2

Saps quins estils musicals s’han fusionat per a crear la música que balles en l’actualitat?

Què trobes d’innovador en la música actual respecte de la música del segle anterior?

Ha desaparegut el rock de les llistes d’èxits?

Vols ser una estrela adolescent?

Ets un fan incondicional d’algun artista?

Músiques del segle XXI

1. Músiques del segle XXI

1.1 Tendències musicals1.2. Els superproductors del segle XXI:

el toc màgic1.3. La música independent arriba

a les llistes1.4. El rock no passa pel millor

moment1.5. La música dirigida al públic

adolescent1.6. El fenomen fan

2. Grans compositors: Wolfgang Amadeus Mozart

3. Interpretant melodies conegudes: Pompa i Circumstància

4. Batucada: percussió corporal (I)

5. A cor: Schuwi dua

6. Tècnica instrumental: intervals en làmines, Mediterranean sound

7. Unplugged: en acústic, el fandango

8. Concert: Electronic music

9. Taller de danses del món: Grècia, khassapikos

10. Quadre resum

11. Activitats fi nals

Continguts

3. Competència en el coneixement i la interac-ció amb el món físic

6. Competència cultural i artística

7. Competència per a aprendre a aprendre

8. Autonomia i iniciativa personal

Competències bàsiques

Party on the fl oor, de DJ Earworm

Es tracta d’un mashup (literalment, un «puré» musical) en què DJ Earworm mescla algunes de les cançons més populars als EUA. Un mashup normalment es compon d’una base electrònica apegalosa sobre la qual sonaran les veus a ca-pella de diferents artistes.

Un cançó

http://di-gi cards.com/es/

En aquesta pàgina web es comercialitzen unes targetes amb la mateixa grandària que una tar-geta de crèdit, mitjançant les quals un artista ofereix en cada una un enllaç de descàrrega a una cançó o un altre contingut multimèdia. És un mitjà alternatiu de distribució sense inter-mediaris.

Un webNever say never

Es tracta d’un documental que narra la meteò-rica ascensió a l’èxit del jove artista Justin Bieber des dels començaments; inclou vídeos de la seua infància, entrevistes a altres artistes que han presenciat la seua evolució i un concert en format 3D.

Una pel·lícula

Músiques del segle XXI2

42

1. Músiques del segle XXI

En aquesta unitat coneixerem algunes de les tendències més actuals dins del panorama de l’anomenada música popular, així com alguns dels seus artistes o grups més repre-sentatius.

1.1 Tendències mundials

Com en tantes altres èpoques, la indústria discogràfi ca anglosaxona (sobretot la nord-americana) ha marcat les tendències de la música d’aquest començament de segle.

La fusió de pop, hip hop i R&B modern

Durant la primera dècada del segle XXI, les fronteres que separaven aquests estils van anar desapareixent. Estreles del pop adolescent dels noranta (Christina Aguilera, Britney Spears i Justin Timberlake, antic component del grup ’N Sync) descobreixen el rap i l’R&B, i n’abracen tant el so com l’estètica. Per a aconseguir-ho, treballaven amb productors i cantants d’aquests estils, i va començar així una època de moltes col·laboracions. El hip hop va aportar tant artistes que rapejaven com productors que van dotar de sonoritats un poc més agressives i contundents el fins llavors contingut R&B contemporani (Crazy in love de Beyoncé amb el raper Jay-Z n’és un dels millors exemples).

Al seu torn, els artistes del rap van començar a col·laborar amb cantants d’R&B perquè cantaren les tornades de les seues cançons, fent-les més apegaloses per al gran públic (com el hit de Pitbull Give me everything, amb NE-Jo i Nayer).

1. L’R&B ha tingut una gran infl uència en les tendències musicals. Investiga’n els orí-gens i l’evolució i alguns dels seus artistes més representatius.

2. Escolta l’evolució musical de Justin Timberlake a través de les cançons següents i explica les diferències que hi observes.

Tearin’Up My Heart, de la seua època amb ’N Sync (1998).

I’m lovin’It, ja en solitari (2003).

My love, produït per Timbaland i amb la col·laboració del raper T. I. (2006).

Activitats

L’explosió de la nova música de ball i el pop electrònic

A mesura la dècada arribava a la fi, sorgeixen amb força aquestes dues tendències, men-tre que el rock va perdent presència en les llistes d’èxits. De la seua banda, la música pop i de ball s’inunda de timbres més elaborats provinents de la música electrònica, que usa les tecnologies més modernes de producció musical. Els sintetitzadors viuen una vegada més una època daurada. Madonna i el seu Hung up (núm. 1 en 45 països) donen començament a aquesta revisió de la música disco, continuada per Rihanna i Lady Gaga.

Els més venuts a Espanya i Llatinoamèrica

Shakira és l’artista llatina més important de la dècada ante-rior, amb més de 50 milions de discos venuts.

Alguns dels artistes que més han venut a Espanya durant els últims anys són La Quinta Estación, Juanes, Pignoise i El Canto del Loco.

Per a saber-ne

més

L’R&B contemporani comença en els huitanta, quan Michael Jackson i Prince reviuen el rythm & blues afegint-hi aires de soul, funk i els innovadors sons de les caixes de ritmes.

Figura 2.1Lady Gaga és probablement l’última revolució en el món del pop des de la que protagonitzà Madonna fa 25 anys.

Audició i referents musicals

17

Músiques del segle XXI 2

43

1.2 Els superproductors del segle XXI: el toc màgic

Com hem dit, la dècada anterior va ser una època de col·laboració. En èpoques an-teriors, un artista produïa un disc cada un cert temps, però a partir del naixement d’altres mitjans de distribució i promoció, com iTunes, Myspace o Soundcloud, s’ha fet necessari un flux continu de cançons noves. Això ha donat com resultat la pro-liferació de duets, remixs i versions. El productor serà l’encarregat de crear aqueixos remixs, aportant el seu «toc» i aconseguint moltes vegades fer més popular la seua versió que l’original.

Algunes de les estreles d’aquesta última època són artistes que anteriorment escrivien èxits per a altres. En poden ser exemples Lady Gaga o NE-Jo.

Timbaland: és el millor exemple de productor que aconsegueix passar a primer pla i ser més reconegut que les estreles que produeix, i començar una reeixida carrera en solitari. Després de treballar amb gran repercussió en àlbums de Nelly Furtado o Justin Timberlake, el 2007 va llançar el seu primer àlbum, Shock Value, on va col·laborar amb alguns dels artistes que va produir anteriorment i amb el qual va obtenir un èxit irresistible.

David Getta: és un dels discjòqueis i productors més famosos, que en l’actualitat ha aconseguit el reconeixement com a artista. Ha produït alguns dels remixs més venuts dels últims anys. El 2009 va col·laborar amb el grup Black Eyed Peas, amb el qual va produir el hit I Gotta Feeling, la cançó més descarregada (legalment) del món fi ns al moment, fi ns al punt d’arribar a col·lapsar iTunes.

La producció musical a Espanya

Alguns dels productors espanyols més infl uents en l’última època són el guitarrista Carlos Raya (principal culpable dels sons d’artistes com Fito y Fitipaldis o M-Clan), el polifacètic Suso Saiz, productor d’Iván Ferreiro, entre altres, i elegit productor de l’any 2010 en els XV Premis de la Música, o Javier Limón, productor de Paco de Lucía, Luz Casal, etc.

D’altra banda, Carlos Jean i el seu projecte «Plan B» han revolucionat tant el panorama musical com el de les xarxes socials, fi ns a aconseguir una simbiosi d’ambdues. Es tracta d’un projecte de col·laboració en què es proposa i es comparteix una base musical sobre la qual qualsevol músic o cantant pot gravar una pista d’àudio que, després de passar una selecció, s’afegirà a la base i es crearà una nova cançó. El pro-jecte continua creixent de manera exponencial després de convertir-se en una secció del programa televisiu El Hormiguero, on Carlos mescla «en directe» les pistes que li han enviat.

Sabies que…

Madonna ha sabut mantenir-se durant dècades en la part alta de les llistes, entre altres coses, gràcies a la seua col·laboració amb els millors productors del moment. El 2008, per a la realit-zació del seu àlbum Hard Candy, va col·laborar amb els produc-tors de moda Timbaland i Phar-rell Williams.

Per a saber-ne

més

En el vídeo del tema Apologize del grup One Republic (produït per Timbaland), podem veure el productor amb l’actitud d’un modern director d’orquestra que modula la cançó des de la sala de control de l’estudi de gravació.

Figura 2.2Des del 2003, els Black Eyed Peas han sabut mantenir-se, marcar tendèn-cies i oferir alguns dels millors mo-ments de l’última dècada.

3. Escolta les dues versions de la cançó You belong with me, de Taylor Swift, que et pro-posem: la versió original i la versió pop mix. Quines diferències trobes entre ambdues? Reconeixes cap semblança estilística amb alguna cançó de què parlem en la unitat?

Activitat 18

Audició i referents musicals

Músiques del segle XXI2

44

1.3 La música independent arriba a les llistes

El rock és un dels estils que més es ramifica en els últims temps. Internet ha ajudat molt a crear canals de promoció alternatius als ja usats per les grans companyies discogràfiques. El resultat ha estat una diversificació d’estils, fins a crear-se corrents musicals (molt arrelades en estils anteriors) que han escapat un poc del control ferri de la indústria.

El pop britànic

Al començament dels noranta, la música independent va passar de la cultura underground al mainstream. Al Regne Unit les grans companyies discogràfi ques van captar molts grups que treballaven en segells independents. Durant aquesta època van sorgir alguns dels grups que més han infl uenciat el pop britànic del nostre temps: Manic Street Preachers, Oasis (separats el 2009), Blur i Radiohead poden considerar-se pares de grans supervendes actuals com Coldplay o Keane.

La tornada del punk revisionat

Molts dels grups de rock que han sorgit aquesta última dècada estan infl uenciats per la música punk del fi nal dels setanta. Es podria parlar de dos corrents:

Un de més pròxim al rock, amb instrumentació tradicional rock (guitarres elèctriques, baix i bateria). Alguns exemples en són Fall Out Boy, My Chemical Romance o Good Charlotte.

Un altre amb clares infl uències de la música disco, amb grups com The Strokes, Artic Monkeys, Franz Ferdinad i The White Stripes. Seguim en una època que mescla les agressives guitarres elèctriques del punk amb els ritmes de discoteca. Alguns grups com The Killers van un poc més enllà i inclouen sons heretats de la música electrònica.

Finalment, podem destacar altres infl uències no tan dures, però igualment energèti-ques, provinents d’alguns grups de la música pop dels huitanta, com Talking Heads o Blondie.

Música independent a Espanya

El panorama musical independent espanyol gaudeix de bona salut. N’és una mostra l’èxit de grups com Vetusta Morla, Russian Red o Anni B Sweet.

Revival dels huitanta

En aquest punt de la unitat queda clar que tota la música duta a terme els últims anys ha estat fortament infl uenciada pels corrents dels anys setanta i huitanta. Fins i tot es podria arribar a la conclusió que no s’ha creat cap gran tendència realment innovadora des de l’aparició del hip hop al fi nal dels setanta.

Sabies que…

Underground i mainstream són anglicismes molt usats en el nostre idioma que designen si una obra pertany a un corrent artístic consumit massivament per un públic majoritari (mains-tream) o per una minoria (un-derground). Internet és una de les eines que han ajudat més a les cultures underground a es-tendre’s amb més facilitat.

Figura 2.3La tristament desapareguda Amy Winehouse va ser capdavantera del ressorgiment de la música soul.

Figura 2.4Amb el tema Human (2008), The Killers assoleixen un delicat equilibri entre els sons tradicionals del pop independent i sons sintetitzats mitjançant tècniques de producció heretades de la música electrònica i de ball.

Audició i referents musicals

Músiques del segle XXI 2

45

1.4 El rock no passa pel millor moment

Grans tornades

Un dels símptomes d’aquesta possible «crisi creativa» pot ser la gran quantitat d’artistes d’altres dècades que han tornat als escenaris. Grups com ara Genesis, Sex Pistols, Guns N’Roses, Mötley Crue, The Police i, a Espanya, Hombres G o Héroes del Silenci han compartit concerts i llistes de vendes amb joves promeses.

Una altra mena de «gran retorn» un poc més encoberta (sobretot en el rock més agres-siu) ha estat la proliferació de supergrups compostos per antics components de bandes mítiques. Molts són productes destinats a un públic nostàlgic i res més lluny de la seua intenció que innovar, amb la qual cosa normalment són projectes paral·lels dels compo-nents. Alguns exemples en són Velvet Revolver (antics integrants de Guns N’Roses i Stone Temple Pilots), Audioslave (fusió de Soundgarden i Rage Against the Machine) o la unió de Queen amb Paul Rodgers.

Mai no se n’havien anat

També hi ha hagut un gran nombre d’artistes que des dels noranta han continuat oferint grans treballs, moltes vegades marcant les directrius de la dècada. Alguns són Placebo, Björk, Massive Attack o Green Day. U2 (banda formada el 1976) tal vegada siga el grup en actiu que més ha infl uït en el so pop actual.

A Espanya, exintegrants de grups consagrats han aconseguit grans carreres musicals en solitari, com Fito Cabrales amb Fito y Fitipaldis.

El rock progressiu, últim bastió del rock

A mitjan 2000, el rock va anar desapareixent de les llistes d’èxits amb molt poques excep-cions, com el grup anglés Muse. Aquest té infl uències clares en el rock progressiu, única tendència que els últims anys ha mantingut constant una legió de fans gràcies a grups com Dream Theater o Porcupine Tree.

El pop més adult

Norah Jones, Ben Harper, Dave Mathews Band i Jack Johnson, entre altres, formen part d’un corrent de música eclèctica i moltes vegades amb sonoritats acústiques amb una gran minoria de seguidors, mentre que Michael Bublé i Diana Krall, amb infl uències del jazz, són els més escoltats.

Rock a Espanya

A Espanya, el rock, va començar a aguaitar discretament al començament de la dècada dels seixanta, amb grups com Los Bravos, Los Brincos, etc. En aquesta mateixa època comença el cantant Miguel Ríos, que es va donar a conéixer internacionalment amb el tema Himno de la alegría, i ha fet un paper fonamental en el rock espanyol. En la dècada dels huitanta, Espanya va viure una època daurada amb la coneguda «moguda madri-lenya», amb grups com ara Radio Futura, Nacha Pop, Los Secretos, Loquillo. Va ser tam-bé quan grups com ara Héroes del Silencio, Burning, Barón Rojo, Leño, etc., van assentar defi nitivament una «cultura rock» al nostre país. En els 90, sorgeixen, entre altres, Mago de Oz, Dover o Platero i Tu; i a partir del 2000, grups com Pereza, Vetusta Morla, entre altres, continuen obrint nous camins sonors. Actualment, Marea i La Fuga són grups espanyols joves que recullen el testimoni del rock urbà d’Extremoduro o Barricada.

Figura 2.5Grups d’infl uència punk, com Green Day, s’han mantingut en la cresta de l’onada des dels noranta.

Figura 2.6El grup Fito y Fitipaldis no amaga les seues infl uències del so més country dels Dire Straits.

Audició i referents musicals

Músiques del segle XXI2

46

1.5 La música dirigida al públic adolescent

El pop rock adolescent

El 2002 va començar un nou moviment que oscil·lava entre el pop i el rock dirigit a un públic majoritàriament adolescent liderat per Avril Lavigne, amb èxits com Complicated, al començament de la dècada, i Girlfriend, al fi nal d’aquesta.

Infl uència dels xous d’impacte musicals

En la mateixa època, les televisions britàniques i nord-americanes van començar a produir xous d’impacte de temàtica musical (com American Idol als EUA, i O. T. o Factor X, a Espanya). Aquests pretenen descobrir el millor cantant del país, i el guanyador és elegit pels televi-dents mitjançant telefonades, Internet i votació SMS. La guanyadora de la primera edició d’American Idol, Kelly Clarkson, va assolir un gran èxit comercial, gràcies a senzills com Since U Been Gone (amb infl uència d’Avril Lavigne).

4. Són els xous d’impacte musicals verdaders trampolins de carreres, o el públic està més interessat en les vivències i les relacions personals que es creen entre els selec-cionats, els seus professors o fi ns i tot els seus jutges?

Valora la infl uència que pot tenir el públic en la sort que corren aquests futurs artistes i si aquesta sort es correspon amb el seu valor musical.

Activitat

Disney Channel arrasa

Disney és la companyia de mitjans de comunicació i entreteniment més gran del món, amb parcs temàtics, cadenes de televisió (no sols infantils) i fi ns i tot estacions de ràdio. El seu canal de televisió Disney Channel ha estat un dels mitjans de promoció més actiu. La cadena, que anteriorment tenia una programació íntegrament dedicada al públic infantil, va decidir centrar-se en una audiència de més edat amb sèries i pel·lícules amb protagonistes adolescents, que han creat superestreles seguides per milers de joves.

Després de Kelly Clarkson hi ha un boom de joves artistes adolescents, molts d’ells llançats per la companyia Disney. Aquesta empresa ha aconseguit que una música pretesament dirigida al públic infantil o adolescent arribe als llocs més alts en les llistes de venda. Durant els anys 2006 i 2007, alguns dels seus protegits, com The Cheetah Girls, Hannah Montana i la banda sonora de la pel·lícula High School Musical, van assolir els números 1 arreu del món.

Altres artistes que aquesta companyia ha llançat amb èxit són Selena Gomez, Hilary Duff , Lindsay Lohan, Demi Lovato, Taylor Swift i els Jonas Brothers.

Per a ser una estrela Disney són requisits ineludibles saber cantar, ballar i interpretar, els mateixos que han de posseir els intèrprets dels musicals.

Figura 2.7Avril Lavigne repeteix la fórmula de grups dels noranta, com Blink 182 o NOFX.

Figura 2.8Zac Efron, un dels artistes que ha crescut sota la protecció de la companyia Disney.

Audició i referents musicals

Sabies que…

Un senzill és un disc de curta durada que sol tenir una cançó o dues.

Músiques del segle XXI 2

47

1.6 El fenomen fan

El fenomen fan, com es coneix, va començar els anys cinquanta amb artistes com Elvis, que van començar a usar els nous mitjans de difusió, ràdio i televisió, encara que durant els anys quaranta Frank Sinatra ja tenia clubs de fans. En els seixanta, el fenomen s’estabilitza i es massifica amb grups com The Beatles o The Rolling Stones, i a partir dels setanta la indústria musical va començar a fabricar ídols a mida per a un públic jove amb més poder adquisitiu que en les generacions anteriors. A Espa-nya triomfen artistes com Los Pecos o Miguel Bosé. Els huitanta estan marcats per la posada en antena del canal de vídeos musicals MTV i l’ús massiu de tècniques de marxandatge. New Kids on the Block i Backstreet Boys van ser dos dels grans fenò-mens fan dels noranta.

Sabies que…

Qualsevol artista del nostre temps amb un mínim de difu-sió coneix la importància que tenen les xarxes socials. A tra-vés d’aquestes, els fans tenen la sensació d’interactuar amb els seus ídols com mai no havia estat possible.

Audició i referents musicals

El grup alemany Tokio Hotel és un altre dels grups que més passions alça entre les ado-lescents de tot el món. D’altra banda, Justin Bieber és un jove cantant canadenc que ha esdevingut un dels fenòmens mediàtics més importants dels últims anys. El vídeo de la seua cançó Baby ha estat el més vist en la història de la pàgina de vídeos YouTube.

Algunes claus per a comprendre l’ascensió de Justin Bieber a l’èxit són:

YouTube: sa mare penjava gravacions casolanes de les seues actuacions; aquestes van tenir tantes visites que van cridar l’atenció del mànager, que li va aconseguir el seu primer contracte discogràfi c.

La seua relació amb Usher, artista d’R&B de gran fama als EUA, que es va convertir en el seu mentor i mànager.

La seua presència contínua en les xarxes socials com Twitter o Facebook.

El llançament de la pel·lícula Never say never, que relata com va aconseguir la fama.

Figura 2.9Tokio Hotel, en concert.

Figura 2.10Justin Bieber, en una de les seues reeixides actuacions.

Músiques del segle XXI2

48

2. Grans compositors:

Wolfgang Amadeus Mozart

«Ni una intel·ligència sublim, ni una gran imaginació, ni les dues coses juntes formen el geni; amor, això és l’ànima del geni.» (Mozart)

2.1 Vida

Wolfgang Amadeus Mozart va nàixer a Salzburg (Àustria) el 27 de gener de 1756. Son pare, Leopold Mozart, compositor i violinista, prompte es va adonar dels prodigiosos dots musi-cals de Wolfgang i va decidir educar-lo i, simultàniament, exhibir-lo com a font d’ingressos, portant-lo de cort en cort i de ciutat en ciutat perquè sorprenguera els auditoris amb els seus extraordinaris dots. A sis anys, Mozart ja era un intèrpret avançat d’instruments de tecla i un violinista efi caç, alhora que demostrava una capacitat extraordinària per a la improvisació i la lectura de partitures. A dèsset, va ser contractat com a músic en la cort de Salzburg, on va treballar sota la tutela de l’arquebisbe. Però Mozart va decidir abandonar aqueixa situació de servitud i intentar subsistir pels seus propis mitjans. Així, durant la seua visita a Viena el 1781, va decidir abandonar el seu lloc a Salzburg i quedar-se en la ciutat, on prompte va aconseguir la fama. No obstant això, va tornar a acceptar treballar per a l’emperador Josep II com a compositor de cambra el 1787, un lloc a temps parcial que li donava llibertat, però mal remunerat. A Viena, Mozart depenia d’encàrrecs d’obres i concerts com a font principal d’ingressos. A pesar de la seua fama i el seu talent, la situació fi nancera de Mozart i la seua família va empitjorar, fi ns al moment de la seua mort el 1791. El seu funeral va ser molt humil i va rebre sepultura en una fossa comuna. Mozart ha estat classifi cat per alguns com el compositor més gran de la història de la música, i ningú dubta a considerar-lo l’exemple més sorprenent de genialitat per a la composició musical que ha existit.

2.2 Obra

Mozart va escriure més de 600 obres, que va passar al paper escrupolosament quasi sense esborradures ni esmenes. Es calcula que per copiar la seua obra completa dedicant 10 hores cada dia esmerçaríem 25 anys, una cosa increïble si tenim en compte que va viure 35 anys. Va destacar en tots els gèneres i va compondre magnífi ques simfonies i concerts per a la música orquestral i grans òperes per a la vocal, sense deixar de banda les seues excel·lents obres per a música de cambra. Va ser un excel·lent pianista, organista, violinista i director i destacava per les seues improvisacions, que solia fer en concerts i recitals.

5. Escolta quatre fragments d’obres de Mozart pertanyents a diferents gèneres. Relaci-ona amb fl etxes cada un d’aquests fragments amb el títol de l’obra. Justifi ca després raonadament cada tria.Fragment 1 Missa en DoM K317 CoronacióFragment 2 Concert en ReM K537Fragment 3 Simfonia núm. 29 en LaM K201Fragment 4 Òpera Don Giovanni

Activitat

Figura 2.11Retrat de W. A. Mozart.

Sabies que…

A Roma (1770), Mozart i son pare van assistir a la interpretació del Miserere del compositor Allegri en la Capella Sixtina. Aquesta obra no es podia copiar i les partitures no podien eixir del Vaticà, però Mozart, després d’escoltar l’obra, va tornar a ca-sa i la va transcriure de memòria sense fallar una sola nota. Tenia llavors catorze anys.

19

Audició i referents musicals

Músiques del segle XXI 2

49

Pràctica musical

3. Interpretant melodies conegudes

En el món de la «música culta» hi ha qui parla de «compositors d’una sola composició», no perquè hagen compost una única obra musical, sinó perquè la mateixa els ha fet coneguts universalment. Podem pensar en el famós Concert d’Aranjuez, del mestre Ro-drigo, el Cànon, de Pachelbel, els Carmina Burana, de Carl Orff , o en el cas de l’obra que interpretareu en aquesta ocasió, el famós trio de la primera de les cinc marxes orquestrals que formen l’obra Pompa i Circumstància, del compositor Edward Elgar (1857-1934), obra que pot escoltar-se en molts esdeveniments de gran rellevància social o en graduacions acadèmiques.

20-21 Pompa i Circumstància núm. 1

(Trio) Música: E. ElgarAdapt. i acomp.: J. Palazón i J. L. Salas

Llargament

allargando

(A tempo)

Molto maestoso

legato e cantabile

(Tota la classe)

(5 fl autes)Figura 2.12Retrat del compositor anglés Edward Elgar.

Web

de recursos

En la web de recursos pots tro-bar indicacions gràfi ques dels acords per a guitarra i piano.

6 7 8

Músiques del segle XXI2

50

Pràctica musical

4. Batucada: percussió corporal (I)

En aquesta unitat experimentarem amb la percussió corporal basant-nos en patrons rít-mics de bateria. Així, utilitzant diferents parts del teu cos podràs imitar els colps bàsics d’una bateria. Com saps, aquest instrument té diversos elements que pots veure en la imatge inferior:

Bombo

Tombs o timbals

Plateret

Xarleston

Caixa

De la bateria imitaràs únicament els sons de bombo, caixa i xarleston. Les parts del cos utilitzades per a imitar aquests instruments són les següents:

Bombo = palma oberta en pit.

Caixa = palmada.

Xarleston = xiulits (esclafi ts amb dits).

Per a entendre com funciona un patró de bateria has d’aprendre a «comptar» tots els colps que pot produir. Treballaràs sempre en compàs de 4/4 i en negres, comptant tots els colps, que seran:

un dos tres «qua»

pit palmada pit palmada

Exercici 1

Tenint en compte el gràfi c anterior, practica aqueixos colps buscant una pulsació molt regular (compte de no accelerar-la). Aquests colps seran sempre els equivalents al bombo i a la caixa d’una bateria:

bombo caixa bombo caixa

Web

de recursos

En el teu web de recursos pots trobar un vídeo explicatiu de la manera de fer aquests exercicis.

6 7 8

Músiques del segle XXI 2

51

Pràctica musical

Ja tens els colps principals d’una bateria. És imprescindible que faces tots aquests exercicis comptant en veu alta. A continuació, completarem el ritme anterior amb el tercer element de la bateria, el xarleston. Aquest s’interpretarà amb esclafits de dits (xiulits).

La primera cosa que farem serà continuar comptant els quatre colps principals, però ara omplirem el que falta amb la lletra i a ritme de corxeres. Observa el gràfi c següent:

un (i) dos (i) tres (i) «qua» (i)

pit xiulets palmes xiulets pit xiulets palmes xiulets

Tenint en compte el gràfi c anterior, fes ara aquest exercici seguint aquesta partitura:

bombo xarleston caixa xarleston (X4)

6. Interpreta els exercicis 1 i 2 explicats més amunt sobre la base gravada. Una claqueta de quatre polsos t’indicarà l’entrada i el tempo. Has de tocar quatre compassos de cada exercici, és a dir, un total de huit compassos.

Activitat

Amb tot el que s’ha treballat, ja estàs en condicions de tocar una breu partitura de bateria utilitzant percussió corporal:

Exercici interpretatiu

22

Músiques del segle XXI2

52

5. A cor: Schuwi dua

En aquesta unitat muntarem un cànon molt divertit a tres veus. Com observaràs, el text no té cap signifi cat i està compost de síl·labes amb bastant sonoritat, la qual cosa afavoreix molt la interpretació.

Aquest procediment de cantar amb síl·labes mancades de signifi cat és molt habitual en les improvisacions vocals de jazz i en altres estils musicals, com el doo wop, que va sorgir en la dècada dels cinquanta del segle XX als Estats Units i es va posar de moda a Europa posteriorment, de la mà de grups com Rocky Sharpe & The Replays o Golden Gate Quartet (Fig. 2.13).

23 Schuwi DuaMúsica: Uli Fuhre

Acompanyament: J. L. Salas

7. Escolta aquest cànon interpretat per la Coral Discantus. Primer l’escoltaràs a una sola veu, i després en cànon a tres veus. A continuació, interpreta’l tu amb les indicacions del teu professor.

Activitat

Recorda

En un cànon, tots els grups de veus canten la mateixa melodia, però començant en distints mo-ments, fet que dóna lloc a una textura polifònica.

Figura 2.13Golden Gate Quartet, 1970.

Pràctica musical

6

24

24-25

Músiques del segle XXI 2

53

Pràctica musical

6. Tècnica instrumental: intervals

en làmines

A continuació, practicaràs diferents tipus d’interval en els instruments de làmines, la qual cosa equival a treballar diferents distàncies de mans en aquests instruments.

Practica els intervals següents en els instruments de làmines abans de comprendre l’exercici interpretatiu. El teu professor t’indicarà la manera de fer-ho.

Exercici previ

Intervals de 4a

Intervals de 5a

Intervals de 8a

Exercici interpretatiu

de 2a a Fi

Fi

De al

Allegretto

25 Mediterranean soundMúsica: J. L. Salas / J. Palazón

Recorda

Interval és la distància en altura o afi nació que hi ha entre dos sons.

6

27

Músiques del segle XXI2

54

Pràctica musical

7. Unplugged: en acústic, el fandango

En aquesta ocasió, us proposem la interpretació d’una peça fl amenca, concretament un fandango, un dels pals més populars d’aquest estil musical.

Xil. sop. i alt

Xil. sop. i alt

Xil. sop. i alt

Met. sop i alt

Xil. baix

Xil. baix

Xil. baix

Guitarra (opcional)

Guitarra (opcional)

Baqueta(sobre fusta)

Baqueta pandereta

Palmades

Palmades

Palmades

Flauta

Flauta

Carilló

Carilló

Tacó

Tacó

Tacó

MIM(Fent acords)

FAM MIM

FAM SOLM

SOLMLAm

Introducció

28 Aire de Fandango

Música: M. Á. López

Web

de recursos

En el teu web de recursos pots trobar les partitures de cada ins-trument separadament.

6

Músiques del segle XXI 2

55

Pràctica musical

Coda

i

CODA

De A a

FAM

FAM

MIM

MIM

SOLMLAm

Xil. sop. i alt

Xil. sop. i alt

Met. sop i alt

Met. sop i alt

Xil. baix

Xil. baix

Guitarra (opcional)

Guitarra (opcional)

Baqueta

Baqueta

Pandereta sense pell

Pandereta sense pell

Flauta

Flauta

Carilló

Carilló

Tacó

Tacó

Figura 2.14Dins dels estils del fl amenc, el fan-dango és un estil molt antic que aniria adquirint a través del temps aires flamencs. Principalment, es tracta d’un ball en parella, encara que actualment molts fandangos són únicament per a escoltar. Es caracteritza per usar un compàs ter-nari i pot interpretar-se també sense instruments donant colps sobre una taula. La temàtica és social i amorosa.

Músiques del segle XXI2

56

8. Concert: Electronic music

En aquest apartat interpretaràs una peça de música electrònica. La base musical gravada sobre la qual tocaràs està executada íntegrament amb instruments electrònics: sintetitza-dors i altres. El teu professor t’indicarà la manera d’interpretar-la.

Pràctica musical

ALLEGRO

(de 2a)

Flauta

Met. + xil.

Carilló

26 Electronic musicMúsica: J. Palazón

6

30

2

57

Músiques del segle XXIPràctica musical

Coda

B de 2a i Coda

De A ali segueix

Flauta

(per a Coda)

Met. + xil.

Figura 2.15Gravació musical per ordinador. El concepte de música electrònica s’utilitza principalment per a designar la música feta amb sintetitzadors, mostrejadors (samplers), caixes de ritme, ordinadors, etc. Hui en dia ha crescut exponencialment el nombre de persones que fan música per ordinador. Per fer-ho, utilitzen programari que processa els sons i arriben a convertir-se en autèntics estudis de gravació.

Músiques del segle XXI2

58

Pràctica musical

Abans de la interpretació

És convenient que, abans d’interpretar directament la peça, en conegues i en treballes alguns elements que et seran necessaris per a dur a terme una interpretació correcta.

Sobre la tonalitat

La tonalitat de la peça és Sol major. Recorda que amb això s’ha d’entendre que utilitza l’escala de Sol i és major perquè té els semitons entre els seus graus III-IV i VII-VIII, per tant, en l’escala de Sol major el fa és sostingut:

Per a evitar posar l’alteració cada vegada que apareix la nota alterada, recorda que s’utilitza l’armadura, és a dir, una indicació al començament del pentagrama i després de la clau que ens diu quina nota està alterada durant tota la composició, llevat que se n’anul·le l’efecte en algun moment amb un becaire:

Amb la indicació anterior sabrem que totes les notes fa de la peça són sostingudes, in-dependentment de l’altura en què estiguen col·locades. En Electronic music, el primer fa sostingut que apareix ho fa en la lletra C d’assaig, i l’armadura t’ho recorda al principi de cada pentagrama.

Sobre l’articulació en la fl auta

Si observes el tema A d’Electronic music, veuràs que té molts més silencis que el tema B. L’efecte dels silencis, unit a una interpretació de les notes molt picades, donarà com a resultat una textura molt neta i un so una mica fred i distant, d’acord amb una estètica electrònica bàsica.

8. Els intervals melòdics que has de treballar són els de 4a:

a) Cada exercici està separat per una doble línia divisòria. Toca cada exercici almenys tres vegades fi ns a aconseguir una articulació neta d’aqueixes notes. El professor t’indicarà la manera de muntar les diferents seccions de la peça.

b) Toca els exercicis de negres i corxeres amb articulació de picat, és a dir, curtes.

Activitat

Músiques del segle XXI 2

59

Pràctica musical

9. Taller de danses del món: Grècia,

khassapikos

En aquesta unitat ballarem una dansa grega. Grècia presenta una riquesa extraordinària en la seua cultura i el seu folklore, que tenen una representació excel·lent en la seua música i en les seues danses tradicionals, molt presents en la vida quotidiana grega i àmpliament popularitzades fora de les seues fronteres; a això també contribueix el cine amb pel·lícules com Alexis Zorbas (Zorba, el griego).

Hi ha molta similitud en tots els balls grecs, tant en la manera com s’agafen les mans amb l’esquena ferma, com en la formació dels ballarins. El cercle és una fi gura fonamental, tancat o obert, creant una cadena amb els braços entrellaçats o aquests sobre els muscles, mentre el conductor de la fi la adorna els passos del ball i hi dóna un colorit que el transforma d’una mera repetició de passos en una execució excitant. Per als grecs, quan algú s’alça a ballar, siga quina siga la seua classe social o la seua situació econòmica, «és rei mentre balla.»

La dansa que ballarem s’anomena khassapikos i és una de les més tradicionals a Grècia. Es balla en una formació en línia o en cercle amb les mans en els muscles dels companys. En moltes coreografi es (no en la que interpretaràs), la dansa comença de manera lenta, i esdevé gradualment més ràpida, sovint incloent-hi salts. La melodia triada per a ballar el khassapikos es titula Oloi oi rempetes, interpretada pel cèlebre cantant i guitarrista grec Giorgos Ntalaras.

3 6 7 8

31

Resum coreogràfi c

La dansa que interpretaràs s’inicia amb tots els participants col·locats en cercle amb els braços entrellaçats sobre els muscles dels companys (més tard, els braços es col·locaran en W).

Amb les cames s’executen desplaçaments laterals alternats amb tres passes, dues i una cap a l’interior, mentre el cercle es fa menut. Finalment, per a tornar a la posició inicial, es retrocedeixen huit passes.

Sabies que…

El famós sirtaki no és una dansa grega tradicional. Va ser creat el 1964 per a la pel·lícula Alexis Zor-bas (Zorba el griego), de la mescla de versions lentes i ràpides de la dansa khassapikos.

Músiques del segle XXI2

60

Quadre resum

Tendències musicals

La indústria discogràfi ca anglosaxona ha marcat les tendències del s. XXI.

La fusió de pop, hip hop i R&B modernDurant la primera dècada del segle XXI, pop, hip hop i R&B es fusionen.

L’explosió de la nova música de ball i el pop electrònicAl fi nal de la primera dècada del segle XXI, la música de ball i el pop electrònic sorgeixen amb força i el rock perd força. Els sintetitzadors viuen una època daurada.

Els superproductors del segle XXI: el toc màgic

Amb els nous mitjans de distribució i promoció, s’han fet necessàries cançons noves. Pro-liferen duets, remixs i versions, creats pels productors que a vegades aconsegueixen que aquests tinguen més èxit que les versions originals. Algunes de les estreles d’aquesta última època són artistes que a vegades escrivien èxits per a altres, com ara Lady Gaga o NE-Jo.

La música independent arriba a les llistes

Internet ha ajudat a crear canals de promoció alternatius, la qual cosa ha donat com a resultat una diversifi cació d’estils.

El pop britànicEn els noranta, la música independent passa de l’underground al mainstream. Sorgeixen alguns dels grups que més han infl uenciat el pop britànic: Oasis, Blur, Radiohead, etc., són els pares de Coldplay o Keane.

La tornada al punk revisionatDos corrents: un de pròxim al rock i un altre amb infl uències de la música disco.

Revival dels huitantaLa música dels últims anys no és de nova tendència, sinó que està fortament infl uenciada pels corrents dels anys setanta i huitanta.

El rock no passa pel millor moment

Grans tornadesArtistes d’altres èpoques han tornat a l’escenari i proliferen grups compostos per antics integrants de bandes mítiques.

Mai no se n’han anatGrups dels noranta continuen oferint grans treballs i a vegades marquen les directrius de l’època (U2, Green Day, Placebo, etc.).

El rock progressiu, últim bastió del rockEl rock progressiu és l’única tendència rock que sobreviu.

El pop més adultEl corrent de música eclèctica amb sonoritats acústiques és per a una minoria, mentre que la infl uenciada pel jazz és la més escoltada.

Músiques del segle XXI 2

61

Quadre resum

La música dirigida al públic adolescent

El pop rock adolescent

Aquesta tendència que oscil·la entre el pop i el rock va sorgir el 2002 (Avril Lavigne).

Infl uència dels xous d’impacte musicals

Al començament del segle XXI, sorgeixen els xous d’impacte de temàtica musical a la Gran Bretanya, els EUA i, després, a Espanya.

Disney Channel arrasa

Disney Channel ha aconseguit llançar als número 1 una música dirigida pretesament al públic infantil o adolescent (Jonas Brothers, Hannah Montana, Selena Gomez, Hilary Duff , etc.).

El fenomen fan

Aquest fenomen va començar durant els anys cinquanta (Elvis) i ha arribat fi ns als nostres dies, amb artistes com Justin Bieber, l’èxit del qual rau en l’ús de xarxes socials i canals de difusió com YouTube.

Apartats pràctics

Grans compositors

Interpretant melodies conegudas

Batucada

A cor

Tècnica instrumental: intervals en làmines

Unplugged: en acústic, el fandango

Concert

Taller de danses del món

Wolfgang Amadeus Mozart

Pompa i Circumstància

Percussió corporal (I)

Schuwi dua

Mediterranean sound

Aire de fandango

Electronic music

Grècia, khassapikos

Músiques del segle XXI2

62

Activitats fi nals

1. Digues si les afi rmacions següents són verdaderes (V) o falses (F), i quan no siguen certes, indica quina seria l’opció correcta.

a) La indústria discogràfi ca llatinoamericana ha marcat les tendències de la música d’aquest començament de segle.

b) L’R & B contemporani té els orígens en la dècada dels seixanta, amb artistes com Michael Jackson.

c) El funky va aportar tant artistes que rapejaven com productors que van dotar de sonoritats un poc més agressives i contundents el fi ns llavors contingut R&B contemporani.

d) La música independent ha experimentat un gran auge gràcies a la promoció de què ha estat objecte per les grans companyies discogràfi ques.

2. Completa les frases següents amb els termes que hi corresponguen.

a) La tendència musical predominant durant els últims anys és la fusió del pop amb estils com el … o el …

b) L’inici de segle també està marcat per l’infl ux de la música electrònica i les noves tècniques de producció musical en el pop i la nova música de ball, com es refl ecteix en l’estil musical d’artistes com … i…

c) Alguns … i … han passat a un primer pla de l’escena musical, fent … de cançons, que en alguns casos han superat l’èxit de la versió original.

d) El 2009, … va col·laborar amb el grup … en la producció del hit …, la cançó més descarregada (legalment) del món fi ns al moment, fi ns a arribar a col·lapsar …

e) Són exemples de la música independent al nostre país … i …

3. Respon a les qüestions següents.

a) El productor musical Timbaland ha aconseguit ser més reconegut que al-gunes de les estreles que produeix, i ha començat una reeixida carrera en solitari. Anomena quatre artistes coneguts del panorama musical amb què haja treballat.

b) Anomena almenys dos productors musicals espanyols i esmenta alguns dels grups amb què han treballat. En què consisteix el «Plan B» de Carlos Jean? Visita la web http://www.elplanb.tv/ i escriu quines creus que són les claus del seu èxit.

c) Què signifi quen els termes underground i mainstream?

d) Al començament dels noranta van sorgir alguns dels grups que han infl uen-ciat més el pop britànic del nostre temps. Sabries dir el nom d’algun? Quins grups musicals famosos líders de vendes són representants d’aquest estil en l’actualitat?

Músiques del segle XXI 2

63

Activitats fi nals

e) Molts dels grups de rock que han sorgit durant l’última dècada estan infl uenciats per la música punk del fi nal dels setanta. Es podria parlar de dos corrents musicals predominants. Podries explicar en què consisteix cada un i anomenar alguns ar-tistes musicals que els exemplifi quen?

f) Coneixes el nom d’algun cantant o grup musical rellevant dins del panorama musical independent espanyol?

4. Analitza la infl uència dels xous d’impacte musicals en el panorama musical espa-nyol i dóna’n la teua opinió.

5. La factoria Disney s’ha fi cat de ple els últims anys en la indústria musical amb el llan-çament de joves artistes musicals.

a) Podries esmentar-ne alguns?

b) Quins requisits ha de reunir ineludiblement una estrela musical de Disney?

c) En què creus que rau la clau del seu èxit?

6. Quan sorgeix el fenomen fan i com evoluciona? Anomena alguns dels artistes mu-sicals més mediàtics de l’escena musical actual.

7. Tria dos dels artistes que s’anomenen en la unitat, investiga sobre ells i escriu una biografi a breu de cada un en què ressenyes els aspectes més rellevants de la seua vida i la seua carrera musical.

8. Escolta el programa Plaza Nueva titulat «La indústria musical en su encrucijada» i analitza l’estat de la distribució musical (http://www.eitb.com/es/audios/radio-vitoria/programas/plaza-nueva-fin-de-semana/detalle/421005/la-industria-musical-su-encrucijada/). Fes un resum que mostre els punts més importants del programa que ajuden a entendre l’estat de la indústria discogràfica en l’ac-tualitat.

9. Debat sobre l’originalitat de les obres artístiques després de veure el documental (subtitulat en castellà) Everything is a Remix Part (http://www.youtube.com/watch? v=nxrjsHSbHkY).

10. T’abelleix crear el teu propi grup musical virtual? Entra en la web següent: http://k ids.national-geographic.com/k ids/games/interactiveadventures/music-mixer/. Fes clic en el botó start i accediràs a la pantalla que tens a la dreta. Pots editar el nom de la ban-da i dels seus membres, canviar l’instrument que toquen, triar l’estil musical de la cançó (reggae, funk, hip hop…) i fer la teua pròpia mescla musical del tema afegint fi ns a sis efectes, modifi cant o silenciant el volum de cada pista, etc.