EL CARRER: UN ESPAI D’APRENENTATGE. EL TREBALL VIVENCIAL I PROPER COM A MOTOR D’APRENENTATGE DE LA LLENGUA CATALANA COM A UNA SEGONA LLENGUA. EL TERMÒMETRE LINGÜÍSTIC COM A OPORTUNITAT PER REPENSAR LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA A L’ESCOLA.

ESCOLA LA SÍNIA DE VIC: ANNA VILARÓ BELLVEHÍ, XAVIER PLANÀS SERRADELL

SOCIETAT CATALANA DE PEDAGOGIA: CARME RIDER SERRA

INTRODUCCIÓ CONTEXT D’ACTUACIÓ: UN MARC MULTICULTURAL PLURILINGÜE.

L'escola la Sínia està situada al barri del Remei de Vic. Un barri on socialment ha sigut d'acollida dels diferents corrents migratoris generats des de mitjans del sXX, de procedència majoritàriament intraestatal, fins als corrents migratoris d'inici del segle XXI, caracteritzats pels fenòmens de globalització, de procedència africana, asiàtica i sud-americana majoritàriament. Actualment, segons dades del cens de la població de Vic del 2013, hi ha un 33% de la població del barri d’origen immigrant amb puntes de concentració de fins el 60%.

Això vol dir que es mostra com un barri amb arrels multiculturals marcades on la convivència de les diferents comunitats es contempla com una oportunitat de la coneixença mútua des del respecte i el civisme. La nostra escola acull un total de 19 nacionalitats acompanyades, moltes vegades, de múltiples representacions lingüístiques i culturals dins de cada nacionalitat.

L’escola la Sínia, és una escola acollidora i inclusiva, que dóna resposta educativa a tots els/les alumnes i a la nova realitat ciutadana: la pluralitat ètnica. És per això que entenem l’escola com un nucli radial d’una xarxa social, de barri que desenvolupa un treball comunitari, amb un equip multi professional per poder atendre totes les diversitats culturals, socioeconòmiques i educatives.

En aquest entorn plurilingüe s’observa la llengua catalana com a frontissa intercultural i com a vehicle de comunicació i interacció entre la comunitat educativa. Per tant l’objectiu principal del nostre treball és dotar d’eines a l’alumne per tal que es pugui desenvolupar tant en l’aspecte social, personal i acadèmic per poder participar activament com a ciutadà de ple dret primer en la comunitat escolar i posteriorment en el teixit social de la ciutat. Per aquest motiu, es vetlla per tenir controlades les interaccions específiques que es produeixen en l’entorn de l’alumne (familiar, social i escolar) a través de la coordinació intensiva dels serveis d’assistència primària amb l’objectiu de fomentar l’estímul pels aprenentatges i garantir un creixement global equilibrat.

Per altra banda l’escola es troba ubicada privilegiada del centre, en un entorn fronterer entre l'entorn urbà i el medi rural, ofereix la oportunitat d’aprofundir en el coneixement de l'entorn natural i social des del contacte directe i la interacció. La vivència en l’entorn esdevé com a oportunitat per generar aprenentatge de la llengua a través de l’ús d’un llenguatge funcional fent del barri i la ciutat un espai d’interrelació on poder desenvolupar les bones pràctiques de respecte i convivència implicant els/les alumnes i les seves famílies en totes aquelles manifestacions cíviques, culturals i socials que garanteixen el creixement en igualtat d’oportunitats.

L’EDUCACIÓ INFANTIL EL PRIMER CONTACTE AMB LA LLENGUA CATALANA I CULTURA CATALANA.

La majoria dels/les alumnes quan comencen el parvulari no han estat mai escolaritzats i per tant han viscut la socialització primària en els nuclis familiars a través dels codis culturals propis de les famílies i vehiculades a través de les llengües maternes, sovint diferents al la llengua catalana. Aquest fet suposa que el primer contacte amb la llengua i cultura catalana es realitza al centre escolar.

Aquesta realitat ens situa davant d’una situació d’un aprenentatge de la llengua catalana com a una L2 on s’ha de contemplar des d’una perspectiva de capacitació lingüística lexicogramatical, morfosintàctica, fonològica (Chomsky 1965), però sense obviar la capacitació comunicativa de la llengua i el seu ús social (Kamiya, 2006). Aquesta visió es troba concretada per Lyons, Coates, i Deuchar (1970) on remarquen com a necessària l’habilitat d’utilitzar la llengua amb correcció en diferents situacions socials com a part central de la competència lingüística en paral·lel a l’habilitat de produir oracions gramaticalment correctes introduint el concepte d’adequació lingüística.

A l’escola la capacitació i introducció en el codi lingüístic escrit s’efectua a partir dels primers cursos de l’educació primària, per tant, la responsabilitat de l’educació infantil es centra en desenvolupar la capacitar dels alumnes en l’ús de la llengua des de la vessant comunicativa oral. Des de l’Escola la Sínia, doncs, l’objectiu principal de l’educació infantil es concreta en desenvolupar habilitats de comprensió i producció de missatges orals en llengua catalana.

Per fer-ho possible, d’acord a Hymes (1974), observem aquesta capacitació en el context comunicatiu en el qual es desenvolupa l’infant contemplant com a recurs metodològic bàsic la interacció i el i intervenció en l’àmbit d’actuació real de l’infant.

L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU COM A BASE PEDAGÒGICA DE L’APRENENTATGE LINGÜÍSTIC

Aquesta base d’aprenentatge lingüístic a partir del contacte amb l’entorn es troba en consonància amb el que anomenem aprenentatge significatiu proposat per Ausbel on posa peu també a observar la quotidianitat com a element d’aprenentatge on l’alumne es troba més receptiu (Ausbel et al, 1976, 2002).

Aquest esquema d’aprenentatge situa al nen com a element central del procés educatiu a partir del qual es desenvoluparà la proposta educativa contemplant els aprenentatges que l’alumne té prèviament. Bruner (1988) opta per desenvolupar aquest aprenentatge significatiu a través del que anomena currículum en espiral a partir del qual proposa que els aprenentatges han de desenvolupar-se tenint en compte una progressió que permeti a l’alumne aprofundir en els camps que es contemplen en el programa curricular. Permetent crear llaços cada cop més profunds amb els àmbits d’actuació concrets.

En aquesta línia, contemplant la necessitat d’interacció directa amb l’entorn proper i tenint en compte l’organització de l’aprenentatge de la llengua com a una L2, des de l’escola la Sínia hem dissenyat un programa de desenvolupament lingüístic que ens permet aprofundir en 4 àmbits d’actuació amb una distribució curricular espiralada. Aquest contempla l’accés al coneixement a partir de la metodologia de treball per projectes que facilita una actitud de descoberta i apropament a l’entorn de forma globalitzada, situant als infants enfront a la realitat entesa com un tot.

Així doncs amb la intenció que l’alumne sigui capaç, a través d’aprofundir successivament en un domini de coneixement, l’organització curricular de l’escola la Sínia adopta les àrees d’intervenció que s’observen en el següent gràfic, d’acord a la teoria d’espiral curricular de Bruner (1988):

Aquesta espiral ordena curricularment l’accés a la llengua a partir de l’aprofundiment del coneixement de la realitat a la vegada que recupera els quatre principis pragmàtics que postula Ausbel (1976) com són la diferenciació progressiva, reconciliació integradora, organització seqüencial i consolidació.

Aquest ordenament dels ensenyaments s’acompanya d’estratègies organitzatives que permeten crear ambients que faciliten espais comunicatius informals i també formals. Així s’han desenvolupat tallers intercicle, potenciació del joc simbòlic a través de la creació d’una sala especifica per tal finalitat, la planificació d’una rutina del “bon dia”, etc.

EL TERMÒMETRE LINGÜÍSTIC EN EL MARC D’ENSENYAMENT DE LLENGÜES VIVES UNA EINA DE CANVI. UN INSTRUMENT PER REPENSAR LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA A L’ESCOLA.

De la mateixa manera que considerem primordial que el tractament de la llengua sigui adequat a la realitat sociolingüística i s’adapti als diferents nivells de maduració dels infants, entenem l’avaluació com una eina d’anàlisi i reflexió que ens ajudi a reorientar el procés d’aprenentatge.

En aquesta línia, el curs 2013-2014 vam incorporar el “Termòmetre Lingüístic”, que és una prova de diagnòstic pedagògic de la competència lingüística als 5 anys d’edat. Aquest instrument, elaborat per la Societat Catalana de Pedagogia , ens permet fer un pronòstic de l’aprenentatge que puguin fer els infants.

La introducció d’aquests materials a les aules de P5 ens ha servit per comprovar, d’una manera senzilla i integrada a l’activitat habitual de l’aula, el nivell d’assoliment de les diferents habilitats lingüístiques de tots i cadascun dels alumnes en finalitzar l’etapa d’educació infantil.

Tot i que els materials plantegen una didàctica de l’oralitat del tot integrada, ens possibiliten analitzar per separat aquells elements que conformen el llenguatge per tornar a la globalitat amb més informació i més seguretat. Així mateix, ens han proporcionat informació útil a l’hora de dissenyar els agrupaments i grups reduïts i fer unes distribucions més ajustades a les necessitats de cada grup-classe.

En darrer lloc, i de cara a un futur proper, pensem que aquest instrument d’avaluació ens permetrà fer una introducció adequada de les llengües estrangeres, segons diferències individuals i amb plantejaments plurilingües.

Tal i com hem comentat, en el nostre context escolar, la llengua catalana és adquirida com a segona llengua i per tant, ha de tenir un tractament adequat a la realitat social en quant ha d’atendre les llengües vives i presents a les famílies. Pensem que el català, com a llengua del territori, ha de quedar garantida per a tots els ciutadans, amb atenció especial a les llengües de les famílies i al castellà.

PROPOSTA DIDÀCTICA: ELS PROJECTES GUIATS. INVESTIGUEM EL NOSTRE ENTORN.

Un dels projectes guiats que hem plantejat des de la perspectiva del currículum en espiral és la del “Carrer”. S’inicia a P4 amb el tema de la casa, es continua a P5 amb el del carrer i s’amplia a cicle inicial amb els temes del barri i la ciutat de Vic.

Seguidament us presentarem com vam aplicar a la pràctica el Projecte del Carrer a l’aula de P5.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE.

1.-PRESENTACIÓ DE LA TEMÀTICA DEL PROJECTE.

Per presentar la temàtica del projecte que desenvoluparem proposem als infants un joc. Si volen esbrinar quin projecte farem, entre tots han de construir un puzle que conté la imatge d’un carrer del barri i hauran de confegir la paraula carrer.

2.-DIBUIX INICIAL DEL CARRER.

Seguidament els proposarem de fer un dibuix sobre paper del carrer. I posteriorment conversarem del que han dibuixat.

3.-QUÈ SABEM DEL CARRER? QUÈ EN VOLEM SABER? ON PODEM BUSCAR INFORMACIÓ?

Un cop han esbrinat la temàtica, parlem de quines coses saben del carrer i quines coses els agradaria saber. Ambdós aspectes els anotem en dos papers d’embalar que exposarem a l’aula. Seguidament els plantejarem a on podríem buscar la informació, i també ho anotarem en un paper que quedarà exposat a l’aula. Tots els aspectes sorgits d’aquestes converses serà els que ens aniran guiant el projecte que desenvoluparem.

L’equip de mestres de P5 fem una lectura i anàlisi dels interessos, curiositats i les qüestions que han sorgit de

la conversa i acordem iniciar el projecte començant pel mobiliari urbà, continuarem amb els habitatges, les

botigues, els senyals de trànsit i acabarem fet una pinzellada a les actituds cíviques per desplaçar-se pel carrer.

ELS ELEMENTS DEL CARRER.

4.-PASSEGEM PEL BARRI.

Per iniciar el projecte, sortim a passejar pel barri amb la finalitat d’observar amb els 5 sentits el carrer. A més

d’observar a fons, direm als nens que busquin un objecte/element del carrer que els cridi l’atenció, que no

sàpiguen què és o per a què serveix, que ens ho comuniquin i els deixarem tirar una foto amb la màquina de

fotos d’aula.

5.-CONVERSEM SOBRE QUÈ HEM DESCOBERT O OBSERVAT MENTRE PASSEJÀVEM.

Conversarem sobre tot el que hem observat mentre passejàvem pel barri. Mirarem totes les fotos que hem

tirar a la pissarra digital i entre tots anirem posant nom als objectes, els descriurem i parlarem de la seva

funció. A continuació donarem a cada infant la fotografia que han tirat i per parelles escriuran el nom de

l’objecte o element. Amb tot aquest material farem un mural que exposarem a l’aula.

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ:

6.-EL JOC DEL “VEIG VEIG”.

A partir del mural d’objectes i elements del carrer elaborarem el joc del “veig veig”, en el qual els nens

descriuran l’element del carrer (mobiliari urbà, automòbil, edifici, senyal de trànsit…) amb les seves

característiques (color, forma, materials, utilitat…) sense dir-ne el nom i els companys hauran d’esbrinar de

què es tracta.

7.-HE APRÈS VOCABULARI DEL CARRER.

Activitat sobre paper en la qual els infants hauran de relacionar les imatges d’elements del carrer amb el seu

nom.

ELS HABITATGES.

Passejant pel barri vam passar per davant l’habitatge d’alguns nens/es de la classe i ens vam fixar en el nom

del seu carrer i en el número. Vam preguntar als infants si sabien a quin carrer vivien i a quin número. La

majoria no ho sabia i vam decidir que amb ajuda del pares es fixessin en el nom del seu carrer i el número i ens

ho anotessin. També vam aprofitar per demanar si era un pis, una casa unifamiliar o una casa.

8.-FEM ESTADÍSTICA.

Un cop tenim totes les dades recollides i amb ajuda del Google Earth visualitzarem l’habitatge de cada infant.

Ens ensenyaran el número de casa seva, a quin pis s’estan, com és el seu bloc…. A partir d’aquí, comptarem

quants nens i nenes viuen en un pis, quants en una casa i quants en una casa unifamiliar, fent ús de

l’estadística. Per fer-ho agafarem una imatge de cada habitatge (pis, casa i casa unifamiliar) i les posem a terra.

Donem un cub de fusta a cada nen, cada infant verbalitzava on viu i posa la peça de fusta a la imatge

corresponent. Un cop tenim les tres torres comptabilitzarem les peces i ho escrivim en una paper.

Seguidament conversem sobre la gràfica que tenim al davant.

9.-OBSERVEM UN PIS I UNA CASA UNIFAMILIAR PER BUSCAR-NE LES SEMBLANCES I DIFERÈNCIES.

Sortim al barri per observar les semblances i diferencies entre un bloc de pisos i una casa unifamiliar. Visitem el

bloc on viu una alumne de la classe i una casa d’una altra. En fem una observació directe i anotem sobre paper

una sèrie de dades (nombre de portes i de finestres, si hi ha ascensor, quantes escales, l’edifici és alt o baix…)

que ens permetran fer la comparació posterior.

ACTIVITAT D’AVALUACIÓ

10.-COMPAREM UN PIS I UNA CASA UNIFAMILIAR.

Conversa sobre l’observació que hem realitzat, lectura i anàlisis de les dades recollides. Anotem en un mural

els elements en comú entre els dos habitatges i els aspectes que els diferencien.

LES BOTIGUES.

11.-ANEM AL MERCAT.

Per iniciar-nos anirem al Mercat municipal de Vic a observar les diferents parades que hi ha, com es diuen i

quins productes tenen.

12.-EL NOM DE LES BOTIGUES I ELS SEUS PRODUCTES.

Portarem a l’aula una gran varietat de productes reals (fruita, verdura, carn, peix, roba, sabates, pa,

medicaments). Anomenarem els diferents productes i els agruparem en funció de la botiga que creiem que li

pertoca i anomenarem el nom de cada una.

13.-LES PARTS DE LA BOTIGA I ELS SEUS ELEMENTS.

Parlem dels elements, parts, objectes que vam observar a les diferents parades del mercat (aparador, caixa

registradora, balança, les prestatgeries, el taulell).

14.- JUGUEM A CALCULAR QUANT HEM DE PAGAR.

Organitzem una botiga amb diferents productes etiquetats amb el seu preu. Per parelles els infants van a

comprar dos productes i han d’esbrinar què han de pagar seguint un esquema. Primerament anoten què hem

comprat, a continuació quan val cada producte i finalment quant hem de pagar. Un cop resolt han de preparar

l’import exacte i donar-lo a la caixera que els controlarà que paguin l’import correcte.

15.-EL MERCAT DE LA SÍNIA.

Entre tots organitzem i muntem el mercat de la Sínia. Els infants per parelles trien a quina botiga volen

treballar. Exposen els productes, en posen els preus…. Aprofitant que els alumnes de 2n estan fent el projecte

del barri, els convidem a visitar i comprar al nostre mercat. Venen amb les seves llistes de la compra i ens

ajuden a calcular què han de pagar.

ACTIVITAT D’AVALUACIÓ

16.-LA MEVA LLISTA DE LA COMPRA.

Activitat sobre paper en la qual cada infant prepara la seva llista classificant els diferents productes en funció

de la botiga on ho ha de comprar.

ELS SENYALS DE TRÀNSIT.

17.-OBSERVEM I ANALITZEM ELS SENYALS DE TRÀNSIT.

Presentem als infants una diversitat de senyals de trànsit. Els observem, descrivim i intentem esbrinar què

volen dir. Els classifiquen en funció de la forma geomètrica, de si tenen dibuixos, lletres o nombres.

Conversem sobre els senyals de trànsit; quins han vist , quins tenen al seu carrer…. També parlem d’altres

elements que regulen el trànsit, com els semàfors o les línies que hi ha dibuixades als carrers (contínua, pas de

vianants).

18.- LECTURA D’ETIQUETES AMB ATRIBUTS. JOC MANIPULATIU.

Donem als infants dos cartonets d’atributs (colors, formes geomètriques, nombres o símbols), els demanem

que verbalitzin les etiquetes i que busquin quin senyal de trànsit podria ser.

ACTIVITAT D’AVALUACIÓ

19.- LECTURA D’ETIQUETES AMB ATRIBUTS.

Activitat sobre paper on cada infant ha de llegir una sèrie d’etiquetes i buscar el senyal de trànsit

corresponent.

ACTITUDS CÍVIQUES.

20.-QUAN ANEM PEL CARRER PODEM…..

Proposem als infants que ens diguin una conducta cívica i una incívica. Donem dos papers a cada infant i cada

un ha de dibuixar una cosa que es pot fer al carrer i una que no. Cada infant explica què ha dibuixat i fem un

mural classificant les conductes correctes i de les incorrectes.

ACTIVITAT D’AVALUACIÓ

23.-EXPOSICIÓ ORAL.

Convidem a les famílies a gaudir de l’exposició oral sobre tot el què hem après del projecte. Amb ajuda d’un power point els infants expliquen a les famílies tot el què han descobert i après al llarg del trimestre, com han desenvolupat les activitats, quins aspectos els han agradat més….

24.-EL MEU CARRER. ACTIVITAT D’AVALUACIÓ FINAL.

Per finalitzar el projecte cada infant elaborarà la seva tapa d’àlbum. Cadascú reproduirà el seu carrer a través de les seves habilitats artístiques i creatives i on hi podran plasmar tots els coneixements adquirits al llarg del trimestre. Donarem a cada infant una foto del seu habitatge i a partir d’aquí haurà de reproduir com és el seu carrer, les botigues que hi ha, els elements del mobilitari urbà, ….

VALORACIÓ

En general valorem positivament el desenvolupament del projecte, les activitats realitzades, com es van desenvolupar, la motivació que van mostrar els alumnes, l’assimilació dels continguts treballats i la funcionalitat dels aprenentatges adquirits ja que aquest entorn forma part del dia a dia dels infants.

Després de dur a terme aquest projecte vam passar la prova de competència lingüística “el termometre lingüístic” a tots els alumnes. En relació a cursos anteriors vam observar que els alumnes en l’apartat que es valora la riquesa lèxica, els infants utilitzaven un lèxic ric i matisat, mentre que el curs anterior empraven un lèxic adequat però poc ric. Per tant, desenvolupar aquest projecte també ha permès que els infants adquirissin un vocabulari que els serà util per comunicar-se en el seu dia a dia.

REFERÈNCIES

Ausubel, D. P., Novak, J. D., & Hanesian, H. (1976). Psicología educativa: un punto de vista cognoscitivo (Vol. 3). México: Trillas.

Ausubel, D. P., & Barberán, G. S. (2002). Adquisición y retención del conocimiento: una perspectiva cognitiva. Barcelona: Paidós.

Ausbel, D. P. (1983). Psicología educativa, un punto de vista cognoscitivo. Todo Sobre La Investigacion, 3(2), 122. http://doi.org/10.2307/302397

Bruner, J. S. (1988). Desarrollo educativo y educación. Madrid: Morata

Chomsky, N. (1965). Aspects of the Theory of Syntax. Aspects of the Theory of Syntax (Vol. 11). http://doi.org/10.1016/0732-118X(86)90008-5

Guitart, M. E. (2009). Las ideas de Bruner::" de la revolución cognitiva" a la" revolución cultural". Educere: Revista Venezolana de Educación, (44), 235-241.

Hymes, D. (1974). Foundations in Sociolinguistics: An Ethnographic Approach. American Anthropologist. Retrieved from http://books.google.co.uk/books?id=2hruq6zuUvIC

Kamiya, M. (2006). The Role of Communicative Competence in L2 Learning. Sophia Junior College Faculty Bulletin, 26, 63–88.

Lyons, J., Coates, R., & Deuchar, M. (Eds.). (1970). New horizons in linguistics (Vol. 1). Harmondsworth: Penguin Books.