URBACT 4d Cities Igualada Action Plan

1

Pla d’acció local d’IgualadaDisminució de la refractura de maluc.Un enfocament multidisciplinaricentrat en el pacientAbril 2015

4

Informació de contacte:

Coordinació del projecte:Àngels Chacon, 2a Tinent d’Alcalde i Regidora de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament d’[email protected]

Responsable de comunicació:Núria Cañamares, [email protected]

Responsable financera:Elisa Carbonell, Departament de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament d’[email protected]

Responsable tècnica:Raquel Garcia, Departament de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament d’[email protected]

Expert temàtic en Innovació en Salut:Enric Macarulla, Director del 4D Health Innovation Simulation [email protected]

Expert temàtic en Fractures per fragilitat:Enric Duaso, Metge geriatre del Consorci Sanitari de l’[email protected]

Coordinador del Grup de Suport Local:Carles Pujol, Feedbackground, [email protected]

5

Abril 2015

Pla d’acció local d’IgualadaDisminució de la refractura de maluc.Un enfocament multidisciplinaricentrat en el pacient

7

Index

1. Introducció al programa URBACT II i a la xarxa 4D Cities

2. Context local

3. Àmbit de treball: les fractures per fragilitat òssia

4. Objectiu del projecte: disminuir la refractura de maluc a Igualada

5. Referències bibliogràfiques

9

13141719

20202023

262627294547

48

a. Context econòmicb. Context sociodemogràficc. Context legal

a. Alineament de l’acció amb les prioritats estratègiques d’altres organismesb. Les fractures per fragilitat òssiac. Focus de les accions: la fractura de maluc

a. La necessitat de prevenir una segona fractura de malucb. Objectiu de l’actuacióc. Accions a desenvolupard. Cronograma de les accionse. Avaluació de l’impacte de les accions

9

Igualada ha liderat el projecte 4D Cities en el marc del programa europeu d’intercanvi i aprenentatge URBACT II, que promou el desenvolupament urbà sostenible de les ciutats.

La xarxa ha comptat amb les ciutats associades de Leeds (Regne Unit), Eindhoven (Holanda), Novara (Itàlia), Jena (Alemanya), Plunge (Lituània), Tartu (Estònia) i Baia Sprie (Romania).

1. Introducció al programa URBACT II i a la xarxa 4D Cities

10

Diagrama resum de l’enfocament del 4D Cities

NOU ENTORN

NOUS REPTES

- Noves feines, noves habilitats- Implicació ciutadana a través de la interacció de nous agents - Legitimació

Excel·lència

CONEIXEMENT-ENTRENAMENTPROFESSIONAL

· Universitats· Professionals· Centres d’entrenament

· Associació d’empreses· Empreses d’innvocaió· Parcs científics· Cambra de comerç· Empreses socials

· Hospitals· Centres de salut· Urgències· Polítiques de Salut· Veterinaris

· Associació de pacients· Associacions de col·lectius· Administració pública - Salut - Innovació - Educació - Serveis Socials· Autoritats sanitàries

EMPRESES SISTEMA DE SALUT

CIUTAT

CIUTADANS

Competivitat Optimització de fons Envelliment. Cronicitat.Nous serveis de salut.Taxa d’atur.

GOVERN LOCAL

El focus temàtic del projecte ha estat la innovació en salut centrada en el ciutadà com a motor de desenvolupament econòmic i social a nivell local.

Durant el transcurs del projecte s’ha treballat com, des dels governs locals, es pot promoure la innovació en salut a través de la integració de totes les dimen-sions i agents que actuen en aquest àmbit, és a dir, el món empresarial, l’esfera del coneixement, el mateix sistema de salut, així com la involucració dels ciutadans (pacients).

A nivell transnacional, les ciutats integrants de la xarxa han col·laborat i compartit bones pràctiques i experiències al voltant del desenvolupament de polítiques locals integrades d’innovació en salut. Tanmateix, atès que cadascuna d’elles té unes pro-blemàtiques i necessitats diferents, cada municipi ha treballat estretament amb els seus agents per tal de detectar les mancances i reptes a resoldre a nivell local.

11

En aquest context, a nivell local, el projecte ha involucrat els ciutadans i els agents públics i privats que participen en el sistema de salut en els quatre àmbits esmentats, a través de l’anomenat Grup de Suport Local.

Com que aquests actors locals són coneixedors de les problemàtiques existents en l’àmbit de la salut, així com dels potencials àmbits de millora, han identificat quins són els reptes al municipi d’Igualada i les accions concretes que es poden desenvolupar per tal de millorar l’adequació dels serveis a les necessitats reals de la ciutadania.

Una vegada recollides les problemàtiques i reptes a afrontar, s’ha prioritzat l’àmbit temàtic sobre el qual actuar, focalitzant la intervenció en la prevenció secundària de la fractura de maluc i d’altres fractures per fragilitat òssia, atès que: a) una de les línies estratègiques dels organismes europeus, nacionals i regionals que promouen la salut és la promoció de l’envelliment actiu i saludable; b) una de les seves línies de treball prioritàries es concreta en la prevenció de la fragilitat i les caigudes en les persones grans; c) la fractura de maluc és una de les principals causes de mort en la gent gran; i d) té una elevada incidència tant en termes socio-sanitaris com econòmics.

En resum, el present Pla d’Acció Local concreta les accions que es volen dur a la pràctica per tal de millorar la prevenció de la refractura de maluc a Igualada. El Pla és fruit del treball realitzat pels dife-rents professionals provinents dels diferents agents i dispositius involucrats en les fractures per fragilitat òssia, considerant no només l’àmbit sanitari, sinó integrant també els dispositius i intervencions que es desenvoluparan des de l’àmbit del coneixement, l’empresarial i la mateixa ciutadania.

12

Agents participants en el Grup de Suport Local

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

Ajuntament d’Igualada

Associació de Dones de les tardes dels Dimecres

Associació de Gent Gran d’Igualada – Casal del Passeig

Associació de Mucopolisacaridosis i Síndromes Relacionats

Associació de Pares Igualadins de Nens i Adolescents Subdotats (APINAS)

Cambra de Comerç de Barcelona (delegació a l’Anoia)

Centre d’Atenció Primària ABS Igualada Urbà

Centre d’Innovació per a la Simulació en Salut 4D Health

Centres ortopèdics

Consorci Sanitari de l’Anoia

Consorci Sociosanitari d’Igualada

Corporació Fisiogestión

Creu Roja (delegació a l’Anoia)

Farmàcies comunitàries

Fundació Privada Àuria. Centre per a l’autonomia personal Josep Orgué. Sírius

Fundació Sanitària Sant Josep

Fundació Sociocultural ATLAS

Institut de Batxillerat i de Formació Professional Milà i Fontanals

Llar del Sant Crist

Taller Cooperativa Àuria (TAC)

TIC Anoia

Unió Empresarial de l’Anoia (UEA)

----

--

Departament de Dinamització EconòmicaDepartament de Sanitat i Salut PúblicaDepartament d’Esports Departament d’Acció Social i Promoció Personal

HospitalCentre d’Atenció Primària ABS Igualada Nord

13

Igualada, amb 38.978 habitants1, és la capital de la comarca de l’Anoia. Ubicada al bell mig de Catalunya, Igualada es troba en una excel·lent posició geogràfica a 60 km de Barcelona i disposa de bones connexions viàries a través de l’Autovia A-2 que la connecta amb Barcelona i Lleida, i l’Eix Diagonal C-15 que l’enllaça amb Manresa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

2. Context local

14

a) Context econòmic

Tradicionalment, l’economia de la ciutat ha estat basada en el sector industrial, amb un pes molt important del sector tèxtil i l’adober. En els darrers anys, el sector industrial ha patit una important davallada com a resultat de processos de liberalització i de deslocalització d’empreses cap a països amb menors costos de producció, amb una caiguda de l’ocupació del 16,39%2 els últims 5 anys.

Com a resultat de l’elevada destrucció d’ocupació patida en els darrers anys, l’Anoia és una de les comarques amb un índex d’atur més elevat de Catalunya, amb una taxa d’atur registral d’Igualada que es va situar en el 19,25%3 (desembre 2014), taxa superior a la mitjana de Catalunya que és del 16,83%.

Per tal de revertir aquesta situació, l’Ajuntament d’Igualada impulsa diferents sectors estratègics a fi i efecte de potenciar la revitalització econòmica del municipi.

L’impuls dels sectors tradicionals

Tot i la recessió que han patit els sectors adober i tèxtil en els darrers anys, continuen sent unes de les principals fonts d’ocupació al municipi. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Igualada col·labora estreta-ment amb els diferents agents vinculats a cadascun d’aquests sectors madurs però de gran importància per al territori, tant pel nombre de persones que ocupen com per la diferenciació que aporten, amb l’objectiu d’impulsar accions concretes que afavo-reixin la seva recuperació i la seva competitivitat.

Pel que fa al sector adober, Igualada compta amb més de set segles d’història en el curtit de pells. La trentena d’indústries del sector són actualment un referent mundial en l’elaboració de pells d’alta qualitat i exporten el 80% de la seva producció a les principals marques internacionals del món del luxe. L’Ajuntament d’Igualada i el gremi d’adobers de la ciutat estan impulsant el projecte “Igualada, capital europea de la pell de qualitat” per tal de fer més competitiu aquest sector, potenciant la formació, la internacionalització, la recerca, la innovació, la transferència del coneixement a les empreses i el creixement de les seves plantes de producció.

15

L’impuls de nous sectors estratègics: la salut

A banda de les accions citades anteriorment per tal de convertir Igualada en la capital europea de la pell de qualitat i les adreçades a reindustrialitzar el sector tèxtil, l’Ajuntament d’Igualada considera necessari continuar impulsant nous sectors d’activitat especialitzats que contribueixin al canvi d’estruc-tura productiva del territori per tal de fomentar activitats d’elevat valor afegit i afavorir la creació de llocs de treball qualificats.

Un dels nous sectors d’activitats en el qual s’està treballant és el sector de la salut. Els canvis soci-odemogràfics en la població, la contínua necessitat de formació per part dels professionals de la salut, la innovació necessària tant en els procediments com en la tecnologia mèdica, la necessitat d’una millor adequació entre l’oferta i la demanda dels serveis socio-sanitaris i la necessitat d’un sistema de salut més efectiu, segur i sostenible, són elements que fan que aquest àmbit tingui un elevat potencial de creixement com a nou sector productiu i no només com a sector proveïdor de llocs de treball. Tanmateix, és necessari que el municipi s’especialitzi en nínxols de mercat concrets que ofereixin un element dife-renciador al municipi.

En aquesta línia, el Centre d’Innovació per a la Simulació en Salut 4D Health ubicat a Igualada, és un equipament únic a l’Estat Espanyol i referent al sud d’Europa, que té per objectiu augmentar la seguretat dels pacients i prevenir els errors en salut a través de l’entrenament dels professionals en situacions gairebé reals, però sense risc per a les persones.

Tot i l’existència d’altres centres de simulació, el centre 4D Health és el primer hospital complet que engloba tota la complexitat del món de la salut on els professionals poden simular situacions en súper-escenaris gairebé reals com urgències, bloc quirúrgic,

D’altra banda, el sector tèxtil continua sent també una important font d’ocupació. El Clúster Tèxtil Moda Anoia és un dels grups d’empreses fabricants de gènere de punt exterior més important de l’Estat Espanyol. L’Ajuntament d’Igualada conjuntament amb els agents del sector treballa per aconseguir la reindustrialització del tèxtil i incrementar les demandes de fabricació a les empreses tèxtils igualadines.

16

farmàcia, consultes externes, planta d’hospitalització, radiologia, zona obstètrica, i també tot un centre d’atenció primària. Així mateix, compta amb un habi-tatge per a la pràctica de l’atenció a domicili i un espai a l’aire lliure per reproduir les emergències al carrer.

A més de la possibilitat d’entrenar les competències tècniques, els professionals de la salut (medicina, infermeria, veterinària, biologia, bioquímica, infor-màtica, etc.), disposen d’un entorn on, mitjançant la simulació, poden entrenar les competències no tècniques com la comunicació, el treball en equip interdisciplinari i el lideratge, etc, causants del 70% dels errors en salut.

A més de la formació dirigida als professionals, el centre també s’adreça als pacients, associacions de pacients, familiars i cuidadors i al seu entorn, que hi poden obtenir informació, formació, suport i acom-panyament per afrontar adequadament el tractament de les seves malalties.

Paral·lelament, el 4D Health ofereix serveis per a les empreses, que disposen d’un nou espai on testar i analitzar els seus productes abans de ser introduïts en el mercat. Finalment, les universitats, escoles de salut, centres d’innovació i recerca i l’Adminis-tració disposen d’un espai de treball gairebé real, òptim per l’aprenentatge i el disseny de nous plans, processos i aplicacions.

Fruit de les accions realitzades per tal de promoure el sector de la salut, Igualada ha recuperat els estudis d’infermeria, que es van perdre a finals de la dècada dels ’70. Així doncs, el curs 2015-2016, el Campus Universitari d’Igualada oferirà un Grau en Infermeria de la mà de la Universitat de Lleida. Per a la recuperació d’aquesta oferta formativa ha estat clau l’existència d’infraestructures vinculades a la innovació i el coneixement presents a la ciutat, com el centre 4D Health o el nou Hospital.

En aquest context, l’equipament 4D Health, l’exis-tència d’un important sector TIC al municipi, el campus universitari, les accions i infraestructures de suport a l’activitat empresarial, la disponibilitat de sòl industrial, així com el caràcter innovador i d’especialització del municipi, fan que Igualada disposi d’un elevat potencial per desenvolupar el sector de la salut.

17

b) Context sociodemogràfic

Igualada, com la resta de ciutats de Catalunya i d’Europa, presenta cada vegada una població més envellida. Del 2000 al 2006 és el període on l’augment de la població es va fer més palès, amb un increment d’un 11,7%.

Actualment, el percentatge de gent gran a Igualada és del 17,76%4 (població de 65 anys i més).

L’any 2012, l’esperança de vida a Catalunya en néixer es situava al 82,65 anys (79,78 anys per als homes i 85,41 anys per les dones), mentre que a l’any 1992 es situava en els 77,67 anys, la qual cosa representa un increment de l’esperança de vida del 6,41% en els darrers 10 anys5.

90-94 Població major de 65 anys: 17,76%

80-84

70-74

60-64

50-54

40-44

30-34

20-24

10-14

0-4

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

77,67 anys 82,65 anys+6,41%

2500 2000 1500

1992 2012

1000 500 0 500 1000 1500 2000

Dones

Dones

Homes

Homes

Piràmide de població d’Igualada, 2013

Esperança de vida en néixer a Catalunya

74,02 79,7881,31 85,41

18

Tanmateix, l’augment de l’esperança de vida no sempre s’associa a una bona qualitat de la mateixa. Un problema associat a l’envelliment és la cronicitat. Segons dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el 38,6% de la població general pateix alguna malaltia o problema de salut crònic (el 35,4% dels homes i el 41,7% de les dones) i el percentatge de població que pateix algun trastorn crònic augmenta a mesura que els grups són de més edat, arribant al 78,5% en la població de 75 anys i més6.

Les projeccions de població per als propers anys preveuen que en l’horitzó 2021 a Catalunya seguirà la tendència a l’envelliment i 1 de cada 5 catalans tindrà més de 65 anys7. En aquest context, tal i com descriu el Pla de Salut de Catalunya 2011-20158, un dels reptes que planteja el sistema de salut català és l’augment de la demanda, derivat principalment d’una població cada vegada més envellida.

Així doncs, la necessitat de millorar la prestació de serveis de salut per fer-los més eficients, sostenibles i adequats a les necessitats dels ciutadans i les demandes d’una població més envellida i dependent juntament amb la reducció pressupostària en matèria de salut en els darrers anys, fa necessari dissenyar i implementar noves accions dirigides a millorar la prevenció i promoció dels hàbits de vida saludable i a millorar la capacitació en l’àmbit de la salut, no només dels professionals sinó també dels pacients i del seu entorn.

19

c) Context legal

La major part de les competències en matèria de salut recauen en la Generalitat de Catalunya, que en va rebre el traspàs per part del Govern de l’Estat l’any 1979.

En aquest context, poden les administracions locals desenvolupar polítiques de salut atès que disposen d’unes competències limitades i la despesa sanitària per part de les Corporacions Locals és només del 1,1% respecte el total de la despesa sanitària total de Catalunya?

Tot i aquestes limitacions, l’administració local té un nou rol en l’elaboració de polítiques integrades en salut si és capaç de liderar el procés a nivell local i d’exercir influència sobre els organismes competents en la promoció de la salut, per exemple, intervenint en:

Recollir les problemàtiques, necessitats i demandes dels ciutadans i dels professionals, agents i dispositius que intervenen en el sistema de salut.

Promoure una millor coordinació, cooperació i integració dels agents que intervenen en l’entorn salut (dispositius de salut, professionals, pacients i associacions de pacients, entorn dels pacients, societats científiques, empreses, centres formatius, etc.) per tal d’oferir un millor servei al pacient.

Promoure la planificació i implementació d’accions concretes que resolguin les problemàtiques recollides.

Aquestes capacitats que disposa l’adminis-tració local es despleguen en les diferents accions que es concreten en el l’apartat 4 del present Pla d’Acció Local i han estat dissenyades des d’una perspectiva multidisciplinària i un enfocament centrat en el pacient.

Promoure la realització de proves pilot de les accions planificades. Igualada, a través del 4D Health, podrà testar, mitjançant simulació, les accions dissenyades posant en relació els diferents actors que inter-venen en l’acció.

Sensibilitzar la ciutadania sobre la impor-tància de la prevenció i els hàbits de vida saludables.

Avaluar les accions implementades i pro-moure la seva escalabilitat a un públic objectiu més ampli.

Traslladar les polítiques i les accions planifi-cades a nivell local als organismes superiors per tal de promoure la seva implementació en un àmbit territorial més ampli.

Cercar i sol·licitar finançament per tal de dur a terme les accions planificades.·

·

·

·

·

·

·

·

20

Una de les principals prioritats en matèria de salut és la prevenció de la fragilitat en les persones grans. En aquest context, un dels reptes dels organismes i dispositius del sistema de salut a nivell local és la reducció de les fractures osteoporòtiques o per fragilitat òssia.

a) Alineament de l’acció amb les prioritats estratègiques d’altres organismes

L’augment de l’esperança de vida de la població fa que augmentin els problemes de salut associats a l’envelliment. En aquest sentit, una de les principals prioritats estratègiques que es planteja Europa és promoure l’envelliment actiu i saludable de la població per tal de maximitzar l’autonomia i la independència d’una població cada vegada més gran, tal i com demostren diverses iniciatives que s’estan desenvolupant des de diferents organismes europeus com l’Estratègia de la UE “Salut 2020” (“Health 2020”), les polítiques promogudes per l’OMS per fomentar l’envelliment actiu, l’impuls per part de la Comissió Europea de la xarxa de “Partenariat per a la Innovació a Europa sobre envelliment actiu i saludable” (European Innovation Partnership on Active and Healthy Ageing), o les línies de finançament específic per a polítiques d’envelliment actiu incloses en el programa “Horizon 2020”.

En aquesta mateixa direcció, les línies prioritàries del govern estatal també tenen com a objectiu treballar en la prevenció de la salut de les persones grans, tal i com mostra la “Cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut” (RD 1030/2006 de 15 de setembre) que inclou les activitats de promoció i prevenció de caigudes, o bé el consens en matèria de prevenció de la dependència en les persones grans assolida en el marc de la “1a Conferència de Prevenció i Promoció de la Salut en la Pràctica Clínica a Espanya” el 2007.

En aquesta mateixa línia, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va aprovar al juny de 2014 el “Document de consens sobre prevenció de fragilitat i caigudes en la persona gran”9 amb l’objectiu de detectar i intervenir sobre la fragilitat i el risc de caigudes en les persones grans.

Finalment, el Govern de la Generalitat de Catalunya també vol incidir en els efectes derivats de la tendència creixent de l’envelliment a través de la promoció de la salut i la prevenció, tal i com demostren iniciatives com el “Programa de prevenció i atenció a la cronicitat” i el “Pla de Salut de Catalunya 2011-2015”10, que estableix com un dels seus objectius la reducció de la incidència de la fractura de coll de maluc en un 10% en les persones de 65 i més anys.

En aquest context de promoure la identificació i la prevenció de la fragilitat i les caigudes en la gent gran, els agents i dispositius d’Igualada que actuen en aquest àmbit, han treballat de manera integrada i coordinada per tal de plantejar accions específiques amb l’objectiu de reduir les fractures osteoporòtiques o per fragilitat, i específicament, la fractura de maluc, amb un enfocament basat en la prevenció.

b) Les fractures per fragilitat òssia

Les fractures per fragilitat, també conegudes com a fractures osteoporòtiques o fractures traumàtiques mínimes o lleus, solen ser el resultat d’una caiguda des de la pròpia alçada i associar-se amb la presència d’osteoporosi.

L’osteoporosi és una malaltia que es caracteritza per la pèrdua de la massa òssia que debilita l’esquelet. Per tant, les persones que la pateixen tenen una probabilitat molt elevada de patir una fractura quan es produeix un cop o una caiguda.

3. Àmbit de treball: les fractures per fragilitat òssia

21

L’osteoporosi és una malaltia assimptomàtica, és a dir, no presenta signes fins que es produeix una fractura. Estudis realitzats demostren que un 70% de les fractures òssies traumàtiques en les persones majors de 45 anys són a causa de l’osteoporosi11.

L’osteoporosi, en l’adult jove, afecta molt més a les dones que als homes ja que aquestes tenen menys massa òssia, i a partir de la menopausa, l’afectació és encara major. Tanmateix, en l’adult gran aquesta diferència s’equipara. Es calcula que 1 de cada 3 dones i 1 de cada 5 homes majors de 50 anys patiran una fractura osteoporòtica.

Les fractures disminueixen la supervivència i la qualitat de vida de les persones que les pateixen i presenten uns costos sociosanitaris i econòmics molt importants.

Entre les fractures osteoporòtiques més freqüents hi ha les de canell, húmer, columna vertebral i maluc. Segons la Fundació Internacional per l’Osteoporosi (IOF), les fractures de canell, húmer i columna vertebral es produeixen en edats més joves que la de maluc, tal i com demostra el gràfic següent12:

Font: Capture the fracture. Campaña global para romper el ciclo de las fracturas por fragilidad.

50 55 60 65 70 75 80 85 90 95+ 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95+

50 55 60 65 70 75 80 85 90 95+50 55 60 65 70 75 80 85 90 95+

maluc columna verterbral

húmercanell

300 300

300300

250 250

250250

200 200

200200

150 150

150150

100 100

100100

50 50

5050

nom

bre

de

frac

ture

s (x

10

00

)

nom

bre

de

frac

ture

s (x

10

00

)no

mb

re d

e fr

actu

res

(x1

00

0)

nom

bre

de

frac

ture

s (x

10

00

)

Distribució mundial de les fractures per fragilitat típiques per edat (en milers/any)

22

Estudis realitzats demostren que aproximadament el 50% de les persones que pateixen una fractura osteoporòtica, en patiran una altra. Per tant, les estratègies per combatre aquesta problemàtica han d’anar encaminades a la prevenció de les fractures, ja que les persones amb fractures d’avantbraç, húmer o vèrtebra presenten un risc molt elevat de patir, a mig-llarg termini, una fractura de maluc.

Font: Capture the fracture. Campaña global para romper el ciclo de las fracturas por fragilidad.

fractures de maluc pacients hospitalitzats

fractures que no són de

maluc pacients hospitalitzats

fractures que no són de

maluc pacients ambulatoris

totes les fractures

per fragilitat pacients

hospitalitzats i ambulatoris

80

100

60

40

20

% d

e to

ts e

ls p

acie

nts

amb

frac

ture

s p

er f

rag

ilita

t m

és g

rans

de

50

any

s

Maluc - 75 anys300 casos / 100.000 habitants

9,8% població

Vèrtebra - 50 i 70 anys240 casos / 100.000 habitants

Húmer - 50 i 65 anys120 casos / 100.000 habitants

Avantbraç - 50 anys300 casos / 100.000 habitants

Impacte a mig i llarg termini sobre la fractura de maluc.

Osteoporosi:- Exposició sol- Ingesta calci i

vitamina D- Exercici físic

- Edat

Caiguda:- Factors extrínsecs- Factors intrínsecs

Fractura per fragilitat

Causes de les fractures per fragilitat òssia

A fi i efecte de reduir el nombre de fractures per fragilitat, la IOF recomana acotar i definir el públic a qui s’adrecen les accions, iniciant l’oferiment de serveis sobre aquells pacients amb fractura de maluc que han estat hospitalitzats i, posteriorment, escalar les accions a altres tipologies de fractures per fragilitat, tal i com mostra el següent gràfic:

23

c) Focus de les accions: la fractura de maluc

La fractura de maluc és un dels principals problemes de la gent gran i una de les principals causes de mortalitat d’aquest segment de població. La seva elevada incidència, tant en termes socials com econòmics, fa necessària l’elaboració de polítiques específiques per tal de reduir-ne el seu impacte.

Cada any es registren a l’Estat espanyol més de 61.000 fractures de maluc, la qual cosa representa entre un 25% i un 30% més en comparació a fa uns anys13. La seva incidència és de 511 casos per cada 100.000 habitants majors de 65 anys14.

Tal i com constaten diversos estudis realitzats, la fractura de maluc presenta una elevada mortalitat ja que entre el 2% i el 7% dels pacients moren en la fase hospitalària aguda, entre el 6% i el 12% durant el mes posterior i entre el 17% i el 33% al cap del primer any de la fractura15. A més, només la meitat dels pacients fracturats recuperen la capacitat funcional prèvia a la fractura i un 20% dels pacients necessiten ajuda durant un llarg període16.

Les fractures de maluc són molt més freqüents entre les dones, amb una proporció d’afectació de 3 dones per cada home. Als 90 anys, aproximadament un terç de les dones han sofert una fractura de maluc, mentre que el percentatge d’homes afectats és d’entre un 15% i un 20%17.

La població de més de 65 anys concentra entre el 89% i el 92% de les fractures de maluc i l’edat mitja dels pacients es situa en els 80,46 anys (82,13 en les dones i de 75,71 anys en els homes)18.

A banda de l’impacte social, la fractura de maluc presenta un elevat impacte econòmic en el sistema de salut, amb uns costos de 8.365,25 € per pacient i un cost total dels casos d’hospitalització de 395,7 milions d’euros l’any 2008, la qual cosa representa un increment del 131,17% respecte l’any 199719.

Un estudi realitzat per l’OMS i l’IOF estima que el número de fractures de maluc a causa de l’osteoporosi es triplicarà en els propers 50 anys20. Per tant, la tendència creixent de l’envelliment de la població i el fet que les fractures de maluc tinguin un impacte tan elevat en les persones grans fan necessària l’elaboració de polítiques específiques per reduir-ne el seu impacte.

En aquest context, les accions que s’inclouen en el present Pla d’Acció tenen com a objectiu actuar entorn als pacients que han estat hospitalitzats per fractura de maluc, ja que té un impacte molt elevat per als pacients, així com també per al sistema sociosanitari atès que:

És de major gravetat i presenta una taxa de mortalitat molt més elevada que la fractura de vèrtebra, húmer o canell.

Es situa principalment en les persones majors de 75 anys, la qual cosa fa que el públic objectiu sigui més acotat i, per tant, és possible fer un seguiment detallat i una avaluació posterior de les actuacions que es proposen.

a)

b)

Tanmateix, gran part de les accions que es descriuen per al cas de la fractura de maluc són aplicables a la resta de fractures per fragilitat. Per tant, una vegada avaluats els resultats, podran ser traduïdes i traslla-dades a la resta de fractures osteoporòtiques, com les de vèrtebra, húmer i canell.

24

La fractura de maluc en xifres

AFECTACIÓ

82,13anys

75,71anys

INCIDÈNCIA

61.000fractures de maluca l’any a Espanya

DESPESA

8.365,25 €per pacient

395,7 milions €a Espanya el 2008

MORTALITAT

6% - 12%al cap d’1 mes

17% - 33%al cap d’1 any

25

En els seus gairebé 5 anys de funcionament, la UGA ha assolit uns excel·lents resultats, amb una reducció de l’estada hospitalària dels pacients en més de 10 dies, la qual cosa minimitza les complicacions derivades de l’hospitalització. El 60% dels pacients atesos retornen al seu lloc de procedència. La UGA ha registrat una mortalitat de l’1%, tot i que el 15% dels pacients reingressen més tard per haver patit una refractura.

La fractura de maluc a Igualada

La incidència de la fractura de maluc a la comarca de l’Anoia, amb una població de 118.467 habitants, és de 140 fractures a l’any.

A Igualada, el Consorci Sanitari de l’Anoia (CSA) ja desenvolupa accions específiques per millorar l’atenció als pacients que pateixen fractures de maluc. En aquesta línia, el mes de juny de 2010 el CSA va inaugurar la Unitat de Geriatria d’Aguts (UGA), que té per objectiu atendre les persones grans ingressades a l’hospital per fractura de maluc.

La UGA és una Unitat Multiprofessional integrada pels serveis de geriatria, traumatologia i anestesiologia, que treballa amb un nou model assistencial amb un enfocament interdisciplinari. Aquest nou model està basat en la persona que ha presentat una fractura de maluc i incorpora totes les mesures per reduir els riscos derivats de l’hospitalització i, en conseqüència, millorar l’estada hospitalària, la mortalitat intrahospitalària i l’autonomia després d’haver patit la fractura.

En aquest sentit, la UGA garanteix una atenció integral al pacient amb fractura de maluc, que és atès per un equip interdisciplinari format per metges, infermers/es, treballadors/es socials, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, nutricionistes, dietistes, etc., on el centre d’atenció és el pacient i no la malaltia.

Així, si en el model assistencial clàssic el pacient és atès a la planta de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, la UGA amplia aquesta àrea d’atenció a les necessitats concretes del pacient. A la UGA, els pacients són intervinguts quirúrgicament abans de les 24 hores i es treballa amb l’objectiu que el postoperatori sigui el més ràpid possible.

26

a) La necessitat de prevenir una segona fractura de maluc

Estudis realitzats conclouen que fins a un 15% dels pacients amb una fractura de maluc presentaran una segona fractura, i fins i tot una tercera21. Tanmateix, segons la IOF, els pacients que han patit una fractura generalment no reben el tractament adequat per prevenir una segona fractura.

Així doncs, sense deixar d’actuar de manera inter-disciplinària quan es produeix la fractura de maluc per tal de facilitar una millor assistència i aconseguir el major grau de funcionalitat prèvia, és necessari implementar accions de prevenció per tal d’evitar una segona fractura, el què s’anomena prevenció secundària postfractura, ja que les conseqüències d’una segona fractura de maluc per aquests pacients són encara més greus donat que presenten una major disminució de la capacitat funcional, un increment de la dependència i de la mortalitat.

Atès que la persona és el focus del servei, les accions que contempla el present Pla d’Acció Local han estat dissenyades des d’un enfocament centrat en el pacient i des d’una perspectiva multidisciplinària, és a dir, involucrant els diferents agents que actuen en aquest àmbit: el propi sistema de salut, l’àmbit del coneixement, l’esfera empresarial i la ciutadania.

En aquest sentit, s’ha creat un equip de treball mul-tiprofessional que ha estat integrat pels diferents perfils professionals implicats en el cicle de la fractura de maluc (metges d’especialitats relacionades amb la salut òssia, treball social, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, infermeria, farmacèutics, nutricionistes i dietistes, tècnics ortoprotèsics, formadors, educa-dors físics i tècnics de promoció de la salut) a més a més dels mateixos ciutadans, que han treballat de forma conjunta per a l’elaboració d’un nou model de prevenció de refractura de maluc.

4. Objectiu del projecte: disminuir la refractura de maluc a Igualada

Els professionals que han participat en aquest procés són aquells que treballen en el dia a dia amb els pacients i, per tant, coneixen de primera mà les seves demandes i necessitats. Alhora, representen els diferents dispositius i recursos existents a Igualada en aquest àmbit, com són l’hospitalització d’aguts, de mitja i llarga estada temporal, hospital de dia reha-bilitador, rehabilitació domiciliària, serveis socials, centres residencials, centres de dia, atenció primària, farmàcies comunitàries, centres ortopèdics, centres de formació, dispositius de promoció de l’autonomia personal i prevenció de la dependència, centres cívics, centres esportius, el Centre d’Innovació per a la Simulació en Salut 4D Health, casals de gent gran, associacions de ciutadans, així com diferents departaments de l’Ajuntament.

Un dels aspectes importants a destacar és el nou enfocament amb què s’ha treballat per tal d’establir aquest model de prevenció secundària de fractura de maluc. Si bé en l’enfocament clàssic es focalitza en les caigudes com la principal causa de la fractura de maluc, aquest nou enfocament incorpora el concepte de “fractura osteoporòtica”, la qual cosa redirigeix la causa de la fractura a la malaltia de l’os. En conse-qüència, les accions per prevenir l’osteoporosi són de vital importància, sense deixar de banda actuar sobre la prevenció de les caigudes.

En aquesta línia, s’han treballat els diferents aspectes que presenten una incidència en reduir el nombre de refractures, concretament:

- Disseny del tractament farmacològic de la fragilitat òssia.

Prevenció de l’osteoporosi:·

- Promoció d’hàbits de vida saludables, rela-cionats amb l’exercici, aspectes nutricionals i l’exposició solar.

27

·

·

b) Objectiu de l’actuació

Les accions que es proposen en el present Pla d’Acció Local del municipi d’Igualada tenen com a objectiu reduir un 10% el nombre de refractures de maluc al cap d’1 any de la seva implementació, actuant sobre la prevenció secundària postfractura.

A fi i efecte d’aconseguir l’assoliment d’aquest objectiu, els objectius específics que es planteja aquest projecte són:

Objectiu específic 1: Millorar la integració i coordinació dels dispositius que participen en la prevenció secundària de la fractura de maluc i altres fractures per fragilitat òssia.

Objectiu específic 2: Capacitar els diferents agents involucrats en relació a la prevenció secun-dària de la fractura de maluc i altres fractures per fragilitat òssia.

-

-

Disseny dels aspectes rehabilitadors en la recuperació funcional postfractura.

Promoció d’un entorn favorable i utilització dels adequats productes de suport.

Prevenció de caigudes:·

28

Agents participants en el nou model de prevenció secundària de la fractura de maluc

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

Ajuntament d’Igualada

Associació de Dones de les tardes dels Dimecres

Associació de Gent Gran d’Igualada – Casal del Passeig

Associació de pares Igualadins de nens i adolescents subdotats (APINAS)

Centre d’Atenció Primària ABS Igualada Urbà

Centres ortopèdics

Consorci Sanitari de l’Anoia

Consorci Sociosanitari d’Igualada

Corporació Fisiogestión

Farmàcies comunitàries

Fundació Privada Àuria. Centre per a l’autonomia personal Josep Orgué. Sírius

Fundació Sanitària Sant Josep

Institut de Batxillerat i de Formació Professional Milà i Fontanals

4D Health. Centre d’Innovació per a la Simulació en Salut

----

--

Departament de Dinamització EconòmicaDepartament de Sanitat i Salut PúblicaDepartament d’Esports Departament d’Acció Social i Promoció Personal

HospitalCentre d’Atenció Primària ABS Igualada Nord

29

c) Accions a desenvolupar

Objectiu específic 1: Millorar la integració i coordinació dels dispositius que participen en la prevenció secundària de la fractura de maluc i altres fractures per fragilitat òssia.

El procés de la fractura de maluc està compost, principalment, per tres fases. Una primera fase prèvia a la fractura, on és necessari detectar i prevenir el risc de fractura i de caiguda, especialment per l’existència d’una fractura anterior per fragilitat òssia i l’antecedent de caiguda. Una segona fase d’hospitalització en què s’ha de facilitar al pacient la millor assistència, amb una reducció del temps d’espera quirúrgica, una prevenció dels riscos derivats de l’hospitalització, una mobilització precoç i una planificació de l’alta des de l’inici de l’ingrés. Finalment, hi ha una tercera fase on és indispensable treballar per tal que el pacient pugui aconseguir el major grau de funcionalitat prèvia a la fractura i alhora, incorporar la prevenció per evitar una fractura posterior.

Per tal de reduir el nombre de refractures de maluc, és necessari actuar en el vessant de la prevenció d’una nova fractura des d’un enfocament transversal, interdisciplinari, integrat i centrat en el pacient.

En aquest sentit, és indispensable que els diferents dispositius, agents i professionals relacionats treballin d’una manera coordinada i integrada per tal de donar una atenció global sobre el pacient, no només des de la perspectiva assistencial per part dels dispositius de salut, sinó integrant també els professionals dels àmbits del coneixement i l’empresarial, així com la pròpia ciutadania tant en l’elaboració de les accions a desenvolupar com en la seva implementació.

30

·

·

·

· · · · ·

· ·······

----

Acció 1.1 - Establiment d'un model propi per a la prevenció secundària de la fractura de maluc i d’altres fractures per fragilitat òssia

Activitats

Definir un model propi per a la prevenció secundària de la fractura de maluc i aplicable també a d’altres fractures per fragilitat òssia, considerant aquells aspectes que tenen una incidència sobre la possibilitat de patir una nova fractura:

Ajuntament d’Igualada: Departaments d’Acció Social i Promoció Personal, Esports, Sanitat i Salut Pública i Dinamització EconòmicaAssociació de Dones de les tardes dels DimecresAssociació de Gent Gran d’Igualada – Casal del PasseigAssociació de pares Igualadins de nens i adolescents subdotats (APINAS)Centre d’Atenció Primària ABS Igualada UrbàCentres ortopèdicsConsorci Sanitari de l’Anoia: Hospital i Centre d’Atenció Primària ABS Igualada NordConsorci Sociosanitari d’IgualadaCorporació FisiogestiónFarmàcies comunitàriesFundació Privada Àuria. Centre Josep Orgué - SíriusFundació Sanitària Sant JosepInstitut de batxillerat i formació professional Milà i Fontanals4D Health

Promoció dels hàbits de vida saludablesTractament farmacològic per a la fragilitat òssiaTractament rehabilitadorPromoció d’un entorn favorable i utilització dels productes de suport adequats

El model definirà 5 tipologies diferents de pacients basat en la mobilitat que la persona tenia abans de la fractura, la capacitat per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) i l’estat cognitiu, utilitzant diferents eines com el GDS-FAST (cognició), l’Índex de Barthel (ABVD) i el Functional Ambulatory Classification (mobilitat).

Presentar el model definit a tots els agents i dispositius involucrats en la prevenció de la refractura de maluc i altres fractures per fragilitat òssia.

Agentsimplicats

31

Edició del nou protocol “Manual per a la prevenció secundària de la fractura de maluc i d’altres fractures per fragilitat òssia” que contindrà totes les actuacions, indicacions i recomanacions a efectuar sobre els pacients que han patit una fractura de maluc sobre els aspectes següents: promoció dels hàbits de vida saludables, tractament farmacològic per a la fragilitat òssia, tractament rehabilitador i promoció d’un entorn favorable i utilització dels productes de suport adequats.

Inclourà també un quadre-resum de les mesures concretes que s’han d’aplicar a cadascuna de les 5 tipologies de pacients en cadascuna de les 4 àrees citades.

Definició i estandardització de les mesures a aplicar a cadascuna de les 5 tipologies de pacients (del grup 1 al 5, de menor a major autonomia) per part dels diferents dispositius i independentment d’on aquests siguin atesos.

Increment de les accions preventives per a reduir el risc que el pacient pateixi una fractura de maluc posterior.

Nombre de dispositius i agents que participen en l’elaboració del nou model per a la prevenció de la refractura de maluc.

Nombre de dispositius i agents que implementen el model.

2015

1.300,00 €

URBACT 4D Cities i recursos propis.

·

·

·

·

·

·

Recursosnecessaris

Recursos humans: dedicació de professionals i ciutadans involucrats en la prevenció secundària de la fractura de maluc i d’altres fractures per fragilitat òssia per a l’elaboració del model.

Fonts definançament

Producteesperat

Resultatsesperats

Indicadorsde resultats

Calendari

Pressupost

32

Activitats

Agentsimplicats

Acció 1.2 – Establiment del circuit de la fractura de maluc

Elaborar el circuit assistencial de la fractura de maluc, establint les diferents fases (atenció aguda, atenció postaguda i atenció continuada), els diferents dispositius que intervenen en cadascuna de les fases i els criteris de derivació dels pacients entre els diferents dispositius.

Elaborar el circuit de la prevenció de la refractura de maluc i establir els dispositius que hi intervenen.

Donar a conèixer els nous circuits a tots els agents i dispositius involucrats.

Recursosnecessaris

Producteesperat

·

·

·

·

·····

········

·

·

Ajuntament d’Igualada: Departaments d’Acció Social i Promoció Personal, Esports, Sanitat i Salut Pública i Dinamització EconòmicaAssociació de Dones de les tardes dels DimecresAssociació de Gent Gran d’Igualada – Casal del PasseigAssociació de pares Igualadins de nens i adolescents subdotats (APINAS)Centre d’Atenció Primària ABS Igualada UrbàCentres ortopèdics Consorci Sanitari de l’Anoia: Hospital i Centre d’Atenció Primària ABS Igualada NordConsorci Sociosanitari d’IgualadaCorporació FisiogestiónFarmàcies comunitàriesFundació Privada Àuria. Centre Josep Orgué - SíriusFundació Sanitària Sant JosepInstitut de batxillerat i formació professional Milà i Fontanals4D Health

Recursos humans: dedicació dels diferents professionals dels diferents dispositius involucrats en prevenció secundària de la fractura de maluc i d’altres fractures per fragilitat òssia per a la definició dels circuits.

Circuit assistencial de la fractura de maluc.

Circuit de la prevenció de la refractura de maluc.

33

·

·

·

·

·

·

·

·

Millor coordinació dels agents i dispositius que intervenen en la fractura de maluc i en la prevenció de la refractura de maluc.

Concreció de les tasques a realitzar per part de cadascun dels dispositius i establiment dels criteris de derivació dels pacients entre els diferents dispositius.

Millora de l’adherència al tractament farmacològic.

Pre-alta hospitalària: nombre d’altes coordinades respecte el nombre de pacients atesos en l’hospital d’aguts.

Pre-alta sociosanitària: nombre d’altes coordinades respecte el nombre de pacients atesos en els dispositius sociosanitaris.

Grau d’adherència al tractament farmacològic.

Grau de satisfacció dels agents participants en els circuits.

Grau de satisfacció dels pacients i familiars.

No serà necessària l’aportació de recursos econòmics.

-

2015


Resultatsesperats


Calendari

Pressupost

34

Atès que Igualada vol dur a terme un projecte pilot per tal de reduir les fractures per fragilitat òssia que, concretament, està enfocat a la prevenció secundària post-fractura de maluc, serà indispensable donar a conèixer el nou model dissenyat d’atenció global del pacient a tot l’entorn implicat en aquest àmbit.

En aquest sentit, els professionals que intervenen en pacients que han tingut una fractura de maluc rebran formació especialitzada per part dels professionals que han participat en el nou model de prevenció, amb l’objectiu de donar-los a conèixer les pautes, recomanacions i protocols a seguir en cadascun dels àmbits per minimitzar el risc que el pacient pateixi una segona fractura, tenint en consideració les diferents tipologies de pacients.

Així mateix, serà necessari capacitar els estudiants d’estudis vinculats a la temàtica de la fragilitat òssia, incloent algunes hores lectives en aquesta temàtica concreta. Complementàriament, també s’oferirà formació al seu personal docent per tal que aquests puguin continuar oferint aquesta formació específica en els següents cursos lectius.

Per altra banda, caldrà incidir de manera específica en les persones que han patit una fractura per fragilitat òssia i, concretament, una fractura de maluc. En aquest cas, serà necessari capacitar els propis pacients i el seu entorn (familiars, cuidadors, etc.) sobre com resoldre qüestions pràctiques de la vida diària i, alhora, promoure que els pacients tinguin un entorn domiciliari adequat per tal d’evitar o minimitzar el risc de patir una nova caiguda, que probablement conduiria a una segona fractura de maluc.

Finalment i no menys important, serà necessari capacitar la ciutadania, sensibilitzant la població en general sobre la importància de mantenir uns hàbits de vida saludables des de la infantesa per tal de prevenir l’osteoporosi i, per tant, disminuir el risc de patir qualsevol tipus de fractura causada per la fragilitat òssia. En aquest sentit, serà indispensable conscienciar els ciutadans dels riscos que comporta no seguir uns hàbits d’exercici físic, una dieta i una exposició solar adequada.

Objectiu específic 2: Capacitar els diferents agents involucrats en relació a la prevenció secundària de la fractura de maluc i altres fractures per fragilitat òssia.

35

Acció 2.1 – Capacitació dels professionals vinculats a la prevenció de la refractura de maluc i altres fractures per fragilitat òssia

Capacitar els professionals de l’àmbit sociosanitari que per la seva activitat tinguin relació en l’àmbit de les fractures per fragilitat òssia amb l’objectiu de donar a conèixer el nou model de prevenció secundària de la fractura de maluc desenvolupat a Igualada.

Les activitats formatives estaran adreçades a fisioterapeutes, medicina familiar i comunitària, medicina hospitalària (geriatria i altres especialitats), personal de farmàcia comunitària, infermeria hospitalària i de residències, auxiliars d’infer-meria d’atenció primària, hospital i residències, treballadors socials, treballadors familiars, voluntariat, empreses d’atenció domiciliària, tècnics d’esports, agents d’equipaments cívics, etc.

La formació adreçada a cadascun dels perfils professionals contindrà la informació genèrica del nou model de prevenció secundària de la fractura de maluc i d’altres fractures per fragilitat òssia però es farà especial incidència en aquells aspectes que siguin del seu àmbit, per exemple, el protocol de fisioteràpia entre el personal de fisioteràpia i rehabilitació o bé el protocol del tractament farmacològic de la fragilitat òssia entre els professionals que l’han de prescriure, entre d’altres.

Així mateix, la formació farà especial incidència en la importància del treball interdisciplinari i coordinat entre les diverses àrees. Atès que en aquest nou enfocament el pacient és el centre d’atenció i, per tant, es requerirà la inter-venció de diferents tipologies de professionals, es podrà utilitzar el centre 4D Health per tal de poder simular nous processos o noves tècniques abans de ser implementades a la realitat.

·

· · ·

· · · ·

Activitats

Agentsimplicats

Ajuntament d’Igualada: Departaments d’Acció Social i Promoció Personal, Esports i Sanitat i Salut Públic.Associació de pares Igualadins de nens i adolescents subdotats (APINAS)Centre d’Atenció Primària ABS Igualada UrbàCentres ortopèdics Consorci Sanitari de l’Anoia: Hospital i Centre d’Atenció Primària ABS Igualada NordConsorci Sociosanitari d’IgualadaCorporació FisiogestiónFarmàcies comunitàries

36

·· ·

·

·

·

·

·

·

·

Agentsimplicats

Recursos humans: la formació dirigida a cadascun dels perfils professionals serà impartida per part dels mateixos professionals que han participat en l’elaboració del nou model de prevenció, segons l’especialitat a qui sigui dirigida la formació.

Fundació Privada Àuria. Centre Josep Orgué - Sírius Fundació Sanitària Sant Josep4D Health, en cas que es consideri necessari

Recursosnecessaris

Producteesperat

Formació de professionals de l’àmbit sociosanitari relacionats amb les fractures per fragilitat òssia.

Millor capacitació dels professionals de l’àmbit sociosanitari en la temàtica de la fragilitat òssia.

Estandardització de les pautes concretes a indicar i recomanar per part dels professionals a cadascun dels pacients atesos, sempre tenint en consideració el perfil del pacient.

Nombre d’accions formatives realitzades.

Nombre de professionals beneficiaris de les accions formatives.

Nombre d’hores de formació realitzades.

Grau de satisfacció dels professionals participants.


Resultatsesperats


Calendari

Pressupost

2015 amb continuïtat en els anys posteriors.

No serà necessària l’aportació de recursos econòmics quan la impartició de la formació sigui realitzada per part dels mateixos professionals que han intervingut en l’elaboració del model de prevenció de la refractura de maluc.

En el cas que s’utilitzi el centre 4D Health per a realitzar simulacions, caldrà la realització d’un pressupost específic en funció de les necessitats dels recursos a utilitzar (professionals simulats, pacients simulats, maquinària o productes) i del nombre d’hores de simulació a realitzar.

Recursos propis dels agents que vulguin capacitar els seus professionals o finançament extern que rebin aquests agents.

37

Acció 2.2 – Capacitació dels estudiants de l’àmbit sociosanitari relacionats amb la prevenció de la refractura de maluc i de les fractures per fragilitat òssia

Capacitar els estudiants de Cicles Formatius del municipi amb ocupacions professionals vinculades a les fractures per fragilitat (Atenció a les persones en situació de dependència, Farmàcia i Parafarmàcia i Dietètica) a través de formació específica en aquest àmbit.

Capacitar els estudiants de graus universitaris que realitzen pràctiques en els diferents centres de salut (estudiants de fisioteràpia, infermeria i treball social).

Capacitar els metges residents que es troben en formació en els diferents centres de salut (metges residents de geriatria).

En cas que es consideri adequat, la formació teòrica podrà ser complementada amb la simulació de casos pràctics en el centre 4D Health.

Activitats

Agentsimplicats

Institut de batxillerat i formació professional Milà i FontanalsCentre d’Atenció Primària ABS Igualada UrbàConsorci Sanitari de l’Anoia: Hospital i Centre d’Atenció Primària ABS Igualada Nord4D Health, en cas que es consideri necessari

·

·

·

·

·· ·

·

·

Recursos humans: En el cas de la formació adreçada als estudiants de cicles formatius, el primer any, la formació serà impartida per part dels mateixos professionals que han participat en l’elaboració del nou model de prevenció. En els anys posteriors, la formació serà impartida pel personal docent del propi centre.

En el cas de la formació adreçada als estudiants de graus universitaris en pràctiques i als metges residents que es troben en formació en els centres de salut, la formació també serà impartida per part dels mateixos professionals que han participat en l’elaboració del nou model de prevenció.

Formació específica adreçada als estudiants dels cicles formatius d’Atenció a les persones en situació de dependència, Farmàcia i Parafarmàcia i Dietètica del Milà i Fontanals.

Recursosnecessaris

Producteesperat

38

·

·

·

·

·

·

·

Formació específica adreçada als estudiants de graus universitaris que realitzin pràctiques en els centres de salut, com estudiants de fisioteràpia, infermeria i treball social.

Formació específica adreçada als professionals que realitzen la seva residència en els centres de salut, concretament, els metges residents de geriatria.

Producteesperat

Millor capacitació dels estudiants i professionals en formació en la temàtica de les fractures per fragilitat òssia.

Resultatsesperats


Nombre d’estudiants beneficiaris de les accions formatives.


Grau de satisfacció dels estudiants participants.


Curs lectiu 2015 – 2016 amb continuïtat en els anys posteriors.


Calendari

Pressupost

No serà necessària l’aportació de recursos econòmics quan la impartició de la formació sigui realitzada per part dels mateixos professionals que han intervingut en l’elaboració del model de prevenció de la refractura de maluc.

En el cas que s’utilitzi el centre 4D Health per a realitzar simulacions, caldrà la realització d’un pressupost específic en funció de les necessitats dels recursos a utilitzar (professionals simulats, pacients simulats, maquinària o productes) i del nombre d’hores de simulació a realitzar.

Recursos propis dels propi centre o finançament extern que rebi d’altres organismes superiors (Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya).

39

Acció 2.3 – Capacitació del personal docent dels estudiants de l’àmbit sociosanitari relacionats amb la prevenció de la refractura de maluc i de les fractures per fragilitat òssia

Capacitar els formadors dels cicles formatius vinculats a sortides professionals que intervinguin en la prevenció de fractures per fragilitat òssia (Atenció a les persones en situació de dependència, Farmàcia i Parafarmàcia i Dietètica), per tal que puguin oferir aquesta formació especialitzada dins de cadascun dels cicles formatius relacionats.

Activitats

Agents implicats

Recursosnecessaris

Producteesperat

Recursos humans: la formació serà impartida per part dels mateixos professionals que han intervingut en l’elaboració del nou model de prevenció de la refractura de maluc.

·

·

·

·

·

····

Formació específica adreçada als docents d’estudiants d’estudis vinculats a la prevenció de les fractures per fragilitat.

Millor capacitació dels formadors dels cicles formatius vinculats a professions que intervinguin en la prevenció de fractures per fragilitat òssia.

Optimització dels recursos necessaris per a la capacitació dels estudiants atès que, en els següents cursos lectius, la formació adreçada als estudiants podrà ser impartida pels formadors del centre.

Nombre d’accions formatives realitzades.Nombre de formadors beneficiaris de les accions formatives.Nombre d’hores de formació realitzades.Grau de satisfacció del personal docent participant.

Curs lectiu 2015 – 2016.

Resultatsesperats


Calendari

Pressupost


Institut de batxillerat i formació professional Milà i Fontanals.

-

No serà necessària l’aportació de recursos econòmics quan la impartició de la formació sigui realitzada per part dels mateixos professionals que han intervingut en l’elaboració del model de prevenció de la refractura de maluc i d’altres fractures per fragilitat òssia.

40

Acció 2.4 – Capacitació dels pacients i l’entorn de pacients ja fracturats per disminuir el risc que el pacient pateixi una nova fractura de maluc

Capacitar els pacients amb fractures per fragilitat òssia i el seu entorn (família, cuidadors, etc.) per tal de promoure un entorn del pacient més segur, minimitzant el risc que el pacient pateixi una nova fractura.

Per una banda, es donarà a conèixer als pacients i al seu entorn, les indicacions i recomanacions a seguir després de la intervenció quirúrgica per tal d’adaptar l’entorn on viu i evitar així una nova caiguda, entre les que s’inclouen les indicacions sobre les activitats de la vida diària (tractament postural al llit, mobilitat al llit i transferència llit-sedestació, transferències sedestació-bipedestació, vestit, higiene corporal, banyera, dutxa, wc, deambulació, adaptacions al domicili i feines domèstiques) i indicacions sobre les activitats instrumentals de la vida diària (com la utilització del cotxe).

Així mateix, es difondran els articles i productes de suport que tenen com a finalitat facilitar la vida diària dels pacients afectats per una fractura de maluc, entre els que s’inclouen els articles necessaris per adaptar l’habitació del pacient, el bany, així com també articles útils per a la vida diària i per a la mobilitat.

La difusió de com aconseguir un entorn adequat i més segur per al pacient amb fractura de maluc es realitzarà a través de donar a conèixer les recomanacions a través de la “Guia d’adaptació a l’entorn i del material de suport disponible”, que es facilitarà als pacients fracturats i a les persones del seu entorn. Complementàriament, es realitzarà un vídeo de difusió que il·lustrarà situacions de risc de patir caigudes que es produeixen en la vida quotidiana i les indicacions per evitar-les. El vídeo podrà ser difós en equipaments cívics, centres de salut, així com també a través d’Internet.

Per altra banda, i través de la utilització del centre 4D Health, els pacients, familiars i cuidadors podran simular situacions de la vida diària mitjançant la realització de casos pràctics en un pis simulat. Concretament, podran aprendre aspectes relacionats amb l’adequació del pis en els seus diferents espais (habitació, bany, etc.), la mobilitat del pacient, el vestit i el calçat i la higiene corporal, entre d’altres.

Activitats

·

41

Activitats Donar a conèixer els ajuts econòmics que ofereix la Generalitat de Catalunya per a l’adquisició de productes de suport, ja que alguns dels articles són subvencionats pel Departament de Benestar i Família.

·

·

······

Associacions de pacients, pacients, familiars, cuidadors i entorn dels pacients amb fractures per fragilitat òssia.Centres ortopèdicsCentres de salutCorporació FisiogestiónEquipaments cívicsFundació Privada Àuria. Centre Josep Orgué - Sírius4D Health

Recursos econòmics

Formació dirigida a pacients, cuidadors i familiars dels pacients amb fractures per fragilitat òssia.

Guia d’adaptació a l’entorn i del material de suport disponible.

Vídeo de difusió.

Millor capacitació dels propis pacients i del seu entorn sobre com realitzar les activitats bàsiques de la vida diària.

Major adaptació de l’entorn domiciliari del pacient per tal que es produeixin menys situacions de risc que puguin provocar una nova caiguda.

Millor coneixement per part dels pacients dels ajuts econòmics disponibles.

Nombre de persones que han rebut informació sobre les recomanacions i articles disponibles que s’inclouen en la Guia d’adaptació a l’entorn i del material de suport disponible.


Nombre de persones beneficiàries de les accions formatives.

Agentsimplicats

Recursos necessaris

·

·

·

·

·

·

·

·

·

Producteesperat

Resultatsesperats


42

·

·

·

·

·

·



Grau de satisfacció de les persones participants.

2015 – 2016 amb continuïtat en els anys posteriors.

Edició del vídeo: 1.500 €

Organització d’activitats formatives: serà necessari la realització d’un pressupost específic en funció de les necessitats dels recursos a utilitzar (professionals simulats, pacients simulats, maquinària o productes) i del nombre d’hores de simulació a realitzar.

Edició del vídeo: URBACT 4D Cities i recursos propis.

Organització d’activitats formatives: recursos propis dels participants de l’acció formativa o dels organismes que les promoguin.


Calendari

Pressupost

43

Acció 2.5 - Capacitació i sensibilització de la població per tal de prevenir l’osteoporosi

Sensibilitzar la ciutadania en general de la importància de mantenir uns hàbits de vida saludables des de la infantesa per tal de prevenir l’osteoporosi i, per tant, disminuir el risc de patir una fractura causada per la fragilitat òssia.

Per una banda, es promourà la pràctica d’exercici físic a través de l’organització d’activitats esportives adreçades a la població en general, per tal de treballar aspectes com la resistència, la força i l’equilibri. Entre les activitats físiques a promoure s’inclouen les sortides en grup a caminar, la marxa nòrdica, el tai-txi, txi-kung, ball o el ioga.

Per altra banda, es realitzarà difusió de quines són les pautes de nutrició adequades i la importància de mantenir una exposició solar regular. La difusió es realitzarà a través de l’organització de xerrades de sensibilització en equipaments cívics, centres de salut i/o centres escolars i de l’edició de fulletons informatius que seran distribuïts entre els centres de salut, centres socio-sanitaris, casals, centres cívic, farmàcies, equipaments esportius, equipaments culturals, etc.

Associació de ciutadansAssociacions de pacientsCentres de salutCentres ortopèdicsCentres sociosanitarisEquipaments cívicsEquipaments esportius Farmàcies comunitàries4D Health

·

·········

·

·

Activitats

Agentsimplicats

Recursosnecessaris

Recursos econòmics per a l’organització de les activitats esportives i l’edició del fulletó de sensibilització.

Recursos humans: les sessions de sensibilització seran realitzades per part dels propis professionals que han intervingut en l’elaboració del nou model de prevenció de la refractura de maluc.

44

2015 amb continuïtat en els anys posteriors.

Organització d’activitats esportives: 3.500 € per activitat física (2 hores setmanals)

Edició del tríptic: 1.400 €.

Organització d’activitats esportives: Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i recursos propis dels propis participants.

Edició del tríptic: URBACT 4D Cities i recursos propis.

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

Producteesperat

Resultatsesperats



Calendari

Pressupost

Organització d’activitats esportives en equipaments esportius, centres cívics i centres d’atenció primària.

Edició d’un fulletó de difusió amb indicacions i recomanacions generals sobre exercici físic, dieta i exposició solar.

Realització de sessions informatives de sensibilització.

Millora de la condició física de la població.

Increment de la conscienciació i sensibilització de la població en general de la importància de mantenir uns hàbits de vida saludables per tal de prevenir l’osteoporosi.

Nombre d’activitats d’exercici físic realitzades.

Nombre de persones que han participat en les accions de sensibilització per a la promoció de l’exercici i els hàbits de vida saludables per prevenir l’osteoporosi.

Grau de satisfacció de les persones participants.

45

d) Cronograma de les accions

Les accions detallades anteriorment es desenvoluparan segons el següent calendari previst:

1.1 Establiment d'un model propi per a la prevenció secundària de la fractura de maluc i altres fractures per fragilitat òssia

Mes1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Definir un model propi de prevenció secundària de la fractura de maluc

Presentar el model als agents i dispositius involucrats

1.2 Establiment del circuit de la fractura de maluc

Elaborar el circuit de la prevenció de la refractura de maluc

Donar a conèixer els nous circuits a tots els agents i dispositius involucrats

2.1 Capacitació dels professionals vinculats a la prevenció de la fractura de maluc i altres fractures per fragilitat òssia

Capacitar els professionals de l’àmbit sociosanitari vinculats a les fractures per fragilitat òssia

2.2 Capacitació dels estudiants de l’àmbit sociosanitari relacionats en la prevenció de la refractura de maluc i de les fractures per fragilitat òssia

Capacitar els estudiants de Cicles Formatius del municipi amb ocupacions professionals vinculades a les fractures per fragilitat

Capacitar els estudiants de graus universitaris que realitzen pràctiques en els diferents centres de salut

Elaborar el circuit assistencial de la fractura de maluc al municipi d’Igualada

Capacitar els professionals que realitzen la seva residència en els diferents centres de salut

46

Mes

2.3 Capacitació del personal docent dels estudiants de l’àmbit sociosanitari relacionats amb la prevenció de la refractura de maluc i de les fractures per fragilitat òssia

Capacitar els formadors dels cicles formatius vinculats a sortides professionals que intervinguin en la prevenció de fractures per fragilitat òssia

2.4 Capacitació dels pacients i l’entorn de pacients ja fracturats per disminuir el risc que el pacient pateixi una nova fractura de maluc

Donar a conèixer als pacients i al seu entorn, les indicacions i recomanacions a seguir després de la intervenció quirúrgica per tal d’adaptar l’entorn on viu

Difondre els articles i productes de suport que tenen com a finalitat facilitar la vida diària dels pacients afectats per una fractura de maluc

Simular situacions de la vida diària mitjançant la realització de casos pràctics en un pis simulat

Donar a conèixer els ajuts econòmics que ofereix la Generalitat de Catalunya per a l’adquisició de productes de suport

2.5 Capacitació i sensibilització de la població per tal de prevenir l’osteoporosi

Promoure la pràctica d’exercici físic

Difondre quines són les pautes de nutrició adequades i la importància de mantenir una exposició solar regular

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

47

·

·

·

·

·

·

·

e) Avaluació de l’impacte de les accions

Complementàriament als indicadors que es recolliran per a cadascuna de les accions descrites, serà necessària la recollida i anàlisi d’altres indicadors a fi i efecte d’avaluar l’efectivitat de les accions implementades i comprovar si s’ha vist assolit l’objectiu general del projecte, és a dir, reduir un 10% el nombre de refractures de maluc al cap d’1 any de la seva implementació. Els indicadors que s’avaluaran són els següents:

Nombre de refractures al cap d’1 any

Mortalitat al cap de 6 mesos

Mortalitat al cap d’1 any

Funcionalitat al cap de 6 mesos

Funcionalitat al cap d’1 any

Grau d’adherència al tractament

Nombre de reingressos hospitalaris alcap d’1 any

Una vegada avaluat l’impacte de l’aplicació d’aquest nou model pilot en la prevenció secundària de la fractura de maluc, aquestes accions podran ser implementades per a la prevenció d’altres fractures per fragilitat òssia (canell, vèrtebres, húmer), atès que, igual que la fractura de maluc, són el resultat de la presència d’osteoporosi i d’una caiguda del pacient.

48

1 Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya. Disponible a: http://www.idescat.cat/emex/?id=081022

2 Diputació de Barcelona. Programa Hermes. Disponible a: www.diba.cat/hermes

3 Generalitat de Catalunya. Observatori de Treball del Departament d’Empresa i Ocupació. Disponible a: http://observatoriempresaiocupacio.gencat.cat/ca/obs_ambits_tematics/obs_mercat_de_treball/obs_poblacio_activa_ocupacio_i_atur/obs_taxa_atur_registral/

4 Diputació de Barcelona. Programa Hermes. Disponible a: www.diba.cat/hermes

5 Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya. Disponible a: http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=d201

6 Generalitat de Catalunya, Departament de Salut (2014). Enquesta de Salut de Catalunya 2013. Informe dels principals resultats. Disponible a: http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departament/estadistiques_sanitaries/enquestes/02_enquesta_catalunya_continua/documents/arxius/esca13_results.pdf

7 Generalitat de Catalunya, Departament de Salut (2012). Pla de Salut de Catalunya 2011-2015. Disponible a: http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/destaquem/documents/plasalut_vfinal.pdf


9 Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad (2014). Documento de consenso sobre prevención de fragilidad y caídas en la persona mayor. Disponible: a: http://www.msssi.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/Estrategia/docs/FragilidadyCaidas_personamayor.pdf


11 Mosquera, M. T, Maure, D. L, Pavón, S, Arregui, A, Moreno, C y Vázquez, J (1997). Incidencia y factores de riesgo de la fractura de fémur proximal por osteoporosi. Disponible a: http://www.scielosp.org/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1020-49891998000400001&lng=en&nrm=iso&tlng=es

12 International Osteoporosi Foundation (2012). Capture the fracture. Campaña global para romper el ciclo de las caídas por fragilidad. Disponible a: www.iofbonehealth.org

13 Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad (2010). Guía de Práctica Clínica sobre Osteoporosi y

5. Referències bibliogràfiques

49

Prevención de Fracturas por Fragilidad. Disponible a: http://www.guiasalud.es/GPC/GPC_476_Osteopo-rosi_AIAQS_compl.pdf

14 Alvarez-Nebreda, M.L, Jiménez, A.B, Rodrígues, P y Serra, J.A (2007). Epidemiology of hip fracture in the elderly in Spain. Disponible a: http://www.cof.org.cn/pdf/2008/3/Epidemiology%20of%20hip%20fracture%20in%20the%20elderly%20in%20Spain%20.pdf

15 González, J. I, Alarcón, T y Hormigo, A. I (2010). ¿Por qué fallecen los pacientes con fractura de cadera? Disponible a: http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=90026969&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=2&ty=86&accion=L&origen=zonadelectura&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=2v137n08a90026969pdf001.pdf

16 Areosa, A, Avellana, J.A, Buitrago, M, Conejo A, et al (2007). Guía de buena práctica clínica en Geriatría. Anciano afecto de la fractura por fragilidad. Disponible a: http://www.segg.es/sites/default/files/page/guia_fractura_cadera.pdf

17 Mosquera, M. T, Maure, D. L, Pavón, S, Arregui, A, Moreno, C y Vázquez, J (1997). Incidencia y factores de riesgo de la fractura de fémur proximal por osteoporosi. Disponible a: http://www.scielosp.org/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1020-49891998000400001&lng=en&nrm=iso&tlng=es

18 Ministerio de Sanidad y Política Social (2010). La atención a la fractura de cadera en los hospitales del SNS. Disponible a: http://www.msssi.gob.es/estadEstudios/estadisticas/docs/Estadisticas_comentadas_01.pdf



21 Juste, M (2012). Mortimorbilidad asociada a la fractura de cadera del paciente anciano. Análisis de nuestro medio. Disponible a: http://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/203408/TR-JusteLucero.pdf?sequence=1

52

URBACT4DCities

@URBACT_4DCities

URBACT4DCities

www.urbact.eu/4d-cities

URBACT és un programa europeu d’intercanvi i aprenentatge que promou el desen-volupament urbà sostenible. Permet a les ciutats treballar conjuntament per trobar respostes als grans reptes urbans, reafirmant així el paper fonamental que aquestes exerceixen davant els cada vegada més complexos desafiaments socials. URBACT ajuda els municipis a desenvolupar noves i sostenibles solucions pragmàtiques que integren aspectes econòmics, socials i ambientals. També els permet compartir bones pràctiques i lliçons apreses amb tots els professionals implicats en la política urbana d’arreu d’Europa. A URBACT hi ha 500 ciutats, 29 països i 7.000 participants actius.

El 4D Cities és un projecte URBACT que té per objectiu desenvolupar les ciutats a través de la interacció dels agents vinculats als camps de la Innovació i la Salut com ara el coneixement i l’entrenament professional, el sistema de salut, l’empresa i els ciutadans. Aplega vuit ciutats europees que volen crear un nou sector productiu que contribueixi a la diversificació i l’impuls de l’activitat econòmica, així com a la cohesió social dels seus territoris. Els socis són Igualada (Catalunya, Espanya) com a líder, Leeds (Regne Unit), Novara (Itàlia), Tartu (Estònia), el Districte Municipal de Plunge (Lituània), la Regió de Brainport Eindhoven (Holanda), la Corporació pel desenvolupament empresarial de Jena (Alemanya) i Baia Sprie (Romania).

En el marc del projecte, cada ciutat ha elaborat un Pla d’Acció Local propi. En el cas d’Igualada, concreta les accions que es volen dur a la pràctica per millorar la prevenció de la refractura de maluc al municipi. El document és fruit del treball realitzat per professionals provinents dels diferents agents i dispositius involucrats en les fractures per fragilitat òssia, considerant no només l’àmbit sanitari, sinó també del coneixement, l’empresarial i la mateixa ciutadania.

https://www.youtube.com/user/URBACT4DCities

https://www.facebook.com/URBACT4DCities

https://twitter.com/URBACT_4DCities

http://www.urbact.eu/4d-cities

URBACT 4d Cities Igualada Action Plan

Documents

Transcript of URBACT 4d Cities Igualada Action Plan