15

2L’atmosfera

i el clima

Núvols

Boira

Rosada

Gebre

Pluja

Neu

Calamarsa

Arc de Sant

Martí

Aurora boreal

Aurora austral

Tempestes Huracans

Tornados

ElèctricsAquosos

Meteors (fenòmens atmosfèrics)

Energies renovables

verdes

AerisLluminosos

ATMOSFERA

Clima

composició capes recursos

s’obté del s’obté del

funcions

variables meteorològiques

zones climàtiques

s’hi produeixen

Conjunt de situacions

atmosfèriques mitjanes que es

donen anualment en un lloc

determinat Nitrogen (78 %)

Oxigen (21 %)

Argó (0,9 %)

Diòxid de carboni

(0,03 %)

Altres gasos i

vapor d’aigua

(0,07 %)

Troposfera

Estratosfera

Mesosfera

Termosfera

Exosfera

Energiasolar

Sol

Energia eòlica

Vent

Regulació de

temperatura

Filtre radiacions UV

Principal reserva

d’oxigen i diòxid

de carboni

Transmissió d’ones

de ràdio

Activació dels

processos

geològics externs

Temperatura

Pressió

atmosfèrica

Humitat

atmosfèrica

Precipitacions

Vent

Clima mediterrani

Clima continental

Clima de muntanya

Llamps

Trons

Zona tropical

Zona

temperada

Zona polar

climes a Catalunya

16

L’atmosfera i el clima2

L’atmosfera és la capa gasosa que envolta la superfície de la Terra i que limita amb l’espai

exterior. Juntament amb la hidrosfera, contribueix a la distribució de la calor procedent del

Sol, la qual cosa permet que les temperatures dels pols i de l’equador no siguin encara més

extremes i que la temperatura mitjana del planeta sigui d’uns 15 °C, en comptes dels –18 °C

que tindríem si aquesta atmosfera no existís. És l’anomenat efecte d’hivernacle.

L’atmosfera també ens protegeix de l’impacte de la majoria dels meteorits, fi ltra moltes de

les radiacions solars que són perjudicials per a la vida, és una reserva d’oxigen i diòxid de car-

boni, possibilita la transmissió d’ones de radio i televisió i és el principal agent dels processos

geològics externs, com l’erosió.

L’atmosfera està formada per una mescla homogènia de gasos que anomenem aire i que de

mitjana conté un 78 % de nitrogen (N2), un 21 % d’oxigen (O

2), un 0,9 % d’argó (Ar), un 0,03 %

de diòxid de carboni (CO2) i un 0,07 % d’altres gasos i vapor d’aigua. L’oxigen atmosfèric és pro-

duït i mantingut per la fotosíntesi: sense la vida no existiria oxigen lliure a l’atmosfera terrestre.

Es poden distingir diferents capes atmosfèriques a partir de la temperatura de l’aire i de la

seva densitat i composició.

Fig. 2.1. Estructura vertical de l’atmosfera.

Troposfera. S’estén des de la superfície de la Terra fi ns a una altitud aproximada de 9 km,

als pols, i de 16 km, a l’equador. En aquesta capa s’acumula el 80 % dels gasos i s’hi pro-

dueixen els fenòmens meteorològics.

Estratosfera. S’estén des del fi nal de la troposfera fi ns als 50 km d’altitud. Entre els 25 i els

35 km d’altitud s’hi concentra l’ozó (O3), un compost químic que absorbeix les radiacions

ultraviolades del Sol.

Mesosfera. S’estén dels 50 als 80 km d’altitud. En aquesta capa es produeixen els estels

fugaços i es desintegren molts meteorits.

Termosfera. S’estén des dels 80 km fi ns a uns 500 km. En aquesta capa es produeixen

les aurores boreals i australs. Conté la ionosfera, que és una capa formada per ions.

Exosfera. S’estén fi ns a una distància indeterminada. Es considera una capa de transició

entre l’atmosfera terrestre i l’espai interestel·lar.

Exosfera

Termosfera

Mesosfera

Estratosfera

Troposfera

500 km

80 km

Mesopausa

50 km

Estratopausa

9-16 km

Tropopausa

Naus en òrbita

terrestre

Aurores

Estels fugaços

Globus

meteorològics

Globus

aerostàtics

Fenòmens

atmosfèrics

AvionsCapa d’ozó

Muntanyes

17

L’atmosfera i el clima 2

Cal distingir el temps del clima. El temps atmosfèric és el conjunt de fenòmens atmosfèrics

que es produeixen en un moment precís i en un lloc determinat. Les variables meteorolò-

giques són:

Temperatura. És un indicador de la quantitat d’energia en forma de calor que existeix

en el si de l’atmosfera.

Pressió. Representa el pes d’una columna d’aire sobre una superfície determinada. A les

zones de baixes pressions, es formen núvols i pluja, i a les zones d’altes pressions, el cel

sol estar net de núvols.

Humitat. És la quantitat de vapor d’aigua que té una determinada massa d’aire.

Precipitacions. És la caiguda d’aigua a la superfície de la Terra en estat sòlid (neu o cala-

marsa) o líquid (pluja).

Vent. És la circulació de l’aire a causa dels corrents de convecció. Aquests es produeixen

perquè els fl uids calents s’eleven, mentre que els freds descendeixen.

El clima, per la seva banda, és el conjunt de les situacions atmosfèriques mitjanes que es

donen anualment en un lloc determinat. Depèn dels factors següents:

Latitud. Distància d’un indret determinat respecte a l’equador.

Continentalitat. Proximitat o llunyania respecte al mar.

Altitud. Altura d’un indret respecte al nivell del mar.

Orientació. Posició d’un indret respecte a un relleu.

Humanització. Densitat de població en zones urbanes o industrials.

Les zones climàtiques de la Terra són la zona tropical (s’hi formen els vents alisis i hi ha

temperatures elevades tot l’any), la temperada (es formen vents de ponent i hi ha tempe-

ratures moderades) i la polar (es formen els vents polars i les temperatures són molt fredes).

Zona polar

Zona temperada

Zona tropical

Tròpic de Càncer

Tròpic de Capricorn

Zona polar

Zona tropical

Zona temperada

Fig. 2.2. Insolació de la superfície terrestre per zones.

18

L’atmosfera i el clima2

A Catalunya es donen tres tipus de clima:

Mediterrani. Estius secs i càlids, i

primaveres i tardors amb tempe-

ratures més moderades i concen-

tració de pluges.

Continental. A les zones més

allunyades de la costa hi ha se-

quera a l’estiu i variació molt gran

entre les temperatures de l’estiu i

de l’hivern. Hi ha boira durant gran

part de l’any i graus d’humitat alts.

Muntanya. Temperatures baixes

com a conseqüència de l’altitud,

encara que a causa de la insolació

els estius són curts, càlids i secs.

Hivern rigorós i amb precipita-

cions, sovint en forma de neu.

Els fenòmens atmosfèrics o meteors són el conjunt dels fenòmens naturals que es pro-

dueixen a l’atmosfera. S’agrupen en aquosos (núvols, boira, rosada, gebre, pluja, neu i cala-

marsa o pedra), lluminosos (arc de Sant Martí, aurores boreal i austral), elèctrics (tempestes,

llamps i trons) i aeris (tornados).

L’atmosfera proporciona dos recursos energètics que cada cop s’utilitzen més: l’energia

solar (que s’obté amb captadors o panells solars i forns solars) i l’energia eòlica (que s’aprofi ta

gràcies als aerogeneradors).

Fig. 2.4. Intercanvis energètics entre la superfície terrestre, l’atmosfera i l’espai exterior.

Clima de muntanya

Climes intermedis

Clima litoral

Clima continental

Fig. 2.3. Mapa climàtic de Catalunya.

Radiació

superfi cial

115 %

Absorció

per la

superfície

95 %

Refl ectida

per la

superfície

Refl ectida per

l’atmosfera

Radiació solar

refl ectida

30 %

Radiació solar

incident

100 %

Absorció per

l’atmosfera

Emès per

l’atmosfera

70 %

Efecte

d’hivernacle

20 %

Emès per la

hidrosfera

25 %

25 %

50 %

45 %5 %

25 %

19

L’atmosfera i el clima 2

1. Dels elements i compostos químics següents, indica quins es troben com a components

de l’atmosfera actual i quins no: N2, CO

2, H

2O, O

2, H

2O

2, Ra, Ar, F, CH

4, HCO

3. A continuació,

indica quins són els tres gasos majoritaris de la composició de l’atmosfera, busca en

quina proporció es troben i alguna característica important de cadascun d’ells.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Busca informació i explica què és l’efecte d’hivernacle de la Terra. Per quines raons s’ha

intensifi cat aquest efecte al llarg del segle XX? Per què és perjudicial l’increment de

l’efecte d’hivernacle?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Activitats

20

L’atmosfera i el clima2

3. Omple la taula següent referent a les variables meteorològiques:

Variable

meteorològicaAparell de mesura Unitat de mesura

Temperatura

Pressió

Humitat

Precipitacions

Vent

4. Explica com afecten a la població on vius els factors que determinen el clima.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. Defi neix els fenòmens atmosfèrics següents:

Boira: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Rosada: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gebre: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Calamarsa: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6. Per què es diu que les zones humanitzades es comporten com illes de calor?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

21

L’atmosfera i el clima 2

7. A quines zones climàtiques pertanyen els països següents? Quines seran les caracterís-

tiques predominants del seu clima?

País Zona climàtica Característiques

Equador

Japó

Finlàndia

8. Llegeix el text i a continuació respon les preguntes:

«Fa molts anys que la humanitat utilitza l’energia eòlica mitjançant els molins de vent. Actualment, s’empra una versió millorada d’aquets aparells per a la seva conversió en energia elèctrica, mitjançant l’acoblament d’una dinamo.

L’eòlica és un tipus d’energia que no produeix contaminació. Com a aspectes nega-tius destacarem l’impacte visual, la mort d’aus i l’increment d’erosió, ja que asseca la superfície del sòl al seu voltant. A més, els components metàl·lics dels generadors produeixen sorolls i interferències electromagnètiques.

Actualment, és una font d’energia econòmicament competitiva, encara que la seva producció energètica varia considerablement, per causa de la imprevisibilitat del vent. Per això s’empra com a complement d’altres fonts d’energia, la qual cosa contribueix a disminuir de manera notable el consum de combustibles fòssils.»

a) Quin nom tenen els molins de vent més moderns que produeixen electricitat?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b) Quins són els avantatges i els inconvenients principals d’aquests aparells?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c) Què vol dir que és una font d’energia econòmicament competitiva?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

22

L’atmosfera i el clima2

Activitats fi nals d’avaluació

1. El gas present a l’atmosfera en major quantitat és:

a) L’oxigen.

b) El nitrogen.

c) L’argó.

2. La capa inferior de l’atmosfera s’anomena:

a) Troposfera.

b) Estratosfera.

c) Termosfera.

3. En la mesosfera tenen lloc els fenòmens següents:

a) Estels fugaços.

b) Aurores boreals.

c) Meteorològics.

4. L’efecte hivernacle fa que la temperatura mitjana de la Terra sigui de:

a) 10 °C.

b) 0 °C.

c) 15 °C.

5. El conjunt de fenòmens atmosfèrics que es produeixen en un moment precís i en un

lloc determinat conformen el:

a) Temps atmosfèric d’un lloc.

b) Clima d’un indret determinat.

c) Les zones climàtiques.

6. Són factors que determinen el clima:

a) La temperatura, la pressió i les precipitacions.

b) La latitud, la continentalitat i l’altitud.

c) Les precipitacions, el vent i l’orientació.

7. Es vents alisis són característics de la zona climàtica:

a) Polar.

b) Temperada.

c) Tropical.

8. El clima mediterrani es caracteritza per:

a) Unes temperatures generalment baixes, amb un estiu curt, càlid i sec.

b) Una important sequera a l’estiu i una variació molt gran entre les temperatures de

l’estiu i l’hivern.

c) Uns estius secs i càlids i unes primaveres i tardors amb temperatures més moderades.

9. Els tornados són fenòmens atmosfèrics de tipus:

a) Aquós.

b) Aeri.

c) Elèctric.

10. Els captadors utilitzen l’energia:

a) Eòlica.

b) Dels combustibles fòssils.

c) Solar.