ENTREVISTAEl periodista Saül Gordillo analitza les noves tecnologies de la comunicació

OPINIÓL’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, reivindica la capitalitat del Baix Maresme

L’efecte Arenys un mes després del referèndum

GASTRONOMIESEl secretari de la DO Alella i enòleg, Jordi Pujolràs, parla sobre vins i etnoturisme al Maresme

AGENDAUna completa selecció dels actes i propostes que es fan al Maresme durant aquest mes d’octubre

TRIBUNAmaresmemesames

Número 232Octubre 2009

UN PASSEIG AMB L’ALCALDE

Joan Antoni BaronFem un recorregut per Mataró amb l’alcalde

PÒRTIC

Nova etapa de TRIBUNA Maresme, ara “Mes a Mes”

TRIBUNA Maresme surt aquest mes d’octubre en el seu un nou format amb la incorporació a la capçalera de “Mes a Mes”, paraules que defineixen una nova etapa de la publicació. El lector trobarà en aquest número una reorientació de la revista en uns moments difícils per a la premsa deguts a l’impacte de la crisi en el sector. Des d’aquest nou espai, TRIBUNA Maresme aposta per la periodicitat mensual, amb reportatges i entrevistes de temes de fons de la comarca, una àmplia agenda i articles d’opinió. Entre les novetats hi ha la secció “Un passeig amb l’alcalde”, des de la qual, cada mes, un batlle del Maresme proposarà un recorregut per la seva ciutat i parlarà del futur del municipi. Mensualment també entrevistarem persones del Maresme que destaquin en algun camp. Aquest mes hem començat amb el periodista i director de l’Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo, amb qui analitzem a fons les noves tecnologies de la comunicació i el seu impacte social. També hem parlat amb el secretari i enòleg de la DO Alella, Jordi Pujolràs i proposem una àmplia agenda amb una selecció d’actes de la comarca, entre d’altres seccions d’interès. D’altra banda, en properes edicions anirem perfilant el nou model de TRIBUNA Maresme amb l’objectiu d’ocupar un nou espai comunicatiu i continuar contribuint a vertebrar la comarca a través d’informar sobre el quefan les persones que hi viuen, hi treballen i que se’n senten.

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

Distribució gratuïta a Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt.

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 1a. 08302 Mataró. Tel. 93 799 18 40. Fax 93 799 86 35. publicitat@tribunamaresme.cominfo@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

SUMARI

04Un passeigamb els alcaldes del Maresme. Aquest mes amb el de Mataró, Joan Antoni Baron

08ArenysUn mes després de la consulta sobiranista, l’efecte Arenys es comença a projectar

12Parlemamb el periodista Saül Gordillo de les noves tecnologies

16Les notícies més destacades del mes i el seu impacte a lacomarca. Una selecció amb 11 dels titulars de societat, política i cultura

22OpinióL’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, reivindica la capitalitat del Baix Maresme

17Troba la Tde TRIBUNA amagada en un dels anuncis de la revista i entra en el sorteig d’entrades per a 8 Cinemes Arenys

26La cuinadel calamar, a les XIV Jornades Gastronòmiques Calamarenys que es fan a Arenys de Mar

20festa major de llavaneresSusciduip eugiam, volup-tat. Ut am, quis niamcon-

30MotorNovetats del sector i anuncis amb els millors professionals de la nostra comarca

32Agendaamb una selecció completa dels actes del Maresme: conferències,cursos, tallers i diversos

24L’enòlegJordi Pujolràs de la DO Alella ens parla de les virtuts de l’etnoturisme i la collita d’enguany

27El món de les mascotes. Selecció de notícies i professionals

04 | TRIBUNAmaresme

Un passeig amb l’alcalde

Un recorregut per la ciutat que creixFem un itinerari amb l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron (PSC), per la capital del Maresme

Dissabte de setembre, tarda amb sol i bon temps, immillorable per passejar per la capital del Maresme quan sortim amb l’alcalde de Mataró. A Joan Antoni Baron li agrada recórrer els carrers de la ciutat i trobar-se amb les persones que l’aturen, a qui dedica encara que sigui uns segons per saludar-los breument.

Trenquem el gel parlant que aquesta ciutat, com moltes, creix cap a ponent i que cal saber reequilibrar-la. Cinc mi-nuts després de sortir de l’Ajuntament, enfilant el carrer Sant Josep i deixant en-rere la plaça de les Tereses, arribem a la plaça de Cuba.

Ens aturem davant d’un dels mercats més emblemàtics de Mataró. La reforma d’aquest equipament ha anat en paral·lel a uns nous temps per al comerç, que de-manen necessàriament nous reptes. En parlem mentre voregem la plaça. “Hi ha uns canvis en els hàbits i cal adaptar-se”, comenta l’alcalde davant la façana del Mercat.

CAP A LA CAPITALITAT COMERCIAL

Pel carrer Sant Benet arribem davant de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, en ple procés del polèmic trasllat. Al seu es-pai hi haurà d’anar, en un futur, ara ja no massa llunyà, El Corte Inglés.

Li pregunto a Baron si és que volen ser la capital comercial del Maresme.

“Hi ha un sector de gran potenciali-tat a Mataró que és el comerç. En tenim de tot tipus: urbà, de botiga, al centre, fent teixit de ciutat i un de periurbà de gran superfície, molt potent i impor-tant, que també cal cuidar. L’aposta és enfortir aquesta vocació comercial que dóna centralitat territorial per a la comarca i per a un entorn molt més ampli”, comenta l’alcalde. Per al batlle, “cal fer Mataró atractiu comercial-ment per a la gent del Maresme, però també per a la del Vallès, enfortint l’eix amb Granollers. Una aposta molt de-cidida i estratègica per definir el gran

aparador comercial de la ciutat”.Arribem davant de Can Fàbregas i una

pintada en una de les tanques de metall ens recorda el moviment veïnal i polític per salvar i mantenir la fàbrica al seu lloc.

“En tot el procés d’arribada d’El Corte Inglés s’han sentit sols?”, li pre-gunto a Baron.

“Sols, políticament, perquè el sector comercial, els ciutadans i la gent ens han donat el seu suport”, assegura l’al-calde mentre em dóna xifres del treball que generarà el nou centre comercial i l’augment del PIB que comportarà per a la ciutat.

“Apareix un gran operador comer-cial, El Corte Inglés, amb la possibili-tat d’instal·lar-se a Mataró i prenem les decisions polítiques que s’han de prendre, amb majoria més que sufi-cient perquè s’instal·li en aquest so-lar. Per què en aquest solar? Hi havia dues possibilitats, però una era aquella d’allà que per mobilitat era inassumi-ble i aquesta d’aquí ho és, i també vo-líem que fos comerç urbà. Teníem un element catalogat i s’havia de treure. El govern fa una primera aposta per la descatalogació de la fàbrica i la seva substitució per una altra nau que hem posat al catàleg que és Can Minguell i que està en un procés molt avançat de rehabilitació, i després pel trasllat. Quan el sector estigui desenvolupat i es pugui reconstruir, això ens dona-rà capitalitat i centralitat, com he dit moltes vegades”, em comenta el batlle.

“Aquest és un dels punts de vista”, apunto jo.

“L’autèntica capgrossada no és el trasllat sinó que ho hauria estat evi-tar que El Corte Inglés s’instal·lés a

TRIBUNA Maresme proposarà cada mes als alcaldes de la comarca que plantegin un itinerari pel seu municipi. El recorregut serà el pretext per mostrar-nos la locali-tat in situ, especialment en els punts on es vol projectar i créixer. El primer passeig l’hem fet amb l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, amb qui hem caminat un parell d’hores des de l’Ajuntament, al centre, fins al TecnoCampus. La capital del Maresme afronta, en ple moment de crisi, una de les grans expansions de la ciutat. Durant el recorregut coneixerem, també, les oportunitats i els projectes de futur de primerà mà.

RECORREGUT:Itinerari proposat per l’alcaldede Mataró, Joan Antoni Baron:

Punt de sortida: Ajuntament de Mataró, al centre (la Riera, 48).

Carrer Sant Josep. Carrer Sant Benet. Fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, on anirà el futur El Corte Inglés.

Ronda Alfons XII. Camí Ral(tram en obres). Carrer Cooperativa. Nau Gaudí, on ha d’anar el futur Museu Bassat.

Avinguda del Maresme. Ampliació del Port de Mataró. Sector Iveco-Pegaso. Espai Laia l’Arquera.

Punt d’arribada:Porta Laietana. TecnoCampus.

1

TRIBUNAmaresme | 05

Mataró. Seria una oportunitat històri-ca que la ciutat perdria”, sentencia Ba-ron, i continuem el passeig.

LA CIUTAT MULTICÈNTRICA QUE ES REESCRIU CONSTANTMENT

Baixem per la ronda Alfons XII cap al camí Ral, en un tram en obres. L’alcalde em parla aleshores de la zona de la ronda Barceló: “La ciutat és un palimpsest que es va reescrivint de forma contínua i el risc és que es creï teixit mort. Perquè les coses canvien i el que es fa servir durant anys es deixa de fer servir. I amb tota delicadesa i molt de cap hem de fer saltar aquest teixit mort i substituir-lo per altres coses vives, que serveixin pel que volem la gent: viure la ciutat, que passin coses, viure la vida. Això és un continu arreu. La ronda Barceló era plena de fàbriques de tota la vida i aquest tipus d’economia s’ha substituït per un altre”, explica l’alcalde.

D’altra banda, pel que fa a canvis i crei-xements en aquesta zona, per Baron “s’ha de mantenir l’estratègia i canviar la tàctica”, i en el conjunt, avançar cap a la ciutat policèntrica, multicèntrica, que la ciutat tingui molts centres, no un de sol.

“Temps de canvis. I quan creu que es veurà desenvolupat aquest projecte de ciutat que plantegen?”, li pregunto.

“Estarà molt perfilada en cinc anys si l’economia no ho frena, però els objec-

tius s’han de tenir clars. Ara no podem aturar-nos, en tot cas hem d’adequar-nos a la situació”, assegura l’alcalde.

LA SUMA D’ECONOMIA MÉS CULTURA

Avancem pel Camí Ral i trenquem al car-rer Cooperativa per anar a parar a la Nau Gaudí que serà, ben aviat, la seu provisio-nal del Museu Bassat i un dels referents patrimonials i culturals més importants de la ciutat.

Davant nostre, aquesta bella obra arqui-tectònica i alhora de senzilla construcció, que ha posat un punt més de Mataró en el mapa del patrimoni català. De moment, però, és un telecentre per a joves molt concorregut, a l’espera de l’encaix amb el futur Museu Bassat.

“És una altra de les apostes estratè-giques de la ciutat, entendre la cultura vinculada amb el sector econòmic, que la ciutat permeti generar activitat eco-nòmica a través de l’activitat cultural”, explica Baron. “Can Marfà, la Nau Gau-dí amb el Museu Bassat o quan aquest estigui a la Farinera Illa i aquesta esti-gui desenvolupada, el Cruïlla de Cultu-res, el Festival Shakespeare, permeten resituar la ciutat”, afegeix l’alcalde.

Pel que fa al Museu Bassat les opcions de futur ja estan perfilades. L’Ajuntament té el compromís, a mitjans de l’any que ve, que funcioni l’espai d’exposicions, a l’es-pera de poder desencallar el sector urba-

2

3

4

1. Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró, amb qui vam conversar fent un recorregut per la ciutat. 2. L’alcalde a les obres de Camí Ral/Ronda Barceló. 3. Una aturada de l’itinerari a la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt. 4. L’Hotel Ibis, en obres, a la zona del TecnoCampus, final del recorregut.

06 | TRIBUNAmaresme

nístic de la Farinera, on hauria d’anar el museu en la seva ubicació definitiva.

Deixem enrere la Nau Gaudí i anem a buscar la carretera per dirigir-nos al TecnoCampus. En aquest itinerari, acompanyats per la remor dels cotxes que pugen i baixen per una N-II molt transitada, passem revista a les oportu-nitats que tindrà Mataró: Can Marfà, el Consorci Sanitari del Maresme, la Universitat Internacional i el front ma-rítim, la gran assignatura pendent i en la qual s’està treballant.

Es aturem entre la Farinera, la visió del front marítim a l’altra banda de la carretera i el sector Iveco-Pegaso, a la zona on s’han fet els concerts del Cruï-lla aquest estiu, a l’espai Laia l’Arquera.

“El Port de Mataró pot créixer en un futur i ser un port esportiu referent com el de Barcelona”, afir-ma Baron. També parlem de l’impor-tant creixement urbanístic que viurà la zona quan aquesta es desenvolupi. “Davant de la crisi cal que reaccio-nem”, afirma l’alcalde, enmig d’un dels grans espais d’ampliació de la Capital del Maresme.

Enfilem cap al TecnoCampus.“La ciutat creix per aquí, però a la

nit també hi ha prostitució en aques-ta zona”, comento.

“No és molta i actuem de forma permanent per controlar-la”, em respon Baron.

Quan ja veiem la Laia l’Arquera in-tercanviem amb l’alcalde opinions que les ciutats necessiten escultures. “Em-bellir la ciutat és important”, afirma Baron.

Seguim fins arribar al TenoCampus, punt d’arribada del nostre recorregut.

UNA NOVA CATEDRAL DE LA TECNOLOGIA

“TecnoCampus és la gran aposta?”, pregunto.

“És la creació del coneixement i que les empreses i les universitats estiguin juntes, la innovació, acon-seguir que les empreses incorporin la tecnologia i el coneixement. I això no només afecta les empreses sinó al conjunt de la societat. Les idees d’in-novació i talent artístic empapen tot el projecte del TecnoCampus, amb una centralitat molt potent a la co-marca, tant a Premià de Mar com a Pineda de Mar”, em respon Baron.

Mirant els edificis en construcció penso que Mataró sempre ha tingut un cert dèficit com a capital del Maresme i li transmeto a l’alcalde, per qui s’ha de fer “molt a poc a poc, generant confi-ances i procurant que ningú se senti agredit. Sobretot, el que ha de ser ge-neros és el més gran, Mataró”, i em posa com a exemple el projecte de TDT comarcal, únic en aquest moment.

Ja que toquem els límits parlem dels del creixement de la ciutat. “Estan molt definits: per la banda de po-nent la Riera d’Argentona i per la de llevant, la de Sant Simó. Amb espais protegits com les Cinc Sènies, però tenint en compte que s’hi puguin ge-nerar activitats econòmiques perquè la gent s’hi pugui guanyar la vida. Pel nord, el sector dels Turons, on estem treballant-hi”, m’explica Baron.

I per acabar, no em voldria deixar d’invocar el fantasma tangible de la cri-si que plana sobre nosaltres i s’acarnis-sa cada dia amb molta gent.

“Alcalde, què hem de fer?”, li pre-gunto.

“Primer atendre les persones sen-se feina, garantir la qualitat de vida, aprofitar aquest temps per posar les bases, tenir les propostes madures -urbanístiques, empresarials, estra-tègiques de ciutat...– per quan es pu-guin desenvolupar i treballar més”, és la recepta de Baron que, com tots els alcaldes, té la vara de batlle a les seves mans, però no una vareta màgica.

Conclou el passeig per la ciutat als límits del vespre. Un dissabte tranquil de setembre a la capital del Maresme. El TecnoCampus, en silenci, espera l’arribada del Mataró del futur, un nou centre, un altre centre d’aquesta ciutat que vol créixer, que creix, malgrat tot.

A. Calls

5

5. Baron ens explica a la Nau Gaudí l’aposta de la ciutat per la interrelació entre cultura i economia. 6. Aconseguir que les empreses i la societat incorporin la tecnologia i el coneixement, és un dels grans objectius de TecnoCampus, segons l’alacalde.

Fotos: Olga Boix

6

TRIBUNAmaresme | 07

08 | TRIBUNAmaresme

Arenys de Munt després del referèndumEl tema del mes. Les conseqüències de la consulta sobiranista d’Arenys de Munt

Gairebé un mes després de la polèmica consulta sobiranista, l’anomenat “efecte” o “esperit” d’Arenys de Munt encara és molt present en el conjunt del panorama polític català. A favor o en contra, la iniciativa del Moviment Arenyenc per a l’Auto-determinació (MAPA) ha convulsionat l’escenari polític i la seva onada s’ha estès, marcant un nou pols de l’independentisme i posant novament sobre la taula aquesta reivindicació.

El municipi arenyenc va fer història el passat 13 de setembre amb una jornada de ressò internacional en la qual milers de ciutadans van donar suport amb la seva presència al referèndum. Per contra, no-més unes setanta persones van participar en la manifestació convocada per Falange Española. Aquesta concentració, a la petita plaça de Catalunya, on hi ha el monument de la Puntaire, va ser protegida pels Mos-sos d’Esquadra i va transcórrer entre l’es-broncada i els crits independentistes dels veïns aplegats als balcons i dels milers de persones que atapeïen els carrers dels vol-tant. Només hi va haver un petit incident quan persones de grups antisistema van

apedregar els dos autobusos amb què mar-xaven els manifestants falangistes, malme-tent-ne els vidres. En general, però, tota la jornada del dia 13 es va desenvolupar de forma cívica i festiva, amb la participació d’un públic familiar, de totes les edats i un gran operatiu policial que va garantir que no hi haguessin incidents.

Un total de 2.671 veïns d’Arenys de Munt van acudir a les urnes, un 41% dels 6.515 residents de més de 16 anys -estran-gers inclosos- que hi estan empadronats. El sí va rebre el suport d’un 96,33% dels votants (2.569); el no el 2,28% (61); els vots en blanc van ser l’1% (29), i els nuls el 0,4% (12). No en va, el regidor de la CUP

que va promoure l’adhesió del municipi a la consulta, Josep Manel Ximenis, en el moment de fer públiques les xifres de les votacions i després de comparar els 2.569 vots del sí amb els 2.424 vots dels ciutadans en les eleccions de l’Estatut, va assegurar: “L’Estatut està mort, visca la Independència.”

En els actes de suport a la consulta que van fer-se prèviament al refèrendum, ja es va poder veure el recolzament d’una part important dels grups polítics catalans i d’un ampli sector social. Precisament, el 12 de setembre, més d’una vintena de per-sonalitats del món cultural, polític i econò-mic català van participar en un acte unitari a favor del referèndum. Abans, però, el dia 5, s’havia fet fer un altre acte per part dels grups polítics, en aquest cas amb la presèn-cia de líders de CiU, ERC, Entesa de Pro-grés Municipal (EPM) i CUP.

El dia 13, però, Arenys de Munt va ser una festa de l’independentisme i, en parau-les de l’alcalde del municipi, Carles Mora,

“el símbol de la llibertat d’expressió i una mostra que cal un vincle d’eficièn-cia real entre el que decideix el poble i el que fan els polítics”. Però també va estar al mig d’una tempesta mediàtica dels mit-jans, que en van de dir de totes les mides i colors, posicionant aquest petit municipi del Maresme en el mapa.

A Arenys de Munt, el setembre passat, es va viure de tot: l’actuació judicial que va determinar que l’Ajuntament no pogués donar suport a la consulta i motivar que les votacions no es fessin a la sala municipal sinó en un local del Centre Moral, just al costat; la reprovació de les forces políti-ques nacionalistes a través dels seus líders de la posició del govern espanyol de situ-ar la consulta d’Arenys de Munt fora de la Constitució; la defensa de la legitimitat del referèndum i la projecció internacional de la notícia arreu del món; amenaces n’hi van haver a dojo, però també molta solidaritat.

Una dada important és que a la consulta hi havia 130 periodistes acreditats, alguns

Foto

: Fel

iu V

ilalta

TRIBUNAmaresme | 09

de mitjans estrangers. Per a d’altres països del món no va ser gaire normal que una localitat convoqués una consulta amb tot l’aparell de l’Estat en contra i manifestant-se l’ultradreta al poble. Del fort contingut simbòlic d’Arenys de Munt i del que va passar en van fer ressò Le Nouvel Obser-vateur, Le Monde, The New York Times, la televisió alemanya N-TV, el diari austríac Der Standard o la televisió holandesa Nos, entre d’altres mitjans.

D’altra banda, el PSC del Maresme va celebrar el 18 de setembre un acte a Ca-net de Mar per commemorar els 30 anys d’ajuntaments democràtics amb la pre-sència d’uns 200 militants i simpatitzants, així com nombrosos líders del partit com el delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, el diputat a Madrid, Manuel Mas o l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, entre d’altres. Durant aquest acte es va retre homenatge al PSC d’Arenys de Munt. “La coherència dels companys els honora, nosaltres rebutgem els qui vul-neren la norma i a sobre pretenen do-nar-nos lliçons”, va assegurar Rangel. Per la seva banda, Baron, després de lamentar les pintades que s’havien fet contra el PSC arenyenc va afirmar: “Tots som Arenys de Munt, tots som el PSC d’Arenys de Munt.”

La taca d’oli s’estén al Maresme... L’efecte d’Arenys de Munt va tenir tam-bé el seu ressò al Maresme i dues setma-nes després de la consulta la meitat dels ajuntaments ja havien aprovat, o estaven pendents de fer-ho, mocions de suport a la iniciativa. Argentona, Alella, Canet de Mar, Teià, Arenys de Mar, Tordera, Sant Pol de Mar, Cabrera de Mar, el Masnou, Premià de Mar, Santa Susanna, Tiana, Vilassar de Dalt o Vilassar de Mar, entre d’altres, van manifestar el seu suport i en alguns mu-nicipis com Argentona, Alella o Arenys de Mar es va anunciar que es volia tirar enda-vant el referèndum. Per contra, a d’altres llocs on les mocions de suport van tombar-se van ser Malgrat de Mar, Mataró i Pineda de Mar, on PSC i PP van sumar la majoria necessària per rebutjar les propostes inde-pendentistes.

I també a Catalunya...L’alcalde de Sant Pere de Torelló (Osona) i portaveu de Decidim.cat, Jordi Fàbrega, va

explicar el passat 3 d’octubre que 71 muni-cipis de tot Catalunya ja havien aprovat una moció de suport a la iniciativa de la socie-tat civil d’organitzar consultes populars. A més, va avançar que 45 localitats més ho podrien fer abans de 15 dies, segons va in-formar l’ACN.

Pel que fa a les possibles dates per cele-brar la consulta, Fàbrega va explicar que des de Decidim.cat, que agrupa més de 1.300 alcaldes i regidors catalans, es reco-manaven tres dies concrets: 12 de desem-bre, 28 de febrer i 25 d’abril. El portaveu va explicar que algú havia parlat de fer-ne el 13 de desembre, però aquest dia es celebra la tradicional Marató de TV3. També va explicar que es proposaven tres dates di-ferents perquè “és interessant que la res-posta sigui unitària, i hi ha pobles amb situacions més madures que altres”.

La reunió convocada de càrrecs electes que va celebrar-se també va servir per a la creació d’un protocol per saber què és el que s’ha de fer a l’hora d’organitzar una consulta. Hi ha tots els passos i també la pregunta que es recomana que sigui objec-te de votació: “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, in-dependent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”

Un altre dels acords va ser la creació d’una coordinadora nacional de les consul-tes per la independència, entre Decidim.cat com a representant d’alcaldes i regidors, les entitats cíviques més representatives (Òm-

nium Cultural, Plataforma pel Dret a Deci-dir, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia i Deumil.cat). Alhora, i sota la direcció de la coordinadora, es formarà una comissió tèc-nica encapçalada per Alfons López Tena.

D’altra banda, Fàbrega va destacar la creença que hi ha des de Decidim.cat que el fenomen de les consultes anirà creixent: “Creiem en l’efecte dòmino o taca d’oli. Cada cop hi ha més gent que vol tirar en-davant aquestes consultes, fins i tot a tí-tol individual. Això demostra que la gent veu com actua un estat espanyol que no reconeix el dret a determinar quin futur volem, entre ells la independència.”

Fàbrega fins i tot va declarar que el feno-men encetat des d’Arenys de Munt “és un toc d’atenció a l’estat espanyol i a les for-ces polítiques catalanes. El debat sobre la independència no és una utopia, és un debat d’avui i que entra també en sin-tonia amb la crisi. Per què? Tot i el bon acord de finançament, és obvi que l’aug-ment d’impostos representa aquesta xi-fra que es va aconseguir fa poc. Només la independència ens pot fer sortir de la crisi”, va sentenciar.

Finalment, Fàbrega va explicar que, de moment, cap Ajuntament de la resta dels Països Catalans s’ha posat en contacte amb ells per interessar-se a traslladar les con-sultes fora del Principat. Sí que ho han fet, segons Fàbrega, entitats socioculturals.

Pel que fa al protocol organitzatiu, esta-bleix les bases per tirar endavant els refe-

rèndums. A banda de les dates i la pregunta en concret, es fixen altres punts per desen-volupar-les amb normalitat i garanties.

S’estableix, per exemple, que les perso-nes amb dret a vot han de ser els majors de 16 anys que estiguin empadronats al muni-cipi, siguin de la nacionalitat que siguin.

També es recorda que l’èxit del referèn-dum d’Arenys es va deure a dos factors: “un gran nombre de gent i entitats motiva-des i actives, sense exclusions, que són capaços d’obviar les seves diferències en altres àmbits per treballar colze a colze. I alcalde i regidors impulsant activa-ment i treballant per la consulta.”

Es subratlla, d’altra banda, la “dificultat tècnica” que comporta no poder comptar amb la llista d’electors, cens estatal o padró municipal, així com la “dificultat política” que és “la hostilitat i persecució per part de les autoritats espanyoles”. Tot i això, s’encoratja que es poden vèncer aquestes dificultats seguint l’exemple d’Arenys, es-tablint un sistema electoral “del màxim rigor” i “no comptant per res amb cap institució pública, per evitar que les institucions espanyoles exigeixin res-ponsabilitats administratives o penals a alcaldes o regidors”.

Finalment, el protocol fixa tots els passos a seguir per organitzar el referèndum: des de vuit setmanes abans, aproximadament, que seria quan es difondria el dia i hora de la consulta, fins als actes de promoció de la jornada de vot.

A la pàgina esquerra, l’entrada del Centre Moral, on els arenyencs van poder votar per la independència. A la imatge gran del costat, manifestants a l’acte que Falange va fer a la plaça de Catalunya. A dalt, la riera d’Arenys va acollir milers de persones que amb la seva presència van donar suport a la consulta sobiranista.

Foto: Feliu VilaltaFoto: TRIBUNA MARESME

10 | TRIBUNAmaresme

Aigües tèrbolesa Arenys de Munt

Després de la consulta, aquesta ha conti-nuat marcant la vida política d’Arenys de Munt, on hi ha previst aixecar una estàtua que recordi l’efemèride del 13 de setembre. El regidor de la CUP i alhora president del MAPA, Josep Manuel Ximenis, va presen-tar una moció en l’últim ple municipal, el passat 1 d’octubre, i els grups que ja havien donat suport a la consulta també s’hi van afegir.

D’altra banda, al tancament d’aquesta edició, les conseqüències de l’últim ple, encara eren calentes i es van tensar un cop més les relacions de l’equip de govern (AM2000, CiU i PSC), posant el pacte en la corda fluixa. El PSC va presentar una moció, de forma unilateral, per demanar una auditoria econòmica del consistori. La moció, amb el suport d’ERC, es va desesti-mar perquè segons AM2000, CIU i la CUP, des de l’oposició, l’Ajuntament no pot gas-tar diners en una auditoria en un moment en què s’està vivint una forta crisi. D’altra banda, però, AM2000 i CIU van demanar ajuda a la Diputació de Barcelona per dur a terme una auditoria que tingui cost zero per al consistori.

“En el ple, tant el llenguatge com el missatge del PSC va ser més propi de l’oposició que no d’un partit polític a l’equip de govern. CiU i AM2000 estem dolguts. Creiem que hi ha un llindar que no es pot creuar i ens hem de reunir per parlar del pacte-acord”, assegurava l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Mora. D’altra banda, per Mora, “si el PSC con-tinua actuant d’aquesta manera no té sentit a l’equip de govern, si no hi estan bé caldrà fer-se un replantejament”.

Per la seva banda, el PSC d’Arenys de Munt celebrarà l’assemblea local el 16 d’octubre per escoltar els militants i valo-rar la situació al municipi.

Després de la tempestaPer l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Mora, el referèndum del 13 de setembre ha estat un procés que “engega” una nova etapa. Ha suposat una gran promoció per al poble. Per Mora “la taca d’oli s’ha es-tès” i afegeix que “es nota quan parles que hi ha un abans i un després”.

En aquesta nova etapa, Mora afronta il·lusionat una extensió del fenomen creat

a Arenys de Munt i també considera molt important que hi hagi hagut gent interes-sada en “l’efecte Arenys” del País Basc, Galícia, València o Mallorca.

Sens dubte, la vida de Mora s’ha tornat més atrafegada. “Em truquen sovint de molts llocs i si m’ho demanen hi vaig desinteressadament, ho he de fer, és ac-tuar en conseqüència després de tot el que he dit”, afirma Mora.

Per la seva banda, l’historiador arenyenc i membre del MAPA, Jordi Bilbeny, ex-plica que “l’independentisme ha sortit de l’armari, deixant d’ocupar un espai marginal a passar a ocupar un espai de centralitat política arreu del país per primer cop després de la Guerra. I això és un canvi de paradigma inconcebible fins molt poc”. Per Bilbeny, a aquest fe-nomen hi ha contribuït un cúmul de coses que han passat durant els darrers temps, des de les actuacions polítiques d’ERC i la

CUP fins a les de la societat civil.“L’independentisme ja no és una uto-

pia sinó una realitat factible. I això ha canviat l’horitzó del país. Hi ha gent que m’ha dit que ara ens mirem la vida diferent”, assegura Bilbeny, que creu que el que passi ara “depèn de nosaltres, que ens hem posat les piles. S’ha aconseguit una transversalitat total i que se sumin totes les forces progressistes i democrà-tiques del país”.

L’historiador també destaca que “l’Es-tat ha començat a tenir por, s’ha qües-tionat i comença a recórrer a mètodes pocs democràtics, ha de moure fitxa per aturar-ho. També s’ha acabat l’Estatut i la farsa de l’Estat plurinacional i el progressisme d’esquerres. Hem tret la màscara d’una transició que no ha es-tat transició i s’ha posat en evidència el bloc espanyolista, antidemòcrata”.

Redacció

El dia després, a peu de carrerL’endemà de la consulta sobiranista del 13 de setembre va ser el 14 i els ciutadans d’Arenys de Munt van tornar a la seva vida normal. Després d’una jornada històrica per al municipi, els operaris feien obres a la Riera mentre nombrosos ciutadans hi pas-sejaven carregats de diaris, comentant tots els fets que havien viscut el dia abans. Vam poder parlar amb alguns ciutadans que vam trobar-nos a la Riera per recollir les seves im-pressions. Van ser aquestes...

En Joan, un botiguer, explica la seva ale-gria. “Hem estat capaços de fer-ho molt bé, però em van sobrar els cops de roc a l’au-tobús dels falangistes. Deixem que aquesta gent es fongui”, assegura.

La Isabel Colomer, paradista del poble, explica que “la consulta és el tema de con-versa de tothom avui perquè és una cosa que no es tornarà a veure”.

En el bar de la Plaça a tocar del monu-ment de la Puntaire, la Rosa, la propietària, juntament amb una treballadora, Sònia, ex-plica que va haver de tancar al matí per se-guretat, però a la tarda, quan van obrir, “es va posar ‘a tope’, com la final de la Cham-pions”. La Rosa i la Sònia van patir amena-

ces telèfoniques de mort i que els cremarien l’estelada que tenen al bar. La Rosa, però, va anar a votar que sí i va poder participar en una cassolada contra els falangistes des d’un edifici.

El jove Carles Escrig assegura que li fal-tava un mes per poder votar, però que ho hauria fet pel sí. Va poder participar en la jornada d’ahir actuant en un concert amb el seu grup.

En Xavi Ruiz, titellaire, també va votar pel sí. “Ha servit perquè es vegi que som més forts del que pensen, som molta gent”, diu, i també considera que “s’han despertat fan-tasmes i algunes pors del passat”.

L’Ivan Nieto, funcionari, comenta que “la prohibició em va motivar a anar a votar. També sap greu la utilització mediàtica que se n’està fent”.

En Marc Serena, un jove empresari també va votar pel sí i creu que “el record al poble de quan van venir els falangistes fa 30 anys també ens va fer sortir”.

La Núria Bigorra, perruquera, també va votar que sí. “Si més pobles ho continuen, d’aquí molts anys en veurem el resultat”, assegura.

El tema del mes

Foto

: Fel

iu V

ilalta

TRIBUNAmaresme | 11

12 | TRIBUNAmaresme

“Al Maresme trobo a faltar una administració més oberta a Internet, més transparent, més participativa, més còmoda”

Gent del Maresme. Saul Gordillo, periodista i autor de Nació.cat

Saül Gordillo Bernárdez (Calella, 1972) és periodista i actualment diri-geix l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Ha estat un dels impulsors del portal de blocs polítics en català Poliblocs i ha escrit el llibre Nació.cat. Des de l’any 2004 és autor del Bloc sense fulls (www.saul.cat) pel qual va rebre el guardó especial dels Premis Blocs Catalunya per l’ús pioner dels blocs l’any 2008. A més, també ha estat redactor en cap d’El Punt, director de les edicions d’aquest diari al Maresme i Rubí i dels digitals Vilaweb Calella i Vilaweb Pineda. És columnista setmanal del diari Avui i ha estat col·laborador habitual de diversos programes de ràdio (El Matí de Catalunya Ràdio i l’Internauta) i de televisió (Àgora, 59 segons i Actu-alitat Viva). En aquesta entrevista, Gordillo respon a algunes de les qüestions més importants que afec-ten l’actual panorama comunicatiu català amb la incorporació de les noves tecnologies i apunta quins seran els escenaris més probables que ens trobarem a curt termini.

Les noves tecnologies han provocat un canvi en les relacions de la comunica-ció, vertebrant grans xarxes socials. Cap a on s’avança? Quin és l’horitzó més visible?

Actualment el sector de la comunicació pateix dues crisis alhora. La crisi econòmi-ca global, que provoca una pèrdua de publi-citat important, se suma a la crisi específica del sector de la comunicació. S’està produ-int un canvi d’hàbits en el consum dels mit-jans, de tal manera que tots pateixen una pèrdua de vendes al quiosc, mentre l’àmbit digital creix. De fet, només puja la publici-tat a Internet, si bé moderadament.

Ens trobem en un context d’incertesa, perquè irrompen les generacions més jo-ves, els anomenats nadius digitals, que són al·lèrgics a pagar per informar-se i que es-tan acostumats a unes rutines diferents. Això ens provoca als periodistes un cert vertigen perquè ens obliga a canviar no no-més a nivell empresarial els mitjans sinó a nivell professional en la nostra pràctica di-ària. Algunes empreses periodístiques van una mica perdudes perquè consideren que això d’Internet i de les xarxes socials són una moda passatgera. Tenen por d’assumir riscos i reinventar-se. Qui no es mogui, no sortirà a la foto del futur.

Molts polítics i el seu entorn fa temps que han entès que cal saber utilitzar la xarxa? Encara n’hi ha de reticents? La

política més immediata i la del futur és inconcebible sense l’ús de la xarxa?

Encara no entenc l’enorme distància que separa la realitat de la societat dels despat-xos on els polítics, però els poderosos en ge-neral, prenen decisions i actuen. Hi ha una mena d’esquerda entre les elits tradicionals (polítiques, socials i empresarials) i una so-cietat que cada vegada és més crítica i que s’organitza a través de les eines d’Internet i les tecnologies. En el fons, sospito que hi ha una certa temença per part d’alguns polítics que no han entès que el sistema de partits i la representativitat democràtica mereixen una revisió crítica. Jo, sincerament, no en-tendria que un polític pretengués fer acció pública al marge de les tendències d’una societat que és més complexa que mai i que es relaciona d’una manera molt diferent. Alguns polítics solen caure en el recurs fà-cil de la caricatura i la ridiculització: “Això d’Internet és cosa de friquis.”

Vostè és periodista. Ha vist canviar en els darrers anys el seu ofici amb l’apli-cació de les noves tecnologies? El més calent encara és a l’aigüera?

No m’atreveixo a fer prediccions. Segura-ment estem a les portes d’una transforma-ció molt més profunda, que obliga els perio-distes a no fer de la tecnologia un problema, sinó viure-ho com una gran oportunitat. El periodista d’avui ha de ser tecnològicament competent i polivalent, però mantenint el

compromís amb el rigor i la qualitat. Inter-net ens posa en dubte i ens obliga a ser més exigents amb nosaltres mateixos. Hem de mantenir els principis del periodisme de sempre: sortir al carrer i explicar el que veiem. Fer-ho per escrit, amb fotografia, amb àudio i vídeo ha de ser secundari. No és l’essència, sinó el format a través del qual explicarem allò que veurem.

El que s’anomena la democratització de la informació no comporta un perill pel que fa a la veracitat? Hi ha mecanismes que garanteixen la credibilitat o molts internautes es creuen el primer que troben al Google?

El ciutadà és més intel·ligent del que ens pensem, i vull confiar en l’esperit crític dels internautes. És cert que a la xarxa sovint hi

Foto

: Ced

ida

TRIBUNAmaresme | 13

ha massa soroll i que un excés d’informa-ció pot generar desinformació. És preci-sament per aquest motiu que el paper del periodista és més necessari que mai. Fer de periodista era molt més senzill abans, quan l’únic que tenia la possibilitat d’in-formar i de generar opinió era el periodista i només el periodista. Ara hem de conviu-re amb fonts d’informació i poders fàctics que fan el seu propi canal de comunicació, amb ciutadans crítics i participatius que aprofiten la immensitat d’eines gratuïtes i fàcils de fer anar que ofereix Internet, i també amb professionals que no són prou curosos i es pensen que fent un “copia i en-ganxa” ja n’hi ha prou. Els ciutadans han assaltat els mitjans, però això no és garan-tia d’una democratització de la informació en sentit ampli.

Parlem del Maresme. Mataró i la comar-ca compta amb persones que han dina-mitzat l’entorn a la xarxa, com la Mares-mesfera, polítics que dominen tots els mecanismes possibles, ajuntaments que hi estan entrant i formen els seus treba-lladors, molta gent que fa blocs, diaris digitals... Però, què hi troba a faltar?

Trobo a faltar una administració més oberta a Internet, més transparent, més participativa, més còmoda. Molts mares-mencs treballen fora de la comarca, i si els ajuntaments de les poblacions on viuen fessin una aposta per la xarxa resultaria més fàcil d’implicar-los en la cosa pública. Si no, amb la mobilitat laboral i els canvis que abans hem comentat, podem incidir en una escletxa del ciutadà dorment. Podem convertir el Maresme en una comarca dor-

mitori perquè les institucions públiques no fan prou per relacionar-se i captar aquests ciutadans que, no per plaer sinó per neces-sitat, han de marxar cada dia a fora per po-der treballar. Intensificar el sentiment de pertinença per la via digital, aquesta seria una assignatura pendent.

Més enllà dels límits de la Catosfera, cap a on cal apuntar ara?

Això dels blocs ha crescut molt i ara és molt difícil d’agrupar i delimitar les co-munitats blocaires. La Maresmesfera i la Catosfera estan molt bé, però com a refe-rència, no pas com a espai definit i quiet. La web participativa té un ritme de crei-xement i de diversificació (potser Twitter i Facebook han desplaçat últimament el paper dels blocs) que fan difícil de fer pro-

nòstics. Cada dia apareixen eines noves, això és vertiginós.

S’ha parlat, crec que va ser vostè, que la xarxa havia permès una certa “in-dependència” virtual de Catalunya. És cert? Internet contribueix al desen-volupament nacional o només crea un miratge?

Miri el tsunami per la consulta d’Arenys de Munt. És un miratge? Vist des del Baix Llobregat potser sí. Però indica un des-acomplexament, un atreviment i una in-quietud importants. M’atreveixo a dir que sense Internet, sense les xarxes socials i els blocs, l’embranzida del sobiranisme difícilment hauria tingut una visualització contundent en els mitjans de comunica-ció tradicionals que realment influeixen. Aquests han intentat històricament ama-gar l’independentisme i mantenir-lo estig-matitzat, com una cosa marginal. Això ja no és així. El debat sobre la independència de Catalunya és als mitjans de comunica-ció perquè prèviament havia passat per la xarxa i perquè els polítics s’han hagut de moure. Hi ha sectors de partits i nous par-tits que no s’entendrien sense el xup-xup que ha fet el sobiranisme a Internet.

D’altra banda, és indubtable que gràcies al domini ‘.cat’ els territoris de parla catalana i, per tant, la llengua i la cultura catalanes, disposen d’una sobirania plena en el món global d’Internet. Més de 35.000 dominis i una gran activitat en català ho demostren. Virtualment sí, som independents.

La xarxa ens apropa, però no és gaire llunyà el trencament de les barreres lingüístiques perquè els nous sistemes permetran que així sigui. Aquest món tan global perjudicarà les nacions sense estat, com la nostra?

Al contrari. Crec que la xarxa suma a fa-vor dels àmbits lingüístics i culturals i treu pes als estats. Vostè pot fer televisió per Internet per a tot el domini lingüístic, sen-se els entrebancs polítics i administratius que actualment posa l’estat espanyol per-què TV3 arribi al País Valencià, per exem-ple. Vostè pot fer un diari de notícies sobre tots els territoris de parla catalana a través d’Internet, però no existeix cap mitjà im-près que es distribueixi al Principat, el País

“Algunes empreses periodís-tiques van una mica perdudes perquè consideren que això d’Internet i de les xarxes soci-als són una moda passatgera. Tenen por d’assumir riscos i reinventar-se. Qui no es mogui, no sortirà a la foto del futur.”

“Hi ha una mena d’esquerda entre les elits tradicionals (polítiques, socials i empresari-als) i una societat que cada ve-gada és més crítica i que s’or-ganitza a través de les eines d’Internet i les tecnologies.”

“En el fons, sospito que hi ha una certa temença per part d’alguns polítics que no han entès que el sistema de partits i la representativitat democràtica mereixen una revisió crítica.”

(Continua a la pàgina següent)

14 | TRIBUNAmaresme

“És cert que a la xarxa sovint hi ha massa soroll i que un excés d’informació pot generar desinformació. És precisament per aquest motiu que el paper del periodista és més necessari que mai.”

“Els ciutadans han assaltat els mitjans, però això no és garantia d’una democratització de la informació en sentit ampli.”

Valencià i les Illes. I dubto que en el futur hi sigui, en suport paper, tot i que m’agra-daria molt. I tres quarts del mateix amb la ràdio. L’espai radioelèctric, les freqüènci-es i tot això suposen un esquarterament legal, amb intenció lògicament política, mentre que la xarxa trenca aquestes bar-reres. Per al català i per als catalans, In-ternet és la millor oportunitat de mostrar-nos al món global tal com som. Per tant, és una fabulosa plataforma per a les nacions sense estat que no es rendeixen.

Es va començar amb l’ordinador per-sonal, després el portàtil, ara amb els mòbils... Cada cop tenim la xarxa més a prop del nostre cos? Faci una mica d’especulació científica: quin és el pro-per pas?

Crec que el mòbil evolucionarà fins al punt que puguem fer moltes més coses, pràcticament totes, des d’un dispositiu mòbil personal. Les PDA i l’iPhone ja són això, però encara pot avançar molt més. De cara al futur més llunyà, sincerament no en tinc ni idea. I cal que ho admetem. Tot això és apassionant en bona part per-què la realitat és canviant i el ritme és fre-nètic. No sé què passarà demà, imagini’s demà passat.

Creu que hi ha límits en comunicació, que en algun moment l’evolució s’atura?

La tecnologia no s’atura i la comunica-ció és imprescindible. El binomi, doncs, força que la comunicació estigui perma-nentment en evolució. Com a periodista, li haig de dir que el que cal preservar és el rigor i la professionalitat. Més tecnologia al servei del bon periodisme. I més i millor periodisme adaptat a nous hàbits de con-sums i noves realitats.

Sense identitat digital no existirem?Existir existirem, però serem poc com-

petitius si abandonem el front digital. Pa-rafrasejant Joan Fuster, que deia que tota política que no facis te la faran en contra teva, podríem afirmar que tot allò que no facis tu a la xarxa ho faran en contra teu. Sigues actiu i opta per intervenir a Inter-net, perquè si no ho fas tu t’ho faran a la contra. Què vull dir amb això? Que si no tens presència digital, seràs allò que els altres vulguin explicar de tu. I no sempre és bonic el que expliquen els teus com-petidors o detractors, oi? Per això tenim blocs, estem a les xarxes socials i tenim

presència en els mitjans seriosos digitals, per evitar que quan facin una cerca amb el teu nom, el senyor Google mostri la pri-mera parida que van dir de tu en qualsevol racó fa uns anys.

El que vivim a la xarxa és real o virtual?Real. De ficció n’hi ha per tot. Però els

periodistes hi som precisament per sepa-rar el gra de la palla i per explicar aquesta realitat als ciutadans, amb major o menor encert. Si ho fas per ràdio, televisió, inter-net o en un mitjà imprès és secundari. O és que no hi ha impostors o intoxicadors en els mitjans tradicionals? O és que no hi ha teleescombraria i productes indignes al quiosc? Real com la vida mateixa.

Text: Albert Calls

Foto: Juan Miguel M

orales

TRIBUNAmaresme | 15

16 | TRIBUNAmaresme

Viure al Maresme. Selecció de les notícies més destacades del mes a la comarcaLa marca Challenge expressa la seva voluntat de continuar fent triatlons a la destinació Costa de Barcelona-Maresme

El màxim representant de Chal-lenge, Felix Walchshöfer va trans-metre el passat 5 d’octubre a l’alcal-de de Calella, Josep Maria Juhé, i al president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, la seva satisfac-ció per com es va desenvolupar el I Challenge Costa de Barcelona-Ma-resme, celebrat diumenge, 4 d’octu-bre amb la presència de 2.000 triat-letes, que van realitzar la prova entre Calella i el Masnou. Walchshöfer va felicitar l’organització, agrair el su-port de les administracions del ter-ritori i es va mostrar emocionat per la implicació de la població amb el Challenge.

“El 5 d’octubre serà recordat per Challenge com la data en què s’ha ampliat la família. El Ma-resme ja és Challenge. Nosaltres valorem molt el suport popular i els ciutadans d’aquesta comarca ens han donat tot el seu caliu. Els esportistes estan molt contents per l’organització, pel circuit, per l’acolliment dels voluntaris i pel suport que van rebre per part dels públic”, va explicar Felix Walchs-höfer a Josep M. Juhé i Josep Jo en una trobada mantinguda a l’ajunta-ment de Calella.

El màxim representant de Challenge també va dir que Costa de Barcelona-Maresme és un territori perfecte per desenvolupar aquest es-deveniment esportiu. És un territori privilegiat per les seva climatologia, per la seva ubicació geogràfica, per les comunicacions i per les conne-xions amb aeroports internacionals, que faciliten l’arribada dels esportis-tes estrangers.

Font: ConsellComarcal del Maresme

Més de 70.000 conductors circulen gratuïtament per l’autopista del Maresme amb motiu del Challenge

L’autopista del Maresme va engolir tot el trànsit habitual de l’N-II, i l’organització va distribuir vals per poder travessar-la gratuïtament. Les dades facilitades pel Consell Comarcal indiquen que, a les 17.00 hores del passat 4 d’octubre, 77.000 vehicles havien utilitzat aquests vals per desplaçar-se fent servir la C-32. Segons el comissari cap de la Regió Policial Me-tropolitana Nord, Joan Carles Molinero, “el repte més important era garantir la mobilitat entre les poblacions”. És per això que Molinero es va mostrar satisfet després de comprovar que no es va produ-ir cap accident i tampoc hi va haver reten-cions destacables. “Només hi ha hagut cues puntuals a Alella i a l’accés a l’au-topista des de Calella”, va afegir.

Entre d’altres motius, Molinero ho va

atribuir a l’experiència acumulada amb l’anterior Challenge, que es va celebrar el maig passat i va ser un assaig “tot i que no va tenir el mateix abast que aquesta darrera edició”.

El desplegament de seguretat per al Challenge és “pràcticament tan impor-tant com el que la policia fa en motiu dels grans esdeveniments al circuit de Montmeló, i molt similar al que es va fer pel pas del Tour de França en aquesta àrea regional”, tal com va expli-car el cap de trànsit de la Metropolitana Nord, l’inspector Xavier Carabassa.

La celebració del triatló Challenge Costa de Barcelona-Maresme va concen-trar prop de 2.000 esportistes d’arreu del món. La competició va constar d’una cur-sa de natació de 3,8 quilòmetres, un re-

corregut de 180 quilòmetres amb bicicle-ta i d’una cursa a peu de 42,1 quilòmetres. Per poder fer les proves el Servei Català de Trànsit (SCT) va engegar un dispositiu especial i es va tallar el trànsit de la carre-tera N-II entre Calella i el Masnou des de dos quarts de set del matí fins a dos quarts de set del vespre.

Arran d’aquesta restricció a l’N-II la circulació per la C-32 va ser gratuïta per als usuaris de les poblacions afectades per la prova que no tenien cap altra via alter-nativa. Els municipis del Maresme per on va passar el triatló són Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Cal-des d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i el Masnou.

ACN

Alguns dels triatletes al seu pas per l’estació de Renfe de Mataró el passat diumenge 4 d’octubre, cap al final de la prova amb l’N-II parcialment oberta.

Foto

: Tri

buna

Mar

esm

e

TRIBUNAmaresme | 17

Ensurt al litoral de Mataró perquè un vaixell naufraga i vessa gasoil

Salvament Marítim va desplaçar el pas-sat 4 d’octubre nombrosos efectius a la costa de Mataró per evitar la fuita de gasoil d’un vaixell que havia naufragat la nit de dissabte, prop de quatre quilòme-tres mar endins.

Cap al migdia ja s’havien aconseguit tapar dos dels tres forats del vaixell que perdia gasoil i la taca de combustible vessat tenia uns 550 metres quadrats.

El vaixell, de 20 metres d’eslora, que

té un dipòsit amb capacitat per a 1.000 litres de combustible, va naufragar entre Mataró i Port Balís, per causes que es desconeixen i no va haver-hi cap vícti-ma.

En produir-se l’incident, es va donar compte a les autoritats portuàries i es va activar la fase de rescat. Salvament Ma-rítim va intervenir en primer lloc per sal-var els dos tripulants de l’embarcació.

El vaixell enfonsat treballava en tas-

ques de suport en unes obres a la dessa-ladora de Blanes i transportava grava.

Posteriorment, diumenge al matí, van començar les actuacions per evitar el vessament. Salvament Marítim va des-plaçar a la zona els remolcadors “Clara Campoamor” i “Punta Mayor”, amb el suport de tres embarcacions de la Creu Roja. Un equip de submarinistes va bai-xar fins a l’embarcació enfonsada uns 20 metres sota el nivell del mar amb l’objec-tiu de taponar la fuita i evitar el vessa-ment de gasoil. També, es va procedir a abalisar i senyalitzar la taca de gasoil per controlar-la.

A l’espera dels treballs per reflotar el vaixell, previstos per al 6 d’octubre, el dia 5 l’Ajuntament de Mataró va prohibir el bany a la zona més pròxima a l’espigó de la platja del Varador, on es van detectar restes “molt diluïdes” de gasoil, provi-nent del vaixell. També van explicar que durant els pròxims caps de setmana es faran unes immersions a la zona de l’en-fonsament per comprovar si el gasoil ha afectat la praderia de posidònia.

Redacció

Un dels vaixells de Salvament Marítim que van acudir per evitar que el gasoil contaminés el mar.

Foto

: ACN

Més de 200 militants i simpatitzants del PP del Maresme van assistir a la presen-tació de la nova junta comarcal d’aquesta formació política. L’acte va fer-se el passat 2 d’octubre a Sant Andreu de Llavaneres i va ser presidit per Alícia Sánchez-Camac-ho, presidenta del PP Catalunya, Dolors Montserrat, portaveu del Grup Parlamen-tari al Parlament de Catalunya i Alberto Villagrasa, secretari General Provincial.

La trobada va servir per donar oficial-ment el tret de sortida per a la nova jun-ta comarcal, escollida amb més del 93 % dels vots a la passada assemblea comarcal celebrada durant el passat juliol.

El PP del Maresme presenta la seva nova junta comarcalEl comitè directiu està format per

Diego Sánchez (Pineda de Mar) de pre-sident, Marcos Fernández (Mataró) de secretari general, Javier Berzosa (Alella) de vicesecretari general, Marcelo Gómez (Malgrat de Mar) de vicesecretari de Ter-ritorial, Javier Zarco (Pineda de Mar) de vicesecretari d’Organització i Susanna Clerici (Sant Andreu de Llavaneres) de vicesecretària de Política Municipal. A la resta de components de la junta comarcal es troben representades totes i cadascuna de les poblacions de la nostra comarca, segons informa el PP.

Redacció

Foto

: CED

IDA

CONCURSOS

TROBA LA T

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem en-trades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES:

Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrò-nic amb un termini màxim de tres dies després d’ha-ver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vi-gílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

En la propera edició de TRIBUNA Maresme Mes a Mes es publicarà el resultat del concurs amb els noms dels guanya-dors que ja han rebut les entrades corresponents.

TRIBUNA MARESME

et convida aPARADISE

Carretera de Barcelona, 24MATARÓ · Tel. 93 741 49 87www.paradiseesport.com

Envia la paraula PARADISE i les teves dades al co-rreu: promocio@tribunamaresme.com i d’entre els correus rebuts es sortejaran 4 passis per posar-te en forma, relaxar-te i disfrutar a Paradise.

Els passis podran ser individuals o dobles. Amb els individuals s’hi podrà anar cada dia durant un mes.D’altra banda, amb els dobles s’hi podrà anar cada dia durant 15 dies. En el teu e-mail posa si vols un pas-si individual o doble indicant el nom complet dels be-neficiaris. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han sigut benefici-ats amb el premi. En la propera edició es publicaran els noms dels guanyadors.

18 | TRIBUNAmaresme

La consellera delegada de Serveis a les Persones, Neus Serra, va presidir el passat 2 d’octubre una reunió de regi-dors de serveis socials de l’Àrea Bàsica del Consell Comarcal del Mareme en el decurs de la qual els municipis van com-partir inquietuds sobre la dificultat per atendre l’increment de ciutadans que es troben amb dificultats de subsistèn-cia com a conseqüència de la crisi. Hi van assisitir representants polítics de 17 municipis.

La reunió, convocada pel Consell Comarcal del Maresme, tenia un triple objectiu: informar els municipis de la feina que realitza des de l’àrea de Ser-veis a les Persones, explicar les novetats del contracte programa signat recent-ment amb el Departament d’Acció So-cial i Ciutadania i posar en comú les principals necessitats i inquietuds dels responsables municipals de serveis so-cials.

En aquest darrer apartat, els regidors van coincidir que una de les principals inquietuds dels ajuntaments és com re-soldre les noves problemàtiques socials dels ciutadans com a conseqüència de la situació econòmica que s’està vivint i que està afectant nous perfils d’usuaris dels serveis socials municipals.

En aquest sentit, el Consell Comar-cal del Maresme va explicar els criteris que se seguiran en el repartiment als ajuntaments dels ajuts d’urgència social destinats a famílies necessitades.

El CCM també va informar so-bre la propera creació del servei d’informació i atenció a la dona, la cre-ació del servei de gestió directa SAD a la dependència per a tres municipis (Sant Pol, Sant Andreu de LLavaneres i Canet de Mar), immigració, ajuts de lloguer o transport adaptat per a per-sones amb disminució ...

També, Neus Serra va informar els regidors sobre la posada en marxa d’una interessant iniciativa de la Comunitat Terapèutica del Maresme i de les emis-sores de ràdio municipal que, a partir de la setmana vinent, incorporaran a la seva programació dos espais divulga-tius a l’entorn de les malalties mentals. Aquest nou programa porta per títol ObertaMent.

Consell Comarcaldel Maresme.

Regidors del Maresme expressen la seva preocupació pel desbordament que pateixen els serveis socials municipalsRepresentants polítics de 17 municipis del Maresme comparteixen inquietuds per atendre l’increment de ciutadans amb dificultats de subsistència per la crisi

Foto

: CCM

TRIBUNAmaresme | 19

Els periodistes maresmencs Pep Andreu i Marga Cruz han elaborat un catàleg del modernisme de la comarca i l’han reco-llit en el que ja és el seu “tercer fill lite-rari”, Modernisme al Maresme, l’arqui-tectura entre dos segles. El llibre, que va sortir a la venda a mitjans de setembre, és una ruta a través de petits detalls del modernisme de 25 pobles del Maresme –han quedat fora Cabrils, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna. Els autors celebren ha-

Dos periodistes maresmencs publiquen en un llibre el patrimoni modernista de la comarca

ver recuperat per al gran públic la petita arquitectura “amagada” darrere de Puig i Cadafalch o Domènech i Muntaner o el fet de redescobrir municipis amb un important patrimoni modernista, més enllà de Mataró, Argentona o Canet de Mar.

Modernisme al Maresme, l’arquitectu-ra entre dos segles, és un ampli recull fo-togràfic del llegat modernista al Mares-me. En total es cataloguen 295 edificis de 25 municipis de la comarca. Les foto-

grafies són obra de Marga Cruz, mentre que els textos que introdueixen el lector al patrimoni de cada municipi són del periodista de Televisió de Mataró, Pep Andreu.

Cruz diu que ha evitat fotografiar faça-nes per tal de mostrar al lector els petits detalls que, sovint, passen desapercebuts en passejar. També hi ha il·lustracions dels interiors d’aquells edificis on ha po-gut accedir. Per la seva banda, Andreu destaca el fet d’haver descobert un pa-trimoni “amagat” i sovint eclipsat pels grans edificis que Puig i Cadafalch o Domènech i Muntaner van fer a Mataró, Argentona o Canet de Mar.

ACN

A l’esquerra, Casa Roura de Canet, una de les fotografies del llibre. A dalt, els autors: Pep Andreu i Marga Cruz.

Foto

s: C

edid

a/AC

N

Mataró ret homenatge al poeta i guionista Josep Punsola

Del 22 de setembre al 18 d’octubre, la sala d’exposicions de Caixa Laietana, a Mataró, acull “Amistat bandera blanca”, mostra que ret homenatge al poeta mataroní Josep Pun-sola (1913 – 1949), en la commemoració del 60 aniversari de la seva mort. Punsola ha estat reconegut per la seva important obra poètica i les seves interessants col·laboracions al cinema amateur dels anys 40 a Catalunya, amb guions per a pel·lícules d’Enric Fité com Alter Ego, i l’extraordinària Porta Closa. L’exposició com-memorativa, organitzada per Caixa Laietana amb la col·laboració de la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Josep Punsola, fa un repàs a la rica trajectòria artística del poeta català i inclou elements tan rellevants com la projecció de la pel·lícula Porta Closa, guardonada amb diver-sos premis internacionals l’any 1950, entre ells la Copa Challenge del Festival de Cannes, i les gravacions de testimonis pròxims al poeta que ofereixen un acostament renovat a la figura de l’escriptor català.

Quan es compleixen els 60 anys de la mort de Josep Punsola, la ciutat de Mataró recorda un dels activistes culturals més destacats de la seva història recent amb una interessant expo-sició organitzada per Caixa Laietana. La mos-tra presenta un viatge a través de la vida i l’obra de l’escriptor català, sobretot poeta, però també brillant guionista que, per la seva riquesa i valor artístic, resulta especialment atractiva.

Font: Caixa Laietana

20 | TRIBUNAmaresme

Maresme Digital Televisió (MDTV) i Televisió de Mataró (TVM) es fusionen. Després de dos anys d’emissions, el canal públic no pot continuar per l’elevat cost que han de pagar els ajuntaments i perquè el projecte televisiu continua a l’ombra de TVM. El canal privat, tot i els seus 25 anys d’història, tampoc s’escapa de la crisi i el seu projecte estava amenaçat de mort. En aquest context, les dues televisions han de-cidit unir-se per donar lloc a una nova te-levisió que començarà a caminar el 2010. El nou canal serà públic i el gestionarà una societat mercantil constituïda pel Consor-ci Digital Mataró-Maresme. Un dels grans interrogants serà en quina mesura afectarà aquest procés als llocs de treball.

TVM i MDTV han patit les conseqüèn-cies econòmiques del que significa fer el salt a la televisió digital terrestre (TDT), agreujat ara per una crisi global. El projec-te de TVM és econòmicament poc viable, mentre que el cost que MDTV suposa per als ajuntaments de la comarca és excessiu. La supervivència, doncs, només tenia dos camins: o una competència ferotge, o la fu-sió que finalment s’ha acordat.

Una de les primeres coses que s’ha fet és

La crisi obliga la televisió pública del Maresme i la privada Televisió de Mataró a fusionar-se

la creació d’una societat mercantil, a tra-vés del Consorci Digital Mataró-Mares-me, perquè gestioni el nou canal. Fins ara, aquesta feina l’havia fet la societat Mataró Audiovisual a través de la productora La-vinia, però la relació entre el Consorci i Mataró Audiovisual s’exhaureix el pròxim 31 d’octubre.

L’any 2010, doncs, naixerà un nou canal de televisió, amb un nou nom i una nova imatge, fruit de la fusió dels actuals pro-jectes públic i privat. El Consorci aporta-rà les quotes dels ajuntaments a la nova societat, mentre que TVM incorporarà al pressupost els ingressos provinents de la seva cartera de clients. El nou projecte, a més, estarà format pels professionals de les dues televisions.

El futur de TVM. Fins que no arribi el mo-ment, TVM continuarà com fins ara, tal com va assegurar el seu director, Jaume Puig, mentre que el Consorci Digital Mataró-Maresme assumirà directament la gestió de MDTV. Quan s’iniciïn les emissions del nou canal, el Consorci man-tindrà la gerència i, segons ha pogut saber l’ACN, es preveu que la direcció, pel que fa als continguts, l’assumeixi l’equip que ara porta el timó de TVM.

El president del Consorci i alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va explicar que la seu de la nova televisió continua-rà sent el centre de producció del Pla de Boet (MDTV), tot i que els estudis de Can Marfà (TVM) es podrien mantenir per fer-hi alguns programes. Aquesta situació serà provisional fins que es trobi un encaix al futur parc tecnològic TecnoCampus Mataró-Maresme.

Pel que fa a la programació, la intenció del Consorci es mantenir programes tant d’un canal com de l’altre, tot i que no es duplicaran els formats, segons va detallar Baron. El president del consorci també comenta que caldrà “garantir la qualitat, el rigor, la professionalitat i la indepen-dència informativa que han caracterit-zat les dues televisions”.

Els llocs de treball. El que segurament no es mantindran seran els llocs de treball que hi ha actualment. D’una banda, els contrac-tes dels treballadors de MDTV, que estan contractats per Lavinia, finalitzen alhora que finalitza la relació entre la productora i el Consorci. Tot i això, des del Consorci

no s’aventuren a dir quin serà el futur defi-nitiu d’aquests treballadors.

De la mateixa manera, tampoc està clar el futur dels treballadors de TVM. Tot i que aparentment ho tenen més fàcil per mantenir la feina –els seus contractes no estan vinculats a cap tercer–, encara nin-gú no els ho ha pogut garantir. “Encara no s’ha parlat dels llocs de treball, però dos i dos no sumaran quatre”, han comentat alguns dels responsables dels dos canals.

El president del Consorci, Joan Antoni Baron, diu que s’haurà de fer una feina “feixuga i gens agradable” de composi-ció de l’organigrama de la nova televisió. Baron explica que caldrà dimensionar les actuals plantilles i veure quins llocs de treball es poden mantenir, alhora que va assegurar que hi haurà “alguns llocs de treball que es perdran”.

La llicència de TVM. Un altre dels interro-gants que també caldrà resoldre és què fer amb la llicència que té TVM quan aquesta televisió s’integri en el nou projecte. Se-gons han comentat el president del Con-sorci, Joan Antoni Baron, i el president de TVM, Jaume Puig, l’únic que no seria lògic seria que es donés la llicència a una altra empresa. “Seria una gran contradicció”, asseguren. Sembla ser que la primera op-ció seria emetre la mateixa programació per les dues freqüències, la pública i la pri-vada, quan el nou canal comencés les se-ves emissions perquè l’audiència s’hi anés acostumant. D’altra banda, pel que fa a l’anunci de fusió ha provocat una gran reacció dels grups polítics de l’oposició a l’Ajuntament de Mataró, que van presentar una bateria de preguntes al ple i van mostrar-se molt crítics amb el procés.

Calella i el segon canal. Un altre dels agents implicats en aquest procés de fusió de les dues televisions és el centre de producció de Calella, que subministra informació de la zona nord del Maresme als informatius de MDTV. En principi la fusió de MDTV i TVM no hauria d’afectar aquest centre de treball, ja que la col·laboració amb l’Alt Maresme es mantindria amb el naixement del nou canal. D’altra banda, només quatre dies més tard, MDTV ha celebrat els ac-tes del seu segon aniversari amb la posada en marxa d’un segon canal públic per a la comarca. El mal anomenat ‘canal de l’Alt Maresme’, MDTV2, va iniciar així les se-ves emissions en proves amb la retrans-missió en directe, des de Calella, de la gala del segon aniversari de MDTV.

La celebració del segon aniversari de MDTV i la posada en marxa de MDTV2 és “motiu de constatar que els projec-tes van endavant”, segons ha manifestat el president del Consorci Digital Mataró-Maresme, Joan Antoni Baron, malgrat les “moltes dificultats” econòmiques que ha reconegut el mateix Baron. ACN

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i el director de TVM, Jaume Puig.

¡Fem comerç, fem Vilar!ACADÈMIAEscola Da-Vinci93 753 31 06

AGÈNCIA DE VIATGESVilassarTours93 750 94 08

ALIMENTACIÓCarnisseria Bertran93 753 15 53 Marimon s.l.93 753 12 04

ARMERIAArmeria Ribas93 753 06 52

ARTArt Vilassar93 750 88 04

ASSESSORIALlap Assessoria s.l.93 750 81 04Navarro Gesa Associats93 750 76 67

BARBar Granja Tropicana93 750 76 84Bar Charlie93 750 81 03Bar Oasis93 753 17 02Bar Pavelló Can Banús93 753 83 83

Cafè de la Plaça93 753 16 60

Cafè Cafè93 753 39 23

L’ Petit Fornaca93 750 02 13

DISSENYGomis Art i Disseny93 750 98 12

DOLÇOSNora Dolç615 679 712

ELECTRICITATReformes Santos93 750 79 17

ELECTRODOMÈSTICS I REGALSRiera-Baylach93 753 06 54

Roser Baylach93 753 10 58

ESTANCEstanc Emilia Sibina93 750 71 69

ESTÈTICA I TERÀPIES NATURALSCos i ment93 750 78 63

Dramascus SPA93 750 96 89

Piella93 753 05 57

FINQUESFinques Miralles93 753 31 02

Finques Tràmit93 753 01 40

FLORS I PLANTESFlors Pujol93 750 90 70

FORN DE PA I PASTISSERIESCal Mosso93 753 10 39

Cros-pa, dolç, salat,… cafè, te.93 750 79 55

Pastisseria Joan93 753 29 53

Pastisseria Mª Teresa93 753 08 02

FRUITES I VERDURESFruites i verdures Campins93 750 71 52

HERBORISTERIA I DIETÈTICAL’artemisa93 753 86 41

IMPREMTAImpremta Ros93 753 16 54

INFORMÀTICATrilogic93 750 71 96

JOGUINES - MODA I SERVEIS PER A NENSJoguines Mª Àngels93 753 09 07

JOIERIAJoieria Matilde93 753 12 54

LLARComerç Roselló93 753 05 55

MODABianca Boutique93 753 37 53Nuri-Moda i Roba de casa93 750 89 51

MOTORMotor 4xquad93 753 15 36

PAPERERIAL’ocell de Paper93 753 06 95

Els Bessons93 750 90 57

PEIXATERIAPeixos Vilassar93 750 77 75

Peixitos Sandra626 207 201

PERFUMERIA I COMPLEMENTSL’Aromer93 753 39 49

PERRUQUERIA I ESTÈTICAJoanna Coronado93 753 73 89

Sempre Pels Pèls93 750 78 53

PODOLOGIAVanessa Garcés Montañé93 750 96 36

RESTAURANTSCan Lluís de Vilassar93 753 39 02

La Taverna de les Sedes93 753 12 63

El Racó de Can Feliu93 753 29 16

Restaurant Sant Salvador93 753 17 03

REGALSLa Botigueta93 750 86 66

Tot i més eurocent93 750 76 68

SABATERIESCalçats Maria93 753 09 97

Tocs93 750 94 25

l’email de l’associació: comerciants@vilassardedalt.cat

TRIBUNAmaresme | 21

ARENYSSi ara us demanessin si Arenys és topònim català o no, és probable que féssiu la mateixa cara que si us preguntes-sin per la catalanitat del cognom, posem per cas, Alberic (i faríeu ben fet, si més no en el cas de la vila, que en el del llinatge ja no tant). Ara, si tot seguit us consultessin per la bondat del mot arena, aquí poder ja vacil·laríeu: arena és mot català o no?

Ha de ser-ho per força, és clar, perquè si no no haurien nascut mai cap dels molts arenys que poblen les terres catalanes: Castell de l’Areny, Prats de l’Areny, Balsareny, Arinyoles… “Terra pus ferma, / nova, més plana, / bla-na, solana, / tot bon terreny / luny de l’areny, / bon re-gadiu”, escrigué l’insigne Jaume Roig a l’Espill, i som al segle XIV. I no s’equivocava gens, perquè Arenys de Munt, que obstinadament continua conservant a la ri-era la sorra que li ha donat nom i vida, és terra de bon regadiu, d’entusiasta regadiu de vots que faran créixer moltes altres llavors i que segurament en el futur recor-darem com la primera ruixada, la que reviscola el jardí que semblava sem, mort, assecat per sempre més, però que ves per on gràcies a aquesta primera aigua salvífica torna a brotar i en demana més.

En Coromines es pregunta, amb aquell estil seu tan peculiar, docte i alhora d’estar per casa, per “la formació d’aquest mot, tan vell i típic nostre”. Dóna dues hipòte-sis: que vingués de l’adjectiu llatí ARENEUM (arenós), aviat substantivitzat, és a dir, convertit en nom comú; o bé que, directament d’arena s’hagués format l’adjectiu areneny, a la manera de pedreny, ferreny o sedeny, que posteriorment, per òbvies dificultats de pronúncia, s’ha-gués reduït a areny. Tant en un cas com en l’altre la vida en qualitat d’adjectiu li va durar ben poc, perquè aviat es transformà en substantiu; i això mateix, traslladat al ter-ritori moral de la geografia, és el que acaba de viure la in-signe població d’Arenys de Munt, que si per nombre de veïns pertany a categoria de les petitones, per valor sim-bòlic s’acaba de convertir en la més important. Arenys de Munt no tan sols s’ha substantivat en la consciència nacional sinó que s’ha guanyat el dret de les majúscules per sempre més.

[Aquests dies passats m’he empassat, segur que com molts de vosaltres, una infinitud d’articles, declaracions i entrevistes sobre la qüestió. I em va colpir especial-ment la capacitat de síntesi de la Gabancho: “Volem pa amb oli, / pa amb oli volem, / si no ens en donen, / ens el prendrem”. Doncs això.]

PAU VIDAL

‘09 09 09’ s’exposarà en una mostra a la sala de Caixa LaietanaOrganitzat per Els N9u N9us, el passat 9 d’octubre de 2009 es va mostrar al carrer Nou de Mataró una exposició ben singular, amb el treball de 99 artistes de diferents disciplines de la ciutat i al voltant d’una nou. L’acte es va convertir en tota una festa popular, amb la in-tervenció del cantant Pau Riba. En concret, es va encarregar als crea-dors que fessin un poema-objecte amb una nou dins una caixa de plàstic. Les creacions obtingudes són tan diverses com les persones que les han fet: artistes, joier o es-criptors, entre d’altres. Pel que fa a la mostra de les 99 nous, es podrà veure ara del 9 de novembre al 9 de desembre a la sala d’exposici-ons Caixa Laietana. Redacció

El regidor de Vilassar de Mar, Laureà Folch, premi Blocs CatalunyaEl passat divendres 2 d’octubre va celebrar-se a Vic la segona edi-ció dels Premis Blocs Catalunya. Laureà Folch, regidor de Comu-nicació, Participació ciutadana i Noves tecnologies de Vilassar de Mar, va ser guardonat amb el Premi Blocs Catalunya a la cate-goria sobre mitjans audiovisuals. L’acte va comptar amb la presèn-cia del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Folch, que com va reconèixer al seu dis-curs llegit durant l’entrega dels premis, és “un apassionat del món audiovisual”, ha guanyat el guardó dins la categoria de mitjans audiovisuals. Els premis reconei-xen el més destacat del món dels blogs en català.

Redacció

Parc Tecnocampus, present al Barcelona Meeting PointParc TecnoCampus Mataró-Ma-resme participarà juntament amb PUMSA Mataró, en un estand compartit, en el saló professional Barcelona Meeting Point, del 27 al 29 d’octubre. Barcelona Mee-ting Point és l’únic saló immobi-liari professional i internacional d’Espanya. Al Saló Professional, el visitant podrà conèixer els últims projectes i serveis d’un ampli ven-tall d’empreses relacionades amb l’immobiliari, des de promotors, institucions públiques i empreses de project management, fins a in-termediaris i gestors, arquitectes, enginyers, consultors i bufets d’ad-vocats, empreses constructores o revistes, entre d’altres, amb una gran presència internacional.

Redacció

Última hora

Les entitats sobiranistes se citen el 24 d’octubre per ratificar els acords d’Arenys de Munt

El pròxim 24 d’octubre es reu-nirà per primera vegada el con-sell plenari de totes les entitats i comissions organitzadores dels diferents municipis que volen im-pulsar consultes independentis-tes. La creació d’aquest òrgan és un dels acords que es van prendre durant la reunió celebrada dilluns a Arenys de Munt i que s’haurà de ratificar en la trobada del dia 24. També s’haurà de donar el vist-i-plau a la proposta de dates per a les consultes. Des de la societat civil, contràriament al que havia proposat la plataforma d’alcalde i regidors Decidim.cat, es volen concentrar bona part de les con-sultes el pròxim 13 de desembre i, la resta, en una data encara per determinar la primavera del 2010.

Mantenint l’esperit d’Arenys de Munt i perquè sigui la societat civil la que organitzi les consultes independentistes a diferents mu-

nicipis, s’ha decidit convocar un consell plenari a nivell nacional format pels representants de ca-dascuna de les entitats que hi vul-guin participar, inclosa Decidim.cat, així com els portaveus de les comissions organitzadores locals que ja hagin fixat una data per re-alitzar la consulta.

L’òrgan, que tindrà de portaveu l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Mora; serà el que gestioni les con-sultes independentistes i no una coordinadora de només vuit mem-bres, tal i com proposava Decidim.cat. La plataforma d’alcaldes i re-gidors havia ideat una estructura en la qual els polítics tenien un pes significatiu, però la voluntat de les entitats és que aquest pes recaigui en la societat civil. ACN

RODA EL MÓN

22 | TRIBUNAmaresme

Tribuna d’opinió

Aquest mes d’octubre commemorarem el 161è aniversari de la inauguració del primer ferrocarril de la península. Un esdeveniment històric que la perspecti-va dels anys permet valorar i fer-ne una lectura a dia d’avui.

Ens podríem preguntar com es va viure i quines repercussions va tenir a nivell de societat i indústria, però no hi ha cap dubte que avui tothom el valora positivament ja que va significar estar al capdavant del que ara entenem per no-ves tecnologies.

Miquel Biada, mataroní, home d’em-presa, enriquit a Cuba, va ser l’impul-

EDITORIAL

L’endemà d’Arenys de Munt

El referèndum sobiranista d’Arenys de Munt i tots els fets que l’han en-voltat han aconseguit generar un gran debat polític i social, posant l’inde-pendentisme en la centralitat del país. Tothom ha pogut dir-hi la seva, a favor i en contra i algunes de les situacions viscudes han provocat la indignació i la confrontació d’idees, però especi-alment, la resposta desproporcionada per part d’alguns, ha acabat aconse-guint l’efecte contrari i s’ha demostrat que quan més s’ataquen les idees, més s’aconsegueix consolidar-les. L’ano-menat “efecte o esperit d’Arenys” ja ha posat sobre la taula que es facin consultes a d’altres municipis del Ma-resme i de Catalunya i ha projectat les reivindicacions a nivell internacional. I bona prova d’això va ser el segui-ment de la consulta per part de 130 mitjans, entre els quals n’hi havia de diversos països. Pel que fa a les forces polítiques, totes hi han jugat les seves cartes, algunes sobre el propi terreny, però encara s’ha de clarificar quin és el següent pas i en què acabarà tot plegat. Amb el rerefons present de la crisi en el dia a dia de la nostra soci-etat, el referèndum d’Arenys de Munt ha servit per obligar a delimitar posi-cions polítiques i posar sobre la taula que hi ha una part de Catalunya que ja no creu amb l’encaix possible amb Es-panya per moltes raons i que demana una resposta política a les seves inqui-etuds. D’altra banda, més enllà d’algun petit fet puntual, la consulta va desen-volupar-se de forma tranquil·la, amb una eficaç actuació dels organitzadors i dels Mossos d’Esquadra i la partici-pació de persones de totes les edats, mostrant un sòlid sentit cívic que va evidenciar el que era presumible, que solament es volia exercir el dret a ma-nifestar l’opinió.

Premià de Mar, la capital del Baix MaresmePremià de Mar, per nombre d’habitants i per les seves característiques, ja fa temps que exerceix de capital del Baix Maresme. En cap cas no es tracta d’un afany de protagonisme, sinó tot el con-trari. I així ho vàrem explicar a l’inici d’aquest mandat. L’objectiu d’aquesta idea no és cap altra que posar-nos a dis-posició per materialitzar la voluntat de servei i unió existents entre els munici-pis del Baix Maresme, per poder treba-llar plegats en una mateixa direcció. Un exemple clar i recent n’és l’acord que, sota el paraigües de la DO d’Alella, hem subscrit els ajuntaments del Baix Ma-resme per tal de poder treballar plegats i buscar el nostre espai turístic, comer-cial i dinamitzador.

Possiblement, el repte més impor-tant que tenim actualment és la millo-ra i transformació de les vies de trànsit (N-II i C-32). També cal esmentar la mancomunació de serveis, el disseny

d’estratègies comunes en benefici dels ciutadans, com per exemple la posada en marxa del TecnoCampus Mataró-Maresme, que vincularà la universitat amb el món empresarial, tecnològic... o també cal parlar dels futurs ambulato-ris, els nous cementiris, el passeig marí-tim unificat, la nostra serralada...

El Baix Maresme ha estat històrica-ment un poble treballador. El nou pla urbanístic de Premià de Mar, per exem-ple, permetrà connectar els polígons industrials del Masnou, Teià, Premià de Dalt i Premià de Mar i s’hi podran instal·lar empreses del sector terciari que donin feina a tots els municipis. I en aquests moments no podem oblidar que la nostra ciutat ha gaudit sempre d’un teixit comercial molt important, que dóna servei als premianencs, però tam-bé als veïns dels pobles més propers.

La nostra voluntat és sumar sinergi-es i alhora omplir, per responsabilitat,

un buit en matèria de lideratge històric que, malauradament, la comarca sem-pre ha patit. Es tracta de fer possible que els municipis del Baix Maresme, amb tots els potencials amb què comp-tem, ens puguem sentir part i partícips de la comarca. I està clar que Premià de Mar, per diferents raons, té la capa-citat i també la voluntat de ser la cor-retja transmissora. Això sense oblidar que l’engranatge ha de ser format per la implicació de tots i cadascun dels muni-cipis, ja que si en manca un, encara que sigui el més petit, anirem coixos.

Miquel Buch i MoyaAlcalde de Premià de Mar

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

Camí de ferrosor del projecte. La seva visió de futur i capacitat emprenedora van fer viable la idea d’implantar el ferrocarril a la pe-nínsula.

Així doncs, el 28 d’octubre de 1848 s’inaugurava el primer ferrocarril. El trajecte Barcelona-Mataró marcava l’inici d’una nova etapa que acabaria per revolucionar el panorama viscut fins el moment en relació al transport de mer-caderies i de viatgers.

Avui el tren d’alta velocitat ha conver-tit aquell ferrocarril pioner en el mitjà de transport del futur, per la rapidesa i per la comoditat entre altres avantatges.

Ara, a nivell comarcal, s’està parlant del tren orbital per millorar l’oferta d’aquest servei cada vegada més utilitzat.

Biada, però, va ser el pioner d’un pro-jecte que la realitat s’ha encarregat de demostrar cada cop més important per a l’economia dels països.

Manuel Roca i CuadradaPeriodista

T

TRIBUNAmaresme | 23

Un gran telescopiper a MataróEn el marc de l’Any Internacional de l’Astronomia, el passat 23 de setem-bre l’Obra Social de Caixa Laietana va fer entrega oficial d’un nou teles-copi a Cosmos, Grup d’Astronomia de Mataró.

A l’acte hi van assistir socis de Cos-mos, entre ells alguns dels fundadors. En representació de Caixa Laietana hi van ser el cap de Comunicació i Obra Social, Ricard Navarro i Elisabet de Dòria, a més de nombrosos mitjans de premsa escrita i televisió comarcal.

Segons va destacar el president de Cosmos, Esteve Cortés, “aquest nou telescopi, que ja té nom, Gal·lileu, serà el de tots els mataronins i no només del grup d’astronomia”.

El telescopi Gal·lileu és un telescopi reflector americà de 400 mm d’ober-tura de l’objectiu, sobre muntura Dob-son, i ocupa el mateix volum que un frigorífic combi familiar. És doncs, un gran telescopi. El Gal·lileu és també el segon telescopi més gran del Mares-me (després del que té el GAT, Grup

d’Astronomia de Tiana), però el primer més gran dedicat només a l’observació visual del cel. Un telescopi que, segons la gent de Cosmos, es farà servir per a la pràctica i difusió de l’astronomia de tots els mataronins i de la gent de la comarca, ja que asseguren que el pen-sen treure a totes les places de la ciutat perquè tothom pugui gaudir de l’obser-vació del cel.

Per la seva banda, Josep Maria Villegas, membre de Cosmos, explica que “les imatges que proporciona aquest telescopi representen un salt qualitatiu molt important en relació amb d’altres aparells”. També, augu-ra “molt bones sensacions a tota la gent que hi faci una observació”.

Finalment, l’expresident de Cosmos, Ferran Garcia, va fer una explicació del funcionament de l’aparell i del seu sistema d’autoposicionament. Malgrat la senzilla aparença, no ho oblidem, el telescopi està farcit d’alta tecnologia.

Jordi Lopesino

2a caminada Maresme Oncològic contra el càncer de mama

L’any passat vàrem iniciar la caminada contra el càncer de mama, i davant de l’èxit aclaparador de l’anterior edició, hem preparat la segona.

El diumenge 18 d’octubre farem, doncs, la 2a caminada de Maresme Oncològic. La sortida serà a les 9 del matí del parc Nou i finalitzarà al passeig del Callao, davant de Can Margarit. Ens agradaria poder comptar amb tots vosaltres. Com l’any pas-sat, l’itinerari està pensat per a tothom, el recorre-gut és totalment urbà, amb la pretensió que totes les persones, encara que no estiguin acostumades a caminar, pugin seguir amb tranquil·litat. No volem una carrera, volem un passeig amb molta companyia, que es noti que estem units davant de la malaltia.

Ens agrada aquesta ocasió de trobar-nos, ja que al final, podrem compartir esmorzar i fer una es-tona de xerrada amb tots el assistents.

Creiem que aquests actes demostraran una ve-gada més que Mataró és una ciutat solidària, i que gràcies a aquests tipus de propostes donem suport a les persones que pateixen i també fem costat als seus familiars, que ho pateixen tant o més.

Des de Maresme Oncològic us volem agrair per avançada la vostra col·laboració, i desitgem que com a mínim puguem ser un grup tan nombrós com ho vàrem ser en l’edició anterior.

Montserrat Chiva BoschPresidenta Maresme Oncològic

De tots és sabut que els crèdits no s´atorguen a qualsevol i menys en els temps que corren. I és que l´objectiu principal del prestamista –diguem-li banc, caixa o fi-nancera– és recuperar els diners prestats al marge dels interessos a percebre. Per aquesta raó el sol·licitant d´un préstec o crèdit ha de demostrar uns ingressos sufi-cients, constants i que tingui “bona reputa-ció” com a pagador i és aquesta informació la que es busca en els fitxers de morosos, que són llistes on els creditors inscriuen els seus deutors incomplidors. Les més co-negudes són RAI, ASNEF i EXPERIAN.

Aquestes empreses es dediquen a pres-tar serveis d´informació a tercers sobre la

solvència d´un futur deutor. Les dades de què disposen provenen de determinades empreses associades o clients, les quals, faciliten les dades dels seus deutors i a la vegada poden accedir a la informació dels fitxers sobre la solvència d´altres futurs clients. No oblidem que en temps de crisi com l´actual augmenta molt la desconfian-ça a l´hora de concedir préstecs o celebrar negocis i la consulta a aquests fitxers per part de bancs, caixes i empreses en general és constant. El fet de ser-hi inclosos pot ti-rar per terra el nostre objectiu de rebre un préstec o tancar un bon negoci.

El nombre de persones i empreses in-closes en algun d´aquests fitxers de mo-

rosos s´ha disparat en els últims 12 mesos arribant als 2,8 milions en el mes de juliol d´enguany, a raó d’increments anuals ver-tiginosos que situen el volum d´efectes im-pagats a bancs, caixes i entitats de crèdit en 42.000 milions d’euros, un 150% més que l´any anterior, segons dades oficials.

Sens dubte, aparèixer en un llistat de morosos és del tot NEGATIU, ja que pot frustrar moltes operacions econòmiques que vulguem fer, tant com a compradors com a venedors, resultant que de vegades la nostra presència en aquests llistats no respon a cap deute vigent. Davant d´això, hem de saber que tota persona té uns drets reconeguts com són el d´accés a les pròpi-es dades, el de cancel·lació d´anotacions incorrectes o caducades, el d´oposició i el de modificació de les nostres dades in-exactes.

És molt important que un cop pagat el nostre deute iniciem el tràmit de cancel-lació de les nostres dades en el fitxer de morosos a fi d´evitar que el nostre nom se-gueixi apareixent en el mateix encara que sigui amb saldo zero i durant un termini de fins a sis anys, fent valer d´aquesta manera el nostre dret a l’honor i els que protegei-xen les nostres dades personals (LOPD). Un bon assessorament per a la realització d´aquest tràmit de cancel·lació serà de vital importància per tornar a gaudir d´una bona reputació de solvència davant d´entitats financeres i tot tipus d´empreses amb les quals vulguem contractar amb èxit.

Xavier Casas Martínez, Advocat mercantilista de Bufet Casas-

de Doria & Advocats (xcasas@icab.cat)

Fitxers de morosos: les regles de joc

C/ Sant Josep de Calassanç, 37 · ALELLATels. 93 540 50 56 · 626 12 62 77

Fax 93 540 51 70 · alella@obresireformes.com

OBRES I REFORMES ALELLARehabilitació integral de l’habitatgeProjectes i instal·lacions

24 | TRIBUNAmaresme

GastronomiesJordi Pujolràs, secretari i enòleg de la DO Alella

Parlem amb l’enòleg Jordi Pujolràs sobre la DO Alella i el seu futur, en el marc de l’aposta que els ajuntaments del Baix Maresme han fet per l’etnoturisme, visible recentment en el nou Centre d’Acollida Turística (CAT) i el Celler romà de Vallmo-ra, a Teià. Pujolràs, que entre d’altres activitats de difusió del món vitivinícola, presenta el programa radiofònic Lligams de raïms a Ràdio Cabrera de Mar (107.1 FM), dibuixa un futur carregat d’oportunitats per al sector, explica com ha anat la collita d’aquest any i el creixement i projecció de la DO.

“Els alcaldes del Baix Maresme creuen en l’etnoturisme i n’han estat motor”

Parli’ns de la implantació de la DO a la comarca?

Han passat moltes coses, com la pressió urbanística que hem sofert i ara està més controlada, que ens han empès les vinyes cap a les muntanyes i aquest és un fenomen molt interessant, que ha variat la tipologia del vi. D’altra banda, som la DO més petita d’Espanya i per tant d’Europa, amb l’avan-tatge que sol ser més fàcil vendre vi perquè en fem poc, 600.000 ampolles. Ja ens agra-daria fer-ne més. S’han de recuperar vinyes, a Cabrera de Mar, a Sant Iscle... i parlo de 200 o 300 metres, que els propietaris ens han demanat pertànyer al nostre Consell Regulador. Per part de l’administració sempre ha estat un no categòric. No sé el per què, hi ha consells que no han de tenir tot el territori junt. Ara em sembla que ho aconseguirem. Es tracta, doncs, de guanyar terreny. Sant Iscle i Vilassar de Mar volen ser de la DO i hi ha gent que s’ha esverat. Estem parlant d’incrementar tres o quatre hectàrees de vinyes que ja existeixen dins

un municipi. No creixerem més de cinc o sis hectàrees, de 314 a 320 i recuperarem vinyes que tradicionalment han fet vi. I qui vulgui podrà pertànyer a la nostra DO amb la nostra reglamentació, que és molt estric-ta, la veritat.

Hi ha, però, un desconeixement de la DO Alella a la comarca. Costa trobar vins als restaurants d’aquí...

És un fenomen curiós. El vi d’Alella va sor-gir com a tal el 1906 i la cooperativa la van fundar benestants, la burgesia, que hi vivien i hi estiuejaven, amb els pagesos que hi van contribuir. Què va passar? Que era el vi de la zona. Una altra gran idea va ser que el vi d’Alella havia de sortir en ampolles, imatge de gran elegància, quan aleshores n’hi havia poc així perquè es comprava amb la garrafa. Responent a la seva pregunta, possiblement els cellers no han cuidat bé la distribució al Maresme, cada cop ens n’hem adonat més tots plegats i, de fet, fa molt poc que estem consorciats en la DO 18 municipis per em-

prendre accions conjuntes. D’altra banda, algun Ajuntament d’aquí, quan ha fet una celebració, ha posat vi de La Rioja. Això, si ho fas a França, et desterren perquè és una falta de respecte a la zona en la qual estàs. I poso com a exemple una botifarrada popu-lar que es va fer amb vi del Penedès. O fem pinya tots o malament rai. Des de la DO destinem molt poques despeses a la pro-moció perquè fem accions culturals, cursos de cata, un programa a Ràdio Cabrera de Mar, concursos de poesia... El vi és cultura i ha d’anar sempre pel camí de la cultura. Als ajuntaments no els demanem diners

sinó fer pinya. També, que quan facin algun acte serveixin vi d’Alella i ja mirarem que tinguin un preu especial dels cellers. El vi d’Alella són 18 municipis. I el de Mataró i el de Badalona també seran vi d’Alella. Sant Iscle i Mataró ja han demanat entrar a la DO. A més, a tots els ajuntaments els fa molta gràcia tenir vinyes.

Però on posaríem els límits geogràfics de la DO?

Badalona, Granollers, Mataró. Tant de bo hi hagi tres centres importants de consum. Pensem que no ha de coincidir el nom de

Foto: Enric Puche

TRIBUNAmaresme | 25

la DO amb el del poble on es fa el vi. Hi ha un gran moviment a Granollers per recuperar la identitat, ja que al Vallès es fa un 60% del vi DO Alella. També, que més enllà d’aquests límits sempre ens quedarien apèndixs, com el de Sant Iscle, però que ningú s’esveri, passa ar-reu del món, fins i tot a Califòrnia, que hi ha vins de finca amb subdenominacions, que es qualifiquen segons la qualitat de la vinya. A Borgonya els vins tenen dos noms, el del poble i el de la vinya, encara que Borgonya ho empari tot.

L’etnoturisme, el CAT de Teià... són el futur?

Amb el CAT hi contribuïm des del Consell regulador de la DO i ho veiem magníficament bé. A Alsàcia, la Vall del Po i França, l’etnoturisme és més del 35 o el 40% de la venda dels cellers. Pensem que es venda directa i la compra es fa per impuls i els turistes no se’n van sense ad-quirir una ampolla. Ara, això sí, s’ha de treballar els diumenges i normalment són empreses familiars. A Alella ja està passant, però sense el suport dels muni-cipis no és possible, perquè per anar a les finques calen camins connectats i això no ho faran ni els cellers ni la DO. Els alcaldes del Baix Maresme creuen en aquesta opció i han estat motors. A Cali-fòrnia, l’etnoturisme és més del 60% de la venda del celler, hi han basat tota una estratègia comercial, com es pot veure a la pel·lícula Entre copas.

Un altre àmbit és la formació. N’es-tem mancats?

Passa com en tot, jo de roba vaig a comprar-ne poc, però quan hi vaig vull que m’assessori bé el que ven perquè no hi entenc. Amb el vi passa el mateix. El client del vi ja no és aquella persona que se’l beu cada dia sinó el que li agrada, hi entén i hi vol entendre. Quan vas a un restaurant, generalment, si demanes consell no saben què contestar, avisen l’amo o et donen un rioja o un rosat, que diuen que va bé per tot, com em va passar diumenge passat. Farem l’etno-turisme i encara vindrà un client que en voldrà saber més. No es pot posar per atendre’l una persona que no en sap, tot això t’ho demana. Avui dia qui ven més als cellers és l’enòleg. A Alella, iniciativa de la directora de l’Institut, Paulina Ru-bio, es fa un grau superior de formació professional de viticutura i enologia, no existeix enlloc més i està pensat per la gent de tot Catalunya. D’enòlegs ja en tenim, de venedors cap ni un, entenent com a venedors que coneixen profun-dament el producte. Fem enòlegs, però amb tota una vessant de màrqueting i comerç exterior, on els idiomes són fo-namentals perquè els necessites a les fires de vins i és necessari dominar-los. D’altra banda, a la seu del Consell, a Can Magarola, a baix, he proposat de fer un celler, una planta pilot, perquè els alum-nes puguin fer pràctiques. Anticipo la idea que volem fer-la servir perquè als pagesos que no han pogut vendre raïm al celler i els ha sobrat, els farem vi allí. Servirà per formar els alumnes i que no es perdi aquest raïm. Resumint, fem et-noturisme, però amb gent preparada.

I els límits de la venda de la DO Alella on estan? On hi ha un mercat emer-gent?

On menys se’n ven és a Espanya.

Per desconeixement o perquè tenen molts bons vins?

No sé el per què, potser no els ve de gust anar a vendre, a Espanya. D’altra banda, hi ha molts bons vins i a més, els de cada zona beuen el seu: els de La Rioja vi de La Rioja, els de Navarra de Navarra, els d’Andalusia de Jerez.... i no beuen altra cosa, cosa que aquí no és així. Mai nega-ré que el de La Rioja és un excel·lent vi i puc admetre que fa cent anys els vins negres de Catalunya no eren gaire bons, per la fil·loxera i que França es va que-dar sense vi... em portaria molt de temps explicar-ho. De fet, és una teoria meva, vam començar a beure molt de rioja per-què el d’aquí “dejaba que desear”. Però avui dia ja no és així i ho demostren els premis obtinguts a nivell internacional.

On estan els mercats emergents?La majoria venen al nord d’Europa

(Suècia, Noruega, Finlàndia), Suïssa i el Japó, però per pur prestigi, als mercats més cars i exigents d’Europa. També, ningú fa accions comercials grans per-què no hi ha producte i si fes molta pu-blicitat es quedaria sense producció.

És a dir, que es ven tota la producció?Pràcticament venen per subhasta. Pre-

senten els seus productes i allà es fan les comandes. No és una subhasta estricta però es reserven caixes i es paga un 50% de la comanda. Un dia va trucar un oient a la ràdio i va preguntar on podia trobar els vins d’aquí. Li vaig respondre que en botigues especialitzades d’Alella i el Masnou. No és que siguem avars, és que no en tenim més.

Cap a on anem?Davant de l’excés de producció i gene-

rar excedent, el pagès reacciona fent-se el seu propi celler. Alguns ja ho han fet, és el que va passar a Borgonya en el seu moment, que el pagès s’ha convertit en un empresari. A Alella passarà això. Sempre hi haurà una o dues empreses dominants, però en sortiran moltes de petites.

Com ha anat la collita d’aquest any?Serà excedentària, hi ha molt de raïm,

però mai havia vist una collita tan sana com aquesta, sana en un sentit higiènic, sense malures ni fongs i es poden fer bons vins. Les maduracions han estat complicades. La molta calor de juny i juliol va provocar que la vinya s’espantés i no ens ha plogut en tot l’agost. Els que varen regar tenen una magnífica collita. Mai havia vist una collita tan sana en general i porto 42 anys en el sector. Els enòlegs, però, tindran feina, els raïms van madurar d’una forma molt especi-al. S’hauran de trencar més el cap per salvar aquestes acideses, però serà una bona collita en general.

Redacció

El restaurant Les Terrasses d’Alella propo-sa la seva oferta culinària en un entorn privilegiat del Baix Maresme, al cor de les vinyes alellenques i en un establiment que destaca per la seva cuidada decoració i uns racons plens d’encant que fan més agra-dables els saborosos àpats que s’hi poden menjar.

Pensant en el benestar i la satisfacció dels seus clients, el restaurant Les Terrasses ha estat recentment remodelat amb l’objectiu de gaudir del plaer de menjar en un entorn de somni, amb vistes a les vinyes o en es-pais pensats per a disfrutar prenent un ape-ritiu a l’aire lliure enmig d’un entorn bucò-lic, a tocar de l’emblemàtica masia de Can Magarola, tot un referent patrimonial.

En la seva àmplia carta, els clients hi po-dran trobar una gran diversitat de suggeri-ments segons els productes de temporada i de mercat. També, la degustació d’un am-pli ventall de receptes pròpies de la cuina catalana i francesa i gaudir d’especialitats gastronòmiques al voltant de l’ànec.

Un altre dels indiscutibles atractius de Les Terrasses és la varietat de plats de què dis-posa. Així, ofereixen sofisticades propostes culinàries, equilibrades amb una cuina de temporada, amb plats per llepar-se els dits com el Foie fresc d’ànec a la planxa amb pinya caramel·litzada, el Filet de vedella amb foie i salsa trufada, la Taula de patés d’ànec, d’ibèrics o de formatges tant naci-onals com d’importació, el Cabrit, el risotto de confit i mollejas d’ànec amb bolets o els Calçots, entre d’altres opcions.

També, com no podia ser d’altra manera estant a terres de la DO Alella, el restau-rant aposta per oferir una acurada selecció de vins, tant catalans com de la zona. Per acabar els àpats, a més, una extensa car-ta de postres permet degustar saboroses menges de deliciosos capricis com La vinya, una mousse de raïm amb xocolata blanca.

D’altra banda, amb la intenció de reco-llir noves propostes, els plats del dia o les recomanacions del xef, que guanyen pre-

sència amb l’arribada del cap de setmana, substitueix la clàssica carta per una versàtil pissarra que s’actualitza i canvia constant-ment.

I ja que la bona cuina no ha d’estar renyi-da amb els preus, també es pot degustar un menú diari a partir dels 15 euros. Ara també hi ha, però, la possibilitat de men-jar un menú a partir de la carta, amb plats de qualitat, els caps de setmana i festius, al migdia i a la nit, per un preu de 25 a 30 euros. A més, les seves instal·lacions, en les quals no hi falten les sales de reunions, es-tan especialment indicades per a celebrar-hi tot tipus d’esdeveniments: celebracions, reunions d’empresa o convencions.

Annex al restaurant i en la mateixa di-recció es pot trobar l’hotel Porta d’Alella, de quatre estrelles, que fa del luxe i la co-moditat, les principals característiques de l’establiment.

Ha estat completament remodelat per a oferir als seus clients la màxima comoditat en estances decorades a l’estil del món vi-nícola, tan vinculat a la localitat.

Av. Sant Mateu, 5-9 · AlellaTel. 93 540 78 57

www.hotelportadalella.com

Les Terrasses d’AlellaCuina sofisticada i de qualitat al cor del Baix Maresme

EL RESTAURANT RECOMANATFoto: M

arc Ubach

26 | TRIBUNAmaresme

Filet de calamar a l’allada. 14 €Calamar amb favetes i alls tendres. 14 €

Calamar farcit “Bare”. 14 €Calamar amb bolets a la crema de foie. 14 €

Barreja de calamars i calamarsons. 14 €Calamar a l’andalusa. 14 €

Calamar amb ceba. 14 €

BARE · NOSTRUM

Riera del Pare Fita, 117 · Arenys de MarTel. 93 792 00 19

Menú Calamarenys

Gastronomies. XIV Jornades Gastronòmiques Calamarenys

Torna un nou CalamarenysELS QUE

NINGÚ VOLUs informem dels casos urgents dels animals de la SPAM que necessiten trobar una família el més aviat possible. Són de la campanya “Els que ningú vol”, que inclou els gossos i gats més grans d’edat o amb problemes físics o de salut. La seva adopció és gratuïta i la protec-tora s’encarrega de les despeses veterinàries que puguin ocasionar de per vida.

CONTACTA AMB LA SPAM: 902 908 043 · info@protectoramataro.org

www.protectoramataro.org

MIKAÉs la dolçor feta gata. Cari-nyosa, submisa, adorable, t’enamora als 10 segons de conèixer-la. Pateix immunode-ficiència i necessita una llar on visqui sense altres gats, on no passi fred ni calamitats, ja que el seu petit cos no fabrica de-fenses, i és propensa a agafar qualsevol malaltia. Per tenir una vida més llarga i digna.

BLUEPreciosa gateta blanca, tranquil·la i bona però amb caràcter, quan no vol ser moles-tada t’ho fa saber. S’ha quedat sense llar i ja comença a tenir uns anyets. Acaba d’arribar i és urgent que trobi una llar ja que el canvi a la gatera la deprimirà molt i hi ha un alt risc que deixi de menjar i es deixi morir.

NINFAPetitona i d’edat ja molt avançada. Ens ha arribat en un estat pèssim de salut, sense pèl i amb un tumor mamari brutal. Necessita una família amb qui passar la resta de la seva vida que li ensenyi què és l’amor.

BRESCALa vam recollir a la carretera, a Sant Boi del Llobregat. La van atropellar i tenia les dues potes trencades. Li hem fet una intervenció urgent i costosa i ara necessita una família que l’ajudi a oblidar el que ha passat.

Amb l’arribada de la temporada d´aquest preuat fruit de la mar, Arenys de Mar ofe-reix una nova edició de les jornades gas-tronòmiques del calamar. Així, la 14a edi-ció del Calamarenys compta novament amb unes jornades que s´allargaran fins al 31 d´octubre amb la participació d´una quinzena de restaurants de la comarca. N´hi ha vuit d´Arenys de Mar, quatre de Caldes d´Estrac i un de Canet de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Argentona. No deixeu perdre l’ocasió i consulteu els restaurants participants i els menús que proposen!

D’altra banda, el Calamarenys, popular ja arreu de la comarca, repeteix l’experièn-cia iniciada en les jornades anteriors d’ofe-rir una exposició al Centre Cultural Cali-say, durant la primera quinzena d’octubre, dedicada a les arts de pesca artesanal, que es podrà visitar durant el matí i la tarda i compta amb la col·laboració de l’ADA-MEC i pescadors arenyencs retirats.

A més, enguany tampoc hi faltaran les subhastes públiques de peix, previstes pels migdies del 3 i 17 d’octubre, al Ca-lisay, o el concurs de plats cuinats amb calamars per a cuiners no professionals,

que tindrà lloc el dia 25 a la sala poliva-lent del Calisay.

La darrera activitat que s´ha programat per a aquestes 14es Jornades del Calama-renys és una sessió de la Cuina al Mercat que tindrà lloc el 29 d´octubre al matí i on s´elaborarà una recepta amb el calamar com a ingredient principal.

Finalment, cal destacar que per donar el tret de sortida a les jornades, enguany va programar-se la tradicional sortida amb barca a pescar calamars amb el so-

par d’obertura de les jornades. Així, la tar-da del passat 30 de setembre, al Club de Pesca Mar Sport, es va sortir a la mar per pescar calamars, enguany acompanyats per una banda de música que va amenit-zar la sortida. De tornada, al mateix Club de Pesca, va oferir-se un sopar al qual van assistir les autoritats locals i comarcals, així com representants de la Diputació i la Generalitat.

Font: Ajuntament d’Arenys de Mar

Un moment de l’acte de presentació del Calamarenys, amb propostes gastronòmiques i lúdiques.

INGREDIENTS: Calamars mitjans sencers, Carn picada de vedella, Carn picada de porc, Alls i julivert, Conyac o vi blanc sec, Xocolata negra, Tomàquet, ceba, Ametlles torrades, galeta maria, Ous, Oli, Pebre negre, Sal.

Pots consultar més receptes de l’Àvia Remei a la seva pàgina web: www.aviaremei.com

La recepta de l’Àvia Remei

CALAMARS FARCITSPREPARACIÓNetegem els calamars i els deixem la bossa sencera. Les potes i les ales es poden tallar petites o trinxar-les Agafar la carn de vedella i la carn de porc, i una paella amb oli. Les passem i salpebrem. Si emprem la carn d’una butifarra, aleshores, no cal afegir pebre ni sal, ja que acostumen a portar-ne. Bullir un o dos ous i barrejar-los, ben esmicolats, amb la carn un cop passada per la paella. També afegir all i julivert.

Amb aquesta barreja, farcirem les bosses de calamars, tancant-les amb un escu-radents. El farcit que sobri, es guarda per afegir-lo després. Agafar una cassola de terra, posar oli i enrossir una ceba . Afegir un tomàquet itirar un pols de sal i un pols de sucre. Abaixar el foc, tirar els calamars a la cassola i quan tot sigui calent, tirar un raig de conyac o vi blanc sec.

Posar la resta del farcit, una mica d’aigua que just els cobreixi. Preparar una picada amb alls i julivert, 1 ó 2 galetes maries i un troç de xocolata negra. Abocar la picada a la cassola. Si ho creieu convenient, tireu una mica més d’aigua. Fer aquesta cassola d’un dia per l’altre; és millor. Tenir la cassola sempre tapada. Per escalfar tireu una mica d’aigua perquè no s’enganxin. Es poden escalfar al microones o al forn.

TRIBUNAmaresme | 27

VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA

SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem:

93 759 86 36 (Servei gratuït)

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1Tel. 93 759 86 36 - VILASSAR DE MAR

VENDA DE PINSOS

CLÍNICA VETERINÀRIA

PANDAPALOMA CARRERA FERRER

Platja Cassà, 76ARENYS DE MAR

Tel. 93 792 39 53pandakania@arenysdemar.com

Món animal

L’etòleg Jaume Fatjó, cap del nou departament per millorar les condicions dels animals abandonatsPer primer cop a Espanya, una protec-tora disposa d’un Departament de Ben-estar Animal. La Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) ha apostat per treballar a l’alçada dels refugis més avançats d’Europa i dels Estats Units i ha decidit crear aquesta nova àrea.

Aquest departament té l’objectiu de millorar la vida dels animals abandonats que hi viuen i disminuir el risc de retorn de l’animal un cop ha sigut adoptat. Se-gons explica la presidenta de la protec-tora, Sílvia Serra, “fins ara, molts dels cadells adoptats retornen a la pro-tectora al cap d’uns mesos”. Per parar aquesta situació, el nou departament ha començat la seva tasca creant un curs d’educació per a cadells on els nous pro-pietaris reben un assessorament tècnic apropiat de cara als problemes d’adap-tació que puguin aparèixer després de l’adopció.

Per fer-ho possible, la SPAM té l’or-gull de comptar amb l’etòleg Jaume Fatjó com a cap del departament. Fatjó és doctor en veterinària i especialista europeu certificat en medicina del com-portament.

L’equip d’etòlegs i educadors que conformen el departament també ha començat a treballar en l’assessorament etològic dels propietaris de gossos adults per tractar els problemes de comporta-ment que puguin ocasionar.

Actualment, l’equip d’etologia de la SPAM han fet una prova pilot d’ensinis-

trament d’obediència per a gossos aban-donats del refugi. En un estudi realitzat als Estats Units hi va haver evidència que els animals que van ser sotmesos a aquestes sessions van tenir més facilitat per ser adoptats i, a més, es van adaptar millor al seu nou entorn.

En els propers mesos, l’equip d’etolo-gia del departament de benestar animal de la SPAM pretén iniciar nous cursos i la creació d’una escola d’educació canina i felina pròpia.

SPAM

Dos membres de l’equip delDepartament de Benestar Animal.

La Comissió Europea i l’Associació Eu-ropea de la Indústria Cosmètica (Coli-pa) finançaran projectes de recerca per substituir la investigació amb animals per assajos d’innocuïtat, més ràpids i econòmics que l’experimentació ani-mal. I menys polèmics.

Aquest anunci s’ha produït durant el Setè Congrés Mundial sobre les Al-ternatives a la Utilització d’Animals en les Ciències de la Vida que se celebra a Roma. La Comissió hi destinarà 25 mi-lions d’euros, mentre que la indústria en destinarà una quantitat equivalent.

El comissari europeu de Ciència i Re-cerca, Janez Potoènik ha explicat que estan decidits a evitar l’ús dels animals en la investigació sense deixar de fabri-car productes segurs per als consumi-dors.

D’altra banda, el director general de Colipa, Bertil Heerink ha declarat que fa 20 anys que la societat ha demanat a la indústria cosmètica que deixi de fer servir animals per a finalitats experi-mentals i ara el sector “dóna la benvin-guda a aquesta iniciativa”.

L’experimentació amb animals a la indústria cosmètica serveix per saber la toxicitat d’un producte que es fa servir de manera quotidiana, com una cre-ma. Aquesta mena de recerca no es pot substituir encara per assajos d’innocu-ïtat i d’aquí la iniciativa de la Comissió Europea. Els projectes d’investigació que es finançaran hauran de centrar-se en la simulació d’òrgans, ús de cèl·lules humanes o tècniques de modelació per ordinador, entre d’altres.

ACPG

La Comissió Europea aposta per reduirl’experimentació amb els animalsLa indústria cosmètica i la Comissió finançaran projectes alternatius per 50 milions d’euros

28 | TRIBUNAmaresme

Salut i bellesa

Balanç de la tercera Fira de Salut Natural i benestar de Premià de MarEl cap de setmana del 19 i 20 de setem-bre va celebrar-se la tercera edició de la Fira de Salut Natural i Benestar de Pre-mià de Mar, organitzada pel col·lectiu de professionals i empreses que es dedi-quen a aquest sector al Baix Maresme, amb la col·laboració de la Regidoria de Promoció Econòmica de Premià de Mar.

L’objectiu d’aquesta iniciativa ha es-tat apropar les teràpies i hàbits de salut activa i natural, a part de normalitzar-ne l’ús entre la població general, demos-trant la seva qualitat, eficàcia i validesa.

En aquest àmbit, la salut s’entén com l’estat de benestar íntegre de la persona, tant a nivell físic, com mental, emocio-nal i social, més que només l’absència de la malaltia. Així, les teràpies naturals i les tècniques mil·lenàries de benestar, entenen la persona com una unitat en contínua adaptació al seu entorn. I el que es tracta és de trobar l’equilibri in-tern i alhora sentir-se en harmonia amb l’entorn.

D’aquesta manera, es considera que cada individu és responsable de la seva salut i que té la capacitat de recuperar l’equilibri si l’ha perdut. En aquest cas, el terapeuta ajuda donant les eines ne-cessàries per arribar a la curació. Per això, a més de considerar els símpto-mes físics, es revisen hàbits, creences, vivències, emocions i la situació global de vida de la persona, ja que tot influeix en el nostre estat.

En el marc de la fira, el passat dissabte

19 de setembre, es va fer la projecció del vídeo L’Índia: punts de vista, de l’artista premianenca Merçè Tor, seguida d’un concert de música relaxant a càrrec del grup Onenessound. El diumenge 20, va haver-hi la mostra de productes i serveis a la plaça de la Sardana.

D’altra banda, durant tota la jornada de diumenge 20 de setembre, els assis-tents van poder experimentar les sen-sacions i els beneficis de tècniques com el massatge ayurvèdic, la reflexologia, el shiatsu, el reiki o el massatge tradi-cional tailandès. També es van poder provar innovadors sistemes de descans o tastar aliments ecològics i dietètics, practicar ioga, aprendre shiatsu i gaudir d’exhibicions d’aikido, de dansa del ven-tre o balls de Bollywood.

També es va comptar amb la presèn-cia del prestigiós naturòpata Josep M. Villagrassa, autor del llibre Dioses en el desempleo, que va oferir una xerrada sobre salut integral i hàbits quotidians. També hi va haver xerrades sobre la importància de la respiració i sobre la teràpia floral.

La valoració final que han fet els or-ganitzadors de la fira ha estat molt po-sitiva, malgrat que la pluja torrencial de mitja tarda va obligar a acabar abans d’hora. Tot i això, la bona resposta del públic i participació general en tots els actes ha animat al col·lectiu a repetir la fira l’any que ve i establir el seu caràcter anual.

El taller de ioga

Com a conseqüència de l’increment d’edat a la població i la contaminació acústica, d’un 10 a un 15% de la pobla-ció pateix pèrdua auditiva. Però només d’un 0,5% a un 3% de la població utilitza audiòfons.

Una mala audició ens pot afectar en molts sentits: ens pot provocar irritabi-litat, estrès, tensió, insatisfacció amb les relacions amb la gent que ens envolta de la feina, de la família..., sensació de soli-tud, aïllament... En definitiva, afecta di-rectament en la nostra qualitat de vida.

Avui en dia existeixen solucions que ens ajuden a restablir l’audició de forma molt més natural que fa pocs anys, de manera que s’aconsegueix millorar sen-siblement la qualitat de vida de les per-sones que tenen algun tipus de pèrdua auditiva, i els permet tornar a participar plenament en la vida quotidiana.

Molta de la gent a la qual he adaptat un audiòfon, coincideix a comentar-me que després de posar-se l’audiòfon, no només ha augmentat significativament la comprensió de la gent amb qui parla

(que és la principal finalitat), sinó que s’adona de la gran quantitat de sons que a poc a poc havia anat deixant de sentir i que ara de cop ha tornat a sentir: el so de l’aigua, passar les fulles d’un llibre, el tic-tac d’un rellotge...

Una bona audició ens permet gaudir de la natura amb els seus rierols, ocells, les fulles que es mouen amb el vent... I poder tornar a gaudir d’aquests sons, afecta directament a l’estat d’ànim de la persona i la seva qualitat de vida. Per això podem afirmar que sentir-hi bé ens ajuda a viure bé.

Tant si sospita que pot tenir una pèr-dua auditiva com si creu que té una oïda perfectament sana, és aconsellable revi-sar-se l’audició per un professional, com a mínim cada dos anys. Les relacions amb els altres i la seva qualitat de vida milloraran notablement.

Xavier OliverAudioprotesista del Centre

Oficial Widex Oliver de Mataró

Sentir-hi bé per viure bé

TRIBUNAmaresme | 29

PROGRAMA A PROGRAMAEntrevista a Manuel Roca i Cuadrada,del programa d’entrevistes La Tribuna

Manuel Roca i Cuadrada va començar a fer de periodista el 1957, a Mataró, periòdic comarcal, on feia crítica de cinema, va especialitzar-se en temes municipals i va ser el redactor en cap. Amb els anys el pe-riòdic va passar a ser de la seva propietat i naixia Crònica de Mataró, editat en llegua catalana. Dins el món de la ràdio va iniciar-se com a crític de cinema a Ràdio Maresme de Mataró, el 1958; va col·laborar amb Cadena 13; a Ràdio Mataró, amb entrevistes en el programa d’en Pere Rigau Ressò ciutadà, des dels seus inicis fins que va passar a mans de Justo Molinero i a Ràdio Argentona. Actualment col·labora amb Televisió de Mataró i Mataró Ràdio.

Bitlonia.com s’internacionalitza i s’implanta a l’Argentina

L’empresa Bitlonia.com dedicada a l’ac-tivitat de màrqueting en línia, creació de plataformes virtuals i disseny i pro-gramació de webs de darrera generació, ha obert una nova delegació a Argentina com a pas estratègic per a l’expansió co-mercial dels seus serveis al mercat ame-ricà.

Després d’un any de col·laboració amb empreses de software, enginyers informàtics i experts en màrqueting, Bitlonia.com ha decidit obrir una nova filial a Buenos Aires atès que el fet que la meitat de la població consumeixi inter-net (gairebé 20 milions de persones, una mica més del doble del mitjana mundial) el converteix en un punt estratègic dins del mercat llatinoamericà. A més, tant la diferenciació horària, que permet oferir un servei pràcticament de vint-i-quatre hores al dia als seus clients, com el fet de compartir una mateixa llengua, ajuda-ran a la ràpida consolidació de Bitlonia.com a l’Argentina.

En aquest context de creació de la nova filial de Bitlonia.com, Josep Lluís

de Gabriel, director general i fundador de l’empresa ha estat convidat com a ponent inaugural del Pont Tecnològic Llatinoamericà, encarant en el seu dis-curs les claus que estan marcant l’evo-lució d’Internet Màrqueting des d’una perspectiva global, per tal de satisfer les necessitats de les empreses assistents, provinents dels dos costats de l’Atlàntic.

Bitlonia.com va aprofitar l’aforament per donar a conèixer el seu darrer pro-jecte de Marketing 2.0 que permet anar un pas més enllà del posicionament a buscadors per a explotar el potencial del Marketing viral a Internet, ja que les xarxes socials es consoliden com el mit-jà revelació per captar clients a Internet amb accions on persones anònimes aca-ben sent, conscient o inconscientment, difusors i portaveus de campanyes de gran notorietat.

L’objectiu de Bitlonia.com a l’Argenti-na és créixer internacionalment i alhora continuar amb el desenvolupament de software avançat per a seguir oferint ser-veis capdavanters als seus clients.

Josep Lluís de Gabriel, director general i fundador de l’empresa Bitlonia.com.

Quan es va començar a emetre La Tri-buna?

Inicialment l’any 1985, amb el nom El punt a la i, periodicitat diària i dins l’informatiu. Al poc temps va canviar per En nom propi, va ser una entrevis-ta de trenta minuts. Amb el transcurs dels anys ha canviat de nom: L’Eixida, que s’enregistrava a la casa del convi-dat; Parlem-ne, la tertúlia del dilluns, i finalment, des de fa més de sis anys, La Tribuna, que s’emet dos dies a la set-mana, els dimarts i dimecres, amb un convidat diferent.

Quantes entrevistes ha fet fins al mo-ment?

Dues mil a finals d’aquest 2009.

Recorda alguna anècdota d’un perso-natge que hagi passat pel seu progra-ma?

Sí, una entrevista programada amb l’Ernest Lluch, aleshores ministre. Aquell dia no vaig tenir temps material de preparar-la i vaig arribar just a l’hora de començar el programa. Vaig haver d’improvisar-la tota. En acabar, el con-vidat va felicitar-me, dient que havia estat una de les millors que li havien fet al llarg de la seva vida política.

Quin ha estat el criteri per triar els en-trevistats?

Sempre he intentat buscar aquelles persones del món de la política, la cul-

tura, la medicina, que podessin aportar quelcom d’interès i actualitat.

S’ha trobat amb algú que no li donés joc, que fes respostes molt breus?

Sí, una sola vegada. Resulta que el convidat no va poder venir al programa i va dir-ho a una altra persona i aquesta ho va passar molt malament perquè no dominava el tema i les seves respostes van ser telegràfiques.

Ha entrevistat més d’una persona a l’hora. Què li agrada més, un sol en-trevistat o més d’un?

Sí, he entrevistat més d’una perso-na. És interessant, ja que dóna més joc a l’entrevista, encara que compor-ta més complicació a l’hora de prepa-rar-la.

Els avenços tecnològics faciliten fer televisió, o el que val és tenir un bon entrevistador, un bon càmera i un bon entrevistat?

Òbviament si es donen aquestes tres circumstàncies, l’èxit de l’entrevista està garantit.

A qui no ha entrevistat encara i li agra-daria fer-ho?

La veritat és que fins avui no he rebut cap negativa. Totes les persones que he convidat han acceptat. M’agradaria po-der fer una entrevista a l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall.

30 | TRIBUNAmaresme

Mestral Auto, S.L.Servei oficial

Taller de reparació Multimarca

C/ Núria, 2 · Premià de Mar · Tel. 93 752 28 48Mob. 606 330 336 · mestral@fordservicios.com

Motor

Audi A5 SportbackEsportivitat i versatilitat

L’Audi A5 Sportback és un turisme de 5 portes amb imatge de coupé, homologat per a quatre ocupants. Amb un exteri-or elegant de frontal robust i línies més allargades al darrere, l’Sportback té unes dimensions de 4,7 metres de longitud. Un dels detalls que més crida l’atenció del vehicle és que les portes no tenen marc, fet que atorga una imatge més esportiva a aquest model.A l’interior es gaudeix d’un clima agrada-ble i confortable, tot i que ja s’ha comen-tat que és un vehicle apte per a quatre ocupants.

El maleter té una capacitat de 480 litres i pot arribar fins als 980 litres en cas que es tirin cap endavant els seients del darrere. Pel que fa a l’equipament de confort, cal parlar del climatitzador, dels

alçavidres elèctrics davanters i posteriors, dels comandaments multifunció en el vo-lant, entre d’altres.

MOTOR. L’Audi A5 Sportback inclourà un total de sis motoritzacions, 3 a benzina (amb potències de 180, 211 i 265 cavalls) i 3 dièsel (170, 190 i 240 cavalls).

Tots els propulsors són d’injecció di-recta i els dièsel compten amb filtre de partícules.

Els motors 3.2 FSI i 3.0V6 van associ-ats a una caixa automàtica de doble em-bragatge i set velocitats.

SEGURETAT. Alguns dels elements de l’equipament de seguretat són el sistema d’alerta per canvi involuntari de carril, que alerta el conductor si es surt de les línies

del carril, sempre i quan no hagi activat els intermitents. Aquest avís es fa mitjançant un seguit de vibracions al volant. També cal mencionar l’Audi Side Assist, amb el qual es controla l’angle mort, que inclou un sistema de radar i un programador de velocitat actiu, amb el qual es manté una velocitat i una distància determinada res-pecte del vehicle del davant.

El sistema d’enllumenat pot ser de do-ble xenó amb il·luminació adaptativa, que es complementa amb un sistema de llum de marxa diürna amb diodes lluminosos. L’equipament de seguretat de sèrie inclou: sis coixins de seguretat, antibloquejament de frens ABS, control d’estabilitat ESP, control de la pressió dels pneumàtics, fars antiboira i recolzacaps davanters actius.

ACPG

L’estalvi decombustibleA l’hora de fer servir l’automòbil, s’han de tenir en compte alguns petits detalls per estalviar combustible, millorar-ne la vida útil i contribuir a contaminar menys.

El secret que permet estalviar al vo-lant es tradueix en la suavitat de con-ducció en accelerar, canviar de marxa o frenar.

El fet de circular amb el vidre tèr-mic encès, que té una gran despesa elèctrica, incrementa el consum de combustible. El mateix passa amb l’ai-re condicionat, els llums quan no són necessaris, etc.

La sobrecàrrega del vehicle també repercuteix en el comportament, la se-guretat i el consum.

Els pneumàtics, per la seva banda, també són un factor important en el consum. La pressió correcta i l’estat de conservació són fonamentals per a la seguretat i el consum. Uns pneumàtics més amples afavoreixen el consum de combustible.

Amb una bona posada a punt del motor s’aconsegueix un funcionament més bo tant del motor com dels òrgans mecànics. Un filtre d’aire en bon estat permet que el motor respiri més bé i s’aconsegueix una rebaixa del consum de combustible significativa.

També hi ha tipus d’oli que reduei-xen el consum de combustible perquè ofereixen menys fricció dels compo-nents del motor.

ACPG

TRIBUNAmaresme | 31

L’espai de ValorsValors: les coses que importenValors busca aprofundir sense ser una revis-ta d’intel·lectuals per a intel·lectuals. Busca fer pensar sense donar lliçons i sense ata-balar. Busca provocar debat sense crispar. I fer-ho al voltant dels valors, les bases morals de la nostra societat: parlar de les coses que realment importen, anar més enllà del que la informació diària ens brinda. El projecte, nascut a Mataró ara fa sis anys i codirigit per Maria Coll i Joan Salicrú, s’ha consolidat com una publicació d’àmbit català i està associada a l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). Però Valors no és no-

més una revista sinó també una pàgina web -www.valors.org- i des del passat 21 de se-tembre un espai radiofònic a l’emissora Ràdio Estel (cada dilluns a partir de les 10 de la nit al 106.6 de la FM o a www.radioestel.com). L’edita una associació cultural independent de qualsevol institució i finançada pràctica-ment només amb capital privat, que també du a terme actes públics com per exemple, el pro-per dijous 15 d’octubre a 2/4 de 8 del vespre i a la sala d’actes Caixa Laietana del carrer Santa Teresa de Mataró, la presentació del llibre El desig essencial, del jesuïta Xavier Melloni.

En el número d’octubre de la revista par-larem de la rutina, un concepte que immedi-atament associem a negativitat, però del qual podem extreure’n també una vessant positi-

va. “Els estudis neurològics sobre el cervell ens diuen que hi ha moltes coses que s’han d’aprendre mitjançant la repetició. Recordeu les taules de multiplicar? El fet de repetir una i altra vegada fa que determinada xarxa de neurones (les cèl·lules del cervell) es faci més ‘gran’ i quedi establert aquell coneixement”, hi escriu Joan Riart, psicòleg i vicepresident de la Secció Professional de Psicologia Edu-cativa del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Doncs això i molt més ho podeu trobar al Valors d’aquest mes, que podeu ad-quirir als punts de venda consultables a www.valors.org.

Joan SalicrúCodirector de Valors

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

32TRIBUNAmaresme

CURSOS I TALLERS

ALELLATaller de compostatge casolà. Dis-sabte 17 d’octubre a les 11 hores a Can Lleonart.

Programa “Crèixer amb tu”. La cura, el desenvolupament i l’educa-ció de les criatures. Dijous 29 a les 20 h a 22 h. a les golfes de Can Lleonart. Taller xerrada sobre temes rellevants del desenvolupament dels infants fins als 3 anys. Les sessions són gratuïtes però cal confirmar l’assistència a: Re-gidoria d’Educació, Can Lleonart 93 5404024 o educacio@alella.cat

ARENYS DE MAR 18è Curs de micologia. Tots els dilluns, fins al 23 de novembre, a les aules del CEIP Joan Maragall, de les 20.30 a les 22.00 h. Les classes aniran a càrrec del micòleg Belisari González. Aquest curs és gratuït i està organitzat per la Regidoria de Medi Ambient amb la col·laboració de l’Associació Micològi-ca del Maresme. Informació i inscrip-cions a l’Ajuntament d’Arenys de Mar: 93 795 95 02 matins de 9 a 14 h.

El temps “atrapa” les dones. Taller sobre la gestió del temps. Dimecres 7 a les 19 h a la Sala Noble del C.C. Cali-say. A càrrec de Teresa Torns i Martín Professora titular adscrita al Departa-ment de Sociologia de la UAB.

CABRERA DE MARTaller d’internet. Del 6 d’octubre fins el 15 de desembre. De 10:30 a 12 h a l’Espai social de la gent gran.

Grup de cuidadors de persones de-pendents. Del 8 d’octubre fins el 25 de març de 2010. De 10:30 a 12 h a l’Espai social de la gent gran.

Escola d’Adults: Curs d’informàtica. Del 5 d’octubre fins al juny. Horari segons el nivell. Escriptura creativa. D’octubre a juny. Dimarts i dijous de 19 a 21 h. Curs de català. D’octubre a juny. Dilluns i dimecres de 19 a 19:30 h o de 19:30 a 21 h. Lloc: CEIP Pla de l’Avellà.

Escola de Pintura: Seminari de tèc-niques de pintura. Del 7 d’octubre a juny. Dimecres de 19 a 21 h. Taller de pintura per nens. Del 6 d’octubre a juny. Dimarts de 18 a 19:30. Taller de treballs manuals, taller de dibuix i taller de pintura. Del 14 d’octubre a juny. Dimarts i dijous de 9 a 12 h, di-lluns de 15 a 21 h. Lloc: Can Bartomeu.

Escola de Música: Musical, Roda d’instruments, Iniciació musical, Llen-guatge musical, Violí, Saxofon, Flauta travessera, Guitarra, Cant adults, Or-gue i Piano. Informació 937593051 i emcabrerademar@hotmail.com. In-formació i inscripcions a l’Ajuntament de Cabrera de Mar.

CALDES D’ESTRACXVIII Taller de bonsais. Del 7 d’octu-bre al 16 de juny. Horari: dimecres de 20 a 22h, a la caseta de Can Munta-nyà. Informació al tel. 93 791 36 96 (Aurèlia) i 616 239 018 (Joan Puig). Organitza: Amics del Bonsai.

Hora del conte: Adults 'Contes salats'. A càrrec de Carles Alcoy. Divendres 9 a les 19 h a la Biblioteca Can Milans.

CINEMAEL MASNOUCinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Con-sulteu programació. Tel.9355543 01

MATARÓCinema al Teatre Monumental. Cada dijous a les 21.30 h i el 2n i 4t diumen-ge de mes a les 19h. Informació a www.cultura.mataro.cat

Cinema al Foment Mataroní. Projec-cions de cinema tots els dilluns (dia de l’espectador excepte festius i vigília de festius), dv. i ds. Consulteu programa-ció a www.matarofoment.org.

XXXI Mostra de cinema i XIII Mostra de curtmetratges de Mataró. Del 28 d’octubre al 1 de novembre al Teatre Monumental. La mostra de cinema es basa un any més en els treballs de nous realitzadors. Abans de cada pel·lícula es visionarà un dels curtmetratges seleccionats pel certamen d’enguany. Cada dia també hi haurà una tertúlia sobre la pel·lícula que es podrà veure a continuació. Cloenda el diumenge 1, a 2/4 de 10 de la nit, amb la projecció de la pel·lícula Última sesión, de Francesc Páez, rodada a Mataró.

PINEDA DE MARLa dona de l’anarquista. Divendres 9 a les 22.00 h a l’auditori de Can Comas. Preu: 3 €.

PREMIÀ DE DALTCinefòrum: El lector. Divendres 23 a les 22 h al Teatre de Sant Jaume.

PREMIÀ DE MARCinema al Patronat Teatre. Ds. i dg. Consulteu www.elpatronat.org

CONFERÈNCIESI TERTÚLIES

ALELLAPrevenció i tractament de la grip. Di-marts 6 de 17 a 19 h al Casal de la Gent Gran Can Gaza. A càrrec de personal sanitari de l’ABS Alella-El Masnou.

Rapinyaires de Catalunya. Dijous 8 a les 21 h a Can Lleonart. A càrrec d’Alfons Alier, ornitòleg. Xerrada adreçada als amants i les persones in-teressades en les aus rapinyaires que podem trobar a Catalunya. Aquesta tertúlia es complementarà amb una sortida organitzada pel dia 11.

Quin és el nostre temps? Dijous 22 a les 20 h a Can Lleonart. A càrrec de Josep Maria Espinàs, escriptor i Lluís Duch, antropòleg. Un diàleg en-tre un dels escriptors més coneguts de Catalunya i un filòsof i monjo de Montserrat.

Tertúlia. Per què tenim dolor?. Di-jous 5 de novembre a les 20h a Can Lleonart. A càrrec del Dr. Juan Anto-nio Aguilera, Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.

ARENYS DE MARXerrada sobre l'experiència dels Bancs del Temps. Dijous 8 a les 19.30

h a la Sala Noble del C.C. Calisay. La Fundació Salut i Família ens aproxi-marà a l’experiència dels Bancs del Temps amb una xerrada a càrrec de Josefina Altès. La fi i efecte d’aquest acte és iniciar un Banc de Temps a Arenys de Mar, dintre del projecte A Arenys Digiparticipa! que organitza la Regidoria de Participació Ciutadana, amb el suport de la Secretaria d’Acció Ciutadana del Departament de Gover-nació i Administracions Públiques de la Generalitat.

Església i Comunicació. Divendres 9 a les 20 hores a la Sala d’actes de la Biblioteca. A càrrec de Mn. Jaume Aymar, director de Catalunya Cristia-na i Ràdio Estel.

Conferència: Evolució humana i consciència d’espècie. Dimarts 13 a les 18h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C. Calisay. A càrrec de Robert Sala de la Universitat Rovira i Virgili.

La Societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Dilluns 26 a les 19 hores a la Biblioteca. Ter-túlia sobre la novel·la de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows a càrrec de Montserrat Fonoll.

CABRERA DE MARTertúlia literària. Aloma, de Mercè Rodoreda. Dijous 29 a les 20 hores a la biblioteca Ilturo. Conduïda pel pro-fessor i escriptor Toni Sala.

CALDES D’ESTRACXerrada: “Serveis Socials i Gent Gran”. Dimecres 14 d’octubre a les 17:30h a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. Oberta a tot-hom. S’oferirà un pica-pica als assis-tents de la xerrada.

EL MASNOUTertúlia literària. Calaveres atòni-tes, de Jesús Moncada. Dimecres 21 a les 19 h a la Biblioteca Pública Joan Coromines. Dirigirà la tertúlia la tam-bé escriptora M. Carme Roca.

MATARÓConferències a la Biblioteca Pompeu Fabra. Emmarcades dintre del nou ci-cle de conferències del Club d’Opinió que organitza l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona. Els confe-renciants són persones qualificades del món del pensament i la cultura de la societat actual que ens plante-gen amb rigor els grans reptes de la nostra societat: econòmics, polítics, artístics, de la comunicació.... A par-tir de les 19.30 h. Dijous 8: Barça i literatura. Una aproximació literaria al Barça de Pep Guardiola a càrrec de Josep Ma. Fonalleras. Dimecres 14: La setmana tràgica, cent anys després. A càrrec d’Antoni Dalmau. Dimecres 28: Obama, 9 mesos de presidència. Promeses i compliments. A càrrec de Núria Ribó.

Aproximació a l’art català de la 2ª meitat del segle XX a través de la col·lecció Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat. Divendres 16 a les 19 h al Centre de Formació Permanent Tres Roques. El context general europeu de les segones avantguardes. Manifesta-cions artístiques a la Catalunya de la segona meitat del segle XX. El llen-guatge singular de Josep Guinovart i Anàlisi i comentari de les seves obres. Més informació a www.mataro.cat

Finances ètiques i transformació so-cial. Divendres 23 a les 19 h al Centre de Formació Permanent Tres Roques. Per què ens calen unes finances més ètiques? Principis de les finances èti-ques a càrrec d’Arcadi Oliveres i Jordi Marí. Dijous 29 a les 19 h. Coop 57 i Oikocrèdit: cooperatives de serveis fi-nancers. A càrrec de Ramon Pasqual i David Díaz. Dijous 5 de novembre a les 19 h Projecte Fiare : banca ètica, ciutadana i cooperativa. A càrrec de Jordi Ibañez. Més informació a la web www.mataro.cat

Xerrades “M’agradaria parlar amb tu de...”. Docència i alumnes. Di-mecres 28 a les 19.30 h. Informació i inscripcions: Vocalia de dones Vista Alegre (Seu de l’Associació de Veïns de Vista Alegre, c. d’Almeria, sn).

PINEDA DE MARPresentació del llibre: Te regalo la mar, a càrrec de l’autora Yolanda Gutiérrez Martos. Divendres 16 a les 20.30 hores a la Biblioteca Serra i Moret.

Presentació del llibre: Cristòfor Co-lom: príncep de Catalunya, a càrrec de l’autor Jordi Bilbeny i Raimon Mi-randa. Divendres, 23, a les 20.30 h. a la Biblioteca Serra i Moret.

Club de lectura dirigit per l’escrip-tor i filòleg Toni Sala. Es comentarà l’obra de Josep Benet: Maragall i la setmana tràgica. Dimecres, 29 d’oc-tubre a les 20.30 hores a la Biblioteca Serra i Moret.

PREMIÀ DE DALTConverses de Tardor. La necessitat d’energia. Divendres 9 a les 20 h a la Sala de l’Orfeó de la Societat Cultu-ral Sant Jaume. El paper de l’energia nuclear. A càrrec de Ferran Ramon, enginyer nuclear.

Converses de Tardor. El rock català. Divendres 16 a les 20 h a la Sala del Teatre de la Societat Cultural Sant Jaume. A càrrec de Jaume Piñol, bate-ria de Lax’n’Busto. Organitza: SC Sant Jaume i Carles Ramon Marçal.

Presentació i projecció del primer DVD del projecte “Les veus de la història; la Guerra Civil a Premià de Dalt”. Dissabte 17 a les 19 h al Te-atre de Sant Jaume. Amb parlaments dels responsables tècnics i polítics del projecte i amb la intervenció del Molt Honorable Sr.Jordi Pujol i Soley. Orga-nitzen: Arxiu Pujol-Villà-Puig i Arxiu Municipal. Col·labora: Sant Jaume Espai de Cinema.

Tertúlia “Històries de la vila. Gent del poble. L’agricultura a Premià de Dalt”. Divendres 23 a les 19 :30 h al Teatre de Sant Jaume. Tertúlia en-tre premianencs que s’han dedicat a l’Agricultura al poble. Els participants seran Jordi Gaxas, Josep M. Llanas, Jaume Riera i Valerià Pujol. La tertúlia estarà moderada per la directora de l’emissora, Isabel Xarrié.Organitzen: Arxiu Pujol-Villà-Puig, Premià de dalt Ràdio, Arxiu Municipal. Col·laboren: Agrudalt i SC Sant Jaume.

Presentació del llibre “Júlia M.” de Sílvia Romero. Dilluns 26 a les 19 h a la Biblioteca. Presentació de Ferran Planell i Montse Assens. Organitza: Biblioteca Jaume Perich.

Tertúlia de llibres. Divendres 30 a les 21 h a la sala de l’Orfeó de Sant Jaume. Organitza Arts i Lletres.

Curs de tai-xi. D’octubre a juny. Nou curs de Tai-xi per al socis i sòcies de l’Agrupació de Pensionistes i Tercera Edat de Caldes d’Estrac, tots els di-lluns i dimecres. Informació: Local de l’Agrupació de Pensionistes Telèfon informació 93 791 17 50.

EL MASNOUCursets de natació. Lloc: Complex Es-portiu Municipal. Durant tot l’any, ex-cepte al mes d’agost, s’ofereixen cur-sos de natació per a nadons, infants, persones adultes i gent gran, i també es fan cursos específics de natació per a embarassades i d’aiguagim. Orga-nitza: Ajuntament del Masnou.

I Jornades Fotogràfiques del Masnou. Divendres 23 a les 18 h a la Sala d’Actes Municipal (Edifici Centre). Presentació de les jornades en les que especialistes en la matèria impartiran tallers teòrics i pràctics. De 18:30 a 19:00 h entrega de premis del con-curs El Masnou. De 19:15 a 20 h Pre-sentació de l’exposició Pilar Aymeric i visita guiada. De 20:15 a 22:15 h Taula rodona “Fotografia analògica i digital”. Dissabte 24 de 9 a 22 h Ta-ller de fotografia digital creativa (6 hores), taller de retrat (3 hores) o ta-ller de nu (3 hores) i tancament de les jornades. FEM, Associació Fotogràfica del Masnou i Arxiu Municipal amb el suport de la Diputació de Barcelona.

MATARÓCursos i activitats. Idiomes, balls, in-formàtica, gimnàstica, pilates, man-ga, còmic, gastronomia, pintura... A partir de l’1 de setembre al Foment Mataroní. www.matarofoment.org

Curs d’autodefensa per a dones. Del 5 d’octubre al 16 de novembre dilluns de 18 a 20 h al Casal de Joves (plaça d’Espanya,1). A càrrec de Karin Kon-kle, llicenciada en estudis de fènere i medicina tradicional xinesa. És 2n Dan d’Aikido i professora d’autode-fensa per a dones. Activitat gratuïta amb inscripció prèvia. Inscripcions: Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) C. de Blai Parera, 6. Tel. 937022812 dona@ajmataro.cat

Taller d’expressió plàstica (Inicia-ció a la pintura) Del 7 d’octubre al 9 de desembre dimecres de 19 a 21 h a l’Espai Novellas (carrer Fèlix de Campllonch, 4) A càrrec de Manuel Prieto, pintor. Activitat gratuïta amb inscripció prèvia. Informació: Centre d’Informació i Recursos per a les Do-nes (CIRD) C. de Blai Parera, 6. Tel. 937022812 dona@ajmataro.cat

Taller d’anglès amb música. A càrrec de Francesc Agustí. Curs de dansa del ventre a l’estil egipci. A càrrec de M. Ángeles Corral. A partir del dia 2 els divendres de 20 a 21 h Informació i inscripcions: Vocalia de dones Vista Alegre (Seu de l’Associació de Veïns de Vista Alegre, c. d’Almeria, sn)

Marketing on line. Dilluns 5 i Dime-cres 7 a Maresme Centre de Negocis. Curs orientat a oferir una visió clara de les possibilitats del màrqueting a internet, incidint en les estratègies més efectives. Inscripcions: www.cc-maresme.cat. Més informació: www.maresmecn.cat

Curs Tic “Crea el teu negoci on line”. Del 5 al 28 d’octubre de 16 a 19 h a Maresme Centre de Negocis. Indis-pensable portàtil. Empresa formado-ra: Jordi Oller, CEO Hostienda. Més

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes d’octubre. D’altra banda, qui vulgui pot fer arribar informació de les seves activitats i propostes del mes següent a info@tribunamaresme.com abans del dia 30 de cada mes en curs i seran publicades.

33TRIBUNAmaresme

informació: www.maresmecn.cat

Tallers cap de setmana. Comunica-ció. Dissabte 17 de 16 a 20 h. Eines per millorar i prendre consciencia de la pròpia comunicació. Introducció a la gestalt. Diumenge 18 de 10 a 14 h. Una pinzellada dels conceptes d’aquesta teràpia. Emocions bàsi-ques. Dissabte 31 de 10 a 14 h. Passeig per les quatre emocions principals. A l’Espai de Diàleg. Informació i inscrip-cions www.espaidedialeg.com

1r. Cicle de Xerrades-Tallers. Com puc comunicar-me i relacionar-me millor amb els altres. Dimarts 13 de 19.30 fins les 21.30 h al Foment Mata-roní. Les persones som éssers socials ; per tant, comunicar-nos amb els altres és una cosa necessària per sentir-nos bé i satisfer moltes altres necessitats. En quan als components de la comu-nicació, s’acostumen a considerar dos grans apartats : la comunicació verbal i la no verbal. L’equip docent està for-mat per Psicolegs del Grup PuyanéSa-banés. Preu per conferència 10€. Cal inscriure’s amb antelació.

PINEDA DE MARSessió d’iniciació a Internet. Cada di-marts. A les 16 h. a la Biblioteca Serra i Moret. Cal inscripció prèvia.

El Casal de la Dona ofereix una nova programació d’activitats que es porta-ran a terme entre els mesos d’octubre i desembre de 2009. Els tallers són organitzats per la nova entitat Asso-ciació de Dones Pinedenques, que té com a objectiu mantenir el servei que el casal ha donat aquests darrers 20 anys. Amb la independència pròpia d’una associació i amb l’estreta col-laboració de l’Ajuntament de Pineda

Classes per a adults: Tècniques mixtes. Dilluns de 17:30 a 18:30 h Oli i aquarel·la. Dimecres de 17:30 a 18:30 h. Dibuix, oli i pastel. Dimecres de 9:30 a 12 h. Ceràmica. Dimecres de 7 a 9 h i divendres de 18 a 20 h. Escultura. Dimecres de 7 a 9h i diven-dres de 18 a 20 h. Pintura artística. Dijous de 17 a 20h. Entendre la pintu-ra tot pintant. Dimecres de 18 a 20 h (quinzenal). Informació i inscripcions: Vilassart. Narcís Monturiol, 23. Feiners de 17 a 20 h. Tel. 93 7597036.

Taller de treballs per a Tots Sants. Dilluns 5 al Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya. Taller de sis hores amb una part pràctica de creació floral amb treballs clarament enfocats a la venda, i una teòrica que inclou tècniques de màrqueting i de gestió. Per aquesta diada tan assenyalada pels floristes, s’aprendran formats i combinacions originals que esdevin-dràn força sol·licitats als comerços. Informació www.mercatflor.com

DIVERSOS ALELLAOficina mòbil d’atenció al consumi-dor. Divendres 16 d’octubre de 10.30 a 13h. Aparcament de davant de Can Lleonart. El servei de la Diputació aten-drà de forma gratuïta les consultes i reclamacions dels consumidors locals.

Correllengua 2009 Alella . Divendres 16 a les 20h, Biblioteca Ferrer i Guàr-dia: Xerrada col·loqui sobre la llen-gua catalana i els mitjans de comu-nicació amb el periodista Vicent Sanc-his, exdirector i col·laborador del diari

Avui i director de Barça TV. Divendres 16 a les 21.30h, Restaurant Can Flo: sopar xerrada amb Vicent Sanchis. Obert a tothom. Preu: 20 euros. Cal apuntar-se abans del dia 12 d’octubre (678601710). Dissabte 17 a les 11h, Plaça de l’Ajuntament: Rebuda de la flama de la llengua portada pels atle-tes del Club Serra Marina i pels ciclis-tes de l’Associació Ratolins de Camp. Tothom que vulgui acompanyar-la en el recorregut ha de ser a les 10.45h a la masia de Can Magarola. Dissabte 17 a les 11.15h, Plaça de l’Ajuntament: Lectura del Manifest del Correllengua 2009 a càrrec de Lluís Àvila, professor de català de l’IES Alella. Dissabte 17 a les 11.30h, Plaça de l’Ajuntament: Homenatge a Manuel de Pedrolo. Lectura popular de textos de Pedrolo. (Activitat oberta a tothom). Dissabte 17 a les 12h, Plaça de l’Ajuntament: Activitat infantil “Somnis d’Alicia” de la companyia Teatre Nu. Dissabte 17 a les 22h, al Casal d’Alella: Teatre: Diner Negre de Ray Cooney. A càrrec del grup de teatre Pàmpol del Casal d’Alella. Entrada lliure. Diumenge 18

d’octubre a les 14h Pati de Can Gaza: Botifarrada Popular. Preu: 6 euros. Cal fer reserva anticipada abans del dimecres 14 d’octubre al telèfon 675768295. Diumenge 18 a les 16h Pati de Can Gaza: Lectura-concurs de poemes propis o no. Oberta a tot-hom que hi vulgui participar. Hi haurà premi per al millor lector de poemes. Dissabte 24 d’octubre a les 18h, Can Lleonart: Lliurament dels premis li-teraris. El 13è premi de poesia Alella a Maria Oleart, 9è premis de contes Alella a Guida Alzina i 6è premi Isidre Pòlit de relats curts d’Astronomia.

ARENYS DE MARXIV Jornades Gastronòmiques Ca-lamarenys. Del 8 fins al 31. Dissabte 17 a les 12 hores a la Sala Polivalent del C.C. Calisay: Subhasta pública de peix. Diumenge 25 a les 19 hores a la Sala Polivalent del C.C. Calisay: Con-curs de plats cuinats amb calamars per a no professionals. Dijous 29 a les 11 hores a la Plaça del Mercat Munici-pal: Cuina al Mercat Municipal.

de Mar, esperem que us animeu a par-ticipar en aquest nou projecte que tot just s’inicia. Cursos: activitats físiques, manuals, balls i activitats formatives. Inscripcions: Casal de la Dona de Pine-da Centre, horari: de 10 h a 12 h i de 16 h a 19 h. Tel.93.767.18.43.

PREMIÀ DE DALTCursos organitzats per la SC Sant Jaume. Curs d’àrab bàsic. Cada dilluns de 18 a 19 h a la Sala de Juntes de Sant Jaume. Preu:15€. Curs de caste-llà. Cada dilluns i dijous de 19 a 20 h a la Sala de Juntes de Sant Jaume . Ma-trícula: 5€ i 20€ al mes. Curs de Ball en línia. Tots els dimecres a les 9.15 h Socis, 15€; no socis, 20€. Al teatre de Sant Jaume. Curs de català. Curs per a catalanoparlants i sintaxi. De 19.30 a 21 h. Matrícula: 5€ i 20€ al mes. A la Sala de Juntes de Sant Jaume.

Taller de còmic. Del 13 al 29 a la Bi-blioteca Jaume Perich. Adreçat a dos grups d’edat: de 10 a 13 i de 14 a 15. A càrrec de l’Escola JOSO. Dins el pro-grama ‘Tot l’any lectura’ de Diputació de Barcelona. Inscripcions i informa-ció al 93.751.47.71.

PREMIÀ DE MARTaller “Intel·ligència emocional i vida quotidiana”. Dies 13, 20 i 27 a les 19.00 h a Can Manent. A càrrec de Mercè Escribano, psicopedagoga. Cal inscripció prèvia. Organitza: Bibliote-ca Municipal de Can Manent

VILASSAR DE MARTallers per a Infants: Dibuix i pintu-ra. Dimarts i dijous de 17:30 a 19 h. Ceràmica. Dilluns, dimecres i dijous de 17:30 a 19 h.

DIVERSOS

DESTAQUEMXIV JornadesGastronòmiquesCalamarenysAmb l’arribada de la temporada d’aquest fruit de la mar, Arenys de Mar ofereix una nova edició de les jornades gastronòmiques del ca-lamar que s’allargaran fins al 31 d’octubre amb la participació d’una quinzena de restaurants de la comarca. N’hi ha vuit d’Arenys de Mar, quatre de Caldes d’Estrac i un de Canet de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Argentona. Consulteu els restaurants participants i els menús que proposen!

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

34TRIBUNAmaresme

Elaboració d’una recepta de cui-na amb el calamar com ingredient principal. Elecció de pubilla i hereu d’Arenys de Mar. Diumenge 11 a les 22 h a l’Ateneu Arenyenc. Amb l’actu-ació de l’O. Privada.

ARENYS DE MUNTFira artesana. Diumenge 11 de 10 a 14h a la plaça de l’esglèsia.

Jornades Interculturals, Mostra gas-tronómica i de projectes d’arreu del món. Diumenge 18 de 9 a 15 hores a la plaça de l’esglèsia.

Fira artesana. Diumenge 25 de 10 a 14 hores a la plaça de l’església. A les 17.30 hores Rau-Rau Arenys de Munt presenta Som aquí a càrrec dels Ger-mans Albergínia al Centre Moral.

Fira Artesana. Diumenge 1 de novem-bre de 10 a 14 h a la plaça de l’Esglé-sia. A les 17 h Castanyada del veïnat festiu Breda de l’Eixample.

Arenys de Munt Viu el Parc. 7 de novembre durant tot el dia. Mercat Medieval a la plaça de l’Esglèsia. a les 9 h Sortida a buscar bolets, des de la plaça de l’Església. D’11 a 14 h Inflables i taller Cirkomotic a la pista poliesportiva. De 17 a 21 h Exposició dels bolets trobats a la sortida del matí a la Sala d’Exposicions. les 18 h. Espectacle infantil en homenatge a Xesco Boix a la sala petita del Centre moral. A les 21.30 h Nit d’estels. Cami-nada nocturna des del CEIP Sobirans. Cal fer reserva al 932 157 411.

CALDES D’ESTRACBall popular. Dissabte 10 i 24 d’octu-bre. A les 19h a la Sala Cultural.

Tast popular de bolets. Diumenge 25 d’octubre, a les 12h, a l’Esplanada de Can Muntanyà.

Castanyada i ball popular. Dissabte 31 d’octubre a les 17:30h a la Sala Cultural.

DOSRIUSGran Festa del Parc al Santuari del Corredor. XIII Jornada de Teatre de carrer. Diumenge 11 al Parc del San-tuari del Corredor. A les 10.30 Jocs del món i taller amb l’Obrador. Taller de natura a càrrec de l’Escola Natura del Corredor. Jocs-escultura de l’Anna Borrut. Taller de titelles de dit amb Fes-t’ho com vulguis. A les 11.30 i 12.30 Rondalles amb Contasons. A les 13 h El negro i el Flaco presenta l’espectacle Giramondo.

Dosrius “Viu el Parc”. Fira del Bosc medieval de Canyamars. Dissabte 17 a la plaça de la Germandat. Mercat d’articles artesans. A les 17 h especta-cle infantil Rondalles amb Contesons. A les 21 h Sopar medieval. Diumenge 18 Mercat d’articles artesans.

Aplec de Tardor. Diumenge 25 al Santuari del corredor. A les 12 hores: Missa. A les 13hores: Concert Polifò-nic. A les 16 hores: Pregària.

EL MASNOUEspai de Trobada de Ca n’Humet. Dijous d’Acció. Jocs de taula a Ca n’Humet. Dijous 1, 8, 15, 22 i 29 de 17 h a 21 h Party&Co, Cranium, dames, cartes, Scrabble, Othello, Monopoli, Kiriki... Cada setmana varia la propos-ta de jocs de taula. Dissabtes d’Acció. Dissabtes de rol o PlayStation. Dis-sabte17 de 17 a 21 h Tarda de rol dina-mitzada pel Club de Rol la Fletxa Ne-gra, de Premià de Dalt. D’altra banda, els dissabtes 3, 10, 17, 24 i de 17 h a 21 h, les últimes novetats de la PlaySta-tion i la Wiï, amb els jocs com el Pro Evolution, Guitar Hero, Mario Car...

MATARÓ161 anys del ferrocarril a Mataró. De l’1 d’octubre a l’1 de novembre a diversos comerços de Mataró Cen-tre: II Gimcana de ferromodelisme i Exposició de modelisme ferroviari. Divendres 23 a la sala d’actes de Cai-xa Laietana, a les 19h: Conferència El ferrocarril en temps de crisi a través de la literatura i les arts, a càrrec de Jordi Font-Agustí, enginyer. Divendres 23 a les 20h: inauguració de l’expo-sició Trens. Dissabte 24 a la plaça de Santa Anna, durant tot el dia: Fira Ferroviària. Dissabte 24 a les 18h: Ballada de sardanes. Diumenge 25 a la plaça de Santa Anna, durant tot el dia: Fira Ferroviària. Recorregut en trenet amb locomotora a vapor viu del Centre Modelisme Ferroviari Sabadell. Dimecres 28 a la plaça de Miquel Biada, a les 12: Ofrena floral al monument de Miquel Biada.

Nits de Galileu. Dissabte 24 i diumen-ge 25 a la Plaça de les Tereses. Obser-vació nocturna. Informació a: www.fundaciocaixalaietana.es

14ª Fira mercat de tardor. 7 i 8 de no-vembre. Jornades gastronòmiques, degustació popular d’arròs amb bo-lets. Organitza: Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM).

PINEDA DE MARSopar-Ball. Tots els dissabtes de 21.00 h a 01.00 h, al casal “El Mirador” de Can Carreres. Preu: 10€. Reserves: 93 766 43 13. Organitza: AV “El Mirador” de Can Carreres. Casal El Mirador.

Tardes del Casal. Tots els diumenges de 17:30 h a 20:30 h, al casal “El Mirador” de Can Carreres. Karaoke, actuacions musicals, monòlegs, te-atre... Organitza Associació de Veïns “El Mirador” de Can Carreres.

Fira d’Artesania. Dissabte 10, durant tot el dia. A la plaça de les Mèlies.

Fira d’Artesania. Dissabte 24 al car-rer Major. Organitza Comerciants dels carrer Major.

La Dulada dels Bufons. Dissabte 24 a la Plaça Catalunya. Organitza GONG per la defensa dels Drets Humans.

Fira d’Intercanvi. Dia 24 i 25 a la pla-ça de les Mèlies. Organitza GONG per la defensa dels Drets Humans.

en la biografia del compositor, l’estil on pot ser ubicat, les característiques d’algun instrument o forma musical. Les audicions són obres de músics molt coneguts, o bé d’altres que han estat oblidats amb el pas del temps. Dilluns de 18.00 h a 19.00 h. “Qui No Vulgui Pols”. Un programa amb tot un equip disposat a sortir al carrer per explicar-vos-ho tot. Aquest any, noves seccions... però sobretot, noves cròniques! Dissabtes d’11.00 h a 12.00 h. “Aplec de Nit”, amb Joan Vinyals. Una incursió personal en la sardana i la música popular catalana. Una hora de ràdio tranquil·la per aprofundir en les intimitats de la dansa catalana més genuïna. Dimecres de 21.00 h a 22.00 h. Més informació a www.radi-opremiademar.org

MONTGATFira del comerç al carrer. Dissabte 17

SANT CEBRIÀ DE VALLALTAJornades gastronòmiques de la cui-na del bolet. Del 10 d’octubre al 22 de novembre. Amb la participació dels restaurants locals.

SANT ISCLE DE VALLALTAXII Festa del bolet. Diumenge 25. Fira d’artesania, exposicions, inflable, esmorzar popular i mostra gastronò-mica. A les 12 h Animació infantil: Festa salada amb Encara farem salat al parc dels vegetals.

VILASSAR DE DALTFira del bolet. Dissabte 24 i diumen-ge 25 d’octubre.

EXPOSICIONSALELLAAlella, mite i vida quotidiana. Inau-guració de l’exposició de la pintora alellenca Rosa Agenjo. Divendres 9 d’octubre a les 20h. Espai de la Recto-ria. Oberta fins al 25 d’octubre. Visites comentades per l’artista 10 i 11 d’octu-bre de 12 a 13h. Horari de l’exposició: dijous i divendres de 18.30 a 20.30h i dissabte i diumenge d’11 a 14h.

ARGENTONARodolf Tur. Exposició Antològica. Fins al 25 d’octubre a la Sala d’ex-posicions temporals del Museu del Càntir d’Argentona i a la Sala d’ex-posicions temporals de la Casa Gòtica d’Argentona. Exposició antològica de l’artista argentoní que va marcar un estil i una època a Argentona. En la seva obra, els rostres dels pobres, dels sants i els retrats, mostren una tristor que amara els quadres amb un dra-matisme molt característic en la seva obra, sempre a cavall entre l’expressi-onisme i l’impressionisme.

Exposició monogràfica. Càntirs besti-als. Fins el 31 de desembre al Museu del Càntir. Aquesta exposició comprèn prop de 300 exemplars que conformen un important conjunt patrimonial de formes animals al voltant del càntir.

CALDES D’ESTRACIntensities. Inconformisme, incor-recció i rebel·lió entre art i escena musical. Fins l’1 de novembre a la Fundació Palau. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar un dels múltiples punts de confluència que al llarg del segle XX i fins avui han tingut les esce-nes musical i artística: la reivindicació de la cultura com a espai d’intensitat i propens a una certa rebel·lió o im-postura. inclou obres i documents sonors i audiovisuals d’una trentena d’artistes, com ara, John Baldessari, Black Flag, William S. Borroughs, Kalle Brolin, Salvador Dalí, Guy Debord, Iñaki Garmendia, Douglas Gordon, Dan Graham, Mike Kelley, Yves Klein, Christian Marclay, Paul McCarthy, Fi-lippo Tomaso Marinetti,Pau Riba, Guy Richards-Smit, Antonio Russolo, Sex Pistols, Sonic Youth, The Static, Julien Temple, T. R. Uthco & Ant Farm o The Velvet Underground and Nico.

EL MASNOUExposició del XII Concurs de Foto-grafia. El Masnou, vila cultural, gas-tronòmica i marinera. Dimarts 20 a les 23:45 h a la Sala d’Actes Municipal (Edific Centre). Exposició de tots els treballs presentats al XII Concurs de Fotografia del Masnou.

Exposició El Bosc: Molt més que fus-ta. Fins al 5 d’octubre al Museu Muni-

PREMIÀ DE DALTFestes del Barri del Remei. Del 9 a l’12 d’octubre. Divendres 9 a les 23 h Nit de Ball amb “Sureste latino”. Dissabte 10 a les 16 h Inflables. A les 23:30 h Gran Nit de Ball amb l’Orquestra SonD-4. Diumenge 11 a les 16 h Inflables. Des-prés, participació dels Gegants de Pre-mià de Dalt. A les 22 h Nit màgica amb l’actuació del Mag Pampa. A les 23 h Baila conmigo i disco móvil. Dilluns 12 a les 12 h Missa en honor a la Patrona, la Verge del Remei. Tot seguit, cerca-vila, banda de música i majorets. Més tard, vermut popular. A les 17 h Espec-tacle infantil amb pallassos i animació a càrrec de “Los Tetés”. Tot seguit, xo-colatada i final de festa amb actuació de Globoflèxia.

Happy Ride Weekend. Dissabte 17 i diumenge 18 a les 10 h a La Poma BikePark. Competicions de Mountain Bile i BMX. Informació: 659 679 231. Organitza: BTT Premià de Dalt.

250è aniversari la restauració del Santuari de la Mare de Déu de la Cisa. XIV Trobada de Cossos Portants del Sant Crist d’arreu de Catalunya. Diumenge 18 a les 8.30 h arribada al pavelló dels grups participants i es-morzar. 9.45 h Trasllat a la plaça de la Vila. 10:30 h inici del Via Crucis fins al Santuari de la Cisa.13 h Missa con-celebrada i presidida pel Cardenal i Ar-quebisbe de Barcelona i per rectors de l’Arxiprestat.15 h Dinar de germanor al pavelló. Preu:25€. Venda de tiquets a la Lampisteria Xarrié, Caixa Laietana o directament als membres del Cos de Portants. Qui disposi de tiquet serà traslladat en autobús des de la Cisa al pavelló. Organitzen: Cos de Portants del Sant Crist, Parròquia de Sant Pere, Ajuntament, Caixa Laietana, Corals Primiliana i de la Parròquia, Xarrié Tri-as SL, Cultius Roig, Càtering Vinyoles Costas SL, Comerç de Premià de Dalt i Supermercats Del Río.

Outlet. Venda d’articles usats. Dis-sabte 24 i diumenge 25 a les 11 h al pati de Sant Jaume.

Homenatge a la Gent Gran. Diumen-ge 25 matí i tarda a La Benèfica. Or-ganitza: Associació de la Gent Gran de Premià de Dalt.

Castanyada i Ball. Dissabte 31 a les 18 h a la Benèfica. Organitza: Associ-ació de la Gent Gran.

PREMIÀ DE MARRecital de poemes a càrrec de diver-sos poetes de Premià de Mar i roda-lies, acompanyats musicalment per Domènec Carrillo i Marta Lloveras. Di-vendres 30 a les 20 h al Centre Cívic. Participants: M. Roser Llompar, Justo Ayuso, Francesc López López, Encarna Sanz Saíz, Joan Gómez Vinardell, M. Dolors Salazar, Pierre Devère, Juan Fernandez Espín, Leonor Font, Bár-bara González López, M. Dolors Pey, Dària Ferrando Ferran, Martí Rosselló. Per acabar la Marta Lloveras ens can-tarà alguns dels seus poemes. Per ce-lebrar la trobada finalitzarem amb un petit refrigeri.

Ràdio Premià de Mar celebra els seus 25 anys. Aquesta temporada l’emissora municipal de Premià de Mar acompleix 25 anys d’existència. Una temporada, doncs, de com-memoració. I volen que vingueu a la festa. Tot plegat, al 95.2 i a radi-opremiademar.org. Aquestes són només algunes de les propostes: “Auditorium”. Amb Antoni López. Un espai en el qual la protagonista és la música clàssica. Al llarg d’una hora es presenten quatre audicions amb un breu comentari que incideix

EXPOSICIONS

DESTAQUEMRodolf TurExposició AntològicaFins al 25 d’octubre a la Sala d’exposicions temporals del Museu del Càntir d’Argentona i a la Sala d’exposicions temporals de la Casa Gòtica d’Argentona.

Exposició antològica de l’artista argentoní que va marcar un estil i una època a Argentona. En la seva obra, els rostres dels pobres, dels sants i els retrats, mostren una tristor que amara els quadres amb un dramatisme molt característic en la seva obra, sempre a cavall entre l’expres-sionisme i l’impressionisme.

EXPOSICIONS

DESTAQUEMIntensities. Inconformisme, incorrecció i rebel·lió entre art i escena musicalFins l’1 de novembre a la Fundació Palau.

Inconformisme, rebel·lió, incorrecció o subver-sió formen part d’una actitud que recorre el treball de múltiples creadors. Una actitud que ha mostrat nombrosos punts de confluència entre l’escena artística i musical. Mostra amb documents, vídeos, peces musicals i gravacions alguns moments d’intensitat i de cerca d’un cert esperit rebel i inconformista que han travessat la música i l’art.

Viu el parcEl Parc del Montnegre i el Corredor ha iniciat una nova campanya «Viu el Parc». Els tretze municipis que engloba l’espai natural s’han sumat a la proposta d’enguany amb la confecció d’un menú variat per a gustos ben diversos. Més d’una vintena d’activitats constitueixen la cordada que us permetrà resseguir els municipis i diversos espais de la Serra del Corredor i del Massís del Montnegre i participar en les festes «Viu el Parc» de ca-dascun dels municipis que hi pertanyen, amb actuacions musicals, teatrals, animacions infantils, xerrades i caminades per descobrir l’entorn natural.

DIVERSOS

DESTAQUEM

35TRIBUNAmaresme

cipal de Nàutica. Adreçada a tots els públics mostra, de manera didàctica i entenedora, què és un bosc i la tipolo-gia de boscos.

MATARÓEscoles d’altres mons. Del 8 d’octu-bre al 21 de novembre a la Sala d’ac-tes Tres Roques. Mostra fotogràfica del fotoperiodista català Kim Manresa que reuneix cinquanta imatges reco-llides durant anys de treball arreu del món.

Exposició “Veïnes i ciutadanes”. Del 9 d’octubre al 2 de novembre de di-lluns a dijous de 9 a 13 hores i de 16 a 19 hores i divendres de 9 a 13 hores al Centre d’Informació i recursos per a les dones CIRD (Carrer de Blai Pare-ra, 6). Entrada lliure. Els moviments veïnals dels setanta, d’una intensitat i una extensió molt destacades, van contribuir a resoldre la transició polí-tica a favor de la democràcia. La par-ticipació de les dones hi va ser molt rellevant i decisiva.

Més enllà de l’objecte. Obres de la col·lecció MACBA. Del 2 d’octubre al 15 de novembre a les Sales d’exposicions de Can Palauet. Exposició col·lectiva comissariada pel Museu d’Art Con-temporani de Barcelona. Amb obres de Joan Brossa, Leandre Cristòfol, Antoni Llena, Robert Llimós, Miralda Muntadas, Carlos Santos i Francesc Torres... entre d’altres.

Josep Punsola. Amistat, bandera blanca. Del 22 de setembre fins al 18 d’octubre a la Sala d’exposicions Cai-xa Laietana. Exposició amb motiu de la commemoració del 60è aniversari de la mort del poeta Josep Punsola (1913-1949). La mostra està dividida

en quatre blocs: L’home i el poeta; Tertúlies i cançons; Guionista i actor i finalment El record en el temps.Or-ganitzen: Comissió Ciutadana d’Ho-menatge a Josep Punsola i Caixa Laietana.

Diego Guirao. Asimetrías telúricas Anatomías urbanas. Del 18 de se-tembre fins al 29 d’octubre a l’Ate-meu Caixa Laietana àmbit zero.

Sant Lluc 2009. Mostra col·lectiva. Del 17 de setembre fins al 18 d’octubre a l’Ateneu Caixa Laietana.

Art i guerra. Títol de l’eix temàtic de les exposicions de la nova temporada de Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. Destrucció, espoli i salva-guarda del patrimoni durant la Guer-ra Civil; l’exemple de Mataró. Del 8 d’octubre al 12 de setembre de 2010. Mostra la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català, i sobretot el local. Impressions de guerra. Del 8 d’octubre al 13 de desembre. Dibui-xos, aquarel·les i olis de Jordi Arenas que mostren la visió d’un noi de 15 anys davant uns fets, la Guerra Civil, que li van marcar per sempre la vida i, de retruc, la seva professió. Perecoll. Markale, Sarajevo. 5 febrer 1994. Del 8 d’octubre al 13 de desembre. L’artista mostra la seva particular visió sobre la guerra, en una interpretació de la massacre del mercat de Markale de Sarajevo del 5 de febrer de 1994. Para Bellum 12mm. 1a Intervenció. Del 8 d’octubre al 18 de desembre. És un cicle d’exposicions que mostren el treball de dotze artistes que, prescin-dint de l’imatge explícita de l’horror, mostren l’experiència bèl·lica des dels flancs a vegades invisibles de la vigília i la seqüela.

Visions de Mataró (1980-1995). Fins al 17 de d’octubre al Museu Arxiu de Santa Maria. Exposició homenatge al fotògraf mataroní Miquel Sala i Gir-bal, que ofereix la visió d’indrets de Mataró.

La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Fins al 18 d’octubre al Mu-seu de Mataró (El carreró, 17) Dimarts a divendres de 18 a 21 h. Dissabtes i diumenges d’11 a 14 h i de 18 a 21 h. Fresenta 71 fotografies de la missió del 1907 seleccionades entre els més de dos-cents clixés que se n’han conservat, a més de textos i document d’època.

PREMIÀ DE DALT10è Aniversari de l’Associació d’Ar-tistes de Premià de Dalt. Exposició Col·lectiva. Divendres 30 a les 20 h a l’espai d’Arts i Lletres de Sant Jaume. Fins al 24 de novembre. Organitza: Secció Arts i Lletres.

PREMIÀ DE MARExposició del concurs de fotografies de la Festa Major 2009. Del 2 al 16 d’octubre al Centre Cívic. Organitza: Regidoria de Festes. Col·labora: Grup Fotogràfic Argent.

Pintures a l’oli de l’artista olotí Vila. Del 16 al 25 a la Sala Premiart.

Indianes, estampats. Fins dijous 22 al Museu de l’Estampació. Exposició temporal on es mostren els teixits estampats del segle XVIII i XIX, en un recorregut per una col·lecció que des-taca per la seva qualitat artística.

Obres de l’artista Enric Abadal. Del 30 d’octubre fins al 8 de novembre a la Sala Premiart. Organitza: Associa-ció d’Artistes Plàstics.

INFANTILALELLASomnis d’Alícia. Espectacle de carrer amb Teatre Nu. Dissabte 17 a les 12 h a la plaça de l’Ajuntament. L’Alícia som-nia que es fa gran i esdevé un gegant que camina pels carrers de pobles i ciu-tats. Mentre segueix un conill que es deplaça botant enèrgicament, la nena descobreix un món ple de fantasia pel qual la guien uns personatges curio-sos: els manipuladors de somnis.

L’Hora del conte. Tana, la castanyera. A càrrec de Pilar Marina. Dimarts 27 d’octubre a les 17.30h. Biblioteca Fer-rer i Guàrdia

ARENYS DE MARTeatre familiar: Ran de mar. Diumen-ge 11 a les 18 h al Teatre Principal. Pe-tites històries on els titelles en són els protagonistes a càrrec de Martí Doy.

Teatre familiar: Reprís. Diumenge 25 a les 18 h al Teatre Principal. A càrrec de Teatre Mòbil.Una colla de personatges sorgits d’espectacles his-tòrics de la companyia a dalt d’un tren que es transformarà en una pista on es mostraran els seus números.

ARENYS DE MUNTTrobada infantil de puntaires. Dis-sabte 10 a les 10 hores a la plaça de l’església.

Som aquí. Diumenge 25 a les 17.30 hores al Centre Moral. A càrrec dels Germans Albergínia.

EL MASNOUHi havia una vegada...llengües i contes: “Un nen, un conte, un país”. Divendres 9 a les 18 hores a la Bibli-oteca Pública Joan Coromines.. Hora del conte a càrrec de la narradora Mercè Rubí. Explicarà contes de dife-rents parts del món. Sessió recomana-da per a infants majors de tres anys.

Circulació del trenet. Diumenges 11 i 25 de les 11 fins les 13.30 h al Parc te-màtic Caramar. Organitza: Amics del Ferrocarril del Masnou.

Contes en versió original. Divendres 23 a les 18 hores a la Biblioteca Pú-blica Joan Coromines. Persones de diferents orígens explicaran contes en la seva llengua, amb suport visual i/o traducció. En aquesta sessió, contes en castellà de Pilar Meléndez, de Xile. Per a infants a partir de 4 anys.

Manualitat de tardor. Divendres 30 a les 18 h a la Biblioteca Pública Joan Coromines. Taller per celebrar la cas-tanyada. Adreçat a infants de 6 a 12 anys. Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia. Places limitades.

Teatre familiar. El patufet, per l’Es-taquirot Teatre (titelles). Dissabte 31 a les 18 hores a la sala polivalent de Ca n’Humet.

MATARÓEls trambòtics. Diumenge 25 a les 18 hores a l’Ateneu Caixa Laietana. Els Trambòtics ens volen fer descobrir la nova recepta contra l’avorriment: Obrint el seu bagul de sorpreses descobrirem cançons, noves danses i jocs: El ball de l’escombra, els globus gegants, un viatge amb autos de xoc o un divertit ball de disfresses són

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

36TRIBUNAmaresme

talent està reconegut nacionalment i internacionalment amb nombrosos premis. Una jove promesa del piano amb una gran projecció a tots nivells.

Two dead cats + The last 3 lines. Di-vendres 16 a les 22 h a la Sala Petita del Clap. Dues propostes de l'indie es-tatal més ballables i guitarreres. Two Dead Cats amb la seva agressivitat es-cènica i The last 3 Lines, que ens faran rendir-nos a la seves composicions bri-llants i melodies enganxoses. Punt de venda www.casadelamusica.cat

Discconcert: Paracetasoul. Diumen-ge 18 a les 17.30 h a la Sala Gran del Clap. La seva proposta promet transportar-nos per l’univers del ritme i el color la festa de les veus trenca-des, la nit i l’esbarjo. El Discconcert és un projecte que sorgeix de la col-laboració de La Casa de la Música i el Taller d’Idees amb la intenció d’oferir un espai de lleure a les persones amb discapacitat i recollir diners per poder dur a terme nous projectes de parti-cipació i integració de persones amb discapacitat. Preu: 2€.

Sedaiós + Fred i son. Dijous 22 a les 22 h a la Sala Petita del Clap. Els grups oferiran una visió conjunta de l’escenamusical catalana pop més nova i actual. Punts de venda: www.casadelamusica.cat i taquilla.

2d2. Dijous 22 a les 21.30 al Cafè Cul-tural El Dau. El duet que presenta ver-sions de grans temes musicals amb un format íntim.

VII Cicle de Concerts. Tutti-Bassi Oc-tet de corda. Divendres 23 a les 21.30 al Foment Mataroní. Una formació única on convergeixen violoncels i contrabaixos. Ofereix un repertori variat i normalment amb un convidat solista. Tots els músics que integren l’octet són catalans i reconeguts en conservatoris internacionals.

Los Granadians + The Cabrians. Dissabte 24 a les 22 a la Sala Petita del Clap. Nit ska reggae amb dues formacions que prometen fer suar a tothom qui vulgui gaudir del seu con-cert. Punts de venda: www.casadela-musica.cat, trak, robafaves i totes les oficines de caixa laietana.

Frappé 63. Dissabte 24 a les 21.30 al Cafè Cultural El Dau. Grup mataroní que versiona temes de jazz, rock, blu-es, soul i swing.

V Cicle de Sarsuela. La leyenda del beso. Diumenge 25 a les 18 h al Foment Mataroní. Un dels grans títols de la sar-suela del segle XX amb música de Reve-niano Soutullo i Juan Vert. Interpretat per la Joventut Lírica de Barcelona, Cors i Orquestra simfònica titular. Represen-ta un retorn als models més primigenis de la sarsuela romàntica.

PINEDA DE MARVI Festival Coral Cantante Barcelona. Dissabte 17 a les 21h. a l’Esglèsia Parro-quial de Santa Maria. Participen: Chor Pro-Música de Soest (Alemanya), Coro

Liturgico Parrochia Santa Maria Delle Grazi de Sante Marie-L’Aquila (Itàlia) i la Coral Pinedenca de Pineda de Mar. Organitza Coral Pinedenca amb el su-port de la Regidoria de Cultura.

PREMIÀ DE DALTTarda de Ball. Diumenge 11 a les18 h a la Benèfica. Organitza: Associació de la Gent Gran de Premià de Dalt.

Concert de Tardor. Jazz amb “Quim Aguasca Quartet”. Diumenge 25 a les 17:30 h. a la Sala l’Orfeó. Organit-za: Secció d’Arts i Lletres

PREMIÀ DE MARConcert d’inauguració del curs 2009-2010. Dijous 8 a les 18.30 h a l’Auditori de l’Escola Municipal de Mú-sica. A càrrec dels alumnes.

Nits de Música al Centre Cívic. Rai Ferrer - Jo Krause Jazz Quartet. Dis-sabte 17 a les 22.30 h. al Centre Cívic. Dos músics que porten més de 15 anys tocant i gravant junts en diver-ses formacions de Jazz per tot l’estat i a l’estranger. Han coincidit visquent durant uns quants anys a Premià. La seva música és energètica, va des de temes estandars dels anys 60 amb molt “Swing” fins a ritmes brasilers i composicions contemporànies.

Auditori viu. Dimarts 20 a les 18 h a l’Auditori de l’Escola Municipal de Mú-sica. A càrrec dels alumnes.

Country a la Plaça. Diumenge 25 de 12 a 14 h a la Plaça de la Sardana. Aprèn a ballar country amb Els Mos-queters del Country.

SANTA SUSANNA2n Trofeu Internacional de bandes de música i majorettes. Del 10 fins al 17.

VILASSAR DE DALTSpirituals. Dissabte 17 a les 22 h al Te-atre La Massa. Grup: Gospel Viu. Una visió intimista dels cants espirituals afroamericans des del s. XVIII fins a l’actualitat. Un seguit de composici-ons tradicionals i peces d’autors con-temporanis com M. Hogan, R. Powell, Sh. Norman, que configuren les arrels i el sentit primer de tota la música gospel del s. XX i d’avui.

VILASSAR DE MARXVIII Cicle de concerts Rosa Saba-ter . Dissabte 17 a les 19 h a l’Ateneu Vilassanès. La cloenda del cicle de concerts Rosa Sabater anirà a càrrec de Quixote Quartet, grup dedicat al repertori per a quartet de corda, que portarà un repertori que inclourà pe-ces de Mozart, Janacek i Schubert.

Va de Jazz. Diumenge 11 a les 19 h a la torre d’en Nadal. Concert a càrrec d’Eu-clydes Mattos Trio (bossa nova del Bra-sil). L’escenari serà la Torre d’en Nadal, en cas de mal temps, l’actuació es tras-lladarà a la sala petita de l’Ateneu.

Ballada de sardanes. Diumenge 18 a les 12 h a la Plaça de l’Ajuntament. Amb la cobla Ciutat de Terrassa.

Concert. Dissabte 24 a les 18 h a l’Ate-neu. Amb la cobla Sabadell.

SORTIDESALELLAItinerari: Les aus rapinyaires del ma-resme. Diumenge 11 a les 9 davant de Can Lleonart (amb cotxe particular). Visita guiada a càrrec d’Alfons Alier, ornitòleg, com a complement de la xerrada del dia 8. Durada: 3 hores. Cal portar esmorzar i prismàtics. Inscripci-ons a Can Lleonart abans del dia 7.

Sortida al teatre. Non Solum, de Sergi López i Jorge Picó. Dijous 15 d’octubre a les 19 hores. Davant la plaça d’Antoni Pujadas. Preu: 24 eu-ros (entrada + transport). Cal inscrip-ció a Can Lleonart.

Sortida al teatre Coliseum. Carmen de Sara Baras. Places limitades. Di-vendres 23 d’octubre. Informació Associació Dones Montserrat Roig d’Alella. Tel. 93 540 46 31.

ARENYS DE MARAplec del Remei. Diumenge 11 a les a les 9 h al C.C.Calisay sortida cap a l’Er-mita del Remei. A les 11 hores davant de l’ermita Misa. Seguidament audició de sardanes. a càrrec de la cobla Pre-mià de Mar.

La Barcelona literària de Carlos Ruiz Zafon. Dissabte 17 a les 9 h sortida des del Calisay. Visita guiada pels carrers de Barcelona protagonistes de la novel·la L’ombra del vent. Tornada cap a les 14 h.

ARENYS DE MUNTXXI Marxa Popular Termes d’Arenys de Munt. Diumenge 4 a les 7.30 h sortida des de la plaça de l’església.

Aplec del Remei. Diumenge 11 a les 9h a la plaça de l’Església sortida cap a l’Ermita del Remei. A les 11 h Missa i tot seguit Sardanes.

9ª Pedalejada Familiar del Veïnat Festiu Breda de l’Eixample. Diumen-ge 25 a les 9.30 h a l’Eixample.

Sortida a buscar bolets. Dissabte 31

Sortida nocturna amb observació d’estels. Dissabte 31

ARGENTONA I CABRERA DE MARItinerari guiat: El castell de Burriac. Diumenge 25 , l’hora i lloc de la troba-da variaran en funció de la sortida. Cal portar calçat adequat i roba còmoda, aigua i esmorzar. Places limitades. Or-ganitza el Parc de la Serralada Litoral. psl.canboquet@diba.cat

CALDES D’ESTRACSortim a passejar. Passejades en grup pel municipi dirigides a la gent gran de Caldes. Dimecres 14 d’octubre. Cal inscripció prèvia a Serveis Socials de l’Ajuntament. Tel. 93 791 00 05.

Sortim a passejar. Passejades en grup pel municipi dirigides a la gent gran de Caldes. Dimecres 21 d’octubre. Cal inscripció prèvia a Serveis Socials de l’Ajuntament. Tel. 93 791 00 05.

Excursió a la fageda d’en Jordà. Passejada amb carros i trenet i dinar a Santa Pau d’Olot. Diumenge 25 d’oc-tubre. Per a més informació: Local de l’Agrupació de Pensionistes. Telèfon 93 791 17 50

MÚSICA

DESTAQUEM

Annie. El musicalDissabte 3 a les 21 h i Diumenge 4 a les 18 ha la Sala Cabañes.

La millor tradició dels musicals anglosaxons aterra amb totes les de la llei al teatre mata-roní, basada en l’èxit musical de Broadway. Història d’Annie, una nena òrfena, que ha estat seleccionada d’entre els seus companys per anar a viure uns dies a casa d’un multi-milionari.

MÚSICAALELLAConcert de piano amb Hisako Hiseki. Divendres 6 de novembre, 21 h a Can Lleonart. Recital de piano dedicat a Isaac Albéniz, en l’any del seu centena-ri, Federic Monpou i Enric Granados.

ARENYS DE MARDansa: Iva inclòs. Diumenge 18 a les 19 h al Teatre Principal. A carrec de la Cia. Brodas. Espectacular muntatge que barreja la dansa, el hip hop, l’ex-pressió artística, l’humor, els efectes de la llum i la música en directe.

DOSRIUSMúsica Medieval amb “DoNimus Tecum”. Diumenge 18 a les 11:30 h a la plaça de la Germandat. Música me-dieval interpretada amb instruments fidelment reproduïts a partir dels que sonaven als segles XII i XIV per les pla-ces i els carrers dels pobles catalans.

MATARÓAnnie, el musical. Dissabte 3 a les 21 h i diumenge 4 a les 18 h a la Sala Cabañes. Direcció: Antoni Blanch. Una divertida comèdia basada en l’èxit musical de Broadway. Història d’Annie, una nena òrfena, que ha estat seleccionada d’en-tre els seus companys per anar a viure uns dies a casa d’un multimilionari. Tel.93.790.12.13 (de 17 a 20 h).

El cateto opuesto. Dijous 8 a les 22 h a la Sala Petita del Clap. De les cen-dres de Tenguerengue sorgeix aquest nou grup que es mou entre la rumba, salsa i el funk. Espectacle gratuït.

Mafia. Dijous 8, 21.30 al Cafè Cultural El Dau. El grup de pop-rock presenten el que serà el seu 1er disc, en el que les guitarres en seran les protagonistes.

Doctor Experience + Aliaga. Diven-dres 9 a les 22 h a la Sala Petita del Clap. Nit d'autèntic rock: Doctor Expe-rience ens delectaran amb el seu nou registre molt més proper al funky. Ali-aga culminara la nit amb dentellades de glam i hardrock. Punts de venda: www.casadelamusica.cat, oficines de Caixa Laietana i taquilla.

DaClub! Dijous 15 a les 22 h a la Sala Pe-tita del Clap. DaClub! neix de l'evolució i la fusió de la música negra, els tindrem en concert com a guanyadors del concurs Giramaresme 09. Espectacle gratuït.

Vinodelfin. Dijous 15, 21.30 al Cafè Cul-tural El Dau. Aquest grup que comença a estar en boca de tothom, presenta una proposta original que abraça sons contemporanis que es deixen influir per múltiples vessants musicals.

IV Cicle de Concerts de Cambra. Le-zlye Berrio, piano. Dissabte 17 a les 20.30 h al Foment Mataróni. El seu

algunes de les sorpreses que tenen preparades per fer-ho passar estram-bòticament bé a petits i grans. Preu: 5€. Venda a www.casadelamusica.cat i a taquilla.

PINEDA DE MARLectures compartides. Cada dilluns de 17.30 a 18 h. a la Biblioteca Serra i Moret. Activitat per nens i nenes de 5 a 7 anys on llegiran plegats un conte. Cal inscripció prèvia.

Lectures compartides. Cada dime-cres, de 17.30 a 18 h. a la Biblioteca Serra i Moret. Activitat per nens i ne-nes de 8 a 10 anys on llegiran plegats un conte. Cal inscripció prèvia.

PREMIÀ DE DALTHora del conte : Son soneta. Di-mecres 7 a les 18.30 h a l Biblioteca Jaume Perich. A càrrec d’Olga Cercòs.

PREMIÀ DE MARTitelles. Nora i el conte perdut, de la companyia El Sidral. Diumenge 18 a les 12 hores a la Plaça Ernest Lluch. En un petit país on la reina i el rei no s’en-tenen, les coses no poden anar gaire bé, i si les coses es fan perquè sí, enca-ra menys. Però què passaria si un dia una nena petita decideix que aquesta resposta no li agrada? I si decideix lle-gir un conte encara que estigui prohi-bit? O porta el seu avi al metge encara que estigui prohibit? Si ho voleu saber, haureu de conèixer la Nora.

Narració de contes. Dissabte 24 a les 12 hores a Can Manent. Amb motiu del Dia Internacional de la biblioteca es farà una narració de contes per al públic infantil a càrrec de l’Associació Cal Llibre del Vallès Oriental. Orga-nitza: Biblioteca Municipal de Can Manent.

Galaxis, contes de l’univers, de la companyia Teia Moner. Diumenge 25 a les 18 h al Patronat Teatre. L’ uni-vers on vivim és molt gran. Contínua-ment estan sortint naus de la terra per descobrir més planetes. Però encara no sabem si hi ha vida fora de la Terra. Estem sols a l’univers? I si hi hagués vida intel·ligent a altres planetes, com seria? Quins contes explicarien? Tinc amics que han donat tombs per l’espai i m’han portat unes històries meravelloses.

VILASSAR DE DALTHistòries d’un arbre mil·lenari. Diu-menge 18 a les 12 h. al Teatre La Massa. Companyia: Entresòl de Produccions. Preu: 6€. Massa Jove: 5€. La historia d’un llenyataire molt ambiciós i de l’úl-tim arbre que li queda per tallar.

VILASSAR DE MARMúsica per a infants. Diumenge 18 a les 17.30 hores a l’Ateneu Vilassanès. Amb l’espectacle “Nens, al pati!” a càrrec de Samfaina de Colors.

MÚSICA

DESTAQUEMXVIII Cicle de concerts Rosa Sabater

Quixote Quartet Dissabte 17 a les 19h. a l’Ateneu Vilassanès

La cloenda del cicle de concerts Rosa Sabater anirà a càrrec de Quixote Quartet, grup dedicat al repertori per a quartet de corda, que portarà un repertori que inclourà peces de Mozart, Janacek i Schubert. Daniel Cubero (violí), Maria Sanz (violí), Anna Aldolmà (viola), Amat Santacana (violoncel).

Organitza: Juventuts musicals

37TRIBUNAmaresme

MATARÓ2on caminem amb Maresme Onco-lògic contra el càncer de mama. 18 d’octubre a les 9h, sortida des del Parc Nou. Preu 6€. Inscripcions: Ma-resme Oncològic. c/ Sant Pelegrí, 3 de dilluns a dijous de 17 a 20h.

Ruta audioguiada per Mataró. El re-corregut permetrà descobrir al vostre aire l’empremta dels romans, les res-tes de les muralles, l’encant especial dels carrers i de les places barroques, els edificis neoclàssics i l’arquitectura modernista de Puig i Cadafalch, i tam-bé una de les primeres obres d’Antoni Gaudí, la Cooperativa Obrera Mataro-nense, coneguda com la Nau Gaudí. De dilluns a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 19 h; diumenges i festius de 10 a 14 h. Sortida des de l’Oficina de Turis-me (C. La Riera, 48), Tel. 93 758 26 98. Cal fer reserva. Gratuïta.

Ruta comercial audioguiada. El re-corregut permetrà descobrir la histò-ria comercial de la ciutat, l’origen dels mercats, la importància del comerç marítim i els establiments més emble-màtics o centenaris. Mataró té una oferta de 2.000 establiments, amb un comerç marcadament mediterra-ni, pròxim, de qualitat, professional i modern que us convidem a conèixer. De dilluns a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 19 h; diumenges i festius de 10 a 14 h. Sortida des de l’Oficina de Turis-me. Tel. 93 758 26 98. Gratuïta.

Visita guiada: una volta pel món del gènere de punt. La visita a la Funda-ció Jaume Vilaseca permet aprofundir en els processos de fabricació del gè-nere de punt. Coneixereu els diversos tipus de fibres, naturals, sintètiques i la seva transformació en fil, una ex-tensa col·lecció de maquinària que

mostra la forma de teixir, el procés de tallar, confeccionar o planxar fins arribar al producte acabat. Tots els dijous feiners, de 15 a 19 hores. Cal fer reserva. Gratuïta. Fundació Jaume Vilaseca: C. de Baldomer Vila, 9. Tel. 93 799 33 97.

Ruta guiada: ruta per la història de Mataró. Diumenge 11 d’octubre a les 11 hores. Mataró, des de l’antiguitat, ha anat creixent i transformant-se d’acord amb els canvis demogràfics, les activitats econòmiques o la situ-ació geopolítica de cada moment. El recorregut us permetrà conèixer una part del seu patrimoni arqueològic i històric, des de l’Iluro romana fins a l’època del Modernisme. Punt de tro-bada a l’Ajuntament de Mataró. No cal inscripció prèvia. Gratuïta.

Ruta guiada: el modernisme a Mataró. Diumenge 25 d’octubre a les 11 h. Ruta urbana pels edificis més significatius del Modernisme mataro-ní en una síntesi històrica de l’època i amb referències biogràfiques dels principals arquitectes del moment, sobretot del mataroní Josep Puig i Cadafalch. Passejant per la ciutat descobrireu la casa natal de Puig i Ca-dafalch, el mercat del Rengle i la gran joia del Modernisme a Mataró: la casa Coll i Regàs. També podreu visitar una de les primeres obres de l’arquitecte Antoni Gaudí, la Cooperativa Obre-ra Mataronense. Punt de trobada a l’Ajuntament de Mataró. Gratuïta.

PINEDA DE MARPineda de Mar “Viu el Parc”. Cami-nada al Parc del Montnegre i el Corre-dor. Diumenge 18 a les 8.30 h sortida des de la plaça de l’església. Més in-formació i inscripcions al Punt d’Infor-

mació Juvenil, C/Ciutadans, 4-6.

Marxa per la Vida. Diumenge 11. Sor-tida a la plaça de les Mèlies. Organitza Associació de Lluita contra el Càncer.

PREMIÀ DE DALTSortida del Grup de Muntanya. Dissabte 10 a les 8 hores a la pista de Sant Jaume. Organitza: Grup de Muntanya.

PREMIÀ DE MAREl Premià mariner. Vols saber qui vivia a Premià al segle XIX? Com vivi-en els seus veïns? Com eren els seus carrers? En definitiva, com va néixer i créixer Premià de Mar? Vine a pas-sejar amb nosaltres i ho descobriràs!! Informació al Centre Cívic.

VILASSAR DE MARVilassar Camina. Diumenge 25. Caminada popular per la Serralada Litoral. Més informació: Centre Excur-sionista Vilassar de Mar.

TEATREARENYS DE MARVolem anar al Tibidabo. Diumenge 1 de novembre a les 19 h al Teatre Prin-cipal. A càrrec de Flyhard Teatre.

EL MASNOUPle de Tardor, teatre a Ca n’Humet. Los dos Los. Divendres 16 a les 22 h. L’original teatre d’Enric Ases i Piero Steiner. Lolita Corina, Las Gallegas. Divendres 23 a les 22 h. Marcel Gros,

Inventari. Divendres 30 a les 22h. Sala polivalent de Ca n’Humet. Organitza: Ajuntament del Masnou, Festival In-ternacional de Teatre Còmic Ple de Riure.Preu: 12 euros. Venda anticipa-da d’entrades a l’OAC i el mateix dia a taquilla a partir de les 20 h.

MATARÓ

El quadern gris. Dilluns 12 a les 19 h al Teatre Monumental. Adaptació de Carles Guillén i Joan Ollé a partir de l’obra del mateix títol de Josep Pla. Escrita entre el 1918 i el 1919, no va ser publicada fins el 1966 com a primer volum de les seves Obres Completes. Dirigida per Joan Ollé, amb Montserrat Carulla, Joan Anguera i Ivan Benet.

Product. Dissabte 17 a les 21 h al Te-atre Monumental. Una obra de Mark Ravenhill que retrata amb ironia el conflicte Orient-Occident. Un director de cinema explica a l’actriu a qui vol contractar l’argument de la seva dar-rera pel·lícula, una història d’amor entre una jove burgesa occidental que va perdre el seu promès a l’atemptat

de l’11-S i un terrorista islàmic. Dirigi-da per Julio Manrique amb David Sel-vas, Mireia Aixalà i Norbert Martínez i escenografia de Lluc Castells.

El Cafè de la Marina, de Josep M. de Sagarra. Diumenge 18 a les 18 h, dis-sabte 24 a les 21.30 h i diumenge 25 a les 18 h a la Sala Cabañes. Direcció: Carles Maicas.

VI Mostra de teatre amateur. El visi-tant. Diumenge 18 al Foment Mataroní. Una obra d’Eric-Emmanuel Schmitt pel Grup Punt i seguit teatre de Terrassa.

VILASSAR DE DALTExitus. Dissabte 24 a les 22 h. al Te-atre La Massa. Companyia: Titzina Teatre. Un funerari, un home a la recerca de feina, un directiu d'un laboratori farmacèutic i un advocat, entremesclen les seves vides sense que ells mateixos siguin conscients del destí comú que els uneix. Quatre persones que s’enfronten a la mort des de punts de vista tan diversos com el d’una professió, una tragèdia o un acte irreversible de la vida.

TEATRE

DESTAQUEMEl quadern grisDissabte 12 a les 19h al Teatre Monumental de Mataró

L’obra de Josep Pla arriba als escenaris de la mà del director teatral Joan Ollé, el qual adapta el mític text escrit per l’autor durant la seva adolescència. L’obra es basa en el text que Pla començà a escriure el març de 1918, en els prolegòmens de la Gran Guerra, i que va acabar el novembre de 1919, dos dies abans d’anar-se’n a París. Amb Montserrat Carulla, Joan Anguera i Ivan Benet.

clas

sific

ats

38TRIBUNAmaresme COMPRA

VENDAENSENYAMENT

MOTOR

Se vende SINTETIZADORES. 2 Akai AX 73: 200 euros; Ro-land Polysix (midi): 400 euros; Prophet: 400 euros; Mini Moog, (histórico): 750 euros. Tel.663.49.22.47

COLECCIÓN DE MÚSI-CA. Vendo mi coleccion de cds y dvds originales, si me enviais vuestro correo electronico os enviare el lis-tado. Tel.628.74.42.34. disc-center1@hotmail.com

COMPROESTOCS

de moda infantil i adult

Primeres marques

Tel. 647 52 46 24

COMPRO COCHES, 4X4,

MONOVOLÚMENESFURGONETAS

Pago inmediato y en efectivo

Tel. 619 020 839

CLASSES PARTICULARS. Francès, Català. Tots els nive-lls.Tel.93.790.79.14

CONFERENCIAS. Master en naturopatia, ofrece conferen-cias sobre orinoterapia gratis. Haz tu grupo y llámanos. Tel. 651.67.36.35

CURSOS GRATUITOS. For-mación profesional e idiomas por internet para trabajadores con nómina. Tel.654.69.14.27

QUIROMASAJISTA Y RE-FLEXOLOGA PODAL EN EL MASNOU. Quiromasajista di-plomada ofrece sesiones de una hora de quiromasaje y reflexolgia podal SÓLO PARA MUJERES por 20 euros. Montse 647 85 29 29

TERAPEUTA REIKI. Terapeu-ta federada se ofrece para trabajar en centro y/o sesio-nes particulares.Alivio físico y emocional. Tel.654.04.95.43

SALUT IBELLESA

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Maquillatge · ManicuraPentinats cerimònies

MES DELCOLOR

dimarts i dimecres

20%descompte

¿QUIERES SANARTE?Recupera tu equilibrio

emocional y físico.Recupera tu bienestar.

Todos nos podemos sanar.

Llámame y te ayudaréXAVIER ÁLVAREZ Tel. 609.83.16.10

VENDEMOS PINTURA

PARQUETS, DECORACIÓ I RESTAURACIÓPl. Josep Tarradellas, 29-35 - Vilassar de Mar

Tel./Fax 93 759 14 58 - Móvil 630 07 30 30

DECORACIÓ

HERBALIFE, distribuidor in-dependiente, llame para pro-ducto u oportunidad de nego-cio. Teléfono 629.32.42.52

CÈDULES D’HABITABI-LITAT. Arquitecte tècnic fa certificats d’habitabilitat per a obtenir la cèdula. La visita és gratuïta. Telèfon 646.33.51.14. (Joan)

SERVEIS

FEM TREBALLS DE PALETA I MÉS

PaleteriaInstal·lacions

Fusteria metàl·licaFusta

Projectes de reformes

Tels. 93 791 53 58626 01 62 85

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

No tens temps de fer les petites reparacions o el bricolatge de casa teva?

Col·laboro amb gent de la meva confiança i amb preus competitius

TRUCA’M al Tel. 663 891 339ET DONARÉ UN

COP DE MÀ

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la fi-nestra que no tanca, solucio-nar una fuita d’aigua, etc.

INSTAL·LACIONSINDUSTRIALS i ELÈCTRIQUES

GAS · AIGUA CALEFACCIÓSant Ramon, 105 · VILASSAR DE MAR

Tel. /Fax 93 750 14 15Mòbil 679 42 19 70

SERVEI TÈCNICA DOMICILIReparació, xarxes,

manteniment informàticServeis a empreses

i particularsTel.646.17.90.24

www.maresmenet.com

FES-TE FUNCIONARI

C/ Santa Marta, 38 · MataróTel. 93 755 63 51

www.som-hi.es

SRA. RUSA con experiencia y buenas referencias, busca trabajo limpiando casas por horas. Tel.663.40.90.62

BUSCO TRABAJO URGEN-TE! Chico joven de Mataró busca trabajo por Mataró o cercanias de mozo almacen, dependiente,o cualquier otra cosa. Tel.692.52.26.75

BUSCO TARBAJO de cui-dar niños y abuelos por la mañana o por la noche con referencia en niños y abuelos. Karolina T.608.48.57.18

CONDUCTORA. Noia s’ofe-reix a particular o empresa. Tel.600.79.75.18

DISEÑADORA Y MAQUE-TADORA con amplia expe-riencia en el sector editorial. Tel.626.26.26.57

AUXILIAR DE GERIATRIA amb experiència s’ofereix per atendre gent gran a domicili. Tel. 615.13.43.62

PERSONA DE CONFIANZA. Me ofrezco como acompañan-te, soy formal, elegante, culto, discreto y preparado, soy el amigo ó colaborador que us-ted busca. Tel.628.74.42.34

CARICATURISTA PARA EVENTO. Caricaturas a buen precio. Por encargo o a reali-zar en el sitio indicado. Ideal para regalo en eventos espe-ciales, (bodas, aniversarios, etc.). Tel.617.66.36.64

PSICÓLOGA-CANGURO . Busco trabajo de canguro. Soy psicóloga, tengo experiencia con niños y soy madre de 2. 46 años. Idiomas Castellano, Català. Tel.93.798.85.83

EMPRENDEDORES. PARA INGRESOS EXTRA Y OPOR-TUNIDAD. ALTAS GANAN-CIAS. Tel.93.100.04.06

TRABAJOS CASEROS: con-feccione desde casa meche-ros, llaveros, collares, barcos, conejitos, rompecabezas, puzzles y ranitas. INGRE-SOS: 1.500 euros. Teléfono 902.99.99.01

TREBALLOFERTA

BUSQUESTREBALL? BUSQUES

TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

INFORMA’T A

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les

17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis) · MATARÓ

TREBALLDEMANDA

GRUP MIXT D’AMISTAT de 40-60 anys. Organitzem ex-cursions, sopars, ball, cine-ma... Ve gent molt maca. No t’ho perdis! Tel.636.403.435

OCI DIVERSOS

DIVERSOS

Es ven SCÚTER RETRO. Co-oltra cruiser. 125cc, 4 temps. Color negre. Matriculat. Ga-rantia fàbrica. Nou per es-trenar procedent de sorteig. 1.100€. Albert 657.26.84.59

Es ven YAMAHA. Es ven moto Yamaha Virago Huston de 535cc. Any 1994 perfecte estat 2.400 €. T.93.799.80.31

QUAD. SUZUKI LTR450. Venc quad en molt bon es-tat. 3130Km., any 2007, color blanc, parrilles als peus, pro-tector de càrter i barres fron-tals (model CRD). 4.650 eu-ros. Tel.663.73.62.40 (Oriol)

HONDA VARADERO XL-1000V. Junio-2007. ABS, 12.000 Kms. Negra. 7.500 euros. Tel.607.30.59.57

MATEMÀTIQUES. Titulat universitari dóna classes. Ni-vells ESO, batxillerat, accés a mmòduls. Demaneu per Joan. Tel.646.33.51.14

Se dan CLASES de batería Dante Agostini, solfeo, caja y batería. Tel.663.49.22.47

PINTORES ASOCIADOS Y PLADUR. Pintamos naves, pisos, torres, locales etc... tra-bajos de pladur. Con calidad. Con 20 años de experiencia. Tel.651.67.36.35

PERE I ANGEL. Desembus-sos, Inspecció TV clavegue-ram, desembussos, fosses sèptiques, transport de resi-dus (ADR). URGÈNCIES 24 hores. Tel. 93.750.20.71

ORACIÓ DE L’ESPERIT SANT. Esperit Sant, tu que m’ho aclareixes tot, que il·lumines tots els camins per-què jo aconsegueixi el meu ideal. Tu que em dones el do diví de perdonar i oblidar el mal que em fan i que en tots els instants de la meva vida estàs amb mi, jo vull en aquest curt diàleg agraïr-t’ho i confirmar-te un cop més que mai no vull separar-me de tu per gran que sigui la il·lusió material. Vull estar amb tu i amb tots els èssers estimats en la gràcia perpètua. Grà-cies per la teva misericòrdia, tant per mi com per als meus. (la persona haurà de resar aquesta oració tres dies se-guits sense dir el que dema-na. en tres dies aconseguirà la gràcia per difícil que sigui). Publicar-ho així que es rebi la gràcia. Gràcies Sagrat Cor i Àngel de la guarda. P.T.R.

AN

UN

CIS

PER

PA

RA

ULE

S G

RA

TUÏT

S A

LS P

AR

TICU

LAR

SEn

via

el te

u an

unci

a tr

avés

de

ww

w.t

ribu

nam

ares

me.

com

/cla

ssifi

cats

i so

rtirà

pub

licat

en

aque

sta

secc

ió la

pro

pera

edi

ció

39TRIBUNAmaresme

25TRIBUNAmaresme

IMMOBLESLLOGUER

IMMOBLESVENDA

LLAVANERES. Venc PÀR-KING al centre urbà. Preu 17.000 €. Contactar amb Jor-di al T.636.93.90.82.

PREMIÀ DE MAR. Plaça d’aparcament C/ Núria 27

MATARÓ. Se alquila habita-ción. Cama doble, baño pro-pio. Piso grande zona buena.Se busca preferiblemente a chica. Tel.687.37.02.86

MATARÓ. Oficina reformada al centre, al costat de la plaça Santa Anna. 150 m2 cons-truïts + 43m2 de terrassa. Ideal oficina o negoci. 1200 euros/Mes. Tel.677.24.99.16

CALELLA. Apartamento de 80 m2, 2 hab. dobles, terraza 8m, amueblado. Por meses o semanas de verano, con-sultar. Por años, 500 €/mes. Tel.607.71.51.09

cantonada C/ General Prim. 20.000 €. Tel.651.69.05.70

VILASSAR DE DALT. Pis cèn-tric en bon estat 80 m2, 4 hab bany i aseo, sala-menjador, terrassa, cuina, galeria, cale-facció. Pk cobert inclós. Zona comunitaria amb jardí, pisci-na, pistes de tenis i equipa-ments esportius. Parc infantil. 279.000 €. T.670.27.02.46

MATARÓ. Centre. Solar urbà. C/ Iluro. Per contruir casa o per inversió. Solar de 5x18 metres 350.000 €. Tel.616.43.95.28.