TRIBUNAmaresmemesames

Número 236Febrer 2010

Conversa amb Jordi Pujol

TEMA DEL MES. El traspàs de l’N-II a la Generalitat ens acosta a la solució per a aquesta perillosa via. / L’afer de Can Fàbregas, a Mataró, continua. PASSEIG PER VILASSAR DE MAR. Recorrem el municipi amb el seu alcalde, Joaquim Ferrer. BEATIFICACIÓ DEL DR. SAMSÓ. L’historiador i triple guanyador del Premi Iluro, Ramon Reixach, ens acosta a la vida i l’obra del beat mataroní.

Més informació a www.tribunamaresme.com

Reunim en una entrevista l’expresident de la Generalitat i el president de CiU a Mataró, Joan Mora

02 | TRIBUNAmaresme

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Oficina

de Justificació de la Difusió

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 Mataró. Tel. 93 799 18 40. Fax 93 799 86 35. publicitat@tribunamaresme.cominfo@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

SUMARI EDITORIAL

El 2010 arrenca amb força

L’edició del mes de febrer de TRIBUNA Maresme vol incidir en dos dels grans temes que afecten la comarca en els darrers dies. D’una banda, l’anunci del traspàs de l’N-II a la Generalitat, una notícia que ens apropa una mica més a una solució per a aquesta perillosa via, reivindicada amb intensitat els darrers temps des de posicions tant polítiques com cíviques. De l’altra, el que ha marcat el pols informatiu de la capital del Maresme, la imputació judicial de l’alcalde de Mataró i el regidor d’Urbanisme per l’afer de Can Fàbregas, que analitzem a través d’articles d’opinió d’una periodista i una diputada, dos dels molts punts de vista possibles sobre el po-lèmic trasllat. Dins la secció “Perspectives polítiques” conversem amb l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i el president de CiU a Mataró, Joan Mora, aprofitant una visita de Pujol per oferir la conferència “Ser catòlic avui a Catalunya: certeses i interrogants”. Catalunya i la seva relació amb Espanya, la projecció del Maresme o les consultes sobiranistes són alguns dels temes que tractem amb ells. Finalment, un article que també destaquem d’aquesta edició és el perfil sobre la trajectòria vital i religiosa del Dr. Josep Samsó, en el marc de la seva beatificació a Mataró, que ha tingut una gran projecció més enllà de la ciutat. L’historiador mataroní Ramon Reixach ens acosta a la seva figura. Tot plegat, entre d’al-tres articles d’interès d’una arrencada d’any al Maresme amb molta força i intensitat informatives.

04Tema del mesEl traspàs de l’N-II del Ministeri de Foment a la Generalitat acosta més una possible solució per a aquesta perillosa via

06Can FàbregasLa periodista Judith Vives i la diputada socialista Consol Prados analitzen els darrers fets del polè-mic afer de Can Fàbregas

08Jordi PujolConversem amb Jordi Pujol i Joan Mora sobre Catalunya i el Maresme

12Passegem amb l’alcalde de Vilassar de Mar, el nacionalista Joaquim Ferrer, que ens parla dels seus projectes per al municipi

16L’economia apropada als joves a través del Joc de la Borsa, una iniciativa impulsada a Catalunya per Caixa Laietana

18Parlemde la situació econòmica i de finançament amb el director de zona Grano-llers-Maresme de BBVA, Albert Sala Cuberta

26El Saló Boda,un referent del sector consolidat, arriba amb la seva 17a edició a l’Espai Firal del Nou Parc Central de Mataró

27La Firade l’Arbre, Plantes, Flors, Animals i Jardí, torna a la capital del Maresme en la seva 32a edició, plena de propostes

32Agendaamb una selecció completa dels actes que es fan al Maresme: conferències,cursos, tallers i diversos

22Dr. Samsó La figura humana i religiosa del beat mataroní, segons l’historiador Ramon Reixach

28Pla 2010 Renova’t, per canviar finestres, obertures i proteccions solars

Amb el suport de

Distribució gratuïta a Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt.

04 | TRIBUNAmaresme

TEMA DEL MES

Més a prop d’una solució per a l’N-II

El traspàs a la Generalitat de l’N-II al seu pas pel Maresme obre les portes a una so-lució per a aquesta perillosa via. La Generalitat i el Ministeri de Foment van signar el passat 29 de desembre el conveni de col·laboració del traspàs de la titularitat del tram de 50 quilòmetres de l’N-II entre Montgat i Tordera.

El traspàs de l’N-II comportarà la crea-ció d’una nova via que suposarà una in-versió de 400 milions d’euros dels quals 97,4 ja s’invertiran aquest any. El govern entra així a fons en la problemàtica de la carretera que registra major sinistralitat de l’Estat, fent-se càrrec directament de la situació i iniciant un projecte de dife-rents alternatives en relació als proble-mes de trànsit, complementats amb l’au-topista C-32.

El primer secretari del PSC del Mares-me, Santi Fontbona, creu que “al deixar de ser una Nacional deixarà de ser una carretera com l’hem conegut fins ara. Passarà fora del Maresme i converti-rem l’actual carretera en un vial paci-ficat que uneixi per la costa els pobles i sigui un veritable passeig marítim”. Els socialistes també aposten per reconvertir l’N-II. “Ja tenim els diners per a fer un nou vial de connexió entre pobles, la Ronda del Maresme. Cal aconseguir la reducció de peatges, el carril VAO entre Montgat i Barcelona, la millora del transport públic per carretera i de Rodalies”, afirma Fontbona.

Per la seva banda, l’alcalde de Premià de Dalt i representant de CiU a la Comissió de Mobilitat del Maresme, Joan Baliarda, explica que estan d’acord a augmentar la capacitat del corredor entre Barcelona i Girona, anul·lar l’N-II i pacificar-la i ve-uen bé les calçades laterals, fent un esforç pel transport públic i carrils específics d’autoocupació. Insisteix en “el trans-port ferroviari i polítiques de peatge adequades”. Vol diferenciar, però, el seu posicionament com a alcalde i planteja que al seu Ajuntament s’haurà de decidir sobre la via alternativa i, si cal, demanar una proposta “menys agressiva”.

Des d’Esquerra veuen molt positiu “que s’hagi descartat el projecte per construir calçades laterals a l’autopis-ta en substitució de l’N-II”.

Per als republicans és imprescindible afrontar la mobilitat del Maresme en el seu conjunt i és així com hi ha molts més reptes prioritaris per la comarca. Rei-teren la necessitat de donar prioritat al transport públic i la gratuïtat de la C-32, “si més no per a la mobilitat obligada”.

Josep Manuel López, del PP, explica que el seu grup polític està d’acord a pa-cificar l’N-II i amb el trasllat, “però mol-tes vegades tenir les competències no vol dir ser competent”, assegura. Els populars no veuen clara la dotació eco-nòmica per fer la via alternativa i aposten per “una actuació global en el trans-port privat i públic”. Estan preocupats per com es concretarà el peatge.

Per a ICV, aquest és el primer pas per a la desaparició de l’N-II com una via que sepa-ra i talla molts dels nuclis urbans, i els diners que es rebin haurien d’utilitzar-se per des-carregar aquesta via del seu trànsit actual i permetre la seva conversió en un passeig urbà i una via de connexió local. Reiteren el posicionement contrari a la construcció d’una autovia paral·lela a l’autopista, ja que són favorables a la implantació de carrils bus-VAO i també al rescat progressiu dels peatges i al seu ús intel·ligent.

D’altra banda, un gran problema de la mobilitat al qual s’ha d’enfrontar el Ma-resme és la saturació. La Generalitat ha entregat al Consell Comarcal del Ma-resme (CCM) un estudi. El president del CCM, el socialista Josep Jo, explica que una de les dades que s’extreu és que, si no es fa res, d’aquí a uns sis anys s’arribaria al col·lapse.

Els partits polítics del Maresme valoren el nou escenari que suposa el traspàs a la Generalitat de l’N-II

TRIBUNAmaresme | 05

Les primeres obres, a l’entorn de la ronda de Mataró i a la variant d’Arenys de Mar

El conveni de col·laboració per al tras-pàs de l’N-II al seu pas pel Maresme i la construcció d´una vialitat alternativa per a la millora de la mobilitat en aquesta comarca, estableix que l´Estat cedirà a la Generalitat un tram de 50 quilòmetres de la carretera, entre Montgat i Tordera, i aportarà 400 milions d´euros per al des-envolupament d´aquesta via, dels quals farà una primera aportació de 97,4 mili-ons.

Aquesta primera aportació la Gene-ralitat preveu destinar-la, d’una banda, a les obres del primer tram d’aquesta nova via a l’entorn de la ronda de Mataró (C-32) i de l’altra, als treballs de la variant d’Arenys de Mar (B-511). Paral·lelament, el govern treballa en la redacció de l’estu-di informatiu de la ronda del Baix Mares-me, en el tram entre Montgat i Mataró. En el marc dels acords de la Comissió bi-lateral Estat-Generalitat també s’ha pre-vist que s’establiran la resta d’aportacions per part de l’Estat, que s’incorporaran al conveni mitjançant les addendes corres-ponents.

El regidor d’Urbanisme de l’Ajunta-ment de Mataró, Ramon Bassas (PSC), explica que “el projecte de la via alter-nativa a la variant de Mataró ha de servir per millorar els accessos a la carretera des des qualsevol part de la

ciutat”. Aquest projecte, que ara s’em-marca en el nou escenari de l’N-II en mans de la Generalitat, va presentar-se, però, fa temps i permetrà un millor accés a la carretera a través de punts de la ciu-tat com l’Hospital i Mataró Park, Roca-fonda, Cerdanyola o el Camí de la Serra. Serà imminent, està pendent de licitació i ha comptat amb algunes al·legacions de l’Ajuntament.

D’altra banda, pel que fa als treballs de la variant d´Arenys de Mar (B-511), l’Ajuntament arenyenc ha estat informat

que dins el primer trimestre de 2010 es procedirà a la licitació per tal que les obres puguin començar dins el mateix 2010 i puguin acabar-se abans de l’estiu de 2011.

Els No N-II anuncien mobilitzacions contra la destrucció del territori

La Coordinadora de Plataformes No N-II del Maresme ha explicat que no accep-tarà de cap manera la construcció d’una nova via en substitució de l’actual. “La

nostra comarca no admet més trinxa-ments de territori. A més, seria tras-lladar el problema del front litoral als veïns de dalt”, asseguren.

L’entitat aposta per l’autopista C-32 com a “variant natural i de sentit comú a l’actual N-II”. Segons els No N-II, el rescat d’aquesta autopista està valorat en uns 300 milions d’euros i és assumible. “Si es converteix en autovia gratuï-ta, no caldrà que els carrils siguin tan amples i se’n poden construir de nous en els vorals d’afectació que té l’auto-pista (50 metres per banda). Caldria a més fer els accessos necessaris per tal que l’actual autopista esdevingués l’autovia N-II (encara que no està es-crit enlloc que l’N-II hagi de passar pel Maresme)”, afirmen.

Pel que fa al peatge, asseguren que no ha entès mai que es vulgui mantenir i “ens fan sospitar que es protegeixen interessos econòmics”.

Un dels portaveus de la Coordinado-ra, Antoni Esteban, comenta que faran mobilitzacions. “Podrien ser amb mar-xes lentes de vehicles per la carretera quan s’acostin les eleccions, però està per definir”, assegura. També s’han plantejat establir relacions amb d’altres plataformes del Maresme, com les de les consultes sobiranistes, “per fer accions conjuntes en defensa del territori”.

Albert Calls

Imatge d’arxiu d’un tram de l’N-II

06 | TRIBUNAmaresme

La periodista i directora de continguts del setmanari Capgròs, Judith Vives, i la diputada del PSC al Parlament de Catalunya, Consol Prados, analitzen, sota el seu punt de vista, els fets que en el darrer mes han sacsejat un cop més l’opi-nió pública mataronina al voltant de l’afer de Can Fàbregas. Aquest cop, amb

Can Fàbregas, polèmica sense final

TEMA DEL MES. CARA I CREU

la imputació judicial de l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i el regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, pel desmuntatge de l’antiga fàbrica amb la in-tenció d’habilitar un solar al centre de la ciutat per a la construcció d’un Corte Inglés, futura locomotora comercial.

L’afer de Can Fàbregas es resoldrà al jutjat. L’alcalde, Joan Antoni Baron, el regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, i la lletrada del servei d’Urbanisme de l’Ajuntament estan imputats per pre-sumptes delictes contra el patrimoni històric i l’ordenació del territori pel desmuntatge i trasllat de la nau cata-logada de Can Fàbregas i de Caralt.

L’operació, que ha de permetre la implantació del Corte Inglès al solar del carrer Biada, està aturada com a mesura cautelar. L’alcalde ha declinat fer declaracions sobre l’afer advertint que les seves paraules poden tenir conseqüències jurídiques. Els socis, prudents, es mostren lleials al govern.

Políticament, el govern tripartit ha decidit recollir el guant que li ha llençat CiU per fer un front comú i mostrar un gran acord davant el Corte Inglès. El PPC, que també és partidari dels grans magatzems, ha quedat de moment exclòs d’aquest acord. És sig-nificatiu que l’alcalde s’obri a CiU des-prés dels atacs continuats que el PSC ha llençat contra l’oposició per haver posat pals a les rodes al Corte Inglès. Però l’arribada d’aquest centre comer-cial a la ciutat és avui un objectiu com-partit per gran part de la ciutadania. I no és aquesta la matèria sobre la qual s’haurà de pronunciar el jutge.

El que es qüestiona és la legalitat d’alguns tràmits urbanístics relacio-nats amb el trasllat, tràmits que són el resultat de decisions preses en la calor de les eleccions municipals del 2007, i en les quals hi va tenir a veure el temor que la Generalitat no apro-vés la descatalogació de la nau (que hauria facilitat l’enderroc), però tam-bé la defensa d’ICV de la fàbrica per acontentar l’electorat que fugia cap a la CUP, així com la necessitat del PSC de quedar bé amb els socis en un moment en què es negociava la reedi-ció del tripartit municipal. Decisions que han portat a una situació política i personalment incòmoda pel govern i molt delicada per la ciutat.

Sense oblidar la presumpció d’in-nocència dels imputats, aquest procés judicial sí que obre molts altres inter-rogants: podria obligar el jutge a fer remuntar la fàbrica al seu lloc? Man-tindrà el Corte Inglès el seu compro-mís amb Mataró? I quin cost electo-ral tindrà l’afer pel govern municipal? I pel conjunt de la ciutat?

L’afer de Can Fàbregas al jutjat

Judith VivesPeriodista. Directora

del setmanari Capgròs

L’any 2004 aprovàvem el Pla d’Ordenació d’Equipaments Co-mercials, que inclou “una locomo-tora comercial”. Era i és la volun-tat de treballar de forma ordenada i traient tot el profit del sector del comerç com a element econòmic, dinamitzador i cohesionador. L’e-quip de govern va consensuar el pla amb diferents agents, entre ells els comerciants, cal dir que amb una gran visió de realisme i de futur.

Què ens aporta el Corte Inglés: 180 M€ d’inversió, l’aportació al PIB de la ciutat del 3,5%, una massa salarial directe de 26 M€ i al voltant de 1.000 llocs de treball. Ens permet relligar una oferta co-mercial i de ciutat forta, atractiva i de capitalitat, i una grandíssima oportunitat en aquests moments de crisi econòmica.

Els ajuntaments tenen instru-ments administratius per canviar la ciutat, i els nostres municipis han canviat per millorar, sense cap dubte. El Govern Municipal ha utilitzat aquests instruments de forma honesta per tirar endavant el projecte, i cal dir que mai, mai, ha estat en contra de mantenir i di-

fondre el nostre patrimoni, tenim molts exemples per demostrar-ho.

I algunes reflexions més. És un projecte que respon a un model de ciutat més global: competitiva, compacta i cohesionada. La polí-tica ha de dissenyar el futur per a governar el present. Ai!, d’aquelles formacions polítiques, com CiU i el PP, que es mouen pel tacticis-me i el curt termini, sense tenir la necessària i responsable pers-pectiva de futur en benefici de la ciutat. Actuar contra tot perquè és contra el Govern, acaba sent contra la mateixa ciutat. Per altra banda, les plataformes desaparei-xen i mai ningú no demanarà res-ponsabilitats, però a una formació política sí.

Què ens demana la gent: que re-solem els problemes, que recollim les inquietuds, que portem inver-sió a la ciutat, que sapiguem on anem. I per això treballem.

Perquè volem el Corte Inglés a Mataró

Consol PradosPresidenta PSC de Mataró

Diputada al Parlament

TRIBUNAmaresme | 07

LA CRISI I AUXILI SOCIALRecordo que quan va acabar la Guerra Civil Espanyola, que va durar tres anys (1936-39), Espanya va entrar en una crisi que comparada amb l’actual seria com comparar la nit amb el dia.

No hi havia res de res, i dic “res” perquè faltava de tot: pa, menjar, combustible, transports, roba… No hi havia res del més elemental que les persones necessitem per a la vida quotidiana.

El que sí que abundava eren els orfes, el fred, la gana, els polls, la sarna i la tuberculosi, a banda d’altres mancances que seria prolix enumerar.

L’any 39 i ja amb la guerra guanyada, els franquistes es van treure de la màniga una institució anomenada “AUXI-LI SOCIAL” que donava un plat de menjar i un tros de pa a aquells que ho necessitaven, que eren la majoria dels espa-nyols, jo entre ells.

El títol d’aquest escrit La crisi i auxili social és perquè en l’actualitat, immersos com estem en aquesta crisi tan forta, quan miro la televisió, escolto la ràdio i llegeixo la premsa em recorden aquells anys terribles de la postguerra, perquè ara, no amb la intensitat d’abans, moltes persones moren de fred quan dormen al carrer i les cues per rebre menjar cada dia són més llargues.

Les persones de la meva edat (76) recordem aquells anys terribles amb por i horror, i hem treballat com bèsties de càrrega per tal que als nostres no els falti una llar i un plat a taula dignes i perquè cap espanyol hagi de passar per aquestes altruistes institucions de caritat ja que, encara que no ho vulguin, rebaixen i denigren la dignitat de molts dels necessitats que avui es dirigeixen a aquestes cues.

La postguerra va durar molts anys i els que la vam viu-re sabem que si vam sortir-ne va ser únicament i exclusi-vament treballant cada dia més i millor. Els empresaris d’aquell temps van contribuir creant llocs de treball i els empleats, no escatimant esforços i procurant que les em-preses no tinguessin la necessitat de tancar la porta. Allò era el que se’n deia “El Cèlebre Miracle Espanyol”, però no hi va haver cap miracle, tan sols eren l’ànsia, les ganes, l’afany de fer-nos passar la gana…

Pel que veig avui a Espanya li fa falta un altre miracle: que l’empresari es llanci, inverteixi i creï llocs de treball tal com és la seva obligació, i el treballador que compleixi, que tre-balli i que miri per la seva empresa. Aquestes dues obligaci-ons d’uns i altres ha de ser recíproca i s’ha de fer basant-se en un sentit patriòtic, patriotisme del qual tenim dèficit en aquest país. Si ho fem així, d’aquí a un parell d’anys (i això no ho dic jo, sinó Julián Marías) a Espanya no la reconei-xerà ni la “MARE QUE LA VA PARIR” i si no, que Déu ens agafi confessats.

Miguel Ferrer Calzada

08 | TRIBUNAmaresme

PERSPECTIVES POLÍTIQUES

Catalunya, Espanya, Mataró, el MaresmeConversa amb l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i el president de CiU a Mataró, Joan Mora

Jordi Pujol va visitar Mataró el passat 25 de gener per fer una conferència a la Sala d’actes de Caixa Laietana sota el títol ‘Ser catòlic avui a Catalunya : certeses i interrogants’, un acte en el qual va de-mostrar un cop més la seva gran capacitat de re-flexió sobre tots els temes relatius al país, dins una etapa en la qual es dedica a parlar i a escriure so-bre idees, valors i actituds. Abans, però, vam poder conversar amb ell i el president de CiU a Mataró, Joan Mora. Durant l’entrevista amb tots dos es van analitzar temes com la situació política de Catalunya i la seva relació amb Espanya, l’econo-mia, les consultes sobiranistes, la desafecció de la societat o la projecció socioeconòmica de Mataró i de la comarca. Aquesta entrevista enceta una sèrie a TRIBUNA Maresme en la qual reunirem polítics locals amb persones destacades dels seus partits.

JORDI PUJOL

Com veu les consultes sobiranistes que van néixer a Arenys de Munt i s’han anat estenent. Pensa que ser-viran per a alguna cosa ?

Serveixen, si més no, per posar de manifest una sensibilitat de la gent. És a dir, aquí el que hi ha, en paraules del president Montilla, és una creixent desafecció. Exactament aquesta és l’expressió que utilitza, de Catalunya envers Espanya i de fet, jo diria, d’Es-panya envers Catalunya. Jo crec que això, així parlant una mica literària-ment, és que s’ha mort l’esperit de l’Es-priu, vull dir que l’esperit de Sefarad, de la pell de brau, ha fracassat. A partir

la gent s’expressi. Sabem que això no té traducció política, però la gent té dret a expressar-se en un moment en què re-peteixo, no pas per culpa de Catalunya bàsicament, s’ha produït aquesta situa-ció de desafecció.

El desencís i la desafecció és palpa-ble a la societat catalana. Catalunya passa pel seu pitjor moment?

Catalunya passa un moment difícil des de molts punts de vista, com tot-hom, per la crisi econòmica, que jo crec que Catalunya, al final, a l’hora de fer un balanç, resistirà millor que altres indrets de l’Estat. Després, hi ha un cert desconcert polític general que afecta tot l’Estat. A Madrid, també hi un gran des-concert, la política ha perdut molt de to i la convivència s’ha fet més difícil.

Ara, a part d’això, nosaltres a Catalunya tenim problemes nostres particulars. Tot el tema de l’Estatut ha creat una gran agitació i una gran confusió. I ara, la impressió que hi ha, de moment, no és bona respecte al re-sultat de tota aquesta agitació. Per tant, això també és un fet negatiu.

D’altra banda, la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya ha empitjorat molt, molt. Per tant, aquí hi ha una confrontació clara i una incomprensió absoluta, per part d’ells, per part d’Es-panya i també, per part nostra, un altre factor a tenir en compte.

Després, tenim, naturalment, molts problemes que pesen sobre nosaltres, ja ho he dit, són els econòmics. I com sempre, una situació de finançament dolenta, malgrat l’acord que es va sig-nar fa uns mesos. Això, sumat a la cri-si econòmica, ens produeix una gran

d’aquest moment, reconegut pel presi-dent Montilla, o bé, l’altre dia, en unes declaracions pel conseller Castells que deia que sigui quin sigui el resultat de la sentència de l’Estatut, és secunda-ri, la veritat és que ara ja, el tipus de relació que hi havia entre Catalunya i la resta d’Espanya, ha canviat, s’ha acabat una etapa. En aquesta nova etapa, a més, quines respostes hem de donar? I aleshores és lògic que si hi ha una creixent desafecció, segons diu en Montilla, també hi hagi una reacció de dir que nosaltres volem poder-nos expressar clarament sobre temes de sobirania per Catalunya. Crec que era una conseqüència lògica, i per tant considero que és normal i correcte que

TRIBUNAmaresme | 09

tensió i un gran ofec que es manifesta als ajuntaments, al propi govern de la Gene-ralitat, a les empreses i es nota al carrer, en l’atur, baixada del consum, etc. Però te-nim més reptes encara, hem de fer un es-forç suplementari d’adaptació a les noves tecnologies, i encara també a l’increment molt gran que hem tingut de la immigra-ció. Catalunya segurament és el país d’Eu-ropa que en deu anys ha rebut més immi-gració de cop. I això ens crea problemes de tipus social i d’identitat, perquè ens obliga a fer un esforç renovat per veure com po-dem aconseguir la integració social, però també de país, lingüística, cultural, de tota aquesta gent. Tot això són molts proble-mes i pressions de cop.

A part d’això, és evident que la situació política interna de Catalunya és molt con-fusa, al govern li costa molt governar, de-gut a una sèrie de circumstàncies, algunes pròpies del mateix govern, altres degudes a la situació. I tot plegat, a més, desem-boca en aquesta actitud de malfiança i de poca il·lusió envers la classe política. Tot això, per tant, planteja un escenari difícil, aquesta és la realitat.

Ara, jo penso que Catalunya té recursos per superar-ho. Tenim una economia sòli-da, malgrat tot, de les més modernes d’Es-panya, la més exportadora, que vol dir que és la més competitiva, tenim una societat civil viva. Amb el tema de la immigració sempre hem demostrat que érem capaços de salvar la convivència i, moltes vegades, aconseguir la integració de la gent que ve de fora. Aquest cop serà més difícil però també ho hem d’intentar. El que passa és que hi ha coses que han millorat substan-cialment durant els últims 20-25 anys a Catalunya, per exemple les universitats, la recerca, la nostra capacitat de projecció exterior. També que ara és un moment en el qual la situació és de crisi, de descon-cert, de decepció i, per tant, ara, Catalunya necessitarà una mena de cop de timó, que ja no ha de ser només econòmic, social o cultural sinó polític. Per tant, aquest 2010 és el gran any per saber com Catalunya vol orientar el seu futur. Naturalment des dels instruments principals que té, que són el Parlament i el govern de la Generalitat.

Tot i així, hi ha qui considera que la re-lació amb Espanya s’ha esgotat.

Perquè passa mals moments hi pot ha-ver gent que arribi a aquesta conclusió. I per això té tota la lògica del món que es facin consultes sobiranistes. Ara, jo no m’atreveixo encara a donar una resposta, diguem-ne definitiva, en aquesta situació, però sí que és cert que estem arribant al final d’un període en el qual s’ha intentat, amb gran lleialtat per part de Catalunya, una bona col·laboració.

Quan arribi la sentència de l’Estatut, que podria ser amb una “castració química”, com recordava vostè en una entrevista d’un diari citant a Victoria Prego, què hem de fer?

El que hem de fer ho decidiran els partits polítics, per tant, ja que estic retirat, no em faci dir coses que l’únic que farien seria embolicar la troca: “En Pujol ha dit!, en Pujol ha dit!”... “En Pujol no ha de dir res!”. Si vol saber això per part de Convergència li pregunta a en Mas, a en Mora o a en Tri-as, a en Duran. Jo l’únic que li contesto és que l’endemà d’haver-se dictat aquesta sentència que, com diu el conseller Cas-tells, ja no té massa importància perquè això no ha acabat bé, nosaltres hem de se-guir tirant el país endavant.

I de cara això tenim el que dèiem, la nos-tra societat civil, la nostra economia, la nostra cultura, la gent que estima el país i hi posa el coll. Tenim els nostres recursos, el que passa és que anem justos de diners, justos de poder polític, no tenim una bona relació amb el govern central i lògicament durant bastant de temps no la tindrem bona ni amb el PP ni amb el PSOE. Per tant, hem d’aprofitar els nostres actius, i el que no podem fer és malgastar-los.

És a dir, quan tens pocs calers no pots malgastar-los, per tant tot això que és la cultura del no, l’oposició sistemàtica, carregar l’administració de tal manera que esdevé un ens feixuc que no resol res i que resulta que a Catalunya les coses es resolen més a poc a poc que a molts altres indrets de l’Estat espanyol o d’Europa, ho hem de superar. Perquè si anéssim sobrats podríem malgastar, podríem malbaratar els nostres recursos, però és que no hi anem. I aquest és un tema d’actitud i de política, perquè des de la política s’ha de rectificar la línia d’un cert malbaratament i de fer-se la traveta un mateix. És evident

que nosaltres tenim a Catalunya un govern que es fan la traveta ells mateixos, això fa perdre una quantitat enorme d’energia, de temps, de possibilitats i de diners.

Hi ha qui en aquests moments demana la unitat política del nacionalisme. La unitat és possible?

Pot semblar, i així va ser, que hi va haver unitat en el moment d’aconseguir l’Estatut del 79. Li diré que es va aconseguir a base, per exemple, que Convergència i Unió renunciés a seguir demanant el concert econòmic i, aleshores, la unitat va consis-tir a acceptar el plantejament que havien fet els partits més forts que en aquells mo-ments hi havia a Catalunya, que eren els socialistes, el PSUC, UCD i també partits més petits. O sia, va consistir a renunciar molt. Bàsicament i únicament van estar en contra d’això Convergència i Unió i Esquerra Republicana. Al final, com que els que demanàvem més vam perdre, no-saltres a Catalunya mateix vam perdre, la unitat va consistir a acceptar el planteja-ment que havien fet els partits majoritaris que, evidentment, s’ha vist que ens vàrem precipitar en l’acceptació fàcil, per dir-ho així, del rebuig del concert.

Per tant, vull dir que la unitat de vegades no s’aconsegueix perquè hi ha algú que fins al final defensa una postura que és bona, el que passa és que, aleshores, els altres, els que tenen la majoria, han de tirar enda-vant igualment. De tota manera, llavors

es va aconseguir l’Estatut, el del 79, amb el qual hem fet molta feina. Atenció, no criti-co l’Estatut del 79, però li explico una mica en què consisteix això de la unitat, de ve-gades no s’aconsegueix perquè hi ha gent que diu: “Jo no vull rebaixar el concert”. Aleshores, suposo que s’hauria fet igual-ment, però nosaltres sempre hauríem po-gut dir: “Hi va haver gent a Catalunya que va reclamar el concert fins al final”.

Dit això, normalment, perquè hi hagi unitat, cal que hi hagi un sector prou im-portant del país, un partit o uns partits, que no són generalment tot el país, però que representen un gruix molt important del país i que, amb una actitud positiva d’acollida de la resta de forces polítiques, diguin: “Anem per aquí!”. De fet, en un cert sentit, en alguns moments de la transició, el PSUC va fer això. Passa que tenia més iniciativa, més capacitat de mobilització i unes idees més clares. En un moment determinat deia: “Anem per aquí!”, i tots o molts seguien. “Farem l’assemblea de Catalunya, va!”. L’assemblea de Catalunya era una idea del PSUC, “Fem això!”, i la gent si ho feia era perquè hi havia un partit que tenia autoritat, tenia força, inclús una autoritat moral. A vegades no hi ha tan-ta autoritat, però hi ha algú que és capaç d’assumir la responsabilitat, perquè, final-ment, això és algú que ha de ser capaç d’as-sumir la responsabilitat i digui: “Escolti, jo assumeixo la responsabilitat de tirar en-davant aquest Estatut, i després em diran

Perspectives polítiques

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, en un moment de la conversa en el restaurant Caminetto.

10 | TRIBUNAmaresme

que és dolent, molt bé.”Ara tots volem defensar, sobretot, aquest

Estatut. Finalment, qui el va tirar enda-vant va ser en Mas, no amb un acte unitari sinó amb un acte de anar-hi. “Escolti, com que ningú no ve a negociar, i els uns tiren per aquí i els altres tiren per allà, doncs jo vinc i negocio”. I l’Estatut que va sortir va ser el que va negociar allà, l’Estatut que tothom diu que no retallin – que no el re-tallin, sobretot diu tothom– és el que van fer en Mas i en Rodríguez Zapatero.

Després, encara el van retallar una mica més al Congrés dels Diputats, però l’Es-tatut és bàsicament això. I això és un acte unitari? No, no va tenir res d’unitari, però el van desencallar, i aleshores, un cop el van desencallar, els altres s’hi van engan-xar. No tothom, perquè Esquerra Repu-blicana va dir que no, però és curiós que ara Esquerra Republicana diu que no s’ha de retallar aquest Estatut que ells havien dit que no. Per tant, tot això sempre és confús, i el que cal és que hi hagi un, dos, tres polítics o partits, que seran o no tot el país, però que tenen capacitat per dir: “Mira, anem per aquí!”, i que el gruix del país els segueixi.

Tornem a la situació econòmica. Es deu poder reconduir, no?

Ja he dit que crec que l’economia catala-na, no dic que sigui la més potent, però sí en certs aspectes perquè és la que produeix el percentatge més alt de producte interior brut espanyol o que exporta més. Tenim un economia sòlida i no basada en artificis, el favor de l’administració o l’especulació, tot i que hem especulat més del compte, al can-vi immobiliari. Però no és el fonamental de casa nostra. El de casa nostra segueix sent la indústria, el turisme també i el sector im-mobiliari, més del que convindria, però so-bretot la indústria exportadora i els serveis que l’acompanyen. I tot s’ha fet amb una gran voluntat de projectar-se cap enfora. Això fa el país sòlid, i es notarà. Ara, neces-sita un bon govern. Per exemple, si es troba que els empresaris d’aquí arriben a la con-clusió que és més difícil invertir a Catalunya que a l’Aragó, com de vegades passa, això sí que és un perill per a nosaltres.

Hi ha prou diàleg entre el govern i els empresaris. L’economia no deu ser úni-

JOAN MORA

Quin paper ha de fer Mataró a Ca-talunya?

Mataró sempre ha jugat un paper im-portant i encara és recordat sobretot per la seva indústria tèxtil. El problema és que avui no competeix amb altres loca-litats sinó dintre clústers nacionals en l’àmbit mundial. S’ha de jugar fort la carta de ser la porta nord de la gran Barcelona, no pot anar sol i ha de ser molt ambiciós per atreure aquells elements que puguin

cament un problema dels polítics?De tothom, sí, però jo veig que tot sovint

fan reunions i fan documents, però tinc molta por que aquests document són fo-tos, perquè aleshores veig que després di-uen: “I ara, tot això que hem firmat costa 6 mil o 10 mil milions d’euros”. I d’on els trauran? I no t’ho diuen. Realment estem en un moment en què hem d’estalviar, que hem d’aprofitar molt bé les inversions. I que no hem de posar dificultats, perquè cada cop que es posa una dificultat i s’en-darrereix un expedient dos mesos, tres mesos, són diners. Cada vegada que no es paga un deute a una administració però resulta que l’empresari ha de pagar l’IVA, i triga a cobrar… hi ha moltes empreses que tanquen perquè les administracions no li paguen. Bé, jo ja entenc que les adminis-tracions van molt carregades, aleshores haurien de mirar d’organitzar la seva des-pesa de manera que en aquests moments

el fonamental fos salvar l’economia, i din-tre de l’economia el que han d’intentar és que no tanquin les fàbriques, que no tan-quin les empreses. Això és el més impor-tant, perquè quan tanquen les empreses costa molt que tornin a obrir. Si ara un dia se n’anés la Procter&Gamble d’aquí de Mataró, costaria molt que tornés, o pot-ser no tornaria mai més. Si es tanca una empresa de Mataró, aquí també costarà que torni a obrir però, en fi, potser sí que encara tornarà a obrir, però costarà. I si es tanca una multinacional d’aquestes, no torna. Per tant, aquí s’ha d’enfocar sobre-tot l’esforç o bé que els ajuntaments pu-guin pagar més puntualment, perquè hi ha moltes empreses petites, aquí al Maresme, aquí, aquí, que pateixen i alguna que ha de tancar per culpa que l’Ajuntament paga en mesos i mesos.

Aquest Pla E que s’ha fet, si en comptes d’haver estat un Pla E per arreglar voravi-

es hagués servit perquè els ajuntaments paguessin puntualment als seus proveï-dors, potser s’haurien salvat molts llocs de treball.

Està en plena presentació del seu segon llibre memorialístic, Memòries. Temps de construir (1980-1993), un nou gran èxit editorial. Recordo que en un acte de presentació del primer, vostè ja va avisar que aquest segon seria força di-ferent pels temes tractats…

El primer volum era molt tendre. Un lli-bre amable, de quan jo era petit, la família, la universitat, l’escola, els pares, els avis, els estudis, començar a guanyar-se la vida. Aquest segon tracta de l’acció política i s’hi expliquen coses més dures.

I el tercer, com el porta?M’hi hauria de dedicar més, faig massa

coses.

generar prosperitat en aquest entorn i dins aquesta gran àrea. Estem situats en un entorn meravellós que pot ser la Ca-lifòrnia europea, però falta que les admi-nistracions ens ho creiem. Hem de poder competir i necessitem eines, capacitat formativa per a la nostra gent. Nosaltres vam apostar des del primer moment per portar a Mataró una universitat interna-cional de prestigi que ajudi a consolidar el TecnoCampus universitari. També hem de contribuir que des d’un punt de vista de ciutat es treballi per agermanar ciutats

de parla anglesa, potenciar intercanvis es-colars... Hem de ser capaços de competir en anglès, si no, serem ciutadans de sego-na filera. Un alcalde no pot canviar el pla d’estudis, pero sí enfocar la població per fer, per exemple, festivals internacionals de música, intercanvis esportius i lúdics amb joves de localitats de parla anglesa, treballar conjuntament amb les escoles d’idiomes, etc. Tot amb l’objectiu de ge-nerar consciència de la necessitat de do-minar l’anglès. Si jo he entrat en política és perquè crec que tinc la força d’intentar aglutinar el meu entorn proper per portar-lo cap a aquest objectiu.

Quines oportunitats ha perdut Ma-taró?

Primer s’ha de reconèixer el que s’ha fet bé. En el cas dels governs de Mataró, fins fa quatre o cinc anys es va haver de relli-gar i estructurar una sola ciutat. Això ho tenim, però no una consciència ciutadana. És important el concepte de barri, però també que tinguem un sol Mataró que ens aglutini, que tothom participi.

Dins les oportunitats perdudes hi ha el món cultural. Si mirem la foto de temps enrere és la mateixa i aquest any, potser pitjor. No tenim una política cultural clara

Perspectives polítiques

TRIBUNAmaresme | 11

C/ Sant Josep de Calassanç, 37 · ALELLATels. 93 540 50 56 · 626 12 62 77

Fax 93 540 51 70 · alella@obresireformes.com

OBRES I REFORMES ALELLARehabilitació integral de l’habitatgeProjectes i instal·lacions

i la cultura s’ha de veure com una indústria que pugui aportar moviment econòmic a la ciutat. Aquestes coses s’han de tenir en consideració.

El 2006 CiU va fer una aposta impor-tant signant amb el govern tripartit el pla del Front de mar per desenvolupar-lo, que ha estat impossible perquè aquest govern s’hi va negar. El PP va incorporar-se al gran pacte amb algunes bones idees, però d’altres molt irrrealitzables. Ara, tots els partits hem estat capaços de treballar de forma molt clara i en conjunt amb una cinquantena de persones amb bagatge empresarial i experiència en la gestió, que ens han ajudat a explorar les potenciali-tats de la indústria marítima, que poden passar per la salut, el lleure o per un tu-risme atractiu en d’altres èpoques de l’any que no sigui únicament a l’estiu.

Des de l’oposició es poden tirar endavant algunes coses. Hem apuntat una visió in-ternacional. La proposta de la Universitat Internacional surt de CiU o que empresa-ris de les TIC vagin a Silicon Valley amb la Cambra de Comerç, surt de la conne-xió de Promoció Econòmica de Mataró amb Promoció Econòmica de Barcelona i aquest contacte ve donat per CiU, però necessitem un govern generós que sàpiga acceptar les bones idees que vénen, enca-ra que sigui de l’oposició. Millor encara, després de 30 anys necessitem un canvi de govern.

El TecnoCampus és una de les grans oportunitats de Mataró?

El TecnoCampus és una idea que sorgeix fa catorze o quinze anys sense concreció. En el moment que es va voler desenvolu-par El Rengle es va fer un canvi i el gran motor d’això va ser dir que aportaríem les universitats per dinamitzar aquest terreny. Estem a favor i donem suport al projecte. Pensem que el Maresme no pot deixar perdre el factor universitari, que compor-ta capacitat, prestigi i talent. Aquest pro-jecte l’hem recolzat, de la mateixa manera que crear sòl per poder radicar empreses a la ciutat i la comarca és interessant, però fem molts anys tard perquè s’està dedicant més esforç a la contractació del paleta que no a mirar quines són les necessitats del projecte des del punt de vista intern, s’està més preocupat per la inauguració

que no pas pel que es farà. Trobem a fal-tar alguna cosa més com que els estudis universitaris que s’hi facin siguin molt més atractius. Necessitem desencallar la manca de transferència tecnològica entre universitat i empresa. Aleshores, les em-preses contractaran els universitaris con-vençudes que el que s’ensenya és el que elles demanen. Moltes vegades, allò que s’ensenya a la universitat està massa allu-nyat del món real.

La imputació judicial ha complicat la im-plantació d’El Corte Inglés a la ciutat…

Ja avisàvem que podia acabar d’aquesta manera i el temps ens ha donat la raó. Ara creiem que els grups polítics que estem implicats en la vinguda d’El Corte Inglés a la ciutat hem de fer un pas endavant, ja que no controlem el que pot passar, que està en mans d’un jutge. Si l’equip de govern no ha fet les coses prou bé i això ens deixa en un moment de debilitat, el compromís de la ciutat hauria de ser valorat per El Corte Inglés, amb independència de com acabin les coses. Per això demanem que tots els partits implicats en la vinguda d’El Cor-te Inglés a Mataró fem un pas endavant i li demanem que no prengui una decisió unilateral de retirar-se del projecte, en cas que el jutge demani la restitució de la nau al seu lloc. Aquesta proposta està comuni-

cada a l’alcalde i ha sigut receptiu. Veurem si podem treballar conjuntament....

Mataró fa de capital de comarca, però sempre se li ha atribuït un cert dèficit en aquest aspecte.

En el meu cas és fàcil d’entendre. Vaig néixer a Arenys de Mar i des dels catorze anys que sóc a Mataró. La meva família, pagesos, té les terres a Arenys de Munt i la meva dona és de Cabrera de Mar. Porto la comarca a dins i per tant tinc claríssim que la capitalitat de Mataró s’ha d’exercir amb generositat. També entenc que aquesta ha mancat en algunes èpoques per part de Mataró i avui en dia també. Molt proba-blement, si des del moment de la posada en marxa dels consells comarcals hi ha-gués hagut la voluntat de veure la comarca com una sola cosa, hauríem avançat més. Mataró mai no podrà tenir llits turístics com l’Alt Maresme, però sí una altra acti-vitat. Si juguem conjuntament guanyarem tots. Estic convençut que Mataró ha de jugar amb generositat i ara és una mica el melic i la resta de pobles van pel seu comp-te. Si aconseguim fer-los jugar d’un projec-te global, seria perfecte. També entenc que els pobles de la comarca han de perdre la por de jugar amb Mataró. No podem per-metre’ns el luxe que els millors de cada cosa no vagin junts a favor de la comarca.

Per concloure, deixi’m que li faci la pri-mera pregunta que plantejava al pre-sident Pujol. Què en pensa, vostè, dels polèmics referèndums?

Arenys de Munt m’és molt proper i sempre ha estat un poble molt abrandat. Aquesta vegada han trobat una fórmula que sense buscar-la ha tingut una projec-ció internacional i mundial. Tot plegat de-mostra el descontentament d’una part de la societat catalana i el desacomplexament també d’una part molt important. Fa anys la paraula independència no sortia enlloc i ara els mitjans de comunicació n’estan parlant tot el dia. Jo sóc molt respectuós amb Espanya. Crec que la convivència que hi tenim i els llaços són tan importants que no podem jugar a res més que no sigui a la d’entendre’ns, però des del respecte. I si el tracte que ens dóna l’Estat no és just, avui no hi ha cap nació al món que no tingui l’obligació de buscar el millor per a ella. I si buscar el millor és la consulta pública de com estaríem més bé, si administrant-nos nosaltres mateixos o sent administrats per l’Estat espanyol, no ha de fer por a ningú en un context democràtic. Aquí ens po-dem trobar catalans amb molts punts de vista diferents. El fet que faci por a l’Estat és la prova de la seva feblesa.

Text: Albert Calls. Fotos: Enric Puche

Perspectives polítiques

Dintre de l’economia el que han d’intentar és que no tanquin les fàbriques, que no tanquin les empreses. Això és el més important, perquè quan tanquen les empreses costa molt que tornin a obrir

JORDI PUJOL

No podem permetre’ns el luxe que els millors de cada cosa no vagin junts a favor de la comarca.

JOAN MORAPujol va donar una conferència a Mataró sobre ‘Ser catòlic avui a Catalunya, certeses i interrogants’.

12 | TRIBUNAmaresme

UN PASSEIG AMB L’ALCALDE

Una ciutat amb cor de poblePassegem per Vilassar de Mar amb l’alcalde, Joaquim Ferrer (CiU), que ens explica els seus projectes

És un dia amable de gener, una jornada laboral, quan arrenquem l’itinerari per Vilassar de Mar amb el seu alcalde, el na-cionalista Joaquim Ferrer. Hem quedat al seu despatx, que té una vista de fons al litoral i evidencia que no hi ha Vilassar de Mar sense platja, encara que aquests dies les llevantades i el temps hagin fet nova-ment visibles les seves conseqüències, a l’espera d’una solució definitiva per a la zona. Ni que tampoc no hi ha Vilassar -de moment- sense carretera, que també plana sobre un municipi que des de la plataforma veïnal No N-II fins a una part important dels grups polítics, ve partici-pant en reivindicacions per demanar una solució a la fatídica via que va veure mo-rir en accident de trànsit, fins i tot, ara fa tres anys, l’alcalde de la localitat veïna de Premià de Mar, Jaume Batlle.

Les darreres eleccions municipals, el 2007, van determinar un nou escenari polític per a Vilassar de Mar. CiU va tor-nar a aconseguir l’alcaldia del municipi després de dues legislatures amb un go-vern integrat per les forces d’esquerra i el socialista Pere Almera al capdavant, amb un itinerari final especialment molt ines-table. El resultat, la majoria absoluta per a l’equip liderat per Ferrer, un marc polí-tic que li ha donat comoditat per desen-volupar projectes. Des dels primers me-sos del mandat, CiU va posar en marxa actuacions del seu programa electoral, com la instal·lació d’una xarxa Wi-Fi que permetés l’accés sense fil públic i gratuït a Internet des de diferents emplaçaments; o a nivell més estructural, el canvi el sis-tema de recollida Porta Porta (PaP), que va ser substituït pel tradicional de conte-nidors al carrer. De fet, el PaP ja va ser un dels elements polèmics de la campanya

electoral i motiu d’una forta polèmica ciutadana amb punts de vista diversos i enfrontats. Arribats a aquest punt, abans d’arrencar l’itinerari també és necessari constatar que Vilassar de Mar té un mo-viment veïnal destacable que enriqueix el conjunt del municipi i que ha sortit al carrer quan ha volgut marcar el seu po-sicionament: des dels mateixos No N-II fins als reivindicatius veïns del barri de la Xinesca, la plataforma pro PaP o més recentment, Vilassar de Mar Decideix, per esmentar només algunes entitats que demostren que hi ha un ric teixit veïnal i social amb sang a les venes, que deixa ben clar que aquesta és una ciutat viva i clama per les seves reivindicacions quan ho considera necessari.

PANORÀMICA A PEU, A TOTA MARXA, PER VILASSAR DE MAR

Baixem del despatx de l’alcalde a la pla-ça de l’Ajuntament, on es pot veure una gran senyera que oneja en el seu pal màstil. “Sóc partidari de seguir la llei, però posant la bandera catalana ben gran i en un lloc ben visible”, assegura l’alcalde, amb la prudència que caracte-ritza els de CiU quan es parla d’aquest tema. De fet, els minuts que esguardem la senyera seran l’únic moment de rela-xament perquè després Ferrer encetarà un recorregut a tota marxa, en el qual ens acostarem a la majoria dels projec-tes actuals de l’Ajuntament vilassarenc. L’alcalde va ràpid i té les coses clares, és la meva percepció personal, així com que ha estat capaç de configurar un equip de govern amb el qual encaixa molt bé, que l’endemà mateix de fer-se va haver d’en-carar grans temes per a la localitat com el

Vilassar de Mar, amb uns 20.000 habitants, és un municipi que tot i haver crescut demo-gràficament ha sabut trobar un bon equilibri amb la qualitat de vida. Això es detecta pas-sejant pels seus carrers i comparant-los amb els d’altres localitats que no han pogut o no han sabut mantenir una estètica de poble, vençuts per la pressió d’un Maresme cada cop més esquarterat, víctima de la pressió urbanística. Els vilassarencs es poden per-metre el luxe de viure en un municipi que respira equilibri entre passat i present, amb una gran porta oberta al litoral i travessat per aquesta polèmica però alhora vital ar-tèria que és l’N-II. Caminem amb l’alcalde, Joaquim Ferrer, per una localitat rica en pa-trimoni i en comerç de proximitat. Mentre el batlle ens explica els seus projectes, ens adonem de l’amplitud del terme d’aquesta ciutat que té encara el cor de poble.

RECORREGUT:Itinerari proposat per l’alcaldede Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer:

Punt de sortida: Ajuntament de Vilassar de Mar.

Camí Ral i plaça Pau Vila.

Plaça del Pebre.

Aparcament de la plaça Vicenç Casanovas.

Carrer Sant Josep. / Can Bisa.

Biblioteca Ernest Lluch.

Les Pinedes.

Mercat Municipal provisional.

Avinguda Eduard Ferrés.

Punt d’arribada:La Bressoleta.

11

TRIBUNAmaresme | 13

mateix PaP o el Mercat Municipal, sobre els quals no tothom pensa igual, però que demanen decisions que donen resultats i deixen a uns contents i a d’altres no tant.

L’ACCESSIBILITAT I L’APARCAMENT,DOS DELS REPTES DEL MUNICIPI

Resseguim el Camí Ral en direcció a Ca-brera de Mar i podem veure la renovació del paviment, l’enllumenat o la reordena-ció dels guals d’aquest espai de Vilassar, abocat a la sorollosa N-II. Passem per davant del nou Centre Cívic del Passeig, que substituirà el de la Ràdio. A tocar del Monjo parlem de la direcció única dels museus a Vilassar de Mar, municipi amb sòlida tradició en aquests equipaments i, veient l’emblemàtica Torre d’en Nadal, l’alcalde em comenta l’arranjament de la plaça Pau Vila i el projecte d’ascensor, dins el Plan E, per passar a la platja.

“La mobilitat és una de les nostres línies d’actuació, poder aparcar el cot-xe i moure’s per tot el municipi a peu, sense que es trobin obstacles per a les persones”, assegura l’alcalde. I com a de-tall ens fixem en la vorera arranada amb els accessos a la carretera, que tendeix a convertir tot l’itinerari en un passeig.

Ens desplacem una mica més cap amunt, a la plaça del Pebre, coneguda així, com m’explica el batlle, per l’olor que fe-ien les espècies de Can Riera, una empre-sa que hi havia fa anys. En aquesta zona del nucli antic, Ferrer insisteix en la idea de treballar per una ciutat amable. Con-tinuem caminant i una mica més amunt, a tocar del carrer del Rosari, aixequem el cap i veiem una placa de carrer. “Estarem en disposició d’acabar la catalanització de la majoria”, comenta l’alcalde.

Tot seguit ens dirigim en línia recta cap a la plaça Vicenç Casanovas i, en veure’n una, parlem de les andrones, aquests car-rerons estrets entre edifici i edifici que caracteritzen Vilassar de Mar, un dels últims llocs del Maresme -si no el darrer- on encara en perviuen algunes. Arribats a la plaça, podem visitar les obres del pàr-quing que s’hi està fent. “Ha de ser una solució per a l’aparcament del nucli antic, lligat amb peatonalitzar la zona, una peça bàsica”, explica Ferrer. Entrem

al ventre de la balena mentre l’alcalde co-menta que un cop acabat, a dalt, hi haurà una plaça d’esbarjo -com ja hi era- però amb més jocs i que l’aparcament tindrà 210 places (70 per planta). Es preveu que estigui en marxa el mes d’abril.

Deixem el pàrquing enrere i travessem el carrer Sant Josep a bon ritme. Una artèria vital de la localitat que desvetlla molts projectes: fer més àmplia la vorera, que només hi pugui passar un cotxe, més peatonal, treure la zona blava perquè hi haurà el nou aparcament al costat, arre-glar el clavegueram amb un FEIL o pe-tites reformes al hall d’entrada de l’Ate-neu Vilassanès. Arribem a Can Bisa, una masia patrimonial per restaurar. En un solar del costat es farà un centre cultural amb una sala polivalent de 600 m2 i 14 habitatges de protecció que es comença-ran a construir a principis de març. Da-vant d’una illa de contenidors pregunto a Joaquim Ferrer sobre l’actual sistema de recollida de brossa, en el seu moment la mare de totes les batalles. “Està assu-mit per la gent i les xifres són bones. També s’ha de valorar que el procés de conscienciar en el reciclatge ja s’havia iniciat”, comenta Ferrer.

DE LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCHA L’ANTIGA ESCOLA NÀUTICA

Ja que el temps ens cau al damunt fem trampes i agafem el cotxe per anar a vi-sitar la biblioteca Ernest Lluch, a l’altra banda de la riera, direcció cap a Premià de Mar. Va ser impulsada per l’anterior equip de govern, però l’actual s’ha en-carregat de posar-la en marxa. Visitem aquest gran equipament que guarda un impressionant edifici de vidre: sales d’actes, espai infantil, una exposició que recorda en Lluch i usuaris, molts usuaris que han descobert els múltiples avantat-ges que els ofereix el centre. La nova bi-blioteca se situa en la línia impulsada du-rant els darrers anys per dotar els muni-cipis de moderns centres d’aquests tipus i esdevé un pol cultural de referència. De moment, la resposta dels usuaris en el marc d’un horari ampli és molt bona.

Sortim de la biblioteca i a prop veiem l’antiga Escola Nàutica, on hi ha Serveis

1. Joaquim Ferrer (CiU), alcalde de Vilassar de Mar. 2. Un accés del Camí Ral, per facilitar la mobilitat al municipi. 3. L’espectacular biblioteca Ernest Lluch, un edifici molt atractiu visualment. 4. L’alcalde davant de les obres de l’aparcament a la plaça Vicenç Casanovas. 5. Ferrer, davant del nou Centre Cívic del Passeig. 6. A la plaça Jeroni Gelpí, en un parc infantil que és tot un plaer per a la mainada.

Un passeig amb l’alcalde

2

3

4

5

6

14 | TRIBUNAmaresme Un passeig amb l’alcalde

Personals. Al costat hi ha la Policia Lo-cal, en un edifici que va a terra per gua-nyar zona verda, i l’equipament policial es desplaçarà a una comissaria nova al Polígon. Pel que fa a l’antiga Escola Nàutica, es vol mantenir l’edifici ori-ginal -m’explica Ferrer- i convertir-lo “en un hotel d’entitats, ja que ara es-tan en espais ajustats”.

Passem per Els Alocs, la quarta esco-la on anirà la que hi ha provisionalment a la Xinesca i visitem la zona de Les Pi-nedes. “Els ingressos del lloguer dels habitatges de protecció oficial no cobreixen les despeses i es generen pèrdues. També la crisi fa que hi hagi molts solars buits”, comenta el batlle. Passem pel local buit d’un centre social de barri, que aquest any es posarà en funcionament, pel segon institut i per Can Jorba, on s’ha d’acabar l’equipa-ment de joventut.

Avançant en el recorregut, prop de l’Escola del Mar, Ferrer em diu que “el pont és una assignatura pendent en què treballem però que va lligat amb la Diputació, l’ACA i la Generalitat”. Tornem a travessar la riera. “Quan es faci el pont haurem de parlar per veure si convertim la carretera en un sol sentit”, afegeix l’alcalde. Ja en direcció al mercat ens aturem a la plaça Jeroní Gelpí, amb un parc infantil que és tot un plaer per a la mainada, amb terra de cautxú, jocs espectaculars en

els quals hi ha cua en els moments pun-ta de l’esbarjo. “Volem anar remode-lant tots els parcs”, assegura Ferrer mentre s’enfila al gronxador, que de fet és el model de joc més tradicional en comparació amb la resta.

Al Mercat Municipal de Vilassar de Mar, un equipament provisional men-tre no estigui construït el nou, hi en-trem en un moment ple de vida, amb la gent comprant. És un espai molt dinàmic i atractiu construït amb el que s’anomena arquitectura industrial i en el qual destaca la brillantor de les pa-rades i els seus productes frescos. Em separo del batlle per copsar l’opinió dels comerciants. Parlo amb tres d’ells que m’expliquen que estan molt bé en aquest nou lloc, treballen a gust i que la resposta dels clients és bona. Enrere han quedat els foscos dies de l’anteri-or equipament apuntalat i que va ha-ver d’anar a terra per problemes en la seva estructura. Em reuneixo de nou amb Ferrer, sortim al carrer i uns me-tres més endavant passem pel solar on anirà el futur mercat. “Esperem que abans de l’estiu es pugui començar l’adjudicació de les obres, perquè el projecte ja està fet”, afirma l’alcalde i afegeix que contempla un aparcament, una plaça, el nou mercat, locals, equi-paments municipals i pisos. Davant nostre un Smart Point, que és un mo-dern panell informatiu d’última gene-

ració de l’Ajuntament. Comentem la crisi i els problemes de seguretat que s’estan vivint al poble.

Anem més endavant ja en la recta fi-nal del recorregut. Parlem de l’avinguda Eduard Ferrés i d’arranjar l’illa, d’una futura zona d’esbarjo de gossos al cos-tat del camp de futbol Xevi Ramon i del canvi de gespa amb dues estrelles de la FIFA, que el fa únic a Espanya. Reor-denar equipaments i crear-ne de nous és una altra de les prioritats del govern i per això, sobre la piscina, Ferrer també em parla d’un projecte d’ampliació del gimnàs i la zona d’aigües, així com per arreglar errades estructurals. Visitem La Bressoleta i l’alcalde valora que en tres anys s’han fet dues noves escoles bressol. També m’apunta que es vol co-brir una pista que hi ha al costat per fer un minipavelló i ampliar, així, els serveis de l’equipament esportiu actual. És aquí on donem per conclòs l’itinerari, parlant de la zona de can Vives i l’ampliació del cementiri i del passeig Marítim i el tros que acabarà de connectar amb Premià de Mar i el port. Com a tema pendent Ferrer destaca el Patronat: “Però no depenia només de nosaltres. Per part nostra vam fer tots els tràmits i gesti-ons amb la Generalitat i vam portar el projecte al Ple, on va ser aprovat. La crisi, però, no ha permès començar el projecte a l’empresa que el volia dur a terme.”, afirma. A.Calls.

7

6. Un dels espais que es van visitar durant el recorregut va ser el Mercat Municipal provisional. 7. L’alcalde davant d’una illa de contenidors. Rere, el solar on anirà el Mercat Municipal definitiu, entre d’altres equipaments.

Fotos: Olga Boix

8

TRIBUNAmaresme | 15

16 | TRIBUNAmaresme

JOVES I ECONOMIA

Mataró, marc del lliurament dels premis del Joc de la Borsa, que contribueixen a divulgar el

món econòmic entre els estudiants i universitarisUn total de vuit equips de Caixa Laietana van quedar classificats dins les 50 primeres posicions a nivell espanyol, en l’edició amb més participació dels darrers anys del Joc de la Borsa. L’Escola La Salut, de Sabadell, és la primera en el rànquing de Caixa Laietana i la segona a nivell espanyol. I en el rànquing universitari, l’Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPM) ha quedat en vuitena posició a nivell estatal.

L’acte de cloenda i el lliurament de premis va fer-se la tarda del passat 28 de gener a la sala Privat, de Mataró, en el marc d’una festa multitudinària amb parlaments, en-trega de diplomes i regals als guanyadors, sortejos i l’actuació del cantant Rojas, en-tre d’altres propostes.

A la vegada, es va presentar l’edició del Joc per a l’any 2010, motiu pel qual també es van convidar escoles que no han parti-cipat enguany. Durant l’acte es van lliurar diplomes i un detall a tots els partipants i els premis als guanyadors (als tres pri-mers equips d’escoles i als tres primers equips universitaris). D’altra banda, es va regalar un disc dur de 500 Gb a totes les escoles participants, un equip informàtic a les escoles guanyadores ( 1r, 2n i 3r lloc), un disc multimèdia de 500 Gb als alum-nes dels equips guanyadors i una càmera de fotos de 10 mp als alumnes dels equips que van quedar en segona posició.

En la categoria General (alumnes d’en-tre 14 i 21 anys), l’equip guanyador de Cai-xa Laietana va ser l’equip “Los aransayos”, de l’Escola La Salut, de Sabadell, amb un valor de cartera de 55.831,12€ i situant-se en la segona posició a Espanya.

Pel que fa a la categoria Universitària (alumnes universitaris fins a 26 anys), l’equip guanyador de Caixa Laietana va ser l’equip “Stock Shock”, de l’Esco-la Universitària Politècnica de Mataró (EUPM), amb un valor de cartera de 52.595,07€ i quedant en la vuitena posi-ció en el rànquing d’Espanya.

ACOSTAR EL MÓN DE LA BORSA ALS JOVESEl Joc de la Borsa és el concurs més im-portant a nivell europeu de compra-ven-da d’accions per a joves d’entre 14 i 21 anys i una iniciativa que permet acostar-los les regles del món borsari. Els parti-cipants tenen l’oportunitat d’operar fictí-ciament a la borsa per obtenir el màxim rendiment a la seva cartera de valors.

L’entitat mataronina és l’única entitat catalana que forma part d’aquest pro-jecte organitzat a Espanya per la Confe-deración Española de Cajas de Ahorros (CECA) i la Bolsa de Madrid. En l’edició

de la convocàtoria de l’any 2008, van participar més de 250.000 estudiants procedents de set països i Caixa Laietana va participar-hi amb 886 alumnes de 61 centres diferents.

Els diversos equips que participen al joc han d’assumir el paper de brokers i portar a terme el supòsit d’obtenir el màxim ren-diment d’una inversió inicial de 50.000 euros, que hauran de revaloritzar com-prant i venent a cotitzacions reals d’un total de 175 valors de sis borses europees.

Hi haurà un guanyador a nivell na-cional i un guanyador a nivell europeu.

1

TRIBUNAmaresme | 17 Joves i economia

Caixa Laietana, a més, premia als millors inversors entre els seus participants. Els premis per als guanyadors seran una vi-sita a la Borsa de Madrid, on rebran els diplomes que els acrediten com a gua-nyadors, i una trobada europea amb els guanyadors de cada país durant un cap de setmana, com va explicar durant l’ac-te el cap de Màrqueting i Publicitat de la CECA, Sr. Lozano.

El passat 15 de desembre va finalitzar la 27a edició del Joc de la Borsa, el joc a nivell europeu més gran, en el qual Espa-nya és el segon país en nombre de partici-pants, amb 2.526 equips, 19.923 escolars inscrits i 14 caixes participants. Caixa Laietana és l’única entitat financera ca-talana que ha pres la iniciativa per vuitè any consecutiu del projecte amb uns re-sultats molt positius i amb la participació de 72 centres i 220 equips, amb un total de 1.202 alumnes participants.

Precisament, en una de les seves in-tervencions durant l’acte de cloenda a Mataró, el cap de Màrqueting i Publicitat de Caixa Laietana, Joan Herrero, va des-tacar l’alta participació d’equips i haver doblat en alumnes. “El Joc de la Borsa us acosta a les finances, us permet apren-dre conceptes com cotització, crack, borsa... i alhora disfrutar aprenent co-ses”, també va assegurar Herrero.

UNA EXPERIÈNCIA DIDÀCTICA I PARTICIPATIVA El professor de l’Escola La Salut, de Sabadell, Jordi Rojo, l’equip guanyador de Caixa Laietana i situat en segona po-sició a Espanya, explica que els alumnes del seu centre escolar “fa quatre anys que hi participen i cada any ho fan amb il·lusió i els interessa guanyar”. Rojo també comenta que es donen unes nocions i els alumnes treballen des de casa, fins al final que se’ls fa més segui-ment. “És habitual que en el grup hi hagi un líder i que la resta es deixin ar-rossegar”, assegura.

Per la seva banda, Carlos Pequerol i Raimon Aragonès, de l’equip guanyador de Caixa Laietana de l’Escola Univer-sitària Politècnica de Mataró (EUPM), situat en vuitena posició en el rànquing d’Espanya, comenten com el Joc de la Borsa complementa una assignatura de

borsa que fan. Tots dos estudiants coin-cideixen en qualificar d’”interessant” la seva experiència en el joc.

Tancada l’edició de 2009, ara s’obren les portes a la de 2010 d’aquesta iniciati-va que complementa el coneixement del món borsari amb la didàctica i alhora la possibilitat de divertir-se i guanyar pre-mis. Redacció

2

3 4 5

1 . La sala Privat de Mataró va acollir l’acte d’entrega de premis del Joc de la Borsa. 2. El cap de Màrqueting i Publicitat de Caixa Laietana, Joan Herrero, en una de les seves intervencions durant l’acte del lliurament dels premis del Joc de la Borsa. 3. Carlos Pequerul i Raimon Aragonès, dos dels alumnes de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPM), que va quedar en vuitena posició a nivell estatal. 4. Jordi Rojo, professor de l’Escola La Salut, de Sabadell, classificada primera del rànquing de Caixa Laietana i segona a nivell d’Espanya. 5. Foto d’un dels grups escolars que van ser guardonats durant l’acte d’entrega de premis.

18 | TRIBUNAmaresme

GENT DEL MARESMEFo

to: C

edid

a

“La nostra funció principal i l’essència del nostre negoci és deixar diners a aquells clients que en necessiten per a dur a terme un projecte”

Albert Sala Cuberta és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials. Treballa en el grup BBVA des de fa 35 anys. Ha estat director de diferents oficines de Banca Comercial i Banca d’Empreses i des de fa uns anys, di-rector de la zona Granollers-Mares-me. Col·labora com a professor amb la Universitat Oberta de Catalunya. En aquesta entrevista analitzem amb ell diversos punts de l’actual situació financera i econòmica i les perspecti-ves de present i de futur.

Entrevista a Albert Sala Cuberta, director de la zona Granollers-Maresme de BBVA

Hi ha la percepció generalitzada que des de bancs i caixes s’ha atu-rat el crèdit a empreses i particu-lars. És veritablement així?

Encara que és cert que en aquests últims temps el mercat del crèdit al nostre país s’ha alentit, crec que les causes són diverses i no sempre atribuïbles a l’actuació de les entitats financeres. La nostra experiència a BBVA ens diu que la demanda de finançament per part dels clients ha sofert una notable disminució, que s’explica tant per la situació econòmi-ca actual com per l’elevat nivell d’en-

deutament de qual partien tant em-preses com famílies. A tall d’exemple, aquestes variables han provocat que en la nostra entitat, sense haver vari-at els criteris de concessió de crèdit, la taxa d’autorització d’operacions analitzades s’hagi reduït lleugera-ment l’últim any, del 78% al 73%.

Aquest any, en qüestions finance-res, serà millor que el passat?

El nostre Servei d’Estudis espera que l’economia iniciï la seva recu-peració el 2010, amb unes taxes de decreixement del PIB que passarien

TRIBUNAmaresme | 19

a Catalunya del -4% el 2009 a -0,8% el 2010. En un entorn econòmic més dinàmic, aquelles entitats financeres que, com BBVA, no tenen cap limitació de liquiditat, sens dubte augmentaran el volum de crèdits concedits. I és que no hem d’oblidar que la nostra funció principal, i l’essència del nostre negoci, no és altra que deixar diners a aquells clients que en necessiten per a dur a terme un projecte.

Les fusions de caixes són necessari-es? Milloraran la situació finance-ra?

No hi ha dubte que actualment hi ha una sobrecapacitat instal·lada en el sis-tema financer espanyol, especialment en el sector de caixes, i haurà d’enca-rar a curt termini un procés de rea-justament important. D’aquest procés n’haurà de sortir un sistema financer fort i solvent que asseguri una millor canalització del finançament, fet posi-tiu per a tothom.

És cert que el sistema financer espa-nyol és dels més sòlids del món?

El sistema financer espanyol, que no oblidem que compta amb dues de les millors entitats financeres a nivell glo-bal, és sens dubte un dels més sòlids del món. A més del model de negoci de la banca espanyola, centrat en el client, hem d’agrair al regulador l’adopció de mesures que han permès evitar l’as-sumpció de riscos subprime així com la instauració de provisions genèriques per afrontar la morositat en temps difí-cils. La morositat és, sens dubte, el major problema de les entitats en el moment actual, problema que, no obstant, varia d’entitat a entitat en funció de la polí-tica de riscos adoptada en la concessió de crèdits durant els últims anys d’ex-pansió immobiliària. Per això, aquelles entitats que al seu dia vàrem aplicar una política més exigent ens estem benefici-ant ara de la decisió adoptada.

Què es pot oferir, des dels bancs, per millorar la situació econòmica dels ciutadans?

En el nostre cas, i donada la situació econòmica, estem adoptant polítiques flexibles amb aquells clients que tenen dificultats conjunturals per satisfer el pagament del deute, buscant alterna-tives per renegociar el mateix sempre que sigui possible. Així mateix, conti-nuem treballant per canalitzar el crèdit tant a empreses com a particulars, ja que estem convençuts que en aquests moments és més important que mai que aquelles entitats que disposem de liqui-ditat donem sortida a totes aquelles operacions viables que se’ns presentin.

A nivell internacional, què s’ha fet malament que ha afectat l’economia espanyola?

En una economia global com l’actual,

Dijous 11 de febrer 17.30 h Arribada del Rei Carnestoltes i inici del Car-naval 2010. Carnaval infantil, Contes i danses de Carnaval, amb Espectacles Xavi Demelo i, a conti-nuació, berenar amb botifarra d’ou. Plaça de l’Ajun-tament.

Dissabte 13 de febrer 12 h Carnaval infantil, Zum, amb la Cia. La Tresca i la Verdesca. Plaça Picasso.19 h Concentració de les comparses. Sant Artur.19.30 h Pregó del Rei Carnestoltes i Gran Rua 2010. Sant Artur, Cuba, Sant Genís, Montserrat, Sant Joan, Montevideo, Eduard Ferrés, Migjorn, Narcís Monturiol, Santiago Rusiñol i Pavelló d’Esports Municipal.21.30 h Ball de disfresses amb l’Orquestra Taxman, coronació de la Reina del Carnaval 2010 i lliurament de premis. Pavelló d’Esports Municipal.

Diumenge 14 de febrer 12 h Arribada del XXXIII Carnestoltes Firobi, Que gresquissss!!!, amb La Companyia. Plaça del Círcol.

Dimarts 16 de febrer 21 h Ball dels Mamarratxos. Vestíbul de l‘Ateneu Vilassanès.

Dimecres 17 de febrer 18.30 h Enterrament de la sardina. Concentració al carrer del Carme, 28 bis, davant del Centre Excursi-onista, per acompanyar la comitiva fins a la plaça de l’Ajuntament, on es llegirà el testament del Rei Carnes-toltes. Es prega dol rigorós.

(En cas de mal temps, els espectacles infantils es traslla-daran al Pavelló d’Esports Municipal)

la crisi subprime, que no va afectar de manera directa Espanya en no tenir les entitats aquest tipus d’actius en els seus balanços, sí que ha afectat de manera indirecta la nostra economia a través bàsicament del tancament dels mercats financers. Independentment d’això, no hi ha dubte que la crisi ha deixat al des-cobert alguns desajustaments propis de l’economia espanyola, que com a país hauríem de ser capaços d’afrontar en els pròxims temps.

Tornarà la confiança en bancs i cai-

xes? Ho dic perquè sembla que la societat els cupabilitza en part de la mala situació econòmica…

Jo estic convençut que en general no s’ha perdut la confiança en el sistema i que, en tot cas, aquesta millorarà alhora que avanci el procés de reestructuració del sistema. A més, penso que els ciu-tadans estan començant a diferenciar entre aquelles entitats que en el passat han estat ben gestionades i aquelles que no ho han estat tant.

A.C.

Continuem treballant per canalitzar el crèdit, ja que estem convençuts que en aquests moments és més important que mai que aquelles entitats que disposem de liquiditat donem sortida a totes aquelles operacions viables que se’ns presentin

20 | TRIBUNAmaresme

C/ Núria, 2 · Premià de MarTels. 93 752 28 48 / 606 330 336

mestral@fordservicios.com

Taller de reparacióMultimarca

Mestral Auto, S.L.Servei ofi cial

Manuel Roca i CuadradaPeriodista

OPINIÓ

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

Museu de laindustrialització

Històricament Mataró s’ha caracterit-zat pel seu potencial productiu en el sec-tor del gènere de punt, indústria que ha estat el motor de la seva economia.

Des de les grans empreses fi ns als pe-tits tallers artesanals, han estat el referent d’un sector industrial que es va desenvolu-par amb força durant moltes dècades.

Al seu costat una important indústria dedicada a la construcció de maquinària tèxtil també va aconseguir abastar la in-dústria tèxtil del país i de l’estranger que en aquells anys passava pel seu millor moment.

Malgrat ser així, a partir dels anys se-tanta i arran de l’entrada al nostre mercat de productes de països amb mà d’obra barata, el sector del gènere de punt va iniciar un procés de desceleració que va comportar el tancament d’empreses fi ns a arribar a una situació complicada que ha comportat la desaparició majoritària d’aquesta indústria. El mateix podem dir de la construcció de maquinària tèxtil.

Davant d’aquesta realitat i amb el clar objectiu de deixar constància del que va representar per a la nostra ciutat el gènere de punt i el tèxtil en general, és d’agrair la tasca que ve portant a terme la Fundació Jaume Vilaseca, que dis-posa en l’actualitat d’una important col-lecció de maquinària tèxtil que és un clar exponent del que va representar aquesta indústria a casa nostra.

Després d’un període d’incertesa sembla que per fi aquest any s’iniciaran les obres del que serà museu de la in-dustrialització. Un testimoni que no pot desaparèixer perquè forma part de la nostra història.

Immigració, una realitat estructural A ningú no se li escapa que quan arriben, en deu anys, quatre milions i escaig de persones estrangeres a un país, això com-porta situacions complicades, complexes i difícils. De la mateixa manera que quan un país, el mateix, arriba als quatre mili-ons d’aturats, es dóna una situació com-plicada, complexa i difícil. En aquest se-gon cas, a ningú no se li acut carregar les culpes a les persones aturades de la seva situació i, molt menys, de la situació de crisi econòmica.

L’arribada de les persones estrangeres al nostre país és un dels canvis sociolò-gics més importants, i també més ràpids, que s’han produït. Per tant, no podem amagar-ne les conseqüències socials, econòmiques, culturals i polítiques per al conjunt de la ciutadania, inclosos els ciu-tadans nouvinguts.

Però, per què tot d’un plegat, una gent que vèiem de pas cap a Europa, es comen-ça a quedar a viure en un país encara amb

una forta i tradicional emigració? El fort creixement econòmic en sectors inten-sius en mà d’obra en aquests darrers deu anys, la davallada de la natalitat entre el 1977 i el 1997, i la major incorporació de la dona en el mercat de treball, i les noves ocupacions que com a conseqüència es generen, n’han estat les causes.

Hi ha qui vol treure avantatges polítics de les conseqüències que es deriven de l’arribada de tantes persones estrangeres, i que a més es concentren en determina-des poblacions i, en aquestes, en determi-nats barris.

Hom s’ha de malfi ar dels que per recla-mar drets i més prestacions de serveis a uns els neguen i els volen treure a d’altres. Sempre els pobles han avançat quan els drets proclamats i exercits són de caràc-ter universal.

Quan es parla d’immigració, normal-ment s’acaba parlant d’integració. El fo-ment de la participació pública, inclosa

la política, fer del català la llengua pú-blica comuna, conviure amb la pluralitat religiosa i de creences, a més de reforçar les polítiques adreçades a la infància, la joventut, la gent gran i les famílies han de ser les grans línies d’actuació per a la integració.

En l’àmbit del món del treball, cal saber que la unitat de la classe treballadora en tota la seva diversitat, la convivència i la cohesió social són valors fonamentals per al sindicalisme confederal. I, també, que en l’acció sindical del dia a dia a les em-preses i als centres de treball cal incorpo-rar-hi la gestió de la diversitat i la lluita contra tota discriminació.

Un altre cubell no, per favor!“A la cuina ja no hi caben més cubells de colors, un altre cubell no, per favor!” Segur que aquesta frase l’heu sentit més d’una vegada, fi ns i tot pot ser que l’hàgiu pronunciat vosaltres mateixos. Si fi ns ara ja teníem el cubell groc per als envasos, el blau per al paper i el verd per al vidre, ara hem de fer lloc al cubell marró, on hi hau-rem de llençar l’orgànica, és a dir, restes de menjar i aliments. Des de l’1 de gener tots els catalans hem de separar la matè-ria orgànica i això per a molts ciutadans sembla que els pot suposar un problema. No ho és en canvi per als seus fi lls, nenes i nens que formen part de la “generació re-cicla” i que segurament d’aquí a uns anys no recordaran que quan eren petits hi ha-via gent que tirava tota la brossa al mateix contenidor.

Hem fet molt camí els darrers quinze anys, hi ha molta gent que fa bé les coses

i es preocupa de reciclar, però no podem relaxar-nos. Sé que els residus no són un tema que a nivell ciutadà preocupi gaire, ens preocupa molt més saber que la bros-sa serà puntualment recollida dels nos-tres carrers i ja no haurem de patir per si tenim el barri brut o fa mala olor. No ens preocupa gaire si generem un quilo i mig de residus al dia; mentre algú l’allunyi de la nostra vista i olfacte ja en tenim prou.

Malgrat tot anem prou bé, hem entès que cal reciclar però no podem relaxar-nos ni deixar de percebre que la gestió dels residus ha estat històricament una problemàtica que ha requerit grans esfor-ços per a poder ser resolta. Si els residus no són al Maresme un problema és per-què molta gent ha fet els deures.

A Catalunya estem al voltant d’un 35% de residus municipals recollits selectiva-ment, una bona xifra comparada amb la

resta de l’estat, però lluny encara del 50% del reciclatge que fan els veïns europeus del centre i el nord del continent. Ells van començar abans, en canvi per a nosaltres la recollida selectiva és un concepte re-cent, i el retorn d’allò que ens “prenem la molèstia” de reciclar no ens és massa visible, però això no ens pot servir com a excusa. Ho hem fet bé, però no n’hi ha prou. No es tracta d’un consell paternalis-ta, sinó l’evidència que els residus no són un problema però si ens apartem d’aquest camí podrien ser-ho. Ara només ens falta trobar l’espai... perquè sí que ens cal posar un altre cubell a la cuina.

Jaume RoigCoordinador Comarcal del Maresme i Secretari de Política Social i Immigració. Unió Intercomarcal Vallès Oriental - Maresme de CCOO

Carles Salesa

Director tècnic ConsorciTractament RSU Maresme

T

TRIBUNAmaresme | 21

Xavier Casas MartínezAdvocat mercantilista de Bufet Casas-de Doria & ass., SCP

L’ESPAI DE VALORS

L’autenticitat: deixemanar les disfresses

Anem una mica disfressats, tots plegats, per la vida. Tot i que l’autenticitat és un valor en alça en el camp cultural, polític, estètic... el cert és que en les nostres con-ductes del dia a dia preval més el “què pensaran” de nosaltres si fem tal cosa o tal altra que no pas el que nosaltres vo-lem fer o ser en realitat. Anem disfressats perquè no ens atrevim a ser qui som o voldríem ser. Davant d’això hi ha però també cada cop més persones que s’hi rebel·len: un d’ells és Miquel Osset, ex-treballador d’una multinacional que va decidir deixar una feina que no l’omplia i

llançar-se a l’aventura de muntar una editorial al voltant de l’ètica, Pro-teus, la qual va atorgar a principis de desembre la primera edició d’uns premis que porten aquest mateix nom. Osset ha fet un exercici d’au-tenticitat que explica en aquest número de Valors. “Cal descobrir-se un mateix i assolir llavors el control de la pròpia vida”, afirma en l’entrevis-ta que ens ha concedit. Ignasi Moreta, Marta Pera, Jordi Martínez Font, Montserrat Esteve, Tica Font o Jaume Subirana són altres de les persones que perfilen en aquest número de febrer com ens ho hauríem de fer per deixar les disfresses exclusivament pel dia de Carnestoltes i atrevir-nos cada dia a ensenyar-nos tal com som, sense manies. Una societat més autèntica serà sens dubte una societat més humana.

Associació cultural Valors Més informació a www.valors.org

amb cura i rapidesa.I en aquesta direcció s’han d’encaminar

els esforços de tots plegats, com a mesura indispensable per retornar l’estabilitat eco-nòmica i emocional a les famílies d´aquest país que es troben amb aquestes greus difi-cultats, mitjançant recursos que no s’acabin amb el refinançament a corre-cuita dels deutes, sinó amb la implantació de mesures de prevenció de la insolvència. Per exem-ple, s’ha d’aconseguir un millor control en la concessió del crèdit, més i millor infor-mació sobre els deures que genera el crè-dit, potenciació de les solucions amistoses davant els impagaments de deutors de bona fe i major severitat amb els de mala fe i, so-bretot, el foment decidit de l´autocontrol i coherència exigible a tot consumidor en relació a l´assumpció de crèdits i pagaments de conformitat amb les seves possibilitats patrimonials.

Sobreendeutament familiar

Un greu problema a corregirJa fa més de dos anys que el nostre sistema econòmic i financer deambula per l´actual escenari de crisi general, i sembla que per sortir-ne encara precisarà d´una mica més de temps i molts esforços col·lectius. Davant d´aquesta situació complicada s´han posat de manifest moltes mancances del sistema actual, sobretot en relació als models de fi-nançament de les famílies o unitats de con-sumidors en sentit ampli, les quals han vist com la situació els ha superat, situant-los en un estat de sobreendeutament i insolvència econòmica que, inevitablement, comporta tensions, angoixes i penúries personals.

Els motius que han generat aquesta si-tuació són variats, essent alguns exemples l´atur laboral, les ruptures familiars, el fra-càs del negoci propi, l´ús inapropiat de crè-dits amb alt tipus d´interès, l´ús excessiu de les targetes de crèdit, desproporció entre els ingressos propis i la despesa generada..., factors que conviden a una profunda refle-xió per corregir males pràctiques i conduc-tes que han generat el sobreendeutament.

Si hi sumem l’existència d´un sistema le-gal que no acaba de donar els fruits esperats en el tractament jurídic de la insolvència del consumidor, tenim com a resultat un pro-blema de grans dimensions que cal corregir

22 | TRIBUNAmaresme

En el marc de la beatificació del Dr. Samsó a Mataró, l’historiador mataroní i triple guanyador del premi Iluro, Ramon Reixach, ha publicat la biografia El Pastor retrobat. El Dr. Josep Samsó i Elias. En aquest article, Reixach ens apropa, amb un gran exercici de síntesi, a la figura humana, religiosa i a la trajectòria vital del beat mataroní.

Apunts sobre el Dr. Josep Samsó i EliasEl Dr. Josep Samsó i Elias va ser beati-ficat el passat 23 de gener a la Basílica de Santa Maria de Mataró. Víctima de la persecució religiosa de la Guerra Ci-vil, va ser assassinat, sense judici previ, el primer de setembre de 1936 pel sol fet de ser el rector de Santa Maria. Un llarg procés iniciat el 1959 de recollida de declaracions de testimonis i de docu-mentació, seguint el procés canònic esta-blert, ha acabat finalment amb la decla-ració que la mort fou únicament deguda a la seva condició de sacerdot. Per aquest motiu l’Església el considera màrtir, tes-timoni fins a les últimes conseqüències, la pròpia vida.

A finals d’agost de 1936 es va formar al Maresme una columna de milicians voluntaris, majoritàriament anarquistes, l’anomenada columna Malatesta, dispo-sada a marxar al front d’Aragó. Concen-trats a la Riera de Mataró el 31 d’agost, van començar a cridar que volien passar per les armes els que estaven a la presó per motius “polítics”, és a dir, catòlics que havien estat detinguts per aquest fet i membres de la Lliga regionalista, el

partit moderat conservador catalanista de les primeres quatre dècades del se-gle XX. Eren els que ells consideraven “feixistes”, els enemics de la Revolució. L’argument de la Malatesta era que la previsible mort d’alguns dels milicians al front d’Aragó demanava una compensa-ció prèvia en sang.

L’Ajuntament de Mataró, tot i que ha-via estat escollit democràticament, es-tava sota tutela des del 20 de juliol d’un Comitè de Salut Pública revoluciona-ri. Els regidors de l’equip de govern (el Front Popular) van intentar calmar els ànims de la Malatesta. Durant la dura negociació, que va durar tota la nit del 31 d’agost al primer de setembre, es va anar aconseguint baixar la xifra dels que havi-en de ser morts. Finalment es va arribar a la persona del rector de Santa Maria, el qual havia estat detingut el 30 de juny a l’estació i conduit a la presó. La mort del Dr. Samsó rector es va convertir en el preu per acontentar la fam de mort de la Malatesta i en el rescat amb què salvar la vida de la resta dels empresonats.

L’endemà, a mig matí, el Dr. Samsó va

MEMÒRIA HISTÒRICA

MU

SEU

ARX

IU D

E SA

NTA

MAR

IA D

E M

ATAR

Ó

TRIBUNAmaresme | 23

ser tret de la presó de la Riera, i conduït per un piquet de milicians al cementi-ri. Van pujar les escales centrals fins a la part més alta. Allí el van afusellar. El Dr. Samsó els va dir abans que els per-donava del que havien vingut a fer i els va demanar que no fessin res a la seva mare i germana i que el deixessin morir, sense bena als ulls, de cara a la ciutat de Mataró i a l’església de Santa Maria. I així fou fet. Només un dels de l’escamot va disparar.

El Dr. Samsó havia nascut el 1887 a Castellbisbal. L’any 1894 havia perdut el seu pare, motiu pel qual la família -mare, germana i el jove Josep Samsó- es va traslladar a Rubí. Allí una germa-na de la seva mare i el marit d’aquesta, amb una millor posició econòmica, els va protegir. Josep Samsó va ser alum-ne dels maristes del col·legi de Rubí fins que l’any 1900 es va traslladar a Sarrià per tal de poder realitzar els es-tudis eclesiàstics que s’havien de fer al Seminari. Mentrestant la seva mare i germana feien de cosidores a casa per poder subsistir. Vocació despertada de ben petit, l’any 1910 Josep Samsó va ce-lebrar la seva primera missa a la humil capella d’un centre catequètic que hi havia al carrer Calàbria de Barcelona. Aquesta senzillesa i austeritat va ser la tònica de la seva vida.

La seva primera destinació va ser Argentona, de vicari (1910-1917). Allí van començar a desplegar-se els trets que marcarien tota la seva vida com a sacerdot de parròquia: la dedicació al catecisme, al confessionari i la direcció d’ànimes; la preocupació per les vo-cacions religioses, la preparació de la Primera Comunió, la visita periòdica als col·legis i als mestres; el foment de les misses de Comunió i dels exercicis espirituals, l’organització de missions, la preocupació per la predicació, la dignificació del culte i les pràctiques devocionals; la participació en el movi-ment litúrgic (misses dialogades, cant del poble) i en la renovació de la música sacra (Motu Propio de 1907, gregoria-nisme)...

Del 1917 a 1919 va ser rector de Sant Joan de Mediona (Alt Penedès). L’any 1919 va ser destinat d’ecònom de San-ta Maria de Mataró. L’any 1924 seria

nomenat rector. Com a responsable de la parròquia, va desenvolupar el catecisme des de la seva arribada fins a convertir-lo en un dels més famosos d’Espanya. Gran pedagog i catequeta, va formar un equip de catequistes molt ben formats i entusiastes.

Absolutament apolític i respectuós amb els règims de cada moment, va ser un home d’una gran capacitat de treball, molt metòdic i organitzat. L’espirituali-tat jesuítica, la figura de Sant Pius X i la devoció al Bon Pastor van marcar molt la seva vida sacerdotal.

L’any 1934 no va voler delatar els que van intentar cremar Santa Maria du-rant els Fets d’Octubre, entre els quals un fill del ministre Joan Peiró. Des d’aquella data va començar a pressentir que moriria màrtir. Va ser exemplar la seva estada a la presó l’agost de 1936, encoratjant els seus companys de cap-tiveri ja que tots temien morir en qual-sevol moment. El primer de setembre d’aquell any va caure mort d’un tret al cap a la part més alta del cementiri. Te-nia 49 anys.

Ramon Reixach

A l’esquerra, el Dr. Josep Samsó en els Lluïsos, durant un lliurament de premis de catecisme. A Dalt, un moment de la beatifica-ció que va fer-se a Santa Maria / Portada del llibre que ha escrit Ramon Reixach sobre el Dr. Josep Samsó.

24 | TRIBUNAmaresme

El Centre de Cultura Caixa Laietana incorpora el fons bibliogràfic del doctor i prevere Jaume Brufau

El passat 1 de febrer va tenir lloc al Cen-tre de Cultura Caixa Laietana la signa-tura del conveni de cessió en dipòsit a la Biblioteca Caixa Laietana del conjunt documental (llibres, revistes, facsímils...) que el doctor i prevere mataroní Jaume Brufau i Prats ha anat reunint al llarg dels anys.

La donació al Centre de Cultura Caixa Laietana d’aquesta biblioteca personal formada per uns 13.000 volums té un gran interès i enriqueix el fons custodiat en humanitats, història, dret, sociologia, filosofia i doctrina social de l’Església. Inclou, entre d’altres, diverses publica-cions del s. XVI de Lió i de Salamanca, textos pontificis oficials des de Pius XII, i l’edició crítica de les obres del teòleg i ca-tedràtic Dominicus de Soto (1494-1570) sobre el qual Mn. Jaume Brufau realitzà la seva tesi doctoral.

El conjunt documental s’identificarà com a “Fons Jaume Brufau” i serà custo-diat en un lloc destacat de la sala general de lectura de la Biblioteca.

Jaume Brufau (Mataró, 1923), va estudiar a Santa Anna i als Salesians, i en plena adolescència, quan esclatà la Guerra Civil, es va traslladar a viure a Salamanca. Va viure-hi 30 anys, on fou ordenat sacerdot i es va doctorar en Dret. En l’actualitat, als 86 anys, encara dóna classes. És professor agregat i consiliari a la Universitat Abat Oliba (Barcelona).

Font: Caixa Laietana

El vi és un dels protagonistes indiscu-tibles de la comarca del Maresme. Fa 2.500 anys els laietans, per influència dels pobles de la Mediterrània orien-tal, fenicis i grecs, ja el produïen, i amb l’arribada dels romans el conreu, la pro-ducció, el comerç i el consum de vi es van intensificar.

El Maresme reunia, i encara reuneix, unes condicions òptimes per al conreu de la vinya, a causa de la bonança del clima mediterrani i el particular caràc-ter geològic de la zona. El resultat és un vi lloat des de temps antics, tal com ho demostren les citacions dels histori-adors romans Plini el Vell i Marcial. A l’edat mitjana, els vins del Maresme es subministraven a la cort dels comtes de Barcelona. Durant el segle XIX eren els vins favorits de la burgesia barcelonina i s’exportaven en grans quantitats a les Amèriques.

L’hereva d’aquest llegat és la Deno-minació d’Origen Alella, reconeguda des del 1953, any en què es va crear el seu Consell Regulador. Tot i ser una de les denominacions d’origen més petites de la Península, s’estén per divuit muni-cipis de les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.

PARC ARQUEOLÒGIC CELLA VINARIA DE TEIÀ Al Parc arqueològic Cella Vinaria de Teià, gràcies a l’arqueologia experimen-tal i la reconstrucció volumètrica de premses i dipòsits, els visitants podran conèixer un celler d’època romana i descobrir el sistema de conreu, produc-ció, distribució i consum del vi en època antiga.

El Centre d’Acollida Turística (CAT) ofereix un espai temàtic dedicat a la romanització a Catalunya, l’espai de de-gustació i la botiga de productes locals, que, sumats a la visita a la vinya experi-mental, ens permetran assaborir aquest

El vi i el Maresme

innovador complex arqueològic. L’equipament és concebut com un

referent cultural i turístic del territori i a partir del gener del 2010 ofereix una programació cultural estable, així com un programa didàctic adreçat al públic escolar de la comarca. La creació d’iti-neraris al voltant del nou equipament pretén dinamitzar el territori articulant una proposta de turisme cultural i gas-tronòmica.

El Parc arqueològic Cella Vinaria de Teià és el resultat de l’esforç i la vo-luntat de l’equip de govern i els tècnics de l’Ajuntament de Teià , la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, acesa/abertis i el celler Alella Vinícola i es defineix per a ser un projecte de territori.

Paula Lloret PuigCoordinadora de Tanit difusió culturalMés informació a www.turismecat.cat

ART I CULTURES

TRIBUNAmaresme | 25

GASTRONOMIES

La recepta de l’Àvia Remei

PATÉ DE PA SECEL RESTAURANT RECOMANAT

El PallerCuina catalana i de mercat en l’ambient acollidor d’una masia

Situat en un entorn immillorable, el res-taurant El Paller va ser fundat l’any 1971 i compta amb una llarga trajectòria a Premià de Mar que l’ha convertit en un establiment conegut per a molta gent de la comarca i de fora.

Precisament, una de les claus del seu èxit és que està situat en una ma-sia antiga que conserva l’ambient rural, disposa d’un gran pati ideal per al bon temps i també d’un entorn tranquil en el qual es pot disfrutar d’un petit parc amb animals com ponis, ànecs, pollastres i gallines, entre d’altres, pensant especi-alment perquè disfrutin els més petits.

Entrant en l’oferta gastronòmica del restaurant El Paller, Andreu Serra desta-ca “la cuina catalana i la de tempora-da, com els calçots o els bolets, encara que s’hi pot trobar una molt àmplia i diversificada oferta de plats”. A més, per a les seves propostes culinàries, com també apunta Serra, “es fan servir pro-ductes de la zona, seleccionats de ma-nera acurada i prioritzant, per damunt de tot, la qualitat”.

D’altres plats que destaca el restau-rador donen bona mostra d’aquesta

versatilitat d’ingredients i propostes (carn, peix, verdures, fruita…), com les esqueixades de bacallà, l’escalivada, la carn a la brasa… que poden anar acom-panyats si es desitja, d’una carta de vins molt àmplia però també alhora molt seleccionada. “Tenim una mica de tot, amb un celler a temperatura totalment natural, però ens agrada defugir dels productes típics, de les grans àrees i tenir-ne que siguin molt especials, dels que costen de trobar.”

A més de poder dinar i sopar a la carta, el restaurant El Paller ofereix als seus clients i amics la possibilitat d’àpats per a grups o d’empresa, ja que dispo-sa d’una sala per a banquets. D’altra banda, la ubicació d’aquest conegut restaurant del Baix Maresme, arran de la carretera N-II i amb un aparcament i accessos molt bons, fa que accedir-hi sigui fàcil i el converteix en un punt de trobada ideal.

RESTAURANT EL PALLERTorrent Malet, 10 · Premià de MarTel. 93 752 41 68info@restaurantelpaller.com

INGREDIENTS:· Pa sec· Llet sencera· Olives blanques i de negres (sense pinyol)· Tonyina en oli o en vinagre· Pebrot vermell escalivat· Pernil dolç o salat· 2 ous sencers· 1 ou dur· 10 ous de guatlla bullits (per adornar)· Maionesa· Anxoves

Pots consultar més receptes de l’Àvia Remei a la seva pàgina web: www.aviaremei.com

PREPARACIÓ:

El pa sec ha de ser el més sec possi-ble. El posarem a remullar amb la llet. Un cop remullat, amb les mans l’escorrerem procurant que no quedi massa moll de llet.

Tallarem tot el que es vulgui posar al paté i hi afegirem dos ous batuts. Guardem els ous de guatlla i la maio-nesa per al guarniment final.

Ho posarem tot en un motlle allar-gat i encendrem el forn per tenir-lo calent.

El tindrem al bany maria durant 35 o 45 minuts aproximadament, a una temperatura de 180 a 200oC. Per saber si està a punt el punxarem amb una agulla llarga. Si surt neta és que ja és cuit.

El traurem i deixarem que es refredi i ja el podrem treure del motlle, com si fos un flam. L’untarem amb ma-ionesa i el decorarem al nostre gust. Després ja es pot guardar a la nevera.

26 | TRIBUNAmaresme

FIRES TEMÀTIQUES

Arriba a la 17a edició del Saló Bodaels propers 19, 20 i 21 de febrer

Aquests dies s’estan perfilant i tancant els preparatius de la 17a edició del Saló Boda, un dels esdeveniments monogrà-fics del sector més consolidats i estables de Catalunya.

Saló Boda Mataró i Maresme, or-ganitzat per la Unió de Botiguers de Mataró (UBM), ofereix, any rere any, una oportunitat de negoci als expositors i preveu mantenir la xifra de visitants de les anteriors edicions. Se celebrarà a Mataró els dies 19, 20 i 21 de febrer al pavelló de l’Espai Firal del Nou Parc Central de la ciutat.

El Saló, en la dinàmica de les darreres edicions, és punt obligat de trobada amb els nombrosos comerços de Mataró, així com d’altres empreses del Maresme i d’altres comarques, que exposen els seus productes relacionats amb el món de les cerimònies i dels esdeveniments nupci-als, socials i familiars.

Pel que fa a aquesta edició de 2010, es preveu que hi assisteixin a l’entorn dels

15.000 visitants procedents de Mataró i la resta del Maresme, o de les comar-ques de la Selva, el Gironès, el Vallès Oriental i el Barcelonès nord. L’esdeve-niment pretén ser un suport i un ajut als futurs nuvis i a tothom qui vulgui portar a terme properament qualsevol tipus de celebració.

D’altra banda, una de les propostes més esperades pels visitants són les des-filades nupcials, que es faran el dissabte a la tarda (a les 18.30h) i el diumenge a les 12.30h a les 18.30h. Es realitzaran sota criteris de professionalitat, amb models, llum, so, coreografia i música.

L’entrada al Saló s’obté per invita-ció, que es pot aconseguir en qualsevol de les empreses expositores, així com també es pot descarregar, sol·licitant-les, des del portal web: www.saloboda.cat. Una altra opció també és adquirir l’entrada de la fira a un preu simbòlic i permet la visita al Saló i assistir a les desfilades.

L’acte inaugural tindrà lloc el diven-dres 19 de febrer a les 19.30h, a càrrec de l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, amb la presència d’altres autoritats i re-presentants d’entitats col·laboradores i la junta de la UB.

L’organització del Saló Boda 2010 corre a càrrec de la Unió de Botiguers de Mataró, associació de comerciants que representa, promociona i promou múl-tiples activitats dinamitzadores del sec-tor comercial de la capital del Maresme. Segons explica el secretari general de la UBM, Josep Filbà, “Saló Boda és una proposta amb espais consolidats, fins i tot en uns moments amb dificultats”. Per Filbà, referint-se al públic assistent, al Saló “s’hi troba una oferta seriosa, la gent no hi va a badar, és un públic especialitzat”. El secretari general de la UBM també destaca el programa de de-mostracions i tallers i convida a visitar el web que dóna notícia d’aquest esdeveni-ment de referència: www.saloboda.cat.

TRIBUNAmaresme | 27

PROGRAMA FIRA DE L’ARBRE 2010DISSABTE 20 FEBRER 9.00 h Inauguració de la 32a edició de la Fira de l’Arbre i la Natura; Exposició de petits animals en els baixos del local de la caseta del Negrito; Biblioteca infantil a l’aire lliure dins el recinte del parc; Ex-posició sobre la pagesia (animals, verdures i eines del camp); Exposi-ció de Bonsais i Ikebana (en el local municipal del Nou Parc Central); Presència de la Protectora d’animals, per tal de potenciar adopcions; Durant els dies de la Fira, es faran diversos tallers i exhibicions d’oficis. 11.00 h Inici del concurs de dibuix infantil (caldrà recollir el material a l’Estand Oficial). 12.30 h Sembrada de plantes, al recintes del parc. Adreçat als infants. 13.00 h Veredicte del concurs de dibuix infantil. 17.00 h Balls regionals per l’Esbart Dansaire Iluro. 18.00 h Especta-cle de doma de cavalls a càrrec de l’hípica Fontanet, en el Nou Parc Central. 18.30 h Conferència “Agricultura ecològica de proximitat”. A càrrec d’en Pep Riera, Miquel Riera i Xavier Safont Tria. (Al Casal de la Gent Gran del Parc ). 19.00 h Repartiment de premis del concurs infantil a l’estand oficial de la Fira. 21.00 h Fi de la primera jornada i tancament del recinte firal.

DIUMENGE, 21 FEBRER 9.00 h Obertura de la Fira. 9.00 h 10a Prova oficial del campionat de Catalunya - D’Agility, en el Nou Parc Central i durant tot el matí (con-curs de gossos). 11.00 h Contes per a la mainada a càrrec d’en Pep Duran de la llibreria Rovafabes. 12.00 h Visita de les autoritats. 12.00 h Cantada d’havaneres pel grup Vol de Gavines del Casal de la Gent Gran del Parc. 12.30 h Al Casal de la Gent Gran del Parc, Conferència “Els secrets per cultivar l’hort i jardins ecològics”. Intervindran: Santi Soto i Jordi Puigdefabregas. 13.00 h Demostració de treballs verticals al bosc (tècnica de la trepa). 13.00 h Desfilada de gossos a càrrec de la Protectora. 21.00 h Cloenda de la 32a edició de la Fira. Exhibició de Falcons i demostració de falconeria.

La Fira de l’Arbre aposta en la 32a edició per l’agricultura ecològicaLa Fira de l’Arbre, Plantes, Flors, Animals i Jar-dí, és un referent al Maresme que, any rere any, aplega una allau multitudinària de visitants que volen conèixer les múltiples propostes que s’hi presenten al voltant dels vegetals, animals i el món de la natura en general.

L’edició d’enguany, la que fa 32, es realitzarà al Parc Central els propers dies 20 i 21 de febrer i torna a comptar, com és habitual en aquesta pro-posta, amb un ampli ventall d’activitats pensades per a tot tipus de públic. El tema de referència, però, serà l’agricultura ecològica, tot i que entre les activitats programades per a aquesta edició s’hi podran trobar concursos, exposicions, ac-tes infantils, música... tot interrelacionat amb el món de la natura. I com és tradicional, pel Parc Central hi passa cada any molta gent provinent de Mataró i el Maresme, però també d’arreu de Catalunya, cosa que demostra la consolidació del certamen.

Els promotors i encarregats de mantenir viva la flama d’aquesta fira són l’Associació d’Amics de les Plantes, Animals i Jardins del Maresme. En els seus inicis, la fira era un mercat per po-der adquirir arbres i plantes i continua sent un

mitjà de difusió del consum de plantes i flors, tot i que l’enfocament més didàctic que se li ha donat en els darrers temps l’ha convertit en un gran aparador del món de les plantes i animals. A més, especialment des de les darreres edicions, s’han organitzat activitats dirigides als nens i nenes perquè aprenguin a respectar els animals i els vegetals.

El president de l’Associació d’Amics de les Plantes, Animals i Jardins del Maresme, Emili Solà, destaca de l’edició d’enguany que “hem vol-gut fer èmfasi com a tema prioritari en l’agri-cultura ecològica i de proximitat, que és una gran desconeguda”. Solà també afegeix que “ja teníem aquesta idea fa temps, però aquest any ens hi hem abocat”. I per això, dins el progra-ma s’hi poden trobar “xerrades informatives en les quals, entre d’altres coses, s’ensenyarà a convertir el jardí de casa en un hort”.

D’altra banda, segons el president de l’entitat, des de fa uns anys la fira “aposta amb força per donar un tomb cap al medi ambient i la didàc-tica, convertint-se més que en un mercat en un espai amb contingut didàctic per al con-junt de la societat i incidint en els infants”.

28 | TRIBUNAmaresme

MONOGRÀFICS

L’Institut Català d’Energia (ICAEN) ha obert per primer cop la convocatòria del Pla Renova’t de Finestres i del Pla Renova’t d’Enllumenat per a comerços. Aquestes dues iniciatives tenen com a objectiu fomentar l’aplicació de mesu-res que permetin l’estalvi i l’eficiència energètica tant a les llars com en els comerços, i compten amb una dotació de 6,8 milions d’euros. Els ajuts es po-den sol·licitar des de l’11 de gener fins l’11 d’abril o fins que s’esgoti la dotació pressupostària.

El Pla Renova’t de Finestres pretén fomentar la substitució d’obertures velles (finestres, portes, vidrieres, cla-raboies...) per altres de noves, amb més aïllament tèrmic, tant en habitatges particulars com en edificis del sector terciari, de manera que es produeixin estalvis mínims del 20% en el consum d’energia pel que fa a la climatització. D’altra banda, amb aquest mateix ob-jectiu, també se subvencionarà la re-novació o incorporació de proteccions solars.

En el cas dels habitatges particulars, se subvencionaran fins a 4.000 euros

per beneficiari (fins a 3.000 euros per a obertures renovades i fins a 1.000 euros per protecció solar instal·lada), mentre que en el cas dels edificis terciaris o en el cas d’actuacions integrals en edificis l’ajut màxim serà de 100.000 euros.

La inversió mínima per optar als ajuts és de 1.000 euros. Els interessats podran sol·licitar l’ajut a l’ICAEN di-rectament o a través d’empreses col-laboradores adherides a la campanya i hauran de justificar que el seu projecte reuneix les característiques d’estalvi re-querides. El Pla Renova’t de Finestres està dotat amb 3,3 milions d’euros.

Per la seva banda, el Pla Renova’t d’Enllumenat per a comerços preveu concedir ajuts a actuacions que perme-tin racionalitzar el consum energètic en il·luminació en establiments comer-cials, sense que això es tradueixi en pèr-dues de confort.

El conjunt de la informació neces-sària es pot aconseguir al telèfon de la Generalitat de Catalunya, el 012, o bé al web del Pla Renova’t www.plareno-vat2010.cat.

Font: ecodiari.cat

REQUISITS TÈCNICS:Es consideraran subvencionables les actu-acions següents:

1. La renovació de finestres i altres ober-tures com portes vidrieres o claraboies a Catalunya per altres de més eficients així com la substitució o incorporació de siste-mes de protecció solar d’obertures (persia-nes, gelosies, lamel·les, tendals).

2. Les actuacions de renovació o incorpo-ració de proteccions solars només seran subvencionables en cas que vagin acom-panyades d’una renovació o substitució d’obertura.

Per saber les actuacions que es conside-raran subvencionables en termes més tècnics s’ha de llegir l’article 8 de l’ORDRE ECF/557/2009, del 14 de desembre.

REQUISITS DEL BENEFICIARI:Es consideraran beneficiaris i podran aco-

llir-se als ajuts totes les persones físiques i jurídiques (sempre que realitzin una acti-vitat comercial o d’atenció al públic) que siguin empreses constituïdes amb perso-nalitat jurídica pròpia o persones físiques que es relacionen a continuació:

1. Per a habitatges particulars que han de ser primera residència: famílies (les comu-nitats de propietaris, i comunitats de béns s’inclouen dins d’aquesta consideració).

2. Per a edificis del sector terciari i actuaci-ons integrals en blocs d’habitatges: empre-ses privades, Institucions sense finalitat de lucre, fundacions, altres ens corporatius.

Tots els beneficiaris de les actuacions hau-ran de complir els requisits següents:

1. El sol·licitant no ha de trobar-se en cap dels supòsits previstos a l’article 13 de la Llei 38/2003, del 17 novembre, general de sub-vencions (BOE núm. 276, de 18.11.2003)

Pla renova’t 2010 de finestres, obertures i proteccions solars

REQUISITS PER ACCEDIR AL PLA RENOVA’T 2010 DE FINESTRES, OBERTURES I PROTECCIONS SOLARS

TRIBUNAmaresme | 29

2. Trobar-se al corrent del compliment de les obligacions tributàries i de Seguretat Social i no tenir deutes amb la Generalitat de Catalunya.

3. Els beneficiaris per a habitatges parti-culars hauran de complir el requisit d’estar empadronats a l’habitatge on s’efectuen les accions objecte d’aquestes subvenci-ons.

4. Els beneficiaris per a edificis del sector terciari i actuacions integrals en blocs d’ha-bitatges hauran de complir els requisits següents:

· Per a tots els beneficiaris excepte els que s’integren a la partida pressupostària de famílies, i en els casos que el nombre de treballadors de la plantilla superi els 50, complir amb l’obligació que estableixen l’article 38.1 de la Llei 13/1982, del 7 d’abril, d’integració social dels minusvà-lids, i la disposició transitòria del Decret del Govern de la Generalitat de Catalunya 238/1987, del 20 de juliol, de donar ocu-pació almenys a un 2% de treballadors amb disminució sobre el nombre total de treballadors de l’entitat, o bé aplicar les mesures alternatives d’acord amb el Reial decret 364/2005, del 8 d’abril (BOE núm. 94, de 20.4.2005), el Reial decret 290/2004, del 20 de febrer, pel qual es regulen els enclavaments labo-rals (BOE núm. 45, de 21.2.2004), i el Decret 246/2000, del 24 de juliol (DOGC núm. 3196, de 2.8.2000).

· No haver estat sancionats, en resolució ferma, per la comissió d’infracció greu en matèria d’integració laboral de dis-minuïts o molt greu en matèria de rela-cions laborals o en matèria de seguretat i salut en el treball, de conformitat amb el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2000, del 4 d’agost.

· Trobar-se al corrent del compliment de les obligacions tributàries i davant de la Seguretat Social.

· No trobar-se en cap altre dels supòsits de l’article 13 de la Llei 38/2003, del 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18.11.2003).

· Complir els requisits establerts als arti-cles 32.1, 32.3 i 36.4 de la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística (DOGC núm. 2553, de 7.1.1998).

· En el cas d’empreses, segons la defini-ció comunitària d’empresa recollida a la disposició addicional segona d’aquesta Ordre, no tractar-se d’una empresa en crisis segons definició comunitària reco-llida a les Directrius comunitàries sobre ajudes estatals de salvament i reestruc-turació d’empreses en crisi. (DOUE C 244 de 01.10.04).

· En cas de ser una empresa segons la definició comunitària d’empresa reco-llida a la disposició addicional segona d’aquesta Ordre que estigui subjecta a

una ordre de recuperació pendent des-prés d’una decisió prèvia de la Comissió que hagi declarat una ajuda il·legal i in-compatible amb el mercat comú, haurà d’haver reemborsat l’import de l’ajut més els interessos corresponents de l’or-dre de recuperació.

·Declaració i indicació dels mitjans que l’entitat utilitzarà com a mesures de prevenció i detecció dels casos d’assetja-ment sexual i d’assetjament per raó de sexe als seus centres de treball, d’acord amb el que estableix la disposició addi-cional setena de la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que modifica el text refós de la Llei de Finances públi-ques de Catalunya.

En cas de devolució de la instal·lació sub-vencionada, el beneficiari haurà de retor-nar a l’ICAEN els diners corresponents a l’ajut.

En l’ordre podreu trobar tota la informació referent al Pla Renova’t de Finestres: OR-DRE ECF/557/2009, del 14 de desembre, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions del Pla Renova’t de Finestres a Catalunya i es fa pública la convocatòria per a l’any 2010.

Font: Generalitat de Catalunya. www.plarenovat2010.cat

30 | TRIBUNAmaresme

LES NOSTRES MASCOTES

La SPAM aconsegueix l’adopció de més de 1.500 animals malgrat la crisi

La crisi s’ha deixat veure aquest darrer any en els refugis de la Societat Protec-tora d’Animals de Mataró (SPAM). Tot i així, l’entitat ha aconseguit, amb molt d’esforç, mantenir la xifra d’adopcions del 2008. Un total de 1.566 animals han sigut adoptats davant dels 1.563 que s’hi van adoptar l’any anterior.

La SPAM valora molt positivament aquests resultats, sobretot tenint en compte la conjuntura econòmica de Catalunya el 2009. Si desglossem les xifres, observarem que la protectora ha recollit del carrer 1.977 animals, 1.290 gossos, 687 gats i 2 fures, un 34,4% més que el 2008. L’augment de les recollides va fer témer, en un primer moment, que l’any seria força dolent. Però el resultat ha sigut que 1.123 gossos i 441 gats han tro-bat una família, igualant la xifra de l’exer-cici anterior. En aquest sentit, la presi-denta de la SPAM, Sílvia Serra, recorda: “A principis del 2009 ens vam posar alerta davant la davallada d’adopcions. Crec que la nostra estratègia ha donat els resultats esperats, la comunicació

i campanyes específiques han estat la clau per sobreviure.”

Una altra xifra rellevant és que del to-tal d’animals recollits només s’han pogut retornar als seus propietaris 397 gossos i 27 gats. Hem de destacar que molts dels animals recollits s’havien perdut i si ha-guessin estat identificats correctament amb un xip, tal com marca la llei, aquesta xifra hauria sigut molt més elevada.

En els tres refugis que gestiona la SPAM, hi ha animals que presenten més dificultats per ser adoptats que d’altres.

Gossos i gats amb problemes crònics de salut, vells o poc agraciats físicament s’inclouen dins de la campanya anome-nada “Els que ningú vol”.

Afortunadament, un 15% de les adop-cions del 2009 es va adreçar als animals d’aquesta campanya. En total, 169 gossos i 64 gats que tenien moltes possibilitats d’acabar els seus dies a les gàbies del refugi han acabat dormint en el caliu d’una llar.

Aquesta tendència a l’alça es podria deure a un augment en la solidaritat de la societat o també a les facilitats econò-

VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA

SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

VENDA DE PINSOS

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1Tel. 93 759 86 36 · VILASSAR DE MAR

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem: 93 759 86 36 (Servei gratuït)

miques que la SPAM dóna per adoptar aquests animals: adopció gratuïta i des-peses veterinàries cobertes per la pro-tectora. “Crec que la crisi econòmica ha ajudat a aquest col·lectiu d’animals. Els més febles, grans d’edat o menys afavorits estèticament tenen un valor afegit en els refugis de la SPAM”, ex-plica Serra. “Es dediquen molts esfor-ços economics per mantenir aquests gossos, estiguin dins o fora del refugi. L’únic que s’ha d’aportar és l’estima per l’animal. Considero que ha estat una de les millors idees de la nostra gestió. Els nostres padrins ens ajuden a fer-ho possible amb el seu suport econòmic. És cabdal recordar que aquest tipus d’animals són eutanasiats en molts centres amb servei públic.”

Tot i que les dades del 2009 no han sigut desfavorables per als animals aban-donats, encara hi ha centenars de gossos i gats en els refugis de la SPAM que espe-ren la seva segona oportunitat, abans no sigui massa tard.

SPAM

L’actor català Josep Maria Rubio, que dóna vida al personatge còmic “senyor Barragan”, protagonitza la campanya “T’enamoraràs” que té com a objectiu fomentar l’adopció dels animals abando-nats que acull el Centre d’Atenció d’Ani-mals Domèstics de Companyia (CAAD) del Maresme.

El senyor Barragan, darrere la seva aparença desendreçada i malgirbada, amaga una especial sensibilitat pels ani-mals i, principalment, per aquells que han passat l’experiència de l’abandonament. De fet, la seva actual mascota la va trobar al CAAD Maresme (el Centre d’Atenció d’Animals que es troba a Can Carmany, darrere el cementiri d’Argentona).

Després de veure les instal·lacions del CAAD Maresme i conèixer les experièn-cies que s’amaguen darrere de cadascun dels gossos i gats que hi ha acollits a l’es-pera de trobar una llar definitiva, el senyor

El senyor Barragan cedeix la seva imatge per a una campanya d’adopció dels animals al CAAD Maresme

Barragan va decidir aportar el seu granet de sorra per fomentar les adopcions ce-dint la seva imatge per a la nova campanya endegada pel Centre d’Acollida.

Les imatges, preses també d’una forma desinteressada per la fotògrafa mataro-nina Marga Cruz, es van realitzar a les instal·lacions del CAAD Maresme on els animals i el senyor Barragan van trobar ràpidament un punt de complicitat per a la sessió fotogràfica.

L’eslògan de la campanya, “T’enamo-raràs”, apel·la al vincle emocional que es crea quan una persona que busca un animal de companyia arriba al CAAD Maresme i coneix els més de 300 gossos i gats que esperen ser adoptats.

El CAAD Maresme és un servei de re-collida i acollida d’animals abandonats que va crear fa tres anys el Consell Co-marcal del Maresme.

Font: Consell Com. del Maresme

TRIBUNAmaresme | 31

Pl. Josep Tarradellas, 21-2708340 Vilassar de Mar

Tel. 93 750 23 72

Roser Turrau i Balaña Col. 1876Mª Lluïsa Tauler i Daunis Col. 1875

Medicina internaAnàlisis · Cirurgia

NutricióVISITES A DOMICILI

ADOPTA’LSViuen al refugi d’animals esperant trobar una segona oportunitat que sembla que mai no arriba. Ajuda’ls a conèixer una nova llar.

LÍDIA: Preciosa gossa que busca una família. Està de-sitjant sortir d’aquí perquè l’estimis molt. És carinyosa, boníssima i està acostuma-da a viure en un pis. És molt tranquil·la.

NEDA: És una gateta jove molt carinyosa. Ens la vam trobar a Pineda amb una ferida horrible al coll. Ara està prenent medicació i pomada. Espera una fa-mília que s’ocupi d’ella i li

deixi ensenyar com és d’agraïda.

DORA: Pastora alemanya que vam trobar amb les caderes trencades. L’hem pogut operar i ara es troba millor, tot i que necessita una família per recuperar-se completament i per

oblidar el que ha viscut. Totes les despeses veterinàries i l’adopció són gratuïtes.

LLUMET: És un gat molt tranquil i afectuós però diabètic. És urgent trobar una família que vulgui controlar el seu estat de salut i donar-li una llar on se l’estimin. Totes les des-

peses veterinàries i l’adopció són gratuïtes.

Protectora d’Animals de Mataró www.protectoramataro.orginfo@protectoramataro.org

902 908 043

CRÒNICA

Un camió via 2.0El passat 15 de gener, el bloc “Tu ets Cabrils” va voler reunir presencialment alguns dels actors politicosocials 2.0 de la comarca en una taula rodona titulada “Activisme social a la xarxa” que tenia com a objectiu compartir experièn-cies de mobilització social a internet. D’acord amb això, Bernat Costas, poli-tòleg i blocaire; Josep Barri, impulsor de la “Maresmesfera”; Jordi Teixidó, redactor del “Tu ets Cabrils”; i Andreu Sala, blocaire i membre de l’ONG “Den-tistas sobre ruedas” van reflexionar so-bre les potencialitats de la xarxa.

En primer lloc, Costas -que és regidor a Tordera-va explicar que l’ús de les xarxes socials permet als polítics arribar a més gent. Amb les noves tecnologies, la tra-dicional “batalla del tallat amb la gent es pot eixamplar a més receptors sense el risc de patir un atac nerviós degut a l’excés de cafeïna”. Primera conclusió: la xarxa permet comunicar més i millor.

Seguidament, Barri va explicar la gè-nesi de la “Maresmesfera”; un agregador de blocs comarcal que va néixer amb l’esperit d’associar tots els blocaires. Se-gona conclusió: les eines 2.0 permeten

agrupar gent de territoris diversos amb interessos comuns.

Per la seva part, Teixidó va explicar que el projecte comunicatiu del “Tuets” es va crear per establir lligams socials a Cabrils, un municipi dormitori replet d’urbanitzacions. Després de més de tres anys d’activitat tenen més de 200 visites al dia i gairebé 1.500 notícies penjades. Això ens porta a una tercera conclusió: internet apropa la informa-ció de manera àgil i gratuïta.

Finalment, Andreu Sala es va refe-rir al mètode que utilitza per difondre les activitats de l’ONG. Concretament, penja vídeos que ell mateix edita del Yo-utube al Facebook. Però aquesta no va ser la seva intervenció més interessant. Sala va llançar un repte a tots els assis-tents: aconseguir mitjançant les eines 2.0 la cessió d’un camió per a l’ONG. Ràpidament, tots els participants van recollir el guant i la xarxa ja va plena d’aquesta crida. Entre tots els parti-cipants es superen els 4.000 amics al Facebook. Però això serà suficient per aconseguir un camió?

Francesc Ponsa, periodista

EL MÓN DEL COMERÇ LOCAL

Comprar a Premià té premi febrer i març 2010 Inclòs en la campanya “Comprar a Pre-mià té premi”, Comerços Associats de Premià (CAP) segueix oferint a tots els seus clients un al·licient per seguir com-prant a Premià de Mar.

Des de les botigues associades es re-partiran entre els clients les 50.000 but-lletes que donen accés al premi que es sortejarà el dia 26 de març. Aquest cop el premi és un ordinador portàtil.

D’altra banda, el passat dia 16 de desem-bre, CAP va fer l’entrega del premi de la campanya “Comprar a Premià té premi” de l’octubre-novembre, sortejat el dia 27 de novembre. L’acte d’entrega va tenir lloc a la Farmàcia Lorente del carrer Joan Prim n. 84, que és l’establiment que va re-partir la butlleta guanyadora.

La guanyadora, Sra. Antònia Tomas, va rebre de mans del president del CAP, Sr. Isidre Pijuan, un televisor LCD de 32”.

Aquesta acció està contemplada dins del actes de Dinamització Comercial que el CAP duu a terme amb el suport de l’Ajuntament de Premià de Mar, el De-partament de Comerç de la Generalitat de Catalunya i la Diputació.

Font: CAP

La SPAM ha rescatat recentment una gossa d’un pis on feia dos dies aproxima-dament que el seu propietari havia mort. Els serveis de recollida de la SPAM es van presentar a l’adreça localitzada en un municipi del Vallès a petició dels Mossos d’Esquadra per recollir l’animal que vi-via amb el difunt. En entrar al domicili, es van trobar l’home mort i el gos, viu, acompanyant el seu amo.

Els Mossos d’Esquadra van determi-nar que segurament feia ja dos dies que l’home havia mort. Es tractava d’una per-sona d’edat avançada que vivia sola. Ara, la gossa, anomenada Kina, es troba en un

dels tres refugis que gestiona la SPAM, esperant una nova família que s’ocupi d’ell i que l’ajudi a oblidar el mal tràngol.

En menys de dos mesos, la SPAM ha gestionat casos de gossos que vivien amb un propietari d’edat avançada i que mor en el seu domicili. Així, el dia 16 de no-vembre i després d’una trucada de la po-licia local , els serveis de recollida de l’en-titat van rescatar en Bob, un gos que feia prop de 9 dies que estava tancat a casa seva, al costat del seu propietari mort.

La història de Bob ha tingut un final relativament feliç. Després de la revisió dels serveis veterinaris de la SPAM, es

va detectar que l’animal patia diferents tumors i que no podrà viure més de 6 mesos. Tot i així, davant d’aquest cas tan excepxcional, una persona l’ha adoptat fa una setmana en un gest solidari que permetrà que en Bob no passi la resta dels seus dies a les gàbies d’un refugi.

A Catalunya, són nombroses les perso-nes grans que viuen soles i que tenen com a principal companyia a un gat o un gos. Malauradament, algunes d’elles moren en els seus domicilis sense tenir temps d’avisar els seus familiars. La SPAM vol destacar que aquests casos, a més de fer-nos reflexionar sobre la nostra societat i l’acompanyament de la gent gran, també ens ha de servir per plantejar-nos què fer amb els animals que conviuen amb per-sones grans que tenen una esperança de vida reduïda. SPAM

La SPAM rescata un gos del seu propietari, trobat mort des de feia dos dies en el seu pis

32 | TRIBUNAmaresme

MOTOR

Circular a més de 80 km/h a l’entrada de Barcelona deixa de restar puntsEntren en vigor els punts que més beneficien als conductors de la nova Llei de Trànsit

A principis del passat mes de desem-bre van entrar en vigor els punts més beneficiosos per als conductors de la nova Llei de Trànsit. Amb la nova llei se suavitza la pèrdua de punts del carnet, com per exemple el fet d’aparcar al car-ril bus o en revolts, que ja no suposarà la retirada de punts.

La nova normativa té com a objectius agilitzar els tràmits de les multes, com ho demostra el fet que ara es notificaran les sancions dues vegades en comptes de tres, i s’ha incorporat el “pagament exprés”: els conductors s’estalviaran el 50% de l’import de la sanció si la pa-guen al moment o abans de 20 dies.

Tampoc no es perdran punts per cir-cular per autopistes o autovies amb

vehicles prohibits, circular a més de 80 quilòmetres per hora en zones on existeixi aquesta indicació, sempre que no se superin els 130 quilòmetres per hora. A les vies ràpides, només perdran punts els conductors que superin els 150 quilòmetres per hora. A més, no restarà punts circular sense llums quan és obligatori, amb detectors de radars o conduir de forma negligent creant un risc rellevant per a la resta d’usuaris.

En canvi, tot i que a partir d’ara moltes infraccions no suposaran la pèrdua de punts del carnet de conduir per part dels conductors, si que seguirà existint una multa econòmica en tots els supòsits.

ACPG

Pérez Moya adverteix que cada vegada ‘costarà més’ reduir la sinistralitat

El director del Servei Català de Tràn-sit, Josep Pérez Moya, va recordar re-centment als micròfons del programa El dia, de COMRàdio, amb el perio-dista Jordi Duran, que “cada vegada, reduir la sinistralitat serà més com-plicat”.

Segons també va explicar Pérez Moya a COMRàdio, la tendència de reducció és “molt important” i va comentar que les dades són un 57% més baixes que les de l’any 2000. “No sabem si serà el sostre, però som conscients que els repunts negatius aniran apareixent molt sovint”, va afirmar el director del Servei Català de Trànsit.

Una de les novetats de final d’any va ser un nou sistema per detectar els

conductors que s’excedien en els límits de velocitat permesos dins del Túnel de Vielha. Sobre aquest tema, Pérez Moya va explicar que “un problema de trànsit dins el túnel es conver-teix ràpidament en un problema de seguretat”. Finalment, el director del Servei Català de Trànsit va recordar que no és “partidari d’augmentar els límits de velocitat”. Ho deia en rela-ció a Itàlia, on s’estan plantejant apu-jar fins als 150 quilòmetres per hora la velocitat permesa a les autopistes del país. “La relació velocitat-sinistra-litat és evident encara que sigui una autopista. I Alemanya n’és l’exemple més clar”, va dir a la ràdio.

ACPG

FIAT 500

Disponible en tres versions (Pop, Lounge i Sport), el Fiat 500 és un vehicle utilitari de quatre places i amb carrosseria de tres portes. De sèrie, tots els models incorpo-ren set coixins de seguretat, retrovisors elèctrics, ràdio amb MP3 i comandament a distància.

El Fiat 500 destaca per tenir un dis-seny molt cuidat, tant a l’interior com a l’exterior. La part davantera recorda els antics cinc-cents, amb els fars arrodonits, a la vegada que els detalls cromats refor-cen una certa imatge esportiva.

A l’interior, els seients són conforta-bles en totes les places i, especialment, a les davanteres on, tot i les reduïdes di-mensions, es gaudeix de gran comoditat. En relació amb el maleter, també sorprèn per les seves dimensions acceptables.

L’interior és ple de detalls i de co-mandaments que recorden els Fiat 500 originals, una concessió estètica que no impedeix que el seu accionament sigui el desitjable.

Un altre dels detalls del vehicle és la ubicació del velocímetre i el comptarevo-lucions, just darrere del volant i amb un disseny de cercles concèntrics.

MOTOR. Tres motoritzacions configuren les opcions del Fiat 500, amb dos motors a benzina, de 69 i 100 cavalls i un turbo-

dièsel de 75 cavalls.El motor de 69 cavalls és un 1.2, que

acredita una velocitat punta de 160 km/h, amb una acceleració de 0 a 100 en 13 segons i amb una mitjana de consum de 5 litres als 100 quilòmetres.

L’opció més potent a benzina, l’1.4 de 16 vàlvules i 100 cavalls, compta amb una velocitat màxima de 182 km/h, amb una acceleració de 0 a 100 en 10 segons i mig, i un consum mitjà de poc més de 6 litres als 100 quilòmetres.

El turbodièsel és un 1.3 de 75 cavalls, amb el qual s’assoleix una velocitat de 165 km/h, amb una acceleració de 0 a 100 en 12 segons i mig i un consum reduït que se situa en poc més de 4 litres de mitjana.

SEGURETAT. De sèrie, el vehicle ofereix un total de set coixins de seguretat (de ge-noll del conductor, frontal del conductor i del passatger, laterals davanters, de cap al davant i al darrere).

Altres elements que s’inclouen en la seguretat del Fiat 500 en tots els models són els cinturons de seguretat al davant amb pretensor i limitador de càrrega, l’antibloquejament de frens ABS, la dis-tribució electrònica EBD i els fixadors Isofix.

ACPG

El Carnestoltes al MaresmeALELLAFesta de Carnestoltes. Diumenge 14 a les 11 h a la plaça de l’Ajuntament. Xocolatada, cercavila i espectacle infantil Tancat per festa, a càrrec de la companyia Viri Virom.

Ball de disfresses amb Toni Vives i la Banda dels Nassos, diumenge 14 a les 18 h al Casal d’Alella. Cercavila fins a la plaça de l’Ajuntament on es farà el judici i la cremada de Carnestoltes.

ARENYS DE MARRua de Carnaval. Dissabte 13 a les 17 h a la plaça M. Paula Montalt. Amb la música de Harpo’s Band.

Xocolatada. Dissabte 13 a les 18 h a la plaça de l’es-glésia. Si vols xocolata has de venir disfressat.

Ball familiar amb la Cia. Pentina el Gat. Dissabte 13 a les 18.30 h a la plaça de l’Església.

Ball de Carnaval. Dissabte 13 a la sala polivalent del C.C. Calisay. Preu infantil: 7€, anticipada: 9€ i taquilla: 12€.

ARENYS DE MUNTCercavila dels alumnes d’infantil dels CEIP Sobirans i Sant Martí i de les escoles bressol La Petjada, La Caseta Amagada i El Cargol. Fi de festa a la plaça de l’Església. Divendres 12, a partir de les 9.45 h.

Carnaval Infantil: cercavila pels carrers del poble. Diumenge 14, a les 17 h a la plaça de l’Església. Després, a la Sala Municipal, festa amb animació, xocolatada, música i confeti per a tothom.

Berenar de Carnestoltes de l’Esplai Verge del Re-mei. Diumenge 28, a les 18 h, a la Sala Municipal.

CABRERA DE MARCarnestoltes. Dissabte 13 i 14 de febrer.

CABRILSTaller infantil de Carnestoltes. Dimarts 9 a les 17.30 h a la Biblioteca. Per a nens i nens de 4 a 6 anys. Cal inscripció prèvia.

Taller infantil de Carnestoltes. Dimecres 10 a les 17.30 h a la Biblioteca. Per a nens i nenes a partir de 7 anys. Cal inscripció prèvia.

Carnaval 2010. Sopar de motxilla. Divendres 12, 21 h a la fàbrica. Vine a sopar amb els teus famili-ars, amics, companys... Porta’t el sopar, que nosal-tres posem la beguda. Places limitades.

Gran concurs d’elecció del rei i la reina del Car-naval 2010. Divendres 12, 22.30 a la fàbrica. Vine a votar i si vols ser el rei o la reina, apunta’t a la fàbrica.

Concentració de disfresses i disfressats i xoco-latada. Dissabte 13, 10.30 a la plaça de l’església. Vine disfressat per rebre a S. M. Pelut vi i creu.

Rua de Carnaval, arribada als horts de la santa creu i ball de disfresses amb el grup Solimar. Dis-sabte 13, 11.30 des de la plaça de l’església.

Tarda de tallers per a totes les edats on podreu aconseguir el carnet de pocasolta, amic del rei Car-nestoltes. Dissabte 13, 17.30 a la fàbrica.

Sopar de carnaval. Entrepans i begudes a preus populars, pro-viatge dels alumnes de 6è del CEIP l’Olivera. Dissabte 13, 21.00 a la fàbrica.

Ball i concurs de disfresses amb el grup solimar. Dissabte 13, 22.30 a la fàbrica. Entrada gratuïta.

Passarel·la sardina 2010. Dimecres 17, 18.00 als Horts de Santa Creu. Concurs de sardines disfressa-des. Porta la teva sardina disfressada i participa al concurs amb premis

Sala de vetlla, cercavila i enterrament de la sar-dina i tot seguit sardinada popular per a tots els as-sistents. Dimecres 17, 19.00, Horts de Santa Creu.

Tallem la pota a la Vella Quaresma. Dijous 18 a les 17.45 i divendres 26 a les 16.45 a la biblioteca.

CALDES D’ESTRACCarnaval a l’Escola. Arribada de Sa Majestat Car-nestoltes i lectura del pregó. Dilluns 8 a mig matí.

En Carnestoltes donarà consignes pels dies 9, 10, 11 i 12 de febrer. Organitza: CEIP Sagrada Família.

Rua de Carnestoltes per a la gent gran. Dimecres 10 a les 16 h.

Carnaval a l’Escola. Dijous Gras. Dijous 11. Els alumnes del Cicle Mitjà i Superior de l’Escola Sagra-da Família aniran a Can Muntanyà a menjar l’entre-pà de truita i/o botifarra.

Ruta infantil pel centre del poble. Divendres 12 a partir de les 11 h. Rua que aplegarà les comparses de l’Escola Bressol i de l’Escola Sagrada Família.

Carnaval a l’escola. Divendres 12 a partir de les 15.30 h al pati de l’Escola Sagrada Família. Els nens i nenes de l’escola celebraran el Carnaval amb el grup d’animació infantil Orquestrina dels Naps.

Rua de Carnaval. Dissabte 13 a partir de les 22 h a la plaça del Molí. Rua de les comparses i disfresses amb coreografies. Recorregut: pl. del Molí, Riera, c/ santa Teresa, Camí Ral fins al Pavelló Municipal. En arribar al pavelló cada comparsa inscrita realit-zarà el seu ball, tot seguit es farà la tria de la disfres-sa o comparsa més original.

Ball de Carnaval. Dissabte 13 a les 23 h al Pavelló Municipal. A càrrec del conjunt Els Magic’s.

Carnaval Infantil. Diumenge 14 a les 18 h a la Sala Cultural. Amb el grup d’animació La sal dels mars.

Crema de Sa Majestat Carnestoltes i sardinada popular. Dimecres 17 a partir de les 20 h. Orga-nitza: Associació de Pescadors. Col·labora: Ajunta-ment de Caldes d’Estrac.

EL MASNOUDijous gras. Benvinguda del Rei Carnestoltes. Di-jous 11 a les 19 h a Ca n’Humet (Espai de Trobada). Arriba el Carnaval i Ca n’Humet es trasforma en la Gàl·lia. Berenar amb truita i butifarra d’ou.

Carnaball Jove. Concurs de disfresses. Divendres 12 a les 20 h a Ca n’Humet (Espai de Trobada). Les inscripcions es poden fer a l’Espai de Trobada cada tarda a partir del dia 8 i fins el mateix dia a les 21.30 h.

Carnaball. Concurs de disfresses. Dissabte 13 a les 22 h a Ca n’Humet (Espai de Trobada). Rua amb la Colla de Diables i Bruixes del Masnou, exhibició de hip-hop, concurs de disfresses amb diferents cate-gories: individual, per parelles i grupal amb premis per la millor comparsa, la millor parella i la millor disfressa individual. Inscripcions cada tarda de 17 h a 21 h a partir del 8 de febrer i fins el mateix dissab-te 13 a les 24 h.

Rua de Carnaval 2010. Diumenge 14 a les 12 h a la plaça de Marcel·lina de Monteys. Recorregut: sant Miquel, av. de Joan XXIII, plaça de l’Onze de Setembre, c/ Pau Casals i parc de Pau Casals. Ball de disfresses i animació infantil a les 12.30 h.

Dimecres de Cendra. Judici del rei Carnestoltes. Dimecres 17 a les 19 h a Ca n’Humet (Espai de Tro-bada). Sardinada popular per a tots aquells que vagin vestits de dol.

MATARÓEl mercat es disfressa. Dijous 11 de les 9 h a les 13 h al mercat de la plaça de Cuba i rodalies. Pre-goners d’en Pellofa XXXII, a partir de les 17 h des de diversos indrets de la ciutat fins a la plaça de Santa Maria. Diferents pregoners aniran animant la gent a disfressar-se i anunciant l’arribada del rei del Carnestoltes. Repartiment de truites, a les 19 h des de la plaça de Santa Maria fins a la plaça de la Peixateria.

Cap al Pregó. Divendres 12 a les 20.45 h des de di-ferents indrets fins a la plaça de l’Ajuntament. Cer-cavila amb la Momerota, els Botargues, la Societat Musical d’Escuracassoles i un grup de batucada. Aparició d’en Pellofa XXXII a les 21 h a la plaça de l’Ajuntament. Ball de Carnestoltes, amb el grup de rumba-flamenc Momen V-XV i la banda tarumba.

Ball infantil: Pugeu a la furgo! Dissabte 13 a les 16.30 h a la plaça de l’Ajuntament. Concentració de comparses, a les 17 h al Camí Ral amb carrer de la Cooperativa. Rua de Carnestoltes, a les 18

h des del Camí Ral amb la plaça d’Alenxandre Fle-ming fins al parc Central. Lliurament de premis. Les comparses, carrosses i gegants que vulguin parti-cipar tenen fins al dijous 11 per inscriure’s a l’IMAC (de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h) i al web www.mataro.cat. Cal que les comparses tinguin un mínim de 5 mem-bres. Hi haurà premi a la millor comparsa, premi al gegant més ben disfressat i comparsa acompa-nyant i premi a la comparsa més satírica (cada pre-mi és de 450 €).

Animació infantil: Revolució. Diumenge 14 a les 12 a la plaça de l’Ajuntament.

Sant Sopar. dimarts 16 a les 21 h a la plaça de l’Ajuntament. Acompanyem en Pellofa al Sant So-par, compartint amb ell un plat de brou com a últim acte del seu regnat. Preu del bol: 3€.

Esmorzar popular. Dimecres 17 a les 10 h a la plaça Gran. Capella ardent, a partir de les 17 h a l’entrada de l’Ajuntament. Comitiva funerària, a les 19.45 h des de l’Ajuntament fins a la plaça de la Muralla. Acte de comiat i Arribada de la Vella Quaresma. Acompanyament i entronització de la Vella Quaresma, tot seguit des de la plaça de la Muralla fins a la plaça de la Peixateria.

PREMIÀ DE DALTFesta de Dijous Gras. Dijous 11 a les 18 h a La Be-nèfica.Taller de Carnestoltes, a les 18.30 h a la Biblioteca. A càrrec de Laura Calero.

Ball de disfresses. Dissabte 13 a les 22 h al Teatre Sant Jaume. Vi dolç i coca per a tothom que es dis-fressi. Preu socis: 10€, no socis: 12€.

Festa de carnaval. Ball de l’Espolsada. Diumenge 14 a les 11.30 h a la plaça de la vila. Gran rua de carnaval, a les 12 h a la plaça de la vila i riera de sant Pere. Carnaval, a les 18 h a La Benèfica.

Sardinada popular. Dimecres 17 a les 19 h a la pla-ça de la vila.

PREMIÀ DE MARRebuda a S. M. el Rei Carnestoltes. Dijous 11 a les 17.30 h a la plaça dels Països Catalans. Sa Majestat Primilià VIII és a punt d’arribar i cal preparar-se per rebre’l amb tots els honors. Pregó d’en Carnestol-tes, berenar amb botifarra d’ou i espectacle d’ani-mació infantil.

Primilià Farra. Divendres 12 a les 23 h a la Plaça Nova. En Primilià VIII té ganes de farra i convida a tots a seguir-lo juntament amb els tabalers i amb l’Aigua de València pels assistents ben disfressats. Recorregut: pl. Ajuntament, sant Antoni, Eixam-ple, Aurora, Lió. Ice Party! (anteriorment: Ball a l’Amistat), a les 23.30 h al porxo de la Lió. Festa de disfresses. Tema: el fred.

Despertar dels Penja-Culpes i lectura dels Versots 2010. Dissabte 13 a les 20 h a la plaça dels Països Catalans (si plou, al Centre Cívic). Espectacle que es farà íntegrament a la Foneria. Lectura de Versots, actuacions de foc, vídeos, música i brou calent. Ball jove de Carnaval, a les 23.30 h al Pavelló d’Es-ports. Amb DaCo DJ & DJ Jcisa i DJ Si’Trick.Concurs de disfresses amb regals com a premi. Inscripció el mateix dia al pavelló. Preu de l’entrada: amb dis-fressa 3€, sense disfressa 5€.

Carnaval infantil. Diumenge 14 a les 12 h la pla-ça dels Països Catalans (en cas de pluja, al pavelló d’esports). Grup d’animació, vermut i obsequis pels infants. Ball de la Disfressada, a les 13.15 h a la plaça dels Països Catalans (en cas de pluja, al pave-lló d’esports). Ball de Gitanes, antic ball de Carna-val. Amb música en directe del grup La Coixinera. XXIVa Rua de Carnaval, a les 17 h a la plaça Joan Coromines. Desfilada al llarg de la Gran Via de Lluís Companys, entre les places de Joan Joromines i dels Països Catalans. Bases del Concurs de Comparses al Centre Cívic o a www.festamajordhivern.cat.

Testament del Rei Carnestoltes i enterrament de la sardina. Dimecres 17 a les 17.30 a la plaça dels Països Catalans.Crema de la foguera i sardinada popular, a les 18 h a la plaça dels Països Catalans. Berenar a base de sardines.

Arrencada de la cama de la Vella Quaresma. Cada divendres de Quaresma a les 15.30 h a la plaça de l’Ajuntament. Una vella de fusta estarà penjada al balcó de l’Ajuntament i una classe de cada escola ajudarà els Penjaculpes a treure-li la cama.

SANT ANDREU DE LLAVANERESDijous Gras a les escoles. Dijous 11. Sant Andreu. Sortida a menjar la truita 5è i 6è al parc de Sant Pere, 3r i 4t a la Font de Llorita, 1r i 2n al parc de l’Ametllareda i P3, P4 i P5 al Parc de Can Matas (Biblioteca). Serena Vall. 3r i 4t esmorzar al parc de Sant Pere i 5è i 6è dinar de germanor a la platja. Labandària. 1r i 2 n de primària sortida a esmorzar a Ca l’Alfaro.

Carnestoltes a les escoles. Divendres 12. Sant Andreu. Rua pel poble amb tots els alumnes. Se-rena Vall. Rua al pati de l’escola. Labandària. Rua pels carrers del poble.

Nit jove al casal: Ball de Carnestoltes. Dissabte 13 a les 22 h a la Sala gran de El Casal de Llavaneres. Conduït pel DJ Edu.

Cercavila Terrabastall i espectacle Quin sarau! amb la companyia Xarop de Canya. Diumenge 14 a les 17.30 h a El Casal de Llavaneres. Recorregut: c/ de Munt, passeig de la Mare de Déu de Montserrat, av. Catalunya i torna a El Casal.

SANT POLBall de carnaval. Dissabte 13 a les 23.30 h al Pave-lló Municipal. Amb l’orquestra La comparsa.

Dinar de carnaval. Diumenge 14 a les 13 hores al carrer Nou.

SANT VICENÇ DE MONTALTFestival de Carnestoltes. Divendres 12 a les 9 h al Centre Cívic El Gorg. Organitza: IES de Sant Vicenç de Montalt.

Les escoles celebren el Carnaval. Divendres 12 a les escoles de la vila. Organitza: Escoles i AMPES Sot del Camp, Sant Jordi i Els Garrofers.

Rua i ball de disfresses a l’envelat. Dissabte 13 a les 17 h a la plaça del poble. Amb La Harpo’s Band i el grup Pentina el gat.

VILASSAR DE DALTRua de Carnaval. Dissabte 13 a la Plaça de la Vila i carrers del poble.

Ball de Carnaval del Casinet, Dissabte 13 al Centre Recreatiu l’Aliança.

VILASSAR DE MARArribada del Rei Carnestoltes i inici del Carnaval 2010. Dijous 11, a les 17.30h, a la plaça de l’Ajunta-ment. Carnaval infantil, contes i danses de Carna-val, amb Espectacles Xavi Demelo i, a continuació, berenar amb botifarra d’ou.

Carnaval infantil. Dissabte 13 a les 12 h a la plaça Picasso. Concentració de les comparses a les 19 h al c/ Sant Artur. Pregó del Rei Carnestoltes i Gran Rua 2010 a les 19.30 h. Recorregut: sant Artur, Cuba, sant Genís, Montserrat, sant Joan, Monte-video, Eduard Ferrés, Migjorn, Narcís Monturiol, Santiago Rusiñol i Pavelló d’Esports Municipal. Ball de disfresses amb l’Orquestra Taxman, corona-ció de la Reina del Carnaval 2010 i lliurament de premis, a les 21.30 h al Pavelló d’Esports Munici-pal.

Arribada del XXXIII Carnestoltes Firobi. Diumen-ge 14 a les 12 h a la Plaça del Círcol.

Carnaval. Ball dels Mamarratxos. Dimarts 16 a les 21 h al vestíbul de l’Ateneu Vilassanès.

Dimecres de cendra. Imposició de la cendra. Di-mecres 17 a les 8 h a la capella de l’Escola Presenta-ció i a les 19 h a l’Esglèsia parroquial.

Enterrament de la sardina. Dimecres 17 a les 18.30 h al c/ del Carme, 28 bis, davant del Centre Excur-sionista. Concentració per acompanyar la comitiva fins a la plaça de l’Ajuntament on es llegirà el testa-ment del Rei Carnestoltes.

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

34TRIBUNAmaresme

CINEMAALELLAProjecció de la pel·lícula Rhythm is it! Dijous 25 a les 20 h a Can Lleonart. Diri-gida per Thomas Grube i Enrique Sánchez Lansch, dins del cicle cinema i educació.

ARENYS DE MUNTCinema al Centre Moral tots els dissabtes a les 22 h i diumenges a les 20 h. Diu-menges i festius de tot l’any a les 17.30 h sessió infantil gratuïta pels socis.

EL MASNOUCinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Consul-teu programació. Tel.93 555 43 01.

MATARÓPreestrena de la pel·lícula: Viaje Mágico a Africa. Dimarts 9. Venda d’entrades a les oficines de Caixa Laietana o a www.caixa-laietana.es. Descomptes per a clients.

Cinema al Teatre Monumental. Tots els dijous a les 21.30 h i el 2n i 4t diumenge de mes a les 19h. Informació a www.cul-tura.mataro.cat.

Cinema al Foment Mataroní. Cinema en versió original. Tots els dimarts a les 20 h. Dimarts 9: Me and you and everyone we know. Dimarts 16: Dreisterne. Dimarts 23: L’Àge des Ténèbres. Cicle de cinema infantil en català: El viatge de Chihiro. Diumenge 21 a les 12 h. Tots els dilluns (dia de l’espectador excepte festius i vigília de festius), divendres i dissabtes. Consulteu programació a www.mataro-foment.org.

Documental: Visiones de resistencia. Di-jous 18 a les 19 h a Tres Roques Centre de Formació Permanent.

PREMIÀ DE DALTCinefòrum: The visitor. Divendres 19 a les 21.30 h al Teatre de Sant Jaume.

PREMIÀ DE MARCinema al Patronat Teatre. Ds. i dg. Con-sulteu www.elpatronat.org.

SANT VICENÇ DE MONTALTCicle de cinema Juvenil: doble sessió de cinema de terror. Dissabte 6 a les 17.30 h al Cau Jove. Organitza: Regidoria de Joventut i Cau Jove.

Cinema per adults: El código Da Vinci. Dissabte 20 a les 22 h al Centre Cívic El Gorg. Organitza: Regidoria de Cultura.

Cinema infantil: Up! Diumenge 21 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg. Organitza: Regidoria de Cultura.

CONFERÈNCIESI TERTÚLIES

ALELLAHàbits saludables a la menopausa. Dijous 4 a les 20 h a Can Lleonart. A càrrec del Departament de Formació de la Diputació.

Acte central de campanya. Parlem del dret a decidir. Divendres 12 a les 20 h al Casal d’Alella. A càrrec de Patrícia Ga-bancho i Carles Mora, entre d’altres.

Club de lectura: Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara. Dijous 18 a les 21 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb la presèn-cia de l’autora.

Xerrada informativa d’Alella Decideix. Divendres 19 a les 19 h al Casal de la Gent Gran Can Gaza.

Conferència. Implicacions econòmiques d’un estat independent. Divendres 19 a les 20.30 h a Can Manyé. A càrrec del Centre Català de Negocis.

ARENYS DE MARDel naixement del fortepiano a l’impuls d’una nova estètica (de Cristofori a Beet-hoven). Divendres 5 a les 18 h a l’auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay. Conferència a càrrec de Joan Vives.

Col·loqui en Àrab i Amazig. Dissabte 6 a les 17 h a la sala noble del C.C. Calisay. Col-loqui sobre els drets de les dones.

Perspectives ètiques sobre la reproduc-ció humana. Dimarts 9 a les 18 h a l’audi-tori J.M. Arnau del C.C. Calisay. Conferèn-cia a càrrec de Ramon M. Nogués de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El bicentenari de Fréderic Chopin. Diven-dres 12 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C. Calisay. Conferència a càrrec de Joan Vives.

Els nombres de la nostra vida. Dimarts 16 a les 18 h a l’auditori J.M. Arnau del C.C. Calisay. Conferència a càrrec de Claudi Al-zina de la UPC.

El bicentenari de Robert Shumann (1810-1856). Divendres 19 a les 18 h a l’auditori J.M. Arnau del C.C. Calisay. Conferència a càrrec de Pere Andreu Jariod.

L’univers dels inques. Dissabte 20 a les 19 h a l’IES Els Tres Turons. A càrrec d’En-carna Yun. Seguidament observació as-tronòmica de la lluna i l’estel triple Beta Conoceros.

Tertúlia de novel·la: Una lectora poc cor-rent, d’Alan Bennett. Dilluns 22, 19 h a la Biblioteca. A càrrec de Montserrat Fonoll.

Niels Böhr: àtoms, guerra i pau. Dimarts 23 de febrer a les 18 h a l’auditori J.M. Ar-nau del C.C. Calisay. Conferència a càrrec de Xavier Roqué de la Universitat Autòno-ma de Barcelona.

L’evolució de l’instrument (de la segona meitat del s. XIX als nostres dies). Diven-dres 26 a les 18 h a l’auditori J.M. Arnau del C.C. Calisay. Conferència a càrrec de Pere Andreu Jariod.

Presentació del llibre El matrimonio, un camino para dos, de Josep Araguàs. Dis-sabte 27 a les 19 h a la Biblioteca. A càrrec d’Àlex Miranda, Mònica de la Flor i José Escuder.

CABRILS Com era abans Cabrils. Divendres 12 i 26 a les 16.45 h a la Biblioteca. Tertúlia.

Presentació del llibre Mn Babra, rector de la parròquia de Cabrils. Dissabte 20 a les 20.30 h a la Biblioteca.

Tertúlia literaria: Mauricio o las elecci-ones primarias, d’Eduardo Mendoza. Divendres 26 a les 18 h a la Biblioteca. A càrrec de Francesc Ponsa.

EL MASNOUCom afrontar el fracàs escolar? Dimarts 23 a les 19.30 h a l’IES Mediterrània. Xer-rada sobre el fracàs escolar. Actuació pre-vistadins el Pla educatiu d’entorn.

MATARÓMonogràfic de poesia: Federico García Lorca. Dilluns 1, 8 i 15 a les 19 h a Les Es-mandies Casal de Barri.

II Cicle de conferències de música. Els dilluns a les 20 h a Acadèmia Triangle. Dilluns 8: Monteverdi. Dilluns 15: Purcell. Dilluns 22: Schubert.

Mediterrani: nord-sud. Patrimoni cultu-ral i natural. Els dimarts a les 18 h a la sala d’actes de Can Palauet. Dimarts 9: De Xipre a Catalunya. Dimarts 16: Sicília. Dimarts 23: Marroc.

Véns a la tertúlia? Mil cretins, de Quim Monzó. Dimecres 10 a les 19 h a la Biblio-teca Pública Pompeu Fabra. Activitat mo-derada per l’escriptor Toni Sala.

Llegeix amb nosaltres. Els dimecres a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fa-bra. Tertúlies literàries orientades a per-sones amb ganes de llegir i expressar-se en català de manera relaxada i divertida. Dins de 2n Cicle de tertúlies de lectura fàcil. Dimecres 17: L’estudiant italià, de

Rubèn Mettini. Dimecres 24: L’autosto-pista, de Roald Dahl.

Presentació del projecte El Toque Crio-llo: Raimond Chaves. Dissabte 20 a les 18 h a Can Xalant.

Llucià GonzàlezViza. El camí de la tècni-ca. Dijous 25 a les 19 h a Ca l’Arenas Cen-tre d’Art del Museu de Mataró.

Mataró fa recerca sobre el canvi climàtic. Dijous 25 a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

II Premi Helena Jubany: presentació del llibre Compta comptes. Divendres 26 a les 19 h a la llibreria Robafaves.

PREMIÀ DE DALTGrup de lectura: La sonrisa etrusca, de José Luis Sampedro. Divendres 26 a les 21 h a la sala l’Orfeó.

PREMIÀ DE MARClub de lectura: Sabates italianes, de Hennig Mankell. Dijous 4 a les 19 h a Can Manent. A càrrec de Raquel Piccolo.

Tertúlia amb l’autora del llibre La veu del Roure, Sílvia Tarragó. Divendres 12 a les 19 h a El Taller de Ioga (Dr. Fleming, 22). Una novel·la inspirada en llegendes del Maresme, que recrea un món rural, proper als elements naturals i les seves connotacions màgiques. Gratuït.

Club de lectura sobre la dona. Dimecres 10, 17 i 24 a les 18.30 h a Can Manent. El grup Mar de dones dirigirà les lectures. Es farà la lectura en veu alta del llibre La ética de la razón cordial, d’Adela Cortina, i es comentarà.

Presentació del llibre Expresiones poe-ticas, de Juan Fernández Espín. Diven-dres 26 a les 20 h al Centre Cívic. Recull de poemes.

Comunicació humana. Divendres 26 a les 19 h a El Taller de Ioga (Dr. Fleming, 22) Xerrada a càrrec de la psicòloga i psicote-rapeuta Sílvia Raimundi. Gratuït.

SANT ANDREU DE LLAVANERESRound tables en anglès. Dijous 11 i 25 de les 20.30 h a les 21.30 a la sala de lectura de El Casal de Llavaneres. Distessa tertúlia en anglès amb l’assessorament de profes-sorat nadiu. Tots els nivells.

SANT VICENÇ DE MONTALTClub de Feina. Dimecres 3, 10, 17 i 24 de 10 h a 13 h al Telecentre. Organitza: Regi-doria de Promoció Econòmica.

Round tables en anglès amb Anna Esti-vill. Divendres 5 i 26 a les 19 h a la Biblio-teca Municipal La Muntala.

Conferència del Cercle Català de Nego-cis. Dimecres 10 a les 20 h al Centre Cívic El Gorg. Org.: ERC.

Round tables en alemany amb Steve Holliday. Round tables en català amb Montse Macanà i Pius Morera. Diven-dres 12 a les 19 h a la Biblioteca Municipal La Muntala.

Reunió informativa: Vols ser monitor/a de l’Esplai? Dijous 18, 19.30h al Cau Jove.

Round tables en francès amb Corinne de Bailliencourt. Divendres 19 a les 19 h a la Biblioteca Municipal La Muntala.

VILASSAR DE DALTClub de lectura: After Dark, d’Haruki Murakami. Dijous 18, 19 h a la Biblioteca Pau Piferrer. A càrrec de Raquel Picolo.

CURSOS I TALLERS

ALELLACursos a Can Lleonart: La Bíblia, una visió històrica (I). L’Antic Testament. Dimarts del 2 de febrer al 23 de març de 19 h a 20.30 h. Professor: Felip Massó, arqueòleg. Preu: 55€. La pràctica de la meditació en el context del budisme.

Dissabtes 20 de febrer i 6 de març de 9.30 h a 13.30 h. Professora: Montse Castellà. Preu: 48€. Tast comparat de vins catalans i vins gallegs. Dimecres 3 i 10 de febrer de 19.30 h a 21.30 h. Pro-fessors: Jordi Pujolràs, president del Con-sell Regulador i Vincenç Galbany, enòleg. Preu: 50€. Taller d’herbes. Dilluns de l’1 de febre al 22 de març de 10 h a 11.30 h. Professor: Rafael Barnadas, pagès. Preu: 50€. Treu profit de la càmera digital. Dijous del 4 de febrer al 25 de març de 18.30 h a 20h o de 20 h a 21.30 h. Pro-fessor: Sergi Ollé, graduat en fotografia. Preu: 58€. Costura de supervivència. Dimecres del 3 de febrer al 24 de març de 16 h a 18 h . Professora: Ruth Garcia. Preu: 77€. Iniciació al patronatge. Dime-cres del 3 de febrer al 24 de març de 12 h a 14 h. Professora: Ruth Garcia. Preu: 77€. Comunicació i habilitats socials. Dijous 4, 11, 18 i 25 de 20 h a 21.30 h a. Professors: Maria Majoral, logopeda i Juan Bustamante, psicòleg del Centre Dàlia d’Alella. Preu: 40€. Informàtica 1. Dimecres del 3 de febrer al 17 de març de 19 h a 21 h. Preu: 55€. Informàtica 2. Di-lluns de l’1 de febrer al 15 de març de 19 h a 21 h. Preu: 55€. Informàtica 3. Dimarts del 2 de febrer al 16 de març de 19 h a 21 h. Preu: 55€. Internet. Dijous del 4 de febrer al 18 de març de 10 h a 12 h o de 19 h a 21 h. Preu: 55€. Més informació a www.canlleonart.com.

ARENYS DE MARCurs de tast de vins. Divendres 5 a les 17.45 h a l’Espai Jove del C.C. Calisay. Fi-nalització i cloenda de curs.

Taller de decoupage per decorar capses. Divendres 5 a les 18 h a la Biblioteca.

Curs d’iniciació al tractament digital. Dissabtes 6, 13 i 20 a les 9.30 h a l’Es-plai del C.C. Calisay. Preu: 40€. Socis AFA, Seràfics i Esplai 30€. Inscripcions a afaarenys@gmail.com.

Taller de maquillatge. Dissabte 13, 11 h al pati del C.C. Calisay. A càrrec del FLOC.

CABRERA DE MARIoga i puntes de coixí. Fins al juny al Casal dels avis. Adults 45€ trimestrals i jubilats 35 € trimestrals.

CALDES D’ESTRACCurs d’iniciació a internet. Dilluns 22 a les 19 h a la Biblioteca Can Milans. A càr-rec de Tamara Alfaro. Horari: de 19 h a 20.30 h. Fins al 25 de febrer. Inscripcions a la Biblioteca.

XVIII Taller de Bonsais. Fins al 16 de juny dimecres de 20 h a 22 h a la caseta de Can Muntanyà. Més informació: 93 791 36 96 (Aurèlia) i 616 239 018 (Joan Puig).

Taller espai lúdic per a la gent gran. Di-marts i dijous d’11 h a 12 h del 9 de febrer al 8 d’abril al Parc de la Bassa del Molí (al darrera del safareig munipal). Una fisiote-rapeuta ensenyarà a utilitzar el nou espai lúdic per a la gent gran cedit per la Dipu-tació de Barcelona. Cal inscripció prèvia a Serveis Socials: 93 791 00 05.

EL MASNOUMillorant l’autoestima. Dijous 4 a les 10 h al Casal de la Gent Gran (Can Malet, 2a planta).Taller d’autoestima intensiu impartit per la terapeuta Adela Moragas. Gratuït. Durada: 4, 11, 18 i 25 de febrer. Cal inscripció prèvia al CIRD, al telèfon 93 555 81 04 o a dona@elmasnou.cat.

MATARÓTaller iniciació informàtica. Dilluns 8, 15 i 22 de 10.30 h a 12 h. Informació i ins-cripcions al Centre de Cultura de Caixa Laietana.

PREMIÀ DE DALTDibuix i pintura, Txi kung, Tai Txi, salsa cubana, ritmes llatins, flors de Bach, percussió africana... De gener a març a Can Figueres. Informació: Servei de Cultu-ra tel: 93 751 09 42 i 93 752 31 44.

Country, labors, manualitats... AAVV barri del Remei. Tel: 93 751 23 30.

PREMIÀ DE MARAprendre a respirar. Divendres 5 a les 19 h a El Taller de Ioga (Dr. Fleming, 22) Classe temàtica a càrrec dels professors de ioga Àlex Costa i Mònica Calvo. Preu: 10€

Balls tradicionals. Diumenge 7 a les 18 h a la Plaça de l’Ajuntament. Taller de dan-ses i ball obert a tothom.

Dansa i consciència corporal. Diven-dres 19 a les 19 h a El Taller de Ioga (Dr. Fleming, 22). Master Class a càrrec de Norma Ros, ballarina professional i pro-fessora de dansa contemporània i dansa oriental. Preu: 18€.

SANT ANDREU DE LLAVANERESSessions de Ioga, taller d’art, curs de te-atre juvenil, balls de saló, Tai-Txi, curs Country nivell zero, sessions d’escacs, ceràmica per a nens, pintura i classes de gralla i tabals. A El Casal de Llavaneres: casaldellavaneres@hotmail.com.

SANT VICENÇ DE MONTALTCurs d’anglès per a viatjar. Dilluns 1, 8, 15 i 22 a les 11 h i a les 15.15 h al Centre Cívic El Gorg. Organitza: Regidoria de Cul-tura i Escola d’idiomes Wellington.

Curs de català. Dilluns 1, 8, 15 i 22 i dime-cres 3, 10, 17 i 24 a les 19 h al Centre Cívic el Gorg. Organitza: Regidoria d’Educació i Consorci per a la Normalització Lingüística.

Taller de literatura amb Pius Morera. Dijous 4, 11, 18 i 25 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. Organitza: Biblioteca Muni-cipal La Muntala.

Taller de plantes remeieres. Dilluns 15 i 22 a les 10 h al Centre Cívic El Gorg. Orga-nitza: Associació de Gent Gran Els Xurravins en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt i Fundació La Caixa.

Taller de manteniment de la memò-ria. Dimarts 16 i 23 i dijous 18 i 25 a les 10.30 h al Centre Cívic El Gorg. Organitza: Associació de Gent Gran Els Xurravins en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt i Fundació La Caixa.

Curs de balls de saló. Divendres 19 i 26 a les 20 h al Casal de la Gent Gran. Organit-za: Associació de Gent Gran Els Xurravins en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt i Fundació La Caixa.

VILASSAR DE DALTTaller didàctic: Del mercat a la cuina de la mà d’en Lucius Pedanius Clemens. Reme-morant les Matronalia, festa de les dones casades, es preparen unes delicioses sals condimentades a la manera del gran cuiner Apici, i es projectarà una bona gustatio.

VILASSAR DE MARIoga, Informàtica per adults, jocs de taula per a gent gran, sevillanes, taller de reciclatge, teatre adults, guitarra per a infants, guitarra per a adults, bi-odinàmica i ball lliure. Als locals de plaça Carles Trias, 40, Baixos.

Pintura decorativa, complements de-coratius per a la llar de patchwork. A l’Estudi (Ass. per a les Arts Decoratives del Maresme, sant Josep, 26).

Tallers per a infants (ceràmica, dibuix i pintura) i classes per a adults (tècniques mixtes, oli, aquarel·la, dibuix, pastel, ceràmica, escultura i pintura artística). A Vilassart (Narcís Monturiol, 23).

Manualitats, ioga, pintura, salut, es-cacs, informàtica, internet... a l’Ass. Cívi-ca i Social Gent Gran (sant Pau, 22).

Puntes de coixí tradicionals i contempo-rànies –punt de creu–, frivolité i malla a l’Ass. Puntaires Centre Cívic Passeig (sant Pau, 22, 1er pis).

Patchwork, manualitats, puntes de coi-xí i canasta a l’Ateneu Vilassanès.

Puntes de coixí a l’ Ass. Cívica i Social Llu-ís Jover (Lluís Jover, 22).

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes de febrer. Qui vulgui pot fer arribar informació de les seves activitats i propostes del mes següent a info@tribunamaresme.com abans del dia 20 de cada mes en curs i seran publicades.

35TRIBUNAmaresme

EL MASNOUExposició sobre temes ferroviaris.. Del 6 de febrer al 5 de març a Gent del Masnou. Maquetes, cartells, etc.

Retrats de mar. Divendres 12 a les 19 h al Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Fins al 24 de febrer. Exposició que reuneix una selecció d’obres gràfiques contem-porànies d’artistes locals procedents dels fons dels museus i institucions que for-men la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana.

MATARÓL’odissea de Volar. Fins al 14 de febrer a l’Ateneu Caixa Laietana. Organitza: Caixa Laietana.

Ilaria Mauro: Ho fatto un fioretto. Fins al 14 de febrer a Espai F. Exposció individual de l’artista guanyadora de la 8a Mostra d’Art Jove.

L’olivera, una filosofia de la vida. Fins al 24 de febrer a l’UEC.

Projecte RGB. De l’1 al 26 de febrer a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

Mataró fa recerca sobre el canvi climà-tic. A la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Exposició sobre el canvi climàtic i el segui-ment de les dades que generen l’estació metereològica i el mesurador del CO2 at-mosfèric, instal·lats recentment al terrat del Museu de Mataró.

Fotografia: Visiones de resistencia. De l’1 al 27 de febrer a Tres Roques Centre de Formació Permanent.

Pinzellades interiors. Del 5 al 28 de fe-brer a la Sala d’exposicions de l’Associa-ció Sant Lluc, al Casal Nova Aliança.

Cel-Obert: Jordi Homar. Del 12 de febrer al 19 de març al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

XXXIV Saló de Fotografia. Trofeu Àmfora del Maresme i Ciutat de Mataró 2009. Del 13 de febrer al 21 de març a la Sala d’Exposicions Caixa Laietana.

Noves adquisicions del fons d’art. Del 19 de febrer fins al 18 d’abril a la Sala d’Ex-posicions de Can Palauet. Inauguració divendres 19 a les 20h. Exposició de les últimes adquisicions des de l’obertura de Ca l’Arenas, que incorpora produccions, donacions i instal·lacions a l’espai públic.

Sunnugal a l’Àfrica. Del 22 al 28 de febrer a l’Ateneu Caixa Laietana. L’exposició té l’objectiu de sensibilitzar la gent sobre els processos migratoris de l’Àfrica Subsahari-ana i contribuir a la construcció d’una soci-etat intercultural més solidària i plural.

Mitja Marató de Mataró. Fins al 24 de febrer a l’UEC.

Quatre: Irene Bou, Albert Coma, Kiku Poch i Teresa Vidal. Del 25 de febrer al 5 d’abril a l’Ateneu Caixa Laietana. Zona In-trusa 3. Del 26 de febrer al 26 d’abril a Es-pai F. Inauguració divendres 26 a les 20 h. Resultat del treballs pedagògic i cultural que s’ha realitzat als centres d’educació secundària de Mataró durant els mesos d’octubre i novembre de 2009.

Art i guerra. Títol de l’eix temàtic de les exposicions de la nova temporada de Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. Destrucció, espoli i salva-guarda del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Fins al 12 de setembre. Mostra la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català, i sobretot el local. Germans Arenas: l’aprenentatge (1936-1939). Fins al 21 de març al Men-jador. Mostra dels treballs realitzats pels germans Arenas sota el mestratge de Rafael Estrany, a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró durant la Guerra Civil. Històries anònimes. Vivències de salvaguarda del patrimoni artístic a Olot. 1936. Fins al 21 de març a la Sala 1. L’exposició mostra un dels períodes més traumàtics d’Olot, mostrant les vivències dels que s’arrisca-ren i patiren per salvar el patrimoni du-rant la Guerra Civil. Amb la col·laboració del Museu Comarcal de la Garrotxa. Para Bellum 12 mm. 3a Intervenció. Del 5 de febrer al 21 de març a la Sala 2 i la Gale-ria. Inauguració divendres 5 les 19.30 h. Exposició col·lectiva formada per: el vídeo Killcam de Richard Mosse, els “llistats”

un tiquet de compra per un import igual o superior a 3€ rebran un obsequi.

Dijous d’acció. Jocs de taula a Ca n’Hu-met. Cada dijous a la tarda a Ca n’Humet (Espai de Trobada). Escacs, Monopoly, Conecta 4, Party&Co., etc.

Dissabtes d’Acció. Dissabtes de Play. Cada dissabte a la tarda a l’Espai de Tro-bada de Ca n’Humet. Pro Evolution 9, Guitar Hero i molts més jocs.

La Ganga al Carrer. Dissabte 27 al carrer de Sant Miquel. Els comerciants treuen paradetes al carrer amb ofertes.

MATARÓMataró fa festa. Serra la Vella. Diu-menges 21 i 28 a les 13 h a la plaça de la Peixateria. Organitza: Confraria de les Set Setmanes.

PINEDA DE MARSopar-Ball. Tots els dissabtes de les 21 h a la 1 h, al casal El Mirador de Can Carreres. Preu: 10€. Reserves: 93 766 43 13.

Tardes del Casal. Tots els diumenges de 17:30 h a 20.30 h al casal El Mirador de Can Carreres. Karaoke, actuacions musi-cals, monòlegs, teatre... Organitza Associ-ació de Veïns El Mirador de Can Carreres.

PREMIÀ DE DALTBingo. Diumenge 7, 18 h a La Benèfica.

PREMIÀ DE MARProjecció: Fotografía Submarina. Diven-dres 19 a les 20 h al Centre Cívic. A càrrec de Jesús Turpin Egea.

Projecció comentada de fotografies. Divendres 26 a les 20 h al Centre Cívic. Participació oberta a tothom. Es comen-taran les imatges (en format digital) que es portin per a compartir.

SANT ANDREU DE LLAVANERESFesta Country. Divendres 12 a les 22.30 h a la Sala Gran del Casal. Sessió oberta de Country “line dance” a càrrec del instruc-tor i D.J. Emili Muntaner del Cor Country del Maresme.

2a Cargolada al Casal. Diumenge 21 a les 14 h a la Sala gran de El Casal de Llavaneres. Inscripcions fins dijous 18.

Conferència sobre el cardenal Vives. Di-vendres 26 a les 20.30 h a la sala de plens de l’Ajuntament. A càrrec de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins de Catalunya.

Exposició de les despulles del cardenal Vives i Tutó. Dissabte 27 de 17 h a 20 h i diumenge de 10 h a 11 h, a la sala de plens de l’Ajuntament.

Trasllat de les despulles del cardenal Vives i ofici solemne. Diumenge 28 a les 11 h a a l’Ajuntament. L’ofici estarà presi-det pel cardenal arquebisbe de Barcelona Emm. i Rvdm. Sr. Lluís Martínez Sistach. Ballada de sardanes a les 12.30 h davant de la casa natal al carrer del Cardenal Vi-ves. A càrrec de la cobla Thermalenca.

Consulta popular. Diumenge 28 de 9 h a 20 h a El Casal de Llavaneres.

SANT POLExposició Parelles. Museu de Valls & Museu de Pintura de Sant Pol de Mar. Fins al 26 de febrer al Museu de Pintura (plaça de la Vila, 1). Amb obres d’autors comuns a les dues col·leccións: Josep Gui-novart, Joan Miró, Ramon Casas, Alfred Figueras, Emili Bosch Roger, Alexandre Cabanyes, Antoni Tàpies, Perejaume... Horari: Dissabtes de 6 a 8 de la tarda i diumenges i festius d’11 a 2 del migdia.

SANT VICENÇ DE MONTALTRevisions auditives gratuïtes. Dimecres 3 de 16 h a 17 h al Centre Cívic El Gorg. Cal demanar cita prèvia de dilluns a divendres d’11 h a 12 h al 93 791 31 03.

Festa Paranoia 2010. Divendres 12 a les 18.30 h a l’envelat. Fins les 21.30 h per a joves menors de 16 anys. A partir de les 22 h per a joves majors de 16 anys.

Balls de saló. Diumenge 28 a les 18 h al Centre Cívic el Gorg.

DESTAQUEM

Exposició ParellesSANT POL. Fins al 26 de febrer al Museu de Pintura

Museu de Valls & Museu de Pintura de Sant Pol de Mar. Amb obres d’autors comuns a les dues col·leccións: Josep Guino-vart, Joan Miró, Ramon Casas, Alfred Figueras, Emili Bosch Roger, Alexandre Cabanyes, Antoni Tàpies, Perejaume... Ho-rari: Dissabtes de 18 a 20h i diumenges i festius d’11 a 14h.

Classes de percussió per a adults i clas-ses de percussió amb els Ssstrèpits. Al soterrani del Vaixell Burriac (AVAL). Més informació: ssstrepits@aval.cat.

Cor Vila Azari, arpa, guitarra, piano, vi-olí, bateria, saxo, trompeta… A Aula de Música (Narcís Monturiol, 23).

Assaig Cor Parroquial Sant Joan. Centre Parroquial (sant Josep, 13)

Assaig Coral Englantina. Cooperativa L’Obrera (Coral Englantina).

Altres. Grup de conversa d’alemany. A la Biblioteca Municipal Ernest Lluch.

DIVERSOS ALELLABang de sang. Dissabte 6 de 10 h a 14 h.Parades informatives d’Alella Decideix. Dissabte 13, diumenge 14, dissabte 20, diumenge 21 i dissabte 27 d’11 h a 14 h a plaça de l’Ajuntament, plaça d’Antoni Pujadas i c/ Àfrica.

Construcció del trencaclosques gegant dels Països Catalans. Diumenge 21 i dis-sabte 27 de 12 h a 14 h, plaça Ajuntament.

Consulta al Poble. Diumenge 28 a les 9 h als col·legis electorals (a concretar). Du-rant la jornada es faran diferents actes: xocolata, taller per a infants, sardanes i un concert de Narcís Perich. Més informa-ció: www.alelladecideix.cat. Parades in-formatives i construcció del trencaclos-ques gegant dels Països Catalans, de 12 h a 14 h a la plaça de l’Ajuntament.

ARENYS DE MARMercat de 2a mà: Els encants de la il-lusió. Dissabte 6 i diumenge 7 a les 10 h a la Sala Polivalent del C.C. Calisay.

Votacions de l’Arenyenc de l’any 2009. Dissabte 13 a les 11 h a la Riera davant del mercat. Durada: Dissabte 13 a la tarda a la Riera davant del Calisay i diumenge 14 al matí a la placeta de l’església.

Escudella de recapte. Dimarts 16, 20 h a la Riera, davant de la plaça de l’església.

1a Trobada d’intercanvi d’inscrits i ins-crites al Banc del Temps d’Arenys de Mar. Dijous 25 a les 19 h a l’Edifici Xifré.

Volta als “Annapurnes” pel Thorong-la. Divendres 26, 20.30 h a l’auditori J.M. Ar-nau del C.C. Calisay. Audiovisual a càrrec de Francesc Calopa i David Subirón.

CABRERA DE MARCalçotada popular. Diumenge 21 a l’en-velat municipal. Organitza: Fundació Bur-riac i Grup Excursionista Yuuusa. Venda de tiquets: 607831527 (Enric Bartrés).

Tres Tombs. Dia 6 de febrer, a les 20h, Missa. A les 21.30h, sopar a l’envelat municipal i ball popular. Dia 7 de febrer, tradicional concentració i recorregut de cavalleries, carros i carruatges.

CABRILSBall. Diumenge 21 a les 18 h al Centre Cí-vic. Obert a tothom. Organitza: Associació de Jubilats de Cabrils.

Segona Subhasta de mobles antics. Dis-sabte 27 a les 19 h al Centre Cívic.

CALDES D’ESTRACBall popular. Dissabtes 6 i 20 a les 19 h a la Sala Cultural. Organitza: Agrupació de Pensionistes i Tercera Edat de Caldes.

Parada de productes de l’Índia. Diu-menge 7 d’11 h a 14.30 h a l’esplanada de Can Muntanya.

Colla de geganters i grallers de Caldes d’Estrac. Podeu consultar les sortides i altra informació referent a la colla, al web http://webs.gegants.cat/caldesdestrac.

EL MASNOUQuinzè aniversari del Mercat. Divendres 5 de 9.30 h a 13.30h al Mercat Municipal. Coca i cava. Clients i clientes que presen-tin al lloc destinat per a l’acte (centre mer-cat) de 9.30 h a 13.30 h i de 17 h a 20 h,

VILASSAR DE MARSopar de les llenties. Campanya contra la fam de Mans Unides. Divendres 12 a les 21 h al vestíbul de l’Ateneu Vilassanès.Marató donació de sang. Dissabte 20 de 10 h a 22 h al CEIP Pérez Sala.

ESPORTSCABRILS5a Cabrilenca. Diumenge 28 a partir de les 8 h. Caminada popular. Informació: http://cabrilenca.blogspot.com/

CALDES D’ESTRACPetanca. Melés els dissabtes a les 10 h a les pistes de la plaja del Bassiot. Premi als dos primers classificats de cada grup.

Lliga del Burriach. Del 7 de febrer al 23 de maig cada diumenge al matí.

PREMIÀ DE DALT1a Lliga d’hivern de vòlei platja. De gener a abril al Pavelló Poliesportiu de Premià de Dalt. Inscripcions: www.be-achsportscatalunya.com.

1a Lliga d’hivern de futbol platja 3x 3. De febrer a maig al Pavelló Poliesportiu de Premià de Dalt. Inscripcions: www.be-achsportscatalunya.com.

SANT VICENÇ DE MONTALTPedalejada popular. Diumenge 7 a les 8.30 h a la zona esportiva. Organitza: Club Ciclista Xurribikers.

1a Fase Campionat Comarcal de Gim-nàstica Artística. Dissabte 20 a les 9 h al Pavelló Municipal Toni Sors.

EXPOSICIONSALELLAExposició a l’espai de la Rectoria. Del 12 de febrer al 7 de març a l’Espai de la Rec-toria. Retrospectiva de la pintora alellenca Ana Roca-Sastre. Inauguració divendres 12 a les 20h. Dissabte 13 i diumenge 28 a les 12 h l’artista farà una visita comentada per al públic en general. Horari: dijous i divendres de 18.30 h a 20.30 h, dissabte i diumenge d’11 h a 14 h.

ARENYS DE MARInauguració de l’exposició de fotogra-fies: Tan a prop, tan lluny de Barcelona Photobloggers. Divendres 5 a les 20 h a la Sala d’exposicions del C.C. Calisay. Ho-rari: Divendres de 18 h a 21 h, dissabtes, diumenges i festius de 12 h a 14 h i de 18 h a 21 h. Fins al 28 de febrer.

Exposició de fotografies: Paisatge. Di-jous 18 a les 24 h a la Sala de les botes del C.C. Calisay. Fins al 28 de febrer.

CABRERA DE MARLa dona de Cabrera en temps de guerra. Del 19 de febrer al 31 de març a la Sala d’Exposicions Caixa Laietana.

CALDES D’ESTRACCharles Darwin. Fins al 7 de febrer a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. Org.: Associació Arts i Lletres.

La col·lecció d’un poeta. Els dibuixos de la Fundació Palau. Fins el 7 de març a la Fundació Palau. Col·lecció inèdita de 120 dibuixos del poeta Josep Palau i Fabre, conegut com l’Alquimista de la paraula. L’exposició comença resseguint la col·lecció del pare, Palau i Oller, que il-lustra els principis del segle XX, sobretot a través de l’obra d’artistes contemporanis com Josep Mompou, Xavier Nogués o Isidre Nonell. A través de la col·lecció de dibuixos de Palau i Fabre, s’aprecia la influència del pare del poeta i dels seus contemporanis en l’evolució del seu gust artístic. Horari: de dimarts a dissabte de 10.30 h a 14 h i de 16 h a 19 h. Diumenges i festius de 10.30 h a 14 h.

Tertúlia amb Sílvia Tarragó autora de La veu del RourePREMIÀ DE MAR. Dimecres 12 a les 12h. al Taller de Ioga

Una novel·la inspirada en llegendes del Maresme, que recrea un món rural, proper als elements naturals i les seves conno-tacions màgiques. Gratuït. (Dr. Fleming, 22).

11è Cafè-Jazz CalellaCallela. Del 5 de febrer al 26 de març de 2010.

Divendres 5 febrer. INAUGURACIÓ. Concert amb la Big Band Jazz Maresme meets Shakespeare. A les 22 h a la Sala Mozart (Església, 91, 1r pis). Direcció: Juan Carlos Narzekian. Preu: 3€.

Divendres 12 febrer. Concert amb Gorka Benítez (saxo), Masa Kamaguchi (contrabaix) i David Xirgu (bateria). A les 22 h a El Pla dels Encants (Anselm Clavé, 146). Direcció: Juan Carlos Narzekian. Gratuït.

Divendres 19. Concert audiovisual Vincent. A les 22 h a la Sala Mozart (Església, 91, 1r pis). Amb Xavier Dotras (piano), Toni Pujol (contrabaix), César Martínez (bateria), Montse Vilà (narradora) i Josep Maria Masvidal (producció tècnica). Direc-ció: Juan Carlos Narzekian. Gratuït.

Divendres 26. Concert amb Joan Díaz (piano), Reinald Co-lom (trompeta), Víctor Moliner (contrabaix) i Ramón Án-gel (bateria). A les 22 h, a la Sala Mozart (Església, 91, 1r pis). Direcció: Juan Carlos Narzekian. Gratuït.

Rutes guiades per MataróMATARÓ.

Mataró és una ciutat plena d’història i rica en patrimoni de més de dos mil anys d’història. Des de la Iluro romana fins a l’actualitat, la ciutat ha anat creant espais, construccions i manifestacions artístiques que han configurat un paisatge urbà i humà amb personalitat pròpia. Mentre el llegat dels nostres avantpassats ha deixat un patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de primer nivell, el dinamisme creatiu dels mataronins d’avui mantenen activa la vida cultural de la ciutat. Altres rutes guiades: El modernisme a Mataró, Ruta per la història de Mataró, Ruta comercial audioguiada, Ruta audioguiada per Mataró, Una volta pel món del gènere de punt.

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

36TRIBUNAmaresme

d’Ignasi Aballí i el vídeo Them d’Artur Zmijewski. Cicle a cura d’Andrea Aguado i Martí Peran.

PREMIÀ DE DALTPercepció de la imatge. Fins al 14 de fe-brer al Museu.

Premi tira més còmica 2009. Del 5 al 19 de febrer a la Biblioteca. A càrrec de l’Agència Catalana de la Joventut.

PREMIÀ DE MARFons artístic de Premià de Mar. Fins al 7 de febrer a Can Manent. 170 obres de pintura, cartellisme, escultura, construcci-ons ornamentals, estampacions murals i seda pintada que conformen el patrimoni artístic de la ciutat.

Entre vestidors. Fins al 20 de febrer al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Primera Fila vol divulgar les possibi-litats de les persones amb malalties men-tals. La mostra reuneix obra de Miquel Gallardo, dibuixant de La Vanguardia, fa un recorregut per la feina del Centre de Formació i Prevenció i mostra obres de persones d’aquest centre en un concurs de dibuixos de La Trinca.

Abstraccions. Fins al 7 de febrer a la sala Premiart. Exposició de pintura de l’artista premianenc Manel Garcia Trampalojo.

Els colors de la Boqueria. Del 12 al 21 de febrer a la sala Premiart. Exposició con-junta de pintura i fotografia, olis d’Elena Hoya i fotografies de Sara Bernad.

Fotografia Submarina. Del 19 de febrer al 5 de març al Centre Cívic. Exposició a càrrec de Jesús Turpin Egea.

Energia i Cosmos. Del 26 de febrer al 7 de març a la sala Premiart. Exposició de pin-tura de l’artista Eduard López de Haro.

SANT ANDREU DE LLAVANERESFeliu Plasencia, escultures. Divendres 26 a les 19.30 h al Museu-Arxiu de Llavaneres. Can Caralt. Exposició d’escul-tures amb ferros reciclats d’aquest artista local. Fins el 21 de març.

SANT VICENÇ DE MONTALTLa figura entranyable del caganer. Fins al 7 de febrer al Casal de Cultura (plaça del Poble, 6). Col·lecció de 350 caganers cedida per Robert Torns i Terrades. Vigíli-es de festa i festius: matins de 12 h a 14 h i tardes de 18 h a 20 h.

Antològica Carratalà. Fins al 7 de febrer al Museu del Pessebre (c/ sant Antoni, 9). Dels escultors-figuraires Lluís Carratalà i Vila i Montserrat Carratalà i Molleví. Amb la col·laboració d’Antoni Pruna i Dangla, deixeble dels escultors. Vigílies de festa i festius: matins de 12 h a 14 h i tardes de 18 h a 20 h.

Què faré quan sigui gran? Fins al 7 de febrer a la sala 2 de l’antic Casal d’Avis (av. Verge de Montserrat, 1). Els atifells de l’ofici, Cinto Rossell i Bentanachs. Figures, Andreu Muns i Fernández. Vigílies de festa i festius: matins de 12 h a 14 h i tardes de 18 h a 20 h.

Pessebre de Sant Vicenç 2009 Feinejant pel petit Jesús. Fins al 7 de febrer a la sala 1 de l’antic Casal d’Avis (Av. Verge de Montserrat, 1). Vigílies de festa i festius: matins 12 h a 14 h i tardes de 18 h a 20 h.

Castells de Catalunya. Fins al 28 de febrer al Casal de la Gent Gran (Centre Cívic El Gorg). Exposició de dibuixos cedida pel Sr. Pere Adelantado Periz. De dilluns a diven-dres de 10 h a 20 h, dissabtes i diumenge d’11 h a 14 h i de 16 h a 20 h. Festius que no s’escaiguin en diumenge: tancat.

VILASSAR DE MARTekerenyas. Fins al 15 de febrer al Cafè Favela (Pl. Àngel Guimerà, 6). Exposició fotogràfica de Laura Pujol Albesa, volun-taria de l’associació Children of Africa, de la seva vivència a Kenya.

B/B. Una lectura juxtaposada, dues ciu-tats. Fins al 14 de febrer al Museu Monjo.

La vegetació dunar: una aproximació fotogràfica a la seva flora i fauna. Del 20 de desembre al 28 de febrer al Museu de la Marina.

La gran aventura dels velers mercants. El capità Pau Lloveras. Al primer pis del Museu de la Marina. Del 31 de gener fins a finals d’any aproximadament.

Detalls de Vilassar. Del 6 de febrer al 14 de març al Museu de la Marina. Exposi-ció del grup Una mirada particular, de Viladona.

Història de l’aigua a Vilassar de Mar. Exposició permanent. Museu de la Mina Vella.

INFANTILALELLAHora del conte: Un carnestoltes ple de contes. Dimarts 23 a les 17.30 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb Joan de Boher.

ARENYS DE MARHora del conte. Els dijous a les 18 h a la Biblioteca. Dijous 4 a càrrec de Carme Vera. Dijous 18: Dues gallines, a càrrec de Montserrat Jordà. Dijous 25 a càrrec d’Anna Danés.

Ball de les escoles bressol amb Rahmon Roma. Dijous 11 a les 16 h a la Sala Poliva-lent del C.C. Calisay.

CABRERA DE MARHora del conte. Fins al juny. Tots els di-jous a les 18 h a la Biblioteca Ilturo.

CALDES D’ESTRACHora del conte. Divendres a les 18.30 h a la Biblioteca Can Milans. Divendres 5: El professor tataxan i els seus invents llunà-tics, a càrrec de Roger Coromines. Diven-dres 19: La paraula entrebancada, a càrrec de Ricard Ferran.

EL MASNOUTeatre familiar. Ofici de trobadors i feina de joglar. Dissabte 27 a les 18 h a Ca n’Humet (sala polivalent). Espectacle que combina música, narració i dibuixos animats. Preu infants fins a 11 anys: 2€, adults: 4€.

MATARÓEls dijous a la Biblio. Tots els dijous a les 17.30 h a la Biblioteca de Caixa Laietana contes per a nens i nenes a partir de 2 anys. Dijous 4: La princesa de les Neus, d’Emily Hawkins. Dijous 11: Carnaval, de Javier Sobrino i Rebeca Luciani. Dijous 18: La meva àvia té Alz...no sé què, de Véro-nique Van den Abeele i Claude K. Dubois. Dijous 25: Vols ser el meu germà gran? de Carl Norac. Totes les activitats són gratu-ïtes.

Jordi Tonietti presenta Un tren de can-çons. Diumenge 14 a les 18 h a la Sala d’actes Caixa Laietana. Pujarem dalt d’un tren imaginari per cantar i ballar amb tot un veterà de l’animació infantil.

L’hora del conte. Els dimecres a les 18 h a la llibreria Robafaves. Dimecres 10: Leos. Dimecres 17: El Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma. Dimecres 24: Avis.

Club gomet vermell. Tots els dijous a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.Tertúlia infantil a partir de lectures triades expressament per fomentar la lec-tura entre els més petits.

L’hora del conte. Els dimarts a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Dimarts 9: Els colors de l’Àfrica. Dimarts 16: Bona idea, Elmer. Dimarts 23: El País del gris.

PINEDA DE MARLectures compartides. Activitat per a nens i nenes que llegiran plegats un con-te. Tots els dilluns (de 5 a 7 anys) i tots els dimecres (de 8 a 10 anys) a la Biblioteca Serra i Moret de 17.30 a 18 hores. Cal ins-cripció prèvia.

PREMIÀ DE MARLa Xarxa presenta: El Xiulet del Riure. Diumenge 28 a les 18 hores al Patronat

Teatre. Pallassos a càrrec de Cia. Puça Espectacles.

SANT ANDREU DE LLAVANERESL’hora del conte. Dissabtes a les 12 h a la Sala infantil de la Biblioteca Municipal. Dissabte 6: Contes amb el grup Dinsdun-gat Animació. Dissabte 20: Contes amb la rondallaire Norma Cano.

SANT POLHora del conte en anglès. Dissabte 13 a la Biblioteca. Contes tradicionals del món. Narradora nativa anglesa. Per nens i nenes a partir de 6 anys. Informa-ció i inscripcions a la Biblioteca de 17 a 20h. Places limitades. Més informació:biblioteca@santpol.cat

Taller de contes. A la Biblioteca Muni-cipal. A càrrec de Marta Romà. A partir de 3 anys. Informació i inscripcions a la Biblioteca de 17 h a 20 h. Més informació: biblioteca@santpol.cat.

SANT VICENÇ DE MONTALTL’hora del conte. Dimecres 3, 10, 17 i 24 a les 17.30 h a la Biblioteca Municipal la Muntala.

TEIÀHora del conte: La sopa de pedres. Di-marts 16 a les 18 h a la Biblioteca de Can Llaurador. A càrrec del grup de conversa de l’Oficina de Català CPNL de Teià.

Taller de manualitats amb materials re-ciclats. Dimarts 16 a les 18.30 h a la Bibli-oteca de Can Llaurador. Per realitzar el ta-ller cal tenir carnet de biblioteca i fer una inscripció trucant al telèfon 93 555 01 04 o bé per correu electrònic a b.teia@diba.cat. Màxim 15 nens d’entre 6 i 9 anys. Els nens i nenes menors de 7 anys hauran d’anar acompanyats d’un adult.

Especial hora del conte: Contes de la meva terra, a càrrec de Pilar Meléndez. Divendres 26 a les 18 h a la Biblioteca de Can Llaurador. La Pilar meléndez explica-rà contes del seu país: Xile.

VILASSAR DE DALTL’hora del conte: Carnaval al bosc. Di-vendres 5 a les 18.30 h a la Biblioteca Pau Piferrer. A càrrec de Maria Coll de la com-panyia Hi havia una vegada.

Cia. La Tresca i la Verdesca: “Zum” (ani-mació). Diumenge 14. Espectacle de ball per a infants i public familiar. Més infor-mació: Ajuntament de Vilassar de Dalt.

VILASSAR DE MARTertúlia infantil, premi Atrapallibres: El circ. Dijous 11 a les 17.30 h a la Biblioteca Municipal E. Lluch. A càrrec de Sílvia Can-tos. Per a nens i nenes de 9 a 12 anys.

L’hora del conte. Els forats de la terra. Divendres 12 a les 18 h a la Biblioteca Mu-nicipal E. Lluch. A càrrec d’Ada Cusidó. Per a nens i nenes a partir de 4 anys.

Premi Protagonista Jove: Violet park i Musclos per sopar. Divendres 12 a les 18.30 h a la Biblioteca Municipal E. Lluch. A càrrec de Glòria Gorchs.

Teatre infantil: Peter Pan. Diumenge a les 17.30 h a l’Ateneu Vilassanès.

MÚSICA

ALELLAConcert de Fèlix Rossy Special Quartet. Divendres 5 a les 22 h a Can Lleonart. Fèlix Rossy (trompeta); Michael Kanan (piano); Ben Street (contrabaix) i Jordi Rossy (bateria). Preu : 4€ (menors de 18, gratuït).

Concert de Carles Benavent Quartet. Divendres 12 a les 22 h a Can Lleonart. Carles Benavent (baix elèctric); Jordi Bo-nell (guitarres); Ravid Goldschnudt (hand) i Roger Blàvia (bateria i percussió). Preu: 4€ (menors de 18, gratuït).

Concert de Miquel Gil i Manel Camp Trio. Divendres 19 a les 22 h a Can Lleonart. Mi-

quel Gil (veu); Manel Camp (piano); Dick Them (contrabaix) i Lluís Ribalta (bateria). Preu: 4€ (menors de 18, gratuït).

Concert-conferència. Música de cinema: cançons d’OSCAR. Divendres 26 a les 20 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A càrrec de Publio Delgado, guitarres i Laia Porta, veu.

ARENYS DE MARConcert de Banda. Dimarts 16 a les 19.30 h a la plaça de l’església. A càrrec de la banda de l’Escola Municipal de Música d’Arenys de Mar.

CALELLAInauguració de l’11è Cafè-Jazz a Calella. Concert amb la Big Band Jazz Maresme meets Shakespeare. Divendres 5 a les 22 h a la Sala Mozart (Església, 91, 1r pis). Di-recció: Juan Carlos Narzekian. Preu: 3€.

Concert amb Gorka Benítez (saxo), Masa Kamaguchi (contrabaix) i David Xirgu (bateria). Divendres 12 a les 22 h a El Pla dels Encants (Anselm Clavé, 146). Dins de l’11 Cafè-Jazz a Calella. Direcció: Juan Carlos Narzekian. Gratuït.

Concert audiovisual Vincent. Divendres 19 a les 22 h a la Sala Mozart (Església, 91, 1r pis). Amb Xavier Dotras (piano), Toni Pujol (contrabaix), César Martínez (bateria), Montse Vilà (narradora) i Josep Maria Masvidal (producció tècnica). Dins de l’11è Cafè-Jazz a Calella. Direcció: Juan Carlos Narzekian. Gratuït.

Concert amb Joan Díaz (piano), Rei-nald Colom (trompeta), Víctor Moliner (contrabaix) i Ramón Ángel (bateria). Divendres 26 a les 22 h, a la Sala Mozart (Església, 91, 1r pis), dins de l’11è Cafè-Jazz a Calella. Direcció: Juan Carlos Narzekian. Gratuït.

MATARÓMy Wrong Pleasures: Love&Hate. Di-vendres 5 a les 23 h a la Sala Privat.

Mishima+Els amics de les arts. Diven-dres 5 a les 22 hores a la Sala gran del Clap. Rock.

Toteking. Dissabte 6 a les 22 h a la Sala gran del Clap. Hip Hop.

Joventut Lírica de Barcelona, Cors i Orquestra simfònica titular: Luisa Fer-nanda. Diumenge 7 a les 18 h al Foment Mataroní.

Audicions alumnes d’instituts: Mataró al compàs de la rumba. Dimarts 9 i dime-cres 10 a les 10 h a la Sala gran del Clap. De la mà de la nostra rumba, veurem els canvis que ha viscut Mataró des dels anys 60 fins ara. Gratuït.

Banc de proves: Unpraise + Mafia. Di-jous 11 de febrer a les 17.30 h a la Sala petita del Clap.

Kumpania Algazarra + Jaleo Real. Di-vendres 12 a les 22 hores a la Sala gran del Clap. Rumba.

Arcattia col·lage o barreja d’arcs: Dià-legs. Dissabte 13 a les 20.30 h al Foment Mataroní.

Cicle col·lectiu de músics del Maresme: Leds + Delirics. Dissabte 13 a les 22 h a la Sala gran del Clap. Com cada mes, dos grups maresmencs ompliran de música la sala gran.

Discconcert: Passi and the ban. Diumen-ge 14 a les 17.30 h al Clap. Latin, funk, pop, dum’n’bass...

Grup del mes: Los Malagana. Dijous 18 a les 22 h a la Sala petita del Clap. Tot i mantenir l’essència flamenca, la seva pro-posta no té límits estrictes.

Audició d’alumnes de l’Escola de Músi-ca del Liceu de Mataró. Divendres 19 a les 19 hores.

Cor Aurica: Rossini entre amics. Diven-dres 19 a les 22 hores.

Cinquè Cicle de músiques tranquil·les: Quimi Portet. Divendres 19 a les 22 h a la Sala gran del Clap. L’astre intercomarcal ens presenta Viatge a Montserrat, el seu setè disc. Cicle dedicat a músiques que ens permeten relaxar-nos, gaudint de melodies que ens ajuden a desconnectar. Preu anticipada 12€, taquilla 15€.

Love of Lesbian. Dissabte 20 a les 22 h a la Sala gran del Calp. Un dels grup de l’es-cena indie més reconeguts per la crítica, ens presenten el seu sisè disc.

Banc de proves: Inma project + Dulce de leche. Dijous 25 a les 22 h a la Sala petita del Clap. Gratuït.

Audició d’alumnes del Gem: La base rítmica. Divendres 26 a les 10 h a la Sala Gran del Clap. Gratuït. Buch Música orga-nitza un recorregut pels estils de la música pop rock on es comprova el paper que hi juguen els instruments de la base rítmica: el baix elèctric i la bateria.

Cinquès cicle de músiques tranquil·les: Pi de la Serra presenta: Quicol·labora. Divendres 26 a les 22 h al Casal Nova Ali-ança. Amb un repertori excepcional, Pi de la Serra és acompanyat de dos dels mú-sics més autèntics i exponents del blues al nostre país, Amadeu Casas i Joan Pau Cumellas. Cicle dedicat a músiques que ens permeten relaxar-nos, gaudint de melodies que ens ajuden a desconnectar. Preu anticipada 12€, taquilla 15€.

Canteca de Macao. Dissabte 27 a les 22 h a la Sala gran del Clap. Barreja d’estils, reggae, ska i rumba.

Joventut Lírica de Barcelona, Cors i Or-questra simfònica titular: La Canción del Olvido. Diumenge 28 a les 18 h.

Cinquè cicle de músiques tranquil·les: Gerard Quintana. Dissabte 6 de març a les 22 h al Casal Nova Aliança. Amb la voluntad de sorprendre, presenta el seu quart disc d’estudi en solitari Deterraten-terrat. Cicle dedicat a músiques que ens permeten relaxar-nos, gaudint de me-lodies que ens ajuden a desconnectar. Preu: 18€.

PREMIÀ DE DALTConcert de la Coral i Orquestra Radley College. Dissabte 13 a les 17 h a la Parrò-quia de sant Pere.

PREMIÀ DE MARCountry a la Plaça. Diumenge 28 d’11.30 h a 14 h a la plaça de la Sardana. Aprèn a ballar country amb els Mosqueters del Country.

SANT ANDREU DE LLAVANERESAudició d’alumnes. Dilluns 22 a les 19.30 h a l’Auditori de l’Escola Municipal de Mú-sica. Can Caralt.

Òpera al casal. Diumenge 14 a les 17.30 h a la Sala de lectura de El Casal de Llavaneres. Copa de cava a la mitja part. Col·laboració: 3€.

VILASSAR DE DALTFrederic Mompou. Dissabte 6 a les 22 h al Teatre La Massa. Cia. Frederic Mompou. Preu: 15€.

Que te vaya bien, El niño de la hipoteca. Dissabte 20 a les 22 h al Teatre La Massa. Preu: 15€.

PREMIS

PREMIÀ DE DALTIII Concurs de curtmetratges de Premià de Dalt. Cada autor pot presentar una pel·lícula en format DVD. Tema lliure. Queden exclosos del concurs els docu-mentals. Durada: màxim 20 minuts. Els realitzadors interessats a participar hau-ran d’emplenar la butlleta d’inscripció i portar-la juntament amb l’obra a: Secció d’Arts i Lletres, de la SC Sant Jaume. Riera de Sant Pere, 147. Tel. 937516910. Ho-rari de secretaria: dimarts i dimecres, de 19.30 a 21.30 h. Més informació a www.scsantjaum. La data límit per a la inscrip-ció i recepció de les obres serà fins al dia 9 d’abril del 2010. 1r premi: 300€, 2n pre-mi: 200€, 3r premi: 150€.

Concurs literari i d’interpretació de hip hop. En llengua catalana, castellana o anglesa. Es pot participar individualment o en grup. Adreçat a joves d’entre 12 i 18 anys que visquin i/o estudiïn a Mataró i

Maresme. La data límit per l’entrega del material serà el 26 de març.El/la gua-nyador/a de cada categoria rebrà un val de 125€ per bescanviar per material a la llibreria Robafaves.

SORTIDES

ALELLASortida al teatre Condal: La doble vida d’en John. Divendres 26 a les 20 h da-vant de la plaça d’Antoni Pujadas. Preu sòcies 25€. No sòcies 32€. Pagament fins al 12 de febrer a l’oficina de Caixa Laie-tana d’Alella. Organitza: Associació de Dones Montserrat Roig d’Alella.

Itinerari a peu per les masies de la Coma Clara. Dissabte 27 a les 9.30 h a Can Lleonart. A càrrec de Salvador Ribas, arquitecte i Joan Ribas, antropòleg. Preu: 4€ (menors de 18 anys gratuït). Inscripci-ons a Can Lleonart abans del 19.

ARENYS DE MARSortida a Porte-Puymorens. Diumenge 21 a les 5.15 h al C.C. Calisay. Un dia a la neu. Informació a www.skiarenys.es

CALDES D’ESTRACExcursió: Visita a Montblanc i calçota-da. Dijous 25. Informació i inscripcions al local de l’Agrupació de Pensionistes. Tel. 93 791 17 50.

PREMIÀ DE MARSortida fotogràfica a Burriac. Dis-sabte 13 a les 8.30 h al pàrquing del Sorli Discau (Ila Fantasia). Confirmar a grupargent@yahoo.es. Organitza: Grup Fotogràfic Argent.

SANT ANDREU DE LLAVANERESAnem a la neu (Aransa-La Cerdanya). Diumenge 21 a les 7 h davant del CAP. Per practicar esquí de fons o raquetes de neu.Sortida tot el dia. Cal portar l’esmor-zar. Preu transport: 20€, lloguer material i forfait a part. Inscripcions fins dijous 18 a secretaria de El Casal de Llavaneres o Marià (677875508).

SANT VICENÇ DE MONTALTExcursió matinal al Castanyer d’en Cuc (l’arbre més antic de Catalunya). Diu-menge 7 a les 8 h al Local de les Entitats (aparcament Condis). Dificultat baixa, per a tota la família. Desplaçament en cotxe. Cal portar esmorzar i algun ganyip per a compartir (avellanes, xocolata, coca ...) Informació: Josep Grau 666771281 (ves-pres). Organitza: Montaltrek. Associació Excursionista de Sant Vicenç de Montalt.

Excursió a Montserrat. La Regió d’Agu-lles (per Can Massana). Diumenge 21 a les 8 h al pàrquing del C/ Ginesta. Tot el dia, dificultat baixa-mitja. Cal portar es-

morzar i dinar. Informació: Sisku Calopa 660328148. Organitza: Associació Excur-sionista Montaltrek.

Excursió cultural a L’Espluga de Fran-colí. Dimecres 24, 7.30 h a l’Av. Verge Montserrat. Inscripcions Casal Gent Gran.

VILASSAR DE MARSortida fotogràfica del grup Una mirada particular. Dissabte 12 a les 10 h al Veral de l’Ocata. Organitza: Viladona

Sortida a Barcelona. Dissabte 20 a les 10 h a l’Estació de Renfe. Per anar a CaixaFo-rum a veure l’exposició Fotopress La Caixa 09. Organitza: Viladona.

Sortida d’iniciació a la muntanya amb neu. Dissabte 20 i diumenge 21. Informa-ció: Secció de Muntanya del Centre Excur-sionista de Vilassar de Mar.

TEATRE I DANSA

ARENYS DE MAR38è Concurs de Teatre Amateur Premi Vila d’Arenys de mar 2010. Aijafadrim d’Àngel Alonso. Diumenge 7 a les 18.15 h al Teatre dels Seràfics. Preu: 6€, socis: 5€ i estudiants: 1€.

De música i d’homes a càrrec de la Cia. Tantarantana Teatre. Diumenge 7 a les 19 h al Teatre Principal. Preu: 10€.

Fem sonar les musiquetes. Diumenge 14 a les 18 h al Teatre Principal. A càrrec de Musiquetes per la Bressola. Preu: 5€.

38è Concurs de Teatre Amateur Premi Vila d’Arenys de mar 2010. El mètode Gronholm, de Jordi Galceran. Diumenge 14 a les 18.15 h al Teatre dels Seràfics. Preu: 6€, socis: 5€ i estudiants: 1€.

38è Concurs de Teatre Amateur Premi Vila d’Arenys de mar 2010. La boja de Chaillot, de Jean Giraudoux. Diumenge 21 a les 18.15 h al Teatre dels Seràfics. Preu: 6€, socis: 5€ i estudiants: 1€.

Tsimane a càrrec de la Cia. Zia Guan-tazo. Diumenge 28 a les 18 h al Teatre Principal. Preu: 5€.

38è Concurs de Teatre Amateur Premi Vila d’Arenys de mar 2010. La reina de Bellesa de Leenane, de Martin Mc-Donagh. Diumenge 28 a les 18.15 h al Teatre dels Seràfics. Preu: 6€, socis: 5€ i estudiants: 1€.

CALELLABerenàveu a les fosques, de Josep M. Benet i Jornet, a càrrec del grup El Tri-angle de Barcelona, dirigida per Xavier Ramón. Diumenge 7 a les 16.15 h al tea-tre Orfeó Calellenc. Dins la progració del XXXVI Concurs Amateur, premi Ciutat de Calella.

Pollastre, prumes i cúrcuma, de Ricard Gonzàlez, a càrrec del grup Jove

Calassanç Teatre, de Barcelona, dirigida per Elena Diez i Ricard González. Diu-menge 14 de febrer a les 18.15 h al teatre Orfeó Calellenc, dins la programació dels XXXVI Concurs Amateur, premi Ciutat de Calella. Versió lliure del còmic Pollo con ciruelas, de Marjane Satrapi.

Maria Rosa, d’Àngel Guimerà, a càrrec del grup Teatre Xalana, de Sant Joan de Vilatorrada, dirigida per Assumpta Pérez i Sílvia Santfeliu. Diumenge 21 a les 18.15 h, al teatre Orfeó Calellenc, dins la pro-gramació del XXXVI Concurs de Teatre Amateur, premi Ciutat de Calella.

És així, si us ho sembla, de Luigi Piran-dello, a càrrec del grup Acte Quatre, de Granollers, dirigida per Pilar Pla. Diumenge 28 a les 18.15 h al teatre Or-feó Calellenc. Dins la programació dels XXXVI Concurs Amateur, premi Ciutat de Calella.

MATARÓAssortits de l’Aula. Dimecres 10 a les 22.15 h a Cafè Cultural El Dau. Exercicis pràctics del grup de segon nivell de l’Aula de Teatre de l’IMAC, a l’entorn del taller de creació dirigit per Toni Arteaga.

La maternitat d’Elna. Divendres 12 a les 21.30 h a la Sala Cabañes. Preu 17€.

No et vesteixis per sopar. Dissabte 27 a les 21.30 h i diumenge 28 a les 18.30 h a la Sala Cabañes.

La meva dona és el lampista. Diumenge 14 a les 18.30 h al Foment Mataroní.

Assortits de l’Aula. Dimecres 24 a les 22.15 h a l’Aula de teatre. Exercicis pràc-tics del grup de tercer nivell de l’Aula de Teatre de l’IMAC a l’entorn de l’obra Kasimir i Karoline, d’Odön Von Llorvath, dirigit per Moisès Maicas.

En blanc i negre. Dissabte 27 a les 18 h i a les 21 h a l’Aula de Teatre. Recital poètic i musical a partir de poesies de Lola Casas i Joan Carles González.

PREMIÀ DE DALTDanses del Món. Dissabte 6 a les 11.30 h a la Sala l’Orfeó de Sant Jaume.

SANT VICENÇ DE MONTALTVesprada teatral: Els hereus. Diumenge 7 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de la Companyia Inestable, de Sant Andreu de Llavaneres. Preu: 5€.

VILASSAR DE DALTConnexions. Dissabte 27 a les 22 h al Tea-tre La Massa. A càrrec de La Roda Produc-cions. Preu: 15€.

VISITES

ALELLAVisita guiada a la Torre Agbar. Dimarts

9 i 23 a les 10.15 h davant de la plaça d’Antoni Pujadas. Preu sòcies 3€. No sò-cies 10€. Pagament a l’oficina de Caixa Laietana d’Alella. Organitza: Associació de Dones Montserrat Roig d’Alella.

PREMIÀ DE DALTVisita al recinte arqueològic de La For-naca i forns romans. Dissabte 27 a les 10.30 h. Organitza: Dones de Dalt.

MATARÓ Les seccions del Museu Arxiu de Santa Maria. Dissabte 6 a les 18 h al C/ Beata Maria, 3. Recorregut comentat per la Sala de Síntesi, el conjunt dels Dolors i les altres seccions del Museu. Gratuït.

Ruta guiada: Ruta per la història de Mataró. Diumenge 14 a les 11 h a l’Ajun-tament. Us permetrà conèixer una part del patrimoni arqueològic i històric de la ciutat, des de l’Iluro romana fins a l’èpo-ca del Modernisme. Gratuït.

Ruta guiada: El modernisme a Mataró. Diumenge 28 a les 11 h a l’Ajuntament. Ruta urbana pels edificis més significatius del Modernisme mataroní en una sínte-si històrica de l’època i amb referències biogràfiques dels principals arquitectes del moment, sobretot del mataroní Josep Puig i Cadafalch. Gratuït.

Una volta pel món del gènere de punt. Tots els dijous feiners, de 15 h a 19 h. Per-met aprofundir en els processos de fabri-cació del gènere de punt, puntal durant molts anys de l’economia mataronina. Coneixereu els diversos tipus de fibres, naturals, sintètiques i la seva transforma-ció en fil, una extensa col·lecció de ma-quinària que mostra la forma de teixir, el procés de tallar, confeccionar o planxar fins arribar al producte acabat. (Carrer de Baldomer Vila, 9, telèfon 93 799 33 97). Cal fer reserva previament. Gratuït.

Ruta audioguiada per Mataró. Cada dia de la setmana des de l’Oficina de Turisme (C/ La Riera, 48). Us permetrà descobrir al vostre aire l’empremta dels romans, les restes de les muralles, l’encant espe-cial dels carrers i de les places barroques, els edificis neoclàssics i l’arquitectura mo-dernista de Puig i Cadafalch, i també una de les primeres obres d’Antoni Gaudí, la Cooperativa Obrera Mataronense, cone-guda com la Nau Gaudí.

Ruta comercial audioguiada. Cada dia de la setmana des de l’Oficina de Turis-me. Us permetrà descobrir la història comercial de la ciutat, l’origen dels mer-cats, la importància del comerç marítim i els establiments més emblemàtics o cen-tenaris. Mataró té una oferta de 2.000 establiments, amb un comerç marcada-ment mediterrani, pròxim, de qualitat, professional i modern. Informació: 93 758 26 98 o turisme@ajmataro.cat. Ho-rari: de dilluns a dissabte de 10 h a 13 h i de 17 h a 19 h. Diumenges i festius de 10 h a 14 h. Cal fer reserva prèviament. Gratuït.

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

TROBA LA TTroba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’unas etmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició de gener van ser: Domingo Martinez Marín, Manel Camero Marín, Andrés Molins Sibilla, Pilar Graupera Floriach

Riera Pare Fita, 72, 1erARENYS DE MAR

Tel. 93 795 84 98

La guanyadora del servei complet d’spa imanicura i pedicura de

l’edició de gener va ser:

Anna Galofre Massaguer

CONCURSOS

clas

sific

ats

38TRIBUNAmaresme COMPRA

VENDA

ENSENYAMENT

CLASES DE INGLÉS Y ALEMÁN. Profesora nativa imparte clases particulares de inglés y alemán. Para más información llamar al 639374597.

PROFESORA NATIVA da clases de francés. Teléfono 93.792.01.39

CLASSES PARTICULARS. Francès, Català. Tots els nive-lls.Tel.93.790.79.14

SALUT IBELLESA

CHICO CON FURGONETA. Se ofrece para hacer todo tipo de transportes,muebles,electrodomesticos... pregun-tar por Alex. T.605.29.01.54

SE OFRECE chico español 35 años para enseñar pisos en inmobiliaria como ven-dedor, chofer particular o otros, con coche propio, muy buena presencia, educado y con don de gentes. Llamar al T.693.70.17.76

AUXILIAR DE LA LLAR. Senyora de 56 anys busca feina per atendre la llar i gent gran. Tel.627.98.09.95.

DISEÑADORA Y MAQUE-TADORA con amplia expe-riencia en el sector editorial. Tel.626.26.26.57

SE OFRECE CHICO con furgoneta, para hacer todo tipo de transportes y pe-queñas mudanzas. Tel. 669.13.54.91

NECESITAMOS PERSONAS para la venta por catalogo articulos joyeria, oro, plata bisuteria, acero y relojes. Im-portantes ganancias. No ne-cesaria experiencia. Compa-tible con otras ocupaciones. Enviamos catalogo a toda españa. jluislola@terra.es, T.607.82.48.92

¿ERES EMPRENDEDOR? ¿Te gustan los ingresos al-tos? ¿Estas harto del sonido del despertador? ¿Maldices los lunes? ¿Estas cansado de no llegar a fin de mes? Dale un giro a tu vida aho-ra mismo. Telf.610.000.442. hispanianetmanresa@yahoo.es

¿ERES HOLANDES, HA-BLAS HOLANDES?. Nece-sitamos tres personas para la expansión internacional de nuestros productos ex-clusivos, productos de pri-mera necesidad. Concertar entrevista Sr. Antonio perez. Tel.610.000.442

SELECCIONEM JOVES PER ATENCIÓ AL CLIENT. Colabo-radora d’una multinacional de reconegut prestigi selecciona 22 persones per diferents áre-

TREBALLOFERTA

TREBALLDEMANDA

Perru-

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Maquillatge · ManicuraPentinats cerimònies

MES DELCOLOR

dimarts i dimecres

50%

DIVERSOS

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

ILURO-OROCOMPRO ORO

PAGO MÁS

Avda. Jaume Recoder, 69(A 100m RENFE) · MATARÓ

Tel. 93 798 32 85

MÁXIMA DISCRECIÓNPAGO AL CONTADO

PRESTO DINERO EN AL ACTO

Garantía:Coche, embarcación,

moto o inmueblesMÁXIMA SERIEDAD

Tel. 689 186 323

TRABAJOSCASEROS

Confeccione manualmente:bolígrafos, mecheros,

llaveros, pulseras,coches miniatura.

INGRESOS 1600 euros Tel. 902.93.33.00

es d’asesorament, represen-tació i promoció de varis pro-ductes i serveis. wenlife@live.com, T.655.06.06.26

VENDO ACCIÓN del Centro Natación Mataró. ccc joana@ho tma i l . com, T.677.59.89.37

VENDO PATINETE Skator Citywind, incluida bolsa trans-porte. Practicamente sin usar. Interesados, mando foto por email. 50 €. cccjoana@hotmail.com Tel. 677.59.89.37

VENDO Apple iPhone 3GS 32GB Unlocked. Producte inclou Apple iPhone 3G S 32GB unlocked Auriculars Apple amb comandament i micro Connector per Base Dock a USB Cable USB Power Adapter Documen-tació Eina SIM expulsar. raheem109@hotmail.com.

COMPRO COCHES, 4X4,FURGONETASVEHICULOSGAMA ALTA

Pago inmediato y en efectivo

Tel. 619 020 839

ES VEN MOVILETTE CADDY 49CC, més de 25 anys d’an-tiguitat, totalment restaurada, impecable estat. Impost de circulació i assegurança in-closos. EL PREU TOTAL DE LA MOTO ES DE 700 EUROS. kikinas_15@hotmail .com. Tel.659.59.60.57

GRUP D’AMISTAT MARES-ME. Fem sortides, sopars, balls i altres activitats. Tru-cans i vine amb nosaltres per passar estones divertides i fer bones amistats. Sen-se limit d’edat. Dolors telf. 652478760.

PERRITO PEQUEÑO busca familia! Poli es un pequeño cruce de Terrier que busca urgentemente una familia. Poli es activo, alegre, sano, cariñoso y compatible con otra perrita. N.Z.: B-2500667, Tel: 639374597

DECORACIÓ

FEM TREBALLS DE PALETA I MÉS

PaleteriaInstal·lacions

Fusteria metàl·licaFusta

Projectes de reformes

Tels. 93 791 53 58626 01 62 85

SERVEIS PROFESSIONALS

OCI

HERBALIFE, distribuidor in-dependiente, llame para pro-ducto u oportunidad de nego-cio. Tel.629.32.42.52

TRANSPORTES de todo tipo, pequeños y grandes. Mudan-zas y pequeños portes. Por todo el Maresme y Bcn. Serie-dad y experiencia. Pedir Pre-supuestos. Tel.689.41.70.23

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

No tens temps de fer les petites reparacions o el bricolatge de casa teva?

Col·laboro amb gent de la meva confi ança i amb preus competitius

TRUCA’M al Tel. 663 891 339ET DONARÉ UN

COP DE MÀ

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la fi -nestra que no tanca, soluci-onar una fuita d’aigua, etc.

IMMOBLESLLOGUER

VENDO PLAZA de parking en vilassar de mar, calle pi-caso, tel.670.88.11.73 santi-palo@hotmail.com

VILASSAR DE MAR Tras-paso local 60 m2 por jubila-cion traspaso local 60 m2 en vilassar de mar, actualmente en funcionamiento, apto para todo tipo de negocio muy centrico, precio a convenir t.670881173.

APARTAMENTO EN CALE-LLA. Particular alquila apar-tamento de 80 m2,amplio comedor, 2 hab. dobles, ar-marios empotrados, terraza de 8 m2, cocina independien-te, totalmente amueblado. 450 € Imprescindible solven-cia. Telf. 607715109

TRIBUNAmaresmemesames

Tots els primers dijous decada mes amb els lectors

Propera sortida 4 de març

si vol que tothom conegui el seu negoci, ja pot contractar el seu espai a

l’anuari d’enguany trucant al 93 799 18 40.

...no se’l pot perdre!!!

qui és quia VILASSAR DE MAR?

Anuari Comercial 2010-11

VILASSARDE MAR