Unitat 2Cultura i societat El procs de socialitzaci

ndex1. La societatDefinici de societatLa naturalesa social de lsser hum: teories clssiques i modernes2. El context culturalDefinici de cultura i anlisi de la definiciCaracterstiques de la culturaCultura i integraci culturalContacte cultural: difusi cultural i aculturaciSubcultures i contraculturesDiversitat cultural: heterofbia i heteroflia 3. El procs de socialitzaciLa socialitzaci com a procsFases del procs socialitzadorEls agents de socialitzaci

1. La societatEl mot societat susa en contextos tan diferents que s imprecs i vague. Podem parlar de societat de consum, societat de guanys, alta societat, societat annima, societat secreta, etc., I cadascun daquests conceptes t un significat diferent. No obstant aix, quan parlem de la societat ens referim a una reuni de persones que, amb carcter estable i permanent, formen el grup social ms ampli.

Activitats dintroducciSempre t'han dit que vius en societat. Per, qu significa la paraula societat?Compara la teva resposta de la pregunta anterior amb la segent definici: "La societat s la nostra experincia amb la gent que ens envolta. Fes una sntesi entre totes dues.Creus que l'individu pot portar una vida prpiament humana si no s acollit per un grup hum? Per qu?Qu s primer la societat o l'individu?Qu en penses de l'afirmaci: la societat coacciona l'individu?

Com s que la nostra manera de vestir, de parlar i de i menjar, etc., tenen tant a veure amb la de la resta de persones que ens envolten? Com s que l'individu s'adapta a l'entorn en qu viu? Com s que tenim gestos tan semblants? La resposta s que tot aix s degut al fet de pertnyer a una mateixa societat. Per qu s la societat?La societat s la nostra experincia amb la gent que ens envolta (Estruch, La mirada del socileg)

Es pot dir que la societat s el context en qu es donen totes les nostres experincies quotidianes, s en el seu si on l'sser hum aprn a interaccionar amb els altres, de tal manera que esdev persona amb i grcies a la resta de persones. s per aix que Giddens defineix la societat com un sistema d'interrelacions que vincula els individus. I els vincula durant tota la vida, des del comenament fins al final, tant si en sn conscients com si no. Cal afegir, per, que l'experincia de viure en societat no coarta la nostra llibertat, ja que no som noms el que els altres han fet de nosaltres, sin que cadascun desenvolupa creativament all que li ha estat assignat.

Podrem, doncs, afirmar que si un individu no s acollit per un grup hum no t una vida prpiament humana. Aix es posa de manifest en els casos d'infants que s'han criat al marge de la societat humana. Un exemple prou conegut s el de les nenes llop de l'ndia: l'any 1920 van ser trobades en un cau de llops dues nenes hinds, de vuit i dos anys respectivament. La ms petita va morir pocs mesos desprs de ser trobada. La ms gran, a qui van posar el nom de Kamala, va sobreviure nou anys, per la qual cosa es conserven fora dades sobre la seva convivncia en societat. Al principi Kamala no presentava cap dels trets que se solen associar amb la manera d'actuar dels humans: caminava de quatre grapes, grunyia com els llops i tenia por dels humans. Desprs de ser cuidada i ensenyada va adquirir hbits socials rudimentaris,

Fou d'aquesta manera com va anar brollant la personalitat humana de la nena. Desprs de ser cuidada i ensenyada va adquirir hbits socials rudimentaris, va aprendre a pronunciar algunes paraules senzilles, a menjar aliments propis dels humans i a vestir-se. Fou d'aquesta manera com va anar brollant la personalitat humana de la nena.

A partir d'aquest exemple i d'altres com el de Vctor de l'Aveyron o el de Gaspar Hauser, es pot afirmar que s impensable imaginar l'individu sense la seva relaci social. Fins i tot aquells que viuen allats en el rac ms allunyat del planeta depenen d'altres persones per a la formaci de la seva personalitat i per a la seva subsistncia.

Kaspar Hauser, un adolescent de 16 anys, fou trobat a Nuremberg el 26 de maig de 1828Vctor dAveyron fou trobat el setembre de 1799 per tres caadors, al sud de Frana

Ara podem perfilar ms la definici de societat dient que s una agrupaci d'ssers humans que es relacionen entre si de manera permanent o inestable, conscientment o inconscientment, volgudament o foradament, i que estableixen relacions de cooperaci o d'antagonisme.

Fins i tot, quan alg que ha viscut en societat se'n troba allunyat, per atzar, reprodueix les mateixes formes de sociabilitat humana. Aix s el que Daniel Defoe va narrar a Robinson Crusoe. En aquesta novella se'ns exposa l'experincia d'un personatge que es troba perdut en una illa, suposadament deserta. S'adapta a aquesta situaci, posant en marxa un seguit de tcniques, habilitats, creences, etc., que havia aprs en la seva vida social anterior. En un moment determinat es troba amb Divendres, un altre habitant de l'illa, i s aleshores quan s'esfora per associar-se amb ell per tal de reiniciar la sociabilitat perduda.A partir del que s'ha dit, podem afirmar que on hi ha ssers humans els trobem vivint en societat. s a dir, podem afirmar que l'sser hum s social per naturalesa.

Per el problema de la naturalesa social de l'sser hum ha estat plantejat de diverses maneres. Vegem-ne les ms importants.

La naturalesa social l'sser hum: teories clssiques (1)Que la societat s quelcom natural i, per tant, anterior a qualsevol convenci, acord o pacte, s la posici defensada per Aristtil (384 aC - 322 aC). Aquest filsof, observant sistemticament els fets, va examinar les formes concretes de sociabilitat i, com a resultat d'aquesta observaci, va afirmar que la forma de sociabilitat ms bsica s la unitat domstica (la famlia amb els esclaus), desprs, per agregaci de famlies, es forma el llogaret i, per associaci de llogarets, la polis (la ciutat estat). Segons Aristtil, la polis s la societat ms perfecta, ja que noms all l'sser hum pot viure feli en el ple sentit de la paraula, ats que la polis t les capacitats per satisfer totes les necessitats.Per aix la polis s anterior a l'individu, perqu el tot (la societat) s anterior a la part (l'individu), perqu un individu separat no es basta a si mateix i perqu allunyat de la llei i de la justcia pot convertir-se en el pitjor dels animals.Si s cert que la societat s anterior a l'individu, tamb ho s que aquest s cvic per naturalesa. Noms sn incvics per naturalesa i no per atzar els que sn d'una condici inferior (els animals) o els que sn d'una condici superior (els dus).Quina s la ra per la qual l'sser hum s cvic per naturalesa? La ra de la sociabilitat humana s la paraula. La veu, en canvi, s senyal de dolor i de plaer i, per aix, la posseeixen els altres animals, ja que aquests poden manifestar aquestes sensacions. La paraula, per, s per manifestar el que s convenient i el que s perjudicial, igual que el que s just i el que s injust. Hi ha una altra ra per la qual l'sser hum s un animal social i s el fet que l'individu necessita de les altres persones per poder satisfer les seves necessitats, ja que ell per si sol no est suficientment dotat.

La naturalesa social l'sser hum: teories clssiques (2)Les altres teories sobre la naturalesa social de l'sser hum van ser defensades durant els segles XVII i XVIII. En aquesta poca era molt com pensar que per poder comprendre el tot era necessari analitzar-ne les parts. Aquest mtode va aplicar-se a les cincies socials, en l'aspecte concret de la Teoria de l'Estat. Per aix, van voler analitzar quines havien estat les forces que havien ajuntat i conservat units els individus.Si buscaven les forces que havien ajuntat els individus, s que estaven convenuts que primer eren els individus i desprs la societat, per com s'origina la societat? Afirmaven que la societat s convencional, el resultat d'un pacte entre persones lliures i, a ms, consideraven que aquest pacte responia a la necessitat de superar un suposat estat de naturalesa, en qu es trobava l'sser hum abans d'existir la societat. Hobbes i Rousseau sn els principals terics de l'origen de l'Estat i el contracte social.

La naturalesa social l'sser hum: teories clssiques (3)Hobbes imagina que, en l'estat natural, tots els ssers humans sn iguals tant pel que fa a les facultats corporals com pel que fa a les espirituals. Del fet que tots siguin iguals pel que fa a les seves capacitats, se'n deriva l'esperana que tots sn tamb iguals per aconseguir les mateixes coses, s a dir, els mateixos fins. Per s'esdev que, si dues persones desitgen una mateixa cosa i s difcil que totes dues en puguin gaudir, aleshores s'enemisten i tracten d'aniquilar-se o de sotmetre's l'una a l'altra, la qual cosa significa que l'estat natural s un estat de guerra, de violncia i d'anarquia.L'expressi hobbesiana "l'home s un llop per a l'altre home mostra clarament aquest estat natural, en qu la vida humana est plena de mancances, en qu els ssers humans sn egocntrics i ambiciosos, i en qu la mort violenta s temuda molt ms que qualsevol altra por i desborda qualsevol desig de plaer.Les lleis de la naturalesa, (per exemple, l'instint de supervivncia) mostren l'nic cam per defensar-se contra el perill que representen els altres. Aquest cam consisteix a constituir un poder com, s a dir, conferir tot el poder individual i tota la seva fora a un home o a una assemblea d'homes, com si cadasc digus a tots els altres: autoritzo i transfereixo a aquest home o a aquesta assemblea d'homes el meu dret a governar-me, amb la condici que vosaltres li transferireu el vostre dret i autoritzareu tots els actes de la mateixa manera.s per aix que la societat s fruit d'un pacte (contracte social) en qu l'sser hum cedeix el poder a l'Estat: s el gran Leviatan, aquell du mortal que posseeix tant de poder i tanta fora, que pel terror que inspira s capa de conformar les voluntats de tots per a la pau, en el seu pas, i per a la mtua ajuda contra els seus enemics, a l'estranger. (Thomas Hobbes, Leviatan: o la matria, forma i poder d'una repblica, eclesistica i civil).

La naturalesa social l'sser hum: teories clssiques (i 4)Per la seva banda, Rousseau pensa que, en l'estat natural, els ssers humans estan separats, per no en un estat de guerra sin d'indiferncia. Entre ells no hi ha cap vincle moral ni sentimental, no tenen conscincia del deure ni res que els apropi els uns als altres. Els individus es caracteritzen perqu sn purs, lliures i sense vicis. L'egoisme violent hobbesi deixa pas a un egoisme passiu; s a dir, ning no vol dominar ni despullar ning.Quins sn, doncs, els factors que els empenyen cap al pacte? Els cataclismes, la manca d'aliments i el clima advers, juntament amb la feblesa humana, van ser els motius pels quals els individus van abandonar la llibertat de la vida natural. Rousseau considera que en l'estat social cal lluitar per garantir la mxima llibertat civil i els drets naturals dels ssers humans.s per aix que les caracterstiques del pacte social han de ser: Trobar una forma d'associaci que defensi i empari amb tota la fora comuna la persona i els bns de cada associat, de manera que, unint-se cadasc a tots, no obeeixi, tanmateix, ms que a si mateix i romangui tan lliure com abans. (Rousseau, El contracte social).Aix significa que el contracte ha de reunir, sense cap mena de coacci, les voluntats individuals en una voluntat general, ja que si hi dominessin mitjans fsics de poder, el contracte seria nul, contradictori i irracional. Com es defineix la voluntat general? Rousseau considera que s all que representa linters com per sobre de tot i limita, a travs de lleis, els interessos privats. No es tracta, doncs, de la voluntat de tots, ja que aquesta representa la suma d'interessos particulars. Daquesta manera, quan la llei expressa la voluntat general s justa perqu representa l'inters com i, com que linters com interessa tothom, en la voluntat general es troben presents les voluntats individuals.Qui legisla seguint el criteri de la voluntat general? Rousseau, ideleg de la democrcia directa, proposa que cadasc es doni al tot, per a ning en particular, aix tots es converteixen en sobirans, ja que tot es decideix en assemblea sobirana.

La naturalesa social de lsser hum: teories modernes (1)Els pensadors del segle XIX, influits per laparici de la sociologia com a disciplina que investigava tot el que s social, van oposar-se a les posicions de Hobbes i de Rousseau i van defensar l'existncia real de la societat al marge dels individus. Segons ells, les lleis de la histria imposarien a la societat una evoluci que els individus haurien d'acceptar. La societat, doncs, t una autonomia i una dinmica prpies, en canvi, l'sser hum que viu en societat perd una gran part de la seva llibertat. Auguste Comte, Karl Marx i Emile Durkheim sn els representants ms importants d'aquesta tendncia.

La naturalesa social de lsser hum: teories modernes (2)Comte (1798-1857) va viure en una poca trasbalsada per les conseqncies de la Revoluci francesa i de la revoluci industrial, en la qual els partidaris de les idees tradicionals i els de les idees progressistes estaven contnuament en lluita. Ell creu, per, que lordre i el progrs s'han de poder conciliar i que sn dos aspectes diferents d'un mateix element: la societat.Lordre t a veure amb l'harmonia que, en el si de la societat, hi ha d'haver entre les diverses condicions de vida, mentre que el progrs fa referncia al fet que la societat ha de desenvolupar-se de manera ordenada i d'acord amb les lleis socials naturals. Aquestes lleis escapen a l'acci dels individus, sn independents de la seva voluntat. Per si, a travs dun mtode inspirat en les cincies naturals, podem conixer aquestes lleis, podrem preveure els fenmens socials i portar la societat cap a una organitzaci ms slida.

Considera que la societat s una realitat que ha de prevaler per sobre l'individu, per la qual cosa qualsevol fenomen social noms pot explicar-se amb relaci al tot del qual forma part: la societat.

La naturalesa social de lsser hum: teories modernes (3)Marx (1818-1883), en contraposici a Comte, no nicament vol conixer les lleis que regeixen el funcionament de la societat sin que pretn transformar-la. Pensa que l'existncia dels ssers humans no est condicionada per la seva conscincia sin per les condicions socials i materials en qu viuen.

Segons Marx, des del punt de vista sociolgic, la societat no existeix com una entitat separada dels individus que la componen. Noms hi ha individus que, amb el seu treball, modifiquen la naturalesa i la converteixen en objectes tils per satisfer les seves necessitats. En aquest procs de treball els ssers humans estableixen relacions socials fonamentals: les relacions de producci.

Entn les relacions de producci com aquelles que s'estableixen entre els ssers humans en el procs de producci i que regulen la possessi i utilitzaci dels mitjans de treball; s a dir, les entn com a relacions de propietat. Per aix, s'adona que en el procs de producci capitalista hi apareixen dos grups: els propietaris dels mitjans de producci (la terra, les mquines, els diners, etc.) i els que no ho sn (els assalariats).

Entrant ms a fons en el sistema capitalista de producci, s'adona que aquesta desigualtat de condicions condueix a l'explotaci del proletariat. Aquest perd el control del seu treball, ja que no en fixa ni la durada, ni el procs, ni els objectius. s per aix que el treballador viu alienat. Lalienaci s, doncs, una prdua del sentit de les accions humanes. Marx, per, anuncia una llei histrica: el capitalisme ser reemplaat pel socialisme, grcies als canvis tcnics i als conflictes socials; el proletariat ser el motor d'aquest reemplaament.

La naturalesa social de lsser hum: teories modernes (4)Durkheim (1858-1917), per la seva banda, considera que la societat no s un aglomerat dssers vius, sin un tot, les parts del qual sn com els rgans dun organisme. Si els rgans funcionen l'organisme tamb, per aix l'existncia de la societat dependr de si els individus desenvolupen les funcions que tenen assignades.

Hi ha una condici bsica que permet la uni dels individus i s la conscincia collectiva, que Durkheim defineix com el conjunt didees i de principis morals compartits per tothom. A ms a ms, el desenvolupament de les cincies i de la indstria tamb actua com a element condicionant de la societat, en la mesura que provoca una dependncia mtua entre els individus i els grups.

Els individus s'han de sotmetre a la societat, perqu el fet social s superior a l'individu, tant moralment com espiritualment. Es aix com s'explica que les normes de conducta en el camp professional, les normes religioses, les normes familiars, etc., exerceixin un poder coactiu sobre l'individu, tant si ho vol com si no ho vol.

Davant d'aquestes maneres de pensar, de sentir i d'actuar, s a dir, davant d'aquests fets socials, l'individu pot adoptar dues posicions: adaptar-s'hi o rebelar-s'hi. En el primer cas, la coacci prcticament no es nota, per en el segon la coacci es fa present i les regles del dret intenten impedir els nostres actes. Aix, doncs, els individus han d'ajustar el seu comportament a les normes imperants.

Text 1Aquesta peculiaritat de la perspectiva sociolgica es posa de manifest a partir d'una mnima reflexi sobre la significaci de la paraula societat, un terme que fa referncia a lobjecte de ta disciplina per antonomsia. Com gaireb tots els termes que fan servir els socilegs, aquest tamb est tret del llenguatge com, on el seu significat s fora imprecs. En alguns casos designa una mena de gent especial (Societat Protectora d'Animals); en d'altres, noms aquella gent que gaudeix de molt de prestigi o de privilegis (l'alta societat), i en d'altres ocasions funciona senzillament com a sinnim de companyia (des dels individus que es fan o no es fan amb d'altres, fins al collectiu que es constitueix, per exemple, en la Companyia d'Aiges, o Societat d'Aiges). I encara hi ha d'altres significats, menys freqents. El socileg, en canvi, fa servir el terme en un sentit ms precs, tot i que tamb pot haver-hi diferncies de socileg a socileg. En general, per, parla de societat per denotar un gran complex de relacions humanes, o dit en llenguatge ms tcnic, per designar un sistema d'interacci. En aquest context, l'adjectiu gran es fa molt difcil de quantificar. El socileg pot estar parlant d'una societat de milions de persones (la societat europea), o b d'una collectivitat numricament molt ms petita (la societat dels estudiants de primer curs d'Econmiques a Bellaterra). De dues persones que estan fent petar la xerrada en una cantonada no es pot dir que constitueixen una societat, per de tres nufrags en una illa deserta, s. Es a dir, que la possibilitat o no d'aplicar el concepte no es pot determinar tan sols a partir de criteris quantitatius. Ms aviat direm que saplica sempre que un complex de relacions s prou unitari per sser analitzat en ell mateix, com una entitat autnoma i diferent daltres del mateix tipus.P. BERGER, Invitaci a la Sociologia.

Activitats text 1Compara la definici de societat, que has elaborat en iniciar la unitat, amb la que es dna en el text.Per qu el terme societat quan susa en el llenguatge com s imprecs?Per qu a tres nufrags a una illa deserta, sels pot dir que constitueixen una societat?Posa ttol al text.

Text 2La definici de l'home per Aristtil com un animal social no s prou mplia; ens ofereix un concepte genric per no la diferncia especfica. La sociabilitat, com a tal, no s una caracterstica exclusiva de l'home ni tampoc privilegi dun de sol. En els anomenats estats animals, entre les abelles i les formigues, trobem una divisi ben neta del treball i una organitzaci social sorprenentment complicada. Per en el cas de l'home no trobem noms, com entre els animals, una societat dacci, sin tamb una societat de pensament i de sentiment. El llenguatge, el mite, l'art, la religi i la cincia representen els elements i les condicions constitutives daquesta forma superior de societat. Sn els mitjans amb els quals les formes de vida social que advertim en la naturalesa orgnica es desenvolupen en un nou estat, el de la conscincia social. La conscincia social de lhome depn d'un acte doble, didentificaci i de discriminaci. L'home no pot trobar-se a si mateix, ni adonar-se de la seva individualitat, si no s per mitj de la vida social. Per, per a ell, aquest mitj significa alguna cosa ms que una fora exterior determinant. De la mateixa manera que els animals, se sotmet a les lleis de la societat, per, a ms a ms, t una participaci activa en produir-les i un poder actiu per canviar les formes de vida social.CASSIRER, E. Antropologia Filosfica. Introducci a una filosofia de la cultura

Activitats text 2Per qu la societat humana s superior a la societat animal?Qu significa que en el cas hum trobem no noms una societat d'acci sin tamb una societat de pensament i de sentiment?De qu depn la conscincia social?Exemplifica l'afirmaci: "De la mateixa manera que els animals, [l'sser hum] se sotmet a les lleis de la societat, per, a ms a ms, t una participaci activa en produir-les i un poder actiu per canviar les formes de vida social.Posa ttol al text.

2. El context culturalLsser hum t una activitat social, i aquesta activitat s important, perqu all que en resulta s el que sanomena cultura. De la mateixa manera que cap cultura podria existir sense la societat, cap societat no podria subsistir sense cultura, ja que grcies a la cultura som humans.

Activitats inicialsSovint es diu que la cultura americana s'est endinsant en la cultura europea. Quin significat dnes a aquesta afirmaci?Qu entens per cultura?Avui dia, es parla molt de diversitat cultural. Qu creus que significa?Podem parlar de cultura o de cultures? Per qu?Et sembla possible la integraci social de les diverses cultures? I desitjable? Per qu?Qu en penses de: Un percentatge segurament majoritari de conflictes que es presenten com a tnics, racials, religiosos o interculturals sn en realitat la conseqncia de situacions d'injustcia o de pobresa (DELGADO,1998).

Definici de culturaCultura s el conjunt complex que inclou el coneixement, les creences, lart, la moral, la llei, el costum i totes les altres capacitats i hbits adquirits per lsser hum com a membre duna societat (Edward B. Tylor, Primitive culture, 1871)

La cultura pot ser entesa com un sistema relativament integrat didees, valors, actituds, assercions tiques i modes de vida, disposats en esquemes o patrons que posseeixen una certa estabilitat dintre duna societat determinada, de manera que influeixen en la seua conducta i estructura. Tot all que lsser hum s i fa i que no prov nicament de la seua herncia biolgica resta, doncs, cobert pel camp de la cultura. (...) Bsicament la cultura consisteix en continguts de coneixement i pautes de conducta que han estat socialment apresos. La cultura, doncs, requereix un procs daprenentatge, el qual s social (Salvador Giner, Sociologia, Barcelona, Pennsula, 1981, pgs. 75-76)

Anlisi de la definici de cultura (1)En primer lloc, tres elements o nivells clarament distingibles: l'element cognitiu, l'element conductual i l'element material.

El primer element est conformat pel coneixement i les creences o supersticions. Ambds fan referncia a les diverses maneres com els diferents grups humans es representen el mn. El primer consisteix en el conjunt de sabers sobre la naturalesa i sobre la societat, com ara la terra s plana o rodona, "la intelligncia s'hereta. Es tracta, d'una banda, de coneixements imprecisos com el saber com, i, de l'altra, de coneixements precisos com la cincia. Les creences no sn coneixements objectius sin actes de fe amb relaci al mn i a la vida; aix podem creure en una determinada religi, en una ideologia concreta o en la cincia. [nivell simblic i ideal]

Classe de medicina a lhospital Middlesex de Londres en 1925.

b) El segon element el constitueixen la moral, la llei i el costum, i es materialitza a travs de valors, normes i actituds. Es aix com lsser hum coneix les regles del joc, s a dir, sap quina conducta s considerada bona o dolenta, quines accions sn desitjables o rebutjables, quines seran lloades o castigades. [nivell dacci social]

Un grup doficials de la policia local islmica destrueix botelles de cervesa en aplicaci de la llei islmica imperant a lestat de Kano, al nord de Nigria.

c) El tercer element, expressat per Tylor amb l'art, fa referncia a tots aquells objectes que les societats humanes han produt, com ara: cases, cabanes, quadres, vestits, alimentaci, etc. Aquest element material incorpora elements afectius, en el sentit que ens proposa all que s lleig o maco i all que s agradable o desagradable. Un exemple prou indicatiu del que es vol dir, podria ser el segent: un grup de turistes per terres d'Amrica del Sud demana cuy en un restaurant. La informaci donada per la cambrera s que es tracta d'una mena de conill. Una turista comena a menjar sense esperar que acabin de servir el plat a tothom, troba que es tracta d'una carn excellent, per deixa de menjar-la quan la seva vena diu: jo no en vull, aix s una rata. Es tractava d'un conillet d'ndies. [nivell material]

Celebraci del Mount Hagen Cultural Show en Papa-Nueva Guinea en septembre 1998.

Anlisi de la definici de cultura (i 2) En segon lloc, la mateixa definici ens apropa al fet que quan parlem de cultura, ens hem de referir a la cultura humana, ja que la cultura s el resultat de la interacci entre els diversos membres dels diferents grups socials i, per tant, no prov de la seva herncia biolgica.

Aix, els ssers humans aprenem i interioritzem formes de comportament i maneres de pensar grcies a totes les persones que ens envolten, la qual cosa vol dir que la cultura s'aprn socialment. Pensem, per exemple, en un infant acabat de nixer i la mateixa personeta uns anys ms tard: en els primers mesos de la seua vida noms manifestar, per mitj del plor o del somriure, les seves necessitats bsiques; quatre o cinc anys ms tard parlar fora b la llengua materna, haur aprs que t un gnere (mascul o femen), que hi ha accions mal fetes i d'altres de ben fetes, que hi ha persones a qui ha de respectar, que hi ha unes normes que ha de complir, etc. Tot aix no formava part del seu codi gentic, ja que si, desprs de nixer, hagus estat abandonat, no hauria aprs tot el que acabem d'esmentar (tal com mostren els nens salvatges, com ara el cas de les nenes ndies).De tot el que acabem de dir, podrem afirmar que cultura s all oposat a natura, que els animals estan supeditats a la natura i que l'sser hum s l'nic que se n'allibera, mitjanant la cultura.

Caracterstiques de la culturaTota cultura constitueix una configuraci, s a dir, s un tot organitzat que integra els diversos elements. s per aix que podem parlar de cultura americana, italiana, francesa, etc., en la mesura que cadascuna s separada de les altres i t trets que la defineixen especficament.s adaptativa, ja que permet que el grup social sadapte a lentornTota conducta s apresa, encara que tinga el seu origen en necessitats biolgiques o instintives. Aquest tret explicaria les diferents formes de menjar que hi ha arreu del mn: mentre que, per exemple, els xinesos fan servir bastonets, els europeus usen cullera, forquilla i ganivet.Es una conducta compartida en la mesura que no s prpia d'un sol individu sin d'un conjunt ms o menys ampli de persones. La cultura de l'oci s una conducta compartida.Es una conducta transmesa, ja que ens ha estat llegada per les generacions anteriors. Per exemple, moltes normes morals i poltiques d'Occident provenen de la Grcia clssica.Tota cultura s abstracta, perqu, tot i fer referncia al comportament hum i als objectes que envolten l'sser hum, no s ni aquest comportament ni aquests objectes.Tota cultura s un concepte, que pot ser atribuble a la societat global o a parts de la societat; en aquest segon cas es parla de subcultures.

Cultura i integraci culturalSanomena integraci cultural el fet que els elements cognitius, conductuals i materials duna cultura estiguen relacionats entre si formant complexos culturals (sistemes integrats de trets culturals), que persisteixen com una unitat en lespai i en el temps.Aix, es pot parlar de cultures que tenen un grau molt elevat d'integraci i de cultures que no l'hi tenen tant.

Les primeres, aquelles que tenen un grau molt elevat d'integraci, presenten una harmonia social gaireb perfecta. Aix s degut al fet que sn cultures prpies de societats molt allades, cultures a les quals els manquen influncies externes; en una paraula, cultures esttiques. La societat dels amish s un bon exemple.

De bell antuvi es tenia una forta consideraci per aquesta mena de cultures, per actualment es considera que la seva estaticitat i la seva manca de flexibilitat pot conduir-les a desaparixer, ja que, en rebutjar actituds innovadores, impedeixen la seva modernitzaci i queden ancorades en el passat. Per contra, es t una actitud ms positiva cap a les cultures amb poca integraci cultural, ja que es consideren cultures ms obertes, tolerants i flexibles.

Contacte entre cultures: difusi cultural i aculturaciEl terme difusi cultural fa referncia al procs per mitj del qual es transmeten trets d'una cultura a una altra cultura, trets com ara una moda, una opini, una innovaci determinada, un producte nou, un nom, etc. D'entre els casos ms coneguts hi ha el de la utilitzaci dels texans, pantalons, generalment de color blau, que la moda ha ests arreu. Aquests nous trets, per, no afecten les estructures socials preexistents; aquestes estructures romanen intactes.

Contacte entre cultures: difusi cultural i aculturaciEn canvi, quan parlem d'aculturaci ens referim a les modificacions dels models culturals bsics, degudes al contacte directe i continuat entre dues cultures, la qual cosa vol dir que els diversos elements de cada cultura es reelaboren a causa d'aquests contactes. Laculturaci es dna per fets com ara: la invasi, la colonitzaci o la migraci. A causa d'aix, les estructures socials existents queden alterades; un exemple del que volem dir el tenim en el colonialisme d'alguns pasos europeus en terres d'frica, d'sia o d'Amrica.Laculturaci s un procs de canvi cultural, grcies al qual s'introdueixen determinades formes de vida o de cultura en una societat. Aquest procs pot ser de dos tipus: material o formal. s material quan les poblacions adopten trets de la cultura dominant noms en la vida pblica, mentre que en l'mbit privat segueixen mantenint el seu codi cultural d'origen. s formal quan del contacte entre les dues cultures en surt una cultura nova, que s una sntesi de les dues cultures d'origen; s el cas dels fills dels immigrants.

Quins elements d'aculturaci trobes en aquesta foto, feta a Nambia?

Una indonsia consulta el seu ordinador porttil en la mesquita Istiqlal de la capital Jakarta.

Aculturaci i deculturaciLaculturaci es produeix seguint unes lleis fixes:a) les societats ms evolucionades aporten ms elements culturals a les menys evolucionades;b) els grups o classes socials inferiors tenen ms tendncia a adoptar elements o trets culturals dels grups o classes socials superiors.La deculturaci consisteix en la prdua delements culturals propis a causa, precisament, del contacte amb altres cultures. s el contrari de laculturaci, perqu aquesta suposa un enriquiment cultural, mentre que la deculturaci representa un empobriment cultural. P.e, quan un grup social dimmigrants perden les seues arrels culturals.

Subcultures i contraculturesSi una cultura no s mai quelcom donat d'una manera definitiva, s explicable que en el si de les cultures hi trobem variacions. Aquestes es donen quan no hi ha integraci absoluta i homognia entre tots els elements d'un determinat sistema cultural o, dit d'una altra manera, quan hi ha un conjunt de valors i de normes d'un grup, diferents dels de la resta de la societat. s el que es coneix amb el nom de subcultures.Les subcultures es troben integrades dins d'una cultura, per sn variants que un grup especfic introdueix en un o diversos aspectes d'aquesta cultura. Exemples de subcultures podrien ser la cultura juvenil, la cultura gitana, els vegetarians i els naturistes, etc.

Les relacions entre cultura i subcultura sn: Entre la cultura i la subcultura no es dna mai una harmonia total, perqu normalment la segona emfasitza uns valors que la cultural global t arraconats. Com a exemple tenim les tribus urbanes.Que entre cultura i subcultura no hi haja harmonia, no vol dir que no hi haja una certa coherncia. Si aquesta coherncia no es dna, aleshores ens trobem davant de dues cultures.Tamb entre cultura i subcultura s'origina una tensi, sobretot perqu la subcultura nega les normes i els valors dominants en una societat determinada, com ara les relacions familiars, de treball, sexuals, educatives, etc. Aquesta actitud de belligerncia contra la cultura establerta es denomina contracultura. Per exemple, el moviment ocupa.

http://subcultureslist.com/

Diversitat cultural i integraci social

Fins ara hem estat usant el terme cultura en singular, per farem b d'usar-lo en plural, ja que els ssers humans han anat generant una gran diversitat de cultures per tal d'adaptar-se al seu entorn. Aix vol dir que cada comunitat t uns principis morals, unes creences religioses, unes lleis, una ideologia, en definitiva, una imatge del mn (cosmovisi), que t molt a veure amb les condicions histriques, geogrfiques, mediambientals o d'isolament respecte d'altres grups, i tamb amb les ganes de ser un mateix, d'oposar-se i distingir-se d'aquells que ens sn propers. La diversitat cultural s'ha d'entendre com un fenomen natural, provocat, en certa manera, per les relacions directes o indirectes entre les diverses societats.La qesti relativa a la diversitat cultural es fa ms urgent, des que l'Escola de Chicago ha fet notar que les metrpolis actuals sn un gresol de races, pobles i cultures i un viver propici d'hbrids culturals i biolgics nous (Wirth, 1998), producte del gran flux d'immigrants i de refugiats que busquen millorar la seva vida.

Diversitat lingstica a Europa

Heterofbia i heteroflia (1)Davant aquesta diversitat cultural hi ha dues actituds: lheterofbia i l'heteroflia.Lheterofbia consisteix a considerar la persona amb la qual s'entra en contacte com una font de perill o de contaminaci; per aquest motiu es considera que el millor s sotmetre-la o rebutjar-la. Aix, tenim el que sociolgicament s'anomena grup minoritari o minoria tnica, s a dir, el grup que, desfavorit amb relaci a la majoria de la poblaci, acostuma a viure concentrat en barris perifrics, o en determinades ciutats o regions d'un pas. Aquestes minories tenen un cert sentit de pertinena al seu grup i practiquen el matrimoni dins del propi grup per tal de mantenir vius els seus trets culturals.Sovint i com a resultat de l'heterofbia es produeixen conflictes que, des del punt de vista sociolgic, s'expliquen a travs dels conceptes d'etnocentrisme i de tancament de grup. Exemples del que acabem de dir sn, malauradament, els que han viscut els kosovars i els serbis durant bona part del segle XX.El terme sociolgic que s'usa per denominar aquesta actitud s el d'etnocentrisme o la tendncia a jutjar les altres cultures tenint com a punt de referncia la prpia; aleshores es posa de manifest una actitud de recel cap a all que es considera foraster, qualificant-ho de salvatge, ja que es creu que les pautes de conducta prpies sn ms lgiques i naturals que no pas les que es refusen.Lligat a l'etnocentrisme es produeix el tancament de grup, una forma d'exclusi, segons la qual els grups estableixen fronteres entre ells, la qual cosa condueix a prohibicions matrimonials, a separacions fsiques, com ara l'apartheid.

Heterofbia i heteroflia (i 2)Lheteroflia, per contra, s aquella actitud que defensa el dret a la diferncia cultural i que prefereix el dileg i la relaci pacfica amb aquells que sn diferents. s el cam cap al multiculturalisme que, segons Alain Touraine, s la combinaci, en un territori donat, d'una unitat social i d'una pluralitat cultural mitjanant intercanvis i comunicacions entre actors que utilitzen diferents categories d'expressi, anlisi i interpretaci [interculturalitat: comunicaci, dileg i reconeixement mutu].I aix hauria de ser aix, perqu en les societats actuals no existeixen majories culturals clares, la qual cosa vol dir que les diferents formes culturals de concebre la vida s'han de barrejar i que cap cultura no pot separar-se d'una altra.Noms aix es pot arribar a la integraci social, entesa com l'exercici pacfic de la convivncia, que es dna quan les normes comunes sn acceptades per consens.En un altre sentit, els socilegs i antroplegs han encunyat el terme relativisme cultural per defensar que el significat i la funci d'un tret cultural determinat est en relaci amb un medi cultural concret. Aix no significa que tot valga sin que val en funci d'un lloc i d'un temps determinats. De vegades, estem tan immersos dins del nostre model cultural que aix ens impedeix entendre'n d'altres. Aix, per exemple, costa de comprendre que a les adolescents de Nova Guinea se'ls aconselle no arribar verges al matrimoni quan a la nostra societat encara est malt vist l'embars d'una noia no casada.

Activitats Quina relaci hi ha entre societat i cultura?Explica qu signifiquen els conceptes segents i escriu-ne un exemple relatiu a la nostra cultura i un altre relatiu a una cultura diferent: idea, valor, actitud, tica, manera de viure.Explica el significat que t la paraula cultura en cadascuna de les afirmacions segents:Llanar papers a terra s senyal de poca cultura.Aquesta persona t una gran cultura: sap cinc idiomes.Cal conixer la nostra cultura!La cultura gitana s millenria.Van assistir a la inauguraci diferents personalitats del mn de la cultura.Quina de les segents paraules no t la mateix arrel etimolgica que cultura: aqicultura, agricultor, culturisme, reclutar, cultiu, cultureta, apicultura.Comenta la frase de Simone de Beauvoir: No es neix dona, hi arribem a ser.Fes un esquema conceptual de: cultura, integraci cultural, difusi cultural, aculturaci, integraci social i subcultura.Fes una composici sobre l'afirmaci segent: El teu Crist s jueu, el teu cotxe s japons, la teva pizza s italiana, la teva democrcia s grega, el teu caf s brasiler, les teves vacances sn marroquines, la teva numeraci s arbiga, les teves lletres sn llatines... I encara goses dir que el teu ve s estranger?.

Activitats8. Separa en dues llistes diferents els fets que sn naturals dels que sn culturals:Portar les ungles llarguesPortar bigotDur arracadesTindre melicTindre miopiaPatir un cncerTindre bronquitis crnicaQuedar-se embarassadaPortar els cabellls llargsTindre molt bona odaTindre molta resistncia a lesfor fsicTindre moltes pessigollesExemple: tindre dos peus forma part de la naturalesa humana, per caminar amb uns tacons de 90 mm s un fet cultural

9. Dentre aquestes conductes instintives dels humans i daltres animals, assenyala quins mecanismes de control sobre els instints tenim els ssers humans: agressivitat, sexualitat, son, sociabilitat. Exemple: conducta instintiva: menjar; control cultural: lhora de menjar, la manera i el tipus de menjar.

Activitats10. De cadascun dels trets o elements culturals segents, digues si forma part de la cultura gitana, valenciana o jueva:Menjar arnad per PasquaEl nuvi trenca el got o la copa amb el peuParlar la llengua calCantar albaes o cant destilPredir el futur llegint les lnies de la mFer vida nmada

11. A quin nivell o element cultural corresponen els segents fets:Portar anell de comproms al ditPortar un abric de pellFumar a ladolescnciaTindre installada una mquina dispensadora de preservatius en un centre educatiuJugant a futbol, fer el senyal de la creu abans de xutar un penalAparcar habitualment en doble fila obstruint el trnsit.Exemple: portar corbata habitualment. s un tret de lelement material, propi dalgunes persones de la nostra societat. Darrere aquest tret hi ha una determinada manera de comportar-se en societat, i pot ser senyal duna determinada manera de relacionar-se amb els altres: amb respecte i un cert distanciament educat envers els altres encorbatats, i amb una cert displicncia, ms o menys expressa, envers els no encorbatats (nivell o element conductual). Podem deduir que la persona que es comporta aix pensa que hi ha categories socials que cal mantenir (element cognitiu / nivell simblic i ideal)

Activitats12. Comenta i analitza els elements detnocentrisme presents en aquests titulars de premsa, seguint el segent exemple:El continent, allat a causa de la intensa boira: Titular dun diari britnic que feia referncia al fet que ni la navegaci aria ni la martima entre Gran Bretanya i el continent europeu eren possibles a causa duna boira molt espessa. El periodista obviava que qui estava allat de la resta del mn eren els britnics i no pas la resta deuropeus.

Uns magrebins maten una noia que es resistia a un robatori.Lequip espanyol de lONCE ha guanyat el premi de la muntanya del Tour de Frana. El guanyador de letapa ha estat Laurent Jalabert.Un vaixell belga naufraga al mar del Nord. Hi ha 15 morts i 34 desapareguts (titular a primera pgina; la notcia ocupa una pgina sencera).Un transbordador, que anava sobrecarregat, naufraga a les Filipines. Moren gaireb tots els 1500 passatgers que es calcula que hi anaven (notcia breu en una pgina interior senar).

Text 3Crec, ms exactament, que en la Civilitzaci de l'Universal en la qual hem entrat amb lltim quart de segle, la negritud constituir, ho constitueix ja, com ho he mostrat, un conjunt d'aportacions essencials. Per tant no desapareixer; representar, un cop ms, el seu paper, essencial, en l'edificaci d'un nou humanisme ms hum, perqu finalment aquest humanisme reunir en la seva totalitat les aportacions de tots els continents, de totes les races, de totes les nacions (...).Malgrat tot, uns quants caps d'Estat d'aquest Tercer Mn preconitzem una Civilitzaci de l'Universal, per sobretot animem a collaborar en aquest projecte, com ho estem fent al Senegal. Aix, al Senegal, a lensenyament mitj i secundari, l'alumnat de la secci A, els de lletres, han d'estudiar obligatriament una llengua clssica: el llat i el grec o lrab.(.. .) Aix no impedeix obligar tot l'alumnat, sense cap excepci, a estudiar almenys dues o tres llenges de comunicaci internacional. Aquestes llenges, a ms a ms, del francs, sn langls, l'alemany, el rus, lespanyol, el portugus i litali, sense oblidar una de les nostres sis llenges nacionals, que seran ensenyades a l'escola primria i a la Universitat.Perqu volem ser fidels al nostre ideal, hem decidit, en efecte, arrelar-nos, al ms profundament passible, als valors de la Negritud, per obrir-nos als valors dels altres continents i tnies, s a dir, de les altres civilitzacions. Es tracta de construir un mn ms hum, fent-lo ms complementari en la seva diversitat.Senghor, L. S. El dilogo de las culturas.

Activitats sobre el text 3En qu consisteix, segons el text, un humanisme ms hum?Com pot ajudar a la construcci d'un mn ms hum el fet d'estudiar una llengua clssica, dues o tres llenges de comunicaci internacional i les llenges nacionals?Quin significat dnes a l'expressi: Civilitzaci de l'Universal?Quina relaci t l'expressi anterior amb la integraci cultural i social?Posa ttol al text.

Text 4Cada cop que els occidentals moderns troben persones, la cultura material de les quals t molta menys diversitat que la prpia, tendeixen a fer odioses comparances entre la llana i el rifle, les cabanes i els gratacels o les canoes i els avions, i a atribuir la manca de progrs material a la inferioritat de la ment primitiva. Una explicaci ms raonable s que algunes societats han establert una forma de vida que simplement no dna gaire valor al canvi tecnolgic.Aix passa amb els tikopia, com va estudiar I'antropleg Raymond Firth a final dels anys vint. La seva illa nativa, a la Polinsia, no t minerals, t poques roques i hi escasseja largila i la cermica per a la construcci. Usen fibres vegetals, fusta i una mica de ferro, aconseguits mitjanant el comer, per construir vaixells, vestits i eines. Els tikopia van mostrar una decidida manca d'inters pel canvi tecnolgic. Firth va trobar que no estaven particularment interessats a fer cases noves o a millorar les tcniques tradicionals.Per als tikopia, ni la religi, ni la mgia no els prohibien l'acceptaci de la tecnologia moderna. Quan ho consideraven adient, comerciaven obertament buscant eines de metall, vestits europeus i plantes comestibles importades, i tamb adaptaven tecnologia forana. En resum, malgrat que els tikopia donaven proves de potencial inventiva, els mancava l'ambici o linters per prosseguir la novetat tecnolgica amb rigor. Vivint en una cultura ben integrada, on es recompensava la conformitat amb les regles i els procediments establerts, no tenien cap incentiu per buscar cap progrs tcnic. Des de la perspectiva occidental, els tikopia estaven tecnolgicament estancats; segons el seu sistema de valors, la tecnologia era on havia de ser i en harmonia amb la resta de la seva cultura.Basalla, G. La evoluci de la tecnologa.

Activitats sobre el text 4Qu significa lexpressi cultura material?Com qualificaries l'actitud dels occidentals moderns que descriu el text? Per qu?Comenta la frase segent: "Vivint en una cultura ben integrada, on es recompensava la conformitat amb les regles i els procediments establerts, no tenien cap incentiu per buscar cap progrs tcnic.Posa ttol al text.

3. El procs de socialitzaciARIO, A. i SERRA, I.: Cultura y socializacin, en GARCA FERRANDO, Manuel (coord.): Pensar nuestra sociedad global. Fundamentos de sociologa. Valncia, Tirant Lo Blanch, 2005. Pgs. 113-128.

RefernciesApartats 1 i 2, manllevats dAnna M. Baiges i Irene de Puig, Sociologia, Barcelona, Castellnou, 2008, pgines 34-47.Apartat 3, ARIO, A. i SERRA, I.: Cultura y socializacin, en GARCA FERRANDO, Manuel (coord.): Pensar nuestra sociedad global. Fundamentos de sociologa. Valncia, Tirant Lo Blanch, 2005. Pgs. 113-128.Activitats de lapartat 2, I. Marias, Tarann, Barcelona, Teide, 2010, pgs. 227-230.Fotografies agafades dinternet.

*