UNITAT 9: DE L’ESPARDENYER A LA

INDÚSTRIA

Javier Eugenio Díaz5è de Primària

Per què Elx es va especialitzar en la indústria del calçat?

Presència de plantes òptimes al nostre entorn. Matèries primeres: barrella, cànem, després el jute i espart.

Bona localització com eix de comunicació del Vall de Vinalopó i la proximitat del port d’Alacant. Afavoreix la comercialització.

Espardenyer era l’ofici més important d’Elx des de el segle XX.

Anys seixanta Anys 40: competien amb Estats Units, Alemanya, Regne Unit, Canadà. Anys 50: 175,000 espardenyes i 25,000 sabates per dia. Desenvolupament de la indústria del calçat a Elx sobre la base d’una

llarga tradició artesanal. Bon mercat interior, europeu i sobretot americà. Condicions de treball: salaris baixos, llargues jornades laborals. Incorporació massiva de mà d’obra: fins i tot xiquets amb freqüència a

partir de 10 anys. Utilització de noves tècniques de producció. Treball en fàbriques Treball a domicili [dones]: Aparadores Canvi freqüent de treball per trobar millor salaris Llei impedia qualsevol protesta o resistència enfront a la imposició de

dures condicions de treball. Prohibició cultiu de cànem.

Anys setanta

Immigració converteix a Elx en uns dels municipis més importants de la

Comunitat Valenciana.

50% de la població activa ocupa el sector del calçat.

Renovació tecnològica: introducció cadena de muntatge

Condicions de treball: abundància de treball, salaris milloren però no així

els ritmes de treball, s’incorporen hores extraordinàries, es va regular no

treballar els dissabtes

Racionalització del treball. Primeres indústries especialitzades.

No hi ha divisió rígida entre treball fàbrica i domicili. El domicili passa a la

fàbrica a poc a poc.

Unió dels treballadors. Organització de HOAC, sindicats USO o CCOO

[encara il·legals], vaga en 1977.

Inici de la crisis del calçat en 1978.

Anys vuitanta

Reorganització del sistema. Descentralització del treball. Formació de petits tallers o empreses especialitzades en una de les fases del procés.

Estratègies empreses: Estalviar costos, fomentació de treball clandestí, Renovació tecnològica Condicions treball: precarietat, condicions roines, severes restriccions per

a trobar treball 1978-1985. Atur. Treballadors perden la seua ocupació. Estratègies de

supervivència: constants canvis d’empreses.

Anys noranta

• Mateixa tendència • Treballadores actius disminueixen, joves abandonen sistema

escolar prompte, continuen incorporant-se al calçat inclòs abans de complir 16 anys.

• Condicions de treball: salaris a la baixa• 1993: creixement significatiu de l’activitat industrial “Hi ha

faena”. Però no millora les condicions de treball

Fonts

d’informació

Gràfica de l’evolució demogràfica d’Elx entre 1857 i 2013

Font: http://www.ive.es/ Institut Valencià d’Estadística

Gràfica

Sorgiment de la indústria espardenyera a Elx

Referència: VICENTE LÓPEZ, Orlando. D’Ilici a Elx. Una aventura de 2.500 anys d’historia. (Manuel GONZÁLEZ, David GÓMEZ, Carlos VALERO). 1ª Edició. Elx: Ajuntament d’Elx, 2006. ISBN.: 84-89479-81-1 

A finals del segle XIX va començar a créixer a la ciutat d’Elx la indústria espardenyera, com a conseqüència de les innovacions tècniques i de materials.

Gran part de les empreses d’aquest sector eren menudes, i s’encarregaven de la preparació dels materials i de la realització de l’acabat final de les espardenyes, mentre que les fases de producció intermèdies les duïen a terme els treballadors en les seues cases.

Les jornades de treball eren llargues i els salaris baixos. Treballabem tota la setmana excepte el diumenge. La situació va millorar en part amb la introducció de la màquina de cosir “singer” [1876].

Les dones treballaven sobretot en l’aparat i el cosit de les espardenyes i feien tantes hores com els homes encara que cobraven la meitat. Pel que fa als xiquets començaven a treballar molt prompte, fins i tot abans de fer els deu anys, i se’ls pagava quatre vegades menys que als adults.

Bernabé Maestre [1975:69]: “A la segona meitat de segle XIX sobrevingueren una sèrie de canvis tècnics que assentaren les bases del desenvolupament d’aquestes manufactures. Per a la de l’espardenya foren: la substitució del cànem pel jute i l’aplicació de la lona, en el capítol de les matèries primes; la introducció de la màquina de cosir Singer [1875], del telar mecànic per a lones, i la màquina de fer trena. En el cas de la sabata, a més de la Singer, la màquina per a tallar la sola. Totes elles foren introduïdes a l’últim terç de segle”:

Article de premsa

Xiquets sobre l’any 1960 [8]Vaig començar a treballar a una fàbrica només arribar a Elx,

anava a complir 11 anys [...] Estava com aprenent, ja saps, ajudant a l’aparadora, trencant fills, donant-li la feina per a que es molestara.

[16] Doncs tenia 12 anys, no els tenia encara, me faltaven mesos, vaig començar primer ajudant a una aparadora en sa casa, fent de mà i tal, però bé, més que rés per estar entretinguda, per estar recollida, no guanyava res, li cuidava al nen, netejava els plats i li ajudava a aparar [...] Vaig estar uns mesos i després ja ingressé a la fàbrica com aprenent, com l’aparell estava damunt doncs em deien porta açò, baixa lo altra, puja açò, però estava contenta allí, estava bé perquè no se ficaven amb mi.

SAN MIGUEL DEL HOYO, Begoña (1998). Los trabajadores de la industria del calzado de Elche. Cambios en las condiciones de vida y de trabajo (1960-1997). Tesis doctoral. Departamento de sociología y teoría de la educación. Universidad de Alicante.

Testimonis o relats biogràfics

Condicions de vida i treball 1978

[8] En aquells temps hi havia molt de treball, els caps et rifaven o siga que...t’adoraven: -no te’n vages, no te’n vages, te donaré més-. De debò. Ara no, ara els caps són molt estúpids, més bé per ells, i exploten molt. Ha canviat molt, hi havia més treball abans que ara.

[8] [1973] No tenia contracte, no era com ara, era fixa, fixa; i els propietaris, si te volies anar a un altre lloc, et preguntaven perquè, o siga que te demanaven explicacions: si no estaves a gust , tot això. Era altra època, diferent a la que estem vivint ara.

[4] Els treballadors tenien més possibilitats de treballar que ara, perquè arribaven a una fàbrica i deien:-doncs este me dona tres-centes i este me dona cinc-centes. Agafaven i se n’anaven, i tenien on elegir, i hui no, hui no tenen que...el que els dones...si volen treballar, aguantar, perquè avui no s’encontra altre treball, si tens treball no pots soltar-lo tan fàcilment, i abans no. Jo me’n recorde d’aquella època que hi havia escàs desenvolupament terciari com comerç, turisme...

SAN MIGUEL DEL HOYO, Begoña (1998). Los trabajadores de la industria del calzado de Elche. Cambios en las condiciones de vida y de trabajo (1960-1997). Tesis doctoral. Departamento de sociología y teoría de la educación. Universidad de Alicante.

Testimonis o relats

biogràfics

Atur i degradació de condicions 1980.

[16] [1980] Al final vam perdre l’empresa. Es va tancar per la pressió dels obrers de demanar massa, resulta que ells començaven a ficar el cronometratge, estàvem contra cronometratge, estàvem contra tot, tot eren vagues, tot tensió, es veu que també va encarir el calçat, perquè van obrir les fronteres o pel que fora, el cas és que l’empresa va anar l’orsa. Bé, ja havien obert una fàbrica clandestina, el sabíem tots, allí anàvem molts parells, allí i a altres empreses [...] Em va fer mal tot això perquè nosaltres volíem treballar, volíem altres condicions, ens hauria costat molt.

[21] [82-86] –Primer vaig tindre un contracte de sis mesos, després altres sis mesos, després ens anàvem alternant.

- ¿Què vols dir amb alternant exactament? ¿Passaves a l’atur?

- No, no passava a l’atur, ens donaven de baixa i ens posaven altres sis o vuit donats d’alta, aleshores l’atur l’acumulaven per el dia de demà, si perdíem l’empresa o el que fora, però nosaltres seguíem treballant amb la mateixa empresa.

  [21] Doncs tardàvem unes deu hores diàries, unes cinquanta a la setmana. Anàvem a

escarada. El sou no estava malament, però treballàvem molt, llavors la feina estava ben pagada i ens pagaven un jornal que en aquella època estava bé, però fèiem més treball que...més treball que el diner que te portaves a la llar.

 SAN MIGUEL DEL HOYO, Begoña (1998). Los trabajadores de la industria del calzado de Elche. Cambios en las condiciones de vida y de trabajo (1960-1997). Tesis doctoral. Departamento de sociología y teoría de la educación. Universidad de Alicante.

Testimonis o relats

biogràfics

Recuperació econòmica 1990

[3] Als últims cinc anys potser hi haja una recuperació econòmica, però no del tipus social, vull dir, el que ja no s’ha recuperat i no sé si qualsevol dia passarà en este sector i en este entorn..., al sector del calçat, dubte que a curt termini, i no sé si a llarg termini, es puga recuperar eixa sensació que dona tenir certa seguretat, optimisme al futur, en el treball o la superació, perquè les condicions són precàries total, precàries en l’estabilitat, al sou, al tracte, és a dir, és una situació que quan la gent treballa, treballa moltes hores, els dissabtes, al capdavall, es treballa però hui te deixen viure treballant i demà no tens res. Això afecta a la gent en l’ànim, fins i tot gent que ha sigut lluitadora, optimista i tal, doncs els veus en alguns casos resignats conscients, en altres casos enfonsats inconscientment, no?, perquè...no sé, jo ho veig així...jo ho veig molt mal, la veritat es que...

SAN MIGUEL DEL HOYO, Begoña (1998). Los trabajadores de la industria del calzado de Elche. Cambios en las condiciones de vida y de trabajo (1960-1997). Tesis doctoral. Departamento de sociología y teoría de la educación. Universidad de Alicante.

Testimonis o relats

biogràfics

Evolució de les empreses del calçat i població activa

Anys Empreses Població activa al sector

1904 10 1965 321 61161970 447 148091977 1067 30.507

SAN MIGUEL DEL HOYO, Begoña (1998). Los trabajadores de la industria del calzado de Elche. Cambios en las condiciones de vida y de trabajo (1960-1997). Tesis doctoral. Departamento de sociología y teoría de la educación. Universidad de Alicante.

Report 1911

Footwear workers Work in the factory

Work at home

Men -14 150 720Men +13 760 970Total men 910 1.690Women -14 35 400Women +13 1.450 3.700Total women 1.485 4.100Total men and women 2.395 5.790

SAN MIGUEL DEL HOYO, Begoña (1998). Los trabajadores de la industria del calzado de Elche. Cambios en las condiciones de vida y de trabajo (1960-1997). Tesis doctoral. Departamento de sociología y teoría de la educación. Universidad de Alicante.

Taula estadística

Indústria del calçat a Espanya

Font: http://www.ive.es/ Institut Valencià d’Estadística

Mapa

Bibliografia

Font: http://www.ive.es/ Institut Valencià d’Estadística SAN MIGUEL DEL HOYO, Begoña (1998). Los trabajadores

de la industria del calzado de Elche. Cambios en las condiciones de vida y de trabajo (1960-1997). Tesis doctoral. Departamento de sociología y teoría de la educación. Universidad de Alicante.

Referència: VICENTE LÓPEZ, Orlando. D’Ilici a Elx. Una aventura de 2.500 anys d’història. (Manuel GONZÁLEZ, David GÓMEZ, Carlos VALERO). 1ª Edició. Elx: Ajuntament d’Elx, 2006. ISBN.: 84-89479-81-1

BERNABEU MAESTRE, JOSÉ M. La industria del calzado en el Valle del Vinalopó. 1ª edición. Departamento de Geografía, Universidad de Valencia: Cooperativa Caja de Crédito de Petrel, Ayto de Petrel, F.I.C.I.A., 1976. ISBN: 84-600-0554-2

Recopilació de material

Els oficis clic.xtec.cat http://goo.gl/h3z1dY