde les diferents classessocials que exercien funcionsconsultives.
Parlament de Catalunya primer instrument de participació política
Comarques és l’òrgan legislatiu
Ajuntaments Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Poder judicial és el poder executiu
Govern de la Generalitat Consells Comarcals
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0487
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
87· A finals del segle XIV les classes benestants de la ciutat es van fer amb elseu control.
· Estava format per cinc consellers i per cent prohoms de les diferents clas-ses socials que exercien funcions consultives.
· El Rei tenia l’obligació de convocar-les un cop a l’any.
· Tenia cura de l’execució dels acords votats a les Corts.
Activitat 6
Les Corts La Generalitat Els Consells municipals
Manresa Mancomunitat Estatut
a)a)a)a)a) Mancomunitat
b)b)b)b)b) Bases de Manresa
c)c)c)c)c) Bases de Manresa
d)d)d)d)d) Estatut
e)e)e)e)e) Bases de Manresa
f)f)f)f)f) Mancomunitatg)g)g)g)g) Bases de Manresa
h)h)h)h)h) Mancomunitat
i)i)i)i)i) Estatut
Activitat 7
L’any 1217 Jaume I les vaconvocar per primera vegada.
En el seu origen era unainstitució encarregada derecaptar diners que s’havienconcedit al Rei.
S’encarregavende l’administracióde la ciutat.
Les formaven representantsde l’Església, de la noblesa ide les ciutats.
Amb l’arribada delsTrastàmara es va convertiren baluard de lesconstitucions de Catalunya.
A finals del segle XIV lesclasses benestants de laciutat es van fer amb el seucontrol.
El Rei tenia l’obligació deconvocar-les un cop a l’any.
Tenia cura de l’execuciódels acords votats a lescorts.
Estava format per cincconsellers i per cent prohomsde les diferents classessocials que exercien funcionsconsultives.
Parlament de Catalunya primer instrument de participació política
Comarques és l’òrgan legislatiu
Ajuntaments Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Poder judicial és el poder executiu
Govern de la Generalitat Consells Comarcals
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0487
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
8888L
A D
EM
OC
RÀ
CIA
LA
DE
MO
CR
ÀC
IAL
A D
EM
OC
RÀ
CIA
LA
DE
MO
CR
ÀC
IAL
A D
EM
OC
RÀ
CIA
ES
PA
NY
AE
SP
AN
YA
ES
PA
NY
AE
SP
AN
YA
ES
PA
NY
A
aaaa a
s’in
icia
am
bs’
inic
ia a
mb
s’in
icia
am
bs’
inic
ia a
mb
s’in
icia
am
b
L’E
ST
AT
LIB
ER
AL
L’E
ST
AT
LIB
ER
AL
L’E
ST
AT
LIB
ER
AL
L’E
ST
AT
LIB
ER
AL
L’E
ST
AT
LIB
ER
AL
1812
-18
68
1812
-18
68
1812
-18
68
1812
-18
68
1812
-18
68
apro
van
tap
rova
nt
apro
van
tap
rova
nt
apro
van
t
LA
PR
IME
RA
CO
NS
TIT
UC
IÓL
A P
RIM
ER
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
PR
IME
RA
CO
NS
TIT
UC
IÓL
A P
RIM
ER
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
PR
IME
RA
CO
NS
TIT
UC
IÓE
L 1
812
A C
AD
ISE
L 1
812
A C
AD
ISE
L 1
812
A C
AD
ISE
L 1
812
A C
AD
ISE
L 1
812
A C
AD
IS
mo
dif
icad
a d
on
ant
mo
dif
icad
a d
on
ant
mo
dif
icad
a d
on
ant
mo
dif
icad
a d
on
ant
mo
dif
icad
a d
on
ant
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓL
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓL
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓD
E 1
83
7D
E 1
83
7D
E 1
83
7D
E 1
83
7D
E 1
83
7
po
ster
iorm
ent
po
ster
iorm
ent
po
ster
iorm
ent
po
ster
iorm
ent
po
ster
iorm
ent
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓD
E 1
84
5D
E 1
84
5D
E 1
84
5D
E 1
84
5D
E 1
84
5
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
85
6 L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
18
56
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
85
6 L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
18
56
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
85
6B
IEN
NI P
RO
GR
ES
SIS
TA
BIE
NN
I PR
OG
RE
SS
IST
AB
IEN
NI P
RO
GR
ES
SIS
TA
BIE
NN
I PR
OG
RE
SS
IST
AB
IEN
NI P
RO
GR
ES
SIS
TA
i red
acta
nt
i red
acta
nt
i red
acta
nt
i red
acta
nt
i red
acta
nt
pretenia retornar a pretenia retornar a pretenia retornar a pretenia retornar a pretenia retornar a
agaf
a fo
rça
enag
afa
forç
a en
agaf
a fo
rça
enag
afa
forç
a en
agaf
a fo
rça
en
EL
SE
XE
NN
I DE
MO
CR
ÀT
ICE
L S
EX
EN
NI D
EM
OC
RÀ
TIC
EL
SE
XE
NN
I DE
MO
CR
ÀT
ICE
L S
EX
EN
NI D
EM
OC
RÀ
TIC
EL
SE
XE
NN
I DE
MO
CR
ÀT
IC18
68
-18
74
186
8-1
87
418
68
-18
74
186
8-1
87
418
68
-18
74
amb
amb
amb
amb
amb
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
86
9L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
18
69
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
86
9L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
18
69
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
86
9
qu
e es
mo
dif
ica
amb
qu
e es
mo
dif
ica
amb
qu
e es
mo
dif
ica
amb
qu
e es
mo
dif
ica
amb
qu
e es
mo
dif
ica
amb
LA
I R
EP
ÚB
LIC
A E
L 1
87
3L
A I
RE
PÚ
BL
ICA
EL
18
73
LA
I R
EP
ÚB
LIC
A E
L 1
87
3L
A I
RE
PÚ
BL
ICA
EL
18
73
LA
I R
EP
ÚB
LIC
A E
L 1
87
3
>
<
con
tin
ua
amb
con
tin
ua
amb
con
tin
ua
amb
con
tin
ua
amb
con
tin
ua
amb
LA
RE
ST
AU
RA
CIÓ
LA
RE
ST
AU
RA
CIÓ
LA
RE
ST
AU
RA
CIÓ
LA
RE
ST
AU
RA
CIÓ
LA
RE
ST
AU
RA
CIÓ
187
4-1
92
318
74
-19
23
187
4-1
92
318
74
-19
23
187
4-1
92
3
on
es
red
actà
on
es
red
actà
on
es
red
actà
on
es
red
actà
on
es
red
actà
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
87
6L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
18
76
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
87
6L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
18
76
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
87
6
<b
asad
a ta
mb
é en
bas
ada
tam
bé
enb
asad
a ta
mb
é en
bas
ada
tam
bé
enb
asad
a ta
mb
é en
pro
sseg
uei
x fi
ns
pro
sseg
uei
x fi
ns
pro
sseg
uei
x fi
ns
pro
sseg
uei
x fi
ns
pro
sseg
uei
x fi
ns
LA
II R
EP
ÚB
LIC
AL
A II
RE
PÚ
BL
ICA
LA
II R
EP
ÚB
LIC
AL
A II
RE
PÚ
BL
ICA
LA
II R
EP
ÚB
LIC
A19
31-
193
919
31-
193
919
31-
193
919
31-
193
919
31-
193
9
on
es
red
acta
on
es
red
acta
on
es
red
acta
on
es
red
acta
on
es
red
acta
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
93
1L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
19
31
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
93
1L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
19
31
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
93
1
qu
e p
erm
et a
pro
var
qu
e p
erm
et a
pro
var
qu
e p
erm
et a
pro
var
qu
e p
erm
et a
pro
var
qu
e p
erm
et a
pro
var
L’E
ST
AT
UT
AL
’ES
TA
TU
T A
L’E
ST
AT
UT
AL
’ES
TA
TU
T A
L’E
ST
AT
UT
AC
AT
AL
UN
YA
CA
TA
LU
NY
AC
AT
AL
UN
YA
CA
TA
LU
NY
AC
AT
AL
UN
YA
193
219
32
193
219
32
193
2
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
A E
US
KA
DI
A E
US
KA
DI
A E
US
KA
DI
A E
US
KA
DI
A E
US
KA
DI
193
619
36
193
619
36
193
6
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
A G
AL
ÍCIA
A G
AL
ÍCIA
A G
AL
ÍCIA
A G
AL
ÍCIA
A G
AL
ÍCIA
193
819
38
193
819
38
193
8
ens
po
rta
aen
s p
ort
a a
ens
po
rta
aen
s p
ort
a a
ens
po
rta
a
L’A
CT
UA
L M
AR
CL
’AC
TU
AL
MA
RC
L’A
CT
UA
L M
AR
CL
’AC
TU
AL
MA
RC
L’A
CT
UA
L M
AR
CD
EM
OC
RÀ
TIC
DE
MO
CR
ÀT
ICD
EM
OC
RÀ
TIC
DE
MO
CR
ÀT
ICD
EM
OC
RÀ
TIC
197
5-a
ctu
alit
at19
75
-act
ual
itat
197
5-a
ctu
alit
at19
75
-act
ual
itat
197
5-a
ctu
alit
at
amb
amb
amb
amb
amb
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
97
8L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
19
78
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
97
8L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
19
78
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
97
8
qu
e es
fo
nam
ent
enq
ue
es f
on
amen
t en
qu
e es
fo
nam
ent
enq
ue
es f
on
amen
t en
qu
e es
fo
nam
ent
en
MO
NA
RQ
UIA
MO
NA
RQ
UIA
MO
NA
RQ
UIA
MO
NA
RQ
UIA
MO
NA
RQ
UIA
PA
RL
AM
EN
TÀ
RIA
PA
RL
AM
EN
TÀ
RIA
PA
RL
AM
EN
TÀ
RIA
PA
RL
AM
EN
TÀ
RIA
PA
RL
AM
EN
TÀ
RIA
PR
INC
IPIS
PR
INC
IPIS
PR
INC
IPIS
PR
INC
IPIS
PR
INC
IPIS
BÀ
SIC
SB
ÀS
ICS
BÀ
SIC
SB
ÀS
ICS
BÀ
SIC
S
de
dede
de de
LL
IBE
RT
AT
LL
IBE
RT
AT
LL
IBE
RT
AT
LL
IBE
RT
AT
LL
IBE
RT
AT
IGU
AL
TA
TIG
UA
LT
AT
IGU
AL
TA
TIG
UA
LT
AT
IGU
AL
TA
TP
LU
RA
LIS
ME
PL
UR
AL
ISM
EP
LU
RA
LIS
ME
PL
UR
AL
ISM
EP
LU
RA
LIS
ME
PO
LÍT
ICP
OL
ÍTIC
PO
LÍT
ICP
OL
ÍTIC
PO
LÍT
IC
a tr
avés
de
a tr
avés
de
a tr
avés
de
a tr
avés
de
a tr
avés
de
SU
FRA
GI U
NIV
ER
SA
LS
UFR
AG
I UN
IVE
RS
AL
SU
FRA
GI U
NIV
ER
SA
LS
UFR
AG
I UN
IVE
RS
AL
SU
FRA
GI U
NIV
ER
SA
LS
IST
EM
AS
IST
EM
AS
IST
EM
AS
IST
EM
AS
IST
EM
AB
ICA
ME
RA
LB
ICA
ME
RA
LB
ICA
ME
RA
LB
ICA
ME
RA
LB
ICA
ME
RA
L
estr
uct
ura
t en
estr
uct
ura
t en
estr
uct
ura
t en
estr
uct
ura
t en
estr
uct
ura
t en
EL
CO
NG
RÉ
S D
EL
S D
IPU
TA
TS
EL
CO
NG
RÉ
S D
EL
S D
IPU
TA
TS
EL
CO
NG
RÉ
S D
EL
S D
IPU
TA
TS
EL
CO
NG
RÉ
S D
EL
S D
IPU
TA
TS
EL
CO
NG
RÉ
S D
EL
S D
IPU
TA
TS
EL
SE
NA
TE
L S
EN
AT
EL
SE
NA
TE
L S
EN
AT
EL
SE
NA
T
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0488
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
8888L
A D
EM
OC
RÀ
CIA
LA
DE
MO
CR
ÀC
IAL
A D
EM
OC
RÀ
CIA
LA
DE
MO
CR
ÀC
IAL
A D
EM
OC
RÀ
CIA
ES
PA
NY
AE
SP
AN
YA
ES
PA
NY
AE
SP
AN
YA
ES
PA
NY
A
aaaa a
s’in
icia
am
bs’
inic
ia a
mb
s’in
icia
am
bs’
inic
ia a
mb
s’in
icia
am
b
L’E
ST
AT
LIB
ER
AL
L’E
ST
AT
LIB
ER
AL
L’E
ST
AT
LIB
ER
AL
L’E
ST
AT
LIB
ER
AL
L’E
ST
AT
LIB
ER
AL
1812
-18
68
1812
-18
68
1812
-18
68
1812
-18
68
1812
-18
68
apro
van
tap
rova
nt
apro
van
tap
rova
nt
apro
van
t
LA
PR
IME
RA
CO
NS
TIT
UC
IÓL
A P
RIM
ER
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
PR
IME
RA
CO
NS
TIT
UC
IÓL
A P
RIM
ER
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
PR
IME
RA
CO
NS
TIT
UC
IÓE
L 1
812
A C
AD
ISE
L 1
812
A C
AD
ISE
L 1
812
A C
AD
ISE
L 1
812
A C
AD
ISE
L 1
812
A C
AD
IS
mo
dif
icad
a d
on
ant
mo
dif
icad
a d
on
ant
mo
dif
icad
a d
on
ant
mo
dif
icad
a d
on
ant
mo
dif
icad
a d
on
ant
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓL
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓL
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓD
E 1
83
7D
E 1
83
7D
E 1
83
7D
E 1
83
7D
E 1
83
7
po
ster
iorm
ent
po
ster
iorm
ent
po
ster
iorm
ent
po
ster
iorm
ent
po
ster
iorm
ent
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓD
E 1
84
5D
E 1
84
5D
E 1
84
5D
E 1
84
5D
E 1
84
5
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
85
6 L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
18
56
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
85
6 L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
18
56
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
85
6B
IEN
NI P
RO
GR
ES
SIS
TA
BIE
NN
I PR
OG
RE
SS
IST
AB
IEN
NI P
RO
GR
ES
SIS
TA
BIE
NN
I PR
OG
RE
SS
IST
AB
IEN
NI P
RO
GR
ES
SIS
TA
i red
acta
nt
i red
acta
nt
i red
acta
nt
i red
acta
nt
i red
acta
nt
pretenia retornar a pretenia retornar a pretenia retornar a pretenia retornar a pretenia retornar a
agaf
a fo
rça
enag
afa
forç
a en
agaf
a fo
rça
enag
afa
forç
a en
agaf
a fo
rça
en
EL
SE
XE
NN
I DE
MO
CR
ÀT
ICE
L S
EX
EN
NI D
EM
OC
RÀ
TIC
EL
SE
XE
NN
I DE
MO
CR
ÀT
ICE
L S
EX
EN
NI D
EM
OC
RÀ
TIC
EL
SE
XE
NN
I DE
MO
CR
ÀT
IC18
68
-18
74
186
8-1
87
418
68
-18
74
186
8-1
87
418
68
-18
74
amb
amb
amb
amb
amb
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
86
9L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
18
69
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
86
9L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
18
69
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
86
9
qu
e es
mo
dif
ica
amb
qu
e es
mo
dif
ica
amb
qu
e es
mo
dif
ica
amb
qu
e es
mo
dif
ica
amb
qu
e es
mo
dif
ica
amb
LA
I R
EP
ÚB
LIC
A E
L 1
87
3L
A I
RE
PÚ
BL
ICA
EL
18
73
LA
I R
EP
ÚB
LIC
A E
L 1
87
3L
A I
RE
PÚ
BL
ICA
EL
18
73
LA
I R
EP
ÚB
LIC
A E
L 1
87
3
con
tin
ua
amb
con
tin
ua
amb
con
tin
ua
amb
con
tin
ua
amb
con
tin
ua
amb
LA
RE
ST
AU
RA
CIÓ
LA
RE
ST
AU
RA
CIÓ
LA
RE
ST
AU
RA
CIÓ
LA
RE
ST
AU
RA
CIÓ
LA
RE
ST
AU
RA
CIÓ
187
4-1
92
318
74
-19
23
187
4-1
92
318
74
-19
23
187
4-1
92
3
on
es
red
actà
on
es
red
actà
on
es
red
actà
on
es
red
actà
on
es
red
actà
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
87
6L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
18
76
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
87
6L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
18
76
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
87
6
bas
ada
tam
bé
enb
asad
a ta
mb
é en
bas
ada
tam
bé
enb
asad
a ta
mb
é en
bas
ada
tam
bé
en
pro
sseg
uei
x fi
ns
pro
sseg
uei
x fi
ns
pro
sseg
uei
x fi
ns
pro
sseg
uei
x fi
ns
pro
sseg
uei
x fi
ns
LA
II R
EP
ÚB
LIC
AL
A II
RE
PÚ
BL
ICA
LA
II R
EP
ÚB
LIC
AL
A II
RE
PÚ
BL
ICA
LA
II R
EP
ÚB
LIC
A19
31-
193
919
31-
193
919
31-
193
919
31-
193
919
31-
193
9
on
es
red
acta
on
es
red
acta
on
es
red
acta
on
es
red
acta
on
es
red
acta
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
93
1L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
19
31
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
93
1L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
19
31
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
93
1
qu
e p
erm
et a
pro
var
qu
e p
erm
et a
pro
var
qu
e p
erm
et a
pro
var
qu
e p
erm
et a
pro
var
qu
e p
erm
et a
pro
var
L’E
ST
AT
UT
AL
’ES
TA
TU
T A
L’E
ST
AT
UT
AL
’ES
TA
TU
T A
L’E
ST
AT
UT
AC
AT
AL
UN
YA
CA
TA
LU
NY
AC
AT
AL
UN
YA
CA
TA
LU
NY
AC
AT
AL
UN
YA
193
219
32
193
219
32
193
2
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
A E
US
KA
DI
A E
US
KA
DI
A E
US
KA
DI
A E
US
KA
DI
A E
US
KA
DI
193
619
36
193
619
36
193
6
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
A G
AL
ÍCIA
A G
AL
ÍCIA
A G
AL
ÍCIA
A G
AL
ÍCIA
A G
AL
ÍCIA
193
819
38
193
819
38
193
8
ens
po
rta
aen
s p
ort
a a
ens
po
rta
aen
s p
ort
a a
ens
po
rta
a
L’A
CT
UA
L M
AR
CL
’AC
TU
AL
MA
RC
L’A
CT
UA
L M
AR
CL
’AC
TU
AL
MA
RC
L’A
CT
UA
L M
AR
CD
EM
OC
RÀ
TIC
DE
MO
CR
ÀT
ICD
EM
OC
RÀ
TIC
DE
MO
CR
ÀT
ICD
EM
OC
RÀ
TIC
197
5-a
ctu
alit
at19
75
-act
ual
itat
197
5-a
ctu
alit
at19
75
-act
ual
itat
197
5-a
ctu
alit
at
amb
amb
amb
amb
amb
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
97
8L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
19
78
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
97
8L
A C
ON
ST
ITU
CIÓ
DE
19
78
LA
CO
NS
TIT
UC
IÓ D
E 1
97
8
qu
e es
fo
nam
ent
enq
ue
es f
on
amen
t en
qu
e es
fo
nam
ent
enq
ue
es f
on
amen
t en
qu
e es
fo
nam
ent
en
MO
NA
RQ
UIA
MO
NA
RQ
UIA
MO
NA
RQ
UIA
MO
NA
RQ
UIA
MO
NA
RQ
UIA
PA
RL
AM
EN
TÀ
RIA
PA
RL
AM
EN
TÀ
RIA
PA
RL
AM
EN
TÀ
RIA
PA
RL
AM
EN
TÀ
RIA
PA
RL
AM
EN
TÀ
RIA
PR
INC
IPIS
PR
INC
IPIS
PR
INC
IPIS
PR
INC
IPIS
PR
INC
IPIS
BÀ
SIC
SB
ÀS
ICS
BÀ
SIC
SB
ÀS
ICS
BÀ
SIC
S
de
dede
de de
LL
IBE
RT
AT
LL
IBE
RT
AT
LL
IBE
RT
AT
LL
IBE
RT
AT
LL
IBE
RT
AT
IGU
AL
TA
TIG
UA
LT
AT
IGU
AL
TA
TIG
UA
LT
AT
IGU
AL
TA
TP
LU
RA
LIS
ME
PL
UR
AL
ISM
EP
LU
RA
LIS
ME
PL
UR
AL
ISM
EP
LU
RA
LIS
ME
PO
LÍT
ICP
OL
ÍTIC
PO
LÍT
ICP
OL
ÍTIC
PO
LÍT
IC
a tr
avés
de
a tr
avés
de
a tr
avés
de
a tr
avés
de
a tr
avés
de
SU
FRA
GI U
NIV
ER
SA
LS
UFR
AG
I UN
IVE
RS
AL
SU
FRA
GI U
NIV
ER
SA
LS
UFR
AG
I UN
IVE
RS
AL
SU
FRA
GI U
NIV
ER
SA
LS
IST
EM
AS
IST
EM
AS
IST
EM
AS
IST
EM
AS
IST
EM
AB
ICA
ME
RA
LB
ICA
ME
RA
LB
ICA
ME
RA
LB
ICA
ME
RA
LB
ICA
ME
RA
L
estr
uct
ura
t en
estr
uct
ura
t en
estr
uct
ura
t en
estr
uct
ura
t en
estr
uct
ura
t en
EL
CO
NG
RÉ
S D
EL
S D
IPU
TA
TS
EL
CO
NG
RÉ
S D
EL
S D
IPU
TA
TS
EL
CO
NG
RÉ
S D
EL
S D
IPU
TA
TS
EL
CO
NG
RÉ
S D
EL
S D
IPU
TA
TS
EL
CO
NG
RÉ
S D
EL
S D
IPU
TA
TS
EL
SE
NA
TE
L S
EN
AT
EL
SE
NA
TE
L S
EN
AT
EL
SE
NA
T
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0488
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
8989
LA
DE
MO
CR
ÀC
IAL
A D
EM
OC
RÀ
CIA
LA
DE
MO
CR
ÀC
IAL
A D
EM
OC
RÀ
CIA
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
CA
TA
LU
NY
AC
AT
AL
UN
YA
CA
TA
LU
NY
AC
AT
AL
UN
YA
CA
TA
LU
NY
A
aaaa a
té o
ríg
ens
até
orí
gen
s a
té o
ríg
ens
até
orí
gen
s a
té o
ríg
ens
a
L’E
DA
TL
’ED
AT
L’E
DA
TL
’ED
AT
L’E
DA
TM
ITJ
AN
AM
ITJ
AN
AM
ITJ
AN
AM
ITJ
AN
AM
ITJ
AN
A
pas
sa p
erp
assa
per
pas
sa p
erp
assa
per
pas
sa p
er
EL
DE
CR
ET
DE
NO
VA
EL
DE
CR
ET
DE
NO
VA
EL
DE
CR
ET
DE
NO
VA
EL
DE
CR
ET
DE
NO
VA
EL
DE
CR
ET
DE
NO
VA
PL
AN
TA
17
16P
LA
NT
A 1
716
PL
AN
TA
17
16P
LA
NT
A 1
716
PL
AN
TA
17
16
qu
e ab
ole
ixq
ue
abo
leix
qu
e ab
ole
ixq
ue
abo
leix
qu
e ab
ole
ix
ens
po
rta
aen
s p
ort
a a
ens
po
rta
aen
s p
ort
a a
ens
po
rta
a
L’A
CT
UA
L M
AR
CL
’AC
TU
AL
MA
RC
L’A
CT
UA
L M
AR
CL
’AC
TU
AL
MA
RC
L’A
CT
UA
L M
AR
CD
EM
OC
RÀ
TIC
DE
MO
CR
ÀT
ICD
EM
OC
RÀ
TIC
DE
MO
CR
ÀT
ICD
EM
OC
RÀ
TIC
amb
amb
amb
amb
amb
L’E
ST
AU
T D
E 1
97
9L
’ES
TA
UT
DE
19
79
L’E
ST
AU
T D
E 1
97
9L
’ES
TA
UT
DE
19
79
L’E
ST
AU
T D
E 1
97
9
do
nan
t g
ove
rn a
do
nan
t g
ove
rn a
do
nan
t g
ove
rn a
do
nan
t g
ove
rn a
do
nan
t g
ove
rn a
EL
PA
RL
AM
EN
TE
L P
AR
LA
ME
NT
EL
PA
RL
AM
EN
TE
L P
AR
LA
ME
NT
EL
PA
RL
AM
EN
TE
L C
ON
SE
LL
EX
EC
UT
IUE
L C
ON
SE
LL
EX
EC
UT
IUE
L C
ON
SE
LL
EX
EC
UT
IUE
L C
ON
SE
LL
EX
EC
UT
IUE
L C
ON
SE
LL
EX
EC
UT
IUO
GO
VE
RN
O G
OV
ER
NO
GO
VE
RN
O G
OV
ER
NO
GO
VE
RN
EL
PR
ES
IDE
NT
EL
PR
ES
IDE
NT
EL
PR
ES
IDE
NT
EL
PR
ES
IDE
NT
EL
PR
ES
IDE
NT
torn
a a
dona
rto
rna
a do
nar
torn
a a
dona
rto
rna
a do
nar
torn
a a
dona
rco
mpe
tènc
ies
aco
mpe
tènc
ies
aco
mpe
tènc
ies
aco
mpe
tènc
ies
aco
mpe
tènc
ies
a
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
135
913
59
135
913
59
135
9E
LS
CO
NS
EL
LS
EL
S C
ON
SE
LL
SE
LS
CO
NS
EL
LS
EL
S C
ON
SE
LL
SE
LS
CO
NS
EL
LS
MU
NIC
IPA
LS
MU
NIC
IPA
LS
MU
NIC
IPA
LS
MU
NIC
IPA
LS
MU
NIC
IPA
LS
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
con
stit
uïd
a p
erco
nst
itu
ïda
per
con
stit
uïd
a p
erco
nst
itu
ïda
per
con
stit
uïd
a p
er
LE
S B
AS
ES
DE
LE
S B
AS
ES
DE
LE
S B
AS
ES
DE
LE
S B
AS
ES
DE
LE
S B
AS
ES
DE
MA
NR
ES
A 1
89
2M
AN
RE
SA
18
92
MA
NR
ES
A 1
89
2M
AN
RE
SA
18
92
MA
NR
ES
A 1
89
2L
A M
AN
CO
MU
NIT
AT
LA
MA
NC
OM
UN
ITA
TL
A M
AN
CO
MU
NIT
AT
LA
MA
NC
OM
UN
ITA
TL
A M
AN
CO
MU
NIT
AT
1914
1914
1914
1914
1914
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
DE
19
32
DE
19
32
DE
19
32
DE
19
32
DE
19
32
LE
S IN
ST
ITU
CIO
NS
LE
S IN
ST
ITU
CIO
NS
LE
S IN
ST
ITU
CIO
NS
LE
S IN
ST
ITU
CIO
NS
LE
S IN
ST
ITU
CIO
NS
CA
TA
LA
NE
SC
AT
AL
AN
ES
CA
TA
LA
NE
SC
AT
AL
AN
ES
CA
TA
LA
NE
S
on
s’a
pro
vao
n s
’ap
rova
on
s’a
pro
vao
n s
’ap
rova
on
s’a
pro
va
LE
S B
AS
ES
PE
R A
LA
LE
S B
AS
ES
PE
R A
LA
LE
S B
AS
ES
PE
R A
LA
LE
S B
AS
ES
PE
R A
LA
LE
S B
AS
ES
PE
R A
LA
CO
ST
ITU
CIÓ
CO
ST
ITU
CIÓ
CO
ST
ITU
CIÓ
CO
ST
ITU
CIÓ
CO
ST
ITU
CIÓ
RE
GIO
NA
L C
AT
AL
AN
AR
EG
ION
AL
CA
TA
LA
NA
RE
GIO
NA
L C
AT
AL
AN
AR
EG
ION
AL
CA
TA
LA
NA
RE
GIO
NA
L C
AT
AL
AN
A
que
port
a a
elab
orar
que
port
a a
elab
orar
que
port
a a
elab
orar
que
port
a a
elab
orar
que
port
a a
elab
orar
EL
PR
OJ
EC
TE
EL
PR
OJ
EC
TE
EL
PR
OJ
EC
TE
EL
PR
OJ
EC
TE
EL
PR
OJ
EC
TE
D’E
ST
AT
UT
D’E
ST
AT
UT
D’E
ST
AT
UT
D’E
ST
AT
UT
D’E
ST
AT
UT
D’A
UT
ON
OM
IAD
’AU
TO
NO
MIA
D’A
UT
ON
OM
IAD
’AU
TO
NO
MIA
D’A
UT
ON
OM
IA19
18-1
919
1918
-19
1919
18-1
919
1918
-19
1919
18-1
919
LA G
EN
ER
ALI
TA
TLA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA G
EN
ER
ALI
TA
TLA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA G
EN
ER
ALI
TA
T
<<<<<
<<<<<
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0489
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 3
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
8989
LA
DE
MO
CR
ÀC
IAL
A D
EM
OC
RÀ
CIA
LA
DE
MO
CR
ÀC
IAL
A D
EM
OC
RÀ
CIA
LA
DE
MO
CR
ÀC
IA
CA
TA
LU
NY
AC
AT
AL
UN
YA
CA
TA
LU
NY
AC
AT
AL
UN
YA
CA
TA
LU
NY
A
aaaa a
té o
ríg
ens
até
orí
gen
s a
té o
ríg
ens
até
orí
gen
s a
té o
ríg
ens
a
L’E
DA
TL
’ED
AT
L’E
DA
TL
’ED
AT
L’E
DA
TM
ITJ
AN
AM
ITJ
AN
AM
ITJ
AN
AM
ITJ
AN
AM
ITJ
AN
A
pas
sa p
erp
assa
per
pas
sa p
erp
assa
per
pas
sa p
er
EL
DE
CR
ET
DE
NO
VA
EL
DE
CR
ET
DE
NO
VA
EL
DE
CR
ET
DE
NO
VA
EL
DE
CR
ET
DE
NO
VA
EL
DE
CR
ET
DE
NO
VA
PL
AN
TA
17
16P
LA
NT
A 1
716
PL
AN
TA
17
16P
LA
NT
A 1
716
PL
AN
TA
17
16
qu
e ab
ole
ixq
ue
abo
leix
qu
e ab
ole
ixq
ue
abo
leix
qu
e ab
ole
ix
ens
po
rta
aen
s p
ort
a a
ens
po
rta
aen
s p
ort
a a
ens
po
rta
a
L’A
CT
UA
L M
AR
CL
’AC
TU
AL
MA
RC
L’A
CT
UA
L M
AR
CL
’AC
TU
AL
MA
RC
L’A
CT
UA
L M
AR
CD
EM
OC
RÀ
TIC
DE
MO
CR
ÀT
ICD
EM
OC
RÀ
TIC
DE
MO
CR
ÀT
ICD
EM
OC
RÀ
TIC
amb
amb
amb
amb
amb
L’E
ST
AU
T D
E 1
97
9L
’ES
TA
UT
DE
19
79
L’E
ST
AU
T D
E 1
97
9L
’ES
TA
UT
DE
19
79
L’E
ST
AU
T D
E 1
97
9
do
nan
t g
ove
rn a
do
nan
t g
ove
rn a
do
nan
t g
ove
rn a
do
nan
t g
ove
rn a
do
nan
t g
ove
rn a
EL
PA
RL
AM
EN
TE
L P
AR
LA
ME
NT
EL
PA
RL
AM
EN
TE
L P
AR
LA
ME
NT
EL
PA
RL
AM
EN
TE
L C
ON
SE
LL
EX
EC
UT
IUE
L C
ON
SE
LL
EX
EC
UT
IUE
L C
ON
SE
LL
EX
EC
UT
IUE
L C
ON
SE
LL
EX
EC
UT
IUE
L C
ON
SE
LL
EX
EC
UT
IUO
GO
VE
RN
O G
OV
ER
NO
GO
VE
RN
O G
OV
ER
NO
GO
VE
RN
EL
PR
ES
IDE
NT
EL
PR
ES
IDE
NT
EL
PR
ES
IDE
NT
EL
PR
ES
IDE
NT
EL
PR
ES
IDE
NT
torn
a a
dona
rto
rna
a do
nar
torn
a a
dona
rto
rna
a do
nar
torn
a a
dona
rco
mpe
tènc
ies
aco
mpe
tènc
ies
aco
mpe
tènc
ies
aco
mpe
tènc
ies
aco
mpe
tènc
ies
a
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
135
913
59
135
913
59
135
9E
LS
CO
NS
EL
LS
EL
S C
ON
SE
LL
SE
LS
CO
NS
EL
LS
EL
S C
ON
SE
LL
SE
LS
CO
NS
EL
LS
MU
NIC
IPA
LS
MU
NIC
IPA
LS
MU
NIC
IPA
LS
MU
NIC
IPA
LS
MU
NIC
IPA
LS
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA
GE
NE
RA
LIT
AT
con
stit
uïd
a p
erco
nst
itu
ïda
per
con
stit
uïd
a p
erco
nst
itu
ïda
per
con
stit
uïd
a p
er
LE
S B
AS
ES
DE
LE
S B
AS
ES
DE
LE
S B
AS
ES
DE
LE
S B
AS
ES
DE
LE
S B
AS
ES
DE
MA
NR
ES
A 1
89
2M
AN
RE
SA
18
92
MA
NR
ES
A 1
89
2M
AN
RE
SA
18
92
MA
NR
ES
A 1
89
2L
A M
AN
CO
MU
NIT
AT
LA
MA
NC
OM
UN
ITA
TL
A M
AN
CO
MU
NIT
AT
LA
MA
NC
OM
UN
ITA
TL
A M
AN
CO
MU
NIT
AT
1914
1914
1914
1914
1914
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
L’E
ST
AT
UT
DE
19
32
DE
19
32
DE
19
32
DE
19
32
DE
19
32
LE
S IN
ST
ITU
CIO
NS
LE
S IN
ST
ITU
CIO
NS
LE
S IN
ST
ITU
CIO
NS
LE
S IN
ST
ITU
CIO
NS
LE
S IN
ST
ITU
CIO
NS
CA
TA
LA
NE
SC
AT
AL
AN
ES
CA
TA
LA
NE
SC
AT
AL
AN
ES
CA
TA
LA
NE
S
on
s’a
pro
vao
n s
’ap
rova
on
s’a
pro
vao
n s
’ap
rova
on
s’a
pro
va
LE
S B
AS
ES
PE
R A
LA
LE
S B
AS
ES
PE
R A
LA
LE
S B
AS
ES
PE
R A
LA
LE
S B
AS
ES
PE
R A
LA
LE
S B
AS
ES
PE
R A
LA
CO
ST
ITU
CIÓ
CO
ST
ITU
CIÓ
CO
ST
ITU
CIÓ
CO
ST
ITU
CIÓ
CO
ST
ITU
CIÓ
RE
GIO
NA
L C
AT
AL
AN
AR
EG
ION
AL
CA
TA
LA
NA
RE
GIO
NA
L C
AT
AL
AN
AR
EG
ION
AL
CA
TA
LA
NA
RE
GIO
NA
L C
AT
AL
AN
A
que
port
a a
elab
orar
que
port
a a
elab
orar
que
port
a a
elab
orar
que
port
a a
elab
orar
que
port
a a
elab
orar
EL
PR
OJ
EC
TE
EL
PR
OJ
EC
TE
EL
PR
OJ
EC
TE
EL
PR
OJ
EC
TE
EL
PR
OJ
EC
TE
D’E
ST
AT
UT
D’E
ST
AT
UT
D’E
ST
AT
UT
D’E
ST
AT
UT
D’E
ST
AT
UT
D’A
UT
ON
OM
IAD
’AU
TO
NO
MIA
D’A
UT
ON
OM
IAD
’AU
TO
NO
MIA
D’A
UT
ON
OM
IA19
18-1
919
1918
-19
1919
18-1
919
1918
-19
1919
18-1
919
LA G
EN
ER
ALI
TA
TLA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA G
EN
ER
ALI
TA
TLA
GE
NE
RA
LIT
AT
LA G
EN
ER
ALI
TA
T
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0489
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
CO
M H
O P
OR
TO
?
90
comho porto?
QUADRE D’AUTOAVALUACIÓ
En acabar la unitat Sí No A mitges Activitat Activitats Activitats
sóc capaç de: d’aprenentatge complementàries d’avaluació
en què ho has en què ho has en què ho
treballat treballat has treballat
Descriure el procés
de consolidació del sistema liberal
a l’estat espanyol. 1 1
Diferenciar les diferents Constitucions
de l’estat espanyol del segle XIX. 2 2
Explicar les principals característiques
de la Constitució de 1932 i la de 1978. 3 3
Definir les principals característiques
del funcionament del sistema
democràtic actual de l’estat espanyol. 4 4
Explicar els orígens democràtics
de Catalunya i les institucions
catalanes medievals. 5 5
Definir les Bases de Manresa,
la Mancomunitat i les característiques
principals de l’Estatut de 1932. 6 6
Explicar l’actual marc democràtic
català definit a l’Estatut de 1979. 7 1 7
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0490
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 3
CO
M H
O P
OR
TO
?
90
comho porto?
QUADRE D’AUTOAVALUACIÓ
Sí No A mitges Activitat Activitats Activitats
d’aprenentatge complementàries d’avaluació
en què ho has en què ho has en què ho
treballat treballat has treballat
074-090 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0490
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
4D
EM
OC
RÀ
CIA
: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
91Unitat 4DEMOCRÀCIA: JUSTÍCIA I PARTICIPACIÓ
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0591
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 4
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
9292
quètreballaràs?
En aquesta unitat treballaràs les idees principals següents:
• Breus nocions d’imperis i d’estats al llarg de la història.• Des de sempre els pobles i països s’han aliat i continuen
aliant-se per qüestions diverses: polítiques, socials, cultu-rals, religioses, etc.
• Aliances per raons econòmiques com la Unió Europea (UE).• L’Organització de les Nacions Unides (ONU), organització
supranacional per excel·lència.• La cooperació i la solidaritat internacional com a mitjà per
compensar les desigualtats entre el Primer i el Tercer Món.• La cooperació governamental i la no governamental (ONGs).• La desigualtat, la marginació i el racisme en el món actual.
En acabar la unitat has de ser capaç de:
• Descriure les principals aliances a nivell mundial.• Explicar el funcionament de la Unió Europea.• Explicar què és l’Organització de les Nacions Unides i els
seus organismes principals.• Descriure els tipus de cooperació més importants.• Explicar els tipus de desigualtats i de marginació actuals.• Definir el racisme i les seves característiques.
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0592
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
4D
EM
OC
RÀ
CIA
: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
931. La formació dels Imperis i dels EstatsDes del principi de la història de la humanitat, les tribus i els grups familiars, quese sentien units o vinculats per uns trets comuns, com poden ser la llengua, laraça, la cultura, la religió, etc., han tendit a agrupar-se en entitats més gransformant estats amb unes institucions i uns sistemes que fan possible el seu fun-cionament (economia, justícia, defensa del territori, etc.).Aquests estats són governats per unes persones que de vegades assumeixen elpoder per la força: en aquest cas estaríem parlant de governs dictatorialsgoverns dictatorialsgoverns dictatorialsgoverns dictatorialsgoverns dictatorials. Encanvi, quan el poder l’ostenten unes persones que han estat escollides pel poble,estaríem parlant de govern democràticgovern democràticgovern democràticgovern democràticgovern democràtic.Al llarg de la història, algun d’aquests estats o països conquerien normalmentper la força altres territoris, i arribaven a formar estats que sobrepassaven lesfronteres. Aquests estats supranacionals es denominaven imperiimperiimperiimperiimperi, al front delqual havia una persona que se l’anomenava emperadoremperadoremperadoremperadoremperador. En són un exemple: l’im-peri romà, l’austrohungarès, l’imperi napoleònic, l’imperi espanyol, etc. O elsimperis colonials europeus respecte a països d’Amèrica, Àfrica i Àsia, que con-sisteixen en el domini econòmic d’aquests per part dels altres. Aquest dominique es duia a terme a través de l’exèrcit de terra, per assegurar el domini delterritori, i també a través de l’armada, per controlar les rutes per mar.La desaparició d’aquests imperis ha donat lloc al naixement de tota una sèried’estatsd’estatsd’estatsd’estatsd’estats, a partir del segle XVI, molt diferents uns d’altres i amb situacions diver-ses. P. e., alguns tenen veritables problemes de supervivència a causa de la di-versitat de grups o pobles que els formen, de la manca de recursos, etc. La majorpart d’aquests països són fruit d’un procés conegut com a descolonització, quees va dur a terme al llarg de la segona meitat del segle XX.A l’Europa oriental han nascut nous estats a partir de la desmembració de l’anti-ga URRS a principis de la dècada de 1990.
2. Les organitzacions supranacionals
Les organitzacions supranacionals són organitzacions que superen les fronteresi que es deuen a objectius o finalitats diferents, com poden ser l’economia, lapolítica, la cultura, etc.Ara bé, no es pot parlar d’organitzacions supranacionals en pla genèric, en elsentit que obeeixen a interessos o projectes diferents com poden ser, per exem-ple, l’economia, la cultura, la defensa, etc. També cal dir que aquestes organitza-cions se situen en zones geogràfiques diferents, coincidint amb els nivells deriquesa; en definitiva estaríem parlant d’organitzacions supranacionals entre elspaïsos desenvolupats o rics i organitzacions supranacionals entre els països envies de desenvolupament o països pobres.
2.1. 2.1. 2.1. 2.1. 2.1. Aliances culturals, geopolítiques i econòmiquesAliances culturals, geopolítiques i econòmiquesAliances culturals, geopolítiques i econòmiquesAliances culturals, geopolítiques i econòmiquesAliances culturals, geopolítiques i econòmiques
Són aliances culturals i geopolítiques el Consell d’Europael Consell d’Europael Consell d’Europael Consell d’Europael Consell d’Europa, , , , , la Cimera Iberoameri-la Cimera Iberoameri-la Cimera Iberoameri-la Cimera Iberoameri-la Cimera Iberoameri-canacanacanacanacana o la Lliga Àrabla Lliga Àrabla Lliga Àrabla Lliga Àrabla Lliga Àrab, que agrupen països amb llengua, història o religió comu-nes.
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0593
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
4D
EM
OC
RÀ
CIA
: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
931. La formació dels Imperis i dels Estats
governs dictatorialsgoverns dictatorialsgoverns dictatorialsgoverns dictatorialsgoverns dictatorials
govern democràticgovern democràticgovern democràticgovern democràticgovern democràtic
imperiimperiimperiimperiimperiemperadoremperadoremperadoremperadoremperador
d’estatsd’estatsd’estatsd’estatsd’estats
2. Les organitzacions supranacionals
2.1. 2.1. 2.1. 2.1. 2.1. Aliances culturals, geopolítiques i econòmiquesAliances culturals, geopolítiques i econòmiquesAliances culturals, geopolítiques i econòmiquesAliances culturals, geopolítiques i econòmiquesAliances culturals, geopolítiques i econòmiques
el Consell d’Europael Consell d’Europael Consell d’Europael Consell d’Europael Consell d’Europa, , , , , la Cimera Iberoameri-la Cimera Iberoameri-la Cimera Iberoameri-la Cimera Iberoameri-la Cimera Iberoameri-canacanacanacanacana la Lliga Àrabla Lliga Àrabla Lliga Àrabla Lliga Àrabla Lliga Àrab
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0593
PANTONE 347 CVC
94
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
4D
EM
OC
RÀ
CIA
: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
D’altres han nascut motivades per interessos de seguretat o militars; és el cas del’OTAN (Organització de l’Atlàntic Nord)OTAN (Organització de l’Atlàntic Nord)OTAN (Organització de l’Atlàntic Nord)OTAN (Organització de l’Atlàntic Nord)OTAN (Organització de l’Atlàntic Nord) abans de caure el mur de Berlín i desa-parèixer l’antiga URRS, el Pacte de VarsòviaPacte de VarsòviaPacte de VarsòviaPacte de VarsòviaPacte de Varsòvia que es va crear com a resposta delbloc comunista a l’OTAN del bloc capitalista. També estarien entre aquests lllll’Or-’Or-’Or-’Or-’Or-ganització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, la Comunitat d’Estatsganització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, la Comunitat d’Estatsganització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, la Comunitat d’Estatsganització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, la Comunitat d’Estatsganització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, la Comunitat d’EstatsIndependents (CEI)Independents (CEI)Independents (CEI)Independents (CEI)Independents (CEI), l’Organització d’Estats Americans (OEA)Organització d’Estats Americans (OEA)Organització d’Estats Americans (OEA)Organització d’Estats Americans (OEA)Organització d’Estats Americans (OEA), l’Organització perOrganització perOrganització perOrganització perOrganització pera la Unitat Àfrica (OUA)a la Unitat Àfrica (OUA)a la Unitat Àfrica (OUA)a la Unitat Àfrica (OUA)a la Unitat Àfrica (OUA), etc.Les organitzacions econòmiques són les que concentren més esforços perquèl’economia és la que marca el poder i la influència d’uns països respecte a d’al-tres. No totes tenen un objectiu igual ni pretenen el mateix. Per exemple, l’Orga-Orga-Orga-Orga-Orga-nització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)nització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)nització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)nització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)nització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) té un ca-ràcter purament consultiu. En el cas de l’Organització de Països Exportadors deOrganització de Països Exportadors deOrganització de Països Exportadors deOrganització de Països Exportadors deOrganització de Països Exportadors dePetroli (OPEP)Petroli (OPEP)Petroli (OPEP)Petroli (OPEP)Petroli (OPEP), l’objectiu final és la defensa d’un interessos concrets.N’hi ha unes altres que tenen com a últim objectiu els intercanvis comercialsintercanvis comercialsintercanvis comercialsintercanvis comercialsintercanvis comercials,,,,,per la qual cosa han sorgit unions duaneresunions duaneresunions duaneresunions duaneresunions duaneres o mercats comunsmercats comunsmercats comunsmercats comunsmercats comuns. Per exemple,L’Associació del Lliure Canvi d’Amèrica del Nord (NAFTA)Associació del Lliure Canvi d’Amèrica del Nord (NAFTA)Associació del Lliure Canvi d’Amèrica del Nord (NAFTA)Associació del Lliure Canvi d’Amèrica del Nord (NAFTA)Associació del Lliure Canvi d’Amèrica del Nord (NAFTA), el Mercat Comú delMercat Comú delMercat Comú delMercat Comú delMercat Comú delCon Sud (MERCOSUR)Con Sud (MERCOSUR)Con Sud (MERCOSUR)Con Sud (MERCOSUR)Con Sud (MERCOSUR) i la Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC)Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC)Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC)Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC)Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC).
· Fes l’activitat d’aprenentatge 1.
2.2.2.2.2.2.2.2.2.2. La Unió EuropeaLa Unió EuropeaLa Unió EuropeaLa Unió EuropeaLa Unió Europea
La Unió Europea (UE)Europea (UE)Europea (UE)Europea (UE)Europea (UE) mereix una menció especial, ja que nosaltres hi estemintegrats. Els membres integrats en la Unió Europea tenen l’obligatorietat desotmetre’s a la política que marca l’autoritat comuna.
En el mòdul Reptes del nostre món de l’àmbit de les Ciències socials ide la participació trobaràs un apartat on es parla de la formació de laUnió Europea.
Seu del Parlament Europeu a Estrasburg. Parlament europeuSeu del Parlament Europeu a Estrasburg. Parlament europeuSeu del Parlament Europeu a Estrasburg. Parlament europeuSeu del Parlament Europeu a Estrasburg. Parlament europeuSeu del Parlament Europeu a Estrasburg. Parlament europeu
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0594
Negro
94
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
4D
EM
OC
RÀ
CIA
: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
OTAN (Organització de l’Atlàntic Nord)OTAN (Organització de l’Atlàntic Nord)OTAN (Organització de l’Atlàntic Nord)OTAN (Organització de l’Atlàntic Nord)OTAN (Organització de l’Atlàntic Nord)Pacte de VarsòviaPacte de VarsòviaPacte de VarsòviaPacte de VarsòviaPacte de Varsòvia
’Or-’Or-’Or-’Or-’Or-ganització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, la Comunitat d’Estatsganització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, la Comunitat d’Estatsganització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, la Comunitat d’Estatsganització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, la Comunitat d’Estatsganització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, la Comunitat d’EstatsIndependents (CEI)Independents (CEI)Independents (CEI)Independents (CEI)Independents (CEI) Organització d’Estats Americans (OEA)Organització d’Estats Americans (OEA)Organització d’Estats Americans (OEA)Organització d’Estats Americans (OEA)Organització d’Estats Americans (OEA) Organització perOrganització perOrganització perOrganització perOrganització pera la Unitat Àfrica (OUA)a la Unitat Àfrica (OUA)a la Unitat Àfrica (OUA)a la Unitat Àfrica (OUA)a la Unitat Àfrica (OUA)
Orga-Orga-Orga-Orga-Orga-nització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)nització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)nització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)nització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)nització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)
Organització de Països Exportadors deOrganització de Països Exportadors deOrganització de Països Exportadors deOrganització de Països Exportadors deOrganització de Països Exportadors dePetroli (OPEP)Petroli (OPEP)Petroli (OPEP)Petroli (OPEP)Petroli (OPEP)
intercanvis comercialsintercanvis comercialsintercanvis comercialsintercanvis comercialsintercanvis comercials,,,,,unions duaneresunions duaneresunions duaneresunions duaneresunions duaneres mercats comunsmercats comunsmercats comunsmercats comunsmercats comuns
Associació del Lliure Canvi d’Amèrica del Nord (NAFTA)Associació del Lliure Canvi d’Amèrica del Nord (NAFTA)Associació del Lliure Canvi d’Amèrica del Nord (NAFTA)Associació del Lliure Canvi d’Amèrica del Nord (NAFTA)Associació del Lliure Canvi d’Amèrica del Nord (NAFTA) Mercat Comú delMercat Comú delMercat Comú delMercat Comú delMercat Comú delCon Sud (MERCOSUR)Con Sud (MERCOSUR)Con Sud (MERCOSUR)Con Sud (MERCOSUR)Con Sud (MERCOSUR) Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC)Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC)Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC)Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC)Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC)
· Fes l’activitat d’aprenentatge 1.
2.2.2.2.2.2.2.2.2.2. La Unió EuropeaLa Unió EuropeaLa Unió EuropeaLa Unió EuropeaLa Unió Europea
Europea (UE)Europea (UE)Europea (UE)Europea (UE)Europea (UE)
Seu del Parlament Europeu a Estrasburg. Parlament europeuSeu del Parlament Europeu a Estrasburg. Parlament europeuSeu del Parlament Europeu a Estrasburg. Parlament europeuSeu del Parlament Europeu a Estrasburg. Parlament europeuSeu del Parlament Europeu a Estrasburg. Parlament europeu
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0594
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
4D
EM
OC
RÀ
CIA
: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
95El funcionament de la UE es basa en nombroses institucions comunitàries:
••••• El Consell EuropeuEl Consell EuropeuEl Consell EuropeuEl Consell EuropeuEl Consell Europeu: és la màxima autoritat de la Unió. Està compost pelscaps de govern de tots els països i defineix les orientacions polítiques ge-nerals. Cada 6 mesos un estat diferent presideix el Consell.
••••• El Consell de MinistresEl Consell de MinistresEl Consell de MinistresEl Consell de MinistresEl Consell de Ministres: està compost per un ministre de cada país mem-bre i és l’òrgan de decisió fonamental.
••••• La ComissióLa ComissióLa ComissióLa ComissióLa Comissió: té la seu a Brussel·les i s’encarrega d’elaborar les propostesd’actuació de la UE i l’execució de la política comunitària.
••••• El Parlament EuropeuEl Parlament EuropeuEl Parlament EuropeuEl Parlament EuropeuEl Parlament Europeu: està compost per parlamentaris escollits pels ciu-tadans dels diferents països, i fa la funció del control polític. També col·-labora amb el Consell en l’elaboració de lleis.
••••• El Tribunal de JustíciaEl Tribunal de JustíciaEl Tribunal de JustíciaEl Tribunal de JustíciaEl Tribunal de Justícia: s’encarrega de l’aplicació del dret comunitari.
A través d’internet pots entrar a la web de la Unió Europea:http://europa.eu.int/index_es.htm
· Fes l’activitat d’aprenentatge 2.
2.32.32.32.32.3 L’Organització de les Nacions Unides (ONU)L’Organització de les Nacions Unides (ONU)L’Organització de les Nacions Unides (ONU)L’Organització de les Nacions Unides (ONU)L’Organització de les Nacions Unides (ONU)
L’Organització de les Nacions Unides vaser fundada l’any 19451945194519451945 per 51 estats des-prés de la Segona Guerra Mundial. Al’actualitat, agrupa 185 estatsagrupa 185 estatsagrupa 185 estatsagrupa 185 estatsagrupa 185 estats, gairebétots els països independents de la ter-ra. L’últim objectiu de l’ONU és treba-llar per al manteniment de la pau i de laseguretat internacionals, promovent, almateix temps, el progrés social i la qua-litat de vida de tots els pobles, i tambéperquè es respectin els drets humans.
L’ONU està estructurada en diversos organismes especialitzats encarregats defer front als problemes fonamentals, com, per exemple, la FAOFAOFAOFAOFAO (sobre la fam il’alimentació), UNICEFUNICEFUNICEFUNICEFUNICEF (la infància), UNESCOUNESCOUNESCOUNESCOUNESCO (la cultura), OMSOMSOMSOMSOMS (la salut), ACNURACNURACNURACNURACNUR(els refugiats) i UNEPUNEPUNEPUNEPUNEP (el medi ambient).Pel que fa al seu funcionament, cal destacar el dret a vetodret a vetodret a vetodret a vetodret a veto que tenen els 5 mem-bres permanents en el Consell de Seguretat Consell de Seguretat Consell de Seguretat Consell de Seguretat Consell de Seguretat (la Xina, EUA, Gran Bretanya, Françai l’antiga URSS), amb el qual poden vedar els acords que s’hagin arribat a pren-dre, i moltes vegades bloquejar, d’aquesta manera, accions preses per aquestaorganització, perquè consideren que van contra els seus interessos.Val a dir que cada cop són més les veus que demanen una reestructuració a fonsd’aquest organisme.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 3.
A través d’inernet pots accedir a la pàgina web de les Nacions Unides:www.un.org/spanish
Logotip de l’ONULogotip de l’ONULogotip de l’ONULogotip de l’ONULogotip de l’ONU
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0595
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
4D
EM
OC
RÀ
CIA
: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
95••••• El Consell EuropeuEl Consell EuropeuEl Consell EuropeuEl Consell EuropeuEl Consell Europeu
••••• El Consell de MinistresEl Consell de MinistresEl Consell de MinistresEl Consell de MinistresEl Consell de Ministres
••••• La ComissióLa ComissióLa ComissióLa ComissióLa Comissió
••••• El Parlament EuropeuEl Parlament EuropeuEl Parlament EuropeuEl Parlament EuropeuEl Parlament Europeu
••••• El Tribunal de JustíciaEl Tribunal de JustíciaEl Tribunal de JustíciaEl Tribunal de JustíciaEl Tribunal de Justícia
· Fes l’activitat d’aprenentatge 2.
2.32.32.32.32.3 L’Organització de les Nacions Unides (ONU)L’Organització de les Nacions Unides (ONU)L’Organització de les Nacions Unides (ONU)L’Organització de les Nacions Unides (ONU)L’Organització de les Nacions Unides (ONU)
19451945194519451945
agrupa 185 estatsagrupa 185 estatsagrupa 185 estatsagrupa 185 estatsagrupa 185 estats
FAOFAOFAOFAOFAOUNICEFUNICEFUNICEFUNICEFUNICEF UNESCOUNESCOUNESCOUNESCOUNESCO OMSOMSOMSOMSOMS ACNURACNURACNURACNURACNURUNEPUNEPUNEPUNEPUNEP
dret a vetodret a vetodret a vetodret a vetodret a vetoConsell de Seguretat Consell de Seguretat Consell de Seguretat Consell de Seguretat Consell de Seguretat
· Fes l’activitat d’aprenentatge 3.
Logotip de l’ONULogotip de l’ONULogotip de l’ONULogotip de l’ONULogotip de l’ONU
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0595
PANTONE 347 CVC
96
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
4D
EM
OC
RÀ
CIA
: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
3. La cooperació i la solidaritat
Pel que fa a qüestions humanitàries, econòmiques, culturals, d’infrastructures,etc. la cooperació internacional es fa cada cop més necessària de cara a com-pensar les desigualtats que existeixen entre els països industrialitzats i els delTercer Món. Aquesta cooperació es duu a terme a través de diferents formes:
3.1.3.1.3.1.3.1.3.1. La cooperació governamental bilateralLa cooperació governamental bilateralLa cooperació governamental bilateralLa cooperació governamental bilateralLa cooperació governamental bilateral
El tipus de cooperació més comuna és la que es dóna entre dos estats de maneradirecta. L’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD)Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD)Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD)Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD)Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) és l’ajuda econòmica que de-pèn directament del govern de l’estat i es proporciona a través de préstecs oparticipant en projectes de desenvolupament que duen a terme organismes es-tatals. Aquest tipus d’ajut normalment acaba agreujant la situació dels païsospobres, ja que els ajuts que els arriben dels països rics és en forma de préstecsque a la llarga no poden pagar, amb la qual cosa la seva dependència cada cop ésmés forta.
3.2.3.2.3.2.3.2.3.2. La cooperació governamental multilateralLa cooperació governamental multilateralLa cooperació governamental multilateralLa cooperació governamental multilateralLa cooperació governamental multilateral
Actualment es tendeix a canalitzar la cooperació governamental internacional através de l’ONU, que per mitjà del Programa de les Nacions Unides per al Desen-volupament (PNUDPNUDPNUDPNUDPNUD) treballa per augmentar la producció, protegir i regenerar elmedi ambient, proporcionar educació i formació professional, promoure l’assis-tència sanitària i els serveis, desenvolupar el món empresarial i incrementar laparticipació de la societat civil dels països del Tercer Món en el propi procés dedesenvolupament. Altres organismes de les nacions Unides que col·laboren enprojectes de desenvolupament són la UNESCOUNESCOUNESCOUNESCOUNESCO (per a temes culturals, científics ieducatius), la UNICEFUNICEFUNICEFUNICEFUNICEF (per la infància), la FAOFAOFAOFAOFAO (desenvolupament agrícola) o l’OMSOMSOMSOMSOMS(Organització Mundial de la Salut).
3.3.3.3.3.3.3.3.3.3. La cooperació no governamentalLa cooperació no governamentalLa cooperació no governamentalLa cooperació no governamentalLa cooperació no governamental
Les Organitzacions No Governamentals (ONG)Les Organitzacions No Governamentals (ONG)Les Organitzacions No Governamentals (ONG)Les Organitzacions No Governamentals (ONG)Les Organitzacions No Governamentals (ONG) sónorganismes sense ànim de lucre que reben els seusrecursos de les donacions particulars i de les sub-vencions que aconsegueixen d’institucions públi-ques. A més, bona part del personal que hi treba-lla ho fa de forma voluntària. El seu mètode detreball es fonamenta en projectes concrets de co-operació, en els quals també participen les insti-tucions del país a què es destina l’ajuda. General-ment, a més, les ONG intenten que la mateixa po-blació beneficiària col·labori en la definició i la re-alització del projecte.Algunes de les ONG més conegudes són: MetgesSense Fronteres, Intermón-Oxfam, Amnistia Inter-nacional, Greenpeace, Càritas...
Logotip d’Intermón OxfamLogotip d’Intermón OxfamLogotip d’Intermón OxfamLogotip d’Intermón OxfamLogotip d’Intermón Oxfam
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0596
Negro
96
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
4D
EM
OC
RÀ
CIA
: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
3. La cooperació i la solidaritat
3.1.3.1.3.1.3.1.3.1. La cooperació governamental bilateralLa cooperació governamental bilateralLa cooperació governamental bilateralLa cooperació governamental bilateralLa cooperació governamental bilateral
Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD)Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD)Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD)Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD)Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD)
3.2.3.2.3.2.3.2.3.2. La cooperació governamental multilateralLa cooperació governamental multilateralLa cooperació governamental multilateralLa cooperació governamental multilateralLa cooperació governamental multilateral
PNUDPNUDPNUDPNUDPNUD
UNESCOUNESCOUNESCOUNESCOUNESCOUNICEFUNICEFUNICEFUNICEFUNICEF FAOFAOFAOFAOFAO OMSOMSOMSOMSOMS
3.3.3.3.3.3.3.3.3.3. La cooperació no governamentalLa cooperació no governamentalLa cooperació no governamentalLa cooperació no governamentalLa cooperació no governamental
Les Organitzacions No Governamentals (ONG)Les Organitzacions No Governamentals (ONG)Les Organitzacions No Governamentals (ONG)Les Organitzacions No Governamentals (ONG)Les Organitzacions No Governamentals (ONG)
Logotip d’Intermón OxfamLogotip d’Intermón OxfamLogotip d’Intermón OxfamLogotip d’Intermón OxfamLogotip d’Intermón Oxfam
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0596
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
4D
EM
OC
RÀ
CIA
: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
973.4.3.4.3.4.3.4.3.4. Passos a seguir a l’hora de desenvolupar un projecte de cooperacióPassos a seguir a l’hora de desenvolupar un projecte de cooperacióPassos a seguir a l’hora de desenvolupar un projecte de cooperacióPassos a seguir a l’hora de desenvolupar un projecte de cooperacióPassos a seguir a l’hora de desenvolupar un projecte de cooperació
Normalment, a l’ hora de dur a terme un projecte de cooperació, se segueixenaquests passos:
••••• es detecten unes necessitats, sovint a partir de les demandes concretesde la població afectada.
••••• es contacta amb la població o les institucions de la zona implicada i, demutu acord, s’elabora un projecte on consten les característiques de lazona, les necessitats concretes, els objectius necessaris i els mecanismesde control que s’han d’establir per tal d’ avaluar-ne el procés de realitza-ció.
••••• es busquen els recursos necessaris per dur a terme el projecte, ja siguineconòmics, humans o materials.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 4.
4. Desigualtats i marginació
Aquesta és una qüestió que té el seu origen en causes i motius diferents, encaraque la major part de vegades apareix l’economia com a element subjacent.
4.14.14.14.14.1 Desigualtats i marginacions més actuals:Desigualtats i marginacions més actuals:Desigualtats i marginacions més actuals:Desigualtats i marginacions més actuals:Desigualtats i marginacions més actuals:
••••• La marginació que acostumen a patir els grups minoritarisgrups minoritarisgrups minoritarisgrups minoritarisgrups minoritaris respecte a lesmajories. Per exemple, al nostre país l’ètnia gitana. Fora de les nostres fron-teres, moltes tribus a països de Centre i Sud-Amèrica que, fins i tot en algunscasos, corren el perill de desaparèixer.
••••• Molts dels immigrants,immigrants,immigrants,immigrants,immigrants, provinents sobretot del Magrib i de l’Àfrica negra,que aconsegueixen entrar a qualsevol dels països rics experimenten moltesvegades el rebuig social sobretot de grups extremistes d’idees totalmentxenòfobes.
••••• La marginació i discriminació que pateix la donadonadonadonadona en general; en algunes zo-nes del món llur situació reclama ajut amb extrema urgència. El cas potsermés cridaner en aquests moments sigui el de les dones de l’Afganistan.
••••• La marginació que pateixen molts col·lectius de jovesmolts col·lectius de jovesmolts col·lectius de jovesmolts col·lectius de jovesmolts col·lectius de joves a causa de la mancade feina o, si més no, de l’absència de perspectives de futur respecte a mol-tes facetes de les seves vides; aquest fet dóna peu a que molts d’ells, perraons diverses i diferents, acabin absorbits pel món de la droga.
••••• El rebuig social que pateixen els afectats d’algunes malalties noves, com laSIDASIDASIDASIDASIDA, tan estesa als països pobres.
••••• Finalment, totes les persones «sense sostre»«sense sostre»«sense sostre»«sense sostre»«sense sostre» que malviuen pel carrer i de-ambulen sense rumb, mancats de tota esperança i de la dignitat més ele-mental.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 5.
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0597
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
4D
EM
OC
RÀ
CIA
: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
973.4.3.4.3.4.3.4.3.4. Passos a seguir a l’hora de desenvolupar un projecte de cooperacióPassos a seguir a l’hora de desenvolupar un projecte de cooperacióPassos a seguir a l’hora de desenvolupar un projecte de cooperacióPassos a seguir a l’hora de desenvolupar un projecte de cooperacióPassos a seguir a l’hora de desenvolupar un projecte de cooperació
•••••
•••••
•••••
· Fes l’activitat d’aprenentatge 4.
4. Desigualtats i marginació
4.14.14.14.14.1 Desigualtats i marginacions més actuals:Desigualtats i marginacions més actuals:Desigualtats i marginacions més actuals:Desigualtats i marginacions més actuals:Desigualtats i marginacions més actuals:
••••• grups minoritarisgrups minoritarisgrups minoritarisgrups minoritarisgrups minoritaris
••••• immigrants,immigrants,immigrants,immigrants,immigrants,
••••• donadonadonadonadona
••••• molts col·lectius de jovesmolts col·lectius de jovesmolts col·lectius de jovesmolts col·lectius de jovesmolts col·lectius de joves
•••••SIDASIDASIDASIDASIDA
••••• «sense sostre»«sense sostre»«sense sostre»«sense sostre»«sense sostre»
· Fes l’activitat d’aprenentatge 5.
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0597
PANTONE 347 CVC
98
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
4D
EM
OC
RÀ
CIA
: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
4.24.24.24.24.2 ElElElElEl RacismeRacismeRacismeRacismeRacisme
Hi ha persones que pensen que d’altres grups humans, pel fet de tenir, per exem-ple, el color de la pell diferent, són de condició inferior i, per tant, consideren queles persones d’aquestes característiques han de ser separades o marginades.Fins i tot es dóna el cas de pensar que un determinat grup humà ha de ser exter-minat, situació en què parlaríem de genocidigenocidigenocidigenocidigenocidi.El racismeracismeracismeracismeracisme, amb diferents formes, s’ha donat al llarg de la història i continuadonant-se també avui com una lacra social. Concretament, al segle XX s’hanproduït casos dramàtics d’esclat de racisme, com l’extermini jueu que van fer elsnazis, la segregació social dels negres als EUA i l’aparheid a Sud-Àfrica. L’aparheidés el sistema de segregació racial de les poblacions que no són de raça blanca,instituït oficialment a la República de Sud-Àfrica des del 1948 fins al 1991.Actualment, també es donen brots racistes a molts llocs d’Europa de grups neo-nazis, principalment a aquells països receptors d’immigrants, contra aquellespersones de races i colors diferents que arriben cercant una forma de vida unamica més digna o, en el pitjor dels casos, que fugen del seu país intentant evitaruna mort quasi segura. Per desgràcia, Catalunya resta dins d’aquests països.
Manifestació contra el racisme . Manifestació contra el racisme . Manifestació contra el racisme . Manifestació contra el racisme . Manifestació contra el racisme . S.O.S. RACISMES.O.S. RACISMES.O.S. RACISMES.O.S. RACISMES.O.S. RACISME
Ben mirat, la raça o el color de la pell és purament una excusa per al racisme,perquè els japonesos, per exemple, no en són objecte, ni tampoc pateixen capmena de marginació, dins del món àrab, qualsevol dels «jeques» que posseeixenimmenses fortunes de dòlars. Així, doncs, podríem dir que el racisme és la mani-festació d’una síndrome psicològica molt difosa com és la xenofòbiaxenofòbiaxenofòbiaxenofòbiaxenofòbia, que consis-teix en l’odi o la por envers els estrangers o, simplement, vers els qui són dife-rents, i normalment més desfavorits, també a causa d’una valoració desmesura-da de la pròpia cultura o grup. En el fons de la persona racista acostuma a haver-hi també un component molt gran d’infelicitat personal o d’insatisfacció motiva-da per causes diverses com poden ser la família, l’economia, etc.
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0598
Negro
98
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
4D
EM
OC
RÀ
CIA
: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
4.24.24.24.24.2 ElElElElEl RacismeRacismeRacismeRacismeRacisme
genocidigenocidigenocidigenocidigenocidiracismeracismeracismeracismeracisme
Manifestació contra el racisme . Manifestació contra el racisme . Manifestació contra el racisme . Manifestació contra el racisme . Manifestació contra el racisme . S.O.S. RACISMES.O.S. RACISMES.O.S. RACISMES.O.S. RACISMES.O.S. RACISME
xenofòbiaxenofòbiaxenofòbiaxenofòbiaxenofòbia
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0598
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
4D
EM
OC
RÀ
CIA
: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
99Ben mirat, el racista és un ignorant respecte al que diu la ciència sobre la diver-sitat física de les persones; la qual cosa fa que, de vegades, aquesta ignorànciaactivi la seva por, que, combinada amb la infelicitat personal, fa descarregar laseva ràbia contra persones immigrants, normalment més pobres i més incapa-ces de defensar-se. En aquest sentit, hauríem d’evitar els prejudicisprejudicisprejudicisprejudicisprejudicis i tenir curatenir curatenir curatenir curatenir curadel llenguatgedel llenguatgedel llenguatgedel llenguatgedel llenguatge, , , , , ja que són dos factors que acostumen a fomentar el racisme.
· Fes l’activitat d’aprenentatge 6.
Per completar aquesta unitat pots mirar el vídeo:
Unitat 13 Viure en democràcia
Àmbit de les ciències socials i de la participació
Col·lecció:
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0599
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
U
NIT
AT
4D
EM
OC
RÀ
CIA
: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
99
prejudicisprejudicisprejudicisprejudicisprejudicis tenir curatenir curatenir curatenir curatenir curadel llenguatgedel llenguatgedel llenguatgedel llenguatgedel llenguatge
· Fes l’activitat d’aprenentatge 6.
Viure en democràcia
091-099 08 Libros Socials 24-11-06, 13:0599
PANTONE 347 CVC
100
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
4A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1
Col·loca a la taula que correspongui les aliances següents: OTAN, APEC,OTAN, APEC,OTAN, APEC,OTAN, APEC,OTAN, APEC,MERCOSUR, CEI, OUA, UE, OEA, NAFTA.MERCOSUR, CEI, OUA, UE, OEA, NAFTA.MERCOSUR, CEI, OUA, UE, OEA, NAFTA.MERCOSUR, CEI, OUA, UE, OEA, NAFTA.MERCOSUR, CEI, OUA, UE, OEA, NAFTA.
Activitat 2
Uneix amb fletxes els conceptes que es corresponguin:
Activitat 3
Escriu al costat de cada afirmació si és veritat (V)(V)(V)(V)(V) o Fals (F)(F)(F)(F)(F).
····· L’ONU va ser fundada al final de la Primera Guerra Mundial.
····· La FAO és un organisme que s’ocupa de la fam i l’alimentació.
····· L’UNESCO te cura de la gent gran.
····· L’UNICEF s’ocupa de la infància.
····· L’OMS s’ocupa de la salut.
Activitat 4
Omple els buits del text següent amb les paraules que correspongui:
L’Ajut ............................ al .......................................... (AOD) és l’ajuda econòmica que depèn directa-ment del ............................ de l’Estat i es proporciona a través de ............................ o participanten .......................................... de desenvolupament que duen a terme ............................. estatals. Aquesttipus d’ajut normalment acaba ............................ la situació dels països .......................................... , jaque els ajuts que els arriben dels països rics és en forma de ............................ que a lallarga no poden ............................ ; amb la qual cosa la seva ............................ cada cop és mésforta.
Activitat 5
Escriu al costat de cada frase la paraula pròpia de la discriminació:
a)a)a)a)a) La discriminació que pateixen els gitanos es diu que és per raó d’ .............................
b)b)b)b)b) La discriminació que pateixen molts negres es diu que és per raó de .............................
Consell europeu els seus membres són escollits
per votació popular
La Comissió europea és la màxima autoritat de la Unió
Consell de ministres executa la política comunitària
Parlament europeu és l’òrgan de decisió fonamental
ALIANCES ECONÒMIQUES ALIANCES POLÍTIQUES
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06100
Negro
100
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
4A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1
OTAN, APEC,OTAN, APEC,OTAN, APEC,OTAN, APEC,OTAN, APEC,MERCOSUR, CEI, OUA, UE, OEA, NAFTA.MERCOSUR, CEI, OUA, UE, OEA, NAFTA.MERCOSUR, CEI, OUA, UE, OEA, NAFTA.MERCOSUR, CEI, OUA, UE, OEA, NAFTA.MERCOSUR, CEI, OUA, UE, OEA, NAFTA.
Activitat 2
Activitat 3
(V)(V)(V)(V)(V) (F)(F)(F)(F)(F)
·····
·····
·····
·····
·····
Activitat 4
............................ ..........................................
............................ ............................
.......................................... ............................
............................ ..........................................
............................
............................ ............................
Activitat 5
a)a)a)a)a) ............................
b)b)b)b)b) ............................
ALIANCES ECONÒMIQUES ALIANCES POLÍTIQUES
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06100
PANTONE 347 CVC
101
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
4A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
c)c)c)c)c) La discriminació que pateixen moltes dones es diu que és per raó de.............................
d)d)d)d)d) La discriminació que pateixen molts cristians al Pakistan es diu que és perraó de ............................ .
e)e)e)e)e) La discriminació que pateixen normalment els “sense sostre” es diu queés per raó d’ .............................
Activitat 6
Posa al costat de la paraula la definició que correspongui:
····· Agrupació natural d’individus amb unes característiques pròpies
····· Acció d’exterminar
····· Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de laqual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explo-tació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física
····· Conjunt d’idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o elspatrons culturals prèviament establerts
····· Actitud dels components d’un grup ètnic de considerar llur grup superior alsaltres grups racials o culturals
····· Odi als estrangers
a)a)a)a)a) Ètnia:
b)b)b)b)b) Xenofòbia:
c)c)c)c)c) Etnocentrisme:
d)d)d)d)d) Racisme:
e)e)e)e)e) Extermini:
f)f)f)f)f) Estereotip:
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06101
Negro
101
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
4A
CT
IVIT
AT
S D
’AP
RE
NE
NTA
TG
E
c)c)c)c)c)............................
d)d)d)d)d)............................
e)e)e)e)e)............................
Activitat 6
····· Agrupació natural d’individus amb unes característiques pròpies
····· Acció d’exterminar
····· Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de laqual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explo-tació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física
····· Conjunt d’idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o elspatrons culturals prèviament establerts
····· Actitud dels components d’un grup ètnic de considerar llur grup superior alsaltres grups racials o culturals
····· Odi als estrangers
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
c)c)c)c)c)
d)d)d)d)d)
e)e)e)e)e)
f)f)f)f)f)
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06101
PANTONE 347 CVC
102
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
4A
CT
IVIT
AT
S C
OM
PL
EM
EN
TÀ
RIE
S
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Activitat 1
Cerca informació sobre l’ONG Intermón-Oxfam a l’adreça de correu electrònic iexplica:
····· Qui són.
····· On treballen.
····· Com actuen.
····· Què fomenten.
····· Què promouen.
Activitat 2
Visiona la pel·lícula Grita LibertadGrita LibertadGrita LibertadGrita LibertadGrita Libertad del director Richard Attemborough.
a) Mentre veus la pel·lícula:
1. Anota en quins anys i a quin lloc se situa.
2. Anota quines són les principals qüestions ètiques que hi apareixen.
b) Després de veure la pel·lícula:
1. Explica com descriu o tracta el tema de l’aparheid i quins són els
aspectes més crus que destacaries.
2. Assenyala quins valors pot representar el redactor Donald Woods.
3. La pel·lícula és de l’any 1987. Informa’t de la situació de Sud-Àfrica actuali compara-la amb la situació que hi havia en els anys que narra la pel·lícula.
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06102
Negro
102
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
U
NIT
AT
4A
CT
IVIT
AT
S C
OM
PL
EM
EN
TÀ
RIE
S
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Activitat 1
·····
·····
·····
·····
·····
Activitat 2
Grita LibertadGrita LibertadGrita LibertadGrita LibertadGrita Libertad
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06102
PANTONE 347 CVC
103
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 4
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
Escriu al costat de cadascuna de les sigles següents el que signifiquen:
a)a)a)a)a) OTAN:
b)b)b)b)b) CEI:
c)c)c)c)c) OEA:
d)d)d)d)d) OUA:
e)e)e)e)e) OPEP:
f)f)f)f)f) UE:
g)g)g)g)g) MERCOSUR:
Activitat 2
Digues a quina de les institucions de la Unió Europea corresponen cadascuna deles funcions escrites a continuació:
a) Té la seu a Brussel·les i s’encarrega d’elaborar les propostes d’actuació de laUE i l’execució de la política comunitària:
b) S’encarrega de l’aplicació del dret comunitari:
c) Està compost per parlamentaris escollits, pels ciutadans dels diferents paï-sos, fa la funció del control polític, i també col·labora amb el Consell en l’ela-boració de lleis:
d) És la màxima autoritat de la Unió, està compost pels caps de govern de totsels països i defineix les orientacions polítiques generals:
e) Està compost per un ministre de cada país membre i és l’òrgan de decisiófonamental:
Activitat 3
a) Explica breument què significa el dret a veto:
b) Subratlla els cinc països membres del Consell de Seguretat de l’ONU quetenen dret a veto:
Xina Gran Bretanya Rússia
Alemanya Brasil Canadà
França Itàlia EUA
Activitat 4
Emplena els buits de les frases següents que ens parlen de les ONGs:
a)a)a)a)a) Les ONGs són organismes sense ànim de ........................ .
b)b)b)b)b) Bona part del personal que treballa a les ONGs ho fan de forma .........................
c)c)c)c)c) El seu mètode de treball es fonamenta en projectes concrets de ...........................
d)d)d)d)d) Els recursos que reben són donacions ........................ i d’ ....................................... públiques.
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06103
Negro
103
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 4
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
c)c)c)c)c)
d)d)d)d)d)
e)e)e)e)e)
f)f)f)f)f)
g)g)g)g)g)
Activitat 2
Activitat 3
Xina Gran Bretanya Rússia
Alemanya Brasil Canadà
França Itàlia EUA
Activitat 4
a)a)a)a)a) ........................
b)b)b)b)b) ........................
c)c)c)c)c) ..........................
d)d)d)d)d) ........................ .......................................
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06103
PANTONE 347 CVC
104
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 4
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
e)e)e)e)e) Una d’aquestes ONGs que es dedica prioritariament al món sanitari es diu........................ ....................................... ........................ .
Activitat 5
Escriu al costat de cada frase el nom de discriminació que correspongui de lesque a continuació se’t refereixen:
econòmica, sexe, raça, malaltia, cultura
a)a)a)a)a) Hem de procurar evitar tots els malalts de la SIDA. .......................................
b)b)b)b)b) Les dones sempre han de cobrar de sou un 25 % menys que els homes.
.......................................
c)c)c)c)c) Els “sense sostre” són una càrrega per a la societat. .......................................
d)d)d)d)d) Els negres destrossen les nostres tradicions. .......................................
e)e)e)e)e) Els costums dels indis de l’Amazona són desastroses. .......................................
Activitat 6
Posa al costat de cada afirmació si es tracta de quelcom vertader (V)(V)(V)(V)(V) o fals (F)(F)(F)(F)(F):
a)a)a)a)a) L’aparheid a Sud-Àfrica significa el reconeixement de la igualtat entreblancs i negres.
b)b)b)b)b) Durant la Segona Guerra Mundial existí l’extermini nazi envers els jueus.
c)c)c)c)c) Pels anys 1960 la segregació social dels negres a EUA era molt forta.
d)d)d)d)d) Els neonazis actuals pretenen retornar a l’època de terror de Hitler.
e)e)e)e)e) Els “jeques” àrabs que viuen a la Costa del Sol amb molta freqüència sónmaltractats.
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06104
Negro
104
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 4
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
e)e)e)e)e)........................ ....................................... ........................
Activitat 5
econòmica, sexe, raça, malaltia, cultura
a)a)a)a)a) .......................................
b)b)b)b)b)
.......................................
c)c)c)c)c) .......................................
d)d)d)d)d) .......................................
e)e)e)e)e) .......................................
Activitat 6
(V)(V)(V)(V)(V) (F)(F)(F)(F)(F)
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
c)c)c)c)c)
d)d)d)d)d)
e)e)e)e)e)
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06104
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
105 SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1
Col·loca a la taula que correspongui les aliances següents: OTAN, APEC,MERCOSUR, CEI, OUA, UE, OEA, NAFTA.
Activitat 2
Uneix amb fletxes els conceptes que es corresponguin:
MERCOSUR CEI
APEC OUA
NAFTA OEA
UE OTAN
Activitat 3
Escriu al costat de cada afirmació si és veritat (V)(V)(V)(V)(V) o Fals (F)(F)(F)(F)(F).
····· L’ONU va ser fundada al final de la Primera Guerra Mundial.
····· La FAO és un organisme que s’ocupa de la fam i l’alimentació.
····· L’UNESCO te cura de la gent gran.
····· L’UNICEF s’ocupa de la infància.
····· L’OMS s’ocupa de la salut.
Activitat 4
Omple els buits del text següent per les paraules que correspongui.
L’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) és l’ajuda econòmica que depèn direc-tament del govern de l’Estat i es proporciona a través de préstecs o participanten projectes de desenvolupament que duen a terme organismes estatals. Aquesttipus d’ajut normalment acaba agreujant la situació dels països pobres , ja queels ajuts que els arriben dels països rics és en forma de préstecs que a la llargano poden pagar ; amb la qual cosa la seva dependència cada cop és més forta.
Activitat 5
Escriu al costat de cada frase la paraula pròpia de la discriminació:
a)a)a)a)a) La discriminació que pateixen els gitanos es diu que és per raó d’ètnia.
b)b)b)b)b) La discriminació que pateixen molts negres es diu que és per raó de color.
VVVVV
FFFFF
FFFFF
VVVVV
VVVVV
Consell europeu els seus membres són escollits
per votació popular
La Comissió europea és la màxima autoritat de la Unió
Consell de ministres executa la política comunitària
Parlament europeu és l’òrgan de decisió fonamental
ALIANCES ECONÒMIQUES ALIANCES POLÍTIQUES
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06105
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
105 SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Activitat 1
OTAN, APEC,MERCOSUR, CEI, OUA, UE, OEA, NAFTA.
Activitat 2
MERCOSUR CEI
APEC OUA
NAFTA OEA
UE OTAN
Activitat 3
(V)(V)(V)(V)(V) (F)(F)(F)(F)(F)
·····
·····
·····
·····
·····
Activitat 4
Oficial Desenvolupamentgovern préstecs
projectes organismesagreujant pobres
préstecspagar dependència
Activitat 5
a)a)a)a)a) ètniab)b)b)b)b) color
VVVVV
FFFFF
FFFFF
VVVVV
VVVVV
Consell europeu els seus membres són escollits
per votació popular
La Comissió europea és la màxima autoritat de la Unió
Consell de ministres executa la política comunitària
Parlament europeu és l’òrgan de decisió fonamental
ALIANCES ECONÒMIQUES ALIANCES POLÍTIQUES
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06105
PANTONE 347 CVC
106
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
c)c)c)c)c) La discriminació que pateixen moltes dones es diu que és per raó de sexe.
d)d)d)d)d) La discriminació que pateixen molts cristians al Pakistan es diu que és perraó de religió.
e)e)e)e)e) La discriminació que pateixen normalment els “sense sostre” es diu queés per raó d’economia.
Activitat 6
Posa al costat de la paraula la definició que li correspongui:
····· Agrupació natural d’individus amb unes característiques pròpies
····· Acció d’exterminar
····· Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de laqual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explo-tació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física
····· Conjunt d’idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o elspatrons culturals prèviament establerts
····· Actitud dels components d’un grup ètnic de considerar llur grup superior alsaltres grups racials o culturals
····· Odi als estrangers
a)a)a)a)a) Ètnia: Agrupació natural d’individus amb unes característiques pròpies
b)b)b)b)b) Xenofòbia: Odi als estrangers
c)c)c)c)c) Etnocentrisme: Actitud dels components d’un grup ètnic de considerar llurgrup superior als altres grups racials o culturals
d)d)d)d)d) Racisme: Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i envirtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotme-ses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física
e)e)e)e)e) Extermini: Acció d’exterminar
f)f)f)f)f) Estereotip: Conjunt d’idees que un grup o una societat obté a partir de lesnormes o els patrons culturals prèviament establerts
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06106
Negro
106
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
c)c)c)c)c) sexed)d)d)d)d)
religióe)e)e)e)e)
economia
Activitat 6
····· Agrupació natural d’individus amb unes característiques pròpies
····· Acció d’exterminar
····· Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de laqual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explo-tació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física
····· Conjunt d’idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o elspatrons culturals prèviament establerts
····· Actitud dels components d’un grup ètnic de considerar llur grup superior alsaltres grups racials o culturals
····· Odi als estrangers
a)a)a)a)a) Agrupació natural d’individus amb unes característiques pròpies
b)b)b)b)b) Odi als estrangers
c)c)c)c)c) Actitud dels components d’un grup ètnic de considerar llurgrup superior als altres grups racials o culturals
d)d)d)d)d) Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i envirtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotme-ses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física
e)e)e)e)e) Acció d’exterminar
f)f)f)f)f) Conjunt d’idees que un grup o una societat obté a partir de lesnormes o els patrons culturals prèviament establerts
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06106
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
107SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
Escriu al costat de cadascuna de les sigles següents el que signifiquen:
a)a)a)a)a) OTAN: Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord
b)b)b)b)b) CEI: Comunitat d’Estats Independents
c)c)c)c)c) OEA: Organització d’Estats Americans
d)d)d)d)d) OUA: Organització per a la Unitat Africana
e)e)e)e)e) OPEP: Organització de Països Exportadors de Petroli
f)f)f)f)f) UE: Unió Europea
g)g)g)g)g) MERCOSUR: Mercat Comú del Con Sud
Activitat 2
Digues a quina de les institucions de la Unió Europea corresponen cadascuna deles funcions escrites a continuació:
a) Té la seu a Brussel·les i s’encarrega d’elaborar les propostes d’actuació de laUE i l’execució de la política comunitària: La Comissió.
b) S’encarrega de l’aplicació del dret comunitari: El Tribunal de Justícia.c) Està compost per parlamentaris escollits, pels ciutadans dels diferents paï-
sos, fa la funció del control polític, i també col·labora amb el Consell en l’ela-boració de lleis: El Parlament Europeu.
d) És la màxima autoritat de la Unió, està compost pels caps de govern de totsels països i defineix les orientacions polítiques generals: El Consell Europeu.
e) Està compost per un ministre de cada país membre i és l’òrgan de decisiófonamental: El Consell de Ministres.
Activitat 3
a) Explica breument què significa el dret a veto: És el dret que tenen actual-ment cinc països membres del consell de Seguretat de la ONU amb el qualpoden vedar els acords que hagi pres aquesta organització.b) Subratlla els cinc països membres del Consell de Seguretat de l’ONU quetenen dret a veto:
Xina Gran Bretanya Rússia
Alemanya Brasil Canadà
França Itàlia EUA
Activitat 4
Emplena els buits de les frases següents que ens parlen de les ONGs:
a)a)a)a)a) Les ONGs són organismes sense ànim de lucre.
b)b)b)b)b) Bona part del personal que treballa a les ONGs ho fan de forma voluntària.
c)c)c)c)c) El seu mètode de treball es fonamenta en projectes concrets de cooperació.
d)d)d)d)d) Els recursos que reben són donacions particulars i d’institucions públiques.
e)e)e)e)e) Una d’aquestes ONGs que es dedica prioritariament al món sanitari es diuMetges Sense Fronteres.
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06107
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
107SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Activitat 1
a)a)a)a)a) Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord
b)b)b)b)b) Comunitat d’Estats Independents
c)c)c)c)c) Organització d’Estats Americans
d)d)d)d)d) Organització per a la Unitat Africana
e)e)e)e)e) Organització de Països Exportadors de Petroli
f)f)f)f)f) Unió Europea
g)g)g)g)g) Mercat Comú del Con Sud
Activitat 2
La Comissió. El Tribunal de Justícia.
El Parlament Europeu.
El Consell Europeu.
El Consell de Ministres.
Activitat 3
És el dret que tenen actual-ment cinc països membres del consell de Seguretat de la ONU amb el qualpoden vedar els acords que hagi pres aquesta organització.
Xina Gran Bretanya Rússia
Alemanya Brasil Canadà
França Itàlia EUA
Activitat 4
a)a)a)a)a) lucre
b)b)b)b)b) voluntària
c)c)c)c)c) cooperació
d)d)d)d)d) particulars institucions
e)e)e)e)e)Metges Sense Fronteres
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06107
PANTONE 347 CVC
108
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Activitat 5
Escriu al costat de cada frase el nom de discriminació que correspongui de lesque a continuació se’t refereixen:
econòmica, sexe, raça, malaltia, cultura
a)a)a)a)a) Hem de procurar evitar tots els malalts de la SIDA. malaltia
b)b)b)b)b) Les dones sempre han de cobrar de sou un 25 % menys que els homes.
sexe
c)c)c)c)c) Els “sense sostre” són una càrrega per a la societat. econòmic
d)d)d)d)d) Els negres destrossen les nostres tradicions. raça
e)e)e)e)e) Els costums dels indis de l’Amazona són desastroses. cultura
Activitat 6
Posa al costat de cada afirmació si es tracta de quelcom vertader (V)(V)(V)(V)(V) o fals (F)(F)(F)(F)(F):
a)a)a)a)a) L’aparheid a Sud-Àfrica significa el reconeixement de la igualtat entreblancs i negres.
b)b)b)b)b) Durant la Segona Guerra Mundial existí l’extermini nazi envers els jueus.
c)c)c)c)c) Pels anys 1960 la segregació social dels negres a EUA era molt forta.
d)d)d)d)d) Els neonazis actuals pretenen retornar a l’època de terror de Hitler.
e)e)e)e)e) Els “jeques” àrabs que viuen a la Costa del Sol amb molta freqüència sónmaltractats.
VVVVV
FFFFF
FFFFF
VVVVV
VVVVV
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06108
Negro
108
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 4
SO
LU
CIO
NS
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
Activitat 5
econòmica, sexe, raça, malaltia, cultura
a)a)a)a)a) malaltia
b)b)b)b)b)
sexe
c)c)c)c)c) econòmic
d)d)d)d)d) raça
e)e)e)e)e) cultura
Activitat 6
(V)(V)(V)(V)(V) (F)(F)(F)(F)(F)
a)a)a)a)a)
b)b)b)b)b)
c)c)c)c)c)
d)d)d)d)d)
e)e)e)e)e)
VVVVV
FFFFF
FFFFF
VVVVV
VVVVV
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06108
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 4
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
109109
DE
MO
CR
ÀC
IA: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓD
EM
OC
RÀ
CIA
: JU
ST
ÍCIA
I P
AR
TIC
IPA
CIÓ
DE
MO
CR
ÀC
IA: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓD
EM
OC
RÀ
CIA
: JU
ST
ÍCIA
I P
AR
TIC
IPA
CIÓ
DE
MO
CR
ÀC
IA: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
com
ho
só
nco
m h
o s
ón
com
ho
só
nco
m h
o s
ón
com
ho
só
n
CU
LT
UR
AL
SC
UL
TU
RA
LS
CU
LT
UR
AL
SC
UL
TU
RA
LS
CU
LT
UR
AL
S
LA
UN
IÓ E
UR
OP
EA
LA
UN
IÓ E
UR
OP
EA
LA
UN
IÓ E
UR
OP
EA
LA
UN
IÓ E
UR
OP
EA
LA
UN
IÓ E
UR
OP
EA
(UE
)(U
E)
(UE
)(U
E)
(UE
)
EL CONSELL EUROPEU EL CONSELL EUROPEU EL CONSELL EUROPEU EL CONSELL EUROPEU EL CONSELL EUROPEU
estr
uct
ura
da
enes
tru
ctu
rad
a en
estr
uct
ura
da
enes
tru
ctu
rad
a en
estr
uct
ura
da
en
a tr
avés
de
a tr
avés
de
a tr
avés
de
a tr
avés
de
a tr
avés
de
per
evi
tar
per
evi
tar
per
evi
tar
per
evi
tar
per
evi
tar
LE
S O
RG
AN
ITZ
AC
ION
S S
UP
RA
NA
CIO
NA
LS
LE
S O
RG
AN
ITZ
AC
ION
S S
UP
RA
NA
CIO
NA
LS
LE
S O
RG
AN
ITZ
AC
ION
S S
UP
RA
NA
CIO
NA
LS
LE
S O
RG
AN
ITZ
AC
ION
S S
UP
RA
NA
CIO
NA
LS
LE
S O
RG
AN
ITZ
AC
ION
S S
UP
RA
NA
CIO
NA
LS
LE
S A
LIA
NC
ES
LE
S A
LIA
NC
ES
LE
S A
LIA
NC
ES
LE
S A
LIA
NC
ES
LE
S A
LIA
NC
ES
GE
OP
OL
ÍTIQ
UE
SG
EO
PO
LÍT
IQU
ES
GE
OP
OL
ÍTIQ
UE
SG
EO
PO
LÍT
IQU
ES
GE
OP
OL
ÍTIQ
UE
SE
CO
NÒ
MIQ
UE
SE
CO
NÒ
MIQ
UE
SE
CO
NÒ
MIQ
UE
SE
CO
NÒ
MIQ
UE
SE
CO
NÒ
MIQ
UE
S
<
LA
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
LA
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
LA
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
LA
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
LA
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
DE
LE
S N
AC
ION
SD
E L
ES
NA
CIO
NS
DE
LE
S N
AC
ION
SD
E L
ES
NA
CIO
NS
DE
LE
S N
AC
ION
SU
NID
ES
(O
NU
)U
NID
ES
(O
NU
)U
NID
ES
(O
NU
)U
NID
ES
(O
NU
)U
NID
ES
(O
NU
)
esp
ecia
lmen
tes
pec
ialm
ent
esp
ecia
lmen
tes
pec
ialm
ent
esp
ecia
lmen
t
EL CONSELL DE MINISTRES EL CONSELL DE MINISTRES EL CONSELL DE MINISTRES EL CONSELL DE MINISTRES EL CONSELL DE MINISTRES
LA COMISSIÓ LA COMISSIÓ LA COMISSIÓ LA COMISSIÓ LA COMISSIÓ
EL PARLAMENT EUROPEU EL PARLAMENT EUROPEU EL PARLAMENT EUROPEU EL PARLAMENT EUROPEU EL PARLAMENT EUROPEU
EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA
LA FAO LA FAO LA FAO LA FAO LA FAOamb
org
anit
zaci
on
s co
mam
b o
rgan
itza
cio
ns
com
amb
org
anit
zaci
on
s co
mam
b o
rgan
itza
cio
ns
com
amb
org
anit
zaci
on
s co
m
UNICEF UNICEF UNICEF UNICEF UNICEF
UNESCO UNESCO UNESCO UNESCO UNESCO
OMS OMS OMS OMS OMS
ACNUR ACNUR ACNUR ACNUR ACNUR
UNEPA UNEPA UNEPA UNEPA UNEPA
LA
CO
OP
ER
AC
IÓL
A C
OO
PE
RA
CIÓ
LA
CO
OP
ER
AC
IÓL
A C
OO
PE
RA
CIÓ
LA
CO
OP
ER
AC
IÓL
A S
OL
IDA
RIT
AT
LA
SO
LID
AR
ITA
TL
A S
OL
IDA
RIT
AT
LA
SO
LID
AR
ITA
TL
A S
OL
IDA
RIT
AT
LA
CO
OP
ER
AC
IÓL
A C
OO
PE
RA
CIÓ
LA
CO
OP
ER
AC
IÓL
A C
OO
PE
RA
CIÓ
LA
CO
OP
ER
AC
IÓG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
GO
VE
RN
AM
EN
TA
LG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
GO
VE
RN
AM
EN
TA
LG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
BIL
AT
ER
AL
BIL
AT
ER
AL
BIL
AT
ER
AL
BIL
AT
ER
AL
BIL
AT
ER
AL
LLLL LA
CO
OP
ER
AC
IÓA
CO
OP
ER
AC
IÓA
CO
OP
ER
AC
IÓA
CO
OP
ER
AC
IÓA
CO
OP
ER
AC
IÓG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
GO
VE
RN
AM
EN
TA
LG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
GO
VE
RN
AM
EN
TA
LG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
MU
LT
ILA
TE
RA
LM
UL
TIL
AT
ER
AL
MU
LT
ILA
TE
RA
LM
UL
TIL
AT
ER
AL
MU
LT
ILA
TE
RA
L
LA
CO
OP
ER
AC
IÓ N
OL
A C
OO
PE
RA
CIÓ
NO
LA
CO
OP
ER
AC
IÓ N
OL
A C
OO
PE
RA
CIÓ
NO
LA
CO
OP
ER
AC
IÓ N
OG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
GO
VE
RN
AM
EN
TA
LG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
GO
VE
RN
AM
EN
TA
LG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
(ON
G)
(ON
G)
(ON
G)
(ON
G)
(ON
G)
com
com
com
com
com
qu
e es
qu
e es
qu
e es
qu
e es
qu
e es
dó
na
entr
ed
ón
a en
tre
dó
na
entr
ed
ón
a en
tre
dó
na
entr
eca
nal
itza
da
aca
nal
itza
da
aca
nal
itza
da
aca
nal
itza
da
aca
nal
itza
da
atr
avés
de
trav
és d
etr
avés
de
trav
és d
etr
avés
de
són
són
són
són
són
DOS ESTATS DOS ESTATS DOS ESTATS DOS ESTATS DOS ESTATS
<<<< < O
RG
AN
ISM
ES
OR
GA
NIS
ME
SO
RG
AN
ISM
ES
OR
GA
NIS
ME
SO
RG
AN
ISM
ES
SE
NS
E À
NIM
SE
NS
E À
NIM
SE
NS
E À
NIM
SE
NS
E À
NIM
SE
NS
E À
NIM
DE
LU
CR
ED
E L
UC
RE
DE
LU
CR
ED
E L
UC
RE
DE
LU
CR
E
qu
e tr
ebal
len
en
qu
e tr
ebal
len
en
qu
e tr
ebal
len
en
qu
e tr
ebal
len
en
qu
e tr
ebal
len
en
PR
OJ
EC
TE
SP
RO
JE
CT
ES
PR
OJ
EC
TE
SP
RO
JE
CT
ES
PR
OJ
EC
TE
SC
ON
CR
ET
S D
EC
ON
CR
ET
S D
EC
ON
CR
ET
S D
EC
ON
CR
ET
S D
EC
ON
CR
ET
S D
EC
OO
PE
RA
CIÓ
CO
OP
ER
AC
IÓC
OO
PE
RA
CIÓ
CO
OP
ER
AC
IÓC
OO
PE
RA
CIÓ
LE
S D
ES
IGU
AL
TA
TS
LE
S D
ES
IGU
AL
TA
TS
LE
S D
ES
IGU
AL
TA
TS
LE
S D
ES
IGU
AL
TA
TS
LE
S D
ES
IGU
AL
TA
TS
LA
MA
RG
INA
CIÓ
LA
MA
RG
INA
CIÓ
LA
MA
RG
INA
CIÓ
LA
MA
RG
INA
CIÓ
LA
MA
RG
INA
CIÓ
GRUPS MINORITARIS GRUPS MINORITARIS GRUPS MINORITARIS GRUPS MINORITARIS GRUPS MINORITARIS
IMMIGRANTS IMMIGRANTS IMMIGRANTS IMMIGRANTS IMMIGRANTS
LES DONES LES DONES LES DONES LES DONES LES DONES
ELS JOVES SENSE FEINA ELS JOVES SENSE FEINA ELS JOVES SENSE FEINA ELS JOVES SENSE FEINA ELS JOVES SENSE FEINA
EELS MALALTS DE SIDA EELS MALALTS DE SIDA EELS MALALTS DE SIDA EELS MALALTS DE SIDA EELS MALALTS DE SIDA
qu
e p
atei
xen
act
ual
men
tq
ue
pat
eixe
n a
ctu
alm
ent
qu
e p
atei
xen
act
ual
men
tq
ue
pat
eixe
n a
ctu
alm
ent
qu
e p
atei
xen
act
ual
men
t
ELS SENSE SOSTRE ELS SENSE SOSTRE ELS SENSE SOSTRE ELS SENSE SOSTRE ELS SENSE SOSTRE
gen
erad
es p
erg
ener
ades
per
gen
erad
es p
erg
ener
ades
per
gen
erad
es p
er
EL
RA
CIS
ME
EL
RA
CIS
ME
EL
RA
CIS
ME
EL
RA
CIS
ME
EL
RA
CIS
ME
LA X
EN
OFÒ
BIA
LA X
EN
OFÒ
BIA
LA X
EN
OFÒ
BIA
LA X
EN
OFÒ
BIA
LA X
EN
OFÒ
BIA
com
aco
m a
com
aco
m a
com
am
anif
esta
ció
de
man
ifes
taci
ó d
em
anif
esta
ció
de
man
ifes
taci
ó d
em
anif
esta
ció
de
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06109
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
. VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA
UN
ITA
T 4
QU
È H
AS
TR
EB
AL
LA
T?
109109
DE
MO
CR
ÀC
IA: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓD
EM
OC
RÀ
CIA
: JU
ST
ÍCIA
I P
AR
TIC
IPA
CIÓ
DE
MO
CR
ÀC
IA: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓD
EM
OC
RÀ
CIA
: JU
ST
ÍCIA
I P
AR
TIC
IPA
CIÓ
DE
MO
CR
ÀC
IA: J
US
TÍC
IA I
PA
RT
ICIP
AC
IÓ
com
ho
só
nco
m h
o s
ón
com
ho
só
nco
m h
o s
ón
com
ho
só
n
CU
LT
UR
AL
SC
UL
TU
RA
LS
CU
LT
UR
AL
SC
UL
TU
RA
LS
CU
LT
UR
AL
S
LA
UN
IÓ E
UR
OP
EA
LA
UN
IÓ E
UR
OP
EA
LA
UN
IÓ E
UR
OP
EA
LA
UN
IÓ E
UR
OP
EA
LA
UN
IÓ E
UR
OP
EA
(UE
)(U
E)
(UE
)(U
E)
(UE
)
EL CONSELL EUROPEU EL CONSELL EUROPEU EL CONSELL EUROPEU EL CONSELL EUROPEU EL CONSELL EUROPEU
estr
uct
ura
da
enes
tru
ctu
rad
a en
estr
uct
ura
da
enes
tru
ctu
rad
a en
estr
uct
ura
da
en
a tr
avés
de
a tr
avés
de
a tr
avés
de
a tr
avés
de
a tr
avés
de
per
evi
tar
per
evi
tar
per
evi
tar
per
evi
tar
per
evi
tar
LE
S O
RG
AN
ITZ
AC
ION
S S
UP
RA
NA
CIO
NA
LS
LE
S O
RG
AN
ITZ
AC
ION
S S
UP
RA
NA
CIO
NA
LS
LE
S O
RG
AN
ITZ
AC
ION
S S
UP
RA
NA
CIO
NA
LS
LE
S O
RG
AN
ITZ
AC
ION
S S
UP
RA
NA
CIO
NA
LS
LE
S O
RG
AN
ITZ
AC
ION
S S
UP
RA
NA
CIO
NA
LS
LE
S A
LIA
NC
ES
LE
S A
LIA
NC
ES
LE
S A
LIA
NC
ES
LE
S A
LIA
NC
ES
LE
S A
LIA
NC
ES
GE
OP
OL
ÍTIQ
UE
SG
EO
PO
LÍT
IQU
ES
GE
OP
OL
ÍTIQ
UE
SG
EO
PO
LÍT
IQU
ES
GE
OP
OL
ÍTIQ
UE
SE
CO
NÒ
MIQ
UE
SE
CO
NÒ
MIQ
UE
SE
CO
NÒ
MIQ
UE
SE
CO
NÒ
MIQ
UE
SE
CO
NÒ
MIQ
UE
S
LA
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
LA
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
LA
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
LA
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
LA
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
DE
LE
S N
AC
ION
SD
E L
ES
NA
CIO
NS
DE
LE
S N
AC
ION
SD
E L
ES
NA
CIO
NS
DE
LE
S N
AC
ION
SU
NID
ES
(O
NU
)U
NID
ES
(O
NU
)U
NID
ES
(O
NU
)U
NID
ES
(O
NU
)U
NID
ES
(O
NU
)
esp
ecia
lmen
tes
pec
ialm
ent
esp
ecia
lmen
tes
pec
ialm
ent
esp
ecia
lmen
t
EL CONSELL DE MINISTRES EL CONSELL DE MINISTRES EL CONSELL DE MINISTRES EL CONSELL DE MINISTRES EL CONSELL DE MINISTRES
LA COMISSIÓ LA COMISSIÓ LA COMISSIÓ LA COMISSIÓ LA COMISSIÓ
EL PARLAMENT EUROPEU EL PARLAMENT EUROPEU EL PARLAMENT EUROPEU EL PARLAMENT EUROPEU EL PARLAMENT EUROPEU
EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA
LA FAO LA FAO LA FAO LA FAO LA FAOamb
org
anit
zaci
on
s co
mam
b o
rgan
itza
cio
ns
com
amb
org
anit
zaci
on
s co
mam
b o
rgan
itza
cio
ns
com
amb
org
anit
zaci
on
s co
m
UNICEF UNICEF UNICEF UNICEF UNICEF
UNESCO UNESCO UNESCO UNESCO UNESCO
OMS OMS OMS OMS OMS
ACNUR ACNUR ACNUR ACNUR ACNUR
UNEPA UNEPA UNEPA UNEPA UNEPA
LA
CO
OP
ER
AC
IÓL
A C
OO
PE
RA
CIÓ
LA
CO
OP
ER
AC
IÓL
A C
OO
PE
RA
CIÓ
LA
CO
OP
ER
AC
IÓL
A S
OL
IDA
RIT
AT
LA
SO
LID
AR
ITA
TL
A S
OL
IDA
RIT
AT
LA
SO
LID
AR
ITA
TL
A S
OL
IDA
RIT
AT
LA
CO
OP
ER
AC
IÓL
A C
OO
PE
RA
CIÓ
LA
CO
OP
ER
AC
IÓL
A C
OO
PE
RA
CIÓ
LA
CO
OP
ER
AC
IÓG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
GO
VE
RN
AM
EN
TA
LG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
GO
VE
RN
AM
EN
TA
LG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
BIL
AT
ER
AL
BIL
AT
ER
AL
BIL
AT
ER
AL
BIL
AT
ER
AL
BIL
AT
ER
AL
LLLL LA
CO
OP
ER
AC
IÓA
CO
OP
ER
AC
IÓA
CO
OP
ER
AC
IÓA
CO
OP
ER
AC
IÓA
CO
OP
ER
AC
IÓG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
GO
VE
RN
AM
EN
TA
LG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
GO
VE
RN
AM
EN
TA
LG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
MU
LT
ILA
TE
RA
LM
UL
TIL
AT
ER
AL
MU
LT
ILA
TE
RA
LM
UL
TIL
AT
ER
AL
MU
LT
ILA
TE
RA
L
LA
CO
OP
ER
AC
IÓ N
OL
A C
OO
PE
RA
CIÓ
NO
LA
CO
OP
ER
AC
IÓ N
OL
A C
OO
PE
RA
CIÓ
NO
LA
CO
OP
ER
AC
IÓ N
OG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
GO
VE
RN
AM
EN
TA
LG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
GO
VE
RN
AM
EN
TA
LG
OV
ER
NA
ME
NT
AL
(ON
G)
(ON
G)
(ON
G)
(ON
G)
(ON
G)
com
com
com
com
com
qu
e es
qu
e es
qu
e es
qu
e es
qu
e es
dó
na
entr
ed
ón
a en
tre
dó
na
entr
ed
ón
a en
tre
dó
na
entr
eca
nal
itza
da
aca
nal
itza
da
aca
nal
itza
da
aca
nal
itza
da
aca
nal
itza
da
atr
avés
de
trav
és d
etr
avés
de
trav
és d
etr
avés
de
són
són
són
són
són
DOS ESTATS DOS ESTATS DOS ESTATS DOS ESTATS DOS ESTATS
OR
GA
NIS
ME
SO
RG
AN
ISM
ES
OR
GA
NIS
ME
SO
RG
AN
ISM
ES
OR
GA
NIS
ME
SS
EN
SE
ÀN
IMS
EN
SE
ÀN
IMS
EN
SE
ÀN
IMS
EN
SE
ÀN
IMS
EN
SE
ÀN
IMD
E L
UC
RE
DE
LU
CR
ED
E L
UC
RE
DE
LU
CR
ED
E L
UC
RE
qu
e tr
ebal
len
en
qu
e tr
ebal
len
en
qu
e tr
ebal
len
en
qu
e tr
ebal
len
en
qu
e tr
ebal
len
en
PR
OJ
EC
TE
SP
RO
JE
CT
ES
PR
OJ
EC
TE
SP
RO
JE
CT
ES
PR
OJ
EC
TE
SC
ON
CR
ET
S D
EC
ON
CR
ET
S D
EC
ON
CR
ET
S D
EC
ON
CR
ET
S D
EC
ON
CR
ET
S D
EC
OO
PE
RA
CIÓ
CO
OP
ER
AC
IÓC
OO
PE
RA
CIÓ
CO
OP
ER
AC
IÓC
OO
PE
RA
CIÓ
LE
S D
ES
IGU
AL
TA
TS
LE
S D
ES
IGU
AL
TA
TS
LE
S D
ES
IGU
AL
TA
TS
LE
S D
ES
IGU
AL
TA
TS
LE
S D
ES
IGU
AL
TA
TS
LA
MA
RG
INA
CIÓ
LA
MA
RG
INA
CIÓ
LA
MA
RG
INA
CIÓ
LA
MA
RG
INA
CIÓ
LA
MA
RG
INA
CIÓ
GRUPS MINORITARIS GRUPS MINORITARIS GRUPS MINORITARIS GRUPS MINORITARIS GRUPS MINORITARIS
IMMIGRANTS IMMIGRANTS IMMIGRANTS IMMIGRANTS IMMIGRANTS
LES DONES LES DONES LES DONES LES DONES LES DONES
ELS JOVES SENSE FEINA ELS JOVES SENSE FEINA ELS JOVES SENSE FEINA ELS JOVES SENSE FEINA ELS JOVES SENSE FEINA
EELS MALALTS DE SIDA EELS MALALTS DE SIDA EELS MALALTS DE SIDA EELS MALALTS DE SIDA EELS MALALTS DE SIDA
qu
e p
atei
xen
act
ual
men
tq
ue
pat
eixe
n a
ctu
alm
ent
qu
e p
atei
xen
act
ual
men
tq
ue
pat
eixe
n a
ctu
alm
ent
qu
e p
atei
xen
act
ual
men
t
ELS SENSE SOSTRE ELS SENSE SOSTRE ELS SENSE SOSTRE ELS SENSE SOSTRE ELS SENSE SOSTRE
gen
erad
es p
erg
ener
ades
per
gen
erad
es p
erg
ener
ades
per
gen
erad
es p
er
EL
RA
CIS
ME
EL
RA
CIS
ME
EL
RA
CIS
ME
EL
RA
CIS
ME
EL
RA
CIS
ME
LA X
EN
OFÒ
BIA
LA X
EN
OFÒ
BIA
LA X
EN
OFÒ
BIA
LA X
EN
OFÒ
BIA
LA X
EN
OFÒ
BIA
com
aco
m a
com
aco
m a
com
am
anif
esta
ció
de
man
ifes
taci
ó d
em
anif
esta
ció
de
man
ifes
taci
ó d
em
anif
esta
ció
de
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06109
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 4
CO
M H
O P
OR
TO
?
110
comho porto?
QUADRE D’AUTOAVALUACIÓ
En acabar la unitat Sí No A mitges Activitat Activitats Activitats
sóc capaç de: d’aprenentatge complementàries d’avaluació
en què ho has en què ho has en què ho
treballat treballat has treballat
Conèixer les principals aliances
a nivell mundial. 1 1
Conèixer el funcionament de l’UE. 2 2
Saber què és l’ONU
i els seus organismes principals. 3 3
Identificar els tipus de cooperació
més importants. 4 1 4
Identificar les desigualtats
i marginació en l’actualitat. 5 5
Definir el racisme
i les seves característiques. 6 2 6
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06110
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
8. V
IUR
E E
N D
EM
OC
RÀ
CIA
UN
ITA
T 4
CO
M H
O P
OR
TO
?
110
comho porto?
QUADRE D’AUTOAVALUACIÓ
Sí No A mitges Activitat Activitats Activitats
d’aprenentatge complementàries d’avaluació
en què ho has en què ho has en què ho
treballat treballat has treballat
100-110 08 Libros Socials 24-11-06, 13:06110
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
9. V
IATJ
AR
PE
R C
ATA
LUN
YA
P
UN
T D
’AR
RIB
AD
AA
CT
IVIT
AT
S D
’AV
AL
UA
CIÓ
DE
L M
ÒD
UL
111
Activitat 2
Escriu al costat de cada una de les afirmacions següents si és vertadera (V)(V)(V)(V)(V) ofalsa (F)(F)(F)(F)(F):
• El matrimoni és un valor indiscutible arreu del món.
• La pau positiva consisteix en afavorir tot allò necessari per a viure en dig-nitat totes les persones.
• És una acció solidària el fet que un empresari doni feina a un immigrantamb la condició que no el denunciï per un robatori que ha comès.
• El Parlament és l’encarregat de legislar.
• La crítica constructiva pretén arribar a acords en temes o qüestions fona-mentals.
• La desigualtat entre home i dona és per raó d’economia.
• Assassinar una persona té o pot tenir una pena legal i moral.
Activitat 3
Subratlla la resposta que creguis correcta d’entre les dues que se’t donen:
a)a)a)a)a) 1. Les juntes de defensa es van reunir a Cadis el 1812.
2. Les juntes de defensa es van reunir a Sevilla el 1832.
b)b)b)b)b) 1. La Constitució de 1845 ampliava la participació política a tothom.
2. La Constitució de 1845 restringia la participació política a una mino-ria.
c)c)c)c)c) 1. L’Estat espanyol és una Monarquia parlamentària.
2. L’Estat espanyol és una república presidencialista.
d)d)d)d)d) 1. La Constitució de 1931 de la II República espanyola reconeixia per pri-mer cop el vot de les dones a Espanya.
2. La Constitució de 1931 de la II República espanyola reconeixia per pri-mer cop el vot als 18 anys.
e)e)e)e)e) 1. La Constitució actual va ser aprovada per referèndum popular el 6 dedesembre de 1978.
2. La Constitució actual va ser aprovada pel govern el 6 de desembre de1978.
PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL
Activitat 1
Uneix amb fletxes els conceptes que es corresponguin:
Sufragi universal per al Congrés i el Senat a nivell d’Estat
Poder executiu que el mercat ho reguli tot
Eleccions generals defensa la igualtat home-dona
Liberalisme dret a vot pels majors d’edat
Feminisme Governa
111-116 08 Libros Socials 24-11-06, 13:08111
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
9. V
IATJ
AR
PE
R C
ATA
LUN
YA
P
UN
T D
’AR
RIB
AD
AA
CT
IVIT
AT
S D
’AV
AL
UA
CIÓ
DE
L M
ÒD
UL
111
Activitat 2
(V)(V)(V)(V)(V)(F)(F)(F)(F)(F)
•
•
•
•
•
•
•
Activitat 3
a)a)a)a)a) 1.
2.
b)b)b)b)b) 1.
2.
c)c)c)c)c) 1.
2.
d)d)d)d)d) 1.
2.
e)e)e)e)e) 1.
2.
PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL
Activitat 1
111-116 08 Libros Socials 24-11-06, 13:08111
PANTONE 347 CVC
112
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
9. V
IATJ
AR
PE
R C
ATA
LUN
YA
P
UN
T D
’AR
RIB
AD
AA
CT
IVIT
AT
S D
’AV
AL
UA
CIÓ
DE
L M
ÒD
UL
f)f)f)f)f) 1. Els orígens democràtics a Catalunya cal cercar-los al segle XX.
2. Els orígens democràtics a Catalunya cal cercar-los a l‘edat mitjana.
g)g)g)g)g) 1. L’Estatut de 1979 defineix com a òrgan de govern de Catalunya la Ge-neralitat.
2. L’Estatut de 1979 defineix com a òrgan de govern de Catalunya el Par-lament.
Activitat 4
Escriu al costat de cadascuna de les afirmacions següents la paraula o expressióque correspongui de les escrites a continuació:
Aliança geopolítica Cooperació governamentalAliança econòmica Cooperació no governamentalONU MarginacióRacisme
1.1.1.1.1. Persecució dels gitanos:
2.2.2.2.2. L’Ajut Oficial al Desenvolupament:
3.3.3.3.3. La Lliga Àrab:
4.4.4.4.4. Amnistia Internacional:
5.5.5.5.5. L’Organització Mundial de la Salut:
6.6.6.6.6. MERCOSUR:
7.7.7.7.7. Un malalt de la SIDA:
Activitat 5
Omple els buits de les frases amb la paraula que li correspongui de les de la llistasegüent:
Totalitària DesequilibrisGenerals UniversalPopular Poble
• Democràcia vol dir “govern del ........................”.
• Dos dels fonaments principals de la democràcia són la sobirania ........................ i elsufragi ........................ .
• Les eleccions de les Corts a Espanya són conegudes també com a eleccions........................ .
• El Feixisme és una ideologia .................................... .
• L’Ecologisme es va iniciar per causa dels .................................... que s’estaven comen-çant a produir al Planeta.
Activitat 6
Substitueix la paraula subratllada errònia per la paraula correcta:
• La Constitució de 1812, inspirada en un model liberal, preveu la fusió(..............................) de poders.
• El projecte de Constitució de la I República de l’any 1873 era de caire centra-lista (..............................).
111-116 08 Libros Socials 24-11-06, 13:08112
Negro
112
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
9. V
IATJ
AR
PE
R C
ATA
LUN
YA
P
UN
T D
’AR
RIB
AD
AA
CT
IVIT
AT
S D
’AV
AL
UA
CIÓ
DE
L M
ÒD
UL
f)f)f)f)f) 1.
2.
g)g)g)g)g) 1.
2.
Activitat 4
Aliança geopolítica Cooperació governamentalAliança econòmica Cooperació no governamentalONU MarginacióRacisme
1.1.1.1.1.
2.2.2.2.2.
3.3.3.3.3.
4.4.4.4.4.
5.5.5.5.5.
6.6.6.6.6.
7.7.7.7.7.
Activitat 5
Totalitària DesequilibrisGenerals UniversalPopular Poble
• ........................
• ........................
........................
•........................
• ....................................
• ....................................
Activitat 6
•(..............................)
•(..............................)
111-116 08 Libros Socials 24-11-06, 13:08112
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
9. V
IATJ
AR
PE
R C
ATA
LUN
YA
P
UN
T D
’AR
RIB
AD
AA
CT
IVIT
AT
S D
’AV
AL
UA
CIÓ
DE
L M
ÒD
UL
113• Segons la Constitució de 1931, l’Estat es definia com a catòlic (..............................).
• Segons la Constitució de 1978, Espanya és una monarquia presidencialista(..........................................).
• Els tres poders fonamentals, segons la Constitució de 1978, són el Legisla-tiu, l’Executiu i el Controlador (..................................).
• Els orígens democràtics de Catalunya cal cercar-los a l’edat mitjana en lestres institucions següents: les Corts, la Generalitat i els Consells Consultius(..............................).
• La Mancomunitat era la federació dels quatre Ajuntaments (..............................)pro-vincials.
• Segons l’Estatut de 1979, la Generalitat està constituïda pel Senat(......................................) de Catalunya, el Consell executiu o Govern i el Conseller enCap (......................................) de la Generalitat.
Activitat 7
Escriu dins la taula, a la columna que correspongui, els grups, entitats o associ-acions escrits a continuació:
Organització de l’Atlàntic Nord (OTAN)
Organització d’Estats Americans (OEA)
Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP)
Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO)
Associació del lliure canvi d’Amèrica del Nord (NAFTA)
Comunitat d’Estats Independents (CEI)
Mercat comú del Con Sud (MERCOSUR)
Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura(UNESCO)
Organització Mundial de la Salut (OMS)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)
Organització per a la Unitat d’Àfrica (OUA)
Organització de les Nacions Unides per a la infància (UNICEF)
ALIANCESALIANCESALIANCESALIANCESALIANCES ALIANCESALIANCESALIANCESALIANCESALIANCES COOPERACIÓCOOPERACIÓCOOPERACIÓCOOPERACIÓCOOPERACIÓECONÒMIQUESECONÒMIQUESECONÒMIQUESECONÒMIQUESECONÒMIQUES GEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUES GOVERNAMENTALGOVERNAMENTALGOVERNAMENTALGOVERNAMENTALGOVERNAMENTAL
MULTILATERALMULTILATERALMULTILATERALMULTILATERALMULTILATERAL
111-116 08 Libros Socials 24-11-06, 13:08113
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
9. V
IATJ
AR
PE
R C
ATA
LUN
YA
P
UN
T D
’AR
RIB
AD
AA
CT
IVIT
AT
S D
’AV
AL
UA
CIÓ
DE
L M
ÒD
UL
113• (..............................)
•(..........................................)
•(..................................)
•
(..............................)
• (..............................)
•(......................................)
(......................................)
Activitat 7
Organització de l’Atlàntic Nord (OTAN)
Organització d’Estats Americans (OEA)
Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP)
Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO)
Associació del lliure canvi d’Amèrica del Nord (NAFTA)
Comunitat d’Estats Independents (CEI)
Mercat comú del Con Sud (MERCOSUR)
Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura(UNESCO)
Organització Mundial de la Salut (OMS)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)
Organització per a la Unitat d’Àfrica (OUA)
Organització de les Nacions Unides per a la infància (UNICEF)
ALIANCESALIANCESALIANCESALIANCESALIANCES ALIANCESALIANCESALIANCESALIANCESALIANCES COOPERACIÓCOOPERACIÓCOOPERACIÓCOOPERACIÓCOOPERACIÓECONÒMIQUESECONÒMIQUESECONÒMIQUESECONÒMIQUESECONÒMIQUES GEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUES GOVERNAMENTALGOVERNAMENTALGOVERNAMENTALGOVERNAMENTALGOVERNAMENTAL
MULTILATERALMULTILATERALMULTILATERALMULTILATERALMULTILATERAL
111-116 08 Libros Socials 24-11-06, 13:08113
PANTONE 347 CVC
114
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
9. V
IATJ
AR
PE
R C
ATA
LUN
YA
SO
LU
CIO
NS
A L
ES
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ D
EL
MÒ
DU
L
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL
Activitat 1
Uneix amb fletxes els conceptes que es corresponguin:
• Assassinar una persona té o pot tenir una pena legal i moral.
Activitat 3
a)a)a)a)a) 1. Les juntes de defensa es van reunir a Cadis el 1812.
2. Les juntes de defensa es van reunir a Sevilla el 1832.
b)b)b)b)b) 1. La Constitució de 1845 ampliava la participació política a tothom.
2. La Constitució de 1845 restringia la participació política a una mino-ria.
c)c)c)c)c) 1. L’Estat espanyol és una Monarquia parlamentària.
2. L’Estat espanyol és una república presidencialista.
d)d)d)d)d) 1. La Constitució de 1931 de la II República espanyola reconeixia per pri-mer cop el vot de les dones a Espanya.
2. La Constitució de 1931 de la II República espanyola reconeixia perprimer cop el vot als 18 anys.
e)e)e)e)e) 1. La Constitució actual va ser aprovada per referèndum popular el 6 dedesembre de 1978.
2. La Constitució actual va ser aprovada pel govern el 6 de desembrede 1978.
Activitat 2
Escriu al costat de cada una de les afirmacions següents si és vertadera (V)(V)(V)(V)(V) ofalsa (F)(F)(F)(F)(F):
• El matrimoni és un valor indiscutible arreu del món.
• La pau positiva consisteix en afavorir tot allò necessari per a viure en digni-tat totes les persones.
• És una acció solidària el fet que un empresari doni feina a un immigrant ambla condició que no el denunciï per un robatori que ha comès.
• El Parlament és l’encarregat de legislar.
• La crítica constructiva pretén arribar a acords en temes o qüestions fona-mentals.
• La desigualtat entre home i dona és per raó d’economia.
VVVVV
FFFFF
FFFFF
FFFFF
VVVVV
VVVVV
VVVVV
Sufragi universal per al Congrés i el Senat a nivell d’Estat
Poder executiu que el mercat ho reguli tot
Eleccions generals defensa la igualtat home-dona
Liberalisme dret a vot pels majors d’edat
Feminisme Governa
111-116 08 Libros Socials 24-11-06, 13:08114
Negro
114
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
9. V
IATJ
AR
PE
R C
ATA
LUN
YA
SO
LU
CIO
NS
A L
ES
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ D
EL
MÒ
DU
L
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL
Activitat 1
•
Activitat 3
a)a)a)a)a) 1. Les juntes de defensa es van reunir a Cadis el 1812.
2.
b)b)b)b)b) 1.
2. La Constitució de 1845 restringia la participació política a una mino-ria.
c)c)c)c)c) 1. L’Estat espanyol és una Monarquia parlamentària.
2.
d)d)d)d)d) 1. La Constitució de 1931 de la II República espanyola reconeixia per pri-mer cop el vot de les dones a Espanya.
2.
e)e)e)e)e) 1. La Constitució actual va ser aprovada per referèndum popular el 6 dedesembre de 1978.
2.
Activitat 2
(V)(V)(V)(V)(V)(F)(F)(F)(F)(F)
•
•
•
•
•
•
VVVVV
FFFFF
FFFFF
FFFFF
VVVVV
VVVVV
VVVVV
111-116 08 Libros Socials 24-11-06, 13:08114
PANTONE 347 CVC
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
9. V
IATJ
AR
PE
R C
ATA
LUN
YA
SO
LU
CIO
NS
A L
ES
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ D
EL
MÒ
DU
L
115f)f)f)f)f) 1. Els orígens democràtics a Catalunya cal cercar-los al segle XX.
2. Els orígens democràtics a Catalunya cal cercar-los a l‘edat mitjana.
g)g)g)g)g) 1. L’Estatut de 1979 defineix com a òrgan de govern de Catalunya la Ge-neralitat.
2. L’Estatut de 1979 defineix com a òrgan de govern de Catalunya el Par-lament.
Activitat 4
Escriu al costat de cadascuna de les afirmacions següents la paraula o expressióque correspongui de les escrites a continuació:
Aliança geopolítica Cooperació governamentalAliança econòmica Cooperació no governamentalONU MarginacióRacisme
1.1.1.1.1. Persecució dels gitanos: Racisme
2.2.2.2.2. L’Ajut Oficial al Desenvolupament: Cooperació governamental
3.3.3.3.3. La Lliga Àrab: Aliança geopolítica
4.4.4.4.4. Amnistia Internacional: Cooperació no governamental
5.5.5.5.5. L’Organització Mundial de la Salut: l’ONU
6.6.6.6.6. MERCOSUR: Aliança econòmica
7.7.7.7.7. Un malalt de la SIDA: Marginació
Activitat 5
Omple els buits de les frases amb la paraula que li correspongui de les de la llistasegüent:
Totalitària DesequilibrisGenerals UniversalPopular Poble
• Democràcia vol dir “govern del poble”.
• Dos dels fonaments principals de la democràcia són la sobirania popular i elsufragi universal.
• Les eleccions de les Corts a Espanya són conegudes també com a eleccionsgenerals.
• El Feixisme és una ideologia totalitària.
• L’Ecologisme es va iniciar per causa dels desequilibris que s’estaven comen-çant a produir al Planeta.
Activitat 6
Substitueix la paraula subratllada errònia per la paraula correcte:
• La Constitució de 1812, inspirada en un model liberal, preveu la divisio depoders.
• El projecte de Constitució de la I República de l’any 1873 era de caire federal.
• Segons la Constitució de 1931, l’Estat es definia com a laic.
111-116 08 Libros Socials 24-11-06, 13:08115
Negro
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
9. V
IATJ
AR
PE
R C
ATA
LUN
YA
SO
LU
CIO
NS
A L
ES
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ D
EL
MÒ
DU
L
115f)f)f)f)f) 1.
2. Els orígens democràtics a Catalunya cal cercar-los a l‘edat mitjana.
g)g)g)g)g) 1. L’Estatut de 1979 defineix com a òrgan de govern de Catalunya la Ge-neralitat.
2.
Activitat 4
Aliança geopolítica Cooperació governamentalAliança econòmica Cooperació no governamentalONU MarginacióRacisme
1.1.1.1.1. Racisme
2.2.2.2.2. Cooperació governamental
3.3.3.3.3. Aliança geopolítica
4.4.4.4.4. Cooperació no governamental
5.5.5.5.5. l’ONU
6.6.6.6.6. Aliança econòmica
7.7.7.7.7. Marginació
Activitat 5
Totalitària DesequilibrisGenerals UniversalPopular Poble
• poble
• popularuniversal
•generals
• totalitària
• desequilibris
Activitat 6
• divisio
• federal
• laic
111-116 08 Libros Socials 24-11-06, 13:08115
PANTONE 347 CVC
116
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
9. V
IATJ
AR
PE
R C
ATA
LUN
YA
SO
LU
CIO
NS
A L
ES
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ D
EL
MÒ
DU
L
• Segons la Constitució de 1978, Espanya és una monarquia parlamentària
• Els tres poders fonamentals, segons la Constitució de 1978, són el Legisla-tiu, l’Executiu i el Judicial.
• Els orígens democràtics de Catalunya cal cercar-los a l’edat mitjana en lestres institucions següents: les Corts, la Generalitat i els Consells Municipals.
• La Mancomunitat era la federació dels quatre Diputacions provincials.
• Segons l’Estatut de 1979, la Generalitat està constituïda pel Parlament deCatalunya, el Consell executiu o Govern i el President de la Generalitat.
Activitat 7
Escriu dins la taula, a la columna que correspongui, els grups, entitats o associa-cions escrits a continuació:
Organització de l’Atlàntic Nord (OTAN)
Organització d’Estats Americans (OEA)
Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP)
Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO)
Associació del lliure canvi d’Amèrica del Nord (NAFTA)
Comunitat d’Estats Independents (CEI)
Mercat comú del Con Sud (MERCOSUR)
Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura(UNESCO)
Organització Mundial de la Salut (OMS)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)
Organització per a la Unitat d’Àfrica (OUA)
Organització de les Nacions Unides per a la infància (UNICEF)
ALIANCESALIANCESALIANCESALIANCESALIANCES ALIANCESALIANCESALIANCESALIANCESALIANCES COOPERACIÓCOOPERACIÓCOOPERACIÓCOOPERACIÓCOOPERACIÓECONÒMIQUESECONÒMIQUESECONÒMIQUESECONÒMIQUESECONÒMIQUES GEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUES GOVERNAMENTALGOVERNAMENTALGOVERNAMENTALGOVERNAMENTALGOVERNAMENTAL
MULTILATERALMULTILATERALMULTILATERALMULTILATERALMULTILATERAL
OPEP OTAN UNESCO
NAFTA OEA OMS
MERCOSUR CEI UNICEF
OCDE OUA FAO
111-116 08 Libros Socials 24-11-06, 13:08116
Negro
116
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cip
ació
9. V
IATJ
AR
PE
R C
ATA
LUN
YA
SO
LU
CIO
NS
A L
ES
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ D
EL
MÒ
DU
L
• parlamentària
•Judicial
•Municipals
• Diputacions
• Parlament President
Activitat 7
Organització de l’Atlàntic Nord (OTAN)
Organització d’Estats Americans (OEA)
Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP)
Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO)
Associació del lliure canvi d’Amèrica del Nord (NAFTA)
Comunitat d’Estats Independents (CEI)
Mercat comú del Con Sud (MERCOSUR)
Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura(UNESCO)
Organització Mundial de la Salut (OMS)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)
Organització per a la Unitat d’Àfrica (OUA)
Organització de les Nacions Unides per a la infància (UNICEF)
ALIANCESALIANCESALIANCESALIANCESALIANCES ALIANCESALIANCESALIANCESALIANCESALIANCES COOPERACIÓCOOPERACIÓCOOPERACIÓCOOPERACIÓCOOPERACIÓECONÒMIQUESECONÒMIQUESECONÒMIQUESECONÒMIQUESECONÒMIQUES GEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUESGEOPOLÍTIQUES GOVERNAMENTALGOVERNAMENTALGOVERNAMENTALGOVERNAMENTALGOVERNAMENTAL
MULTILATERALMULTILATERALMULTILATERALMULTILATERALMULTILATERAL
OPEP OTAN UNESCO
NAFTA OEA OMS
MERCOSUR CEI UNICEF
OCDE OUA FAO
111-116 08 Libros Socials 24-11-06, 13:08116
PANTONE 347 CVC
Mòdul opcional
Graduat en Educació Secundària
8
Viureen democràciaÀmbit de les Ciències Socialsi de la Participació
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Educació i Universitats
Mòdul opcionalViure en democràcia
Àmbit de les Ciències Socialsi de la Participació
8
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Educació i Universitats
VIU
RE
EN
DE
MO
CR
ÀC
IA •
Àm
bit
de
les
Ciè
nci
es S
oci
als
i de
la P
arti
cipa
ció
8
Mòdu
l opci
on
al
