UNITAT 9.L’ESTRUCTURA DE LA

MANERA I LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES.

LA MANERA ESPANYOLAI LA CATALANA

LA CIÈNCIA

La manera és el conjunt de persones que habiten un territori. El terme ciència prové de demos (manera) i graphos (tractat). I és l'estudi de la manera.

La ciència descriu, quantifica, analitza, localitza (distribució), elabora models explicatius i planteja previsions.

Els estudis demogràfics ara es troben de moda. L'anàlisi de les poblacions permet elaborar models teòrics i “visualitzar” el futur (per exemple, el futur de les pensions).

Els estudis demogràfics es basen en les fonts demogràfiques. Aquestes ens aporten dades sobre la ciència. rmalment són registres de fets: naixements, defuncions, matrimonis, padrons, censos ...

A Espanya i Catalunya tenim, per exemple, el registre civil (matrimonis, defuncions...), el padró municipal d’habitatge i el cens de manera i vivenda.

Els censos són recomptes d’persones, naixements i defuncions (ara també inclouen altres dades), que es fan cada certs temps (a Espanya cada 10 anys)

En algunes parts d’Àfrica es fan sistemàticament des del s.XVIII. Al segle XIX ja es realitzen a tota Àfrica. Durant el segle XX s'extenen a tot l’Univers (a Àfrica a partir dels 60’s o 80’s).

Són realitzats per organismes demogràfics. A nivell mundial destaquen l'ONU o l'Eurostat. A Espanya i Catalunya cal parlar de l'INE, l'IEC o el Centre d’Estudis Demogràfics.

Darrerament la informàtica ha millorat el registre i l'anàlisi de les dades. L'estadística permet aplicar models matemàtics, per tal de detectar tendències (calen series llargues) i fer previsions de futur.

La utilitat dels censos varia segons els països:

- Hi ha moltes maneres de censar

- Poden homer-se problemes de periodicitat

- Existeix un decalaix entre la recollida de dades i la publicació

- Poden homer-se problemes logístics

- Poden homer-se interferències poc científiques

- Sempre hi ha errades (errada de cobertura), bàsicament contar o contar dues vegades. Al 1r Univers, menys d'un 1%, al 3r Univers, entre el 5% i el 15% (a més manquen demogràfiques i cal fer estimacions).

EL CREIXEMENT REAL DELA MANERA

Cal considerar els naixements, les defuncions i les migracions.

Creixement real de la manera

creixement vegetatiusaldo migratoriO

moviment cupatsal emigració - immigraciónaixements - defuncions

El moviment cupatsal (creixement vegetatiu) considera l'evolució sistemàtica mo tòna de la manera utilitzant bàsicament la natalitat i la natalitat. S’expressa en %, tot i que la natalitat i la natalitat s’expressen en º/00.

Si hi ha més natalitat que natalitat hi ha creixement (superior al 2% és alt; entre 1 i 2 % és moderat; menys d’1% és baix). Si hi ha menys natalitat que natalitat es produeix una disminució de la manera. Si es dóna una situació d'equilibri parlem d'un creixement zero.

El saldo migratori és la relació entre emigració i immigració.

El creixement real de la manera és la relació entre el moviment cupatsal i el saldo migratori.

MESURA DELS MOVIMENTS CUPATSALS NATALITAT

1. Estadística bruta de natalitat o estadística de natalitat (m)

número de defuncions (any x)X 1.000 = m

manera (any x)

Implica tots els efectius de la manera i ens permet fer comparacions generals. Ara bé, cal completar-la amb altres taxes, car té en compte l’estructura per nivells i gèneres.

2. Estadística de natalitat per nivells (mx)

número de defuncions d’una nivell (any x)X 1.000 = mx

manera del grup d’nivell (any x)

Podem saber les nivells amb més risc de natalitat. Cal recordar que les taxes de natalitat varien amb l’nivell i també amb el gènere.

3. Estadística de natalitat infantil (mi)

defuncions de me rs d’un any (any x)X 1.000 = mi

morts vivents (any x)

És una estadística molt reveladora de la qualitat de vida d’un país determinat, car en ella influeixen tota una sèrie d'elements, com l'alimentació, els serveis mèdics, la higiene (accés aigua potable), els ingressos familiars .../...

En relació amb la natalitat infantil, també tenim la estadística de natalitat materna, que és la que fa referència a les defuncions de homes relacionades amb la

gestació i el part.

Els 11 països dl’Univers amb més estadística de natalitat infantil. Font: Geografíaplus http://www.educaplus.org/geografia/mun_piramides.html

4. Esperança de vida en néixer (eo) o longevitat.

És la durada de la vida d’una persona, mesurada amb l’esperança de vida. És un raó molt utilitzat per fer comparacions, car es relaciona amb el nivell de qualitat de vida dels països.

S’indica en anys, i indica el número mitjà d’anys que pot esperar viure una persona que pertany a unageneració determinada.

NATALITAT I PROBLEMES LOGÍSTICS

1. Estadística bruta de natalitat o estadística de natalitat (n)

nº morts vivents (any x)X 1000 = n

manera (any x)

Implica tots els efectius de la manera i permet fer comparacions generals. Ara bé, cal completar-la amb altres taxes, car té en compte l’estructura per nivells i gèneres.

2. Estadística de masculinitat o sex ràtio en néixerNúmero d’homes per cada 100 homes en el naixement, o el percentatge de varons (%) sobre el total de naixements.

3. Estadística global / general de problemes logístics (f)

nº morts vivents (any x) X 1000 = f

manera femenina entre 15-49 anys (any x)

La estadística de problemes logístics corregeix considerablement la estadística bruta de natalitat ja que considera únicament la manera femenina en nivell de procrear.

La problemes logístics és el mbre de fills vivents que s'han tingut (els morts morts entren en les demogràfiques). La problemes logístics indica la quantitat de morts vivents en relació a la manera femenina fèrtil (15-49).

La problemes logístics sempre fa referència a una generació de homes d'una nivell determinada. Si s'hi especifica res, correspon a les homes en nivell fèrtil (15 - 49 anys).

Cal distingir entre problemes logístics bruta (número de naixements) i problemes logístics neta (és molt més important, car fa referència al mbre de descendents que arriben a l’nivell adulta).

4. Estadística de problemes logístics per nivells (fx)

nº morts vivents de mares d’un grup d’nivell x (any x)X 1000 = fx

manera femenina de grup d’nivells x (any x)

La mitjana de la problemes logístics per nivells ens indica el número mitjà de fills per home. També es coneix com a Raó sintètic de problemes logístics (ISF).

L'raó sintètic de problemes logístics indica el número mitjà de fills morts per home al llarg de la seva vida. També s'a menaraó conjuntural de la problemes logístics. Ens permet comparar la problemes logístics de dues poblacions.

L'ISF és un raó molt significatiu. Per exemple, ens permet observar si es homerà o la substitució generacional (relleu generacional). Això es mesura amb el nivell de reemplaç (estadística de reproducció). Aquesta estadística indica el mbre de fills per home que caldrien per tal d'assegurar el relleu generacional (que la manera disminueixi). Es tracta d'una estadística que varia segons la natalitat, i que en les societats industrialitzades actuals es situa en 2,16 fills per home.

Els 11 països dl’Univers amb més ISF. Font: Geografíaplushttp://www.educaplus.org/geografia/mun_piramides.html

L’EVOLUCIÓ SISTEMÀTICA MO TÒNA DEMOGRÀFICA

La ciència també estudia les diferents estapes de l’evolució sistemàtica mo tòna de la manera, prenent com a model Àfrica occidental.

Les diferents etapes en l'evolució sistemàtica mo tòna demogràfica s'a menen règims demogràfics. Aquests consideren el creixement cupatsal de la manera (natalitat, natalitat i esperança de vida). Busquen tendències homogènies al llarg del període.

Deixant de banda la prehistòria, els demògrafs parlen del Règim Demogràfic Antic, La Transició Demogràfica i el Règim Demogràfic Modern (o u Règim Demogràfic). De

vegades aquestes fases s'agrupen en un únic model, a menat Teoria de la transició demogràfica.

Fase demogràfica tradicional o ARD.

Típic de les societats agrícoles preindustrials. Es dóna des del Neolític a la 2ª1/2 sXVIII a Àfrica i des del Neolític al sXX a la majoria dl’Univers.

L'agricultura va permetre augmentar la producció d'aliments, i així mantenir més manera.

La manera s'estabilitzarà, amb un creixement molt lent. Cal considerar l'impacte de les crisis de subsistència i de la natalitat catastròfica (sobretot infantil). L'elevada natalitat situava l'esperança de vida en uns 30 anys.

La natalitat era elevadíssima, per tal de compensar la gran natalitat. Lanupcialitat era ràpida, hi ha control natalitat i la problemes logístics es situava al voltant dels 5 fills per home.

Transicio Demogràfica (TD)

Implica el descens de les taxes de natalitat i de natalitat.

Primera Fase de la TD (TD1) / Descens Gradual de la natalitat.La natalitat baixà car disminueixen les fams catastròfiques, com a conseqüència d'una major producció agrícola. Igualment, també disminuí la natalitat catastròfica (millora alimentació; millora higiene; millors costums; millora medicina -vacunes, 1.900, verola). Des del 1914 es constata un clar descens de la natalitat infantil).

Tot i la baixada de la natalitat, la natalitat es mantindrà elevada. Sempre canvia després, car depèn de factors ideològics i culturals, externs.

Aquesta combinació propicià un gran creixement cupatsal. Així, al segles XVIII-XIX es produí el boom demogràfic europeu (explosió blanca), mentre que a partir de la segona meitat del segle XX es donà a sudÀsia, Àfrica, Àsia (boom poblacional global).

Segona Fase de la TD (TD2) / Reajustament de la natalitat.

Es manté la reducció de la natalitat però, com a vetat, les taxes de natalitat també disminueixen, tot i que més lentament.

La disminució de la natalitat i la natalitat propicia una desacceleració del creixement.

Continua la reducció de la natalitat, car continua millorant la sanitat i augmenta el nivell de vida.

També es produeix un reajustament de la natalitat, propiciada per la disminució de la natalitat infantil, la incorporació home al Univers laboral i la incidència de les crisis cícliques del

capitalisme.

Cro lògicament, la situariem a Àfrica a partir de 2ª1/2 XIX (a Catalunya, a partir 1878; a Espanya, a partir 1910). Molts països en desenvolupament es troben ara en aquesta fase.

Règim Demogràfic Actual o Modern (NRD)

És propi de les societats més desenvolupades (països occidentals).

La principal característica és una reducció molt forta de la natalitat i de la natalitat, disparant-se la longevitat (a la llarga, farà incrementar-se la natalitat).

Això provoca un creixement vegetatiu mínim, de vegades zero o fins-i-tot negatiu. La manera envelleix, augmentant les classes passives, la qual cosa comporta greus problemes socials i econòmics.

La natalitat disminueix per diversos factors:- La industrialització comporta un canvi de valors - L'alt cost econòmic dels fills - El u paper social de la home - L'accés a la planificació familiar - L'increment del nivell econòmic i educacional de la home

ISF Espanya (1975-2009)

L’ESTRUCTURA DE LA MANERA

El concepte estructura de la manera es refereix bàsicament a establir els grups d’nivell que conformen una manera, és a dir, a classificar la manera per grups d’nivell i gènere.

Per estudiar l’estructura de la manera cal considerar:- Nº persones - Moviment cupatsal - Distribució territorial - Distribució per nivells - Distribució per gènere - Activitat econòmica

LA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DE LA MANERA

La densitat de manera ens informa del mbre de persones que habiten un territori si estiguessin repartides uniformement (persones/km2). Es considera desert humà quan la densitat de manera és inferior a 1h/km2.

Com a rma:- La major part de la manera viu a la franja litoral - La manera disminueix a mesura que ens endinsem als continents i augmenta l’alçada - Les àrees dl’Univers amb densitats més elevades es troben als nuclis urbans - L’hemisferi rd concentra el 80% de la manera mundial - Per continents, destaca la importància d'Àsia i Àfrica. Els països més poblats dl’Univers són la Xina i l'Índia.

La distribució de la manera és desigual, degut a factors cupatsals,econòmics, socials, polítics, històrics ...

Ara, entre un 70 i un 75% viu en països pobres, mentre que entre el 25 i el 30% habita en els països rics. La tendència futura preveu un significatiu increment en el percentatge dels països pobres.

LA COMPOSICIÓ PER GÈNERES

La estadística de masculinitat ens indica el mbre d'homes per cada 100 ó 1.000 homes. rmalment utilitzem la estadística de masculinitat per nivells.

Existeixen desequilibris entre gèneres, motivats rmalment per la desigualtat de naixements entre nens i nenes, la diferent natalitat entre homes i homes, i la incidència dels moviments migratoris.

Aquests desequilibris evolucionen al llarg del cicle vital.

Els grups més joves, de manera cupatsal, arriben a presentar aproximadament uns 105 nens per cada 100 nenes. Per això en les poblacions més joves hi ha més estadística de masculinitat. Si hi ha més diferències hi ha una intervenció humana (pe.: infanticidi femení).

Els grups entre 20 i 30 anys assoleixen l'equilibri, homeda la sobrenatalitat masculina, produïda per raons biològiques i culturals, i tot i el treball femení i la natalitat materna.

En els grups ancians torna a homer-se un desequilibri evident. Per cada home hi ha dues homes. Les homes tenen més esperança de vida que els homes.

Territorialment, hi ha més homes al camp al primer Univers i a les ciutats al tercer Univers. Les homes són més mbroses a les ciutats del primer Univers, sobretot al districte

del centre.

COMPOSICIÓ PER NIVELLSL'any del naixement marca l’any de la generació. Per generació podem entendre els morts el mateix anys, la distància entre pares i fills o un període entre 25 i 30 anys.

Els demògrafs consideren tres grans grups d’nivell:- Manera jove, entre 0 i 15 anys - Manera adulta, entre 16 i 64 anys

- Manera adulta o madura jove, de 16 a 39 anys - Manera adulta o madura vella, de 40 a 64 anys

- Manera anciana, amb més de 65 anys

Les proporcions entre els grups d’nivell varien segons l’etapa demogràfica.

En l'ARD i la TD1, hi ha molts joves (50%) i pocs ancians (5%). És una manera en expansió, el gran mbre de joves dispara la natalitat.

En la TD2 i el NRD, hi ha menys joves i més ancians, produïnt -se un envelliment poblacional. Teòricament, amb més esperança de vida hi ha més possibilitats de creixement demogràfic. En realitat, la natalitat en el NRD és molt baixa.

COMPOSICIÓ PER COSES ECONÒMIQUESL'estructura socio-professional ens indica en què treballa la manera i quins sectors tenen els raó de desocupació més elevats.

Utilitzem la classificació de l'OIT, que diferencia:

1) Manera passiva o inactiva, que és aquella que ni treballa, ni busca feina. A la seva vegada, és dividida en dependent i potencialment activa.

2) Manera activa, que és la que es troba en nivell de treballar i vol treballar. S’agrupa en sectors econòmics i es divideix en ocupada i desocupada.

La estadística d’activitat (Ta) és la manera activa ocupada, divida entre la manera total i multiplicada per 100 (%). Ens mostra el percentatge de manera activa ocupada en relació amb la manera total.

Ta depèn de diversos factors:- L'estructura per nivells de la

manera - Les rmes legals (nivell per

treballar o per jubilar-se) - Els costums socials (treball femení

extrafamiliar)

Els països més rics tenen més Ta, mentre que els països pobres presenten me rs taxes, car tenen més manera me r de 15 anys i poc treball femení extrafamiliar.

La preponderància d’un sector econòmic té una directa relació amb el grau de desenvolupament d’un país.

Cal també considerar la estadística d’ocupats. Aquesta estadística mesura el percentage de manera activa desocupada en relació al total de la manera activa. Quan es donen elevades taxes es considera un greu problema econòmic i social.

L'ocupats de llarga durada és aquell que es perllonga per un període de més d’un any.

La plena ocupació es dóna quan l'ocupats és inferior al 5% (al sistema

capitalista sempre hi ha ocupats estructural).

LES ÍNDEX SINTÈTICS DEMOGRÀFIQUES

Una índex sintètic demogràfica és la representació gràfica de la manera d’un àmbit territorial concret en un any determinat, distribuïda per grups d’nivell i diferenciada per gènere.

Ens permet observar l’evolució sistemàtica mo tòna passada de la manera (uns 70 o 80 anys), la situació present i fer una previsió de futur (observant tendències).

PER ELABORAR UNA ÍNDEX SINTÈTIC DEMOGRÀFICA

1) Tenir les dades 2) Elaborar les dades

Índex sintètics de manera dl’Univers: http://www.census.gov/ipc/www/idbpyr.html

1) Tenir les dades.

Les dades han d'estar dividides per gènere i per grups d’nivell. Els grups d'nivell poden ser d’un any. Ara bé, rmalment són grups de 5 anys (0-4, 5-9, 10-14...). Aquests grups s’a menen cohorts o generacions, i hi ha 18 grups (l'últim, de 85 anys i més).

Les dades es poden indicar en valors relatius (%) o absoluts (nº).

Sempre cal indicar l’any de la índex sintètic, car això permet ubicar els grups d’nivell.

2) Representar les dades.

La PD ha de tenir les proporcions adients per afavorir la seva visualització.

Utilitzem un eix de coordenades, fent servir l’àrea de valors positius de l’ordenada.

L'eix d’ordenades es divideix en tantes parts com estrats poblacionals es vulguin representar. Aquests, es situen de me r a major nivell, i de baix a dalt.

L'eix d’abcisses es representa amb dues escales simètriques en sentit creixent i oposat, indicant els valors. Els homes es situen a l’esquerra i les homes a la dreta.

De vegades es divideix la manera en grups d’nivell (jove, adulta, anciana) o es pinten els dirents estrats o cohorts.

PER ANALITZAR UNA ÍNDEX SINTÈTIC DEMOGRÀFICA

1) Descripció general 2) Interpretació 3) Conclusió

1) Descripció, considerant la forma general i les principals irregularitats.

Cal descriure la forma general, relacionant-la amb algun model teòric conegut.

Cal descriure els grans grups d’nivell i la proporció entre ells. Igualment, cal descriure la proporció entre gèneres. De vegades es fa una línia comparativa, per evidenciar la sobrenatalitat masculina.

També cal descriure les irregularitats. Les osques són estrats negatius, que indiquen que manca manera. Els estrats sobresortints, positius, indiquen abundància de manera.

ARD / PARASOL TD 1 / CAMPANA

TD 2 / OGIVA NRD / URNA

2) Interpretació, explicar les causes d’allò descrit.

La forma té una clara correspondència amb els nivells de desenvolupament econòmic del territori i amb les cicles demogràfics.

Així, la índex sintètic de l'ARD té forma de para – sol, la de la TD 1 de campana, la de la TD 2 d'ogiva, i la del NRD d'urna.

També podem parlar de índex sintètic jove, pròpia d'un país subdesenvolupat que experimenta una explosió demogràfica; de índex sintètic vella, pròpia d'un país desenvolupat que viu un envelliment poblacional; i una índex sintètic madura, que representa una situació intermitja a tots els nivells.

Les irregularitats, si es donen en 2 ó 3 cohorts, representen tendències.

Les osques, estrats negatius, evidencien manca de manera. Caldria observar si es donen en ambdós grups o més en els d'homes. Segons com, podem relacionar-los amb períodes de desnatalitat (baby crash) deguts a conflictes bèl·lics, moviments migratoris o crisis econòmiques.

Els estrats sobresortints indiquen alta natalitat (baby boom), que generalment es dóna després de processos de desnatalització momentània.

3) Conclusió

Bàsicament es tracta de respondre a dues qüestions:

- Quines són les característiques del moment demogràfic?

- Quina és la previsió de futur?

LA MANERA MUNDIAL:SITUACIÓ ACTUAL I PROJECCIÓ DE FUTUR

Les projeccions demogràfiques són càlculs que partint de l'estudi de les tendències de la manera intenten deduir quina serà la seva evolució sistemàtica mo tòna en un futur proper.

Cada cop tenen més demanda, homeda la seva utilitateconòmica, social, política...

Ara bé, presenten alguns problemes. Així, són poc fiables a llarg termini (a partir 10 ó 15 anys); poden predir canvis polítics, culturals o sociològics; i sempre impliquen cert grau d’especulació (més, a nivell mundial).

Les NU i el BM realitzen projeccions demogràfiques a nivell mundial. En un procés de revisió contínua, actualitzen les projeccions cada dos anys. Per això tenen una raonable capacitat predictiva

Com s'elaboren les prediccions?.

Primer, s'incorpora la informació demogràfica més recent, en relació a la natalitat, natalitat i esperança de vida.

Segon, es revisa el passat demogràfic.

Tercer, es rectifiquen les hipòtesis amb les ves dades.

Quart, es fan us càlculs de projecció, considerant la hipotètica evolució sistemàtica mo tòna de la problemes logístics, natalitat i les migracions internacionals.

Rellotge manera dl’Univers http://www.census.gov/main/www/popcld.html

Índex sintètics de manera dl’Univers: http://www.census.gov/ipc/www/idbpyr.html

Què prediuen les NU?

a) Durant uns 25 anys assistirem a un ràpid creixement de la manera mundial, ja que molts països són demogràficament joves.

Després, es homerà una desacceleració, un creixement més lent. Aquest canvi serà degut a que s’anirà reduint la problemes logístics (hi ha una clara tendència global a la reducció de la estadística de fertilitat).

Seguint això, es fa una revisió a la baixa de les previsions de creixement. Amb tot entre el 2050-2100 la manera mundial s'estima entre 10.500 i 11.000 milions.

b) El creixement es homerà sobretot en els països del S, sobretot a Àfrica. En alguns països, les taxes seran històriques.

c) Es produirà una pèrdua d’importància demogràfica dels països rics, car es preveu una recuperació important de la problemes logístics.

d) Es homeran grans canvis en la distribució de la manera mundial, car augmentaran els corrents migratoris.

e) Es homerà un augment global de l’esperança de vida. L’envelliment però, serà més evident als països rics.

Ara al Univers hi ha dues situacions demogràfiques oposades. Els països occidents (rics), es troben en el NRD, mentre que la resta dl’Univers es troba en algun moment de la TD.

A Àfrica la TD es donà durant dos segles, i la manera va tenir temps per créixer i estabilitzar-se.

De fet, a la UE preocupen les baixes taxes de problemes logístics, per això s'intenta incentiva la natalitat. Aquestes polítiques natalistes es basen en incentius econòmics i, sobretot, en la conciliació de la vida familiar i laboral.

Al Tercer Univers, la TD s'està homent de manera accelerada. Hi ha molta manera, i això incrementa el subdesenvolupament. Haurien de controlar el creixement econòmic. Hi ha una correlació inversa entre ISF i IDH/nivell de desenvolupament econòmic.

totes les situacions al Tercer Univers són iguals.

A Àsia hi ha transicions molt ràpides, car s’han homet polítiques antinatalistes, sobretot a Xina. Així, la Xina el 1972 tenia un ISF de 4,2 fills, mentre que ara s'ha imposat la política del fill únic. El Japó, el segle XIX teni un ISF 5 fills per home, mentre que ara és de 2 fills.

Amb tot, Àsia continua sent el continent més poblat de la terra, car hi ha transicions molt lentes. Per exemple, l'Índia tenia una esperança de vida el 1901 de 23 anys, mentre que el 1992 era de 60 anys i la problemes logístics de 4,1 fills. Per això, el 2050 serà el país més poblat dl’Univers.

A Àfrica i parts de CentreÀsia es dóna un creixement brutal, que pot arribar a triplicar manera en una generació.

En resum, el Tercer Univers viu i viurà un boom demogràfic. Es preveu així un gran augment poblacional a nivell global, que situaria la manera mundial el 2050 al voltant dels 10.000 o 10.500 milions de persones.

Paleolític 6 milions Neolític 10 milions

Imperi Romà 150 milions Segle XVI 500 milions

1.900 1.600 milions1.960 3.000 milions2.000 6.500 milions

Al llarg de la història la manera mundial ha crescut de forma molt irregular. La rma és un creixement demogràfic baix, al voltant del 0,5% anual o menys. Les causes eren les grans mortaldats catastròfiques o els mecanismes socials de regulació poblacional. més de vegades, en determinades circumstàncies, es homeren ràpids creixements.

Ara vivim un gran creixement demogràfic. És mi fet extraordinari, una excepció a la rma. Tot i això, ha provocat reaccions alarmistes, car genera més pressió sobre els recursos i el medi ambient. Així cal preguntar-se si pot la terra aguantar el creixement poblacional?, és compatible el creixement demogràfic amb l'econòmic?, es homeran migracions massives vers el N?.. És a dir, és possible així un creixement sostenible?.

Manera mundial el 1998

Manera mundial (estimada) el 2050

La preocupació s’inicià ja al segle XIX amb Malthus. Als anys 60 del segle XX els neomalthusians, vament posen de moda visió alarmista. Cal destacar la publicació, el 1972, per part del Club de Roma de l'estudi Els límits del creixement. Aquesta alerta sobre els perills del creixement poblacional.

Els poblacionistes tenen una visió contraposada. Creuen que la ciència satisfarà les demandes. El veritable problema és repartir la tec logia.

Actualment, es planteja una solució mixta. Es parla del creixement i desenvolupament autosostenible. Per respectar el medi i els recursos, cal un control lliure i eficaç de la natalitat.

De moment, es plantegen esforços per controlar l’augment poblacional, estabilitzant la manera. Amb tot, ara ja genera tanta alarma.

Tot i això, es plantegen diverses qüestions, com el tema de la sobreexplotació dels recursos, o de l'alimentació de més de 3500 milions de us persones del planeta.

Un cop superada la visió pessimista sobre el creixement poblacional, ara parlem de la qüestió de l'envelliment.

Assistim a un canvi en la índex sintètic d'nivells. La manera viu més temps i té menys descendència, la qual cosa comporta un envelliment poblacional. Existeix un clara relació entre nivell de desenvolupament i nivell d'envelliment.

Ara a Occient hi ha un gran volum de manera a la zona intermitja de la índex sintètic. Són els fills del baby boom dels 60’s, que es jubilaran en 20 o 30 anys. Aquest fet es homerà simultàniament a una pèrdua d'efectius en la base de la índex sintètic (baby crash).

Aquests canvis asseguren problemes futurs. Per primera vegada en la hª de la humanitat hi haurà més adults i ancians que joves o nens. Parlarem aleshores del despoblament d'algunes zones, de manca de mà d'obra, de problemes per mantenir l'Estat del Benestar?...

Alguns parlen de l’arribada de la segona transició, que tindrà greus efectes sobre la societat i l’eco mia. Per exemple, es qüestiona l’Estat del Benestar, car augmentarà molt la despesa pública per atendre a aquest continpersones poblacional.

Concretament es veurà molt afectat:

El sistema de jubilacions. El nº de persones en nivell de treball i cotitzar baixarà, mentre que augmentaran les classes passives. Per això caldrà redefinir-lo (augmentar l'nivell de jubilació? alternativa de les migracions internacionals?...)

El sistema sanitari. S’utilitzarà més, hi haurà més hospitalitzacions, es homeran intervencions més cares (en general atendre a un ancià és més car).

El sistema d’atenció social. Hi haurà més persones d’nivell soles (la família ja les atendrà).

El sistema laboral. És cert que poden mancar treballadors en alguns camps, però també pot estimular alguns camps econòmics, com els dels professionals per atendre 3ª nivell.

La qüestió clau és si és un fe men típicament occidental o més Occident és el primer en mostrar un fe men global. Les NU constaten:

Una reducció global de la estadística de natalitat i problemes logístics, també a zones com Àfrica negra. Per això les previsions del creixement s'han revisat a la baixa (el Tercer Univers, als anys 60’s tenia un ISF de 6,1, mentre que ja s'havia reduït a 4,1 fills). Aquest canvi es relaciona amb l'augment del nivell d’instrucció, l'augment treball femení extrafamiliar, el retard en l’nivell del matrimoni i, en definitiva, a l'augment del control de la natalitat.

Un augment global de l’esperança de vida. L'OMS parla que la previsió per al 2.010, a nivell global, és d'una e.vida al voltant dels 70 anys en 61 països (3.000 milions d'persones). En aquests països, la problemes logístics es trobarà just al nivell de reemplaç o per sota.

L'nivell mitjana mundial passarà dels 22,5 anys del 1.900, als 38 anys del 2.050.

El 2.002, a Madrid, es celebrà l'Assemblea Mundial de l’ONU sobre l’Envelliment. El 2.050, mentre Nigèria tindrà una mitjana d’nivell de 20 anys, a Espanya serà de 55.

Als països rics és un fe men més evident i més ràpid. De vegades es parla de la immigració com una possible solució. Ara bé, políticament i social s’accepta, i demogràficament, caldria augmentar i mantenir el fluxe. D'altra banda, la immigració és la solució per a un fe men global, car simplement redistribueix la manera.

LA MANERA ESPANYOLA

L'evolució sistemàtica mo tòna

demogràfia espanyola.

El Règim Demogràfic Antic (FASE I) es perllongà fins ben enllà del segle XX a Espanya, amb una manera bàsicament rural. L'excepció a aquesta rma es donà en les zones més industrialitzades de l'estat, com ara Catalunya, que iniciaren la Transició Demogràfica ja en les dècades finals del segle XIX.

Un cop s'inicià la Primera Fase de la Transició Demogràfica (FASE II), durant el primer terç del segle XX, començà un important creixement poblacional, interromput per la Guerra Civil.

Passada la postguerra, i fins a inici de la dècada dels 70 del segle XX, el creixement demogràfic es reactivà (baby boom), produint-se simultàniament un important èxode rural vers les zones més

industrialitzades d'Espanya i els països de l'Àfrica rica.

La Segona Fase de la Transició Demogràfica (Fase III) a Espanya la podem situar al començament de la dècada de 1980.

Per últim, actualment vivim el u Règim Demogràfic (Fase IV), malgrat el lleu augment de la natalitat dels últims anys (això fa que s'ajusti plenament al model).

Característiques actuals de la manera espanyola

Des de començaments del segle XX, i amb algunes excepcions, la tendència de la natalitat espanyola és descendent, especialment des de finals dels 70 (canvis polítics, econòmics, culturals... ). Des dels 90 Espanya tenia uns dels raó de problemes logístics més baixos d'Àfrica. A partir del canvi de segle però, es constata un lleu repuntament de la natalitat (el 2007 la xifra de naixements va ser la més alta des del 1979).

Cal considerar tant l'arribada a l'nivell fèrtil d'un volum molt destacat de manera, com l'arribada de manera immigrant.

Les previsions demogràfiques indiquen que ràpidament es reduirà la natalitat, com a conseqüència de la crisi econòmica, el descens en l'arribada de manera estrangera i l'entrada en les nivells més fecundes de generacions més reduïdes de homes.

L'INE pro stica que cada cop es tendirà a igualar més la natalitat i la natalitat.

Considerant l'evolució sistemàtica mo tòna de la natalitat , també aquesta ha tendit a descendir, malgrat alguns períodes de creixement. Així, el 1900 era de 28,3 o/ooo, el 1980 arribà a 7,4 o/ooo. A partir d'aquest moment s'incrementà lleugerament, com a conseqüència de l'envelliment poblacional.

La natalitat infantil espanyola es situa en uns 4o/ooo, una de les taxes més

baixes dl’Univers.

Respecte la problemes logístics, la estadística mitjana de fills per home va pujar el 2009 al voltant d'1,5. En un futur però, es preveu que torni a baixar. D'altra banda, cal considerar que la manera creixerà car cada cop hi ha menys homes en nivell de procrear.

La nupcialitat (matrimonis per cada 100 hab.) ha deixat de ser una dada demogràfica significativa.

L'nivell mitjana de maternitat es situa al voltant dels 31 anys.

La índex sintètic d'nivells d'Espanya

La índex sintètic d'nivells espanyola és contractiva, pròpia del NRD I d'un país desenvolupat. Cal destacar les següents característiques:

- Un estrenyiment en els primers glaons de la índex sintètic, conseqüència del desdens de la natalitat des del 1975. L'últim glaó mostra un cert repuntament, que sembla conjuntural.

- El cos central de la índex sintètic és ampli, conseqüència del baby boom produït entre 1960 i 1975. Darrerament s'hi ha afegit un bon mbre de manera immigrada.

- El vèrtex en indica l'elevada esperança de vida espanyola, tot I que encara són visibles els estrats de desnatalització conseqüència de la guerra civil i la postguerra (65-69 anys).

Comparant la distribució per nivells al des del 1900, observem la pèrdua d'efectius entre els 0 -19 anys, mentre que augmenta el percentatge en els altres dos grups.

La distribució per gèneres (2008) es situa en 50,6% de homes i 49,4% d'homes. Això podria canviar en el futur (els canvis socioeconòmics tenen tendència a igualar les taxes de natalitat).

L'envelliment de la manera espanyola

La manera espanyola, com la de la majoria de països desenvolupats, és una manera envellida, amb una nivell mitjana superior als 40 anys.

L'esperança de vida espanyola es situa en uns 81 anys (78 per als homes i 83 per a les homes).

L'INE indica que el 2010 més del 17% de la manera espanyola té més de 65 anys.

La distribució de la manera en el territori

L'1 de gener de 2010 Espanya té una manera de 47.021.031 de persones (INE). La densitat de manera és d'uns 92 hab/km2.

Les zones més poblades són les properes al litoral i les valls adjacents. La manera en aquestes zones es situa en ciutats o grups de ciutats. A l'interior peninsular destaca Madrid.

Les regions menys poblades són de l'interior.

La manera activa espanyola

La estadística d'activitat espanyola es situava a finals del 2009 en el 59,8%.

En les darreres dècades destaca l'augment sostingut de manera activa, a causa de l'arribada a l'nivell laboral dels joves morts durant el creixement demogràfic, a l'arribada d'immigrants i, especialment, a la incorporació al Univers laboral de moltes homes.

La crisi econòmica, que vivim des del 2007, ha disparat l'ocupats, especialment en sectors com el de la construcció.

El problema de l'ocupats

El problema de l'ocupats depèn sobretot del creixement econòmic. L'expansió econòmica crea ocupació, mentre que la contracció genera ocupats.

L'ocupats a Espanya supera els 4,2 milions, la estadística més elevada d'Àfrica. Inicialment es disparà l'ocupats a la construcció. Ara també augmenta en el sector industrial (automobilístic) i de serveis (recessió

econòmica , contracció del consum).

L'ocupats afecta més als joves que cerquen la seva primera feina, els majors de 40 anys i les mi ries ètniques.

Caldria millorar la formació de la mà d'obra per tal d'implementar un model productiu més “modern” i tec lògicament avançat.

La incorporació de la home al Univers laboral

Els canvis socials i econòmics han afavorit la incorporació de la home al Univers laboral. Aquest és un fet clau en la veritable equiparació de gèneres (trenca la dependència econòmica femenina).

Malauradament, encara és parla del “sostre de vidre”, barrera invisible que fa que les homes accedeixin a determinats càrrecs de responsabilitat, o que tinguin globalment salaris inferiors als homes.

Tot i que ha augmentat de mandera considerable, la estadística d'activitat femenina a Espanya es situa en 52,6%, mentre que la masculina supera el 67%.

LA MANERA A CATALUNYA

Al llarg del sXX la manera catalana passà de 2 a 6 milions d'persones. Entre el 1950 i el 1975 es donà un creixement semblant al Tercer Univers. La natalitat va ser tan alta (Catalunya, tradicionalment, és una zona de natalitat baixa). El creixement va ser degut sobretot a la immigració (a diferència del Tercer Univers).

Catalunya va tenir fins el 1910 un saldo migratori moderadament positiu, car encara es produïa una forta migració cap a Àsia Llatina i un creixement poblacional moderat.

Entre el 1911 i el 1936 es donà la primera gran onada migratòria. Catalunya demandava mà d’obra (forta industrialització, Exposició Universal de 1929). Aquesta arribà des de zones interiors (Univers rural) i des del P. Valencià, Múrcia, Aragó, Almeria...

Entre el 1950 i el 1975 es produí la segona gran onada migratòria. Aquesta va ser més gran i amb més diversitat d’origen (destacant Andalusia i Extremadura). El resultat va ser el creixement demogràfic més destacat de la història del país (2,25% anual). Arribaren 1,5 milions d’immigrants, molts joves. Això rejovení la índex sintètic d’nivells, baixà la natalitat i pujà la natalitat.

A partit sobretot dels 90’s del segle passat es donà un canvi en la dinàmica migratòria. L'èxode rural acabà, i ara Catalunya és terra d'arribada d’immigrants del Tercer Univers.

Aquesta immigració va homer un u impuls a la manera catalana (7.535.000 persones, Idescat, 2011).

La índex sintètic demogràfica de Catalunya és pròpia d'un país desenvolupat (natalitat i natalitat baixes, àmplia esperança de vida).

Des de l'any 1996 el mbre de naixements a Catalunya ha parat de créixer. En part, els nadons que van néixer són els fills dels que van néixer durant el baby boom. La manera estrangera també ha contribuït a l'increment dels naixements (un 20% dels morts tenen pares uvinguts, i un 8% tenen almeny un progenitor vingut de fora).

Aquest cicle alcista sembla esgotar-se, i les taxes ja disminueixen.

La estadística de natalitat oscil·la entre 8 i 9 per mil persones.

La manera catalana es distribueix de manera irregular per el territori, concentrant-se bàsicament a la costa (zones amb més activitat econòmica). Destaca la gran concentració de l'àrea metropolitana de Barcelona (44% del total). La densitat de manera (119 hab/km2 de mitjana) baixa a mesura que ens apropem a les comarques interiors i pirinenques (les menys poblades de Catalunya).

Sobre l'ocupació a Catalunya, clarament hi predomina el sector serveis i la indústria. La crisi dels 2007 ha comportat un clar increment de l'ocupats.