Un DVD

Metallica, S&M (dos DVD). Warner Music

Interessant experiència musical on es mesclen les sonoritats de l’orquestra simfònica de San Francisco amb el llegendari grup de heavy Metallica.

Una web

http://www.monkeyc.org/

Curiosa web on es pot escoltar i tocar de forma virtual un gamelan.

Un llibre

Clásicos Populares, de Fernando Argenta. Editorial Espasa Calpe.

Llibre que recrea de manera molt amena i didàctica la vida de famosos compositors, entre els quals no podien faltar Mozart i Beethoven.

4TOnaliTaT i eQUilibri

Sabries com adaptar qualsevol cançó al to més adequat per a la teua veu?

En quina època van viure els genials Mo-zart i Beethoven?

Quin tipus d’orquestra és un gamelan?

Coneixes alguna característica musical del heavy metal?

Les escales i la tonalitatAmb molt de ritmeImprovisació amb notes d’adorn

Escola de músicsCalfantLa teua orquestra virtual: La música a Oceania La música clàssica

Músiques del Classicisme

El món dels instrumentsAuditori històric El ClassicismeAuditori modern El heavy metal

Taller d’informàtica musical L’editor de partitures (IV)

80

4llenGUaTGe i CreaCiÓ

TeOria MUSiCal: leS eSCaleS i la TOnaliTaTPotser el terme tonalitat et resulte estrany, però de segur que les següents frases et resultaran familiars:

– «L’orquestra va interpretar la Simfonia núm. 5 en Do menor.»

– «Per favor, puja la cançó perquè queda baixa per a la meua veu. Crec que en Sol major quedarà millor.»

Expressions com «en Do menor» o «en Sol major» tenen relació directa amb el concepte de tonalitat, i fan referència al to en què està composta una peça musical. Però què vol dir que una simfonia (o una cançó qualsevol) està en el to de Sol major?

Si recordes allò que has aprés en la Unitat 2, la música occidental utilitza bà-sicament les escales major i menor. Doncs bé, que una obra estiga composta en Sol M signifi ca, en primer lloc, que els sons en què s’ha basat la composició són els de l’escala de Sol major.

Però com es construïx una escala major? Recorda que, perquè una escala sone major, ha de tindre les distàncies de semitons entre les posicions III–IV i VII-VIII. Preníem com a model l’escala de Do M. Comparem esta escala model amb l’escala de Sol.

III IV VII VIII

III IV

Si observes on estan els semitons en les dues escales (notes mi-fa i si-do), podrás comprovar com l’escala de Sol no complix el requisit per a ser major, ja que el segon semitò no està en la posició adequada.

Què s’ha de fer perquè esta escala siga major? Haurem d’aconseguir que esta distància de semitò estiga en el lloc correcte, i açò hem de fer-ho utilizant alteracions. Observa:

Què ha ocorregut? En alterar la nota fa amb un sostingut hem aconseguit que la distància de semitò quede en la posició correcta. Analitza el que ha ocorregut en el següent gràfic (1):

1

1.

Eva Dénia va preferir gravar la cançó Sé que t’he d’estimar d’Antonio Carlos Jobim, en la tonalitat de Si bemoll major, un to més baix que el de la versió original, en trobar-lo més apropiat al tempo i a l’estil jazzístic en què anava cantant junt amb Manuel Hamerlinck a la guitarra i Toni Berenguer al trombó. Pots escoltar esta versió en el teu CD-ROM.

Curiositats

81

D’esta manera podem construir escales majors sobre cadascuna de les notes que coneixem, i així obtindrem les de Re major, Mi major, etc. La sonoritat de totes elles és major perquè tenen la mateixa posició dels seus tons i semitons i, per tant, només es diferencien perquè unes són més agudes o greus que altres. Així, una mateixa cançó es pot tocar amb diverses escales majors, per a fer-la més greu o aguda.

En el següent exemple pots veure l’inici de la coneguda obra de Mozart Petita serenata nocturna. Per a escriure-la, el genial compositor va triar el to de Sol major. Observa com comença amb la nota sol i també l’armadura que indica que la nota fa és sostinguda, com ja hem vist en construir esta escala.

Podríem interpretar esta melodia en diversos tons utilitzant altres escales majors. Observa-la ara en el to de Do major i en el de Fa major, escales que ja coneixes.

Observa com, en el to de Fa major, la nota si sempre ha de ser bemoll, com indica l’armadura, mentres que en el to de Do major no hi ha cap nota alte-rada.

En música, a este procés, per mitjà del qual podem escriure la mateixa cançó en diversos tons diferents, se l’anomena transport. És molt útil, ja que ens permet adequar l’altura de la cançó a l’instrument o veu que la vaja a inter-pretar. Observa que, dels tres exemples anteriors, el tercer (Fa major) seria el més assequible perquè poguérem cantar-lo, ja que utilitza notes menys agudes que els altres.

1 Construïx l’escala de Fa major seguint el mateix procés que hem fet per a la de Sol.

Activitat

Sol M

Do M

Fa M

8181

2 Escolta els 3 fragments anteriors però ara desordenats. In-tenta endevinar el to de cadascun d’ells. Pots utilitzar la flauta per a ajudar-te.

Activitat: audició CD-25 audició CD-25

En la nostra clauLa tradició de «gegants i cabuts» en la nostra Comunitat data de mitjans del segle XV. Pots veure el vídeo d’una dansa en versió actual, el Ball dels nans de Sueca, en el teu CD-ROM.

82

4 aMb MOlT De riTMeEn aquesta lliçó estudiarem la fórmula rítmica

Aquesta fórmula consistix en la substitució de la corxera per un silenci com en la fórmula que vam veure en la Unitat 3. Si per al silenci de corxera vam utili-tzar la síl·laba un com vam veure en l’estudi del contratemps, la combinació quedarà:

Intenta-ho amb aquest breu exercici picant de mans i pronunciant alhora les síl·labes:

EXERCICI 1. Practica l’exercici següent a diferents velocitats sense base i, fi nal-ment, a la velocitat que et marque la base rítmica respectant les indicacions dinàmiques. Interpreta’l sobre els genolls alternant les mans.

EXERCICI 2. Practica l’exercici següent (picant de mans, amb bongos…) sobre la base rítmica gravada.

EXERCICI 3. Practica sobre els genolls o amb els bongos aques-ta polirítmia amb la mà dreta i esquerra simultàniament. Es-colta l ’exercici amb els bongos i intenta tocar- lo al mateixtemps.

2

M. D.

M. I.

Bases musicalsEn el CD-Rom que acompanya aquest llibre hi trobaràs els materials necessaris per a realitzar aquests exercicis.

83

CreaCiÓ i iMPrOViSaCiÓ: iMPrOViSaCiÓ aMb nOTeS D’aDOrnEn la nostra casa, tindre una estora, un quadre o un bonic gerro tal vegada no siga imprescindible, però són “adornaments” o complements que fan que la casa siga més habitable. En música ocorre una situació pareguda, i dedica-rem esta última classe d’improvisació a les notes d’adorn. Podem defi nir nota d’adorn com aquella que, tot i que no forma part principal de la melodia, fa que sone millor. Recordes quan vas improvisar sobre un acord? Estava bé, però li falta certa fl exibilitat melòdica. A continuació veuràs dos exemples sobre una “mini improvisació” basada en un acord de Do. La primera no tindrà notes d’adorn, i la segona, sí:

La segona versió és més interessant melòdicament. Hauràs vist que, dins de l’acord de Do, hem col·locat notes d’adorn que servixen per a enllaçar les seues notes principals.

De l’exemple anterior es deduïx que podem anar de la nota do a la nota mi a través d’una nota de pas (re). De la nota mi a la nota sol a través de la nota de pas fa. I de la nota sol al do superior podem utilitzar dues notes d’adorn (la i si). Tot allò que s’ha explicat sobre l’acord de Do és vàlid per a qualsevol tipus d’acord.

3

RecordaEls acords solen tindre tres notes, encara que estes poden duplicar-se.

3 Improvisa sobre els acords marcats en la partitures inferiors utili-tzant notes d’adorn.

Activitat

Material complementari

En el CD-ROM que acompanya a este llibre trobaràs un vídeo que t’ajudarà a realitzar esta activitat, així com el vídeo il·lustratiu Creació i Improvisació 4.

DO

FA

SOL DO

DO

84

MOU elS DiTS

La peça que interpretaràs en este Apartat està basada en certs elements musicals derivats del Clas-sicisme. El grup que t’acompanyarà és un quartet de corda, una de les formacions instrumentals més importants del període clàssic.

Sobre la peça

Respecte al títol Mozartiada per a quartet de corda i fl auta, «Mozartiada» és un xicotet senyal a la idea de fer música clàssica i una derivació del cognom d’un dels grans genis de la música de tots els temps: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791).

D’altra banda, l’acompanyament d’esta peça està a càrrec d’un quartet de corda, gènere instrumen-tal predilecte del Classicisme. En afegir a este quartet una fl auta, constituirem un quintet, formació també molt habitual del Classicisme.

Respecte a la forma de la peça, esta és ternària, amb una xicoteta introducció de quatre compas-sos:

Intro4 cc.

: A :8 + 8

B (pont)

5 !!

A8 cc.

El Classicisme, a diferència de períodes anteriors, va basar la seua música en certa simetria i equili-bri entre els seus elements: melodia, ritme, harmonia, etc. Així, és habitual que les frases musicals responguen a nombres parells (de 8 compassos, per exemple), o dividides en 4 + 4. No obstant, els compositors van buscar altres formes audaces de trencar esta simetria per a donar encara més interés a la seua música, amb frases de 5 compassos o qualsevol altre nombre imparell. Però açò s’explotaria principalment en el període següent: el Romanticisme.

4 ESCOLA DE MÚSICS

inTerPreTaCiÓ

Mozart va escriure la seua primera simfonia als set anys, i la primera òpera als dotze.

Sabies que...

MOZARTIADA PER QUARTET DE CORDA I FLAUTAMÚSICA: JOSÉ PALAZÓNFlauta

85

PrÀCTiCa De lÀMineS

L’exercici que tocaràs serà una escala de Do major, amb 4 negres, 8 corxeres i contratemps de corxera. Toca’l alternant mans, començant amb la dreta:

Quan arribes al do agut, repetix l’exercici, però de forma descendent. Pots ampliar estos exercicis tocant-los en compàs de 3/4 i de 2/4.

aFinanT

En la unitat anterior vam realitzar un senzill exercici d’afi nació a dues veus. Les notes que cantaven ambdues veus no eren dissonants en cap moment, la qual cosa facilitava l’entonació. Sobre la mateixa base musical, realitzarem ara un altre exercici, però en esta ocasió les veus creen dissonàncies en determinats moments, bé entre elles o bé amb les notes de l’acompanyament, per la qual cosa hauràs de concentrar-te un poc més per a no perdre l’afi nació.

En este exercici ampliem l’àmbit melòdic, introduint la nota si bemoll. Intenta mantindre el so en les redones. Recorda les indicacions de repetició amb les caselles de 1a i 2a.

NOMBRE SECCIÓN4 ESCOLA DE MÚSICS

Material complementari

En el CD-ROM que acompanya a este llibre trobaràs un vídeo pràctica de làmines 4, que t’ajudarà a realitzar estos exercicis.

RecordaParlem de dissonància en música quan dues o més notes creen tensió sonora, i de consonància quan la sensació és de relaxació.

86

Interpreta, amb els teus companys, aquesta senzilla peça basada en temes de Mozart.

4 CALFEM

DIVERTIMENTOARRANJAMENTS: MIGUEL ÁNGEL LÓPEZ

FL.

Allegretto

XIL.

MET.

XIL. B.

FL.

XIL.

MET.

XIL. B.

FL.

XIL.

MET.

XIL. B.

FL.

XIL.

MET.

XIL. B.

Andante

Rit...

Rit...

87

eleMenTS D’anÀliSi

Aquest divertimento conté fragments de tres famoses melodies Mozart (2).

Segur que el fragment amb el qual comença la peça amb els xilòfons és el que t’ha resultat més conegut. Pertany a l’obra Petita serenata nocturna en sol Major K 525, el primer moviment de la qual s’estructura en una claríssima forma de sonata.

Si observes les notes d’aquests compassos inicials, pots comprovar que Mozart els utilitza per a presentar de manera contundent el to de la peça, en aquest cas sol Major, utilitzant solament les notes d’aquest acord (sol–si–re).

La segona melodia pertany a la sonata per a piano número 11 en la Major, K 331.

Si observes les notes que va tocant el baix per a acompanyar aquesta melodia (és a dir, l’harmonia) t’adonaràs que són dues: sol i re; és a dir, la tònica (sol) i la dominant (re). Açò respon a la simplifi cació harmònica que es produïx en aquest període. Recorda que la tònica i la dominant són, també, els pilars harmònics de la forma sonata.

L’últim fragment de la peça pertany al segon moviment del Concert per a clarinet K.622, instrument que, com ja saps, va ser introduït a l’orquestra en aquest període. D’aquest concert, n’has escoltat un fragment en l’apartat Auditori. Recorda que el segon moviment dels concerts solistes sol ser lent i per això en la peça hi ha un canvi de temp que has de respectar al començar aquesta melodia.

Tònica Dominant Tònica Dominant

FLAUTES

Rit.

Andante...Allegretto

Material complementari

En el teu CD-Rom hi trobaràs ampliada la informació sobre la vida i l’obra de Mozart.

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791).

2.

Sabies que...Mozart, a l’escoltar el Miserere, d’Allegri, obra que era de propietat exclusiva de la Capella Sixtina i a la partitura de la qual no podia accedir ningú, escriu les nou veus de la composició en un paper que du dissimulat al barret. En només dues audicions aconseguix transcriure perfectament l’obra.

88

MÚSiQUeS Del MÓn: la MÚSiCa D’OCeania

En esta ocasió, s’han reunit per a tocar amb tu músics de diferents zones d’Oceania que porten per a la interpretació els seus peculiars instruments. En la pàgina següent podràs ampliar els teus coneixements sobre esta música; per tant, aprofi tem la visita d’estos músics d’Oceania per a co-mençar a muntar la nostra peça.

Abans de començar a tocar, és convenient que conegues una mica més sobre la peça. Així, res-pecte a la forma, esta composició és ternària A-B-A, amb repetició de la primera secció A, i una introducció de dos compassos:

Intro : A : B A

Observa que molta música utilitza d’una manera o d’una altra la forma en tres seccions, amb el contrast en la secció intermèdia.

Quant a la instrumentació, la peça que interpretaràs utilitza instruments de les tres zones prin-cipals d’Oceania: percussió maori, el didjeridú australià i percussió melòdica de gamelan, conjunt instrumental indonesi compost per metal·lòfon, xilòfon, tambors i gongs (3). Els instruments es repartixen de la manera següent:

A (percussió maori + didjeridú)

B (gamelan)

Melòdicament, la peça no utilitza models melòdics derivats de la música tradicional de les tres zones d’infl uència de què parlarem en Aprén més sobre la música d’Oceania. Esta música es mou moltes vegades en una indefi nició melòdica, per la qual cosa s’ha optat per un tractament lliure de la mateixa.

4 LA TEUA ORQUESTRA VIRTUAL

Gamelan.3.

A

A

B

SOUND NATURAMÚSICA: J. A. ALAJARÍN

89

Aprén més sobre la música d’Oceania

Dins de la música d’Oceania trobem tres cultures musicals prou diferenciades (4):

• La música maori, a Nova Zelanda.

• La música dels aborígens a Austràlia.

• La música a Indonèsia i Malàisia.

Un fet destacable en la música d’estes cultures és l’ús d’instruments proporcionats per la naturalesa que no han requerit molta trans-formació per part del ser humà.

La música maori

Avui en dia, la música maori és principalment vocal. A banda de cants de guerra també es canten històries d’amor i cançons de bressol.

Els instruments estan construïts amb fusta, os, pedra, petxines o closques d’animals. Són princi-palment de vent i de percussió. En l’actualitat s’han adoptat diversos instruments moderns, com són la guitarra i l’ukulele.

La música dels aborígens australians

La música exercix un paper fonamental tant en la vida social com en la vida sagrada dels aborígens australians. Els cants servixen de nexe vital amb el regne dels esperits.

Els instruments musicals australians són pocs i molt rudimentaris, com la seua música. El principal és el didjeridú, un instrument de vent que mesura entre 1 i 2,5 metres de longitud, realitzat gene-ralment amb una branca d’eucaliptus perforada pels tèrmits. El seu so és hipnòtic i pot ser molt relaxant o molt rítmic.

La música a Indonèsia i Malàisia

La formació instrumental característica d’estes cultures és el gamelan. Un gamelan (del ja-vanés gamel, ‘colpejar’) és una orquestra de fi ns a trenta músics. Els instruments utilitzats són metal·lòfons, xilòfons, tambors i gongs. Esta orquestra produïx estructures sòniques de gran delicadesa i vigor rítmic summament intrincades, el principi d’organització del qual és el de la variació simultània sobre un tema simple. També es pot acompanyar de veu i fl autes.

NOMBRE SECCIÓN4 LA TEUA ORQUESTRA VIRTUAL

Sabies que...Per a tocar el didjeridú, l’intèrpret ha d’inhalar aire a través del nas al mateix temps que bufa en l’instrument, per a aconseguir un so ininterromput. Açò és conegut com a respiració circular.

4 Escolta la composició Sekati, en la qual trobem una peça típica d’acompanyament d’un gamelan a una obra de teatre d’ombres de Bali.

Activitat: audició CD-26 audició CD-26

Mapa d’oceania 4.

MALÀISIA

INDONÈSIA NOVA GUINEA

NOVA ZELANDA

AUSTRALIA

90

inTerPreTeM MÚSiCa ClÀSSiCa

Un dels temes principals del quart moviment de la Novena simfonia, de Beethoven és l’Oda a l’alegria, també conegut com a «Himne a l’alegria». Aquest és el tema que interpretaràs en aquest apartat de la teua orquestra virtual.

Encara que la simfonia continga elements que siguen clarament romàntics, la melodia citada té una estructura clarament clàssica.

4 LA TEUA ORQUESTRA VIRTUAL

HIMNE A L’ALEGRIA L. VAN BEETHOVEN

ARRANJAMENT: JOSÉ PALAZÓN

FLAUTES + PLAQUES

AIntroducció

(a)

(b)A (sintetitzador)

jazz simfònic

rit... accel... (a)(fl autes)

(b)A (canvi de to)

(a) (fl autes + plaques) 8a alta

Coda

(fl autes) (a)

AB

91

aCTiViTaTS Per a la TeUa OrQUeSTra VirTUal

Beethoven (5) va començar a gestar la Novena simfonia el 1807. No va ser fi ns al 1823 quan va deixar acabats els tres primers moviments i, a la fi d’aquell mateix any, va ser quan es va decidir per un quart moviment que incorporara la veu. La Novena és la primera simfonia de la història que utilitza els cors.

Wagner, un dels més grans operistes del segle XIX, va dir una vegada: «Tota la meua obra procedix de la Novena sin-fonia»

1 Fes una lectura prèvia dels ritmes emprats en la peça. Veuràs que la majoria són molt senzills. Per tant, presta especial atenció als compassos 3 i 5: negra amb punt seguida de corxera i lligam de prolongació.

1 2 3 4 5

2 Toca amb la fl auta cada compàs diverses vegades fi ns a aconseguir un so suau i una bona articulació dels dits.

3 Fes un cop d’ull a les diferents parts de la partitura sense entrar-hi en detalls. L’exercici consistix a poder organitzar, mentalment, les diferents seccions de la peça. Realitza aquest exercici mental diverses vegades fi ns que aconseguisques tindre molt clara la forma o estructura de la partitura. Anota el resultat en la llibreta, el qual hauria de ser el següent:

NOMBRE SECCIÓN4 LA TEUA ORQUESTRA VIRTUAL

Forma

Temes

Instruments

Tonalitats

Introducció A

a [: b a :]

Flautes

Sol Major

A

a

Sintetitzador

B

Orquestra

Do Major

A

a [: b a :]

Flautes

Sol Major

A

Ídem

(+ làmines)

do Major

El 22 de maig del 2003 va ser subhastat a la galeria Sotheby’s de Londres el manuscrit de la Novena simfonia que va utilitzar Beethoven quan va dirigir-ne la primera interpretació. La partitura va ser adjudicada per 2,6 milions d’euros.

Sabies que...

1 2 3 4 5

Ludwig Van Beethoven(1770-1827).

5.

Material complementari

En el teu CD-Rom hi trobaràs ampliada la informació sobre la vida i l’obra de Beethoven.

92

4

Anacrusa

Exemple 1

COnTeXTOS MUSiCalS

la MÚSiCa i la SeUa eVOlUCiÓ: MÚSiQUeS Del ClaSSiCiSMeL’estil musical clàssic és aquell que es va desenvolupar en la segona meitat del segle XVIII entorn de l’obra de tres grans compositors: Haydn, Mozart i Beethoven. No has de confondre este estil musical amb l’expressió música clàssica, que s’utilitza de manera genèrica per a diferenciar la música culta de la música popular.

Igual que l’anomenat art clàssic (Grècia i Roma) destaca per la seua proporció, el seu equilibri i simetria, la música del classicisme intentarà refl ectir també estos elements en les seues composicions. Observa l’exemple següent: es tracta del primer moviment de la Simfonia núm. 40, en Sol menor, de Mozart, la melodia del qual de segur coneixeràs.

Anacrusa

Observa que hi ha una frase dividida en dues semifrases i cadascuna té 4 compassos (les anacruses de dues corxeres en cada semifrase no compten). Així, veiem que es produïx una simetria de 4 + 4 compassos. Observa també que el ritme de les dues semifrases és idèntic.

Però la simetria de la música clàssica no sols és melòdica i rítmica, sinó que també es dóna en l’harmonia. En el següent exemple, pertanyent a la Simfonia núm. 41, en Do major, de Mozart, podem observar com l’harmonia (és a dir, els acords que sustenten la composició) forma un eix completament simètric. A una meitat li correspon una altra que pareix el refl ex d’esta en un espill.

Estos exemples t’han ensenyat una mica més sobre la música del Classicisme les característiques de la qual podríem resumir de la manera següent:

– La música clàssica es basa en cert equilibri, proporció i simetria dels seus elements musicals: ritme, melodia, harmonia, etcètera.

– La melodia es torna més comprensible i es memoritza millor, en estar es-tructurada de manera més equilibrada. Podríem dir que es dóna una pre-gunta-resposta melòdica amb el mateix nombre de compassos.

– L’harmonia es torna més senzilla i la textura predominant és la melodia acompanyada.

4

Els sers humans (almenys, exteriorment) som un gran exemple de simetria (6). Tenim una quasi igualtat entre els dos costats del nostre cos. Esta igualtat l’obtenim dividint-lo amb una línia que passe pel centre del nas i pel centre del melic.

Sabies que...

El cos humà és simètric.6.

do sol

sol doEn la nostra clauvisita les seüents pàgines web, on pots hi trobar informació sobre la programació de les orquestres més importants de la teua Comunitat

www.sinfonicadealicante.com

www.palaudevalencia.com

www.culturalcas.com

93Trompa i clarinet.8.

la MÚSiCa inSTrUMenTal

La música instrumental en el Classicisme supera en importància, per primera vegada, a la música vocal; l’orquestra i els grups de cambra (molt especialment el quartet de corda), substituiran les anteriors formacions barroques.

Com a element musical de summa importància en este període cal citar el naixement d’una forma musical que impregnarà tota la música instrumental del classicisme i de períodes posteriors: la forma sonata.

La forma sonata és molt important perquè és comú a tots els primers mo-viments dels principals gèneres instrumentals del classicisme, que són els següents:

– La sonata (7): és un gènere de música instrumental per a un o dos ins-truments, i que té diversos moviments (normalment quatre), el primer dels quals respon a la forma sonata.

– El quartet de corda: format per dos violins, una viola i un violoncel. Igual que la sonata, té quatre moviments, i el primer d’ells té forma sonata.

– El concert solista: continua conservant els seus tres moviments, com en el Barroc, però incorpora les innovacions que ja has vist de la sonata i un nou element: la cadència. En esta, l’instrument solista demostra el seu virtuo-sisme. La cadència es troba al fi nal de qualsevol moviment, es toca sense orquestra, i servix com a record dels materials desenvolupats al llarg del concert.

– La simfonia: és com una sonata, però per a orquestra. Per tant, tindrà quatre moviments, i el primer d’ells seguix la forma sonata.

Alguns d’estos gèneres van sorgir en períodes anteriors. Però serà en el Clas-sicisme quan alguns d’ells donaran lloc a certes formes estandarditzades la vigència de les quals arriba inclús fi ns als nostres dies.

En este període quedarà confi gurada l’orquestra simfònica, tal com la co-neixem. S’introduiran en la mateixa instruments com la trompa i el clarinet (8).

A principis del segle XVIII sorgirà un instrument de teclat amb un mecanisme diferent del del clau: el piano, que anirà substituint al clavecí del Barroc. La seua invenció s’atribuïx a B. Cristofori. A partir d’este model es desenvoluparà el piano modern.

RecordaQuan parlem de forma musical ens referim a la manera d’organitzar les idees musicals dins d’una composició musical.

La forma sonata estructura una composició musical en tres parts:

a) EXPOSICIÓ

b) DESENVOLUPAMENT

c) REEXPOSICIÓ

En l’exposició es mostraran les dues melodies principals. En la part central –el desenvolupament– es produirà la transformació de les melodies principals, i � nalment, en la tornada a casa –reexposició–, es produirà la repetició de l’exposició però amb alguna diferència.

Fotograma de la pel·lícula Amadeus (1984), en el qual Mozart, de xiquet, interpreta una sonata.

7.

AMaterial complementari

Per a comprendre millor la forma sonata consulta el document inclòs en el teu CD-ROM.

94

4 MÚSiCa VOCal PrOFana

El gènere vocal profà més important en el classicisme conti-nuarà sent l’òpera. Enfront dels temes mitològics i la música recarregada d’este gènere en l’època barroca, en el Classi-cisme sorgix un nou tipus d’òpera que busca temes més pròxims a la gent del poble i una música més senzilla i en-tendible pel mateix. Un exemple d’este canvi d’orientació en els arguments dels llibrets el tenim en l’òpera Les noces de Fígaro, de Mozart, que recrea els embolics amorosos entre dos criats, Fígaro i Susanna, i els seus senyors, els comtes.

A partir d’un gènere alemany anomenat Singspield es des-envolupa una variant d’òpera anomenada bufa (enfront de l’opera seriosa) que serà més popular i reeixida entre el poble.

MÚSiCa VOCal reliGiOSa

Malgrat que l’òpera i la música instrumental seran les protagonistes en el Classicisme, en este període es continuaran cultivant els gèneres religiosos. Així, es compondran oratoris com La Creació, de Joseph Haydn, i magnífi ques misses com la Missa en Do menor, de Mozart. Un tipus específi c de missa és el Rèquiem o missa de difunts, gènere que quedarà immortalitzat en el classi-cisme amb el grandiós Rèquiem en re menor, de Mozart.

B

Mozart va morir abans d’acabar el seu Rèquiem en què va estar treballant � ns a la vespra de la seua mort. Esta obra va ser acabada per un alumne seu. Al seu funeral quasi no va assistir ningú, i va ser soterrat pobrament en una fossa comuna.

Sabies que...

Representació de La fl auta màgica, una de les obres mestres de Mozart.

9.

5 Ja al fi nal de la seua vida, Mozart compon l’òpera La fl auta màgica (9), obra que s’ha considerat una fusió entre els estils de l’opera seriosa i l’òpera bufa. En esta obra es desenvolupa una història d’aventures amb personatges fantàstics, com una serp gegant, un prín-cep, un ocellaire (una espècie d’home ocell) o la malvada reina de la nit. Escolta un fragment d’una ària d’este últim personatge, interpretat per una soprano, i que et resultarà molt cridaner, perquè requerix d’un gran virtuosisme vocal.

Activitat: audició CD-27 audició CD-27

6 Escolta un fragment del Rèquiem de Mozart titulat Dies irae (“el dia de la ira”). Observa la força musical amb què el compositor expressa esta idea pocs dies abans de morir.

Activitat: audició CD-28 audició CD-28

C

RecordaLes veus femenines es classi� quen de greu a agut en contralt, mezzosoprano i soprano.

95

eSCOlTa

El baix elèctric és, junt amb la bateria, l’instrument més important en un grup per a aconseguir una bona base ritmicoharmònica. Encara que el seu principal paper siga el d’acompanyar, avui en dia hi ha grans virtuosos d’este instrument que li han atorgat un important paper com a solista.

La principal diferència entre un baix elèctric i una guitarra elèctrica radica en la major grandària del primer i en les seues cordes més grosses. Pots fer una comparació gràfi ca entre un contrabaix i un violí: la grossor de les seues cor-des i la seua grandària varien considerablement. Un baix elèctric sol tindre quatre cordes (10), encara que ja són molt comuns els baixos de cinc i sis cordes.

Per a obtindre les diferents notes, el mànec d’un baix es dividix en trasts, el baix més comú en té 20. També podem trobar un tipus de baix que no utilitza trasts, produint un so molt particular.

nOM De leS COrDeS

Les cordes d’un baix, tocades a l’aire (és a dir, sense tocar cap espai dins del mànec), produïxen les notes sol, re, la i mi (11), des de la primera (la més prima) fi ns a la quarta (la més grossa).

Per a identifi car qualsevol nota en el mànec, serà sufi cient amb saber el nom de la corda a l’aire, i cada vegada que avancem un trast haurem pujat un semitò. Així, en la 4a corda (mi), si toquem en el primer trast (creu groga), sona-rà la nota fa (12), i si toquem en el 2n trast (creu verda), sonarà la nota fa , i així successivament.

EL MÓN DELS INSTRUMENTS: ELS BAIXOS ELÈCTRICS

7 Escolta la següent seqüència d’àudio, en la que podràs apreciar el so del baix en diferents modalitats d’interpretació: dits, pua, slap, etcètera.

Activitat: audició CD-29 audició CD-29

Clavilles per a afi narClaviller

Mànec

Cos

Potenciòmetres de volum

Jack femella per a connectar

Trasts

Pastilla

Pont

Baix elèctric de 4 cordes i 20 trasts. 10.

12.11.

4 3 2 1

96

aUDiTOri HiSTÒriC: la MÚSiCa barrOCa

Dedicarem aquest apartat a escoltar les formes instrumentals més importants d’aquest període de la mà dels seus tres grans compositors: Haydn, Mozart i Beethoven.

El quartet de corda, integrat per dos violins, una viola i un violoncel, sorgix com a formació estable de la mà de Haydn, que va ser mestre de Mozart. A partir del classicisme, la majoria dels grans compositors compondran música per a aquesta agrupació.

Considerat el geni del Classicisme, Mozart va conrear tots els gèneres instrumentals. En el gènere de concert per a solista trobem algunes de les seues melodies més belles.

Igual que els seus dos predecessors, Beethoven va destacar en tots els gèneres, entre ells en el simfònic. De la Novena simfonia segur que en coneixes la famosa Oda a l’alegria, que interpretaràs en l’apartat La teua orquestra virtual. Beethoven, a més de compositor del classicisme, és considerat el primer compositor romàntic.

4 AUDITORIS

8 Escolta el segon moviment del Quartet Opus 76, núm. 3 «Emperador», de Joseph Haydn (13). De segur que et sona, ja que és famós per haver estat adoptat com a himne per Aleman-ya. Mentre l’escoltes pots seguir la melodia en la partitura i escoltar l’estructura harmònica.

Activitat: audició CD-30 audició CD-30

9 Escolta un fragment del l’adagio (2n moviment) del Concert per a clarinet K.622, de Mozart, melodia que interpretaràs en l’apartat Calfem d’aquesta unitat, i que s’ha fet molt famosa per la seua inclusió en la pel·lícula Memòries d’Àfrica, guardonada amb un Oscar. Intenta apreciar com el solista (clarinet) entaula un diàleg amb l’orquestra.

Activitat: audició CD-31 audició CD-31

10 Escolta un fragment del segon moviment de la Cinquena simfonia en do menor opus 67, de Beethoven. Observa com el compositor va desenvolupant, de manera magistral, tota la música a partir del motiu rítmic de tres corxeres i blanca.

Activitat: audició CD-32 audició CD-32

Material complementari

En el teu CD-Rom hi trobaràs ampliada la informació sobre la vida i l’obra de Haydn.

F. Joseph Haydn (1732-1809).

13.

97

aUDiTOri MODern: el HEAVY METAL

Si hi ha alguna expressió d’un estil musical que de segur has escoltat alguna vegada, eixa és la de heavy metal. El heavy metal (traduït com a metall pesat) té el seu antecedent més directe en el rock dur (també anomenat hard o heavy), el qual tindria els seus principals referents en Led Zeppelin i Deep Purple. A estos seguirien altres com Black Sabbath, amb el seu carismà-tic cantant Ozzy Osborne, o Withesnake. Del heavy rock es va passar al heavy metal, i es va establir així una de les vessants musicals més fermes de la història, potser l’única que va arribar fi ns a fi nals del segle xx.

Un dels primers grups heavy que van gaudir de gran èxit al Reg-ne Unit en la dècada dels setanta (i posteriors) van ser AC/DC, encara que el heavy no va estar de moda fi ns que es van formar grups locals com Iron Maiden, Motorhead, Judes Priest (14), etc. A Espanya destaquen Barón Rojo i Obús.

En Los Angeles, l’explosió «metal» va començar amb Mötley Crüe. Els americans Van Halen, Def Leppard o Metallica (15) organitzaven concerts multitudinaris i venien milions de còpies dels seus àlbums. Així, Pyromania (1983) i Hysteria (1988) de Def Leppard van vendre uns 30 milions de discos en tot el món.

A mitjan dels anys vuitanta es va observar un curiós fenomen: el de les balades heavy. Molts grups aconseguirien grans èxits cantant temes lents. Encara que este fet fóra anecdòtic, va servir perquè grups com Scorpions aconseguiren nous èxits.

A fi nals de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta, el heavy metal va produir derivacions a altres estils: trash metal (Ministry, Venom), death metal (Slayer) o gothic (The Cult). En-cara que de totes estes variants, l’estil més important serà el grunge.

També la creativitat de cantants com Marilyn Manson ha con-tinuat demostrant que este estil seguix viu i no s’extingirà fà-cilment.

NOMBRE SECCIÓN4 AUDITORIS

Material complementari

En el CD-ROM que acompanya este llibre trobaràs un fragment d’una actuació en directe de heavy metal.

11 Escolta una selecció de fragments d’alguns temes emblemàtics dins de l’estil heavy metal:

1. AC/DC: Back in black. 2. Van Halen: Roundaround.

3. Def Leppard: Photograph. 4. Metallica: Master of puppets.

Activitat: audició audició

Sabies que...El bateria de Def Leppard va perdre un braç en un accident i, lluny de deixar de tocar en el grup, es va fer fabricar una bateria per a poder adaptar-se. Va continuar tocant amb un sol braç.

Judes Priest (una de les bandes més infl uents en el heavy metal) van popularitzar el look del cuiro i les tatxes, que caracteritzaria al metal durant els pròxims anys.

14.

Metallica en concert. 15.

nOVeS TeCnOlOGieS MUSiCalS

98

4 TALLER D’INFORMÀTICA MUSICAL

l’eDiTOr De ParTiTUreS (iV)

Per a fi nalitzar amb l’aprenentatge en el maneig d’este senzill editor, aprendrem a introduir text en les partitures (16).

Si seleccionem la icona podem introduir text en qualsevol lloc de la partitures. Fent doble clic en el lloc desitjat, s’obrirà un quadre en què podrem escriure (17).

Per a introduir el text de la música, seleccionarem l’altra ico-na i punxarem davall de la nota on desitgem començar a escriure (18). En polsar guió (-) si la paraula no ha acabat, o la barra espaiadora per a una nova paraula, el cursor passarà automàticament d’una nota a una altra.

12 Edita la següent partitura aplicant totes les funcions que has aprés sobre este programa editor.

Activitat

Text minúscula Text general

16.

17.

18.

QUADRE-RESUM

9998

4 TALLER D’INFORMÀTICA MUSICAL

• El to o tonalitat d’una obra musical depén de l’escala utilitzada per a compondre-la.

• Per a construir una escala major o menor hem de fer que la distribució dels seus tons i semitons coincidisquen amb la de les escales model (Do M i La m).

• Transportar una melodia és canviar-la de to perquè sone més aguda o més greu.

• Notes d’adorn són aquelles que no són part fonamental de la melodia, però fan que sone millor.

llenGUaTGe i CreaCiÓ

• Les principals cultures musicals d’Oceania són:

– La música Maori, a Nova Zelanda. Instruments de la naturalesa.

– La música dels aborígens a Austràlia. Didjeridú.

– La música a Indonèsia i Malàisia. Gamelan.

• La novena simfonia de Beethoven és la primera en la història que utilitza cors.

inTerPreTaCiÓ

Músiques clàssiques

Elements musicals

– Equilibri i simetria musical (ritme melodia i harmonia).– Melodia més comprensible.– Harmonia més senzilla, basada en els pilars de tònica i dominant. Predomini

de la textura de melodia acompanyada.

Música vocal

– El gènere més important continua sent l’òpera.– Els temes utilitzats en l’òpera comencen a contar històries més quotidianes i

pròximes al poble: embolics amorosos, etc.– Encara que perd protagonisme, en la música vocal religiosa trobem importants

obres com el Rèquiem en Re m (missa de difunts) de Mozart.

Música instrumental

– Els gèneres principals són la sonata, el quartet de corda, el concert solista i la simfonia.

– La principal forma musical és la forma sonata.– El piano substituïx progressivament al clavecí del Barroc.

COnTeXTOS MUSiCalS

El món dels instruments: baixos elèctrics

– El baix elèctric té com principal funció el sosteniment ritmicoharmònic de les cançons. El més típic és el de quatre cordes amb trasts, encara que hi ha variants.

Auditori històric: el Classicisme

– El quartet de corda consta de dos violins, una viola i un violoncel, i sorgix de la mà de Haydn.

Auditori modern: el heavy metal

– El heavy metal és un estil musical que sorgix a partir del rock dur de grups com Deep Purple o Led Zeppelin, i es consolida com a estil en els anys 70 amb grups com AC/DC.

eSCOlTa

QUADRE-RESUM

NOMBRE SECCIÓN4 ACTIVITATS

100

1 Escriu al teu quadern les escales models major i menor (Do i La) i indica amb números ro-mans la posició dels seus semitons.

2 Construïx al teu quadern de pentagrames l’escala de Re major a partir de l’escala model de Do M. Quina diferència hi ha entre l’escala antiga de Re (dòrica) i la de Re M?

3 Explica breument què signifi ca «transport» en música, i quina és la seua utilitat.

4 Defi nix els termes següents:

– Nota d’adorn – Piano – Cadència

– Rèquiem – Grunge

5 Quantes cordes pot tindre un baix elèctric? Quin és el més utilitzat? Indica quines notes sonen en cadascun dels números indicats en la imatge (19). Tin en compte que la corda superior de la imatge és la més aguda.

6 Nomena els tres grans músics del Classicisme i digues a quin pertany cadascuna de les següents obres.

– Petita serenata nocturna en Sol M

– Oda a l’Alegria (Simfonia núm. 9 en re m)

– Rèquiem en Re m

– La creació

– Quartet «Emperador»

7 Enumera les principals cultures musicals d’Oceania i fes un breu comentari sobre els instru-ments utilitzats en cadascuna d’elles.

8 Observa el següent fragment musical i justifi ca per què el seu estil és clàssic.

19.

NOMBRE SECCIÓN4 ACTIVITATS

101

9 Llig els següents fragments de dos cartes de Mozart a son pare, i respon a les preguntes següents:

– Quina situació descriu cadascuna de les cartes?

– Quin tipus de vida, respecte al seu treball, li haguera agradat portar a Mozart? Creus que ho va aconseguir?

– Com va ser la relació de Mozart amb els seus «caps»? Creus que l’actitud de Mozart va ser un del motius per què va morir en la misèria malgrat ser un gran compositor?

10 Investiga en Internet:

a) A quina edat va compondre Mozart la seua primera simfonia?

b) Per a quin príncep va treballar el compositor Joseph Haydn?

c) Quina simfonia de Beethoven s’ha anomenat «pastoral»? per què?

Pàgines webs recomanades: www.melomanos.com www.nosoloarte.com/clasica/index.php

11 En gruos de sis, prepareu una coreografi a similar a la del ball dels nans de Sueca i presen-teu-la a classe.

Fragment d’una carta de Mozart a son pare (París, 31 De Juliol de 1778)

Així doncs, la meua intenció, des d’ara, és la de fer tot el que es puga per a tirar enda-vant ací amb els meus alumnes, i guanyar els majors diners possibles […]. Ara ho faré amb la dolça esperança d’un ràpid canvi d’existència; perquè no vull enganyar-li en açò, al contrari, li confesse que m’alegraré de veure’m alliberat de tot açò.

I és que no és cap gust donar lliçons ací […]. És prou fatigós, i si no es donen les sufi cients no s’aconseguixen molts diners. No crega que es tracta de peresa […] No! […] És que és una cosa totalment oposada al meu geni, a la meua manera de viure […]. Vosté sap que estic, per dir-ho així, totalment submergit en la musique […], que no faig una altra cosa tot el dia […], que m’agrada pensar en ella, es-tudiar-la […], entregar-me de ple […]. Doncs bé, el tipus de vida que porte ací m’impedix fer-ho.

Fragment d’una carta de Mozart a son pare (Viena, 9 de Maig de 1781)

Ja no tinc la desgràcia d’estar al servici del sobirà de Salzburg […]. Avui ha sigut un dia de felicitat per a mi.

M’ha dit canalla, pollós, cretí… Oh!, no po-dria contar-li-ho tot a vosté. Per fi , com la sang ja em bullia massa, li dic: «Llavors, Sa Altesa no està content amb mi?» «Com! Vol amenaçar-me este cretí? Ací està la porta! Amb un bergant com este no vull tornar a tindre res a veure!» […] Per acabar vaig tor-nar a intervindre: «I jo amb vós tampoc!« «Llavors fora!» I jo, al retirar-me vaig dir: «com hem quedat així, demà rebrà la meua dimissió per escrit».