Viatge de 3r d’ESO · Viatge a Roma de 4t d’ESO Viatge de 3r d’ESO L’experiència “low...

Publicació bimestral de l’IES Frederic Mompou • Sant Vicenç dels Horts Núm. 028 • Novembre de 2009

Viatge a Romade 4t d’ESOViatge a Romade 4t d’ESO

Viatgede 3r d’ESOViatgede 3r d’ESO L’experiència “low cost” L’experiència “low cost”

Passant Revista • IES Frederic Mompou2

Nou curs, nou cicle, primera revista del 2009-2010. Com sempre serà

semblant i diferent a les anteriors. Semblant perquè continuarà intentant

refl ectir la vida a l’institut, recuperant antics alumnes, entretenint, fent-la

més nostra… Diferent perquè canvia l’equip de redacció i cada equip, en

menor o major grau, comporta un caràcter que implica característiques

pròpies.

Què hem d’anunciar? Que a part de posar-vos en contacte amb nosaltres

mentre sou a l’Institut (Aquest curs, concretament, fem Revista els dime-

cres de 9 a 10 i els dijous de 10 a 11 i ens estem a info 1), ho podeu fer

enviant-nos un missatge al nou correu: [email protected] o al

facebook que estrenem. (Llegiu l’article que li hem dedicat, segur que us

interessa)

Què desitgem? Sobretot que participeu. Com? Venint-nos a buscar, escri-

vint al nostre mur, votant i afegint-vos als concursos que anem proposant,

escrivint als fòrums de discussió, proposant-ne de nous, enviant-nos fo-

tografi es, suggeriments… Però, sobretot, ens agradaria que després de

llegir-vos l’exemplar que ha arribat a les vostres mans ens diguéssiu què

us ha semblat. Esperem les vostres notícies.

L’equip de redacció:

(A dalt) Lucy, Sergio Z, Nil, Yasmi-

na, Sheila, Maria, Intissar, Víctor,

Sandra L, Aleix, Mónica, Anabel,

Sergio H, (a baix) Gerard, Sandra

P, Lena, Laia, Montse, i Sergi

SUMARI EDITORIALLA GENT QUE ACABA D’ARRIBARpàg. 3, 4 i 5

FACEBOOK DE PAS-SANT REVISTApàg. 15

ENTREVISTA A UN EXALUMNEpàg. 6

CONCURS DE FOTOGRAFIApàg. 10 i 11

ACTIVITATS A L’INSTITUTpàg. 7 i 8

RECOMANACIONSpàg. 16

ACTIVITATS AL POBLE pàg. 9, 12 i 13

REPORTATGE EXTERN:SALÓ DEL MANGApàg. 14

Passant Revista • IES Frederic Mompou 3

LA GENT QUE ACABA D’ARRIBAREn Guiyer és un nou alumne del

centre, ha arribat de República

Dominicana i fa 4t d’ESO. Hem tro-

bat interessant entrevistar-lo per

conèixer una mica com és la cultu-

ra i la societat d’on prové i, també,

saber com s’ha sentit acollit per

nosaltres.

Sembla un noi molt sim-

pàtic i eixerit, encara

que s’ha mostrat bastant

tímid a l’hora de respon-

dre les preguntes. Ell es

defi neix amb les parau-

les amistós i atrevit.

Ens ha explicat que vivia

en un xalet molt gran,

al centre de la ciutat de

Santo Domingo, que li

ha sorprès l’ambient

que hi ha a l’Institut per-

què és més gran del que

es pensava i hi ha gent

d’edats molt variades.

També li ha agradat la

bona actitud que han

tingut les persones amb

ell. Creu que s’adapta

força bé, i, encara que a

les classes sembla que

no s’assabenta de res,

suposem que a causa de

l’idioma, afegeix que fa

el possible per aprendre. Allà, òb-

viament, no parlava el català (però

sí que en coneixia l’existència per-

què la seva mare ja vivia aquí).

També ens diu que estudiava menys

assignatures, cosa que feia que

l’horari fos més reduït (de 8 a 12)

i que no posaven gaires deures. A

més, portava uniforme perquè ana-

va a un centre privat.

A en Guiyer li agradaria ser engin-

yer de construcció o arquitecte, tot i

que de moment no sembla que tin-

gui massa ganes d’estudiar, però sí

la intenció de posar-s’hi per arribar

a assolir els seus objectius (li desit-

gem molta sort).

Li agrada molt jugar a bàsquet,

escoltar música i xatejar amb els

amics d’allà que troba molt a faltar.

També enyora l’àvia, la tieta i, fi ns i

tot el menjar. Ens parla d’un arròs

“M’agradaria ser enginyer de construcció”

amb mongetes i carn, el plat que li

agradava més i que ens ha dit que

està boníssim!

Allà hi va tenir una xicota anomena-

da Madeline, tot i que actualment

no surt amb ningú, per la qual cosa

afegeix que si hi ha alguna

noia interessada, que li ho

digui.

La seva mare treballa en

una residència geriàtrica

i el seu pare segueix a la

República Dominicana.

Allà hi ha una Repúbli-

ca presidida per Leonel

Fernandez Regna, i quan

li hem preguntat per la

famosa crisi que ens per-

segueix aquí, ens ha res-

post que, els passa com

a tot arreu, els rics no la

noten tant, i els pobres la

pateixen.

Ens ha agradat molt par-

lar amb ell.

Mónica i Aleix (Grup 1)


LA GENT QUE ACABA D’ARRIBAR

MARGARITA MATEOS LUQUE

(1r ESO C)

La Margarita és una noia molt sim-

pàtica i la vam escollir perquè una

companya nostra ens la va presen-

tar.

1 • A quin col·legi anaves abans?

Anava a La Vinyala.

2 • Quan vas venir a les portes ober-

tes, com et va semblar l’institut?

Molt gran.

3 • Quina diferència trobes que hi ha

entre l’escola i l’institut?

Aquí és més divertit, perquè hi co-

neixes molta gent.

4 • Al principi vas tenir difi cultats a

trobar les classes?

Sí, però en una setmana ja em vaig

adaptar.

5 • Has fet molts amics?

Sí he fet molts amics de Torrelles i de

Sant Vicenç.

6 • T’has adaptat bé al centre?

M’he adaptat molt bé, la veritat és

que no m’ha costat gaire.

7 • Et sembla bé l’horari de l’ institut,

o prefereixes el de primària?

Prefereixo aquest, entrar tots els dies

a les 8 i així tenir dues tardes lliures.

CARLOS GARCIA LOPEZ

(1r ESO A)

El Carlos és un noi que ens vam

trobar per casualitat, ja que quan

anàvem a buscar un alumne per fer

l’entrevista, el van treure de classe i

vam començar a parlar.


Anava al Sant Antoni



No vaig venir a les portes obertes.



Que ara hi ha més deures.


trobar les classes?

Sí, però en una setmana ja no em

perdia.


Sí, de moment sí.


Sí



El nou horari m’agrada més.

Com cada any, han arribat els alumnes de primer. El primer dia els van rebre al gimnàs

nou i els van explicar les normes bàsiques de funcionament del centre. Vénen de diver-

sos centres de Sant Vicenç (la Vinyala, el Sant Antoni, el Sant Jordi i el Juncadella) i del

Sant Martí de Torrelles. Ara que ja fa unes setmanes que són amb nosaltres, hem cregut

interessant recollir quines han estat les seves primeres impressions sobre el centre a fi

de conèixer-les i explicar-les. Hem parlat concretament amb tres, de diferents escoles,

per veure si coincidien o no.

8 • Quines activitats t’agradaria que

es fessin a l’ institut per les festes?

Alguna activitat de pintura.

9 • T’agraden les noves assignatu-

res?

Sí, són més divertides que les anti-

gues.

10 • Com t’imagines d’aquí quatre

anys?

Amb el graduat, no com la meva ger-

mana! I faré batxillerat, perquè vull

ser veterinària.


LAIA SERÉS AGUSTIN

(1r ESO B)

La Laia és una noia a qui agrada es-

tudiar. La vam escollir perquè el seu

germà és un dels entrevistadors, ens

faltava una persona que no fos de

Sant Vicenç i ella és de Torrelles.


Al Sant Martí.



Molt gran!



L’Institut és més divertit i més gran.

Hem de canviar cada hora de classe i

hi ha molta gent desconeguda.


trobar les classes?

Sí, i encara em perdo.


He fet uns quants amics de Sanvi,

són molt simpàtics.


M’he adaptat molt bé al centre.



Prefereixo l’horari de l’ institut.

Així doncs, vinguin de l’escola que vinguin, els nous alumnes de primer sembla que, durant la pri-

mera setmana es perdien, que els agrada l’Institut, el seu horari, les noves assignatures... i que s’hi

adapten bé, mentre coneixen gent nova. Volen estudiar batxillerat, almenys aquest tres i, fi ns i tot,

tenen ja més o menys decidida la carrera que triaran.

Esperem que tot els vagi bé.



M’agradaria que fessin handbol o

natació, ja que tenim la piscina al

costat i la podríem aprofi tar.


res?

Sí, la que més m’agrada és el taller

de tecno.


anys?

M’imagino a l’ institut fent batxillerat,

perquè m’agradaria fer enginyeria

mecànica.



L’activitat que m’agradaria fer és al-

guna gimcana, sobretot.


res?

Sí, m’agraden perquè són diferents.


anys?

M’imagino estudiant batxillerat.

Sergi i Nil (Grup 1)


Vam creure que seria interessant fer una

entrevista a un exalumne i vam mirar

els que havien posat coses sobre la seva

vida al fòrum corresponent del facebook.

El que més ens va cridar l’atenció va ser

el Rul(Raúl) Montoro, d’una banda per-

què semblava simpàtic, i de l’altra, per-

què deia que feia de bomber i aquesta

professió és una de les que la gent valo-

ra més. Per posar-nos en contacte amb

ell, li vam enviar un missatge i ell ens va

respondre dient-nos que ja passaria per

l’Institut per ser entrevistat.

Ens vam trobar amb un noi de 31 anys

força agradable i l’entrevista va ser molt

entretinguda. Vam riure molt i ens ho

vam passar bé, creiem que ell també.

El Rul viu a Cervelló des que tenia 25

anys, però va néixer a Sant Vicenç. Va es-

tudiar fi ns a COU, que equival a l’actual

2n de batxillerat, però no el va aprovar.

Diu que ara se’n penedeix, però que du-

rant aquella època s’ho prenia tot amb

massa alegria i inconsciència i que, tot

i que no pot tornar al passat, sí que pot

rectifi car i, per aquest motiu, està prepa-

rant la prova d’Accés a la Universitat per

a majors de 25 anys.

El primer que vam preguntar-li és com

recordava aquells anys a l’Institut i ens

ENTREVISTA AL RULExalumne de l’IES Frederic Mompou

va dir que va ser una de les millors èpo-

ques de la seva vida, perquè s’hi va di-

vertir molt, tot i que el van renyar força

vegades. Ens va destacar que va haver

d’anar dues vegades a Direcció i que

això, el va impressionar molt, perquè en-

cara que ell no parava de fer coses que

mereixien càstigs, parlar amb el director

li feia por.

Com a anècdota recorda una vegada que

tenia recuperació de matemàtiques, no

s’hi va presentar perquè no havia estu-

diat gens i se li va ocórrer, com a excusa,

trucar a l’escola i

dir que el seu pare

estava malalt i que

s’havia de quedar

a casa. Llavors, en

Roc Escala, que era

el director, va tru-

car per veure com

estaven i la seva

mare li va dir que

a casa tots estaven

bé. Els seus pares

el van castigar i les

matemàtiques les

va suspendre.

Quan li vam dema-

nar com trobava

l’Institut després

de tants anys ens

va dir que abans hi havia menys clas-

ses, menys tecnologia i menys material.

Ens va comentar que el Gimnàs nou no

hi era i que consergeria era on ara hi ha

l’ascensor.

Llavors vam passar a preguntar-li per la

seva professió, ens va dir que hi va arri-

bar una mica per casualitat, ja que juga-

va a l’equip de futbol de St. Vicenç i ho

va deixar per començar a fer esport in-

dividual. S’hi va afeccionar força i va mi-

llorar molt la seva forma física (cosa que

és evident, només cal veure’l!) i com que

la feina que tenia, l’avorria força (treba-

llava en una impremta) va començar a

preparar les oposicions per entrar al cos

de bombers. Va superar les proves i el

seu primer treball com a bomber va ser

a Barcelona. Llavors ens va explicar qui-

nes eren les proves físiques que va haver

de superar per entrar al cos: la curse na-

vete, una cursa de resistència, un circuit

d’agilitat, el dinamòmetre, la prova de

natació, i l’ocellet, que és una prova de

resistència a la barra.

Els horaris dels bombers són estranys,

però, realment, li deixen força temps

lliure, perquè treballa en torns de 24 h

seguides i després de cada un, descansa

4 dies. A la feina li ha passat una mica de

tot, però sobretot es recorda del dia que

van haver d’apagar un foc en un bloc de

pisos de 5 plantes. Tenien por que hi ha-

gués gent a dins i van haver de repassar

tots els pisos, un per un. Per sort no hi

van trobar ningú. També diu que és molt

comú que s’equivoquin amb els carrers.

Durant el temps lliure que té (que, com

hem vist, és molt) es dedica a viatjar

(acaba d’anar a Vietnam) a fer esport, a

sortir i a estudiar per la prova d’accés a

la qual es voldria presentar aviat.

Pel que fa al seu futur, diu que ni té plans

concrets ni es veu gaire diferent de com

està ara, no s’imagina casat i amb fi lls,

però, és clar, tampoc pot assegurar que

això no passi, tot i que mentre ho diu se li

escapa el riure.

Al fi nal li demanem si li ha agradat que

li féssim aquesta entrevista i ens diu que

sí, que ha estat encantat, perquè feia

molt de temps que no venia a l’Institut i li

feia gràcia i perquè, a més a més, ens ha

trobat molt simpàtiques i s’ho ha passat

bé.

Nosaltres també ens ho hem passat

molt bé, ell és un noi molt enrotllat i hem

rigut molt. Cada vegada que entrava la

Montse González a veure com anàvem, la

fèiem fora perquè ens deixés soles amb

ell, però sí que vam deixar que ens fes

les fotos. A destacar? Es va passar tota

l’estona dient-nos: Qué fuerte, qué fuer-

te, qué fuerte!

Anabel, Sandra P., Sheila i Yasmina


ACTIVITATS A L’INSTITUTEscoles Verdes

L’IES Frederic Mompou forma part

del projecte “Escoles Verdes” des del

curs 2006. Aquest projecte té com a

objectiu convertir els centres que s’hi

adhereixen en més sostenibles amb

accions com promoure l’estalvi ener-

gètic o l’ús d’energies renovables.

Durant l’inici de curs s’han començat

a celebrar les re-

unions per poder

planifi car les ac-

cions a realitzar.

El projecte va

començar amb

molta força: els

alumnes i els

professors hi es-

taven molt impli-

cats i es van fer

accions per es-

talviar, sobretot,

paper i aigua. Es

van posar am-

polles d’aigua

a les cisternes

dels lavabos per-

què no es bui-

dessin senceres

cada vegada que

es tirava de la cadena, es va enge-

gar un sistema que possibilités que

sempre hi hagués paper reutilitzable

a les classes, es va demanar ajut a

l’Ajuntament per poder reduir el preu

de la factura de l’aigua... Però, a poc a

poc, i, sobretot el curs passat, el pro-

jecte va anar decaient. La gent ins-

crita es quedava poc a les reunions

on no es feia gairebé res i, alguns, les

utilitzaven com a excusa per intentar

faltar a classe per informar sobre

l’intercanvi de llibres per Sant Jordi,

o per veure si hi havia paper reutilit-

zable, o per qualsevol altra cosa, a la

mínima oportunitat que tenien.

Aquest curs, però, Escoles Verdes ve

amb més força que mai, amb nous

projectes i coses per fer.

La primera novetat és que, durant

dos anys, participarem a un Come-

nius, un programa que reuneix alum-

nes de diverses parts d’Europa per

fer un treball conjunt. El tema del

nostre és: UNA ESCOLA SALUDABLE

PER UN MÓN SALUDABLE, que lliga

amb Escoles Verdes i treballarem

amb Instituts de Polònia, Itàlia, Tur-

quia i França.

Aquest projecte implica haver de viat-

jar als diversos països participants.

Al desembre, farem la primera tro-

bada a Estrasburg, França, amb la

resta d’alumnes i professors dels

països abans esmentats per iniciar

el treball.

La segona és que han aparegut nous

grups com el que vol estudiar la con-

taminació acústica, el que vol reduir Maria (Grup 2)

els residus que generem o el que vol

estudiar la contaminació generada

pels cotxes que arriben a l’Institut.

Òbviament, es continuarà amb els

ja consolidats: com el d’oli per sabó,

el de la reutilització de paper o el de

l’enjardinament.

Creiem que és un bon any per apun-

tar-s’hi, ja que

sembla que va

de debò, i que,

gràcies al Co-

menius, a més

podrem conèixer

noves cultures,

fer amics inter-

nacionals i a la

vegada agafar

idees per apli-

car-les al nostre

institut.

De moment som

un grup d’uns

vint alumnes i

uns deu profes-

sors. Encara hi

ha temps per

afegir-s’hi.


Viatge de 4t d’ESO

Viatge de 3r d’ESO

Els alumnes de 1r de batxillerat del cen-

tre van anar, el curs passat, quan feien 4t

d’ESO, a Roma de viatge de fi nal de curs.

Inicialment, volien fer un recorregut per

Itàlia, però, en disminuir el nombre de

participants i per ajustar el pressupost,

van decidir anar només a la capital ita-

liana. Portaven un petit dossier explica-

tiu on hi havia una descripció de tot allò

que veurien.

Hi van anar en avió i quan van arribar a

l’aeroport un cotxe els va portar a l’hotel.

El primer dia visitaren el centre de la

ciutat: la plaça Espagna, La Fontana di

Trevi… després van veure la Roma Me-

dieval i la ciutat del Vaticà. Els deixaven

temps lliure perquè poguessin fer com-

pres i dinar a restaurants típics italians.

No hi van haver inconvenients remar-

cables, només la calor sufocant que els

cansava força i feia que els passejos per

la ciutat fossin interminables. S’ha de

destacar que, segons els acompanyants

professors, els alumnes es van portar

molt bé.

Van tornar en vaixell, i aquest va ser,

potser, el pitjor moment del viatge: la

En Roc Escala defi neix la sortida com

una idea boja, que va sorgir a partir de

l’existència dels vols barats entre Girona

i Stansted. Ell va fer-ne un assaig amb

la seva família i els va semblar factible

anar a passar el dia a Bishop’s Stortford

amb alumnes.

Com que no es podien endur 60 alum-

nes de cop (càlcul aproximat dels que

s’apuntarien) es van fer tres grups. La

primera sortida la van fer els alumnes de

3r B i D, després els de 3r C i fi nalment

els de l’A. Tots els viatges van anar més

o menys així:

Van quedar a dos quarts de quatre del

matí al McDonald’s de Sant Vicenç i van

anar cap a l’ aeroport, on van arribar a un

quart de sis, allà van menjar alguna cosa,

i a un quart i cinc de set van agafar el vol

de Ryanair a Stansted. Van aterrar a dos

quarts de vuit i, després de passar tots

els controls de seguretat, a les vuit van

agafar el tren que els deixava a BISHOP’S

STORTFORD a un quart de nou. Allà van

esmorzar i a dos quarts de deu van co-

mençar les activitats que van fi nalitzar

al voltant de dos quarts d’una, llavors es

van reunir a un centre comercial (Jack-

son Square) i van anar a dinar. Després

es van reemprendre les activitats i a dos

quarts de cinc van agafar el tren que els

portava de Bishop’s Stortford a Stans-

ted. Allà es van esperar fi ns a l’hora que

sortia l’avió (cap a tres quarts de set) i

van arribar a tres quarts de deu a Girona.

Uns van tornar cap a Sant Vicenç o To-

rrelles amb cotxe i altres amb l’autobús.

L’endemà, a classe com si res.

Va ser esgotador, (de fet ja cansa lle-

gir tot el que es va fer aquell dia) però

l’esforç va pagar la pena: viure un dia

sencer en anglès, aconseguir posar-te

en contacte amb un Institut d’allà, amb

el qual, possiblement, podrem fer un

intercanvi, moure’t per una ciutat desco-

mar estava tan moguda, que no van po-

der dormir i es van passar l’estona entre

mareig i mareig.

Amb tot, és un viatge força recomanable,

perquè no és gaire car, la ciutat és molt

bonica i tothom va tornar força content.

neguda... tot això fa que la gent que hi

va anar aconselli que el viatge es torni

a repetir.

Maria, Intissar i Sergio H (Grup 2)

Gerard, Lucy, Sergio Z i Víctor (Grup 3)


ACTIVITATS AL POBLEConcert al polisportiu vell

Expolleure Grup de Teatre Estrigoyu

A les 11 pm del 3 d’octubre vaig arribar

al poliesportiu vell de sant Vicenç dels

Horts. La musica i la cridòria se sentien

des de força lluny; un parell de policies

contemplaven, tranquils, (però amb ga-

nes de posar-se les mans a les orelles)

com nois i noies d’entre 13 i 30 i pocs

anys bevien, cantaven i ballaven al ritme

dels grups de música que actuaven en

directe. Els veïns que vivien pel voltant

devien estar bastant molestos, ja que el

concert va durar fi ns a les 4 de la mati-

nada.

Aquella nit tocaven 4 grups de música

catalans; cadascun 1 hora, però mentre

que un grup acabava i l’altre es prepa-

rava, posava bé els instruments, etc,

passava força temps. Jo només vaig po-

der escoltar un grup (que no sé com es

diu) però que em va impressionar força;

potser perquè no havia anat gaire vega-

des a concerts, ni havia estat mai tan a

prop dels altaveus i dels cantants, cada

vegada que escoltava les lletres de les

cançons (en anglès) i la música, sen-

tia com el meu cos saltava sense poder

evitar-ho; crec que una part de la culpa

la tenia el pas dels trens, però he de re-

conèixer que les cançons em van deixar

hipnotizada. Mentre els feia fotos amb el

meu mòbil (encara que tingui càmera,

el pobre no serveix per res més que per

trucar, i si no fi xeu-vos que no hem pogut

publicar cap foto) em vaig sorprendre a

mi mateixa movent els peus al compàs

de la música; la gent del meu costat no

era tan continguda com jo; llençava la

beguda cap al cel, ballaven amb els que

tenien al costat i cridaven com bojos.

Nomes m’hi vaig estar una hora, pero va

ser sufi cient per poder viure què era un

concert i decidir que no seria l’únic a què

assistiria.

L’expolleure és una activi-

tat que cada any organitza

l’Ajuntament de St. Vicenç dels

Horts i que es dirigeix als nois i

noies de fi ns a 14 anys.

Aquest any s’ha fet el cap de

setmana del 10 i l’11 d’octubre.

El dia 10 hi van anar els inte-

grants dels diferents esplais

del poble. S’havia muntat una

ruta de multiactivitats que els

participants havien de seguir.

En començar, els donaven una tarja amb el seu nom i el

d’aquestes a fi que les completessin en la seva totalitat. Quan

n’acabaven una, els posaven un segell a la tarja. Els que ha-

vien d’esperar, podien pujar a un escenari on hi havia un grup

d’animació que cantava i ballava i allà, ells, els seguien. A la

nit es va fer un correfoc.

El dia 11 es va fer una xocolatada, on també va anar-hi molt

gent, i després més activitats.

Aquest grup va néixer el 2006 a Torrelles de Llobregat una

mica per casualitat. La fi lla de l’Ernest Garcia i l’Àngela Mar-

ton els va dir que li agradaria fer teatre i ells, que ja havien

estat directors d’algunes obres teatrals, van decidir de for-

mar un grup al poble.

Inicialment eren deu persones i la primera obra que van re-

presentar va ser Unes ulleres meravelloses que va ser l’inici

de moltes altres coses: Els Pastorets representats al nadal

amb molt d’èxit, monòlegs on tractaven fets quotidians i dels

quals va sorgir un llibre, Minicomix, obres curtes amb dos

o tres personatges… Actualment tenen engegats tres pro-

jectes: En Pau vol viure en pau, que s’estrenarà al nadal, La

Caputxeta, cap al gener i Boing Boing que està prevista cap

al març.

És un grup obert i actualment necessi-

ta actors d’entre catorze i setze anys. Si

hi esteu interessats, ens han deixat el

número de telèfon de l’Ernest perquè

us hi poseu en contacte (936891437).

També tenen un facebook al qual hi

podeu accedir amb facilitat.

Sandra P. (Grup 4) Eva Gavaldà i Gisela Fuertes

Laia (Grup 2)


CONCURS DE FOTOGRAFIA


Aquí teniu algunes de les fotografi es que s’han enviat als àlbums del nostre facebook: Fotos de l’estiu i Fotos d’estiu!!!. Per

veure’n la resta només hi heu d’accedir i passar-ne una darrere l’altra. Podeu votar les tres que us agradin més, tot enviant-nos

un missatge al nostre mail ([email protected]) o al mur del facebook. Les fotografi es que guanyin tindran un premi

(que es donarà a la festa de la Pau) i es penjaran a alguna de les parets de l’Institut.Sandra L. (Grup 1)


La Biblioteca Municipal Les Voltes

Aquest setembre han començat de

nou els programes a ràdio Sant Vi-

cenç, a continuació us en presentem

dos on hi participen ex alumnes del

centre.

El primer es diu: Local d’Assaig i

és un programa radiofònic que té

per objectiu donar a conèixer a tots

els oients grups novells d’arreu

d’Espanya. El conduiex l’Andrea, amb

Els redactors de la revista vam aga-

far l’autobús de Sanvi per anar a visi-

tar la nova biblioteca pública el dia 21

d’octubre, curiosament un dels dies

que ha plogut més d’aquesta tardor.

Quan vam arribar, vam poder-nos

posar sota sostre, i cobrir la closca

de la inesperada pluja que ens ha-

via deixat com pollets, cosa que vam

agrair força. La directora, Cristina

López Téllez, ens va rebre a la sala

d’exposicions i ens va oferir una en-

tretinguda xerrada sobre les carac-

terístiques principals que tenen les

biblioteques. Ens va explicar que

qualsevol municipi amb més de 3000

habitants, havia de comptar, per llei,

amb una biblioteca municipal, i que

aquesta es va inaugurar fa 4 mesos.

A Sant Vicenç, ja hi havia bibliote-

ques però no regulades, eren espais

d’estudi que no depenien de la Dipu-

tació. Les que sí que hi depenen, com

aquesta, treballen en xarxa, cosa

que permet que qualsevol cosa que

MÉS ACTIVITATS AL POBLENous programes a Ràdio Sant Vicenç

la col·laboració d’en Raúl i en Quico

que ens informen de tota l’actualitat

del panorama del metall nacional i

internacional.

Tot aquell que tingui un grup o sigui

cantautor i una maqueta/cd per mos-

trar la seva producció, està convidat

a assistir-hi per tal de ser entrevis-

tat. Els oients també hi poden par-

ticipar mitjançant trucades telefòni-

ques (sempre hi ha un amic o amiga

del grup/cantant que assisteix que

truca i fa que les entrevistes siguin

més vives).

Per completar aquesta informació,

podeu anar a la pàgina web www.

myspace.com/localdassaig, o al fa-

cebook del programa.

El segon és: Com gossos i gats i és

un magazine per a gent jove, on es

parla de l’actualitat musical i es do-

nen notícies de nous CD’s o d’alguna

cosa que hagi passat que sembli in-

demanis: llibres, CD’s, DVD’s, si ells

no la tenen, te la puguin aconseguir

d’alguna altra on sí que hi és. A més

et permet anar amb un sol carnet:

si tens el carnet de la Biblioteca de

Sant Vicenç , per exemple, pots anar

a la de Torrelles a demanar-hi coses

i a la inversa.

La biblioteca té 1.243m2, repartits en

3 plantes i cadascuna es divideix en

diferents seccions segons les temàti-

ques i els formats. La primera plan-

ta, és per al públic en general, amb

revistes, diaris, música, pel·lícules...

quan hi vam anar hi havia gent lle-

gint el diari, per exemple. La sego-

na és més especialitzada,

conté sobretot llibres i hi

ha una petita sala d’estudi.

A la tercera planta hi ha

els llibres infantils. A tota

la biblioteca també tenen

ordinadors amb accés a in-

ternet.

Tenen material en cata-

là, castellà, francès, italià

i anglès, volen introduir

altres llengües que utilit-

zen sectors de població de

Sant Vicenç, com l’àrab i el

xinès.

Els préstecs es poden tenir un màxim

de 15 dies a casa, i quan s’acaba el

termini, si no s’han acabat d’utilitzar

i ningú els ha reservat es pot ampliar

el temps des de casa per internet.


teressant. Tenen un numero de te-

lèfon i un grup de facebook perquè

la gent demani i dediqui les seves

cançons, o donin la seva opinió sobre

el que vulguin. Ara estan posant la

cançó d’un noi de Sant Vicenç que ha

fet una maqueta i estan disposats a

posar qualsevol cançó d’altra gent de

Sant Vicenç que els la faci arribar.

Els presentadors són l’Alberto i l’Eva,

i tenen col·laboradors. Sobretot pre-

tenen divertir.

Per cert, l’emissora es troba al 90.2

de la FM i també es pot escoltar a

l’ordinador, per la pagina web que té:

http://www.radiosvh.info

Si es triga a tornar sense cap avís

s’envia un mail a l’usuari que l’avisa

que se li ha acabat el termini.

També organitzen clubs de lectura

que són diferents segons les edats

a què s’adrecen, tallers de contes...

La Cristina ens va dir que, com que

tenien un fi nançament molt just,

aquests tallers els portaven els ma-

teixos professionals que hi treballen,

cosa que demostra la il·lusió amb

què fan la seva feina.

En conclusió, la biblioteca ens ha

semblat un espai fantàstic on s’hi

respira un perfecte ambient per es-

tudiar, treballar, entretenir-se llegint

revistes i, fi ns i tot, pensar, ja que a la

sala d’estudi s’hi ha d’estar en abso-

lut silenci.

Volem donar les gràcies a la direc-

tora, i a la biblioteca en general per

rebre’ns i atendre’ns com ho han fet.

M O N T S E G O N Z A L E Z S A N D R MO E T S D G H I E V Y Ñ L Y A S D N M AN R T Y U B D J I L Ñ Ç Y Z X N D N O RI Z X V G R Y N U M K U R D H O Y I J TC G R A S M O N A R A T A A S Q E L E AA V B N I C A B N G D T Y P E U A F S RJ O A N A L B E R I C H K Z V B V I U II O D A I O A L A H V I R K A O O L S U

M S T C L O R E F P I N M A G M N S M SE X A O V I P I L A R M U Ñ O Z A E A GN J A M V I M O O Y A E R I R K D R R AO D F A K W Q U D C H M R D D A R T T RM O N I T A F E A X D U N B I E O C O SI T O P E T I V A L D C R I L S B C S IA N O J O S E P M R O S E L L O E R O NA L D M I Q U E L A B A N C O S S O F AC I L Q U E S B O Y F Ñ Ç W C Q T C V BJ O R D I C E S P E D E S A Ç Z N X Y OC V I H K U J K L R Q D L G P Ñ O Y O PJ O A N S E R R A N O A L O K A M T E Q

1 8 3 59 1

3 8 2 7 68 5 9 2

6 9 7 4 35 4 6

1 9 43 7 2 5 8

2 1 5 3 4

Endevines qui canta cada cançó?

..son tus miradas que me llaman dentro de mi corazón

son como espadas que se clavan cuando tú me hablas de amor

se dispara la pasión llena de emoción ese fuego en tu mirar…

Moving, all the people moving, one move for just one dream

We see moving, all the people moving, one move for just one dream.

…dale ponte a jugar,

one, two, three, four. Uno, dos, tres, cuatro

I know you want me, I know avanza…

Cuánto tiempo sin verte no dejé de quererte,

vivir con tu recuerdo no fué sufi ciente,

si es que el tiempo me lleva,

y me aleja de ti..

Sopa de lletres: busca 15 noms de professors

Sudoku

JOCS

Gerard, Lucy, Sergio Z i Víctor (Grup 3)

Aleix i Mónica (Grup 1) Sandra L. (Grup 1)


Des del dia 29 d’octubre fi ns a l’1 de

novembre es va celebrar a l’Hospitalet

de Llobregat el XVè SALÓ DEL MAN-

GA, que, com totes les edicions fi ns a

l’actualitat, és un esdeveniment que

espera moltíssima gent de totes les

edats; alguns dels de la revista no

vàrem poder resistir l’ocasió per

anar a fer-hi una ullada, i, de

passada, comprar nous acces-

soris i “mangas”.

Vam passar una tarda inobli-

dable al saló. Anàvem tots dis-

fressats de bleach, naruto, ka-

rekano, sakura... i molts més!

Vam quedar a l’estació de Sant

Vicenç de la Vinyala; la gent

que era al tren ens mirava amb

estranyesa; normal, la veritat

és que, tot i que ens va costar

aconseguir la disfressa desitjada, tots

anàvem estrambòtics i perfectes.

Vam arribar a l’Hospitalet de Llobre-

gat cap a les 16:30h; i després ja vam

seguir la gent que anava tant o més

disfressada que nosaltres. Deixàrem

de ser els estranys, per convertir-

nos en uns més.

Quan vam arribar a prop de l’entrada,

vam trobar-nos amb un munt de gent

vestida de manera impressionant:

shinigamis, one pieces, pokémons,

narutos, inuyashes, samurais, perso-

natges de jocs de la play… molts por-

taven espases o pistoles de mentida

(curiositat: al saló del manga està

totalment prohibit portar

armes de foc i espases

de veritat i és una de les

normes més popular del

saló).

Alguns anàvem dinats, però altres

vam picar una mica al restaurant de

menjar japonès! Hi havia; boletes de

pop, ramen, pastissets farcits típics

de Japó, etc; vam tastar, sobretot, el

ramen, i alguns ens vam fer un verta-

der embolic mental i manual amb els

palets de fusta.

SALÓ DEL MANGASALÓ DEL MANGAVam fer moltissimes voltes, ens vam

fer fotos amb tota la gent que vam po-

der, ens vam comprar barrets, pins,

pòsters, ninots de peluix, samarre-

tes, accesoris dels nostres personat-

ges preferits...

D’activitats n’hi havia moltíssimes:

podies cantar a la ràdio i et sentia

tota La Farga, en català, castellà o

en japonès; podíem dibuixar, pintar

samarretes i, sobretot, voltar i mi-

rar...

En resum, vam passar una tarda ge-

nial!

Laia i Lena (Grup 2)


Passant Revista

FACEBOOKUn facebook és una pàgina web que

pots obrir si tens qualsevol correu

electrònic. Allà hi pots publicar foto-

grafi es, posar-hi frases, et pot ajudar

a trobar gent de qui fa temps no tens

notícies, hi ha jocs, i tests, té un xat...

També hi ha facebooks d’entitats, de

clubs, de restaurants, que funcio-

nen una mica diferent, ja que acos-

tumen a tenir un o més administra-

dors que són els que s’encarreguen

de la pàgina i un nombre determinat

d’admiradors.

L’usuari de la pàgina decideix si la

pot veure qualsevol persona o les

que té agregades. La majora només

la fa visible només en aquest segon

cas. D’aquesta manera, és la gent

que has acceptat com amics els que

poden veure les teves fotos, comen-

tar-les o/i etiquetar-les...

Nosaltres vam crear un facebook de

la revista de l’institut perquè la gent

que es fes admiradora de la pàgi-

na, qualsevol persona, inicialment,

tot i que la majoria dels que s’hi ha

apuntat són alumnes, exalumnes o

professors, s’animés a participar, a

oferir idees, a pujar fotografi es (per

fer-ho han d’enviar un correu a revis-

[email protected] ), a fer sug-

geriments...

En el moment de tancar l’edició de

la revista comptàvem amb 295 admi-

radors, xifra que, esperem, que aug-

menti.

Disposem de 12 àlbums de fotos: la

millor foto de l’estiu, coses que anem

fent, fotos de l’estiu!!, redacció de la

revista, cartell de passant revista,

primer dia d’institut, sopar amb ex

alumnes, i sopars de 2n de Batxille-

rat dels anys 2005, 2006, 2007, 2008

i 2009. D’aquests àlbums, dos (els

de temàtica estiuenca) són dos con-

cursos que vam tancar el passat 23

d’octubre.

També hem obert 4 fòrums o discussions:

• Frases cèlebres: que vol recollir frases que utilitzen alguns del profes-

sors o alumnes del centre, com la frase que acostuma a dir un professor de

matemàtiques i que ens va comunicar el Xavi: “Esto es de cajón!”.

• Recomanacions: on qualsevol pot suggerir actes, objectes o activitats que

ens/els hagin agradat. Per exemple la Sandra i la Mónica ens recomanen La

Sirenita com a pel·lícula, la saga del Crepuscle com a llibre, els SIMS3 com a

jocs d’ordinadors… i acaben dient-nos que anem al gimnàs per passar bé el

temps.

• La bústia: un calaix de sastre on els alumnes, els exalumnes, el profes-

sorat o qualsevol altra persona més o menys vinculada a l’Institut pot enviar

opinions, suggeriments, comentaris... de qualsevol tema que cregui que me-

reix unes línies. La Mónica i l’Aleix, per exemple, ens demanen fer un horari

de vuit a dos quarts de tres per poder tenir les tardes per dormir.

• Què és de la vostra vida? Que es dirigeix als exalumnes i exprofessors

que vulguin explicar-nos què han fet des que van deixar-nos. Alguns ens han

explicat força coses, com el Jordy que ens diu: “Yo sólo estuve en el Insti 8 añitos,

jejeje, poco tiempo para lo bien que me lo pasé...

Después de acabar COU (con algún que otro regalo, gracias Mercedes) emprendí un

periplo de varios años trabajando en varias empresas con trabajos más o menos

cortos hasta que di con mis huesos en Pepe Jeans, donde entré como mozo de al-

macén.

Actualmente soy responsable de almacén y logística de una marca dependiente del

grupo Pepe Jeans que se llama Hackett, la verdad, no estoy descontento de cómo me

ha ido en la empresa aunque ahora estoy en uno de esos puestos en el que recibes

palos desde todos ángulos. Pero en fi n... siempre tuve las espadas anchas...

Sigo en el mundo de la música tocando la batería y estamos acabando de grabar

el primer disco... en breve en su tienda de discos!!!! LEAVES!!!! (hay que empezar a

hacer publi)”

El nostre desig és, a banda que s’apunti més gent com a admiradora, que la

participació creixi i així poder aprofi tar el que ens diuen per fer més viva la

revista. Gràcies a tots els que us hi heu apuntat i, si encara no ho heu fet, us

hi esperem.Sandra P. i Yasmina (Grup 4)


IES Frederic MompouAvinguda Mas Picó, 6908620 Sant Vicenç dels HortsTel. 936 563 801

Adreça pàgina web: www.xtec.cat/iesfmompoue-mail: [email protected]

Charlie i la fàbrica de Xocolata

Una pel·lícula basada en la novel·la homònima de Roald Dahl, dirigida per

Tim Burton i protagonitzada per Johnny Depp, que interpreta a Willy Wonka, i

Freddie Highmore, que fa de Charlie. El senyor Wonka, propietari d’una fàbrica

de xocolata, ha amagat cinc bitllets d’or dins cinc xocolatines. En Charlie té la

sort de trobar un d’aquests fabulosos premis. Gràcies a aquest fet, la seva vida

i la de la seva família canviarà.

Saga de Crepúscle

Crepuscle (Twilight) és una novel·la romàntica fantàstica es-

crita per l’autora Stephenie Meyer. La novel·la té com a prota-

gonista principal a Isabella Swan, una jove de disset anys que

decideix anar a viure amb el seu pare a Forks. Allà coneix a

la Familia Cullen. Ella es fi xa sobretot en Edward. Tot sembla

normal, però ells són vampirs.

LES RECOMANACIONS

Llibre

Pel·lícula

Viatge de 3r d’ESO · Viatge a Roma de 4t d’ESO Viatge de 3r d’ESO L’experiència “low...

Documents

Transcript of Viatge de 3r d’ESO · Viatge a Roma de 4t d’ESO Viatge de 3r d’ESO L’experiència “low...