Viatge per

download Viatge  per

of 29

  • date post

    23-Feb-2016
  • Category

    Documents

  • view

    50
  • download

    0

Embed Size (px)

description

Viatge per. L’UNIVERS. objectius. 1.- Diferenciar univers, Via Làctia i Sistema Solar 2.- Reconèixer alguns objectes celestes: galàxies, estrelles, planetes, planetes nans, satèl·lits i cometes. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of Viatge per

Diapositiva 1

Viatge perLUNIVERS1

1.- Diferenciar univers, Via Lctia i Sistema Solar2.- Reconixer alguns objectes celestes: galxies, estrelles, planetes, planetes nans, satllits i cometes.3.- Conixer les caracterstiques fsiques del planeta Terra i dels altres planetes del Sistema Solar4.- Associar les estacions a lefecte combinat de la translaci de la terra al voltant del Sol i la inclinaci de leix de rotaci i no com a resultat de la proximitat o llunyania del Sol5.- Comprendre la seqncia dia-nit com a efecte de la rotaci de la Terra i no com a resultat del moviment del Sol6.- Comprendre les fases lunars com a conseqncia de la posici relativa de la Terra, la Lluna i el Sol7.- Comprendre com i perqu es produeixen els eclipsis i les marees8.- Reconixer lexistncia histrica de diferents concepcions sobre la posici de la Terra a lunivers.9.- Utilitzar tcniques dorientaci i observaci del cel nocturn i dirnobjectius

2

LA VIA LCTIA

3

LINFINIT

4

Recerca de vida

5

Lunivers s el conjunt de tot el que existeix. Als cossos que existeixen a lunivers sanomenen astres. Els astres ms importants sn:Estrelles: sn astres lluminosos. Estan formades per hidrogen i heli. Les reaccions de fusi (al convertir-se lhidrogen en heli) s lorigen de la seua energia lluminosa i calorfica

Planetes: sn astres no lluminosos, que brillen al reflexar la llum que reben de les estrelles. Se desplacen al voltant de les estrelles (moviment de translaci). Tamb giren al voltant del seu eix (moviment de rotaci)

6

Satllits: sn astres no lluminosos que giren sobre el seu eix i al voltant dun planeta. Tamb reflexen la llum duna estrellaCometes: sn astres constituts per un nucli (slid) rodejat duna cua brillant anomenada cabellera.

7

Tots estos astres no apareixen de forma allada sin agrupats en formacions anomenades galxies Una galxia s un conjunt destrelles, planetes, satllits, pols csmic i gasos que se troben lliurement a lespai. A lunivers existeixen centenars de milers de milions de galxies. Una delles s la Via Lctia, a la que pertanyem.

8

La unitat de mesura de distncies a lunivers s lany llum que correspon a la distncia que recorre la llum en un any

Tamb sutilitza com a unitat de mesura la Unitat Astronmica (U.A.) que equival a la distncia mitjana entre la Terra i el Sol, que equival a 149.597.870 km9

La Via Lctia s la nostra galxia, s una galxia en forma despiral i est constituda per 400000 milions destrelles.Via Lctia

10

Sistema Solar: conjunt de planetes, planetes nans, satllits, asteroides i cometes que orbiten de forma regular al voltant del SOLComponents: una estrella (SOL), huit planetes (Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept), planetes nans (Plut, Ceres, Eris i altres ms llunyans), satllits, un cintur dasteroides (entre Mart i Jpiter) i cometes Sistema Solar

11

Com totes les estrelles el Sol s una esfera gran dhidrogen i heli que allibera energia, en una reacci coneguda com fusi nuclear, en qu les partcules dhidrogen suneixen i formen partcules dheliEl Sol

12

Giren al voltant del Sol en rbites ellptiquesEls planetes

13

Ms prxim al Sol. La seua superfcie est plena de craters. Perode de rotaci de 59 dies terrestres (molt lent), perode de translaci de 88 dies terrestres (d.t.). Dimetre 4880 km, la seua massa s de 0.055 vegades la de la Terra i la seua densitat de 54 kg/dm3. No t atmosfera i la temperatura superficial mitjana s de 350 C de dia i de -170 C de nit. No t satllitsMercuri

14

Venus: t una atmosfera molt densa, composta per dixid de carboni i nvols espessos de fins 15 km de gruix formats per gotetes dcid sulfric (temperatura superficial 480C). No t satllits. Roda en sentit contrari a la resta dels planetes. Perode de rotaci 243 d.t. i de translaci 2247 d.t. Dimetre 12104 km, la seua massa s 0.815 vegades la de la Terra i la seua densitat 5.2 kg/dm3Venus

15

Dividida en capes (geosfera, atmosfera, hidrosfera i biosfera). Perode de rotaci 23 hr i 56 min i de translaci 365.26 d.t.. El seu dimetre s de 12756 km i la seua densitat de 5.5 kg/dm3. La seua massa s d aproximadament 6.1024 kg. La seua temperatura superficial mitjana s de 15C. Els components majoritaris de la seua atmosfera sn el nitrogen i loxigen. T un satllit. La Lluna. La seua forma s esfrica i est eixatada als pols (els pols estan 21.5 km ms a prop del centre de la terra que lequador)Terra

16

Mart: laspecte de la seua superfcie recorda el dels deserts pedregosos de la Terra (planeta roig). T dos satllits menuts (Fobos i Deimos). Perode de rotaci 24 h 37 min i de translaci 687 d.t. Dimetre 6787 km, la seua massa s 0.108 vegades la de la Terra, la seua densitat 3.9 kg/dm3. La seua atmosfera s majoritriament de dixid de carboni i la seua temperatura mitjana de -23 CMart

17

Gegant gass constitut principalment per 90 % dhidrogen i 10% dheli. La seua estructura ms evident sn els cinturons de nvols de diversos colors que envolten el planeta disposats en bandes paralleles a lequador. Es pensa que el seu nucli s rocs. T 4 satllits grans (com la Lluna) i 12 menuts. Perode de rotaci de 9 h i 50 min i de translaci de 1186 anys terrestres (a.t.). El seu dimetre s 142800 km i la seua massa s 317.9 vegades la de la Terra i la seua densitat s 13 kg/dm3. La temperatura superficial mitjana s de -150 CJpiter

18

s laltre gegant gass, format per 97% dhidrogen i 3% dheli. El tret ms caracterstic s el sistema danells, constitut per gel, roques menudes i pols. T 19 satllits coneguts. Perode de rotaci 10 h i 14 min i de translaci 29.46 a.t. El seua dimetre 120000 km. La seua massa s 95.2 vegades la de la Terra i la seua densitat 0.7 kg/dm3. La temperatura superficial s de -180 CSaturn

19

s un planeta gass format per hidrogen, heli i met. Gira, com venus, en sentit contrari a la resta de planetes. Leix de rotaci est inclinat 98 respecte de la perpendicular al pla de lrbita. T 5 satllits. Perode de rotaci 11 h i el de translaci 84.01 a.t. Dimetre 51800 km. La seua massa s 14.6 vegades la de la Terra i la seua densitat 12 kg/dm3. La temperatura mitjana s -210 CUrs un planeta gass format per hidrogen, heli i met. T dos satllits coneguts. Perode de rotaci 16 h i de translaci 164.8 a.t. Dimetre 49500 km. La seua massa s 17.2 vegades la de la Terra i la seua densitat 1.7 kg/dm3. La temperatura superficial -220 CNept20

Nept i Ur21

El cintur dasteroidesRegi de lespai compresa entre Mart i Jpiter.

22

Caracterstiques:Est en rbita al voltant del Sol.Tenen suficient massa para que la seua gravetat haja superat la fora de cos rgid i adquireix forma quasi esfrica.No es un satllit de un planeta altre cos estellar.No ha netejat la proximitat de la seua rbita.Planetes nans

23

Plut: s ms menut que la Lluna. T un satllit gran anomenat Caront i dos menuts Hidra i Nix. Es troba al Cintur de KuiperCeres: s el planeta nan ms menut dels coneguts. Es troba al Cintur dasteroides.Eris: es pensa que s ms gran que Plut i el ms allunyat de tots. T un satllit, Disnomia. Makemake: s un dels astres ms grans del Cintur de KuiperHaumea: es troba al Cintur de Kuiper. T dos satllit, Hiiaka i Namaka

24

Els cometes sn cosos celestes constituts per gel i roques que orbiten al voltant del Sol seguint trajectries ellptiques, parabliques o hiperbliques de gran excentricitat, per la qual cosa saproximen al Sol en un perode considerableEls cometesA diferencia dels asteroides, els cometes son slids que se sublimen en les proximitats del Sol. A gran distncia desenrotllen una atmosfera que envolta el nucli, anomenada coma o cabellera, formada per gas i pols. Conforme el planeta sapropa al Sol, el vent solar fa que se genere la cola caracterstica formada pel pols i el gas ionitzat

25

26

Cintur de KuiperEl Cintur de Kuiper s una regi de lespai en forma de disc, que se troba ms enll de l'rbita de Nept, aproximadament entre 30 y 100 UA del Sol, que cont molts cossos menuts gelats. Actualment se la considera la font dels cometes de perode curt

27

Nvol dOortEl nvol dOort s una esfera de cometes i asteroides hipottica (es a dir, no observada directament) que se troba en els llmits del Sistema Solar, casi a un any llum del Sol

28

29