SOCIOLOGIACultura i

socialització

Per anar fent boca.

Fatxendes ho som i partim de la base que la resta d´ésser humans, llevat dels japonesos, els suïssos, els alemanys i els holandesos, pateixen seriosos defectes biogenètics causats per la no intervenció del pa amb tomàquet en la seva dieta.

Manuel Vázquez Montalbán

El terme cultura designa la suma de produccions i

institucions que distancien la nostra vida dels animals i que

serveixen per a dues finalitats: protegir l´home de

la natura i regular les relacions dels homes entre si.

Sigmund Freud

Sumari

Què és la cultura?• Podem trobar diferents definicions de cultura:2. Un mode transorgànic d´adaptació que permet fer front a noves

situacions i canvis ambientals de forma més versàtil que no pas l´adaptació biològica.

3. Informació, que s´aprèn i es transmet mitjançant símbols, però també és creació de nous símbols.

4. Resultat del transcurs històric dels diversos grups humans.5. Factor d´humanització.6. Sistemes de símbols compartits que proporcionen sentit a la nostra

vida, una orientació, una forma de veure el món i entendre la realitat.

7. Tot allò que l´ésser humà és i fa i que no procedeix únicament de la seva herència biològica.

Què és la cultura?• La noció de cultura implica que s´ha exercit

un cert treball sobre la natura, és a dir, significa una transformació de l´àmbit natural.

• Tota pràctica humana, per més lligada que estigui a la biologia o a la física, comporta sempre un aspecte cultural que la societat imposa a l´individu. Això és evident en el cas del llenguatge, del costums, dels rituals, de les tècniques, de la moda, etc., però ho és també en les funcions biològiques: menjar, beure, caminar, dormir o sexe.

• En l´espècie humana fins i tot els comportaments regits per instints són matisats per la tradició cultural.

Què és la cultura? • Activitats:Llegiu el text sencer: http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/univers-simbolic-i-retroces-de-la.html

2. És possible que l´ésser humà singui incapaç de viure d´una forma totalment natural? Per què?

3. Quin paper ha tingut la cultura per a l´ésser humà?

4. Què vol dir que “la realitat física sembla retrocedir en la mateixa proporció que avança la seva activitat simbòlica”?

L´home ja no pot enfrontar-se amb la realitat d´una manera immediata; no pot contemplar-la, com si diguéssim, cara a cara. La realitat física sembla retrocedir en la mateixa proporció que avança la seva activitat simbòlica. En lloc de tractar amb les coses mateixes, en cert sentit, conversa constantment amb si mateix.Ernest Cassirer, Antropología filosófica.

Què és la cultura?

• Existeixen en la humanitat dues classes d´herència: la biològica i la cultural, que poden ser també anomenades herència orgànica i herència super-orgànica. L´herència biològica és, en l´home, semblant a la de la resta d´organismes dotats de reproducció sexual i està basada en la transmissió, de pares a fills i mitjançant les cèl·lules sexuals, de la informació genètica codificada en l´ADN. L´herència cultural, en canvi, és exclusivament humana ...

• Francisco J. Ayala, Origen y evolución del hombre

Activitats: Acabeu de llegir l´article

sencer:http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/evolucio-biologica-i-evolucio-cultural.html

4. Quines diferències existeixen entre els dos tipus d´herència que posseeix l´ésser humà?

5. Quin és l´element que dóna certa superioritat l´ésser humà sobre la resta d´animals?

6. Quin és el tret distintiu de la humanitat? Esteu completament d´acord?

7. De quina manera interactuen els dos tipus d´evolució?

Cultura dominant, subcultura i contracultura.

.Cultura dominant: la cultura del grup amb més poder i més capacitat d´imposar la seva cultura a la resta dels membres de la societat, els quals, per regla general, han d´assimilar-la per integrar-se a la societat.

Subcultura:Tot i acceptar els elements essencials de la cultura dominant, plantegen formes diferenciades en termes de llenguatge, forma de vestir, normes i valors.

Contracultura:És una subcultura que s´oposa obertament i rebutja els valors i les normes de la cultura dominant fins al punt d´intentar canviar-la.

Cultura dominant, subcultura i contracultura.

• Els pagesos són generalment hermètics i impenetrables. Una de les poques coses que els emociona són els seus animals. Els estimen d´una manera entranyable. La concepció que els pagesos tenen de la naturalesa és molt distinta de la que tenen els poetes. De la naturalesa, el primer que estimen són els animals –els animals de rendiment clar. Els poetes canten els ocells, per als pagesos els ocells són uns lladregots que es mengen el gra.

• Josep Pla, El pagès i el seu món

Activitats:Acabeu de llegir el text enhttp://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/pagesos-poetes-i-amor-la-natura.html

5.Quines raons poden explicar aquesta manera de concebre la bellesa per part dels pagesos?6.Aquesta concepció de la bellesa coincideix amb la vostra? Quins factors socials creieu que han influït en els vostres gustos estètics?

Cultura dominant, subcultura i contracultura.

.Tribus urbanes:Formades per adolescents preocupats per descobrir una identitat que ni la societat ni la família els proporcionen. Assumeixen un codi d´expressions culturals (roba, llenguatge, música, llocs de reunió, etc.) que els orienta en la seva acció i els diferencia de la resta.

Grups d´atac social:Aquests grups expressen de forma violenta i directa la seva disconformitat amb el sistema establert. Pretenen desestabilitzar la societat transgredint les lleis i fent ús de la violència.

Grups socials alternatius:Responen al buit que molts senten davant un futur incert i un present sense sentit. Pretenen trobar alguna sortida a aquest buit existencial a través de formes de vida amb valors oposats als dominants en la cultura dominant: ecologistes, pacifistes, ruralisme, anticapitalistes, contemplatius ...

Cultura dominant, subcultura i contracultura.

.

“Despreciamos también a los aficionados normales, a esa turba de estúpidos aburridos que se conforman con cantar dos o tras cancioncillas y tomar unas cuantas pintas de cerveza. Pero eso es una suerte: nosotros somos unos bastardos a sus ojos, una especie de demonios maleducados, y eso nos proporciona una posición interesante: la policía nos escolta, forma un pasillo para nosotros con sus furgonetas blindadas y bloquea las calles por las que vamos a pasar. Cuando miramos a nuestra espalda, vemnos una fila de pobres desgraciados esperando en la parada del autobús... Menuda mierda.”Benjamín Prado, Memorias de hooligans, El País, 14/06/1998

Activitats:1- Els hooligans formen una subcultura o un grup contracultural? Raona la resposta.2- Podem considerar-lo com a una forma de tribu urbana? Per què?

Cultura dominant, subcultura i contracultura.

Assenyaleu cinc aspectes característics de la cultura dominant de la nostra societat.

Cultura dominant, subcultura i contracultura.

• http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/12/grup-social-i-adolescencia.html

Llegiu l´article del Ramón de España

Activitats:Quins són els arguments amb els que estàs més d´acord d´aquest article i quins són aquells amb els que no esteu en absolut d´acord?

Cultura dominant, subcultura i contracultura.

Es pot considerar que els joves formen una subcultura? Doneu 5 raons.

Etnocentrisme i relativisme cultural

• Cadascú anomena barbàrie el que no forma part dels seus hàbits igual que, realment, no tenim cap altre punt de vista per a la veritat i la raó que l´exemple i la imatge de les opinions i els costums del país on som.

• Michel de Montaigne, Assaigs. Llibre I, Proa, Barna 2006 Michel de Montaigne

(1553-1592)

Etnocentrisme i relativisme cultural

• L´actitud més antiga, i que sens dubte té uns fonaments psicològics, ja que tendeix a reaparèixer en cadascun de nosaltres quan ens trobem dins una situació inesperada, consisteix a repudiar purament o simplement les formes culturals: morals, religioses, socials, estètiques, que són més allunyades d´aquelles amb les quals ens identifiquem.

• Claude Levi-Strauss, Raça i història (1952)

• Continueu el text en http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/la-humanitat-i-el-salvatge.htmlClaude Levi-Strauss

(1908-2009)

Etnocentrisme i relativisme cultural

• Activitats:• Què és el que tenen en

comú el que expliquen els textos de Montaigne i Levi-Straus?

• Quines són les característiques que té l´actitud que descriu Levi- Strauss en el su text?

• Assenyala la frase irònica del text.

Etnocentrisme i relativisme cultural

• L´etnocentrisme és l´actitud que es manifesta quan es considera el grup propi –cultural, racial, nacional ...- com a superior i els altres grups com a inferiors.

• De l´etnocentrisme se segueixen si més no dues conseqüències:

3. la manca de comprensió d´aquells que no comparteixen o ignoren el seu mode de vida i

4. la radicalització del sentiment de cohesió amb el grup propi, que fa als seus membres sentir-se superiors a la resta.

Etnocentrisme i relativisme cultural• Sempre és possible d´unir per amor un considerable nombre

de persones a condició que n´hi hagi d´altres sobre les quals pugui recaure l´agressivitat. Ja em vaig ocupar una vegada del fenomen que precisament les comunitats de territoris veïns, o relacionades una a l´altra de diverses maneres, s´ataquin amb baralles contínues i fent-se burla l´una a l´altra, com passa amb els espanyols i els portuguesos, per exemple, els alemanys del nord i els del sud, els anglesos i els escocesos, etc. Vaig donar al fenomen el nom de narcisisme de les petites diferències, expressió que no contribueix gaire a aclarir-lo. Podem veure que es tracta d´una satisfacció còmoda i relativament innòcua de la tendència a l´agressió, mitjançant la qual es facilita la cohesió entre els membres d´una comunitat.

• Sigmund Freud, El malestar de la cultura, Alianza Editorial, • Acabeu de llegir l´article en

http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/narcisisme-de-les-petites-diferencies.html

Sigmund Freud

Etnocentrisme i relativisme cultural

Activitats:•En què consisteix el narcisisme de les petites diferències?•Quina relació té amb la problemàtica de l´etnocentrisme?•Quina és la idea paradoxal que utilitza Freud per explicar aquesta problemàtica?

Etnocentrisme i relativisme cultural

• La postura contrària a l´etnocèntrica és l´anomenada relativisme cultural.

• Segons aquesta postura, la valoració d´una acció s´ha de fer sempre en relació amb el context o medi cultural on es realitza.

• Una acció social no és bona ni dolent, és bona o dolenta segons el punt de vista de la cultura en concret.

Etnocentrisme i relativisme cultural

• Segons el relativisme cultural, no hi ha cultures superiors ni cultures inferiors, cultures avançades i cultures endarrerides, totes són equivalents i alhora incomparables, cadascuna es justifica dins el seu propi context i cap cultura s´ha d´instituir com a model de perfecció per avaluar les altres.

• Aquesta postura recomana la tolerància davant les diferents expressions culturals.

Etnocentrisme i relativisme cultural

• Progresa la barbarie: en Egipto ya no está prohibido mutilar niñas. Anualmente, y en todo el mundo, dos millones de pequeñas son sometidas a esta salvajada. Como saben, la ablación, o extirpación del clítoris, suele estar hecha por matarifes de barrio, sin anestesia ni asepsia de ningún tipo. Las infecciones y complicaciones posteriores, incluida la muerte, son comunes.

• Rosa Montero, La cuchilla, El País, 01/07/1997

• Article sencer en

http://www.elpais.com/articulo/ultima/cuchilla/elpepiult/19970701elpepiult_2/Tes?print=1

Etnocentrisme i relativisme cultural

• Activitats:• Quina creieu que seria l´opinió d´un

defensor del relativisme cultural davant d´aquest fet?

• Considereu que s´ha de ser tolerant davant una minoria que practiqués en el nostre país un ritual com aquest?

• Creieu que el relativisme cultural promociona el contacte entre les cultures o bé les allunya? Per què?

• Es pot afirmar que el relativisme cultural és una vacuna eficaç contra el racisme? Rosa Montero

Etnocentrisme i relativisme cultural• … la primera persona que sabemos que se consideró a

sí mismo ciudadano del mundo -kosmou polites en griego, expresión de la que procede nuestro término "cosmopolita"- fue un hombre llamado Diógenes, nacido en algún momento de finales del siglo V en la localidad de Sinope, que, situada en la costa meridional del Mar Negro, pertenece ahora a Turquía. Diógenes, según la tradición, vivía en un gran tonel de terracota. Y se le llamaba cínico -kyneios en griego significa "perro"-, porque vivía como tal. De manera que le echaron a patadas de Sinope. Fue Diógenes el primero en proclamar que era "ciudadano del mundo". Se trataba de una metáfora, porque los ciudadanos comparten un Estado y Diógenes no tenía un Estado mundial al que pertenecer. De manera que él, como cualquiera que haga suya esa metáfora, tuvo que decidir qué quería decir con ella.

•Kwame Anthony Appiah, Llegó la hora del cosmopolitismo http://www.elpais.com/articulo/opinion/Llego/hora/cosmopolitismo/elpepiopi/20080110elpepiopi_12/Tes?print=1

Kwame Anthony Appiah

Etnocentrisme i relativisme cultural

• http://www.elpais.com/articulo/opinion/Derechos/humanos/dialogo/transcultural/elpepiopi/20100113elpepiopi_4/Tes?print=1

Hay una necesidad cada vez mayor de resaltar los valores comunes y básicos que comparten todas las culturas: el valor de la vida, el orden social y la protección contra la arbitrariedad. Esos valores básicos están plasmados en los derechos humanos. Las culturas tradicionales deberían ser consideradas y reconocidas como colaboradoras en la promoción de un mayor respeto de los derechos humanos y de su observancia. El reconocimiento y el aprecio de contextos culturales particulares contribuiría a facilitar, más que a limitar, el respeto y la observancia de los derechos humanos. Los derechos humanos universales no imponen un patrón cultural sino el estándar legal de la mínima protección necesaria para la dignidad humana. Ramin Jahanbegloo, Derechos humanos y diálogo transcultural

Ramin Jahanbegloo

Etnocentrisme i relativisme cultural

• Activitats:• De quina manera aquests dos autors

plantegen respondre el repte de la coexistència entre cultures dins d´un món globalitzat?

• Assenyaleu dues idees claus que caracteritzen les dues propostes d´Appiah i Jahanbegloo.

• Per què cap d´aquestes propostes no poden considerar-se ni etnocèntriques ni relativistes?