— Catàleg d'activitats de socialització

Programa de reforç i estimulacióde la memòria i la salut

—Catàleg d’activitatsde socialització

Índex—

4 Presentació

6 I. Tallers d’actualitat

10 II. Tallers d’art

14 III. Tallers de dansa i moviment

18 IV. Cinefòrum

22 V. Històries de vida

26 VI. L’hortet de l’Espai

30 VII. Tallers de mandales

34 VIII. Jocs de sempre

38 IX. Tallers de temporada

42 X. Tallers de música i reminiscència musical

46 XI. Tallers de manualitats

50 XII. Cafè tertúlia

4

Presentació—

El present catàleg recull les diferents activitats de socialització que es realitzena la xarxa d’Espais Socials de la Fundació Catalunya-La Pedrera, en el marcdel PROGRAMA DE REFORÇ I ESTIMULACIÓ DE LA MEMÒRIA ILA SALUT (REMS). Aquest projecte té per objectiu la millora de la qualitatde vida de persones que comencen a tenir algun problema de memòria i/o ma-lalties pròpies del procés d’envelliment, mantenint el màxim de temps possibleles capacitats físiques i cognitives i oferint també informació i suport a lesseves famílies. Ens adrecem a persones grans en situació lleu i moderada demalalties que presenten deteriorament progressiu a causa del procés d’enve-lliment i als seus cuidadors i cuidadores no professionals, oferint-los formació,assessorament i suport emocional.

Els participants accedeixen a uns serveis innovadors, integrals i efectius adap-tats a les necessitats de cadascun d’ells, treballant i analitzant cada cas deforma individualitzada i centrada en les persones.

5

L’espai de socialització, conjuntament amb les activitats d’estimulació cog-nitiva i les activitats d’estimulació física, és un dels tres pilars que configurenaquesta atenció centrada en la persona. Les activitats realitzades en aquestespai, a banda de complementar el treball de les dues activitats nuclears i mésterapèutiques, tenen tres objectius específics:

• afavorir i fomentar les relacions interpersonals evitant situacions d’a-ïllament

• millorar l’estat d’ànim i l’autoestima de la gent gran amb problemescognitius

• fomentar l’autonomia dels participants, ajudant-los a recuperar laconfiança en si mateixos

A cada Espai Social es treballen diferents activitats de socialització en funciódel grup. El disseny i selecció del tipus d’activitat variarà en base a les prefe-rències i gustos que els participants manifestin al seu gestor/a de casos (pro-fessional referent del programa) qui, a partir de la informació obtinguda enles valoracions psicològiques i entrevistes personalitzades, orientarà i reco-manarà als participants quines són les activitats més adients per a cada cas.Cadascuna d’aquestes activitats està dinamitzada per persones voluntàries,prèviament formades pel professional i seleccionades expressament amb unperfil concret i específic depenent del taller que hagi de conduir.

I. Tallers d’actualitat:—

Descripció—

Es tracta d’una activitat que es realitza a partir de notícies d’actualitatextretes de diferents materials: de premsa escrita, notícies de ràdio otelevisió. Les persones grans debaten, comenten i opinen sobre temesde diversa índole: polítics, econòmics, socials, etc.

Objectius—

• Cohesionar als usuaris com a grup• Respectar i escoltar l’opinió de tothom• Millorar l’autoestima dels participants; tothom hi té veu• Millorar la motivació per l’entorn més immediat (família, barri i ac-tualitat)

• Estimular les funcions cognitives: l’atenció, els records...• Orientar en l’espai i el temps• Preservar la connexió amb la realitat en què vivim

6

Metodologia—

Cada sessió té una durada d’uns 60 minuts aproximadament. En funciódel grup es podrà estructurar en diferents fases. Les més habituals són:

• Introducció: el grup s’acomoda i el dinamitzador fa una breu ben-vinguda i explica al grup les fonts que es faran servir (premsa, au-diovisuals, etc.) També es deixarà un espai per tal que el grup triï eltema d’actualitat que vol tractar.

• Debat/Col·loqui: Una vegada el grup ha decidit (amb el suport deldinamitzador) quin és el tema o notícia que vol comentar, s’obre untorn d’opinions on tothom pot participar. De manera natural es ge-nera la conversa i l’intercanvi, i el dinamitzador vetlla per tal quetothom entengui i segueixi el contingut del taller.

• Tancament i comiat: el dinamitzador dóna pas al tancament de cadasessió on es plantegen les conclusions per part dels participants i esrecorda que a la propera sessió es tornarà a fer un exercici similar,convidant-los a fer suggeriments i aportacions per a la preparacióde la següent sessió.

7

Destinataris—

Persones grans amb deteriorament cognitiu en fase lleu o moderada,que participen en el projecte REMS, desenvolupant també activitatsd’estimulació cognitiva i física.

Dinamitzador—

Normalment el perfil del dinamitzador és una persona voluntària queha contribuït al disseny i planificació de l’activitat de forma conjuntaamb el gestor/a de casos, qui també l’haurà format en un coneixementbàsic sobre les persones grans que pateixen aquest tipus de deteriora-ment.Aquests tallers també es poden realitzar en espais més curts, entre lessessions terapèutiques cognitiva i física. En aquestes ocasions, el propicoordinador de l’espai pot dinamitzar les sessions d’actualitat.

Participants—

En funció del grau de deteriorament de les persones que formen el grup,serà aconsellable treballar amb un grup més reduït o bé ampliar-lo enaquells casos en que el Gestor o Gestora de Casos valori que l’activitatserà seguida òptimament per tots els participants.

8

Sala—

La realització del Taller d’Actualitat es duu a terme en sales tancades,que ofereixen intimitat i que preserven el grup d’interferències acústi-ques que poden venir de l’exterior. Estan ben il·luminades i disposende cadires i una taula o taules centrals on es pot posar el material ambel que es treballa. Si s’ha d’utilitzar material audiovisual, s’equipal’aula amb el material necessari (pantalla i ordinador, reproductor d’àu-dio, etc.).

Material necessari—

Es tracta d’una activitat que requereix de material molt bàsic: recullsde premsa, diaris, revistes i/o altres documents de lectura, material au-diovisual, etc... De vegades es pot suggerir als participants que portinde casa algun altre material que considerin interessant pel grup (publi-cacions locals, ressenyes de llibres, diaris vells, butlletins del barri, etc.).

9

II. Taller d’art:—

Descripció—

La característica principal dels tallers d’art és la diversitat. Depenentde l’Espai Social on es realitza el taller, i en funció de les habilitats ipreferències que presenta el grup, trobarem tallers més centrats en lesmanualitats, la pintura, el dibuix, l’escultura i el gravat, entre d’altres.

No obstant, totes comparteixen objectius i metodologia. Els tallers d’artsón espais on els participants poden desenvolupar el seu procés artísticlliurement. Els recursos i les activitats que es poden dur a terme sónmolt extensos. Sovint es combinen activitats artístiques a desenvoluparen grup, amb petites parts individuals que després formen un tot fet pelgrup (murals formats a partir de diversos dibuixos, branques pintadesque es posen totes juntes per a fer un ram, etc.).

Objectius—

• Mantenir actives les funcions cognitives i treballar-les a través deles emocions.

• Treballar la creativitat • Potenciar la iniciativa, i aconseguir que la plàstica i les altres einesartístiques siguin un medi alternatiu d'expressió.

• Reforçar aspectes com la tolerància, la comunicació i la col·labora-ció amb els altres

10

Metodologia—

En funció del grup amb el que es treballa el taller d’art, hi poden havervariacions en l’estructura de desenvolupament, però bàsicament i deforma general les sessions s’estructuren de la següent forma:

• El dinamitzador efectua una breu introducció on s’explica pausa-dament quina serà la dinàmica de la sessió, quina tècnica i quinsmaterials s’utilitzaran.

• Els usuaris parteixen d’una visió clara i concreta del que es realit-zarà facilitant la comprensió i oferint-los seguretat i control.

• Creació artística individual o grupal (depenent de la necessitat).• Compartir amb els altres les obres i impressions dels participants.

Hi haurà sessions on el dinamitzador proposa una activitat concreta,però sovint s’intenta sempre que els usuaris puguin explorar el seu pro-cés creatiu lliurement, en la mesura que la confiança amb el grup hopermet.

11

Destinataris—


Dinamitzador—

Aquest tipus de taller comporta una gran part de treball individual i pertant, per a poder dur a terme una atenció constant i personalitzada, i enfunció del nombre de participants i del grau de deteriorament, de ve-gades cal que siguin dues les persones que dinamitzen l’activitat.Es tracta de persones voluntàries seleccionades en base als seus conei-xements en el camp de les arts, especialment plàstiques, i sempre rebenprèviament formació per part del gestor/a de casos amb l’objectiu deconèixer el col·lectiu amb el que estan treballant.

Participants—

En funció del grau de deteriorament de les persones que formen el grup,serà aconsellable treballar amb un grup més reduït o bé ampliar-lo enaquells casos en què el gestor/a de casos valori que l’activitat serà se-guida òptimament per tots els participants. El feed-back amb els dina-mitzadors serà l’indicador necessari per detectar si els objectius del’activitat s’estan assolint.

12

Sala—

Les aules disposen de taules i cadires amb espai suficient per a treballarcòmodament i poder tenir accessibles els materials. Les sales disposende bona il·luminació i la majoria de les vegades trobem espais amb dis-ponibilitat de pica, molt útil pel treball amb pintures.


Material propi d’arts plàstiques (pintures, pinzells, retoladors, cartoli-nes i materials molt diversos). A l’espai sempre es disposa d’armari onguardar el material. Si l’activitat ho requereix i els dinamitzadors hoconsideren oportú, es pot disposar d’un aparell musical per fer activitatsamb música de fons si als usuaris els agrada.

13

III. Taller de dansa i moviment:—

Descripció—

Es tracta d’una activitat fonamentada en la idea que ballar no és nomésper a aquells que estan dotats per fer-ho, sinó que el moviment del cosés per a tothom. No cal ser un expert ballarí ni haver-ho fet abans,només cal voler divertir-se alhora que es fomenta i s’afavoreix la crea-tivitat i el benestar, contribuint a l’autonomia i al reconeixement per-sonal.

És bo recordar que no hi ha una edat específica per gaudir, per perme-tre's l'oportunitat d'expressar el que sentim. La majoria de personesgrans han tingut experiències durant la seva vida relacionades amb ladansa.

Aquesta activitat esdevé l’espai de trobada amb els altres i amb un ma-teix, i es el lloc més idoni per treballar la memòria i la reminiscència,tot aprenent a memoritzar seqüències i recordant bons moments delpassat: musicals i de ball.

14

Objectius—

• Oferir una eina complementària que promogui la integració emo-cional, cognitiva, física i social dels usuaris.

• Afavorir l’expressió de les emocions a través del moviment i dinsd'un espai propici per a la diversió i la distensió.

• Promoure la pertinença al grup i millorar l’autoestima personal.• Estimular els records que es poden tenir del passat en relació a ladansa.

• Gaudir de la sensació de relaxació i tranquil·litat que pot oferir lamúsica.

Metodologia—

L’activitat es desenvolupa en quatre fases diferenciades:

• A l’inici de la sessió s’estableix un punt de connexió amb el grup.Es revisa l’estat emocional dels participants aquell dia i es compar-teix amb la resta. Aquesta introducció pretén establir el pont entrela realitat de la vida diària de les persones grans i la realitat del grupen el marc de la sessió. És a dir, aconseguir desconnectar de les an-goixes i els problemes i centrar l’atenció en el gaudi de l’activitat.

• La segona fase s’inicia amb un escalfament físic amb l’objectiu defacilitar els moviments i també es potencia la capacitat d’expressióemocional i corporal dels participants a través de la presa de cons-ciència del seu cos.

• Seguidament es proposa una dinàmica que permet al grup explorarun tema per a la sessió. Al principi es tracta d’una línia més conduïdapel dinamitzador però a mida que avança és el propi grup qui impro-visa i actua amb llibertat en la manifestació de sentiments i emocions.

• Per últim el grup tanca la sessió generant un cercle amb el que esfacilita l’intercanvi d’emocions durant el taller.

15

Destinataris—


16

Dinamitzador—

Aquesta activitat la dinamitza una persona voluntària amb formació dellicenciatura en Belles Arts, i preparació en Dansa Moviment Teràpia.

Participants—

L’activitat de dansa i moviment està recomanada per a grups no nom-brosos. Normalment es duu a terme amb un màxim de 7-9 persones.

Sala—

Sala tancada per a màxim 10 persones que disposi d’equip de músicai cadires. Ha de guardar la intimitat evitant finestres o parets transpa-rents. La il·luminació ha de poder ser suau si convé.


Equip de so, mocadors de colors, accessoris tèxtils, pilotes d'escuma,pals o bastons.

17

IV. Cinefòrum:—

Descripció—

L’activitat consisteix en la projecció de pel·lícules, documentals i/ocurts per tal d'afavorir debats posteriors i per generar dinàmiques departicipació entre els/les assistents al voltant de l'audiovisual projectat,incorporant experiències de vida de les persones participants. Tot i queperiòdicament es busquen recursos relacionats amb la gent gran, ambels processos d’envelliment i problemàtiques associades, també s’obretot un ventall d’altres temes que promouen la tasca de recordar actors,títols, bandes sonores, etc...

Objectius—

• Reforçar la memòria, l’atenció i la concentració • Afavorir la socialització i les relacions interpersonals a través deldebat i de la conversa

• Millorar l’autoestima de les persones participants animant-los a ex-plicar el que recorden relacionat amb les pel·lícules

• Fomentar la participació i la implicació en el grup i a amb els com-panys

• Potenciar la solidaritat i el fet d’ajudar-se els uns als altres en lacomprensió dels arguments i continguts

18

Metodologia—

Aquesta activitat té una part fonamental que és el visionat de la pel·lí-cula o documental. La durada d’aquesta primera sessió obliga a plani-ficar en més d’un dia el desenvolupament del taller. És a dir, cadasetmana es desenvolupa una tasca concreta.

• 1a Sessió: Visionat de la pel·lícula o documental• 2a i ocasionalment successives: Es comparteix una tertúlia per re-cordar elements del visionat i per enllaçar-ho amb experiències per-sonals de vida, posar en comú aquestes experiències i generarreflexions i conclusions.

19

Destinataris—

Persones grans amb deteriorament cognitiu en fase lleu o moderada,que participen en el projecte REMS, desenvolupant també activitatsd’estimulació cognitiva i física. Aquesta activitat pot incorporar espo-ràdicament la presència de familiars i amics, que reforçaran els vinclesamb el passat dels participants.

Dinamitzador—

Persones voluntàries amb diversa formació, des de cuidadors o cuida-dores no professionals, fins treballadors socials. Normalment l’activitatrequereix de dos dinamitzadors per tal de conduir els col·loquis orde-nadament.

Participants—

Es tracta d’un taller molt carregat de connotacions de lleure i s’intentareproduir una sala de cinema, per la qual cosa el grup haurà de ser mésnombrós, ja que ens haurà de recordar una sala de debò, ara bé no ex-cedint mai les 15-17 persones.

20

Sala—

Haurà de ser un espai ampli, equipat amb el material suficient per apoder projectar audiovisuals. Si convé, es podrà apagar el llum, i lescadires hauran de ser fàcilment desplaçables per poder convertir la salade visionat en un espai de debat.


Ordinador amb connexió a Internet i sortida USB, projector i pantalla,DVD llogats, del fons de la Fundació Catalunya-La Pedrera o aportatsper les persones usuàries, documentals de Youtube i material audiovi-sual divers.

21

V. Històries de vida:—

Descripció—

Es tracta d’un taller on els participants fan un recorregut al llarg de laseva història personal. Se segueix un ordre cronològic començant desdel naixement fins al moment de vida actual. Es motiva als participantsa portar objectes, fotografies, cartes..., en definitiva, records que siguinsignificants per a ells i donin suport i sentit a la confecció d’un àlbumde la seva vida.

Objectius—

• Posar en valor la pròpia història personal • Treballar la identitat (qui sóc, d’on vinc, on sóc i a on vaig)• Fomentar la participació i implicació al grup i amb els companys• Millorar l’autoestima • Reforçar la memòria, l’atenció i la concentració• Mostrar i compartir amb les famílies i amics el resultat final com atreball de “fi de curs”, és a dir, una activitat de tancament abans deles vacances d’estiu

22

Metodologia—

Les sessions s’estructuren en tres parts fonamentals:

• Els dinamitzadors presenten i expliquen el funcionament de les fit-xes de treball, per tal que els participants es familiaritzin amb elmaterial amb el que treballaran com a base.

• Cada participant comparteix la seva experiència i vivències en re-lació a les fitxes que toca treballar, i que estan estructurades pertemes.

• De manera individual es completen les fitxes amb la informació ne-cessària i el material aportat pel participant.

• Tot i seguir una metodologia semblant a totes les sessions, les di-nàmiques per treballar les diverses fitxes i moments de vida sónsempre diferents.

• Les sessions tenen una durada de noranta minuts aproximadament,per la qual cosa, la freqüència no serà setmanal, sinó quinzenal ocada tres setmanes.

23

Destinataris—

Persones grans amb deteriorament cognitiu en fase lleu o moderada,que participen en el projecte REMS, desenvolupant també activitatsd’estimulació cognitiva i física. Cal destacar que també hi ha implica-ció per part de les famílies tant a l'hora de seleccionar el material ne-cessari com a l'hora de compartir els treballs finals amb d’altresparticipants i familiars.

Dinamitzador—

El taller es pot dur a terme amb una única persona voluntària, però laforma més òptima de treballar és comptant amb un dinamitzador percada 4/5 persones. D’aquesta manera s’aconsegueix un treball més in-dividualitzat i profitós. És aconsellable que aquests dinamitzadors tinguin una formació enl’àmbit de la pedagogia i la psicologia i amb experiència en l’àrea so-cial, tot i que sempre hi haurà un recolzament continuat del gestor/a decasos.

Participants—

L’activitat té un clar objectiu de compartir amb els altres la pròpia his-tòria de vida, per tant el nombre desitjable d’usuaris hauria de situar-se entre 12-16 participants, per enriquir i fer més divers l’universd’històries.

24

Sala—

Es realitza en una sala tancada que ofereixi intimitat. Ha de ser espaiosai dotada de taules i cadires amb capacitat per a 16-20 persones. L’aulaha de comptar amb una pantalla on poder connectar un ordinador (pertal de visualitzar material) i WIFI (opcional).


Fitxes per a treballar l’Àlbum, fulls, bolígrafs, colors, fotografies, re-culls de diaris/revistes, objectes personals i d’altres materials necessarisper la confecció de l’àlbum.

25

VI. L’Hortet de l’Espai:—

Descripció—

L’hortet de l’espai esdevé una activitat fonamentada en el treball d’unhort urbà de tipus terapèutic. Alguns estudis (Aldridge i Sempik, 2004)han demostrat que la pràctica hortícola és beneficiosa per a la salut ipropicia el benestar físic, psíquic i emocional. Les capacitats implica-des són capacitats no verbals com la memòria visual, olfactiva i sen-sorial, així doncs, tots aquells col·lectius amb dificultats decomunicació verbal no es veuen limitats per treballar aquesta dinàmica.

Objectius—

• Estimular les diferents funcions cognitives: memòria, atenció, pla-nificació, etc...

• Augmentar l’autoestima dels participants a l’aconseguir obtenir re-sultats després de realitzar aquestes petites tasques de cultiu

• Promoure les relacions interpersonals i d’intercanvi de coneixe-ments

• Fomentar l’activitat física vetllant per les necessitats i limitacionsdels participants

26

Metodologia—

En aquesta activitat es fa servir una metodologia que combina expli-cacions teòriques breus i senzilles sobre l’activitat a desenvolupar cadadia, amb l’execució de la tasca, com per exemple, posar terra a uns pe-tits recipients que faran de viver per a que les llavors d’allò que esplanta, puguin germinar. Les tasques es distribuiran en funció dels interessos i de les habilitatsi capacitats de cadascú. Es tracta doncs d’una metodologia flexible, enla mesura que el dinamitzador observa diferents preferències, necessi-tats i interessos i modifica l’estructura de la sessió, els continguts i lesdinàmiques, adaptant-les.

Destinataris—


Dinamitzador—

Els dinamitzadors són persones voluntàries amb formació i coneixe-ments en horts urbans. Especialment coneixen els productes que espoden plantar en un hort d’aquestes característiques i també coneixenels moments idonis per a plantar i per a conrear. Els productes més ha-bituals són les hortalisses i plantes aromàtiques.

27

Participants—

El grup dependrà del nombre de taules de cultiu i per tant de les di-mensions del pati de l’Espai on cal ubicar-les.

28

Sala—

Terrassa o pati exterior amb capacitat per a 15 persones aproximada-ment i amb espai suficient per a la ubicació d’almenys dues taules decultiu. També haurà de comptar amb jardineres, algun banc per des-cansar ocasionalment i preferiblement amb un accés d’aigua proper.La sortida a aquest espai ha de ser accessible.


Terra, compost, estris de jardineria: petits rastells, pales, guants i rega-dora, llavors, taules de cultiu, caixes de fruita, malla i petits recipients.

29

VII. Tallers de mandales:—

Descripció—

Les mandales són dibuixos habitualment de forma circular i amb for-mes geomètriques d’origen oriental. Està demostrat que l’activitat decolorar una mandala aporta efectes relaxants i de benestar general. Pro-bablement, per les seves formes geomètriques, i per la possibilitat decombinar diferents colors. En moltes ocasions les sessions de decorarles mandales s’acompanyen amb música suau, que també ajuda a la re-laxació. Es tracta d’una activitat poc dirigida en la que els participantses poden expressar lliurement amb el seu dibuix i amb la conversa tran-quil·la que normalment acompanya aquest taller. Es potencia l’atenciói la concentració, la creativitat i la socialització.

30

Objectius—

• Fomentar l’atenció, la concentració, la percepció, la coordinació, lamotricitat fina.

• Estimular la capacitat d’escollir, l’expressió i la creativitat.• Aquesta activitat sobretot pretén fomentar la relaxació i aportar ben-estar emocional realitzant una activitat individual però compartidaamb el grup.

• Estimular la socialització i la cohesió del grup.• Oferir una motivació per a desitjar realitzar activitats agradablesfora de casa activant el cos i la ment.

Metodologia—

Es presenten sobre la taula varies mandales per pintar, de diferents for-mats i complexitats. Es deixen també sobre la taula diversos colors ialtres materials que durant l’activitat siguin necessaris. Es tindrà encompte el material més adient per a cada usuari. Si una persona té di-ficultats de força o mobilitat a les mans, els colors hauran de ser méstous que per a una persona que tingui més força. Cada usuari tria lliu-rement la mandala que vol pintar i els colors que vol utilitzar. Es tractad’una activitat relaxant; per tant es posarà música de fons tranquil·la.Si algú vol conversar es pot fer, però en veu baixa. També es respecta-ran els silencis. En acabar es farà una exposició de les mandales delsusuaris que vulguin exposar.

31

32

Destinataris—

És una activitat idònia per tot tipus de perfil, fins i tot amb dificultatspsicomotrius. Cal però tenir una mínima capacitat visual per seguirl’activitat.

33

Dinamitzadors—

Habitualment aquesta activitat la dinamitza una persona voluntària, toti que se n’hi poden afegir més en funció del nombre de participants idels graus de deteriorament. A part de la formació bàsica de voluntariatREMS, les persones voluntàries que hi participen han de tenir sensibi-litat per les arts plàstiques.

Participants—

Es tracta d’una activitat tranquil·la i sedentària, per tant, els grupspoden ser heterogenis pel que fa a l’estat cognitiu. Poden oscil·lar entre5 i 20 persones a l’hora.

Sala—

La sala on es realitza aquesta activitat ha de ser un espai tranquil, equipatamb taules i cadires suficients. Tindrà un equip d’àudio per tal que espugui escoltar música de fons, i els materials necessaris per a pintar.


Fotocòpies de mandales diferents, classificades per nivells de dificultat.Colors de diferents tipus i textures. Un espai per endreçar les mandales,i un espai per exposar-les en un moment determinat. Música relaxant.

VIII. Jocs de sempre:—

Descripció—

El model d'Atenció Centrada en la Persona dóna especial importànciaa atorgar a la persona la capacitat per decidir les activitats en les queinverteix el seu temps. D’altra banda, les persones grans s'inclinen so-vint cap a aquelles activitats que els són més conegudes i amb les qualss'hi poden identificar fàcilment. Per tot plegat, sempre és positiu oferirun temps i un espai en el que puguin escollir els jocs als que han jugattota la vida; aquells dels que en coneixen les normes i dels quals sabenquè en poden esperar. El dòmino, les cartes, el parxís... son activitatsque mantenen a la persona dins la seva zona de confort. Una zona deconfort sana des de la qual hom pot connectar més fàcilment amb lesseves capacitats i trets d’identitat.

Objectius—

• Oferir la oportunitat de triar, des de la llibertat personal, un joc co-negut amb el qual poder passar una estona de relació amb els altres.

• Estimular les diferents capacitats cognitives que es veuen afectadesper l'envelliment o un procés neurodegeneratiu.

• Fomentar la relació i la cohesió del grup.• Viure una activitat lúdica mentre es treballa l’atenció, la concentra-ció, el càlcul o la memòria, entre d’altres.

• Millorar l’autoestima; sentir-se feliç en guanyar, saber afrontar si-tuacions de pèrdua i ser solidari amb els contrincants.

34

Metodologia—

Els diferents jocs estan a la vista de totes les persones usuàries. El di-namitzador o conductor del grup ofereix la possibilitat de triar el jocque desitgin i les persones amb les que el volen compartir. El conductorno emetrà cap judici sobre les decisions que prenguin les personesusuàries, només respondrà quan se li demani la seva opinió o assesso-rament. En cas que cregui que cal la seva intervenció, preguntarà pri-mer si el grup desitja la seva col·laboració. El conductor del grup esmantindrà al marge de l'activitat, només intervenint si és imprescindibleper resoldre algun conflicte concret o ajudar a alguna persona usuàriaque necessiti suport o acompanyament.

35

Destinataris—

L’àmplia gama de jocs diferents permet que l’activitat s’adapti bé a di-ferents perfils cognitius de les persones grans.Aquelles persones amb un deteriorament lleu podran accedir a qualse-vol dels jocs de sempre, mentre que les persones que presenten un graumés avançat, hauran de tenir un ventall més concret de jocs, i segura-ment, ser més conduits en el desenvolupament de les partides.

Dinamitzador—

N’hi ha prou amb una persona voluntària. A part de la formació bàsicade voluntariat, no cal tenir cap formació específica, fora de l’afinitat iconeixements bàsics generals sobre els graus lleus i moderats de ma-lalties neurodegeneratives. Cal, però, que conegui bé les normes delsjocs de taula més freqüents i que tingui capacitat per redefinir-les enfunció de l’estat cognitiu dels participants. Ha de tenir molta facilitatde paraula i poder explicar de manera entenedora les normes que re-gulen cada joc.

Participants—

Donat que la majoria de jocs ja limiten el nombre de participants, espoden fer diversos grups simultanis. Com a màxim 20 participants entotal.

36

Sala—

Espai tranquil amb taules i cadires. En funció del joc, els grups es dis-posaran d’una manera o altra, amb una quantitat o altra de persones alvoltant de la taula.


Dòmino, baralles de cartes espanyoles i franceses, parxís, oca, escacs...

37

IX. Tallers de temporada:—

Descripció—

Les festes i celebracions formen part de la cultura amb la que moltespersones s’identifiquen. Per altra banda, el significat de cada tradicióajuda a orientar-se en cada època de l’any i a organitzar-se el temps delleure o de treball. Un procés neurodegeneratiu, un estat de soledat oels efectes accelerats de l’envelliment poden portar a la persona a unaïllament de l’entorn amb la conseqüent disminució de les seves capa-citats cognitives. Recordar les festes i les tradicions ajuda a la personaa orientar-se, a relacionar-se amb més fluïdesa i a millorar el seu estatanímic.

Objectius—

• Mantenir el record de les tradicions amb les activitats i rituals ques'hi associen

• Ajudar a orientar-se a la època de l'any• Contribuir a personalitzar l'espai implicant a les persones usuàriesen la seva decoració

• Fomentar la sociabilitat i la cohesió de grup

38

Metodologia—

Es tracta d'una activitat que es va realitzant al llarg de vàries sessions,passant per diferents etapes que poden ser o no correlatives.En primer lloc es presenta la tradició amb una breu explicació. Ambalgun escrit, conte o història es comenten els orígens de la tradició i s'es-timula a les persones usuàries que expliquin les seves vivències perso-nals, les seves experiències vitals relacionades amb aquest tema.En consecutives sessions, es realitza alguna activitat plàstica o creativaal voltant de la tradició. El resultat d'aquesta activitat serà un objecte quees poden endur les persones usuàries i/o elements decoratius de l'espai.S’ha de reservar una sessió o diverses per a la preparació de la celebracióde la festa o tradició. Es planifica la celebració tenint en compte les ideesi aportacions de les persones usuàries, i la participació en l’organitzacióde la celebració ha de ser el màxim de directa possible.La darrera sessió es dedica a la celebració pròpiament. Usuaris, familiars,voluntaris i professionals es reuneixen amb l’objectiu de compartiraquesta festa. En ocasions els usuaris prenen el protagonisme i podenexplicar les activitats desenvolupades prèviament a la resta d’assistents.

39

Destinataris—

Persones grans amb deteriorament cognitiu en fase lleu o moderada,que participen en el projecte REMS, desenvolupant també activitatsd’estimulació cognitiva i física. L’activitat és adaptable a diferents per-fils cognitius, tot i que calen uns mínims en llenguatge i capacitats prà-xiques.

Dinamitzador—

Amb la dinamització d’una persona voluntària seria suficient, tot i quese n’hi poden afegir més. A part de la formació bàsica de voluntariat nocal tenir cap altra formació específica. Si que es necessita un coneixementde festes i tradicions, o bé recursos per a buscar informació.

Participants—

L’activitat pot anar dirigida a grups petits o bé plantejar-la per a grupsmés nombrosos. El nombre ideal estaria entre 5 i 20 participants.

Sala—

La sala ha de ser àmplia i dotada de taules i cadires per poder fer acti-vitats manuals, i espais més diàfans per poder fer altres activitats quecomportin més moviment i autonomia per l’espai.

40


En funció del tipus de festivitat s’utilitzarà un material específic, comara objectes relacionats amb el Nadal, Sant Joan, Carnestoltes, etc.

41

X. Tallers de música i reminiscència musical:—

Descripció—

Mitjançant exercicis suaus de descontracció, respiració i audicions estreballarà la discriminació tímbrica, les melodies i el diàleg instrumen-tal, l’harmonia, el ritme, etc.Se seleccionen peces musicals pròpies de la primera joventut dels par-ticipants. En aquests tallers la música és la principal eina de treball,s’escolten cançons de l’edat adulta dels participants per tal de fer unexercici de record; de reminiscència d’èpoques passades, aprofitantallò lúdic i afectiu que desperta la música, fet que s’aprofita per a con-textualitzar la cançó, el cantant i fets històrics i biogràfics, o curiositatsdel mateix. L’espai cerca també generar un clima agradable i distes pera produir en els participants un estat de relaxació i goig.La reminiscència musical i la utilització d’elements musicals com elritme la melodia i l’harmonia, tenen la capacitat de moure l’ésser humàtant en l’àmbit físic com psíquic. El poder de la música s’utilitza man-tenint, millorant i restaurant el funcionament cognitiu, emocional i so-cial de les persones.

42

Objectius—• Mantenir la memòria remota i emocional• Augmentar la comunicació grupal i la cohesió amb el grup• Generar un estat anímic que permeti comunicar-se mitjançant elcol·loqui

• Promoure la relaxació, l’aprenentatge i l’expressió• Treballar la coordinació i l’equilibri i millorar la coordinació mo-tora, l’amplitud del moviment, el to muscular i la respiració

• Estimular les funcions cognitives superiors: atenció, memòria recenti remota, orientació, reconeixement, imaginació...

• Reduir els sentiments depressius, l’ansietat i l’estrès.

Metodologia—En funció dels grups, es plantegen diferents metodologies. D’unabanda, a cada sessió es poden treballar dues músiques, una proposadapel monitor i l’altra suggerida pels participants. Aquests escoltaran iassenyalaran els diferents aspectes descrits anteriorment de cadascunad’aquestes músiques. A més a més s’exercitaran els ritmes de diferentsmaneres: picant de mans, caminant en rotllana, etc. A la sala es podran trobar dibuixos i paraules de músiques que es vagintreballant al llarg del temps. També es poden tocar instruments musicalsi cantar individualment o en grup.D’altres grups poden triar una sèrie de cançons que la persona volun-tària tindrà preparades i de les que podrà fer una breu presentació i pre-sentar imatges relacionades amb la lletra o amb el cantant, de formaque els participants a través d’aquesta informació puguin treballar laidentificació del títol i de l’artista.El dinamitzador vetlla per la participació de cada usuari, tenint en compteles característiques de cadascun i sempre finalitza les sessions amb l’au-dició d’una peça musical del gust dels participants (sarsuela, òpera, etc.)amb l’objectiu d’acabar l’activitat amb una plena sensació de relax.

43

Destinataris—

Persones grans amb deteriorament cognitiu en fase lleu o moderada,que participen en el projecte REMS, desenvolupant també activitatsd’estimulació cognitiva i física. Els grups han de ser homogenis, és adir, tots han de tenir capacitats similars pel que fa la mobilitat, el reco-neixement de melodies, i similar nivell de deteriorament cognitiu.

Dinamitzador—

En funció del nombre de participants caldrà una persona voluntària omés d’una, per tal de dinamitzar correctament el treball tant individualcom de grup. És preferible que gaudeixi de coneixements musicals, al-guna base en formació psicològica i experiència en l’àmbit de la ge-riatria. Aquesta és una activitat amb una intensa supervisió per part delneuropsicòleg (gestor de casos).

Participants—

El grup pot funcionar bé a partir de 4 persones i fins a 15. El fet quesigui més nombrós pot oferir l’oportunitat de treballar en petits sub-grups diferents dinàmiques.

44

Sala—

La sala ha de ser tancada i preservar la intimitat. Ha de tenir bona acús-tica i en la mesura del possible allunyada d’altres espais on s’estiguinfent activitats que requereixin concentració, donat que la música seràl’element fonamental de l’activitat.Ha d’estar dotada amb cadires, però també ha de tenir espai suficientper al lliure moviment.


Equip d’àudio i una bona col·lecció de DVD amb música variada i detots els temps. També és molt recomanable dotar l’activitat d’instru-ments musicals senzills, pòsters, fotografies, etc...

45

XI. Tallers de manualitats:—

Descripció—

Espai destinat a fomentar i desenvolupar la creativitat de les personesgrans, estimulant l'atenció, la motricitat fina i gruixuda i la orientacióa la realitat.Es tracta d’un espai d’activitat diversa, que abasti des de la pintura il’escultura, fins a les labors, la construcció, etc... Aquest tipus de tallerpermet que es potenciïn les habilitats que les persones tenen i han tinguten el passat, i facilita que puguin compartir amb el grup els seus co-neixements, de manera que tots poden aprendre coses noves i intercan-viar experiències.

Objectius—

• Realitzar tasques que ajudin a mantenir les capacitats i habilitatscognitives de les persones

• Potenciar l’autoestima incidint en l'estat anímic i el sentiment desentir-se útil

• Fomentar la relació amb els altres i les habilitats socials • El resultat de les tasques permetrà l'obtenció d'una bona base decreacions que es poden utilitzar com a objectes de regal per a lesfamílies o altres col·lectius

46

Metodologia—

A cada sessió es pot treballar una activitat concreta, o bé dedicar di-verses sessions a una mateixa. En funció de la dedicació que necessitila confecció d’un objecte artístic es decidirà la durada.Tota l’activitat creativa tindrà una finalitat: fer una exposició a l’EspaiSocial, confeccionar regals per als familiars, fer ornamentació deNadal, de Sant Joan, o d’alguna festivitat assenyalada, etc...S'intentarà que les activitats sempre estiguin relacionades amb els es-deveniments del dia a dia i ajudin així a mantenir una connexió i orien-tació dels usuaris amb la realitat.

47

Destinataris—


Dinamitzador—

En funció del nombre d’usuaris que conformen el grup, i de si cogni-tivament tenen o no un nivell homogeni, les persones dinamitzadorespodran ser una o més d’una.No han de tenir una formació específica, però sí han de ser personessensibles i creatives per poder orientar i oferir idees als usuaris, i aju-dar-los a recordar l’objectiu del que s’està treballant en moments dedesorientació.

Participants—

És important que aquesta activitat sigui nombrosa per tal d’aconseguirun clima d’intercanvi i de conversa, afavorint la socialització, i en oca-sions el treball en equip. Són desitjables els grups d’entre 8 i 15 parti-cipants.

48

Sala—

La sala ha de tenir suficient espai per a acollir grups nombrosos i quepuguin treballar còmodament i tenir amplitud per moure’s.Ha d’estar dotada de cadires i taules, preferiblement circulars per a afa-vorir el contacte visual amb el que els altres estan fent.Amb l’objectiu de poder endreçar els treballs entre les sessions, convépoder disposar d’armaris o estanteries.


Material divers per realitzar manualitats: diferents tipus de paper, llana,teles, pintures, fang, cola, llapis, cartolines, etc.

49

XII. Cafè tertúlia:—

Descripció—

Els Cafès tertúlia són activitats de trobada de les persones grans queparticipen en el Projecte REMS, les seves famílies, amics i veïns, elsprofessionals del projecte i els voluntaris de l’Espai Social on es des-envolupa. La idea principal és compartir una estona distesa de conversaon tots i cadascun dels participants puguin aportar i manifestar les sevesidees, opinions respecte de diversos temes i inquietuds, ja sigui de lesnotícies d’actualitat, les malalties de les que estan afectats, del dia adia de l’entorn que els envolta, etc... D’aquesta forma, com qui fa unatrobada amb una colla d’amics prenent un cafè a un bar, els afectatsd’alguna malaltia neurodegenerativa troben el seu espai de lleure ones poden expressar lliurement i on tenen un lloc propi identificat.Aquesta activitat està fonamentada en el model “Bistrot Memoire”francès, que es realitza en cafeteries de diferents ciutats i que reuneixcol·lectius que pateixen la malaltia d’Alzheimer i les seves famílies.

50

Objectius—

• Generar un espai de socialització amb diferents persones, algunesafectades per alguna malaltia, i d’altres allunyades d’aquesta pro-blemàtica, de forma que conviuen persones de molt diferent perfil.

• Desestigmatizar les malalties neurològiques. Les persones afectadesno sempre han d’estar pensant ni parlant d’elles mateixes.

• Incorporar a les persones afectades a les activitats normals de lavida diària.

• Oferir a aquest col·lectiu un moment normalitzat on se’ls escolta ion poden expressar-se lliurement.

• Trobar respostes a través de xerrades i conferències.• Conèixer d’altres persones que viuen situacions similars

Metodologia—

Cada grup pot enfocar l’activitat de diferent manera en funció dels ob-jectius que es marquin a cada sessió. Sempre hi haurà la figura del ges-tor de casos que vetllarà per a què s’assoleixin els mateixos, i que elsparticipants tinguin la seva oportunitat de manifestar-se obertament.Normalment a cada inici s’acorda un tema de discussió: informaciósobre tractaments, consultes concretes que hagin pogut anar sorgint du-rant les activitats terapèutiques, visionar alguna pel·lícula o documentalsobre malalties neurològiques, realitzar alguna lectura, etc... Aquesteseines serviran per obrir debats, col·loquis i converses entre els partici-pants.L’activitat s’acompanya normalment d’un berenar que se serveix al’Espai Social emulant una cafeteria, de manera que s’aconsegueix unambient càlid, còmode i distès, amb una clara connotació d’espai delleure.

51

Destinataris—

Persones grans amb deteriorament cognitiu en fase lleu o moderada,que participen en el projecte REMS, desenvolupant també activitatsd’estimulació cognitiva i física. Les famílies, veïns, amics d’aquestespersones, i l’equip de professionals de l’Espai Social: psicòleg, neuro-psicòleg, fisioterapeuta, coordinador de l’Espai i voluntaris.

Dinamitzador—

El Cafè Tertúlia es dinamitza per si mateix. Són els propis participantsqui condueixen lliurement les sessions, ara bé, el gestor de casos (psi-còleg o neuropsicòleg) vetllarà per a què tothom tingui la oportunitatde presentar les seves opinions i observacions.

Participants—

Aquesta activitat està enfocada a un grup nombrós de participants. Hitenen cabuda diferents col·lectius i per tant poden arribar a ser grupsde fins a 30 persones.

52

Sala—

Els Espais Socials permeten per la seva estructura gaudir d’espais dià-fans, oberts, amplis i lluminosos. Tenint en compte que normalment hiparticiparan grups nombrosos de persones, caldrà comptar amb unasala gran, dotada amb taules i cadires còmodes disposades en cercle oen grups en funció del tipus d’activitat que es proposi.


Pantalla i canó de projecció, utillatge suficient per a servir begudes imenjar. En casos de xerrades o conferències on hi hagi molta afluènciade participants, convindria disposar de micròfon i altaveus.

53

Fundació Catalunya - La PedreraProvença 261-265, 08008 Barcelona

[email protected]

www.fundaciócatalunya-lapedrera.com

https://www.facebook.com/programa.rems

— Catàleg d'activitats de socialització

Documents

Transcript of — Catàleg d'activitats de socialització