VA DE MESTRES

Jaume Cela Ollé

Juli Palou Sangrà

Estudis de Magisteri. FPCEE Blanquerna

Seminari, Berta Aznar

1er grau d’educació primària

Ana Pérez López

28/10/2010

• Introducció:

“Va de mestres” és un llibre especialment dirigit a persones que en un futur seran

educadors. Està escrit per Jaume Cela i Juli Palou i ens explica, a través d’experiències i

opinions reals, consells, habilitats, sentiments i maneres d’actuar respecte a diverses

situacions, algunes més difícils que d’altres, però totes típiques en una escola.

Per això, jo com a estudiant de magisteri, crec que és un bon llibre per llegir, fàcil

d’entendre i molt interessant per que parla sobre experiències. Aquest llibre penso que

ens pot servir com a guia per aprendre de les experiències que han tingut aquests

professors al llarg de molts anys de la seva carrera.

• Aspectes que he trobat interessants:

- El paper de l’escola: L’escola no només s’entén com institució on s’imparteixen

classes, sinó que també és un centre educatiu. És una etapa on el nen no només

aprèn coneixements, també aprèn diversos valors que el fan ser home i aprendre a

viure. Per tant, l’escola ajuda al infant a créixer en tots els aspectes. L’escola és la

primera entrada al món i la nostra missió és fer-los sentir agust, acollir-los. Acollim

i introduïm el nen al mon, ensenyant-li de quina manera esta organitzat aquest món.

- La figura del pedagog: El bon pedagog és la persona que acompanya al nen en el

seu camí d’aprenentatge. Però, els pedagogs són davant de tot persones. Per això, els

mestres necessiten confiança en ells mateixos, esperant i confiant que la seva feina

tindrà utilitat per als nens, sent autocrítics sempre per saber aprendre dels seus errors

i sobre tot, tenir confiança en les capacitats i possibilitats d’aprendre que tenen els

altres, no deixant a ningú per perdut.

- Un mestre ha de tenir vocació: Què significa tenir vocació? després de llegir aquest

llibre, la idea m’ha quedat molt clara. Doncs, la vocació és l’essència que tot mestre

ha de tenir dins. És un sentiment d’implicació, una manera de viure el que fas (t’ha

d’agradar el que ensenyes) i d’aquesta manera transmetre-ho als demés.

Per què és tan imprescindible tenir vocació en aquesta professió? Per que aquesta

feina atén les necessitats del altres.

Les persones que exerceixen la professió de mestres han de gaudir del que fan. Hem

de ser conscients de que els nens aprendran i creixeran segons el que els ensenyem i

els hi mostrem del món.

- Diversitat a l’escola: Aquests llibre tracta la diversitat a les aules. És tracta d’un

fenomen actual, on cultures de diferents llocs arriben a l’escola. Hem de ser

conscients que això existeix i cada vegada més. Per tant, no tenim que prendre’ns-ho

com una cosa negativa, sinó, com una cosa molt positiva que omplirà la classe de

riquesa. Podrem interactuar entre tots i serà una forma de que altres nens coneguin

cultures diferents.

- Actituds pedagògiques: D’una banda, dins d’aquesta professió podem trobar-nos

una sèrie de dificultats, ja que, al tractar amb éssers humans existeix un ampli

ventall de possibilitats. Tots els nens són diferents i se’ls ha de tractar a tots per

igual. D’altra banda, podem topar-nos amb pares o altres mestres que no pensin

igual que nosaltres, per això la importància del respecte. Hem de ser capaços de

respectar a la persona o persones que tenim al davant, tant en la seva forma de

pensar com en la seva forma d’actuar. Sempre respectant les opinions, actes,

pensaments, etc. L’autoestima és molt important per als nens. Mai has de parlar de

manera despectiva, fent-los sentir inferiors. Els nens han de sentir-se útils, vistos per

el mestre. Parlar amb ells amb molt de tacte pedagògic i apropar-se sempre amb

sol·licitud i sensibilitat. Un mestre ha de saber posar-se en la pell del nens i saber

que senten, que volen o com es troben. D’aquesta manera, una altra característica

del bon mestre seria saber escoltar i orientar al infant.

- La importància del joc: A partir del joc els infants comprenen la realitat. Quan

jugues és quan més utilitzes la capacitat de crear i imaginar. A més és un element

social (ajuda a que els nens es relacionin entre ells). Per aquest motiu el llibre

destaca la importància d’aquests espais d’oci.

A continuació, recollint les característiques més importants extretes de la pròpia lectura

i de la posada en comú a classe, faré un decàleg del mestre com a conclusió, que més

endavant espero que em serveixi com a pauta per poder anar corregint les meves

actituds davant dels nens:

El bon mestre:

- Ha de tenir vocació.

- Ha de ser un guia per als nens, escoltant-los i orientant-los.

- Ha de ser observador i bon improvisador.

- No resol tots els problemes, sinó que els fa front.

- Ha de ser pacient.

- Ha de ser conscient del que ensenya i del perquè ho fa.

- Ha de ser reflexiu i crític.

- Ha de proposar les activitats més adequades i eficaces.

- Ha de formar persones, no tants continguts.

- Ha de ser capaç d’adaptar-se a la diversitat cultural.

- Ha de creure en les possibilitats d’aprenentatge del nen.

- Ha de ser autocrític i respectuós.

- Ha de fomentar el joc i les relacions socials.

- Ha de crear lligams entre els nens i ell.

- Ha de ser sol·lícit i actuar amb tacte pedagògic.