Un mirall de realitats

Un mirall de realitats

Un

mir

all d

e re

alita

ts Dossier d’activitats per a treballar la diversitat

Dos

sier

d’a

ctiv

itats

per

a tr

ebal

lar

la d

iver

sita

tU

n m

iral

l de

real

itats

de BarcelonaAjuntament



Dossier d’activitats per a treballar la diversitat

Coordinació: Esther Toran i Mireia Selva

Redacció i col·laboració: Laura Seus, Núria Bolet, Mireia Selva, Esther Toran, Eva Sanahuja, Elena Díez i les membres de la comissió de Ciutadania i Immigració: Montse Soler (Esplai Eixam), Ariadna Folch i Miriam Lozano (Esplai Kasperle), Sira Bernaus i Lorena Lorenzo (Espai de la Infància), Amanda Pla (Esplai Zig-Zag).

Agraïments: Quan ens vam plantejar la idea de realitzar el dossier, va ser a causa de la demanda de les membres de la Comissió de Ciutadania d’Esplac. Vam veure la necessitat d’engegar un projecte com aquest per tal d’actualitzar i renovar activitats en relació amb elscanvis socials que anàvem percebent. Volíem parlar dels nous models de ciutadania des del món del lleure com a espai de socialització per als infants i joves en general, i contrarestar el discurs actual que destaca les diferències culturals en comptes de promoure una ciutadania d’igualtat. Però si ja teníem un discurs més teòric amb l’Esmolet Espai de ciutadania, necessitàvem contrarestar-lo amb la praxis, amb les activitats que realitzaven els nostres esplais, amb les seves valoracions, opinions i crítiques, i com no, amb les seves creacions. Agraïm, doncs, tota la col·laboració de monitors, monitores, infants i joves que han col·laborat explícitament que aquest dossier tingui forma, i sigui una eina útil per a tots i totes; a aquells que han volgut compartir les seves experiències i les seves activitats, mitjançant l’enviament d’aquestes o les seves aportacions més informals, o en jornades de formació.

Edita:Esplac, Esplais Catalans – Avinyó, 44, 2n - 08002 BarcelonaTel. 93 302 61 [email protected] Març 2007 Nota: en aquest dossier hem revisat l'ús del llenguatge no sexista i hem fet les modificacionsadients sempre que el programa d'edició ens ho ha permès. Ens disculpem per aquells casosque no hem pogut resoldre.

Amb el suport de: I la col·laboració de:

ÍNDEXIntroducció: 5

Què és ESPLAC: 7

Principis pedagògics: 9

Eines educatives:

Presentació del centre d’interès i marc de referència; conceptes clau: 11

Objectius i metodologia del centre d’interès: 15

El joc per a l’aprenentatge: 19

Guia útil - com utilitzar el dossier: 23

Banc de recursos: 25

Fitxes d’activitats: 29

�

IntroduccióPer complementar Espai de ciutadania, dins de la col·lecció L’Esmolet, el qual planteja el fenomen de la immigració en la nostra societat, el treball de les relacions interculturals a l’educació i, més concretament, a l’associacionisme educatiu, ens vàrem plantejar d’elaborar un material didàctic per potenciar la participació i les accions de sensibilització dels esplais.

A través de la realització del dossier o material didàctic, volem plantejar-nos i introduir nous conceptes i noves estratègies, és a dir, transmetre actituds crítiques que ajudin els monitors/es, i, en conseqüència, els infants i joves, a interpretar la diversitat, a conèixer l’existència de desigualtats i a desemmascarar els mecanismes i interessos que produeixen i mantenen discriminacions socials, a través d’activitats i dinàmiques adreçades als infants i joves dels centres d’esplai.

El dossier està integrat per jocs o dinàmiques ja portades a terme i que sovint han hagut de ser adaptades a la nova realitat sociocultural dels esplais, o, fins i tot, inventades o modificades.

La idea de realitzar el dossier va néixer de les membres de la Comissió de Ciutadania d’Esplac. Es va veure la necessitat d’engegar un projecte com aquest per tal d’actualitzar i renovar activitats en relació amb els canvis socials que anàvem percebent.

Volem parlar dels nous models de ciutadania des del món del lleure com a espai de socialització per als infants i joves en general, i contrarestar el discurs actual que destaca les diferències culturals en comptes de promoure una ciutadania d’igualtat.

Des del nostre projecte s’entén que una completa acció pedagògica no pot limitar-se al desenvolupament teòric de conceptes i paraules clau, i per tant, centrar-se en detectar els símptomes de les desigualtats i les discriminacions socials, sinó també a combatre les seves causes a través de les experiències, accions i estratègies socioeducatives que han portat a terme les entitats.

Per aquests motius, vàrem creure que era del tot necessària l’elaboració i edició d’uns materials, adreçats als infants i joves dels centres d’esplai.

�

Amb la realització d’aquest dossier didàctic ens hem plantejat assolir una sèrie d’objectius generals, com són:

- Prendre consciència de les arrels de la desigualtat, de la injustícia i els desequilibris Nord/ Sud, i contribuir a la formació per a combatre aquestes situacions des d’un compromís individual i de grup, per a la transformació de l’ordre social establert.

- Conèixer algunes de les causes de les migracions, per poder comprendre-les millor. - Mostrar i fer comprendre la diversitat cultural, social, econòmica, de gènere, etc. - Desfer els prejudicis, principal causa sovint del racisme i la xenofòbia. - Desenvolupar actituds basades en els valors del respecte, la convivència, la cooperació i la

solidaritat. - Desenvolupar l’actitud del diàleg permanent com a mètode de relació entre persones

diverses.

A partir d’aquests objectius i mitjançant les activitats proposades, aconseguirem assolir tot un seguit d’objectius que creiem i volem que incideixin en el desenvolupament integral dels infants i joves; volem: - Donar a conèixer als infants i joves, algunes de les situacions de desigualtat d’aquest sistema

mundial globalitzat. - Oferir un diàleg permanent i estructurat sobre temes d’interès per als infants i joves. - Conèixer algunes de les causes de les migracions: econòmiques i polítiques. - Aprendre que la diversitat és un valor i cal una aproximació personal basada en el respecte,

el diàleg, l’empatia i l’empoderament. - Realitzar activitats de descoberta que ens apropin a la diversitat de Catalunya. - Afavorir la cooperació envers la competitivitat en el joc i la relació quotidiana. - Mostrar la cooperació i la solidaritat com a mitjà i actitud habitual de relació entre els infants

per mitjà de jocs i activitats de cooperació. - Aprendre a escoltar atentament, comprendre no només el que els altres diuen, sinó

també posar-nos a la pell de l’altre/a – actitud empàtica - sense conceptes i imatges preconcebudes.

- Deconstruir qualsevol concepte donat per descomptat i descobrir-ne la seva arrel de construcció social.

- Introduir la coeducació a l’educació en el lleure. - Aprendre a proposar objectius i activitats amb els altres membres del grup, respectant les normes,

els diferents punts de vista i opinions i assumint les responsabilitats que corresponguin.

Volem insistir que quan diem relacions interculturals, no ens referim a l’accepció cultural del terme sinó a la gestió de la diversitat (social, econòmica, de gènere, etc.). I, per tant, el ventall possible d’activitats és molt ampli, i evita qualsevol mena de folklorització (jocs d’arreu del món, cuines del món, etc.).

Tot i això, no volem insinuar que aquesta tipologia d’activitats no siguin prou interessants com per poder desenvolupar una reflexió posterior i un treball previ, però volem evitar la simplificació d’una realitat molt complexa a través d’una imatge fàcil, i reduir tot el contingut intern a tòpics que podríem trencar i que no ens podem permetre el luxe de caure-hi amb tanta facilitat. Sensibilitzar, no pot ser sinònim d’utilitzar sense més ni més, imatges cada vegada més presents al nostre entorn, però que es redueixen a una realitat multicultural o folklòrica amb poca capacitat transformadora i constructiva d’una ciutadania més igualitària.

�

Què és EsplacEsplac es va fundar l’any 1982 amb la voluntat de constituir-se com un referent dels esplais laics a Catalunya. Davant del debat obert a Catalunya els anys vuitanta sobre la professionalització de l’esplai, Esplac va optar per mantenir el seu esperit associatiu i voluntari diferenciant una i altra funció, procés que culmina amb la creació d’Entorn s.c.c.l (1993), per gestionar serveis professionals. Paral·lelament, en col·laboració amb la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, es va crear l’Escola Lliure El Sol, que partint d’un mateix ideari laic i progressista, ofereix la formació necessària als monitors i monitores d’Esplac. D’aquesta manera es va configurant el Moviment Laic i Progressista (MLP), espai prioritari d’acció social d’Esplac i la resta d’entitats que el configuren. L’any 1994, els casals i grups de joves que formaven la comissió Esplac-jove, creen l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya que també s’incorpora a l’MLP, que compta també amb la participació d’altres entitats com la Fundació Terra. Durant tots aquests anys, Esplac ha anat creixent en nombre de centres i ha anat madurant i millorant l’acció educativa dels centres d’esplai, sobretot a partir de la celebració del 1r Congrés d’Esplac, que culmina amb l’elaboració del Projecte Educatiu.

Esplais Catalans, que abreviem com “Esplac”, és una associació de persones i d’entitats d’educació en el lleure compromeses amb la transformació social i amb la transmissió dels valors laics i progressistes des de la promoció de l’associacionisme educatiu, l’educació popular, i laparticipació ciutadana. Actualment formen part d’Esplac més de 110 centres d’esplai distribuïts en una cinquantena de poblacions catalanes, els quals agrupen a més de 8.000 infants i1.600 monitors i monitores.

Finalitat:Som una associació catalana d’educació en el lleure infantil i juvenil que promou la transformació de la societat. Ens definim com una associació laica, progressista, independent i democràtica.Desenvolupem les nostres propostes basant-nos en aquests valors i fent promoció de la justícia, la igualtat, la llibertat, la solidaritat, la participació social i la sostenibilitat ambiental.

Els objectius generals d’Esplac són: - Promoure la transformació social a través d'una educació integral i alliberadora. - Aconseguir el reconeixement i la sensibilització social sobre la importància de l’associacionisme

educatiu. - Ser un referent per al esplais laics de Catalunya i donar-los el suport i serveis necessaris per

al seu desenvolupament i millora . - Contribuir activament a l'enfortiment de la societat civil del nostre país mitjançant la promoció

de l’associacionisme juvenil i infantil. - Promoure el respecte i l’enfortiment de la cultura catalana.

�

Principis pedagògicsEls principis pedagògics, que han guiat i guien la intervenció educativa, han anat evolucionant al llarg de la història paral·lelament als esdeveniments socials. Des d’uns plantejaments més tradicionals, rígids, inflexibles i poc adaptats a les característiques dels nens i nenes s’ha fet un llarg camí fins a l’actualitat. Encara que es mantenen divergències a l’hora d’entendre l’educació, s’ha arribat a l’acceptació unànime de determinats principis:

— La pedagogia activa. La pedagogia activa vol potenciar les capacitats de les persones educades des de la implicació en el que s’ha d’aprendre. L’activitat no només pot ser física; també implicarà la persona en els aspectes cognitiu i emocional. Tingueu en compte, per exemple, que l’explicació d’una activitat pot ser activa si els infants hi estan implicats cognitivament i s’il·lusionen només de pensar-hi.

— El paidocentrisme. La pedagogia paidocèntrica pren l’infant o grup de nens i nenes com a centre del fet educatiu i s’adequa als seus interessos i necessitats. D’aquest principi, se’n deriva un altre: els educadors/es s’han d’adaptar a l’heterogeneïtat del grup concret i atendre’n específicament cada un dels membres, respectant-ne els ritmes personals. D’això en diem atenció a la diversitat.

— La pedagogia integral. La pedagogia integral vol educar les persones en tots els aspectes, sense donar més importància als uns que als altres. És a dir, considera que cal una educació global en les idees, els valors, les habilitats, les actituds i les maneres de fer.

— La pedagogia en llibertat i per a la llibertat. Aquesta pedagogia és la que vol educar en llibertat, a partir del respece dels drets i de les obligacions de cada persona, i per a la llibertat. Remarca, per tant, el respecte dels drets aliens, així com l’acompliment de les obligacions pròpies.D’aquest principi se’n deriven d'altres, tals com el d’escoltar la veu de l’infant (no parlar per ell, sinó deixar que s’expressi lliurement) i el de potenciar l’autonomia i autogestió de l’infant o del grup, en el marc de la pedagogia participativa. Per poder educar d’acord amb aquest principi, els educadors hem de ser molt flexibles en l’organització de les activitats, però molt rigorosos pel que fa al respecte dels drets de les persones.

— La coeducació. La coeducació és l’educació conjunta de nens i nenes, sense discriminació ni diferenciació per motiu de sexe. Més enllà del fet d’educar els infants conjuntament, es tracta d’establir mecanismes que evitin qualsevol tipus de discriminació i potenciar, al mateix temps, la igualtat, el respecte, l’enriquiment i l’amistat.

— La normalització. La normalització consisteix a estendre a persones amb disminucions de tipus físic, psíquic i sensorial les oportunitats del conjunt de la societat; oferir-los el suport necessari -- personal, tecnològic i de serveis -- per a integrar l’infant en una situació que n’afavoreixi l’aprenentatge i l’adaptació. Entenem per normalització l’adaptació de les condicions de la persona, sigui quina sigui la seva situació, per tal que pugui dur a terme una vida el més autònoma i digna possible.

Aquest principi implica: Establir un ritme d’activitats diari normalitzat. Realitzar activitats i viure les experiències corresponents a cada moment evolutiu. Respectar els desitjos, opcions, aspiracions i intimitat de la persona. Respectar el dret a mantenir relacions afectives i sexuals sanes. Proporcionar oportunitats laborals que permetin una vida autònoma digna. Utilitzar la xarxa de recursos ordinaris de la societat. Els nostres centres s’han d’oferir com a

recursos ordinaris per a tots els nens i nenes que ho desitgin. Tot infant ha de tenir dret a participar en les activitats dels centres amb condicions de qualitat acceptables. En moltes ocasions, com a educadors, haurem de resoldre els dubtes que se’ns plantegin amb l’assessorament i l’orientació d’especialistes o professionals.

10

— La integració. És el procés pel qual tota persona és inclosa, acceptada i respectada dins d’un grup, independentment de les seves peculiaritats. Aquest principi implica:

El dret a la diferència. El dret a la diversitat, no tendir a l’homogeneïtat. El dret al no-etiquetatge de les persones.

11

Eines educativesQuè és una eina educativa?

L’eina s’ha definit des de sempre com aquell instrument que fan servir els artesans per treballar. Si apliquem aquest principi al món dels esplais, les eines seran tots aquells instruments i recursos que ens permetran tirar endavant la nostra tasca educativa. Amb tot, una eina no s’ha d’encabir necessàriament en una estratègia concreta; pot respondre a més d’una estratègia.Per treure el màxim rendiment de les eines, cal tenir-ne un bon coneixement. En aquest sentit, la formació continuada ens pot donar un cop de mà. Així mateix, la iniciativa, la imaginació i la valentia per innovar han de ser una constant en la intervenció educativa.

El joc, una eina educativa

El joc té una gran importància en la vida dels infants, ja que es planteja com una activitat natural dels nens i nenes i els proporciona plaer, satisfacció i diversió. En definitiva, els infants juguen per divertir-se. Per tant, parlem del joc com a activitat motivadora en si mateixa.

L’infant utilitza el joc com a eina de:

— Relació amb els altres.— Relació amb un mateix.— Relació amb l’entorn.— Desenvolupament d’habilitats (intel·lectuals, físiques, emocionals…).

Les regles que s’estableixen en el joc generen unes exigències que permeten al nen o nena definir el seu rol en l’entorn, ja que delimiten el que pot i el que no pot fer; regulen la subjectivitat i l’objectivitat, determinen els diferents processos i la finalitat del joc, en marquen variants, indiquen la manera de solucionar els conflictes i de complir les penalitzacions. L’anàlisi posterior dóna peu a canviar-ne o no les regles, permet observar el comportament dels infants en una determinada situació i millorar-ne els aspectes relacionals. En conseqüència, el joc permet conèixer les característiques, les possibilitats i els límits de cadascú. És una situació ideal per regular tant l’equilibri personal entre el jo i els altres com la manera d’establir relacions.

Tenint en compte totes aquestes qualitats del joc, els i les educadores l’utilitzem com a eina per incidir en l’aprenentatge de l’infant. Per tant, no hem d’oblidar que cal crear un espai lúdic. És bàsic que el joc estigui planificat i es faci amb una intenció educativa concreta, ja que hem de procurar no utilitzar-lo com a simple recurs per omplir el temps.

Cal vetllar perquè els jocs siguin dinàmics, enriquidors i variats. Una activitat educativa centrada en el joc (encara que no sigui de forma exclusiva) sempre és viva i canviant, s’adapta contínuament i troba noves formes de manifestar-se i connectar amb la realitat. Si volem que els nostres nois i noies es comprometin cada cop més amb el nostre projecte i ideari, cal que l’educació desenvolupada a l’esplai, i per tant la finalitat dels jocs, no consisteixi únicament a passar l’estona, sinó que, més enllà de l’activitat que s’està duent a terme, preservi l’esperit original que ens ha portat a organitzar un moviment laic i progressista.

Cal adaptar el joc contínuament de manera que, a cada edat, les persones hi trobin possibles sortides, noves formes i nous sentits. Així, des de les edats més primerenques fins a les més adultes se sentiran motivats a participar. I ja no només pel joc en si, sinó pel significat i les implicacions socials que comporta.

Hem de diferenciar entre joc dirigit i joc espontani. En el primer cas, la intervenció del monitor/a és necessària i l’utilitzarem per a potenciar objectius educatius. El joc espontani és aquell que sorgeix de la iniciativa dels infants. Ells mateixos n’organitzen l’acció i el divertiment. Nosaltres només els hem de facilitar un espai segur, un temps i uns bons materials.

12

El jocs a l’esplai prenen unes característiques concretes, que són:

— Permeten la creació de variants i de jocs nous.— La relació entre els participants ha de ser enriquidora.— Tenen una finalitat educativa.— Sovint estan elaborats pels mateixos participants.— Els conflictes que comporten són motiu de creixement personal.— Els infants saben que és fonamental participar-hi.— Hi ha de predominar la cooperació, la comunicació i la possibilitat de sortir d’un mateix.— Estan organitzats per edats, característiques i interessos dels participants.— Situen personalment el nen i la nena en el seu entorn i li aporten una visió crítica i constructiva

de la societat.— Els monitors/es contribueixen a fer que els acords responguin a la dinàmica del grup.

Ajuden els participants a superar les dificultats i troben el punt d’intervenció òptima en el joc, sense acaparar el protagonisme.

— Es produeix una rotació de rols, i una posterior valoració i aportació de suggeriments per part del monitor/a i dels altres components del grup.

— A totes les edats es treballa la funció universalitzadora dels jocs. Amb els més grans, s’incideix especialment en la funció integradora.

Hi ha una gran preocupació per treballar la interculturalitat del joc i dels seus significats. Aporta un enriquiment cultural i humanístic.Es treballa la imaginació, la creativitat i l’expressió.

Els objectius que volem assolir amb un joc dirigit es poden reforçar si en fem una avaluació conjunta amb els infants. Ells han de poder expressar les seves emocions i vivències.

Els infants, d’acord amb la seva edat, han de tenir ganes de jugar i (després de passar-s’ho bé) investigar en el sentit ocult o manifest de les situacions que proporciona el joc. És important que les posin en comú amb els companys i companyes i que en puguin treure conclusions. El joc mogut, cooperatiu, d’enginy, creatiu; l’expressió corporal, la representació teatral, la performance i l’expressió plàstica han de permetre als infants i adolescents posar distància entre ells i els objectes i veure clarament la diferència que hi ha entre el fet de consumir i el de participar, el de compartir i el de crear.

Hi ha una diversitat de tipologies de joc molt àmplia que permet treballar aspectes com ara els coneixements, la interculturalitat, les estratègies, les habilitats, les relacions, la cooperació, etc.

Per evitar la monotonia, us proposem l’elaboració d’un recull de jocs. Aquest registre haurà d’estar a l’abast de qualsevol monitor/a, que el podrà utilitzar per programar les activitats amb més fluïdesa.

Les activitats

Un dels grans valors de l’esplai són les vivències que aporten a tothom que hi participa. En aquest sentit cal destacar que un dels moments en què es viu l’esplai més intensament té lloc durant les sortides, sigui d’un, dos o més dies. Ens referim a les excursions, les colònies i els campaments.

Marxar d’excursió a la muntanya, a una casa o alberg, significa abandonar allò que ens és proper, quotidià; allò que a cadascú ens dóna seguretat. Aquest fet permet reforçar els vincles grupals. Els infants, i també els monitors/es, busquen la seguretat personal en els i lescompanyes. Quan estem avançant per un camí, encara que el mapa i l’experiència ens assegurin que anem bé, experimentarem inevitablement una certa sensació de desconcert. De nit, quan anem a dormir a la tenda, tot i l’escalfor humana dels companys, sorgeix una sensació d’incertesa, d’aventura i la consciència d’estar vivint un moment irrepetible. Cal aprofitar aquests

13

sentiments, no tant per explotar-los o per fer que els nostres nens i nenes siguin valents, sinó per reforçar la confiança en el grup i la cohesió amb els altres. També és una bona ocasió per fer que els infants coneguin la feina dels monitors/es com a persones que els aporten seguretat, que els ajuden a resoldre les situacions complicades, que els faciliten recursos i que estan al seu costat en els bons i els mals moments.

Al llarg d’aquestes activitats, viurem situacions (des de les acampades fins a les colònies) que ens donaran motius objectius per aprendre a valorar, en major o menor manera, les comoditats amb les quals estem acostumats a conviure. Però, alhora, i sobretot als campaments, ens adonarem de la quantitat de coses que ens són prescindibles, i haurem de posar a treballar la nostra capacitat creativa per resoldre situacions quotidianes sense els estris als quals estem habituats. És ben cert que hi ha moments difícils: com el dia que hem de menjar dempeus, tots comprimits en una tenda, perquè està plovent a bots i barrals. Però, curiosament, aquests seran els moments que tots recordarem amb més intensitat. Són les petites coses que van quallant dins nostre i que es queden per sempre en el record…

Un altre valor important d’aquests tipus d’activitats és que ens fa compartir amb la resta del grup tots els moments del dia: des del pipí del matí, fins a la becaina de després de dinar, la dutxa, el cansament del vespre, els despertars alegres o malhumorats, etc. Tot això en un entorn que el grup s’ha de fer seu. Efectivament, cal que el grup se senti a gust amb l’espai, amb els estris, amb les persones que també han participat en l’activitat i no siguin de l’esplai (cuiners, intendents…). Si els nens i nenes se senten com a casa, com en una segona llar, estaran més relaxats i respectaran l’entorn. Per aconseguir que es facin seu l’espai, és convenient que participin en la distribució de les coses, del material; que ajudin a muntar i a desmuntar els equips de suport (tendes, cuina…) i que tinguin moments i espais per relacionar-se amb totes les persones que hi ha a la «casa».

Durant el curs, les excursions tenen la missió de reforçar el sentiment grupal. Si sortim a la muntanya, ens serviran per a treballar el respecte i l’interès per la natura i esdevindran un bon moment per començar a habituar-nos a tendes de campanya,estris d’acampada i material de muntanya en general. Així, els infants es preparen per als campaments d’estiu. Les excursions en les quals es fa una caminada pel bosc o es puja un cim constitueixen també un repte molt interessant per la sensació final que comporten d’èxit individual i conjunt (per haver fet el cim o haver arribat al lloc d’acampada).

Les sortides a exposicions, museus o altres poblacions ens serviran per aprofundir en el tema que estiguem treballant i ens possibilitarà veure de prop altres indrets de la nostra geografia. L’observació i el coneixement de les coses, siguin espais naturals, rurals o urbans, és el que porta les persones a sentir-hi afecte. D’aquest sentiment també en sorgeix el respecte i l’afany de preservar i protegir.

Mitjançant l’estada d’uns quants dies en una casa de colònies, el grup d’infants i els seus monitors/es aprofundiran en la convivència. A més, les colònies ofereixen múltiples possibilitats per treballar l’entorn de les activitats: a través de decorats i l’ús de personatges o objectes. Tradicionalment, s’utilitza un centre d’interès per vertebrar-ne els elements d’ambientació i animació. El centre d’interès permet lligar les activitats entre si i serveix, sobretot en el cas dels més petits, per mantenir la curiositat i l’atenció al llarg de tots els dies. De temes sobre els quals pot tractar un centre d’interès, n’hi ha un munt, i abasten elements tan diversos com el món del circ, el teatre, el cinema, la màquina del temps, i poden incloure qualsevol altre aspecte ideat pels monitors i monitores i els infants i adaptat a les seves necessitats.

Els campaments comporten la plena immersió en el medi natural. Això vol dir que haurem d’organitzar-nos per muntar tota la infraestructura indispensable per cobrir les nostres necessitats (tendes, cuina, menjador…). Pels infants, i sovint també pels monitors/es, la sensació de viure una aventura hi és molt present, i els sentiments que s’experimenten són molt intensos.

1�

Presentació del centre d’interès i marc de referènciaConceptes clau

Si alguna vegada heu dedicat una estona de les vostres reunions i sortides a parlar del treball de la diversitat, pot ser que hagueu entrat en el debat de si hem de fer activitats per a tots o per contra potenciar o “afavorir” un infant o jove nouvingut que acaba d’entrar a l’esplai.

Ens acabem qüestionant si realment cal posar la premissa en la diversitat. Conscients o no, caiem en activitats folklòriques i de coneixement intercultural que el que fan són justificar actituds d’estigmatització i de rebuig.

Partint d’aquí, creiem que la interculturalitat som tots i totes, no només ells o nosaltres, jaque responsabilitzar una part dificulta i deconstrueix una ciutadania plena i activa.

La diversitat no és només un terme “cultural”, hem d’entendre-la com a concepte heterogeni, hi ha diversitat de gènere, de procedències, d’edats, d’ideologies..., i no com si tots i cadascun dels membres d’una cultura subscrivissin tots i cadascun dels seus valors.

Com a educadors i educadores, se’ns fa difícil plantejar-nos uns objectius, realitzar activitats, debats, etc. sobre temes de ciutadania amb els nostres infants i joves a causa de la complexitat de termes que utilitzem, dels quals, a vegades, no sabem amb exactitud el significat.

Quan ens pregunten, o ens preguntem, què volem dir amb exclusió, integració, xenofòbia... sorgeixen preguntes i nous debats que enriqueixen però alhora dificulten trobar el seu significat.

En aquest bloc, volem transmetre significats, o idees clau, perquè les treballem, ens qüestionem i desemmascarem més prejudicis que dificulten parlar amb naturalitat i sense tabús de la globalitat de la ciutadania. Teniu, doncs, un recull de significats de termes.

Entenem immigració com a moviment o desplaçament d’una o diverses persones des de l’exterior d’un territori o des del lloc d’origen a l’interior de l’altre territori o lloc de destinació.

Cal que sapiguem que el fenomen de la immigració no és nou, sempre s’ha donat en contexts històrics i socials diferents, forma part dels escenaris mundials en diferents èpoques. Hi ha hagut migracions des dels orígens de la Humanitat.

Inicialment, són desplaçaments a la recerca d’aliments i millors condicions d’existència. Progressivament, però, la immigració es deu a les desigualtats econòmiques entre zones del món (països, societats, continents, blocs geopolítics). Aquestes desigualtats sorgeixen de les disparitats en recursos, especialment tecnològics, en economies ja desenvolupades i societats avançades.

D’aquí en deriven altres motius. Els moviments migratoris poden respondre a fenòmens multicausals, com són: els econòmics, l’oferta de treball, les diferències salarials, les possibilitats de promoció individual i mobilitat ocupacional... en comparació amb el lloc d’origen. Naturals, en motiu de catàstrofes que impedeixen la supervivència en un lloc determinat, o les d’índole ideologicopolítica, per asil o refugi polític, quan les diferències es prenen en relació amb el grau de democràcia formal i llibertat política (d’expressió, manifestació, representació d’interessos, etc.), d’un lloc a un altre.

1�

Podem afirmar, doncs, que la immigració és, en aquest sentit, resultat de les expectatives de millora de les condicions de vida dels individus que decideixen emigrar. Les actuals migracions són de caire internacional on els canvis i les transformacions tenen un abast global. Per tant, el fenomen migratori no és quelcom passatger, i de ràpida solució, sinó que són la conseqüència més immediata i palpable de les desigualtats socials i de la polarització mundial. Sovint oblidem que les migracions no són fruit d’una voluntat aventurera, sinó que són originàries de les desigualtats econòmiques existents al món. Podríem afirmar doncs que si la immigració és un fenomen constant i no lineal, les polítiques i projectes que la gestionen també haurien de ser-ho.

Per sobre de tot, són històries de vida lligades a persones i a situacions particulars i no fenòmens despersonalitzats com els desplaçaments de béns o de mercaderies. No podem entendre la globalitat del procés com a bloc semàntic aïllat, ni com a conjunt homogeni, són fluxos de persones, i per tant, hem d’entendre aquest factor multidimensional, i heterogeni com a tal.

Conseqüentment, l’experiència i la situació de cada individu serà diferent, per aquesta raó hem d’entendre la globalitat de la situació com una particularitat de les nostres accions, depenent de les persones implicades.

Els estereotips (entesos com a creences compartides d’un grup cap a l’altre a partir de les normes o els patrons culturals prèviament establerts) redueixen la visió del món i els prejudicis (actituds no raonades, jutjades per endavant abans de tenir coneixement just o complet de la cosa) ens provoquen una imatge negativa de l’altre. Cal desemmascarar aquestes pors, i judicis de valor, no només pel que fa a les persones nouvingudes sinó com a construcció d’una ciutadania nova, forta i plena. L’ús de prejudicis impedeix qualsevol reflexió seriosa que acompanyi un procés de millora en la gestió dels fluxos de persones.

El paradigma cultural, per exemple, no és més que una forma de prejudici, però la seva singularitat i el fet que gaudeixi d’una important presència institucional i intel·lectual, fa que hi haguem de parar especial atenció.

En una societat hi ha moltes cultures, no és un terme “universal”, és una construcció humana, i com a tal, n’hi ha tantes com a persones o grups, la ciutadania necessita codis, elements de cohesió, i no de separació o segregació a causa del desconeixement i por d’aquest.

Davant aquesta premissa, hem de qüestionar afirmacions reduccionistes, comportaments i actituds que simplifiquen els termes, i sobretot les hem de debatre, per fer-les reduir dins les nostres accions.

Què entenem com a Educació Intercultural?

Partint del fet que la formació de la identitat es basa en el reconeixement de la diferència, l’educació intercultural aprofita aquesta diferència i la pluralitat cultural com una gran oportunitat per crear espais d’intercanvi i d’enriquiment mutu entre les persones. Cal aprofitar aquests bagatges culturals diferenciats per intervenir educativament i preparar els nois i noies per a la convivència i la interacció en una societat cohesionada1.

Integració, és un concepte trampós, l ’hem de pensar i raonar en molts àmbits. A què ens referim? Qui s’ha d’integrar i on? Hi ha algun model de referència?

No l’hem d’entendre com a unificació cultural, doncs pot comportar el perill d’excloure i menys valorar una part de la cultura de la ciutadania.

1 http://www.entrecultures.org/home.htmTangram. Set elements per fer esplai i escoltisme des de la interculturalitat FUNDACIÓ JAUME BOFILL, SECRETARIA GENERAL DE JOVENTUT Ed. Secretaria General de Joventut, Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 2003.

1�

Podem entendre integració com a adaptació, capacitat per entendre l’altre i construir conjuntament la nostra societat. No només d’alguns col·lectius cap a un model tancat, doncs la realitat de la nostra ciutadania és prou dinàmica com per a considerar el terme cap a un model estàtic. No són els i les immigrants, o els seus fills i filles, els qui s’han d’integrar a un model ideal, sinó que tothom s’ha d’integrar a la nova realitat social que anem construint de forma dinàmica.

L’exclusió social és aquell procés que existeix en la nostra societat en què les persones no accedeixen als béns socials (l’accés al treball, a l’educació i a les relacions). L’origen de la desigualtat cal buscar-lo en els processos socials i no en causes naturals i/o sobrenaturals, de gènere o procedència.

Els entesos afirmen, en general, que, malgrat que la desigualtat ha existit sempre, és quan les societats es doten d’una organització i una tecnologia que permet produir i acumular riqueses, que la desigualtat es fa més evident. Per aquesta raó, podem afirmar que en les societats que han desenvolupat sistemes productius que permeten l’acumulació de riquesa, l’origen de la desigualtat es troba en bona manera en la divisió social del treball2.

Però, si parlem d’exclusió o inclusió social i continuem considerant el treball com l’element bàsic d’inscripció en l’estructura social, els infants, joves i adolescents no tenen un lloc en aquesta estructura, sinó que són les seves famílies les que pertanyen a una determinada classe o tenen una determinada posició social.

Des d’aquesta perspectiva, es pot analitzar l’adolescència i la joventut com la trajectòria des d’una determinada posició en l’estructura social –la familiar, que correspon a la infància- a una altra –la personal, corresponent a l’edat adulta3.

Entenem discriminació com aquella acció que té lloc quan un grup humà és sotmès a un tracte diferenciat que li impedeix accedir a certs àmbits o que li permet participar-hi en condicions desavantatjoses. La discriminació és el mecanisme encarregat d’assegurar que la inferioritat moral atribuïda a una comunitat tingui una correspondència en el pla de les relacions socials4.

El racisme social és la modalitat de racisme que consisteix en un conjunt d’actituds segregacionistes o discriminatòries practicades quotidianament i que afecten nombrosos àmbits de la societat5.

La xenofòbia, en canvi, és l'actitud que es manifesta quan la temptació etnocèntrica es tradueix en pràctiques excloents sobre la base del refús o l’exclusió de tota identitat cultural aliena, pel sol fet de ser aliena. La xenofòbia refusa “l’altre” -- l’estranger/a, la/l’immigrant, etc -- en la mesuraen què el/la veu com a competidor de recursos que considera propis i el/la percep com una amenaça per a la seva identitat6.

Els prejudicis són la forma més elemental de la lògica de l’exclusió.S’alimenten d’un sistema de representació que assigna a cada comunitat uns trets diferencials negatius i deixa de banda l’experiència real que s’hagi produït arran del contacte entre aquests grups. El prejudici no necessita alimentar-se amb cap conflicte econòmic, polític o social, sinó que treballa amb materials purament imaginaris: reputacions que mai no es verifiquen, amenaces, llegendes o mites. Per mantenir una opinió negativa sobre el grup prejutjat, no és necessari tenir-hi cap contacte; de fet, ni tan sols cal que el grup menyspreat existeixi.

2 http://www.xtec.es/~fbaldese/desigual.html3 També catalans: Fills i filles de famílies immigrades FUNDACIÓ JAUME BOFILL, Marta Casas 4 La ciutat de la diferència, http://www.entrecultures.org/mteoric.PDF � SOS Racisme (1994). Igualtat per viure, diversitat per conviure. Barcelona. SOS Racisme.6 V. Fisas, Centre UNESCO, Documents, núm. 31, “Les migracions contra l’oblit de la nostra història”

18

El folklore és l’agrupació, la conservació i en certs casos la interpretació dels continguts culturals que es transmeten per via oral i que possiblement han estat generats per l’esperit col·lectiu del grup. Són tècniques i coneixements mantinguts i transmesos per l’aprenentatge directe i per mitjans verbals fora dels circuits de l’ensenyament oficial i de la difusió escrita.

Intentem evitar el terme de segones generacions ja que això remarca un efecte homogeneïtzador que diferencia per qüestions de procedència o descendència, millor parlem de fills o filles de famílies immigrants. Creiem que és un terme amb clars efectes estigmatitzadors i dificultem la seva consolidació com a ciutadans i ciutadanes de ple dret en la nostra societat.

Hi ha dades que trenquen tòpics... L’aportació de les persones immigrades al desenvolupament del país d’acollida i al d’origen és molt important, sigui en termes econòmics, socials, o culturals.

Pel que fa a l'economia, per exemple, al mes de novembre de 2004, a Catalunya el nombre detreballadors/es estrangers afiliats a la Seguretat Social era de 2�0.383. D'aquest total d'afiliats i afiliades al Règim General de la Seguretat Social i de treballadors/es autònoms (2.998.279 treballadors/es), el 8% són estrangers/es. Per tant, sí que cotitzen a la Seguretat Social.

Altres tòpics estesos són que “són ignorants”, i que “tenen un nivell cultural baix”. Dades relatives al nivell d’estudis de les persones estrangeres a les comarques de Barcelona mostren un bon nivell cultural. Així, un 20’3% d’elles han finalitzat els estudis universitaris i un 44% els secundaris. Gran part de la població d’origen estranger resident a Barcelona (el 64,3%) té un bon nivell cultural. Només el 2% es declara analfabet. (Font: Estudi sobre el grau d’integració dels immigrants a la Demarcació de Barcelona , Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, Universitat de Barcelona, 2003).

Paral·lelament, si observem l’evolució d’inscrits als cursos de català que organitza el Consorci per a la Normalització Lingüística, comprovem que el nombre d’alumnes inscrits en aquests cursos ha anat en augment des del curs 2000-2001, fins al punt que el curs 2003-2004 gairebé un 41% dels inscrits va ésser d’origen estranger. Les dades també desmunten un altre tòpic: que d’entre la població estrangera, la d’origen llatinoamericà és la que menys s’interessa per aprendre la llengua. Queda demostrat que representa un percentatge molt alt del total de l’alumnat estranger: el curs 2003-2004, per exemple, pràcticament la meitat de l'alumnat d’origen estranger era llatinoamericà 7.

7 Font: http://www.gencat.net/benestar/organismes/immigracio/index.htm

1�

Objectius i metodologiadel centre d’interès

Un esplai va fer un taller de henna per “conèixer” el món àrab i ensenyar als infants la “cultura marroquina”. A tots els infants els va motivar molt la idea i els monitors i

monitores n’estaven molt contents de l’èxit de l’activitat “intercultural”.

Quan recollien els va venir una nena i els va dir que s’ho havia passat molt bé i que sempre que veiés alguna noia marroquina li miraria si portava henna a la mà, i de pas, va preguntar si al Marroc feia molt fred, si parlaven castellà, on estava situat al

mapa i si els nens i nenes també anaven a l’esplai....

Quan en la reunió d’avaluació van valorar l’activitat es van adonar que alguna cosa havia fallat, no havien explicat res del Marroc, dels i les ciutadanes que hi vivien, de la seva situació geogràfica, de les seves vides, i també es van adonar que havien homogeneïtzat i estigmatitzat una part dels costums àrabs, sense tenir en compte la

diferència.

Què en penses del comentari de la nena?

Teniu experiències similars (tallers de percussió, trenes africanes o festes multiculturals,...?

Com les valoreu?

Vau assolir els objectius que us proposàveu? 8.

8

Els centres d’interès

Els centres d’interès són una agrupació de continguts i activitats educatives realitzades al voltant d’un tema central, en aquest cas, per exemple, si volem treballar per un espai educatiu i de convivència en els centres d’esplai i la promoció de la ciutadania, podem plantejar-nos fer girar el nostre centre d’interès al voltant de la construcció d’un nou poble imaginari, per exemple.

Els avantatges del centre d’interès són molts: s’adapta a la psicologia infantil i juvenil, té en compte les característiques individuals, parteix de l’interès dels infants i joves, dóna importànciaeducativa al medi i potencia una forma natural i vital d’aprendre, entre d’altres.

Més concretament, el treball continuat d’una temàtica específica, sense que esdevingui quelcom esporàdic i puntual, és positiu per diferents motius, ja que s’adapta a la mentalitat dels infants i joves i els seus interessos, com s’ha treballat prèviament; facilita molt la motivació dels infants i joves cap a l’activitat; té infinites possibilitats de variabilitat i adaptabilitat a la realitat del grup i de la situació concreta, i vertebra l’organització, estimula la imaginació, facilita la coordinació i evita la dispersió dels monitors i monitores.

8 Idea extreta de “Cubà o cubata”, Armegol, C (Coord.) (2003). Tangram, set elements per fer esplai i escoltisme des de la interculturalitat. Ed. Secretaria General de Joventut i Fundació Jaume Bofill, Barcelona

20

Us facilitem un guió de proposta pedagògica a tenir en compte a l’hora de treballar les relacions amb la ciutadania en els diversos grups, per edats, tenint en compte el desenvolupament social, psíquic i motriu, ens podríem plantejar:

Edats Objectius generals

3-� Afavorir l’expressivitat a partir de danses, estimular la fantasia jugant amb altres jocs (explicant d’on vénen), introduir l’existència d’altres persones que han nascut en un altre lloc però amb qui ara compartim en el medi.

�-8 Conèixer l’existència d’altres persones, veure jocs, danses d’altres llocs, conèixer el nostre poble o barri, potenciar el coneixement d’altres territoris (realitzar alguna bola del món en format de puzle).

8-12 Adonar-se que les maneres de viure no són les mateixes per a tots els nens i nenes,conèixer alguns aspectes d’altres cultures (des de prop, fent gimcanes pels barris on hi ha més persones d’origen immigrat, parlant amb ells, no fent folklorització), conèixer la nostra cultura, introduir què són els estereotips.

12-1� Veure altres maneres de fer que no són ni millors ni pitjors que la nostra, que la diversitat enriqueix el conjunt i la pròpia cultura, entendre que allò que passa al nostre voltant no és fruit de la casualitat sinó de causalitats.

16-18 Debatre sobre la diversitat i la diferència, reconèixer que la nostra cultura i que la nostra escala de valors és una més d' entre totes les existents; la diversitat cultural no ha de suposar ignorar els Drets Humans .

El joc de l’aprenentatge

“El paper de la paraula dins el joc és divers: hi ha jocs en els quals la paraula té una funció purament vehicular -aquest seria el cas dels jocs de córrer-; en d’altres és un component fix -com és el cas de les cantarelles que acompanyen els jocs de rotlle-; en tercer lloc, hi ha un grup de jocs en els quals la paraula és un component essencial: sovint la paraula és el joc, i ho és en una part o bé en la totalitat.” (El joc. Un recurs a la classe de llengua).

Els esplais tenen realitats molt diferents, de vegades, l’assoliment d’uns objectius i del treball de base ens fa oblidar que utilitzar el català en les nostres activitats i jocs, també pot ser un vehicle d’inclusió per a infants i joves.

Amb el naixement dels Plans Educatius d’Entorn es planteja i s’introdueix aquesta qüestió ja quepromouen la cohesió social a través de l’educació intercultural i l’ús de la llengua catalana en unmarc plurilingüe, fent partícips i enllaçant a tots els agents d’un territori.

Com podem, en espais educatius on la llengua usual és el castellà, participar i fer ús de la llengua catalana com a mitjà de comunicació i element identitari? I més, quan els infants i joves nouvinguts no ens entenen?

Com afirma Piaget a La formació del Símbol en l'infant, el joc constitueix una manera específica de funcionament de la intel·ligència infantil que forma part del procés d’adaptació a la realitat. És a dir, el joc és un mitjà d’aprenentatge important que ajuda els nens i nenes tant a conèixer-se a si mateixos com al món que els envolta.

21

El joc és una eina ideal en qualsevol aprenentatge, ja que ens ofereix grans aportacions9:

- És una situació comunicativa real. Mentre juguem necessitem buscar les estructures lingüístiques que ens serveixin per a poder explicar el joc, com també fer preguntes per comprendre’l millor i comunicar-nos entre els jugadors i jugadores.

- Com a element comú i transversal al fet de jugar hi ha el tracte d’igualtat entre els jugadors. Per aquest motiu, qualsevol joc esdevé una manera de treballar valors que fan referència a la cooperació entre iguals, la reflexió i el diàleg.

- Mentre l’educador/a juga se situa en el mateix plànol que els jugadors/es, cosa que fa que, sense deixar de fer el seu paper, esdevingui molt més proper que en qualsevol altra situació.

Us proposem començar comptant en veu alta, perquè infants o joves identifiquin els números; digueu expressions com les que us proposem, que acompanyades de l’acció i el gest es poden relacionar fàcilment. Les dividim en processos del joc10:

Comença el joc

· Juguem? · Saltem i ballem? · Juguem a la plaça?/al pati al carrer/ a can.../ a casa en/ la... · Qui vol jugar?/ Vols jugar? · M'hi voleu, a jugar? · Puc venir amb vosaltres a jugar? · Vine a jugar amb nosaltres. · Vine amb nosaltres a jugar. · Tinc ganes de jugar. · No tinc ganes de jugar.

Preparació del lloc

· Juguem! · On anem a jugar?/ On anem? Anem a... · Anem allà/ Allà al mig. · En aquell racó/ A la cantonada. · No hi ha prou espai aquí. Preparació del joc

· No som gaires/ Som pocs/ No som prou colla. · En falten/ Ja hi som tots/ No hi són tots. · Ja som prou colla/ Som massa gent. Comptar i parar

· A qui toca parar? · Va, triem/ Comptem? · Compta tu/ Tu comptes. · A qui ha tocat parar? · A qui toca? · Fem-ho per sorteig. · Ens ho sortegem?

9 Xarranca. Jocs per a l’aprenentatge del català oral per a nouvinguts, Balaguer, Clara; Ripoll, Oriol Fundació Jaume Bofill; Generalitat de Catalunya, Direcció General de Política Lingüística, Secretaria General de Joventut, 2002.10 Extret de http://www.xtec.cat/sedec/joc/pag100.htm Sedec, Recursos per treballar la llengua, El joc.

22

· Fem-ho a sorts. · Fem-ho a palles curtes, palles llargues. · Fem-ho a parells o senars Un altre recurs educatiu interessant pot ser cantar cançons i ballar danses infantils; moltes d’aquestes cançons que estan traduïdes en diferents idiomes l’infant o jove pot relacionar--les amb la seva llengua, el ritme pot ser igual i pot ser una via més de comunicació i motivació; podríem aprofitar també perquè ens la cantés i fer una roda de cançons en diferents idiomes11.Podem afirmar, doncs, que el temps de lleure i l’ús del joc en català és una oportunitat per al desenvolupament i la inclusió social.

11 Existeix un recurs sobre la música i la interculturalitat: Diversita’t, Cançons, danses... Activitats i recursos per a la convivència en la diversitat. MARTA CASAS, NURI CASAS I ESTER BONAL Ed. Secretaria General de Joventut i Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 200�.

23

Guia útil.Com utilitzar el dossierAquest dossier té un format diferent; partim de la idea que ha de ser una eina de treball fàcil d’utilitzar, propera i renovable, és a dir, que els esplais pugueu anar omplint el dossier amb les vostres activitats o amb aquelles que aconseguiu en altres llocs i us semblin interessants, i les que anirem penjant al web i guardar-les totes elles com a recurs.

El dossier es podrà anar ampliant mitjançant les fitxes que els esplais, la comissió de Ciutadaniao des d’Esplac anem penjant al web, on hi haurà un espai apropiat amb aquesta finalitat.

On puc trobar més activitats i recursos?

Des del web d’Esplac, www.esplac.cat, al menú esquerre clica a la secció de Recursos: allí trobaràs un espai dedicat al dossier didàctic; ves-hi i descarrega't el que necessitis.

M’agradaria participar-hi... Com puc afegir-n'hi una?

A la mateixa secció del web hi trobaràs un document amb el model de la fitxa d’activitat; descarrega'l i quan l'hagis omplert, envia'l a [email protected]. Aviat estarà penjat a la carpeta Noves Fitxes.

Necessito més marc teòric de referència o estic interessat/da a saber-ne més...

A l’apartat de Recursos hi trobaràs més bibliografia i enllaços per informar-te’n.

2�

Banc de recursosMaterial didàctic

· Marta Casas, Nuri Casas i Ester Bonal (200�) Diversita’t, Cançons, danses... Activitats i recursos per a la convivència en la diversitat. Ed. Secretaria General de Joventut i Fundació Jaume Bofill, Barcelona.

· Ripoll, O; Balaguer, C (2003). Xarranca: Jocs per a l’aprenentatge del català oral per a nouvinguts. Barcelona: Secretaria General de Joventut / Fundació Jaume Bofill.

· Igualtat per viure, diversitat per conviure. (1998) Àrea Pedagògica de SOS Racisme. · Armengol, C (Coord.) (2003). Tangram, set elements per fer esplai i escoltisme des de la

interculturalitat. Ed. Secretaria General de Joventut i Fundació Jaume Bofill, Barcelona. · Visquem la diversitat (1998). Col. Edupaz, núm. 6, 1ª ed. Ed. Los Libros de la Catarata,

Madrid.· Essomba, M (Coord.) (2001). Sanduk: guia per a la formació dels educadors i les ducadores

en la interculturalitat i immigració. Ed. Secretaria General de Joventut i Fundació Jaume Bofill, Barcelona. Està disponible en format paper, CD-ROM o bé a través d’internet a www.entrecultures.org

Webgrafia d’interès

· Entrecultures<www.entrecultures.org>

· Escola de Cultura per la Pau<www.escolapau.org/lleure/index.htm>

· Qüestionari per a la valoració del treball intercultural a les entitats d’educació en el lleure<www.entrecultures.org>

· Cascón, Paco “Educar en y para el conflicto”. A Cuaderno de pedagogia, núm. 287. Versió en línia:

<www.pangea.org/pacoc/documentos/_Cuadernos_completo.pdf>

· Fundació per la Pau<www.fundacioperlapau.org>

· Edualter<www.edualter.org>

· Sodepau<www.sodepau.org>

· Fundació Jaume Bofill<www.fbofill.org>

· SOS Racisme, Àrea Pedagògica<www.sosracisme.org>

· Aula Intercultural<www.aulaintercultural.org>

· Pangea. Internet solidari<www.pangea.org>

2�

Referències bibliogràfiques

ALEGRE, M.A ; HERRERA, D. (2000) Escola, oci i joves d’origen magribí. El sentit de la inserció social de les segones generacions de famílies immigrades. El cas de Mataró. Diputació de Barcelona. Pla Jove.

ATXOTEGUI, J. (2001) El dol migratori en els infants i joves immigrants. Jornades sobre interculturalitat i lleure infantil i juvenil. Pla Calidoscopi. Fundació Jaume Bofill.

BONAL, X; RAMBLA, X; ROVIRA, M. (2000) “Una anàlisi socioloògica de l’atenció a la diversitat”. Revista Temps d’Educació, núm. 24.

CAMPS, V (2001). “Educar a la ciudadanía para la convivencia intercultural”. Revista Anthropos: Ciudadanía e interculturalidad, núm.191.

CARBONELL, F. (1999) “Desigualtat social, diversitat cultural i educació”. La immigració estrangera a Espanya. Els reptes educatius. Col.lecció Estudis socials, núm.1. Fundació “La Caixa”.

CARRASCO, S. (coord.) i altres (2004) Inmigración, contexto familiar y educación. Procesos y experiencias de la población marroquí, ecuatoriana, china y senegambiana. Serie Sociedad y Educación. Institut de Ciències de l’Educació (ICE).

CARRASCO, S.; BALLESTÍN, B.; HERRERA, D.; OLIVÉ, C. (2002) “Infància i immigració: entre els projectes dels adults i les realitats dels infants”, vol.4 de AADD, Primer Informe sobre la infància i les famílies als inicis del segle XXI. Barcelona, Institut d’Infància i Món Urbà de Barcelona (text íntegre a www.ciimu.org).

CASAS, M. (2003) També catalans: Fills i lles de famílies immigrades. Col.lecció Finestra Oberta, nr. 38, Fundació Jaume Bofill.

DELGADO, M. (1998) Diversitat i integració. Ed. Empúries. Barcelona.

DE PALMA, A. (2004) “Novetats en el tractament juridicoadministratiu dels menors immigrants no acompanyats”. A: Aja, E.; Nadal, M. La immigració a Catalunya avui. Anuari 2003. Col.lecció Polítiques Socials. Fundació Jaume Bofill. Ed. Mediterrània.

DE PALMA, A. (2004) "La protección de los menores por las administraciones públicas". Revista Jurídica de Cataluña, núm. 2.

EQUIP “DIVERSITAT I ESCOLA” (1997) "La incorporació de l’alumnat estranger a l’escola". Professors del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. Revista Papers, núm. �3.

FUNES, J. (1999) “Migració i adolescència... La immigració estrangera a Espanya. Els reptes educatius". Col·lecció Estudis socials, núm.1. Fundació “La Caixa”.

JUTGLAR, A.; MUNTANER, J.M.; i altres (1968) La Inmigración en Cataluña. Col.lecció: Notas de Sociedad, núm. 2. Ed. de Materiales, Barcelona.

MORENO, R.; SAMPER, S. (2004) " Estat actual de la llei d’estrangeria: conseqüències de l’última reforma 14/2003 sobre els drets dels immigrants". Revista Àmbits de Política i Societat,núm. 30.

NADAL, M. (2004) “La població estrangera a Catalunya”. A: AJA, E.; NADAL, M. La immigració a Catalunya avui. Anuari 2003. Col.lecció Polítiques Socials, nr. 36, Fundació Jaume Bofill. Ed. Mediterrània.

2�

PARELLA, S. (2003) Mujer, inmigrante y trabajadora: la triple discriminación. Anthropos Editorial. Barcelona.

PETRUS, A.; PANCHÓN, C.; GALLEGO, S. (2002) “La infància en situació de risc”, vol.� de AADD, Primer Informe sobre la infància i les famílies als inicis del segle XXI. Barcelona, Institut d’Infància i Món Urbà de Barcelona (text íntegre a www.ciimu.org).

ROIG, E. (2004) Regularització d’estrangers. Seminaris organitzats pel Grup d’Estudis sobre els Drets dels Immigrants. Institut de Dret Públic de Barcelona.

SOLÉ, C. (2004) Debat sobre la ciutadania pluricultural. Cicle: “Una societat en crisi? Debats entorn dels reptes d’un món globalitzat”, Barcelona.

SOLÉ, C. (coord.) (2001) El impacto de la inmigración en la economía y en la sociedad receptora. Barcelona: Ed. Anthropos.

SOLÉ, C. (2000) “Inmigració interior e inmigración exterior”, Papers, núm. 60, Barcelona.

SOLÉ, C. (1997) “La integració dels immigrants en el marc urbà: beneficis per a tothom?”. DELGADO, M. Ciutat i immigració: Debat de Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Col·lecció Urbanitats, Barcelona.

V. FISAS (1994) Les migracions: contra l’oblit de la nostra història. Centre UNESCO, Barcelona.

ZAPATA-BARRERO, R. (2001) “Dilemas de los Estados democrático-liberales para acomodar políticamente a la inmigración”. Revista Anthropos: Ciudadanía e interculturalidad, núm.191.

ZAPATA-BARRERO, R. (2003) “Marc d’actuació, acollida, participació i sensibilització”. AUBARELL, G. i altres, Gestionar la diversitat: Re exions i experiències sobre les polítiques d’immigració a Catalunya. Institut Europeu de la Mediterrània.

Recursos d’interès

ALBAIGÉS, B; HERRERA, D; GARET, M (2003). La immigració i el treball intercultural a les entitats d’educació en el lleure de Catalunya. Barcelona: Secretaria General de Joventut, (Aportacions;20).

ALEGRE, M.A ; HERRERA, D. (2000). Escola, oci i joves d’origen magribí. El sentit de la inserció social de les segones generacions de famílies immigrades. El cas de Mataró. Diputació de Barcelona. Pla Jove.

CARBONEL, F (Coord.) (2000). Educació i immigració. Els reptes educatius de la diversitat cultural i l’exclusió social. Col. Polítiques, núm. 27. Ed. Editorial Mediterrània, Barcelona.

CARRASCO, S. (coord.) i altres. (2004). Inmigración, contexto familiar y educación. Procesos y experiencias de la población marroquí, ecuatoriana, china y senegambiana. Serie Sociedad y Educación. Institut de Ciències de l’Educació (ICE).

CASAS, M (2003): També catalans: Fills i filles de famílies immigrades. Col.lecció Finestra Oberta, nr. 38, Fundació Jaume Bofill.

2�

Fitxes d'activitats

FITXA D'ACTIVITAT

Edat Núm. participants

-

Tema: Assetjament escolari violència entre iguals

Bullying I

Objectius de l’activitat - Parlar i tractar el tema del bullying, sovint present a la realitat dels centres educatius dels

infants i joves - Reflectir i mostrar l’existència d’aquests casos - Negativitzar l’assetjament escolar - Reflectir les conseqüències negatives tant per qui agredeix, com per qui és agredit - Parlar i reflexionar sobre les diverses formes d’actuar quan veiem o patim una situació de

bullying - Potenciar el fet que les persones poden canviar aquestes conductes

Desenvolupament de l’activitatEn grup i amb una conversa natural, s’introduirà el tema de les diverses situacions de violència escolar. Prenent com a referència els casos que els infants i joves expliquen, s’apuntaran els més destacats (o tots) en un mural i plantejarem (les següents) preguntes per tal que lescompletin: - Per què creieu que agredeix qui agredeix? - Què sent quan agredeix? - Per què l’assetjat o assetjada és considerat “dèbil”’? - Què sent quan és assetjat/ada? - Quines conseqüències, tant positives com negatives, pateix qui assetja i la persona assetjada? - Quines conseqüències, tant positives com negatives, pateix qui agredeix i la persona agredida?

Metodologia i AvaluacióS’emprarà una metodologia participant i en gran grup. No dirigir excessivament l’activitat, per tal de facilitar les intervencions dels infants i joves. Tot i això, serà important motivar la seva participació a través de preguntes, que ajudin a la reflexió i al debat. Per concloure la sessió, es planteja una última pregunta, amb l’objectiu de comprendre que els actes que fem, influeixen o determinen la vida dels altres; i que si es tracta d’un mal comporta-ment, aquest ha de ser modificat. A la vegada, però, és important subratllar que és necessari descobrir què origina o provoca aquesta actitud i comportament negatiu envers una altra persona. “Què faries amb l’amic o amiga que agredeix o assetja psicològicament a un company o com-panya, per tal que sigui conscient dels seus actes i els modifiqui?”.

TemporalitzacióDiverses sessions entre 1 hora i 1 hora i mitja

Dinàmiques socioeducatives elaborades per l’equip de l’Espai de la Infància. Formen part delmicroprojecte “Tardor de convivència”, que compta amb el suport de la fundació ACSAR

9-12

FITXA D'ACTIVITAT

Edat Núm. participantsCarta de Sevilla Bullying II


Objectius de l’activitat - Potenciar la capacitat de resoldre conflictes - Tractar el tema de la violència entre els i les companyes - Conèixer l’opinió dels infants respecte aquest tema - Prendre informació sobre vivències personals dels nens i les nenes.

Desenvolupament de l’activitatEls monitors i monitores fingeixen que han rebut una carta d’unes amigues (de la mateixa edat que els infants a qui va dirigida l’activitat) de Sevilla on expliquen que pateixen una situació de bullying,i demanen consell. Justament aprofitant la passada sessió on també es va tractar el tema bullying, els monitors i monitores fan veure que volen conèixer quin consell li donaria el grup aaquestes noies de Sevilla. Un dels infants del grup llegeix la carta als altres i després es deixa un espai de temps per a realitzar una pluja d’idees.

Metodologia i AvaluacióS’emprarà una metodologia de participació i en gran grup. Sempre intentant que els i les monitoresno la dirigeixin massa i es faran preguntes als nens i nenes sobre aquest tipus de situacions: - Heu vist alguna vegada coses com aquesta? - Què heu fet quan les heu vistes? - Què ha fet l’escola? I els adults/es? - Per què creieu que passen aquestes coses? - Creieu que s’ha de dir quan ets tu l’agredit/da?

Temporalització1 hora

RecursosUna carta inventada pels i les educadores on un parell de nens o nenes d’altres llocs d’Espanya parlin d’una situació de bullying i demanin consell

-9-12

Dinàmiques socioeducatives elaborades per l’equip de l’Espai de la Infància. Formen part del microprojecte “Tardor de convivència”, que compta amb el suport de la fundació ACSAR

FITXA D'ACTIVITAT


Cintes de prejudicis

15-25

Objectius de l’activitat - Afavorir l’empatia, posant-nos en la pell d’una altra persona - Adonar-nos dels prejudicis que tenim envers algunes persones

Desenvolupament de l’activitatEs reparteixen cintes (que també poden ser etiquetes, o post-its) entre els i les participants on hi hagi escrites algunes informacions. La persona que la porti posada no sabrà quin missatge porta, però la resta del grup l’haurà de tractar com ho descriu la seva cinta. Un exemple pot ser: - Mentre parlo no em miris - Alça la veu al dirigir-te a mi - Nega tot el que digui - Interromp-me quan parli - Porta’m la contrària - Cada cop que parli fes veure que no m’entens.

Metodologia i Avaluació En grup discutirem les següents qüestions per valorar l’activitat

- Com ens hem sentit? Com ens han tractat?- Com ha canviat el nostre comportament al llarg de l’activitat?- Com ha canviat la nostra actitud? Què ho ha provocat?- En quines altres situacions ens hem sentit etiquetats/des o amb un estereotip del que no ens deixaven sortir?

- Com influencien els prejudicis en la conducta d’una persona?

TemporalitzacióDepenent del nombre de participants i del moment de l’activitat, es pot fer per si sola, o aprofitant un dinar, una sortida sencera, dins d’una gimcana...

RecursosCintes o etiquetes escrites, folis i bolígrafs

Tema: Prejudicis

-

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: Debat, posicionamentsobre un conflicte

Conflictes globals

16-99 -

Objectius de l’activitat - Adonar-nos que qualsevol solució obtinguda d’un conflicte, comporta uns valors, uns

avantatges i uns desavantatges per a ambdues parts

Desenvolupament de l’activitatEs col·loca el grup al mig, dividint la sala en dues parts, la del NO i la del SÍ. Es llegeix en veu alta una frase (conflictiva, que doni peu a discussió), es pica un cop de mans o es fa un crit, i en aquest moment, tots els membres del grup se situen a la paret del Sí - si estan d’acord amb el que diu la frase - i a la paret del NO - si hi estan en contra -. En aquest moment ningú no pot quedar-se al mig o entre una paret o una altra. TOTHOM S’HA DE POSICIONAR. No passa res si no s’hi està completament a favor o en contra. El monitor/a pregunta al grup minoritari si algú vol explicar perquè s’ha situat en aquest lloc. Llavors es van alternant les explicacions de persones del grup majoritari i minoritari. Un cop s'han exposat a grans trets els principals arguments, s’explica al grup que aquelles persones que estan d’acord amb algun argument dit pel grup contrari, s’han de desplaçar una mica. S’acostaran més o menys al centre depenent del grau de convenciment. Les persones que s’han mogut han d’explicar perquè ho han fet. Si hi ha un cert grau d’acord, es pot intentar arribar entre tots i totes a una frase de consens amb la qual tothom estigui d’acord. Es llegeix una altra frase i es repeteix el procés.

Algunes frases possibles:1. Existeixen les races?2. La millor manera d’integrar-se és a través de l’aprenentatge de la llengua3. Cal que realitzem tríptics informatius/cartes,... en diferents idiomes (àrab, anglès, mandinga,

etc.) per tal d’apropar-nos a la població immigrada?4. L’educació laica no ha de permetre la utilització de símbols culturals extensos com el “shador” en

els centres d’esplai.5. Cal que ajudem els països anomenats del Tercer Món per reduir-ne els seus fluxos migratoris als

països del Primer Món6. El racisme amb els i les estrangeres se solucionaria si aquestes coneguessin els costums del país al

qual arriben.7. La gent d’altres països que viuen a Catalunya, han de viure als mateixos barris que els

“autòctons” per arribar a la coneixença entre ells i elles.8. El racisme és fonamentalment un problema econòmic; la solució passa per igualar les

condicions de vida i oportunitats dels grups marginats.

Altres preguntes que us proposem: - L’esplai ha de tenir un suport institucional? - Els esplais treballem la interculturalitat a través de les cuines del món, la henna, les

trenetes... Estem treballant la interculturalitat?

AvaluacióEn el debat posterior podem formular les següents preguntes al grup - Com ens hem sentit en aquesta nova forma de debatre? - Hem escoltat l'opinió de les altres persones? - Ha sigut més àgil el debat?

TemporalitzacióEntre 20-45 minuts

RecursosUn foli que posi SÍ i un altre que posi NO. Precinte per enganxar-ne un a cada punta de l’habitació.

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: Tòpics i diversitat ideesCultura?16-99 -

Objectius de l’activitat - Fomentar el diàleg i la discussió per arribar a un punt comú - Ser conscients de la diversitat d’idees i definicions sobre un terme

Desenvolupament de l’activitatTothom escriu en una etiqueta què entén per cultura (una frase). Es passa una pilota entre els i les participants. Cada vegada que el/la participant la té, enganxa i explica la seva frase. Finalment es fa una posada en comú i es busca una definició conjunta.

Temporalització45 minuts

RecursosFolis, bolígrafs, etiquetes, mural i pilota

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: Estereotips i tòpics

15-99 -

D’on vinc?

Objectius de l’activitat - Analitzar el poder que té la informació en la generació d’actituds. - Ser conscients dels estereotips que ens envolten, i desemmascarar-los - Trencar tòpics

Desenvolupament de l’activitatA cada participant, se li enganxa una etiqueta al front. Cada etiqueta té una procedència: català/ana, pakistanès/esa, anglès/esa, marroquí/na, etc. Per parelles, l’una davant de l’altra, s’han de fer preguntes amb l’objectiu d’esbrinar la seva procedència, no es poden donar pistes sobre procedències geogràfiques ni religioses. En acabar es posaran en comú idees extretes i reflexions.


RecursosEtiquetes per procedències

FITXA D'ACTIVITAT


Objectius de l’activitat - Introduir el tema del bullying - Donar suport a la capacitat de raonament - Potenciar la capacitat de resoldre conflictes - Fomentar l’autogestió del grup - Comprovar la importància de respectar els torns de paraula - Potenciar l’atenció i l’escolta activa

Desenvolupament de l’activitatEls monitors i monitores representen una situació de bullying. Posteriorment, es dóna a cada nen i nena un paper amb el personatge que ha de representar en el judici (1 jutge/essa, 4 advocats/ades - 2 per a l’acusació i 2 per a la defensa -, i el jurat).Una vegada que estiguin col·locats a la sala, el jutge/essa ha de fer una descripció objectiva de la situació. Cada part exposa la seva defensa i han de preparar 4 preguntes: una per a cada part. El jurat preguntarà als implicats sempre que vulgui i sempre en ordre. El jutge/essa també pot preguntar quan vulgui.El jurat es reuneix per arribar a una solució. El jutge/essa fa la valoració final.


RecursosPapers on hi hagi escrits els diferents papers a representar per cadascú i un lloc adequat per a fer de sala de judicis.

6-12 -


El judici

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: El fenomen migratori

14-17 + de 5

El mapa deles migracionsObjectius de l’activitat - Adonar-se que les migracions són un fenomen de sempre - Analitzar quines actituds tenen en relació amb el tema

Desenvolupament de l’activitatEn una cartolina es dibuixarà un mapa de l'estat Espanyol i un del món. Al costat s’hi enganxa un paper d’embalar o es col·loca una pissarra... Cada infant o jove haurà de passar per les cartolines i enganxar un gomet o fer un punt: en vermell el lloc on va néixer, en blau el lloc on van néixer els seu pare o mare, i en verd on van néixer els seus avis o àvies. Alhora, el monitor/a anirà omplint un quadre al paper d'embalar o a la pissarra amb: el nom del/la jove, el seu lloc de naixement, el del seu pare i/o mare i els dels seus avis o àvies. Després d’aquesta ronda ens asseurem tots al voltant del mapa i del quadre i el comentarem.Els i les monitores, hauran de fer preguntes obertes, com: - Per què creieu que la gent marxa d’on vivia? - Vosaltres ho faríeu? - Què us han explicat els vostres pares, mares, avis i àvies amb relació a aquest canvi de residència? - És just culpabilitzar les persones que arriben al nostre barri?

AvaluacióAmb l’equip de monitors i monitores farem una avaluació conjunta, valorarem les respostes del grup,i les canalitzarem amb els objectius que ens plantejàvem. - Hem assolit els objectius que ens plantejàvem? - El grup ha participat? - Quin ha estat el paper dels monitors/es?

Temporalització2 hores

RecursosMapa de l'estat Espanyol i del món en un mural, gomets o llapis de diferents colors (vermell, blau i verd), folis, bolígrafs, retoladors i paper d'embalar o pissarra

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: Comunicació no verbal

10-99 parell

El massatge anònimObjectius de l’activitat - Aprendre a comunicar-nos a través de formes no verbals, a través del contacte físic - Transmetre confiança - Relaxar el grup

Desenvolupament de l’activitatFormem dos cercles concèntrics, amb igual nombre de participants a l’un i a l’altre. Les persones dels dos grups estan amb els ulls tancats “mirant” cap al centre.

Abans d’iniciar l’activitat demanem a les persones del cercle de fora que es desplacin a l’esquerra, per tal que ningú sàpiga amb qui treballarà. A continuació les persones del cercle exterior fan un massatge al company o companya del cercle interior. El grup del cercle exteriores desplaça i es repeteix el procés dues o tres vegades.

Posteriorment posem els dos grups mirant cap a fora i els del cercle interior fan el massatge. Quan acabin, podem buscar les persones que pensem que ens han fet l’últim massatge i a les que el vam fer nosaltres.

AvaluacióPodem posar en comú com ens hem sentit, en un primer moment amb els i les nostres massatgistes, si els hem reconegut, i posteriorment amb el grup gran. Aquest pot ser l'inici d’un diàleg sobre altres formes de comunicació que no siguin verbals. Quines formes de comunicació amb els altres podem utilitzar? Les utilitzem normalment? Ajuda la comunicació no verbal a generar un clima de confiança al grup?


Activitat extreta d'AMANI (Colectivo de Educación Intercultural). Editorial Popular. Madrid 2002, pàg. 50

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: Cooperació

7-99 -

Objectius de l’activitat- Introduir el tema dels estereotips- Treballar en grup- Fomentar la cohesió de grup

Desenvolupament de l’activitatEl paper d’embalar es penja en una porta oberta o similar (que es pugui passar d’un costat a l'altre). Es diu als i les participants que estan dins d’un vaixell que està a punt d’enfonsar-se i que l’única sortida possible és per la rodona del paper d’embalar. S’han d’ajudar les unes a les altres per passar a l'altre costat perquè si no, hi haurà gent que no podrà sortir... Algú haurà d’entrar primer, ajudar la resta, pensar com ho han de fer,...Després es fa un debat i es parla de la situació. Si s’han pogut salvar tots i totes; si creuen que és real; si hi ha quedat alguna persona, perquè s'hi ha quedat....


RecursosPaper d’embalar amb un forat retallat al centre

El vaixell

Activitat extreta d'AMANI (Colectivo de Educación Intercultural). Editorial Popular. Madrid 2002, pàg. 50

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: Multiculturalitat / InterculturalitatEn-Riquiment6-12

Objectius de l’activitat- Reconèixer la diversitat de cultures- Mostrar de forma positiva la immigració- Conscienciar sobre el fet que, així com aprofitem els recursos materials d’altres països, també hem d’ apreciar i conviure amb les persones que provenen d'aquests països.

Desenvolupament de l’activitatMitjançant preguntes (ex.: en quin continent està Itàlia?, en quin continent està la Xina?), els infants situaran a la pissarra els diferents països segons el continent que correspongui.Els monitors i monitores faran una enumeració de diferents categories (roba, menjar, animals i objectes dels diferents continents) i se’ls demanarà que els situïn al continent que correspongui. Exemple: Àfrica: cús-cús, palmeres.... Amèrica del Nord: hamburgueses, bàsquet, texans... Amèrica del Sud: cafè, patates, pontxo... Europa: macarrons, truita francesa,.... Àsia: arròs, sushi.... Oceania: cangur, surf.....Posteriorment farem una reflexió de la dinàmica: de tota la llista de productes, què és el que han vist a Barcelona?Per arribar a la conclusió que la immigració ens aporta i nosaltres aportem als atres. Hi ha un enriquiment mutu.


RecursosFolis, bolígrafs, mural i retoladors

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: Multiculturalitat

6-99 -

Objectius de l’activitat - Treballar la multiculturalitat - Reflexionar sobre el comportament humà davant les diferències - Introduir el tema dels estereotips - Reflexionar sobre les relacions culturals entre iguals

Es pot utilitzar aquesta dinàmica per crear grups i treballar una dinàmica més gran que necessiti treball en grups.

Desenvolupament de l’activitatEs demana als i les participants que tanquin els ulls. El monitor o monitora anirà fent una marca de diferents colors al front de cadascú. Quan tots i totestinguin la marca, i sense obrir els ulls, se’ls explica que no poden parlar durant tota l'activitat, que és imprescindible que es faci en silenci. Una vegada explicat, poden obrir els ulls. Han de fer el que creguin que han de fer, no hi haurà més explicacions. La idea és que cada grup acabarà junt segons el color que tingui al cap amb l’ajuda d’un tercer que els ajuntarà i gràcies al fet que els grups estaran marcats pel color corresponent.Una vegada estiguin junts, es pot fer un debat sobre perquè han cregut que s’havien de col·locarper colors (estereotips), com s’han sentit les persones que estaven soles, perquè hi ha aquestanecessitat de saber amb qui estàs i de sentir-te identificat...

El monitor/a pot deixar algú sense pintar o amb un color diferent de la resta de persones per tal que vegin com, al principi, es sent diferent i sol, com n'és det dur fer-se amb un grup...


RecursosPintures de cara de diferents colors

La marcadel front

FITXA D'ACTIVITAT


Objectius de l’activitat - Aprendre a comunicar-nos a través de formes no verbals - Desenvolupar la creativitat, i analitzar la diversitat d’experiències de vida

Desenvolupament de l’activitatCadascú ha d’agafar una pedra, tancant el ulls, l’ha de tocar durant un minut. En acabar, cadascú s’ha de pensar una història de vida de la pedra (per què és rodona, què ha viscut, com ha anat a parar a on és ara...)Tothom, assegut en rotllana explica la història de la seva pedra. En acabat, tothom la deixa dins d’una bossa.Finalment, tothom ha de trobar la seva pedra a la bossa... si pot, és clar!


RecursosUna pedra per participant i una bossa

Tema: Experiències de vidaLa meva pedra, una història

8-99 -

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: Construcció d’identitatLes capesde la ceba

10-99 -

Objectius de l’activitat - Sensibilitzar el grup de l'heterogeneïtat de valors i manifestacions d’altres grups d’iguals - Percebre les diferents maneres de construcció d’identitat

Desenvolupament de l’activitatDividits en grups de 3 o 4 persones, es reparteix un full on els i les participants dibuixen quatre cercles concèntrics (com una ceba). A cadascun dels cercles hi escriuen una paraula que els defineixi a ells o elles de més a menys important (del centre cap a fora). Cada participant ha d’explicar als i les altres perquè ha escollit aquella definició de si mateix (les capes de la persona). Es posen en comú similituds entre ells i elles, diferències a l'hora de definir-se i què entenem per identitat


RecursosFolis i bolígrafs

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: Estereotips i diferènciesLes escultures

Objectius de l’activitat - Treballar el tema dels estereotips - Conèixer les diferencies i similituds entre diferents cultures - Treballar en grup - Treballar la deshinibició

Desenvolupament de l’activitatPrimer han d’escriure en folis de paper diferents estereotips sobre les diferents cultures. Per exemple: "els i les àrabs són terroristes".Es creen grups i se’ls dóna un parell de fulls amb els estereotips escrits. Utilitzant la roba s’han de disfressar i crear una foto amb aquest estereotip. Una vegada estiguin preparats, el/la monitora farà la foto i passaran al següent estereotip; així cada grup.Finalment, es passen les fotos a un ordinador per poder fer un visionat i entre tots han d’intentar descobrir l’estereotip que s’estava representant. Veuran com no és difícil perquè tots i totes els portem molt a dins de les nostres creences.

RecursosRoba i càmera de fotografies


6-99 -

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: Cohesió de grup

9-12 -

Mural de noms

Objectius de l’activitat - Treballar la capacitat de verbalitzar coses positives dels i les companyes - Potenciar l’expressió oral - Treballar la cohesió de grup - Potenciar l’escolta - Fomentar l’atenció

Desenvolupament de l’activitatEls infants han d’escriure en un mural el seu nom i cognoms.A partir de les inicials, la resta del grup ha de dir adjectius positius que vagin amb aquesta persona: per exemple, amb Júlia Cumillera — Juganera i Creativa

Els/les monitor/es hauríem d’arribar a la conclusió que a tots ens agrada escoltar coses positives de nosaltres mateixos/es, però que les negatives ens fan sentir malament. Hem de parlar amb les altres persones amb respecte i sense ofendre.


RecursosFolis, bolígrafs i retoladors

FITXA D'ACTIVITAT



Mural de siluetesBullying III

6-12 -

Objectius de l’activitat - Identificar les actituds i accions que es reconeixen com a assetjament escolar - Interioritzar les conseqüències de fer i/o patir assetjament escolar - Destacar la importància del respecte entre les persones - Potenciar la resolució de conflictes - Buscar alternatives pràctiques per evitar l’assetjament escolar - Treballar la cohesió de grup - Destacar la importància de respectar els torns de paraula

Desenvolupament de l’activitatAquesta activitat seria la continuació de la de Carta a Sevilla - Bullying II.Les conseqüències tant positives com negatives que van dir a l'activitat anterior els infants, s’escriuen en papers o post-its per poder-les penjar després. Els infants, per parelles, dibuixen la seva silueta sobre el paper d’embalar amb l’ajuda del seu company o companya. Aquestes siluetes les utilitzarem com a mural per a penjar els post-its.Es divideixen les siluetes en tres grups: les persones agredides, les que agredeixen i alternatives.Així s’aniran llegint les afirmacions dels post-its i l’infant que sàpiga a quin grup correspon aixecarà la mà i, si és correcte, s’aixeca i l’enganxa al mural, així fins acabar les targetes. El grup de les alternatives serà l’últim. A sobre d’aquestes siluetes es posen unes lletres amb diverses situacions (ex.: algú m’insulta, algú es fica amb mi o amb la meva família...) i els nens i nenes han de dir alternatives per a poder resoldre la situació. Es fa amb la mateixa mecànica: es dóna un post-it al nen o nena que tingui una idea perquè l’escrigui i la pengi a la silueta.

VARIACIÓ:Per tal que no sigui tan pesat i, a més a més per recordar la sessió anterior, les conseqüències es poden fer com un concurs per grups. Es fan 2 grups, un serà la persona assetjada i l’altre l’assetjadora. Cada grup es posa en fila amb un monitor/a davant d’ells. Cada nen o nena diu una conseqüència del grup que li ha tocat i passa al final de la fila. Qui més conseqüències proposi, guanya.

Temporalització1 o 2 sessions d’una hora cadascuna

RecursosPaper d’embalar, llapis, tisores


FITXA D'ACTIVITAT


Objectius de l’activitat - Identificar les actituds i accions que es reconeixen com a assetjament escolar - Interioritzar les conseqüències de fer i/o patir assetjament escolar - Fomentar l’escolta - Potenciar l’atenció - Buscar alternatives pràctiques per evitar l'assetjament escolar - Treballar la cohesió de grup - Destacar la importància de respectar els torns de paraula

Desenvolupament de l’activitatUn dels infants llegirà la notícia i la resta de companys i companyes la representa al mateixtemps que es va llegint. Cadascú representa un dels personatges que apareixen a la història. Posteriorment es fa debat i es parla de la notícia, de les alternatives, de la situació actual, de la forma com els infants viuen la situació.

RecursosUna notícia que hagi sortit a la premsa sobre el tema que es vol tractar


-


Notícia BULLYING Bullying IV

9-12


FITXA D'ACTIVITAT


Tema: EstereotipsPictionaryde ciutadania!

10-99 -

Objectius de l’activitat - Aprendre a comunicar-nos a través de formes no verbals - Analitzar els estereotips que tenim i l'homogeneïtzació vers uns trets culturals semblants

Desenvolupament de l’activitatEs fan dos grups i es reparteixen 2 murals, retoladors i bolígrafs.El joc consisteix a dir una paraula per dibuixar i un/a participant de cada grup l’ha d’endevinar. Les paraules que proposem són:- Estranger/a- Immigrant- Integració- Cultura- Autòcton/a- Gai/Lesbiana- Musulmà/ana- Àrab- Italià/ana- Francès/esa- Portuguès/esa- Català/ana- Espanyol/a- Anglès/esa- Inclusió- Africà/ana- Gitano/ana- Diferència- Homosexualitat- Exclusió

AvaluacióUna vegada realitzats els dibuixos, en farem una reflexió conjunta (20 min.)


RecursosFolis, bolígrafs, mural i retoladors

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: Faltes de respecteQuè fem?

Objectius de l’activitat - Negativitzar les faltes de respecte al conjunt de la ciutadania - Interioritzar la importància del respecte amb les altres persones - Trobar solucions pràctiques per a resoldre una situació de falta de respecte - Destacar la importància del respecte a la vida quotidiana - Afavorir la cohesió del grup

Desenvolupament de l’activitatEn una rotllana es fa una pluja d'idees sobre situacions quotidianes de falta de respecte. Posem en comú i expressem com ens hi sentim.Posteriorment es fa una reflexió de com s’hauria d’actuar en aquest tipus de situació i es marquen també les possibles conseqüències de continuar amb la falta de respecte davant una situació així.

AvaluacióAmb els infants, parlarem sense tallar directament l’activitat sobre les faltes de respecte, reconduirem la situació, i farem preguntes relacionades amb els objectius que ens havíem plantejat. Ens haurem d’intentar posar a la pell d’altres infants i esbrinar si han trobat recursos i solucions per a abordar els conflictes.

Temporalització15-20 minuts

RecursosPremisses de situacions de faltes de respecte, com per exemple: Al cinema la persona del costat et molesta - Fórmules respectuoses: si us plau, pots parlar més baix que no sento la pel·lícula?“Una nena m’ha pegat i m’ha dit negre” - Què podem fer?

6-9 + de 5

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: Històries de vidaRetalla la teva pròpia història

6-9 -

Objectius de l’activitat - Desenvolupar la creativitat - Crear un llibre entre tothom - Potenciar el treball en grup

Desenvolupament de l’activitatAls diaris i revistes es busquen paraules que cridin l’atenció de l’infant i puguin relacionar-se amb la seva vida, o amb sentiments i emocions que li transmeten. Es retallen. Quan cadascú té un determinat nombre de paraules i/o imatges, s’enganxen en un full i es formen frases o històries curtes amb sentit. Posteriorment, cada nen i nena, llegirà i expressarà la seva pàgina.Si es vol, es pot fer un llibre amb totes les històries de vida, com a element cohesionador del grup, o record de l’activitat o trimestre...


RecursosRevistes, diaris, tisores, cola, un full per infant

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: Estereotips i símbols religiososSímbols o persones?

10-99

Objectius de l’activitat - Treballar els estereotips des d'una vessant dels símbols religiosos - Reflexionar sobre els símbols a la nostra societat i el que representen a les altres - Apropar-se a altres cultures i entendre les seves creences religioses - Aprendre les característiques de les religions - Treballar en grup - Autoanalitzar el nivell de coneixements sobre el tema

Desenvolupament de l’activitatCONSIGNES PRÈVIESS’escullen 4 religions i es divideixen els grups. Cada grup treballarà la religió que li ha tocat. Per exemple, el cristianisme, ateisme, judaisme, islamisme.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:Una vegada fet el grup, es debat sobre la religió en qüestió, què en sabem, què en pensem,què en creiem i com la viuen dins de la mateixa creença.

Dins del grup, però de forma individual, es reparteixen dos folis en blanc a cadascú i esdibuixa, sobre la religió que prèviament s'ha treballat, un símbol i un estereotip.Una vegada que estan fets els dibuixos, s’ajunten els grups en parelles; és a dir, 2 grups que hagin treballat diferents religions ara treballaran junts. (Ex: cristianisme i ateisme d’una banda i de l’altra judaisme i islamisme)El/la monitor/a agafa les targetes i les barreja. Es tornen a repartir els dos folis a cadascú i, asseguts en rotllana, cadascú haurà de veure les targetes que ara hi té. Una vegada vistes, ha de buscar la parella corresponent entre la resta de participants. Si pensen que un dels dibuixos que tenen es correspon a un símbol cristià, ha de trobar entre els altres un que es correspongui amb un estereotip. S’agafen i es posen al mig com a “nova parella”.No es tracta de trobar qui l’ha dibuixat, si no veure que el que un pot tenir com a símbol es pot transformar en estereotip als ulls dels altres.

Una vegada que totes les noves parelles són al terra, cadascú anirà agafant les seves i explicant per quin motiu les ha dibuixat; aquí es veurà realment la barreja entre estereotips i símbols.


RecursosCartolina de diferents colors, llapis, folis i colors

-

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: Teatre socialTeatre social10-99 -

Objectius de l’activitat - Denunciar les situacions d’injustícia que es donen en la nostra societat i convidar el públic

passiu a prendre part en la cerca de solucions - Aprendre a comunicar-nos a través de formes no verbals

Desenvolupament de l’activitatEs fan dos grups i s’escenifica una situació de racisme, bullying, homofòbia, etc. totalment improvisada. Es donen els personatges als i les participants. Mentre actuen el/la monitor/a haurà d’agafar algú del públic, i aquest haurà d’actuar segons cregui.Posteriorment anirem agafant gent del públic que actuarà segons el seu criteri.En acabar farem un debat sobre la situació que s’ha donat i les diferents maneres d’interpretar-lai gestionar-la.


FITXA D'ACTIVITAT


Tema: TolerànciaTolerància6-12 -

Objectius de l’activitat - Positivitzar les diferències existents entre la gent - Afavorir que es fixin en les similituds per arribar a tolerar la diferència - Fomentar la cohesió de grup - Reforçar la personalitat de cadascú (no tots i totes hem de ser iguals) - Fomentar el treball de grup

Desenvolupament de l’activitatEs reparteix un full per infant amb el nom d’un altre company/a. Han de trobar una cosa en comú i una cosa totalment diferent amb cada un dels seus companys/es. Un cop acabat, es farà un cercle on cadascú verbalitzarà les similituds i les diferències que té amb la resta de companys i companyes. Com a monitors/es haurem de potenciar de quina manera afecta la diferència a l'hora de relacionar-se amb els i les altres i demostrar que en la varietat està el gust. El fet de tenir diferències no implica que no et puguis relacionar o tolerar l'altra persona. Cal reforçar la idea que sempre hi haurà alguna cosa en comú amb l'altra persona i que sempre ens podem basaren aquesta similitud.


RecursosFolis amb els noms dels companys i companyes i bolígrafs

FITXA D'ACTIVITAT


Objectius de l’activitat - Fomentar la confiança entre els membres del grup - Cohesionar el grup - Aprendre a comunicar-nos a través de formes no verbals

Desenvolupament de l’activitatEs divideix el grup en dos subgrups, es realitzen dos fileres i les persones participants escol·loquen una davant l’altra. Tothom ha de tenir una parella davant. Es donen les mans i es miren.Tornen a fer una fila índia i tanquen els ulls, cada filera s’allunya de l’altra, i un cop estan ben lluny el dinamitzador o dinamitzadora indica que poden obrir els ulls.Els i les participants han d’arrencar a córrer i han de buscar la seva parella cridant el seu nom i abraçar-la quan la trobin.

6-99 -

Tema: Confiança (Energiser)Una abraçada

FITXA D'ACTIVITAT


Vaixell cooperatiuObjectius de l’activitat - Fomentar l'autogestió del grup - Cohesionar el grup - Fomentar el treball de grup - Cooperar per resoldre un problema

Desenvolupament de l’activitatEs forma una filera amb les cadires i cada infant o jove s’ha de posar de peu sobre la seva cadira. Se’ls explica que estan en un vaixell i que no poden caure perquè tot el que els rodeja és aigua plena de perillosos animals. El/la monitor/a dirà premisses i els infants han de col·locar-se segons l’ordre donada.

Per exemple:D’esquerra a dreta, del més alt al més baix.Ara per edat. Ara per nombre de persones que viuen a casa, etc.

Així hauran de moure’s sobre les cadires vigilant de no caure. S’hauran d’ajudar a passar d’una cadira a l’altra per aconseguir col·locar-se com demana el/la monitor/a, comunicant-se de la manera més ràpida i eficaç.

RercusosCadires, tantes com participants


Tema: Cooperació mútua

6-12 15

FITXA D'ACTIVITAT


Tema: Activitat de valoracióVeritat o mentida?

10 o +

Objectius de l’activitat - Interioritzar els coneixements sobre el respecte treballats en jornades anteriors - Cooperar per resoldre un problema - Fomentar la capacitat de reacció

Desenvolupament de l’activitatEs formen 2 equips i es posen en dues files donant-se l’espatlla. Un equip serà la veritat i l’altre la mentida. El o la monitora dirà una sèrie de premisses o afirmacions sobre el tema treballat (en aquest cas el respecte). Si la premissa és veritat, l’equip de “les veritats” s’ha d’escapar cap a la seva paret mentre que l’equip de la mentida els intenta agafar. Si la premissa és mentida, serà l’equip de “les mentides” el que escapi mentre la veritat el persegueix.


9-12

FITXA D'ACTIVITAT


Objectius de l’activitat - Ser conscients dels estereotips que ens envolten - Trencar tòpics

Desenvolupament de l’activitatEl joc consisteix a escenificar la vida quotidiana d’un marroquí/na, un català/na, un xinès/sa,un pakistanès/esa... en grups de 3 o 4 persones. La norma és que mentre ho fan no poden parlar.Veurem com acabarem escenificant tòpics, ja que moltes vegades, en sabem menys de les persones que dels estereotips.

TemporalitzacióDepenent del nombre de participants i del grup

6-99 -

Tema: Prejudicis i estereotips.Vida quotidiana

FITXA ACTIVITAT


L’església de Philadelphia

Tema: Tolerància, racisme,prejudicis i drets humans.

Objectius de l’activitat - Transformar el conflicte i buscar-hi una solució - Reflexionar sobre els possibles prejudicis a l’hora d’actuar i interrelacionar-se amb altres

persones - Aprendre a desenvolupar l’empatia cap a altres persones - Tenir en compte el respecte dels drets aliens

Desenvolupament de l’activitatEn un barri barcelonès, una comunitat gitana s’instal·la en un local per realitzar les seves cerimònies religioses. El veïnat es queixa que, des de la seva arribada, el barri està més brut, ja que passen molt de temps al carrer, i que les seves cerimònies són massa sorolloses. Cal destacar que aquestes cerimònies es caracteritzen pel seu ambient festiu i alegre, a les quals no falten la música i el cant.Un veí, l’Alberto, ha presentat una denúncia contra la comunitat gitana. Les autoritats del barri han convocat una reunió amb tots els sectors implicats per resoldre el problema.Desenvolupament: S’explica el cas, es reparteixen les targetes, cadascuna de les quals definirà un personatge a representar: paio/a, gitano/a o observador/a. Es dóna pas a la representació. Cada grup, tret dels observadors/res, haurà d’actuar segons el paper que li hagi tocat. Una vegada que tots dos grups han actuat, han de defensar la seva posició davant del cas. Els observadors/es han de prendre-hi partit i trobar-hi una solució.

DesenvolupamentS’explica el cas, es reparteixen les targetes, cadascuna de les quals definirà un personatge a representar: paio/a, gitano/a o observador/a. Es dóna pas a la representació. Cada grup, tret dels observadors/res, haurà d’actuar segons el paper que li hagi tocat. Una vegada que els dos grups han actuat, han de defensar la seva posició davant del cas. Els observadors/es han de prendre partit i trobar una solució.

AvaluacióPodrem formular preguntes que es plantejaran de forma oberta per donar lloc a un debat: - Com us heu sentit defensant la postura del vostre personatge? - Coneixeu algun cas com aquests que hem plantejat? - Penseu que aquest tipus de conflicte tenen lloc els nostres dies o és quelcom passat? - Penseu que la situació hauria estat diferent si aquesta comunitat no hagués estat gitana?


RecursosTargetes amb els personatges (material fotocopiable)

-15-99

FITXA ACTIVITAT

ISABEL- Paia de 38 anys- Ets la mare de la Laura, la noia que agrada al Francisco- A tu no et molesten però al teu marit sí, i tu li fas cas, tot i que t’avergonyeixes d’ell moltes vegades- De vegades converses amb les dones gitanes que s’asseuen a la porta del local

ALBERTO- Paio de 45 anys- Ets el marit de la Isabel, i el pare de la Laura- No et fa gràcia que els gitanos i gitanes estiguin al local del costat- No t’agrada la manera com alguns joves gitanos miren la teva filla

JUAN JOSÉ- Payo de 70 anys- Ets jubilat- La música i els balls dels gitanos i gitanes t’alegren el dia- Et cauen simpàtics i sempre parles amb ells- Sempre seus a la plaça que hi ha al costat del local i els joves van a parlar amb tu- No vols que marxin

SRA. CATALINA- Paia de 80 anys- Ets vídua- Vius sola a casa, en un cinquè- No sabies que hi havia una església fins ara ja que quasi mai no surts al carrer- Tant et fa que marxin o que es quedin

GERARD- Paio de 9 anys- Ets l’amic de l’Antonio, un nen gitano- Sempre fas entremaliadures amb ell, i t’ho passes d’allò més bé veient l’espectacle que es forma quan tothom balla i canta- T’encanten els entrepans que fa la matrona- Els teus pares i/o mares veuen molt bé que et relacionis amb l’Antonio i la seva família

PASTOR DE L’ESGLÉSIA- Gitano de 50 anys- Ets l’encarregat de portar a terme el culte- Els teus missatges giren sempre al voltant de la igualtat i la llibertat- Després del patriarca, ets la persona qui més es respecta i la paraula de qui més compta - No conceps un culte sense música amb la qual dirigir-se al Senyor

FRANCISCO- Gitano de 25 anys- Ets el xicot de la Maribel- Et mires massa una noia paia, la Laura, i has tingut problemes amb el seu pare- Cantes al cor de l’església fa- Acostumes a fumar a la porta del local abans d’entrar-hi i embrutes el terra.


FITXA ACTIVITAT

ANTONIO- Gitano de 8 anys- Ets el germà petit de la Maribel- T’agrada fer bromes a la gent amb els petards- T’has fet molt amic del Gerard, un nen paio del barri- No entens massa bé qui és aquest Déu, però t’encanta la música i el ball

BELEN- Gitana de 10 anys- Ets la cosina de l’Antonio- T’agrada ballar i cantar; és la part que més t’agrada del culte- Jugues a la porta del local amb el teu cosí Antonio i el Gerard

ROCIO- Gitana de 50 anys- Vídua- Mare del Francisco- No t’agrada la idea de conviure amb paios, i menys a la força

LAURA- Paia de 15 anys- Ets molt mona, i saps que els gitanos sempre parlen de tu, sobretot en Francisco- Veritablement t’afalaga, però a la vegada també sents por- Maribel, la xicota d’en Francisco, et va parar pel carrer i et va amenaçar; estava gelosa- Mai no has aguantat la intolerància i les idees racistes del teu pare RAFAEL- Paio de 25 anys- Treballes a les nits a una fàbrica- El soroll que fan al culte no et deixa dormir durant el dia- Et queixes que sempre embruten el carrer i el teu cotxe, on es pugen els infants

SERGIO- Paio de 25 anys- Ets membre de l’associació de veïns i veïnes, t’encarregues del grup de joves- Has fet la carrera de dret i coneixes bé els drets de tota persona (dret a la lliure associació, dret a reunir-se, llibertat de culte...)- Ets partidari que es quedin al barri

SUSANA- Paia de 20 anys- T’agrada la música tecno i house- T’has fet amiga d’un jove gitano- No suportes la teva veïna Elvira perquè es passa la vida queixant-se de tot i de tothom- Defenses els gitanos i gitanes, perquè no vols que facin fora al teu amic


FITXA ACTIVITAT


ELVIRA

- Ets una tafanera - Et queixes sempre de la música que escolta la Susana
- Paia de 65 anys - Ara també et molesta la música del local dels gitanos i gitanes- Consideres que aquesta no és manera de parlar amb Déu i els/les qualifiques de “salvatges”
PATRIARCA- Gitano de 80 anys- Ets altament religiós- Et sents amb el deure de defensar la teva comunitat- Podries arribar a la violència si calgués, per defensar-la- Vas adquirir el local legalment

MATRONA- Gitana de 70 anys- El teu marit és el patriarca, respectes la paraula d’aquest i fas tot el que ell diu- T’encarregues de portar la beguda i el menjar al local, junt amb algunes joves- Porteu truites, carn de pollastre, refrescos, vi....

CARMEN- Gitana de 17 anys- Ets la néta del patriarca- Fas tot allò que et demana el teu avi- Tens un promès que es diu Jose María- Creus en Déu, però sobretot en el Flamenc, sense el qual no podries expressar allò que sents

JOSÉ MARÍA- Gitano de 24 anys- Ets el promès de la Carmen- A l’església toques la guitarra i cantes- No ets partidari de la violència però ets molt masclista

MARIBEL- Gitana de 18 anys- Ets la millor amiga de la Carmen- La teva família t’ha transmès un sentiment de rebuig contra els paios- T’encarregues, junt amb la matrona, de repartir la beguda i el menjar al local- El teu xicot mira massa una noia paia, la Laura

FITXA ACTIVITAT


Objectius de l’activitat - Aprendre a cooperar en situacions conflictives per a la trobada entre cultures amb diferents

costums i normes

Desenvolupament de l’activitatEs fan 6 grups i es reparteixen el material corresponent per grup i els rols de les sis cultures on s’explica la manera específica de funcionar de cadascun. S’explica també que el principal objectiu de cada participant serà crear riquesa per al seu grup a través de la producció i lavenda de fruita.

Es llegeixen les instruccions per a cada participant.

Els grups comencen a portar a terme les instruccions, aviat s’adonaran que necessiten cooperar i negociar amb les altres cultures doncs els seus recursos són insuficients: Els verds, taronges i violetes necessiten pintura de dos colors per a obtenir el seu color. Els vermells, blaus i grocs es quedaran sense paper ràpidament.El/la cap de ventes controla la qualitat i portarà el compte dels beneficis de cada cultura. Aquesta fase de construcció durarà un quart d’hora aproximadament. Passats aquests 15 minuts el/la cap de vendes reparteix el missatge urgent per a totes les cultures. El/la cap col·locarà, doncs, al centre de l’habitació quatre plecs de paper pinotxo, sobre els quals es muntarà l’amanida. Els/les participants tenen 15 minuts per a construir aquesta mostra.

Distribució del material: - Vermells: cinc rols de “cultura vermella”, pintura vermella, un pinzell, unes tisores, un regle,

un full A4, una gerra d’aigua. - Blaus: cinc rols “cultura blava”, pintura blava, un pinzell, unes tisores, un regle, un full A4,

una gerra d’aigua. - Grocs: Blaus: cinc rols “cultura groga”, pintura blava, un pinzell, unes tisores, un regle, un

full A4, una gerra d’aigua. - Verds: cinc rols “cultura verda”, 4 tisores, 6 fulls, un regle, 1 gerra d’aigua buida i una altra

plena. - Violetes: Cinc rols “cultura violeta”, 4 tisores, 6 fulls, un regle, 1 gerra d’aigua plena i una

altra de buida.

Instruccions per a cada participant: I. Saludeu tots els membres de la vostra cultura un per un II. Cada color elegeix el seu supervisor III. Cada participant té un rol dins la cadena de producció del seu color IV. La fruita ha de ser de bona qualitat i tenir la mida adequada V. Abans de portar-la al mercat la fruita ha de ser mostrada i acceptada per la resta de

cultures VI. La fruita només serà acceptada per quilos, i a canvi el/la cap de vendes

(l'animador/a del grup preferentment) et donarà els bons corresponents VII. Recomanació a totes les cultures: la temporada de la fruita és curta i es necessita reunir

el màxim de diners possible per poder passar la resta de l’any

15-30 30 aprox.

Tema: Discriminació, etnocentrismeMercatde colors

FITXA ACTIVITAT

Preus de venda per quilo - Maduixes: 10 unitats (ample mín. 4cm) 10 bons - Móres: 15 unitats (ample min. 2cm) 20 bons - Plàtans: 5 unitats (llarg mín. 8 cm.) 5 bons - Llimones: 10 unitats (ample mín. 4cm) 10 bons - Taronges: 15 unitats (ample mín. 6cm) 5 bons - Cireres: 15 unitats (ample mín. 4cm) 5 bons

Missatge urgent per a totes les cultures:Al mercat central del país, se celebrarà la festa anual de l’estiu. D’aquesta visita depèn que ens concedeixin l’ajuda sol·licitada per millorar les condicions de vida dels productes de fruita. Per impressionar el Departament Intercultural demana a totes les cultures que cooperin per construir una mostra del nostre treball: una increïble amanida de fruites! Per aquest motiu, el Departament sol·licita: - La cooperació entre totes les cultures en el disseny i la producció de la mostra - L’amanida de fruites ha de ser atractiva visualment - Totes les cultures hi han de ser proporcionalment representades

Comença doncs l’activitat, cada grup actuarà segons les seves característiques:

CULTURA GROGA:Característiques dominants:Amabilitat, facilitat de tracteSexe dominant:IgualsActituds cap a les altres cultures:RespecteTabú:Mai no es comunica sense tocar-seForma de saludar:Fregant el nasFruita que produeixen:PlàtansNormes culturals: 1. Sempre utilitza la teva forma de saludar amb les altres cultures. 2. Comporta’t sempre conforme els teus costums culturals. 3. Només utilitza el teu color quan treballis. 4. Robar està totalment prohibit. 5. Tingues les mans netes tota l’estona.

Mercatde colors

FITXA ACTIVITAT

CULTURA VERDA:Característiques dominants:Encant i extroversióRols:Home dominantActituds cap a les altres cultures:Sense problemesTabú:Mai no utilitzen la mà o el braç dretForma de saludar:Un copet a l’espatllaFruita que produeixen:LlimonesNormes culturals: 1. Sempre utilitza la teva forma de saludar amb les altres cultures. 2. Comporta’t sempre conforme els teus costums culturals. 3. Només utilitza el teu color quan treballis. 4. Robar està totalment prohibit. 5. Tingues les mans netes tota l’estona.

CULTURA BLAVACaracterístiques dominants:Intrepidesa i d'idees lliberalsRols:La dona dominantActituds enfront les altres cultures:Obertura i receptivitatTabú:Mai no utilitzen la mà esquerraForma de saludar:Alçant els braçosFruita que produeixen:MóresNormes culturals: 1. Sempre utilitza la teva forma de saludar amb les altres cultures. 2. Comporta’t sempre conforme els teus costums culturals. 3. Només utilitza el teu color quan treballis. 4. Robar està totalment prohibit. 5. Tingues les mans netes tota l’estona.

Mercatde colors

FITXA ACTIVITAT

CULTURA TARONJA:

Característiques dominants:Implicació en el seu treball i entusiasme.Rols:La dona és superior en les tasques laboralsActituds cap a les altres cultures:CautelaTabú:Mai no es negocia amb un homeForma de saludar:Encaixada de mans.Fruita que produeixen:TarongesNormes culturals: 1. Sempre utilitza la teva forma de saludar amb les altres cultures. 2. Comporta’t sempre conforme els teus costums culturals. 3. Només utilitza el teu color quan treballis. 4. Robar està totalment prohibit. 5. Tingues les mans netes tota l’estona.

CULTURA VERMELLA:Característiques dominants:Amb idees conservadores i introversióRols:L’home dominantActituds enfront les altres cultures:HostilitatTabú:Mai es toquen amb l’altra gentForma de saludar:Picant l’ullet dues vegadesFruites que produeixen:MaduixesNormes culturals: 1. Sempre utilitza la teva forma de saludar amb les altres cultures. 2. Comporta’t sempre conforme els teus costums culturals. 3. Només utilitza el teu color quan treballis. 4. Robar està totalment prohibit. 5. Tingues les mans netes tota l’estona.

Mercatde colors

FITXA ACTIVITAT

CULTURA VIOLETA:Característiques dominants:Prudencia i respecteRols:La dona és inferior en ideesActituds cap a les altres cultures:SuspicaciaTabú:Mai no negocien amb una donaForma de saludar:Encaixada de mans esquerresFruita que produeixen:CireresNormes culturals: 1. Sempre utilitza la teva forma de saludar amb es altres cultures. 2. Comporta’t sempre conforme els teus costums culturals. 3. Només utilitza el teu color quan treballis. 4. Robar està totalment prohibit. 5. Tingues les mans netes tota l’estona.

Avaluació - Ha sigut fàcil cooperar? - Com ens hem sentit amb els altres membres de la nostra cultura? Com ens hem sentit amb

les altres cultures? - Com ens sentim amb les nostres pròpies regles i tabús? - I amb les de les altres cultures? - Com ens sentim respecte al desequilibri de recursos? Quines estratègies hem utilitzat per

resoldre la situació? Quina situació semblant coneixem? - En quina mesura la nostra cultura dificulta la comunicació amb altres grups culturals?

Temporalització1 hora i mitja

Recursos (per a 30 participants)En una sala àmplia, 6 taules enganxades a la paret, 30 rols (cinc de cada cultura), 3 pots de pintura, 15 pinzells, 6 gerres d’aigua, 3 de buides, 9 tisores, 7 regles, 25 fulls din-A4, 4 fulls de paper pinotxo, cel·lofana, 3 pots de cola i les fotocòpies de les fitxes de treball.

Mercatde colors

Activitat extreta de AMANI (Colectivo de Educación Intercultural). Editorial Popular. Madrid 2002, pàg. 149

FITXA D'ACTIVITAT


Tema:

Objectius de l’activitat

Desenvolupament de l’activitat

Temporalització

Recursos

* Si

om

ples

aqu

esta

fitxa

com

parte

ix-la

am

b el

s al

tres

espl

ais!

Fes

-la a

rriba

r a c

iuta

dani

a@es

plac

.cat

i ai

xí s

erà

útil

a m

olte

s m

és p

erso

nes


Un

mir

all d

e re

alita

ts Dossier d’activitats per a treballar la diversitat

Dos

sier

d’a

ctiv

itats

per

a tr

ebal

lar

la d

iver

sita

tU

n m

iral

l de

real

itats

de BarcelonaAjuntament


Un mirall de realitats

Documents

Transcript of Un mirall de realitats