1r trimestre. INSTITUT DE LA SÉNIA – CURS 2012-2013

La família és una institució social. És el grup de socialització primari, allí on aprenem les regles morals, el llenguatge i ens eduquen des del moments del naixement.

Serà en el si de la família – normalment -on prendrem mida d’allò que està bé o malament, on ens habituarem a fer actes positius o negatius.

És per tot això que diem que la família és l’agent de socialització primer que trobem.

Quan comencem a socialitzar-nos fora de l’àmbit familiar s’amplia el fet que ens portarà a ser qui som.

Hem d’entendre que som – en principi – un producte cultural fruit de la interrelació entre els diferents agents socialitzadors.

De manera tradicional la família està formada pels membres que conviuen junts en una mateixa casa.

Això inclou pares, fills, i iaios. Tot i que en l’actualitat la família és

bàsicament la unitat pares – fills.

L’estructura familiar podia incloure germans casats, cosins...

Hi havia més connexió entre els membres familiars. Més relació si vivien en la mateixa zona.

Es retrobaven a les cerimònies socials per excel·lència: batejos, bodes, comunions, enterraments.

La composava el matrimoni que era religiós i –normalment – convivia plegat.

El divorci a Espanya no estava permès. Acollien els iaios, pares d’alguna de les

parts. La mare i la iaia s’estaven a casa a cura

dels fills i les tasques domèstiques. L’home sortia a guanyar el jornal.

En l’actualitat l’estructura familiar és tan variada que fins i tot podem parlar de la crisi de la família.

El matrimoni, tal i com s’ha conegut per les generacions dels actuals pares, està desapareixent, amb noves fórmules:

. Casament civil. . Convivència (relacions de fet). . Relacions basades en les noves tecnologies.

La possibilitat del divorci fa que a la família tradicional se li contraposi una nova forma d’unió, on la base està formada per persones que no sempre són, tots dos, pares dels fills.

La tendència sembla a apuntar a la dissolució de la figura matrimonial com el que coneixem en l’actualitat.

Unions entre persones del mateix sexe, persones vingudes de relacions diferents amb fills...

La podem trobar en aquella unió sense vincle jurídic on els membres decideixen juntar-se separant absolutament els guanys econòmics.

Tot i això no sembla que això impedeixi que hi hagi parelles que convisquin a la manera tradicional.

La individualitat propicia tot això.

Hi ha estructures familiars diverses tant geogràficament com temporalment.

L’estructura que més es repeteix es basa en el patriarcat.

Diferents cultures mantenen formes més tradicionals o menys.

El procés de globalització dóna a conèixer semblances i diferències.

El mateix procés llima diferències en una mena d’uniformització.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3065511