VIU TARRAGONA 7

PORTADA007VIUTar.qxd:Maquetación 1 25/10/13 11:56 Página 1

PORTADA007VIUTar.qxd:Maquetación 1 25/10/13 11:57 Página 2

007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:54 Página 3

VIU TarragonaEDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL

C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.

43002 Tarragona

Tel. 977 225 299

Editor: Pau Figueras

Gerent: Xavier Costey

Departament comercial: Albert Vidaller i

Antoni Corrales

Redacció: Anna Escolà i Ramon Ortiz (motor)

Col·laboracions: Raquel Estrada, David Solé i Marta

Domènech

Disseny original: Gemma Barceló

Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i

Gemma Vidal

Fotografia: Rafael Royes i Fotolia

Foto portada: Rafael Royes

Impressió: Rotimpres

Distribució: Unimail

Dipòsit legal: GI.1612-2012

VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut

dels articles ni comparteix necessàriament les opinions

que hi apareixen signades.Només els seus autors en són

responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,

imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

a [email protected].

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-

se al nostre equip comercial per correu electrònic a

[email protected], o bé per telèfon trucant

al 977 225 299.

SumariCIUTAT8 20anys de les ciutats

Patrimoni de laHumanitatConjunt romà de Tàrraco

ESPORTS56 Temps d’esquí

L’esport per excel·lència del’hivern

EMPRESA48 Félix Nicolás

Gerent de Tarraco Center

SALUT106 Medicina

complementàriaEines per potenciar la salut

EEddiicciióó CCIIUUTTAATT DDEE TTAARRRRAAGGOONNAA

Nom o Raó social

D.N.I/C.I.F. Telèfon

Adreça

CP Ciutat

Correu electrònic

Domiciliació bancària

Signatura/segell

VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?

SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any

Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299

Entitat Oficina D.C. Número de compte

7 Editorial

8 Ciutat

34 Cultura

48 Empresa

56 Esports

64 Motor

74 Especial Nuvis

106 Salut

126 Gastronomia

134 Restaurants

007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 10:53 Página 6

Aquest és el 7è número de la revista Viu Tarragona que us

arriba a les mans i, amb ell, celebrem el nostre 1r aniversari.

Un fet que el celebrem amb la il·lusió i esforç que ens han

acompanyat des del primer dia. I també amb un profund

agraïment a tots aquells qui ens llegiu i doneu suport i heu

fet possible que celebrem plegats aquest primer aniversari.

Un conjunt d’ingredients, doncs, que de ben segur que sense

ells aquest projecte no hauria estat possible.

Viu Tarragona va néixer amb la voluntat de convertir-se en un

nou mitjà de referència a la ciutat i en un nou vincle de co-

municació entre els veïns, entitats i institucions de la ciutat, i

així ho hem intentat fer possible. Al llarg d’aquest any hem

conegut diferents barris de Tarragona de mà dels seus pro-

tagonistes, us hem ofert entrevistes en profunditat, hem co-

negut emprenedors i emprenedores que desafien els temps

difícils i inicien nous projectes, i ens hem fet ressò del que

passa a la ciutat de Tarragona i voltants.

Ara tenim per endavant un segon any ple de reptes i l’iniciem

aquest mes de novembre, un mes a cavall entre la tardor i

Nadal. La tardor té la cultura com a protagonista, i és que és

una època en la qual els teatres, institucions i associacions

culturals de la ciutat inauguren programació. A la secció de

Cultura hi trobareu tot tipus de propostes culturals perquè

gaudiu d’aquesta nova estació. En aquest número també us

hi espera un Especial Nuvis, unes pàgines amb idees i sugge-

riments per a tots aquells lectors que properament desitgin

celebrar el seu enllaç o bé sentin curiositat per conèixer de

ben a prop què representa actualment un dels rituals més

antics de la humanitat.

Anna Escolà

Aniversari

Editorial


CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

El grup de Ciutats Patrimoniva néixer el 1993

20 anys de lesciutats Patrimonide la Humanitat


VIU TARRAGONA CIUTAT

Amfiteatre

l Grupo de Ciudades Pa-

trimonio de la Humani-

dad de España és una

associació sense ànim de lucre

creada l’any 1993 amb l’objec-

tiu d’actuar de manera conjun-

ta en la defensa i la promoció

del patrimoni cultural de les 13

ciutats que la composen, cen-

tres històrics reconeguts per la

UNESCO com a Patrimoni.

Van ser-ne ciutats fundadores

Ávila, Cáceres, Salamanca,

Santiago de Compostela, Sego-

via i Toledo. Posteriorment van

ingressar-hi Córdoba (1996),

Cuenca (1998), Alcalá de He-

nares (2000), San Cristóbal de

La Laguna (2002), Eivissa

(2002), Tarragona (2006) i Mé-

rida (2006). El conjunt arque-

ològic romà de Tarracona va

aconseguir la declaració de Pa-

trimoni Mundial per part de la

UNESCO l’any 2000.

El passat setembre, l’Alcalde

Josep Fèlix Ballesteros va par-

ticipar als actes celebrats a la

ciutat d’Àvila amb motiu del

20è aniversari del Grupo de

Ciudades Patrimonio de la Hu-

manidad.

Els alcaldes van celebrar una

reunió extraordinària de l’As-

samblea d’Alcaldes - màxim òr-

gan de govern del Grup- i van

signar un manifest oficial on

van fixar les bases de futur que

han de regir les accions futures

del Grupo i el de les seves 13

ciutats.

Durant el setembre es va pro-

gramar una àmplia programa-

ció cultural a totes les ciutats

Patrimoni Mundial per comme-

morar l’ efemèride. A Tarrago-

na la cita va venir de la mà de la

companyia tarragonina Sagar-

doy/Bravo Plan B la qual va es-

trenar l’obra “El Factor humà”.

I Anna Escolà, periodista I

El grup va néixer per actuar de manera conjunta en la defensa i promoció del patrimoni cul-tural de les ciutats membres. Tarragona hi va ingressar l’any 2006. El conjunt arqueològicromà de la ciutat havia estat declarat Patrimoni Mundial l’any 2000

E


10 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013


Companyia Sagardoy/Bravo.Foto: Mauri

El conjunt arqueològic de Tàrraco

L’any 2000 el conjunt arque-

ològic de Tarragona, però

també monuments situats a

Altafulla, Constantí i Roda de

Berà –la Tàrraco romana– fou

inclòs a la llista de monuments

Patrimoni de la Humanitat. El

conjunt representa els vestigis

més ben conservats de la capi-

talitat de l’antiga ciutat roma-

na.

Tarragona va celebrar el 20è

aniversari del Grupo de

Ciudades Patrimonio coinci-

dint amb la data en què les pri-

meres ciutats del grup van

decidir treballar plegades pels

privilegis i responsabilitats que

ostenta un reconeixement com

el de ser declarada Patrimoni

Mundial de la UNESCO. Per

celebrar aquest 20è aniversari,

carrers, places, parcs i monu-

ments de les 13 ciutats es van

convertir en escenaris privile-

giats d’actuacions. A

Tarragona, la celebració es va

fer de la mà de la companyia

tarragonina Sagardoy/Bravo

Plan B, que va estrenar l’obra

“El Factor humà”, una peça per

12 ballarins creada especial-

ment per ser representada a

l'Amfiteatre en aquesta ocasió .

El conjunt arqueològic romà de Tàrraco comprèn els principals monuments conservats del’època romana i va aconseguir la declaració de Patrimoni Mundial per part de la UNESCOl’any 2000

L’origen romà de la ciutat

encara el trobem a la fisonomia

de la població- entre els seus

carrers- amb el testimoni de les

muralles, el circ o l’amfiteatre

Les MurallesActualment se’n conserven

1.100m que envolten el casc

antic. La part més interessant

de la Muralla es pot visitar al

Passeig Arqueològic.

El FòrumLa plaça inferior del Fòrum era

un recinte l’interior del qual

estava ornamentat amb jardins

i nombroses estàtues de les

quals encara en resten

pedestals com ara al carrer

Merceria.

El circAl circ es disputaven les car-

reres de carros, i actualment es

pot visitar el sector oriental. Ha

quedat al descobert un altre

sector a la plaça dels Sedassos

i algunes voltes són visibles a

alguns locals dels carrers

Trinquet Vell i la plaça de la

Font.

AmfiteatreEdifici per a espectacles de

lluites de feres, de gladiadors i

execucions públiques.

Actualment se’n conserva part

de la grada tallada a la roca i

una part de la grada meridional.

Fòrum localDel fòrum local - el qual era el

centre de la vida quotidiana - en

resta la basílica i també algunes

ruïnes a diversos carrers.

AqüeducteEl tram conservat més espec-

tacular d’aquest aqüeducte

construït al segle I per abastar

d’aigua la ciutat és un pont de

200m de llarg que salvava un

barranc.

Actualment es coneix amb nom

de Pont del Diable.

Tàrraco

El Circ



L’Aqüeducte

A finals de setembre, just pas-

sats els mesos forts de l’estiu

es va presentar el balanç de

Turisme comprès entre els me-

sos de gener i agost d’aquest

any.

El balanç mostra que el turis-

me de Tarragona ha consolidat

els seus punts forts com són la

gastronomia i la cultura a tra-

vés dels castells i el patrimoni,

sota el marc de ciutat medi-

terrània i mil · lenària. Per

aquest motiu, Tarragona ha

deixat de ser només parada

d’un dia, sinó que s’han conso-

lidat les pernoctacions i s’ha

aprofundit en les visites cultu-

rals i les estades específiques

d’un tema d’interès turístic.

Des del Patronat s’ha incenti-

vat el turisme rus, que ha tin-

gut una forta repercussió a la

ciutat i el francès,

Els resultats que mostra el ba-

lanç són positius: d’una banda

el turisme rus ha augmentat -

respecte als mateixos mesos

del 2012- un 33.57% i el

francès un 13.35%. Pel que fa

als turistes de les principals co-

munitats autònomes, cal des-

tacar l’increment en els bascos

(15.24%), els andalusos

(9.36%), els manxecs (11.43%)

i els navarresos (7.59%).

L’informe destaca que les cam-

panyes que han obtingut una

millor participació i bons resul-

tats han estat “Tarragona ciu-

tat de Castells” celebrada del

24 al 30 de juny i durant tots

els dimarts de juliol i agost i les

jornades de reconstrucció

històrica “Tarragona Història

Viva”, amb un èxit de públic -un

84%- i unes xifres destacables

en quant a assistents de la res-

ta d’Espanya (16%) i d’Europa

(14%). Principalment els es-

pectadors van ser catalans: un

39% tarragonins i un 29% de la

resta de Catalunya.

El balanç de l’estiu s’ha catalo-

gat de positiu tot i que el turis-

me espanyol ha baixat, ja que

s’ha vist compensat pel fet que

molta gent ha optat per no

marxar i s’ha quedat a Tarrago-

na,

En vista de tot això, l’aposta de

Turisme pel 2014 és la de con-

solidar principalment els actes

a l’entorn del fet casteller i se-

guir treballant per la consolida-

ció de les jornades de recons-

trucció històrica. Des de l’Ajun-

tament i el Patronat de Turisme

es vol fomentar l’aprofundi-

ment en la cultura i les tradi-

cions de la ciutat,

El balanç en xifres:

Nombre de visitants a la ciutat

de Tarragona:

Any 2010: 1,900.000

Any 2011: 2,100.000

Any 2012: 2,500.000

Ocupació a Tarragona (gener -

agost 2013): Durant el 2013 ha

obtingut un total de 295.860

arribades als hotels i càmpings

de la ciutat, assolint un total de

916.176 pernoctacions. Amb

una mitja de 2 dies d’estada en

hotels i 4 dies en càmpings.

Respecte l’any passat, tot i que

les pernoctacions han baixat

un 2%, les arribades han cres-

cut un 1%. (Hi ha més turistes

que s’han allotjat a la ciutat

però les seves estades han es-

tat més curtes). La procedèn-

cia dels turistes als hotels és

d’un 57% nacional i un 43% in-

ternacional. La procedència

dels turistes als càmpings és

d’un 65% nacional i un 35% in-

ternacional.

El balanç del 2013 demostra que el turisme de Tarragona ha consolidat la gastronomia i lacultura a través dels castells i el patrimoni. Les campanayes que han tingut més bons resul-tats són “Tarragona ciutat de castells” i “Tarragona Història Viva”

L’aposta de Turisme de la ciutatLa reconstrucció històrica i el fet casteller

Des del Patronats’ha incentivat el

turisme rus, el qualha tingut una forta

repercussió



El Dr. Vallvé va ser ginecòleg de

l’Hospital de la Creu Roja de Ta-

rragona fins a la seva clausura i

actualment treballa a la Mèdica

de Tarragona i a l’Hospital Via-

med-Monegal.

És membre de la Societat Es-

panyola de Ginecologia i Obste-

trícia i de les seccions de Sexo-

logia, Contracepció i Obstetrí-

cia i membre del Club Gine-

cològic Tarragona – Reus.

Després de tants anys, encara

s’emociona quan ajuda a por-

tar un nadó al món?

Efectivament, m’impressiona

qualsevol manifestació de la

naturalesa i de la vida i, per su-

posat, el naixement d’un nen

m’emociona i em commou

molt més. I no crec que hi hagi

a la natura alguna cosa que si-

gui tan espectacular com el

naixement d’un nen i, a més,

l’emoció dels pares es contagia

a tots els quI estem a la sala de

parts.

Quins tipus de part són els

més freqüents actualment?

Avui dia la medicina ha anat

evolucionant cap a minimitzar

els riscos i l’obstetrícia no po-

dia ser diferent. A l’actualitat el

part està més humanitzat , s’a-

favoreix l’evolució natural, s’evi-

ta l’epistonomia sistemàtica,

l’analgèsia està a disposició de

totes les mares i s’eviten ma-

niobres que a l’actualitat es

consideren excessivament

arriscades. Per tot això, la ma-

joria dels parts són normals o

amb petites ajudes per abre-

viar o simplificar l’últim període

del part que es l ’expulsiu.

Aquest interès per minimitzar

riscos als bebès i a les mares

és un dels motius de l’augment

de cesàries que s’ha produït

els darrers anys.

Hi ha una edat ideal per tenir

fills?

La millor edat per tenir fills des

del punt de vista genèsic –

biològic és després dels 19

anys i abans dels 35.

A quina edat de mitjana es té

avui el primer fill/a?

L’edat de les meves pacients

embarassades incloent pri-

mers embarassos i successius

(no representativa de la pobla-

ció general) és de 32,8 anys

l’any 2007; 33 anys al 2008;

33,3 al 2009; 33,6 anys al

2010; 33,9 anys al 2011 i 34 al

2012. Aquest retràs en la ma-

ternitat és un fenomen genera-

litzat als països desenvolupats

degut a connotacions sòcio-

professionals i econòmiques

de les dones juntament amb

l’augment de divorcis que com-

porta el fet que les dones bus-

quen l’embaràs en el context

d’una nova relació de parella a

edats més avançades.

Què pot comportar aquest re-

El Dr. Vallvé és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona l’any 1979 iespecialista en Ginecologia i Obstetrícia. Actualment treballa a la Mèdica de Tarragona i a l’-Hospital Viamed-Monegal

Dr. Carlos VallvéGinecòleg

ENTREVISTA CIUTAT

S’aconsella fer-seuna mamografia

anual als 40 anys ales pacients sense

risc


Novembre-Desembre 2013

tard en la gestació?

Grans estudis de població han

demostrat que després dels 35

anys d’edat augmenten pro-

gressivament l’esterilitat, els

avortaments, els embarassos

ectòpics, les anomalies cro-

mosòmiques dels nens, les

complicacions obstètriques

(presentació anòmala, part

prolongat, preeclàmpsia, diabe-

tis gestacional, prematuritat,

placenta prèvia i fetus morts

intrauterí). En quant a l’edat en

el baró, fa augmentar la taxa

d’avortaments a partir dels 45-

50 anys.

Quines són les consultes més

comunes que li fan les pa-

cients?

L’especialitat ginecologia i obs-

tetrícia és molt àmplia. Les

consultes més freqüents són

àmplies: el tema de l’anticon-

cepció, la ginecologia general

(la patologia cervical, patologia

mamària, problemes hormo-

nals, etc), els controls de l’em-

baràs i els problemes secundà-

ries a la menopausa.

Han canviat amb els anys? O

n’hi ha que segueixen sent les

mateixes?

Tot canvia amb el temps i més

en els darrers temps, però els

problemes de les dones són si-

milars a totes les èpoques. La

liberalització de la dona fa que

es manifestin amb major realis-

me i llibertat els problemes fe-

menins. Evidentment, es con-

sulta més per anticoncepció

que abans. Pensi que a l’Estat

es van legalitzar els anticon-

ceptius hormonals l’any 1978.

També es consulta més pels

problemes freqüents a la me-

nopausa: incontinència urinà-

ria, problemes en les relacions

sexuals, etc.

A quina edat s’aconsella que

una noia faci la seva primera

revisió ginecològica?

S’aconsella realitzar la primera

revisió ginecològica quan es te-

nen problemes ginecològics o a

les primeres relacions sexuals.

És el moment, entre d’altres

coses, d’escollir un mètode an-

ticonceptiu i parlar de les ma-

lalties de transmissió sexual.

I amb quina freqüència s’han

de fer les revisions?

A l’actualitat, i atenent a una

estratègia de salut pública, es

realitza cada dos o tres anys.

Pel que fa al càncer de mama,

es realitza anualment a partir

dels 40 anys. No obstant, al

marge dels cribratge del càncer

hi ha molts aspectes de salut

de la dona on s’aconsella la re-

visió anual.

Per què és tan important? I

quins riscos pot tenir no fer-

ho?

La importància dels cribratges

ve donada per la reducció de la

mortalitat de la població garbe-

llada. En una població ben gar-

bellada la mortalitat per càncer

de coll uterí pot disminuir un

80%. El cribratge de patologia

mamària disminueix de mane-

ra important la mortalitat i mi-

nimitza l’agressivitat dels trac-

taments.

A partir de quina edat s’acon-

sella fer-se una mamografia?

La qüestió és molt controverti-

da perquè existeixen aspectes

de limitada disponibilitat tècni-

ca i recursos escassos, però el

Col•legi Americà de Radiologia

(la institució de major prestigi

en la matèria) aconsella la ma-

mografia anual a partir dels 40

anys a les pacients sense risc.

La dona d’avui en dia és una

pacient responsable?

En línies generals, les pacients

són cada vegada més respon-

sables i sensibles a aquests as-

Els pacients el quebusquen són

solucions als seusproblemes i confiar

en el metge



ENTREVISTA CIUTAT

pectes de la salut. La majoria

es fan les revisions pertinents,

però encara existeixen perso-

nes que eviten anar al metge

mentre es trobin bé sense voler

entendre el concepte de la pre-

venció o del diagnòstic que es

fa aviat i precoç.

Cada vegada més, hi ha mol-

tes persones que davant d’un

dubte o símptoma consulten

Internet per trobar informació

en relació a la seva salut.

Quins són els perills de fer-

ho?

Internet és una eina fantàstica,

no n’hi ha hagut mai cap de

semblant. Tenim una finestra al

món, més que una finestra és

un balcó, però el que és impor-

tant és saber utilitzar-lo, saber

què busques i on. Buscar en

llocs poc seriosos segurament

augmentarà la confusió i l’an-

goixa generada per la situació, i

buscar entre les pàgines web

adequades i serioses s’hi pot

trobar informació útil i veraç.

Què és el que més valoren els

pacients en la seva relació

amb el metge?

Els pacients volen solucions als

seus problemes, però com que

això no sempre és fàcil, els pa-

cients volen confiar en el met-

ge.

Saber que el consell que li dona

el metge no està mediatitzat

per ningú més, que el metge

jutgi de manera independent

només pensant en els interes-

sos del pacient. A més a més,

els pacients també valoren la

professionalitat, la discreció,

l’educació, la proximitat i un

llarg etcètera.

El principal tret del seu caràcter: La perseverança

I el principal defecte: La intransigència en vies demillorar

El que més valora de les persones: La intel•ligènciaamb humilitat

I el que menys li agrada? La sobèrbia i la mentida

De petit volia ser... DJ

Què s’imagina fent quan ja no exerceixi la professió?Després de jubilar-me, que ho faré tard, m’agradariaviatjar, llegir, fer de pagès i, per suposat, estar amb lafamília

Un llibre? “Cosmos” de C.Segan , els d’història, els deciencia d’ Asimov, etc.

Una cançó? Les sambes de Jobim, els tangos deGardel, el blues i alguna òpera

Una pel·lícula? La vida de Bryan

Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona....El bosc de la Marquesa i les seves platges

No pot sortir de casa sense.... el meu iPhone

D’UNAMICAMÉS A PROP...


Avinguda Andorra i voltantsAvinguda Catalunya, Marquès de Montoliu...

BARRIS CIUTAT


Abans que l’avinguda Andorra

agafés aquest nom era la ca-

rretera de Valls. Llavors, encara

no hi havia la majoria d’edifica-

cions que configuren l’actual

barri.

Pere Calvet, actual president

de l’associació de veïns, ha vis-

cut tota la vida al barri, i desta-

ca que tot i que actualment hi

conviu una heterogeneïtat de

procedències i cultures, sem-

pre s’ha mantingut la pau so-

cial i una convivència tran-

quil·la malgrat l’omnipresent

trànsit, una de les assignatures

pendents de la zona.

De fet, segons ens explica Cal-

vet, l’Associació de Veïns Tarra-

gona va néixer precisament

l’any 1990 quan un grup de

veïns es va moure per reivindi-

car la problemàtica principal

del barri, la gran intensitat del

trànsit de la carretera de Valls.

És llavors quan es van consti-

tuir com a associació.

D’aquesta manera volien fer

públic i notori el malestar dels

veïns per la perillositat del car-

rer, en un moment en que no

existien les actuals vies de cir-

cumval·laciói quan l’actual

avinguda d’Andorra era pas ob-

ligat de camions per arribar a

la Imperial Tarraco.

El primer cop que es van cele-

brar les festes del barri, Calvet

ens explica que tots els veïns

les van viure com una petita

victòria contra el trànsit rodat,

ja que es va poder tallar aques-

ta carretera durant un sol dia.

Calvet destaca que l’evolució

del barri - que als seus inicis

era com una part separada del

centre de la ciutat - i la necessi-

tat dels seus veïns per aconse-

guir millores, han facilitat el

sentiment de barri entre els

seus habitants i ha fet créixer

el teixit associatiu.

Actualment l’associació comp-

ta amb 250 famílies sòcies i or-

ganitza diferents activitats,

cursos, xerrades, excursions i

les festes del barri, les quals

des de fa molts anys substitu-

eix els cotxes, autobusos i ca-

mions per més de 200 criatu-

res de totes les edats divertint-

se pel bell mig de l’Avinguda.


L’Associació de veïns de la zona va néixerper reivindicar el nombrós trànsit del quellavors era un barri separat de la ciutat

Un barri quecompta amb unimportant teixit

associatiu i que ja éspart del centre



VIU TARRAGONA CIUTATVIU TARRAGONA CIUTAT

mació que hem rebut des de

petits.

La nostra generació ho veu

diferent?

La generació actual és més

agosarada a l’hora de tirar

endavant projectes, per això

l’hem d’encoratjar i facilitar-li

les eines. Això és el que estem

fent a PIMEC amb els joves

empresaris, i ja ho vam fer ante-

riorment amb els autònoms.

Actualment hi ha lloc pels

joves emprenedors?

Sempre és moment, però ara

més que mai, ja que tenint en

compte l’oferta que hi ha, segu-

rament sigui una de les poques

sortides laborals que tinguin.

Som un país de tradició

emprenedora i darrerament

s’havia perdut la filosofia, així

que és quelcom que s’ha de

tornar a impulsar des de les

escoles, des dels instituts.... Ara

els joves estan especialment

preparats, i ara és molt bon

moment per emprendre.

Quines eines els proporciona

PIMEC en aquest sentit?

En general, i també particular-

ment, acompanyament , forma-

ció, explicar com poden fer el

pla d’empresa, com poden pre-

sentar-se davant d’una entitat

financera per demanar finança-

ment per tirar endavant el pro-

jecte, però també els coneixe-

ments sobre com tirar enda-

Foto cedida per: PIMEC

Què ofereix PIMEC a les emp-

reses sòcies?

La Patronal té la principal fun-

ció de defensar els interessos

de les empreses i les acompa-

nya propiciant formació, ajut

en la internacionalització, en la

cerca del finançament, acom-

panyament en el que represen-

ti una millor gestió de l’empre-

sa, acompanyament en conèix-

er, en saber, en aprendre... en

definitiva, procurem donar-li a

l’empresari allò que ens dem-

ana o que veiem que li manca

amb l’esperit de defensar els

interessos de l’empresa.

Com valora la situació actual

de les micro, petites i mit-

janes empreses a Tarragona?

Quins són els seus principals

problemes?

Els principals problemes que

tenen són el finançament i la

morositat.

És cert que hi ha menys feina,

però la poca que hi ha, sovint

no la poden dur a terme perquè

no hi ha finançament o garantia

de cobrament. Són dues peces

claus que PIMEC les ha agafat

com el seu motiu de defensa

per procurar que hi hagi més

finançament i menys morosi-

tat.

I com veu la situació de les

empreses a Tarragona?

La situació és molt complicada.

La situació econòmica els

últims mesos no ha empitjorat,

però el temps d’exposició de

les petites i mitjanes empreses

a aquesta situació ha estat

crítica perquè ha fet que

anessin caient empreses que ja

no podien aguantar més. Això

ha passat amb moltes empre-

ses els últims temps, primer va

ser un raig, després un

degoteix, i pensem que en breu

pugui acabar aquesta sagnia.

Hem de treballar en dos

àmbits: que les que encara

aguanten en surtin més reeix-

ides que mai i recuperar les que

hem perdut.

Com es fa, això?

Doncs incentivant empresaris,

recuperar a nivell anímic grans

professionals que han perdut la

seva empresa perquè empren-

guin de nou el que feien o bé

s’aventurin en un nou projecte.

En general, Espanya és un ter-

ritori on costa ser empresari i hi

ha clixés que parlem molt que

s’han d’eliminar però que no ho

fem.

Com quins?

Per exemple, la importància de

la Formació Professional. Se’n

parla molt, però l’aposta no és

la que hauria de ser. Segon

clixé, el fracàs. Hem d’aprendre

dels països anglosaxons on el

fracàs és un pas essencial del

camí cap a l’èxit, i aquí no ho

veiem així, sinó com un estig-

ma. Algú que fracassa és algú

que ha tingut el coratge de tenir

una idea. Tot això ve de la for-

President de la confederació empresarial aTarragona des del 2007 i patró de la Funda-ció privada Mutua Catalana

Joaquim SendraPresident de PIMECa Tarragona

Els principalsproblemes de lesempreses són elfinançament i la

morositat




vant la idea: coneixements

sobre la innovació, els recursos

que es tenen per fer-ho, els

clients que es tindran per man-

tenir-ho, etc.

Donat que coneixem la dificul-

tat d’obtenir finançament mit-

jançant les fonts tradicionals,

els donem a conèixer d’altres

fonts de finançament alterna-

tives com ara societats d’inver-

sió, business angels, capital

risc...hem fet trobades i

reunions per mirar d’unir inter-

essos i n’han sortit projectes

molt interessants.

La internacionalització, la

innovació i la formació són

eines clau en els moments

actuals que estem traves-

sant? N’afegiria alguna més?

No només són clau, són fona-

mentals. Els empresaris cata-

lans ho hem après ràpid i l’aug-

ment d’empreses que exporten

ha estat espectacular. Però

tampoc cal oblidar que hem de

seguir treballant per augmentar

productivitat, la competitvitat i

seguir augmentant les vendes

tan aquí com a l’exterior. Hem

de perfilar millor els processos,

reduir costos, treballar mil-

lor...en definitiva, augmentar la

competivitat.

Quina és l’aposta de PIMEC

per la formació?

Dins l’àmbit de la formació,

parlaria de tres nivells: una for-

mació més generalista / bàsica,

una de més professionalitzada

pels empresaris i professionals i

un 3r nivell que hem obert

recentment que és la formació

d’alta professionalització i d’al-

ta qualitat fruit d’un conveni

que hem fet amb ESADE per

oferir a Tarragona cursos

d’aquesta escola de negocis

aquí. Són 4 o 5 cursos que s’en-

cadenen que es faran al llarg de

l’any. És una aposta molt

agosarada perquè és una for-

mació d’alt nivell a petites i mit-

janes empreses.

Fa un any aproximadament

que PIMEC es va ubicar al

barri. Com el veu?

Abans estàvem dalt d’un pis a la

Rambla, i vam estar dos anys

llargs buscant la nova ubicació

de PIMEC a Tarragona.

Ens va satisfer molt quan el vam

trobar

en aquest barri perquè ens

sembla perfecte i idioni perquè

hi estigui la Patronal, ja que

representa el que som: un barri

modest però alhora eixerit.

Hi ha força negocis petits que

representen la petita empresa

de PIMEC, tot i que a la part alta

del carrer encara hi ha locals

buits que esperem que s’omplin

aviat. Si hi trobo alguna man-

cança és l’oferta de restauració

Roda de premsa “L’economia submergi-da”. Foto cedida per PIMEC

Hem de seguirtreballant peraugmentar la

productivitat i lacompetivitat




Quins serveis són els més

sol•licitats entre els joves?

Dels serveis que oferim, actual-

ment el que compta amb més

usuaris és el de treball, degut

al gran volum de joves sense

feina que hi ha.

El servei ajuda a cercar feina,

confeccionar el currículum,

carta de presentació, preparar-

se una entrevista de feina, ins-

criure’s a ofertes de treball a

través de la xarxa, i qualsevol

altra necessitat relacionada

amb la cerca de feina. Així ma-

teix, s’inscriu a la borsa de tre-

ball municipal els joves que ho

sol•liciten.

Tenint en compte les dificul-

tats que hi ha actualment,

com veieu l’estat d’ànim dels

joves a l’hora d’enfrontar-se

al món laboral?

En general els joves que venen

estan força desmotivats per la

situació actual. Se senten per-

duts i, els que tenen estudis

superiors, una mica decebuts

amb el context laboral. Des de

l’Oficina animem als joves a

continuar formant-se, espe-

cialment en aquells casos en

què la formació és més baixa.

Hem de tenir en compte que

l’atur disminueix com més for-

mació tenim. Pel que fa als titu-

lats universitaris, molts es

plantegen l’opció d’abandonar

el país per buscar-se la vida fo-

ra. També cal remarcar que la

constància en la recerca de fei-

na és un factor clau per multi-

plicar les opcions de trobar-ne,

per tant, una tasca important

és la d’animar als joves perquè

defineixin el seu objectiu pro-

fessional i lluitin per ell.

Hi ha molts usuaris registrats

a la base de dades del Servei

de Treball?

Les dades que tenim són a par-

tir del gener de 2011. Des d’a-

quest moments fins ara hi te-

nim 2727 persones.

És un servei que funciona

amb èxit?

La majoria dels usuaris que

han utilitzat els serveis oferts

per l’Oficina s’han mostrat sa-

tisfets tant amb l’atenció com

amb la informació rebuda. Se-

gons el nostre parer, el tracte

atent, professional, personalit-

zat i individualitzat que reben

els usuaris fa que marxin satis-

fets amb la informació rebuda.

N’hi ha molts que decideixin

marxar a l’estranger?

Cada vegada la gent fa més

consultes relacionades amb

marxar: com cercar allotja-

ment, finançament, quins trà-

mits són necessaris abans de

marxar, quin tipus de feines

s’oferten, a on és millor des-

plaçar-se si es té una formació

concreta, etc. La majoria s’in-

teressa per desplaçar-se a paï-

sos de la Unió Europea.

Així mateix, també s’apropen a

fer-se el carnet d’estudiant in-

ternacional, de professor inter-

nacional o els carnets d’alber-

L’Oficina dóna serveis de Salut, Treball i in-formació general als joves d’entre 14 i 35anys

Núria BoronatCoordinadora de l’OficinaJove del Tarragonès

guista. El que destaca és que

els joves busquen, en general,

un desplaçament interconti-

nental. Pocs s’informen sobre

la recerca de feina o els estudis

al continent americà, i no re-

bem gairebé cap consulta refe-

rent a l’Àfrica o l’Àsia.

La majoria ho fan empesos

per anar-hi a estudiar o a tre-

ballar?

Cada vegada hi ha més gent

que contempla l’opció d’anar a

treballar a l’estranger, tot i que

segueix havent-n’hi que marxa

a l’estranger per anar-hi a estu-

diar.

Pel que fa a la salut, quines

són les principals preocupa-

cions d’avui dia dels joves?

Les consultes van molt vincula-

des a les primeres experièn-

cies: primeres parelles, prime-

res relacions sexuals, primeres

experimentacions amb les

substàncies, així com suport

emocional amb ruptures o rela-

cions de parella. Un dels ser-

veis estrella és la facilitació de

preservatius gratuïts. Això per-

met aprofundir en aspectes re-

lacionats amb la sexualitat.

També està tenint força acolli-

da el Servei de la prova ràpida

del VIH.

La ubicació a l’antiga Facultat

de Lletres de la plaça Imperial

Tarraco és privilegiada?

Sens dubte. El fet que sigui un

lloc molt cèntric, conegut per la

gent de Tarragona i fàcilment

accessible pels que venen de

fora, ajuda molt a donar-nos a

conèixer i fa que siguem pro-

pers als usuaris que ens visi-

ten. A més, estem molt propers

a centres educatius.

Actualment, elservei de l’Oficinaque compta amb

més usuaris és el deTreball



Amb quin objectiu neix l’espai

Jove Kesse?

L’espai obre portes amb el

propòsit de ser un espai de re-

ferència per als joves i poder

solucionar una de les principals

mancances que la ciutat tenia

en matèria de polítiques de jo-

ventut, ja que fins el moment

no es disposava de cap equipa-

ment juvenil. L’objectiu és ofe-

rir eines que potenciïn l’auto-

nomia personal i fomentin la

participació activa dels joves

en la vida del municipi i crear

espais participatius i de troba-

da entre ells.

Entre quina franja d’edat es

troben la majoria dels joves

que venen aquí?

L’equipament està dirigit a jo-

ves entre 14 i 35 anys principal-

ment, tot i que la franja majo-

ritària és de 14 a 20 anys. Tam-

bé hi ha molts usuaris fora d’a-

questa franja d’edat que

sol·liciten els diferents espais i

entitats i col·lectius que oferei-

xen treball per a joves i realit-

zen la seva activitat a l’Espai

Jove Kesse.

Quin tipus d’activitats s’hi or-

ganitzen?

L’equipament està preparat per

a poder realitzar activitats en

diferents àmbits, disposa de

sala de formació, sales poliva-

lents, aula d’informàtica, de fo-

tografia, sala de jocs, cuina,

rocòdrom... tenen cabudes to-

tes les iniciatives en diferents

àmbits d’interès per al jove: oci

i lleure, formació i ocupació.

Des del Servei de Joventut,

amb col·laboració d’entitats i

col·lectius juvenils, s’han orga-

nitzat tallers de de tot tipus i

l’espai també disposa de sala

d’actes i una sala d’exposi-

cions.

Quines són les que més els

interessen?

Depèn molt de la temporada,

però podem dir que les que te-

nen més participants son

aquelles relacionades amb les

noves tecnologies, les de cuina

i les proposades com a caixa

d’eines per l’autonomia perso-

nal. També tenen molt d’èxit

les impulsades des de la Ofici-

na Jove del Tarragonès entorn

el suport a la recerca de feina i

l’orientació professional.Cal es-

mentar també les activitats

que s’impulsen des de el Servei

Municipal de Cooperació que

amb la col·laboració de les

ONG’s programen activitats de

sensibilització així com con-

ferències, cinema, tallers, ex-

posicions...

A l’ estiu, moltes de les activi-

tats van ser organitzades per

molts joves. És habitual, això?

Sí, en realitat fa anys que la

metodologia de treball del Ser-

vei Municipal de Joventut és

col·laborar amb aquelles enti-

tats o persones que realitzen

activitats dirigides a la població

jove, no només a l’estiu, si no

que durant tot l’any. La diferèn-

cia va ser que es va obrir una

convocatòria a través dels mit-

jans de comunicació i ,d’aques-

ta manera, podíem arribar a

aquells col·lectius de gent que

encara no coneixíem de la seva

tasca. Enguany el resultat de

l’estiu va ser que més de 2600

joves van participar de les 84

activitats programades amb

les propostes de més de 35 en-

titats i més de 25 joves. S’in-

tenta recollir totes les propos-

tes que ens arriben i dur-les a

terme.

El jove d’avui en dia és inquiet

culturalment?

Clarament, si. No tots els joves

són iguals i tenen les mateixes

necessitats, cadascun amb les

seves inquietuds s’impliquen

en allò que els interessa o que

els hi motiva. Es troben en una

època de transició i canvi, per

aquest motiu s’han de tenir en

compte les seves inquietuds

per donar suport en el seu de-

senvolupament cap a l’edat

adulta.

Sense la implicació directa dels

joves en els projectes i en les

iniciatives que es pensen per a

ells, la nostra feina no tindria

sentit i no hem tingut mai in-

convenients per trobar

col·laboracions directes per

desenvolupar els projectes que

han anat sorgint. Per una altra

banda, ells mateixos impulsen

activitats educatives destina-

des a altres joves i això seria un

clar exemple. També, gran part

de les activitats que es progra-

men des de el Servei són el re-

sultat de les propostes i sugge-

riments que ells mateixos ens

fan.

L’espai Jove Kesse és un lloc de trobada per a joves que va néixer l’any 2011 per ser un espaide referència per aquest col·lectiu . Ofereix eines que potencïn l’autonomia personal i fo-mentin la participació activa dels joves en la vida del municipi

Georgina LópezCoordinadora del’espai Jove Kesse

Sense la implicaciódirecta dels joves en

els projectes lanostra feina no

tindria sentit





de la que estem molt orgullo-

sos, l’Esplai la Grapadora, on

entretenim i eduquem el jovent

del barri (i qui no ho sigui). Ca-

da any acomiadem el curs amb

unes colònies.

Què és el que més li agrada

del barri?

El sentiment de pertinença, gai-

rebé com un petit poble dins de

la gran ciutat on ens coneixem

tots i ens ajudem per viure mi-

llor.

I què li troba a faltar?

Unes instal·lacions d’ús públic,

esportives i culturals, obertes a

tothom i que afavoreixin el bon

us dels espais públics i fomen-

tin la participació en activitats

populars. Trobem a faltar el pa-

velló Elida (Sant Jordi), les pis-

cines, la pista de frontó...

Algú que vingui al barri no pot

marxar sense....

Participar en les festes del ba-

rri: mullar-se en l’escuma, bere-

nar tots plegats, sopar al bell

mig del carrer i acomiadar les

festes fins l’any següent amb el

molt tradicional correfoc a cà-

rrec de la Colla de Diables Vora-

mar. Aquesta Colla ens ha

acompanyat des de el inici de la

història d’aquesta associació.

Enguany, per primer cop en 23

anys, no hem pogut gaudir del

correfoc a causa de problemes

que esperem poder solucionar

de cara al proper any.

Quines activitats organitza

l’Associació?

Certamen literari i de dibuix,

xerrades, presentacions de lli-

bres, exposicions d’obres fetes

per els nostres associats i cur-

sos de formació. Totes les acti-

vitats són de caràcter gratuït

per els socis. També organit-

zem sortides i excursions cul-

turals i lúdiques, i l’activitat

més important i esperada són

les festes del barri. A més l’As-

sociació també té una secció

Va néixer a l’avinguda d’Andorra fa 56 anys i sempre ha viscut al mateix lloc. Ha format partde la Junta des dels inicis de l’Associació fa 23 anys i sense interrupció. Anteriorment ja n’-havia estat president 6 anys i, passats uns anys , en vaig tornar a sortir escollit el 2012

Pere CalvetPresident de l’Associació de Veïns Tàrraco

De la llar en poden ser socis ju-

bilats i pensionistes, però la

gent de més de 60 anys també

la pot utilitzar encara que no

estigui jubilada. Això sí, els so-

cis tenen beneficis.

Quines activitats organitzen?

Gimnàstica de manteniment,

ioga, pilates, tallers de pintura,

de memòria, jocs de taula, pe-

tanca,etc.

Com veu el barri? M’agrada

que tot ho tenim molt a prop:

l’Hospital, els jutjats, els ser-

veis bàsics. La zona no estaria

gens malament si es fa el que

s’hauria de fer per millorar-lo.

A què es refereix? El barri ne-

cessita que es reactivi el Com-

plex Sant Jordi i que hi hagi

una piscina i un poliesportiu.

D’altra banda, hi ha el tema de

la presó, que ja fa més d’un any

que ja hauria d’estar fora. L’A-

vinguda Andorra encara és una

carretera, és per això que els

contenidors no estan soterrats

com passa en d’altres carrers

de la ciutat.

El Jacinto té 71 anys i en fa 33 que viu al barri. Fa 4 anys que és president de la Llar i, ante-riorment, ho havia estat de l’Associació de Veïns. L’Associació va néixer fa 4 anys i té 315 so-cis. Agrupa veïns de l’Avinguda Andorra i carrers adjacents.

Jacinto PicóPresident de la Llar de Jubilats



Per què aquest nom?

El nom de La Grapadora neix

com una broma interna entre

monitors, però intenta ser una

eina que enganxa i uneix qual-

sevol paper, sense importar el

color, la mida o qualsevol altre

tret. El mateix passa amb les

persones, els nens i les famílies

amb les que ens trobem durant

el nostre camí.

Què fan els nens que venen a

l’Esplai?

Fem esplai els dissabtes a la

tarda, exceptuant excursions

de cap de setmana o sortides

especials. Durant tot el curs se-

guim un Centre d’Interès que

marca quines són les nostres

tasques a fer. Es tracta d’una

història amb uns personatges

reals (Nefertiti, un capità pira-

ta, un astronauta...) que ens

acostumen a demanar ajuda o

consell per solucionar proble-

mes que tenen. Mitjançant el

joc, manualitats, excursions,

gimcanes, jocs de rol... Assolim

els nostres objectius.

Quins valors els aporta “La

Grapadora”?

La convivència que es dona ca-

da dissabte i a les colònies,

tant entre nens com amb els

monitors, aporta molts valors i

missatges. La convivència del

dia a dia els fa entendre la im-

portància del treball en equip,

sempre hi ha present el respec-

te cap als altres i cap a un ma-

teix.

La responsabilitat, l’autonomia

i el compromís per arribar a un

objectiu comú han estat molt

La Grapadora va néixer per oferir un servei de lleure els caps de setmana al barri de Tarracoi actualment en formen part 40 nens i nenes d’entre 5 i 15 anys. El Jose Luis, tarragoní de23 anys, n’és monitor des que va començar el projecte ara fa 5 anys

Esplai La GrapadoraJuan Luis Carlosena n’és el coordinador

important aquest curs, ja que

per tal de poder anar de colò-

nies per primer cop hem realit-

zat diverses campanyes d’auto-

finançament (com la castanya-

da o Sant Jordi), que haguessin

estat impossibles sense la par-

ticipació dels nens i les seves

famílies.

La diversitat cultural, la solida-

ritat, la reversabilitat de pensa-

ment i creativitat i la sostenibi-

litat ecològica estan sempre

presents a la nostra manera de

treballar.

D’on són la majoria de nens i

nenes? N’hi ha molts del ba-

rri?

La majoria de nens són del ba-

rri de l’esplai, especialment els

que porten a La Grapadora des

del principi. Poc a poc hem

anat creixent, i ara hi ha nens

de tota Tarragona, fins i tot

d’Els Pallaresos.

Quines activitats teniu previs-

tes aquest hivern?

A banda de l’esplai de cada dis-

sabte, el 16 de Novembre es

durà a terme la trobada de

nens del Sector del Camp de

Tarragona d’Esplac (Esplais Ca-

talans) en celebració del Dia

dels Drets dels infants, el 20 de

novembre. Aquest curs, amb

motiu del cinquè aniversari de

l’esplai, estem preparant un

gran sopar en família, en el que

pretenem fer partícips a les fa-

mílies en la preparació, difusió i

realització.

N’hi ha alguna que sigui coor-

dinada amb d’altres entitats

semblants de la ciutat?

Dins el Sector Territorial d’Es-

plac, ens hem ajuntat amb l’Es-

plai del Serrallo, amb l’Esplai

Esclop de Vila-Seca, l’Esplai Es-

piga de Reus i els Brivalls de

Mont-Roig del Camp.

Quina és la vostra vinculació

amb el barri?

L’Associació de Veïns del barri

ens cedeix els seus locals cada

dissabte i ens deixa als moni-

tors realitzar les reunions i al-

tres dies especials. Nosaltres

organitzem activitats a les fes-

tes del barri pels nens.

Com el veieu? Què és el que

més us agrada? I què li trobeu

a faltar?

És un barri amb molt de trànsit,

on la recent zona blava i la cre-

ació de més llocs d’aparcament

a l’Avinguda d’Andorra no han

ajudat. És difícil fer activitats

amb nens petits a un lloc amb

tants cotxes passant, i sempre

que no ens quedem als locals

marxem als parcs propers a Jo-

an XXIII.

L’espai on abans hi havia el

complex esportiu Sant Jordi

ara enlletgeix molt la zona, i es

tracta d’un espai del qual tot el

barri en podria estar molt orgu-

llós i fer-ne un molt bon ús, in-

cloent-hi La Grapadora.

El millor del barri, el que més

m’agrada, són les festes que

l’Associació de Veïns organitza

cada setembre on hi participa

tota la gent.

La grapadora aportaels valors de la

convivència,responsabilitat,

autonomia...



NOTÍCIES CIUTAT

Giro

naFashionDay.Foto:PluralCom

unicació

Els nous horaris de l’Empresa

Municipal de Transports es

fan per adaptar el pas dels

busos als horaris d’entrada i

sortida de punts propers a

centres de treball, comercials

i escolars i ajustar la corres-

pondència de línies per afavo-

rir el transbordament. La xar-

xa de transport públic va es-

trenar aquest estiu nous ho-

raris i noves línies. En el marc

del Pla de Mobilitat Urbana

Sostenible s’ha redifinit la

xarxa amb per aconseguir lí-

nies més directes escurçant

els temps en ruta i simplificar

els horaris, per fer-los més fà-

cils de recordar i millorar les

connexions pels transbords.

Hi ha canvis a l’L1E Pere Mar-

tell - Entrepins, L6 Campclar

– Sant Pere i Sant Pau, L54

Bonavista – St Pere i St Pau,

L9 Pere Martell – Ferran, L22

El Serrallo – Hospital Joan

XXIII – Escola Tarragona, L41

Estació – Zona Educacional i

e L’ 42. Més informació a

www.emtanemambtu.cat.

Horaris d’hivern de l’EMTAl setembre es van iniciar els nous horaris de laxarxa de busos de l’EMT

Després de dècades recla-

mant una nova seu i molts

anys de treballs i projectes

per reformar l’antiga des-

til·leria, el trasllat va tenir lloc

el mes passat. Amb aquesta

mudança -la qual es va enda-

rrerir unes setmanes fins que

l’Ajuntament i la Generalitat

van tancar l’acord - l’EOI va

deixar enrere 21 anys d’ubica-

ció a la Rambla Nova.

El nou edifici al carrer Vapor

ocupa més de 3.ooo m2 dis-

tribuïts en dues plantes a la

remodelada fira de licors.

L’accés principal és per la

Plaça dels Infants i se n’ha ha-

bilitat un altre per les escales

mecàniques del carrer Vapor,

les quals uneixen la Part Baixa

de la ciutat amb el centre.A

l’EOI de Tarragona s’hi oferei-

xen 7 idiomes.

L’EOI, a la ChartreuseLes classes van arrencar a principis d’octubre amb50 professors i més de 3.000 alumnes

Telefónica està impulsant el

desplegament d’aquesta tec-

nologia ultra ràpida a la ciutat

En una primera fase, que fina-

litza el desembre, el 70% de

les llars i empreses de Tarra-

gona disposaran de fibra òpti-

ca. Serà al 2014 quan aquesta

arribi a la totalitat de la seva

cobertura. Les obres de des-

plegament van començar a

principis d’any i s’intensifi-

quen durant aquest últ im

quadrimestre. A final d’any

seran 48.700 les llars i em-

preses que tindran aquest

servei. Les obres continuaran

fins el 2014 quan la totalitat

del municipi disposi de fibra.

El desplegament suposarà

que més de 68.200 llars i em-

preses disposin d'accés als

nous serveis, aplicacions i

continguts que només poden

ser prestats a través de xar-

xes de nova generació.

Fibra òpticaTelefónica impulsa el desplegament de la fibra aTarragona

El nou sistema d’il·luminació

de la façana és un projecte en

col·laboració amb la Fundació

Tarragona Smart Mediterra-

nean City que permet un es-

talvi energètic d’un 60% res-

pecte el consum habitual grà-

cies al seu sistema

d’il·luminació LED, el qual és

més eficient i sostenible. La

nova il·luminació va entrar en

funcionament al setembre.

La particularitat d’aquest sis-

tema de pantalles LED, a ban-

da del seu baix consum, és la

possibil itat de programar

qualsevol tipus de combina-

ció de colors proporcionant

així una personalització a la

façana.La nova instal·lació su-

posa un consum inferior que

suposa una reducció de

potència instal·lada del 60%.

Aquesta instal·lació s’emmar-

ca en el marc del contracte de

manteniment de l’enllumenat

públ ic de Tarragona amb

l’empresa SECE, i la nova ins-

tal·lació no ha suposat cap

cost per l’Ajuntament. La Fun-

dació Tarragona Smart Medi-

terranean City també va sig-

nar un conveni de patrocini

amb l’empresa SECE per va-

lor de 10.000€ anuals durant

tres anys per desenvolupar

projectes d’il·luminació soste-

nible a la ciutat.

Estalvi energèticNova il·luminació de la façana de l’Ajuntament ambun sistema d’il·luminació LED

Foto cedida per:EMT


ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

CULTURA

Nova programaciódels TeatresPropostes dels Teatre Tarragona i Metropol



TEATRE CULTURA

Foto de família dels creadors de la ciutat.Foto de: Mauri

ls Teatres de Tarragona

– el Teatre Tarragona i el

Teatre Metropol - van

tornar a presentar una progra-

mació conjunta el mes passat.

És la 2a vegada que els dos te-

atres de la ciutat ho fan. La

primera temporada inaugural

va tancar amb èxit amb més

de 46.000 espectadors i amb

més de la meitat de funcions

exhaurides de la programació

estable.

La nova temporada, que s’a-

llarga fins a Nadal, ens porta

teatre, dansa, música, òpera,

musicals i espectacles fami-

liars. La cartellera de progra-

mació estable d’aquesta tem-

porada la conformen 21 es-

pectacles amb grans noms del

panorama nacional i interna-

cional. Entre les apostes tea-

trals destaca “Conversaciones

con mamá” de Juan Echanove

i María Galiana o Don Juan Te-

norio, amb Joan Pera i Lloll

Bertran. La dansa arriba de la

mà del Ballet Nacional de Cu-

ba i l’òpera retorna amb dues

funcions de “La Flauta Màgi-

És la segona vegada que els dos teatres presenten programació conjunta. La cartellera deprogramació estable d’aquesta temporada la conformen 21 espectacles. En destaquen elBallet Nacional de Cuba, “La Flauta Màgica”, Juan Echanove, Maria Galiana o Joan Pera

E ca” de Mozart.

A banda de la programació es-

table, la temporada de Tardor

dels Teatres de Tarragona

compta amb un programa de

dinamització artística i suport a

la creació de creadors de la

ciutat com Tecla Smith, la Ban-

da Unió Musical o Camera Mu-

sicae que portaran les seves

produccions al Metropol i al Ta-

rragona.

Joventuts Musicals, Imaginau-

tes, l’Associació de professio-

nals pel Foment de la Dansa,

els Amics de l’Òpera de Tarra-

gona o el Col·legi de Psicòlegs

són alguns dels noms d’entre

les entitats i agents culturals

que coprogramen espectacles,

conferències, cicles i altres ac-

tivitats dins la temporada de

Teatres. Les entrades es poden

adquirir a les taquilles del Tea-

tre Metropol o bé a través de

www. Tarracoticket.cat. Tota la

informació a:

www.tarragona.cat/cultura/tea

t r e - d a n s a - m u s i -

ca/fitxers/programacio-tardor-

2013/.




TEATRE CULTURA

Bildelberg Club Cabaret

Àmplia oferta cultural a la ciutatDe la mateixa manera que al setembre comença el curs escolar, a la tardor i hivern ens arri-ben les noves programacions de les diferents entitats i equipaments culturals de la ciutat.Ofertes variades i pensades per a tot tipus de públic: infantil, jove, adult i familiar

La programació de la sala in-

clou obres de teatre, especta-

cles de màgia i de flamenc que

es podran veure fins al mes de

desembre.

A la nova temporada, la sala de

petit format acull espectacles

de companyies de Sevi l la,

València i Bilbao i acomiada la

producció pròpia “Bildelberg

Club Cabaret”, la producció de

la sala Trono que ha fet més

funcions arreu del país. Aques-

ta comèdia d’Oriol Grau i Toni

Orensanz es podrà veure els

dies 29 i 30 de novembre i 1, 6,

7 8 de desembre.

La Sala torna a participar al

Festival Teatre Màgic amb dos

espectacles: “Jaïrium Tre-

mens” de Màgic Jaïr el dia 15

de novembre a les 21h i “Una

hora amb Hausson” el dia 16 de

novembre a la mateixa hora.

Pel que fa al teatre, entre les

propostes per aquestes prope-

res setmanes hi trobem la

comèdia “Només un anunci”,

d’Alberto Ramos dirigida per

Carles Mallol que es podrà veu-

re els dies 22 i 13 de novembre

a les 21h la comèdia “Menú del

Dia” dirigida per Joan Negrié

amb Carmen Flores i Paloma

Arza els dies 13, 14 i 15 de de-

sembre a les 9 del vespre.

Sala TronoLa sala acomiada la producció pròpia “BildelbergClub Cabaret”, la qual es podrà veure els dies 29 i 30de novembre i 1, 6, 7 i 8 de desembre

Una de les primeres parades

que podem fer aquesta tardor

és al Museu Nacional Arque-

ològic de la ciutat, el qual

compta amb una àmplia pro-

gramació d’activitats pensades

per a grups de famílies que vul-

guin conèixer el nostre passat

romà.

A més el museu ha programat

més activitats de caire familiar

per als mesos d’abril i maig.

Les activitats tindran lloc els

diumenges a les 11 del matí i te-

nen una durada de 2h. Cal re-

servar-ho.

Entre les activitats que tindran

lloc a finals d’aquest mes i els

primers mesos de l’any vinent

hi trobem:

Museu ArqueològicEl Museu Nacional Arqueològic de la ciutat ha pro-gramat activitats per viure en família per a finalsd’aquest any i durant el que ve

“Re viure”Un CSI a la Necròpolis Paleo-

cristiana. Els dies 3, 10, 17 i 24

de novembre al Museu i Necrò-

polis Paleocristians (Av. Ramón

y Cajal, 84).

“Divertim-nos ambels romans!”Una activitat per conèixer el

món romà a través dels seus

jocs i espectacles. Els dies 2 i

16 de febrer de 2014 al Museu

Nacional (Plaça del Rei, 5)

“Passa un matíde teatre!”Una activitat per descobrir el

teatre de Tàrraco: com era,

quins espectacles s’hi feien. Els

visitants es poden convertir en

actors romans per un dia al

Museu Nacional. Dies 2, 16 i 30

de març de 2014.



NOTÍCIES CULTURA

La xarxa municipal de Centres

Cívics compta amb 5 equipa-

ments municipals – el de Bo-

navista, Sant Pere i Sant Pau,

Torreforta, Part Alta i Sant Sal-

vador – que ofereixen activitats

i serveis la programació dels

quals es va presentar el passat

mes de setembre.

Mitjançant aquestes activitats,

els Centres Cívics promouen la

participació i fomenten la con-

vivència associativa. Tots els

centres cívics compten amb el

servei de LUDOTECA.

Les ludoteques són espais que

tenen una finalitat lúdica, so-

cial, cívica, cultural i inclusiva

que compten amb un fons de

jocs, joguines i altres elements

lúdics. Són espais per compar-

tir amb els amics, la família i el

personal especialitzat que són

orientadors. A les ludoteques

també s’hi organitzen tallers i

celebracions puntuals segons

el calendari festiu anual.

En total s’ofereixen 76 mo-

nogràfics diferents amb un to-

tal de 900 places ofertades. Hi

trobem activitats infantils, per

a joves, per a adults i per a gent

gran.

També hi ha serveis perma-

nents instal•lats als centres cí-

vics com són: serveis socials

d’atenció primària, telecentres,

biblioteca, gent gran....

L’oferta de les activitats es pot

dividir en les següents discipli-

nes: noves tecnologies – amb

novetats relacionades amb In-

ternet, els blogs i xarxes so-

cials-; expressió artística –

amb tallers sobre joies recicla-

des o scrapbooking-; habilitats

– amb 8 monogràfics orientats

a augmentar el coneixement i

la destresa com ara un taller

d’economia domèstica; disci-

plines - dansa del ventre, balls

de saló, tai-chi i zumba; idio-

mes o cuina.

Un any més també s’ofereixen

cursos que amplien horitzons

sobre el suport vital bàsic o la

resolució de conflictes, els

quals s’ofereixen a través del

SIAD (servei d’informació i

atenció a les Dones) i de l’àrea

de Salut de l’Ajuntament.

Per a més informació:

http://centrescivics.tarragona.

cat.

Centres CívicsA la ciutat hi ha 5 centres cívics que ofereixen un granventall d’activitats de diferents disciplines: noves tec-nologies, expressió artística, idiomes o cuina

• Conferència a càrrec de Kiev

Portella sobre la pianista inter-

nacional Martha Argerich. Dia

6 de novembre a la Sala Xavier

Gols a les 19:30 h. Obert a tot-

hom. Martha Argerich és una

pianista argentina de música

clàssica, considerada una dels

majors exponents de la seva

generació i la postguerra.

• “Les Escoles al Conservatori”.

Activitat pedagògica adreçada

als alumnes de P-5 del Col•legi

Pau Delclòs i Sagrat Cor, a les

9:45 i 11:15 h. Dia 11.

• Audició de piano (Sala Xavier

Gols a partir de les 17:30 h ) i

Audició de cant (Sala Xavier

Gols a les 19:30 h). Dia 11.

• Audició de vent fusta. Sala

Xavier Gols a la tarda. Del 12 al

14.

• Assaig del Muntatge de l’aula

de Cant La Flauta Màgica de

W.A. Mozart. Musical, diàlegs i

escena amb diàlegs. Muntatge

ambiciós que posa en escena

una gran part de l’òpera La

Flauta Màgica. És l’última òpe-

ra que va escriure Mozart al

mateix temps que La Clemen-

za di Tito i el Rèquiem. De

10:30 a 13:30 i de 15:30 a 19.

Conservatori. Dia 16 .

• “Les Escoles al Conservatori”.

Activitat pedagògica adreçada

als alumnes de P-5 del Col•legi

Lestonnac- L'Ensenyança i l'Es-

cola Els Àngels, a les 9:45 i

11:15 h. Dia 18 .

• Audició de corda. Sala Xavier

Gols a la tarda. Del 18 al 21.

• Audició de Vent metall. Sala

Noble a les 19:30 h. Dia 21.

• “El Conservatori amb les Es-

coles. Concert de Tardor”: El

Carnaval dels animals adreçat

als alumnes de P-5 dels

col•legis de la demarcació. Par-

ticipen: Escola PAX, Col·legi

Sant Domènech de Guzmàn,

Col•legi Santa Teresa de Jesús,

CEIP de l'Ametlla de Mar i Co-

llege Français de Reus. Auditori

de la Diputació (C/Pere Mar-

tell, 2) a les 10:30 h.Dia 22.

• Concert Premis Extraordina-

ris. Sala Xavier Gols. Dia 22 .

• Assaig del Muntatge de l’aula

de Cant La Flauta Màgica de

W.A. Mozart. Musical i escena

amb diàlegs. Conservatori. Dia

23.

• Audició de guitarra. Sala Xa-

vier Gols a les 18h (Dia 26) i a

les 18h i a les 19:30h (Dia 28).

ConservatoriConferències, concerts, audicions i el programa d'ac-tivitats educatives musicals: "Les escoles al Conser-vatori” durant tot el mes de novembre

Centre Cívic de la Part Alta



NOTÍCIES CULTURA

La programació de tardor

consta d’una vintena d’activi-

tats culturals adreçades a tot

tipus de públic, d’entre les

quals destaca el cicle de cine-

ma educatiu Pedagoscopi.

Aquest nou cicle es va dur a

terme a l’octubre i promovia, a

través del cinema, el coneixe-

ment d’alternatives educatives

respectuoses amb la diversitat.

La proposta la van formar qua-

tre sessions entre les quals es

van veure pel•lícules i curtme-

tratges que després van ser

comentats per experts del món

educatiu.

A la nova temporada s’inicia

l’onzena temporada consecuti-

va del cicle d’espectacles infan-

tils “Matins en família”. La pro-

gramació està formada per es-

pectacles distints que congre-

ga, cada primer diumenge de

mes al migdia, al públic fami-

liar. L’oferta es compon de tea-

tre, titelles, màgia, clown, con-

tes, circ i música en directe.

Properament, “El circ dels ani-

mals impossibles” (10 de no-

vembre) i les titelles de L’aven-

tura de Tòfol a la ciutat (1 de

desembre).

També activitats amb gran èxit

com el cicle de cinema en ver-

sió original “Versió original a

l’Auditori” - properament, Le

Capital (3 de novembre), Hijos

de las nubes. La última colonia

(17 de novembre), Cumbres

borrascosas (24 de novembre),

De óxido y hueso (1 de desem-

bre) i Blancanieves (8 de de-

sembre) - o el de música clàs-

sica “Clàssica a l’Auditori”. El

cicle acosta la música clàssica

al públic i presenta tres noves

propostes innovadores dins de

l’àmbit de la música clàssica

que aborden repertoris, for-

mats i posades en escena dife-

rents. Totes les formacions se-

leccionades tenen una vincula-

ció directa o indirecta amb les

comarques de Tarragona. La

nova temporada va començar

el 6 d’octubre amb l’actuació

del duet de la guitarrista tarra-

gonina Carmen Becerra i la pia-

nista Maria Parra que van inter-

pretar tres peces cabdals de la

Música espanyola. El Quartet

de corda Camerata XXI & Da-

vid Puertas segueixen el cicle

(10 de novembre, 19 h) amb un

concert titulat El gran sord.

Obres de Beethoven que ens

transportarà a la Viena del ge-

nial sord a través de les seves

obres per a quartet de corda. El

pianista Daniel Ligorio tancarà

la temporada, el diumenge 15

de desembre (19 h) amb un

concert monogràfic del com-

positor americà George Gersh-

win.

Catalunya - La PedreraLa Fundació Catalunya - La Pedrera inicia l’11a tem-porada consecutiva del cicle d’espectacles infantils“Matins en família”

Des de l’Oficina Jove es realitza

una programació d’activitats

trimestral coincidint amb les

estacions de l’any. Ara s’estan

duent a terme les activitats de

tardor, les quals es van iniciar a

principis d’octubre i fins el 21

de desembre. Les activitats

que es portaran a terme en

aquest període són: programa

integral de recerca de feina,

treballar per Nadal , com crear

la marca personal, No tinc l’E-

SO, què faig? i Jornada de salut

per a tècnics . El nou cicle d’ac-

tivitats n’inclou més de 51 i 3

exposicions amb una oferta de

1534 places.

Des de l’Espai Jove Kesse es

posa a disposició dels usuaris

la sala rocòdrom, una opció es-

portiva i lúdica de gran interès

entre els joves.

Per segon any, arriba el cicle de

Llegendes Urbanes “la ciutat a

cau d’orella”. Una segona edició

que treballarà amb els centres

educatius i promourà a l’espai

educatiu de lleure enigmes de

carrer, llegendes en veu alta,

taller d’ucronia, narració gràfi-

ca i una nit de llegendes urba-

nes.Per últim, es mantenen les

línies de suport a la creació ju-

venil mitjançant la programa-

ció de 7 espectacles en el marc

del cicle “Escenari Obert” i la

instal•lació de 7 exposicions a

les parets de l’Espai Jove Kesse

i una al hall de l'Oficina Jove del

Tarragonès.Durant el desem-

bre hi ha un dels actes amb

més convocatòria per part de

les entitats ciutadanes entre-

gades a la lluita contra la SIDA

amb la concentració de tallers,

actes i espectacles el diumen-

ge 1 de desembre.

Activitats per a jovesNova entrega de sessions formatives des de l’oficinaJove del Tarragonès i noves activitats i exposicions al’Espai Jove Kesse

Curs manipuladors. Fotos cedides per l’Oficina Jovedel Tarragonès



NOTÍCIES CULTURA

El mes passat, el Patronat de

Turisme, l’àrea de Patrimoni,

l’Arquebisbat i la Generalitat

van presentar “La ruta dels

primers cristians de Tàrraco”.

La ruta guia al visitant a tra-

vés de continguts de caràcter

històric, arqueològic i artístic

per fer comprensiu el procés

de naixement i desenvolupa-

ment del cristianisme a Tarra-

gona, que abasta el període

des l’arribada del cristianisme

a la ciutat fins al moment de

la incursió araboberber, a ini-

cis del segle VIII. Els monu-

ments i equipaments muse-

ogràfics que integren la ruta

són: Capel la de Sant Pau

(Centre Tarraconense El Se-

minari), Catedral i Museu Dio-

cesà de Tarragona, Museu Bí-

blic Tarraconense, Amfiteatre

de Tarragona ( Museu d’-

Història de Tarragona), Fòrum

de la Colònia (Museu d’Histò-

ria de Tarragona), Conjunt ar-

queològic del Parc Central,

Necròpolis Paleocristiana

(Museu Nacional Arqueològic

de Tarragona) i Conjunt ar-

queològic de Centcelles (Mu-

seu Nacional Arqueològic de

Tarragona).

Ruta sobre el cristianisme“La ruta dels 1rs cristians de Tàrraco”. Conèixer elnaixement i desenvolupament del cristianisme

Exposicions, tallers, xerrades i

cinema per construir un altre

món. Diferents exposicions es

podran veure als Centre Cí-

vics, organitzades per Ager-

manament Sense Fronteres o

Mans Unides. D’altra banda,

la Conselleria de Cooperació,

conjuntament amb Europe

Direct Tarragona, organitzen

una jornada de jocs per als

més petits per acostar-los a la

Carta dels Drets Fonamentals

de la Unió Europea que tindrà

lloc el 24 de novembre.La

Conselleria de Cooperació, en

col•laboració amb diferents

entitats, proposa aquest tri-

mestre 14 activitats al voltant

del canvi climàtic. Finalment

l'agenda també ens convida a

participar de la campanya

que Setem, Fets i Justícia i

Pau porten endavant a les

universitats catalanes a favor

de la banca ètica.

Agenda de cooperacióLa nova agenda compta amb més de 29 activitats imés de 12 entitats col·laboradores

El programa radiofònic “Ta-

rragona història” s’emetrà ca-

da dos dimarts a les 11 del

matí.

El programa, que compta

amb el suport del consistori

de la ciutat, la conselleria de

Patrimoni i el Museu d’Histò-

ria, pretén explicar de manera

amena – i sense perdre el ri-

gor- els fets que han marcat

la història de la ciutat des de

l’antiguitat fins a l’actualitat.

Pel programa radiofònic

comptarà amb experts i pre-

tén, a través del seu coneixe-

ment, acostar la història a la

ciutadania.

Un espai radiofònic que té la

intenció que els oients apren-

guin del passat per entendre

una mica millor el present i el

futur.

Programa d’històriaPatrimoni, el Museu d’Història de Tarragona i Tar-ragona Ràdio inicien un nou espai radiofònic

A partir d’aquesta tardor, l’Es-

cola de Lletres de Tarragona -

amb més de 10 anys d’activi-

tat- trasllada la seva seu a

l’Antic Ajuntament (al carrer

Major)en un preludi del que

hauria de ser la conversió de

l’edifici en la futura Casa de

les Lletres. .

L’Escola de Lletres és una es-

cola de formació permanent

orientada a l’aprenentatge de

coneixements pràctics i teò-

rics de les lletres catalanes,

estructurada en tres àrees

temàtiques: dir, llegir i escriu-

re; amb mòduls-tallers i mò-

duls-aula de conversa, debat

o estudi teò ric.L’escola ofe-

reix una oferta de cursos or-

ganitzats per l’Escola de Lle-

tres (Associació Tarragona Li-

terària) i la col·laboraciód e

l’Ajuntament de Tarragona, la

Fundació Privada Mútua Ca-

talana, Repsol i el departa-

ment de Cultura de la Genera-

l itat. Compten amb la

col·laboració de l’Institució de

les Lletres Catalanes, Llibreria

de la Rambla, Òmnium Cultu-

ral del Tarragonès i Centre Ta-

rraconense “El Seminari”. L’o-

ferta consta de diferents ta-

llers d’escriptura creativa i tu-

tories literàries. Per a més in-

formació :

www.escoladelletres.cat.

Escola de lletresL’escola organitza diferents tallers d’escripturacreativa i tutories literàries

Roda de premsa de presentació de la Ruta. Foto: Mauri

Roda de premsa de la presentació: Foto: Teresa Léon.


Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona

Descubreix les novetats del nou NISSAN NOTE, conducció més inteligent i segura ambnou paquet de seguretat, Escut de protecció inteligent i altres prestacions.

Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocionsi descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris

El Nissan NoteEl Nissan Note

NIKKO CENTERconcessionari oficialNissan a Tarragona

NIKKO CENTERAutovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló

43204 · REUSTel. 977 772 197

NIKKO CENTER MOTORSCtra.València, 206

43006 · TARRAGONATel. 977 549 560



NOTÍCIES CULTURA

El grup endega el projecte

“TAU, el primer cicle de músi-

ca antiga i debat” amb l’objec-

tiu de dotar a Tarragona amb

una programació estable de

música medieval, renaixentis-

ta i barroca. El grup compta

amb un repertori que se cen-

tra en obres per a tots els pú-

blics que van des del segle XV

fins al XVIII. Per tal d’aconse-

guir-ho, ha posat en marxa un

projecte de micromecenatge

a través del portal Verkami (al

mes d’octubre havien aconse-

guit recaptar una quarta part

del pressupost inicial i neces-

sari per tirar endavant el cer-

tamen).

El cicle ofereix també xerra-

des, les quals aniran a càrrec

del director, Xavier Pastrana, i

de musicòlegs, historiadors i

teòlegs per tal d’oferir expli-

cacions al públic que li per-

metin gaudir i entendre com-

positors com Bach o Tele-

mann. Els concerts es duen a

terme al Pati del Seminari de

Tarragona.

Música antiga a la ciutatEl grup vocal Ensemble O Vos Omnes impulsa el 1rCicle de Música Antiga a Tarragona

Des de la 1a edició, la Tardor

Literària ha servit per retre

homenatge a alguns dels nos-

tres escriptors destacats,

normalment coincidint amb

celebracions relatives al seu

naixement, mort o publicació

d’alguna obra important. En-

guany són tres les personali-

tats al voltant de les quals gi-

ra la Tardor Literària.

D’una banda, la URV organit-

za el IV Col•loqui Internacio-

nal “La lingüística de Pompeu

Fabra”, coincidint amb el cen-

tenari de la publicació de les

Normes ortogràfiques de

l’Institut d’Estudis Catalans.

En segon lloc, un ampli ventall

d’entitats han decidit impul-

sar aquest any un homentage

a l’escriptor valencià Vicent

Andrés Estellés, coincidint

amb el vintè aniversari de la

seva mort. Estellés, un dels

grans poetes catalans del se-

gle XX, Premi d’Honor de les

Lletres Catalanes el 1978, va

tenir una interessant relació

amb Tarragona, tant a títol

personal com fruit de la seva

activitat literària.

El tercer dels noms a desta-

car és Salvador Espriu, un al-

tre dels grans poetes del s.

XX, també Premi d’Honor de

les Lletres Catalanes, l’any

1972. Enguany, amb motiu del

centenari del seu naixement,

se li dedicquen molts home-

natges. Hi haurà l’exposició a

l’aire lliure Espriu a l’Àgora, de

caràcter divulgatiu. El Teatre

Metropol oferirà dos especta-

cles: “ Una altra Fedra si us

plau”, de la companyia tarra-

gonina TeclaSmit i “Flames a

la fosca. Espriu / Rosselló-

Pòrcel”. Altres entitats, com

la Cooperativa Obrera Tarra-

conense o la Biblioteca Públi-

ca també han organitzat ac-

tes al voltant de la figura de

l’autor de Primera història

d’Esther.

La Tardor Literària va néixer

any 2002 amb la finalitat de

donar un major ressò als Pre-

mis Literaris Ciutat de Tarra-

gona.

Tardor literària 2013Enguany ret homenatge a Pompeu Fabra, AndrésEstellés i Salvador Espriu

La seu del Col·legi de Perio-

distes de Catalunya a Tarra-

gona va acollir la presentació

del grup Diaris Digitals de Ca-

talunya, formada en la seva

fundació per Reus Digital

(http://reusdigital .cat/),

Eix Diari

(http://www.eixdiari.cat/),

Tarragona 21

(http://www.tarragona21.co

m/), Revista de Cambri ls

(http://www.revistacambrils.

cat/), l'edició del Camp de Ta-

rragona de Surt de casa

(http://www.surtdecasa.cat/ca

mp/) i l'esportiu Camp d'Esports

(http://www.campdesports.c

at/), i oberta a la incorporació

d'altres mitjans de comunica-

ció digitals.

Els mitjans adherits al grup

comparteixen unes caracte-

rístiques similars en relació a

les estructures empresarials,

el compromís editorial i de

servei públic i la relació amb

la tecnologia.

El Grup Diaris Digitals neix, en

la seva fundació, amb una au-

diència global de més de

120.000 usuaris únics al mes

i amb la voluntat d’intercan-

viar continguts entre els dia-

ris, promoure la creació de

nous continguts digitals i cre-

ar estratègies publicitàries

conjuntes.

Grup Diaris DigitalsNeix un nou grup format per capçaleres digitalsper intercanviar continguts i crear estratègies


Blocs literaris d’aquíRaquel Estrada, periodista cultural i poeta, ens proposa algunsblocs de literatura i cultura general que es mantenen actius d’au-tors del Camp de Tarragona“Vull tenir un fill:

històriesde lluita iemoció”Pacientsd’Embrio-gynRecull

d'històries i

vivències

reals, escrites

des de la sinceritat i la intimitat

“Temps de castanyes”Roger Roig i Hugo PradesEl Patufet és

l’encarregat

d’explicar a

nens i nenes

les tradicions

festives del

país en una

revisió tendra i

divertida del costumari

Llibres sobreTarragona illibres detarragonins

“Sinergies locals. Re-cull de receptes de Tar-ragona”Ro CaminalProjecte

seleccionat i

guanyador de

la

convocatòria

El Contextador

2013 del CA

Tarragona Centre d’Art, que avarca

els àmbits culinari, antropològic i

artístic

“100 bolets del Campde Tarragona i lesTerres de l’Ebre”RamonCasaléDirigit tant als

boletaires

experts com als

més esporàdics.

Hi trobareu

només els

bolets que

podem trobar a

la província de

Tarragona.

LLIBRES CULTURA

Per Raquel Estrada

Avui que, per a molts mitjans,

publicar sobre paper és un lu-

xe inassequible i que les edi-

torials, encara que els costi,

també comencen a trobar al-

ternatives al paper, periodis-

tes i escriptors de tot tipus

també fan servir internet per

donar sortida als seus textos

o perquè tinguin més reper-

cussió.

Potser mai abans havia estat

tan fàcil que un escrit (sigui

quina sigui la seva temàtica i

sovint sense passar cap con-

trol de qualitat) tingués unes

possibilitats semblants de di-

fusió. Per això, gent que es-

criu relat curt i poesia i d’al-

tres que fan crítica i ressenya

literària i cultural, ha trobat

en la xarxa en general i en els

blocs en concret un espai on

publicar sense passar pel trà-

mit de les editorials o dels

mitjans de comunicació con-

vencionals. Al Camp de Tarra-

gona podem trobar diversos

exemples de blocaires que

s’entretenen parlant sobre li-

teratura i sobre cultura en ge-

neral. Amb el risc de deixar-

me’n algun d’interessant,

aquesta és una tria de blocs

de proximitat amb alt contin-

gut literari que es mantenen

actius.

Potser és just anomenar en

primer lloc el bloc Tens un ra-

có dalt del món, d’en Jesús

Maria Tibau, de Cornudella

de Montsant, escriptor de

contes i activista cultural.

Segurament és un dels pio-

ners a organitzar concursos

de tota mena a través d’un

portal literari i és un exemple

de perseverança a l’hora de

fer difusió de la literatura i de

les novetats del sector.

Des de Tarragona mateix,

l’escriptora Olga Xirinacs ad-

ministra un bloc en el qual so-

vint hi expressa experiències

personals o qüestions d’ac-

tualitat de manera literària,

acompanyades de fotogra-

fies, collages i referències a la

pintura i a la música.

A la mateixa ciutat, Rosa Co-

mes, gestora cultural i poeta,

manté el bloc Evito el verb, on

s’hi poden trobar articles i al-

tres treballs de l’autora que

vinculen la difusió i la gestió

de la cultura amb les noves

tecnologies, remarcant la se-

va funció social. La també ta-

rragonina Teresa Duch, que

s’ha especialitzat en l’escrip-

tura de contes, va obrir el bloc

Salsa-ficció, on hi penja relats

sovint elaborats a partir de la

vivència personal o aliena.

Des de Reus, Ester Alberich

parla sobre el seu dia a dia en

posts que es converteixen en

relats breus a La batalla quo-

tidiana. De Valls són els blocs

L’habitació de la memòria, de

Joan Guasch, amb poemes i

altres textos poètics;

Col•lecció de moments, de

Carme Rosanas, amb mos-

tres dels seus versos i pintu-

res i Terra de núvols, amb Hai-

kus i Tankes de Joan Josep

Miracle. Des del Pla jo matei-

xa administro La mullena, on

s’hi pot trobar crítica literària i

cultural, a més de poesia. Si

aquesta llista ha quedat cur-

ta, es pot fer una repassada

als que s’han adherit al web

Blocs de lletres, per a trobar

el que més vingui de gust a

cadascú i mantenir-se a l’a-

guait d’aquella activitat cultu-

ral que sovint troba la millor

manera de difondre’s a través

de la Xarxa.

Periodistes iescriptors fan servirinternet per donar

sortida als seustextos

Raquel Estrada


EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

Félix Nicolás

l concessionari disposa

de taller de reparació i

gestiona la venda de tu-

rismes i vehicles comercials.

La saga dels Nicolás és una fa-

mília estretament vinculada al

món del motor. Els orígens d’a-

questa dedicació professional

són llunyans. Tot va començar

l’any 1979, primer a Vilafranca,

després a Reus al 1983 i, final-

ment, amb l’arribada a Tarrago-

na. L’activitat es va anar este-

nent a diferents territoris i ciu-

tats durant la dècada dels no-

ranta. Paral.lelament, es van

anar afegint altres marques

com Jaguar, Land Rover, Nis-

san, Volvo, Hyundai, Audi i

Volkswagen. Tota la segona ge-

neració de la família, formada

per quatre germans, es dedica

al món del motor.

Quina és la seva opinió de la

situació actual del mercat?

Crec que més avall és difícil

que pugui anar. Es mantindrà

en una xifra que oscil.larà entre

700.000 i 750.000 cotxes i se-

rà una situació que s’allargarà

uns anys. Per Europa millorarà

abans, però al mercat espanyol

continuarem amb una xifra

bastant plana. Abans que pugui

créixer el mercat de cotxes

s’han de tornar a generar llocs

de treball i això és realment

complicat. A més, hem d’a-

prendre a gestionar els nostres

negocis i fer-los rentables amb

la situació actual.

Com ens hem de reinventar?

Bàsicament, hem de fidelitzar

el client. I això no s’ha aconse-

gueix només donant un bon

preu, has de donar també un

servei de qualitat en el tracte al

client, l’eficàcia del taller, etc. A

més, per nosaltres el tracte

personal és imprescindible. En

la compra d’un vehicle hi ha

després un manteniment i un

servei postvenda, som una em-

presa de servei i només hi ha

un camí: fer-ho bé per tenir

proximitat amb el client i fidelit-

zar-lo. Per mi, tancar instal.la-

cions per estalviar despeses és

una errada. Un client no farà un

gran nombre de quilòmetres

per fer el manteniment del seu

vehicle.

Quina és la seva visió de les

energies alternatives? Des-

afortunadament, costarà molt

que el cotxe elèctric s’imposi

de forma majoritària. El seu

llançament ha coincidit amb un

període de crisi econòmica glo-

bal i el desenvolupament d’a-

quest tipus de vehicles és molt

car. Tot i això, penso que és el

cotxe del futur perquè té un

procés de càrrega ràpida que

permet fer uns 200 km per un

preu aproximat de 1,5 euros.

Cal també que els governs i les

administracions s’impliquin. El

futur més immediat és el cotxe

híbrid, és un pas endavant en

aquest camí de trobar noves al-

ternatives. El seu gran avantat-

ge està a les ciutats.

Quina importància té Ford per

vosaltres? Ford ens va perme-

tre donar-nos a conèixer al

món de l’automoció i Ford és

una marca que ens dóna un im-

portant volum de vendes, per la

seva tecnologia d’última gene-

ració i la completa gamma de

vehicles dels quals disposa.

Una gamma que inclou també

una important oferta de vehi-

cles comercials...Sí, pensem

que és un sector de gran im-

portància i per això oferim un

espai propi. Hi ha models de to-

tes les mides, des d’un Fiesta

Van fins el nou furgó Transit, te-

nim una completa oferta que

es pot adaptar a qualsevol ne-

cessitat professional i indus-

trial.

Disposem també d’un departa-

ment específic especialitzat en

la Gestió de Flotes de vehicles

d’empresa.

Tarraco Center ha signat un

acord de col.laboració amb

els Jocs del Mediterrani 2017.

Què pot aportar aquest esde-

veniment a la ciutat? Hem sig-

nat un conveni amb l’organitza-

ció dels Jocs i estem treballant

conjuntament amb el Patronat

d’Esports. L’aportació a la ciu-

tat és fonamental, ja que situa-

rà Tarragona al mapa. Tarrago-

na té un teixit industrial molt

important, té un port de prime-

ra magnitud, un aeroport a

prop... S’ha de fer ben fet, no es

pot fer malament perquè no hi

ha segones oportunitats. Crec

que la gent que hi ha davant el

Patronat d’Esports està molt

preparada, són grans profes-

sionals. Ara, el que es necessita

és la implicació de la gent de

Tarragona, la ciutat ha de fer

seus els Jocs. Per nosaltres és

important aquest patrocini per-

què es un esdeveniment local,

nosaltres volem ajudar a la

gent que ens envolta, amb els

que compartim el dia a dia.

Què significa representar a

marques del prestigi de Volvo,

Land Rover o Jaguar? Signifi-

ca que podem donar alternati-

ves de producte a clients que

van creixent en les seves pers-

pectives de compra, que crei-

xen en poder adquisitiu i que,

per tant, tenen altres aspira-

cions.

I Ramon Ortiz, periodista I

Gerent de Tarraco CenterTarraco Center compta amb tres dècades al servei aTarragona. El concessionari que repre-senta Ford va començar la seva activitat a la ciutat l’any 1984. La saga dels Nicolàs és unafamília estretament vinculada al món del motor

E

Hem d’aprendre agestionar els nostresnegocis i fer-losrentables amb lasituació actual



NurCOM ja té un any de tra-

jectòria. Com neix la iniciativa

i en quina fase es troba ara

mateix?

Crear NurCOM era una il·lusió i

un somni des de que vaig aca-

bar la carrera. Tenia ben clar

que a la llarga, després d’haver

assolit la suficient maduresa

professional, arribaria a cons-

truir la meva empresa. Ha sigut

una inquietud molt forta que

m’ha donat moltes forces per

emprendre.Ara ja ha passat

poc més d’un any des del nai-

xement iNurCOM comença a

assentar-se i a consolidar-se

poc a poc.

Com són els inicis? Com és

l’experiència de fer-se una

cartera de clients per poder

donar vida al projecte?

Els inicis van suposar un canvi

molt fort en la meva rutina la-

boral. He treballat molt dies

fins a altes hores de la matina-

da per poder combinar perfec-

tament les tasques empresa-

rials amb la creació i l’execució

dels serveis que em demanen

els clients. S’aprèn molt a pas-

sos agegantats.Les funcions

comercials i la captació de

clients són uns dels aspectes

més importants darrera de la

feina ben feta. És dur lluitar i

perseguir als clients per guany-

ar-te la seva confiança, però

cada vegada que guanyes un

projecte és una gran celebració

i una de les satisfaccions més

grans que pots tenir.

En base a la teva experiència,

què es necessita actualment

per crear una empresa?

Molta empenta i, sobretot, no

tenir por. Has d’estar preparat

per batallar i aprendre a supe-

rar tots els entrebancs que et

puguin sorgir. D’altra banda,

s’ha de tenir un pla d’empresa

ben estructurat que et pugui

ajudar i servir de guia. El suport

financer és també molt impor-

tant per poder tirar el projecte

endavant.

Quin consell li donaries a algú

que decideixi establir-se pel

seu compte?

Que sigui atrevit i que es llenci.

Tots sabem que vivim en

temps d’incertesa, però si llui-

tes pels teus somnis i treballes

molt, els objectius i les metes

que et proposis poden ser as-

solibles.

Avui dia, creus que ser jove i

emprenedora t’obre més por-

tes?

Jo he trobat molta confiança

amb els clients. De vegades et

poden exigir més perquè pugu-

is demostrar que ets capaç de

fer una feina ben feta tot i que

no tens una trajectòria de 30

anys. El fet de que siguis una

dona jove i emprenedora influ-

eix una mica en el tracte amb la

gent però no és determinant.

Estàs satisfeta de la decisió

d’haver endegat el teu projec-

te? Quin balanç en fas?

Estic molt satisfeta perquè he

vist un complert el meu somni

professional. Faig un bon ba-

lanç del primer any. Hi han ha-

gut moments durs però estic

tirant endavant.

Quins avantatges i quins in-

convenients destacaries de

treballar per a un mateix?

Treballar per un mateix implica

un altre tipus de pressions, les

teves pròpies que et marques i,

de vegades, pot resultar més

estressant que treballar per un

altre.

Però el més important és que

són les teves pròpies decisions

i no has de donar explicacions

a ningú. El sentiment de lliber-

tat és fantàstic.

NurCOM ofereix un estil de

comunicació basat en el low-

cost...

Es poden fer grans coses sense

que les despeses del client si-

guin desorbitades. Amb les re-

tallades del nostre sector has

de convèncer que és necessari

seguir invertint per difondre i

donar a conèixer les empreses.

És imprescindible.

Tenint en compte la situació

actual, les empreses encara

confien en la comunicació ? O

és un dels primers sectors

ens els quals moltes retallen?

Hi ha tot tipus de visions. Algu-

nes empreses prefereixen reta-

llar i destinar els diners a altres

àmbits però encara hi ha molta

consciència i creença que la

Comunicació ajuda a fer créi-

xer.

Anteriorment havies treballat

a Barcelona. Has observat di-

ferències pel que fa a l’aposta

per la comunicació?

A Barcelona hi ha moltes més

empreses i d’un tamany més

gran, és per això que invertei-

xen molt més en Comunicació.

Però poc a poc aquí es comen-

cen a fer més coses. Tarragona

s’està obrint al món.

NurCOM és una consultoria estratègica de comunicació. La Núria, tarragonina de 27 anys,és llicenciada en Periodisme i Postgrau en Comunicació de Moda i Tendències. Crear la sevaempresa era un somni des que va acabar la carrera

Núria BresóEmprenedora i directora de NurCOM

ENTREVISTA EMPRESA


PPPPAAAA RRRR LLLLEEEE MMMM DDDD EEEE NNNNOOOO UUUU DDDD EEEE LLLLSSSS BBBB AAAA NNNN CCCCSSSS …………

ncara ressona a les nostres oïdes les paraules del Sr. NarcísSerra quan deia, en defensar-se de la imputació que li ha efec-tuat un Jutge de Barcelona, que els augments de la seva retri-

bució i de la resta del Consell d’Administració de Catalunya Caixa erenlícits, convenients i que tenien el vist-i-plau del Banc d’Espanya. Aquestés un argument de defensa, però encara és més cert (i d’aquí el fet dela imputació) que el Sr. Serra, el Sr. Tudó i la resta de membres delConsell d’Administració imputats es van assignar unes retribucions des-mesurades quan per altra banda l’entitat que ells administraven estavademanant diners públics.

Íntimament lligat a les vicissituds del Sr. Serra i del Sr. Tudó davant delsTribunals, aquests mateixos dies molts preferentistes i titulars d’obliga-cions de deute subordinat de les antigues caixes que van conformar des-prés Catalunya Caixa estan rebent una comunicació per la qual es rebut-ja la seva petició d’arbitratge. Aquesta gent van veure bescanviats elsseus títols, el proppassat mes de juliol de 2013, per accions deCatalunya Banc, S.A., les quals després van ser recomprades pel FROB,amb una quitança que anava des del 23% fins a més del 60% en cas depreferentistes. Moltes d’aquestes persones, encara tenien l’esperançade poder recuperar els diners que havien perdut amb les referides qui-tances, que van haver d’acceptar a fi de poder recuperar un percentatgeimportant de la seva liquiditat. Ara ja veuen que no podran recuperaraquests diners i tornen a considerar la via judicial com la possibilitat d’ob-tenir un rescabalament per aquesta pèrdua.

La connexió amb la imputació al Sr. Serra i al Sr. Tudó està en què mol-tes d’aquestes persones van subscriure, per exemple, obligacions dedeute subordinat de Catalunya Caixa durant els anys 2010 i 2011, quanprecisament aquesta entitat tenia una estructura financera degradada, acausa de la seva exposició al crèdit immobiliari fallit, i estava demananti rebent ulteriorment diners públics.

El més greu de tot això és que el deute subordinat, d’igual manera quela subscripció de participacions preferents, implica que els diners deixende pertànyer al particular i passen a ser recursos propis de l’entitat finan-cera, però amb l’afegit que aquests recursos estan destinats, perquè aixího diu la Llei, a pal·liar pèrdues de l’entitat emissora. La pregunta és:

En altres paraules, l’entitat financera estava col·locant als particularsdeute subordinat amb plena consciència que es perdria d’immediat elvalor de les obligacions contractades. No tan sols no s’informava als par-ticulars de les veritables característiques i riscos del producte, sinó queendemés s’amagava, amb plena consciència, que la inversió era fallidades d’un principi.

Però això malauradament no ha estat monopoli només de CatalunyaCaixa, sinó que les caixes que després van integrar BANKIA, també vancol·locar preferents i deute subordinat quan la seva situació financeratambé s’estava deteriorant. A partir d’aqui, la Fiscalia està investigant si

aquests fets poden ser constitutius de delicte, perquè també una de lesraons de col·locar aleshores aquests productes era per salvar els inte-ressos de clients importants d’aquelles entitats. Un exemple seria que lacaixa (amb independència de quina sigui) hagués col·locat deute subor-dinat o preferents a un client important l’any 2008 i després, quan lasituació de crisi i de deteriorament financer fa que el producte perdi unpercentatge molt elevat del seu valor, la pròpia caixa busca un compra-dor per aquell producte i d’aquesta manera el client important recuperaíntegrament tota la seva inversió i el nou adquirent resultar ser la víctimaexpiatòria que acabarà suportant les pèrdues de la contractació de pre-ferents o de deute subordinat.

Aquestes pràctiques són les que hom dedueix de la col·locació d’aquestsproductes durant els anys 2010 i 2011. L’última pregunta que ens podrí-em fer és:

La resposta és que sí. Malgrat que, en el cas de Catalunya Banc, S.A.U.(Catalunya Caixa), una persona hagi acceptat el bescanvi i hagi recupe-rat un percentatge de la inversió realitzada (és indiferent el percentatge),pot reclamar el diferencial per la pèrdua soferta. Això ho pot fer per la viajudicial i a l’empara de l’article 1101 del Codi Civil espanyol, que estableixque estan obligats a rescabalar els danys i perjudicis inferits aquells qui,en acompliment de les obligacions, hagin incorregut en dol, negligènciao morositat i els qui, de qualsevulla de les maneres, contravingueren eltenor de les obligacions assumides.

Hem de dir que les entitats financeres, en aquests supòsits, van incom-plir les obligacions de diligència, transparència i informació que venenimposades pels articles 79 i 79 bis de la Llei del Mercat de Valors i vanincomplir també la normativa protectora dels consumidors i usuaris, queexigeix que els consumidors siguin informats sobre les veritables carac-terístiques dels productes financers contractats i els riscos que són inhe-rents a la dita contractació. A més a més, aquestes entitats financeresvan incórrer en allò que s’anomena dol civil.

El dol civil està definit al Codi Civil espanyol com el supòsit en què, ambparaules o maquinacions insidioses de part d’un dels contractants, ésinduïda l’altra part a celebrar un contracte que, sense aquelles parauleso maquinacions, mai hagués fet.

Aquesta definició dissortadament reflecteix la situació en la que moltsciutadans es van veure immersos, quan van ser induïts a contractar unproducte que no era ni adequat per a ells, ni per a ningú, en els casosde venda dels anys 2010 i 2011, perquè s’estava venent una inversiófallida, amb ple coneixement de la part que venia, és a dir de l’entitatfinancera.

ÉÉÉÉ

Plaça Prim, 2. Despatx-2 43001 Tarragona Tels. 977 21 28 40 - 977 25 28 48Fax: 977 24 25 73E-mail:[email protected]

Com es va permetre que es vengués a particu-lars deute subordinat quan l’estructura finance-

ra de la caixa ja estava malmesa?

Té remei aquesta situació?

Què és dol civil?



NOTÍCIES EMPRESA

El passat mes d’octubre el

Casino va celebrar ll’aniversa-

ri oferint una proposta lúdica

diària des de dimarts fins di-

umenge. En aquests 8 anys,

des de que obrís les seves

portes a l'octubre del 2005, el

Casino s’ha posicionat com

un espai d’oci i entreteniment,

joc, música, espectacles i gas-

tronomia a la ciutat de Tarra-

gona.

S’hi han celebrat més de

1000 torneigs de poker des-

tacant el Campionat d’España

de Poker i el Catalunya Poker

Tour que anualment han fet

parada al Casino Tarragona.

També s’ha realitzat torneigs

de bridge i dos edicions del

Campionat de Catalunya de

Domino.

El Casino també ha estat es-

cenari de música i especta-

cles -amb artistes de renom i

grups locals-, monòlegs, so-

pars maridatge, tasts de vins,

jornades gastronòmiques, de-

gustacions de tapes, còctels i

moltes altres activitats.

8è aniversari del Casino Casino Tarragona ha celebrat l’aconteixementamb tota una setmana plena d’actes

El màster està impulsat per

l’ESEQ en col·laboració amb

el Port i la Facultat d’Econo-

mia i Empresa. El van presen-

tar a finals de setembre el

president del Port de Tarrago-

na, Josep Andreu, i el director

tècnic del màster en direcció

d'Operacions Logístiques, Jo-

sep Enric Mañé. El Màster té

com objectiu aconseguir un

nivell de coneixement que li

permeti a l'alumne accedir a

la direcció d'operacions logís-

tiques a les empreses del ter-

ritori orientades a la produc-

ció i als serveis.

El màster forma part de l’ofer-

ta de títols propis de la URV.El

suport del Port de Tarragona

facilita l'accés dels alumnes a

una educació superior especí-

fica i especialitzada, mitjan-

çant la creació de beques

Nou màsterMàster en direcció d’Operacions Logístiques a lesempreses orientades a la producció i serveis

És la primera vegada que es

produirà a Europa Elastòmers

de Poliolefines AFFINITY™

GA. La producció d’aquests a

La Canonja ampliarà la capa-

citat actual de Dow per aten-

dre el mercat dels adhesius

termofusibles. S’espera que

la línia de producció entri en

funcionament durant el pri-

mer trimestre de 2014.

Junt amb la producció actual

de Freeport, Texas, la capaci-

tat de La Canonja permetrà a

Dow proveir-se de dos conti-

nents. Aquesta nova gamma

d’Elastòmers de Poliolefines

AFFINITY™ GA ha estat des-

envolupada per millorar les

formulacions d’adhesius ter-

mofusibles i per a la modifica-

ció de polímers. Com a resul-

tat, dóna un avantatge com-

petitiu als clients, ja que té

unes característiques que mi-

lloren les prestacions.

Dow Inicia l’expansió de la seva capacitat per atendre elmercat mundial de plàstics adhesius termofusibles

Joan Pedrerol, director de

Repsol a Tarragona i Albert

Abelló, president de la Cam-

bra de Tarragona, van signar a

la seu de la Corporació tarra-

gonina el conveni Premium.

Amb aquesta iniciativa Repsol

seguirà participant i donant

suport a totes aquelles ac-

cions estratègiques que im-

pulsa la Cambra en benefici

de l’economia de les Comar-

ques de Tarragona, el foment

de l’emprenedoria i l’impuls a

la internacionalització.

Els convenis Premium són

una modalitat de col·labora-

ció institucional que cerca

compartir sinèrgies per asso-

lir el nivell de proactivitat ne-

cessari per contribuir al refor-

çament de l’economia.

Abelló va destacar la impor-

tància d’aquest acord atès

que aportarà valor a les ac-

tuacions de la Cambra. Per la

seva banda, Pedrerol va real-

çar el compromís de Repsol

en totes aquelles decisions

que suposin una dinamització

de les Comarques de Tarrago-

na.

La Cambra de Tarragona té

previst signar amb les princi-

pals empreses de la demarca-

ció i també amb aquelles amb

interessos al territori els con-

venis Premium.

Repsol Empresa Premium de la Cambra de Tarragona. Elconveni Premium és una modalitat de col·laboració

El president de la Cambra, Albert Abelló, i eldirector de Repsol a Tarragona, JoanPedrerol



NOTÍCIES EMPRESA

La Guia de l’Exportador 2014

és una iniciativa de la Cambra

de Tarragona desenvolupada

amb la col·laboració de Prote-

go i Bufete Ignacio Fernández.

La guia es presenta en format

de tarjeta USB i inclou a més

d’informació, informes-país,

documentació d’interès per a

la gestió, consells i recomana-

cions una proposta de les ac-

cions internacionals de la

Cambra de Tarragona per l’a-

ny 2014 per d’ajudar als inte-

ressats a planificar agendes i

conèixer els mercats objecti-

us que desperten més interès

als exportadors. S’hi aplega

informació actualitzada i de

primera mà sobre el pes i les

oportunitats de negoci que

suposa el comerç exterior per

les empreses i . s’ha dedicat

un apartat a assenyalar les

oportunitats i les actuacions

que cal implementar per esta-

blir-se en mercats africans de

forta demanda.

La Guia es completa amb

websites d’interès.

Guia de l’exportador Una eina per donar resposta a les inquietuds, dub-tes i necessitats dels emprenedors

El nom del curs és: 'Una eco-

nomia sense Política? Eines

per a l'anàlisi crítica de la si-

tuació actual'.La iniciativa va

a càrrec de la Universitat Ro-

vira i Virgili juntament amb la

Fundació de la URV, l'Ateneu

de Roig de Cambri ls i la

col•laboració de la Fundació

Nous Horitzons.

L’objectiu del curs és oferir ei-

nes d'anàlisi per a la com-

prensió del moment actual i

cercar alternatives de trans-

formació.El curs va començar

al setembre i dura fins el 19

de desembre.

S’adreça a persones vincula-

des al món associatiu, movi-

ments socials, personal dels

serveis públics i les persones

interessades en aprofundir en

els actuals problemes polítics,

econòmics i socials.

Curs pioner a la URVLa URV impulsa un curs orientat a l'anàlisi críticade l'actual context polític, econòmic i social

A principis del mes passat va

començar a Tarragona Ràdio

l’espai radiofònic Impulsa’t,

que l’emissora municipal el fa

conjuntament amb la conse-

lleria De Treball i Ocupació

Econòmica. L’ espai és de ca-

ràcter quinzenal i s’emet els

dilluns alternatius a les 12.00

h i té una durada aproximada

d’uns vint minuts.

Tarragona Impulsa és el ser-

vei de l’Ajuntament de Tarra-

gona encarregat de desenvo-

lupar totes les actuacions i

programes relacionats amb

les polítiques actives d’ocupa-

ció, la creació d’empreses i la

dinamització del teixit empre-

sarial. La voluntat del progra-

ma és aprofitar el mitjà de la

ràdio per ajudar i guiar a les

persones que volen desenvo-

lupar un projecte professional

- crear una nova empresa o

trobar feina-.

Programa Impulsa’tEspai radiofònic a Tarragona ràdio que ajuda a lespersones a desenvolupar un projecte professional

Es tracta d’un reconeixement

institucional que posa en va-

lor la tasca realitzada per la

Corporació tarragonina en els

seus més de 125 anys d’histò-

ria en camps estratègics com

la promoció de l’emprenedo-

ria, la internacionalització de

les empreses i la defensa en

la millora i la inversió en in-

fraestructures.

L’acte oficial de lliurament va

tenir lloc a la Sala de Plens,

on Josep Fèlix Ballesteros, Al-

calde de la ciutat, va lliurar la

Medalla a Albert Abelló, Presi-

dent de la Cambra, en presèn-

cia dels principals represen-

tants econòmics, socials, polí-

tics i empresarials del territo-

ri.

La Cambra Oficial de Comerç,

Indústria i Navegació de Tar-

ragona ha estat des de la seva

fundació molt proactiva en

l’atenció i l’impuls d’accions i

iniciatives que contribueixen

al foment de l’ocupació, la for-

mació dels treballadors i les

millores de les condicions en

el treball.

També en tres amps molt

concrets: la demanda i la re-

ivindicació de les infraestruc-

tures necessàries per assolir

aquests objectius; el foment

de la internacionalització i la

formació continuada.

Medalla de la CiutatL’Ajuntament distingeix a la Cambra de Tarragonaamb la Medalla de la Ciutat


ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

Temps d’esquí,temps de neuL’esport per excel·lència de l’hivernBen entrats al mes de novembre, aquells a qui els agrada esquiar tenen tota una temporadad’esquí per endavant que, si el temps ho permet, a vegades s’allarga fins Setmana Santa.Els darrers anys, altres esports com l’snowboard estan envaint les pistes

l que als inicis va ser un

esport relacionat amb

les classes socials més

benestants, actualment està

molt estès i gairebé tothom ha

fet algun dia una escapadeta a

la neu i ha provat de posar-se

uns esquís sota els peus. O una

taula d’snow, una modalitat

dels esports de neu que cada

vegada està més en auge.

A Catalunya hi ha moltes esta-

cions d’esquí – Baqueira Beret,

Espot, La Molina, Masella, Port

Ainé, Tavascan, la Vall de Núria,

Vallter... – que ens ofereixen

pistes d’esquí de diferents difi-

cultats i altres activitats rela-

cionades amb la neu per gaudir

amb amics o família.

L’esquí ens permet fer esport,

contemplar entorns naturals

que són marcs incomparables i

compartir l’experiència amb

qui tenim al voltant.

Com dèiem, a les estacions

d’esquí hi trobem cada vegada

més oferta d’activitats relacio-

nades amb la neu, ai xí com

també les escoles d’esquí que

ens permeten aprendre la dis-

ciplina, millorar-la i apuntar-hi

els més menuts perquè des de

ben petits aprenguin aquest

esport que cada vegada més

ha envaït les preferències d’es-

ports d’hivern.

Per a qui no li agradi l’esquí o

l’snow, entre les activitats que

ofereixen les pistes hi trobem

les excursions que s’organitzen

amb trineu o raquetes de neu.

En aquesta secció d’esports

dedicada a l’esquí hi trobareu

un cop d’ull a les diferents mo-

dalitats d’esquí que podem

practicar a la neu així com tam-

bé alguns consells sobre la ro-

ba més adequada per practicar

aquest esport.

IAnna Escolà, periodista I

E



NEU ESPORTS

L’esquí és un esport que pot

practicar-se individualment o

en companyia, fins i tot, en

moltes famílies i grup d’amics

hi ha els qui pugen a la munta-

nya a esquiar i els qui preferei-

xen fer una excursió amb ra-

quetes de neu o fer un tomb

amb trineu. I és que la munta-

nya - i les estacions d’esquí -

ofereixen múltiples possibili-

tats per gaudir de la neu i els

entorns d’alta muntanya.

Entre les modalitats d’esquí hi

trobem:

Esquí de muntanya. Conegut

també amb els noms d’ "esquí

de travessa" i "esquí alpinis-

me". Aquesta és la modalitat

més genuïna de l'esquí, ja que

no necessita pistes ni senyalit-

zació i té com a objectiu fer

una travessa o l'ascensió i el

descens d'un pic. És per això

que és la forma d'esquiar més

professionalitzada i té un grau

de risc elevat. Així doncs, cal

material específic i una bona

preparació física i tècnica, a

més de conèixer molt bé la

muntanya per controlar i pre-

veure allaus.

Càrving. Ha arrasat amb el

material tradicional. Els esquís

tipus càrving són més amples a

l'espàtula (davant) i a la cua

(darrere) que al patí (centre) i,

per tant, permeten una millor

adherència a la neu i uns girs

més acurats. Els esquís ja no

són rígids ni un pam més alts

que l’esquiador/a, sinó tot el

contrari.

'Snowboard' o surf de neu. La

moda que ha arrelat. Totes les

estacions disposen de circuits

de 'snowboard', que és com el

surf al mar, però a la neu. Per

practicar-lo, es necessita una

planxa en què s'enganxen els

peus i una tècnica que es basa

en l'equilibri. El secret rau en

els girs o viratges que perme-

tran el surfista lliscar a gran ve-

locitat o fer salts i acrobàcies

espectaculars.

'Freestyle' o Surf d'estil lliure.

Indicat per als qui prefereixen

volar que esquiar. L'oferta de

surf d'estil lliure creix a Catalu-

nya i la majoria d'estacions s'i-

dentifiquen amb aquesta jove

tendència amb propostes de

parcs de 'freestyle' que inclo-

uen mòduls de baranes, calai-

xos, 'big jumps' i migtubs. L'es-

til lliure és més perillós que la

resta de modalitats i requereix

precaucions addicionals.

Forapista. Per esquiar forapis-

ta – sobre neu verge - cal bona

forma física i millor tècnica, a

més d'uns esquís més amples

que els normals i, sobretot, ser

prudents.

Com dèiem abans, per gaudir

de la neu no és necessari po-

sar-se uns esquís o fer surf so-

bre la neu amb una taula

d’snow, sinó que hi ha diferents

activitats que ens permeten

gaudir d’un dia a la neu ja sigui

en família o amb els amics.

Múixing. És una activitat ideal

per a famílies que consisteix a

passejar amb un trineu estirat

per gossos.

Raquetes de neu. Les raquetes

són uns estris que s'acoblen a

les botes i serveixen per des-

plaçar-se amb més comoditat i

rapidesa sobre terreny nevat,

Distribueixen el pes de la per-

sona sobre una superfície més

gran de manera que el peu no

s'enfonsi completament a la

neu, com a conseqüència del

que s'anomenada "flotació".

Les modernes, majoritària-

ment, són fetes de metall lleu-

ger o són una única peça de

plàstic acoblada al peu per a

distribuir el pes. A més, gene-

ralment s'aixequen per la part

de davant per a millorar la ma-

niobrabilitat. Ens permeten fer

una excursió i gaudir del paisat-

ge.

A mesura que l’esquí s’ha popularitzat han anat sorgint diferents modalitats per gaudir d’a-quest esport d’alta muntanya. També hi ha tot un seguit d’activitats per fer a la neu quepermeten gaudir d’entorns i marcs incomparables

Modalitats d’esquí


60 I VIU Tarragona

NEU ESPORTS

Per tal d’anar el millor equipats

i preparats possible per practi-

car l’esport amb comoditat i

seguretat, en el cas de l’esquí

calen un parell d’esquís amb

les seves fixacions correctes, o

una taula d’snow.

També necessitem unes botes

d’esquí adequades al tipus

d’esquí o disciplina, les quals

van ajustades a les fixacions

dels esquís. La roba abrigada

és molt important per tal de no

passar fred, i el bàsic és una ja-

queta tipus anorac i uns pan-

talons. A sota de l’anorac po-

dem escollir portar-hi un jersei

com ara un polar o bé una sa-

marreta tèrmica per mantenir

la temperatura del nostre cos.

El mateix podem fer amb els

mitjons, ja que aquests poden

ser tèrmics o especial d’esquí

per anar dins de les botes. Des-

prés, cal no oblidar-nos de ta-

par-nos el cap, el coll, les mans

amb els guants i unes ulleres

especials per protegir els nos-

tres ulls del sol i de la neu. N’hi

ha de sol normals i de ventisca

pels dies que fa més mal

temps.

Els dos pals en el cas de l’esquí

serveixen per tenir una bona

percepció del terreny i perme-

ten a l’esquiador/a posicionar-

se correctament. A més a més,

els pals proporcionen equilibri i

ritme i són útils a l’hora d’im-

pulsar-se.

Finalment, el casc és molt im-

portant per molt veterà/ana

que siguem en aquest esport,

ja que no podem oblidar que és

un esport que implica riscos.

Val a dir però, que cada vegada

hi ha més gent que l’utilitza.

També hi ha d’altres protec-

cions, com les dels canells o

l’esquena.

L’equipació peranar a la neuTot el necessari per practicar l’esport ambcomoditat i seguretat, ja que l’esquí no deixad’ implicar riscos

60 I VIU Tarragona



NOTÍCIES ESPORTS

Es tracta d’una guia amb els

elements bàsics necessaris

per aconseguir una major i

millor pràctica dels esports

en l’àmbit escolar i universita-

ri. Pel que fa al Pla Estratègic

d’Esport Escolar, parteix de la

necessitat de redefinir els

programes Jocs Esportius Es-

colars de Catalunya i Pla Ca-

talà d’Esport a l’Escola que

promou la Generalitat junta-

ment amb els consells espor-

tius i els centres educatius.

Els reptes, entre d’altres, són

garantir la pràctica de l’esport

escolar amb igualtat i sense

discriminació i millorar l’ofer-

ta d’activitat d’esport escolar

fora de l’horari lectiu. Pel que

fa a la pràctica de l’esport uni-

versitari, el document presen-

ta propostes per afavorir una

pràctica esportiva università-

ria que potenciï una pràctica

formativa i saludable. Els rep-

tes són, entre d’altres, millo-

rar l’oferta d’activitats de l’es-

port universitari dins i fora de

l’horari acadèmic.

Nou pla esportiuNou pla per potenciar l’esport escolar i universitaricatalà

Hi ha hagut canvis a la nova

Junta del club Rugby Tarrago-

na després que dimitís el vi-

cepresident esportiu Marcel

Olivé per motius professio-

nals.

Fins al tancament de la redac-

ció d’aquest número de no-

vembre de la revista Viu Tarra-

gona, el seu lloc està ocupat

per Enric Cabellos, jugador

del primer equip de Rugby

Tarragona fins que sigui apro-

vat per l’assemblea de socis i

sòcies.

Tot i aquests canvis, el pro-

jecte esportiu definit pel seu

antecessor continua vigent

per la temporada actual i En-

ric Cabellos compta amb el

suport de Julia Sánchez – qui

s’ocuparà de la competició – i

de Fernando López – director

esportiu de Rugby Tarragona.

Rugby TarragonaDimiteix el vicepresident esportiu del club MarcelOlivé

El Projecte l’han realitzat en-

tre el RC Tarragona Tarraco-

August i el RC Pompei, Oplon-

ti, Vesuvi Est. Aquests dos Ro-

tary Clubs estan agermanats,

de la mateixa manera que les

seves respectives ciutats, Tar-

ragona i Pompeia, i aquest

any han realitzat un projecte

rotari conjunt anomenat

"Cuore Amico" que consisteix

en la compra de sis desfibrila-

dors amb les seves respecti-

ves bateries i bateries de re-

serva, així com els cursos de

formació de trenta persones.

Aquests equips de salvament

d’emergència han estat lliu-

rats a la Guàrdia Costera Ita-

liana. Aquest projecte és la 1a

part de la col•laboració d'a-

quest dos Rotary Clubs ager-

manats, que aquest any es

concretarà amb un altre pro-

jecte, del qual en serà recep-

tora Tarragona.

Projecte “Cuore amico”Projecte de compra de desfibriladors entre el RCTarragona Tarraco-August i el RC Pompei

Els Xiquets del Serrallo po-

dran iniciar els assajos de la

propera temporada castellera

al nou local del Moll de Costa.

La subdelegació del Govern a

Tarragona ha cedit temporal-

ment aquest immoble a 4

anys prorrogables perquè si-

gui seu de la colla al barri ma-

riner tarragoní.

El local era fins ara l’antic edi-

fici dels serveis Fitosanitaris, i

ara, el consistori de Tarragona

assumirà el cost de les obres

de l’adequació de l’immoble

per adaptar-lo a les necessi-

tats de la colla castellera.

Bàsicament, s’hi treballarà al

sostre per guanyar alçada i es

farà mitjançant una cúpula.

D’aquesta manera, la colla

castellera podrà assajar els

castells amb comoditat i se-

guretat dins del mateix recin-

te.

Fins ara, els Xiquets del Ser-

rallo assajaven fora del barri,

al local que tenien al carrer

Nou de Santa Tecla i, gràcies

a la cessió del nou local, po-

dran retornar al Serrallo.

A les festes de Santa Tecla

d’enguany, només els Xiquets

del Serrallo i la Jove de Tarra-

gona van completar el recor-

regut de la baixada dels pilars

caminant des de la Catedral

fins a l’Ajuntament.

Xiquets del SerralloNou local per a la colla castellera al mateix barri delSerrallo

Jorge Sierra, subdelegat del Govern a Tarragona i Josep FèlixBallesteros, alcalde de la ciutat.


MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Conducció a l’hivern

ls pneumàtics són un

element bàsic de segu-

retat i és necessari com-

provar sovint el seu estat, ja

que són l’únic punt de contacte

entre el cotxe i l’asfalt. Hem de

comprovar que el dibuix està

dins dels límits establerts, amb

una profunditat no inferior a 1,6

mil.límetres perquè sigui capaç

d'evacuar correctament l’aigua

en cas de pluja. A més, el taller

comprovarà que no hi hagi talls

o deformacions dels mateixos

i, si és necessari, procedirà a

equilibrar-los.

Sovint, hem de dedicar uns mi-

nuts a aquest aspecte i com-

provar la pressió de l’inflat. S’-

ha de fer sempre en fred, tenint

en compte la via per la qual

hem de circular i la càrrega que

duu el cotxe. Si hem de portar

més càrrega de l’habitual, ma-

jor ha de ser la pressió, espe-

cialment a l'eix del darrere.

Si ens hem de desplaçar a zo-

nes de fred i presència de neu,

és molt pràctic canviar els

pneumàtics normals per uns

específics d’hivern. El seu ren-

diment és òptim a temperatu-

res ambient per sota de 7

graus i, en moltes ocasions, es-

talvien la necessitat de fer ser-

vir cadenes.

Tot i això, amb el fred intens és

important portar un parell de

cadenes al maleter del cotxe

per poder disposar d’elles en

cas que ens trobem la neu al

nostre desplaçament.

És necessari també conèixer-

ne el muntatge i tenir-ho clar

abans de sortir de casa. Les

més ràpides, fàcils i pràctiques

d’instal.lar són les cadenes tèx-

tils.

Il·luminació i frens

Davant les habituals situacions

de poca visibilitat provocada

per pluges, boires o nevades,

és indispensable que el nostre

taller comprovi el correcte fun-

cionament del sistema d’enllu-

menat, inclosos els intermi-

tents i l’estat de les escombre-

tes eixugaparabrises. És impor-

tant regular l’alçada dels llums

segons la càrrega que hem de

portar al vehicle.

Abans d'iniciar el viatge, hem

de comprovar que portem to-

tes les bombetes de recanvi

per disposar-ne en cas de ne-

cessitat.

En una època de l’any on les

distàncies de frenada poden

créixer per la manca d’ad-

herència del terreny, un aspec-

te bàsic per la seguretat es

portar els frens en perfectes

condicions. Valorar l'eficàcia

dels frens a un taller professio-

nal és indispensable.

Finalment, no hem d’oblidar la

importància de respectar els

quilometratges establerts per

fer el canvi d'oli del motor.

El lubricant és essencial per al

bon funcionament del motor i

per això, un nivell baix podria

provocar una greu avaria. És

una comprovació senzilla i ac-

tualment, molts vehicles infor-

men de la necessitat d’afegir

oli per mitjà d’algun indicador

al quadre d’instruments. Al ta-

ller comprovaran i substituiran

també, si és necessari, els fil-

tres d’oli, d’aire i del sistema

d’aire condicionat.

És molt important que la bate-

ria estigui ben carregada, ja

que a l’hivern és sotmesa a un

fort treball.

No hem d’oblidar que es fan

servir els llums i el sistema de

calefacció de manera molt in-

tensiva.

Finalment, cal repassar aspec-

tes bàsics del vehicle com el lí-

quid eixugaparabrises o portar

els triangles de senyalització

d’avaria.

I Ramon Ortiz, periodista I

Pneumàtics i manteniment de l’automòbilAmb l’arribada del fred, resulta especialment important que el nostre vehicle es trobi en òp-times condicions de manteniment. El més adient és fer una revisió confiada als professio-nals del sector, posant especial atenció a l’estat dels pneumàtics

E


66 I VIU Tarragona

NOVETATS MOTOR

Gràcies al prestigi aconseguit

en set dècades com a fabricant

de vehicles 4x4, Jeep es troba

en un dels millors moments co-

mercials de la seva història.

Són claus del seu èxit la voca-

ció mundial de la marca i la re-

novació que està experimen-

tant la seva gamma de produc-

tes.

L'últ ima novetat és el 4x4

Grand Cherokee, un automòbil

pensat per satisfer els desitjos

dels conductors que gaudeixen

de l'aventura i que, alhora, exi-

geixen uns elevats paràmetres

de luxe.

Els seus 4,82 metres donen

pas a un espaiós habitacle en

el qual s'aprecia una notable

millora en qualitat de mate-

rials, mentre que el maleter té

un volum de 457 l itres. La

presència de cuir abundant i

decoracions de fusta aporta al-

tes dosis de qualitat percebu-

da. Destaca així mateix un vo-

lant multi funcional capaç de

manipular el telèfon i l'equip

musical mitjançant ordres de

veu.

Està equipat amb motors diè-

sel de 190 i 250 cavalls. En

benzina és pot escollir entre

potències de 285 a 468 cavalls.

Destaca l'equilibrat dièsel 3 li-

tres V6 de 250 cavalls que per-

met superar els 200 km/h. i ho

fa amb un consum de 7,5 l/100

km, propi d'un vehicle més lleu-

ger. Aquest Jeep atén a la per-

fecció les preferències majo-

ritàries d'utilització que impe-

ren actualment en el segment

dels 4x4 de gamma alta.

Exhibeix un impecable com-

portament en asfalt i les millo-

res introduïdes en els seus ele-

ments mecànics es tradueixen

en una superior agilitat en ca-

rreteres virades. Pot equipar

una caixa de canvis automàtica

seqüencial de vuit relacions

que destaca per la seva rapide-

sa i per la suavitat de funciona-

ment.

Creat amb l’objectiu de satisfer

les inquietuds de les persones

que gaudeixen d'un estil de vi-

da actiu, el Grand Cherokee se-

gueix sent tot un referent pel

seu rendiment fora de l'asfalt.

Resulta recomanable apostar

per la suspensió pneumàtica,

una opció disponible que per-

met millorar el seu ja excel•lent

comportament dinàmic.

Després de gairebé cinc milions d'unitats venudes a tot el món, el Grand Cherokee evolu-ciona i presenta en la seva versió 2014 nous continguts tecnològics i de seguretat mésavançats, motors més estalviadors i un dinamismemillorat

Jeep Grand CherokeeAtractiva proposta per aventurers del màxim luxe

Un sistema decontrol de traccióque permet escollirentre 5 modes de

conducció



Fruit de la seva decidida apos-

ta per aquesta tecnologia i de

renunciar als motors dièsel, els

híbrids representen actual-

ment el 89% de les vendes de

Lexus a Europa. La firma japo-

nesa no tenia fins ara una ber-

lina luxosa híbrida que arrodo-

nís el seu extens catàleg de

versions "h". La seva arribada

és clau per ampliar i reforçar el

lideratge tecnològic i comercial

de Lexus en aquest sector i per

atraure nous clients i de perfil

més jove.

Des del seu l lançament el

1999, dues exitoses genera-

cions el precedeixen. Presenta

un disseny captivador i aero-

dinàmic en el qual destaca la

clàssica reixeta de doble punta

de fletxa i les llums diürnes

LED. Té una llargada de 4,66

metres i la bateria híbrida s'a-

llotja sota del maleter, amb

una perfecta distribució de pes

i major espai d'equipatge (450

litres).

Equipa el "Lexus Hybrid Drive"

de segona generació, sistema

que combina un motor elèctric

Lexus reafirma el seu compromís amb les mecàniques híbrides. És el torn de la refinadaberlina IS que arriba a la seva tercera generació oferint elevada eficiència sense renunciar auna experiència de conducció apassionant

Lexus IS300hTecnologia híbrida i conducció emocionant

amb un altre de benzina, un 2.5

de 181 cavalls.

La potència total del sistema és

de 223 cavalls, que permeten

accelerar de 0 a 100 km/h en

8,3 segons, amb emissions de

99 gr/km i consum homologat

de 4,3 l/100 km en la versió

ECO. És a dir, ofereix la potèn-

cia d'un V6, combinada amb el

consum d'un motor dos litres

dièsel. Tot, des d'un preu de

35.900 euros, amb 3 anys de

garantia, 7 anys per a les bate-

ries i quatre acabats disponi-

bles, denominats Hybrid, Drive,

Plus i F Sport.

L'acabat F Sport és la variant

culminant de la nova gamma IS

300h . Identificable per la seva

reixeta més agressiva, presenta

components específics i detalls

aerodinàmics que proporcio-

nen una major sensació de

força i dinamisme.

En el quadre d'instruments

equipa els indicadors del model

LFA: mitjançant un polsador al

volant és possible moure l'anell

del comptavoltes cap a un cos-

tat per mostrar més informa-

ció.

Equipa a més, un Control Actiu

del So, dispositiu que produeix

un so més aspre del motor a

través d'un altaveu específic

creant una acústica més espor-

tiva a l'habitacle.

Perfecte aïllamentacústic de

l’habitacle, confort irefinament deconducció

NOVETATS MOTOR


PUBLIREPORTATGE MOTOR

Note, Micra i JukeDisseny i tecnologia

NIKKO CENTER: Autovia Reus - Tarragona, s/n Mas Abelló

I REUS I Tel. 977 772 197NIKKO CENTER MOTORS: Ctra. Valèn-

cia, 206 I TARRAGONA I Tel. 977 549 560

ote, Micra i Juke són

tres models amb un

únic denominador co-

mú: disseny i tecnologia. Amb

la combinació d’un disseny

atractiu, les noves tecnologies

inèdites fins ara al segment B i

la tradicional aposta per la in-

novació de Nissan; el nou Note,

el nou Micra i la gamma Juke

conformen la més àmplia, di-

versa i apassionant oferta del

mercat dins del segment dels

cotxes petits.

El nou Note abandona el posi-

cionament del seu predeces-

sor com a monovolum per

competir amb els més desta-

cats rivals del segment B. Dis-

senyat i desenvolupat pel mer-

cat europeu, presenta un

atractiu disseny, revolucionà-

ries tecnologies que suposen

primícies al segment, una gran

practicitat i una relació preu/

producte sense rival al mercat.

Incorpora noves tecnologies

inèdites fins ara al segment B –

el 2n més important del mer-

cat espanyol i que representa

el 27% de les vendes - i un dis-

seny que transmet dinamisme.

El nou Micra – amb més de 30

anys d’història i més de sis mi-

lions d’unitats venudes – se-

gueix sent un dels cotxes més

populars de Nissan a tot el

món. Ofereix una estètica re-

novada amb nombroses millo-

res pel que fa al disseny i incor-

pora més tecnologia in-

tel•ligent. Gràcies al seu nou

frontal, la seva nova part poste-

rior i un habitacle completa-

ment renovat que fa servir ma-

terials de superior qualitat, el

Micra ofereix estil i la tecnolo-

gia perfectes pel dia a dia dels

conductors urbans.

El compromís de Nissan per

dotar de la màxima tecnologia

als seus models del segment B

es demostra una vegada més

amb l’arribada d’un nou motor

dièsel dCi de 1,5 litres per al

Juke. Aquest nou propulsor

dièsel incorpora el sistema

stop/start de sèrie per 1a ve-

gada i utilitza un canvi a per

augmentar el plaer de conduc-

ció i refinament. Millora el con-

sum de combustible un 12,5% i

té unes emissions de CO2 de

109 g/km.

Més informació: www.nissan.es;

www.newsroom.nissan-euro-

pe.com/es (web de premsa);

www.youtube.com/nissantv,

www.facebook.com/NissanESP,

www.twitter.com/Nissan_ESP.

N



NOTÍCIES MOTOR

La marca britànica ultima el

llançament dels seus primers

models híbrids, el Range Ro-

ver Hybrid i el Range Rover

Sport Hybrid, que aporten un

menor consum de combusti-

ble i inferiors emissions de

CO2.

Al Range Rover, la nova tecno-

logia de propulsió combinada

dièsel-electricitat permet re-

duir les emissions fins a 169

g/km i el consum homologat

es de 6,4 l/100 km. El nou sis-

temamotriu híbrid disposa de

3 modes de funcionament i

combina el motor dièsel

SDV6 de tres litres i 292 ca-

valls amb un motor elèctric

de 35 kW, integrat en la trans-

missió automàtica.

En total, es disposa d’una

potència total combinada de

340 cavalls i pot recórrer fins

a 1,6 km amb zero emissions

a velocitats de fins a 48

km/h. Acceleren de 0 a 100

km/h en 6,9 segons i 6,7 se-

gons (Sport) i arriben als 218

km/h y 225 km/h (Sport).

Els híbrids de Land RoverRedueixen en un 25 per cent les emissions conta-minants de CO2

Coincidint amb el 10è aniver-

sari de la seva presència al

mercat, Mazda llança la nova

generació del compacte Maz-

da3. Disponible en carrosse-

ries Sportsedan -4 portes -

(4,58 m) i de 5 portes (4,46

m), Mazda anuncia ex-

cel•lents cotes interiors, ergo-

nomia optimitzada, nous tons

i materials, maleters més ca-

paços, etc. Es potencien les

possibilitats de connectivitat

incorporant l'anomenat MZD

Connect que permet accedir

a facebook o twitter i aprofitar

diferents serveis i aplicacions

específiques. Una altra nove-

tat és la presència del "head

and display", un nou panell in-

formatiu situat just per sobre

del quadre de comandament.

Es beneficia de l'avançada

tecnologia mecànica que la

firma japonesa anomena Sk-

yactiv, aplicada a motors, cai-

xes de canvi, xassís i carros-

seria. L'eficient gamma de

llançament es compon de

tres motors de benzina (100,

120 i 165 cavalls) i un dièsel

de 150 cavalls.

Mazda3, nova generacióEs més atractiu i incrementa l'eficiència mecànica ila connectivitat

Amb una percepció per part

dels seus clients de marca jo-

ve i competitiva, Kia ha trobat

una fórmula d'èxit. Un exem-

ple n’és el Pro_Cee'd GT, que

s'instal•la a la categoria dels

esportius anomenats GTI. In-

corpora detalls estètics espe-

cífics que el diferencien de la

resta de gamma i en el seu in-

terior disposa de seients es-

portius de Recaro. La mecàni-

ca és un bloc de benzina d’1,6

litres, d'injecció directa amb

turbocompressor de doble

entrada, mostrant una res-

posta brillant en qualsevol si-

tuació. Rendeix una potència

màxima de 204 cavalls, arriba

als 230 km/h de velocitat

màxima i accelera de 0 a 100

km/h en 7,7 segons. És més

baix i porta molles i amorti-

dors més rígids que els seus

germans de gamma per acon-

seguir una bona agilitat en

corbes. Les 500 primeres uni-

tats pertanyen a una edició

especial limitada -"GT 1st Edi-

tion" -amb un equipament ex-

clusiu compost de llantes en

color negre brillant, carcasses

dels retrovisors de color ne-

gre, llindars de les portes en

acer inoxidable amb el distin-

tiu GT il•luminat en vermell i

seients davanters i volant

amb calefacció.

Pro_Cee'd GT 204 cavallsKia debuta amb el seu model compacte al segmentdels compactes GTI



NOTÍCIES MOTOR

Inspirat en un estil de vida es-

candinau contemporani, així

com en icones de disseny del

passat, el Volvo Concept Cou-

pé és el primer d'una sèrie de

tres prototips que mostren

les possibilitats de disseny

creades per la nova arquitec-

tura de producte Volvo.

És el primer disseny de Tho-

mas Ingenlath, vicepresident

sènior de disseny, i mostra

exemples de com el disseny

crea passió per Volvo, amb la

presència al cotxe de dife-

rents detalls dirigits cap a una

pròxima generació de models

de la firma sueca, començant

pel futur XC90 que arriba el

proper any. “El Volvo Concept

Coupé no és un cotxe futuris-

ta. Està dissenyat per demos-

trar la capacitat de la nostra

nova arquitectura: estètica de

major seguretat amb propor-

cions i detalls de disseny més

prominents”, afirma Thomas

Ingenlath.

Volvo marca el camíConcept Coupé, un prototip amb l’ADN dels futursmodels de la firma sueca

Toyota llança al mercat el Pro-

ace, un furgó de mida mitjana

que pot tenir fins a 23 tipus

de configuració. Està disponi-

ble en dues longituds i en

dues alçades, amb capacitats

de càrrega des de 5 fins a 7

metres3. incorpora una o

dues portes laterals i pot con-

figurar-se com furgó tancat o

com a versió de doble cabina,

amb sis places. En seguretat

pot equipar sensors del da-

rrere d'aparcament, control

de pressió de pneumàtics o

sensors de pluja i llum. També

ofereix de sèrie ABS amb dis-

tribució electrònica de frena-

da i assistència de frenada,

control d'estabilitat i llums de

circulació diürna. En opció

s'ofereix el Toyota Traction

Select, sistema que propor-

ciona més adherència i segu-

retat en condicions meteoro-

lògiques delicades.

Nou ProaceToyota desembarca amb força al segment dels fur-gons mitjans

Amb la col.laboració del Go-

vern del Japó, Nissan posarà

en pràctica a aquest país una

unitat de Nissan Leaf dotat d'

un Sistema Avançat d'As-

sistència al conductor.

Ho farà a un entorn real per

avançar en el desenvolupa-

ment de la revolucionària

conducció autònoma, objec-

tiu que la firma nipona espera

que sigui una realitat l'any

2020.

Entre les funcions que pot

portar a terme hi ha el mante-

niment de carril, sortides au-

tomàtiques, canvis automà-

tics de carril, avançaments

automàtics, desacceleració

automàtica i detenció au-

tomàtica als semàfors en ver-

mell.

D’altra banda, el constructor

japonès ha anunciat que en

un període de tres mesos ins-

tal·larà un total de 80 carre-

gadors a l’estat espanyol per

assolir el seu objectiu de dis-

posar de 101 punts de càrrega

sota el sistema, contribuint

així al desenvolupament d’u-

na xarxa estatal de càrrega

per vehicles elèctrics, com

per exemple el Nissan Leaf.

Alguns punts de càrrega esta-

ran ubicats a la xarxa de con-

cessionaris fins a finals d’a-

quest any.

Nissan aposta pel futurUn Leaf totalment autònom rodarà fent proves percarreteres japonesos


ESPECIAL NUVISMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS

Com fer únic un delsrituals més anticsIdees i suggeriments per a la teva celebració


GUIA ESPECIAL NUVIS

NuvisLa guia indispensable per celebrar l’enllaçEl nombre d’enllaços matrimonials és inferior al de fa uns anys, però encara hi ha moltesparelles que decideixen casar-se i fer públic el seu compromís. Tot i que el matrimoni és unritual molt antic, cada vegada més les parelles el configuren a la seva mida

ot i que el nombre d’en-

llaços matrimonials a

casa nostra ha baixat

respecte anys anteriors, la

gent segueix casant-se. Avui

dia ja no és l’única via – o el

passaport- per independitzar-

se i sortir de llar dels pares i

iniciar una nova vida en pare-

lla, sinó que és una opció més

que tenen les parelles a l’hora

de dibuixar el seu futur.

Actualment, qui aposta per

passar per l’altar ho fa lliure-

ment, perquè hi creu i

Tperquè li fa il•lusió. És una ma-

nera de fer públic un compro-

mís entre dues persones. És

per això que acaba convertint-

se en un moment molt especial

i important per les persones

que decideixen fer aquest pas.

Tot i que el matrimoni és un

dels rituals més antics, cada

vegada les parelles el fan més a

la seva mida tenint en

c o m p t e

l’aire que li volen donar, les se-

ves preferències, la seva mane-

ra de ser, les persones que vo-

len que els rodegin aquest dia i

l’escenari del seu enllaç.

Encara que avui en dia la majo-

ria de matrimonis es fan mit-

jançant una cerimònia civil - a

l’estat espanyol ho són 6 de ca-

da 10 que se’n celebren-, tam-

bé n’hi ha de religio-

ses, i

veurem com en ambdós casos

hi ha unes normes de protocol

que regeixen l’acte. En aquest

“especial nuvis” també hi tro-

bareu les últimes tendències en

vestits i joieria; possibilitats

d’obsequis i detalls; destina-

cions on anar de lluna de mel i

coneixerem què ens pot costar

la cerimònia o bé algunes claus

que ens poden ajudar a l’hora

de fer-nos un pressupost i pro-

curar no sobrepassar-lo.



WWW.LEST ILAMIDA.COM

MASSÍS · Camí de Riudoms, 49 · REUS · 977 332 590

MODERN · Misericòrdia, 31 · REUS · 977 318 801


PUBLIREPORTATGE ESPECIAL NUVIS

Rovira Fusté,qualitat i professionalitat

ROVIRA FUSTÉ

C/Llovera, 28-30 I REUS I Tel. 977 315 120

[email protected] I www.rovirafuste.com

ituada al cor de Reus, la

joieria i rellotgeria Rovi-

ra Fusté - fundada l’any

1956- compta amb la història

de 3 generacions que al llarg

dels anys han mantingut la ma-

teixa filosofia: el bon tracte

amb el client. La prioritat de

Rovira Fusté és vetllar per ofe-

rir confiança, qualitat i profes-

sionalitat. És aquest el seu va-

lor afegit: recomanar, suggerir

i oferir als seus clients els seus

productes més adients per una

compra tan especial com pot

ser una joia. Tot això, gràcies a

un equip expert i altament qua-

lificat – titulat en Gemmologia-

i amb el suport de les millors

marques del mercat i les crea-

cions pròpies del seu taller.

Prioritzar el bon tracte amb el

client es valora encara més en

temps com els d’avui en dia, i a

Rovira Fusté ho tenen molt

clar: “El més important actual-

ment– ens diu l’Isaac Rovira,

3a generació al capdavant de

l’empresa – és tenir producte i

fidelitzar al client. Això s’acon-

segueix oferint qualitat en el

que oferim i confiança en el

tracte”. La mostra és que molts

dels clients representen diver-

ses generacions d’una mateixa

família. El secret de més de 50

anys de servei és reinventar-se

contínuament. Hi trobem les

darreres tendències en joieria i

rellotgeria però sense oblidar

peces que no passen mai de

moda com poden ser els soli-

taris, les aliances i el producte

d’or blanc amb brillants. L’es-

perit de Rovira Fusté per rein-

ventar-se i adaptar-se als nous

temps el trobem en les contí-

nues promocions que ofereix,

com ara el 20% de descompte

que s’aplica en aliances i que

arrenca des de la fira Tot Nuvis

fins al març. Aquest és el 4t

any que la joieria i rellotgeria

participa a la Fira, on tots els

qui s’apropin al seu estand po-

dran verure una àmplia selec-

ció en aliances. Actualment, la

tendència dels anells de com-

promís és fidel als clàssics -

solitaris i aliances d’or blanc i

bril lants- i, pel que fa a les

aliances, la tradicional mitja

canya en or fins als models

més moderns i avantguardis-

tes on la tendència passa pels

combinats en or blanc i rosa.

Rovira Fusté també disposa de

taller propi on els nuvis poden

dissenyar la seva aliança idò-

nia.

S



VESTITS ESPECIAL NUVIS

Tendències en vestits

Els vestits femenins per la

propera temporada es pre-

senten amb models moderns

que s’arrisquen amb faldilles

curtes, d’altres amb forma de

sirena i molts complements

de joieria.

Són vestits amb molta cura

pel que fa als acabats, on hi

trobem plomes, brodats, pe-

dreria nacrada i detalls en or i

plata.

Tot això sense oblidar les

transparències, que salten de

la moda de carrer a les passa-

rel·les que presenten les no-

ves tendències en vestits de

núvia. Les transparències les

trobem a les mànigues, a l’es-

quena i als escots. Els vestits

de núvia del 2014 també

aposten per la sobreposició

de teixits i les mànigues llar-

gues o tres quarts.

D’altra banda, el blanc prota-

gonista, un clàssic de les

col·leccions de totes les èpo-

ques, es veu desbancat amb

una forta aposta per d’altres

colors com són el negre, el

vermell, el vainilla i el cafè.

Aquestes tonalitats s’han

convertit en les protagonistes

dels vestits de núvia pel pro-

per any. També hi trobem el

rosa pàlid, el nude o el blanc

trencat o marfil, el qual ha es-

tat més habitual en d’altres

temporades.

Pel que fa les tendències mas-

culines, val a dir que la figura

de l’home cada vegada queda

menys a l’ombra, i que depe-

nent de cada dissenyador,

evoluciona constantment en

materials i teixits per tal de

proporcionar-l i la màxima

elegància i comoditat.

Looks moderns per a nuvis i núvies. Entre els vestits femenins hidestaquem faldilles curtes, mànigues llargues, transparències ijoieria en els detalls.



VESTITS ESPECIAL NUVIS

Foto

cedi

dape

rPuj

olVi

là

Generalment les núvies acapa-

ren més les mirades, però cada

vegada més els nuvis guanyen

terreny a les passarel·les i a l’i-

maginari popular.

Així doncs, pel que fa als looks

masculins, aquest 2014 les

tendències en vestits de nuvi

segueixen apostant pel look

clàssic, amb el frac i el jaqué

com a principals protagonistes

de tots els conjunts.

Les col·leccions del 2014 per al

nuvi destaquen els foscos fos-

cos – com ara blau marí i to-

rrats-, a més a més del clàssic

negre i els grisos lleugers i per-

la, els quals es combinen amb

camisa blanca o blava en la

majoria de casos.

Els vestits d’home es comple-

menten amb armilla i corbata,

els quals permeten variar la

gamma de colors i afegir d’al-

tres accessoris com ara una

flor o un mocador a la solapa.

També són font d’inspiració de

noves tendències les corbates

curtes i els corbatins.

Entre les noves tendències hi

trobem vestits inspirats en la fi-

gura tradicional de l’estil del

dandy anglès amb peces gri-

ses.

Looks masculinsEntre les propostes per als nuvis continuapredominant l’estil clàssic de frac i jaquéamb els colors negre i gris.


Maquillatge i perruqueria

Maquillatge. Abans d’endin-

sar-nos en els consells de ma-

quillatge per a núvies, convé

assenyalar que prèviament

també hauríem de tenir cura

de la pell, especialment la de la

cara. A banda d’una bona hi-

dratació, si l’enllaç té lloc al

bon temps, s’aconsella que la

núvia tingui un color de pell

lleugerament bronzejat -però

sempre tenint molta cura del

temps d’exposició al sol-.

A partir d’aquí, per aquelles

noies qui hi estiguin interessa-

des, a continuació es detallen

algunes orientacions a

l’hora d’escollir i

aplicar el

maquillatge per lluir un bonic

rostre el dia de l’enllaç.

Abans de començar amb els

detalls, és important destacar

que convé vigilar l’alimentació,

el descans i la cura diària de la

pell. Una setmana abans de

l’esdeveniment es recomana

fer-se una neteja de cutis, i la

depilació de les celles estaria

bé fer-la uns 4 o 5 dies abans.

També és imprescindible una

prova de maquillatge, ja que

això ens permetrà provar dife-

rents textures i colors per se-

leccionar els més adequats.

D’altra banda, podrem veure’n

el resultat i fer els suggeri-

ments i aportacions

que considerem.

A l’hora de perso-

nalitzar l’esti l

cal tenir en

compte al-

guns factors

com són l’e-

dat, el color

del vestit es-

collit i l’hora de

l’enllaç. Si la nú-

via és jove, es

r e c o m a n a

un maquillatge molt natural.

Pel que fa al color del vestit, te-

nim dues opcions: si el color és

blanc marfil, el maquillatge

queda bonic suau i càlid; d’al-

tra banda, si la núvia ha escollit

un vestit de carrer, el maquillat-

ge pot ser més marcat. Final-

ment, pel que fa a l’hora de la

cerimònia, hem de pensar que

si es celebra de matí el maqui-

llatge hauria de ser suau i difu-

minat, mentre que si se celebra

a la tarda o a la nit, podem es-

collir-lo més intens.

Les bases correctores i el fons

de maquillatge són el primer

pas i s’escullen d’acord amb el

color de la pell i amb el que s’-

ha de corregir. Pel que fa al

fons de maquillatge, depèn de

l’edat de la núvia i l’hora de la

cerimònia. A l’hora d’aplicar-lo,

tant podem optar pel de barra

com el fluid. En tots casos, s’-

han d’evitar les brillantors i se-

leccionar molt bé la textura i el

color en funció del to de la pell i

el cabell. Les correccions clares

es fan a les ulleres, pòmuls i a

totes les zones que es vulguin

destacar. Les fosques han de

ser mínimes i molt ben difumi-

nades perquè no semblin ta-

ques. Pel que fa al maquillatge

en pols, s’aplica sobre el ros-

tre, coll i escot. Ha de ser fi i

mate.

Els ulls s’han d’emmarcar de

manera difuminada i sense

traçar línies que endureixin la

mirada. Es recomanen tons

marronosos. Pel que fa a les

ombres, s’aconsellen tons cà-

lids i suaus. En quant a les pes-

tanyes, hauríem d’escollir una

màscara resistent a l’aigua i,

respecte les celles, retocar-les

molt suaument. El coloret ha

de ser suau i s’uti l i tza per

il•luminar pòmuls, nas i barbe-

ta. Es procura que proporcioni

un aspecte saludable i juvenil al

rostre.

Finalment, els llavis estaria bé

perfilar-los amb un llapis color

carn o del mateix color de la

barra i dibuixar-los suaument.

Perquè el maquillatge es man-

tingui durant més temps, po-

dem pintar-nos-els amb un

pinzell. D’altra banda, s’haurien

d’evitar les barres de llavis amb

colors intensos i brillants per-

què endureixen l’expressió.

Perruqueria i pentinat. Pel que

fal pentinat, la majoria de nú-

vies aposta per un estil que s’a-

justi al màxim al seu per tal de

sentir-s’hi còmodes. Cada ve-

gada més s’aposta per looks

naturals que mostrin un cabell

sa.

D’opcions n’hi ha múltiples - -

melena, recollits amb detalls,- i

d’elements decoratius per al

cabell també - diademes, coro-

nes, clips, etc . Cada núvia es-

collirà el pentinat que millor li

escaigui i amb el que s’hi senti

més identificada. A banda de la

fisonomia de cadascú, a l’hora

de decidir-se també hi juga un

paper important el vestit esco-

llit i els seus complements -

també si es duu vel o no-.

El maquillatge per un dia tan assenyalat requereix una atenció especial, de la mateixa ma-nera que el pentinat que escollirem. Per fer-ho, està bé tenir en compte aspectes com elcolor dels nostres ulls, la nostra fisonomia i el tipus de vestit que duem

A banda delmaquillatge, convé

vigilar l’alimentació,el descans i la cura

diària de la pell

BELLESA ESPECIAL NUVIS


Novembre-Desembre 2013 VIU Tarragona I 85

ESPECIAL NUVIS



Tradicions

Alguna cosa nova, alguna co-

sa blava, una deixada i una al-

tra de blava. Segurament

aquesta és una de les supersti-

cions més conegudes i segui-

des de totes per part de les nú-

vies.

La lligacama. Moltes núvies

porten aquesta peça interior

sota del vestit, sovint amb un

detallet blau. És costum que la

núvia la llenci entre els convi-

dats després de l’enllaç.

El vestit blanc. La gran majo-

ria de vestits de núvia són

blancs, ara també “blanc tren-

cat” o beige. Aquest color re-

presentava originàriament la

virginitat i la puresa. El mateix

passava amb el vel, que a vega-

des cobria part o la totalitat de

la cara de la núvia.

Avui en dia, cada vegada més

hi ha més núvies que aposten

per negre, vermell o d’altres

colors.

La tradició diu que el nuvi no

pot veure el vestit de la núvia

fins el mateix dia de l’enllaç, ja

que veure’l abans pot portar

mala sort al futur matrimoni.

Arròs. És típic que quan una

parella acaba de casar-se els

convidats els tirin arròs. A la

cultura oriental, és símbol de

descendència. Cada vegada

més es tendeix a barrejar

grans d’arròs amb pètals de

rosa o els pètals d’aquesta flor

directament.

El pastís. Normalment, el pas-

tís és el postre dels àpats dels

casaments i entra a la sala

acompanyat de la marxa nup-

cial. És tradició que els nuvis

facin plegats el primer tall, si

més no, un tall simbòlic. Un

cop ells l’han degustat, es re-

parteix a la resta de comen-

sals.

El ram de la núvia. La tradició

diu que és el nuvi qui compra

el ram - el qual el configuren

flors variades - i el lliura al pa-

drí perquè l’entregui a la núvia.

Després, i fruit d’una tradició

americana cada vegada més

estesa aquí, la núvia llença el

ram enlaire entre les seves

amigues i convidades solteres.

Es creu que qui el reculli serà la

primera en casar-se.

El dia del casament es tenen en comptemoltes tradicions que es segueixen des defa segles

TRADICIONS ESPECIAL NUVIS



Solanes joierJoieria i rellotgeriade referència

SOLANES JOIERS

C/Monterols 31-33 I REUS I Tel. 977 340 627 · Fax 977 342 357

C/Raval de Santa Anna 14 I Tel. 977 128 912

[email protected] · www.solanesjoier.com

moció, exclusivitat, i ga-

rantia. Solanes Joier és

la joieria i rellotgeria refe-

rent a la província de Tarrago-

na. Gairebé 50 anys al servei

dels seus clients i de les millors

marques que hi podem trobar,

en exclusiva a la província: Au-

demars Piguet, Breitling, Bul-

gari, Chanel, Chaumet, Dior,

Hublot, Omega, Pomellato, Tag-

Heuer, Ulysse Nardin, Zenith

etc. i també una àmplia oferta

de joies pròpies, úniques i ori-

ginals per satisfer les il·lusions

dels clients.

Solanes és l’emoció d’agradar i

encertar per tots aquells mo-

ments de la vida que necessi-

tes fer o fer-te un regal difícil

d’oblidar. Quan entres a Sola-

nes Joier perceps que estàs a

un lloc especial, pel ventall de

productes però també per l’a-

tenció exclusiva i la vocació de

servei.

Recentment, es va fer una

col·laboració amb la marca

Breitling on alguns dels clients

han estat a les instal·lacions de

la firma. També durant tot

aquest any, es celebra el 50

aniversari del prestigiós rellot-

ge Tag Heuer Carrera, i es va

aconseguir portar una exposi-

ció de les peces més em-

blemàtiques i exclusives de la

firma vingudes directament de

Suïssa.

“En aquests moments, comen-

ta Josep Solanes, propietari de

la firma, cal estar present allí

on són els clients, i ara molts

d’ells són a Internet, per això

estem treballant també a les

xarxes socials, en especial a

Facebook ,on interactuem amb

els clients, oferim novetats I

productes exclusius i altres ac-

cions de participació”.

Aquestes dates són moments

que moltes persones decidei-

xen unir les seves vides. Sola-

nes Joier té preparada una àm-

plia oferta amb propostes molt

atractives amb una col•lecció

d'anel ls sol itaris amb dia-

mants, mitges aliances, els

complements i rellotges de di-

ferents estils per a totes les ne-

cessitats.

Conscients de les necessitats

dels clients i de la demanda,

s’obre Solanes O’Clock com a

botiga especialitzada amb pe-

ces i complements més esport,

fresques i modernes de mar-

ques com Hamilton, Luminox,

Plata de Palo, Sunfield, Tissot,

Victorinox, etc.

E



ALIANCES ESPECIAL NUVIS

Les aliances representen el

símbol del matrimoni per ex-

cel•lència, ja que a més de sim-

bolitzar l’enllaç entre dues per-

sones ens identifica com a ca-

sats a ulls de la resta de la so-

cietat.

L’aliança és una joia que deci-

dim dur a partir del dia que ens

casem, pel que és important

que ens hi sentim a gust i que

s’adapti al nostre estil.

Abans de les aliances s’escull

l’anell de compromís, entre els

quals es pot escollir entre una

aliança de diamants sencera,

mitja o bé el solitari. Darrera-

ment sembla que s’aposta

força per aquest. Retornant a

les aliances de casaments, la

d’or continua fent-se, tot i que

ha perdut pes l’or groc en be-

nefici de l’or blanc o el rosa,

tant en estil clàssic o més mo-

dern, on es juga més amb els

matisos i combinacions de dos

tipus d’or diferents. I és que

una de les coses que ha canviat

és la superfície de les aliances.

Avui en dia, hi ha moltes pare-

lles que opten per aliances ma-

tes amb gravats o relleus.

L’ample també ha variat, ja que

actualment són molt més am-

ples que fa uns anys, especial-

ment, les aliances masculines.

Una altra de les tendències ac-

tuals són els diamants a les

aliances, concretament, un pe-

tit diamant a l’aliança femeni-

na, el qual li dóna un toc de dis-

tinció.

Joieria per undia especialLes aliances de casament continuen sentd’or, però l’or groc ha perdut pes davant del’or blanc i el rosa



COMPLEMENTS TENDÈNCIES

Complements i sabates

El vestit de núvia és el que per-

met adornar-lo amb més com-

plements: el vel, la jaqueta, els

cinturons, els complements pel

cabell i un llarg etcètera. Tot

dependrà del tipus de vestit

que hem escollit, del nostre es-

til personal o de la temporada

de l’any en la qual té lloc la ce-

lebració.

Pel que fa al vel, n’hi ha de dife-

rents tipus, i principalment es

classifiquen entre els que co-

breixen la cara- ja sigui en part

o en la seva totalitat – i els que

neixen a partir del pentinat i es

deixen caure enrere. Pel que fa

a la part de darrera, n’hi ha de

més curts i de més llargs.

Respecte les jaquetes, n’hi ha

una infinitat de verions: a l’hora

de cobrir-se les espatlles, les

núvies poden escollir entre

mocadors lligats amb un nus

davant o darrere; toreretes de

màniga curta, de màniga ¾ o

de màniga l larga, jaquetes

d’encaix o amb transparències,

jaquetes tipus americana, ja-

quetes de plomes...

El món dels cinturons va molt

lligat a l’estil de vestit escollit i,

generalment, estan fets amb

detalls de pedreria. En canvi,

els complements del pentinat

tenen una gran infinitat de pos-

sibilitats: diademes - curtes i

llargues-; corones; tocats de

tot tipus – en forma de petits

barrets, tipus llaç, en forma de

flors-; clips de pedreria; , de-

talls per als recollits en forma

de flors, de fulles, amb formes

geomètriques, etc.

Finalment, cal parar especial

atenció a les sabates. Si la nú-

via està acostumada a utilitzar

sabates de taló alt, un dia tan

especial com el del seu casa-

ment també apostarà per les

altes alçades. Ara bé, per les

núvies qui no estan acostuma-

des a dur taló, hi ha infinitat de

possibilitats per lluir el dia del

casament. Entre el calçat po-

dem apostar per sabates de

mig taló i fins i tot planes tipus

ballarina. També cal tenir en

compte si el vestit deixa el nos-

tre calçat al descobert o no, el

que ens permetrà tenir més o

menys en compte si fem pre-

valdre o no la comoditat per

sobre de l’estètica.

El vestit de núvia podem adornar-lo amb una gran varietat de complements com ara un vel,una jaqueta, cinturó ... tot d’acord amb el nostre estil o el tipus de vestit que hem escollit.Pel que fa a les sabates, no podem oblidar la comoditat



ESPECIAL NUVIS

Especialistes en sabatade festa, núvia i acompanyants

www.laboutiquedeltacon.com

REUSC/ Major 7 · 977 341 284

TARRAGONACentre Comercial Parc CentralC/ Cardenal Vidal i Barraguer, 15 · 877 051 068

CAMBRILSRambla Jaume I, 13 · 877 068 840



Si la celebració de l’enllaç és

religiosa, la cerimònia té lloc a

l’església o ermita i després el

convit en un altre indret. Si la

celebració és civil, llavors pot

ser que cerimònia i convit es

facin al mateix espai o bé per

separat.

Un dels primers factors que hi

entra en joc és el tipus de ce-

rimònia, si té un caràcter íntim

i reservat o bé no. Si es tracta

d’un casament amb un bon

nombre de convidats, a la pro-

víncia de Tarragona hi ha una

gran varietat d’oferta en quant

a indrets pensats especialment

per acollir celebracions d’a-

quest tipus, ja que hi ha una in-

finitat d’escenaris on celebrar

un dia tan especial: hotels, ma-

sies, restaurants rústics, res-

taurants a la vora del mar, cas-

tells, etc.

Actualment també s’ha posat

molt de moda entre els nuvis

llogar cases rurals o cases de

colònies on els convidats po-

den participar de la festa i, des-

prés, quedar-s’hi a dormir. Tots

aquests indrets ofereixen la

possibilitat d’adequar l’espai al

gust dels nuvis i el tipus de ce-

lebració que tenen en ment, i

ofereixen diferents sales, es-

pais i racons on celebrar-hi l’a-

peritiu, l’àpat, el posterior dinar

o sopar i, si s’escau, ball i es-

pectacles.

I és que cada vegada més la

parella atorga una especial

atenció al lloc on decideix cele-

brar el convit, i principalment

es té en compte l’entorn, el co-

bert, la capacitat de l’espai, la

proximitat al lloc de residència i

el preu.

D’altra banda, hi ha parelles

que opten per celebrar el con-

vit d’una manera ben diferent i

fer un càtering en un espai fa-

miliar o bé celebrar-lo en un es-

pai llogat, i en funció dels gus-

tos se li pot propiciar un aire

més formal o informal. En

aquest cas, hi ha també moltes

empreses que es dediquen a

fer càterings per celebracions

d’aquest tipus.

Indrets oncelebrar-hoHi ha una gran varietat d’escenaris on cele-brar el dia de l’enllaç: hotels, masies, restau-rants, castells, cases rurals...

INDRETS ESPECIAL NUVIS


SOLTERIA ESPECIAL NUVIS

Festes de comiat

Així com fa uns anys, el més

comú a l’hora de celebrar el

“comiat de solteria” era fer un

sopar conjunt amb la compan-

yia dels amics més propers i la

família, avui en dia aquestes

celebracions es converteixen

en la perfecta excusa per orga-

nitzar un viatge o en l’oportuni-

tat de viure alguna experiència

nova com ara esports d’aven-

tura, practicar activitats aqüà-

tiques, participar en degusta-

cions i maridatges de vi i/o ca-

va...

Actualment, els comiats de sol-

teria els acostumen a celebrar

per separat nuvi i núvia, i nor-

malment es fan en companyia

dels amics més propers i al-

guns membres de la família.

A la primavera i estiu les prota-

gonistes dels comiats són les

activitats aquàtiques, ja siguin

de riu o de mar. A l’hora d’es-

collir una destinació, gairebé

tots els candidats són indrets

de platja. A la tardor i hivern

s’aposta més per degustacions

i maridatges i activitats cober-

tes.

Tot i que moltes vegades les or-

ganitzen els mateixos amics o

familiars, també hi ha empre-

ses que es dediquen a l’organit-

zació de festes de comiat i que

ofereixen “paquets” on tot està

organitzat per tal que els parti-

cipants els escullin en funció

de les seves preferències i de la

seva butxaca.

Tot i que moltes vegades les organitzen els mateixos amics o familiars, també hi ha empre-ses que ofereixen “paquets” que s’ajusten a les preferències, gustos i butxaca dels organit-zadors


OBSEQUIS ESPECIAL NUVIS

Tal com apuntàvem a l’inici d’a-

quest especial dedicat a nuvis,

actualment la gran majoria de

les parelles ja conviuen a l’hora

que decideixen contraure ma-

trimoni, per tant, molts nuvis i

núvies ja tenen la llar muntada

quan passen per l’altar.

No passava el mateix fa uns

anys, quan moltes parelles

feien el salt a anar a viure junts

un cop s’havien casat. Llavors

prenien molta importància les

llistes de noces, on els nuvis

escollien tot allò que els feia

falta – mobles, electrodomès-

tics, utensil is de cuina i de

bany, elements de decoració...-

i configuraven una “llista” a un

establiment.

Així doncs, els convidats a l’en-

llaç, amics i coneguts de la fa-

mília es dirigien a l’establiment

on la parella havia obert la llista

i els compraven allò que més

els agradava sabent que encer-

taven de ple.

Actualment també es fan llis-

tes de noces, principalment, les

parelles que encara no con-

viuen juntes abans de contrau-

re matrimoni.

Per aquelles que ja tenen una

llar, n’hi ha que fan llista igual-

ment amb alguns obsequis i

d’altres obren un número de

compte corrent on general-

ment els convidats hi ingressen

diners. Aquests diners els nuvis

els utilitzen per ajudar a pal·liar

les despeses de l’enllaç o bé

pel viatge de noces.

D’altra banda, en moltes ce-

rimònies els convidats reben

algun obsequi per part dels nu-

vis. Aquets regals a vegades

són detalls fets a mà pels ma-

teixos nuvis, algun detallet de-

coratiu o a vegades els nuvis

opten per invertir els diners

que haguessin destinat al de-

tall dels convidats en alguna

causa benèfica i col·laboren

econòmicament amb alguna

ONG o organització.

Obsequis illistes de nocesFa uns anys, les llistes ajudaven a decorar lanova llar. Actualment també se’n fan, tot ique la majoria de parelles ja viuen junts



AG Planning,10 anys al seu servei

AG Planning

C/Unió, 12 I Tarragona I Tel. 977 212 971 · Móbil 651 709 816

www.agplanning.com

es de fa més de 10

anys, el Grup AG Plan-

ning ofereix els seus

serveis a aquelles parelles que

es volen casar. Des de la recer-

ca de l'espai idoni per acollir la

celebració així com tots els

serveis que es requereixen per

aconseguir que sigui un dia

únic.

El Grup ofereix el servei de

Wedding Planner en els casa-

ments que gestiona com a va-

lor afegit per tal de que les pa-

relles tinguin un recolzament

per part d'un professional en

l'organització del casament.

Assessorament pel casament,

possibles serveis previs,durant

i a posterior del mateix per tal

de garantir una celebració

d'ensomni.

El Grup AG Planning ofereix un

servei de gastronomia pròpia

de la mà del reconegut Xef

Ibán Tomás . Mimen amb pas-

sió l'elaboració de la gastrono-

mia a partir de productes fres-

cos, una combinació de fres-

cor, aromes, textures i sabors

per disfrutar d'una experiència

gastronòmica única.

El Castell de Tamarit és un

dels espais que el Grup gestio-

na en exclusiva. Un indret amb

història, espectaculars vistes al

Mediterrani, un entorn amb en-

cant que fan del Castell un es-

pai exclusiu idoni per acollir ca-

saments. Castell Tallat al con-

trari, és una finca rústica, una

perfecta combinació entre

passat i futur, entre l'estètica i

la funcionalitat. Un marc in-

comparable amb jardins amb

piscina i una sala modernista

envidrada, apte per poder per-

sonalitzar cada casament se-

gons la temàtica que desitgi

cada parella. El Restaurant Ai-

güesverds és un dels altres es-

pais que gestiona AG Planning,

un ambient relaxat, tranquil

amb vistes al Club de golf, dues

sales de banquets i espais ex-

terior per a petites i grans cele-

bracions.

L'empresa a més te una botiga

de detalls per a casaments, ba-

tejos i comunions al carrer

Unió 12 de Tarragona junta-

ment amb les oficines.

D



Imatge i vídeo

Una de les coses que fan que el

dia sigui inoblidable són la foto-

grafia i el vídeo, a través dels

quals materialitzem el record

d’un dia tan esperat.

Tot i que són moments impor-

tants que perduren a la memò-

ria per més que passin els

anys, a les persones ens agra-

da revisar l’àlbum de fotogra-

fies de les noces i mirar una i

altra vegada el vídeo, ja sigui

amb la família i els amics.

És per això que el tema de la

imatge és un dels que més

acostuma a preocupar als nu-

vis i, si no es té un amic o fami-

liar amant de la fotografia, cal

comptar amb un fotògraf pro-

fessional l’estil del qual s’ajusti

al al dels nuvis.

Actualment, les parelles con-

tracten uns serveis d’imatge

que inclouen un àlbum pre-ca-

sament – on es fa un reportat-

ge informal que reflecteix el ta-

rannà de la parella que con-

traurà matrimoni, un àlbum del

mateix dia de l’enllaç i, a vega-

des, unes fotografies fetes pos-

teriorment al dia del casament.

Anteriorment, però la imatge

ha adquirit un pes important

pel que fa al disseny de les invi-

tacions de l’enllaç, les quals

s’entreguen en mà o s’envien

per correu tradicional. N’hi ha

de tot tipus: de més tradicio-

nals, de més divertides, amb

una fotografia dels nuvis, imat-

ges variades...

Generalment, els nuvis les en-

carreguen a professionals de la

imatge, tot i que hi ha parelles

que decideixen fer-se-les ells

mateixos de manera artesanal

– i, per tant, força més econò-

mica-.

A través de la fotografia i el vídeo materialitzem el record d’un dia tan esperat. Per això, eltema de la imatge és un dels més importants per les parelles que es casen. És importantcomptar amb professionals que s’ajustin al perfil dels nuvis i de l’enllaç

FOTOGRAFIA ESPECIAL NUVIS



VIATGES ESPECIAL NUVIS

Així doncs, el viatge de noces

és una bona excusa per conèi-

xer aquell indret que sempre

s’havia desitjat i no s’havia tin-

gut l’oportunitat. Cada vegada

més les parelles opten per in-

drets l lunyans i exòtics –

Austràlia, Estats Units, Polinè-

sia, centre Amèrica, etc.-. En

aquest cas, el més comú a l’-

hora de planificar un viatge

com aquest és fer-ho a través

d’una agència de viatges, ja

que tenen experiència en orga-

nitzar viatges semblants i més

recursos. Si ho desitgem,

l’agència també ens proporcio-

narà “paquets” especials pen-

sats per a nuvis, els quals ofe-

reixen serveis com ara recollida

a l’aeroport, alguna sorpresa al

lloc on ens allotgem, o algun

detall pensat especialment per

a viatges de nuvis.

Ara bé, atès a la situació de cri-

si econòmica, cada vegada

més les parelles intenten ajus-

tar-se al pressupost, i si la des-

tinació ho permet, molta gent

opta per contractar-ho ells ma-

teixos a través d’Internet i

plantejar-ho com un viatge

més. Amb la diferència que,

generalment, es disposa d’un

bon nombre de dies de vacan-

ces i de diners a la butxaca.

Viatgesde nocesHi ha agències de viatges que ofereixen ser-veis especials a les parelles que organitzenel viatge



Jordi BorràsJoieria d’autor

JOIERS JORDI BORRÀS

C/Portalet 3 I TARRAGONA I Tel. 977 230 875

[email protected] · www.borrasjoiers.com

i ha moments únics

que es mereixen una

joia única, irrepetible,

personalitzada, artesanal, feta

a mida, de qualitat. Aquesta és

la f i losofia de Joiers Jordi

Borràs, joiers i argenters que

materialitzen en peces úniques

la idea que té el client sobre

com li agradaria que fos la seva

joia.

Els germans Jordi i Guillem

Borràs són la segona genera-

ció d’un projecte que va fundar

el seu pare a la dècada dels

anys 60 i treballen a la seva bo-

tiga- taller del carrer Portalet,

al pulmó històric de la ciutat de

Tarragona. La seva trajectòria

compta amb diferents premis -

entre el ls F.A.D.,

col·laboracions, exposicions i

publicacions.

“La joia és més un estil que

una edat – ens comenta Jordi

Borràs – i cada vegada més les

persones valoren l’artesania, el

fet que una peça sigui única i

personalitzada, i no pas indus-

trial”. Al seu taller artesanal, els

germans Borràs fan peces de

joieria de qualitat a gust del

client. No hi ha fronteres, els lí-

mits només els posa la imagi-

nació. Aconseguir una joia

que representi un sentiment,

una manera de ser i un estil és

possible, ja que es pot escollir-

ne el perfil, el material, si vol

que es dugui o no brillant, el

color, i l’acabat. Les infinitats

són múltiples a Joiers Jordi

Borràs. A l’hora d’adquirir una

joia, tant pot ser que n’escollim

una de les de l’exposició i mos-

tra de la botiga com que

aquestes ens inspirin a imagi-

nar-nos la nostra i, amb l’as-

sessorament expert de Jordi i

Guillem Borràs en personalit-

zem el disseny i tots els detalls.

També és possible reciclar

joies antigues en peces artesa-

nes de qualitat.

El contacte continu amb el

client, les tendències i la moda

afavoreixen el procés creatiu

dels germans Borràs, que des-

taquen que la joia d’autor tam-

bé està subjecta a la moda.

Actualment predominen les

formes atrevides però senzi-

lles, poc ostentoses. Les alian-

ces tendeixen a ser minimalis-

tes, atemporals, però amb un

acabat modern. Pel que fa als

anells de prometatge, ens as-

seguren que el solitari – amb

un toc reinventat- continua

sent un clàssic.

H


“Ens casem! Per on comencem?”Estarem tots d’acord que dins dels esdeveniments familiars i socials, una celebració per ex-cel•lència és la cerimònia del casament. Quan una parella decideix casar-se comença unallarga travessa per un munt de serveis, molts cops totalment desconeguts per a la majoria

La travessa pot arribar a ser

tan farragosa que no són pocs

els casos ens els quals s’ha

arribat gairebé a la ruptura just

abans del gran esdeveniment.

Paperassa oficial necessària ,

espai per a celebrar la cerimò-

nia i banquet , fotògraf , invita-

cions , vestits , etc ...

Coordinar tots els preparatius,

planificar l'agenda no és sen-

zill. Aquests darrers anys ha

sorgit una nova professió, la de

l’organitzador o organitzadora

de bodes , més coneguts com

a weddig planners.

Un professional és cada vegada

més imprescindible per orga-

nitzar un casament sense pro-

blemes ni sorpreses. Necessari

per a que els nuvis puguin arri-

bar relaxats al què ha de ser un

dels dies més importants de la

seva vida, sense haver-se de

preocupar de res.

O gairebé res.

L’Insitut Nacional d’Estadística

diu que sis de cada deu matri-

monis que se celebren a Es-

panya són civils. Això vol dir

que si no acompanyem als nos-

tres familiars o amics ni a l’es-

glésia ni als jutjats, assistim a

una “representació” o el què al-

guns anomenen “boda a l’ame-

ricana”.

L’organitzador o organitzadora

de bodes s’ha d’ajudar doncs

als nuvis en el disseny, planifi-

cació, organització i coordina-

ció del seu casament des que

decideixen la data fins que se'n

van de la festa, assessorant-los

en tot moment en tot allò que

han de fer i cuidant especial-

ment cada detall per garantir

que sigui un dia molt especial.

Una boda no és un esdeveni-

ment senzill d’organitzar. Hi in-

tervenen molts aspectes a co-

ordinar (cerimònia, còctel,

àpat, ball, vestits ...) i els pro-

fessionals del protocol i l’orga-

nització d’esdeveniments po-

den aportar tota la seva expe-

riència per ajudar a més a més

de proposar innovacions que

faran una boda totalment dife-

rent a una altra.

I aquí estic pensant en barres

de llaminadures, photocalls, lli-

bre de signatures, targetes de

bons desitjos, etc.

La paperassa oficial. En cas

d’una boda religiosa (s’entén

que catòlica) almenys tres me-

sos abans de la cerimònia s’ha

d'anar a la parròquia per fixar

dia i hora i altres detalls relatius

a la celebració litúrgica i expe-

dient matrimonial . Perquè el

rector pugui tramitar l'expe-

dient s’ha de presentar una sè-

rie de documents a més d'un

testimoni per cada contraent.

Aquests han de ser majors d'e-

dat i correctament documen-

tats. Aquests papers formaran

part de l’expedient matrimo-

nial.

En cas d’una boda civil, pràcti-

cament tots els tràmits es rea-

litzen al Registre Civil, on s’ha

de lliurar tota la documentació

prèviament recopilada i on

també s’haurà de recollir l'ex-

pedient una vegada tramitat.

Aquest mateix expedient és el

que s’ha de presentar a l’Ajun-

tament on s’hagi decidit con-

traure matrimoni perquè us

puguin reservar el dia i l' hora

Un professional éscada vegada més

imprescindible perorganitzar un

casament

ORGANITZACIÓ ESPECIAL NUVIS


per a formalitzar el casament.

Tota la documentació té una

validesa de sis mesos. Un cop

presentats tots els papers al

Registre, es donarà dia i hora

per tornar-hi a anar, en aquest

cas amb dos testimonis que no

poden ser familiars i no tenen

per què ser els mateixos que

faran de testimonis el dia de

l’enllaç. A continuació, el jutge i

el fiscal verificaran les dades i,

si són correctes , autoritzaran

el casament en uns 45 dies,

com a màxim.

Un cop es té el vistiplau hi ha el

termini d’un any per celebrar

l'enllaç davant qualsevol alcal-

de, jutge o funcionari autoritzat

del país i fins i tot de l'estran-

ger. En aquest últim cas es re-

metrà l'expedient al consolat

d'Espanya del lloc escollit.

Protocol d’un enllaç religiós.

Un casament religiós té un pro-

tocol a seguir amb moltes tra-

dicions. L'ordre d'entrada i sor-

t ida de l 'Església, com es

col•loquen els padrins, fami-

liars, convidats, etc.

La núvia arriba a l'església re-

colzada al braç esquerre del

seu padrí i entra mentre sona la

marxa nupcial. En cas que hi

hagi altres acompanyants, com

els nens, entraran darrera la

núvia. Un cop arribats davant

de l’altar, la col•locació serà la

següent, d’esquerra a dreta,

mirant a l’altar: padrina, núvia,

nuvi i padrí. Els testimonis es

posaran a banda i banda (es-

querra si van per la núvia i dre-

ta si van pel nuvi).

Durant la cerimònia, el cele-

brant reclamarà els anells que

a Catalunya es col•loquen al dit

anular esquerre en el següent

ordre: espòs a esposa i esposa

a espòs. Un cop ja casats, el nu-

vi pot aixecar el vel de la núvia i

li donarà un petó un cop el sa-

cerdot digui l’expressió “pots

besar la núvia”.

La cerimònia finalitza amb la

signatura dels contraents, pa-

drins i testimonis que general-

ment es fa al mateix altar o a la

sagristia. A continuació, el sa-

cerdot ha de lliurar als contra-

ents la certificació eclesiàstica

per a la seva inscripció en el

Registre Civil i que tingui els

efectes legals corresponents.

Protocol d’un enllaç civil. Aquí

parlarem de les bodes que es

fan als ajuntaments o jutjats de

pau donat que, com podeu

imaginar, les celebracions que

es fan a altres espais, com ho-

tels, platges, etc, podran tenir

un cerimonial ben diferent. Les

bodes civils permeten molta

més llibertat de moviments i

accions que les religioses, però

en tot cas, hi ha una sèrie de

pasos que es repetiran, alguns

d’ells obligatòriament. A vega-

des es pensa que un casament

civil no té tanta solemnitat, que

és més fred, amb poques pos-

sibilitats decoratives i de músi-

ca. Però no és així.

L’entrada a l’espai escollit per a

celebrar l’enllaç es pot fer de

diverses maneres. Els nuvis po-

den entrar junts agafats de la

mà o del braç, o amb els seus

respectius padrins. Si és així, es

respectarà que la núvia sigui la

darrera en accedir a l’espai on

s’ha de celebrar l’enllaç.Amb

una música de fons, la cerimò-

nia començarà amb unes pa-

raules de l'oficiant, i a continua-

ció tindran lloc les interven-

cions d’amics o familiars que

també poden fer alguna lectu-

ra.

La part més important és sens

dubte la lectura dels articles

del Codi Civil i l’acceptació dels

matrimoni per part dels nuvis.

És en aquest moment quan l’o-

ficiant acistuma a dirigir unes

paraules a la parella. L’intercan-

vi d’aliances es farà només si

és desig dels nuvis.

La signatura de les actes que

seran lliurades al Registre Civil

donaran pas al final de la ce-

rimònia. La celebració civil

acostuma a durar uns 15-20

minuts.

I Marta Domènech, Consultora en

Protocol, Relacions Institucionals i

Organització d’Esdeveniments I


COST ESPECIAL NUVIS

Què ens pot costar una boda?

finitat de factors, el primer,

plantejar-nos quin tipus de ce-

lebració es desitja fer si íntima i

familiar o bé una festa amb un

gran nombre de convidats.

També variarà el preu si ens

casem mitjançant una cerimò-

nia rel igiosa o bé si és de

caràcter civil, ja que aquesta

segona és més econòmica.

Per exemple, pel que fa al ban-

quet, moltes vegades suposa la

meitat de la partida pressu-

postària de l’enllaç. A hores

d’ara, el preu mitjà de menús

per convidat oscil•la entre els

40 i els 90€, i varia en funció

del restaurant i el menús esco-

llit. Aquí s’hi ha de sumar la

música i la barra lliure, que ron-

da els 800 euros. Fa uns anys,

les xifres eren molt diferents, ja

que l’ import mínim del cobert

es situava on ara hi ha el mà-

xim.

Pel que fa als vestits de nuvis –

una altra de les partides impor-

tants del pressupost – podem

escollir entre llogar-los o com-

prar-los. De vestits de núvia de

lloguer en podem trobar per

màxim 800euros, gairebé el

que costen els més barats de

compra. Els vestits de lloguer

inclouen el preu de la prova del

vestit, fer-hi arranjaments i és

necessari, i el preu de la tinto-

reria. Si no optem pel lloguer i

comprem el vestit, un vestit de

núvia més els seus comple-

ments pot ascendir perfecta-

ment als 1.500 – 1.600 euros

de mitjana. Pel que fa als nuvis,

l’import és molt menor, ja que

ronda els 600 euros.

Finalment, respecte als detalls,

la tendència actual és fer-los

manualment en comptes de re-

galar un obsequi als invitats o

bé prescindir-ne. En quant a les

flors, la decoració pot rondar

perfectament els 300 euros, i

els serveis del fotògraf, els

600.

Si tenim previst celebrar el

nostre enllaç però no estem

travessant el millor moment

econòmic per fer-ho, hi ha una

sèrie de recomanacions que

poden anar-nos bé, com per

exemple, fixar-nos un pressu-

post i intentar ajustar-nos-hi al

màxim.

També parar molt de compte

amb tots serveis que contrac-

tem- fotografia, imatge, floris-

teria, etc.- comparar preus i lle-

gir-nos la lletra petita del con-

tracte per evitar sorpreses. Pel

que fa al viatge de noces, una

bona opció pot ser reservar-lo

amb antelació.

Tot dependrà del tipus d’enllaç que celebrem - una cerimònia íntima o bé amb un grannombre de convidats - , dels serveis que contractem...En temps difícils, una bona opció potser marcar un pressupost i intentar ajustar-s’hi el màxim possible

Evidentment, tot dependrà del

tipus d’enllaç que celebrem, ja

que hi ha molts factors que fa-

ran pujar o no l’ import econò-

mic de l’esdeveniment. Actual-

ment, a resultes de la compli-

cada situació econòmica que

estem travessant, la celebració

d’un casament pot costar-nos

molt menys que fa uns deu

anys. Avui en dia, una celebra-

ció pensada per a una mitjana

de 100 comensals es troba al

voltant d’entre 8.000 i 18.000

euros, molt menys que fa uns

anys on la forquilla anava entre

els 15.000 i els més de 20.000

euros. En aquesta reducció de

l’ import total hi entren en joc

varis factors: els nuvis contro-

len molt més el pressupost –

retallant principalment, en els

detalls i complements- els res-

taurants i indrets de celebració

de banquets han ajustat els

seus preus i ofereixen serveis

gratuïts, etc.

El preu varia en funció d’una in-

Darrerament,els indrets de

celebració hanajustat els preus



ESPECIAL NUVIS



SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

Holos Salut íntegra compleix 35 anys a la ciutat. El centre de salut Holos aposta per unamedicina complementària que col·labora amb la tradicional i busca eines i recursos per po-tenciar la salut i el benestar

l creixement i evolució

d’Holos fa que actual-

ment disposi d’un equip

de professionals qualificats

amb formació universitària i

col·legiats que combinen el

seu coneixement amb altres

disciplines de la salut. Tenen

una visió holísta de la persona,

(entén el ser humà com un tot)

i sistèmica (integra diferents

disciplines) per donar solu-

cions per viure amb il·lusió,

energia, salut i consciència. En

parlem amb els seus directors:

Jordi Mauri, psicòleg i Rosa Fi-

gueras,metgessa.

Parlar d’Holos és parlar de

medicina alternativa?

Nosaltres parlem de medicina

complementària. Apostem per

la col·laboració. Cada vegada

més, el que es busca són eines

o solucions per no emmalaltir (

prevenció) i potenciar la salut i

el benestar amb tractaments

que tinguin menys efectes se-

cundaris i siguin efectius. La

base d’una bona salut és una

bona depuració, bona nutrició i

un bon suport al sistema ner-

viós, hormonal i immunològic.

Les solucions de la medicina

complementaria són lentes ?

No creiem que el criteri per

analitzar la salut es fonamenti

en la rapidesa o lentitud, sinó

en la consistència, i això reque-

reix d’un procés. Davant un re-

fredat, podem escollir un trac-

tament que amagui els símpto-

mes i que no enforteixi la im-

munitat i la salut a la vegada.

Una pastilla ens pot millorar el

mal de cap i no solucionar l’a-

rrel del problema.

Ho podeu curar tot?

No. És molt important conèi-

xer la indicació i a la vegada els

límits d’una intervenció te-

rapèutica.Com diu Mark Twain,

“si l’ única eina que tens és un

martell, pensaràs que cada

problema es un clau”. Podríem

dir que a Holos tenim una caixa

d’eines i ens mirem el proble-

ma des de diferents perspecti-

ves.

Heu notat un augment de

gent interessada en la pro-

posta de salut que oferiu?

Sí, cada vegada hi ha més gent

que busca solucions més natu-

rals i, a la vegada, efectives.

Els nens i les embarassades

no poden prendre molts me-

dicaments. Què els hi oferiu?

La medecina biològica i la ho-

meopatia, la teràpia neural, l’a-

cupuntura i el ioga, poden ofe-

rir molt bones solucions.

Avui que tant es parla de

l’estrès, què en podeu dir?

L’estrès es necessari per a viu-

re, és el que es coneix com

l’estrès positiu, la motivació.

Parlem de distress quan vivim

amb una pressió excessiva que

no sabem gestionar, fa que

perdem capacitat d’elecció,

creativitat i benestar. Ens si-

tuem en un estat de super-

E

Medicinacomplementària

Eines per potenciar la salut i el benestar



vivència i tant sols podem es-

collir, no empitjorar. A Holos te-

nim una comprensió ampla de

l’ estrès. El disfuncional pot ser

bioquímic,estructural ,mediam-

biental, emocional o mental. Si

el “foc” ja crema, fem una inter-

venció terapèutica adequada a

la situació. Però, si no hi ha foc,

cal cuidar el bosc per mantenir-

lo en bon estat i fer prevenció.

Sou un centre de medecina

preventiva?

Treballem un equip metges,

psicòlegs, fisioterapeuta -os-

teòpata, kinesiolegs, massat-

gista, acupuntor,nutricionista.

Cada àrea és conduïda per un

professional especialitzat que

interactua amb la resta de l’e-

quip en les sessions clíniques

periòdiques. També oferim mit-

jans d’equilibri psicosomàtic:

Ioga Tai-txi, Qi Gong, Micro-

gimnàstica i Feldenkrais i ta-

llers de cultiu personal.

Doneu formació en alguna

disciplina?

Si, vàries: Programació Neuro-

linguistica, Teràpia Gestalt, Na-

rrativa terapèutica, Kinesiolo-

gia Holoenergetica (formació

de 2anys on oferim coneixe-

ments i eines pràctiques per la

millora de la salut i el benestar

tant a nivell personal com per

a tot professional).

Quines demandes són les més

habituals?

Problemes digestius, al•lèrgies,

dolors diferents des de mal de

cap a dolors articulars i muscu-

lars, debi l i tat immunità-

ria,estrès, ansietat, depressió,

problemes emocionals, de re-

lació...molts dels nostres pa-

cients o clients quan arriben ja

han anat a especialistes i bus-

quen una solució que contem-

pli una mirada més global amb

bons resultats i sense efectes

secundaris.


BENESTAR SALUT

A vegades és complicat acon-

seguir-ho, però hi ha uns petits

consells i recomanacions que

si poguéssim seguir-los acon-

seguiríem dur un ritme de vida

menys estressant i més afavo-

ridor .

Exercici: És important trobar

moments al dia - o a la setma-

na per fer exercici-. Ja sigui de

manera professional o aficiona-

da, fer exercici físic - encara

que moderat - és fer salut. I

això no és pas sinònim d’inver-

tir obligatòriament diners en

un gimnàs, ja que hi ha infinites

activitats que podem practicar

a l’aire lliure pel nostre compte

que no ens fan gastar un cèn-

tim. Per exemple, anar a cami-

nar o a córrer. I, si tenim bici-

cleta, fer un volt. Encara que

visquem a la ciutat, de ben se-

gur que trobem un itinerari per

poder fer a peu o corrent que

ens permeti canviar una mica

l’escenari al qual tenim acostu-

mats els nostres ulls.

Alimentació: Una bona ali-

mentació és bàsica per una bo-

na salut. Com veurem més en-

davant, ara mateix ens trobem

als mesos més freds de l’any, i

hi ha uns aliments i comple-

ments que ens poden anar mi-

llor en aquesta època. Hem de

procurar seguir una dieta sana

i equilibrada rica en fruita i ver-

dura. També hem de vetllar per

respectar els 3 o 4 àpats del

dia i no saltar-nos-en cap, so-

bretot, l’esmorzar. Aquest és el

primer del dia i el més impor-

tant.

Relacions socials: És també

convenient no deixar que

l’estrès i les obligacions del dia

a dia ens impedeixin relacio-

nar-nos amb els nostres, ja si-

gui la família, amics o cone-

guts. Trobar una estona al dia

per mantenir una conversa o

compartir una estona o una ac-

tivitat amb algú ens farà sentir

millor.

Desconnexió: Si entre setma-

na ens és difícil trobar un mo-

ment o un espai per descon-

nectar, hauríem de procurar

fer-ho el cap de setmana o els

dies que no treballem. Descon-

nectar de la rutina del dia a dia,

dels escenaris de cada dia, de

les obligacions...desconnectar

de tot això ens ajuda a descon-

nectar la ment, i així aconse-

guirem recarregar-la d’energia

per quan reemprenguem de

nou l’activitat.

Dormir bé: Un adult en general

en té prou amb 7 o 8 hores al

dia, tot i que els nens i nenes

en necessiten més. És impor-

tant dormir un mínim de 7h se-

guides i, si pot ser, en un am-

bient sense llum i soroll. La

nostra ment es recupera du-

rant la nit i , si no l i donem

aquest interval de descans, no

ens rendirà l’endemà. Si ens

costa agafar el son, hem d’op-

tar per no fer activitats que ens

demanin excessiva atenció

unes hores d’anar a dormir i

apostar per fer coses que ens

relaxin com ara llegir un llibre o

escoltar música.

Fer coses per a un mateix: A

vegades ens passem el dia fent

coses pels altres i no trobem el

moment per fer res per a no-

saltres mateixos. És important

“rascar” una estona del dia per

a nosaltres, fent coses que ens

agraden o, simplement, que

necessitem.

Hobbies: Cadascú té una acti-

vitat que li agrada i el fa sentir

bé, ja pot ser practicar un es-

port, apuntar-se a un curset de

cuina, llegir, pintar, escoltar

música relaxadament, quedar

per fer un cafè amb algun amic

o amiga...qualsevol activitat lú-

dica que ens agradi serà molt

reconfortant poder-la fer.

Actitud positiva: És bàsic per

fer tota la resta. Una actitud

positiva ens ajudarà a estar ac-

tius i amb ganes de fer coses, i

una actitud negativa només

ens arrossegarà a veure-ho tot

malament i no ens ajudarà a

fer cap canvi.

Dins de l’estrès del dia a dia, és important aprendre a trobar moments per a un mateix queens ajudin a preservar l’equilibri entre les nostres responsabilitats i els nostres petits espaisde lleure. És qüestió de “carregar piles” per afrontar-ho tot millor

La importància de sentir-se béPetits consells que ens poden ajudar a estar millor

Fer exerciciregularment - encaraque sigui d’una

manera moderada -és fer salut


BENESTAR SALUT

La pràctica del ioga té múlti-

ples beneficis, tant físics com

mentals.

Entre d’altres aspectes, fer io-

ga ens ajuda a mantenir la

musculatura i revitalitza tot el

nostre sistema circulatori.

A més a més, a través de la

pràctica del ioga aprenem a

respirar correctament i a rela-

xar-nos.

Gràcies als estiraments i el

control de la respiració que

fem quan practiquem ioga es

desfan les tensions del nostre

cos, aconseguim entrar en un

estat de calma i serenitat i as-

solim un benestar físic i emo-

cional.

Les postures del ioga són ap-

tes per a totes les edats i, si al-

gú té alguna contraindicació,

poden adaptar-se, ja que es

poden fer amb diferents ni-

vells i intensitats.

El ioga és una activitat molt

recomanable per a les perso-

nes grans, ja que els manté

actius i és una pràctica que es

pot fer lentament i adaptada a

les seves possiblitats.

També és molt recomanable

per a les persones que tinguin

problemes d’estrès, d’insom-

ni o depressius, ja que ajuda a

reduir totes les tensions.

A través de la pràctica del ioga aprenem arespirar correctament i a relaxar-nos. Tam-bé ens aporta molts beneficis físics

IogaPer al cos i la ment


PUBLIREPORTATGE SALUT

Vull tenir un fillHistòries de reproduccióassistida

l passat setembre es va

presentar el llibre Vull te-

nir un fill: vivències reals

de lluita i emoció, a la clínica de

reproducció assistida Em-

briogyn de Tarragona. Aquesta

és la primera vegada a Cata-

lunya que s’edita un llibre d’a-

questes característiques amb

experiències personals reals.

En parlem amb el Dr. Feliu, Di-

rector Mèdic d’Embriogyn i Im-

ma Saumell, Directora de La-

boratori.

Com definiríeu el llibre? És un

recull de 14 experiències per-

sonals escrites des de la since-

ritat i l’emoció de com ha estat

el camí per tenir un fill mit-

jançant un tractament de re-

producció assistida - comenta

Imma Saumell-.

D’on surt la idea? Un dels

principals problemes als quals

s’enfronten les persones que

fan un tractament és que es

troben molt soles davant la si-

tuació o tenen molta informa-

ció que no saben com gestio-

nar. El llibre vol ser una ajuda i

un recolzament. Segur que l'ú-

nica manera de saber com

serà el camí cap al somni que

es persegueix és viure’l, però el

que més s’hi pot acostar és

que algú que ho ha viscut in-

tensament, en primera perso-

na, t'ho expliqui.

Creieu que respon a la reali-

tat? La realitat és que per una

banda -explica Imma Saumell-,

en aproximadament el 95%

dels casos s’aconsegueix l’em-

baràs després d’una mitjana

de 2-3 cicles, però també que a

vegades no s’aconsegueix per-

què “es tira la tovallola abans

que la medicina els pugui arri-

bar a ajudar”, perquè l’aspecte

emocional i psicològic és molt

determinant.

Al llibre totes han acabat tenint

un final exitós, perquè d’alguna

manera o altra, totes han po-

gut fer realitat el seu somni, ja

sigui a través de la fecundació

in vitro, de la inseminació arti-

ficial o de l'adopció, i tots ells

han estat pares.

Com es pot aconseguir? El lli-

bre és gratuït i des de la web

www.experienciesreproduccioa

ssistida.com es pot demanar i

l’enviem o es pot recollir a la

clínica.

E

EMBRIOGYN

C/Estanislau Figueres 8, baixos I TARRAGONA

Tel. 977 242 451 I [email protected] - www.embriogyn.com



BENESTAR SALUT

El Tai- txi és una disciplina per

a mantenir una bona salut i be-

nestar. Un sistema xinès de sa-

lut en moviment que ens per-

met desenvolupar nivells de

funcionament energètic més

elevats i harmònics. És medita-

ció en moviment que ajuda a

gestionar l’estrès en els nivells

inicials i intermedis.

Principalment, està dirigit a les

persones que vulguin tenir un

espai intern d’equilibri i salut i

que vulguin viure amb satisfac-

ció i harmonia. Es tracta d’un

entrenament físic basat més

en la coordinació que en la ten-

sió muscular.

A Tai-txi s’ensenyen unes se-

qüències de moviments

harmònics, lents, suaus i circu-

lars, coordinats amb la respira-

ció i dirigits per la ment per tal

d’aconseguir concentració, se-

renitat, equilibri i calma inte-

rior.

A través del Tai-txi es coneix i

experimenta la ciència xinesa

de salut i té múltiples benefi-

cis, ja que ajuda a establir una

relació entre el cos i la ment i a

l’autoexpressió.

A més l'entrenament del tai-txi

aporta beneficis generals a la

salut. (Font: Centre de Salut

Holos).

A tai-txi s’ensenyen moviments per aconse-guir concentració, serenitat, equilibri i calmainterior

Tai-txi“Meditació en moviment”



BENESTAR SALUT

La meditació pot ser conside-

rada tant una ciència com un

art. Com a ciència cal un mèto-

de i una tècnica que s’ensenya.

Com a art, es crea un espai i

unes condicions perquè es ma-

nifesti el que realment som.

La meditació ens porta a una

major intuïció, pau d´esperit i

energia.

És important buscar un bon

lloc per fer la meditació. El mi-

llor seria tenir una part d'una

cambra de casa reservada ex-

clusivament per meditar on

ens hi puguem posar sense

problemes. Un espai sense res

que pugui molestar. És conve-

nient asseure’s sempre al ma-

teix lloc i, si és possible, sem-

pre a la mateixa hora.

Per meditar és bo tenir una

postura còmoda, Si el cos està

relaxat i quiet ajudarà la ment

a assossegar-se molt més fà-

cilment. La postura de medita-

ció que més afavoreix una bo-

na concentració de la ment és

la d'estar assegut amb les ca-

mes creuades.

Podem fer-ho sobre un coixí

perquè al mantenir el cos una

mica més elevat permet que

les cames es puguin relaxar

millor.

La nostra postura corporal ha

de tenir 7 punts: seure amb les

cames creuades; posar l’es-

quena recta; les mans en el

gest de la concentració ( la mà

esquerra damunt la falda amb

el palmell cap amunt i la mà

dreta al damunt de l'esquerra,

també amb el palmell cap

amunt); les espatlles anivella-

des; el cap en posició central;

la llengua al paladar i, final-

ment, els ulls relaxats amb les

parpelles mig obertes i sense

forçar la mirada.

És important trobar un lloc per a la medita-ció i col·locar el nostre cos correctamentamb una postura còmoda

MeditacióUna ciència i un art


BENESTAR SALUT

116 I VIU Tarragona

De la mateixa manera que amb

l’arribada de la tardor cauen

les fulles, també és l’època de

l’any que més cauen els ca-

bells. Tot i que és normal que

cada dia ens en caiguin, quan

s’acaba l’estiu moltes persones

noten una forta caiguda del ca-

bell. Si això és així, estaria bé

que consultéssim un especia-

lista perquè ens recomanés al-

gun complement alimentici de

via oral com ara vitamines, al-

gun xampú especial o bé lo-

cions capil·lars que s’apliquen

sobre el cabell amb un suau

massatge. I és que la caiguda

del cabell va lligada al dèficit de

certs nutrients, però també al

nostre estat de salut i moment

en el qual ens trobem. Per

exemple, pot ser que les dones

embarassades o en període de

lactància notin una forta caigu-

da del cabell, de la mateixa ma-

nera que també en sol caure

força en èpoques d’estrès.

Quan s’acaba la tardor i arren-

ca l’hivern tenim per endavant

els mesos més freds de l’any.

La millor alimentació a l’hivern

és un plat calent, ja que resulta

molt reconfortant i sempre ve

més de gust. És habitual que

durant aquests mesos d'hivern

la nostra alimentació resulti

més hipercalòrica, per això

caldrà que controlem les quan-

titats i la freqüència.

En aquesta època de l’any,

també podem recórrer a com-

plements dietètics que ajudin

les nostres defenses. Una bona

opció és la geleia real.

Des de Santiveri, ens recoma-

nen també equinàcea, pròpolis,

el pol.len d'abelles i d'altres

complements que porten dife-

rents compostos com Shitak-

ke, Reishi, Noni,...Sobretot, ens

recomanem el consum de pro-

ductes de temporada.

Ens alerten també que la gent

gran i els nens són més pro-

pensos a possibles infeccions

en aquesta època ja que el seu

sistema inmunològic és més

sensible.

A la tardor és l’època que més cauen els ca-bells i l’hivern ens porta els mesos mésfreds de l’any . Què hauríem demenjar?

En tempsd’hivern...La millor alimentació?



SALUT



ENTREVISTA SALUT

La botiga Santiveri pretén ser

un punt de trobada acollidor

per qualsevol persona que vul-

gui tenir cura de la seva salut.

Quines són les consultes o

compres més freqüents d’a-

quests mesos de l’any?

Sobretot les que fan referència

al sistema inmunològic -perquè

és el temps dels refredats- pro-

blemes de caiguda de cabell i

d'articulacions.

Entre els vostres productes hi

trobem els biològics. Què són

per qui no els conegui?

Un producte biològic vol dir

que tots els ingredients que

formen part del producte no

han estat sotmesos a cap adi-

tiu químic sinó tot el contrari, i

que s’ha tingut cura sota un es-

tricte control que tot el produc-

te ha estat elaborat de forma

ecològica. Aquets productes

han de portar el segell corres-

ponent per acreditar que són

ecològics.

Com convenceríeu a algú que

encara no els hagi comprat

mai perquè ho fes?

Primer hauria de provar un pro-

ducte ecològic i un altre de no,

llavors veuria que la diferència

és evident en quant al gust, l’o-

lor, el paladar. ..

Són més cars que els produc-

tes que podem trobar en d’al-

tres botigues o superfícies

comercials?

Sí són una mica més cars sen-

zillament perquè la producció

és més petita i més acurada i

els controls són més rigorosos.

Per què és important utilitzar

cosmètica natural? Si una

persona combina a diari pro-

ductes de cosmètica natural

amb d’altres que no ho són,

obté un bon resultat?

És important utilitzar cosmèti-

ca natural perquè la pell absor-

beix tot el que li poses. Com

més natural siguin els nutrients

faran millor efecte i no perjudi-

caran la pell. La cosmètica nor-

mal portar aditius químics ti-

pus parabens, petrolats, etc..

pel que la pell també els absor-

beix.

El resultat de combinar natural

amb d'altres que no ho son no

és el mateix, no té els mateixos

resultats. La pell és molt agraï-

da i quan tu has utilitzat un

producte natural després ja no

te’n posaràs un de químic. La

pell queda molt més lluminosa,

amb més vida... en fi, més salu-

dable.

Des que us trobeu a la botiga,

creieu que la societat actual

és més responsable ara amb

la seva alimentació i amb la

procedència dels productes

del que ho era abans?

Sí, per sort, molt més. La gent

jove és més concient en tots

els aspectes, tant en alimenta-

ció com en la cura de la seva

salut.

Antigament la gent es pensava

que les botigues de dietètica

eren per a gent malalta i, ac-

tualment, el concepte ha can-

viat totalment.

Algú que vulgui canviar els

hàbits alimentaris o bé millo-

rar-los mitjançant productes

biològics o complements

dietètics, a qui s’ha de dirigir?

Sempre a gent profesional,

gent que et pot informar, orien-

tar i assessorar: nutricionistes,

dietistes, i especialistes en sa-

lut com ara nosaltres.

Quines conseqüències té fer-

ho sense comptar amb el

consell d’un professional?

Que tinguis manca d'algun

complement bàsic en la teva

dieta.

Quin és el perfil majoritari del

vostre client?

Tot tipus de client, des de na-

dons, adolescents en periode

de creixement, esportistes, in-

toleràncies i gent de la tercera

edat.

La botiga Santiveri aviat farà 40 anys que va obrir les seves portes, i en farà 4 que va can-viar d'ubicació al carrer Governador González. Llavors es va ampliar la botiga amb la finali-tat de donar un millor servei i ampliar la gama de productes

Maria Teresa Guasch,Propietària de la botiga Santiveri de Tarragona

Actualment la gentés més conscienttant en alimentació

com en salut



ferència entre les preferèn-

cies dels seus pacients?

Des dels inicis , les preferèn-

cies han sigut més o menys les

mateixes però si que és veritat

que cada cop tenim més ho-

mes que venen a fer-se la depi-

lació làser, botox i la gine-

comàstia, que és greix a les

mames.

La situació de crisi ha afectat

el camp de la medicina estèti-

ca? O les persones que apos-

taven per aquesta medicina

ho continuen fent ?

La situació que estem patint

degut a la crisi també ens ha

afectat, però no de forma glo-

bal. Els pacients que abans ve-

nien a fer-se més d’un tracta-

ment, ara tan sols venen a fer-

se’n un o dos.

Què és el que més valoren els

seus pacients quan venen a la

clínica?

Els pacients tornen pel nostre

tracte, confiança i els resultats.

I quins són els principals mo-

tius pels quals els pacients

decideixen sotmetre’s als

tractaments de la medicina

estètica?

Podríem parlar de dos grans

grups de pacients, d’una ban-

da, gent jove que de forma

congènita presenta inesteticis-

mes que volen millorar- el més

freqüent és el greix localitzat

com pot ser les cartutxeres o

ginecomàstia en el cas dels ho-

mes-.

D’altra banda, gent d’una certa

edat que estan bé físicament

però volen pal·liar els signes

del pas del temps. Pensem que

en l’últim segle hem doblat

pràcticament l’edat, i que el ser

humà és l’únic animal que és

conscient del seu envelliment i

del patiment que això compor-

ta a mida que anem perdent la

bellesa que ens acompanya

durant la joventut.

Aquí entraríem en una part de

la Medicina Estètica que és la

Medicina Antieaging o Medici-

na de l’envelliment.

ENTREVISTA SALUT

Actualment, un dels tractaments de medicina estètica méssol·licitats és la hidrolipoclàsia. Entrevistem els Drs. J. Antonio Ca-nal i Pau Ornosa, directors de la clínica tarragonina C&O

Medicina estèticaDrs. Canal i Ornosa,

directors de la Clínica C&O

Els doctors Canal i Ornosa van

obrir la seva clínica de medici-

na estètica C&O l’any 2006. El

Dr. Canal és llicenciat en Medi-

cina i expert en nutrició, foto-

depilació i rejoveniments i el Dr.

Ornosa és llicenciat en Medici-

na i Cirurgia i expert en hidroli-

poclàsia i ginecomàsties. Se-

gons la Sociedad Española de

Medicina Estética, aquesta és

la pràctica medicoquirúrgica

que aplica les tècniques ne-

cessàries per a la restauració,

manteniment i promoció de

l’estètica, salut i benestar.

A la Clínica ofereixen tracta-

ments en rejoveniment, greix

localitzat i fotodepilació.

Quins són els més sol•licitats

per part dels seus pacients?

Actualment, el tractament més

sol·licitat és la hidrolipoclàsia,

el qual consisteix en treure

greix d’una zona localitzada

seguit del rejoveniment facial .

Pel que fa als de rejoveni-

ment, segurament el Botox

és el més conegut. Quins són

els altres que s’ofereixen?

Després del botox, el segueix el

làser de llum pulsada o IPL i al-

tres tractaments com el farci-

ment amb àcid hialurònic, vita-

mines, colàgen, peeling, tensat

facial i, actualment, també tre-

ballem amb factors plaquetaris

(PRP).

I els de greix localitzat?

Pel que fa al greix localitzat, els

millors resultants s’ aconse-

gueixen amb la hidrolipoclàsia

que anomenàvem abans, la

qual és una tècnica relativa-

ment nova que amb una sessió

d’una hora i mitja s’aconse-

gueixen uns resultats franca-

ment bons.

Què és el més important que

s’ha de valorar abans de sot-

metre’s a un tractament de

medicina estètica?

El més important és adequar

les expectatives que genera el

pacient amb la realitat i inten-

tar fer-li comprendre. En el

món de la medicina estètica es

poden millorar moltes coses,

però no totes ni molt menys.

I què s’ha de tenir en compte

després?

Molts pacients generen expec-

tatives irreals i és en aquests

casos on el paper del metge ha

de ser rellevant i posar de peus

a terra al futur/a pacient. La

majoria ho agraeixen en canvi,

d’altres, es mostren contradits.

Des que van obrir la seva Clí-

nica, han notat alguna di-

Els millors resultatsamb greix localitzats’aconsegueixen

amb lahidrolipoclàsia



NOTÍCIES SALUT

Giro

naFa

shio

nD

ay.F

oto:

Plur

alC

omun

icac

ió

La iniciativa organitzada per

la Federació Catalana d’enti-

tats contra el càncer (FECEC)

va comptar amb una trentena

d’activitats convocades arreu

de Catalunya. Aquestes es

van iniciar el 4 d’octubre amb

quatre actes d’inauguració on

es va fer la lectura d’un mani-

fest a cadascuna de les capi-

tals de província catalanes. A

Tarragona, el tinent d’alcalde

de Salut Pública, Javier Villa-

mayor, va ser l’encarregat de

fer la lectura del manifest ela-

borat per la FECEC. Aquesta

iniciativa té com a principal

objectiu difondre diferents re-

comanacions per prevenir el

càncer de les quals se’n des-

taquen dues principalment.

D’una banda, la ingesta diària

de cinc peces de fruita i ver-

dures com a mínim i, de l’al-

tra, realització d’activitat físi-

ca moderada de manera ha-

bitual.

Aquestes recomanacions po-

den prevenir els nous casos

de càncer.

Setmana del càncerDues recomanacions: menjar 5 peces de fruita iverdura al dia i realitzar activitat física moderada

La consellera d’Ensenyament,

Irene Rigau, va anunciar que

el Departament incrementa

els recursos destinats a les

beques menjador amb una

previsió de 34 milions d’euros

per al curs 2013-2014.

Rigau afegeix que el Departa-

ment actuarà amb les

sol.licituds no ateses pel con-

sells comarcals en els casos

d’alumnat amb privació ali-

mentària. Aquestes beques

es cobreixen a partir d’un cri-

teri homogeni per a tot Cata-

lunya establert pel mateix De-

partament.

Ensenyament introdueix per

aquest curs escolar altres

mesures amb l’objectiu de

disposar de mecanismes

equitatius en la concessió

d’aquests ajuts per part dels

consells comarcals.

Beca menjadorLa Generalitat garanteix que tots els alumnes ambprivació alimentària tinguin beca menjador

La 9a edició de la Marató de

Donació de Sang, convocada

pel Banc de Sang i Teixits

amb la complicitat d’un ampli

sector del teixit social i asso-

ciatiu de la ciutat, es va fer

per primer cop al Teatre de

Tarragona.

El canvi de lloc va permetre

superar les limitacions d’es-

pai i oferir un gran desplega-

ment de mitjans i persones.

La Marató va començar a les

9 del matí i fins a les 9 de la

nit i la jornada formava part

del programa d’actes de les

festes de Santa Tecla. El Banc

de Sang i Teixits és l’empresa

pública de la Generalitat que

té com a missió garantir l’a-

bastament i el bon ús de la

sang i dels teixits a Catalunya.

És el centre de referència en

immunologia diagnòstica i de

desenvolupament de teràpies

avançades.

Marató de sang9a edició de l’esdeveniment solidari. Per 1r cop vatenir lloc al Teatre Tarragona

L’Ajuntament de Tarragona i

l’Hospital Universitari Joan

XXIII van organitzar una set-

mana d’activitats dirigides als

escolars i a la ciutadania en

general a principis d’octubre

al voltant de la celebració del

Dia Europeu Conscienciació

de l’Aturada Cardiorespiratò-

ria (el qual es va celebrar el

passat 16 d’octubre).

La iniciativa, promoguda pel

Consell Català de Ressuscita-

ció amb actes arreu de Cata-

lunya té per lema: “Nens sal-

vant vides. Aprenent ressusci-

tació cardiopulmonar a les es-

coles”.

El primer dels quatre tallers

es va celebrar a la Rambla de

Bonavista. Els tallers els coor-

dinen instructors de l’Hospital

Universitari Joan XXIII. Al ta-

l ler es fan demostracions

amb maniquins en diversos

espais públics de la ciutat

amb l’objectiu de difondre tot

el que s’aprèn al programa

municipal de Suport Vital Bà-

sic a les escoles.

Aquests actes compten amb

la participació i el suport de

diverses entitats i institucions

de Tarragona: els Departa-

ments de Salut i d’Ensenya-

ment de la Generalitat, el

(SEM), la Creu Roja i Europe

Direct.

Taller “nens salvant vides”Demostració de tècniques de ressuscitació cardio-pulmonar realitzat per escolars de secundària



PUBLIREPORTATGE SALUT



NOTÍCIES SALUT

L’Àrea de Serveis a la Persona

de l’Ajuntament de Tarragona,

a través de la Unitat de Gent

Gran Activa i l’Institut Munici-

pal de Serveis Socials, ha pre-

sentat un any més el progra-

ma d’activitats previstes per

aquest curs. En concret, es

desenvoluparan 116 grups

d’activitats que oferiran un

total de 2.175 places. Es trac-

ta d’una programacióadapta-

da als tarragonins i tarragoni-

nes de més de 65 anys. Com

a novetats d’enguany, s’am-

plien amb nous grups les acti-

vitats més sol•licitades -pila-

tes, aiguagim, gimnàstica,

anglès, informàtica i memò-

ria-. També, en aquest primer

trimestre, s’han programat

els monogràfics: Jocs amb la

wii, Detecció i prevenció de

maltractaments, Com tenir

cura de la nostra esquena i

Anem a caminar. Els cursos

són totalment gratuïts i es re-

alitzen als Centres Cívics, llars

municipals i instal·lacions del

Patronat Municipal d’Esports.

Gent gran activaInicia el nou curs amb activitats per promoure l’en-velliments saludable

Ha obert a la Rambla Nova un

nou Centre d’Atenció Primària

- a la cantonada de la Plaça

Imperial Tàrraco- que centra-

litza en un sol espai els ser-

veis de pediatria d’atenció

primària. En un futur, està

previst que ampliï el seu àm-

bit d’activitat.

D’entrada donarà cobertura a

una població d’uns 7.000

nens i nenes, de 0 a 14 anys.

El nou CAP, gestionat per

l’Institut Català de la Salut, va

obrir les seves portes al mes

passat. L’equip assistencial

està format per 6 metges pe-

diatres, 5 infermeres i 5 pro-

fessionals d’atenció a l’usuari.

L’horari és de dilluns a diven-

dres, de 8 del matí a 9 de la

nit. També s’hi farà formació i

recerca en pediatria, a banda

de les urgències i consultes.

Nou CAP Rambla NovaCentralitza en un sol espai els serveis de pediatriad’atenció primària

La campanya “Restaurants

contra la Fam”- impulsada

per Acció contra la Fam i la

Federació Espanyola d’Hosta-

leria - té com a objectiu sensi-

bilitzar i contribuir a eradicar

la desnutrició infantil. En-

guany se n’ha celebrat la 4a

edició, la qual va inciar-se el

passat 15 de setembre i fina-

litza el proper 15 de novem-

bre. Vuit establiments de les

comarques tarragonines s’-

han adherit a la campanya:

De Vins, a la ciutat, restaurant

Pizzo de Miravet, Toribio i La

Giberga de Reus, Shanti Playa

de Calafell, El Maño de Miami

Platja, Arena de Salou i La Bo-

ella de La Canonja. Al conjunt

de Catalunya se supera la cin-

quantena entre les quatre

províncies, i a l’estat se n’han

unit 400. Els establiments

van escollir plats o menús so-

lidaris de les seves cartes.

Restaurants solidarisRestaurants de la demarcació es mostren solidariscontra la fam al món

El taller "Cuida't les dents" vol

sensibilitzar els infants de la

importància que té la cura de

les dents per a la seva salut.

També vol sensibilitzar-los

perquè disminueixin el con-

sum de dolços i vol mostrar-

los la importància d’adquirir

l'hàbit del raspallat dental, el

qual s’ha de fer després de

cada àpat.

Aquest taller, que forma part

del programa “Fer salut mola”

del Servei de Salut Escolar de

l’Ajuntament de Tarragona, té

l’objectiu de millorar els hà-

bits d’higiene bucodental dels

més petits així com els seus

hàbits alimentaris, incidint en

els aliments més perjudicials

per les dents amb la idea d'a-

judar a prevenir la càries i

també contribuir a disminuir

l’obesitat infantil.

El taller explica les causes de

la càries i com evitar-la, així

com s’han de raspatllar bé les

dents perquè quedin ben ne-

tes. D’aquesta manera, és

poden evitar futurs proble-

mes bucodentals.

Atès que es dirigeix a alum-

nes de 1r de Primària, ajusta

les explicacions i continguts

al nivell de nens i nenes de 6

anys. El taller es va celebrar

durant el passat mes d’octu-

bre a 26 escoles de la ciutat.

Taller “cuida’t les dents”Campanya sobre la salut dental dirigida a alumnesde 1r de Primària a 26 escoles de Tarragona


GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Temps de l’oli nou

urant els mesos de no-

vembre i desembre és l’è-

poca de la celebració de

l’oli nou i, en motiu d’això, a les

poblacions catalanes amb més

tradició olivera i zones que dispo-

sen d’olis d’oliva amb Denomina-

ció d’Origen Protegida són l’esce-

nari de celebracions de fires i fes-

tes en motiu de la collita per pre-

sentar a la societat el primer oli de

la temporada.

Les celebracions al voltant de l’oli

novell organitzades per les coope-

ratives i productors de les pobla-

cions són jornades festives i gas-

tronòmiques que apleguen es-

morzars populars amb els pro-

ductes locals acompanyats amb

el primer oli.

Durant aquests mesos a cavall en-

tre finals de la tardor i principis de

l’hivern al calendari festiu de mol-

tes poblacions hi trobareu dife-

rents fires on, a banda de d’haver-

hi presentació i venda d’oli nou,

també s’hi fan degustacions i al-

tres activitats relacionades.

Els dies 15 i 16 d’aquest mes de

novembre se celebra la Fira de l’O-

li Nou a Reus, i els dies 29 i 30 de

novembre i 1 de desembre a Tarra-

gona.

L’oli d’oliva és un element impres-

cindible de la Dieta Mediterrània,

De fet, al marge que una llesca de

pa amb tomàquet amb oli d’oliva

és un plaer per al paladar, des de

l’any 2010 és també Patrimoni

Cultural Immaterial de la Humani-

tat. I és que la UNESCO va inclou-

re la dieta mediterrània a la seva

llista de béns que cal salvaguar-

dar.


Les celebracions al voltant de l’oli novell són jornades festives i gastronò-miques que apleguen esmorzars populars amb productes locals acom-panyats del primer oli de la temporada

D

Novembre i desembre n’és l’època



NOTÍCIES DELSECTOR GASTRONOMIA

Hi ha diferents tipus d’oli d’oli-

va segons el mètode emprat

per obtenir-lo - oli d’oliva verge,

oli d’oliva verge extra, oli d’oliva

llampant, refinat, etc- i en mol-

tes de les fires de l’oli nou s’o-

fereixen també tasts d’oli.

El tast d'un oli d'oliva verge

consisteix a localitzar i mesu-

rar la intensitat dels seus sa-

bors i aromes.

En el cas de l'oli, els sentits

que intervenen en l'anàlisi sen-

sorial són el gust i l'olfacte, i el

tast comprèn tres fases: l’ol-

factiva, la fase de la boca - on el

tastador analitza els atributs- i

la retronasal - després de po-

sar-se l'oli a la boca, aquest

s'escalfa a la temperatura cor-

poral i es permet identificar

aromes secundaris i confirmar

els percebuts en la primera fa-

se olfactiva- .

Per al tast d'un oli d'oliva s'uti-

litza una copa amb obertura

una mica tancada perquè pu-

gui concentrar les substàncies

aromàtiques.

La copa ha de ser d'un color

fosc per evitar que el tastador

pugui ser influenciat pel color

de l'oli d'oliva. El tast de l'oli

amb cullera, no és correcte

perquè es dilueix la seva aro-

ma.

En moltes de les fires de l’oli nou s’ofereix lapossibilitat de degustar-ne el gust. El tast del’oli segueix tot un ritual

El gust de l’oliCom es fa un tast d’oli?

El Patronat Municipal de Turis-

me va acollir el mes passat la

VI Trobada de Cuiners Terra

Madre, Slow Food i Km 0 per

intercanviar impressions i de-

batre el present i futur de la

cuina ecològica i de proximitat.

A la vegada, es va programar

un calendari d’intervencions de

cara al proper any. La jornada

va començar amb un esmorzar

al restaurant El Llagut i, segui-

dament, es van dur a termes

dues xerrades a l’Espai Turis-

me. La 1a va ser sobre els

transgènics a càrrec de Carme

Pagès -membre de la platafor-

ma “Som el que sembrem” i

presidenta de la Cooperativa

de Consum ‘El Brot’-. A la tarda

es va fer la 2a xerrada a càrrec

de Josep Llambrich i Agustí Ri-

llo, els quals van parlar de la

pesca sostenible amb llum de

peix blau.

El concepte de producte ecolò-

gic fa referència a alimentació

sana i de qualitat que ofereix

un producte de proximitat (el

qual viatja el mínim possible

des que és recollit fins que arri-

ba a mans del consumidor). El

concepte Slow Food pretén

contrarrestar el fast food, im-

pedir la desaparició de les tra-

dicions gastronòmiques locals

i combatre la falta d’interès per

la nutrició i sabors.

VI Trobada de Cuiners Terra Madre, Slow Food i Km 0 per debatre el present i futur de lacuina ecològica i de proximitat. La jornada va constar d’ un esmorzar, una xerrada sobre elstransgènics i una altra sobre la pesca sostenible

Cuina ecològica i de proximitatDebat sobre el present i futur d’aquesta cuina



En aquest número m’he propo-

sat donar un cop de mà a

aquelles persones que per di-

verses raons sempre acaben

fent els àpats de festa a casa

seva, sigui quina sigui la cele-

bració.

Sé que ho patiu en silenci i crec

que és hora de fer-hi alguna

cosa. No us demano que aneu

a comprar l’àpat al restaurant

però sí que optaria perquè ca-

da convidat es fes el seu propi

menjar i fora malsdecap.

No diré que no sigui una pro-

posta arriscada, ho és tant

com original i sempre podeu

tenir un as a la màniga per si

les coses no van com teníeu

previst.

Es tracta de comprar peix de

carn dureta, crustacis i cefalò-

podes. És a dir, bèsties com

rap, lluerna, orada, llobarro, ba-

callà dessalat, gambes, llagos-

tins, gadagangs, calamars, sè-

pies, popets...cadascú com

vulgui: fresques, congelades,

grans o petites.

El que sí haureu de procurar

és de fer-ne talls que càpiguen

a la boca. Llavors, arriba l’hora

de la veritat: al damunt de la

taula parada poseu una olleta

tipus “fondue” amb brou ca-

lent a dins i amb el cremador

a sota per a anar coent tots els

aliments marins que posareu

també en safates damunt de la

taula.

A més, haureu de fer o com-

prar diferentes salsetes per a

poder-los acompanyar com,

per exemple, maionesa, all i oli,

tàrtara, holandesa, romesco o

fruita seca picada o olis aro-

matitzats o compotes... hi po-

den haver mil i una combina-

cions. Si en acabar l’àpat veieu

que la gent no queda satisfeta,

traieu l’as i amb el brou de l’o-

lleta feu una mica d’arrosse-

jat.

Penseu en comprar les forqui-

lletes llargues per a poder cou-

re el peix dins de la “fondue”.

Elaboració:

En aquest número, Solé, xef del restaurant El Barquet, ens proposa comprar peix de carndureta i preparar-lo a talls per ser degustat a l’estil “fondue”. Ens suggereix acompanyar-hoamb diferents salsetes i també arrossejat

“Cadascú es fa lo seu”Per David Solé

RECEPTES GASTRONOMIA


Època de torrons

A principis del mes que ve –

principalment passat el pont

de principis de desembre - ja

començarem els preparatius

de les festes nadalenques, uns

dies en què generalment les fa-

mílies s’apleguen al voltant de

la taula en motiu de celebració.

Aquets dies, poc o molt, les

taules llueixen els seus millors

àpats on hi destaquen els pro-

ductes tradicionals.

Les festes fan que generalment

omplim la nostra cistella de la

compra amb tot tipus de delí-

cies que no comprem la resta

de l’any, si més no, amb els

productes més típics d’aques-

tes dates. I una de les postres

per excel•lència dels àpats na-

dalencs són els torrons, un

dolç que generalment es fa

d’ametlla, mel i ou, general-

ment cuit.

Tot i que a la taula també hi po-

dem trobar altres postres com

ara les neules, polvorons o

massapans, als Països Cata-

lans, el torró és el dolç més tí-

pic i tradicional de les festes de

Nadal.

Actualment de torrons n’hi ha

de moltes varietats i sabors,

tot i que les autòctones i més

conegudes són les de torró de

Xixona (o tou) el qual es fa amb

les ametlles picades i mel; el

torró d’Alacant (o dur), el qual

es fa amb ametlles torrades,

mel i clara d’ou, el que li pro-

porciona la duresa; el torró de

Xerta, que també és fort i té

una forma circular; el d’Agra-

munt, amb ametlles o avella-

nes, mel i clara d’ou o el de cre-

ma cremada, que es fa amb

avellanes, sucre, ous i pell de

llimona.

Quan s’acosten les festes nadalenques, els torrons es converteixen en les postres indispen-sables dels àpats. Tot i que és el dolç més típic i tradicional d’aquestes dates, actualmentn’hi ha de moltes varietats i sabors

TORRONS GASTRONOMIA



134

L’ONADARESTAURANT

l restaurant l’Onada està ubicat al

bell mig del Serrallo davant de les

barques de pesca. Ofereix una cui-

na especialitzada en peix i marisc, del barri

del Serrallo i diferents tipus d’arrossos, així

com una àmplia selecció de plats a la carta

i tapes marineres.

L’Onada compta amb un ampli saló amb

possibilitats de fer-hi tot tipus de celebra-

cions, dinars i sopars d’empresa i per a

grups, també una terrassa per gaudir-hi de

“sopars a la fresca” a l’època del bon

temps. Durant la temporada de calçots

ofereix la temporada marinera.

L’Onada va ser el restaurant guanyador de

“La Forquilla d’Or 2012” del certamen Ta-

rragona Tapes amb la tapa “Trifàsic de ton-

yina” i enguany va ser guanyador de la zo-

na del Serralo al 5è Certamen del Tarrago-

na de Tapas.

Com a novetat, l’Ona us convida tant de

dia com de nit a degustar el nou menú

“Bona Nit i Tapes!” que consta de 4 tapes,

postre, vi, aigua i cafè per només 25€.

CUINA DEL SERRALLO

Especialitat: Peix, marisc i tapes.

Menú tapes: 25 € amb cafè i postre, iva inclòs

Preu carta: Des de 30 €

Horari: De dimarts a dissabte d’11 a 23 h

Diumenge d’11 a 17 h. Dilluns tancat.

C/ Bisbe Bonet s/nEl Serrallo43004 Tarragona977 215 053

E

007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:30 Página 134

135

Ctra Reus a ConstantíKm 5 - Tarragona

977 260 131

MAS FOLCHRESTAURANT

envinguts al restaurant Mas Folch,

un dels racons amb encant de la

comarca. A pocs quilòmetres de

Tarragona i Reus, trobem el restaurant,

ubicat en una masia modernista familiar i

envoltat d'una zona ajardinada amb més

de cent espècies vegetals diferents. El con-

junt forma un entorn exquisit on gaudir

d'una cuina d'autor, barreja de tradició i

creativitat i on el temps s'atura en mans

d'un servei atent i professional. El nostre

servei de cuina és als migdies de dimarts a

diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits del di-

vendres i dissabte només per a grups amb

reserva previa, a partir de 20 persones. El

dilluns tenim tancat per descans setmanal.

Durant el mes d'agost el restaurant ro-

mandrà tancat els dilluns, dimarts i dime-

cres.

El restaurant Mas Folch demana als seus

clients que per garantir-li un millor servei

reservin prèviament.

BCUINA D’AUTOR

Especialitat: Cuina tradicional i creativa

Horari: De dimarts a divendres de 13 a 16 h.

Divendres i dissabte només grups..

Reserva prèvia


136

PINTXOBAR - RESTAURANT

l bar Pintxo és un local d’ambient

familiar que fusiona cuina de la

terra amb productes ibèrics de la

temporada i “pinxos” variats. Aquets barre-

gen diferents sabors i textures i innoven

amb receptes d’arrels mexicanes. En tro-

bem de freds, calents i amb productes de

la temporada. El bar, situat al carrer Joan

Baptista, compta amb el racó de l’ibèric on

hi ha un ampli assortit d’embotits de tot ti-

pus.

Pintxo ofereix menús personalitzats i

adaptats a grups i els dijous els clients po-

dran gaudir del “duel de xefs” de mà de

professionals de l’hostaleria que compe-

teixen per veure qui ofereix el millor “pin-

xo”. I això sí, els dijous són a millor preu: a

cinquanta cèntims la unitat.

Tots els dijous selecció dels millors “pin-

xos” a 0.50€!

CUINA DE LA TERRA. IBÈRICS

Especialitat: “Pinxos”, tapes i torrades

Preu “pinxo”: 1 €. Dijous selecció de “pinxos” a 0,50 €

Preu carta: Entre 9,50 i 12 €

Horari: De dilluns a diumenge de 9 a 24h

Joan Baptista Plana, 23 bxsTarragona977 237 435

E


137

Trinquet nou 7, baixoscant. C/del portalet

Tarragona977 232 074

TOCAPERON

RESTAURANT

’especialitat del restaurant Toca Pe-

rón, el nom del qual prové d’una típi-

ca expressió de les festes locals de

Tarragona, és la cuina mediterrània actua-

litzada a base d’una carta de la qual el

80% dels productes són de la província de

Tarragona. Els plats del restaurant donen

un toc innovador i modern a la tradicional

cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec,

també ofereix carns exòtiques com ara de

nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda

de la carta també ofereix 4 tipus de me-

nús diferents i un variat assortit de tapes i

“montaditos”. El Toca Perón compta amb

un pis superior on hi ha un menjador que

permet celebrar-hi tot tipus de trobades.

Ubicat davant la plaça de la Font, escenari

principal de les festes, n’és un referent

més pels tarragonins i tarragonines de la

ciutat.

LCUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA

Especialitat: Cuina tradicional mediterrània

Preu menú: 10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 €

Preu carta: 20 - 25 €

Horari: De dill a dg de 8 a 16:30 h / 19 a 01 hDill i dg nit tancat


138

ONAKBAR - RESTAURANT

ituat dins del circ romà de Tarra-

gona, Onak ha obert recentment

les seves portes amb l'objectiu

d'oferir als nostres clients un lloc de troba-

da i diversió. Per això, comptem amb un

ampli assortiment de pintxos a partir d’1

Eur, menú diari, txuletones, menú de pint-

xos i carta, tot això acompanyat per la mi-

llor música, i totes les retransmissions es-

portives, a més d'un ampli assortiment de

Gin Tonics i Cocktails. T'esperem! No t’en-

penediràs ....

CUINA VASCA

Especialitat: “Pinxos”

Preu menú: De dilluns a divendres migdies 9,50 €

Tots els dies menú “pinxos” 13 €

Preu carta: Des de 10 €

Horari: Dilluns tancat. Tots els dies de 12 a 16

i de 19 a 00:30, Divendres i Dissabte 03 h

Plaça Sedassos, 28Tarragona627 935 [email protected]

S


139

Passeig Jaume I, s/nSalou

977 384 000www.arenarestaurant.com

ARENARESTAURANT

ituat al Passeig Jaume I de Salou,

proposa una cuina mediterrània,

catalana i de proximitat. La senzi-

llesa, la picada, els contrasts i la millor

matèria prima de l’hort, el mar i el coral

defineixen una carta de concepció clàssica

però amb un toc personal. Compta amb

una sala oberta al mar amb grans fines-

trals, exquisidament decorada, i amb una

terrassa que envolta tot el restaurant amb

una espectacular panoràmica de la platja i

el passeig marítim.

Inaugura temporada de tardor amb una

complerta proposta de menús per a grups

i celebracions que es poden personalitzar

a mida del pressupost del grup.

Fins el 8 de desembre ofereix un menú de-

gustació per 25€ amb un 50% de des-

compte per la segona persona.

SCUINA MEDITERRÀNIA

Especialitat: Cuina mediterrània de proximitat

Preu menú: Diari - 13 €. Menú degustació - 25 €


Horari: De 14 a 16h i de 20,30 a 23h

Tancat dg. nit i dl. Vacances gener i febrer.


140

SUSHIBAR - TAKE AWAY

ake Away Sushi Bar, situat a la

part alta, on hi trobem un ampli

assortiment d’un dels plats més

reconeguts de la gastronomia japonesa. El

local ens ofereix una gran varietat de sushi

elaborat al moment, on hi podem degustar

des de les delicadeses tradicionals de sal-

mó i tonyina fins al sushi més innovador,

l’anomenat “sushi-català” que parteix d’in-

gredients d’aquí com l’escalivada i el ro-

mesco, passant per alguns dels suggeri-

ments del xef com són el tataki de tonyina

o les albergínies caramel·litzades amb mi-

so i sense oblidar una gran varietat d’ama-

nides japoneses i capritxos com són el ta-

koyaki o la brotxeta de pollastre yakitori.

Ofereix també totes les conegudes varie-

tats d’aquesta gastronomia : nigiris, tema-

kis, makis, invertits, inari i gunkak.

És el primer establiment de cuina japonesa

“take away” de Tarragona : els seus clients

poden endur-se el menjar a casa

CUINA JAPONESA

Especialitat: Sushi

Preu menú: 11 € migdies

Horari: De dimarts a diumenges de 13 a 16 h

i de 20 a 23 h

Còs del Bou, 9Tarragona977 241 769

T


Cal’Òscar

141

Plaça del Rei, 4Tarragona

977 22 45 79

CA L’OSCARBAR - RESTAURANT

a l’Òscar és un restaurant tradicio-

nal que ha provat la seva qualitat al

llarg dels anys. Òscar, el xef, propo-

sa plats mediterranis de tota la vida prepa-

rats amb expèriencia i sinceritat. És un va-

lor segur per menjar bé a l‘estiu, a l’agra-

dable terrassa, o a l’hivern, a la càlida sala

interior. Ca l’Òscar ofereix una bodega se-

lecta amb més de 80 referències.

Recordem als nostres clients que per les

Festes de Nadal, us oferim una selecció de

plats tradicionals per emportar (cochinillo,

canelons, pop a la brasa, etc.).

CCUINA DE MERCAT

Especialitat: Paelles

Preu menú: 15 € de dimarts a divendres


Horari: De dimarts a diumenge de 13 a 15:30 h

i de 20:30 a 22:30 h


142

OLIVIERGELATERIA

n Gabri Olivier ha vist fer gelat

desde que va nèixer, en el mateix

establiment on els seus pares van

portar a Tarragona l’any 1962 la tradicional

qualitat de la gelateria italiana.

En Gabri ha estat desenvolupant desde

ben petit una exquisita sensibilitat a l’hora

de combinar les millors matèries primes i

creant sabors molt delicats i originals

adaptant-los a qualsevol situació o tradi-

ció.

El prestigi professional de’n Gabri Olivier el

porta a representar algunes de les mar-

ques líders de la rebosteria i la gelateria,

impartint cursos, seminaris i demostra-

cions gastronòmiques arreu del món.

Cada dia el.labora les fórmules tradicio-

nals i les noves creacions que ha anat in-

corporant any rere any, per tal d’oferir una

carta de gelats original i de qualitat.

Podem gaudir del seu toc màgic amb ca-

dascun dels sabors tradicionals, així com

una constant innovació en la seva col.lec-

ció de tartes gelades i pastissos, adequats

a tota mena de cel.lebracions i aconteixe-

ments.

GELATERIA ITALIANA

Especialitat: Gelats i batuts

Ofertes: A partir 1,5 €

Horari: Tots els dies a partir de les 10,30 h

Rambla Nova, 54Tarragona9777 233 133

E


143

Autovia Reus-TarragonaT-11, km 12. La Canonja

977 77 15 15www.laboella.com

LA BOELLAMAS & RESTAURANT

n restaurant íntim i acollidor ubicat

a una masia del s.XII envoltada de

110 hectàrees d’oliveres i jardins.

Ofereix un producte de proximitat i de la

millor qualitat: cuina tradicional marinera

de Cambrils, receptes d’interior elabora-

des amb verdures i espècies de l’hort i olis

de la pròpia finca, i rebosteria del seu propi

obrador.

La Boella alberga també un exclusiu hotel-

boutique de 13 suites, un dels millors cen-

tres de convencions de la zona, un molí

d’oli i un celler on s’elaboren els vins i olis

de la finca i una completa vinoteca on s’or-

ganitzen mensualment activitats entorn al

món de la gastronomia.

Aquest Nadal proposa, a més dels tradicio-

nal menús nadalencs, una amplia carta

d’àpats per emportar. I, per finalitzar l’any,

una vetllada de gala, amb menú, ball, barra

lliure i ressopó en un marc incomparable.

UCUINA MEDITERRÀNIA DE PROXIMITAT

Especialitat: Cuina tradicional marinera i d’interior

Preu menú: Menú del Mas: 28 €

Preu carta: 50 €

Horari: De 13:30 a 16h i de 21 a 23h


144

TXAR3VERDBAR - RESTAURANT

quest restaurant que ha adaptat el

nom del licor més típic de Tarrago-

na ofereix un nou concepte de lo-

cal amb productes frescos i de temporada

en un entorn envejable emmarcat per la

història. A tocar de la Catedral, la terrasse-

ta no podria oferir millors vistes, i els qui

visitin aquest restaurant sustentat amb pi-

lars que van formar part de l’històric Tem-

ple d’August, podran degustar-hi vermuts,

cerveses, còctels i tot tipus d`àpats i cele-

brar-hi tot tipus d’esdeveniments en dife-

rents sales amb personalitzats ambients.

Hi ha la sala “Edat Mitjana”- amb terra i

façana originals de l’època-, la sala “Roma-

na” – decorada amb un collage de pòsters

del conegut licor Chartreuse- i la “Death

Proof”inspirada en la pel·lícula de Quentin

Tarantino i on s’hi fan degustacions de vins

de fora de la terra.

D'altra banda, Txar3verd i l'espai claustre

col.laboren junts en l'elaboració de càte-

rings per als millors esdeveniments.

CUINA DE PROXIMITAT

Especialitat: Arrossos

Preu menú: Diari de dilluns a divendres 13,50 €

Preu carta: A partir de 16 €

Horari: De dilluns a diumenge de 9 a 3 h

Pla de la Seu, 543003 Tarragona977 222 033www.txar3verd.cat

A


145

Carretera nacional 340Km. 1168,5Tarragona

977 209 756

EL TRULLBAR - RESTAURANT

ituat al costat de la platja llarga, el

Trull era un antic molí d’oli del se-

gle XVIII del qual es conserva gran

part dels seus components originals. El lo-

cal es converteix així en un lloc on es gau-

deix tant de la cuina com de l’entorn. Dis-

possen d’una amplia carta típica catalana

en la que la utilització d’ingredients de la

terra és imprescindible, combinada amb

plats de la nova cuina moderna. El gruix de

la carta es la carn a la brasa ben equilibra-

da amb una gran varietat d’entrants, pri-

mers plats i diferents tipus de peix. L’avan-

tatge de poder menjar una carn damunt

d’una pissarra calenta es infinita i aquesta

és la manera en la que serveixen entre-

cots, borrassos, espatlles de cabrit i “colet-

xons”. Per acabar no oblidem els postres

casolans on la crema catalana, les trufes,

full de nata, tiramisú… fan un final perfec-

te.

Informa't de les nostres propostes per so-

pars de Nadal i Sopar d'empresa

SCUINA CATALANA, BRASERIA

Especialitat: Carns a la pissarra

Preu menú: Desde 22 €

Preu carta: 25 € aproximadament

Horari: De 13 a 16 h i de 20 a 23 de dt. a dj.

Dv. i ds., vespre de 20 a 23,30 h


146

LA XARXABAR - RESTAURANT

l bar La Xarxa està situat a l’em-

blemàtic barri mariner del Serra-

llo. Es tracta d’un local familiar

que ens ofereix professionalitat en cadas-

cun dels seus plats i on podem gaudir-hi

de peix fresc de Tarragona, cuina tradicio-

nal marinera, romescos, marisc i tapes va-

riades. A La Xarxa hi trobem esmorzar de

forquilla - el plat típic del pescador- com

ara romesco de tonyina i de rap o la truita

d’escamarlans (podem fer-hi un plat d’es-

morzar complert des de 7,5 euros). A ban-

da, La Xarxa disposa d’una carta del dia on

els clients més atrevits poden degustar-hi

el peix fresc del mateix dia i on no hi falten

els plats típics d’inspiració marinera amb

verdura i tapes artesanes. Per qui ho pre-

fereixi, pot optar per un menú a l’hora de

dinar i degustar la cuina marinera de La

Xarxa des de 9 euros. EL bar també ofereix

la possibilitat de celebrar-hi dinars de

grups i degustar la cuina tradicional mari-

nera (prèvia reserva). I per qui desitgi as-

saborir les delícies del mar a casa, a La

Xarxa també s’hi ofereix menjar per em-

portar.

CUINA TRADICIONAL MARINERA

Especialitat: Romescos, peix del dia, marisc i tapes

Preu menú: Des de 9 €

Preu esmorzar de forquilla: Des de 7,5 €

Horari: De dilluns a divendres de 8 a 19:30 h

Dissabte de 9 a 17:30 h

C/ Sant Pere, 38-4043004 El SerralloTarragona977 214 531

E

LA XARXA


CONTRA003VIUTar.qxd:Maquetación 1 25/10/13 12:08 Página 147

CONTRA003VIUTar.qxd:Maquetación 1 25/10/13 12:08 Página 148

VIU TARRAGONA 7

Documents

Transcript of VIU TARRAGONA 7