Reflexions en femení

Ciutats coeducadores

30

�

Reflexions en femení Ciutats coeducadores

30

�

La ciutat constitueix un marc primari de vida social i d’interrelació i, per tant, de solidaritat i de comunicació. A la ciutat, dones i homes de diferents edats, ideologies, procedències geogràfi·ques, situacions socioeconòmiques... vivim i convivim en un entramat de relacions que esdevé un escenari, inevitable i pri·vilegiat, on tenen lloc múltiples aprenentatges.

La ciutat té unes condicions excel·lents per oferir i difondre coneixements, valors i habilitats útils per a la convivència i per a la millora de la condició i la qualitat de vida de ciutadans i ciutadanes. La ciutat és, en definitiva, una escola de ciutadania oberta i dinàmica. Però la ciutat és realment educadora quan les persones i les institucions que la componen són conscients d’aquest potencial i li atorguen una intencionalitat pròpia.

1. La ciutat com a escenari coeducatiu

En la mesura que la ciutat, de manera conscient i intencionada, incorpora

la igualtat de dones i homes entre els coneixements, valors i habilitats que

difon per a la convivència, podem pensar i construir ciutats coeducadores,

és a dir, ciutats capaces de promoure i desenvolupar, mitjançant tots

els seus recursos i potencialitats, la igualtat real dels seus ciutadans

i les seves ciutadanes.

�

2. El potencial educatiu de les ciutats

Fa temps que l’educació ha deixat de ser aquell sinònim d’ins·trucció que se circumscrivia a una edat (infància i adolescèn·cia) i a un espai (l’escola i l’institut), per passar a ser vista com un procés que ha de permetre a totes les persones l’accés a un bon nivell de coneixements, d’habilitats i de valors personals i socials en qualsevol moment de la seva vida.

La nova Llei d’educació de Catalunya, aprovada el juliol de 2009, diu en el preàmbul que l’educació és una realitat fona·mental de tota la comunitat nacional, ja que esdevé el factor principal en la generació de capital humà, contribueix al crei·xement del capital social i és un element de cohesió social i cultural per mitjà de la igualtat d’oportunitats.

En una educació entesa així, professorat i comunitat educativa són agents educatius fonamentals, però no els únics: les famí·lies, l’entorn en què s’ubiquen els centres escolars, les entitats o associacions, els serveis públics, els centres de treball, els ajuntaments... conformen l’escenari immediat en què es mani·festa i s’exercita tot allò que ens va configurant com a persones. I aquest escenari, tangible, proper i immediat, és el municipi.

Els municipis han anat prenent, progressivament, consciència del seu paper educatiu. I aquesta consciència s’ha anat trans·formant, també progressivament, en un compromís. Un com·promís ciutadà amb l’educació que ha anat prenent una doble direcció: d’una banda, el desenvolupament dels programes i les responsabilitats de les regidories d’educació i, en conjunt, de les àrees de serveis personals; i, de l’altra, l’impuls de múl·

�

tiples i diverses iniciatives socials que assumeixen un paper educatiu en espais i moments que van més enllà dels estricta·ment escolars.

El concepte de ciutat educadora es va institucionalitzar l’any 1990, en el marc del I Congrés Internacional de Ciutats Edu·cadores celebrat a Barcelona, amb l’objectiu d’integrar els diferents àmbits i agents educatius d’una ciutat, inclosos els espais d’educació formal, no formal i de lleure. El concepte obre l’educació a una nova dimensió que implica, a més de les famílies i l’escola, també els ajuntaments, les associacions, les indústries culturals, les empreses i altres institucions i col·lectius de la ciutat.

Els principis bàsics per a l’impuls educatiu de les ciutats van quedar recollits en la Carta de ciutats educadores, fruit d’aquell primer Congrés i revisada en el VIII Congrés de Gènova, el 2004. Val la pena recordar alguns d’aquells principis, especial·ment els relacionats amb l’educació dels valors i la lluita contra la discriminació:

Totes les persones habitants d’una ciutat tenen dret a gaudir, en condicions de llibertat i igualtat, dels mitjans i de les oportunitats […] que la ciutat ofereix. El dret a la ciutat educadora es proposa com a extensió del dret fonamental a l’educació.

La ciutat ha de promoure l’educació en la diversitat […], una educació que eviti qualsevol forma de discriminació. Les ciutats han de ser conscients dels mecanismes d’exclusió i marginació que les afecten i de les modalitats que revesteixen, i han de desenvolupar les polítiques d’acció afirmativa necessàries.

La ciutat educadora ha de fomentar la participació ciutadana des d’una perspectiva crítica i corresponsable.

�

Per això, el govern local ha de facilitar la informació necessària i promoure, des de la transversalitat, orientacions i activitats de formació en valors ètics i cívics.

Així mateix, la Carta europea per a la igualtat de dones i homes en la vida local, elaborada pel Consell de Municipis i Regions d’Europa i els seus socis, dedica l’article 13 a l’educació i la formació contínua i reconeix que compleixen una funció cabdal per garantir una autèntica igualtat de dones i homes, ja que a través de l’educació es formen les aptituds essencials per a la vida.

Projectes educatius de ciutat i plans d’igualtat municipals: una vinculació necessària

En aquests darrers vint anys, la idea de ciutat educadora ha anat evolucionant fins al punt de considerar l’educació com un eix transversal de les polítiques municipals. Aquest fet aconse·gueix més concreció en els projectes educatius de ciutat, els projectes educatius territorials o els plans educatius d’entorn, mitjançant els quals un o més municipis es comprometen a vetllar per l’educació, entesa com un element fonamental per a la superació de les desigualtats i per garantir la necessària cohesió social. Aquests projectes es concreten en accions me·surables que tenen per objectiu que tots els ciutadans i totes les ciutadanes trobin els espais, els recursos i les dinàmiques educatives que necessiten per avançar tant individualment com col·lectiva.

Però pocs projectes educatius de ciutat preveuen accions adreçades a combatre la discriminació per raó de sexe o a promoure una veritable igualtat de gènere. De fet, la mateixa Carta de ciutats educadores no menciona l’existència de dis·criminacions de gènere, i en canvi, fa referència a diferents

�

formes de desigualtat i riscos d’exclusió relacionats amb l’edat, el lloc d’origen, la salut o la bretxa digital, entre d’al·tres. Així, moltes ciutats i pobles miren de promoure valors i pràctiques ciutadanes de respecte, tolerància, participació i responsabilitat envers aquestes i altres qüestions, com per exemple, el medi ambient, mentre que les desigualtats de gè·nere queden invisibilitzades.

Contràriament al que acabem de dir, molts municipis elaboren i apliquen plans d’igualtat per tal d’emmarcar i donar coherència i impuls a les seves polítiques municipals per a la igualtat de dones i homes. Aquests plans són transversals a les diferents àrees o departaments de l’ajuntament i, entre altres mesures, inclouen la coeducació com una estratègia indispensable per promoure la igualtat i prevenir la discriminació per raó de gènere. Però, sovint, aquesta estratègia coeducativa queda circumscrita al sistema educatiu i no té present la perspectiva de l’educació al llarg de la vida, ni les potencialitats educatives de la ciutat que estem esmentant.

Per això, una ciutat coeducadora hauria de vincular el seu projecte educatiu

de ciutat amb el pla d’igualtat de gènere i, en tot cas, hauria de concebre

la coeducació com una estratègia de ciutat i com un aspecte complex

que cal desenvolupar des de tots els àmbits del treball local.

�

3. Coeducació i canvi social

La coeducació és la didàctica de la igualtat; és un model pe·dagògic que proposa una reformulació del model de transmis·sió del coneixement i de les idees des d’una perspectiva de gènere en els espais de socialització destinats a la formació i l’aprenentatge. La coeducació dóna el valor just a les diferents aportacions fetes per les dones i pels homes a la vida quotidia·na, a la ciència i a la història, i persegueix el desenvolupament complet de la personalitat humana en condicions de llibertat i equitat.

Al nostre país, l’escola és la institució amb més tradició coedu·cadora. Les primeres experiències arriben cap a la meitat de la dècada del 1980 i inclouen propostes concretes per treballar el valor de la igualtat amb noies i nois, per tal de compensar els dèficits propis de la socialització tradicional diferencial. Per desenvolupar aquesta tasca, és habitual que els centres esco·lars demanin ajuda externa i experta, i que l’Administració local posi al servei de les escoles i dels instituts del seu entorn un repertori de professionals de la formació amb perspectiva de gènere, associacions de dones, tallers i programes específics, per tal de treballar la igualtat de gènere entre la població esco·lar. Sovint, aquesta tasca és facilitada o portada a terme per les i els agents d’igualtat que treballen en els territoris.

No hi ha motiu per pensar que aquesta fórmula de coopera·ció i aquesta tasca coeducadora no puguin ser útils en altres àmbits fora de les escoles i els instituts. Per exemple, l’educa·ció d’adults, l’animació sociocultural, la formació ocupacional, l’organització de festes, la programació en els espais d’oci o l’esport poden incorporar aquesta dimensió. I no únicament

�

en les àrees relacionades amb l’educació i el temps lliure es pot treballar el valor de la igualtat; la planificació urbana, els serveis de salut, els mitjans de comunicació locals o els cos·sos de seguretat, entre d’altres, poden ser perfectes agències coeducadores que contribueixin a eliminar els estereotips de gènere sobre els quals es fonamenten les desigualtats entre dones i homes.

La coeducació és, doncs, una responsabilitat social compartida.

Per això, la ciutat amb vocació coeducadora ha de contribuir a la formació

de la ciutadania perquè descobreixi i rebutgi la discriminació sexista allà

on encara persisteix, generant una consciència crítica i una capacitat

d’acció per canviar la realitat.

4. Què podem fer des de l’àmbit local?

Els programes o projectes coeducatius que s’impulsin a la ciu·tat han de seguir una metodologia participativa que potenciï el canvi d’actituds respecte a la construcció de les identitats i de les relacions de gènere. Les propostes coeducatives han d’abordar el sexisme cultural des de la pràctica quotidiana, po·sant una atenció especial sobre els aspectes relacionats amb l’afectivitat i la cura dels altres. D’altra banda, la coeducació és una eina potent per propiciar la reflexió al voltant de la violència de gènere i per prevenir·la.

Les actuacions coeducadores poden ser impulsades des de múltiples espais de la ciutat: escoles bressol, esplais, centres juvenils, associacions ciutadanes, centres cívics, instal·lacions esportives, escoles d’adults, casals d’avis, espais culturals –museus, teatres... –, parcs i jardins, espais oberts de lleure... És important que aquestes actuacions tinguin ressò en els mit·jans de comunicació locals i que aquests assumeixin els prin·cipis de la coeducació.

Algunes propostes de treball per una ciutat coeducadora són:

Anunciar, explícitament, el compromís públic amb la igualtat en actes públics que tinguin lloc a la ciutat.

Assegurar un llenguatge no sexista, respectuós i equitatiu, en tots els documents i actes públics.

Vigilar la utilització de la imatge de les dones en la publicitat i els mitjans de comunicació de la ciutat. No reproduir rols estereotipats, promoure imatges positives d’ambdós sexes...

Fomentar campanyes de compra responsable de joguines no sexistes.

10

11

Impulsar la representació equitativa i paritària de dones i homes en les associacions i entitats ciutadanes, i en totes les formes de participació pública.

Vetllar perquè la programació cultural de la ciutat reflecteixi les creacions artístiques i els coneixements de les dones.

Recuperar la història local de les dones, amb rutes guiades, exposicions fotogràfiques, nomenclàtor de carrers..., i convidar les escoles i altres entitats (no només les de dones) a participar·hi.

Promoure actuacions que ajudin a repensar els models de masculinitat i feminitat i que proposin alternatives als prototips hegemònics. Fomentar activitats que afavoreixin l’educació emocional i afectiva de les totes les persones.

Organitzar activitats formatives i de sensibilització en diferents espais de la ciutat (escoles, llars de gent gran, associacions esportives...) per fomentar l’aprenentatge de les tasques de la llar i així afavorir la coresponsabilitat de dones i homes en la vida domèstica i familiar, implicant homes i dones de diferents edats.

Repensar els espais de la ciutat perquè siguin agradables, acollidors, respectuosos, segurs... per a totes les persones potenciant el respecte i la convivència.

Fer de la lluita contra la violència de gènere un compromís de tota la ciutadania, implicant el màxim d’agents socials en les campanyes i els actes públics que se celebrin. Oferir formació continuada, en diferents espais de la ciutat, per tal de visibilitzar totes les formes de violència de gènere i per donar instruments perquè tothom la pugui detectar i pugui contribuir a eradicar·la.

1�

BONES PRÀCTIQUES / INICIATIVES D’INTERÈS

Junta d’Andalusia - Conselleria d’EducacióCoordinadors/ores de coeducació en centres escolars

Mitjançant una disposició, la Junta d’Andalusia regula i desen· volupa les actuacions establertes en el I Pla d’igualtat entre homes i dones en educació, que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics han d’aplicar. Entre aquestes ac·tuacions destaquen: Elaboració de tots els documents, programes,

projectes, memòries... amb dades desagregades per sexe

Existència d’una coordinadora o un coordinador responsables en matèria de coeducació

Existència d’una persona experta en matèria de gènere en el consell escolar

Formació del professorat i de les famílies Continguts específics de coeducació en els dissenys

curriculars, i l’assignatura Cambios Sociales y Nuevas Relaciones de Género, com a optativa

Presència equilibrada d’homes i dones tant en l’educació de persones adultes com en l’àmbit de la formació professional.

www.juntadeandalucia.es/boja/boletines/2006/99/d/4.html

1�

Ajuntament de BarcelonaSetmana Esportiva de les Dones

En el marc de la Setmana Esportiva de les Dones es va organitzar un taller amb l’objectiu de donar eines per incorporar la perspectiva de gè·nere dins de les estructures organitzatives de les entitats esportives lo·cals. L’objectiu general del taller era possibilitar una anàlisi interna de les associacions i els clubs esportius, i també dels serveis que aquests ofereixen, des d’una perspectiva de gènere, facilitant els mecanismes necessaris per detectar possibles discriminacions o obstacles en relació amb la pràctica esportiva i la presència femenina.

www.bcn.es/plaesportescolar/pdf/conclusions_CCE_091028.pdf

Ajuntament de GavàExposició sobre la Carta europea per a la igualtat de dones i homes a la vida local

L’Ajuntament ha organitzat una exposició itinerant que visitarà diferents equipaments municipals (centres cívics, esportius, biblioteca, etc.), amb l’objectiu d’apropar a la ciutadania els principis de la Carta europea per la igualtat de dones i ho·mes a la vida local, i fer que les accions que s’impulsen des d’aquests equipaments no siguin excloents per raó de sexe, d’origen, o d’identitat sexual.

1�

Ajuntament de Gijón Guia “Más Igualdad = Mejor Comercio”

Guia publicada per l’Ajuntament i repartida pels comerços de la ciutat perquè aquests adoptin mesures adreçades a evitar qualsevol discriminació laboral entre dones i homes.

www.gijon.es/Noticia.aspx?id=6488&zona=4&leng=es

Ajuntament de SaguntCiudad coeducadora

Iniciativa política que es prolonga durant diverses legislatures. L’Ajuntament finança la formació del professorat i organitza xerrades i tallers dirigits a l’alumnat, el jovent, les associa·cions de dones i de veïns... destinats a prevenir la violència de gènere. D’aquestes pràctiques es deriven projectes per·manents que han estat premiats pel Consell Escolar Valencià, a banda de la participació en el programa europeu Comènius Regi amb un projecte de cultura clàssica que s’ha aprofitat per introduir accions per promoure la igualtat.

www.igualtat-sagunt.com/es

1�

Ajuntament de Sant Adrià de BesòsTallers de tasques en família

Aquests tallers es porten a terme per la Regidoria de Polítiques de Gène·re en coordinació amb el Departament d’Educació, i s’emmarquen dintre del Projecte educatiu de Sant Adrià de Besòs, amb l’objectiu general de fomentar la coresponsabilitat i la coeducació entre les persones i en els nuclis familiars.

www.sant-adria.net/cat/dona/familia.php?sub=2&id=0

Ajuntament de TerrassaEscola en Perspectiva de Gènere

Des de la Regidoria de Promoció de la Dona es posa en mar·xa aquesta Escola amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania perquè reconegui les diferents manifestacions de discrimina·ció que per raó de sexe es donen en els diferents àmbits de la vida, i de facilitar la formació adient per tal de transformar rea·litats i crear noves referències entre homes i dones. Ofereix formació especialitzada i assessorament en igualtat d’opor·tunitats entre dones i homes, a centres educatius, empreses, professionals, administracions, institucions… i a la ciutadania en general.

www.terrassa.cat/dona/extres/escola.htm

1�

7. Bibliografia

AMARA, Fadela (2004). Ni putas ni sumisas. Madrid: Cátedra.

BENGOEChEA, Mercedes; SIMóN, Pepe (2006), En masculino

y en femenino. Nombra.en.red. Madrid: Instituto de la Mujer.

BETTIN, Gianfranco (1982). Los sociólogos de la ciudad. Barcelona:

Gustavo Gili.

BROTONS, P.; LILLO, J.; SIMóN, N. (2007). Teoría y práctica de la

coeducación: 8-16 años. Alacant: Diputació Provincial d’Alacant,

Àrea de la Dona.

CASTELLS, Manuel (1981). Crisis urbana y cambio social. Madrid: Siglo XXI.

COBO, Rosa. Ed. (2008). Educar en la ciudadanía: perspectivas feministas.

Madrid: Catarata.

Grup de Treball del CPR de Gijón (2002). Materiales para la observación

y el análisis del sexismo en el ámbito escolar. Consejería de Educación

y Cultura y CPR de Gijón.

hISRI ALI, Ayaan (2002). Yo acuso: Defensa de la emancipación de las

mujeres musulmanas. Barcelona: Galaxia Gutenberg.

LOMAS, Carlos (2008). ¿El otoño del patriarcado? Barcelona: Península.

MARION YOUNG, Iris (2000). La justicia y la política de la diferencia.

Madrid: Cátedra.

SUBIRATS, Marina; TOMÉ, Amparo (1992). Pautas de observación para

el análisis del sexismo en el ámbito educativo. Barcelona: Universitat

Autònoma de Barcelona.

SUBIRATS, Marina; TOMÉ, Amparo (2007). Balones fuera: reconstruir

los espacios desde la coeducación. Barcelona: Octaedro.

TOBíO, Constanza (2005). Madres que trabajan: dilemas y estrategias.

Madrid: Cátedra.

1�

8. Recursos electrònics

Carta de ciutats educadores. Associació Internacional

de Ciutats Educadores

www.bcn.es/edcities/aice/estatiques/catala/sec_charter.html

Carta europea per a la igualtat de dones i homes en la vida local.

Consell de Municipis i Regions d’Europa

www.ccre.org/docs/charte_egalite_es.doc

Carta europea de la dona en la ciutat (Projecte subvencionat

per la Comissió de la Unió Europea - Unitat d’Igualtat d’Oportunitats)

www.eurosur.org/OLEIROS/coodes/maneras/iberoa/bp018.html

Educar en Igualtat. Directori de Recursos Educatius per a la Igualtat

i la Prevenció de la Violència de Gènere. Fundación Mujeres

www.educarenigualdad.org/default.aspx

INTERCAMBIA: Educar en femenino y en masculino

(centre virtual de recursos temàtics)

https://www.educacion.es/intercambia/index.do

Programa d’Educació de l’Institut de la Dona

www.inmujer.migualdad.es/mujer/programas/educacion/index.htm

Guía de coeducación. Documento de síntesis sobre la Educación

para la Igualdad de Oportunidades entre Mujeres y Hombres.

Red�Red Consultores, SL. Institut de la Dona

www.educarenigualdad.org/Upload/Doc_208_Guia_de_CoeducacionIM.pdf

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. XTEC. Programa de coeducació

www.xtec.cat/formacio/coeducacio/index.htm

Programa Urb-Al 1� Red Mujer y Ciudad

www.diba.es/urbal12/Pdfs/Proyectos_red_URB·AL_12.pdf

Xarxa de Ciutats i Pobles pels Nous Usos del Temps

www.diba.es/aic/nust/default.asp

Curs en línia Pon nota en igualdad. ISONOMIA

http://isonomia.uji.es/notaigualdad2007b/html.php?file=curso/02·caracteristicas.html

La coeducació és una responsabilitat social compartida. Per això, la ciutat amb vocació coeducadora ha de contribuir a la formació de la ciutadania perquè descobreixi i rebutgi la discriminació sexista allà on encara persisteix, generant una consciència crítica i una capacitat d’acció per canviar la realitat.

1�

�0

Reflexions en femení

30

Oficina de Promoció de Polítiquesd’Igualtat Dona-HomeEspai Francesca BonnemaisonSant Pere més Baix, 708003 Barcelonawww.diba.cat/dones

Dire

cció

de

Co

mun

icac

ió.

Text

: Ju

an L

illo

Sim

ón.

Fo

tog

rafie

s: D

L: B

·xxx

x·20

10