5 Músiques viatgeres - spain-s3-mhe-prod.s3-website-eu...

5 MúsiquesviatgeresQuins són els acords més importants d’una escala?

Quin va ser l’instrument predilecte del Romanticisme?

Saps què és un cimbalom?

Què s’entén per música techno?

La música i la seua evolució: 1.

músiques romàntiques

1.1. Música vocal

1.2. Música instrumental

Auditori històric: 2.

la música romàntica

El món 3.

dels instruments: teclats

Auditori modern: el techno 4.

Teoria musical: la tonalitat 5.

i els acords

Creació i improvisació: 6.

crear l’acompanyamentd’una melodia

Amb molt de ritme 7.

Escola de músics 8.

8.1. Mou els dits

8.2. Pràctica de làmines

8.3. Afinant

La teua orquestra virtual 9.

9.1. Músiques del món:la música romaní

9.2. Interpretem música romàntica: El llac dels cignes

Concert acústic 10.

Quadre resum

Activitats finals

Continguts

UNIDAD 05.indd 24UNIDAD 05.indd 24 19/4/11 10:17:1519/4/11 10:17:15

http://www.kraftwerk.com

Atractiva pàgina web amb abundants ele-

ments multimèdia en què es poden veure

muntatges en flaix, vídeos, etc., d’un dels

grups mítics de música techno.

Una web

Shine (Austràlia 1996). Dir. Scott Hicks

Retrat de la vida del pianista David Helf-

gott. La pel·lícula combina música original

amb música de compositors romàntics

com Chopin, Ratxmaninov i Listz.

Una pel·lícula

Band of Gypsies. Tarak of Haidouks

Cançons tradicionals de la música romaní

interpretades per una de les formacions

més prestigioses d’aquesta música tradi-

cional.

Un CD

1. Competència comunicativa lingüística

3. Competència en el coneixement i la

interacció amb el món físic

4. Tractament de la informació

i competència digital

5. Competència social i ciutadana

6. Competències artístiques i cultural

7. Competència d’aprendre a aprendre

8. Competència d’autonomia i iniciativa

personal

Competències bàsiques


Contextos musicals Músiques viatgeres5

26

1. La música i la seua evolució:

músiques romàntiques

Probablement, deus haver sentit alguna vegada la frase: «quina xica més romànti-

ca». Encara que es tracte d’un adjectiu poc precís, de segur que volem dir que, si fa

no fa, «és un somiador, té molta fantasia i imaginació» (Fig. 5.1). De la mateixa ma-

nera, les coses antigues, exòtiques, misterioses seran atractives per als músics del

Romanticisme. Vegem uns quants elements musicals que poden ajudar-te a en-

tendre què podem considerar romàntic en música.

Compara la melodia següent de Mozart amb una del compositor romàntic Berlioz:

Recorda que aquesta música oferia una gran simetria en molts dels elements mu-

sicals: melodia, compassos, harmonia i ritme.

Ara observa la melodia següent que pertany a la Simfonia fantàstica, de H. Ber-

lioz:

En comparació de la peça de Mozart, en aquesta melodia romàntica observaràs que:

L’àmbit melòdic és molt ampli: d’un re greu a un do agut.

Les indicacions dinàmiques són molt variades: diminuendo, sforzando, crescendo,

piano.

La música es torna més cromàtica per l’ús abundant d’alteracions.

La utilització d’adjectius com dolce o animando, a més de canvis subtils de tem-

po, contribueixen també al fet que la música transmeta estats d’ànim molt va-

riats.

La melodia ja no és tan simètrica com en el classicisme. Observa que la melodia

té 40 compassos, en segments de 8 + 7 + 4 + 4 + 4 + 5 + 8.

Figura 5. 1.

Caspar David Friedrich, Viatger da-

vant d’una mar de boira, 1818.

L’admiració per la natura, l’època

medieval, els viatges imaginaris a

mons exòtics i els elements sobre-

naturals i misteriosos seran una font

d’inspiració per als artistes romàn-

tics.

Web de recursos

Per a ampliar els teus co-neixements sobre el context sociocultural del Romanticis-me, consulta la web.

26

25


Músiques viatgeres 5

27

Contextos musicals

1.1. Música vocal

El lied o cançó romàntica

Un gènere vocal important del Romanticisme va ser el lied, gènere en què els mú-

sics van trobar un vehicle ideal per a expressar els sentiments.

Activitat

Escolta l’audició següent i intenta seguir el text en alemany. 1.

5. Ich will meine Seele tauchen

Ich will meine Seele Tauchen

In den Kelch der Lilie hinein;

Die Lilie soll klingend hauchen

Ein Lied Von der Liebsten mein.

Das Lied soll shauern und beben

Wie der Kuß von ihrem Mund,

Den sie mir einst gegeben

In wunderbar süßer Stund.

5. He de submergir la meua ànima

He de submergir la meua ànima

en el calze d’un lliri;

en lliri ha d’exhalar

un cant de la meua estimada.

Aqueix cant ha d’estremir-se i tremolar,

com el bes de la seua boca

que una vegada em va fer

en una hora meravellosament dolça.

27

En l’audició has pogut observar que es tracta d’una melodia cantada (en alemany)

acompanyada de piano i sobre un text poètic. Es tracta d’un lied, gènere que com-

binava l’obra dels grans poetes romàntics (Goethe, Heine, etc.) amb l’expressivitat

de la melodia cantada i acompanyada pel piano, l’instrument predilecte del Ro-

manticisme.

Podem definir el lied romàntic com una poesia cantada i acompanyada generalment

del piano.

La cançó romàntica va nàixer i es va desenvolupar a Alemanya, i per això aquest

gènere s’ha anomenat lied (cançó en alemany). Franz Schubert (1797-1828) va ser el

primer gran compositor de lieder. L’hereu de Schubert va ser Robert Schumann

(1810-1856), compositor que va cuidar especialment l’acompanyament del piano.

El lied que has escoltat pertany a la col·lecció Els amors d’un poeta, op. 48, de Schu-

mann sobre versos del poeta romàntic Heinrich Heine.


Músiques viatgeres5

28

Contextos musicals

L’opera romàntica. La sarsuela a Espanya

Durant el Romanticisme, l’òpera serà un gènere molt valorat pels compositors i

experimentarà un desenvolupament particular en cada país.

Activitat

a) 2. Escolta aquests 5 fragments musicals i associa cada un a una de les op-

cions següents:

– Ària d’òpera alemanya

– Romança de sarsuela

– Cor d’òpera

– Cor de sarsuela

– Ària d’òpera italiana

b) Podries dir en quins fragments dels anteriors canten un tenor, un barí-

ton i una soprano?

287

En aquesta audició has escoltat fragments d’òpera romàntica i de sarsuela.

Deus haver observat que hi ha una gran diferència entre la sarsuela i l’òpera, i tam-

bé entre l’òpera de diferents països (alemanya i italiana). Això es deu al fet que du-

rant el Romanticisme els països intentaran crear un estil d’òpera propi, en què

destacarà Itàlia amb compositors com Rossini i Verdi, o Alemanya amb el seu gran

compositor d’òpera romàntica, Wagner.

Així, en l’audició has pogut veure la diferència entre l’estil més fresc i senzill de l’ària

per a baríton de l’òpera La Traviata, de Verdi, i l’estil més dens i grandiloqüent de

l’ària per a soprano que pertany a l’òpera Tristany i Isolda, de Wagner.

A Espanya es buscarà també una òpera amb estil propi per part d’alguns autors,

però finalment el gènere que s’hi imposarà serà la sarsuela. En la música de la sar-

suela es fan servir moltes melodies i danses provinents del folklore espanyol. Això

ho has pogut comprovar en els fragments de romança i cor de sarsuela que has

escoltat.

Activitat

Relaciona cada una d’aquestes òperes i sarsueles famoses del Romanticis- 3.

me amb el compositor corresponent.

Tanhaussser

Aida

La verbena de la Paloma

Il trovatore

Carmen

El barber de Sevilla

L’holandés errant

Tomás Breton

Giacomo Rossini

Richard Wagner

Giuseppe Verdi

Georges Bizet

Figura 5. 2.

Òpera La Traviata.

Figura 5. 3.

Sarsuela.

Recorda

S’anomenen àries les can-çons més expressives de l’òpera. L’equivalent en la sar-suela és la romança.

DVD

Òpera romàntica i una sar-suela.



29

Contextos musicals

1.2. Música instrumental

En el Romanticisme es continuen utilitzant pràcticament els mateixos gèneres que

en el classicisme (simfonia, concert, quartet, etc.) i n’apareixen uns altres de nous.

La música per a piano

El piano solista es va adaptar perfectament a l’expressió individual que buscava el

Romanticisme, i va esdevenir, així, l’instrument romàntic per excel·lència.

Molts compositors d’aquest període van compondre obres magnífiques per a pia-

no, com Schubert, Mendelssohn, Schumann o Brahms. Però el gran poeta del pia-

no romàntic va ser el compositor i pianista Fryderyk Chopin (1810-1849).

Mentre que la part poètica del piano està representada magistralment per Chopin,

Franz Liszt (1811-1886) representa el músic virtuós, el geni admirat per tots (com

Paganini ho serà pel que fa al violí).

La música programàtica

De mitjan segle XIX ençà alguns compositors van crear moltes de les seues obres

basant-se, per exemple, en un text literari, en un poema o en una imatge. Mit-

jançant la música suggerien estats d’ànim, paisatges, etc., és a dir, elements extra-

musicals. Naix, així, la simfonia programàtica i el poema simfònic.

Els màxims exponents de la simfonia programàtica i del poema simfònic van ser

Héctor Berlioz (1803-1869) i Franz Liszt (1811-1886), respectivament.

Activitat

El compositor francés Saint-Saëns va escriure el 1874 un poema simfònic 4.

titulat Dansa macabra, una dansa de la mort. El poema simfònic descriu

una escena al·lucinant en què la Mort —una nit freda d’hivern— toca amb

el violí un vals entre les tombes, mentre els esquelets ballen una dansa

macabra. Segueix en el teu CD les duracions que se t’indiquen a continua-

ció per a poder seguir l’argument:

00:01 L’arpa anuncia les dotze campanades de mitjanit. Els contrabaixos

—en pizzicato— s’acosten al violí perquè desperte els esperits.

00:31 Els esperits (representats per les flautes) toquen un tema de vals

que es repeteix en les cordes. El violí (00:44) contesta amb un segon tema

abans de dialogar amb els vents (00:58).

01:10 Torna a aparéixer el tema del vals, més fort, en registre greu del vio-

lí acompanyat del triangle.

01:27 Se sent el segon tema en violes i violoncels. Torna a aparéixer el

violí (01:40) per parlar amb els esquelets, representats pel xilofon (01:43).

29

DVD

Interpretació amb el piano d’una peça de Chopin.



30

Contextos musicals

La música nacionalista de la segona meitat del segle XIX

La primera cosa que hem de preguntar-nos és quin significat té la paraula naciona-

lisme. El nacionalisme consisteix, amb poques paraules, en la recerca d’identitat

d’un poble per mitjà de la política, l’economia i la cultura respectives.

El nacionalisme musical de la segona meitat del segle XIX intentarà apartar-se del

domini de la música alemanya i italiana. Així, els compositors buscaran la identitat

dels seus països per mitjà del folklore, o de les seues històries i llegendes. Molta

d’aquesta música tindrà, lògicament, un gran contingut programàtic, i en molts

casos utilitzarà com a vehicle d’expressió el poema simfònic.

Podem mencionar, entre altres, els següents compositors nacionalistes del segle XIX:

Isaac Albéniz o Granados a Espanya, Nikolai Rimski-Kórsakov a Rússia, Edgard Grieg

a Noruega, Jean Sibelius a Finlàndia, i Dvorák o Smetana en l’actual República

Txeca.

Activitat

Per mitjà d’audicions, faràs un breu viatge musical per aquesta geografia 5.

nacionalista. El nombre que figura en el mapa t’indica la situació geogràfi-

ca de cada un dels estils nacionalistes.

Compositor Obra País

1 Albéniz Suite española Espanya

2 Kórsakov La gran Pasqua russa Rússia

3 Grieg Peer Gynt Noruega

4 Sibelius Finlàndia Finlàndia

5 Smetana El Moldava R. Txeca

1

3

4

2

5

30

Web de recursos

En la web pots ampliar la in-formació sobre la música i els compositors nacionalis-tes.

3

Figura 5. 4.

El riu Moldava va inspirar un poe-

ma simfònic al compositor txec

Smetana.

^


EscoltaMúsiques viatgeres 5

31

2. Auditori històric: la música romàntica

Has comprovat que durant el Romanticisme es continuen cultivant els mateixos

gèneres musicals que en el període anterior. També, però, van aparéixer-ne de

nous. En aquest Auditori romàntic escoltaràs, precisament, dos fragments de gène-

res instrumentals que no es van conrear durant el classicisme: el nocturn i la simfo-

nia programàtica. Escoltaràs, finalment, un fragment d’un ballet (Fig. 5.5), gènere

que experimentarà un gran auge en el segle XIX.

El nocturn representa una de les formes per a piano més poètiques i evocadores

del Romanticisme. Escolta el fragment següent, que pertany al Nocturn núm. 2, de

Chopin; hi pots observar una mateixa melodia tocada sense ornaments i, després,

molt ornamentada. En l’exemple inferior, totes les notes que no estan pintades són

notes ornamentals. És molt típic dels nocturns una melodia molt ornamentada a la

mà dreta, mentre que l’esquerra desenvolupa un motiu rítmic repetitiu, que deixa

la pulsació bastant clara.

Melodia sense ornamentar

cc. 1-2

cc. 5-6

Melodia ornamentada

La simfonia programàtica va tenir un gran èxit en l’època del Romanticisme, perquè

podia descriure situacions o contar històries amb el suport de la música. Escolta la

idea fixa de la Simfonia fantàstica, de Berlioz, i les transformacions successives. El

compositor va voler expressar com veia l’estimada, en diferents situacions, per mit-

jà de sons: idealitzada, en un ball (vals) i en un aquelarre.

Com ja hem esmentat, un gènere que va adquirir molta importància en el Roman-

ticisme va ser el ballet. En aquest període incorporarà moltes novetats tècniques i

coreogràfiques. En els ballets Les sílfides (1832), amb coreografia de Philippe Ta-

glioni, i Giselle (1841) es consoliden dos elements que caracteritzen el ballet

romàntic: el ball sobre les puntes i la vestimenta blanca o tutú.

El gènere del ballet va incloure la música d’una sèrie de compositors importants,

com el rus Txaikovski, amb els seus famosos ballets El llac dels cignes, La bella dor-

ment i Trencanous.

En el DVD pots veure un fragment d’El llac dels cignes. Pertany a l’escena del tercer

acte titulada El cigne negre, que s’ha fet famosa per la dificultat que presenta la coreo-

grafia (dissenyada per Petipa), en què la ballarina ha d’executar 32 girs sobre la ma-

teixa cama, i també fer salts sobre les puntes. Hui en dia, aquest fragment és conside-

rat una prova de maduresa per a les ballarines de ballet clàssic.

32

Saps que…

En el ballet Les sílfides es va fer servir el ball sobre les puntes del peu per a obtenir un efecte d’ingravitació del personatge principal: una síl-fide (mena de fada).

Figura 5. 5.

Ball sobre les puntes i tutú, dos ele-

ments característics del ballet ro-

màntic.

6



32

Escolta

3. El món dels instruments: teclats

Entenem per instrument de teclat tot el que, independentment del mecanisme

de producció de so que faça servir, té tecles per a produir els diferents sons. Així,

podem considerar com a teclats instruments tan diversos com el clavicèmbal, el

piano, l’òrgan i el sintetitzador. A continuació farem un recorregut històric

breu per aquests instruments.

El clavicèmbal, també anomenat cèmbal o clavecí (Fig. 5.6), va ser

un dels instruments predilectes del Barroc. Té un mecanisme de

corda pinçada, i no de feltres, com el piano. El so era molt suau

i no permetia variacions dinàmiques o d’intensitat.

Un altre instrument de tecla molt popular és l’orgue. El me-

canisme de producció de so es basa en el fet que les tecles

d’aquest instrument fan passar l’aire per tubs de longituds

diferents. En el segle XX, i amb el sorgiment dels instruments

electrònics, l’orgue també es va adaptar a aquesta nova família

i va fer un paper important en estils com el jazz. Un clàssic

d’aquest instrument és l’orgue Hammond.

El piano pertany a la família dels instruments de corda percudida. Produeix el so

per la percussió dels martells o feltres que colpegen directament les cordes d’acer.

A diferència del clavicèmbal, el piano sí que permet els canvis d’intensitat més va-

riats, i s’adapta perfectament a la interpretació solista, en grups de cambra o amb

orquestra.

Acabem aquest apartat amb un dels instruments de teclat més utilitzats en la mú-

sica popular: el sintetitzador (Fig. 5.7). Pertany a la família dels instruments elec-

trònics. El creador va ser Rober Moog, en la dècada dels anys seixanta. El sintetitza-

dor ha evolucionat i s’ha convertit en una màquina imprescindible tant en la

creació de sons com en la simulació de sons ja existents.

Activitat

Escolta el muntatge d’àudio següent, on podràs identificar els sons de te- 6.

clats com el clavicèmbal, l’orgue Hammond, el piano i un sintetitzador.

33

Figura 5. 6.

Clavicèmbal del segle XVII.

Figura 5. 7.

Sintetitzador.

Saps que…

El 1968, un músic anomenat Walter Carlos va col·laborar amb Robert Moog en la gra-vació d’obres de Bach que uti-litzaven el sintetitzador Moog. El disc, anomenat Switched on Bach, va ser el primer platí en la història de la música clàssi-ca, i va guanyar també tres premis Grammy.

Web de recursos

Article ben interessant amb un nom curiós: Quan els sinte-titzadors dominaven la Terra.



33

Escolta

4. Auditori modern: el techno

Música techno és la que es produeix per mitjans electrònics: caixes de ritmes (Fig.

5.9), sintetitzadors, mostrejadors, etc. Va nàixer a Detroit en la dècada del 1980 i rà-

pidament es va propagar a la resta del món. La idea va sorgir amb la necessitat de

crear música que reflectira la decadència postindustrial d’aquesta ciutat i l’augment

de la importància de la tecnologia informàtica.

Els antecedents del techno els trobem en la dècada dels setanta, quan grups com

Tangerine Dream van anar substituint els instruments tradicionals (guitarra, baix i

bateria) per sintetitzadors i percussió electrònica. Aquesta línia la seguirien altres

com The Human League i Orchestral Manoeuvres in the Dark.

Figura 5. 9.

Aparença d’una caixa de ritmes, ins-

trument bàsic de la música techno.

6

Figura 5. 8.

Kraftwerk en concert.

El bressol del techno a Europa estaria a Alemanya (en la dècada del 1980), amb

grups com Japan o Kraftwerk, primer grup que va utilitzar de manera exclusiva

sons sintetitzats en la seua música. Però serien grups com Depeche Mode o Erasu-

re, entre altres, els que van convertir els sintetitzadors i les percussions electròni-

ques en instruments «estrela».

Al final dels noranta, el techno es va integrar completament en el mercat musical

comercial a través de grups com a Ultra Naté o Sash. Una línia alternativa, encara

que bastant interessant, és la que han desenvolupat The Prodigy, pioners de la

música rave, i que actualment mesclen fins i tot elements punk en les seues com-

posicions techno. Aquest últim grup, juntament amb The Chemical Brothers, seran

els impulsors de l’estil big beat.

Musicalment, l’element principal del techno és el ritme. Sol ser poc variat i repeti-

tiu, encara que molt viu, ideal per al ball, i utilitza el compàs de 4/4. A diferència

d’altres estils, la música techno no fa servir l’estructura més o menys habitual d’una

cançó, sinó que es desenvolupa de manera bastant repetitiva. Però no per això

podem titlar aquesta música de frívola, freda o mecànica, com ho demostren artis-

tes com els esmentats ací.

Activitat

Escolta en el teu CD una selecció de fragments de música techno d’alguns 7.

artistes representatius d’aquest gènere:

Kraftwerk: 1. The man machine.

Depeche Mode: 2. Enjoy the silence.

The Prodigy: 3. Char ly.

Ultra Naté: 4. Free.

34


Llenguatge i creacióMúsiques viatgeres5

34

5. Teoria musical:

la tonalitat i els acords

Has provat alguna vegada a traure l’acompanyament d’una cançó? Encara que és

un procés que molta gent fa «d’oïda», és important i facilita el treball de saber en

quin to està la melodia i conéixer quins són els acords adequats per a acompanyar

en aqueixa tonalitat.

Observa la melodia següent amb el seu acompanyament:

És una melodia en el to de Do major. Ja saps que això significa que està elaborada

amb les notes d’aqueixa escala. Observa que no porta notes alterades, i

l’acompanyament comença amb l’acord de Do.

Quins altres acords s’han utilitzat per a acompanyar aquesta melodia? Els altres dos

acords són els de Sol (V) i Fa (IV). Et sonen aquests tres acords? Són els mateixos

que vas utilitzar per a improvisar en l’apartat Creació i improvisació de la Unitat 1.

No és casualitat que s’utilitzen aqueixos tres acords: això es deu al fet que en un to

o en una tonalitat determinats hi ha tres graus, que són els més importants i reben

els noms de tònica (I) dominant (V) i subdominant (IV). Els acords que es cons-

trueixen sobre aquests graus seran també els més importants a l’hora d’elaborar

l’harmonia o l’acompanyament de la melodia. La tonalitat, per tant, no sols implica

l’escala utilitzada, sinó també una jerarquia en importància de les notes i els acords

d’aqueixa escala.

Tònica Subdominant Dominant

VIVI

Activitat

Alguns estils musicals, com el 8. blues o el rock

clàssic, es basen en una harmonia construïda

sobre aquests tres acords mencionats. Escolta

aquesta base sonora del tipus blues i, marcant la

pulsació (ratlles dels compassos), segueix aques-

ta partitura, intentant distingir els canvis

d’acords. Fes atenció a l’estructura que hi ha in-

dicada.

35

fa

sol fa do sol

do

do



35

Llenguatge i creació

Es podria comparar el funcionament de la tonalitat al del sistema solar. Hi ha una

nota (la tònica) que és el centre del sistema i cap a la qual se senten atretes les

altres. La dominant i la subdominant serien les següents en importància en el

sistema.

El fet que aquests tres acords siguen els més importants no vol dir que no se

n’empren altres de l’escala per a acompanyar. Així, moltes cançons de la música

pop utilitzen altres combinacions, moltes vegades de 4 acords. Un grup de 4

acords molt utilitzat és el que afig als tres ja mencionats l’acord sobre el VI grau,

que en l’escala de Do seria l’acord de La.

I VI IV V

Les combinacions d’aquests quatre acords poden ser molt variades i donar lloc

a diferents acompanyaments harmònics, tots molt recurrents en la música mo-

derna.

Activitat

Com a exemple de cançó que usa la combinació 9.

d’acords I-VI-IV-V, escolta l’inici de la cançó Déja-me, del grup Los Secretos. Està en el to de Sol

major, així que s’hi utilitzen els quatre acords cor-

responents d’aqueix to (Sol, Mi, Do i Re). Escoltaràs

primerament els acords al piano, després els

acords amb la melodia i, finalment, un fragment

de la cançó original.

36

I VI IV V



36


6. Creació i improvisació: crear

l’acompanyament d’una melodia

En la Teoria musical de la Unitat 1 vas aprendre a construir acords perfectes. En aques-

ta unitat aprendràs algunes regles senzilles que et permetran crear el teu propi

acompanyament amb acords o arpegis per a una melodia. Observa l’exemple:

És una melodia construïda en el to de Do major, per a la qual crearàs el teu propi

acompanyament. Per a fer-ho, pots disposar de tots els acords perfectes que es

formen sobre cada nota de l’escala corresponent. Recorda, no obstant això, que hi

ha tres acords (I, V i IV) que són els més importants, i per això és probable que ha-

ges d’utilitzar-los.

Per a fer aquest exercici hauràs de tenir en comptes les regles següents:

Assigna un acord (amb redones) a cada compàs de la melodia.

Evita emprar el mateix acord en dos compassos seguits, per a donar més varietat

a l’acompanyament.

Per a triar l’acord per a un compàs, hauràs d’intentar que almenys dues notes de

les utilitzades en la melodia estiguen en aquest acord. Tin en compte que pots

trobar notes d’adorn que no en formen part, com en l’exemple següent, on pots

observar que en el segon compàs hi ha una nota d’adorn que no pertany a

l’acord corresponent (acord de mi).

L’acord de tònica (I) sol presentar i tancar la melodia per a refermar bé el to. Per

tant, utilitza aquest acord en el primer compàs i en l’últim de la peça.

Activitat

És probable que l’acompanyament harmònic 10.

creat per tu siga molt semblant a què escoltaràs

en l’exemple sonor del teu CD. Fes aquestes acti-

vitats a continuació:

Escolta’l i interpreta-hi damunt la melodia amb

la flauta.

Intenta crear tu una nova melodia per a aquesta

base harmònica, tenint en compte les notes

que conté cada acord.

37

Figura 5. 8.

Gary Burton ha explorat el llenguat-

ge jazzístic —a vegades fusionat

amb altres estils— amb un instru-

ment tan poc habitual en aquest

estil com el vibràfon.


InterpretacióMúsiques viatgeres 5

37

7. Amb molt de ritme

En aquesta lliçó estudiarem la fórmula rítmica

Aquesta fórmula consisteix en la substitució de la primera corxera per dues se-

micorxeres. Si per a l’estudi de les corxeres utilitzàvem les síl·labes ti-ti, i per a les

semicorxeres ti-ri-ti-ri, ara tenim una combinació d’ambdues, de la manera se-

güent:

Practica-ho en l’exercici següent tocant amb palmes i pronunciant al seu torn les

síl·labes rítmiques.

ta ti ti ti ri ti ri ta ti ri ti ta ti ti ta ti ri ti ti ti ti ri ti ta ti ti ti ri ti ti ti ta

EXERCICI 1. Practica l’exercici següent a diferents velocitats sense base i, finalment,

a la velocitat que et marque la base rítmica, respectant les indicacions dinàmiques.

Interpreta’l damunt dels genolls, alternant les mans.

38

EXERCICI 2. Practica l’exercici següent sobre la base rítmica gravada.

39

EXERCICI 3. Interpreta la polirítmia següent tocant amb tres elements del teu cos:

pit, palmes i cuixes.

PIT

PALMES

CUIXES

d e d

d e d

875

ti ri ti



38

Interpretació

8. Escola de músics

8.1. Mou els dits

En aquesta ocasió interpretaràs una melodia pertanyent a un dels simfonistes més

grans del segle XIX: Johannes Brahms (Fig. 5.11). T’acompanyarà una orquestra simfò-

nica. Aquesta melodia pertany al quart moviment de la seua Primera simfonia.

Arranjament i adaptació: JOSÉ PALAZÓNALLEGRO

40-41

ALLEGRO

Sobre la peça

La melodia que interpretaràs pertany al gènere simfònic. La música simfònica del

segle XIX va estar molt influenciada per l’obra de Beethoven, el qual es considera

verdader precursor del Romanticisme.

La primera meitat del segle XIX va tenir grans compositors de simfonies seguint la

línia traçada per Beethoven; entre aquests van destacar Schubert, Mendelssohn i

Schumann.

En la segona meitat del segle XIX serà Johannes Brahms (1833-1897) el continuador

de l’herència clàssica anterior. Brahms estimava les obres de Bach, Mozart i Beetho-

ven. La música d’aquest compositor és clau per a entendre el desenvolupament

simfònic en la segona meitat d’aquell segle.

Observaràs que aquesta música és molt expressiva. La dinàmica en p i les articula-

cions de les notes amb lligadures augmenten aquesta expressivitat. Observa en el

començament de la peça (en ff ) com se succeeixen indicacions dinàmiques varia-

des, i fins i tot un ritardando en només quatre compassos. Aquests elements co-

mencen a trencar l’equilibri que es donava en la música del període anterior.

Activitat

Interpreta la peça que t’hem presentat amb les indicacions que et done el 11.

teu professor.

Recorda

Una simfonia és una obra que té diversos moviments (generalment quatre) i és in-terpretada per una orquestra simfònica.

Saps que…

La famosa Marxa nupcial, que tan sovint se sent en les bo-des, pertany a una obra de Mendelssohn coneguda com El somni d’una nit d’estiu.

Figura 5. 9.

Johannes Brahms (1833-1897).

875



39

Interpretació

8.2. Pràctica de làmines

Per a la pràctica de l’arpegi de Do major:

d d d d d e d e d e d e (d) e (d) e (d) e (d) e d d d

Quan arribes al Do agut, repeteix l’exercici, però aquesta vegada en sentit descen-

dent.

d d d d d e d e d e d e (d) e (d) e (d) e (d) e d d d

8.3. Afi nant

Continuem exercitant la nostra oïda amb aquest nou exercici a dues veus. La base

harmònica sobre la qual les cantaràs està elaborada amb una combinació dels

acords I-IV-V-VI del to de Do major que ja coneixes. Per a posar un poc més a prova

vostra capacitat d’afinació, en la segona repetició de l’exercici una flauta farà una

tercera veu sobre les dues que es canten.

42

En l’exercici següent cantaràs sobre una base «estil samba», música brasilera amb

arrels africanes molt lligada a la ciutat de Rio de Janeiro. Encara que la peça és molt

senzilla i es pot aprendre per imitació, has de cuidar l’afinació dels salts intervàl·lics

de 4a, 6a i 7a que conté la melodia, així com el ritme del segon compàs que es re-

peteix tres vegades en la peça.

43

Recorda

Les línies addicionals són les que es col·loquen da-munt o davall del pentagra-ma per a escriure-hi les no-tes, més agudes o més greus, que en queden.

875

Web de recursos

Vídeo Pràctica de làmines.



40

Interpretació

9. La teua orquestra virtual

9.1. Músiques del món: la música romaní

En aquesta ocasió, t’acompanyaran en la interpretació instrumental músics que

han anat forjant amb el seu art, a través de diferents llocs geogràfics, el que s’ha

conegut com a música romaní o del poble gitano. Per música romaní s’entén la

composta i interpretada pels gitanos europeus, principalment de la zona de l’est

d’Europa (Hongria, Romania, etc.).

La peça que interpretaràs té una forma ternària (A B A) amb repetició de la pri-

mera secció (A), i una introducció de dos compassos.

Intro A A B A

Acordió + guitarra + bateria i contrabaix

(frases en violí i saxo)

cimbalom tots

L’instrument principal del músic gitano ha estat el violí, però hi ha formacions

molt diverses arreu del món que solen utilitzar combinacions de guitarres (sobre-

tot de cordes d’acer i no de niló, com en la guitarra flamenca), acordions, diversos

instruments de vent i un instrument de corda percudida anomenat cimbalom.

Música: J. A. ALAJARÍN

GYPSI FOR RECORDER

A

A

B

Activitat

Escolta el tema 12. Turceasca, on el grup Taraf of Haidouks (una institució en la

música gitana) interpreta una peça amb clares reminiscències o «senyals»

a la música turca. Hi pots percebre clarament els instruments esmentats

més amunt, entre els quals el característic so del cimbalom.

45

Figura 5. 10.

Cimbalom.

44



41

Interpretació

9.2. Interpretem música romàntica

Txaikovski (1840-1893) va acabar la música del ballet El llac dels cignes el 1876.

L’estrena el 1877 va ser un fracàs, a causa dels pèssims decorats i a la mediocre in-

terpretació instrumental. El 1895 (quasi any i mig després de la mort de Txaikovski),

el ballet va tornar a ser representat a Sant Petersburg, amb coreografia de Petipa i

Ivanov. L’argument narra l’aventura del príncep Sígfrid que, mentre caça cignes

salvatges, observa com un es converteix en una bella jove.

Figura 5. 11.

Escena del ballet El llac dels cignes.

ANDANTE

P. I. TXAIKOVSKY

Arranjament i adaptació: J. PALAZÓN

EL LLAC DELS CIGNES

ESCENA

A

B

BA Pont

(Orquestra)

dim.

accel. rit.

ALLEGRO

De al

i Pont

46



42

Interpretació

10. Concert en acústic

Interpreta, amb els teus companys, aquesta popular melodia de sarsuela.

6

ALLEGRETTO

Música: TOMÁS BRETÓN

Arranjament: MIGUEL Á. LÓPEZ

A TEMPO

CODA

(de segona)

FL.

CAR.

XA

XA

FL.

CAR.

XL A

XB

FL.

FL. 2

MET

XB

FL.

FL. 2

MET

XB

HAVANERA CONCERTANT

LA VERBENA DE LA PALOMA



43

Quadre resum

Contextos musicals

Músiques romàntiques

Elements

musicals

S’amplia l’àmbit melòdic. Es perd la simetria clàssica.

Música més cromàtica per l’ús abundant d’ alteracions.

Indicacions dinàmiques molt variades.

Recerca de més expressivitat amb canvis subtils de tempo i indicacions de caràcter.

Música

vocal

Els gèneres principals seran l’òpera, el lied (cançó) i la sarsuela a Espanya.

El lied uneix la poesia i la música. Hi van destacar els compositors Schubert i Schumann.

L’òpera experimenta una gran evolució, de la mà de compositors com Rossini,

Verdi, Wagner, etc.

A Espanya sorgeix el gènere líric de la sarsuela, que utilitza melodies i danses provi-

nents del folklore espanyol.

Música instrumental

Es continuen mantenint gèneres com la simfonia, el concert, etc., i n’apareixen uns al-

tres de nous com el poema simfònic. Cobren importància especial les peces íntimes per

a piano (Chopin).

Es desenvolupen la música programàtica (basada en elements extramusicals) i els na-

cionalismes musicals.


La tonalitat no sols implica l’escala utilitzada, sinó també una jerarquia en im-

portància de les notes i dels acords d’aqueixa escala.

En cada to o tonalitat hi ha tres notes i els acords corresponents que són les més

importants i reben els noms de tònica (I), dominant (V) i subdominant (IV).

Escolta

Auditori històric: el Romanticisme

El − nocturn per a piano és una de les formes musicals més poètiques del Ro-

manticisme.

El − ballet assoleix un gran desenvolupament en el període romàntic.

Auditori modern: el techno Música − techno és la que es produeix per mitjans electrònics. L’element musi-

cal principal és el ritme.

Interpretació

La primera meitat del segle XIX va tenir grans compositors de simfonies en

la línia traçada per Beethoven. Entre aquests van destacar Schubert, Mendels-

sohn i Schumann.

L’ anacrusi consisteix a començar la música abans del temps fort del compàs.

La música romaní és la que practica l’ètnia gitana d’Europa oriental fonamen-

talment. El seu instrument principal ha estat el violí, i n’ha utilitzant uns altres de

molt característics, com el cimbalom.



Activitats finals

44

Quins són els graus més importants d’una escala? Escriu en la teua llibreta 1.

l’escala de Sol major i assenyala’ls.

Assigna, seguint les regles que has aprés en l’apartat 2. Creació i improvisació, un

d’acord amb cada compàs d’aquest fragment melòdic en La menor.

Explica els conceptes següents: 3.

— Romança — Música programàtica

— Lied — Cimbalom

Uneix amb fletxes en el teu quadern cada paraula de la columna esquerra 4.

amb el compositor que hi corresponga en la columna dreta.

Nacionalisme Liszt

Nocturn Schubert

Sarsuela Verdi

Òpera Berlioz

Poema simfònic Chopin

Simfonia programàtica Albéniz

Lied Bretón

Investiga en Internet utilitzant un cercador i respon a les preguntes se- 5.

güents:

Quina òpera de Verdi està ambientada en l’antic Egipte? a)

El compositor rus Mussorgski va compondre una obra de música progra-b)

màtica que inclou en el títol la paraula «muntanya». De quina obra es

tracta?

Qui va ser la ballarina principal de l’estrena del ballet c) Les sílfides? Quina re-

lació tenia amb el coreògraf?

En el segle d) XIX el virtuosisme era molt valorat. Qui va ser el violinista més

virtuós d’aquest període?

El gran pianista romàntic Chopin va passar una temporada en una ciutat e)

espanyola. Esbrina de quina ciutat es tracta.

1

14



45

Activitats finals

Explica breument les diferències principals entre el clavecí i el piano. 6.

Formeu grups i feu un treball d’investigació sobre algun orgue de tubs 7.

d’alguna església o catedral de la Comunitat Valenciana. Heu d’elaborar una

fitxa amb les dades de l’instrument i una fotografia seua, si és possible.

Explica en què consisteix la música techno. Quin n’és l’element musical prin- 8.

cipal?

Què entenem per música romaní? 9.

Explica breument què és un editor d’àudio.10.

Indica en el teu quadern si és verdader o fals el que s’afirma:11.

Per a acompanyar una melodia en a) Do major puc utilitzar indistintament

qualsevol acord d’aquesta escala.

La música techno naix a Detroit en la dècada dels huitanta. b)

El violí és un instrument molt usat en la música romaní. c)

El llac dels cignes d) és una òpera de Txaikovski.

L’orgue de tubs és un instrument de vent.e)

En la música romàntica les indicacions dinàmiques són molt variades.f)

Observa l’instrument de teclat següent i contesta:12.

De quin instrument es tracta? a)

Quins altres noms rep? b)

Com produeix el so? c)

En quina època va ser molt utilitzat?d)

4

7


5 Músiques viatgeres - spain-s3-mhe-prod.s3-website-eu...

Documents

Transcript of 5 Músiques viatgeres - spain-s3-mhe-prod.s3-website-eu...