MIRALL TRENCAT

Mercè Rodoreda

INTENCIÓ I GESTACIÓ• Germen: L’obra de teatre Un dia (1959)

– abandonada per altres projectes que s’imposaven a l’autora.

– Represa posteriorment i acabada a Romanyà (1974)

– El títol és clau per a la redacció. – Motius de les anteriors obres: les torres

de sant Gervasi, els jardins, el món dels infants, el suïcidi...

SUMMA NOVEL·LÍSTICA

– Vocació de totalitat:• Trajectòria vital d’uns individus i el pas

del temps com a testimoni de LA CONDICIÓ HUMANA

– Respon als paràmetres de NOVEL·LA TOTAL (com Tirant lo blanc, Cien años de soledad) : SUMMA NOVEL·LÍSTICA

SUMMA NOVEL·LÍSTICAEn el tema:• una SAGA FAMILIAR, al llarg de TRES

GENERACIONS, des del NAIXEMENT fins a la DECADÈNCIA final.

• CONTEXT: una ciutat que es va transformant socialment i històricament, amb la reflexió sobre EL PAS DEL TEMPS i la PÈRDUA

SUMMA NOVEL·LÍSTICAEn els referents històrics:• Història objectiva de Barcelona: des de

finals del XIX, el segle XX, la guerra civil, la postguerra:– la setmana tràgica, el pistolerisme,

la República, el cop d’estat militar, La Guerra Civil

• Ambients de la burgesia:– els balls de carnaval, – el Liceu, l’Ateneu, els cabarets

SUMMA NOVEL·LÍSTICAEn la tradició literària:• Tradició del segle XIX: (Balzac)

– La trama fulletonesca– Els secrets – L’adulteri– Els fills naturals

• Lectures de Freud i el món dels somnis• Proust

SUMMA NOVEL·LÍSTICA• En la veu narrativa:

– Ús de la tercera persona focalitzada en els diferents personatges, que construeix una realitat plural,

– Ús del monòleg interior (Joyce, Woolf, Faulkner...)

SUMMA NOVEL·LÍSTICAEn la barreja de l’element realista i el

fantàstic: món oníric, fets sobrenaturals...

SUMMA NOVEL·LÍSTICAEn els diversos materials utilitzats a la

novel·la:– Els elements biogràfics: Barcelona,

sant Gervasi, el jardí, les flors, el problema entorn la maternitat...

– Els seus interessos intel·lectuals: literatura, música, pintura

OBRA DE MADURESA

L’obra més ambiciosa de l’autora per la seva:• Complexitat• Quantitat i diversitat de personatges: li fa

endarrerir el projecte d’escriptura • Extensió

PARAL·LELISMES TEMÀTICS

• Història d’una saga familiar, tema recurrent al llarg de la història literària i present en els narradors catalans dels 70.

• Referent: Cien años de soledad (1967). En les dues es crea un univers mític que en acabar-se la ficció l’autor destrueix.

• Construcció d’un món narratiu entorn del tema de l’home i l’existència humana, el pas del temps, l’ubi sunt... Tema recurrent de la literatura.

ESTIL I TÈCNIQUES NARRATIVES

• Autor: A• Narrador: N• Personatge: P

a Mirall trencat:• A =/= N =/=P• l’autora no s’identifica amb el narrador

ni aquest amb el personatge

ESTIL I TÈCNIQUES NARRATIVES

• Tècniques: – Omnisciència limitada– objectivisme– contrapunt-perspectivisme– autobiografia– monòleg interior– mixt

• Abandona el monòleg interior i la narració en 1º persona autobiogràfica i cerca un nou punt de vista: la veu omniscient limitada

LINEALITAT TEMPORAL I

ESTRUCTURA• Línia en el temps on transcorre la distància que hi ha entre el passat i el present.

• Estructura en tres parts desiguals: XVIII-XXI-XIII capítols

• El temps és lineal, però el flash-back és a cada part més important

ESTRUCTURA

• Primera part : Presentació

• Segona part : Descomposició

• Tercera part :Tragèdia

1ª i 2ª PART• Hi apareixen les tres generacions de

personatges, de manera que la història familiar és completa.

• La mort d’en Jaume anuncia la tragèdia que regnarà en la 2ª part: suïcidi de Maria, fugida de Ramon, mort-suïcidi d’Eladi: són el signe de la fatalitat i la destrucció que plana sobre la família.

3ª PART• Es mou sota el signe de la descomposició:

– Teresa, malalta, mor de vella. – La Guerra Civil entra a la torre. – Sofia va a França. – Armanda és la dipositària de la memòria de

la família. – Al final, els tres últims testimonis es

retroben: Sofia, Ramon i Armanda. – Sofia decideix vendre la torre i el jardí per

construir nous habitatges.

3ª PART• El pas de la 2º a la 3ª part conté un canvi

d’estil: – el pas del realisme al meravellós:

• El fantasma de la Maria• El fantasma de la Teresa.

– Són els dos personatge que mereixen ser salvats.

PERSONATGES• Cada generació: tipologia de

personatges diferents• Els matrimonis, les relacions familiars,

el seu destí creen el marc narratiu on es desenvolupa l’acció.

• Els personatges, un cop acomplerta la seva funció, deixen de tenir una raó narrativa.

• La seva desaparició natural és la mort.• Joventut, maduresa i mort és el cicle

inevitable.

PERSONATGES• TERESA GODAY:

– fa d’eix i enllaç de tots els personatges i de les diverses generacions de la casa:• és dona, mare i àvia• és l’eix temporal i la creadora i el

record de la família• amb la seva mort comença l’inici

de la seva descomposició– fa d’ ENLLAÇ NARRATIU

TEMÀTICA• dos temes essencials de la trajectòria

humana: l’amor i la mort.• L’amor provoca conflictes íntims.

• La mort.• La destrucció de l’espai: fi d’un món

abocat a l’oblit definitiu LA MORT DE LA MEMÒRIA

SECRET I TRANSGRESSIÓ

• La vida dels Valldaura recolza en els SECRETS:– Els fills naturals: JESÚS MASDÉU MARIA– La relació SALVADOR- BÀRBARA– La relació TERESA- AMADEU RIERA– La mort d’en JAUME

• La tragèdia: la senyoreta Rosa transgredeix el pacte de silenci i la desencadena. És l’inici de la descomposició familiar.

SECRET I TRANSGRESSIÓ

• El secret vulnerat acaba amb una família de cronologia breu: els néts viuen una història frustrada, són la part principal del mirall que es trenca.

• La imatge de la rata és el signe més clar de destrucció i descomposició de la família.

RETÒRICA DELS OBJECTES

• Els objectes ens porten cap al record, pel seu gran poder evocador i són, també, els que mostren de forma més evident el temps i l’erosió d’aquest.

• Classificació de la simbologia dels objectes:

C) Objectes que representen personatgesD) Objectes que es van carregant de significat

i modificantE) Objectes que adquireixen una funció

metonímicaF) Objectes singulars

A) Objectes=Personatges

• Armari japonès= Nicolau Rovira• Roses de color carn= Teresa• Violetes= Bàrbara• Barquet de fusta= Jaume• Braçalet de plata= Maria

B) Objectes que van carregant-se de sentit i evolucionen

• La perla grisa: Joier Begú, Salvador, Amadeu =infidelitat

• El vano de nacre amb la poma: • El dominó lila: època d’esplendor de la

Teresa• La copa rosa i verda que queda del joc

que Salvador va dur de Viena • Paons: Crits(passió; per en Salvador,

quan s’adona que els paons estan enamorats, l’exotisme d’un amor perdut- Bàrbara), Teresa-Amadeu “Amadeu havia saciat la set d’amor”, plomes(record), mort(no-res)

C) Metonímia dels objectes

• El Jardí i la torre: marc de la història dels Valldaura= Realitat absoluta

• Casa de nines= Torre i tot el seu món - Senyora amb un collaret i

coronada per una estrella de brillants= Sofia

- Senyor amb bigoti que li falta un ull= Eladi (cadàver amb un ull mig obert)

Ramon quan marxa de casa decapita el senyor amb bigoti(pare) com a responsable de la seva desgràcia)

C) Metonímia dels objectesObjectes esfèrics =imatge del món• Bola d’or= el món de Salvador “no pas més gros

que una taronja “ el record per ell és un material dolç i àcid que alimenta el seu somni

• La perla grisa= el món de la Teresa-infidelitats• La poma= paradís desitjat. La Teresa tindrà a les

mans la flor (somni) món harmònic, pluja de flors a la finca dels Valldaura. El fruit, la felicitat el paradís que es farà sempre present quan obri el vano (desig de recuperació del passat) que li va regalar l’Eulàlia la nit del ball.

• El gla del paraigua= perla grisa. Món del notari, visió més pragmàtica de l’existència que també es despendrà del mànec com la perla

• L’avellana= El món de l’Eladi és com una avellana. Una closca dura amb poca substància a dins

• Bombolla de vidre del balcó de Pilar Segura que Eladi reveu anys més tard a cal notari: un defecte que deforma allò que s`hi veu a través. Relacions fora de la normalitat: Eladi-Amadeu

D) Singularitat dels objectes• La rata= el passeig de la rata per la casa i el jardí

és un procés de singularització que mostra els efectes del temps i la mort a través de vestigis d’una realitat contemplada superficialment

• L’heura= pas del temps, la mort. Ho envaeix tot.

• Les flames-foc com l’heura, però de forma més ambigua: destrucció i transformació. Purificació, expiació. (aquesta idea ja surt a la primera part quan la Teresa pensa en la mort i diu que voldria cremar-ho tot)

• El llorer= immortalitat-fama/victòria Protegeix els mals esperits (simbologia popular) Es migparteix quan a la Sofia li surt la primera dent.

Toca la paret de la tanca de la torre que han comprat.

Sofia esclafa la fulla de llorer per extreure’n el perfum per acabar amb el record de la Maria

D) Singularitat dels objectes• L’aigua= mort, la destrucció, el pas del

temps• El Mirall= - Element important pels simbolistes. Reflectia

el pas del temps, el camí cap a la mort Hi ha 2 personatges que s’hi relacionen:

Bàrbara, no ho resisteix i es suïcida (pel que significa el mirall) i l’Armanda que el gira de cap per avall ( hi ha el dimoni)

-Element significatiu pels realistes, “La novel·la és un mirall que hom passeja al llarg d’un camí”

Mirall Trencat reflectirà la vida (fragments) i la mort( la imatge d’una maneta de calavera)

. El mirall es trenca perquè ja no té cap funció, els personatges s’hi han mirat de joves i de vells, i ha estat testimoni de la seva decrepitud.

D) Singularitat dels objectes