Viu Tarragona 4

PORTADA004VIUTar.qxd:Maquetación 1 2/5/13 10:05 Página 1

004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 13:21 Página 4

VIU TarragonaEDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL

C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.

43002 Tarragona

Tel. 977 225 299

Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx

Gerent: Xavier Costey i Deulofeu

Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales

i Mònica Heras

Redacció: Anna Escolà i Ramon Ortiz (Motor)

Disseny original: Gemma Barceló

Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i

Gemma Vidal

Fotografia: Rafa Royes i Fotolia

Foto portada: Rafa Royes

Impressió: Rotimpres

Distribució: Unimail

Dipòsit legal: GI.1612-2012

VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut

dels articles ni comparteix necessàriament les opinions

que hi apareixen signades.Només els seus autors en són

responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,

imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

a [email protected].

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-

se al nostre equip comercial per correu electrònic a

[email protected], o bé per telèfon trucant

al 977 225 299.

SumariCIUTAT8 La ciutat es prepara

per l’estiu.Mesos plens de possibilitats

EMPRESA48 Xavier Jornet

El nou presidentde l’Associació d’Hotels

CULTURA34 Fill de Caín

La primera pel·lícula deJesús Monllaó

MOTOR68 Applus Idiada Volar-e

Un elèctric superesportiunascut a Tarragona

EEddiicciióó CCIIUUTTAATT DDEE TTAARRRRAAGGOONNAA

Nom o Raó social

D.N.I/C.I.F. Telèfon

Adreça

CP Ciutat

Correu electrònic

Domiciliació bancària

Signatura/segell

VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?

SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any

Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299

Entitat Oficina D.C. Número de compte

7 Editorial

8 Ciutat

34 Cultura

48 Empresa

58 Esports

68 Motor

80 Tendències

88 Interiorisme

100 Salut

126 Gastronomia i oci

134 Restaurants


Ben entrat el mes de maig, tots comencem a “respirar estiu”,

i la ciutat es prepara per uns mesos que molts consideren

dels més agraïts de l’any. A finals del mes que ve les escoles

tancaran les seves portes i les obriran les entitats, casals,

associacions, clubs esportius... per rebre i acollir centenars

de nens i nenes, joves i adolescents amb engrescadores pro-

postes de tot tipus.

L’estiu ens arriba amb Sant Joan i, com diu la tornada de la

cançó de Jaume Sisa, “la primavera al senyor estiu, el saluda

i li somriu, el senyor estiu a la primavera, li va al darrera, li va

al darrera...”. A la vegada, a l’estiu, Tarragona esdevé una ciu-

tat de gran atractiu per turistes d’arreu del món que venen

atrets principalment, pel Patrimoni i l’agradable clima medi-

terrani.

Al contrari del que alguns podrien pensar, passar l’estiu a la

ciutat és sinònim d’acollir-se i participar a una infinitat de

propostes i activitats, i no només per als més petits, sinó per

a gent de totes les edats. L’oferta és àmplia i el caràcter va-

riat - culturals, esportives, artístiques, musicals...- i l’agrada-

ble clima estiuenc propicia celebrar-ne moltes a l’aire lliure,

el que els hi proporciona un encant especial.

En aquest número us proposem un passeig per les Rambles

– la Rambla Nova i la Rambla Vella- de la mà de veïns com

n’és l’escriptora Olga Xirinacs, d’ establiments i de represen-

tats d’entitats que hi estan ubicades i que en conformen la

identitat. A través d’ells hem descobert, una miqueta més,

una part de la història i vida d’aquestes dues emblemàtiques

vies de la ciutat.

Anna Escolà

A punt per l’estiu

Editorial


CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:56 Página 8

La ciutat es preparaper l’estiuUns mesos plens de possibilitatsA l’estiu tothom canvia les rutines, especialment, els més petits. L’escola tanca les sevesportes i les obren els casals, entitats, associacions, acadèmies...A l’estiu, també és quan laciutat rep més turistes que venen en busca de Patrimoni i clima mediterrani

l’hora de passar l’estiu a

la ciutat les possibilitats

són inesgotables: casals,

estades, campus, convivèn-

cies...Moltes escoles, clubs, as-

sociacions i entitats organitzen

activitats durant els mesos

d’estiu i es converteixen en

aliats de pares i mares i famí-

lies i una garantia d’oci i diver-

sió per als més petits

Quan a finals de juny finalitza el

curs escolar, els nens i nenes

miren amb il•lusió els gairebé 3

mesos que tenen per enda-

vant. Per a molts pares i mares,

però, comença la preocupació

de pensar què faran els seus

fills i filles durant el dia mentre

ells treballin, i sovint han de fer

equilibris per intentar trobar la

millor opció. Per donar respos-

ta a aquesta necessitat – i un

respir als avis-, cada vegada

més, diferents escoles, enti-

tats, clubs esportius i associa-

cions ofereixen un ampli ventall

d’activitats per a tots aquells

qui s’hi vulguin apuntar. Així

doncs, “ passar l’estiu a la ciu-

tat” pot convertir-se en una

molt bona opció per als nens i

nenes i les seves famílies en ge-

neral. L’oferta és molt variada,

gairebé tots els clubs esportius

de la ciutat organitzen activi-

tats per als mesos de juliol i

agost. Als casals, per exemple,

els nens hi van a passar una es-

tona al matí o a la tarda. Però a

l’estiu també s’organitzen una

infinitat de campus , estades i

convivències, ja siguin espor-

tius, d’idiomes o d’altres disci-

plines com ara esports esports

d’aventura o dansa. En aques-

tes estades fora de casa es té

l’oportunitat de passar uns dies

en companyia de nens i nenes

de la mateixa edat.

I Anna Escolà, periodista I

A

ESTIU CIUTAT


10 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013

ESTIU CIUTAT

Foto cedida per: © PGFotografía(Festival Tarraco Viva)

Hi ha estudiants que dediquen part de l’estiu a continuar completant la seva formació, ja si-gui relacionat amb els estudis que estan cursant o bé per interès personal. L’estiu doncs,també és l’època de les acadèmies, dels cursos d’idiomes o de la universitat d’estiu

Estudiar a l’estiuMolts joves aprofiten aquests mesos per formar-se

Els mesos de juliol i agost tam-

bé és el temps que tenen molts

estudiants per a donar un im-

puls als seus estudis.

Ja sigui perquè els han quedat

assignatures pendents pel se-

tembre o perquè desitgen

aprofitar l’estiu per ampliar co-

neixements, el cert és que a

l’estiu – principalment al juliol

– les acadèmies van molt

sol·licitades. I és que molts

aprofiten l’estiu per donar un

impuls a les llengües, a la in-

formàtica o a repassar les as-

signatures pendents que han

arrossegat al llarg del curs es-

colar. A l’estiu també és una

bona època per fer aquell curs

que ve tant de gust i que du-

rant l’any no s’ha tingut temps

per acabar fent-lo.

Entitats com EnxarxaEduca,

Pere Tarrés o la Fundació Siu-

rana, ofereixen un gran ventall

d’opcions per als joves – crus

de pre-monitors, monitors i di-

rectors de lleure, curs de men-

jador, etc.

L’Escola Oficial d’Idiomes n’és

un altre exemple, ja que durant

el juliol organitza cursos inten-

sius de diversos idiomes.

La URV, conscient que a l’estiu

els alumnes poden continuar

estudiant d’una manera més

relaxada, compta amb “la Uni-

versitat d’estiu”, la qual ofereix

un ventall de cursos atractius

de diverses disciplines.

TTààrrrraaccoo VViivvaa - Del 16 al 26 de

maig se celebra la XVa edició

del Festival Tàrraco Viva, un

certamen que mira cap al futur,

sempre parlant del passat

romà. Tàrraco Viva compta

amb 450 actes compresos en

10 dies i en 30 espais diferents.

L’eix vertebrador d’enguany se-

ran els esdeveniments al vol-

tant de la fi de la República per

deixar oberta la porta al 2014

que se centrarà en la celebra-

ció del bimilenari de la mort

d’August. Un certamen que se-

guirà oferint dos caps de set-

mana d’activitats, amb repre-

sentacions de reconstrucció

històrica, tallers, lliçons d’-

història, la Fira de Museus i

més de 40 activitats completa-

ment noves.

IIIIII FFeessttiivvaall MMiinniippoopp - Del 31 de

maig al 2 de juny, la ciutat acull

durant tres dies aquest festival

on tant els més petits com els

grans poden gaudir de la gran

varietat d’activitats que propo-

sa el festival: tallers creatius,

una fira de disseny infantil i

concerts de música pop.

TTaarrrraaggoonnaa HHiissttòòrriiaa vviivvaa - Del

juliol fins al setembre, es pro-

posa viatjar al passat romà de

Tarragona de la mà de la re -

construcció històrica. Una ini-

ciativa del Patronat Municipal

de Turisme en col·laboració

amb el festival Tàrraco Viva i el

Museu d’Història de Tarragona.

““TTaarrrraaggoonnaa ffaammiillyy wweeeekk””.. El

TFW és una campanya de pro-

moció turística dirigida a les fa-

mílies de l'entorn a les quals

se’ls ofereix la possibilitat de

conèixer i gaudir de la ciutat

amb un conjunt d'avantatges.

Va tenir lloc pels voltants de la

Setmana Santa i vol consoli-

dar-se com a producte de tu-

risme familiar de vacances.

En la seva 2a edició ha igualat

les xifres de 2012 amb unes

400 famíl ies part icipants,

1.000 polseres repartides i 600

persones en les diferents acti-

vitats especials que s’han orga-

nitzat durant el Festival.

A través del “Tarragona family

week” s’ha presentat Tarrago-

na com una ciutat on ella ma-

teixa explica el seu passat a

tots els visitants.

La ciutat acull propostes que aglutinen patrimoni, història i oci. Una atractiva manera dedescobrir el passat de la ciutat. D’altra banda, el “Tarragona family week” es va consolidantcom a producte familiar de vacances

Propostes turístiques Tàrraco Viva, Festival Minipop i Tarragona Història viva



Foto cedida per: R. C. Nàutic

ESTIU CIUTAT

Durant els mesos de juliol i

agost hi ha moltes institucions i

entitats que ofereixen la possi-

bilitat de practicar una diversi-

tat d’activitats esportives a l’ai-

re lliure i, si pot ser, ben a prop

del mar.

A l’estiu, fer esport no només

els aporta beneficis per a la sa-

lut, sinó també l’oportunitat

d’ampliar les seves relacions

socials i de gaudir de l’entorn

que els envolta.

El Club Nàutic de la ciutat orga-

nitza el “Casal de Mar” pensat

per a nens i nenes d’entre 4 i 8

anys en el qual s’hi practiquen

activitats esportives com ara

futbol i bàsquet; activitats nàu-

tiques: vela, vaixell i pneumatic;

jocs populars, tradicionals, al-

ternatius i malabars; dinàmi-

ques de grup, etc.

Per als nens i nenes d’entre 8 i

12 anys organitza “Sport &

Nàutic”, on els participants fan

natació de lleure i de competi-

ció; vela lleugera; rem; activi-

tats esportives; cycling port;

piragüisme o pàdel surf.

Finalment, per a nens i nenes

d’entre 12 i 16 anys organitza el

“Nàutic Summer”, amb natació

de lleure i de competició; wa-

terpolo; vela lleugera; rem:

snorkel; hoquei subaquàtic; pi-

ragüisme; pàdel surf; cycling

port i també moltes altres acti-

vitats esportives.

D’altra banda, el Patronat Mu-

nicipal d’Esports de la ciutat

prepara les estades esportives

d’estiu les quals tindran lloc

des del 25 de juny fins al 30

d’agost. Aquestes estades van

dirigides a nens i nenes entre 4

i 12 anys i es realitzaran de di-

lluns a divendres en horari de 9

a 14 hores, a les instal·lacions

esportives municipals de

Campclar, Sant Pere i Sant Pau

i Part Baixa Serrallo.

A l’estiu s’agraeix practicar esport a l’aire lliure. La possibilitat de fer activitats esportives aljuliol i agost no només contribueix a la salut dels nens i nenes que les practiquen, sinó tam-bé a ampliar les seves relacions socials i a gaudir de l’entorn i el medi

Esport a l’aire lliure El mar, un atractiu per les activitats esportives



ESTIU CIUTAT

El Club organitza activitats esportives, lúdiques, educatives i pròpies de la mar a l’estiu du-rant 6 setmanes, on els últims anys hi han participat una mitjana de 800 nens i nenes. L’en-titat introdueix una activitat nova nàutica cada any

Ruben Llanos Director del Reial Club Nàutic de Tarragona

Com neix la idea de progra-

mar un estiu ple d’activitats?

Va ser una iniciativa que vam

posar en marxa quan vaig arri-

bar al club l’any 2005.

La veritat, és que poder fer ac-

tivitats al mar a l’estiu sembla-

va gairebé una “obligació” i en

aquell moment no era com ara,

no hi havia tantes entitats que

organitzessin activitats pròpies

d’estiu a la ciutat.

Quins són els principals can-

vis que s’han dut a terme des

de l’any 2005? Cada any hem

procurat introduir canvis i algu-

na activitat nàutica nova.

Aquesta temporada, per exem-

ple, n’estem preparant una que

relacioni natura i mar i també

un stage.

Com és que heu decidit orga-

nitzar una estada com aques-

ta? Arran de parlar amb els pa-

res i mares dels nens i nenes

que participen a les nostres ac-

tivitats d’estiu, vam adonar-nos

que és bo que els nens i nenes

de més de 8 anys passin uns

dies fora de casa.

A partir d’aquí vam configurar

l’stage de 7 dies al juliol al

Complex Educatiu de la Ciutat.

Poden apuntar-s’hi nenes i

nenes que no siguin socis del

club? Sí, les activitats d’estiu

del club estan obertes a tot-

hom. A l’abril vam obrir el perí-

ode perquè s’hi apuntessin els

fills i filles dels socis del club;

ara al maig poden apuntar-s’hi

els fills dels clients (gent que ve

alguna vegada a fer alguna ac-

tivitat) i, a partir de la segona

quinzena de maig, les inscrip-

cions estan obertes a tothom.

Què li aporta, al club, el fet

d’organitzar-ho? A nivell so-

cial, hem de tenir en compte

que durant les 6 setmanes

d’estiu que ho organitzem pel

club hi passen unes 900 perso-

nes, el que li dóna “molta vida”.

A nivell esportiu, fa molt goig

veure el mar ple de gent a l’es-

tiu... I, a nivell econòmic, és un

ingrés important pel club.

Què ofereix el Club que no ho

facin d’altres entitats? L’a-

tractiu del mar. El “Casal de

Mar” ofereix més activitats de

terra, però el 80% de les activi-

tats d’ “El Nàutic Summer” són

de mar. D’altra banda, el Reial

Club Nàutic de Tarragona

compta amb unes ins-

tal·lacions idònies per realitzar-

hi tot tipus d’activitats: pista

poliesportiva, piscina, menja-

dor, pista de pàdel, etc.

Què necessiten els nens que

vulguin inscriure’s?Moltes ga-

nes de compartir jocs, i que els

agradi l’aigua i l’esport.

Les activitats d’estiudel club estan

obertes a tots elsqui els agradi l’aigua

i l’esport


ENTREVISTA CIUTAT

quant a potenciar-la des del

punt de vista de creixement,

ara mateix no és moment de

fer més inversions ni plantes

noves. La nostra feina és man-

tenir el sector tal com està fun-

cionant i pensar en com es pot

ajudar a que es potenciï alguna

cosa més. A Tarragona estem

treballant com a clúster, el que

implica treballar en xarxa i d’u-

na manera coordinada des de

l’AEQT amb el Port, amb la

URV, amb els sindicats, amb

l’associació empresarial d’em-

preses de serveis de Tarragona

i la resta d’agents implicats i

potenciar aquesta manera de

treballar a mig termini.

Quin és el seu principal objec-

tiu com a director del com-

plex de Repsol? A curt termini,

que els vectors de manteni-

ment de l’activitat es duguin a

terme des del punt de vista de

la competivitat. Des del punt

de vista de resultats empresa-

rials, n’hi ha un que és molt

clar: ser percebuts com a sec-

tor que generem riquesa i que

som uns bons veïns de l’en-

torn. Sé que a vegades des de

fora es veu amb recel, i ens

agradaria que no fos així.

Des de l’ inici de l’activitat de

Repsol a la província a la dè-

cada dels 70, com s’ha anat

Tenim el polQuímic més

important del sudd’Europa. El 3r fil és

fonamental

Maig-Juny 2013

uina és l’estratègia i

reptes principals de

Repsol per aquest

2013? Els reptes principals

que tenim damunt la taula són

unes aturades importants que

es fan cada 5 anys i que tin-

dran lloc a finals d’any a una

sèrie d’unitats d’aquí. En quant

a l’estratègia, aquest 2013 és

l’any de definir projectes nous

de diferenciació a la part de la

Química. Des del punt de vista

de l’àrea de Refí, continuarem

amb la feina que ja estem fent:

millorar l’eficiència energètica

dels nostres processos. En

aquest món només es pot

competir en dos aspectes: en

costos i en fer productes que

no facin els altres. En el cas de

les refineries fem productes

que ja saben fer d’altres, per

tant, s’ha de procurar competir

pel que fa als costos. Pel que fa

a la Química, més que reduir

costos, treballem per especia-

litzar-nos en la fabricació de

productes amb valor afegit.

Aquests són els nostres princi-

pals vectors de funcionament.

En quina mesura Repsol pot

ajudar a reactivar l’economia

de la ciutat i de la província?

Tenint en compte l’actual si-

tuació de crisi econòmica, es-

tem treballant per mantenir

l ’activitat durant anys. En

Q

Enginyer químic en l’especialitat d’Enginyeria per l’IQS i diplomat per l’Escola de NegocisIESE en el Programa de Desenvolupament Directiu. Pedrerol és Director del Complex Indus-trial per a les instal·lacions de Refinació i Química des del 2008 i president de l’AEQT

Joan PedrerolDirector del Complex de Repsol a Tarragona


Maig-Juny 2013

adaptant l’empresa al territo-

ri? Quan Repsol s’instal·la aquí

es genera una activitat econò-

mica nova, i les evolucions en

adaptació han anat lligades a

l’entorn. L’adaptació i les rela-

cions personals que s’han esta-

blert han anat més enllà de les

purament “obligades”, és a dir,

s’ha anat evolucionant en les

relacions pel que fa al tracte del

dia a dia, procurant que Repsol

sigui percebuda com una peça

més del teixit social de Tarrago-

na. Amb això ens referim a fer

enteses, pactes, enteniments

amb ajuntaments, associa-

cions, entitats...en definitiva,

amb els diferents actors del te-

rritori i pobles i ciutats que ens

envolten.

Quin és el vostre compromís

amb Tarragona i la societat?

S’ha establert un compromís

en el sentit de generar riquesa i

ocupació. Des de Repsol ente-

nem que l’entorn ha de confiar

en nosaltres i per aquesta raó

impulsem la formació, ja que

pensem que això, a la llarga,

ens reverteix positivament. És

per això, per exemple, que des

de fa anys patrocinem beques

a estudiants que estudien el

que ells volen, no només for-

mació relacionada amb el nos-

tre sector.

I amb el Medi Ambient? Total.

La nostra manera de funcionar

és d’acord amb la seguretat i el

medi ambient. La nostra activi-

tat – com la de qualsevol activi-

tat humana - té un impacte so-

bre el medi, i la nostra obligació

és reduir-lo i minimitzar-lo. És

la nostra prioritat i , sobre

aquesta base, es fonamenta la

resta de l’activitat. Des del punt

de vista ambiental, estem obli-

gats per llei a una sèrie d’obli-

gacions i les acomplim i supe-

rem àmpliament.

En quina mesura el 3r fil és in-

dispensable per garantir el fu-

tur químic a la zona? És fona-

mental, perquè la capacitat de

producció del sector Químic a

Tarragona és superior al con-

sum de l’estat. El 60% del que

produïm al sector de Tarragona

s’exporta - i en aquesta expor-

tació competim en costos- i un

desavantatge que tenim és el

temps que invertim en fer els

canvis de producte a l’hora de

fer els canvis de via. El fet de

tenir el 3r fil implica que pel

que fa a les mercaderies que

hagin d’anar a Europa reduïm

el temps per arribar i els cos-

tos. Això et situa al mateix ni-

vell i condicions que un altre

productor i amb cap desavan-

tatge. Dins del món d’avui en

dia és necessari tenir les con-

nexions logístiques el més fàcil

i senzilles possibles com un te-

ma de competivitat. Tenim el

pol Químic més important del

sud d’Europa, i el més lògic és

que estigui ben connectat amb

el continent.

Repsol dóna suport als em-

prenedors i ha creat el “Fons

d’emprenedors”, la 1a iniciati-

va a l’estat que impulsa pro-

jectes d’eficiència energètica.

És el moment de fer-se em-

prenedor? Sempre és un bon

moment, però potser el d’ara

és més adient. Al cap i a la fi, en

una situació de crisi econòmica

com la que ens trobem, consi-

dero que o bé tenim gent amb

ganes i la recolzem, o bé no ens

en sortirem. S’han de potenciar

les persones que tenen ganes

de fer coses, ajudar-les i donar-

els-hi suport.

El passat mes de febrer, la Ge-

neralitat i Repsol van signar

un conveni per desenvolupar

la formació professional Dual.

Quins són els propòsits d’a-

quest conveni? Hem de tenir

en compte que aquí a Repsol

La nostra manerade funcionar ésd’acord amb la

seguretati el Medi Ambient

ENTREVISTA CIUTAT



ENTREVISTA CIUTAT

Tarragona hi treballem 1.500

persones com a personal propi,

de les quals un percentatge im-

portant van ser contractades

als anys 70 quan es van cons-

truir les plantes. A finals de la

dècada dels 90 vam planificar

el relleu generacional que es-

tem vivint actualment.

Aquesta és la raó de ser del

conveni per a la formació pro-

fessional Dual, el qual té l’ob-

jectiu de cobrir la necessitat

d’incorporar personal format a

les vacants de llocs de treball

degudes a les jubilacions de

personal.El conveni però, ja té

els seus antecedents l ’any

1997, quan es van començar a

fer cursos ocupacionals del De-

partament de Treball i Repsol.

Segons l’acord subscrit entre

Repsol i la Generalitat signat

aquest 2013, ambdues entitats

promouran, impulsaran i de-

senvoluparan en règim d’alter-

nança i amb formació dual, el

cicle formatiu de Grau Superior

de Química Industrial a l’insti-

tut Comte de Rius de Tarrago-

na per tal de formar persones

en el camp professional de la

química i respondre a les ne-

cessitats de personal qualificat

d’aquest centre productiu.

Aquesta nova modalitat de

grau s’ha posat en funciona-

ment aquest curs 2012 – 2013,

i els alumnes tenen un contrac-

te o beca salari i fan part de la

formació – teòrica i pràctica –

a l’empresa.

Quines són les possibilitats

d’incorporació laboral des-

prés d’haver fet aquesta for-

mació? Gairebé el 70% dels

alumnes que fan aquests cur-

sos acaben treballant a l’em-

presa i, si no és a Repsol, en

d’altres empreses el polígon

(fins arribar al 90%). Fins ara,

els acords de Repsol amb la

Generalitat han possibilitat la

incorporació de 473 persones a

la plantilla de l’empresa en els

darrers 15 anys – el que repre-

senta gairebé una tercera part

de la plantilla-. Pel que fa al

present i futur, el Complex té

previst cobrir 277 vacants en

els propers 5 anys amb alum-

nes participants en aquests

cursos.

Hi ha hagut pèrdua d’ocupa-

ció a Repsol? A Repsol funcio-

nem amb les plantilles que ne-

cessitem.No hi ha hagut pèr-

dua d’ocupació des del 2009

quan es van aturar 4 plantes de

la Química.

Al Complexde Repsolfuncionem

amb les plantillesque necessitem

De més a prop...

El principal tret del seu caràcter: La tenacitat

I el principal defecte? La falta de paciència

El que més valora de les persones... La franquesa

I el que menys li agrada? El doble joc, la doble paraula

De petit volia ser... Pilot d’avió

Què s’imagina fent quan ja no sigui director del

Complex? Anar a conèixer món i Catalunya des d’aquí fins

als Pirineus. També anar a més assajos dels “Verds” de

Vilafranca

Un llibre? Los pilares de la Tierra de Ken Follet

Una cançó? Mother de John Lennon

Una pel·lícula? Hable con ella de Pedro Almodóvar

Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona...

Anant per la costa amb una barqueta, la vista frontal del

Castell de Tamarit i del d’Altafulla i el penya-segat i el bosc

de la Marquesa

No pot sortir de casa sense... saber què vaig a fer



LES RAMBLES CIUTAT

Les Rambles L’encant de la Rambla Nova i la Rambla VellaDe la Plaça Imperial Tàrraco al Balcó del Mediterrani s’estén la Rambla Nova, construïda amitjan del segle XIX i, avui, centre de la vida social de Tarragona. La Rambla Vella, que datade molt abans, és el nexe entre el centre històric i el modern de la ciutat

a Rambla Nova és un

majestuós passeig que

es començà a construir

l’any 1854. Tal com indiquen els

arxius històrics de la ciutat, tot

i que primer es coneixia com

“l’Esplanada”, més tard rebé el

nom de Rambla de Sant Joan

en record de l’antic tram de

muralla que hi transcorria. La

història de la ciutat explica que

l’enderrocament de les mura-

lles i la construcció de la Ram-

bla van ser el punt d’inici d’una

expansió de Tarragona entorn

d’aquest eix. No en va, els veïns

i veïnes que hem entrevistat i

les entitats que hi estan ubica-

des s’hi refereixen com el punt

emblemàtic de la ciutat, l’eix de

la seva vida social.

La Rambla Nova ha t ingut

molts noms al llarg dels seus

anys d’història - Rambla de

Castelar, Rambla Nova, Rambla

14 d’abril, Rambla del Generalí-

simo- fins que als anys 70 es

va recuperar el nom actual per

a tot el passeig des de la Plaça

Imperial Tàrraco fins al Balcó

del Mediterrani, on es va a “to-

car ferro”. Amb les mans recol-

zades damunt la barana, les

vistes són immillorables.

L'any 2006 es va inaugurar un

nou tram de la Rambla al llarg

de l'avinguda del President

Lluís Companys i l'avinguda del

President Francesc Macià i que

culmina a la plaça de les Corts

Catalanes. Amb aquest nou

tram, la Rambla va esdevenir

un passeig des del riu Francolí

fins al mar Mediterrani.

Actualment la Rambla Nova és

el centre de la vida social de la

ciutat on molts tarragonins, ta-

rragonines i visitans hi passe-

gen en algun moment del dia.

Hi trobem terrasses, restau-

rants, botigues i entitats repre-

sentatives de la ciutat. La Ram-

bla és, a la vegada, l’escenari

d’edificis de l’arquitectura dels

segles XIX i XX. Entre els seus

edificis emblemàtics hi trobem

la Casa Salas; la Casa de la

Punxa; el Col•legi de les Teresi-

nes; l’edifici de l’Enher; el Banc

d’Espanya; l’edifici post-racio-

nalista de la Caixa i el del Banc

Atlàntic. En quant a les escultu-

res i monuments, el monument

a Roger de Llúria, al costat del

Balcó del Mediterrani; el de la

sardana; el de l’avi Virgili; el

monument als herois de 1811 –

conegut com “els despullats”-;

la font del Centenari; el monu-

ments als castellers; l’estàtua a

Lluís Companys i la Torre dels

Vents.

L


Rambla Vella La Rambla Vella podríem dir

que és el nexe entre el barri an-

tic de la ciutat i el nou. És un

tram del qual en podríem des-

tacar la seva singularitat, confi-

gurada pel bullici del casc antic

i la majestuositat del mar.

La Rambla va començar a con-

figurar-se l'any 1789 quan es

va decidir l'enderrocament de

la “Muralleta”, tot i que no es va

produir la urbanització definiti-

va fins el 1881. Al llarg de la se-

va història ha t ingut varis

noms, entre ells: “Rambla dels

Jesuïtes, “Rambla i Muralla an-

tiga”, “Carrer reial de Sant Car-

les”, “Rambla Vella”, “Rambla de

Sant Carles” i “Carrer de Sant

Carles” . Finalment, “Rambla de

Pau Iglesias”, “Rambla de San

Carlos” i, novament, “Rambla

Vella”.

Els arxius de la ciutat ens re-

corden com en segle XIX es va

instaurar el costum de passejar

durant les festes per la "coca"

de la rambla, un passeig que es

trobava al mig de la Rabla Vella

i que anava des del carrer Sant

Agustí fins al de l’Hospital. Te-

nia una alçada d’uns dos me-

tres sobre el nivell normal del

carrer amb unes escales per

pujar-hi, i pel tram lateral on

avui hi ha unes voreres hi pas-

saven el carros i d’altres vehi-

cles. Aquest costum es mantin-

gué fins que es preferí per pas-

sejar el nou passeig de Santa

Clara –avui de les Palmeres-,

que passà a ser conmsiderat

com el millor de la ciutat. El

mes de gener de 1857 es com-

neçà a enderrocar la "coca" de

la Rambla i a eixamplar les vo-

reres.

Hi trobem alguns edificis nota-

bles com l' església de Sant

Agustí; la de Sant Francesc i l’e-

difici modern de l'Arxiu Histò-

ric. Durant la segona meitat del

segle XX també va ser l’escena-

ri dels cinemes “Catalunya”, “el

César” i “el Capitol”.




M. ElisaAragonés

Amb quin objectiu es consti-

tueix l’Associació? Per defen-

sar els drets del barri, princi-

palment, per lluitar contra la

idea que va sorgir de convertir

la Rambla en un passeig peato-

nal des del Balcó fins al carrer

Sant Agustí.

Els veïns de la zona desitgem

que la Rambla segueixi sent tal

com la coneixem avui. I és que

és diferent el punt de vista que

pot tenir algú que només vingui

a passejar-hi del que tenim les

persones que hi vivim, ja que

considerem necessari que pu-

guin circular-hi vehicles.

D’altra banda, no només hem

de tenir en compte les neces-

sitats dels veïns i veïnes, sinó

també les dels bars, restau-

rants, comerços i de l’hotel ubi-

cats aquí.

Com veu el barri? És molt bo-

nic, però últimament s’ha per-

dut l’elegància que tenia anys

ençà.

Per ser una de les zones més

boniques de la ciutat, no s’hi té

prou cura.

Quines mancances li troba? El

barri té principalment una po-

blació envellida de veïns de to-

ta la vida que es troben que no

tenen cap línia d’autobús que

arribi fins dalt al Balcó. D’altra

banda, el passeig de les Palme-

res -que abans dignificava la

zona- ara està envaït pels ska-

ters i els jardins són el vàter

dels gossos que van allí a fer

les seves necessitats.

També hi trobo a faltar més vi-

gilància per part de l’Ajunta-

ment i que es controlés el tema

dels sorolls, ja que hi ha molt

de xivarri i, a vegades, a l’estiu

ens costa dormir.

Com l’ha vist canviar?Sempre

hi ha hagut bars, però potser

darrerament diria que n’hi ha

hagut massa proliferació.

S’hauria de vigilar que no so-

brepassin el lloc permès ja que

hi ha vegades que és difícil en-

trar a casa

Què signif ica per a vostè

“anar a tocar ferro?” És sinò-

nim de llibertat. Davant, només

hi tens el mar.

Presidenta de l’AA.VV. Rambla Nova - Balcódes que es va constituir l’any 2008 per de-fensar els drets del barri

Gabriel Olivier

Quants anys fa que esteu a la

Rambla? Enguany en farà 51.

La Gelateria és un negoci fami-

liar que ara mateix té al capda-

vant la segona generació.

Com heu vist evolucionar la

Rambla? La Rambla Nova ha

passat de ser molt familiar a

ser més cosmopolita.

Abans tothom es coneixia, ara

és diferent. Això també ho ha

fet que els negocis que hi ha

han canviat molt.

Com veieu el barri? La Ram-

bla és el punt de referència de

la ciutat, és molt àmplia i boni-

ca, i a la gent li agradar passe-

jar-s’hi. Tot i així, a vegades la

trobo “desangelada”, crec que

ja no és el centre de la ciutat a

nivell comercial.

Com es continua innovant

després de més de 50 anys?

Sempre s’intenta sorprendre al

client amb noves idees, buscar

algun sabor nou...aquest estiu

oferirem cosetes petites, “mi-

nis”, ja que són molt atractives

per a la gent, tant perquè els fa

gràcia com també pel preu, ja

que és més econòmic.

Actualment, això s’ha de tenir

en compte.

Propietari de la gelateria italiana Olivier onhi trobem bombons, polos, pastissos gelats,semifreddos...

LES RAMBLES CIUTAT



LES RAMBLES CIUTAT

L’any passat CaixaForum Ta-

rragona va rebre gairebé

80.000 visitants. Quin balanç

en fa? El balanç és positiu, i

més encara si tenim en comp-

te que va haver-hi una petita

disminució de l’oferta.

Aquest any comptem amb un

bon catàleg d’exposicions amb

tres molt potents – “El paisat-

ge a la col·lecció Carmen Thys-

sen”, “Mòmies egípcies. El se-

cret de la vida eterna” i “Cellers

modernistes” - i estic segur

que superarem aquesta xifra.

Quines activitats de les que

s’ofereixen enguany ens des-

tacaria? A banda d’aquestes

tres exposicions, els cicles de

conferències “ficcions arque-

ològico – literàries” vinculades

al món greco – llatí que se ce-

lebren coincidint amb el festi-

val Tàrraco Viva.

La complicada situació actual

n’ha afectat la programació?

Pel que fa a les exposicions,

poc, ja que continuem tenint i

mantenint el mateix nombre.

El que sí que s’han vist afecta-

des són les activitats dirigides

al públic en general, ja que hi

ha hagut una petita reducció.

Tot i així, hem intentat que no

se’n veiessin perjudicades les

pedagògiques.

Quina és la trajectòria de l’O-

bra Social de “La Caixa” a Ta-

rragona? L’arribada de l’enti-

tat a l’any 1911 a la ciutat sem-

pre ha anat acompanyada de

l’obra social, ja que quan “La

Caixa” s’instal·la en aquest edi-

fici va obrir un espai expositiu i

una biblioteca. Més tard, als

80, l’espai expositiu es fa més

gran i, des de l’any 2001 es va

convertir en un centre social i

cultural amb molt més espai

expositiu i un auditori.

L’any 2008 aquest centre es

converteix en CaixaForum, i

aquest canvi de nom suposa

una revisió del projecte amb la

voluntat d’oferir tot el ventall

de l’obra social aquí a la ciutat

Què representa estar ubicat a

la Rambla? La Rambla és la

columna vertebral de Tarrago-

na, el punt de referència de la

ciutat, i la voluntat de l’entitat

ha estat sempre ser-hi present.

L’any 1954 hi va haver una vin-

culació entre la Rambla i l’enti-

tat amb el finançament de la

Font del Centenari. Podríem dir,

que d’alguna manera “la Caixa”

va ajudar a definir la visió ac-

tual de la Rambla Nova.

La Rambla proporciona una di-

mensió cosmopolita a la ciutat

i, per a nosaltres, és important

ser-hi.

Què és el que més us agrada?

La Rambla és un indret em-

blemàtic i fantàstic difícil de

trobar en d’altres ciutats.

És el punt de la ciutat on es

veu més clara la lluminositat de

Tarragona.

CaixaForum Tarragona té l'entrada pel carrer Cristòfor Colom en un dels edificis més em-blemàtics del perfil de la Rambla Nova i la ciutat. L’any passat l’entitat va rebre gairebé80.000 visitants i, enguany, preveu superar aquesta xifra

Carles MarquèsDirector CaixaForum Tarragona

La Rambla és unindret emblemàtic ifantàstic difícil detrobar en d’altres

ciutats



LES RAMBLES CIUTAT

Olga Xirinacs, reconeguda escriptora tarragonina, ha escrit poesia, novel·la, conte, novel·lacurta per a joves, assaig, prosa poètica, viatges...i ha obtingut els premis més importantsde la literatura en llengua catalana, tant en poesia com en narrativa

Olga XirinacsEscriptora i professora

L’Olga Xirinacs, qui va ser presi-

denta d’Òmnium Cultural al

Tarragonès i mare d’una obra

que la Generalitat va reconèi-

xer amb la Creu de Sant Jordi,

ens rep al seu pis ubicat al nú-

mero 1 de la Rambla Nova, un

edifici que “respira” mar. Un

“mar domèstic”, com l’anome-

na ella, però que la incita a l’a-

ventura i del qual se’n sent

enamorada.

Va néixer l’any 1936 a la “casa

de la dinamita”. Expliqui’ns la

història d’aquest edifici. El

meu avi va instal·lar-s’hi l’any

1917. Era delegat d’explosius-

com també ho va ser el meu

pare, i d’aquí li ve el nom a la

casa, coneguda com “la de la

dinamita”. A la mateixa casa hi

vivíem tota la família, pares,

tiets i avis. Als 11 anys, quan la

meva àvia es va quedar vídua,

vaig anar a viure amb ella al

seu pis i, anys més tard, vaig

heretar-lo. Tot i això, l’edifici no

és el mateix on vaig viure tota

la vida, ja que l’actual és dels

anys 70, quan es va construir

un nou bloc ubicat al mateix

lloc on hi havia hagut el vell.

Com veu la Rambla Nova, ac-

tualment, i com l’ha vista can-

viar? La veig magnífica. El bal-

có del Mediterrani – on co-

mença- és una frontera entre

l’espai salvatge – el mar- i la

ciutat. És un privilegi per a la

gent de Tarragona poder venir

al balcó i contemplar, reflexio-

nar, prendre-hi el sol... Paul Va-

léry, al seu llibre El cementiri

marí cita: “la mar, la mar, que

sempre recomença...” doncs és

això, un lloc on recomençar.

La mar et ve de cara, no fa com

el riu, que passa. Per a mi, la

Rambla sempre ha estat un in-

dret entranyable on he passat

la meva infantesa, escenari de

tots els meus records. Pel que

fa a com l’he vist canviar, la

Rambla ha fet una evolució na-

tural d’acord amb els temps.

Crec que abans la gent era més

respectuosa que ara en quant

a la conservació del material...

també hi trobo a faltar petits

jardinets que ja no hi són.

Abans hi havia uns plàtans

molt macos que li feien ombra,

i teníem més comerços de pro-

ximitat...

Quines mancances creu que

té el barri? Què hi milloraria?

A la Rambla s’organitzen molts

actes, i cada dos per tres hi ta-

llen la circulació. M’agradaria

que s’organitzessin més actes

en d’altres llocs de la ciutat.

D’una banda, els veïns i veïnes

de la Rambla patiríem menys

sorolls i, de l’altra, la ciutat po-

tenciaria els barris fent-los es-

cenari de les celebracions.

Quina és la influència de la

Rambla Nova en la seva obra?

El balcó del Mediterrani, inici

de la Rambla, gairebé apareix a

tots els meus llibres.

Proust deia que “si aprofundim

en les nostres vides, ens sortirà

la veritat”. La meva veritat és el

Balcó, ja que el primer que vaig

veure en néixer va ser el mar.

He viscut sempre aquí, aquesta

és la meva veritat.

Quins projectes té ara mateix

entre mans? Estic treballant

en la traducció castellana de

dues obres meves, Tarde en

Venecia i Virginia no ha muer

to. També en una nova novel·la

de la que en prefereixo preser-

var discretament el títol.

Hi ha algun fet sobre el qual

encara tingui pendent escriu-

re? Sempre n’hi ha. Me’n sor-

geixen molts i me’ls apunto,

però per escriure’ls tots no tin-

dria prou vides. Un tema sobre

el qual m’agradaria escriure és

la història de la Guerra Civil a

través del negoci dels explo-

sius a casa meva.

A qui li agrada llegir? Autors

russos de tota època.

I què li agrada fer quan no es-

criu? Llegir i collages.

Qui deixaria que li escrivís la

seva biografia? Francesc Roig i

Queralt

Quina creu que és la salut ac-

tual de la lectura? L’estem

arraconant o l’aclamem més

que mai? Tot i que s’està arra-

conant la cultura de les sub-

vencions, la gent no deixarà de

llegir. D’altra banda, Internet

permet publicar, i la cultura

s’expandeix gràcies a la xarxa.

Estem vivint uns moments en

els quals s’escriu més que mai.

Sinó, fixem-nos què passa fins i

tot amb els “tuits”.

El balcó delMediterrani és unafrontera entre l’espaisalvatge - el mar - i

la ciutat



Quins principals projectes té

al capdavant des de la direc-

ció general de l’ONCE a Tarra-

gona? El principal projecte és

continuar treballant per la inte-

gració de les persones cegues i

amb deficiències visuals greus.

Integrar-les a la societat per

viure amb normalitat a la ciutat

i a l’entorn: a l’escola, l’entorn

laboral, etc.

Quins són els serveis socials

que es duen a terme a la ciu-

tat i província? Es duen a ter-

me tots els projectes de l’enti-

tat - prevenció de la ceguesa,

autonomia personal, inclusió

educativa, sordceguesa, forma-

ció, ocupació, cultura, esport i

benestar social-. Hem de tenir

en compte que els projectes

són individualitzats, ja que ca-

dascú té diferents necessitats i

circumstàncies que l’envolten.

Des de l’ONCE atenem les per-

sones des que neixen i les

acompanyem en totes les eta-

pes de la seva vida ...hem de

pensar que quan una persona

es queda cega ha d’aprendre a

començar des de l’inici.

La societat travessa mo-

ments difícils. Ho esteu no-

tant? Sí, sens dubte ens ha

afectat. L’ONCE viu de la soli-

daritat de la gent a través dels

seus productes (la venda de

cupons), aquest és el nostre fi-

nançament. I quan prestem els

nostres serveis, és la manera

que tenim de tornar aquesta

solidaritat a la societat.

Des de l’entitat lluitem per fer

front als difícils temps que es-

tem vivint com tothom, i conti-

nuem estant al costat de les

persones amb discapacitat.

Confiem que ben aviat vinguin

nous temps, aquesta espe-

rança no s’ha de perdre mai.

Com es pot col·laborar amb

l’ONCE? A banda de comprar

els nostres cupons, també es

pot ser voluntari, apropar-se a

les persones que estan soles i

necessiten companyia perquè

els llegeixin, els acompanyin al

metge, etc. El tema del volunta-

riat és molt bonic i solidari.

Es diu que no només tenim

una crisi econòmica, sinó

també de valors. La societat

ha perdut l’esperit solidari?

Jo crec que no s’ha perdut, la

gent es preocupa pel que pas-

sa al seu voltant i és solidària.

Què significa per a vosaltres

estar ubicats a la Rambla Ve-

lla? Què t’agrada del barri i

què li trobes a faltar? Estem

ubicats a la Rambla Vella des

de sempre...Per a nosaltres sig-

nifica estar al costat de tot.

Estar a la Rambla Vella és molt

identificatiu: ONCE està al cos-

tat de la gent. De la Rambla Ve-

lla m’agrada la seva situació, al

costat del mar i del casc an-

tic.Hi trobo a faltar més acces-

sibilitat, perquè tot i que ha mi-

llorat molt, encara hi trobem

impediments.

Enguany l’entitat celebra el seu 75è aniversari i el 25è de la Fundació. Actualment, a la pro-víncia de Tarragona hi ha 1.181 afiliats, 615 dels quals pertanyen a la ciutat. Juani Fuentesva entrar a treballar a l’ONCE quan tenia 21 anys i ara en fa 13 que és directora

Juani FuentesDirectora de l’ONCE a Tarragona

Els nostresprojectes sónindividualitzats:

cadascú té diferentsnecessitats

LES RAMBLES CIUTAT


30 I VIU Tarragona

LES RAMBLES CIUTAT

Martin destaca que anar al Casino és una“experiència”, un espai d’entreteniment ones pot degustar una cuina excepcional

David MartinDirector de ComunicacióGrup Peralada

Què significa per a vosaltres

estar a la Rambla Vella? El

que podem destacar del nostre

emplaçament són les vistes al

Circ Romà i estar envoltats

d’espais tant emblemàtics per

la ciutat com l’Amfiteatre i el

Balcó del Mediterrani.

Durant els anys que hi sou,

com l’heu vist canviar? El ba-

rri ha anat evolucionant per

adaptar-se al projecte de pai-

satge urbà de la ciutat, per la

nostra part, aquestes millores

han suposat un augment d’a-

fluència turística.

D’on prové la majoria de gent

que ve al Casino? El 33% dels-

nostres visitants són de la pro-

víncia i un 20% de la ciutat.

L’altre visitant que destacaríem

és el turista.

Quin és l’atractiu més gran

que té el Casino i que atrau

clients? Venir al Casino és una

experiència.

El Casino és un espai d’entrete-

niment, on tant es pot degus-

tar una cuina excepcional, com

assistir a espectacles de músi-

ca i, evidentment, gaudir de la

diversa oferta de joc com són

les ruletes americanes, màqui-

nes, Black Jack i Pòquer.

Què és el que més us agrada

de la Rambla Vella?És una zo-

na molt activa de la ciutat on

tot l’any es fan actes i es respi-

ra que el barri és viu. És tracta

d’un espai on el vianant co-

mença a ser el protagonista.

I quines mancances li trobeu?

Molts clients que venen al Ca-

sino ens comenten que falta

aparcament gratuït.

La Llibreria La Rambla té més de 40 anys d’història a la Rambla Nova. Durant aquestesquatre dècades ha estat testimoni dels canvis urbanístics i socials que ha viscut la Rambla.Segons Marrugat, la Llibreria intenta fer de punt de trobada entre lectors i escriptors

Rosa MarrugatPropietària de la Llibreria La Rambla

Després de més de 40 anys a

la Rambla, com l’heu vist can-

viar? La Rambla Nova ha estat

de sempre un eix comercial de

primer ordre a la ciutat; ara bé,

sens dubte durant aquests

anys els canvis han estat noto-

ris, des dels canivs urbanístics,

-com l’eixamplament de les vo-

reres i la urbanització de les

coques centrals de la Rambla-

als que podríem dir socials,

com és l’increment de les acti-

vitats que s’hi duen a terme.

Quin paper té una llibreria a

la societat actual? Les llibre-

ries hem de jugar un paper im-

portant a la societat: podem

escollir entre ser botigues ex-

penedores de llibres o escollir

el camí de fer de prescriptors i

de recomanadors, hem de sa-

ber usar els nostres locals com

punt de trobada entre lectors i

escriptors, fer de les llibreries

àgores culturals. Personal-

ment, el segon és el camí que

més ens agrada i el que inten-

tem seguir.

Què és el que més us agrada

del barri? La Rambla, encara

que no ho sembli, no deixa de

ser un barri on tothom es co-

neix. Tot i que hi ha molts pas-

savolants, l’essència del barri i

la seva gent -que és el més im-

portant- crec que no s’ha per-

dut mai.

Quines mancances hi trobeu?

Potser li faltaria una mica més

de vida de barri, que es “ram-

blegi”, però sembla que amb la

crisi, s’està recuperant.

Algú que vingui a la Rambla

Nova no pot marxar sense...

Passejar pel mig de la Rambla

un dissabte a primera hora

quan no hi ha massa cotxes i

els locals comencen a obrir.


LES RAMBLES CIUTAT

La Xarxa incorpora l’Hospital de St Pau i Sta Tecla, el del Vendrell, sis àrees bàsiques de sa-lut, dos centres sociosanitaris, tres residències per a gent gran, centres de dia, un centred’acollida a menors, una residència d’acció educativa i serveis socials i suport ambulatoris

Joan Maria AdseràDirector general i gerent de la Xarxa Santa Tecla

Fa pocs mesos, l’Hospital de

Sant Pau i Santa Tecla estre-

nava un nou espai de mater-

nitat aquí a la Rambla. Què

aporta el nou espai? Millora

notablement la històrica i anti-

ga maternitat situada a la se-

gona planta de l’hospital, la

qual ja havia quedat obsoleta

amb el pas dels anys.

Una de les principals millores

és que ara hi ha disponibles 13

habitacions individuals, xifra

suficient per cobrir l’històric de

naixements que atén el centre.

Quins principals projectes té

al capdavant de la direcció de

la Xarxa? El passat mes de se-

tembre vam inaugurar la Re-

sidència Santa Tecla de Po-

nent. El que estem fent és

alleugerir el pes de l’hospital i

obrir nous equipaments - com

el de Llevant i el de Ponent -

per treure de l’hospital perso-

nes que pateixen pluripatologia

i que necessiten tractament.

Hem de tenir en compte que

l’èxit en la malaltia i la preven-

ció han generat un gran volum

d’aquestes persones que patei-

xen pluripatologia, i que fins fa

poc només tenien el recurs de

l’hospital. Ara, en canvi, les es-

tem reordenant entre l’Hospi-

tal Santa Tecla, el Complex de

Llevant i la Residència Ponent.

D’altra banda, des de fa 20

anys hi ha cirurgia ambulatò-

ria: moltes operacions es fan i,

al cap de poc, els pacients ja

van cap a casa.

Això comporta que s’hospita-

litzi menys en gairebé totes les

especialitats. Aquesta manera

de funcionar també és més

econòmica, i és una exigència

ètica avançar en aquesta reor-

denació que és millor per a les

persones i per a l’economia.

L’any passat l’Hospital de Sta

Tecla es va situar entre els

millors de l’estat segons una

classificació elaborada per

l’empresa de serveis d’infor-

mació. Quina valoració en fa?

Tenim 7 reconeixements dels

TOP 20. Del nostre grup, en el

qual n’analitzen una cinquante-

na i on es valoren els “resul-

tats” en producció i salut, por-

tem 5 anys consecutius sent

reconeguts. Mantenir-se és un

motiu de satisfacció.

Arran de la crisi, la sanitat ha

patit força retallades. Com ho

estan vivint els centres de la

xarxa? Ho estem patint com

tothom. L’any 2010 i 2011 hi ha

hagut una disminució d’ingres-

sos i l’aportació de l’adminis-

tració ha canviat, en canvi, no

hem deixat d’atendre la gent.

Això ha comportat un gran es-

forç per part dels professio-

nals, els quals tenen el salari

congelat des de l’any 2007.

A banda d’estar congelat, tam-

bé s’ha reduït en un 5%, i enca-

ra no sabem si aquest any hi

haurà una segona rebaixa.

La ciutat ja comptava amb un

hospital al segle XII i, des del

XVI, es va ubicar a la Rambla

Vella. Què representa per a

vosaltres estar ubicats aquí?

Durant molts anys, significava

estar al cor de la ciutat, al cen-

tre geogràfic de la zona habita-

ble. Després, la ciutat va anar

creixent urbanísticament i, a

més a més, ara ja no existeix

aquesta necessitat “d’estar al

mig”. Tot i així, estar ubicats a la

Rambla Vella significa estar a

prop de les institucions i de la

Tarragona mil·lenària. És em-

blemàtic.

Com veu la Rambla Vella?

L’espina dorsal de la ciutat es

troba entre les dues Rambles.

A la Rambla Vella s’està inten-

tant facilitar que mantingui els

serveis, sobretot el petit co-

merç, que és el símbol em-

blemàtic del casc antic.

Al barri també s’està en el camí

de millorar la recuperació de

façanes històriques, espais de

circulació veïnal, espais de pas-

seig, la neteja, etc.

Estem alleugerint elpes de l’hospitali obrint nous

equipaments perreordenar pacients


CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

Fill de Caín

onllaó -màster en Pro-

ducció de Media pel

Christ Church Univer-

sity College d’Anglaterra- ha

escrit, produït i dirigit 3 curt-

metratges guardonats en l’àm-

bit nacional com en l’interna-

cional: La Mirada Obliqua (no-

minat als Goya 2002 com a mi-

llor curtmetratge de ficció),

Gloria i El Legado. Aquest mes

arriba a les pantalles de tot

l’estat Fill de Caín, de la qual se

n ‘ha fet una preestrena tarra-

gonina.

Què és el que més t’agrada de

dirigir? En el procés de guió,

sentir com la història va aga-

fant forma al teu cap i a les te-

ves mans. En el procés de ro-

datge, anar construint bocins

d’un trenca-closques que no

saps ben bé si encaixaran. En el

muntatge, asseure’s a fer petits

miracles diaris i re-construir la

teva història, descobrint coses

inesperades a cada seqüencia,

a cada mirada de l’actor. Però

el que més m’agrada és que

des del primer minut fins l’úl-

tim segon del procés creatiu

em relaciono amb gent tant o

més apassionada que jo, que

agafen el meu projecte i se’l fan

seu per acabar sent nostre.

Quan vas començar en el món

del cinema i per què? Vaig co-

mençar quan de molt petit

m’amagava per a poder veure

pelis de “dos rombos”, que els

pares i el règim no em deixaven

veure. Aquell “sábado cine” en

blanc i negre, gaudi secret rere

la porta mig oberta que sepa-

rava el passadís del menjador,

tamisat pel fum del tabac, posa

a prova qualsevol vocació, no?

La sensació de plaer i genolls

freds no m’ha deixat mai més.

La resta ha estat una difusa re-

cerca que va esclatar quan ja

tenia seny i estabilitat laboral.

Ho vaig deixar tot...

Quin consell li donaries a un

/a jove que vulgui dedicar-se

a aquest món i que tot just

ara comenci? Aquest “món” té

com a 200 professions espe-

cialitzades diferents. Si tens un

perfil tècnic, les coses són una

mica més fàcils, hi ha més fei-

na a televisió, publicitat... Si

parlem de dirigir cine, aquesta

pregunta no té resposta. Amb

la perspectiva d’haver viscut el

cinema des de baix i haver co-

negut desenes de cineastes

brillants que lluitaven per un

somni des de punts de partida

diferents et puc dir que cadas-

cú ha de fer el seu camí en soli-

tari . En absoluta soledat.

Aquesta introspecció és la que

et durà a saber si realment

tens res a dir. Les proves a les

que l’amor al cine et sotmet

són tan esgotadores que aviat

te n’adones d’on t’has ficat i si

vols seguir. No estic sent pessi-

mista, és el consell que em va

donar el Bob Scrivens, un tèc-

nic britànic jubilat que havia

treballat a Pinewood Studios a

l’època daurada just quan jo

començava: no t’aturis mai.

Quina ha estat la teva inten-

ció a l ’hora de fer la

pel•lícula? La mateixa que al

La primera pel·lícula de Jesús MonllaóAquest mes s’estrena als cinemes la primera pel·lícula del tarragoní Jesús Monllaó. Fill deCaín és la seva òpera prima en el camp del llargmetratge. El thriller psicològic compta ambels actors José Coronado, Maria Molins i Julio Manrique com a protagonistes

M


ENTREVISTA CULTURA



veure-les. Passar-ho bé i fer-ho

passar bé. I si a més provo-

quem algun atac de plaer in-

tel·lectual, doncs oli en un llum.

En què et vas guiar per esco-

llir els actors?El guió ja marca-

va la tipologia d’actors que ha-

víem de cercar. Volia actors

amb físics propers però alhora

un pèl més grans que la vida,

amb una certa dimensió perso-

nal èpica, amb un cert misteri

interior. El triangle Jose Coro-

nado-Maria Molins-Julio Manri-

que és una autèntica bomba de

rellotgeria interpretativa i la

pel•lícula “esclata” en molts

moments quan interactuen.

Quant al David Solans i l’Abril

García, els nens protagonistes,

vaig trobar el ying i el yang ab-

solut. El David és tot foscor, tan

críptic que quan el mires als

ulls t’agafa vertigen. L’Abril és

llum i candor, la promesa de

que realment es pot ser feliç, al

menys abans que la vida co-

menci a colpejar-te de valent.

Ambdós bells, complementa-

ris, plens de força... i a més

s’assemblen als seus “pares”.

Tarragona és un personatge

més? No. Tarragona significa

la mediterraneïtat, una manera

d’entendre el món, però Fill de

Caín no és un vídeo promocio-

nal. Jo entenc Tarragona com

quelcom més ampli, com una

manera de ser. De fet vam ro-

dar a la ciutat de Tarragona, a

Reus, a Cambrils, a Montbrió,

al Catllar, a La Mora-Tamarit i a

Vilaseca (Port Aventura).

Creus que a qui s’hagi llegit

el llibre Querido Caín li agra-

darà el film? Sembla ser que

Plaza&Janes està fent una tira-

da nova del llibre coincidint

amb l’estrena de la peli. Si la

compreu llegiu-la després, si

us plau. Doneu-me una oportu-

nitat de sorprendre-us, perque

la novel·la sempre és millor que

el film. Les expectatives crea-

des per l’engranatge perfecte

del nostre cervell que crea

l’ambient, les cares i les veus

idònies per a cada ocasió es

veuen qüestionades per la im-

perfecció de la visió única del

director que l’adapta. Dit això,

estic molt satisfet de l’adapta-

ció i el replantejament estilístic

que hem fet.

Com convenceries al públic

perquè vagi a veure la

pel•lícula? No sé si seria sufi-

cient dir que no hauria pogut

treballar més dur... Els que gau-

deixen amb un guió sòlid, amb

interpretacions potents i que

alhora se senten complaguts

quan a més de sensacions et

fan pensar una mica és el pú-

blic a qui va adreçada aquesta

aventura.

Actualment, quins projectes

tens entre mans? Estic treba-

llant en un nou relat que ataca-

ré amb totes les meves forces

quan acabi la promoció de Fill

de Caín.

És un bon moment per fer ci-

nema?La gent fa cinema fins i

tot enmig de conflictes armats.

No hi ha excusa per a no seguir

intentant explicar històries i

tractar d’aixecar-nos un parell

de pams de terra de tant en

tant.


Thriller protagonitzat per l’ac-

tor José Coronado i l’actriu

Maria Molins i basat en el best

seller d’Ignacio García - Valiño

“Querido Caín”.

A “Fill de Caín”, José Coronado

(Carlos) i Maria Molins (Coral)

dónen vida a un matrimoni de

classe alta que haurà de re-

plantejar-se la relació amb el

seu fill Nico (David Solans, en

la seva primera incursió en el

món de la interpretació), un in-

quietant adolescent obsession-

at amb els escacs. Completen

el repartiment Julio Manrique

(Soldados de Salamina, Infi-

dels), qui interpreta el person-

atge del psicòleg Julio Beltrán i

Jack Taylor (La Novena Porta)

com a Mestre dels escacs An-

drew Holseter. “Fill de Caín” és

una producció de Life&Pictures

en col· laboració amb Salto de

Eje PC i Fosca Producciones i

en coproducció amb TV3.

Fill de Caín

ENTREVISTA CULTURA



Chicanos va néixer l’any 95 al

barri de Sant Pere i Sant Pau.

Ells són Damian Ruiz, veu i gui-

tarra rítmica; Josep Suller, so-

lista, guitarra rítmica i cors; Je-

sús Arduengo, baix i cors i Ós-

car Domènech, bateria i per-

cussions.

Des de llavors, aquest projecte

que va néixer amb la intenció

de transmetre les experiències,

inquietuds i sentiments dels

seus quatre components i

amics, s’ha anat consolidant

alimentant-se de les diferents

influències musicals dels seus

integrants, reflectint les seves

vivències i la realitat actual.

És aquesta interpretació musi-

cal el que els ha dut a titular

amb el nom de “Burbuja” el seu

darrer projecte, del qual el sin-

gle “Burbuja” fa una referència

explícita a la situació de crisi

actual provocada per l’esclat

de la “bombolla immobiliària”.

Un exemple d’aquest compro-

mís amb la realitat social es de-

mostra amb l’enviament que

els mateixos Chicanos van fer

del seu disc al president espan-

yol Mariano Rajoy. El disc ana-

va acompanyat d’una carta on

li reclamaven que els polítics

actuessin “d’una vegada per

totes” davant la greu situació

de crisi.

Durant els seus gairebé 20

anys de trajectòria musical,

Chicanos ha grabat diferents

maquetes i ha fet concerts

arreu de l’estat i també per al-

guns països d’Europa.

Actualment, la banda està tre-

ballant amb Alondra Music,

S.L. i Deuvedé Music en el

llançament del seu disc, el qual

es pot trobar a les grans super-

fícies, botigues digitals i portals

online.

“Burbuja” són divuit temes de

rock directe amb influències de

pop, hard rock, indie, grunge o

blues. El single, que duu el ma-

teix nom que el disc, té un vide-

oclip que es pot trobar al you-

tube i del qual se’n farà una

promoció als mitjans de comu-

nicació. Chicanos ens expli-

quen que les noves tecnologies

els han ajudat molt, ja que les

xarxes socials han propiciat

que la gent els conegui més i

que els seus fans hi puguin te-

nir-hi una relació directa i be-

neficiar-se de promocions.

El grup té el seu propi estudi de

grabació, i els seus compo-

nents sempre s’han dedicat a

la música. El seu públic es tro-

ba principalment a la ciutat i

província. tot i que amb la pro-

moció del nou disc esperen to-

car a les sales de tot l’Estat.

La banda de rock tarragonina està centrada de ple en la promoció del seu darrer disc “Bur-buja”, un treball de 18 cançons de rock directe. El disc, 100% autobiogràfic, recull les vivèn-cies i experiències personals dels seus quatre components

“Burbuja”El nou disc dels tarragonins “Chicanos”

REPORTATGE CULTURA

El single “Burbuja”és una referència

explícita a labombolla

immobiliària

Durant els seus 20anys de trajectòriamusical, Chicanosha grabat diferents

maquetes


“La pell de Déu”FrancescValls -CalzadaEl periodista i

escriptor ens

convida a

conèixer “L’illa

de l’Oblit” on la

societat

matriarcal

promociona les

dones.

“Agricultura mental”Òscar RamírezLlibre del

periodista

resident a Tgn

estructurat en 3

parts:

“Agricultura

mental”,

“Agricultura molt

personal” i “Ras i

curt”.

“Obra completa”Josep A. BaixerasIniciativa de La Gent del Llamp, que

publica Cossetània edicions, amb el

patrocini de

l’Ajuntament de

Tarragona i la

Diputació.

Conté les dues

novel·les

editades per

l’autor: L’anell

al dit i Les

Mares.

Llibres sobreTarragona illibres detarragonins

“El comerç a la Ramblade Tarragona. Pas apas”Rafael Vidali RamonGinerLlibre editat per

la Cambra de

Comerç de

Tarragona amb

motiu del seu

125è aniversari.

LLIBRES CULTURA

Per Magí Suñer

En més d’una ocasió he es-

crit i moltes més he repetit

de paraula que resulta sor-

prenent la capacitat de Joan

Cavallé per convertir en or

tot allò que toca. Se li han en-

comanat tasques arriscades

i de poc clares possibilitats

d’èxit i sempre s’hi ha posat

amb cos i ànima i les ha re-

solt, ordenat i deixat prepa-

rades per a un èxit que sem-

bla normal i fàcil però que no

ho és. Aquestes qualitats

d’ordenació i de planificació

condueixen a un cervell ana-

lític i a unes habilitats execu-

tores pròpies d’un bon pro-

fessional, però no ens fan

comprendre l’autèntic abast

d’una personalitat bàsica-

ment creativa. Per entendre-

la de ple hem d’acudir a l’ac-

tivitat central entre les mol-

tes que ocupen la seva acció

intel·lectual: la literatura. Jo-

an Cavallé és un escriptor

quan fa llibres sobre temes

d’història, de geografia literà-

ria o de qualsevol dels molts

aspectes que pot arribar a

dominar si s’ho proposa però

per sobre de tot la seva pa-

raula vibra quan inventa,

quan transgredeix, quan es

mou en l’univers de la ficció.

Es va iniciar en la publicació

amb una poesia, però no ha

reincidit gaire per aquesta

banda; es va encaparrar en

l’escriptura dramàtica durant

el llarg període en què no era

gaire ben valorada en aquest

país, i s’hi ha fet un lloc, ha

aconseguit el respecte de la

professió; ha publicat magní-

fics llibres de relats i unes no-

vel•les molt diferents però

d’una singularitat envejable:

del nou Robinson Crusoe de

Rei de mi a la dissecció de l’a-

temptat terrorista de Con-

templant el monstre. La part

menys coneguda de la seva

escriptura —per la condició

inevitable de minoritària d’a-

questa mena de textos— està

constituïda per una munió de

textos breus —petits contes,

minúscules peces teatrals—

en què experimenta amb l’es-

criptura de totes les maneres

possibles, de vegades recar-

golant els textos fins a l’ex-

trem, i una mica més. Durant

anys va quedar enxampat en

la xarxa de Samuel Beckett i,

del drama a la comèdia, va

proveir l’escena d’una sèrie

de peces que devien molt a

l’irlandès, i a Harold Pinter.

Se’n va desl l iurar en una

tragèdia unànimement

aplaudida: Peus descalços

sota la lluna d’agost, allí va

demostrar fins a quin punt

pot arribar a calibrar cada un

dels ingredients que utilitza

per actualitzar un tema tan

del icat com és el de la

memòria històrica. Bàsica-

ment inconformista, ni que

sovint no ho sembli, perfec-

cionista fins a extrems que

només el que s’han enfrontat

amb reptes similars als seus

poden valorar, és capaç de

respondre a encàrrecs i fer

reviure Narcís Oller i de nave-

gar sense timoner per les es-

feres de la seva imaginació

per acostar-nos-en les fanta-

sies. Ni tan sols ell, que en

l’autofàgia inicial de la seva

creació dramàtica partia de

la perplexitat dels grans mes-

tres de la radicalitat, deu po-

der evitar de sentir-se per-

plex davant el moment ac-

tual, però ho expressa sense

concessions en una prosa

equilibrada que s’ha forjat en

molts dels experiments con-

temporanis de la literatura.

Articles de Magí SuñerMagí Sunyer dedica un article a l’escriptor Joan Cavallé. Sunyerés escriptor multidisciplinari i Dr. en Filologia Catalana i profes-sor titular de literatura catalana de la URV

La paraula deCavallé vibra quan

inventa, quantransgredeix, quanes mou en la ficció



NOTÍCIES CIUTAT

La Casa de la Festa ha tornat

a obrir les seves portes al pú-

blic i a reemprendre la seva

activitat gràcies a la suma

d’esforços entre l’Ajuntament

de Tarragona, Repsol i l’inicia-

tiva de dues entitats culturals

privades tarragonines: Imagi-

nautes Serveis Culturals i Di-

tada.

Així, des del mes de març i

fins el 31 de desembre, la Ca-

sa de la Festa ofereix un nou

horari d’obertura, visites guia-

des, tallers per a escolars i al-

tres activitats.

La Casa de la Festa és un es-

pai que acull els diferents ele-

ments festius del Seguici Po-

pular de Santa Tecla.

Seu d’exposició de peces sin-

gulars, ha esdevingut un espai

de coneixement, conservació

i divulgació de la cultura po-

pular i d’arrel. La Casa de la

Festa també és un punt de

trobada essencial durant les

Festes de Santa Tecla i en les

setmanes anteriors, durant

les quals s’hi duen a terme

assajos de les entitats, entra-

da i sortida d’elements, etc.

Fins al moment, l’equipament

ha estat visitat per famílies i

grups escolars de Tarragona i

municipis del voltant.

La Casa de la FestaL’espai ha tornat a obrir les seves portes al públic iofereix visites guiades i tallers per a escolars

La Fundació va iniciar el mes

passat la nova programació la

qual consta d’una vintena

d’activitats culturals adreça-

des a tot tipus de públic.

Entre elles hi trobem con-

ferències, cicles infantils, mú-

sica clàssica, cinema en ver-

sió original i documentals.

Destaca l’inici de la cinquena

temporada del cicle de con-

ferències ”Experiència de pe-

riodista” organitzat amb la

Demarcació de Tarragona del

Col•legi de Periodistes i amb

el suport de Repsol.

La nova programació incorpo-

ra també la continuïtat d’acti-

vitats com ara el cicle d’es-

pectacles infantils “Matins en

Família”, el cicle de cinema en

versió original “Versió Original

a l’Auditori” o “El documental

del mes”.

El mes passat es va inaugurar

l’exposició “Parelles artísti-

ques, Experiències creatives

per a la salut mental” , 16

obres fetes conjuntament en-

tre un artista de Tarragona i

un artista amateur usuari dels

serveis de la salut mental, La

Fundació manté una àmplia

programació a l’Auditori de

Tarragona i potencia la

presència al territori.

Activitats culturalsProgramació primavera-estiu de la Fundació Cata-lunya - La Pedrera a Tarragona

El mes d’abril es van presen-

tar les activitats joves per a la

primavera, 47 propostes que

oferiran 1.645 places i que es

duran a terme fins al 21 de

juny.

Les propostes inclouen activi-

tats formatives i d’ocupació;

facilititar eines informàtiques

adequades; alternatives d’oci

i consum; aproximiacions al

món gastronòmic; oferta

d’activitats d’arts escèniques

i visuals, etc.

A banda de les activitats tam-

bé s’organitzen diferents ex-

posicions, entre les que cal

destacar la que es farà sobre

el 20è aniversari de la Mostra

de Teatre Jove.

Així mateix, neix un nou car-

net, el “Carnet Tarragona jo-

ve”. Aquesta carnet poden ob-

ternir-lo els joves entre 14 i 35

anys i els facilitarà l’accés als

recursos i serveis destinats

únicament a ells. També s’ofe-

rirà la reserva de sales i mate-

rials dels espais joves, així

com avantatges a les princi-

pals activitats. Per engegar

aquesta iniciativa, la progra-

mació de primavera ofereix

quatre activitats gratuïtes

pels qui ja tinguin el nou car-

net. Aquesta programació es

realitzarà majoritàriament a

l’Espai Kesse.

Activitats jovesEl mes passat es van presentar 47 propostes queofereixen més de 1.600 places



NOTÍCIES CULTURA

“El esperanza” de Quique Cu-

lebras. Amb Oriol Grau i Paco

Romero. En plena Nit de Na-

dal, dos homes es fan regals.

Sota el bell embolcall desco-

brim la fragilitat d’un món se-

cret.

“Urbanitaz, una comedia ca-

l lejera” de cia Juja Teatre

València. Amb Juan Andrés

González i Jano de Miguel. Un

viatge als indrets nocturns

d’una gran ciutat.

“La forma de las cosas” de

Neil LaBute. Direcció: Xavi Si-

les. Amb Óscar Morchón, Va-

nessa Castro, Núria Font, Ale-

jandro Muñoz. Comèdia que

fa una punyent crítica social.

“Improdway” de cia Malrayo.

Amb Rai Borrell i José Mala-

guilla.Espectacle d’improvisa-

ció teatral i musical on el pú-

blic juga un paper fonamental

escrivint en un paper dife-

rents títols o frases que seran

la llavor de les diferents im-

provisacions que els actors

representaran dalt de l’esce-

nari.

Sala TronoNova programació de la sala per a tots els caps desetmana del mes de maig

Els qui no van poder aconse-

guir una entrada per La Tra-

viata tenen una segona opor-

tunitat el 2 de juny a les 18h.

L’èxit i la contínua demanda

d’entrades han fet programar

una segona funció d’aquesta

òpera. Òpera de Giuseppe

Verdi amb el Cor Amics de

l’Òpera de Sabadell, l’Orques-

tra Simfònica del Vallès i una

intervenció excepcional del

baríton tarragoní Àngel Òde-

na. La Traviata consta de tres

actes (Sobretitulada en ca-

talà) i ens trasllada al París de

1840.

Una tragèdia que explica la

història d’una relació amoro-

sa trencada per factors ex-

terns, mentides, promeses i

il · lusions extraviades. Les

dues representacions al Tea-

tre Tarragona compten amb

el suport de la Fundació priva-

da Mútua Catalana.

Nova funció de La TraviataNova funció de l’ òpera el 2 de juny després ques’exhaurissin les localitats de la 1a representació

Ja és possible descarregar-se

a través dels mòbils una nova

aplicació relacionada amb

l’activitat cultural de Tarrago-

na: es tracta de l’agenda que

recull tots els actes que es re-

flecteixen al calendari del web

municipal: l’Agenda Cultural.

Una aplicació impulsada per

l’Ajuntament de la ciutat.

És una aplicació disponible

tant per a sistema Android

com iOS que es pot descarre-

gar de manera gratuïta i in-

clou les activitats culturals

per dies i per temàtiques.

A més, els actes que s’hi re-

flecteixen inclouen imatges

associades, possibilitat de

compartir-les a les xarxes so-

cials ambmés usuaris i geolo-

calització. També inclou la

possibilitat d’afegir les activi-

tats que esculli l’usuari en el

calendari personal.

L’Agenda Cultural, a més, ofe-

reix la possibilitat de consul-

tar les activitats per progra-

macions.

D’altra banda, les entitats, els

col·lectius, les institucions i

els ciutadans en general que

vulguin aportar-hi les activi-

tats i iniciatives que organit-

zen en poden enviar la infor-

mació a l ’adreça tcultu-

[email protected].

L’agenda cultural al mòbilL’Ajuntament crea una aplicació d’agenda culturalper als dispositius mòbils

Durant la Mostra es represen-

taran 10 obres dels diferents

grups amateurs joves i de

centres educatius de la ciutat.

Les actuacions seran totes

gratuïtes i es faran a les 21h al

Teatre Metropol.

La Mostra pretén ser una pla-

taforma on els grups de tea-

tre tarragonins donin a conèi-

xer el seu treball.

Els grups que enguany la con-

formen són 10: 4 provenen de

centres educatius o formatius

i 6 són grups de teatre ama-

teurs.

Paral•lelament i dins el marc

de la Mostra, es durà a terme

un taller a la Iniciació a la Fo-

tografia en teatre i especta-

cles i, així mateix, es facilitarà

l’accés a la nova Temporada

de Teatres als més joves amb

descomptes diversos.

20a Mostra de Teatre JoveLa Mostra s’ha iniciat aquest mes i s’allargarà finsel 13 de juny



NOTÍCIES CULTURA

Teatre el Magatzem: Especta-

cle de circ i clown “La – ru-

let” de la companyia Trastrus

on a través de l’absurd, la ten-

dresa, la màgia i la música,

ens proposa un món on tot s’-

hi val . (Diumenge 26 de

maig).

Sala Núria Delclòs: “Nuestro

feliz...suicidio” . Àcida obra te-

atral de la companyia rode-

ARTE. Una àcida reflexió so-

bre la vida en parella, sobre

els seus límits i diferències

(Diumenges 12, 19 i 26 de

maig).

Sala d’exposicions: “L’aigua”

exposició de fotografía d’Emi-

lio García Salgado. (Fins al 25

de maig).

Fa més de vint anys que la

Cooperativa Obrera Tarraco-

nense s’ha caracteritzat com

a entitat que ofereix serveis

formatius que es concreten,

essencialment, al voltant de

les arts escèniques i d’altres

disciplines complementàries.

Sala CotPropostes del Teatre el Magatzem, la Sala NúriaDelclòs i sala d’exposicions

Aquests són alguns dels ac-

tes que organitza el Conser-

vatori aquest mes de maig:

Dia 16: Recital de vent (trom-

peta, trombó, oboè i saxofon)

a partir de les 9’30 a la Sala

Xavier Gols.

Dia 17: Concert- Intercanvi de

l’Orquestra de Cambra i Or-

questra del Conservatori de

Mallorca. Concert a l’Auditori

de Caixa Tarragona a les 19 h.

Dia 18: Master classe de Tuba

i Bombardí a càrrec de solis-

tes de la Banda Municipal de

Barcelona.

Dia 25: Recital- Examen de

Cant Final de Grau Professio-

nal a càrrec de Isabel Torroja.

Sala Xavier Gols a les 19 h.

Dia 27: Concert Final de Curs

de la Banda de Grau Profes-

sional a l’Auditori de Caixa Ta-

rragona a les 19 h.

Actes del ConservatoriEl Conservatori de Música de la ciutat ofereix unavarietat de propostes

L’espectacle “Deseo & Psi-

quiatría” aposta per una di-

vulgació oberta i veraç d’as-

pectes nuclears de la psiquia-

tria clínica i social. El propòsit

és retornar la paraula al boig i

a la seva bogeria, utilitzant la

literatura, la música i les arts

escèniques. L’espectacle fa

una aproximació teòrica a la

qüestió del desig mitjançant

la representació teatral i mu-

sical de la “Princesa de Java”,

un cas clínic real d’erotoma-

nia delirant.

A la primera part, la qualitat i

les diferents perspectives

dels ponents, donen una vi-

sió del desig.

La segona part , purament

escènica, ens submergirà en

el periple de Zaida, el perso-

natge principal de la Princesa

de Java, en un viatge cap al

deliri de ser estimat. (El 30 de

maig al Teatre Metropol).

Deseo & PsiquiatríaÚltim espectacle del projecte “__ & Psiquiatría” di-rigit per Carlos Ranera

L’eix vertebrador del festival

d’enguany és l’esdeveniment

al voltant de la fi de la Repú-

blica.

El consolidat certamen se-

gueix oferint dos caps de set-

mana d’activitat amb repre-

sentacions de reconstrucció

històrica, tallers, lliçons d’-

història, la Fira de Museus i

més de 40 activitats comple-

tament noves com són, entre

d’altres, l’espai “Vine, veu,

viu” on la gent podrà formar

part dels grups de recons-

trucció històrica durant una

estona.

També cal destacar, dels ac-

tes nous, el Navigium Isdis,

reconstrucció de la cerimònia

d’inici del període de la nave-

gació que es fa a la Platja d’Al-

tafulla o l’acte de cloenda que

és un espectacle de recreació

de l’assassinat de Juli Cèsar

que es farà al Palau de Con-

gressos amb la participació

de moltes de les entitats del

festival.

El reforç a través de les xar-

xes socials es fa present, així

com una sèrie d’audiovisuals

de divulgació històrica que

sota el títol de “Parlant de Ro-

ma”, s’aniran publicant online.

Una vegada més es convoca

el concurs de fotografia, “Mi-

rades de Tarragona”.

XV Festival Tàrraco VivaDel 16 al 26 de maig tindran lloc 450 espectaclesen 30 espais diferents


EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

Xavier Jornet,

quants hotels repre-

senta l’entitat? L’AHT

representa els 16 hotels

de Tarragona que disposen

d’un global de 1132 habitacions

amb capacitat per al lot jar

2500 persones.

Com a nou president de l’as-

sociació, quins són els seus

principals reptes i objectius?

Els reptes i objectius no són els

meus si no els de tota l’asso-

ciació, representada per la jun-

ta composada per Narcís Bat-

lle, Eduard Casajuana, Xavier

Hernando i Albert Pedrol.

Els nostres reptes passen per

aprofundir les relacions i col·la-

boracions amb les administra-

cions i especialment amb l’A-

juntament de Tarragona. Vo-

lem potenciar el treball amb

tots els implicats en el sector,

càmpings, restauració, comerç.

També volem apropar-nos més

al teixit cultural de la ciutat. El

turisme que ens interessa és el

que es barreja amb els ciuta-

dans. No volem una ciutat pen-

sada només pels turistes, sinó

una ciutat on els turistes siguin

benvinguts i visquin la ciutat

per uns dies.

Part del nostre objectiu és

aconseguir una millora de la

promoció dels esdeveniments

de la ciutat i potenciar la nostra

col•laboració, promoure’n de

nous, impulsar la celebració de

congressos, impulsar la promo-

ció d’esdeveniments esportius,

impulsar la millora de la muse-

ïtzació dels nostres monu-

ments així com aconseguir una

millora dels serveis i accessibi-

litat a les platges.

Per Setmana Santa, l’ocupa-

ció va superar les previsions.

Quines són les expectatives

de l’Associació de cara als

Nou president de l’Associació d’Hotels

A

Jornet va substituir l’antic president dels hotelers tarragonins Carles Segarra - qui portavadeu anys al càrrec- el passat mes de novembre. Nascut a Tarragona l’any 1966, enginyer deCamins, Canals i Ports, també és responsable de l’Hotel Astari des de 1996


mesos d’estiu? Cal dir que

aquest any les previsions per

setmana Santa eren molt

pessimistes. Finalment el

temps i els preus més ajus-

tats van permetre que a últi-

ma hora es millorés l’ocupa-

ció de l’any anterior. El 2013

el veiem amb preocupació i

incertesa. El turisme nacional

i de negocis està molt tocat i

s’ha notat una davallada des

del mes d’octubre passat.

A hores d’ara és molt difícil

fer una previsió cara el proper

estiu. Els nivells d’ocupació

d’aquest estiu dependran

molt de com es comporti el

mercat internacional. El fet

que la gent tingui la percepció

que hi ha lloc als hotels junta-

ment amb la facilitat d’acce-

dir a tota l’oferta hotelera de

manera ràpida i fàcil a través

d’internet fa que cada cop es

retardin més les reserves i no

ens permeti fer previsions fia-

bles.

Quin és el perfil majoritari

del turista que visita la ciu-

tat de Tarragona? El turista

que ens visita viatja majorità-

riament pel seu compte en

família o en parella. Acostu-

ma a ser un turista tranquil i

respectuós, d’un nivell adqui-

sitiu mig, que ve a Tarragona

per la situació a la vora del

mar i pels atractius associats

al patrimoni històric, a la vida

de la pròpia ciutat i al patri-

moni natural que representen

les nostres platges.

Quina és la salut del sector

a la ciutat? A partir de 1995

amb la construcció de Port

Aventura, els sector va viure

una fase de revitalització que

va permetre la modernització

dels establiments. Posterior-

ment el gran creixement del

sector immobiliari va fer que

es construïssin fins a sis nous

hotels. Tanmateix es van tan-

car dos establiments. A partir

de 2008 l’empitjorament de

la situació econòmica va fer

que haguéssim de adaptar-

nos any rera any a unes con-

dicions cada cop més difícils.

Actualment podríem dir que

estem en una situació de su-

pervivència on és difícil pen-

sar en noves inversions i on

s’han de focalitzar els esfor-

ços en millorar en el servei, el

tracte al client i innovar en els

aspectes del producte que no

requereixen grans inversions.

Tenint en compte el marc

econòmic que estem vivint,

quines són actualment les

necessitats del sector? Mal-

grat el moment que estem vi-

vint, hem de treballar conjun-

tament amb les administra-

cions i els altres actors del

sector turístic com són els

càmpings, restauració co-

merç, així com amb teixit cul-

tural de la ciutat, el port i el

conjunt de ciutadans de Tar-

ragona per generar activitat

a la ciutat.

Esdeveniments com el Festi-

val Tarraco Viva, el concurs

de focs, Santa Tecla, les acti-

vitats de les colles castelle-

res, el Festival Dixie, l’SCAN,

Tarragona DTapes, per posar

uns exemples, generen acti-

vitat econòmica tan en sí ma-

teixos com per l’increment de

l’activitat turística que provo-

quen.

Cal treballar en el turisme

congressual, cal millorar la

manera com s’expliquen els

nostres monuments, cal

aprofitar Tarragona 2017 per

potenciar els esdeveniments

esportius. En tots aquests te-

mes s’està treballant. Des del

sector turístic demanem una

simplificació del marc norma-

tiu. Tenim unes normatives

que són, en molts casos, in-

eficients. Sovint els costos

que se’n deriven del seu com-

pliment resulten desmesu-

rats i semblen estar pensa-

des més per eximir l’adminis-

tració de responsabilitats que

per aconseguir un bon fun-

cionament del sector.


ENTREVISTA EMPRESA



EMPRENEDORIA EMPRESA

En concret, els guardons inclouen un total de 7 categories,

dotades amb 5.000 euros cadascuna, i distribuïdes en dues

modalitats diferents:

Nous projectes empresarials

Premi “Emprèn en femení”, a projectes liderats per dones o

amb més d’un 60% del capital social subscrit per dones.

Premi “Emprèn jove”, a projectes liderats per joves (d’entre 18

i 35 anys).

Premi “Emprèn al món rural”, a projectes amb activitat

empresarial ubicada en un municipi rural de la demarcació

(municipis que tinguin menys de 2.000 habitants).

Premi “Emprèn socialment”, a projectes amb models de

negoci basats en valors col·lectius que persegueixen respondre

a nous reptes socials o donar nous enfocaments a antics

problemes.

Premi “Emprèn i sorprèn”, a projectes empresarials

innovadors, que presenten una idea diferent de les existents i/o

un toc original, creatiu, enginyós o pioner a la demarcació.

Empreses constituïdes

Premi “Emprèn i consolida”, a microempreses o petites i

mitjanes empreses (PIME) que, a la finalització del termini de

presentació de la sol·licitud, faci entre tres i cinc anys que estan

en funcionament.

Premi “Reemprèn”, a negocis que s’hagin traspassat entre

propietaris durant el període comprès entre el 9 de juny de

2012 i el 31 de desembre de 2013.

ELS PREMIS EMPRÈN

La Diputació de Tarragona, a

través de l’Àrea de Recursos

Humans i Polítiques Actives

d’Ocupació, convoca la prime-

ra edició dels “Premis Emprèn”

(www.dipta.cat/premisempren),

una ampliació del concurs de

projectes empresarials liderats

per dones “Emprèn en femení”

que la Diputació ha convocat

durant 7 anys consecutius

amb l’objectiu de fomentar

l’emprenedoria. En aquesta

nova etapa el concurs no no-

més es dirigeix al sector feme-

ní, sinó que també obre el ven-

tall de persones beneficiàries

ampliant-se a 7 categories.

Els Premis Emprèn compten

amb una dotació total de

35.000 euros i s'adrecen a per-

sones emprenedores majors

d'edat del Camp de Tarragona i

de les Terres de l'Ebre que vul-

guin posar en marxa un projec-

te empresarial, que tinguin una

empresa consolidada o que ha-

gin assumit el traspàs d’un ne-

goci existent.

La formació, valor afegit dels

Premis Emprèn.

La Diputació ha previst realit-

zar una sèrie de sessions infor-

matives dirigides a agents clau

en matèria d’emprenedoria,

persones emprenedores i em-

preses consolidades de la de-

marcació. Aquestes sessions,

on es detallaran les bases dels

nous premis, serviran per di-

fondre la iniciativa arreu del

territori, per fomentar la crea-

ció d’empreses i per incentivar

la cultura emprenedora.

Les sessions es duran a terme

durant els mesos d’abril i maig

als vivers d’empreses de la de-

marcació, als Consells Comar-

cals, a les Cambres de Comerç,

a diversos ajuntaments i a al-

tres entitats que desenvolupen

tasques d’assessorament a

persones emprenedores i em-

preses.

Termini per presentar les

sol·licituds.

D’altra banda, i per reforçar

aquestes sessions informati-

ves, es duran a terme, durant

els mesos de juny i juliol, ses-

sions de formació per propor-

cionar eines i recursos de cara

a l’elaboració dels plans d’em-

presa que els participants al

concurs hauran de presentar

abans del 26 de juliol de 2013.

Tal com assegura el president

de la Diputació de Tarragona,

Josep Poblet, a través d'aques-

ta iniciativa la Diputació "vol

ajudar totes les persones que

tinguin inquietuds emprenedo-

res, mobilitzar-les perquè es-

devinguin motors de nous pro-

jectes i proporcionar-los les ei-

nes per fer realitat la seva ini-

ciativa empresarial o bé, per

consolidar-la”.

A través dels Premis Emprèn, la institució intercomarcal impulsa nous projectes i empresesconsolidades o en vies de recuperació al Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Enaquesta edició, el concurs s'amplia a un total de 7 categories.

Foment de l’emprenedoriaLa Diputació destina 35.000 € a l'activitat empresarial

El termini perpresentar

les sol·licitudsfinalitzarà el proper26 de juliol de 2013


QQQQUUUUAAAANNNN EEEELLLLSSSS BBBBAAAANNNNCCCCSSSS EEEENNNNGGGGAAAANNNNYYYYEEEENNNN DDDDUUUUEEEESSSS VVVVEEEEGGGGAAAADDDDEEEESSSS

a he comentat en ocasions anteriors que a l’Estat espanyol, lesentitats financeres van fer ús de les participacions preferents pera captar capital dels estalviadors i no haver així de demanar

diners a d’altres entitats financeres estatals o europees. D’aquestamanera, no es delatava la crítica situació en què havien quedat moltsbancs i caixes pels préstecs que havien concedit al sector de la cons-trucció i que després havien esdevingut incobrables. També he dit que,malgrat que la Comissió Nacional del Mercat de Valors, amb data 16de juny de 2010, ja va emetre un document on identificava tot un seguitde males pràctiques de comercialització de Participacions Preferents iDeute Subordinat, certes entitats financeres van continuar amb aques-tes males pràctiques. El problema no estava només en la comercialització, que ja suposavaun primer engany, sinó en un segon engany que es produeix quan escanvien les Participacions Preferents o el Deute Subordinat peraccions o per altres instruments.

Vull començar amb BANKIA, S.A., que il·lustra o exemplifica tot elmalament que es poden fer les coses al món de la banca. El momentd’aquest canvi tingué lloc al mes de març de 2012, quan molta gentafectada per Participacions Preferents o per Deute Subordinat de CajaMadrid, Bancaja o Caixa Laietana va bescanviar aquests instrumentsfinancers per accions o valors de BANKIA, S.A. No resulta casual queel canvi tingués lloc en aquell moment ja que, durant el mes anterior,s’havia dit que els comptes de BANKIA, S.A., reflectien un benefici de309 milions d’euros, per a aconseguir que els estalviadors posseïdorsde Participacions Preferents o de Deute Subordinat bescanviessinaquests productes per accions de la pròpia entitat. El problema radi-cava en què aquests comptes, que donaven un resultat de 309 milionsd’euros, de benefici, no havien estat auditats i, per tant, representavenuna hipotètica solvència de BANKIA .S.A davant la negativa de l’audi-tora Deloitte a avalar els comptes formulats. Això va provocar la dimis-sió del President de l’entitat, el Sr. Rodrigo de Rato i la seva substitu-ció pel Sr. José-Ignacio Goirigolzarri. El pitjor del cas va ser que, quan aquests mateixos comptes van serreformulats pel nou Consell d’Administració, aquests 309 milions d’eu-ros de benefici, van resultar 2.979 milions de pèrdues.

El nivell de mala pràctica bancària, d’enguany i de l’anomenat dol civilarriba a extrems inimaginables. Pel que fa a CAIXABANK S.A., no hemd’oblidar que també va comercialitzar Participacions Preferents i DeuteSubordinat entre persones que no tenien coneixements ni experiènciaper a comprendre aquests productes, (persones situades entre setan-ta i vuitanta anys) i on expressament, en alguns casos, es feia constarque el producte era no adequat. Posteriorment, es va procedir al canvide les Participacions Preferents per Obligacions Subordinades iObligacions Convertibles, la qual cosa determina que, si la venda deParticipacions Preferents era nul·la, la mateixa no pot ser convalidadapel canvi posterior de les dites Participacions Preferents enObligacions Subordinades i Obligacions Convertibles.

La pregunta és:

En aquest sentit, s’ha pronunciat la Sentència 223/2012, de 29 denovembre, recaiguda al Procediment Ordinari 171/2012, del Jutjatde Primera Instància número 1 de Santander, la qual determina que,si la venda de Participacions Preferents era nul·la, la mateixa no potser convalidada pel canvi posterior de les dites ParticipacionsPreferents en Obligacions Subordinades i Obligacions Convertibles.

Les persones que van fer el canvi, van subscriure aquestesObligacions Subordinades i Obligacions Convertibles perquè creienque era l’única manera d’evitar les pèrdues que suposaven lesParticipacions Preferents i amb l’esperança d’obtenir liquiditat des-prés d’uns quants anys (deu), però aquest canvi no obeïa a unavoluntat lliure i a una confiança en uns productes, era un intent de sal-var alguna cosa; això no representa un lliure consentiment contrac-tual. Amb aquestes reflexions intento manifestar que hi ha una possibilitatde corregir tot aquest perjudici que han causat les entitats financeresamb la seva voracitat de guanys. Són reflexions, però estan fona-mentades i la nostra pràctica professional diària ens ho confirma.

JJJJ

PERQUÈ ALLÒ QUE ERA NUL DESD’UN PRINCIPI, HO ÉS SEMPRE.

Plaça Prim, 2. Despatx-2 43001 Tarragona Tels. 977 21 28 40 - 977 25 28 48Fax: 977 24 25 73E-mail:[email protected]

Molta gent pensa que, un cop efectuat aquestcanvi, ja no és possible demandar el banc, en exis-

tir una acceptació d’un nou producte en lloc del’anterior. Això no és així i ara faré una breu expli-

cació al respecte.

Algú es pot imaginar el canvi de ParticipacionsPreferents o de Deute Subordinat per accions

d’una societat, encara que sigui un banc, amb pèr-dues de quasi TRES MIL MILIONS D’EUROS?

Impedeix aquest canvi demandar Caixabank,Impedeix aquest canvi demandar Caixabank,S.A., per nul·litat contractual i reclamar laS.A., per nul·litat contractual i reclamar ladevolució dels diners que indegudamentdevolució dels diners que indegudamentforen captats?foren captats?

LA RESPOSTA ÉS QUE POT SER DEMANDADA I A TRAVÉSD’UN PROCEDIMENT JUDICIAL ELS ESTALVIADORS PODENRECUPERAR ELS DINERS.



NOTÍCIES EMPRESA

30 joves catalans i xinesos

participen en aquest progra-

ma pilot dissenyat conjunta-

ment entre l’Ajuntament de

Tarragona i la Universitat Ro-

vira i Virgili amb la col•labora-

ció de la Diputació de Tarra-

gona, Casa Àsia i Europe Di-

rect.

Els joves universitaris (princi-

palment a l’àrea d’influència

de la URV) - 15 catalans i 15

xinesos - han estat els selec-

cionats per formar part del

programa. A la selecció es va

valorar l’ inquietud emprene-

dora, nivell de formació i l’in-

terès per conèixer altres cul-

tures. Fins al juny, aquests es-

tudiants compartiran activi-

tats formatives i culturals per-

què arribin a adquirir els co-

neixements necessaris per

crear i dirigir una empresa i

coneguin les característiques

del mercat xinès i europeu.

Programa sinèrgiesCaptació de talent emprenedor i internacionalitza-ció empresarial

El mes passat es va fer públic

l’acord de col·laboració entre

la Demarcació de Tarragona

del Col·legi i Repsol per a l’any

2013 consistent en diferents

accions de comunicació d’in-

terès pels periodistes i la so-

cietat en general, així com

d’altres més específicament

dirigides als col·legiats tarra-

gonins.

Des de principis de l’any, l’a-

cord ha permès l’organització

d’un seminari de formació per

a periodistes sobre l’activitat

Industrial de Repsol a Tarra-

gona en dues jornades, una a

La Pobla de Mafumet i l’altra a

Móstoles .

La col·laboració entre totes

dues entitats també ha propi-

ciat la cinquena edició del ci-

cle de conferències “Expe-

riència de Periodista”.

Acord entre Repsol i CPCRepsol i el Col·legi de Periodistes de Catalunya pre-senten un acord de col·laboració

a llar d’infants en immersió

lingüística anglesa ha obtin-

gut l’autorització del govern

britànic perquè a partir del

curs vinent engegui la línia

preescolar P3. Un pas més en

la consolidació del projecte

Jigsaw, que tot just farà 5

anys que va arrencar com un

projecte d'immersió lingüísti-

ca en llengua anglesa i d'aten-

ció als infants des dels pri-

mers mesos de vida i acom-

panyant els més petits durant

el seu creixement.

Jigsaw British School serà la

primera escola privada brità-

nica de Tarragona i la tercera

de Catalunya. El proper se-

tembre Jigsaw British School

tindrà una aula de P3 i així

anirà creixent successiva-

ment cada curs escolar. El re-

coneixement del govern brità-

nic s’ha fet mitjançant el Bri-

tish Council.

Jigsaw British School Començarà el curs el proper setembre i seràl’única escola britànica de Tarragona

Mercor, distribuidor i servei

tècnic autoritzat de la marca

Apple, compleix un quart de

segle a la ciutat compromès

amb la qualitat, l’esforç i l’ex-

cel·lència en el seu servei.

Mercor Tarragona ha estat re-

conegut com a “Apple Premi-

um Service Provider” en reco-

neixement al seu servei de

màxima qualitat i excel·lència

tècnica.

En la celebració d’aquest re-

coneixement i dels 25 anys de

trajectòria professional, l’em-

presa agraeix la fidelitat dipo-

sitada pels seus clients, als

quals atribueix el mèrit assolit

i els fa mereixedors d’aquest

servei de qualitat ofert des de

fa més de dues dècades. .

L’equip humà de Mercor està

format per enginyers certifi-

cats per Apple, i l’establiment

compta amb la més moderna

tecnologia per a la diagnosi i

reparació d’ordinadors i dis-

positius de la marca.

Mercor també ofereix una au-

la de formació on s’ensenyen

totes les funcions i utilitats

del Mac, iPhone o iPad d'una

manera pràctica i divertida.

Els cursos es dirigeixen a

grups o bé poden ser indivi-

duals, els quals ofereixen una

formació totalment persona-

litzada.

25 anys de Mercor Reconegut com a “Apple Premium Service Provi-der” pel seu servei de qualitat i excel·lència tècnica


Maig-Juny 2013 VIU Tarragona I 53

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Àguila d’Or és una empresa

que es va fundar al Principat

d’Andorra i que fa un parell d’a-

nys es va ubicar a l’estat espa-

nyol. Actualment, compta amb

tres botigues a la província de

Tarragona ubicades als munici-

pis costaners de Cambrils, Vila

-seca i Salou.

Activitat empresarialCompra d’or i plata: Aquesta

és la principal activitat d’Àguila

d’Or. Àguila d’Or compra i ven

tot tipus d’or, ja sigui nou, vell,

utilitzat, antic, trencat... i tam-

bé tot tipus de peces de joieria,

rellotges, polseres, arracades,

penjolls, anells, etc. i també

monedes.

Empenyorament: Àguila d’Or

ofereix als seus clients l’interès

més baix en relació als que ofe-

reixen altres negocis similars

de l’entorn.

Joies a meitat de preu: Àguila

d’Or està immersa en un pro-

jecte nou que ha resultat una

activitat pionera. I és que ofe-

reix als seus clients l’oportuni-

tat de comprar joies a meitat

de preu del mercat i les finan-

cia sense interessos.

Reparació: Àguila d’or compta

amb un taller propi en el qual

es fan reparacions de joieria de

tot tipus.

Or per or: Una opció d’inter-

canvi de joieria entre l’empresa

i els seus clients.

Dipòsit de joies: Qui tingui

una joia i desitgi vendre-la, té

l’oportunitat de fer-ho a Àguila

d’Or. L’empresa compta amb

exposició de joies a les seves

botigues, i també elabora uns

catàlegs perquè les persones

interessades en comprar pugu-

in observar-les amb detall i de-

teniment.

Àguila d’Or és una empresa amb més de vint anys d’experiència al sector de la joieria i ta-ller. A la província de Tarragona té tres botigues situades als municipis de Cambrils, Salou iVila-seca

Àguila d’orCompra d’or i plata, penyores i reparacions de joieria

El tractepersonalitzat il’experiència

són la raó de serd’Àguila d’Or

Tracte personalitzat: Aquesta

és una de les premisses d’À-

gui la d’Or, atendre a cada

client d’una manera única i

personalitzada, escoltar i aten-

dre les seves necessitats.

Transparència: Raó de ser d’À-

guila d’Or. L’empresa pesa les

joies davant dels seus clients i

els mostra totes les operea-

cions que es fan amb la calcu-

ladora, de manera que en tot

moment, el client sigui conei-

xedor dels moviments.

Botiga a Cambrils



ENTREVISTA EMPRESA

L’Andreu i l’Eduard tenen 26 i 28 i són dos germans que van decidir muntar el seu propi ne-goci a Tarragona perquè un no tenia feina i a l’altre se li acabava el contracte. Així va néixer“Olbicomputer”, una botiga on hi trobem un servei informàtic complet

Andreu Olivé i Eduard OlivéJoves i emprenedors

Com neix la idea de crear el

vostre propi negoci?Andreu -

Arran de la nostra situació la-

boral. L’Eduard estava treba-

llant de professor d’informàti-

ca i se li acabava el contracte, i

jo en aquell moment no tenia

feina. Aquí va néixer la idea de

muntar una empresa on tots

dos poguéssim treballar del

què ens agrada, la informàtica.

Què hi trobem a Olbi Compu-

ter? Eduard - Un servei infor-

màtic complet on fem des de

reparacions, muntatge d’ordi-

nadors de sobretaula, servei a

domicili, venta de tota classe

de components informàtics,

software, recanvis , etc...

Des que vau tenir la idea fins

que ho vau fer realitat, us va

costar tirar-ho endavant? An-

dreu - Sí, bastant. El que més

ens va costar en un principi va

ser dissenyar l’empresa: pas-

sos a fer, documents legals,

donar forma a una idea que

tens en ment, buscar un local

reformar-lo, comprar l’estoc de

material necessari...En definiti-

va, des de la 1a idea fins l’aper-

tura de l’empresa, van passar

uns 6 o 7 mesos.

Quin balanç feu des que heu

obert la botiga? Eduard - Fa

molt poc que l’hem obert, i si

tenim en compte la situació

econòmica que ens emmarca ii

que és un mercat amb compe-

tència molt forta i directa, no

estem tenint pèrdues, el que ja

és un gran què. Així que de mo-

ment en fem un balanç positiu.

Esperem que l’evolució també

ho sigui.

Quin consell li donaríeu a algú

que vulgui ser emprenedor?

Andreu - Valentia i molta fe en

el projecte. Encara que et digu-

in que no és bon moment per

obrir un negoci, tira endavant

les teves idees. També aconse-

llaria tenir un bon capital eco-

nòmic per poder começar amb

bon peu i que es faci un bon es-

tudi de mercat, i confiar en

l’instint . En el moment que ens

vam plantejar aquesta aventu-

ra vam tenir molt en compte

crear un projecte en el qual hi

creguéssim, ens agradés i po-

guéssim ser bons desenvolu-

pant -lo.

És un bon moment per a la

gent emprenedora? Eduard-

Potser no és el millor moment,

però sí l’hora d’ aprofitar bones

idees que donguin un bon ren-

diment.

Quins avantatges i quins in-

convenients li trobeu treba-

llar per a un mateix? Avantat-

ges: ets el teu propi cap, treba-

llem del què ens agrada, som

una empresa familiar...Inconve-

nients: no traiem un sou net

per a nosaltres de moment i és

dur... però aguantem amb mol-

tes ganes i il•lusió.

Vam tenir molt encompte crear unprojecte que ens

agradés i en el qualhi creguéssim



NOTÍCIES EMPRESA

A mitjan del mes d’abril va te-

nir l loc la Nit Empresarial

2013, la trobada del sector

empresarial de les nostres co-

marques on tradicionalment

es lliura el Guardó d’Honor a

una de les empreses amb una

trajectòria destacada en el

territori de les comarques de

Tarragona. Enguany, aquest

reconeixement va recaure en

l’empresa Schwartz-Haumont

Construcciones Metálicas

S.A., un guardó que se suma a

la resta de GUARDONS CEP-

TA 2012 repartits en el trans-

curs de l’acte.

La Nit Empresarial 2013 és

una platafoma que va voler

reunir les branques que con-

formen el principal actiu de

les comarques de Tarragona

en una trobada que va tenir

com a principal objectiu pro-

mocionar la unió del sector

empresarial per fer front als

reptes globals que afecten el

futur del territori.

Nit de l’empresari La “Nit” reconeix amb el Guardó d’HonorSchwartz-Haumont Construcciones Metálicas S.A.

El conveni al qual han arribat

l’AEQT i el Departament d’En-

senyament de la Generalitat

de Catalunya és un acord per

a la realització d’activitats for-

matives i pedagògiques adre-

çades tant al professorat com

a l’alumnat.

El conveni estableix els ter-

mes de col·laboració entre el

Departament d’Ensenyament

de la Generalitat i l’Associació

Empresarial Química de Tar-

ragona (AEQT), que tenen

com a objectiu elaborar i edi-

tar materials formatius, de di-

vulgació o didàctics adreçats

a la comunitat educativa.

El document tindrà una vigèn-

cia de cinc anys, al llarg dels

quals es constituirà una co-

missió de seguiment de les

actuacions que s’hi preveuen.

Per la seva banda, l’AEQT es

compromet a promoure l’or-

ganització d’activitats de for-

mació; patrocinar projectes

didàctics i a establir els meca-

nismes necessaris per facili-

tar visites guiades a les em-

preses associades. Tanma-

teix, l’associació es farà càr-

rec de les despeses derivades

de la publicació i difusió dels

materials.

El Departament d’Ensenya-

ment assessorarà i revisarà,

per mitjà dels professionals

del Camp d’Aprenentatge, els

materials didàctics, que s’a-

dequaran al currículum esta-

blert en l’ordenació del siste-

ma educatiu.

El Pla Estratègic de l’AEQT de-

fineix la formació continuada

com un dels aspectes essen-

cials a impulsar en l’activitat

industrial. En aquest sentit,

l’Associació ja fa 15 anys que

col•labora amb el Departa-

ment d’Ensenyament de la

Generalitat en promoure acti-

vitats de formació per donar a

conèixer la indústria química

entre la societat.

L’AEQT també col•labora amb

la Universitat Rovira i Virgili en

el patrocini de diferents acti-

vitats per fomentar la ciència

entre els més joves.

L’Associació Empresarial Química de Tarragonasigna un conveni amb Ensenyament

En uns moments molt difícils

per a moltes empreses, CTAI-

MA ha sabut trobar les seves

oportunitats i seguir creixent.

L’empresa ho va fer un 16%

l’any 2011 i un 26% el 2012.

Enguany preveu incrementar

el volum de negoci, i una mos-

tra n’és l’ampliació del seu

equip.A CTAIMA són els seus

clients qui recomanen els

seus productes i serveis a

nous clients. El 98% del ne-

goci es capta a través de la

web una vegada els clients

proven el seu software “clic-

kant” a la sol·licitud de demo.

Tenint en compte aquest con-

text positiu, i tot i que a l’estat

espanyol encara ha de créixer,

l’empresa s’està plantejant

fer-ho també a nous mercats

a escala internacional.

Les aplicacions informàtiques

desenvolupades per l’empre-

sa han tingut una gran accep-

tació per part d’empreses. El

seu producte estrella és el

CAE.Net, un software disse-

nyat per a la gestió integral de

la coordinació d’activitats

empresarials. Un programa

molt avançat que actualment

l’utilitzen unes 17.000 empre-

ses i 60.000 treballadors ar-

reu de l’estat.

10è aniversari de CTAIMAL’empresa d’Outsourcing & Consulting celebra 10anys amb nous projectes i bones perspectives

Acord AEQT-Ensenyament

Amb la inauguració d’aquesta

nova botiga ja és possible

comprar roba a pes a Tarrago-

na.

Es tracta d'un negoci 'anticri-

si' que s’està expandint a l'es-

tat espanyol i que ja fa temps

que funciona amb èxit a dife-

rents països d'Europa. Tenint

en compte els temps que cor-

ren, tothom intenta estalviar

diners com pugui, i aquesta

pot ser una bona opció.

I és que els responsables de

la botiga asseguren que a “Ki-

lo Ropa”, els clients poden es-

talviar més del 40% en les se-

ves compres. A tall d'exemple,

es pot comprar una camisa

des de 3,5 euros o una faldilla

des de 2,5 euros.

La roba es pesa com podríem

pesar la fruita. En aquestes

botigues, les peces tenen es-

tipulat un preu per quilo. En

funció d’això, es fan els núme-

ros.

El negoci ha estat impulsat

per dos joves emprenedors

que, en acabar la carrera de

filosofia i atesa la complicada

situació del mercat laboral,

van decidir emprendre aquest

projecte.

Per qui hi estigui interessat, la

botiga “Kilo Ropa” es troba

ubicada a l’Avinguda Catalu-

nya, 3 baixos.

“Kilo ropa” El mes passat es va inaugurar la 1a botiga de vendade roba de pes a Tarragona


ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

AlbertFrancino

onitor - entrenador al

s Clubs Nàstic i Nàu-

tic de Tarragona i ju-

gador de l’equip de Global Pà-

del Esport de Vila-Seca.

Quan vas començar a jugar a

pàdel devia ser un esport ga-

irebé desconegut, no? Doncs

la veritat es que sí i, a part,

considerat com un esport que

només practicava la “jet set”

del país. Posteriorment ja es va

catalogar com a esport de “pi-

jos” i, a l’actualitat, és una au-

tèntica febre, tothom i a tot ar-

reu s’hi juga.

Com vas introduir-te en

aquest esport? Suposo que

com la majoria de gent, un dia i

per curiositat et poses dins

una pista.....i, de llavors ençà -i

en perdo de l’expressió-, “un vi-

ci”.

Quins són els millors mo-

ments que has viscut al món

del pàdel?Ni ha hagut molts,

però potser destacaria l’any

2010, quan vaig ser campió de

Catalunya + 40 i + 45, campió

de + 45 als opens: Padeleku a

Vitoria, Badajoz, Valencia Tu

Tempo, Sevilla, campió d’Espa-

nya +45, campió d’Espanya

+45 mixtes, campió d’Espanya

de seleccions veterans autonò-

miques amb Catalunya, cam-

pió +45 individual del primer

campionat Internacional (equi-

valent a mundial de veterans) i

Monitor, entrenadori jugador de Pàdel

Francino fa més de 20 anys que juga a pàdeli ha obtingut nombrosos reconeixements enaquest esport

M


campió amb la selecció espa-

nyola A del primer campionat

Internacional (equivalent a

mundial de veterans).

A part de jugador, ets pro-

fessor. Què t’agrada més,

jugar o ensenyar? Actual-

ment ensenyar, que em segu-

eix agradant competir. L’en-

senyament m’ha donat mo-

ments molt bonics i que no

oblidaré mai, especialment

quan vaig participar en la

creació dels entrenaments

provincials de la Federació

Catalana de Pàdel per juga-

dors menors becats, la qual

cosa he continuat fent durant

els últims tres anys. He tingut

la sort i l’orgull d’entrenar i

participar en el desenvolupa-

ment de jugadors i jugadores

provincials amb gran projec-

ció dins d’aquest esport, tant

a nivell català com a nivell es-

panyol. Potser els noms més

destacats per resultats i per

categories serien l’Ariana

Sánchez i Ana Cortiles en ca-

tegoria femenina; el Tonet

Sans i, encara que no estigui

bé dir-ho però que per nivell

s’ho mereix, el meu fill Ge-

rard, dos alumnes molt avan-

çats per la seva edat, molt

bons. Tots ells, juntament

amb d’altres, han estat esco-

llits moltes vegades mem-

bres de l’equip de la Selecció

Catalana de Pàdel de me-

nors.

Per què creus que el pàdel

s’ha fet tant popular? Pot-

ser per ser un esport de pa-

relles i que amb relativa facili-

tat es pot assolir un nivell su-

ficient per passar-ho força

bé. A diferència d’altres es-

ports de raqueta, el fet de po-

der-te ajudar amb el joc de

les parets fa que no s’hagi de

córrer tant, hi ha infinitat de

possibilitats de continuar el

punt, fomenta molt l’ajut i la

relació amb el company/a,

quan un està fluix l’altre l’aju-

da, existeix una comunicació

i diàleg constant durant el

joc, proximitat amb el rival,

etc.

Com veus que s’hagin obert

tantes instal•lacions a la

província dedicades a

aquest esport? N’existeix la

demanda? Potser vist des de

fora pot semblar que hi ha

massa instal•lacions, però la

veritat és que hi ha vegades

que costa trobar pista per

poder jugar. Ara estan molt

de moda a nivell general els

Clubs Indoors que han obert,

és una oferta diferent, sem-

pre pots jugar encara que

plogui o faci vent, és agrada-

ble.

El pàdel és un esport que

compta amb el suport d’es-

pònsors i institucions? Fins

ara no ha sigut difícil trobar-

los, una mostra en són els

campionats professionals

que s’han fet a la província.

Ara bé, actualment, amb la

situació de crisi general que

estem vivint ja és una altra

cosa..........esperem que passi

aviat. Hi ha reconeixements

institucionals; l’any 2011,

sense anar més lluny,l’ Ariana

Sánchez va ser reconeguda

com a esportista amb mes

projecció de Catalunya, tot

un orgull pel Pàdel català.


Al pàdel es potassolir un nivell

suficient per passar-ho força bé ambrelativa facilitat

Espaipatrocinat per:



Si fins fa uns anys el tennis era

l ’esport de raqueta per

excel· lència, des de fa un

temps el pàdel li ha pres aques-

ta hegemonia. No en va moltes

instal·lacions esportives que

durant dècades han acollit pis-

tes de tennis s’estan reconver-

tint per oferir als seus usuaris

la possibi l itat de practicar

aquest esport tan popular. I on

es troba el secret del seu èxit?

En el seu component social i en

el fet que és fàcil jugar-hi, i que

no cal cap experiència prèvia

per a divertir-se en una pista de

pàdel.

Cal dir, però, que una cosa és

jugar i l’altra és jugar bé.

Per això molts dels qui practi-

quen pàdel intenten millorar el

seu joc amb classes particu-

lars, una vegada s’han aficio-

nat. També tenen molt d’èxit

els campionats que s’organit-

zen entre els propis clubs, i les

lligues de tots nivells que cons-

tantment es duen a terme.

A Tarragona i els municipis del

seu entorn s’han multiplicat les

instal·lacions amb pistes de pà-

del, tant de clubs privats com

les gestionades pels propis

ajuntaments.

Tot i que durant uns anys el pà-

del ha tingut la fama d’esport

elitista és realment assequible

poder-s’hi iniciar.

Hi ha dues coses en les que po-

dem parar-hi atenció; la pala i

el calçat. Una pala de pàdel

convencional pot costar uns 30

euros, i a partir d’aquí de-

pendrà del nivell, tant esportiu

com tècnic, que un vulgui aga-

far. N’hi ha de tres tipus: rodo-

nes, en forma de diamant i mix-

ta. Pel que fa al calçat, les sa-

batilles esportives hem de pro-

curar que siguin còmodes i que

se’ns ajustin bé al peu.

A banda de tot, això, pel que fa

al preu, hem de pensar que

com en tot esport, el sostre se’l

posa cadascú.

Moltes instal·lacions de pistes de tennis s’han hagut d’adaptar a la demanda dels seususuaris i reconvertir-se al pàdel, un esport que segueix creixent i que basa el seu èxit en elcomponent social i d’amistat, a més de presentar-se com una disciplina fàcil d’aprendre

Bojos pel pàdelL’esport de raqueta que hadestronat el tennis

Tot i que ha tingut lafama d’esport

elitista, poder-seiniciar en el pàdel és

molt assequible


PÀDEL ESPORTS



CLUBS DE PÀDEL ESPORTS

On jugar a pàdel a TarragonaTarragona i província compten amb nombrosos clubs


DDiirreeccttoorr:: Òscar Neira

MMoonniittoorrss:: Òscar Neira

NNúúmmeerroo ddee ppiisstteess:: 6 indoor i 2

outdoor

QQuuoottaa ddee ssooccii:: 30€ /mes

TTeellèèffoonn:: 654 494 368

Star Pàdel

DDiirreeccttoorr:: Ruben Llanos.

MMoonniittoorrss:: X. Virgili, P. Francino,

O. Domènech, A. Balaguer, M.

Nolla, A. Bergadà, X. Morros, A.

Jover, G. Francino.

NNúúmmeerroo ddee ppiisstteess:: 3 outdoor

QQuuoottaa ddee ssooccii:: 49,50 €/mes


Reial Club Nàutic

DDiirreeccttoorr:: Jordi Ribas

MMoonniittoorrss:: M. Maeso, P.

Francino, G. Francino, M.A.

Ferre, D. Dalmau, J.M. Bergadà


QQuuoottaa ddee ssooccii:: 40,50€/mes


Club Tennis Nàstic

DDiirreeccttoorr:: Xavi Pueyo

MMoonniittoorrss:: Xavi Vilar,, Toni

Romera i Xavi Matamoros.

NNúúmmeerroo ddee ppiisstteess:: 7

QQuuoottaa ddee ssooccii::

Des de 54 €/mes.


Tennispark

DDiirreeccttoorr:: Albert Olivé

MMoonniittoorrss:: Á. Marin, T. Rozas,

C. Torres.

NNúúmmeerroo ddee ppiisstteess:: 13 ( 6

outdoor, 6 indoor, i 1 outdoor

individual).

QQuuoottaa ddee ssooccii:: 43 €/ mes


Global Padel Sports

DDiirreeccttoorr:: Javier Duce

MMoonniittoorrss:: Marcelo García,

Miquel Orriols, Àngel Sorribas


QQuuoottaa ddee ssooccii::

Des de 50 €/ mes


Estival Park




L’Ariana té 15 anys i juga a pàdel des dels 9. Actualment entrena al Club Esportiu TarragonaPàdel Indoor, i entre els seus objectius d’aquest any hi ha el d’ acabar entre les 4 primeresdel rànquing del circuit català per poder anar a la selecció catalana

Ariana Sànchez Esportista amb mésprojecció de Catalunya el 2011

Quan vas començar a jugar a

pàdel i què t’hi va portar?

Vaig començar als 9 anys, em

va agradar i els meus pares em

van apuntar a l’escola del Club

Tenis Reus Monterols on vaig

tenir l’entrenador Anton Rozas

qui em va animar a competir al

circuit català de menors, i

aquell mateix any vaig guanyar

el Campionat de Catalunya.

Després vaig ser becada per la

selecció catalana i vaig comen-

çar a entrenar amb Pete Fran-

cino. Anteriorment també ho

havia fet amb Marcelo Garcia i

Gonzalo Montiel. Actualment

estic al Club Esportiu Tarrago-

na Pàdel Indoor entrenant amb

Luis Ferrini i Pablo Greco.

Quantes hores hi dediques a

la setmana? Aquest any entre-

no cada dia de la setmana me-

nys els dilluns i en plena tem-

porada de tornejos gairebé ca-

da cap de setmana tinc cam-

pionats. Entreno entre 1 i 2ho-

res i mitja, alternant cada dia

pàdel i físic, menys els diven-

dres que treballem més l’as-

pecte tècnic.

Quins han estat els teus mi-

llors moments jugant a pà-

del? Com a moment més im-

portant va ser guanyar el mun-

dial sub14 a Melilla tant de mo-

dalitat per parelles com amb la

selecció espanyola. També va

ser una gran experiència estar

convocada l’any passat per la

selecció catalana absoluta per

jugar el campionat d’Espanya i

per últim poder jugar la final

aquest any del Màster Absolut

del circuit català.

Què va significar ser recone-

guda com a esportista amb

més projecció de tot Catalu-

nya? Va ser una gran alegria i

sorpresa per mi i per tota la

gent que m’envolta. Rebre

aquest premi és una recom-

pensa que dóna fruit gràcies a

l’esforç de tots aquets anys i te

n’adones que has de continuar

trebal lant per continuar a

aquest nivell. També es un gran

honor perquè és la primera ve-

gada a un jugador/a d’aquesta

modalitat com és el pàdel. Va

ser una gran experiència gaudir

de la gala i estar al costat d’al-

tres grans esportistes com Ki-

lian Jornet i Victor Valdés.

Quin és el secret? Humilitat i

donar-ho tot en cada entrena-

ment amb molta actitud i sem-

pre amb les mateixes ganes. I

sens dubte, és necessari que

les persones que estan a prop

teu et recolzin i confiïn en la te-

va projecció i, sobretot, un bon

equip de treball.

Quins objectius tens en

ment? Aquest any em vull cen-

trar en el circuit català de pàdel

i intentar acabar entre les 4 pri-

meres del rànquing i poder

anar a la selecció catalana. A

nivell espanyol de menors, gua-

nyar totes les proves i guanyar

el mundial si tinc la possibilitat

d'anar-hi. Per últim, m'agrada-

ria intentar participar en les

màximes proves del wpt(world

padel tour). Tot això sense obli-

dar el més important, continu-

ar estudiant.

Què és el que més t’agrada

d’aquest esport? És molt tàc-

tic i psicològic i mai pots donar

un partit per perdut ni relaxar-

te, sempre has d'estar amb

tensió i al 100% i has de lluitar

cada punt i amb molta actitud.

També m’agrada perquè fas

moltes amistats de tot arreu i

per l'ambient del torneig.

T’hi vols dedicar professional-

ment? En un futur m'agradaria

continuar jugant a pàdel a un

nivell ja més professional, però

també vull estudiar una carrera

Què li aconsellaries a algú

que s’ hi està iniciant? Que

segueixi gaudint d’aquest es-

port on fas tantes amistats.

El pàdel és unesport molt tàctic ipsicològic, mai potsdonar un partit per

perdut

ENTREVISTA ESPORTS


Ariana Sànchez Esportista amb mésprojecció de Catalunya el 2011



NOTÍCIES ESPORTS

El passat mes de març es va

celebrar aquest torneig de

pàdel de menors a les

instal·lacions del Reial Club

Nàutic de la ciutat.

El torneig - el qual va ser un

èxit de participació - forma

part d’un circuit que s’està

celebrant en diferents ins-

tal·lacions de clubs esportius

de la província.

Els guanyadors del torneig

van ser la parella Cavalle - Ca-

valle del Club Pàdel Cambrils,

la parella Valls - Bozalongo del

Club Tennis Tarragona, Llanos

- Pozuelo del RCN, Pallach-

Reparaz del club Tennis Park,

Riquelme - Gor del club Ten-

nis Tarragona, la parella Ro-

dríguez - Arévalo que venien

com a independents, i la pare-

lla Gallart - Figuerola del club

Tennis Valls.

El torneig va concloure amb el

lliurament de premis als gua-

nyadors i una xocolatada amb

coca per a tots els nens i ne-

nes participants i les seves fa-

mílies.

Torneig pàdel de menors El Reial Club Nàutic de Tarragona acull el torneigde pàdel de menors Burger King - Wala

TieBreak, botiga esportiva de

venda de material de tennis i

pàdel (raquetes, sabatilles,

roba de tot tipus, etc.) ha de-

cidit tancar el seu local al car-

rer Reial per impulsar el nego-

ci a través de la xarxa.

D’aquesta manera, TieBreak

pot oferir millor servei i preu

als seus clients a través de la

pàgina: www.tiebreak.com,

A banda de la xarxa, TieBreak

també ha instal·lat una petita

botiga als clubs de tennis Ten-

nis Nàstic i Tennispark.

TieBreak, negoci online TieBreak tanca la botiga que tenia al carrer Reial ipotencia el seu negoci a través de la xarxa

La trobada es va celebrar al

Complex Educatiu (antiga

Universitat Laboral) i va aco-

llir a uns 500 jugadors -entre

"babys", prebenjamins, benja-

mins i alevins- procedents de

Catalunya, Aragó i València,

Pel que fa al sistema de com-

petició, tots els equips es van

enfrontar entre ells.

Es va tractar de la trobada

d’aquest tipus més important

de Catalunya. Tècnicament

no és un torneig de vencedors

i vençuts, tots els clubs jugu-

en entre ells en partits simul-

tanis. Es juga en tres camps

diferents i en partits de set

minuts de durada. Es valora la

capacitat d’esforç, qualitat en

el joc i l’ esportivitat.

L’esdeveniment va aplegar ,

entre jugadors, entrenadors,

directius de clubs i familiars,

unes 1.200 persones i més de

20 entitats col · laboradores.

Trobada escoles de Rugby La IX Trobada d’escoles de Rugby “ciutat de Tarrag-ona” va acollir 500 jugadors

El dissabte 6 d’abril Tarragona

va celebrar el Dia Mundial de

lactivitat física.

Per aquest motiu, el Patronat

d’Esports amb la Botiga de

Salut, la Xarxa Sanitària i So-

cial de Santa Tecla i l’associa-

ció de Nòrdic Walking, van or-

ganitzar una caminada urba-

na de Marxa Nòrdica amb

sortida i arribada a la Plaça

Verdaguer.

El recorregut, d’un total de 10

km, va transcórrer per carrers

i avingudes de la ciutat pas-

sant per quasi totes les zones

verdes del nucli urbá. Les ins-

cripcions a la caminada eren

gratuïtes.

Aquest dia es va celebrar ar-

reu del planeta per difondre

una recomanació per prevenir

les més de 3.334 morts anu-

als a Catalunya que es rela-

cionen amb el sedentarisme:

“Acumuleu 30 minuts d'acti-

vitat física cada dia” amb el

sublema: "Activitat física sen-

se barreres".

L’alta participació i el gran

nombre d’activitats que se

celebren en un dia com

aquest posen de manifest el

compromís de les entitats i

sectors públics i privats que

es mostren sensibilitzats vers

la promoció de la salut mitjan-

çant l’activitat física.

Promoure l’activitat física Tarragona celebra el Dia Mundial de l’activitat físicai promou la salut a través de l’exercici



MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Applus Idiada Volar-e

pplus+ Idiada és una

companyia especialitza-

da en enginyeria per a la

indústria internacional de l'au-

tomòbil, amb seu a Santa Oli-

va, Tarragona. Les seves activi-

tats es centren en la prestació

de serveis de disseny, enginye-

ria, assaig i homologació de

vehicles. Ara ha finalitzat amb

èxit el projecte de crear un in-

novador prototip elèctric d'al-

tes prestacions, equiparables o

fins i tot superiors als vehicles

esportius dotats d'un motor

convencional. Es tracta d'un

encàrrec co-finançat per la Co-

missió Europea, gràcies al qual

el prototip d'Applus+ es con-

verteix en un referent per a la

promoció en la societat euro-

pea del vehicle elèctric.

Applus+ Idiada es va fer amb

l'adjudicació d’aquest encàrrec

de la Comissió Europea a finals

de 2012 en un concurs en el

qual van concórrer empreses

de tot Europa. En només qua-

tre mesos, la companyia ha

aconseguit complir i superar

les prestacions requerides per

la Comissió Europea.

Tècnicament, es tracta d'un

vehicle molt avançat, ja que el

plec de condicions per a la seva

creació era molt exigent. Havia

de ser l'elèctric més ràpid i s'ha

aconseguit l'objectiu superant

els 1.000 CV de potència màxi-

ma. Està dotat de quatre mo-

tors independents, un per roda,

amb control independent de

tracció, una solució que elimina

la necessitat de comptar amb

una caixa de canvis.Amb una

llargada total de 4,25 metres, el

Volar-e disposa així mateix d'un

sistema ultra ràpid de recàrre-

ga de les seves bateries, una

operació que completa en un

quart d'hora. A l'apartat dinà-

mic, disposa d'un sistema de

fre regeneratiu que permet in-

crementar la seva autonomia

de marxa i una altra de les se-

ves virtuts és la seva avançada

aerodinàmica, que resta al mà-

xim l'oposició del vent, facili-

tant així la seva extraordinària

velocitat i espectaculars pres-

tacions.

Les xifres no deixen lloc a dub-

tes: accelera de 0 a 200 km/h

en 8 segons i de 0 a 300 km/h

en 14 segons. La carrosseria ha

estat construïda amb fibra de

vidre i el pes total del vehicle és

de 1.700 quilos.

En paraules de Fernando Basa-

be, Conseller Delegat d'Ap-

plus+, "aquest projecte és un

reconeixement a la capacitat

tecnològica d'Applus+ Idiada

en el camp de l'enginyeria per a

la indústria de l'automoció".

Carles Grasas, Conseller Dele-

gat d'Applus+ Idiada, incideix

en el repte tècnic que suposa

l'encàrrec de la Comissió Euro-

pea: "concloure amb èxit

aquest projecte en 4 mesos és

la millor demostració de les ca-

pacitats de l'empresa en engin-

yeria i project management".

El prototip Volar-e va ser pre-

sentat en societat al Circuit de

Catalunya durant els test de

pretemporada de la Formula 1.

L'acte va comptar amb l'as-

sistència, entre d’altres autori-

tats, d'Antonio Tajani, vicepresi-

dent de la Comissió Europea,

Sebastià Salvadó, president del

RACC, i Carles Grasas,

I Ramon Ortiz, periodista I

Un elèctric superesportiu nascut a TarragonaÉs elèctric, té 1.088 CV de potència i ha estat desenvolupat per Applus+ Idiada en les sevesinstal.lacions de Tarragona. És l'espectacular Volar-e, un esportiu que respon a un encàrrecde la Comissió Europea per promocionar els cotxes elèctrics

A


NOVETATS MOTOR



Amb només 27 anys aquesta pilot s’ha proclamat 12 vegades campiona del món de trial, 10vegades campiona d’Europa, s’ha fet en cinc ocasions amb el Trial de les Nacions, el Mun-dial d’Enduro i ha sigut la dona més ràpida en les seves tres participacions al Rally Dakar. Éspilot de la firma gironina Gas Gas.

De la moto al cotxe. Com t’-

has sentit rodant en un cir-

cuit tan moll com el de Nava-

rra, ara fa pocs dies? M’ha

agradat, has de conduir molt fi,

amb tacte, i estic satisfets per-

què els meus temps han sigut

prou bons.

Has trobat una nova motiva-

ció en les quatre rodes? Bé, el

cotxe de moment per a mi és

un hobbie. Amb la de curses

que tinc durant tot l’any, quan

ho puc fer és com anar de va-

cances. És una manera de des-

fogar-me i passar-ho bé.

Però no amagues que t’agra-

daria fer el Dakar en cotxe,

oi? Tan de bo, m’agradaria que

fos una via de futur, però ara

mateix ho veig molt complicat,

i encara em queda molt per

aprendre.

Complicat pel teu atapeït ca-

lendari? Més aviat per temes

econòmics, però no se sap mai.

Tampoc t’imaginaves que fa-

ries el Dakar en moto... i ja en

portes tres! És cert. També s’-

han de tenir il·lusions, i no dei-

xar mai d’intentar-ho.

D’on treu la motivació una

noia que ha estat campiona

del món 12 vegades? Em mar-

co objectius a curt termini. Ara

estic preparant l’Enduro, i en-

cara no penso ni el proper Da-

kar, ni en el trial. Cada any hi ha

nous reptes, Al Dakar, per

exemple, el primer any tenia

per objectiu acabar la prova, el

segon millorar la classificació i

aquest darrer quedar entre els

30 primers.

Doncs ho estaves fent bé. Sí,

però no va poder ser. Vaig tren-

car la moto i es va complicar

molt. Et pots permetre perdre

una hora, i baixes quatre o cinc

posicions, però quan en perds

17 ja canvies d’objectiu, i em

vaig limitar a acabar.

Tot i així, ha estat el teu millor

Dakar? Amb diferència. Estic

molt satisfeta per la feina que

vaig fer. Però sóc conscient que

la mala sort també hi juga el

seu paper, i els vehicles amb

els que correm a vegades es

trenquen. M’empiparia més ha-

ver fet un error per part meva.

I pel proper... intentar baixar

dels 25 primers? Ho prova-

rem. Tan en Enduro com al Da-

kar em trobo en móns en què

fa poquet que hi sóc, i és fàcil

trobar-hi motivacions. Potser sí

que és cert que quan només

feia trial va arribar un punt que

necessitava alguna cosa més.

Has vingut a Girona a recollir

la teva nova moto? Exacte, la

de trial. Fa sis mesos que no

l’agafo, i ja toca!

Què representa per a tu pilo-

tar amb Gas Gas? És una mar-

ca de casa, i això també moti-

va, i té motos en totes les espe-

cialitats que jo volia.

Doncs veient les teves inten-

cions, ja poden anar pensant

en entrar en el món dels cot-

xes! A veure, a veure. Els ho

haurem de demanar!

I Francesc Solà, periodista I

Laia Sanz, amb la motoamb què ha participat al darrer Dakar

ENTREVISTA MOTOR

Em motivo marcantobjectius a curt

termini; cada anyhi ha nous reptes

per a assolir

Laia SanzPilot de motosde la firmagironina Gas Gas



El model Evalia de Nissan demostra la seva gran polivalència. Entre les seves múltiples apli-cacions, ha estat escollit com el taxi dels propers anys a Nova York. Però no ha sigut l’ únicaciutat en fer-ho i ja és un vehicle que es pot veure habitualment a Barcelona i a Reus

El Nissan Evalia és la versió fa-

mil iar del model comercial

NV200 que es fabrica a la Zona

Franca de Barcelona. Es tracta

d'un automòbil molt versàtil,

amb capacitat per a set perso-

nes gràcies a les seves tres fi-

les de seients.

També és adequat per a usua-

ris amb un estil de vida actiu,

amants dels esports a l'aire

lliure, etc. Gràcies a les possibi-

litats de configuració de l'inte-

rior, hi caben sense problemes

bicicletes, esquís o taules de

surf. Partint de la base del mo-

del comercial NV200, l’Evalia

llueix un estil més modern amb

una part frontal on els grups

òptics i la graella donen forma

a una imatge realment atracti-

va.

Nissan ha tingut una especial

cura pel que fa a la terminació

interior i l'equipament de sèrie,

incorporant direcció assistida

elèctrica amb assistència va-

riable, tauletes amb posa gots

després dels seients davan-

ters, posa gots plegables a la

tercera fila, buits per a ampo-

lles a les portes lliscants darre-

re, climatitzador automàtic, rà-

dio CD, Bluetooth, fars i eixuga-

parabrises d'activació automà-

tica, llums antiboira, clau in-

tel.ligent, càmera de visió pos-

terior i llandes d'aliatge de 14

polzades.

La seguretat és un altre punt

fort, equipant coixins de segu-

retat frontals, frens amb ABS,

assistència electrònica de fre-

nada i distribució electrònica

de la força de frenada, coixins

de seguretat laterals i control

d'estabilitat.

La versió taxi de l'NV200 Evalia

equipa un econòmic motor diè-

sel 1.5 dCi de 110 cavalls, com-

binat amb un canvi manual de

sis relacions i destaca pel seu

reduït consum, 5,5 litres de

mitjana als 100 km.

És un vehicle àgil, amb un dià-

metre de gir de 10,6 metres i

està perfectament capacitat

per realitzar desplaçaments in-

terurbans, ja

que compta amb una velocitat

màxima de 160 km/h.

Nissan es troba en la fase final

de desenvolupament d’una

versió elèctrica d’aquest vehi-

cle, que arribarà al mercat l’any

2014.

El NV200 Evaliaequipa de sèrie

climatitzador ambsortida d'aire a lesplaces del darrere

Nissan NV200 Evalia taxiL’escollit a Londres i Nova York

NOTÍCIES MOTOR


Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona

Còmode, pràctic, segur, permet desplaçaments sense problemes d’espaii compta amb una gran capacitat al maleter.El Nissan NV200 s’ha convertit en el taxi de ciutats com ara Reus, Barcelona, Londres i NovaYork. A més a més, serà el vehicle exclusiu de la flota novaiorquesa, ja que Nova York haescollit a Nissan per dissenyar i fabricar la pròxima generació de taxis, els “taxis del demà”.

Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocionsi descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris

El Nissan NV200,el taxi del demàEl Nissan NV200,el taxi del demà

NIKKO CENTERconcessionari oficialNissan a Tarragona

NIKKO CENTERAutovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló

43204 · REUSTel. 977 772 197

NIKKO CENTER MOTORSCtra.València, 206

43006 · TARRAGONATel. 977 549 560


Autolica presenta en Idiada el nuevocoupé Mercedes-Benz CLA

El concesionario oficial de Merce-des-Benz para la provincia de Tar-ragona, Autolica, organizó recien-temente unas jornadas de presenta-ción y toma de contacto de las últi-mas novedades de la firma de laestrella. El lugar escogido fue elcomplejo de Applus Idiada ubicadoen Santa Oliva y en el evento sedieron cita más de trescientosclientes y amigos de Autolica. Elgran protagonista fue el nuevoCLA, un bello y estilizado coupéde cuatro puertas que estuvo acom-pañado por el resto de modelos dela última generación de compactosde Mercedes-Benz, como son el di-námico Clase A y el polivalenteClase B. Asimismo estaban presen-tes también una amplia gama de

automóviles de la firma alemana,desde el nuevo Clase E que alcan-za su octava generación, pasandopor el sofisticado y deportivo SLSAMG, o modelos tan carismáticoscomo el SLK, SL, CL, ML, etc.Un breve briefing previo, destina-do a los participantes en las jorna-das, daba paso a las pruebas prácti-cas en diversas pistas de ensayo. Elobjetivo era comprobar la eficaciade los distintos sistemas de seguri-dad activa disponibles en los auto-móviles de Mercedes-Benz. Se tra-ta de diferentes tecnologías queaportan inestimables ayudas en elmomento de afrontar situacionescomprometidas durante la conduc-ción, como por ejemplo circularsobre superficies de escasa adhe-

rencia y verse en la obligación deesquivar un obstáculo inesperado.Unas pruebas que permiten com-probar la eficacia del sistema defrenada adaptativa o el sistema deAdvertencia de Colisión, ademásde los frenos con ABS de últimageneración de Mercedes-Benz.También se pudo practicar la con-ducción reproduciendo las reaccio-nes del vehículo en una carreterahelada.Finalmente, sobre el trazado ovala-do de Applus Idiada, los partici-pantes en estas jornadas tuvieron laoportunidad de comprobar en unentorno de gran seguridad las ex-cepcionales prestaciones de las po-tentes y eficientes mecánicas delos vehículos Mercedes-Benz.

Este trazado permitió a los presen-tes rodar a elevadas velocidadespor sus emocionantes curvas peral-tadas, alcanzando incluso los 200km/h y comprobando el gran dina-mismo del nuevo y ligero CLA, elvehículo de serie con el mejor co-eficiente de aerodinámica del mer-cado.En definitiva, fueron dos jornadasdonde los clientes y amigos de Au-tolica disfrutaron de unas instala-ciones pioneras – utilizadas pormuchos fabricantes para homolo-gar y ensayar al límite sus automó-viles-, que permitieron mostrar lasprestaciones deportivas de los au-tomóviles Mercedes-Benz y el ele-vada grado de seguridad que ofre-cen a sus conductores y ocupantes.

Unos trescientos clientes y amigos tuvieron la oportunidad de probar la nuevagama de Mercedes-Benz durante dos intensas jornadas.

PUBLIREPORTATGE MOTOR



NOTÍCIES MOTOR

El nou Range Rover Sport va

ser presentat en societat en

primícia mundial per l'actor

Daniel Craig, qui el va conduir

pels carrers de Manhattan en

un acte promocional previ al

Saló de l'Automòbil de Nova

York.

Disponible durant el tercer tri-

mestre de l'any, el nou model

de la firma britànica especia-

lista en 4x4 representa un

gran avenç en enginyeria i

tecnologia gràcies a un xassís

innovador i dinàmic fabricat

en alumini. És gairebé mitja

tona més lleuger que el seu

antecessor i amb un estalvi

signif icatiu en consums i

emissions, aconsegueix les

millors prestacions en carre-

tera sense cedir en la seva ca-

pacitat tot terreny. Presenta

un interior més luxós i flexible

gràcies a la nova opció de

seients 5+2.

Nou Range SportEl nou model - que estarà disponible durant el 3rtrimestre d’enguany- debuta a Nova York

La nova aplicacióper smartp-

hones permet als usuaris

consultar una àmplia varietat

d'informació sobre el seu ve-

hicle i interactuar amb ell de

forma remota. L'aplicació s’ha

convertit ràpidament en una

funció molt popular entre els

clients de Volvo. Diversos es-

tudis demostren que els

usuaris interactuen amb l'a-

plicació una mitjana d'una ve-

gada per setmana. Entre les

funcions de la nova aplicació

es pot comprovar si el vehicle

està tancat (si no, es pot tan-

car amb clau de forma remo-

ta), situar el vehicle en un ma-

pa, consultar el nivell de com-

bustible, el consum mitjà, el

quilometratge, la lectura del

comptador parcial de viatge i

dades bàsiques de manteni-

ment.

Aplicació “Volvo on call"Aplicació dissenyada per facilitar la relació entre elvehicle i el seu propietari a distància

Opel llança un nou descapo-

table de 4 places dotat d'un

sistema de capota que s'obre

en 17 segons, a velocitats de

fins a 50 km/h. També es pot

obrir mitjançant el comanda-

ment a distància al acostar-se

al vehicle estacionat. Opel vol

oferir una experiència de con-

ducció divertida i dinàmica i

per això, aquest Cabrio adop-

ta una carrosseria de gran ri-

gidesa, combinada amb una

suspensió davantera d'altes

prestacions i un sistema d'a-

mortidors adaptatius. La

gamma inicial es composa de

dos motors de benzina, un

1.4T de 140 CV i un 1.6T de

170 CV. En dièsel es disposa

de dos nivells de potència,

165 i 195 CV. El motor benzina

1.6T i el dièsel de 165 CV po-

den equipar en opció canvi

automàtic. Està disponible

des de 29.900 euros.

Nou Cabrio d’OpelUn nou descapotable que ofereix una conducció di-vertida i dinàmica

Els incondicionals d'Alfa Ro-

meo estan d'enhorabona amb

el llançament en breu del 4C,

un esportiu completament

nou.

Fruit de la col.laboració amb

Maserati, l ’Alfa Romeo 4C

presenta una aerodinàmica

molt estudiada i és el primer

Alfa de la història fabricat en

sèrie amb motor central i

també el primer amb xassís

de carboni.

I, des del 8C Competizione, és

el primer amb tracció a les ro-

des del darrere.

Fabricat a Modena, la seva

denominació s'inspira en el

passat de la marca, en re-

ferència a la gran tradició es-

portiva de les dècades dels

anys 8C i 6C, cotxes mítics en

els anys 30 i 40.

El motor podria rondar els

250 CV i s'oferirà amb canvi

seqüencial de doble embra-

gatge.

El nou Alfa Romeo 4 C Equi-

parà un selector Alfa DNA, es

tracta d’un dispositiu que

permet escollir entre quatre

modes de conducció, incloent

un agressiu mode Race.

Dissenyat pel Centre Stile Alfa

Romeo, recull en el seu dis-

seny detalls estilístics de mo-

dels llegendaris com el 33

Stradale.

Alfa Romeo 4CEs tracta d’un esportiu completament nou fruit dela col·laboració amb Maserati



NOTÍCIES MOTOR

Precursor i referència entre

els tot terreny de mida mitja-

na, el RAV4 reforça el seu pri-

vilegiat posicionament amb

l'arribada de la quarta gene-

ració, 19 anys després del seu

debut al mercat.

Ofereix una imatge més emo-

cional, combinada amb un in-

terior de superior qualitat.

Destaca la major distància

entre files de seients i un in-

crement de la capacitat del

maleter. La porta pot ser d'o-

bertura elèctrica i l'equipa-

ment pot incloure entrada i

arrencada sense clau, detec-

tors d'angle mort i de canvi

involuntari de carril, etc. Els

motors són un dièsel 2.0 D-

4D de 124 CV, en versió de

dues rodes motrius, un 2.0 D-

4D de 150 CV i un benzina 2.0

de 151 CV, amb opció de caixa

automàtica MultiDriveS. Dis-

posa d'un Sistema de Con-

ducció Dinàmica integrat que

gestiona automàticament di-

versos paràmetres de la con-

ducció.

Nou Toyota Rav4La 4a generació del Rav4 ofereix una imatge mésemocional i un interior superior de qualitat

Lexus ha aconseguit la prime-

ra posició, entre les marques

Premium (de luxe), en l'estudi

de satisfacció de clients JD

Power and Associates 2013

Customer Service Index (CSI)

Study per cinquè any conse-

cutiu. Lexus ha assolit una

puntuació global de 862 de

1.000 punts possibles, 19

punts per sobre de la mitjana

del segment. L'estudi 2013 de

satisfacció de clients està ba-

sat en respostes de propieta-

ris de vehicles Lexus comer-

cialitzats als Estats Units des

de l'any 2008 fins l'any 2012 i

es va dur a terme en l'últim

trimestre del 2012. Lexus ha

ocupat la primera posició en

l'estudi de JD Power and As-

sociates Customer Satisfac-

tion en setze edicions, des de

1991.

Lexus, líder de satisfaccióLa marca aconsegueix la 1a posició entre les mar-ques Premium en un estudi de satisfacció

Jeep llança al mercat una edi-

ció especial d'un dels seus

models més mítics, el Wran-

gler. Es tracta d'una icona que

ha sobreviscut amb solvència

a tots els canvis que ha expe-

rimentat el mercat des del

seu naixement, el 1986. Pro-

posa un estil intemporal d'ele-

vat atractiu i s'ofereix en dues

opcions de carrosseria, de

dos i quatre portes. Està equi-

pat amb un motor dièsel de

200 CV, amb sistema

stop/start en la versió de can-

vi manual. Parteix de l'acabat

Sàhara i afegeix detalls com

un capó específic, passos de

rodes de color negre, llantes

d'aliatge negres, proteccions

laterals i tapa de dipòsit de

combustible, etc. A l'interior

equipa sistema multimèdia,

equip àudio Infinity amb set

altaveus, seients de cuir i ca-

lefactables, etc.

MoabEs tracta d’una sèrie limitada del Wrangler. Un estilatemporal d’elevat atractiu

Cap automòbil pot arribar a

vendre mes de cinc milions

d'unitats per atzar. L’Honda

CR-V l'ha aconseguit a base

d'una trajectòria comercial

que abasta els darrers 15

anys en els mercats més im-

portants. Les successives ge-

neracions l’han permès adap-

tar als canvis dictats del

temps i ser sempre un cotxe

innovador. Més atractiu i mo-

dern, destaca pel considera-

ble salt de qualitat que experi-

menten els materials que

componen el seu espai inte-

rior. En qüestions de segure-

tat adopta un avançat siste-

ma intel.ligent de direcció que

col.labora a corregir la tra-

jectòria quan detecta que el

conductor s'ha despistat i ha

perill d'accident.

A més, equipa un programa-

dor de velocitat actiu i siste-

ma de prevenció d'impac-

tes.Equipa un motor dièsel

2.2 i-DTEC de 150 CV, combi-

nat amb tracció total AWD.

Com a novetat s'ofereix una

versió de tracció davantera.

Adopta millores en la direcció

-de tipus elèctric- i en la

transmissió. Les versions

4WD poden portar canvi au-

tomàtic i les de canvi manual

incorporen un sistema d'a-

rrencada i parada automàtic.

Nova generació del CR-VDestaca pel considerable salt de qualitat dels ma-terials que componen el seu espai interior



MOTOR


TENDÈNCIESMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS

Els colors quemarquen tendènciaEls àcids són els nous protagonistesEls nous tons que ens porta la primavera no desbanquen, però, la combinació de blanc inegre, ja que continua marcant tendència. Els teixits aposten per estampats varis i formesgeomètriques i assimètriques

Arriba la primavera i,

amb ella, peces més cur-

tes de vestir. Amb l’arri-

bada del bon temps recuperem

colors més vius, teixits més

lleugers i un estil una mica més

relaxat i, per què no, desenfa-

dat. És l’hora de les samarre-

tes, bermudes, sandàlies, faldi-

lles més curtes, vestits...

Els dissenyadors i les passa-

rel·les apunten que aquesta

temporada torna l’estil modern

de la dècada dels 60 i, amb ell,

la seva peça icònica per ex-

cel·lència, la minifalda. També

hi ha lloc però, per al look ho-

hemi amb peces còmodes que

creen volum a mesura que ca-

minem.

Pel que fa als colors, els àcids

són els protagonistes de la

temporada, principalment, el

groc, el fúcsia i el verd. Els co-

lors vius que tradicionalment

arriben amb el bon temps te-

nen un efecte directe sobre el

l’estat d’ànim en moltes perso-

nes, que sembla que abando-

nin l’actitud més apagada dels-

foscos mesos de l’hivern per

una actitud més alegre i positi-

va que s’encomana amb el bon

temps de la primavera i l’estiu.

El groc es presenta en totes les

tonalitats per adaptar-lo a

qualsevol hora del dia i a qual-

sevol moment. Des d’una tona-

litat tan suau que sembla blanc

fins a l’altre extrem, gairebé

vainilla, és un dels reis de la

passarel·la i dels dissenyadors

més prestigiosos i les seves

col·leccions.

El fúcsia s’allunya del rosa

“romàntic” o més “cursi” i d ei-

xa lloc a tot tipus de peces de

vestir: esportives, sexis, atrevi-

des...

Finalment, el verd - aigua com

alguns l’anomenen, és el més

venerat aquesta temporada.

Ara bé, els nous colors àcids no

han desbancat la combinació

clàssica de blanc i negre, que

continua sent referència

aquesta temporada i marcant

tendència.

A banda dels colors, el bon

temps i la primavera ens por-

ten teixits estampats i formes

geomètriques i assimètriques.

Si apartem la vista dels colors i

la posem en les peces que

marquen tendència, cal parlar

dels botins. I és que aquest

calçat no abandona l’armari

amb el canvi de temps, sinó

que perdura entre el nostre

vestuari. Ara bé, els botins de la

primavera són més baixets i de

teixits que permeten la transpi-

ració del peu, i n’hi ha de tots

colors.


E


Foto

deZa

ra

MODA TENDÈNCIES



MODA TENDÈNCIES

Plans, de colors vius i ideals per combinar amb shorts i vestits. Els botins es transformende cara a la primavera però no abandonen el nostre vestuari. Al sabater també hi trobemcalçat tancat, sandàlies de tires i “ballarines”

Botins a la primaveraEl calçat es resisteix a abandonar l’armari

A la primavera es continuen

portant els botins, però no de

pell, sinó de colors més vius i

de teixits més transpirables

que a l’hivern. També en tro-

bem amb forats i amb un estil

que deixen els dits a l’aire. Els

gurús de la moda els aconse-

llen combinar amb shorts i tot

tipus de vestits. Les principals

marques de calçat ens els pre-

senten de sola plana i d’estil

ben còmode.

Els altres calçats de la tempo-

rada per excel·lència són saba-

tilles tancades a l’estil “Victò-

ria”que van ser moda fa tants

anys, ara però, d’imatge més

atrevida, amb colors flúor.

Novament és l’època de les

sandàlies, i en trobem de tots

els estils: d’una tira ampla, de

tires estretes, amb tatxes, amb

complements de cultura ètnica

...i continuen estant de moda

les d’estil romà, ja siguin baixes

o altes. També contiuen sent-

ho les bal larines de colors

“atrevits” en una clara una

aposta per la comoditat.

Els complements a les sabates

són els bolsos creuats - d’estil

més informal -, els de mà -més

petits, elegants i sofisticats- i

els collarets, com més grossos,

millor. I les principals tendèn-

cies en ulleres de sol són mo-

dels vintage inspirats en les dà-

cades dels anys 40 i 50 i les

formes arrodonides. Pel que fa

als vidres, en trobem “d’efecte

mirall” i, en quant a les montu-

res, la tendència són les plega-

bles.

Els complementssón collarets

grossos i ulleres desol de formaarrodonida

Foto

deB

ersh

ka



TENDÈNCIES


Nova melenaa l’estiu

El cabell és com les plantes,

que es renoven a la primavera.

En aquesta època, també és

quan està més sensible. Abans

d’encarar l’estiu, podem fer un

“test de salut” al nostre cabell

per conèixer quina ha estat la

petjada que li ha deixat l’ hivern

i comprovar l’elasticitat del

nostre cuir cabellut i els cabells

que ens han nascut nous.

Si amb l’arr ibada del nou

temps decidim donar un nou

aire al nostre cabell – ja sigui

per sanejar-lo o perquè tenim

ganes de veure’ns diferents-

abans de posar-nos a mans de

les tisores, pot anar-nos bé sa-

ber quin tipus de tallat ens pot

afavorir més segons la forma

del nostre rostre.

Pel que fa als rostres femenins,

s’aconsella el següent:

RRoossttrree oovvaall: Si una dona té el

rostre oval, se li aconsellen tot

tipus de tallats de cabell. Si el

rostre és oval allargat, per com-

pensar-ho es recomana un es-

tilisme que aposti pel volum als

laterals i per fer-se serrell. Per

contra, les melenes llargues i

llises potencien el rostre.

RRooddóó:: El rostre rodó el com-

pensen les melenes llar-

gues i llises, el serrell biesh i

el volum a la part superior.

D’altra banda, el potencien els

cabells arrissats, tallats que

apostin pel volum als laterals i

els serrells densos.

QQuuaaddrraatt:: El compensen els

cabells arrissats o mitges

melenes i el potencien

els cabells curts i totes

les formes llises.

RReeccttaanngguullaarr:: Si te-

nim el rostre rectan-

gular es recomana de-

cantar-se per cabells arris-

sats i per serrells. Per contra,

es desaconsella lluir melenes

llises amb volum superior.

DDiiaammaanntt ii hheexxaaggoonnaall:: Els ca-

bells que miren en diferents di-

reccions i que cobreixen retrac-

cions compensen els rostres

diamant i hexagonals. En canvi,

els cabells retirats del rostre

els potencien. En el cas dels

rostres hexagonals, també ho

fan els serrells rectes.

TTrriiaanngguullaarr:: Les melenes mig-

curtes amb volum als laterals i

els serrells són els looks que

compensen aquests rostres.

Els potencien els cabells reti-

rats del rostre amb volum su-

perior.

TTrriiaanngguullaarr iinnvveerrttiitt: Finalment,

aquests rostres es veuen com-

pensats si donem volum i si

apostem per serrells. En canvi,

els cabells curts amb volum su-

perior potencien aquests tipus

de rostres.

Els experts recomanen tallar-se el ca-bell abans de l’estiu. Després de l’ hi-vern, podem fer-li un “test de salut”

A la primavera elcabell està méssensible, convécomprovar- nel’elasticitat

CABELL TENDÈNCIES

© m

illaf

- Fo

tolia

.com



TENDÈNCIES


CABELL TENDÈNCIES

© V

alua

Vita

ly- F

otol

ia.c

om

OOvvaall:: El rostre oval el compen-

sen les mitges melenes, i el po-

tencien els cabells rapats. Pel

que fa al rostre oval allargat, els

serrells són una bona opció si

vol compensar-se. Si es vol po-

tenciar, es pot apostar pels ca-

bells retirats del rostre.

RRooddóó:: El cabell curt i desfilat

cap amunt compensa aquest

rostre, en canvi, els cabells

arrissats i amb volum lateral el

potencien.

QQuuaaddrraatt:: L’estilisme que el

compensa són els cabells di-

reccionats cap amunt. D’altra

banda, el potencien els cabells

rapats o llargs.

DDiiaammaanntt // hheexxaaggoonnaall:: Aquests

rostres es veuen compensats

amb cabells despuntats a les

temples i potenciats amb ca-

bells retirats del rostre.

TTrriiaanngguullaarr:: Els estilismes que

aposten per serrells i per volum

a la zona superior són els que

compensen el rostre triangular.

D’altra banda, potencien el ros-

tre els cabells rapats. Pel que fa

als rostres triangulars invertits,

el compensen el volum supe

rior i que els cabells que to-

quen al rostre “mirin” a direc-

cions diferents. El volum supe-

rior potencia el rostre triangu-

lar invertit.

TallatsmasculinsRespecte els rostres masculins, el que esconsidera ideal per a tot tipus d’estilismesés el rostre rectangular

El rostrerectangular masculíes considera idealper a tot tipusd’estilismes



TENDÈNCIES


L’Art del paisatgisme

a jardineria és una art

aplicada a utilitzar els

elements vegetals i

constructius per tal de donar a

l'usuari una sensació estètica i

plaent. Com a art aplicada ne-

cessita també emprar unes

tècniques especials que en el

cas de la jardineria són les per-

tanyents principalment a l'agri-

cultura i l'arquitectura. Com

que la finalitat és la d'obtenir

sensacions estètiques, aplica

moltes de les tècniques de les

anomenades tradicionalment

Belles Arts. El paisatgisme és

l’art de dissenyar jardins i

parcs. El jardí és una zona de

canvi i sorpresa que evoluciona

al llarg del temps.

Les seves proporcions i dispo-

sició en l'espai són de vital im-

portància. Quan es dissenyen

jardins, es busquen tots els re-

cursos, es donen solucions i

s’aporten idees per crear un

jardí harmònic, agradable i cò-

mode, sempre respectant l'en-

torn i el medi natural que l'en-

volta. Un altre aspecte impor-

tant és la selecció de plantes,

que dependrà del clima, del

terreny, de la orientació i de

l'ús. Tan les plantes com els

materials cal que siguin d'alta

qualitat per evitar una renova-

ció execessiva. No ens podem

oblidar mai de l'aigua.

A partir de la selecció i organit-

zació de les plantes, s’haurà

d’instal·lar un sistema de reg

eficient o fer una possible reco-

llida d'aigues, tot en conjunt

per fer que els jardins consu-

meixin menys aigua. L'objectiu

principal és que el jardí sigui

ben dissenyat per satifer les

necessitats i gustos del seus

usuaris. Per això, el contacte

directe entre professionals i

client serà clau per prendre les

millors decisions.

I Sandra Florenza, periodista I

Parcs i jardins molt funcionals i sosteniblesLes plantes, els terres de fusta, els accesoris i ornaments... aquests elements fan que elnostre jardí o terrassa siguin perfectes, però amb unmanteniment diari quemoltes vegadesno podem assumir. És per això que posar-nos en mans de professionals, serà clau

E

L’objectiu delpaisatgisme és creari dissenyar un espaisegons els gustos

de l’usuari

©kr

ooog

le-F

otol

ia.c

om

DECORACIÓ_DISSENY_MOBLES_REFORMES

INTERIORISME



DISSENY DE JARDÍ INTERIORISME

Dissenys de jardíal teu gust

Una de les millors opcions és

comptar amb uns professio-

nals que et vinguin a dissenyar

el jardí i te’l facin al teu gust,

per això existeixen diferent mo-

dels de Jardins.

Comencem pels Jardins mini-

malistes, és l’estil que busca la

total harmonia amb l’entorn. Es

vol que transmeti tranquil·litat i

pau, i que a la vegada no reque-

reix un manteniment excessiu.

Un jardí senzill i elegant.

Per a la creació de jardins mini-

malistes es poden fer servir

graves de diferents textures,

pedres i lloses, ponts, mobiliari

de fusta, il·luminació… jugant

amb diferents relleus i alçades i

fent servir plantes de creixe-

ment lent, que mantinguin l'e-

quilibri i aspecte original du-

rant força temps. Els jardins

clàssics són aquells que conte-

nen elements molt cuidats,

amb arbres retallats, arbustos

amb formes... on la simetria si-

gui la protagonista del seu jar-

dí. Es buscarà la millor distribu-

ció possible, les plantes més

adients a la temperatura, humi-

tat i a les altres condicions am-

bientals del seu voltant.

Els Jardins funcionals són

aquells que els cal poc mante-

niment. S'acosta avui a la idea

de jardins ecològics, en els que

es redueix el manteniment i el

consum d'aigua. Jardins pràc-

tics i funcionals que maximitzin

el descans i benestar i que su-

posin el mínim de feina per a

les persones.

Els Jardins més ecològics són

aquells on es redueix al màxim

el consum hídric i són respec-

tuosos amb la natura. Gran va-

rietat de plantes, arbustos i ar-

bres autòctons, sistemes de

reg ecològics… o instal·lació de

gespa artificial reduint els con-

sums d'aigua, dedicant l'aigua

exclusivament al reg de plan-

tes, arbres i vegetació.

El secret és trobar l'equilibri

entre la senzillesa, la funciona-

litat i l'elegància, adaptat a les

seves preferències, tenint cura

de l'espai, orientació i entorn,

terreny de plantació, clima,

vent… per tal de poder gaudir

del jardí tot l'any.

El disseny de jardins té per objectiu adaptar-se a les seves necessitats i els gustos i lespreferències de qui viu a la casa. Aquests jardins aniran en consonància i harmonia amb laseva casa i el seu entorn, ja sigui un jardí rural o urbà, gran o petit

El secret és trobarl'equilibri entre lasenzillesa, lafuncionalitat il'elegància


TALLAGESPES INTERIORISME

Tallagespesd’últimageneració

El revolucionari robot tallages-

pa Automower està inspirat en

l'ovella, un animal que ens ha

ensenyat com aconseguir una

gespa perfecta: tallant-la molt

poc (evita que la gespa tallada

s'acumuli i s'hagi de recollir, al-

hora que actua com a fertilit-

zant), sense parar (com que és

tan silenciós, es pot fer servir

fins i tot de nit) i de forma ale-

atòria (que dóna com a resul-

tat una gespa més bonica,

igualada i harmoniosa).

De tan senzill que és, la seva

complexitat queda amagada i

el seu potencial és enorme.

Per començar, estalvia molta

feina al seu usuari, ja que es

podrà oblidar d’agafar el talla-

gespa convencional i deixar-hi

una colla d’hores cada setma-

na. No presenta complicacions

en terrenys abruptes, ja que és

capaç de remuntar pendents

de fins a un 35% de desnivell

sense cap problema, a la vega-

da que les seves grans rodes li

permeten tallar la gespa en su-

perfícies irregulars.

El robot evita obstacles i, per

tant, treballa perfectament en-

tre arbres, arbustos grans, es-

tructures de jocs infantils, ca-

setes de gossos, etc. I si detec-

ta un obstacle, canvia automà-

ticament de direcció sense fer-

lo malbé.

Igual que ho fan els robots de

neteja d’interiors, quan se li

acaba la bateria i necessita ca-

rregar-se, l’aparell torna sol a

l'estació de càrrega. Tampoc

cal patir per la seguretat dels

més petits de la casa, ja que in-

corpora un sistema que atura

automàticament les ganivetes

quan detecta algun moviment

o si algú aixeca el robot del te-

rra o el tomba.

Pel que fa al manteniment, és

una eina poc exigent.

Només cal canviar les fulles ta-

llants una vegada per tempora-

da. Ofereix moltes prestacions

d’automatització, de manera

que es pot programar perquè

treballi en les zones del jardí i

en el moment del dia que ens

vagi més bé. En termes de se-

guretat, té un sistema antiro-

batori que obliga a activar un

codi per encendre’l, i a més

porta un GPS incorporat per a

poder seguir-lo en cas de roba-

tori. En funció de les caracte-

rístiques i la superfície de cada

jardí Automower disposa de di-

ferents models i potències per

a escollir el més adequat.

Arriba la revolució en el món delstallagespes domèstics; Automower, un petitaparell que està entrant amb força al sector

És capaç detreballar amb la

màxima eficàcia enterrenys de fins a un35% de desnivell

Foto

graf

iace

dida

perT

otJa

rdí


Actualment en el mercat tro-

bem diferents models que s’a-

dapten a totes les butxaques, a

l’espai existent i al nostre gust.

Depenent de l’espai que es té

disponible es pot optar per una

barbacoa d’obra o una mòbil, si

es vol que sigui més còmode el

seu trasllat.

Les Barbacoes de gas estan

guanyant molta presència en

els últims anys. La seva avan-

tatge és que es pot cuinar més

ràpid i s’embruta molt menys.

La converteix en una de les

més pràctiques. Si només

comptem amb una terrassa

petita o un balcó podem esco-

llir un model mini. Aquest tipus

de barbacoes són perfectes

per posar sobre la taula i anar

cuinant poc a poc mentre es

comparteix estona amb amics.

Compten amb un disseny di-

vertit i fàcil d’integrar a qualse-

vol decoració. També hi ha

barbacoes de carbó de presti-

gi. Es tracta d’un sistema de

cocció molt innovador i més fà-

cils de netejar que les barba-

coes de carbó tradicionals.

Compten amb una tapa que fa

que puguem cuinar com si es

tractés d’un forn de carbó, co-

sa que amplia les possibilitats

de fer més plats. Els dissenya-

dors busquen constantment la

creativitat, és per això que pre-

senten dissenys innovadors i

avantguardistes amb materials

de primera qualitat. Cada de-

tall és clau per aconseguir una

barbacoa que verdaderament

sembla una obra d’art.

BarbacoesCuinar a l’exterior de la vivenda és unautèntic plaer i ens permet mantenir neta lacuina més utilitària de l’interior de la casa

Les Barbacoes hanentrat en el món dematerials de qualitati del disseny mésavantguadista

BARBACOES INTERIORISME



MOBILIARI DE JARDÍ INTERIORISME

Mobiliari per a jardins i terrasses

Els mobles de jardí són ja, una

part més que important de la

decoració de la llar. Tot i que

formen part de l'exterior de la

casa, a la part dels jardins i les

terrasses, són una prolongació

de l’interior. Els mobles de jardí

són de disseny i estan fabricats

amb materials nobles com l'a-

lumini, rattan sintètic i fusta,

són totalment per l'exterior, i

resisteixen a l'intempèrie i les

inclemències del temps.

Es tracta d'un mobiliari de jardí

de disseny atemporal d'alta

qualitat que li agrada estar a

l'exterior. Les cadires i taules

de jardí formen conjunts de

mobles d'exterior de disseny

exclusiu o preus directes de fà-

brica. L'àmplia gamma de mo-

bles de jardí compleixen amb

els stàndards de qualitat més

exigents. Els sofàs de jardí i

mobiliari de terrassa estan de-

corats amb coixins d'exterior

Pequem de decorar poc o crear decoracions molt bàsiques a l’exterior de les nostresvivendes. Avui dia però, les terrasses són una prolongació, estan molt ben protegides delsefectes externs, i ens podem permetre una decoració semblant a la de l’interior

L'àmplia gamma demobles de jardí

compleixen amb elsmillors stàndards de

qualitat

fabricats en teixit acrílic tenyit

en massa, que assegura la du-

rabilitat del color en espais a

l'exterior en els que els mobles

de jardí estan exposats al sol.

Podem fer petites manualitats

que ens ajudin a complemen-

tar el mobiliari, ens faran es tar

a gust i ens permetran estal-

viar. La base és buscar objec-

tes antics que puguem recupe-

rar, buscar idees senzilles per

crear racons plens d'encant...


WWW.LEST ILAMIDA.COM

MASSÍS · Camí de Riudoums, 49 · REUS · 977 332 590

MODERN · Misericòrdia, 31 · REUS · 977 318 801


Para-sols, tendals i pèrgoles

Actualment trobem en el mer-

cat nous models que resulten

molt més pràctics. Per exem-

ple, es pot optar per un para-

sol, que és més lleuger i movi-

ble donat que ens permet tras-

lladar-lo a diferents llocs del

jardí i s’adapta a diferents ra-

cons. Si l’espai és petit o si es

necessiten trossos d’ombra

molt concrets, el millor és ele-

gir els para-sols que també so-

len ser molt més econòmiques.

Si són de material lleuger per

poder moure’ls amb facilitat.

Els tendals són perfectes per

aïllar la vivenda de la calor i

dels rajos de sol. Amb ells es

pot estalviar molts diners en la

factura de llum reduint el con-

sum d’aire condicionat. A més,

els nous sistemes els fan més

còmodes, donat que detecten

la pluja o el vent s’apugen sols i

ajuden a evitar accidents. Pel

que fa a les pèrgoles són per-

fectes per recrear ambients i

separar uns dels altres. Gràcies

a elles podem delimitar la zona

del menjador dins el jardí i do-

nar-li un aire molt més acolli-

dor. Si es compta amb molts

metres quadrats es pot optar

per un tamany estàndard ja

prefabricat, si és tot el contrari

i la zona és molt limitada es pot

escollir un pèrgola a mida per

aprofitar millor l’espai. Les pèr-

goles de fusta són el comple-

ment ideal per al seu jardí o te-

rrassa. Ofereixen la possibilitat

de crear espais únics i acolli-

dors. Gaudint de l'aire lliure i

aprofitant espais, els quals

abans no tenien cap profit. La

fusta de les pèrgoles sol ser de

pi tractada amb autoclau i poli-

da i gairebé no necessita man-

teniment. Producte ideal per la

seva alta mobilitat i fàcil ús,

que ofereix gran varietat d'aca-

bats tals com fusta, alumini i

inoxidables, així com una am-

plia selecció de teixits i colors

per vestir amb elegància el seu

jardí o terrassa.

És un gran plaer gaudir dels dies de bon temps a l’aire lliure, tardes amb família, amics...caldrà però protegir l’espai del sol. És per això que els para-sols, els teldans i les pèrgolessón elements indispensables si volem que els nostre jardí sigui una perllongació de la casa

PÈRGOLES INTERIORISME


SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS


OperacióestiuCom treure’ns desobre centímetresde mésQuan s’acosta l’estiu tothom es mira al mi-rall i desitjaria treure’ns de sobre algunscentímetres que es troba de més

l’inici del bon temps, i

uns pocs mesos abans

que comenci l’estiu,

arriba l’hora de renovar l’arma-

ri. Quan desem la roba d’hivern

- abrics, bufandes, jerseis de

coll alt, jaquetes, pantalons

llargs...- per recuperar la de

l’estiu - samarretes i bruses de

màniga curta, faldilles, panta-

lons curts...- és quan comen-

cem a deixar a la vista moltes

parts dels nostre cos que ens

agradaria re definir abans de

recuperar el biquini.

Ara bé, cal tenir en compte

que per treure’ns de sobre

centímetres de més hem de

fer-ho d’una manera saludable

i no oblidar que el nostre ob-

jectiu compta amb la combi-

nació de diversos factors: fi-

xar-nos un objectiu assolible,

comptar amb una alimentació

sana, ser constants amb el què

ens proposem, fer exercici i

descansar adequadament.

D’altra banda, hi ha qui deci-

deix fer un pas més enllà i re-

córrer a la cirurgia. Pel que fa a

aquest camp, cal posar-se a

mans d’un metge i hi ha dife-

rents tractaments: liposucció -

lipoescultura, lipoestructura,

abdominoplastia, etc.


A


DIETÈTICA I NUTRICIÓ SALUT

RReeppttee aassssoolliibbllee.. Abans que res,

estaria bé plantejar-nos un rep-

te que puguem complir. Podem

consultar a un especialista i

marcar-nos una fita que hones-

tament sapiguem que podem

assolir-la, no marcar-nos ob-

jectius impossibles que ens

desmoralitzaran i desmotiva-

ran.

CCoonnssttàànncciiaa.. És l’ ingredient

principal de la recepta. Quan

ens proposem un objectiu,

hem d’intentar ser constants

per acomplir-lo. És a dir, si ens

hem proposat anar a correr, al

gimnàs o a la piscina, fem-ho.

Encara que un dia ens faci

mandra, després ens sentirem

orgullosos d’haver-ho fet.

QQuuaallsseevvooll mmoommeenntt ééss bboo ppeerr

ffeerr eexxeerrcciiccii.. Qualsevol situació

quotidiana pot ser bona per fer

exercici extra. Per què no inten-

tar anar a peu a tot arreu on

puguem? Per què no substituir

l’ascensor per escales? Fer es-

tiraments abans d’aixecar-nos

del llit?

TTeenniirr ccuurraa ddee ll’’aalliimmeennttaacciióó.

Hauríem de procurar un equili-

bri entre l’exercici físic i el que

mengem. Si volem perdre pes

haurem de seguir una dieta

que ens recomani l’especialis-

ta. No arribarem enlloc si l’únic

que fem és menjar menys i a

fer-ho malament.

DDoorrmmiirr aaddeeqquuaaddaammeenntt.. Si el

nostre són és reparador, ens

facilitarà la pèrdua de pes. En

general es recomana que els

adults dormin entre 7 i 9 hores

cada dia.

Perdre centímetres de més no vol dir menjarpoc. Hem de ser conscients que només hoaconseguirem amb una dieta sana

Perdre pesabans de l’estiuCom aconseguir-ho


CIRURGIA SALUT

Si desitgem fer-nos algun trac-

tament de cirurgia de contorn

corporal, podem escollir entre

una liposucció o una abdomi-

noplastia. Abans de decidir-

nos, cal parlar i valorar amb el

professional una sèrie d’aspec-

tes tals com la valoració del

cas, quins riscos existeixen,

com ens hem de preparar per

la intervenció, quins són els re-

sultats, quan de temps dura-

ran, com serà la intervenció,

quan podrem reprendre la nos-

tra activitat normal, etc.

A continuació s’explica breu-

ment en què constisteixen al-

guns tractaments:

Liposucció. Aquest tractament

està recomanat per a persones

amb un pes normal però amb

zones aïllades de greix concen-

trat, les quals es veuen despro-

porcionades en comparació

amb la resta del cos. Aquestes

àrees localitzades són gairebé

sempre hereditàries, i quan el

greix no s’aconsegueix eliminar

amb dietes o exercici, la lipo-

succió és l’única manera de

combatre-ho. Tot i que aquest

tractament pot realitzar-se a

qualsevol edat, sempre s’obte-

nen millors resultats si la pell

encara té elasticitat suficient

per tornar a recuperar la silue-

ta després de la intervenció.

Lipolàser. La liposucció assisti-

da per làser consisteix en una

liposucció en la qual el làser

s’encarrega de trencar les

cèl·lules que formen el teixit

greixós. Amb això s’aconse-

gueix que l’extracció del greix

sigui més senzill. A més a més,

gràcies al calor generat per

l’acció del làser, s’aconsegueix

millorar l’aspecte de la pell de

la zona tractada. Amb aquest

procediment s’optimitza el re-

sultat que s’obté amb una lipo-

succió convencional en zones

on hi ha laxitud cutània. En

aquest tractament és fona-

mental que el cirurgià plàstic

valori al pacient per determinar

si és candidat per aquest tipus

de liposucció o si bé li aconse-

lla la tècnica convencional.

Cellulaze. Aquest tractament

elimina la cel·lulitis. Aquest dis-

positiu està dissenyat per eli-

minar la pell de taronja a llarg

termini, i restaura l’estructura

normal de la pell i el teixit.

Aquesta tecnologia en 3 di-

mensions ataca directament

l’estructura subdèrmica. El là-

ser elimina el greix acumulat,

augmenta al màxim el gruix i

l’elasticitat de la pell i l’allibera

de les depressions.

Abdominoplastia. Tractament

indicat per a persones que esti-

guin en bona forma física però

que tinguin la pell abdominal

flàccida o una important quan-

titat de greix i que no responen

a dietes ni a exercici. Poden ser

bones candidates per aquest

tractament persones que tin-

guin un excés de la pell abdo-

minal, músculs abdominals de-

bilitats per causa de l’embaràs

o vellesa i excés de greix con-

centrat a la pell abdominal.

Recórrer a la cirurgia Tractaments que modelen el nostre cos Si decidim fer un tractament de cirurgia estètica, el primer que hem de fer és posar-nos ales mans d’ un bon professional per conèixer en què consisteix el tractament, els seus re-sultats i els riscos que podem patir

Està recomanat pera persones amb pes

normal però ambzones aïllades de

greix

Maig-Juny 2013



SALUT



PUBLIREPORTATGE SALUT

ClinimèdicVisió, estètica i salut

iirruurrggiiaa eenn tteemmppss

ddee ccrriissii

Encara que els temps

són difícils, la gent que busca o

neessita una intervenció o un

tractament estètic no deixa de

fer-s’ho per la stuació econò-

mica.

És cert que han canviat algu-

nes coses i la ISAPS (Interna-

tional Society of Aesthetic

Plastic Surgeons) ja no situa a

Espanya com el primer país eu-

ropeu en aquest tipus d’inter-

vencions, ja que ha caigut a un

dotzè lloc després de països

com Itàlia, França i Alemanya i,

al món, els tres primers països

són E.U.A., Brasil i Xina.

Per tipus d’intervencions, no ha

variat gaire, ja que l’operació

que més es fa són les liposuc-

cions -en les seves diferents

variants-, seguides dels aug-

ments de mames - a l’estat en

són més de 25.000 operacions

l’any- i, en tercer lloc, es situa

la blefaroplastia, la cirugia de

les parpelles.

Cada vegada es fan més trac-

taments no quirúrgics i menys

costosos i des de fa anys lidera

el primer lloc l’atenció de les

arrugues facials mitjançant la

toxina botulínica (Botox, Visat-

bel, Dysport etc), seguida del

relleu amb Àcid Hialurònic i, en

tercer lloc, la depilació làser.

La nostra experiència a Cli-

nimèdic corrabora aquestes xi-

fres però hem constatat que

les dones joves que demana-

ven un préstec per fer-se un

augment de mames ja no ho

fan, ja que els bancs no conce-

deixen crèdit amb la facilitat

que ho feien fa uns anys. A més

a més, veiem que hi ha altres

15 anys d’experiència a Tarragona Clinimèdic compta amb un equip de metges especialistes amb molts anys d’experiènciaque des de fa 15 anys posen els seus coneixements en el camp de la visió, estètica i salut alservei de la ciutat de Tarragona

Malgrat els tempsdifícils, la gent no

deixa de fer-setractaments per lasituació econòmica

C cirurgies que poc a poc van

sol·licitant-se més com són la

cirurgia genital, el rejoveniment

vaginal i, per costums la hime-

noplàstia, la recuperació de la

virginitat.

A Clinimèdic, a més a més de la

cirurgia estètica i l’oftalmologia

també comptem amb especia-

listes en medicina estètica, ci-

rurgia general, endocrinologia,

medicina general, cirurgia vas-

cular, urologia i andrologia.




Com en qualsevol tipus de pa-

tologia, la detecció a temps i

encertada és un avantatge

molt important a l’hora de pre-

scriure un tractament adequat

i precís sense pèrdues de

temps o proves innecessàries.

Per aquesta raó, la tomografia

de coherència òptica (OCT)

s’ha convertit en una eina im-

prescindible a Clinimèdic, ja

que aconsegueix registrar grà-

ficament diferents talls de les

estructures oculars, les dissec-

ciona, les escaneja amb total

definició i aconsegueix mostrar

estructures o defectes que

abans era molt difícil fer-ho fins

que no es trobaven en estadis

molt avançats.

Als països desenvolupats, la

primera causa de ceguesa és la

retinopatia diabètica, i amb

l’OCT es pot observar en tota la

seva extensió fins i tot en els

seus inicis, quan el pacient

només percep una lleugera

pèrdua de nitidesa.

La segona causa de ceguesa és

la degeneració macular associ-

ada a l’edat (DMAE). Respecte

aquesta patologia, diagnostica-

da a temps i amb el tractament

adequat, s’aconsegueix una re-

cuperació progressiva i frenar

la malaltia que, d’altra manera,

acaba causant ceguesa total.

L’OCT suposa una revoluació,

ja que no només detecta la

malaltia en estadis avançats,

sinó molt abans, quan just s’es-

tan produïnt canvis en la col-

oració del pigment de la retina.

També els forats maculars o

despreniments de retina o hu-

mor vítri són molt fàcilment

detectables, així com visual-

itzar el nervi òptic i les seves

anomalies en casos de glauco-

ma, el que és una altra causa

important de ceguesa.

Les revisions periòdiques i un

diagnòstic encertat són les mil-

lors armes per tenir una salut

visual òptima i veure la vida en

tot el seu esplendor durant

molts anys.

OCT La tomografia de coherència òptica (OCT) s’ha con-vertit en una eina imprescindible. Les revisions i undiagnòstic encertat claus per una salut visual òptima

L’ortòptica o entrenament vi-

sual és un procés de reeduca-

ció visual amb el qual s’acon-

segueixen disminuir molèsties i

disfuncions visuals que afecten

a la percepció, la coordinació o

la memòria.

En moltes ocasions, el baix ren-

diment escolar, saltar-se frases

o paraules, la fatiga, visió bo-

rrosa o falta d’atenció ens po-

den portar a la conclusió errò-

nia que un nen és mandrós o

molt mogut.

És molt important, doncs, des-

cartar qualsevol problema vi-

sual i, una vegada solucionat o

descartat, s’ha de tractar mit-

jançant els exercicis adequats,

qualsevol disfunció que ens fa-

ci percebre les imatges d’una

manera distinta a la real.

Amb la teràpia visual i mit-

jançant exercicis específics,

s’ensenya al pacient a treballar

de manera eficaç juntament

amb la resta d’informacions

sensorials, creant nous i millors

hàbits i facilitant l’aprenentat-

ge, el rendiment laboral, la re-

cuperació de l’ull mandrós i

fins i tot millorant problemes

de comportament.

Ortòptica És molt important descartar qualsevol problema vi-sual i, un cop descartat, s’ha de tractar mitjançantels exercicis adequats

CLINIMÈDIC

Rambla Nova, 58-60 Tarragona

I Tel. 977 242 002



PROTECCIÓ PELL SALUT

Amb l’arribada del bon temps és quan molts de nosaltres exposem la nostra pell al sol. A l’-hora de fer-ho, cal tenir en compte que l’exposició prolongada i sense protecció pot tenirefectes molt negatius per a la nostra salut

Protegir-nos la pell Prendre el sol sí, però amb mesura i protecció

Prendre el sol d’una manera

excessiva -especialment sense

la protecció adequada- aug-

menta el risc de desenvolupar

càncer de pell. Així doncs, és

molt important protegir-nos, i

fer-ho especialment amb els

nens/es i joves ja que la seva

pell és més sensible a la radia-

ció ultraviolada. Així doncs es-

taria bé conèixer més coses so-

bre la relació entre els rajos del

sol i la pell i, a l’hora de bronze-

jar-nos, saber quin és el nostre

tipus de pell i quines són les

mesures que hauríem de pren-

dre. Hem de saber també, que

el fet de bronzejar-nos és una

reacció de defensa que té la

pell davant l’agressió que li pro-

dueixen les relacions ultraviola-

des.

LLaa ppeellll ttéé mmeemmòòrriiaa.. S’ha de-

mostrat que l’acumulació de

cremades solars al llarg dels

anys és la causa més impor-

tant de l’aparició de melanoma

en l ’edat adulta. La pel l té

memòria i els seus efectes són

acumulatius i progressius.

EEll ccàànncceerr ddee ppeellll ttiippuuss mmeellaannoo--

mmaa ééss eell ccàànncceerr qquuee mmééss ccrreeiixx.

Encara que el melanoma és un

dels càncers menys freqüents,

és el càncer que està augmen-

tant més en els últims anys. Tot

i així, la majoria de casos es po-

drien prevenir evitant una ex-

posició intensa al sol i les cre-

mades cutànies, especialment

durant la infantesa i l ’ado-

lescència.

EEll ffaaccttoorr ddee rriisscc mmééss iimmppoorrttaanntt

ddee mmeellaannoommaa ssóónn lleess ccrreemmaa--

ddeess ssoollaarrss.. El melanoma està

associat a les cremades solars.

El risc de cremades és major

quan l’exposició solar és inter-

mitent però intensa, com és tí-

pic de les vacances. Les perso-

nes de pell molt clara que te-

nen un major risc de cremades.

L’aplicació de filtres solars - les

cremes - poden ser útils per

protegir la pell dels raigs del

sol, no obstant això, no prote-

geixen al 100%. Es per això que

per evitar les cremades solars

es recomana l’ús de protectors

solars juntament amb l’ombra

o la roba.

EEll ““ssooll aarrttiiffiicciiaall”” nnoo ééss mmeess ssee--

gguurr qquuee eell ssooll nnaattuurraall.. Com el

sol, les llums per a bronzejar

emeten radiacions ultraviola-

des A i B, i tenen els mateixos

efectes que el sol de migdia. No

són una alternativa segura al

bronzejat per efecte del sol, i

no redueixen la possibilitat de

cremades solars quan la pell

s’exposa al sol.

EEllss eeffeecctteess ssoobbrree ll’’eennvveelllliimmeenntt

ddee llaa ppeellll ssóónn iirrrreevveerrssiibblleess.. L’e-

fecte més immediat de l’expo-

sició intensa a les radiacions

ultraviolades, tant provinent

del sol com dels llums bronze-

jadors, és l’envelliment prema-

tur de la pell per pèrdua d’elas-

ticitat i ressecament, i l’apari-

ció de taques i arrugues.

L’efecte del’exposició intensaa les radiacions és

l’envellimentde la pell

Per gaudir del sol de manera

saludable es recomana:

- Començar a prendre el sol de

manera gradual i evitar l’ex-

posició prolongada i les hores

de màxima intensitat entre les

12 i 16hores, especialment du-

rant els mesos d’estiu.

- Cobrir-se el cos amb roba,

sobretot en cas d’estar-se

llargues estones exposats al

sol. Dur ulleres de sol que filtrin

les radiacions ultraviolades A i

B, millor amb banda lateral.

- Utilitzar un filtre solar amb

factor de protecció a les radia-

cions A i B elevat (superior a

20). Aplicar-la en quantitat su-

ficient per tot el cos, una es-

tona abans de l’exposició solar,

sense oblidar les orelles, el nas

i els llavis. Renovar periòdica-

ment després de banyar-se o si

se sua molt.

- Estar-se majoritàriament en

zones d’ombra quan es fan ac-

tivitats a l’aire lliure

- Beure aigua per evitar la

deshidratació

- Evitar prendre el sol si es pren

medicació fotosensible.

- Es important protegir-se de l’-

exposició al sol tot l’any, no

sols durant l’estiu.

Prevenció del càncer de pellPer gaudir del sol de manera saludable es recomanatenir en compte algunes mesures de prevenció comara prendre el sol gradualment i utilitzar filtres solars


Maig-Juny 2013

ENTREVISTA SALUT

Actualment, Josep M. Vives és responsable de la cirurgia dermatològica que es genera a laXarxa Sanitària Social de Sant Pau i Santa Tecla. Compatibilitza aquesta assistència ambl’exercici privat de la seva professió

Josep M. Vives, Metge especialista en dermatologia mèdico-quirúrgica

Josep M. Vives Sendra, nascut

a Tarragona, és metge especia-

lista en dermatologia mèdico-

quirúrgica i exerceix la seva

professió en aquesta ciutat

des de l’any 1980.

Facultatiu especialista d’area

del Servei Catala de la Salut per

oposició, des de 1982.

A l’actualitat és responsable de

la cirurgia dermatològica que

es genera a la Xarxa Sanitària i

Social de Sant Pau i Santa Te-

cla. Amb experiència professio-

nal de més de 8.000 interven-

cions de cirurgia menor i major

ambulatòria.

Compatibil itza aquesta as-

sistència amb l’exercici privat

de la seva professió.

Dr, ara que ve l’estiu, hem de

protegir més la nostra pell? O

és tan important protegir-la

ara com a l’ hivern? Depèn de

la zona on visquem. Si vivim a

la muntanya, la protecció facial

a l’hivern és tan important com

nosaltres a l’estiu que estem a

la vora del mar. Al nostre medi,

les comarques de Tarragona, sí

és important gaudir de la natu-

ra amb protecció, sobretot els

nens - ja que el futur de la pell

ens el juguem els primers vint

anys de vida- i les persones

grans sotmeses a tractaments

amb fàrmacs per altres patolo-

gies perquè poden tenir proble-

mes de fotosensibilitat.

Quins consells ens donaria a

l’hora d’exposar la nostra pell

als raigs del sol? Els dermatò-

legs ens hem d’acostumar a no

prohibir, excepte en cassos de

malaltia. Per tant, per mi no és

un tabú gaudir del sol amb mo-

deració. Independentment que

pugui ser beneficiós en malal-

ties com la psoriasi, l’osteopo-

rosi, i síndromes depressius. Sí

recomanaria evitar la radiació

solar directa en infants menors

de 6 mesos, i després en per-

sones amb pell blanca i ulls

clars. Evitar l’exposició solar a

les hores de major incidència

(migdia i fins a les 17,00 h). A la

platja hi podem anar, també

podem esquiar i gaudir de la

muntanya, però amb precau-

ció, amb els criteri de que qual-

sevol exces fa mal. Per exem-

ple, anar al matí a la platja i es-

tirar-se 3 o 4 hores al sol, pan-

xa amunt o panxa avall, no és

saludable. Altre cosa seria, gau-

dir d’unes hores recreatives na-

dant, caminant, utilitzant cre-

mes de protecció, ulleres de

sol, gorra i una samarreta.

El “sol artificial” és més segur

que el sol natural? No. De cap

de les maneres. Algunes perso-

nes utilitzen les làmpades de

raig UVA sense tenir en compte

que la incidència a patir càn-

cer de pell augmenta. Aquestes

làmpades de bronzejat imiten

la llum del sol i proporcionen

una intensitat similar i concen-

trant la dosi de raig ultraviole-

ta. No té sentit que a l’àrea del

Mediterrani on ja gaudim prou

del sol, es prengui el “sol embo-

tellado”.

Si ens apliquem una crema

solar estem 100% protegits?

Evidentment, no. Posar-se un

fotoprotector no implica tenir

“patent de cors” per prendre el

sol. Hem d’elegir molt acurada-

ment el tipus de fotoprotector,

quasi podríem dir que cada ti-

pus de pell, cada patologia

cutània i cada edat, té el seu fo-

toprotector. Els dermatòlegs

cada primavera ens fem un tip

de recomanar als nostres pa-

cients quina es la fotoprotector

més adient per ell. De tota ma-

nera, val a dir que el millor foto-

protector és el físic, amb una

Recomanaria evitarla radiació solar

directa en infantsmenors de sis

mesos

Hauríem d’evitarl’exposició solar ales hores de més

incidència: delmigdia fins a les 17h


ENTREVISTA SALUT

protecció de roba adient.

Quines conseqüències pot te-

nir no protegir-nos la pell ade-

quadament? La primera con-

seqüència immediata són les

cremades solars. Encara que si-

guin de primer grau, després,

com que la pell té memòria, a la

llarga s’acumula aquesta radia-

ció i pot produir una alteració

de l’ADN o dels melanocits pro-

duint càncer de pell.

Com podem evitar un càncer

de pell tipus melanoma? Evi-

tar com a tal és molt difícil, per-

què existeixen factors d’inmu-

nitat. Sí fent una visita de con-

trol precoç al dermatòleg. Hi ha

un grup de persones que patei-

xen el que nosaltres els der-

matòlegs coneixem com a “sín-

drom del nevus amb atípia clí-

nica” gent amb moltes pigues

microscòpicament amb com-

portament diferent, que amb

els mitjans diagnòstics actuals

es pot prevenir l’aparició d’un

melanoma.

A finals de l’any passat va sal-

tar l’alarma que estaven aug-

mentant els casos de càncer

de pell entre els joves. A què

creu que és degut,aquest aug-

ment? El que si és cert, es que

avui dia, els dermatòlegs fem

un diagnòstic precoç dels càn-

cers de pell, els mitjans te-

rapèutics es modernitzen, les

tècniques quirúrgiques i

anestèsiques cada dia són més

punteres.

El control és major i crec que és

això el que passa, juntament

amb que ja hi ha una generació

que té més de 55 anys que a la

seva època de joventut no va

rebre cap fotoprotecció i, tot i

que ara les utilitzen, arrosse-

guen les conseqüències de ra-

diacions acumulades del pas-

sat.

Diria que actualment la socie-

tat està més conscienciada?

O encara falta més pedago-

gia? Jo noto a faltar, no una

consciència col·lectiva, que sí

que hi comença a ser, sinó que

hauríem d’ensenyar a les esco-

els programes de fotoprotecció

adients sense espantar al nos-

tre jovent. Sí es podrien fer xe-

rrades dirigides per experts, in-

sisteixo, dermatòlegs. Llavors

no podem passar de cop d’anar

en banyador tot el dia a utilitzar

per sempre més un “burka”.

Moderació. L’altre extrem, que

ja passa, és tornar a començar

a tenir cassos de raquitisme

entre la població infantil per no

exposar-se ni un sol minut al

sol.

Quines són les consultes més

comunes que venen a fer-li els

pacients? Jo diria que les con-

sultes més comunes són les

que venen per taques a la pell.

Amb els anys les preocupa-

cions, evidentment, han variat.

Ja des de fa uns anys a l’Hospi-

tal de Santa Tecla, tinc una con-

sulta quasi monogràfica de tu-

mors de pell i cirurgia cutània.

Podem dir que el ventall de

possibilitats terapèutiques pot

arribar a tractar tumors de pell

amb cremes inmunomodula-

dors, amb teràpia fotodinàmi-

ca, amb criocirurgia i amb una

cirurgia altament especialitza-

da.

Tenim als pacients un matí a

CMA (Cirurgia Major Ambulatò-

ria) i a les poques hores surten

amb la patologia resolta i amb

un alt índex de curacions. Te-

nim molt baixa incidència de

recidives, excepte els melano-

mes de estadiatge avançat.

Hem d’elegir moltacuradament el

tipus defotoprotector adientper a la nostra pell

Avui en dia, elsdermatòlegs fem undiagnòstic precoç

dels càncers de pell.El control és major



SALUT


114 I VIU Tarragona


Quan aconsegueixesser mare...

eia temps que volí-

em tenir un fill i no

podíem, sabíem que

passava alguna cosa. Cada ve-

gada que uns amics anuncia-

ven que esperaven un fill, ens

sentíem malament perquè no

ens n’alegràvem suficient.

Estàvem contents però també

ens dèiem: perquè ells sí i no-

saltres no. Sona egoista, però

era així i no ho podíem evitar.

Només podíem fer veure que

ens feia il•lusió quan realment

ens superava la tristesa...”.

No és un relat totalment real

però podria ser-ho. Aquest és

el sentiment de moltes de les

persones que desitgen tenir un

fill i no ho aconsegueixen per sí

soles. Cada vegada són més,

sigui amb parella o sense, les

que acudeixen a un centre de

reproducció humana com Em-

briogyn per fer realitat el desig

de tenir un fill.

Durant el 2012 es van realitzar

a Espanya 53.000 cicles de re-

producció assistida (RA), con-

vertint-se així en el tercer país

de la UE amb més tractaments.

Cada any neixen a l’estat uns

15.000 nens fruit de tracta-

ments de RA el que suposa el

3% del total de nens nascuts.

Un 40% és per causa de l’este-

rilitat masculina, un 40% per

causa femenina i el 20% res-

tant és per causa desconeguda

o mixta.

Davant de tot això, Embriogyn

és un dels centres de l’estat

amb una taxa d’èxit més alta

pel que fa a embarassos. Així

ho mostren els resultats del re-

gistre 2010 efectuat per la So-

cietat Espanyola de Fertilitat

(SEF).

La mitjana d’èxit d’Embriogyn

està per sobre –entre un 10% i

un 30% segons el t ipus de

tractament- de la mitjana dels

centres espanyols en totes les

tipologies de tractaments.

Aquests resultats són verificats

per la pròpia SEF i auditats per

una empresa autònoma.

Els resultats pel registre de

2011 estan en procés de realit-

zació i, segons explica el Dr. Pe-

re Feliu, director mèdic d’Em-

briogyn, “estem en la línia de

bons resultats del registre an-

terior i, fins i tot, es millora en

alguns aspectes gràcies a l’a-

plicació de nous sistemes d’es-

timulació ovàrica i noves tècni-

ques de laboratori com l’Embr-

yoscope”.

“Tots els que ho hem passat

sabem que no és un camí fàcil.

En tot el procés hi ha moments

molt difícils, però tot queda

compensat al final, quan tens

allò que tant desitjaves i que és

el millor que ens ha pogut pas-

sar mai. És molt dur psicològi-

cament perquè sempre tens el

dubte de si mai podràs ser

mare”.

Aquesta és una altra expressió

...tot queda compensat

Cada vegada són més les persones que acudeixen a un centre de reproducció humana comEmbriogyn per fer realitat el somni de tenir un fill. Embriogyn és un dels centres de l’estatamb una taxa d’èxit més alta pel que fa a embarassos

“F

La mitjana d’èxitd’Embriogyn està

per sobre de lamitjana dels centres

espanyols

Maig-Juny 2013




pot fer amb una bona explo-

ració mèdica i amb el suport de

les proves necessàries”.

Últimament, veiem molts ca-

sos concrets de persones que

fan públic que s’estan sot-

metent o s’han sotmès a un

tractament de reproducció.

Embriogyn també treballa per

la conscienciació social ,

perquè tothom sàpiga com

funciona la biologia reproducti-

va de l’espècie humana i es

pugui planificar la seva vida

segons li convingui en base a

una informació clara i concisa.

Són diverses les situacions que

fan que algú hagi de recórrer a

la reproducció assistida, entre

elles el retard en l’edat de les

dones per ser mares o el desig

de ser mares solteres.

En el primer cas, parlem de la

preservació de la fert i l i tat

sense causa mèdica, quan una

dona amb òvuls joves (entre 25

i 35) decideix congelar-los per

quan decideixi ser mare (amb

o sense parella) pugui afrontar

el repte amb certes garanties

d’èxit, perquè el potencial re-

productiu de la dona sana dis-

minueix fisiològicament de

manera important a partir dels

38-40 anys.

Per altra banda, cada vegada

són més també les dones que

decideixen ser mares solteres, i

per tant és un model de família

que cada vegada és més fre-

qüent a la nostra societat.

Embriogyn és un centre ja con-

solidat a la ciutat i a la comuni-

tat mèdica amb una sòlida tra-

jectòria. Set anys de creixe-

ment i de bons resultats, que

ara vol reafirmar amb una ren-

ovació de la imatge corporati-

va. “Volem aprofitar per trans-

metre també des de la imatge

els valors que ens defineixen:

de poder donar una esperança

real a les persones que volen

tenir un fill i no poden de forma

natural, i la seguretat de què

estaran acompanyats per un

equip professional, especial-

itzat i amb empatia des del

principi a la fi, i que realment

ens mou la passió de crear vida

i de fer créixer el somni dels

nostres pares i mares, frase

que convertim amb el nostre

eslògan” diu I. Saumell.

Embriogyn comptaamb psicòlegs

experts entractaments de

reproducció

EMBRIOGYN

Estanislau Figueres 8, baixos

43003 I Tarragona

Tel. 977 242 451

del que poden sentir les per-

sones que s’han enfrontat a un

tractament de RA, per això Im-

ma Saumell, directora del labo-

ratori de Fecundació in vitro

d’Embriogyn, explica que “ens

preocupa molt com els nostres

pacients afronten el procés.

Forma part de la nostra man-

era de treballar; acompanyem

des del principi a les persones

que confien amb nosaltres

perquè sabem que ho neces-

siten. Sabem que ja des d’a-

bans de començar un tracta-

ment hi ha molts dubtes i inse-

guretats, que són normals, per

això cal parlar-los, per posar

cada cosa al seu lloc. L’empatia

i la proximitat metge-pacient

és molt important per tenir èx-

it”. Embriogyn compta amb

professionals de la psicologia

experts en tractaments de re-

producció assistida per ajudar

a minimitzar i relativitzar els

problemes emocionals que

puguin sorgir durant tot el

procés.

I si és important l’acompanya-

ment emocional, més encara

tota la part de diagnòstic. En

aquest sector, és fàcil trobar la

possibilitat de fer-te un autodi-

agnòstic per internet, però això

normalment no acaba ajus-

tant-se a la realitat, perquè

com explica el Dr. Pere Feliu,

“bona part de l’èxit de qual-

sevol tractament és fer un bon

diagnòstic, per poder donar un

consell reproductiu exacte i

que pugui aportar els resultats

desitjats; per nosaltres és molt

important individualitzar cada

cas i no indicar tècniques su-

periors si no cal ni inferiors si

no ens poden ajudar a em-

barassar amb les expectatives

necessàries, i això només es

El centre estàconsolidat a la ciutat

i a la comunitatmèdica amb unasòlida trajectòria


És cert que la societat està vi-

vint un canvi de consciència i

que cada vegada té més cura

del que menja i vetlla per una

alimentació natural. Però enca-

ra no passa el mateix amb la

pell, l’òrgan més gran del nos-

tre cos i el que està més expo-

sat als factors externs.

A més, la pell té la missió de

protegir-nos de l’exterior. Però

no només això, sinó que també

cal tenir en compte que cada

vegada afegim més productes

al ritual de després de la dutxa,

principalment les dones: crema

hidratant per a les cames i cos;

crema especial per a la cara,el

coll i l’escot i maquillatge i per-

fum.

Totes aquestes rutines que ens

semblen tan normals, potser

poden estar maltractant la

nostra pell. Això és el que sus-

tenten els defensors dels pro-

ductes ecològics.

D’altra banda, hem de ser

conscients que tot el que ens

posem a la pell passa directa-

ment al torrent sanguini sense

necessitat de ser digerit, per

tant, com menys substàncies

químiques ens apl iquem,

menys reaccions negatives tin-

drem.

Asseguren que els cosmètics

convencionals el que fan és evi-

tar que la pell respiri i s’oxigeni

adequadament, el que a la llar-

ga pot derivar en una pell des-

nodrida i malmesa.

En canvi, asseguren que els

productes cosmètics fets amb

ingredients afins a la natura i

amb segell ecològic asseguren

una pell oxigenada, nodrida i

hidratada.

Els productes autènticament

ecològics i naturals tenen com

a ingredients majoritaris pro-

ductes d’origen vegetal, amb

una base d’olis vegetals i ex-

tractes de plantes, no conte-

nen colorants, conservants ni

fragàncies de síntesi, parafines

o altres productes derivats del

petroli. Segons els seus defen-

sors, estan elaborats de forma

respectuosa amb el medi am-

bient i la salut i no contenen

substàncies irritants ni tòxi-

ques. De venda en botigues es-

pecialitzades en productes na-

turals i ecològics, dietètiques o

herboristeries, a l’estat espan-

yol encara hi ha pocs produc-

tors d’aquests cosmètics.

Actualment, encara no existeix

una normativa europea de cer-

tificació ecològica per als pro-

ductes cosmètics, però sí que

hi ha etiquetatges privats de

certificació d’origen biològic.

Els defensors dels cosmètics ecològics asseguren que aquests productes asseguren unapell oxigenada, nodrida i hidratada. Tenen ingredients d’origen vegetal, no contenen colo-rants ni conservants

Cosmètics ecològics Productes naturals per a la cura de la pell

La pell és l’òrganmés gran del nostre

cos i el que estàmés exposat afactors externs

COSMÈTICA SALUT



NOTÍCIES SALUT

La campanya és un pla inter-

departamental gràcies al qual

els escolars dels centres pú-

blics i privats que sol•liciten

formar-ne part reben fruita

fresca a l’escola i realitzen ta-

llers i activitats al centre per

estimular-ne el consum.

Els objectius són: oferir fruita

gratuïta durant els esmorzars

i/o berenars dins del centre

escolar; informar sobre els

beneficis de l’increment del

consum de fruites i verdures; i

proposar el consum de fruites

com una alternativa al con-

sum d’altres aliments amb

menys qualitat nutricional

Al Camp de Tarragona hi ha

adscrites 159 escoles i es be-

neficien d’aquesta iniciativa

37.371 escolars. A la ciutat de

Tarragona 7.384 nens d’11

centres participen en aquest

programa.

Es tracta d’una iniciativa de la

Unió Europea que a Catalun-

ya coordina el Departament

d’Alimentació i Medi Natural,

el de Salut i Ensenyament.

Fruita a l’escola 37.000 escolars del Camp de Tarragona participena la campanya “a l’escola la fruita entra sola”

Des de l’ 1 d’abril aquest cen-

tre ha passat a ser gestionat

pels treballadors a través de

l’empresa Muralles Salut SLP,

adjudicatària del procedi-

ment.

La concessió s’ha fet per a

deu anys i es mantindran les

ràtios de professionals per

garantir els serveis. Des del

centre, asseguren que el can-

vi de gestió no afectarà l’aten-

ció als usuaris.

L’empresa actual està forma-

da per professionals mèdics i

d’infermeria i per personal

administratiu del centre, se-

guint el model de gestió de les

entitats de base associativa

(EBA).

Amb aquest CAP ja són dos

els que estaran gestionats se-

guint aquest model a la Regió

Sanitària Camp de Tarragona.

CAP Muralles El Centre d’Atenció Primària de Tarragona estàgestionat pels treballadors des del mes d’abril

La regió sanitària Camp de

Tarragona va tancar el 2012

amb un balanç de 24.369 do-

nacions. Això va suposar un

increment del 2,33% respec-

te l’any 2011.La xifra situa el

Camp com la 3a zona amb

més donacions de Catalunya.

Pel que fa als centres fixos del

BST al Camp de Tarragona, al

Joan XXIII s’han fet 3.531 do-

nacions, de les quals 686

eren de nous donants; mentre

que al nou hospital de Reus

se n’han fet 2.143 i d’elles 375

eren de persones que dona-

ven per primera vegada.

El Camp acull les maratons

que sumen més donants en

un sol dia de tot Catalunya.

Justament per agrair la impli-

cació de tota la ciutadania de

Tarragona en la donació de

sang, la capital ha rebut la

placa "Ciutat amiga de la do-

nació de sang".

Donacions de sangL’any passat, les donacions de sang al Camp deTarragona van augmentar un 2%

El tractament nutririu Moroc-

canoil és un oli d’Argan capilar

ideal per a nutrir i reparar els

cabells castigats, acondicio-

nar-los i evitar l’encrespa-

ment als que són més rebels.

El mes passat va tenir lloc la

presentació d’aquest produc-

te a Jérome Duval Perruquers

en una demostració oberta

que la perruqueria va oferir

als seus clients.

Durant la presentaci, la res-

ponsable de la marca a l’estat

espanyol va fer una explicació

als assistents en la qual es va

informar de tota la gamma de

productes de la marca i trac-

taments varis mentre l’equip

de Jeróme Duval pentinava a

alguns dels seus clients amb

els productes del tractament.

L’oli i tota la gamma de pro-

ductes de la marca Morocca-

noil per a la cura del cabell es-

tan a la disposició a Jérome

Duval Perruquers

Per lluir una melena bonica, hi

influeixen molts factors. A

banda dels tractaments que

hi apliquem, és fonamental

tenir una bona alimentació. Si

no mengem bé, el cabell perd

força, brillantor i densitat. Ai-

xí doncs, els bons productes

han d’anar acompanyats d’u-

na bona alimentació.

Nodrir els cabells Jeróme Duval Perruquers presenta Moroccanoil,un oli per nutrir i reparar els cabells castigats



NOTÍCIES SALUT

La primavera és l’època de

l’any per excel·lència de les

al·lèrgies, una malaltia cròni-

ca de la qual encara no se’n

coneix una causa única.

No hi ha tractaments que les

curin, tot i que últimament

s’està treballant amb immu-

noteràpia en al·lèrgies respi-

taròries.

El servei de pediatria de l’-

Hospital de Santa Tecla ha

posat en marxa un protocol

de derivació de pacients de

les consultes de pediatria

dels diferents centres d’aten-

ció primària de la Xarxa a l’es-

pecialista en al·lèrgies, en

aquest cas en nens i nenes.

L’objectiu és accelerar la de-

tecció de possibles al·lèrgies.

El camp de les al·lèrgies és

molt ampli: pot aparèixer per

causes ambientals, alimentà-

ries, a medicaments, les que

afecten la pell i les causades

per picadures d’insectes, i po-

den afectar un espectre molt

ampli de la població.

El servei de pediatria de Santa Tecla posa en marxaun nou servei de detecció d’al·lèrgies en nens

El mes passat, la ciutat va ce-

lebrar la Jornada de Salut.

Durant el matí, professionals

mèdics van fer revisions de

pes, d’alçada, del perímetre

abdominal i la pressió arterial.

També es van fer recomana-

cions de nutrició i dietètica i

altres activitats per mantenir

la salut i el benestar.

La jornada es va fer coincidir

amb el Dia Mundial de la Salut

i, entre d’altres, hi van partici-

par les següents entitats: Ins-

titut Català de la Salut, Xarxa

Sanitària i Social de Santa Te-

cla, Muralles Salut, Lliga con-

tra el Càncer de Tarragona i

Terres de l’Ebre, Col·legi de

Farmacèutics de Tarragona i

Creu Roja Tarragona. Durant

la jornada també es va pre-

sentar el projecte de Tarrago-

na saludable.

Jornada de Salut Tarragona celebra la Jornada de Salut a la RamblaNova amb professionals mèdics fent revisions

La prova, basada en l’anàlisi

de l’ADN fetal en sang de la

mare, detecta anomalies cro-

mosòmiques a partir de les 10

setmanes de gestació sense

risc per a la mare ni el fetus.

El mètode està disponible a

l’estat des del mes de gener, i

el centre de Reproducció Hu-

mana Assistida i Salut inte-

gral de la dona Procrear ja

l’està utilitzant.

Des de Procrear qualifiquen

aquest test de revolucionari, i

esperen que en un futur

aquest test prenatal es con-

verteixi en un diagnòstic de

rutina i confia a poder reduir

les proves invasives actuals.

El Dr. Mazzanti, director de

Procrear, afirma que el centre

és pioner en la introducció de

les tècniques científiques

més avançades i destaca la

ferma aposta per oferir el mi-

llor servei possible.

Nou test prenatal Procrear ja utilitza el nou test prenatal no invasiuper la detecció del síndrome de Down

La Clínica Dental Guiu és una

consulta privada que va co-

mençar la seva trajectòria

professional l’any 1973 de la

mà del Dr. Agustín Guiu Anés

centrada en el camp de l’o-

dontologia general, l’ortodòni-

ca i l’odontologia conservado-

ra.

Actualment, la Clínica Dental

Guiu ofereix serveis de tracta-

ments bucals d’odontologia

integral.

La Clínica, situada a la Ram-

bla Nova, va constituir-se com

a societat limitada amb el

nom de Clínica Dental Guiu

S.L. l’any 1989, i el Dr. Agus-

tín va ser-ne nombrat direc-

tor. A la vegada, es van con-

tractar diversos odontòlegs

col·laboraadors de distintes

especialitats.

Uns anys més tard, el 2004, la

Clínca va nombrar director al

Dr. Lucas A. Guiu i va co-

mençar una nova etapa d’ac-

tivitats ampliades a les se-

güents especialitats: cirurgia

maxil·lofacial, odontopedia-

tria, periodòncia i pròtesis es-

pecialitzades sobre implants i

tractaments amb sedació se-

miconscient. També es van

remodelar les instal·lacions,

es van informatitzar els fit-

xers i es va digitalitzar la ra-

diologia.

40 anys de la Clínica GuiuQuatre dècades d’història i prestigi al cor de la ciu-tat de Tarragona

Detectar al·lèrgies



NOTÍCIES SALUT

AMV Vidal s’inaugura aquest

mes de maig al barri tarragoní

de la Vall de l’Arrabassada al

carrer Josep Carner amb la

farmacèutica Anna M. Vidal al

capdavant.

Es tracta d’una farmàcia i pa-

rafarmàcia ubicada en un mo-

dern i ampli local nou on s’hi

troben productes farmacèu-

tics, de farmaestètica, farma-

nutrició, formulació magis-

tral, etc.

Anna M Vidal també està al

capdavant del centre d’estèti-

ca “TCuida” ubicat al carrer

Joan Fuster i Ortells del ma-

teix barri.

El centre ofereix atenció per-

sonalitzada en tractaments

d’estètica i nutrició. Els trac-

taments corporals que ofereix

són mesoteràpia virtual, foto-

depilació, presoteràpia, cavi-

tació i ràdiofreqüència. “TCui-

da” també ofereix tracta-

ments facials, cures facials i

corporals, tractaments ca-

pil·lars, massatges i teràpies,

assessorament nutricional -

amb un professional titulat en

nutrició qui fa un estudi per-

sonalitzat- , servei de podolo-

gia i teràpia floral.

Nova farmàcia Aquest mes s’inaugura una nova farmàcia a la Vallde l’Arrabassada

El departament científic de

Santiveri ha desenvolupat Ka-

vagas, un complement ali-

mentici que combina 5 plan-

tes aromàtico-digestives amb

4 tipus de ferments làctics

probiòtics. Es tracta d’un pro-

ducte recomanat com a trac-

tament de fons a les persones

amb tendència a sofrir molès-

ties digestives i gasos.

Kavagas resulta especialment

útil també per alleugerir la in-

flamació abdominal, millorar

l’absorció de nutrients i equili-

brar la flora intestinal. Es re-

comana prendre’n dues càp-

sules al dia, les quals conte-

nen extracte sec de plantes

usades tradicionalment per a

facilitar la digestió i evitar l’ex-

cés de gasos.

Facilitar la digestió Santiveri desenvolupa un complement alimenticiper facilitar la digestió i evitar l’excés de gasos

Aquesta gimnàstica (GAH) és

una tècnica d’enfortiment de

la musculatura abdominal i de

la zona del sòl pelvià. Aques-

ta zona sovint ocasiona pro-

blemes a moltes dones, les

quals poden millorar la quali-

tat de vida practicant aquest

tipus de gimnàstica.

Botiga de Salut incorpora un

servei privat que ofereix

aquest tipus de gimnàstica de

la mà d’especialistes de la

Xarxa Sanitària i Social de

Santa Tecla.

La GAH està indicada com a

element preventiu i benefici

diferents patologies o disfun-

cions: per millorar el to mus-

cular després d’un embaràs,

per compensar l’efecte d’es-

ports d’impacte (esteps, equi-

tació...), estrenyiment o tràn-

sit intestinal lent, després

d’una cirurgia abdominal o gi-

necològica, dèficits posturals

i mals d'esquena.

La GAH també està dirigida

com a preventiu de la incon-

tinència urinària en dones.

Gimnàstica hipopressivaLa gimnàstica abdominal hipopressiva pot fer-se ala Botiga de Salut amb especialistes de Sta Tecla

El mes passat, l’Obra Social

de l’entitat i l’Ajuntament de

Tarragona van acordar poten-

ciar la tasca de promoció de

l’envelliment actiu de la gent

gran conjuntament a través

de les llars municipals de To-

rreforta i de Sant Pere i Sant

Pau del municipi.

L’objectiu del conveni és mi-

llorar el benestar del col·lectiu

de la gent gran a través del fo-

ment de la participació social

i d’hàbits saludables. D’a-

questa manera, totes dues

institucions han renovat el

seu compromís amb les per-

sones grans de Tarragona,

que podran gaudir a les dues

llars esmentades de les inicia-

tives del programa de l’entitat

financera.

L’objectiu del nou programa

és fomentar la participació

activa de les persones grans i

fer-les presents a la societat i

contribuir al seu progrés.

El programa presenta tres lí-

nies d’actuació: formació en

tecnologies de la informació i

la comunicació (TIC), projec-

tes de participació social i vo-

luntariat i tallers de promoció

de la salut i benestar.

Envelliment actiu L’Obra Social ”la Caixa” i l’Ajuntament impulsen la vida activa i saludable de la gent gran

“La Dieta Alcalina” es basa en

la premisa fisiològica de l’e-

quilibri del pH. El llibre parteix

de que aquest equilibri pot

ser controlat o modificat pels

aliments que ingerim i expli-

ca que els aliments poden

deixar dos tipus de residus

després de ser digerits.

El propòsit de “La Dieta Alcali-

na” és recomanar-nos com

fer servir els aliments amb

l’objectiu de millorar la nostra

salut i mantenir el pes ideal.

Segons l’autor, aquesta dieta

no només ajuda a equilibrar el

PH, sinó que també ajuda a

remeiar transtorns digestius

com poden ser àcids i ardor

estomacal.

L’autor, el tarragoní Gabriel

Gaviña, un expert en medici-

na alternativa de Tarragona,

va aconseguir arribar al nú-

mero 2 de la categoria gene-

ral d’eBooks Kindle del presti-

gió s rànquing del portal Ama-

zon.

Abans d’aconseguir aquesta

posició, Gaviña havia aconse-

guit 37.000 subscriptors al

seu blog.Qui estigui interessat

en el llibre pot trobar-lo a

Amazon.

“La dieta alcalina”El llibre d’un tarragoní expert en medicina alterna-tiva, rècord a Amazon


MIGRANYA SALUT

Tot i que generalment es rela-

ciona la migranya amb l’estrès i

les preocupacions, s’ha de-

mostrat científicament que ali-

ments com els cítrics, els làc-

tics, el marisc, la clara d’ou, el

tomàquet o l’alcohol poden de-

sencadernar-ne.

Això passa perquè aquests ali-

ments contenen molta histami-

na, una substància que si supe-

ra determinats nivells dilata els

vasos sanguinis i desencadena

mal de cap i altres símptomes,

com l'estrenyiment o contrac-

tures, quan el cos no l'elimina.

Un estudi elaborat per la Socie-

tat Espanyola de Dèficit de

DAO i el Capio Hospital General

de Catalunya ha demostrat

que, si a més de vigilar què es

menja, s' ingereix un enzim

anomenat DiAminoOxidasa

(DAO) -que les persones afec-

tades tenen alterat- es millora

la migranya gairebé del tot,

perquè aquest aliment dietètic

descompon la histamina.

La prevenció de la migranya a

les persones propenses passa

per ingerir abans de menjar

una càpsula de l'enzim DAO,

que no crea addicció ni efectes

adversos perquè és un aliment

dietètic i no un medicament.

Els neuròlegs insisteixen tam-

bé que els pacients amb mi-

granya i dèficit de DAO haurien

de modificar també la dieta i

evitar els aliments amb més

histamina.

Així, es recomana evitar els ali-

ments processats, com els em-

botits, els productes lactis, els

cítrics i, sobretot, les begudes

alcohòliques, ja que l'alcohol

inhibeix l'enzim.

Els brots de migranya afecten un 15% de persones. Generalment es relacionen ambl’estrès, però un estudi ha demostrat que hi ha aliments que hi tenen a veure. Això és degutal fet que aquests aliments contenen una substància que desencadena aquest símptoma

La migranyaEl mal de cap que no ens deixa viure




La por a passar per “la butaca del dentista” ha passat a ser per a molts la manera més efi-caç de millorar la imatge. Com? Doncs donant un nou aire a les dents. Ara cada vegada sónmés les persones que van al dentista per salut i per estètica

La importància d’un somriureAnar al dentista ja no és només una necessitat

Quina és la primera cosa que

ens crida l’atenció d’una perso-

na només conèixer-la? Si té el

somriure bonic i, si nó... tam-

bé. Un 50% dels participants

en un estudi es fixen en el som-

riure dels altres i més del 80%

estan convençuts que una den-

tadura bonica és fonamental

per a prosperar en l’àmbit labo-

ral. Somriem, doncs, però fem-

ho bé.

Abans, anar al dentista era una

necessitat; ara cada vegada

més, s’hi va per salut i per estè-

tica.

La Dra Conchita Curull i el seu

equip mèdic són especialistes

en tenir cura de la boca de la

població de Tarragona i provín-

cia des de 1995 i s’han adaptat

als nous temps. “Estem al dia

en les noves tècniques i per

això hem dissenyat una clínica

diferent, on volem que la gent

tingui una experiència única i

reconfortant”, ens comenta la

Dra Curull. Pantalles amb imat-

ges relaxants, il·luminació tè-

nue, aromateràpia... res et fa

pensar que estàs en una clínica

dental.

El tractament per excel·lència

continua sent el blanquejament

dental, seguit de molt a prop

per les tècniques d’alineació

(per a dentadures irregulars),

ortodòncia, clàssica i invisalign

(fèrula invisible), corones sen-

se metall i la col•locació de ca-

rilles per a homogeneïtzar la

dentadura.

La Dra. Curull ens parla d’a-

quest tractament: “ Es tracta

d’unes carilles de ceràmica

d’última generació mini invasi-

ves que es superposen a l’es-

malt sense llimar la dent i en un

temps record de dos visites.

Realment aconseguim trans-

formar el somriure”. La Dra. Cu-

rull continua explicant: “ Pri-

mer fem un diagnòstic i una

maqueta perquè el pacient vegi

com quedarà el somriure ( co-

lor, forma, textura,...), s’ho em-

port a casa i decideix si li agra-

da o si vol canviar alguna cosa

abans d’iniciar el tractament

definitiu”.


GASTRONOMIA i OCICRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Tarragona “dTapes”Torna el certamen gastronòmicEl V Tarragona dTapes incorpora enguany tot un seguit de novetats per fer més fàcil gaudirde la qualitat d’unes creacions culinàries úniques en format de tapa. L’edició d’enguany n’o-fereix 40 de diferents i inclou novetats i més participació del públic

mb l’arribada del bon

temps ha tornat la cita

gastronòmica dels tarra-

gonins i tarragonines amb les

tapes. El certamen que permet

gaudir de les terrassetes dels

barris de la ciutat i del plaer de

la degustació a l’aire lliure. Es-

tem parlant de la cinquena edi-

ció del “Tarragona dTapes”una

iniciativa de la Cambra de Tar-

ragona en col·laboració amb la

AEHT la qual va arrencar just

passat Sant Jordi - el 25 d’a-

bril- i que s’allarga fins al 12 de

maig.

Enguany, el certamen presenta

40 tapes diferents i tres còctels

per l’habitual preu de 2, 5 eu-

ros la tapa més la beguda. Per

tal de facilitar les “rutes de ta-

pes”, la ciutat s’ha distribuït en

tres gran àrees: Serrallo, Cen-

tre i Part Alta. La cinquena edi-

ció de Tarragona dTapes torna

a marcar diferències pel que fa

a la qualitat de les propostes

gastronòmiques, recollides en

un Tapòdrom que enguany ha

estat més difícil de confegir

perquè el nombre de preins-

crits va superar les expectati-

ves i el nivell de les tapes va ser

molt alt. Segons apuntava el

president de la Cambra de Co-

merç Albert Abelló durant la

presentació davant la premsa:

“Hem hagut de triar les millors

d’entre les millors”.

Tenint en compte que l’estiu

cada vegada és més a prop, els

restaurant s i establiments que

disposen d’amplis espais a l’ai-

re lliure aprofiten per donar a

conèixer les seves ins-

tal·lacions i organitzar esdeve-

niments relacionats amb el

món gastronòmic i les conven-

cions. És el cas, per exemple,

del Lumine Golf Club, el qual ha

organitzat una jornada de por-

tes obertes o bé del Mas de Te-

ret, que al juny celebra una fes-

ta.


A


DTAPESGASTRONOMIA I OCI



DTAPESGASTRONOMIA I OCI

Portes Obertes al LumineLumine Golf Club organitza una jornada de portes obertes el proper 15 de juny. Una oportu-nitat per acostar-se al club i conèixer-ne les instal·lacions. Al club s’hi troba oferta per a lapràctica del golf i serveis de restauració i oci

A la jornada de portes obertes

que organitza el club el proper

dia 15 de juny, qualsevol perso-

na aficionada al golf té l’oportu-

nitat d’acostar-se al club i

conèixer-ne les instal•lacions.

Els visitants també podran

practicar en algun dels tres

camps d’aquest complex amb

vistes al mar. Aquesta tempo-

rada, fins al 30 de juny, les per-

sones que desitgin iniciar-se en

la pràctica del golf poden aco-

llir-se a una tarifa especial, l’a-

bonament Ruins, el qual per-

met jugar al camp que duu el

mateix nom fins a finals d’any i

gaudir de classes d’iniciació

impartides al Lumine Golf Per-

formance Centre, l’escola de

golf del club.

Al club s’hi pot trobar una ofer-

ta per a la pràctica del golf, així

com serveis de restauració i

oci. Lumine Restaurant i Lumi-

ne Beach Club formen part d’a-

questa oferta integrada. Les

instal· lacions inclouen dos

camps de 18 forats i un camp

de 9 forats, dues cases club i

una escola de golf. A més, el

complex disposa del club de

platja (Beach Club) i dos res-

taurants.

Enguany el públic, a banda de

valorar les tapes, també pot

participar al sorteig de 10

IPads Mini a través de desca-

rregar-se i compartir l’APP del

dTapes, l’aplicatiu dissenyat

pels entrons intel·ligents d’Ap-

ple i Android. D’altra banda, en-

guany també es regalen milers

de vals bescanviables per ta-

pes. Això ha estat gràcies a

l’entrada en escena del Mercat

Central al certamen, on els

clients reben vals bescanvia-

bles per tapes amb les seves

compres, el que s’ha denomi-

nat “Tapa Sinpa”. Una edició

més es torna a premiar al Ta-

pejador d’Or - aquell qui acon-

segueixi tastar totes les tapes

presentades a concurs-. Pel

que fa als concursos, lesForqui-

l les són els trofeus més

preuats pels restauradors.

El públic, més protagonistaEnguany la participació del públic és més importanta través de l’APP del “Tarragona dTapes”. L’ediciótambé inclou els tradicionals concursos

NOTÍCIES GASTRONOMIA


RECEPTES GASTRONOMIA I OCI

INGREDIENTS

• Rapinyol amb cap, uns 300g

• Rata de la mar amb cap, uns

200g.

• Rafet, també amb el seu res-

pectiu cap, uns 250g.

• Un parell d’alls tendres

• Una patata mitjaneta

•Mitja ceba mitjaneta

• Aigua que cobreixi els ingre-

dients

• Sal

• Llorer per a donar un toc de

camp o de parcela o de xalet

o de Mercat Central

• I all i oli com l’acostumis a

fer:

amb morter sal , al ls i

oli,amb braç elèctric, alls,

ou, sal i oli o “negat”.

I si ets dels agosarats o dels

que busques noves sensa-

cions, el pots fer amb pera,

amb codonys quan n’hi hagi, o

amb tinta de calamar i ja

m’explicaràs!

Peixos amb R amb patata i all i oliper David Solé

En una olla adequada per a cui-

nar la quantitat de menjar

adient a les persones amb les

que hagis de compartir taula,

poses l’aigua a escalfar amb el

llorer. A continuació, hi tires la

patata i la ceba tallades, així

com els tres caps nets.

Ara entens perquè he remarcat

més amunt el fet que els pei-

xos tinguessin el cap? Faràs de

l’aigua brou! No sé de que em

sona aquesta frase...

Continuo, una vegada que les

patates comencin a abandonar

la seva relativa duresa, aboca a

la cassola el peix net i tallat, a

rodanxes o a filets. Un cop que

les patates estiguin cuites apa-

ga el foc i separa la part sòlida

de la líquida.

Per guanyar temps, mentres-

tant, al menjador -o al lloc on

tinguis per costum- et menjes

el peix i la verdura amb una cu-

llerada d’all i oli, i a la cuina es

pot anar fent un arrossejat

d’escàndol amb el brou de la

cocció com el que jo m’acabo

de menjar.

En aquest número, Solé, xef del restaurantEl Barquet, ens proposa “Peixos amb R ambpatata i amb all i oli”

Elaboració:



PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA I OCI

Estiu refrescant a Mas de Teret

El dia de 14 de juny Mas de Te-

ret dona la benvinguda a l’Estiu

fent una gran Festa a la que

estàs convidat (recull la teva

invitació a les oficines de Viu

Tarragona) i inaugura de nou la

piscina paisatgística: un oasis

d’aigües turqueses i cris-

tal•lines, on de dia i als mesos

càlids et pots banyar, prendre

el sol i fer l’aperitiu; quan arriba

la nit la Terrassa i l’entorn de la

piscina es transformen en una

zona de chillout tremendament

atractiva, amb el so de les cas-

cades d’aigua i un fons de bona

música, aconseguim generar

un ambient extraordinari fent

les delícies del públic adult.

Molt a prop de Tarragona hi ha

un poble anomenat El Catllar

que compta amb més de mil

anys d'història, amb un castell

medieval restaurat i visitable,

un poblat de l'Edat de Bronze

... i un lloc amb un entorn privi-

legiat anomenat MAS de TE-

RET, on podràs passar un dia i

una nit inoblidables.

Mas de Teret és més que un

restaurant, començant per la

seva ubicació enmig de la natu-

ra, i s'ha tingut especial atenció

a disposar d'àmplies zones en-

jardinades on poder relaxar-se

gaudint d'un entorn únic i ben

cuidat.

En disposar de tant espai s'han

habilitat zones per a tot tipus

d'activitats on els nostres

clients puguin participar, entre

les quals destaquen: zona es-

portiva, zona d'hípica, pista

americana, zona infantil amb

Qui diu que a El Catllar no hi ha platja? Mas de Teret us convida a passar un estiu refrescanti gaudir de la terrassa, la zona chillout i una ubicació privilegiada enmig de la natura. El dia14 de juny ofereix una festa i inaugura de nou la piscina paisatgística

animals de granja, piscina ...

Si t'apropes a veure aquest atí-

pic lloc, t’adonaràs que és un

espai idíl·lic per a celebracions

com ara casaments, comu-

nions, batejos, dinars i sopars

d’empresa, reunions i presenta-

cions, team building, reunions

familiars i tot dipus d’esdeveni-

ments on, a més a més, podràs

degustar plats d'una fusió per-

fecta entre la cuina tradicional i

les noves tendències.


134

TOCAPERONRESTAURANT

’especialitat del restaurant Toca

Perón, el nom del qual prové d’una

típica expressió de les festes lo-

cals de Tarragona, és la cuina mediterrània

actualitzada a base d’una carta de la qual

el 80% dels productes són de la província

de Tarragona. Els plats del restaurant do-

nen un toc innovador i modern a la tradi-

cional cuina d’aquí i de sempre. Per encà-

rrec, també ofereix carns exòtiques com

ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a

banda de la carta també ofereix 4 tipus de

menús diferents i un variat assortit de ta-

pes i “montaditos”. El Toca Perón compta

amb un pis superior on hi ha un menjador

que permet celebrar-hi tot tipus de troba-

des. Ubicat davant la plaça de la Font, es-

cenari principal de les festes, n’és un refe-

rent més pels tarragonins i tarragonines

de la ciutat.

CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA

Especialitat: Cuina tradicional mediterrània

Preu menú: 10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 €

Preu carta: 20 - 25 €

Horari: De dill a dg de 8 a 16:30 h / 19 a 01 hDill i dg nit tancat

Trinquet nou 7, baixoscant. C/del portaletTarragona977 232 074

L

004VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:11 Página 134

135

Passeig Jaume I, s/nSalou

977 384 000

ARENARESTAURANT

ituat al passeig Jaume I de Salou,

es consolida definitivament com la

primera direcció gourmet de la zo-

na gràcies a una potent proposta culinària

catalana, tradicional i de proximitat. La

senzillesa, la picada, els contrasts i la mi-

llor matèria prima de l’hort, el mar i el co-

rral defineixen una carta clàssica en la se-

va concepció però que sorprèn inclús al

més gourmand sense necessitat de recó-

rrer a avantguardes ni artificis.

Tot això es pot gaudir en la serenitat d’una

sala oberta al mar amb grans finestrals,

exquisidament decorada, o a la seva te-

rrassa ubicada enmig del passeig marítim,

amb una espectacular panoràmica de la

platja de Llevant i del Mediterrani.

SCUINA MEDITERRÀNIA

Especialitat: Cuina mediterrània de proximitat

Preu menú: Diari - 15 €. Menú arena - 25 €


Horari: De 14 a 16h i de 20,30 a 23h

Tancat dg. nit i dl. Vacances gener i febrer.


136

L’ONADARESTAURANT

l restaurant l’Onada està ubicat al

bell mig del Serrallo davant de les

barques de pesca. Ofereix una cui-

na especialitzada en peix i marisc, del barri

del Serrallo i diferents tipus d’arrossos, així

com una àmplia selecció de plats a la carta

i tapes marineres.

L’Onada compta amb un ampli saló amb

possibilitats de fer-hi tot tipus de celebra-

cions, dinars i sopars d’empresa i per a

grups, també una terrassa per gaudir-hi de

“sopars a la fresca” a l’època del bon

temps. Durant la temporada de calçots

ofereix la temporada marinera.

L’Onada va ser el restaurant guanyador de

“La Forquilla d’Or 2012” del certamen Ta-

rragona Tapes amb la tapa de Trifàsic de

tonyina.

CUINA DEL SERRALLO

Especialitat: Peix i marisc

Preu menú: De dilluns a divendres 20 €

Preu carta: Des de 30 €

Horari: De dimarts a dissabte 13 a 16 h i 20 a 23 h

Diumenge de 13 a 16 h. Dilluns tancat.

C/ Bisbe Bonet s/nEl Serrallo43004 Tarragona977 215 053

E


137

C/ Cavallers, 3Tarragona

877 011 295

L’AMPARITOBAR - TAPES

’ especialitat de l’Amparito, bar que

duu el nom del pasdoble que s’ha

convertit en l’himne de les festes

de Santa Tecla, són bàsicament platets de

la cuina del país en tapes ( a l’Amparito n’-

hi diuen “taps”). Algunes de les que hi po-

dem degustar, tant si és en forma de tapa

com de ració, són els bolets amb botifarra

negra; les anxoves sobre base de tomà-

quet aromatitzat; el formatge en oli i her-

bes; les croquetes de pernil ibèric amb

melmelada de carabassó; els bunyolets de

bacallà amb melmelada de tomàquet o els

xoricets al vi blanc. El productes són majo-

ritàriament de la zona - cenyits a la tempo-

rada- i d’elaboració propia. Algunes espe-

cialitats de la casa són la sopa de farigola,

els bolets saltejats amb botifarra negra i el

morro amb sal i pebre. Pel que fa als pos-

tres, hi trobem el iogurt amb xarop de frui-

tes del bosc, el músic o el formatge fresc

amb melmelada de tomàquet. L’Amparito,

bar acollidor situat al bell mig de la Part Al-

ta, ens ofereix una petita selecció de vins i

vermuts de la província de Tarragona, i un

“tap sorpresa” d’acompanyament per a

cada consumició que hi fem. El local

compta amb una sala que acepta grups re-

duïts d’unes deu persones aproximada-

ment

L

CUINA SABORS DELS PAÍS

Especialitat: Tapes de forquilla

Preu tapa: Des de 1,5 €

Menú selecció: 8,90 €

Horari: Dl. a ds. 19 a 22,30 h. Dc. i dg. tarda tancat.

Ds. de 12 a 15,30 h i de 19 a 22,30 h.


138

DA MARIORESTAURANT-PIZZERIA

l restaurant compta amb un forn

de llenya on es couen les pizzes de

masa tradicional i elaboració ca-

solana de primera qualitat. A Da Mario, que

duu el nom del seu xef, hi trobem una carta

a base de peix, carn i verdura acompanya-

da de vins catalans, de la resta de l’estat i

italians. Alguns dels plats especials de la

casa són la lasanya, els canelons al forn,

espaguetis al marisc, arrossos de tots ti-

pus...i la pasta, n’hi ha de tipus diferents

d’elaboració pròpia, ja sigui seca, fresca o

al forn. El restaurant també té una barba-

coa per poder fer-hi carn a la brasa a la

llenya, i ofereix un menú de dilluns a diven-

dres pensat especialment per als treballa-

dors. Da Mario acull esdeveniments com

ara casaments i altres trobades socials, ja

que compta amb una sala menjador on hi

caben al voltant de 50 persones i amb una

terrassa amb capacitat per a 35 comen-

sals.

CUINA ITALIANA

Especialitat: Pizza tradicional al forn de llenya

Preu menú: 9,90 - 14,90 €

Preu carta: 15-18 €

Horari: Dilluns a dissabte 13 a 16,30 h

i de 19,30 a 24 h. Diumenge tancat

Mèndez Nuñez, 7Tarragona977 082 132610 468 108

E


139

Camí Mas de Teret43764 El Catllar

629 777 444

MAS DE TERETRESTAURANT & NATURA

bicat enmig de la natura, Mas de

Teret és més que un restaurant, ja

que compta amb àmplies zones

enjardinades ideals per a tot tipus d'activi-

tats: zona esportiva, d'hípica, pista ameri-

cana, zona infantil amb animals de granja i

piscina. Un espai idíl·lic per a tot tipus de

celebracions - bodes, comunions, batejos,

d’empresa, reunions familiars, etc.- on po-

der degustar-hi plats d'una fusió perfecta

entre la cuina tradicional i les noves

tendències. També disposa d’una zona

chill-out, i properament inaugurarà els

seus sopars temàtics. D’altra banda, ofe-

reix les millors instal·lacions per a cele-

brar-hi calçotades amb productes de 1a

qualitat amb calçots recollits especialment

per a l’ocasió cuinats a l’antiga i també so-

pars d’estiu a l’aire lliure. A la vegada, el

restaurant es converteix en l’espai idoni

per als més petits, ja que poden gaudir de

festes d’aniversari en plena natura o fer-hi

excursions amb l’escola per conèixer la

granja escola.

UCUINA TRADICIONAL AMB NOVES TENDÈNCIES

Especialitat: Cuina tradicional i creativa

Preu menú: 24,50 € (IVA no inclòs)

Horari: Obert tot l’any prèvia reserva


140

PARC SAMÀRESTAURANT

ituat al bell mig d'un jardí botànic

de més de 14.000 m2 de flora i

fauna, un palau colonial increïble

dels Marquesos de Marianao i un llac artifi-

cial dissenyat per l'arquitecte Fontserè

(mentor d'Antoni Gaudi).

El restaurant va ser inaugurat l'any 1998, i

des de fa 12 anys disposa d'una cuina prò-

pia, que ens permet elaborar una carta

avantguardista amb una presentació que

no deixarà a ningú indiferent. Durant diver-

ses generacions ha estat una icona pel que

fa a la celebració de banquets i reportat-

ges fotogràfics de casaments.

En l'actualitat elaborem menús i dissen-

yem esdeveniments de tot tipus (des de 10

fins a 300 comensals). El nostre producte

estrella de Banquets de Noces són els pa-

quets tot inclós a partir dels 75 € + IVA, on

incloem en el preu el banquet, la barra lliu-

re i el Dj., i permet que els nuvis tinguin la

tranquil · litat de tenir un preu tancat .

Pel que fa al restaurant, aquest ha estat el

1er any que hem obert les portes al públic

durant els caps de setmana, amb un menú

de caprici a un preu molt competitiu de 25

€, que és sens dubte una gran oportunitat

per conèixer la nostra cuina i gaudir d'un

dissabte o un diumenge al jardí botànic del

Parc Samà.

CUINA TRADICIONAL

Especialitat: Carns i peixos

Preu menú: Cap de setmana 25 €

Horari: Servei a la terrassa fins les 12 h.

Servei de cuina fins les 15 h.

Ctra. Vinyols i els Arcs. s/n43850 - Cambrils977 826 318www.parcsama.com

S


141

Ctra Reus a ConstantíKm 5 - Tarragona

977 260 131

MAS FOLCHRESTAURANT

envinguts al restaurant Mas Folch,

un dels racons amb encant de la

comarca. A pocs quilòmetres de

Tarragona i Reus, trobem el restaurant,

ubicat en una masia modernista familiar i

envoltat d'una zona ajardinada amb més

de cent espècies vegetals diferents. El con-

junt forma un entorn exquisit on gaudir

d'una cuina d'autor, barreja de tradició i

creativitat i on el temps s'atura en mans

d'un servei atent i professional. El nostre

servei de cuina és als migdies de dimarts a

diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits del di-

vendres i dissabte només per a grups amb

reserva previa, a partir de 20 persones. El

dilluns tenim tancat per descans setmanal.

Durant el mes d'agost el restaurant ro-

mandrà tancat els dilluns, dimarts i dime-

cres.

El restaurant Mas Folch demana als seus

clients que per garantir-li un millor servei

reservin prèviament.

BCUINA D’AUTOR

Especialitat: Cuina tradicional i creativa

Horari: De dimarts a divendres de 13 a 16 h.

Divendres i dissabte només grups..

Reserva prèvia


142

EL TERRATRESTAURANT

errat Restaurant ens ofereix una

cuina pròpia de la fusió entre la

tradició i la creativitat, sempre lli-

gat al producte de qualitat de la zona i de

l’estacionalitat del mercat, dins d’un am-

bient càlid, tranquil i acollidor.Com a segon

any consecotiu, el restaurant ens ofereix

una nova proposta a la terrassa situada

devant del restaurant i presenta la carta

“terrat & Ginmare” per degustar una com-

binació de tapes, gintònics i cocktails amb

bones vistes al mar. La carta ofereix 3 tipus

de forfaits de tapes a escollir entre croque-

tes, amanides, el racó del foie, llaunes, ous

i tapes fredes i calentes. A més a més els

dissabtes i diumenges al migdia a la te-

rrassa trobem el “menú Mediterrani” 25 €

(IVA inclòs) i dóna l’oportunitat d’escollir

una amanida, dues tapes, arròs o fideus i

beguda – vi i aigua – pa i café.

Decorat amb un estil jove i fresc, el Terrat

Restaurant disposa de dues sales i té ca-

pacitat per a 60 persones, el que li permet

acollir grups de comensals i menjars d’em-

presa.

CUINA D’AUTOR CREATIVA

Especialitat: Cuina mediterrània d’autor

Preu menú: De dimarts a divendres migdia 18 €.

De dimarts a dijous nit 28 €

Menú terrassa migdies 25 €

Horari: De 13,30 a 16 h i de 20,30 23 h

Ponts d’Icart, 19Tarragona977 248 485

T


143

C/ Pareteta, 4-643760 El Morell

977 84 25 55

LA GRAVABAR - RESTAURANT

ls inicis de La Grava al 1913 com a

fonda per als traginers, ubicada en

el encreuament entre Tarragona,

Reus i Valls, reconvertida en hotel d’encant

i restaurant gastronòmic on el seu cap de

cuina en Gerson Ribal ofereix una cuina

gustosa, intuïtiva i natural, com la que feia

l’àvia, seguint les bases de la cuina tradi-

cional catalana amb productes de la nos-

tra terra i de temporada, però renovada,

amb un toc creatiu. Molts dels productes

són cultivats a l’hort familiar de cultiu

ecològic, amb plats com els escamarlans

amb verduretes cruixents i soja, els peus

de porc desossats i cruixents amb gamba

de Tarragona. En motiu del seu centenari

1913-2013 La Grava realitza un menú diari

de 16€ dies laborals i 20 divendres nit i fes-

tius (iva inclòs) on s’elaboren els plats més

recordats pels seus clients de tota la vida.

Disposa de terrassa, reservats i diferents

espais on la decoració és elegant i moder-

na, però respectant els antics detalls.

Calçotades, enllaços o vetllades romànti-

ques són una bona excusa per tastar la se-

va cuina.

E

CUINA CREATIVA DE FUSIÓ AMBBASES TRADICIONALS CATALANES

Especialitat: Cua de bou amb vermut Izaguirre

Preu menú: Diari 16 € Festius i caps de setmana 20 €


Horari: Dimarts - Diumenge 13:30 a 15 hNits 21 - 22:30 h excepte diumenge i dilluns


144

PACHITOLOUNGE

BAR - COCKTELERIA

es de fa tres anys, Pachito Lounge

s’ha convertit en un local de re-

ferència a Tarragona on gaudir

d’un ambient relaxat i prendre’s una copa

de qualitat. I és que Pachito Lounge és es-

pecialista en gintònics, ja que compta amb

més de 120 referències de ginebra i una

vintena de tòniques, i ofereix una variada

oferta de còcktails i mojitos de diferents

gustos i varietats. El bar també té la seva

pròpia cervesa, “Pachito beer”, única i ex-

clusiva. Els dies de futbol ofereix tres pan-

talles al seu local perquè els clients puguin

gaudir d’aquest esport mentre mengen al-

gun entrepà o degusten les seves tapes va-

riades. Per als qui els agrada la ginebra, el

bar organitza periòdicament degustacions

d’aquesta beguda. Obre tots els dies fins a

dos quarts de tres de la nit.

COCKTELERIA

Especialitat: Gintònics i còcktels

Preu copa: Entre 6 i 10 €

Horari: De dilluns a diumenge de 19 a 03 h

August, 50Tarragona977 232 381

D


VIU Tarragona I 145Maig-Juny 2013

FITXES RESTAURANTS

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Peix i marisc

Cuina del SerralloUbicat al cor del Serrallo, al restau-rant l’Onada li oferim l’opció de gau-dir dels nostres plats de la carta o béde la nostra àmplia varietat de tapesmarineres.

C/Bisbe Bonet, s/n (El Serrallo)43004 Tarragona

Tel. 977 215 053 Carta

Dinars, sopars, caps de setmana i festius

L’ONADA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània tradicional

Cuina mediterrània actualitzadaRestaurant situat davant la plaça de laFont, son especialistes en cuina cata-lana i mediterrània, amb un toc inno-vador i modern, on destaquem quetreballen per encàrrec carns exòtiquescon el nyu ,el cangur o la zebra.

C/Trinquet nou, 7 baixos · Cant. C/del portaletTarragona · Tel. 977 232 074

Menú: 10,50 € migdia 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 € - Carta: 20-25 €

Obert: De dl. a dg. 8 a 16: 30 h / 19 a 01 hDill i dg nit tancat

TOCA PERON

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cargols, amanides, carns a la graella

Cuina catalana casolanaUbicat a la Part Alta de la ciutat, al ca-rrer la Nau, la braseria “La taula rodo-na” ens ofereix cuina catalana tradi-cional: plats casolans amb productesde la terra i amb la carn a la graellacom a principal reclam.

C/La Nau, 4 - TarragonaTel. 977 242 592

Menú: 8,90 €- 10,90 € (dill-div)13,90 € (cap de setmana) - Carta: 15 - 18 €

LA TAULA RODONA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes

Tapes, plats combinats i menusUn lloc ideal per disfrutar i degustarplats típics de la cuina espanyola,com són les tapes, els “montaditos” iles llesques, en un ambient agrada-ble, cordial i una exel·lent relacióqualitat, preu i quantitat.

C/Alcalde Pere Molas, 6 baix 2 43480 Vilaseca, Tarragona

Tel. 977 396 346 - 663 759 578 Menú: Dimarts 5€ (anticrisi)

Obert: De dilluns a diumnege de 8 a 24h

MELVIN

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Postres d’elaboració pròpia

Cuina casolanaRestaurant ubicat al centre, especia-litzat en menus del dia casolans ipostres d’elaboració pròpia amb untracte molt familiar.

C/ August,36 - baixos - TarragonaTel. 977 23 24 53

Menú del dia: 11,65 €Horari: De dilluns a dissabte de 8 h a 16 h

LES VALLS

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Celebracions de grup

Cuina mediterrània d’autor Ubicat a la part alta de Tarragona, elrestaurant compta amb sales i te-rrassa per poder realitzar tot tipusd’esdeveniments, tan privats comprofessionals.

Sant Anna, 3 - Tarragona 43003Tel. 977 241 464

Menú: De dimarts a divendres 15 €Horari: De dt. a dg. 13 a 16h i de 20,30 a 23h

Dilluns tancat

PALAU DEL BARÓ

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Llesques, entrepans i cervesa artesana

Cuina de la terra Al Pap Roig trobaràs, cerveses arte-sanes, copes, mojitos, absenta, lles-ques, entrepans calents i més. Tot enun racó tranquil a tocar de la Plaçade la Font.

C/ Escales d’Arbós - TarragonaPreu llesca: 3,10 €

Horari: Dijous, divendres i dissabte nit de19,30 a 01,30 h aproximadament

PAP ROIG

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes, pintxos i torrades

Cuina de la terra, ibèrics Vine a gaudir d’una amplia cuina ca-talana amb fusió basada en la tapa ila torrada en un ambient familiar.Tots els dijous a partir de les 18hpintxos a 0,50 €.

C/ Joan Baptista Plana, 23 bxs. - TarragonaTel. 977 237 435Preu Pintxo: 1 €

Carta: Entre 12 i 16 €Horari: De dilluns a diumenge de 9 a 24 h

EL PINTXO


FITXES RESTAURANTS


EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània de proximitat

Cuina Mediterrània Situat al passeig marítim de Salou,combinen les últimes novetats ambla cuina tradicional de la zona. Serveid’alta escola i impecable oferta gas-tronòmica.

Passeig Jaume I, s/n - SalouTel. 977 384 000

Menú Diari: 15 €, Menú Arena: 25 €Horari: De 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h

Tancat diumenges vespre i dilluns

ARENA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes de forquilla

Cuina de la terraSituat al bell mig del casc antic deTarragona en un ambient acollidor,l’Amparito ofereix racions o mitgesracions i tapes. Per cada consumicióun “tap sorpresa”.

C/ Cavallers, 3 - TarragonaTel. 877 011 295

Preu tapa: Des de 1,5 €Horari: Dl. a ds. 19 a 22,30 h. Dc. i dg. tarda

tancat. Ds. de 12 a 15,30 i de 19 a 22,30 h

L’AMPARITO

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional i creativa.

Cuina tradicional innovadora.Situat en un entorn natural, ofereixaperitius, amb tapes originals, es-morzars de forquilla, dinars de menúdiari o “executiu/esportistes” i unceller amb més de tres mil ampolles.

Camí de Mas Teret - 43764 El CatllarTel. 629 777 444

Menú: 24,5 € (IVA no inclós)de divendres a diumenge

Horari: Obert tot l’any previa reserva

MAS DE TERET

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pizzes, carpaccios i pastes casolanes

Cuina dinàmica i de fusió amb Itàlia Ofereix cuina artesana de màximaqualitat en un espai agradable inostàlgic. Amb gran varietat de piz-zes, amanides, carpaccios, entre-pans, carns a la brasa i pastes caso-lanes

Sant Josep, 17 - 43760 El MorellTel. 977 842 554

Menú: Des de 10 €Horari: Divendres i dissabtes nit

de 20 a 23,30 h

EL CAU

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pizza tradicional al forn de llenya

Cuina italianaDa Mario ofereix pizzes de masa tra-dicional i elaboració casolana axícom plats especials de la casa comlasanya, canelons al forn, espaguetisal marisc i arrossos de tots tipus.

Méndez Núñez - TarragonaTel. 977 082 132 / 610 468 108

Menú: 9,90 - 14,90€Horari: De dilluns a dissabte de 13 a 16,30 h

i de 19,30 a 24 h. Diumenge tancat.

DA MARIO

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània d’autor

Cuina d’autor creativaEl Terrat restaurant ens ofereix unaproposta a la terrassa situada da-vant del restaurant i presenta la car-ta “terrat & Ginmare” per degustaruna combinació de tapes, gintònics icocktails amb bones vistes al mar.

Ponts d’Icart, 19 - TarragonaTel. 977 248 845

Menú: De dimarts a divendres migdia 18€De dimarts a dijous nit 28€Menú terrassa migdies 25€

Horari: De 13,30 a 16 h i de 20,30 a 23 h

EL TERRAT

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional i creativa

Cuina d’autorUbicat en una masia modernista fa-miliar amb zona ajardinada on gau-dir d'una cuina d'autor. Tradició i cre-ativitat en mans d'un servei atent iprofessional.

Crta. de Reus a Constantí, km. 5 - TarragonaTel. 977 260 147

Horari: De dimarts a diumenge de 13 a 16.Divendres i dissabte només grups,

prèvia reserva.

MASIA FOLCH

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Gintònics i còcktails

Cockteleria Pachito Lounge, especialistes engintònics amb més de 120 tipus deginebres i una vintena de tòniques,així com un amplia varietat de còck-tails i mojitos per gaudir en un am-bient tranquil i acollidor.

August, 50 - TarragonaTel. 977 232 381

Copa: Entre 6 i 10 €Horari: Obert de dilluns a diumenge

de 19 a 03 h

PACHITO LOUNGE


CONTRA004VIUTar.qxd:Maquetación 1 1/5/13 11:22 Página 147

CONTRA004VIUTar.qxd:Maquetación 1 1/5/13 11:22 Página 148

Viu Tarragona 4

Documents

Transcript of Viu Tarragona 4