VIATGE EN TREN

Vet aquí una vegada un tren llarg, molt llarg. Cada

dia aquest tren feia un viatge del mar a la

muntanya i de la muntanya al mar.

El tren passava per molts pobles, ciutats i camps i tothom

sentia el seu xiulet que avisava del seu pas: UUUH;

UUUH!!!

En el seu viatge passava a prop d’una escola. Quan els

nens i les nenes sentien el seu xiulet, s’aturaven i el

saludaven molt contents.

Un dia, la mestra va voler donar una sorpresa a aquells

nens i nenes i els va dir que anirien a fer una excursió amb

el tren!

A dalt del tren els nens s’ho passaven molt bé. Que bonic

era viatjar en tren! Es veien

cases, camps, muntanues, rius... I tothom els saludava.

El tren parava en totes les estacions i la gent

anava i venia amb maletes i paquets.

En una de les estacions, el tren es va parar al costat d’un

altre tren i els maquinistes es van posar a parlar.

Els nens van sentir que els dos homes comentaven que el tren era ja

massa vell i que ja no faria més viatges. EL PORTARIEN AL MUSEU

DELS TRENS!

Els nens i les nenes es van quedar molt tristos. En el museu el tren

estaria aturat i no faria sonar el seu xiulet!

-Pobre tren! Estarà tancat!

Quan van tornar a l’escola, els nens es van posar a pensar què podrien

fer per ajudar al tren i van decidir QUE EL PINTARIEN! Potser si el

pintaven de colors seria tan bonic i semblaria tan nou que el deixarien

seguir viatjant.

Es van posar a treballar i cada dia anaven a l’estació i el

pintaven una mica.

I així va ser que va quedar tan bonic i semblava tan nou

que el van deixar seguir viatjant.

Encara ara el tren fa el seu viatge a prop de l’escola i

saluda tots els nens i nenes amb el seu xiulet.

I xiulant, xiulant,

aquest conte es va acabant!