TALLER DE COEDUCACIÓ

EL TALLER DE COEDUCACIÓ  DESTINATARIS: Alumnes de 3r, 4t i 5è d’Educació Primària.  

NÚMERO DE PARTICIPANTS: grup classe, uns 25 alumnes aproximadament. 

DURADA DE L’ACTIVITAT:  1 sessió de tot un matí. 

 

 

La dinàmica de l’activitat pretén partir de la quotidianitat dels infants per tal que l’activitat es 

converteixi en un aprenentatge significatiu. Per aquest motiu, el joc simbòlic serà una eina que 

ens  permetrà  partir  de  la  seva  pròpia  experiència  i  treballar  l’empatia  a  través  de  la  part 

vivencial i emocional que sempre tenen aquestes tipologies de jocs.  

 

Com  a  fil  conductor  de  l’activitat,  una  família  protagonista  serà  la  responsable  de  crear 

situacions quotidianes i familiars, que entre tots els participants hi haurem de donar resposta. 

Això  ens  permetrà  observar  diferents  tipologies  de  famílies,  resoldre  situacions  que  ens 

permetin  treballar  la  resolució  de  conflictes  i  la  presa  de  decisions,  fer  un  anàlisi  dels 

estereotips  consolidats  pels  infants  pel  que  fa  a  cada  gènere  i  l’educació  en  nous  rols  de 

masculinitat i feminitat. 

 

Una peça clau del taller són uns materials motivadors, que incitin al joc i la participació, però 

que alhora es converteixin en material de  reflexió. Un bon material com a base per a dur a 

terme les diferents dinàmiques podrien ser les figuretes de playmobil, ja que són unes joguines 

molt properes als  infants  i que alhora ens permeten treballar el  joc simbòlic  i ser crítics amb 

l’entorn.  

 

  

 OBJECTIUS DIDÀCTICS  

  

OBJECTIUS CONCEPTUALS 

Reconèixer  els  estereotips  sexistes  de  gènere  i  construir  alternatives  que  puguin 

fonamentar relacions més igualitàries en els diferents àmbits: família, feina, oci, etc.  

Conèixer quins són els nostres drets i els nostres deures en la igualtat d’oportunitats. 

Identificar les diferències personals separant‐les de les de gènere.  

Identificar les diferents tipologies de conductes i reaccions davant dels conflictes. 

 

OBJECTIUS PROCEDIMENTALS 

Desenvolupar  l’empatia  en  situacions  de  discriminació  en  la  que  es  veuen  implicats  els 

nens i les nenes, amb la finalitat de fomentar una consciència de ciutadania global, justa i 

compromesa.  

Assolir autonomia en les activitats quotidianes, tant en les individuals com en les grupals.  

Desenvolupar la capacitat de canviar les nostres actituds per una altres de més saludables i 

vèncer  la  resistència  al  canvi  que  ens  ofereixen  els  estereotips  i  les  formes  socials 

dominants.  

 

OBJECTIUS ACTITUDINALS 

Tenir una actitud positiva davant la resolució de conflictes i la presa de decisions, aportant 

idees, escoltant i respectant les diferents opinions. 

Corresponsabilitzar‐se de les tasques domèstiques i escolars.  

Mostrar interès i predisposició per adoptar nous rols i llenguatges.  

 

  

 CONTINGUTS  

 

 

De manera transversal, es treballaran els continguts següents, considerats cabdals en termes 

de coeducació i enfocats des de l’òptica de l’oportunitat que ambdós gèneres tenen davant de 

situacions  i  rols  que  sempre  s’han  considerats  del  gènere  contrari.  D’aquesta manera,  es 

pretén  trencar  amb  el  caràcter  negatiu  que  connota  l’obligació  i  incentivar  un  canvi  de 

mentalitat i d’actitud. 

 

La  coeducació  sentimental que passa per una educació de  les emocions,  cabdal en  les 

relacions  de  gènere,  en  el  trencament  d’estereotips  i  que  previngui  de  situacions  de 

violència de gènere.  

Els estereotips vinculats a cada gènere en els diferents àmbits d’actuació que parteixen de 

la  quotidianitat  i  entorn  dels  infants  i  permeten  educar  en  nous  rols  de masculinitat  i 

feminitat: 

- Les situacions familiars i el treball domèstic  

- El joc i el temps de lleure  

- Oficis, món laboral i orientació professional 

- Mitjans de comunicació i publicitat 

 

 

  

 DINÀMIQUES DE TREBALL  

 

 

ACTIVITAT 1 ‐ CONSTRUCCIÓ DELS/DE LES PROTAGONISTES (30 minuts). 

Comencem dividint  els i les alumnes en 4 grups de treball que mantindrem al llarg de totes les 

activitats.  

 

Model de  família. A  cada petit grup donem un paquet de personatges  (ninos de playmobil)  

amb els quals han   de crear una  família  i buscar un  rol a cada membre. Podem  repartir per 

exemple: 3 nens/es, 4 adults, 1 avi/àvia, 1 nen/a amb cadireta, 1 animal de companyia. Per 

crear  la seva  família no és necessari que  facin servir  tots els personatges. Mentrestant hi ha 

una observació per part del/de la mestre/a. 

 

Tot  seguit  fem una posada  en  comú  a partir de  l’observació del  joc  lliure  i dels models de 

família que han sortit. Aquesta dinàmica ens permet  introduir diversos models diferents que 

existeixen en la societat actual.  

 

Finalment creem una família comuna a tots els grups per poder desenvolupar  les dinàmiques 

de  la mateixa manera  i poder‐ne extreure’n conclusions. En aquest cas va bé poder treballar 

amb un model de  família  tradicional  (pare‐mare‐nen‐nena). Es pot explicar  a  l’alumnat que 

tots els models de família són vàlids, però que per a realitzar aquesta activitat ens centrarem 

en aquests 4 personatges.  

 

Un cop  tinguem els 4 personatges, buscarem un nom a cada membre de  la  família  i veurem 

com és el caràcter de cada personatge a partir de la dinàmica de caràcters. Aquesta dinàmica, 

consisteix en  triar 3  targetes per  cada personatge en  les que hi ha escrites  característiques 

personals.  

 

Aquesta  dinàmica  ens  permetrà  fer  incidència  en  l’objectiu:  Identificar  les  diferències 

personals separant‐les de les de gènere i trencar d’aquesta manera estereotips sexistes.  

 

Apuntem, al costat de cada membre de  la  família,  les 3 característiques, el nom  i el  rol que 

consensuem. Ho deixem en un lloc visible la resta de taller per tenir‐ho sempre present.  

 

MATERIAL: targetes característiques, ninos playmobil. 

Característiques  personals:  organitzat/da,  xerraire,  manetes,  sensible,  responsable,  net/a, 

estalviador/a,  afectuós/a,  té  cura  dels  altres,  presumit/da,  comprensiu/va,  ordenat/da, 

competitiu/va, bo/na pels negocis, aventurer/a, decidit/da, imaginatiu/va, esportista.  

 

 

ACTIVITAT 2 ‐ SITUACIONS CONCRETES.  (45 minuts: 5 d’explicació i 10 per racó) 

 

Explicarem els 4  racons de  joc  i  les  consignes que els nens/es han de  representar   en  cada 

situació. 

Pati: els nens i nenes estan a classe i surten al pati a jugar. 

Casa: Dissabte al matí la família està a casa. 

Oficis: hi ha 10 oficis i n’han de buscar 5 pel pare i 5 per la mare.   

TV: cada grup haurà de muntar una programació de TV amb anuncis, en funció de quin 

membre de la família la miri. Els possibles anuncis són: detergent, cotxe, nina, cotxe 

teledirigit. 

 

Joc per  racons. Aquests espais de  joc poden estar organitzats a partir de  jocs de playmobil. 

Cada grup ha d’agafar els personatges de  la  seva  família necessaris en  cada  cas  i  seguir  les 

consignes explicades en cada cas. Es poden deixar 10 minuts de  joc per cada racó  i anar fent 

canvis.  

 

En  aquest  apartat  és molt  important  que  hi  hagi  una  observació  atenta  per  part  del/de  la 

mestre/a per detectar els estereotips sexistes que poden sortir en cada cas.  

 

MATERIAL:  jocs de playmobil que ens permetin dur a  terme els 4  racons:  casa, pati, oficis  i 

espai per a  la televisió. En aquest últim cas es poden tenir 4 escenes diferents (per exemple: 

partit de futbol, aventures amb dinosaures, conte de princeses i sèrie de televisió romàntica) i 

que hagin de triar quin personatge de la família miraria cada programa.  

 

 

ACTIVITAT 3.‐ POSADA EN COMÚ DEL RACÓ DEL PATI (30 min) 

 

Fem una posada en comú dels diferents grups per observar els jocs del pati segons els gèneres 

que han sorgit durant el  joc per racons. Es pot  iniciar un petit debat a partir de  les opinions 

dels propis alumnes. 

 

El pati de jocs de la nostra escola: observació del pati de l’escola, dels jocs i del repartiment de 

l’espai. Aquesta dinàmica ens servirà per conèixer si existeix un ús abusiu i discriminatori dels 

espais.  

 

Amb el gran grup, fem un dibuix del pati de jocs a la pissarra amb l’ajuda del/de la  mestre/a i 

parlem de quins jocs s’hi juguen. Ho pintem amb colors diferents. Preguntes per a la reflexió:  

qui juga a cada joc? (nens/nenes/grans/petits/ quantitat de nens/es, etc...)  

el repartiment de l’espai és equitatiu? 

com ho podem canviar? 

quins tipus de jocs ens agradaria fer al pati? 

 

MATERIAL: pissarra, guixos de colors.  

 

 

ACTIVITAT 4.‐ POSADA EN COMÚ DEL RACÓ DE LA CASA (30 min) 

  

Fem una posada en comú dels diferents grups per observar les actituds dels personatges i de la 

realització de les tasques domèstiques que han sorgit durant el joc per racons. Reflexió de com 

podria ser el repartiment de tasques en funció de les característiques de cada personatge. Per 

a    fer  aquesta  reflexió  ens  pot  anar  bé  reprendre  les  característiques  de  la  dinàmica  de 

caràcters. 

 

Finalment podem reflexionar sobre  l’actitud personal a casa omplint  la   graella de qui  fa  les 

feines domèstiques a cada casa.  

 

MATERIAL: 1 làmina per nen/a amb la graella de feines domèstiques.  

 

 

ACTIVITAT 5.‐ POSADA EN COMÚ DEL RACÓ DE LA FEINA (30 minuts) 

  

Fem una posada en comú dels diferents grups per observar  les  feines segons cada gènere a 

partir del que hagi sorgit durant el joc per racons. Es tracta de ressaltar quin criteri han seguit a 

l’hora de donar una feina o una altra. Per exemple, si han sorgit estereotips sexistes o per al 

contrari s’han fixat amb el caràcter de cada personatge.   

 

Per  reforçar  aquesta  idea  anterior  farem  la  dinàmica  dels  oficis.  Donarem  a  cada  grup  6 

currículums  vitae  i  han  de  repartir  una  sèrie  de  feines  en  funció  de  la  persona  que més 

s’adeqüi a l’oferta.  

 

MATERIALS:  còpies  dels  6  currículums  per  a  cada  grup.  Els  oficis  a  repartir  són:  ballarí/ina, 

director/a d’un banc, cangur, personal de neteja, mecànic/a, monitor/a d’arts marcials.  

 

 

ACTIVITAT 6.‐ POSADA EN COMÚ DEL RACÓ DE LA TELEVISIÓ I PUBLICITAT (30 minuts) 

 

Fem una posada en comú dels diferents grups per observar quin programa mirava cadascú  i 

quins  anuncis han posat durant  el  joc per  racons. Una  altra  vegada ens podem  fixar en els 

estereotips de gènere que han sortit i preguntar si han fet cas de les característiques personals 

de cada personatge.  

 

Per acabar, farem un anunci pensant  l’horitzó destinatari  i el missatge, trencant estereotips  i 

discriminacions de gènere. En aquest cas, cada grup haurà de pensar com podria ser un anunci 

de detergent i teatralitzar‐lo.  

 

MATERIAL: es pot tenir diversos materials com: una capsa de detergent, una peça de roba bruta i 

una neta, una rentadora, etc... 

 

 

ACTIVITAT 7.‐ CONCLUSIONS (10 minuts) 

Per  acabar  es  poden  fer  una  sèrie  de  preguntes  com  a  conclusions  finals,  en  la  que  el/la 

mestre/a remarcarà les idees principals que han anat sortint al llarg de la sessió.  

Com ens hem sentit? Percepció i expressió emocional.  

Què hem après? Feed‐back de continguts. 

Què ens ha agradat més i per què? 

Què ens ha agradat menys i com ho canviaríem?  

  

 ALTRES RECURSOS  

 

 Tot seguit us presentem un recull de propostes i referències bibliogràfiques per tal d’ampliar la 

informació  i poder continuar d’aquesta manera el  treball  iniciat amb el  taller de coeducació 

“Juguem a pares i mares?”.  

 LES FEINES DOMÈSTIQUES  

L’objectiu  d’aquestes  activitats  és  revaloritzar  la  importància  d’alguns  sabers  femenins,  en 

concret del coneixement domèstic, i destacar el seu caràcter indispensable per a la vida de les 

persones i el bon funcionament de les famílies i de la societat. El coneixement domèstic inclou 

una gran quantitat de coneixements matemàtics, científics i socials.  

 

Partint de la dinàmica realitzada al taller sobre el repartiment de les feines domèstiques que es 

duu a terme a casa dels nens  i nenes, podem confeccionar un mural a classe amb  les feines 

principals que es  fan a casa  i el nom de cada nen  i nena. Cada dia o cada setmana, hem de 

marcar  amb  un  color  diferent  la  feina  que  haguem  fet.  Al  final  de  la  setmana  o  del mes 

analitzarem qui ha fet les diferents activitats.  

 

La visita d’un pare o d’una mare pot ser una eina útil, per tal que ens expliqui quines feines 

domèstiques fan a casa seva i com s’organitzen.  

 

 

LA CUINA 

 

ANNA CAMPOS, MERCÈ GARCIA, MANUELA MARTÍNEZ. Cuinar tot  jugant. Receptes per a un 

taller de cuina, Col∙lecció Dossiers Rosa Sensat, 62.  

 

Aquest Dossier inclou una selecció de més de 50 receptes per desenvolupar un taller de cuina 

amb infants i joves. Un taller que vincula directament el nen i la nena amb el que menja i que 

considera l’alimentació com un aspecte inseparable del seu procés educatiu. En aquest procés 

és imprescindible el paper de l’adult, del/de la mestre/a i de l’escola com a transmissors/es de 

pautes i coneixements i com a reguladors de l’activitat.  

 

A més de  les orientacions necessàries per a  l’organització del  taller de cuina al centre, cada 

recepta  inclou  els  elements  bàsics  per  fer‐la  ‐ingredients  i  preparació‐,  a més  d’informació 

sobre  nutrició  dels  aliments,  història  i  gastronomia  de  cada  plat  i  orientacions  sobre  els 

diversos continguts i objectius educatius associats. 

 

 

SOLSONA  I  PAIRÓ,  NÚRIA  (2002),  La  actividad  científica  en  la  cocina,  Serie  cuadernos  de 

educación no sexista nº 12, Madrid : Instituto de la mujer 

http://scur.cat/ZYH050 

 

 

En aquesta guia, es presenten una sèrie de materials didàctics per a Educació Primària en els 

que  es  posa  de  manifest  l’entramat  de  continguts  científics  present  en  els  coneixements 

domèstics que tradicionalment s’han considerat de les dones, destacant també la importància 

concedida als valors.   

 

 

CALZÓN ÁLVAREZ, JUAN; CERVIÑO SAAVEDRA, MARÍA JESÚS (2003), El misterio del chocolate 

en la nevera, Serie cuadernos de educación no sexista nº 15, Madrid: Instituto de la mujer 

http://scur.cat/4K434B 

 

Proposta didàctica per a Educació Primària que pretén reconèixer “els sabers de cada dia” com 

a imprescindibles per a les nostres vides i descobrir el valor afegit que comporten en quant a 

moduladors de les relacions entre les persones que conviuen en una casa.  

 

 

COSTURA 

 

Podem  aprofitar  la  festa  de  Carnaval,  una  obra  de  teatre,  una  celebració  especial,  per  no 

quedar‐nos amb  la realització manual d’una màscara  i elaborar  les nostres disfresses, alhora 

que  introduïm  l’aprenentatge  de  conceptes  i  procediments  vinculats  al món  de  la  costura. 

Podem des de cosir un botó, fins a fer‐nos una armilla a base de patrons.  

 

 EL JOC I L’ESPAI DE JOC. ELEMENTS COEDUCATIUS  

L’hora  del  pati  és  un  moment  important  d’interrelació  entre  els  nens  i  nenes,  on  sovint 

sorgeixen actituds sexistes i discriminatòries. Seguidament es recullen una sèrie de reflexions i 

actuacions que Montse Roig i Adelina Escandell fan sobre la seva experiència al CEIP Barrufet i 

el seu espai de jocs. 

 

 “L’equip  de  mestres  som  conscients  que  aquesta  manca  d’espai  provoca  un  repartiment 

discriminatori de la superfície de joc per raons de gènere, edat, interessos... Per costum el joc 

de futbol ocupa la pista central, i els grups que tenen l’edat més gran s’apropien de l’espai més 

gran. Altres jocs que s’organitzen amb normes: matar, bàsquet.... han de conformar‐se amb els 

laterals, a acceptant que qui juga a futbol els interrompi contínuament. Altres nens i nens que 

juguen  a  jocs  tipus  empaitar‐se  i  s’aventuren  pel mig  de  la  pista  reben més  d’un  cop,  que 

acostumen a acceptar perquè en  l’inconscient  tenen  clares  les prioritats del  repartiment de 

l’espai.  

 

D’altra banda, per diferents estudis coneixem que, en general, en el pati de  joc es manifesta 

sexisme (diferents jocs per a nens i nenes), que la diferència augmenta amb l’edat i que els jocs 

masculins  són, majoritàriament,  competitius  i  els  jocs  femenins  relacionals.  Els  jocs  estan 

muntats,  com  qualsevol  altra  relació  social,  sobre  un  conjunt  d’estereotips  i  regles  que 

estableixen desigualtats.  

 

Tot plegat provoca que els hàbits de joc de l’alumnat, si no hi ha intervenció educativa, siguin 

poc diversos i rutinaris.  

 

L’estona de pati té un tractament horari equivalent o superior a moltes àrees curriculars (2,5 

hores setmanals); és molt important perquè és el moment d’interrelació entre les criatures de 

manera més espontània i per tant mereix un enfocament pedagògic i una dedicació de l’equip 

de mestres equiparable a altres àrees de coneixement.” 

 

Algunes actuacions que es van dur a terme a l’escola CEIP Barrufet: 

 

“Revista El cau dels Barrufets del juny del 2004 amb un monogràfic de tots els cursos 

sobre el  joc. Aquest  fet ens va permetre  reflexionar amb els nens  i nenes no només 

sobre  la  importància  del  joc,  sinó  també  de  la  seva  diversitat,  recuperar  jocs 

tradicionals i també fer partícips les famílies d’aquestes reflexions. 

- P3 explicava diverses possibilitats de joc simbòlic. 

- P4 explicava els jocs al pati. 

- P5 el Joc perdut. 

- Cicle  inicial  jocs d’abans    jocs d’ara  (el pare carbasser, els disbarats, qui s’ha 

pixat el  llit, cavall fort  i  la gallineta cega, a fer  i amagar, pica paret, baldufes, 

bales, xapes, tocar i parar, futbol de botons, el bèlit, a les filles i a mares, tris‐

tras). 

- Cicle mitjà es va posar en contacte amb Josep M. Mora, autor del llibre Juegos 

Multiculturales  i  per  correu  electrònic  li  va  fer  una  entrevista  sobre  jocs 

d’arreu del món.  

- Cinquè va analitzar l’espai del parc de Can Mantega i va fer propostes de com 

voldrien que es remodelés per gaudir‐ne amb millors condicions.  

- Sisè va estudiar els orígens del joc i la seva història.” 

 

 

“Construcció en el taller de manteniment de diversos jocs tradicionals.” 

“Des del claustre  s’ha hagut de dissenyar cada una de  les gestions, acordar qui  se’n 

feia responsable, analitzar en cada cicle quina seria la implicació de l’alumnat...” 

“Des de  les classes, debat en el consell de classe, analitzar,  fer propostes sobre quin 

tipus de jocs ens agradaria fer al pati.” 

“Des del consell escolar: fer el seguiment de gestions, donar suport, fer propostes.” 

“Des de l’AMPA donar suport a les diverses iniciatives i el finançament de la revista,” 

 

ESCANDELL,  ADELINA;  ROIG,  MONTSE  “El  Joc  i  l’espai  de  joc,  elements  coeducatius”,  

Perspectiva Escolar, núm. 301,  Gener de 2006, Barcelona: Rosa Sensat. Aquest número inclou 

un monogràfic “Educar és coeducar. Experiències.”  

 

 

La Junta de Andalucia  i  l'Instituto Andaluz de  la Mujer (IAM) han publicat aquest any Nuevas 

formas  de  jugar,  una  guia  de  36  pàgines  adreçada  a  pares  i  docents,  en  què  se  suggereix 

convertir  els  jocs  tradicionals,  com  ara  les  carreres  de  sacs  o  la  gallineta  cega,  en  un 

subproducte  políticament  correcte  que  anomenen  jocs  coeducatius‐cooperatius.  Aquí 

s'intenta imposar un model per tal que en els jocs no hi hagi perdedors ni guanyadors, que tots 

siguin mixts i paritaris, que al que jugui bé no se li assenyali ni al que jugui malament tampoc, 

que no hagi  líders ni  jocs amb  jugadors  individuals, o sigui, sempre equips mixts però que no 

competeixin per guanyar; jocs on no perdi ni guanyi ningú. 

http://www.juntadeandalucia.es/institutodelamujer/observatorio/html/campaigns/juegosyjug

uetes/cont/docs/Guia2007.pdf 

 

 

EDUCACIÓ DE LES EMOCIONS  

 

PALOU,  SÍLVIA  (2004)  Sentir  y  crecer.  El  crecimiento  emocional  en  la  infancia.  Propuestas 

educativas , Editorial Graó 

 

Aporta elements de reflexió i d'interpretació per intervenir i escoltar a la vegada, donant veu al 

món emocional. Consta de dues parts, la primera reflexiona sobre quatre eixos que ens ajuden 

a entendre com es va creant el món afectiu, com funciona i quins són els condicionants que el 

nen i la nena troben en cadascun dels contexts de relació; i, a partir d'aquí, definir quines són 

les  capacitats  i  les actituds que hem d'impulsar des del món educatiu per potenciar aquest 

desenvolupament. La segona part, presenta propostes educatives per afavorir el sentir i aporta 

reflexions i exemples aplicats a diferents estratègies i situacions educatives per poder analitzar 

i potenciar l'expressió i la vivència emocional del nen. Així, entre les propostes, hi ha moments 

de la vida quotidiana, situacions de joc simbòlic, etc. 

 

 

ARCAS,  MARGARITA;  SEGURA,  MANUEL  (2004)  Relacionarnos  bien.  Programa  de 

Competencia Social para niñas y niños de 4 a 12 años, Editorial Narcea. 

 

Programa dirigit a  la solució de problemes  interpersonals, mitjançant el desenvolupament de 

les destreses  socials  i cognitives. Llibre pràctic centrat en una  sòlida  teoria, amb nombrosos 

exercicis i activitats per portar a terme a l'aula. Dirigit a mestres d'educació infantil i primària i 

també a pares  i mares. Pretén entrenar  l'alumnat per a saber buscar solucions adequades als 

seus problemes, sobretot als problemes de relació o convivència amb altres nens i nenes, amb 

els seus pares i mares, i amb els adults. 

 

 

CARPENA, ANNA (2001) Educació socioemocional a primària. Materials pràctics  i de reflexió 

Editorial Eumo. 

 

Les aportacions científiques, d'una banda,  i  la  reflexió  sobre els canvis  socials accelerats, de 

l'altra,  posen  de manifest  la  necessitat  d'una  educació  que  abasti  el món  complex  de  les 

emocions. Cal, doncs, que els centres educatius facin un replantejament de la tasca educativa i 

que  sumin  a  la  formació  acadèmica  (àmbit  cognitiu  de  desenvolupament)  una  formació 

socioemocional, imprescindible per a la vida individual i en societat. L'autora proporciona eines 

per incorporar aquesta dimensió en l'educació dels infants a l'àmbit familiar i escolar. El llibre 

s'estructura en 4 grans blocs temàtics: autoestima, gestió d'emocions i de sentiments, empatia 

i resolució positiva de conflictes. Cada bloc consta d'un apartat teòric, que pretén contribuir a 

la  reflexió  sobre  la  pràctica  educativa,  i  un  altre  de  pràctic  que  inclou  un  bon  nombre  de 

propostes, activitats i recursos concrets d'intervenció psicoeducativa. 

 

 

DÍEZ  DE  ULZURRUN,  ASCEN; MARTÍ,  JOSEP  (1998)  La  educación  emocional:  estrategias  y 

actividades para la educación primaria, Barcelona: Graó. 

 

Proposta didàctica per a educació primària sobre l'educació d'aspectes lligats al coneixement i 

control de les pròpies emocions, al desenvolupament de la capacitat d'esforçar‐se per allò que 

importa  i a  l'habilitat per entendre  i relacionar‐se amb els altres adequadament. S'ofereix un 

conjunt de models d'activitats per a treballar, al llarg dels tres cicles de primària, els diferents 

blocs que  conformen  la  intel∙ligència  emocional:  autoconeixement;  autocontrol; motivació  i 

esforç; empatia i habilitats socials. 

 

 

AAVV (juny 2001), Perspectiva escolar, núm. 256, Barcelona: Rosa Sensat. 

 

El  monogràfic  tracta  sobre  les  emocions  en  l'educació  i  ha  estat  planificat  pel  grup 

Desenvolupament  Personal  i  Educació  (DPE)  de  la  UAB.  Els  3  primers  articles  tracten  la 

problemàtica més  general  i  aspectes  rellevants  per  a  l'actuació  a  l'aula:  el  raonament,  els 

coneixements,  les  tensions,  els  reptes  socials,  la  formació  de  la  persona,  la  intel∙ligència 

emocional,  les  actituds  a  l'escola,  la  recerca psicològica  i  la  comprensió dels  sentiments.  La 

taula rodona aporta consideracions per impulsar la introducció de la temàtica al centre com a 

unitat  educativa  bàsica.  L'apartat  referit  a  activitats  i  recursos  presenta  5  programes 

d'educació  de  les  emocions  que  s'estan  aplicant  a  primària  i  secundària:  educació 

socioemocional,  prevenció  de  la  salut  mental,  competència  social,  habilitats  socials  i 

alfabetització emocional. A la secció Escola s'ofereix una reflexió del grup de mestres Xucurruc, 

del  país  valencià,  sobre  el  sentit  pedagògic  de  l'ensenyament  de  les  matemàtiques  a  les 

primeres  edats  (introducció  de  la  numeració  en  infants  de  3  anys  i  treball  d'estadística  a 

l'educació  infantil).  A  la  secció  Escola  i  societat  s'explica  una  experiència  d'educació 

intergeneracional:  l'alumnat  de  P5  del  CEIP  Andreu  Castells,  de  Sabadell,  prepara  una 

entrevista  amb  els  seus  avis  i  àvies.  El  Racó  dels  navegants  presenta  adreces  comentades 

perquè els infants gaudeixin dels contes. 

 

 

JAUME,  PERE;  VILAGINÉS,  CARME;  TORT,  ANTONI;  BOIXADERAS,  ROSA;  MAJÓ,  MARIA; 

BISQUERRA, RAFAEL; FITA, EVA (2000) Les emocions, Barcelona: Òmnium Cultura. 

   

El  monogràfic  conté  els  següents  articles:  Aprendre  amb  les  emocions;  Família:  afecte, 

protecció,  sobreprotecció;  Identitat  i  afectivitat  en  l'aprenentatge  dels  sabers  escolars; 

L'afectivitat en l'aprenentatge d'una nova llengua; L'educació emocional, tot un repte de futur! 

   

 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA  

 

 

AAVV  (1997)  “Nois/Noies.  Gènere  i  discriminació.”  A:  Senderi.  Quaderns  d’educació  ètica, 

núm. 4.  Vic: Eumo Editorial. 

http://www.senderi.org/images/senderi4.pdf Quadern de treball 

http://www.senderi.org/images/Guia21.pdf  Guia de l’educador/a 

Propostes de treball a l’aula al voltant de la discriminació sexual  en tots els àmbits i esferes de 

la vida humana: sexe, gènere i llenguatge; treball domèstic i treball fora de casq; drets humans 

i discriminació de les dones; llenguatge i publicitat.  

 

http://www.gencat.net/icdona/ 

L’Institut Català de la Dona ofereix diferents recursos a la seva pàgina web.  

 

http://www.aulamedia.org/06/ccaro.html 

Pàgina web d’Aula Media. Ofereix  l’article “En  la societat mediàtica. Coeducació  i cinema” de 

Coral Caro Blanco amb propostes per treballar la coeducació des del cinema.  

 

http://www.educacionenvalores.org/birujitos/acti.htm 

La pàgina web d’Educación en valores ofereix recursos per treballar la coeducació a l’aula. 

 

http://senderi.org 

AAVV  (2002) “Parlem de gènere” A: Senderi, núm. 12   

 

http://www.xtec.cat/ceipsantcliment/coeducacio/projecte.htm 

El CEIP Sant Climent ens presenta el seu projecte de coeducació.  

���������������

����� �� ������ � �������� � �

���� ��� ����� ��� ��

�������������������

��� � ���� � ��

����� ������ ��

���������������

���� �������� �����

������� ������� �� �

��������������

���������������

������ ��������

���� ������� �!�������� �!��

"��"��� #�� ��

�������������������� ����������������� �������

�������������� ������������������������������������� ������������� ����������� ��������� �������������������� �� ����������������������� ���������������������������������������������������������������������� ���� ������������������� �������� ����������������������������������������

��������������

� ������ � �����������������������������

��� ������ ���������� �� ����������������������������

����������������������������������������������������� ���������

�������� � ������� � �������������������������������������������

���!������ ��"##$

�������������� � ������ � ���������������������������

��� ������ �������������������������������������������

������������������������������������������������������������������ ��������� ��������������������������

�������� � ������� � �����%��� ���&����������� ��������������������������������� ��'������

���!������ ��"##$

(

��������������

� ������ � ������������������������� ��

��� ������ ��������

���������������������������������������������������������&������������������ �����'� ��������������������)���(

�������� � ������� � �����%����� ��������������������������*������

���!������ ��"##$

�������������� � ������ � ������������������+�����������

��� ������ �����+����� &� ������������������������

������������������������������������������������������������������������������ �����������

�������� � ������� � �����%���������������� ��'� ���,����������-����

���!������ ��"##$

��������������

� ������ � ������������������������,��

��� ������ ��������������������������.������������������������������

������������������������������������������������������������������ &������

�������� � ������� � �������������� �������� ��������

���!������ ��"##$

�������������� � ������ � ������������������,���+���

��� ������ �����+������ �������� �������������������

������������������������������������������������ ��������������������� ����������

�������� � ������� � �����+&���� ���������������������%���������� &�������������������

���!������ ��"##$

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Organitza: 

 

 

Activitat dissenyada per Auriga, serveis culturals ©.   www.aurigasc.com