CURS DE NIVELL C2 DE LLENGUA CATALANA. DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

UNITAT 2. LÈXIC

1

G. SUAU COMISSIÓ EBAP

LÈXIC

ELEMENTS DEL LÈXIC CATALÀ

Caràcter específic del lèxic patrimonial català

El lèxic patrimonial català es caracteritza per una singularitat que el diferencia del castellà i del portuguès i

l’acosta a altres llengües romàniques, sobretot a l’occità (llengua parlada al sud de França). Aquest fet s’explica perquè la llengua es va formar a la zona nord-pirinenca (segles V-IX) i també per les especificitats del llatí de l’antiga província romana de la Tarraconense, al nord-est de la península Ibèrica.

En aquest quadre, es pot veure l’afinitat del lèxic català amb l’occità, el francès i l’italià:

Llatí Castellà Portuguès Llatí Català Occità Francès Italià

METUS miedo medo PAVORE por paor peur paura

FERVERE hervir ferver BULLIRE bullir bulhir bouillir bollire

COMEDERE comer comer MANDUCARE menjar manjar manger mangiare

FABULARE hablar falar PARABOLARE parlar parlar parler parlare

ROGARE rogar rogar PRECARE pregar pregar prier pregare

CAMA cama cama LECTU llit lièch lit letto

QUARERE querer querer VOLERE voler voler vouloir volere

PASSERE pájaro pássaro AUCELLU ocell ausèl oiseaux ucello

CURS DE NIVELL C2 DE LLENGUA CATALANA. DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

UNITAT 2. LÈXIC

2

G. SUAU COMISSIÓ EBAP

Exercici 23. Llegiu el text següent i distribuïu-hi els mots o les expressions de la llista que hi ha al final. Escriviu el número que correspongui a cada espai buit (els mots de les columnes estan ordenats alfabèticament a partir de la primera).

En el seu estudi sobre el __________________ dins la Romània occidental, Germà Colon va fer veure que, com a conseqüència d’una romanització diferent de la de la resta d’Hispània, la major part del lèxic patrimonial català guarda un estret paral·lelisme genètic amb __________________, enfront de les preferències del castellà.

Així, els __________________ català i occità varen adoptar mots com:

arribar/arribar (AD-RIPARE)

__________________

cama/camba (CAMBA)

demanar/demandar (DEMANDARE) espatla/espatla (SPATULA)

formatge/formatge (FORMATICU) llit/liet (LECTU) __________________

__________________

paor/paor (PAVORE)

parlar/parlar (PARABOLARE)

pregar/pregar (PRECARE)

raïm/rasim (RACIMU)

taula/taula (TABULA)

trobar/trobar (TROPARE)

voler/voler (VOLERE)

Enfront del __________________: llegar (PLICARE) hervir (FERVERE) pierna (PERNA)

preguntar (PERCONTARI) hombro (HUMERU)

queso (CASEU) cama (CAMA)

enfermo (INFIRMU)

comer (COMEDERE)

__________________

__________________

rogar (ROGARE)

uva (UVA)

mesa (MENSA)

__________________

querer (QUARERE)

Antoni Ferrando; Miquel Nicolàs, Història de la llengua catalana (adaptació)

1. miedo (METU)

2. bullir/bolir (BULLIRE) 3. l’occità

4. malaut/malaut (MALE HABITU)

5. lèxic català

6. antics

7. hablar (FABULARE)

8. castellà

9. menjar/manjar (MANDUCARE)

10. hallar (AFFLARE)

CURS DE NIVELL C2 DE LLENGUA CATALANA. DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

UNITAT 2. LÈXIC

3

G. SUAU COMISSIÓ EBAP

El diccionari etimològic: l’origen dels mots

Un diccionari etimològic és un tipus de recull lèxic que indica l’origen i l’evolució dels mots d’una llengua. En l’àmbit de l’etimologia, el català disposa d’una obra cabdal, de gran prestigi internacional: el Diccionari

etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-1991), de Joan Coromines (1905-1997). Aquest diccionari, que recull 10.000 entrades en deu volums:

a) Aporta l’etimologia o l’origen de les entrades.

b) Inclou llistes de derivats i composts a partir del mot d’entrada.

c) Recull citacions de texts antics i moderns en què es documenta un mot o expressió.

d) Compara formes i pronúncies entre diferents dialectes catalans i entre diferents llengües.

e) Inclou informació històrica i cultural que explica o justifica els canvis de forma o significat d’una paraula.

El Diccionari català-valencià-balear, d’Antoni Maria Alcover i Francesc de B. Moll, també aporta dades sobre

l’etimologia dels mots, entre molta altra informació.

Imatge del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines

CURS DE NIVELL C2 DE LLENGUA CATALANA. DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

UNITAT 2. LÈXIC

4

G. SUAU COMISSIÓ EBAP

La influència preromana

La base fonamental del lèxic català és, com la de les altres llengües romàniques, el llatí.

Ara bé, les llengües que es parlaven en el territori on es formaria el català abans de la implantació del llatí

han exercit la seva influència, anomenada substrat. Per bé que es tracta d’una aportació menor al cabal lèxic, es poden destriar els elements següents:

a) Elements celtes: bedoll, calma, balma, avenc, banya, tancar, barraca, camisa, llauna, carro... i alguns topònims,

com ara Besalú, Verdú, Salardú, Queralt...

b) Elements bascoibèrics: bassa, paparra, isard, pissarra, esquerre, estalviar, xarrupar, sargantana, sarna, socarrar... i alguns topònims, com ara Esterri, Andorra, Aran, Lleida, Xàtiva...

A les Balears hi han pervingut alguns topònims preromans, com ara Trebalúger, Cúber o Sóller, i Maó i Eivissa, que són d’origen fenici.

CURS DE NIVELL C2 DE LLENGUA CATALANA. DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

UNITAT 2. LÈXIC

5

G. SUAU COMISSIÓ EBAP

Exercici 24. Llegiu el text següent i després distribuïu a la taula les llistes de paraules que hi ha al final, segons el significat dels conceptes marcats en negreta.

Els termes substrat, superstrat i adstrat s’utilitzen en lingüística per designar tres modalitats distintes d’influència d’una llengua en l’evolució d’una altra llengua, com a resultat dels contactes que circumstancialment poden mantenir. Parlam del substrat preromà, en referir-nos a l’àmbit de la llengua catalana, per designar la influència que exerciren les llengües parlades al territori on s’originà el català abans de la romanització (substrat indoeuropeu o cèltic, i substrat no indoeuropeu o iberobasc, especialment). Amb els termes superstrat germànic (visigot o franc) i superstrat àrab es designa la influència que exerciren sobre el llatí o, més tard, el català, aquelles llengües que successivament es parlaren en el nostre territori i no aconseguiren substituir el llatí i el català d’origen. El terme adstrat, en canvi, s’utilitza per fer referència a la influència mútua entre dues llengües que durant un cert període de temps convisqueren en un mateix territori i que, més tard, i sense cap procés de substitució, acaben convivint en territoris veïns. De vegades també s’utilitza aquest terme per referir-se simplement a la influència entre llengües veïnes. En el cas del català tenim adstrat occità, castellà, francès, anglès, alemany, portuguès…

1. guerra, espia, estona, fang, braó, Alfred, Llofriu

2. magatzem, tassa, rajola, talaia, albercoc, sínia, Binissalem, Maimó

3. llinatge, jardí, quinqué, conserge, xampany, puré

4. tancar, barraca, camisa, llauna, carro, Besalú

5. hisenda, quedar, amo, cacau, tomàtiga, tabac

6. futbol, bàsquet, esport, màrqueting, whisky

7. isard, pissarra, esquerre, estalviar, xarrupar, Esterri, Andorra

Substrat preromà Superstrat germànic Superstrat àrab Adstrat

CURS DE NIVELL C2 DE LLENGUA CATALANA. DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

UNITAT 2. LÈXIC

6

G. SUAU COMISSIÓ EBAP

L’element grec

En el cabal lèxic del català que prové del grec podem distingir:

a) Mots introduïts a través del llatí: aire, ametla, botiga, cop, govern, guix, melangia, murta, pedra, tia...; s’hi

inclouen mots de l’àmbit de la religió com àngel, baptisme, església, evangeli, porpra...

b) Mots arribats a través de contactes comercials i del món mariner: calaix, escar, galera, moll, nòlit o noli, ormejar...

c) Els topònims Roses i Empúries (noms d’antigues colònies gregues al litoral mediterrani), i també Pitiüses.

Sobretot, però, el grec ha servit per a fornir el català d’elements per formar cultismes i tecnicismes, mitjançant el préstec o manlleu d’un mot, com ara èczema (del grec EKZEMA), o bé a través de prefixos i

sufixos per formar paraules compostes com amorf, anemòmetre, bibliòfila, diagrama, hemopatia, neuràlgia, zoologia...

Exercici 25. Cercau a la sopa de lletres següent sis substantius d’origen grec relacionats amb el camp semàntic de la religió, i completau els espais buits a fi d’escriure el mot sencer.

Exercici 26. Les paraules de la llista següent són d’origen grec i pertanyen al camp semàntic del comerç mariner. Ordenau-ne les lletres i escriviu-les en l’ordre correcte al

costat de la seva definició.

joramer – ageral – resca – lion – llom

_ _ _ _ _: plataforma a la vora de la mar o un riu, en pendent, que s’empra per avarar o treure de l’aigua una embarcació.

_ _ _ _ _ _: tipus de vaixell de guerra mogut a rem.

_ _ _ _ _ _ _: aparellar, preparar els elements necessaris per dur a terme una obra o una operació.

_ _ _ _: obra construïda a la vora de la mar o un riu destinada a facilitar l’embarcament i el desembarcament de persones i béns.

_ _ _ _: preu fixat per a un transport de béns per la mar.

À P E G I A Y E L S A A A

N B H V T I E M M A R R R

G R E E Z S J S S C P Y S

E V A N G E L I O R D Z W

L J G E V L K T O U F A J

E U P R S G G P R T W L O

J L A S S S T A E L R V A

A Q P H S E Ç B A T E I G

R G Y T P I J A N E K K K

1. À _ _E _

2. _ _T_ _G

3. B _ P _ _S _ E

4. E _ _ _ É _ I _

5. _ V _ _ G _ L I

6. P _ R _ _ A

CURS DE NIVELL C2 DE LLENGUA CATALANA. DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

UNITAT 2. LÈXIC

7

G. SUAU COMISSIÓ EBAP

Exercici 27. Indicau amb quin concepte està relacionat cada element dels que formen les paraules següents. Fixau-vos en l’exemple.

Exemple: telèfon: tele– (‘lluny’) / –fon (‘veu’)

fil/antrop: ___/___

hidrò/fob: ___/___

etio/logia: ___/___

poli/sèmia: ___/___

teo/cràcia: ___/___

1. ‘ciència’ 2. ‘poder’ 3. ‘home’ 4. ‘amant’ 5. ‘aigua’

6. ‘signe’ 7. ‘aversió’ 8. ‘déu’ 9. ‘molts’ 10. ‘causa’

Exercici 28. A continuació relacionau cada part del cos amb la forma de prefix que pertoca. Consultau, si cal, un diccionari.

cardio– ronyó

cefal(o)– cor quiro– pell cist(o)– estómac

derm(o)– fetge

gastr(o)– cap

hepat(o)– bufeta

nefr(o)– mà

Mots patrimonials, mots cultes i doblets

Els anomenats mots patrimonials, també dits populars o hereditaris, provenen del llatí i presenten moltes

modificacions en la forma fruit de l’evolució al llarg dels segles; aquests mots formen el gruix del lèxic usual de la llengua: VOCE > vou > veu; TAURU > taure >toro; OCULU > o’clu > ull...

En canvi, els mots cultes, també anomenats cultismes o mots savis, s’han introduït a la llengua amb poques

modificacions respecte de la forma original: directe (DIRECTU), títol (TITULU), aliè (ALIENU), àdhuc (ADHUC)...

Quan d’una mateixa paraula llatina deriven mots catalans per via culta i per via popular alhora, es parla de doblets:

Mot llatí Mot patrimonial Cultisme

AMYGDALA ametlla amígdala

AXILLA aixella axil·la

CATHEDRA cadira càtedra

DIRECTU dret directe

REGULA rella regla

SPATULA espatlla espàtula

Ben sovint, les particularitats ortogràfiques remeten a l’etimologia llatina. Per exemple, la paraula comptar

(i derivats) s’escriu amb la grafia –mpt– perquè prové del llatí COMPUTARE.

CURS DE NIVELL C2 DE LLENGUA CATALANA. DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

UNITAT 2. LÈXIC

8

G. SUAU COMISSIÓ EBAP

Exercici 29. Del grup de paraules següent, indicau quines formen part del lèxic popular i quines formen part del lèxic culte (distribuïu-les a les columnes). A continuació, escriviu a la primera columna la paraula llatina de la qual deriven.

Paraules

equitació – amical – egua – llengua – mirall – enyorar – regular – lingüiforme – fulla – volcà –

rotund – èquids – amic – fol·licular – foliolat – lingual – rella – ignorar – rodó – miraculós – vulcanòloga

Paraules llatines

AMICU – EQUA – FOLIA – IGNORARE – LINGUA – MIRACULU – REGULA – ROTUNDU – VULCANU

Paraula llatina Lèxic popular Lèxic culte

CURS DE NIVELL C2 DE LLENGUA CATALANA. DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

UNITAT 2. LÈXIC

9

G. SUAU COMISSIÓ EBAP

L’element germànic

El conjunt d’elements d’origen germànic en el català es coneix com a superstrat germànic. Aquesta influència prové dels temps de les dominacions visigòtica i franca (segles V-IX), per bé que a través de

llengües com el llatí, l’occità o el francès també ens han arribat alguns mots d’aquest origen.

En el camp del lèxic, un nombre considerable de paraules reflecteix l’influx de les llengües dels pobles germànics:

a) En l’àmbit militar: bandera, brega, guaitar, guàrdia, guardó, guerra, treva...

b) En l’àmbit domèstic i del vestit: amanir, brodar, bugada, còfia, falda, guant, llesca, rostir, randa, roba, sabó, tovalla...

c) Els colors: blau, blanc, bru, gris...

d) Les parts del cos: anca, braó, esquena, galta, melsa...

e) El món rural: bosc, brossa, brotar, conrear, créixens, fang, parra, talar...

f) Topònims i antropònims: Geltrú, Arderiu, Alfred, Albert, Berenguer, Arnau...

g) Altre lèxic comú: esquitar, esquivar, estona, gaire, gana, gratar, lleig, orgull, ric, robar, tapar, taca...

CURS DE NIVELL C2 DE LLENGUA CATALANA. DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

UNITAT 2. LÈXIC

10

G. SUAU COMISSIÓ EBAP

Exercici 30. Ordenau les lletres de les paraules que hi ha més avall, a fi d’obtenir una llista de mots d’origen germànic. Escriviu-les en l’ordre correcte al final de la definició.

1. PARA: instrument musical de corda. _ _ _ _

2. GIBO: mancat de seny, foll. _ _ _ _

3. TARCRES: explorar, caminar, amb afany. _ _ _ _ _ _

4. CRESF: fred, de temperatura baixa. _ _ _ _ _

5. RAPAC: peix d’aigua dolça. _ _ _ _ _

6. RIMANA: preparar. _ _ _ _ _ _

7. IBALÒ: au rapinyaire nocturna. _ _ _ _ _

8. RUCRIXI: crepitar, fer un soroll lleuger. _ _ _ _ _ _ _

9. VATER: període pactat sense agressions. _ _ _ _ _

10. URB: gris fosc tendent a negre. _ _ _

11. RAÓB: part del braç. _ _ _ _

12. LACESL: tallada llarga i prima de pa. _ _ _ _ _ _

CURS DE NIVELL C2 DE LLENGUA CATALANA. DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

UNITAT 2. LÈXIC

11

G. SUAU COMISSIÓ EBAP

L’element àrab

Fins al segle XIII, el contacte entre el català i l’àrab fou per via comercial, militar o política. Però amb l’arribada dels àrabs a les Balears i al País Valencià, el contacte entre aquestes llengües fou més directe.

Es parla de superstrat àrab per referir-se a la influència d’aquesta llengua semítica en el català. Els elements àrabs en el català són menys abundants que en castellà o portuguès. La seva presència varia segons el territori, d’acord amb la durada i la intensitat de la dominació àrab; així, per exemple, els topònims de

tipus àrab són més freqüents al País Valencià (Alacant, Vinaròs, Albocàsser, Benicàssim, Aldaia...) que a les Balears o a Catalunya.

El vocabulari d’origen àrab (arabismes) es pot destriar en els camps següents:

a) Món militar i de l’administració: alcalde, alferes, agutzil, almirall, atzagaia, barbacana, darga, talaia...

b) Àmbit agrícola i obres hidràuliques: albarda, aljub, assut, garba, tafarra, safareig, sènia o sínia...

c) Construcció i part de la casa: alcova, golfa, jàssera, ràfec, rajola, sanefa, sitja...

d) Estris domèstics: aixeta, alforja, alfàbia, gerra, màrfega, matalàs, safata, sarró, setrill, tabac, taleca...

e) Món comercial, pesos i mesures: albarà, almud, arrova o rova, debades, duana, magatzem, tarifa, torsimany, tanda, quintar...

f) Món mariner: drassana, garbí, llebeig, ratxa, xabec, xaloc...

g) Fruites i verdures: albercoc, albergínia, alfàbrega, aranja, arròs, atzerola, carxofa, garrova, llimona, síndria, taronja...

h) Animals: alacrà, aladroc, geneta, mona...

i) Vestit, joieria i artesania: arracades, atzabeja, barnús, catifa, samarreta...

j) Productes químics, perfumeria, tintoreria: alcohol, almesc, mascara, quitrà, sucre...

k) Insults i conceptes no materials: afalac, aixovar, alcavot, assassí, gandul, gatzara, debades, a betzef, a la babalà...

l) Noms genèrics de llocs: albufera, alqueria, raval, rafal...

m) Topònims i antropònims: Arracó, Alfarràs, Algaida, Binissalem, Calaceit, Russafa, Belda, Bennàsser, Borja, Mesquida...

Observem que en català alguns arabismes no mantenen l’article àrab al– (carxofa, duana, garrova, sèquia,

taüt...), contràriament al castellà, i que altres presenten particularitats ortogràfiques en la seva adaptació al català (racó, arrova, alcova, aljub, almud, atzabeja...).

CURS DE NIVELL C2 DE LLENGUA CATALANA. DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

UNITAT 2. LÈXIC

12

G. SUAU COMISSIÓ EBAP

Exercici 31. Escriviu la paraula equivalent en català d’aquests deu arabismes del castellà i fixau-vos en les diferències.

2. alcanfor: 1. alquitrán:

4. arrabal: 3. azafrán:

6. aduana: 5. azúcar:

8. albornoz: 7. atarazana:

10. acequia: 9. atalaya:

Exercici 32. Indicau si els arabismes marcats en negreta que apareixen en les oracions següents són correctes o no i, si cal, corregiu-los. 1. Han tornat a publicar el ban de l’alcalde relatiu a la prohibició de venda de petards a menors d’edat. __: forma correcta __: forma incorrecta correcció: _____________________ 2. L’habitatge és antic però la reforma ha solucionat els problemes estructurals; a la planta superior destaca l’alcoba del dormitori, pintada de colors càlids. __: forma correcta __: forma incorrecta correcció: _____________________ 3. Vas escriure l’adreça electrònica sense l’arroba i, per tant, el missatge sobre la presentació del segon volum de la col·lecció «Eines i mètodes» no em va arribar. __: forma correcta __: forma incorrecta correcció: _____________________ 4. Durant les obres, davall el terra de la cuina i la sala es descobriren restes d’un antic aljub destinat a abastir d’aigua la casa. __: forma correcta __: forma incorrecta correcció: _____________________ 5. Les medalles dels premis Nobel s’encunyen en or verd de 24 quilats. __: forma correcta __: forma incorrecta correcció: _____________________ 6. A la galeria s’hi ha instal·lat una exposició de pesos i mesures antics, entre els quals es poden veure almuts de fusta i de metall que servien per mesurar els grans de blat. __: forma correcta __: forma incorrecta correcció: _____________________

CURS DE NIVELL C2 DE LLENGUA CATALANA. DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

UNITAT 2. LÈXIC

13

G. SUAU COMISSIÓ EBAP

Exercici 33. Emplenau els espais en blanc dels arabismes següents amb les grafies corresponents. 1. El procés d’envasament es completa després de __arb__ll__r els cigrons per separar

els que tenen les dimensions adequades per als pots de vidre. 2. L’arquitecta era més partidària d’emprar una __à__era prefabricada de formigó per

la seva duresa i capacitat de suport de pes.

3. Les postres consistiren en un gelat de vainilla amb confitura d’a__eroles i fils de

caramel. 4. La g__n__ta és un animal originari d’Àfrica i el Pròxim Orient introduït pels àrabs a

Europa. 5. Fins que els veïns no expressaren per escrit la seva queixa no es va acabar la __at__ra

que sovint produïa la gent que acudia a les festes d’aquell local d’oci. 6. Tota la gratitud del món no basta per __f__l__gar-lo. 7. Seran suficients tres s__f__tes de croissants i galetes dolces per a la taula del berenar

del bufet.

La influència d’altres llengües romàniques

El cabal lèxic del català també ha rebut aportacions de diferents llengües romàniques per contacte i intercanvi històric, fenomen que es coneix com a adstrat.

Podem veure sobretot la influència del castellà, el francès, l’italià i l’occità:

a) Del castellà (castellanismes): alabar, amo, auge, bodega, borratxo, broma, burro, buscar, cabdill, camarada, cinturó, cuidar, quedar, empleat, entregar, fatxada, guerrilla, hisenda, maco, monyo, sarsuela, taquilla, tiroteig, vacuna, xoriç i xoriço, xurro...

b) Del francès (gal·licismes): els més antics claraboia, estendard, jardí, llinatge, frare, arnès, missatge, xamfrà, xemeneia... i, més modernament, baioneta, beix, bijuteria, bisturí, brioix, canapè, canesú, carnet, clixé, comitè, conserge, croissant, fulard, marxandatge, merenga, naïf, paquet, peluix, valisa, vitrina, xalet, xampinyó, xandall,

xassís, xòfer o xofer...

c) De l’italià (italianismes): alerta, balanç, brio, carena, esbirro, escopeta, espagueti, gueto, macarró, medalla, novel·la, piano, pizza, ràtzia, saldo, sorbet, testaferro, tómbola, tramuntana, xarlatà… i molts termes del vocabulari musical com adagio, ària, camerino, diva, piano, soprano, solo...

d) De l’occità (occitanismes): ambaixada, balada, ballar, bressol, capellà, daurar, despatxar, maduixa, rossinyol...

A banda d’aquest influx, cal apuntar que a través del castellà s’han introduït paraules de les llengües ameríndies, corresponents a lèxic referit a productes o elements molt popularitzats: butaca, cacau, cacauet,

cacic, caníbal, canoa, hamaca, hule, patata, petaca, tabac, tauró, tomàquet, xicra, xiclet, xocolata...

CURS DE NIVELL C2 DE LLENGUA CATALANA. DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

UNITAT 2. LÈXIC

14

G. SUAU COMISSIÓ EBAP

Exercici 34. Completau les oracions següents amb la forma normativa de la paraula que pertoqui a partir de la definició i la llengua d’origen que s’hi consigna. Escriviu-les en la forma correcta. 1. El comentarista només parlava per _________________ (expressar paraules d’aprovació o

elogi; origen: castellà) l’esportista pels seus èxits continus. 2. El tracte entre Dinamarca i els Estats Units sobre Grenlàndia, el va negociar directament l’_________________ (representant diplomàtic d’un estat en un altre; origen: occità). 3. Va adquirir una col·lecció completa de _________________ (obra dramàtica i musical menor; origen: castellà) en disc compacte. 4. L’exèrcit grec es defensava així com podia de les contínues _________________ (atac per invasió de territori enemic; origen: italià) dels turcs. 5. Els barris dels afores de la capital salvadorenca no pogueren resistir la potència de l’_________________ (cicló tropical; origen: llengües ameríndies). Exercici 35. Corregiu els gal·licismes següents i escriviu-los en la forma normativa que tenen en català. arnés:

briox:

beig:

bisuteria:

canalè:

canapé:

comité:

clixet:

concerge:

croisant:

estandart:

foulart:

naíf:

xandal:

xassis:

xamfran:

merengue:

CURS DE NIVELL C2 DE LLENGUA CATALANA. DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

UNITAT 2. LÈXIC

15

G. SUAU COMISSIÓ EBAP

La influència d’algunes llengües no romàniques

En l’època contemporània, les innovacions tècniques i científiques, l’intercanvi cultural, les relacions comercials o l’auge dels mitjans de comunicació han fet que s’introdueixin en el català molts elements

lèxics de llengües diverses molt allunyades històricament o que empren un alfabet diferent (per exemple, l’anglès, el rus o el japonès).

Així, de l’anglès s’han integrat en el diccionari normatiu termes de l’esport (beisbol, futbol, bàsquet, voleibol,

córner, criquet, derbi, dopatge, esprint, gol, golf, handicap, handbol, hoquei, joquei, penal, rànquing, waterpolo, xut...); de les innovacions científiques (buldòzer, bumerang, búnquer, càmera, càmping, disc compacte, disquet, escàner, ferri, fuel, jet, làser, mòdem, radar, rail, revòlver, sonar, tràiler, tàndem, tòner, tròlei, vàter, xip...); productes

popularitzats (bistec, brandi, clip, còctel, còmic, curri, cúter, esprai, gin, jersei, pòster, púding, quètxup, sandvitx, suèter, tiquet, vermut, xampú...), i termes d’àmbits concrets (bar, boicot, buldog, detectiu, eslògan, esmòquing, esnob, espot, estand, estàndard, estoc, estrès, fan, flaix, folklore, gàngster, ianqui, iot, jòquer, líder, màrqueting, màster, míting,

pàrquing, pedigrí, pòquer, puzle, xàrter, xèrif, xoc...).

De l’alemany s’han incorporat paraules com bivac, blindar, càrtel, dièsel, hàmster, jiddisch, kàiser, leitmotiv, níquel, sabre, zinc...

Altres aportacions de diferents llengües i d’ús freqüent en català són mots com ara pijama (del persa); bonsai, karate (del japonès); tobogan (de l’algonquí); mussaca, sorbet (del turc); xaman (del tungús); eslàlom (del noruec); dolmen (del bretó); troica, vodka (del rus)...

Exercici 36. Escriviu les paraules catalanes que provenen dels mots anglesos que apareixen en la llista següent. Anau amb compte amb les adaptacions ortogràfiques particulars de cadascun.

smoking:

hockey:

jockey:

ticket:

ranking:

cricket:

coktail:

parking:

marketing:

corner:

slogan:

stress:

poster:

ketchup:

revolver:

sweater:

trolley: