ORGANITZA /

CRAI Campus Catalunya URVAv. Catalunya, núm. 35

TARRAGONA

Asbel Esteve Vídeo Instal·lació

Del 12 al 27 març 2015

FANZINE núm.2

© del text: els seus autors© de les fotografies: els seus autors© d’aquesta edició: Alter-realitatsData d’edició: 15 d’abril 2015

Artista autor de l’exposició: Asbel EsteveCoordina: Antonio Salcedo MilianiComissariat: Elena Martí, Laura Solé, Jaume Vidal i Eva Jolis.

Agraïments: Antonio Salcedo, Cèlia del Diego, Àlvar Calvet,Monica Bonillo, Rosa Ricomà, Jordi Abelló, Manel Margalef, l’equip de treballadors del CRAI i Ivan Anaya.

Disseny i maquetació: Eva Jolis - www.unicum.co

Dipòsit legal: T 540-2015

“Imatges del passat que re-interpretades ens poden oferir una nova lectura del present i/o futur.

Noves realitats que podríem anomenar alter_realitats.”

Tenint en compte que la realitat és el conjunt de tot allò que existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és. Real pot usar-se com a sinònim de cert, d’existent o, fins i tot, d’ésser i sol usar-se com a antònim de possible, irreal, ideal o imaginari.

Asbel crea nous discursos a partir de confrontar diferents realitats. Vol crear una realitat inexistent, que no és co-herent i que es pot interpretar de diverses maneres, unes imatges que podrien provocar angoixa, en contraposició d’un so que vol presentar les millors vacances.

L’exposició acull una de les peces més celebrades de l’artista “In Albis” “treball en rigorós blanc i negre que ens aproxima als materials inerts i sense vida amb la utilització del so, l’aproximació de l’objectiu i el plaer de l’observació” i que s’ha pogut veure en festivals de cinema d’arreu del món i en diferents espais expositius. La seva peça “Ciudad de Vaca-ciones” hi és present com a un miratge d’un món de bellesa efímera i d’un poble oblidat. També serà lloc per l’estrena de l’última peça d’Esteve “This is not another Spaghet-ti Western” vídeo/instal·lació realitzada amb la tècnica found footage.

Com a alumnes del curs de Comissariat d’exposicions de l’Aula d’Art de la URV, hem treballat en equip per tal de pre-parar l’exposició Alter_Realitats, d’Asbel Esteve que s’ha dut a terme del 12 al 27 de març al CRAI del Campus Catalunya. Jaume Vidal (Amposta), Eva Jolis (Torredembarra), Laura Solé (Constantí) i Elena Martí (Cambrils), som els quatre membres del grup de comissariat que hem treballat amb l’artista Asbel Esteve d’Amposta. En ser de diferents proce-dències, hem treballat conjuntament, però virtualment. Un cop que l’artista va fer la visita de reconeixement de l’espai, tenint les mides, plànol i imatges, es va posar a treballar en el muntatge expositiu que creiem que ha estat encertat, ja que s’ha adaptat correctament a l’espai expositiu del CRAI i, fins i tot, la intervenció als casellers es cedeix a la URV.

Ha estat una bona experiència, ja que, encara que alguns ja tenim una certa experiència en el muntatge d’exposicions, la novetat és organitzar una exposició com a comissaris i a una certa distància, no al nostre lloc de treball habitual. Gràcies a les noves tecnologies, hem pogut treballar en equip i hem utilitzat, l’Skype per les reunions virtuals, cadascú des de casa seva, el Facebook, el Dropbox i desenes de mails, per passar-nos la informació, documents i imatges per tal de crear el full de sala, la nota de premsa i per compartir idees i suggeriments sobre l’organització del muntatge i desmuntatge de l’exposició, per preparar la inauguració, pressupostos, material gràfic, etc.

També cal destacar que, per una bona gestió cultural, és necessari una bona difusió per poder atraure més públic i més mitjans. Es va donar a conèixer l’exposició a través de mailing i de Facebook, ja que per una banda, es va enviar la informació a gestors culturals de la zona, tant públics com privats, artistes, professors, altres institucions, gent que es dedica al món de l’art, etc.

Per altra banda, es va passar la nota de premsa de l’exposició a mitjans de comunicació de la zona, com són: premsa es-crita, diaris digitals, revistes d’art, agendes culturals, De-legació de TV3 a Tarragona, ràdios, etc. També vam tenir l’ajuda de la difusió de l’Aula d’Art de la URV, del Teler de Llum, de Territoris Creatius, entre altres.

ALTER_REALITATS, UN TREBALL EN EQUIP per Elena Martí

Abans d’inaugurar vam tenir el privilegi d’aconseguir una entrevista amb l’artista Asbel Esteve a la Cadena Ser de Tarragona, entrevistat pel periodista Jordi Cartanyà. També va sortir a les agendes culturals de la zona i es va cobrir la notícia al Diari de Tarragona (versió escrita).

Afortunadament, tant en la inauguració de l’exposició, com en la presentació del Documental Patuchas, es va omplir la sala amb gran nombre d’assistència, cosa que s’agraeix i de-mostra la feina feta, de la qual estem molt contents. Cal dir que, els que tenim una certa edat, podem comparar els avantatges que tenen els universitaris actuals en quant a buscar informació i en el cas de difondre alguna activitat. Actualment, amb les noves tecnologies és molt més ràpid i eficient que en èpoques universitàries passades.

En la presentació del documental Patuchas, el hombre de los mil limones, Asbel Esteve, el director del mateix film va poder respondre els dubtes entre els assistents.

Com que ens ha agradat l’experiència, esperem poder tre-ballar en el mateix equip en una altra exposició, on sempre s’aprenen coses noves.

Em parlen de l’obra d’Asbel Esteve i m’apropo al Campus Ca-talunya de Tarragona aprofitant que exposa a la CRAI. Els que em coneixen saben del meu interès pels curtmetratges i per alguns tipus de vídeo projeccions. Un cop a la CRAI em trobo amb una vídeo instal·lació impecable que ha tingut en compte l’espai on s’exposa i llurs funcions i que no s’ha mimetitzat amb el medi sinó que ha aconseguit una sim-biosi entre el seu projecte i el lloc. No sé si els condicionants han estat diferents a d’altres exposicions –incloent-hi la meva- però aquest cop considero que ha estat una inter-venció respectuosa i en conseqüència respectada pels que l’han transitada.

A la presentació del projecte que es fa al full de sala se’ns defineix la realitat com el conjunt de tot allò que existeix en contrast a tot allò que és imaginari o allò que sembla una altra cosa que el que és. Real, segueixen apuntant, pot usar-se com a sinònim de cert, d’existent o, fins i tot, d’ésser i sol usar-se com a antònim de possible, irreal, ideal o ima-ginari.¹ Que té existència efectiva (oposat a purament men-tal o ideal, a aparentment fictici, a simplement simbòlic, etc).²Aquesta introducció al que és real ens remet doncs a la saviesa amb la que l’autor ha jugat obertament amb el terme real i es que Asbel a qui podríem dir Hoffman³ juga amb quatre realitats i/o més i ho fa de maneres diverses:

Primera realitat o realitats paral·leles que tot creuant-se n’originen de noves….a “Ciudad de vacaciones” so i imatge es creuen i del maridatge en surt la ironia, humor no desem-pallegat de cruesa que ens fa caminar per camins aparen-tment contraris, però justament per això, més reals.

Segona realitat, realitat passada, realitat creuada. A “In Albis”, com el propi autor apunta a partir d’imatges i d’un so de tic, tac constant i d’altres sons i ritmes, el passat, el

¹ Del full de sala de l’exposició “alter_realitats” al CRAI del Campus Catalunya de la URV, 2015.

² Definició segons el diccionari de la llengua catalana.

³ En referència a l’escriptor Erns Theodor Amadeus Hoffmann que va crear el personatge de Nataniel a “l’home d’arena” que navega entre altres realitats. Freud va desenvolupar el seu assaig entorn a lo “per-torvador” a partir d’aquesta obra de Hoffmann.

ALTRES REALITATS, REALITAT PARAL·LELES, REALITATS CREUADES per Àlvar Calvet

present i el futur evocat es creuen i ho fan en i amb les rea-litats que a cadascú de nosaltres ens acompanyen, i amb els desitjos i amb les frustracions i amb… He de confessar que aquesta peça l’he vist 3 vegades.. el segon cop vaig tancar els ulls... ho faig sovint...m’hagués agradat que un cec l’hagués “vist” -entenent aquest veure com a escoltar- i també m’hagués agradat que un sord l’hagués “escoltat” –entenent aquest escoltar com a mirar a la manera que apunta Oliver Sacks⁴, i poder contrastar ambdues expe-riències i segurament com a resultat en “veuríem” les olors de vell, notaríem la calor del sol del matí a la pell, sentiríem les remors de mitja tarda,”veuríem” l’habitació de l’àvia, el rebost ple de pots de conserva de “tomata”, salivaríem re-cordant la xocolata, “veuríem” les escales de doble alçada, escoltaríem l’àvia esbufegar i ofegar-se...

Tercera realitat o nova realitat a través de “This is not another spaghetti western” on la realitat passada reapareix i crea nova realitat, el no mostrat, el passat, el rebutjat, reapareix ara aquí com a propi i esdevé el referent, esdevé, ara, real. Aquí es reconsidera la realitat, s’originen noves realitats a través d’altres realitats ja creades o viscudes, i de fet en aquest curt documental –experimental, no real?- com en la vida, com en les noves experiències, hi ha un no sé què de “dejà vu”.

Quarta realitat, la realitat real, que s’imposa a les reali-tats exportades i que ho fan en el documental “Patuchas, el hombre e los mil limones”, on Asbel aconsegueix netejar de sediments al personatge Juan Antonio Canta i retornar-li la realitat per ell volguda, una realitat que amb tota segu-retat hagués variat la seva realitat pròpia, la de l’home i la de l’artista.

Podem dir, sense errar, que aquí i en el conjunt de la vídeo instal·lació “alter_ralitats”, la ficció s’ha vist superada per la realitat.

⁴ En referència al llibre d’Oliver Sacks, “Veo una voz, viaje al mundo de los sordos” Editat per Anagrama.

REALITATS PLURALS, tot preguntant als que transiten o no per la instal·lació d’Asbel Esteve a la CRAI

Per acabar, deixeu-me que faci com en alguns dels meus treballs plàstics i que acompanyi el text amb una sèrie de respostes (a triple pregunta: que t’ha semblat l’exposició d’Asbel Esteve al CRAI? i el documental que s’hi va presen-tar dies després?...resumint-ho molt, que en destacaries? Si us plau, resumeix en una frase- que m’han anat donant diverses persones, algunes vinculades directament al CRAI o al Campus Catalunya de la URV, d’altres al món de l’art i d’altres persones totalment fora d’aquest àmbit. A.C. Acostumo a veure-les totes, d’aquesta m’ha sorprès la posada en escena, el disseny del muntatge i la intervenció a les guixetes. He trobat els continguts, frescos i en la justa mesura i el documental molt ben narrat sobretot tenint en conte la poca documentació relativa al personatge i on As-bel intenta ser fidel als objectius vitals de Juan Antonio Can-ta donant una visió contrària a la que van donar els medis.

C.B. Diuen que està molt bé… a mi la veritat, és la primera que m’agrada però sobre tot per què no molesta al passar i s’adapta a l’espai…tothom està molt content amb com ha deixat les taquilles.

L.S.A. l’exposició em va semblar una proposta molt fresca (però alhora també amb un missatge contundent) i l’Asbel la va saber adaptar a les condicions de la sala, es una feina que se li ha d’atorgar un bon mèrit. En el cas del documen-tal, almenys en el meu cas, que no coneixia a Juan Antonio Canta, em va sorprendre com un artista amb moltíssim po-tencial i d’una persona amb un gran bagatge cultural va ser convertit en un personatge mediocre que sempre repetia la mateixa estrofa per culpa dels mitjans i la seva preocupació per l’audiència.

F.R. només vaig veure el documental però no em va interes-sar massa… no sé potser no era el meu dia…

M.M. En destacaria la instal·lació o posada en escena, està apuntant molt alt aquest noi, un dels documentals ha estat passat a Cannes.

E.J. Podem aprendre pel futur, reflexionant sobre el passat.

C.D. Crec que té un treball coherent i amb una bona produc-ció. M’ha interessat molt la capacitat de posar en connexió dues realitats diferents per generar una reflexió en els tres vídeos de l’exposició; i del documental, l’eforç per mostrar una altra vessant del personatge, aquella que precisament n’explica la seva crisi.

P.L. molt fresca, no?...

C.G.R. De l’exposició em va agradar molt com combina la imatge i el so per aconseguir una sensació que no reconei-xes, i del documental que posa en evidència la frustració com a artista.

E.M. Crec que l’artista ha creat un muntatge expositiu en-certat, ja que per crear altres realitats és necessari imagina-ció i experiències.

ALTER_REALITATS,O DE COM MIRAR LA TEVA PRÒPIA REALITAT per Asbel Esteve

La proposta estava clara: quatre comissaris, una exposició, un espai i una mirada al meu treball.

Quan un comença un nou projecte no existeix més futur que l’immediat.

Quants de nosaltres hem començat un treball pensant que serien uns dies, uns pocs mesos, o un any en tot cas… I al cap del temps, més que la idea del treball, el que queda és el procés.

M’agrada mirar les altres realitats, però mai m’ha agradat mirar la meva. Just aquesta és la proposta del joc... Jaume, Elena, Laura i Eva: anem a jugar.

Alter_realitats no es un projecte en sí; podríem dir que és el camí recorregut aquests últims cinc anys.

De les ciutats invisibles_“Les Ciutats Invisibles” d’Italo Calvino neixen de l’imaginari, de la ficció, de l’ideal d’un viatger. Parlo d’experiències, i en parlo com si les hagués viscut, però molts cops no és així. Faig servir les experiències dels altres i imagino una nova realitat, una realitat que em per-met parlar d’una ciutat que molts cops no he visitat, d’una pel·lícula que no he vist i d’aquell llibre que mai he llegit. Legitimat pel procés i seduït pel romanticisme (com aquell “Home que Plantava Arbres” de Jean Gionno, on un sol indi-vidu podia canviar el món, i les llavors d’aglà es convertien en branques tendres, les branques en petits arbustos, els arbustos en arbres i els arbres en boscos) d’un procés llarg i evolutiu on el “déjà vu” és constant i la constància esdevé una nova realitat.Com una ciutat construïda amb cartró-pedra, com un de-corat per a la millor superproducció... pintures que simulen metalls preciosos, bombetes fluorescents de colors bri-llants, llacs d’aigua estancada i arbres de plàstic… però això no importa, és com un truc barat de màgia, és evident i al mag se li veu l´engany però no importa...hem vingut a jugar.

Del no res_De records, de somnis passats, d’olors penetrants i d’aire viciat on el tic-tac del rellotge ja no sona. Ara que tot ho ha cobert la pols, com un vel, com una tela mal·leable i suau que filtra la llum que arriba a cada objecte, miro i em miro, i tanco els ulls, ara tot és fosc.Com m’agradaria que aquest espai tornés a respirar, que el tic-tac de la vida tornés a sonar, imaginar que s’està fent de dia i que els primers ocells comencen a cantar, el campanar em desperta, i les finestres s´obren de bat a bat per deixar entrar el sol, mentre a la cuina algú trafega…

Dels bruts de càmera_Agafaré els negatius dels calaixos on es guarden les escenes descartades, aquelles gravacions desenfocades, claquetes a destemps, la primera presa on miràvem que tot fos al seu lloc o aquell travelling lateral d’una dona plorant amb un nen al braços. Una calaix ple, quasi tan ple com aquella maleta repleta de records llestos per a ser esborrats.Només son imatges, i ara potser ni això, només són negatius escanejats i convertits en binaris i amb molts píxels alineats.Com m’agradaria fer el procés invers... retornar les imatges digitals a cel·luloide, agafar aquelles escenes i editar-les, acariciar-les amb les meves mans, tallar-les amb unes tiso-res i enganxar-les amb una mica de cinta adhesiva, escriure i reescriure. Contar una nova història i dels bruts de càmera contar-ne una altra, i dels de l’altra una altra. Com un projecte infinit, com un loop de la història... La nostra història?

El hombre de los mil limones_Segueixo sense tenir molt clar que significa la fama, el re-coneixement... De fet ara tots som famosos, tots tenim els nostres propis mitjans per a publicitar-nos, tots som escrip-tors al Twiter, som fotògrafs a Instagram i crítics al Face-book, encara que no sé si som reconeguts. Quina imatge deuen tenir de nosaltres aquells que només ens coneixen per mig d’internet? Què pensem d’aquella gent que apareix al vídeo viral del moment?Arranco el cotxe i a la ràdio sona “Te quiero” de Juan Antonio Canta.

Durant l’exposició Alter_Realitats d’Asbel Esteve al CRAI de la URV a Tarragona, una taula us presenta a mode d’invitació tot un recull d’objectes. D’una manera semblant a un àpat col·lectiu, un convit a taula per descobrir nous ingredients. Processats i editats amb la cura de la cuina d’avantguarda. Asbel és molt metòdic a l’hora de projectar el temps i l’espai per a les seves instal·lacions. Ell cuida el més mínim detall, fins i tot aquells la presència dels quals no us adonareu. I nosaltres, com a comissaris, l’acompanyem en el desple-gament de dispositius que prepara i mirem de donar-li els mitjans necessaris per amplificar el seu discurs.

El comissari fa una conducció de l’exposició i el seu discurs acompanyant l’artista. Sovint proposant camins als seus discursos, altres vegades censurant procediments. Però en Asbel és tot diferent. Ell crea l’espai a la seva ment i allí en sap projectar cada detall fins a l’últim cargol, fins a l’últim mil·límetre de cinta. Escollir l’obra d’Asbel per al CRAI no és una tasca gratuïta doncs la intenció és participar i adaptar-se a l’espai on ha de ser exhibit el treball de l’autor. Les peces d’Asbel juguen un paper molt clar en el CRAI donat que no és un espai expo-sitiu o, si més no, no ha estat creat amb aquesta finalitat. És un espai de consulta, d’estudi. I això condiciona molt la instal·lació que hi hem de localitzar.

Sabem que els centres de recursos van deixar d’anomenar-se biblioteques donada l’aparició de nous formats de con-sulta i Asbel s’escau molt bé en aquest concepte. El de crea-dor de dispositius de consulta en els que un s’hi apropa de manera activa. Per descodificar una informació que va far-cida de coneixement.

Els comissaris de la expo/instal·lació Alter_Realitats mos-trem mitjançant Asbel Esteve un discurs sobre la activitat/passivitat de l’espectador envers un espai de consulta/ex-positiu on aquest espectador podrà descobrir altres realitats que paradoxalment esdevenen veritats en elles mateixes.

Altres realitats que són la cara d’una mateixa moneda. Un altre punt de vista expositiu.

ALTER_REALITATS, O EL CONVIT D’ASBEL ESTEVE. per Jaume Vidal

PERSPECTIVA D’ESTUDIANTper Laura Solé

Vist des d’una perspectiva inexperta d’estudiant universi-tària i amb uns ulls que encara han de veure i aprendre molt, he de dir que haver format part del projecte Alter_Realitats ha sigut un repte i un regal al mateix temps. Fins fa poques setmanes, no era conscient del que com-porta organitzar una exposició, sempre havia vist la faceta més superficial, que no anava més enllà de la inauguració i la visita. Una experiència així m’ha ensenyat que, com mol-tíssimes coses a la vida, són més complexes del que poden semblar en un primer moment.

“Això ho tindrem enllestit en poc temps, serà fàcil” pensava al principi, quan encara n’estàvem organitzant els fona-ments. Realment, l’única cosa que ha resultat fàcil ha sigut la comunicació entre l’equip de comissaris i l’artista (que ha comportat un bon desenvolupament de totes les tasques necessàries per aconseguir que el nostre projecte es desen-volupés correctament). També el bon clima de treball i la constància han sigut clau per superar els entrebancs que ens han anat sorgint al llarg d’aquest temps.

Ha sigut un camí (relativament curt) que hem recorregut perseguint un projecte que ha acabant sent molt més del que ens hauríem pogut imaginar el dia que ens vàrem reunir per primera vegada. El dia abans de la inauguració, mentre fèiem el muntatge, una part de mi s’alegrava de po-der materialitzar per fi la feina que cadascun de nosaltres havia estat fent durant tot aquell temps; veure el resultat ens va provocar a tots una gran sensació de satisfacció per tots els esforços i tot el temps que vam dedicar. Però l’altra pensava, amb certa tristesa i recel, que potser amb el mun-tatge, el projecte arribaria a la seva fi i que ja no hi hauria res més enllà.

Alter_Realitats és la prova de que tot el que val la pena comporta una dedicació i que, finalment, aporta una sen-sació a la que poques coses es poden equiparar. La realitza-ció d’haver portat a terme una exposició amb èxit, els llaços establerts amb la resta de companys, el poder treballar col-ze a colze amb un artista, el veure com tot i les dificultats hem sigut capaços de seguir endavant... És quelcom impa-gable i era tot el que em venia a la ment cada vegada que

obria una guixeta per guardar l’abric abans d’anar a classe. El CRAI, més que un espai d’investigació i estudi, ha sigut un espai de creació en el que ens hem sentit molt ben acollits.

Amb el testimoni que aquí us deixem escrit, volem deixar la nostra petjada com unes persones que han tingut l’oportunitat d’endinsar-se en el món del comissariat de la mà d’Asbel Esteve i perquè d’Alter_Realitats quedi en el record com un projecte realitzat gràcies al bon treball en equip i la confiança que ens hem brindat tots aquells que hi hem estat implicats.

“Qui no coneix la seva història està condemnat a repetir els seus errors”

Tots vivim al mateix món, separats per les nostres pròpies realitats i aquestes estan basades en els nostres senti-ments, percepcions, pensaments i creences.

Les nostres realitats es van formar en la seva majoria per experiències viscudes en el passat. Però tenim tendència a oblidar el passat, encara que recordar el passat de vegades pugui ser dolorós, buscar en aquests records i aprendre d’ells sol ser la clau per poder viure amb intensitat el present.

Asbel crea nous discursos amb imatges del passat que re-interpretades ens poden oferir una nova lectura del present i/o futur.

Però que passa quan parlem de la història dels altres o de la història d’un poble. Les experiències viscudes deixen de ser les nostres i arriben a nosaltres per diferents mitjans.

Se sol afirmar, amb raó, que són els vencedors els qui es-criuen la història i aquesta és la seva principal arma. El passat pot ser manipulat modificant la realitat, trastocant subtilment les dades de tal forma que, sense obviar-les de forma completa, es canviï el sentit original de la informació, o intervenint deliberadament en la informació.

És impossible quedar indiferent davant les obres de As-bel Esteve, amb un punt de cruesa i d’ironia ens convida a buscar en els nostres records i reflexionar sobre totes les històries que ens envolten i formen part de les nostres prò-pies realitats.

QUI NO CONEIX LA SEVA HISTÒRIA ... per Eva Jolis

COMISSARIATElena Martí, Laura Solé, Jaume Vidal i Eva Jolis

AGRAÏMENTSAntonio Salcedo, Cèlia del Diego,

Àlvar Calvet, Monica Bonillo,Rosa Ricomà i Jordi Abelló