TRIBUNAmaresmemesames

Número 256. Octubre 2011

Les empresesdins el ‘núvol’La Internet Global i el cloud computing creen nous límits en aplicacions empresarials

REPTES DEL MARESME. Conversa amb el nou president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez (CiU).

INNOVACIÓ. Una empresa d’Alella crea el primer ‘airbag’ cervical, ajustable als cascos de moto.

CURTMETRATGE. Noctambule Cinema roda el curtmetratge Daniel a Premià de Mar i Pineda de Mar.

DOCUMENTAL. La productora Clack enregistra un documental de la colla castellera Capgrossos de Mataró.

GASTRONOMIA. Del 7 al 30 d’octubre se celebra una nova edició gastronòmica del Calamarenys.

ESCOLA SOLIDÀRIA DAINA. L’etòloga Marina Sebastian ens explica les activitats del centre de formació de la Protectora.

FOTO: ENRIC PUCHE

02

El nou president del Consell Comarcal és l’alcalde de Sant Vicenç de Montalt, Miquel Àngel Martínez, de CiU, força política que va guanyar les darreres eleccions municipals amb contundència. S’ha obert, doncs, una nova etapa per a aquest ens que té ara al capdavant del govern a CiU i PP, fruit d’un nou pacte en relació a l’escenari del mandat anterior amb PSC, CiU i Esquerra. El nou bipartit de CiU i PP agafa les regnes del CCM en el marc d’uns moments difícils en els quals la lluita contra el fantasma de la crisi, tangible en el dia a dia, colpeja la nostra societat per totes bandes. Parlem amb el nou president dels reptes que es planteja l’ens i alguns dels grans temes que estan sobre la taula a la comarca.

El nou pacte entre CiU i PP dóna un nou escenari al Consell Comarcal. Com s’en-tén aquesta aliança política després del passat període?

Com una nova etapa. És cert, que en la darrera legislatura vàrem formar part del govern del Consell Comarcal, gestionant l’àrea del Servei a les perso-nes. L’experiència, des d’un punt de vis-ta de gestió, va ser positiva. Ara bé, amb els resultats electorals a la mà, amb les converses amb les diferents formacions polítiques i, sobretot, amb l’objectiu de fer front al problema més important que té el país i, per tant, la comarca, és a dir, la crisi econòmica, l’aliança amb el Partit Popular era l’opció més adient per a tirar endavant aquest projecte. Els electors valoraran d’aquí quatre anys, si ho hem fet bé o no.

Parlem més específicament dels objectius principals que es plantegen fomentar al

CCM en aquests propers quatre anys...Ho acabo de comentar. El que hem

de fer ara és donar una resposta a la crisi. Evidentment, no podem oblidar els grans reptes que com a comarca tenim, això és, la mobilitat, la cohesió, la implantació de la fibra òptica, la con-solidació de l’oferta turística… però ara la nostra responsabilitat i prioritat és ajudar les persones i la comarca a sor-tir de la crisi.

La seva elecció va deixar fora l’opció que ho fos l’històric alcalde de Premià de Dalt, Joan Baliarda. Aquesta decisió, que va tenir la seva polèmica, ha deixat ferides internes a CiU?

No hi ha ferides internes a CiU. En Joan Baliarda ha estat i és un alcalde de referència per a Convergència i Unió del Maresme i, personalment, admi-ro la feina que ha fet a Premià de Dalt en els darrers anys, on ha estat capaç

de deixar la seva empremta personal i política. Com a president del Consell Comarcal compto, i així li he manifes-tat, amb el seu bagatge com a vicepresi-dent del CCM en la darrera legislatura i amb la seva experiència política per a tirar endavant un mandat marcat, sens dubte, per la greu crisi econòmica.

Què poden i volen fer des de l’ens per plantar cara al problema de la crisi?

Partint de la base que el CCM és una administració finalista i que, per tant, la seva raó de ser és la de donar suport a tots els ajuntaments de la comarca, el que podem i hem de fer és optimit-zar més que mai els recursos i ajudar tant com puguem als 30 municipis del Maresme. Com diu el president Mas, hem de fer més amb menys, i això vol dir, sumar esforços i crear sinergies per aconseguir minimitzar en la mesura de les nostres possibilitats els efectes de la crisi econòmica.

Des del CCM i des dels ajuntaments, qui-na és l’aportació que es fa per pal·liar la destrucció de treball?

Com vostè sap, des dels ajuntaments estem reforçants les àrees d’atenció a les persones, justament perquè hi ha moltes famílies que ho estan passant molt malament. Donem suport en el tràmit dels diferents ajuts que atorga el govern de la Generalitat i intentem detectar aquelles situacions més crí-tiques per tal de donar una resposta immediata. El que tenim clar com a Consell és que l’atenció a les persones, i més en un moment com l’actual, és la nostra prioritat.

L’estructura socioeconòmica del Mares-me està submergida enmig d’aquesta crisi general. On tenim la sortida, en els serveis com el turisme, en les estructu-res empresarials centrades en les noves tecnologies...?

Tan de bo el CCM tingués la recepta

GENT DEL MARESME ENTREVISTA A MIQUEL ÀNGEL MARTÍNEZ (CIU), PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME

“La nostra prioritat ara és ajudar les persones i la comarca a sortir de la crisi”

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Oficina

de Justificació de la Difusió

Amb el suport de

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. publicitat@tribunamaresme.com. info@tribunamaresme.com. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNAmaresmemesames

TRIBUNA Maresme tornarà a sortirel proper dijous 10 de novembre

03

per a sortir de la crisi! El que el CCM pot fer, i de fet ja està fent, és ajudar els nous emprenedors a tirar endavant els seus projectes i crear, per tant, llocs de tre-ball. Les vies de sortida a la crisi han de ser globals. No ens podem centrar en un sol servei o en una sola activitat econò-mica. Hem de potenciar el que tenim i, sobretot, ajudar a aquells emprenedors que estan buscant vies de negoci en al-tres sectors, com és, per exemple, el de les noves tecnologies, entre d’altres.

Juga a favor nostre la proximitat de Barcelona i el CCM ha sabut moure amb encert aquesta carta. Es continuarà tre-ballant per aquesta aposta estratègica?

Sí. Cal continuar treballant en aques-ta línea, perquè creant sinergies, podem optimitzar recursos, que és el que la ciu-tadania ens està reclamant.

El desenvolupament del Pacte per la mo-bilitat com ha quedat finalment? En el nou escenari polític, com es planteja la solució a l’actual N-II?

Abans de les eleccions en el Parla-ment de Catalunya (recordi que varen ser el 20 de novembre de 2010), CiU es va comprometre a aturar el projecte del Tripartit i a obrir un nou període de consultes al territori, però no tan sols des d’un punt de vista de consultar-ho només amb els ajuntaments, sinó també amb la societat civil. Això ho hem fet. No obstant, li he de recordar que en aquest pacte no només estan implicats els ajun-taments o la Generalitat. Hi ha més ad-ministracions, per tant, el consens no sempre és fàcil. Malgrat tot, és una tema que tenim sobre la taula, amb la ferma voluntat de tirar-lo endavant.

La gratuïtat del peatge per als mares-mencs, l’N-II pacificada… Ho veurem un dia o altre, o la crisi ho allunya?

Evidentment, el fet d’estar immersos en una crisi econòmica dificulta poder tirar endavant molts projectes. Ja li he dit, que la nostra prioritat són les perso-nes i, en un moment en què les partides pressupostàries baixen, els governs, in-clòs el del CCM, ha de fer un balanç de quines són les actuacions més immedia-

tes i les més necessàries per a la gent.

En aquest context de mobilitat, el trans-port públic continua sent la millor opció. Quina serà l’aposta estratègica?

Recordi que el transport públic no és una competència comarcal. El que sí que farem és estar amatents amb les ad-ministracions que sí que tenen les com-petències per a defensar un millor servei pels maresmencs i les maresmenques.

Diverses ‘barreres’ separen l’Alt Mares-me del Baix Maresme. Què es fa des del CCM per afavorir la identitat conjunta de la comarca?

El Maresme és una comarca heterogè-nia i justament en aquesta característica rau la seva riquesa cultural, paisatgística... Jo no crec que hi hagi una barrera que se-pari l’Alt del Baix Maresme. De fet, el Consell Comarcal és l’administració que agrupa tots els municipis del Maresme i està dotat d’un Consell d’alcaldes que jus-tament afavoreix el diàleg i la proximitat entre tots els pobles de la comarca.

A Mataró sempre se li ha atribuït un cert dèficit en l’exercici de la capitalitat co-marcal. Quin paper li sembla que hauria de fer aquesta ciutat com a capital?

Justament, el que vostè em pregun-

ta: exercir la capitalitat de la comarca i crec que amb en Joan Mora com a al-calde de Mataró, de la mateixa manera que amb el Xavier Trias a Barcelona, ho aconseguirem. De fet, si s’hi fixa, en el discurs polític de l’alcalde Mora sempre trobem una referència clara al fet que la ciutat de Mataró ha d’exercir de capital de comarca, sense oblidar, però, que el Maresme té municipis molt importants i heterogenis que també tenen molt a aportar en aquest lideratge.

Les connexions amb el Vallès s’han millo-rat, però el projecte del tren orbital les fa-cilitarà més. El futur encaix i millors comu-nicacions entre les dues comarques, un dè-ficit històric, d’altra banda, obrirà moltes possibilitats de projecció per a totes dues. És molt llunyà encara aquest escenari?

Aquestes infraestructures no depenen de nosaltres, és a dir, ni són competèn-cia comarcal ni autonòmica. Són com-petència del govern espanyol. Com ja li he dit, el CCM empenyerà perquè això sigui una realitat, però no hem de perdre de vista el moment de crisi econòmica que estem vivint, la qual cosa dificulta el finançament de grans infraestructures com aquesta.

Un altre gran dèficit històric passa per

la solució definitiva per a les platges del Baix Maresme, que sistemàticament es queden sense sorra. Més que mai aques-ta solució sembla llunyana, però. Com ho veuen des del CCM?

Li he de tornar a respondre que ni el Consell Comarcal ni el govern de la Ge-neralitat tenen competències en aquest àmbit. De fet, observi que tot allò que no depèn de nosaltres, és allò que no acaba de funcionar, justament perquè la distància entre els administrats i l’admi-nistració és més llunyana. Bo i això, des del Consell Comarcal no ens cansarem de picar la porta del Ministeri de Medi Ambient per solucionar d’una vegada per totes el problema de la sorra de les nostres platges.

La mancomunitat de serveis entre els municipis haurà de desenvolupar-se en un futur per combatre amb més eficàcia la crisi?

Rotundament, sí. Fixi’s que al llarg d’aquesta entrevista li he parlat de siner-gies, d’optimitzar recursos i de “fer més amb menys”, i la mancomunitat de ser-veis és un dels instruments que disposa l’administració per a fer-ho.

Text: Albert Calls.Foto: Olga Boix

Miquel Àngel Martínez va néixer a Linyola (Lleida) el 5 de febrer de 1961, està casat i té dos fills i una filla.

L’11 de juny de 2011 va ser reelegit alcalde de Sant Vicenç per al mandat 2011-2015, en guanyar CiU les eleccions municipals del 22 de maig. La seva estrena en el càrrec va tenir lloc, però, el 16 de juny de 2007, després de prendre possessió com a alcalde en la sessió de constitució del consistori 2007-2011. Quan va accedir per primera vegada a l’alcaldia, aquest polític ja comp-tava amb una dilatada experiència com a càrrec electe de CiU a l’administració local, temps durant el qual va assumir responsa-bilitats en matèries ben diverses.

Precisament, entre el 1999 i el 2003 va estar al capdavant de les regidories d’Ensenyament i Joventut. En l’anterior mandat, des del 29 de juny de 2006 i fins al juny de 2007, va ocupar el càrrec de regidor, treballant des de l’oposició.

Actualment compagina el càrrec d’alcalde de Sant Vicenç de

Montalt amb el de president del Consell Comarcal del Maresme, per al qual va ser nomenat el 22 de juliol de 2011.

Professor de Ciències Humanes i Logopeda, especialista en educació especial, fins a la seva investidura com a alcalde, va exercir de professor de primària a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, trobant-se actualment en situació d’excedència.

Miquel Àngel Martínez i Camarasa es defineix com “un sant-vicentí que viu intensament la vida del poble i en forma part, i al qual no li dol dedicar temps i esforç a la tasca de transformar el municipi per a millorar la vida de tots els que hi viuen”.

Fill d’un metge i d’una mestra que durant molts anys van de-dicar gran part de la seva vida a exercir la seva professió al mu-nicipi, apunta que d’ençà que va començar a viure a Sant Vicenç va desenvolupar “forts lligams amb el poble i la seva gent”.

Entre les seves aficions personals, afegeix, li agrada destacar “la família i els amics, el futbol, el ciclisme, llegir i escriure”.

DE SANT VICENÇ A LA PRESIDÈNCIA DEL CCM

04

EL TEMA DEL MES

Perduts al ‘núvol’Claus per al desenvolupament de les empreses a la Internet Global

En el marc dels grans canvis tecnològics que estem vivint en ple segle XXI, “el núvol”, aquest espai imprecís dins la xarxa global d’Internet que cada cop s’obre a més possibilitats, esdevé un marc de referència per al món empresarial. El que es coneix com a cloud computing o informàtica en el núvol d’Internet permet als consumidors, empreses o particulars, accedir a un univers d’opcions per projectar-se dins la xarxa. Qui no pugi en aquest tren –del qual encara hem de veure moltes coses– difícilment podrà competir. L’argentoní Jordi Torres acaba de publicar el llibre Empreses en el núvol (Libros de Cabecera), en versió catalana i castellana, títol que ja ha arribat a una segona edició. Es tracta d’un treball que l’exministre d’indústria i autor de nombroses obres de referència, el mataroní Joan Majó, autor del pròleg, ha definit com a “molt útil per a qui vulgui trobar una descripció entenedora de les possibilitats del cloud computing, dels seus avantatges i també, cosa molt d’agrair, dels seus perills”.

QUÈ ÉS ‘EL NÚVOL’? Torres ens explica en el seu llibre les claus per entendre què és ‘el núvol’, un concepte ja estès socialment, però que hi ha molta gent que encara no coneix. Però, què és el ‘núvol’, per a algú que no ho sàpiga?: “És el que hi ha al darrere de Fa-cebook o Gmail, tan populars avui en dia. Però sobretot és una nova oportunitat per a les empreses per fer els seus processos productius més competitius”, explica l’engi-nyer maresmenc.

Per complementar-ho, l’autor d’Empreses en el núvol afegeix que una manera d’explicar-ho planera-ment és fer un símil amb l’electricitat: “Fa un segle, les empreses genera-ven la seva pròpia electricitat dins de la seva pròpia empresa. Però poc a poc van anar apareixent uns productors externs que oferien aquest servei de manera més bara-ta, segura i sobretot, que es pagava només pel que es gastava, evitant inversions per crear les infraes-tructures de generació d’energia. A partir d’aquell moment per a una empresa va començar a ser més convenient connectar-se a la xarxa per obtenir-ne l’energia que

generar-se-la ella mateixa. Podrí-em dir que el cloud computing, o la informàtica en el núvol, és el mateix, una oportunitat per a què les empreses puguin disposar dels recursos informàtics que neces-sitin sense haver de proveir-se’ls ells internament, simplement con-nectant-se a la xarxa d’Internet”. I precisament, és aquest nou paradig-ma de computació i emmagatzema-ment el que converteix la informàtica com un servei més com pot ser l’elec-tricitat, l’aigua o el gas.

EL MAGATZEM MÉS GRAN. Empreses en el núvol, però, és un treball que de forma seriosa i alhora planera obre les portes del coneixement del cloud computing o informàtica en el núvol d’Internet, que permet, entre d’altres coses, que els usuaris disposin d’un espai dins la xarxa i per tant, les apli-cacions empresarials en aquest camp són alhora incalculables.

“Les aplicacions més visibles ara mateix és disposar d’un espai d’em-magatzemament dins de la xarxa. Ara fa unes setmanes que Apple presentava el nou servei anomenat iCloud, el qual permet els usuaris

accedir a les seves dades des de qualsevol lloc on hi hagi connecti-vitat amb Internet i, sobretot, des de qualsevol dispositiu”, apunta l’enginyer i doctor en informàtica.

Tampoc pot deixar-se de banda que moltes d’aquestes aplicacions empresarials encara han d’arribar, que estem tot just a les beceroles d’un nou univers tecnològic, en el marc d’un context visible cada dia en l’ús del mòbil i de les xarxes socials. “La frontera entre el món real i el món virtual de la Internet Global s’ani-rà difuminant. Tanmateix, l’evolu-ció d’aquest paradigma no s’atura i ja comencen a aparèixer nous dispositius que no només interac-tuen amb nosaltres sinó que tam-bé ho fan entre ells. En un futur proper, la Internet Global podrà posar en contacte a més a més dels milions de persones que l’usen, també els mils de milions d’objec-tes que actualment encara no en formen part. Qualsevol objecte es podrà transformar en un objecte amb capacitat de comunicar-se en qualsevol moment i en qualsevol lloc, És a dir, tot un nou mercat”, explica Torres.

05

LES CLAUS DE LA SEGURETAT. Però tanta informació emmagatzemada a la xarxa ens obliga a reflexionar d’un aspecte es-sencial, la seguretat. Està prou segura la informació a la xarxa? Torres ho té clar: “Ja que per a la majoria d’empreses un dels actius més importants és la informació, enviar la informació de l’empresa a servidors aliens és per-cebut com una pèrdua de control. Hi ha molts tipus de proveïdors al núvol d’Internet, i segur que per a algunes empreses hi ha proveïdors que poden donar fins i tot més seguretat que la que tenen en els seus propis servi-dors. Tambe és cert que queda molt per fer en seguretat. Per això és un dels temes de recerca i desenvolupa-ment en què estan treballant moltes entitats i empreses.”

BARRERES GLOBALS. El cloud computing converteix el món en el nostre espai més immediat. Entrem a la xarxa que ha es-devingut un gran espai de comunicació i un mercat, però un dels obstacles per salvar, encara, és la barrera idiomàtica. Plantejo si en un futur no massa llunyà se superaran del tot, amb traductors simul-tanis, les actuals barreres linüístiques.

“Cada vegada s’està aconseguint afinar molt més en les traduccions automàtiques gràcies a les noves tec-nologies. Però és que aquesta interac-

ció amb les màquines anirà molt més enllà reduint els àmbits on la traduc-ció és necessària”, afirma Torres. I posa com a exemple l’aportació dels nous te-lèfons i tablets tàctils, que ja han canvi-at força la interacció amb les màquines amb les seves pantalles tàctils que tenen unes interfícies molt intuïtives, així com algunes aplicacions de reconeixement de veu sobre l’Android. “Aviat veurem com fàcilment s’hi afegeix la comuni-cació per gestos, a l’estil per exemple del sensor de moviment Kinect que té la Xbox360. Per fer-se una idea, Alex Kipman, el líder del projecte Ki-nect, diu: ‘Nosaltres volem fer desa-parèixer la tecnologia’”, afegeix sobre aquest tema.

UN NOU ENTORN LABORAL. Les aplica-cions del núvol en el món laboral són, sens dubte, grans esperances en un món immers en plena crisi econòmica. En aquest sentit, el treball al segle XXI cada cop més integrat dins la xarxa, ens fa plantejar-nos si ens podem començar a oblidar del tradicional lloc de feina al qual s’ha d’anar presencialment, com ja està passant en alguns sectors.

L’autor d’Empreses en el núvol opi-na que “hi haurà de tot. El món real existeix i continuarà existint sorto-sament. I això vol dir que hi ha molts llocs de treball que requeriran d’una

presència física. Però com que és evi-dent que s’estan portant moltes coses a l’espai virtual, hi haura cada vegada més feines que no requeriran d’una presència física concreta”.

Amb la Internet Global hem entrat de ple en el teletreball, un nou marc amb noves normes i esquemes: “Especial-ment en aquells tipus d’activitats que comporten una important gestió d’in-formació, evitem desplaçaments als treballadors, fent possible una dismi-nució de la congestió del trànsit o una redistribució de la població”, apunta, entre d’altres avantatges que destaca com “que la seu de treball no necessitarà estar situada en cap lloc físic concret, ja que gràcies a la Internet Global par-larem de llocs de treball virtualitzats, des d’on els treballadors podran inte-ractuar entre ells independentment de la seva ubicació real”.

L’enginyer argentoní posa com a exemple de teletreball la teleconferèn-cia, un sistema de comunicació que per-met mantenir reunions col·lectives entre diverses persones que es troben en llocs diferents. “Els costos, tant econòmics com de temps, que s’eviten derivats dels desplaçaments són importants, especialment en aquelles empreses internacionals que, fins fa poc, teni-en una sèrie de personal recorrent les diferents seus”, afirma.

UN ENGINYER ENMIG DEL ‘NÚVOL’

Jordi Torres i Viñals (1964) és enginyer i doctor en informàtica. Actualment és catedràtic a la Universitat Politèc-nica de Catalunya i dirigeix un grup de recerca a Barcelona Supercompu-ting Center, on lidera projectes amb empreses líders del sector tecnològic. Compta amb més de 20 anys d’experi-ència en recerca i desenvolupament en computació d’altes prestacions i siste-mes informàtics paral·lels i distribuïts. El seu treball se centra en aconseguir unes TIC més eficients i sostenibles en l’escenari del cloud computing. Amb l’assaig Empreses en el núvol ha posat el punt de mira en un tema del qual es parla sovint en els darrers temps, però molta gent no acaba de tenir-ho clar. A través d’apartats com ‘Internet està canviant la societat’, ‘Internet, avui’, ‘Oportunitats per a les empre-ses’, ‘Reptes que apareixen’, ‘La sos-tenibilitat del núvol’ o ‘El futur’, en el seu llibre comença a donar respostes i a aclarir dubtes. Imprescindible, per tant, per entrar dins ‘el núvol’ amb co-neixement de causa. El seu llibre és un far que acompanya a qui desitgi fer-ho en aquest viatge.

06

L’EVOLUCIÓ DEL ‘NÚVOL’. El que conei-xem com ‘el núvol’ creix dia a dia, en una progressió d’efecte multiplicador que afecta tot el que té a veure amb les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació), que semblen ser un espai sense límit. Però, quina és l’evolució del cloud computing? Cap a on anem? Més capacitat d’emmagatzematge, més faci-litat d’accedir-hi?

“Més de tot! Però sobretot per mi el més rellevant és el canvi de manera de funcionar. Penso que encara que els PCs no seran totalment reemplaçats en poc temps, el centre de gravetat es desplaçarà ràpid a altres tipus de tec-nologies de computació i interacció”, afirma Torres.

Per a l’estudiós maresmec, expert a aconseguir unes TIC més eficients i sos-tenibles, els immensos centres de procés de dades, amb un entorns software que fan la gestió dels recursos informàtics, permetran aquest nou escenari del cloud de manera massiva, en un marc dominat per dispositius (mòbils o no) intel·ligents, connectats a Internet.

“Es requerirà de noves tecnologies per gestionar la privacitat i la segu-retat de les nostres dades, però a més caldran noves tecnologies que ens permetin tractar i analitzar els grans volums de dades que es generaran, so-bretot de les xarxes socials. I tot ple-gat ens oferirà solucions intel·ligents i sostenibles que la nova economia re-quereix”, assegura l’expert informàtic.

LES EMPRESES DEL PAÍS. Enmig d’aquesta revolució tecnològica, cal preguntar-se si les empreses del país han fet els deu-res. Des de casa nostra hem sa-but fer el salt al cloud compu-ting, o encara ens manca molt camí per a recórrer?

“Personalment penso que les nostres petites i mit-janes empreses encara no aprofiten prou aquest nou món d’oportunitats que els ofereix el núvol d’Internet. I per això m’he animat a es-criure aquest llibre i posar el meu granet de sorra apro-

fitant el meu coneixement adquirit amb aquests anys de treball amb em-preses que es preparaven per oferir serveis al núvol”, explica.

Precisament, en l’elaboració del tre-ball del seu llibre, l’autor ha descobert com hi ha empreses que encara són re-ticents, com ja va passar fa trenta anys amb l’arribada dels ordinadors a aquesta nova tecnologia. Aleshores ja es va qües-tionar si seria prou potent, segura, mane-jable i assumible: “Ara estem de nou en una cruïlla, i prendre el camí correcte és tan important ara com ho va ser llavors, malgrat es tracti de diferents paradigmes i de diferents escenaris. El cloud computing pot agafar moltes formes i no totes les empreses reque-reixen el mateix, i de fet pot ser que a algunes no els calgui. Però és clar que s’ha de conèixer per valorar”, afirma Torres.

L’ESPAI DE LES XARXES SOCI-ALS. És indubtable el paper de socialització d’Internet. Des del correu electrònic al xat, passant per Facebook o Twitter, entre d’altres ma-neres d’interrelacionar les persones a través de la xarxa. Dia a dia veiem néixer, viure i gairebé desaparèixer utilitats a Internet que fan servir mili-ons de persones i que de cop

s’esgoten i són millorades i substituïdes per altres. Però, quina és l’evolució futu-ra que es preveu per a les xarxes socials, quan cada cop n’hi ha més i amb millors serveis, i es competeix més durament per atreure els usuaris?

Segons Jordi Torres, preveure l’evolu-ció futura de les xarxes socials és força complicat: “Ningú s’imaginava fa 15 anys, quan just arribava la xarxa In-ternet a les empreses, com seria la In-ternet Global en què ens trobem avui immersos. Fenòmens com Google no eren imaginables aleshores. Fins i tot fa pocs anys fenòmens com Face-book eren inimaginables. Crec que competiran, però ho faran a partir de mutacions importants que acabaran oferint una forma de ser totalment nova. En els propers anys veurem no-ves formes d’aquestes xarxes socials que ara per ara són inimaginables per a nosaltres”, explica.

EL FUTUR DE LES TIC. La xarxa ha generat un nou espai, un nou concepte de cons-ciència global a la qual pots connectar-te des de l’especificitat local i puntual, una nova interrelació i una nova consciència. Com veu, però, aquesta frontera de futur de les TIC Jordi Torres?

“Més enllà d’aquest futur proper que hem descrit fins ara, es fa difícil especular el que ens espera, sobretot perquè cada dia que passa la ciència

aporta noves idees i, possiblement, algunes d’elles implicaran canvis trencadors. Es fa difícil predir com haurà evolucionat d’aquí a 15 anys la informàtica i com haurà afectat a la societat”, assegura.

D’altra banda, com també apunta en el llibre, l’evolució de la xarxa i les seves repercussions socials és molt més impre-visible, en un context en el qual cada ve-gada els canvis són més accelerats: “Per aconseguir que la ràdio tingués 50 milions d’usuaris varen ser necessaris 38 anys, però en canvi per a la televi-sió només 13 anys. Internet només va necessitar 4 anys, i la xarxa social de Facebook ja va assolir els 50 milions en només 2 anys”, recorda l’enginyer.

APRENDRE A UTILITZAR LA XARXA. L’as-saig Empreses en el núvol acosta als lec-tors les claus per entendre els canvis que estan transformant la xarxa i ho fa de manera que persones interessades en aspectes informàtics empresarials –apunta Joan Majó en el pròleg–, hi pu-guin trobar una orientació sense entrar en aspectes massa experts. En el llibre, a més, es pot trobar informació que en aquests moments és molt necessària i essencial i que omple un buit que em serveix per plantejar la darrera qüestió: ens cal aprendre a fer servir la xarxa?

“Ens cal aprendre encara moltes co-ses per utilitzar la xarxa, tant a nivell d’empresa com personal. Però només és qüestió de proposar-s’ho i procurar anar seguint una mica els esdeveni-ments. Però com iniciar-se a vegades no és fàcil. Aquest llibre vol precisa-ment ajudar a començar a caminar en el núvol a aquelles persones i empre-ses que no hi estan posades. I per això, el contingut que pretén donar a conèi-xer de manera rigorosa, però planera, què hi ha al darrera de la xarxa i què la fa realitat, crec que és fonamental per poder fer un bon aprenentatge, i sobretot, per poder anar entenent els canvis cada cop més ràpids que van succeint”, assegura Torres.

Text: Albert Calls. Fotos: Cedides.

Torres signant exemplars del seu llibre.

EL TEMA DEL MES

07

CULTURA

Del 30 de setembre al 4 d’octubre Pre-mià de Mar i Pineda de Mar s’han con-vertit en localitzacions de cinema, ja que la nova productora cinematogràfica Noctambule Cinema hi ha rodat el que serà el seu primer curtmetratge. La his-tòria ens parla d’un nen malalt terminal de leucèmia al qui els metges li han di-agnosticat pocs dies de vida, però tot i així segueix estranyament viu. La seva mare, angoixada pel seu estat, es posa en contacte amb un metge diferent per intentar esbrinar què li passa al seu fill. El projecte compta amb el suport de la Fundació Josep Carreres contra la Leucèmia, els quals a més van assesso-rar els creadors durant l’escriptura del guió. També hi participa el Centre d’Es-tudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC), l’escola de cinema més antiga de Catalunya.

El curtmetratge donarà l’oportunitat al jove actor de Premià de Mar, Victor

Premià de Mar i Pineda de Mar acullen el rodatge de ‘Daniel’

Albero, d’estrenar-se en el món profes-sional de la interpretació. La resta del repartiment però, sí que compta amb una notable experiència en cinema, tea-tre i televisió: en Jaume de Sans (El Cor de la Ciutat, TV3; ha protagonitzat una vintena de curtmetratges i la pel·lícula, encara per estrenar, Amor Colateral) com a metge, la Cristina Rodriguez (El Barco, Antena3 i La Baronesa, Tele5; ha protagonitzat molts curtmetratges de l’ESCAC) com a mare del nen, en Victor Martínez (anuncis de Nestlé, Nesquick, La Creu Roja) qui interpreta en Daniel i finalment, l’actor d’origen alemany Christian Stamm (La memòria dels Cargols i El cor de la ciutat, TV3, i El Barco, Antena3) qui interpreta el pare de la família.

El director del curtmetratge, Xavi Rull, i la guionista, Maria Costa Rocher, són alhora els fundadors de Noctambule Cinema, una productora i distribuïdora

cinematogràfica independent, formada per gent jove i innovadora que aposta per curtmetratges amb concepció cine-matogràfica i projecció internacional.

Durant els propers mesos tenen previst rodar un mínim de tres curtmetratges, començant per l’esmentat Daniel.

Font: Noctambule Cinema.

D’esquerra a dreta: Jaume de Sans (metge), Cristina Rodriguez (Marta), Victor Martínez (Daniel), Christian Stamm (Pol), Victor Albero (Marc), Xavi Rull (el director) i Maria Costa Rocher (la guionista).

08

Demanen que es nomeni Mataroní Il·lustre l’historiador i arqueòleg Marià Ribas El passat 12 d’agost, el Grup d’Història del Casal va presentar a l’Ajuntament de Mataró una petició perquè es nomeni Ma-taroní Il·lustre a Marià Ribas i Bertran. L’entitat també va demanar que se l’inclo-gui a la Galeria de Mataronins Il·lustres. Així mateix, el Grup d’Història del Casal sol·licita que s’instal·li a la Vil·la Romana de Torre Llauder un retrat en bronze de Ribas. La petició s’ha portat a terme en motiu del 15è aniversari de la mort de l’in-signe historiador i arqueòleg mataroní que va morir l’11 de setembre de 1996.

La trajectòria de Ribas inclou diversos mèrits: salvaguarda i documentació de béns de l’Església durant la Guerra Civil de 36, participació en l’Obra de Sant Francesc un cop acabada la guerra, excavacions a diferents jaciments arqueològics de la co-marca (entre ells la descoberta de la Vil·la Romana de Torre Llauder a Mataró), pu-blicació de diversos llibres d’arqueologia i història, 90% de la seva obra escrita en ca-talà, guanyador del Premi Rubió i Lluch el 1952, del Premi Iluro el 1963 i d’un accès-sit el 1974, Premi Ciutat de Mataró i també la concessió de la Creu de Sant Jordi.

Text: Grup d’Història del Casal.

La productora mataronina Clack celebra els 15 anys dels Capgrossos amb un documental La productora mataronina Clack promou l’edició d’un documental so-bre la colla castellera Capgrossos de Mataró amb motiu dels quinze anys de la coneguda entitat mataronina. La peça, que tindrà una hora de du-rada i la dirigeix el realitzador mata-roní Òscar Fernández, s’estrenarà el proper dimarts 15 de novembre a les 9 del vespre al Teatre Monumental

de la capital del Maresme. El docu-mental, que inclou una seqüència inicial enregistrada a Londres, repas-sa la història de la colla castellera lo-cal i, especialment, la seva capacitat de superar-se en tots moments, tan en termes esportius com humans.

El periodista mataroní Jordi Rovi-ra, també membre de la colla, actua de presentador del treball, que comp-

ta amb guió del mateix Rovira, Efrén Garcia i Ariadna Vázquez i la música va a càrrec de Gustavo Legido. Les entrades per a l’acte de presentació, gratuïtes, es posaran a disposició del públic el dia 2 de novembre a les ofi-cines de l’Institut Municipal de Cul-tural (Sant Josep, 9) i de l’espai cul-tural El Públic (Can Xammar, 6 bis).

Text: Clack

En marxa el 2n Cicle d’Autor a MataróEl passat diumenge 2 d’octubre es va iniciar el 2n Cicle d’Autor de Mataró, organitzat per El Dau i La Sala Privat, i que s’allargarà fins el 27 de novem-bre. Es tracta d’una proposta musical que s’allunya dels grans espectacles en grans recintes i aposta per la inti-mitat i la proximitat en la qual es pot viure la música. En benefici d’aquests criteris, aquest any el Cicle d’Autor dóna un pas més enllà i permetrà el diàleg entre l’artista i el públic on el primer incidirà en l’origen i significat d’alguns dels temes que interpretarà i el segon tindrà la possibilitat de fer arribar les seves preguntes o inquie-tuds musicals a l’artista. Una forma d’entendre la música, no solament per a ser interpretada i escoltada, sinó també parlada.

El cartell d’artistes que omplirà la tardor mataronina està encapçalat per Jorge Drexler i Elliott Murphy com a propostes internacionals i per noms destacats de l’escena nacional com The New Raemon, Rafa Pons, Lucas Masciano o Shuarma. Com-pleten el programa propostes més de casa nostra entre les que destaquen Txell Sust, Bruno Oro, Cris Juanico,

Jofre Bardagí, Litoral, Quim Vila, 4t1a o Inspira entre d’altres. Més de 20 concerts durant dos mesos que fan de Mataró una ciutat que reivin-dica i aposta per recuperar determi-

nats valors musicals i apropar-los al públic de la comarca del Maresme. Es pot consultar tota la programació del Cicle al web www.cicledautor.cat

Text: El Dau-Sala Privat.

T

CULTURA

09

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

EL CAVALLER DE JALPÍ

A l’Edat mitjana, uns pagesos de Tordera donarien ori-gen a una de les nissagues més rellevants de la zona: els Jalpí. Van concentrar la propietat i cert monopoli dels molins fariners a Tordera, Blanes, Palafolls i Arenys de Munt, i acumularen un important patrimoni -entre càrrecs i privilegis- potenciat amb l’enllaç matrimonial amb famílies com els March d’Hostalric o els Julià de Sant Celoni. Van obtenir el títol de cavaller a la setzena centúria. Al segle XVII anaren a més: Josep March de Jalpí casà amb Àngela Tries, la pubilla dels batlles dels termes d’Arenys. Una nova suma de patrimonis que, temps a venir, afavorirà que s’estableixin a Arenys de Munt. A darreries del XIX, qui seria el darrer cavaller de Jalpí, Don Augusto M. de Borràs-Jalpí, establert en la masia d’Arenys, augmentà el patrimoni casant amb Sofia de Algorta i de Abaroa -d’origen basc- que aportà un aixovar milionari en metàl·lic i esdevingué un dels grans motors del progrés en l’Alt Maresme. Reconvertí

els antics molins fariners en centrals elèctriques -el 1896 en construí una que subministrà Blanes, Lloret i Tordera. Emprenedor i sobrat de recursos per a materialitzar un doll d’idees, creà una fàbrica de gel i una planta envasadora d’aigua i gasosa aprofitant l’aigua de Can Jalpí de Tordera. I a Arenys de Munt reformà la masia dels Tries convertint-la en residència amb aspecte de castell. Mecenes de les més diverses causes culturals i socials s’identificà amb la del catalanisme del tombant de segle. Va morir el 1922 havent venut bona part del patrimoni acumulat durant segles per fer front a les seves dèries un cop Sofia tancà l’aixeta de l’aixovar.

Avui, la residència d’Arenys de Munt es coneix com Castell Jalpí: un festival de música i un restaurant de renom. No deixa de sobtar que el record d’aquella nis-saga arrelada al territori durant segles es redueixi avui en dia als convits nupcials.

JAUME VELLVEHÍlaraconera.blogspot.com

ART AL MARESME

IMMA MERINO I SANT LLUC 2011

Pot considerar-se el Realisme del segle XXI com un res-sorgiment de conceptes decimonònics en referència a l’art? Definitivament, la resposta seria no, pel que fa a la temàtica i captació per part del pintor, de l’essència més íntima de la forma o figura, tal com en el segle XIX varen expressar Gustave Courbert, o més propers a nosaltres, Martí Alsina o Pere Borrell; aquest moviment, tenia com a pretensió primordial, plasmar la realitat, fos quina fos.

La mostra que Imma Merino presenta fins al proper 15 d’octubre al restaurant Can Baladia d’Argentona, un indret expositiu que combina art i gastronomia, ges-tionat per la direcció del restaurant amb col·laboració amb la galeria Gal-Art de Mataró, defuig del concepte expressat anteriorment, constituint en l’actualitat, una clara manifestació en contra de les vel·leïtats de la moda conceptual, l’abstracció o l’informalisme, en molts cas-sos estils artístics de difícil comprensió, que han arribat a provocar la incomunicació de l’espectador.

Imma Merino presenta un concepte del Realisme, on malgrat la precisió del seu tractament, la idiosincràsia del tema no té importància. L’artista, tan sols fa esment a una certa actitud davant la realitat, en la qual la plas-

mació d’aquesta, no té perquè ser necessàriament còpia o imitació, encara que sí ajustar-se a certa visió genera-litzada, a través d’oferir entorns i personatges atractius, joc cromàtic de tons vius, suaus i neutres, pinzellada pul-cre i una lluminositat intensa i aclaparadora, tot plegat per oferir una contemplació plàcida i serena, molt agra-dable a l’espectador, que admira tant el seu tractament tècnic com l’escena o situació expressades en l’obra, a fi i efecte de transmetre una pintura nítida i transparent, que acosti l’espectador a l’art, sense complicacions.

Respecte a la col·lectiva Sant Lluc d’enguany, el parer no pot ser positiu. Cada cop menys gent de la comarca, les temàtiques i tècniques pictòriques o de gravat són poc innovadores, obres en una gran majoria extretes del rebost que no realitzades específicament per a l’esde-veniment, continent i contingut mediocre, si bé com a tota mostra, de les 87 obres exhibides, amb prou feines mitja dotzena poden tenir un nivell realment accepta-ble. No obstant, malgrat la pobresa pictòrica, la riquesa escultòrica resulta especialment aclaparadora. Tècnica depurada, esforç, domini de materials, imaginació de formes, excel·lent equilibri entre clàssic i contemporani.

MARTA TEIXIDÓwww.cuadrosenunaexposicion.com

Aquesta exposi-ció, constitueix ja tota una tradició i continua amb l’habitual èxit de convocatòria. En-guany, la convoca-tòria ha comptat amb la participa-ció d’un centenar

d’artistes, d’entre els quals el jurat n’ha triat 90 perquè puguin exposar les seves obres a l’Ateneu Caixa Laietana. Les peces han estat elaborades en diferents disciplines artísti-ques com escultura, pintura, dibuix, gravat, ceràmica... i en diverses tècniques.

Any rere any, els organitzadors de l’expo-sició reten homenatge als artistes per la seva fidelitat a la col·lectiva i per la seva trajectò-ria artística. Enguany s’ha volgut tenir un re-cord especial per a tres artistes desapareguts aquest curs: Guerau Calàbia, Emília de Tor-res i Robert Vives. També en aquesta edició, l’escultor Francisco Cabanillas prendrà part a l’exposició com a artista convidat mostrant una col·lecció de les seves obres més repre-sentatives.

El certamen, de lliure participació, es va in-augurar el passat 15 de setembre, a l’Ateneu Caixa Laietana (carrer Riera, 92, Mataró) i es podrà visitar fins el 30 d’octubre. L’horari de visita serà de 17:30h a 20:30h els dies feiners, i els dies festius d’11.30h a 13:30h i de 18:30h a 20:30h. L’entrada és gratuïta.

Durant la inauguració de la mostra Sant Lluc 2011 s’han donat a conèixer els tres jo-ves artistes seleccionats pel jurat que tindran l’oportunitat d’exposar la seva obra en la mos-tra col·lectiva jove que es farà durant l’any 2012. Els tres joves creadors menors de 30 anys són Oriol Ribas (Barcelona, 1985) que ha presentat l’obra “Camins”, F. Javier Pretel (Argentona, 1981) amb “Apartamento Ca-brera N-II” i Natalia Guerrero (Barcelona, 1990) amb “Fondeadografitti”.

La mostra Sant Lluc 2011 dóna el tret de sortida a la temporada artística de Caixa Laietana

CULTURA

10

CRÒNIQUES

COMUNICAT DEL RESTAURANTEL PALLER DE PREMIÀ DE MARA causa d’un pla parcial que afecta part de l’estructura del co-negut restaurant El Paller, de Premià de Mar, han hagut de modificar l’entrada del recinte i adaptar-se a les obres que afecten la zona.

Tot i així, el restaurant El Paller continua obert al públic amb tota normalitat, com ve fent des de fa anys.

També indiquen que les obres duraran uns dies i segurament obligaran a haver de variar l’entrada alguna vegada, per aquest motiu demanen disculpes als seus clients, alhora que recorden que aquesta és una situació puntual que acabarà en breu.

El port de Mataró acollirà vaixells de gran eslora

El port de Mataró acollirà a partir d’aques-ta tardor un amarrador amb capacitat per a una vintena de vaixells de 20 a 50 metres d’eslora en llargues estades. Actualment, entre Barcelona i França, no existeix cap altre port capaç d’acollir iots d’aquestes ca-racterístiques durant la temporada d’hivern. L’explotació d’aquesta dàrsena interior del moll de ponent del port de Mataró, autorit-zada per Ports de la Generalitat, la realitza-rà Varador 2000.

En aquesta nova base nàutica del port de Mataró hivernaran, de moment, una dese-na d’embarcacions provinents de diversos països. Els responsables de Varador 2000, estan convençuts que aquest projecte tindrà un impacte econòmic “molt important” en la ciutat.

Segons diversos estudis realitzats a França i a Itàlia, aquests superiots generen un consum a les zones on atraquen que oscil-la entre el 8% i 10% del seu valor. Els seus propietaris són navegants amb un gran po-der adquisitiu i tots, a més, disposen de tri-pulació pròpia. Comptant que el cost mitjà d’aquests iots és de 4 milions d’euros, amb una ocupació hipotètica de 18 iots, la dàr-sena de Mataró “generaria un moviment anual d’uns 7 milions d’euros a la ciutat”. Els més beneficiats seran els sectors del tu-risme, el comerç i la restauració i les empre-ses de serveis del port .

La nova base nàutica de Mataró per a vaixells de gran eslora està situada davant mateix del nou hotel Atenea Port Mataró, un establiment de quatre estrelles de 94 ha-bitacions i 10 apartaments que entrarà en funcionament durant el primer trimestre de 2012. La dàrsena que acull l’amarrador tam-bé disposa d’un helistop i d’un pàrquing amb capacitat per a un centenar de vehicles.

Text: Varador 2000

L’empresa APC System ha desenvo-lupat el primer airbag cervical, ajus-table a qualsevol casc de moto. La companyia, ubicada a Alella, ja co-mercialitzava un casc amb ‘airbag’ incorporat, però el nou enginy supo-sa un pas endavant i permet que el casc de qualsevol fabricant es pugui dotar d’aquest sistema de protecció. L’airbag es fixa a la part inferior del casc, envoltant el coll del motoris-ta, i mitjançant radiofreqüència es connecta amb una petita centraleta electrònica que s’instal·la a l’interior del vehicle. En cas d’accident, aques-ta centraleta capta la informació, la processa i envia el senyal al casc per inflar l’airbag. Tot aquest procés es fa en menys d’una dècima de segon.

Només donar el contacte a la moto, aquest sistema de seguretat comença a analitzar la informació sobre el moviment del vehicle. Quan detecta alguna anomalia que pugui semblar un accident, un micropro-cessador s’assegura que el motorista està, realment, davant d’un accident i, si és així, s’envia un senyal al collar cervical per “disparar” l’airbag.

Així és com funciona el nou en-giny d’APC System, una empresa que fabrica solucions per a garantir la seguretat del trànsit. El director general de la companyia, Antonio Palencia, explica que el funciona-ment del sistema sembla “molt llarg d’explicar”, però assegura que tot el procés, des de la detec-

Una empresa d’Alella crea el primer ‘airbag’ cervical per a motoristes

ció de l’accident fins a l’activació de l’airbag, “triga el mateix que el que triguem a parpellejar, una dècima de segon”.

Aquest és el primer sistema que hi ha al mercat que permet muntar l’airbag sobre el casc. El disseny del collar cervical fa possible ajustar-lo a qualsevol tipus de casc. Des de fa tres anys, aquesta mateixa em-presa ja comercialitza un casc amb l’airbag incorporat. “Volem ajudar el motorista en cas d’accident i així protegim les primeres verte-

bres, que són les que poden pro-vocar lesions més greus”, apunta Palencia.

En cas d’accident de moto, habi-tualment el coll pateix una elonga-ció excessiva i, segons APC System, l’airbag cervical minimitza el movi-ment del coll. El ‘Neck Brace’, com l’han batejat, també actuaria com a protector davant possibles impactes del motorista contra alguna paret o contra el mateix parabrises del cot-xe que l’envestís per darrere.

Text i foto: ACN

11

L’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, va substituir el passat dissabte 1 d’octubre l’alcalde de Martorell, Salva-dor Esteve, a la presidència de l’Associ-ació Catalana de Municipis (ACM). En una atenció als mitjans prèvia a la seva proclamació, va destacar la importàn-cia d’assolir un millor finançament per a Catalunya i també per als municipis. “Els ajuntaments estem donant un 26% de serveis impropis, oferint un servei de molta qualitat però les fi-nances locals en aquests 30 anys no han millorat”, va assenyalar. També va reclamar concretar per llei els serveis i competències que ha d’assumir “i pa-gar” cada administració. Buch va des-cartar, a més, la supressió de municipis i diputacions.

“No tenim cap base ni cap estu-di científic que digui que aquest és el camí”, va dir Buch sobre aquesta possible supressió. És més, aposta per “mancomunar serveis” però en cap cas “esborrar del mapa pobles i ciu-tats”. El nou president de l’ACM també considera un “debat estèril” plantejar

en aquests moments l’eradicació de les diputacions provincials. També descar-ta una possible fusió a curt termini amb l’altra gran entitat supramunicipal, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), tot i que la col·laboració i tre-

ball conjunt seguirà durant el seu man-dat.

Tot i insistir en la “voluntat de ser-vei” dels consistoris i ens municipals, va reconèixer que el pròxim any es presen-ta “complicat” i, per això, afirma que

“és més necessari que mai” un model de finançament municipal. Recordant casos d’ajuntaments que han fet públi-ca la seva precària situació econòmi-ca, Miquel Buch va afirmar que és una “urgència vital” concretar recursos i també competències de les respectives administracions.

“No volem més diners”, va matisar “però el que sí que demanem és sa-ber els serveis que no ens pertoquen i aclarir què li toca fer a cada admi-nistració i, sobretot, qui ho paga”, va assenyalar. Davant les limitacions a les hisendes locals, el president de l’Asso-ciació Catalana de Municipis exigeix aquest nou marc de competències.

Miquel Buch, que encapçalava l’úni-ca candidatura a la nova junta –la qual va rebre el suport del 98% dels parti-cipants a l’Assemblea–, s’ha convertit a partir d’ara en el desè president de l’ACM, una institució, actualment de re-ferència, que es va constituir el 3 d’octu-bre de l’any 1981 a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic.

Text i foto: ACN

El nou president de l’ACM reclama millor finançament per seguir oferint “serveis de qualitat” als municipis

Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar, i ara nou president l’ACM.

12

EDITORIAL

El ‘núvol’,un nou espaiper a un nou mónL’edició d’aquest mes de TRI-BUNA Maresme inclou una entrevista amb el president del Consell Comarcal del Ma-resme (CCM), Miquel Àngel Martínez (CiU), que entre d’altres temes destaca espe-cialment la prioritat de l’ens –des de les seves possibilitats i competències– en la lluita con-tra la crisi, un combat que passa per ajudar els més desfavorits i alhora a saber crear noves fonts de riquesa des de la Promoció Econòmica.

Precisament dins aquest àm-bit, el Tema del mes de la revis-ta se centra en el llibre Empre-ses en el núvol, del maresmenc Jordi Torres, que planteja les claus per entendre la Internet Global i aquest espai imprecís del cloud computing, en el qual emprenedors i empreses troben nous territoris per desenvo-lupar les seves activitats, que indubtablement formen part d’aquest nou món de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), en el qual estem plenament immersos, d’evolució molt ràpida i imprevisible i genera-dor de moltes oportunitats. El ‘núvol’, tot just als seus inicis, ens mostra com en la revolució tecnològica els serveis conver-geixen i passen del món físic al digital, permetent que des de qualsevol dispositiu que con-necti a la xarxa es pugui accedir a informació i serveis. Dins aquesta evolució de les TIC, a més, les dades ja no residei-xen en la memòria del nostre ordinador sinó en el ‘núvol’ o xarxa global que està generant un nou marc amb noves regles, a les quals cal saber adaptar-se perquè marquen el present i el futur empresarial.

L’executiu comandat pel naciona-lista Joan Mora, el primer que no és d’esquerres a la ciutat des de 1979, ha consumit ja els seus cent primers dies de govern. Han estat cent dies compli-cats per a tothom: pel nou govern, que ha hagut de posar-se a fer de govern enmig de l’estiu i les difi cultats òbvies d’un canvi tan important com aquest, i per l’oposició, perquè no està gens acostumada a fer-ne, tampoc. Han estat, tothom ho reconeix, tres mesos d’un cert interinatge, de molta feina de despatx i trepitjar relativament poc el carrer.

Aquesta situació d’interinatge serà molt difícil d’esvair fi ns que el govern no ampliï la seva majoria per fer el que ha de fer, governar. I és que una con-clusió òbvia d’aquests cent primers dies de mandat és que el govern muni-cipal necessita més energia, més for-ça, més consistència. I el soci natural,

pel moment, és un Partit Popular que a Mataró, no ens cansarem de repe-tir-ho, és sensat. Parla de la immigra-ció i els problemes que genera sense vergonya, però ho fa com ha de ser, sense saltar-se determinades línies vermelles. A més, el cert és que s’acos-ta l’hora de preparar els pressupostos de 2012 i si Mora no arriba a un acord amb el PP, els de José Manuel López hauran de reforçar el seu perfi l dretà i entrar en competició amb el mer-cat de votants de la Plataforma per Catalunya. Cordó sanitari no, tirar el Partit Popular als braços de l’extre-misme, tampoc.

Tot això tenint en compte que Joan Antoni Baron, implacable en la seva missió de cap de l’oposició, segueix descartant absolutament el pacte amb CiU i PP que proposa Joan Mora. El pacte serà impossible mentre l’exalcal-de lideri les fi les socialistes però tam-poc està escrit enlloc que qui segueixi comandant el PSC a Mataró sigui ell. Els blackberry mataronins –Car-los Fernández, Xesco Gomar, Javier Naya, Ana Barrera...– també demanen pas i no està clar si Baron seguirà co-mandant la nau o si els seus fi lls polí-tics voldran “matar el pare”. Perquè

alerta: si aquest sector blackberryà, en la línia del PSOE i amb bones connexi-ons amb José Manuel López, accedeix al poder en el si del Partit dels Socia-listes de Catalunya, “otro gallo podría cantar”. Per això, però, encara queden uns mesos... els mateixos, però, que Joan Mora podria esperar a formalit-zar el pacte –insufi cient– amb el Partit Popular.

Escenari obert, doncs. És obvi que Mataró necessita més gruix a l’hora de confi gurar el seu govern. Alcalde Mora: pacti amb qui vulgui, però pacti. Si és amb el PP perfecte, si és amb el PSC, també. Si no ho fa, si segueix amb aquest govern en minoria, li serà molt difícil mantenir les regnes del govern de la ciutat de manera que pugui con-tribuir decisivament a donar confi ança a les bases econòmiques locals, que han de ser l’absoluta prioritat en temps de crisi. I una altra humil recomana-ció per part meva. No deixi la qüestió de la direcció de l’Institut Municipal d’Acció Cultural sense resoldre ni un dia més. Aquesta és una qüestió molt sensible en l’univers matarocèntric. Un bon mandat en la resta d’àmbits es pot ensorrar per una mala actuació a Cultura. Cregui’m.

OPINIÓEl govern necessita reforços

LARIERA48

JOAN SALICRÚ

Llegeix el bloc setmanal LaRiera48 a MataróNotícies.cat

LARIERA48

Tornem-hi que no ha estat res

Després de la davallada de les elec-cions autonòmiques de novembre de 2010, i de la derrota a les eleccions municipals de maig de 2011, el PSC afrontem, aquesta tardor, una tercera prova del cotó, que si les enquestes no fallen podríem tornar a patir una altra ensopegada.

Per tant, és evident i notori, que els socialistes catalans hem perdut, en aquest darrer cicle d’eleccions, suport electoral i en conseqüència poder po-lític. Els motius del retrocés socialista en el si de la societat catalana són di-versos: d’una banda la crisi econòmica que s’enceta l’any 2008 i que afecta de ple les administracions públiques; el govern central, Generalitat, diputaci-

ons, consells comarcals i ajuntaments, de l’altra; la incapacitat manifesta i latent de no saber comunicar l’acció de govern en el conjunt del País, en una legislatura (2007-2011) en què Catalunya, per exemple, ha rebut més diners que mai del govern central per infraestructures i traspassos derivats de l’Estatut d’Autonomia, en què l’ex-conseller Castells va aconseguir un bon pacte de fi nançament amb Madrid, i el govern de Montilla va invertir més que mai en polítiques socials, educatives, culturals, i en infraestructures terres-tres i d’equipaments.

Però de tot això no en va quallar un relat positiu al ciutadà perquè no se li va saber traslladar. I en aquest punt no cal buscar enemics ni culpables fora del PSC, sinó que hem d’entonar el “mea culpa” i predre’n nota per a futu-res ocasions. A això, si a més se li suma l’efi ciència del discurs del grup majo-ritari a l’oposició del Parlament, que va saber fer falca en els temes de caire identitari, i posar en evidència algunes

contradiccions dels partits que formà-vem el govern tripartit, i la pèrdua de confi ança, de contacte i de proximitat amb el nostre electorat, dóna com a re-sultat la ja coneguda davallada del PSC a les autonòmiques. Tot aquest corrent “negatiu” ha afectat la marca PSC, i tret d’algun oasi socialista, també ens ha dut a un mal resultat, en general, a les municipals, amb pèrdues d’alcaldi-es històriques com Mataró, Barcelona, Badalona o Girona, per citar-ne algu-nes de les més importants del País.

Aquesta situació, però, es pot revertir a mig termini si som capaços (que ho serem) de fer les coses bé, sumant més que dividint, i encertant en el projecte de País, que ha de ser integrador, amb missatges clars, propostes progressis-tes, l’eix de les quals ha de seguir sent Catalunya i la seva gent, i amb nous li-deratges que sàpiguen trencar les con-notacions negatives que ens han dut on som. Tenim una excel·lent oportunitat el mes de desembre amb la celebració del XII Congrés, i no la malbaratarem.

JAUME CASES I MAS

PSC Premià de Dalt

JAUME CASES I MAS

PSC Premià de Dalt

13

Si un símbol pot exaltar l’ànim de qui l’exhibeix, també pot enlai-rar l’ira de qui el contempla. Amb aquesta refl exió i un clam a deixar les parets de les escoles d’un blanc resplendent i els cabells de les alumnes onejant al vent, acabava un article d’opinió que vaig publi-car en un diari digital l’1 de setem-bre de 2004. A la vigília, poc abans de les 9 del vespre, havia expirat el termini del segon ultimàtum dels segrestadors de dos periodis-tes francesos, Christian Chesnot i Georges Malbrunot. L’Exèrcit Islàmic de l’Iraq, els volia fer ser-vir de moneda de canvi per forçar el govern francès a no instaurar la “llei del vel” a les escoles. França no va cedir i l’endemà començava el curs escolar aplicant-se una llei que més que prohibir el vel, prohi-bia l’ostentació de signes religiosos a les escoles públiques. Sortosa-ment els dos periodistes segrestats van acabar essent alliberats quatre mesos després. Set anys més tard, França i Bèlgica han prohibit el burca en llocs públics, mentre que Holanda s’ho planteja seguint-los de prop.

A Catalunya no volem ser menys i el director general d’Afers Religi-osos, Xavier Puigdollers, a mitjans de setembre va confi rmar a Rac1 que el burca i el nicab no es podran portar pel carrer per motius de seguretat. Felip Puig, a la matei-xa emissora va declarar: “Si hi ha un risc de seguretat no admetrem excepcions per temes religiosos”. Certament la Generalitat no vol

prohibir tan sols la utilització del burca i el nicab pel carrer, sinó de fet de tots aquells elements que ta-pin de forma parcial o total el ros-tre, com ara el mocador o el passa-muntanyes.

Pel que fa al burca, argüir la se-guretat com a únic motiu de pro-hibició, la veritat és que ho trobo senzillament molt pobre, perquè amb els mocadors i passamun-tanyes, ja veurem què passa —se m’acudeix a mode d’exemple— a Portbou en una tramuntanada for-ta a ple hivern.

No entraré pas ara i aquí a dis-cutir si s’han de prohibir o no els vels islàmics, perquè no disposo d’espai sufi cient per encabir-hi totes les argumentacions que de ben segur tenen aquells que no prohibirien mai res, com per altre cantó les dels qui ho legislarien ab-solutament tot. Però sí que m’agra-daria que posats a debatre, que no ho centréssim exclusivament en l’aspecte seguretat. Hi ha raons de molt més pes pel que suposen d’important dins dels drets indivi-duals de les persones. Amb fred i vent, el passamuntanyes hom se’l posa per voluntat pròpia, però, i el burca a ple estiu? D’altra banda, si també és per voluntat, callo, però si és per imposició, no puc per més que pensar en repressió i llavors s’ha d’exigir la plena dignitat de la dona.

I de ser així, la dona, com l’ho-me, està per damunt de qualsevol religió. Per tant, que ningú m’ar-gumenti —i aquí el Sr. Puig sí que l’encerta— qüestions de fe per justifi car l’injustifi cable. La meva iaia quan anava a missa es cobria el cap amb una mantellina. No em va semblar mai que ho fes per obliga-ció, però, a mesura que es va anar deixant de dur, ella també la va en-terrar al fons d’un calaix.

La llengua com a pàtria

Abans que escriptor sóc lector i parlant, i gràcies a les paraules sóc ciutadà del món. Aprenc, conec i em comunico amb la llen-gua que tinc. M’explica i em presenta; per ella existeixo. No hi ha territori, institució, llei, ni història amb qui em calgui ser més lleial. No tinc altra fi delitat que la que li dec a la llengua que he après dels meus pares, que va amb mi tothora i amb la qual visc. Només ella em representa, em defi -neix i em posa dempeus damunt aquesta terra eixorca.

Tinc un univers ample i riquíssim: vaig fer el primer plor, vaig aprendre a dema-nar, a dir t’estimo i a ser exigent i generós

en català. En català visc la vida i en sóc cosmopolita. He transmès a la meva fi lla el goig d’aquest patrimoni mil·lenari i ric amb la mateixa passió que l’estimo. Així ho ha entès i així ho viu i a l’ensems ho transmet. Ella, els joves, són la millor ga-rantia de la pervivència i la vitalitat futura del més gran monument que els nostres avantpassats ens han llegat.

He fet de l’ús modern i constant de la llengua i de la preservació dels seus ances-tres el meu present, i damunt d’ell maldo dia a dia per contribuir a aixecar cada dia un futur personal i col·lectiu ric i ple.

Amb les mans i la ment, no tinc res més.Els castells es conquereixen, les ter-res s’abrusen, els pobles es dominen i les persones s’esclavitzen. Les parles són indomables. La llengua catalana, aquest territori intangible, aquesta fortuna fràgil, aquesta mena extingible, aquest baluard inexpugnable, és la meva única pàtria i res ni ningú me l’arrabassarà. En ella visc i només en ella moriré. Encara que en sigui l’últim parlant.

El PP i la comarca

Han passat ja alguns mesos de les elecci-ons municipals i el que podem dir des del Partit Popular del Maresme és que han estat un gran èxit per la nostra formació. Passar de 29 a 50 regidors, de 16.550 vots a 20.581 vots a tota la comarca ha estat un resultat més que positiu, refermant així el projecte que vàrem encetar ara fa dos anys amb la renovació de la junta comarcal. Un projecte que tenia com a objectiu princi-pal aconseguir més presència i represen-tació municipal i poder decidir en el major nombre d’institucions possible.

Tant és així que, des que es va constitu-ir el Consell Comarcal del Maresme l’any 1988, mai havíem tingut la possibilitat de

formar part del govern i, per primera ve-gada, el Partit Popular té responsabilitats importants a l’institució comarcal. Estem molt satisfets de la marxa del nou govern format amb CiU i la nostra responsabilitat més directa és a l’Àrea de Promoció Eco-nòmica. Sabem que és un repte difícil el que tenim per endavant, però estem con-vençuts que al fi nal del mandat podrem presentar uns resultats positius. A més del Consell Comarcal formem part de set go-verns en diferents Ajuntaments de la co-marca, i encara ara hi ha possibilitat d’en-trar en algun més. Vull remarcar que, tot i estar en el govern o en l’oposició la nostra responsabilitat és la mateixa i treballem de la mateixa manera.

En defi nitiva, el PPC s’ha convertit, després de les darreres eleccions munici-pals, en partit de govern. Per tant, ara cal demostrar la nostra vàlua com a gestors públics i prendre les millors decisions per al territori en col·laboració amb els ajun-taments, en favor de tots els maresmencs i maresmenques. Que ningú dubti que tots i cadascun dels càrrecs així ho faran.

DIEGO SÁNCHEZ I SIMÓNVicepresident del Consell Comarcal del Maresme.President del Partit Popular del Maresme.

I del burca, què en fem?

RAFAEL VALLBONA

Periodista i escriptorcasavbn.blogspot.com

FERRAN PLANELLEscriptor

JUGANT A ESCRIURE

IEGO SÁNCHEZ I SIMÓN

President del Partit Popular

14 OPINIÓ

Benvinguts, passeu, passeuQue els veïns sempre ens han posat mala cara quan hem coincidit a l’ascen-sor o ens hem creuat per l’escala, que no ens han donat mai les gràcies, ans al contrari, per pagar religiosament la part més important de les factures de la comunitat i contribuir a la millora de tots i cadascun dels habitatges, o que fi ns i ens increpen sovint pels colors del nostre petit apartament, això ja eren coses sabudes, escrites i dites. Com també tenim constància dia sí i dia també, perquè engeguen els altaveus a tot drap, que ja es lleven insultant-nos i maleint-nos, o que mai ens deixaran llu-ir la semarreta que volem, o que abans preferiran arreglar els graons de l’altra banda de l’edifi ci, encara que no hi pas-si mai ningú, que els que donen accés a casa nostra, tot i estar atrotinats i caient a trossos. Però malgrat tot, encara molts de casa seguien pensant que tothom és com és, que amb els veïns teníem més coses que ens unien que no pas que ens separaven, i que podíem aguantar per-fectament alguns cops, que no passava res, que no ve d’un blau. En els darrers temps, amb els veïns fent obres a fons sense avisar i a hores intempestives, i que fi ns i tot volen controlar com par-lem en el lavabo, sembla que gran part de la família es va adonant que no hi ha res a fer, que no hi ha altre camí possi-ble. Malgrat la tardança i el temps per-dut, i que molts ja no ho podran veure, que siguin benvinguts els de la família que han canviat de pensament, perquè només essent més i més podrem per fi vestir-nos com ens plagui i emprendre el vol. Només si en som molts, de les tristors en podrem fer fum.

Escola d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme

L’any 2000 el Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme, as-sociació sense afany de lucre de llarga trajectòria que integra els establiments de la restauració, l’allotjament i l’oci nocturn, de Mataró i comarca, que voluntàriament s’hi han volgut adhe-rir, fundava l’Escola de Restauració i Cambreria de Mataró, amb l’objectiu de formar bàsicament els treballadors

del sector, una tasca que venia portant a terme des de l’any 1989.

Al llarg de tots aquests anys la for-mació ha ampliat l’oferta, pensant en els sectors emergents, en les empreses i especialment en els treballadors inte-ressats en promocionar-se.

Pensant que la nostra comarca està evolucionant cap el sector de serveis i que en aquest apartat el turisme, l’hos-taleria en general i més concretament la restauració han viscut en el transcurs dels darrers anys una forta implantació, passant a ser un dels sectors empresari-als amb més possibilitats cara el futur, no podem obviar l’encert del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme d’apostar per millorar l’ofer-ta de l’Escola a través del conveni de col·laboració que el 15 de setembre sig-nava amb l’Escola d’Hostaleria i Turis-me de Barcelona (CETT), que implica

ambdues entitats en la gestió de l’actu-al Escola de Restauració i Cambreria de Mataró, propietat del Gremi.

Aquest conveni, donat el prestigi in-ternacional de l’Escola d’Hostalaria i Turisme de Barcelona (CETT), no hi ha dubte, haurà de contribuir no tan sols a consolidar el projecte ja en fun-cionament, sinó a crear noves sinergies entre el teixit empresarial del sector i el coneixement a través de programes de formació específi ca, fonamentalment pel fet de ser un dels sectors que està contribuint, malgrat totes les difi cul-tats, a la creació d’ocupació i amb la seva activitat a l’economia del país.

Entenem que en moments com els que estem vivint val la pena reconèixer la capacitat emprenedora del sector que vol millorar buscant l’excel·lència en el sector. Un sector de qualitat que té encara molt camí per recórrer.

Una proposta: deconstruir per recuperar l’ètica

Amb aquest eufemisme d’enderrocar proposo que retornem la dignitat al nos-tre paisatge i al nostre país. Per arribar on som no calien determinades actua-cions i per la nostra autoestima bo seria recuperar aquell sentit estètic del que parlaven els clàssics i del concepte que l’home és la mesura de totes les coses.

Aquest estiu, com els darrers tres o quatre anys he voltat una mica, però sempre dins els països catalans. Els nostre país és bonic, molt bonic, tant de nord a sud com d’est a oest, però... hi ha massa actuacions humanes que han sobrepassat en molt l’estètica, la mesura humana de les coses i en alguns casos fi ns i tot la mínima decència. El

parador d’Aiguablava a la Costa Brava o els hotels de Cala Galdana a Menorca són dos exemples que, fugint de la pro-ximitat més immediata, poden il·lustrar el que vull dir.

Però no cal anar tan lluny ni només a la costa. A la nostra comarca tenim força actuacions memorables. Actuaci-ons totes elles perpetrades no fa ni 100 anys. És a partir d’una data incerta de mitjans del segle XX que massa vega-des s’hi ha valgut tot. Paradoxal! Com més i millor vivim, pitjor és el nostre paisatge. No descobreixo res, és tan evident el que dic que sembla mentida que n’estigui parlant, oi?

I si hi féssim quelcom? Proposo que s’articulin mecanismes públics per de-cidir quines actuacions humanes han de desaparèixer de la nostra vista i or-denar-les per ordre de lletjor, impacte, repercussió social, votació popular o d’altre criteri que ens serveixi; i iniciar un pla d’actuació per executar el seu enderroc. Una administració intermè-dia entre el govern de la Generalitat i els ajuntaments –mentre no es supri-meixin que facin alguna cosa de profi t–

seria la més indicada per desenvolupar a tot el territori el que caldria articular com una llei de país i de futur.

Segurament, molts de vostès pensa-ran, que difícil serà fer la tria: cadascú té els seus gustos!, és molt difícil trobar les maneres de fer-ho!, es necessitaran molts diners...! No és pas veritat. Ni és difícil, ni estic parlant de gustos. És tan evident el que destrossa –paisatge, il·lusions i dignitat– que ens posarem d’acord de seguida. Respecte del cost hi ha un instrument que fi ns ara ha servit per perpetrar aquestes bestieses o con-solidar les del passat que es diu Urba-nisme. I si comencéssim a fer-lo servir en favor de les persones i del país?

Necessitem objectius lloables, tre-ball per realitzar i empreses comunes. Dignifi car el paisatge pot ser una gran empresa en la qual la majoria ens hi pu-guem sentir implicats.

Que al nostre país no hi ha feina és una gran mentida, hi ha més feina que mai. Aquesta en pot ser una, però n’hi ha més. Que vulguem fer-la, que ens la deixin fer, només depèn, una vegada més, de nosaltres.

DES DEL SEIENT DEL COSTAT

XAVIER AMATPeriodista

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

MANUEL ROCA I CUADRADAPeriodista

CARLES ROCABERT I SHELLY

Exalcalde deCabrera de Mar

Per fi s’ha trobat la continuïtat de la venda de premsa i llibres d’autor que la senyora Cuquet va fer durant tant de temps.

La Cristina i en Josep n’hem agafat el relleu i us atendrem amb aquest servei que hem engegat amb molta il·lusió.Narcís Monturiol, 49 · VILASSAR DE MAR

Tels. 689 70 45 80 · 660 96 62 53

PAPERERIA · LLIBRERIA

Premsa diària (inclòs els diumenges)Fem encàrrecs de llibres d’autor

Servei de FotocopiesEnquadernacions i plastifi cacions

15OPINIÓ

L’OBSERVATORI INQUIET

MARTA GÓMEZ

www.martagomez.cat

Cara i creu a la vida del mes d’octubre

Primers d’octubre i ja comen-ces a fer les primeres valoraci-ons. Valoracions de tot allò que ja fa unes setmanes, o a hores d’ara un mes, vares iniciar. La feina, els estudis, el gimnàs, aquell curs d’anglès que creus que tindràs temps de fer entre portar els nens a l’escola i anar a comprar, en són un exemple de la desena d’activitats a les que també t’has inscrit. El mes de setembre és com el gener: ple de propòsits, de crisis econò-miques familiars però d’energia positiva després de les vacances. Però com a l’hivern arriba el fe-brer, a la tardor arriba l’octubre: temps de valoracions. És aquell moment en què creus que no t’hauries d’haver apuntat a aquell curs de cuina que només et porta maldecaps. El moment

en què ja has d’entregar els pri-mers treballs a la universitat i quan els nens comencen a por-tar deures a casa. Quan s’agafen els primers refredats i quan t’adones que la llibreta del banc ha reduït considerablement la xifra per les inscripcions i paga-ments dels cursos. Quan les re-unions a la feina s’han triplicat i el correu electrònic treu fum.

Arriba la tardor, els dies són més curts i tendim a deprimir-nos. Però també és l’octubre el moment d’avaluacions positi-ves. Un positivisme lligat al can-vi de temps, a l’adaptació a la rutina i a l’acceptació d’aquesta. Veus que pots i tires endavant. Malgrat l’estrès, i els despropò-sits que ja has decidit no assolir, amb el cap ben alt t’adones que realment la teva vida és aquesta. La de tenir cinquanta mil coses al cap, la de no trobar un lloc a l’agenda per parar-te a descan-sar. La de barrejar els somnis i els hobbys amb la feina. Però, “què coi!”, ens diem, si la vida són dos dies i un d’aquests plou, per què desaprofi tar-ho? I t’atu-res, valores i crides ben fort: aquesta és la meva vida, perquè així jo ho he volgut.

Una resposta a la crisi: les fi nances ètiques i solidàries

La cobdícia i l’especulació han estat una de les causes de l’actual crisi econòmica i social que pateix la nostra societat. Res hauria estat possible sense la participa-ció de la majoria d’entitats fi nanceres que, lluny d’ad-vertir-nos dels risc assumit, ens han animat a jugar-hi. Per això, sembla evident que necessitem entitats fi -nanceres diferents per cre-ar una economia que sigui diferent.

Les fi nances ètiques i so-lidàries introdueixen crite-ris ètics en la intermediació fi nancera, permetent que aquelles persones que volen

dirigir els seus estalvis cap a la construcció d’una realitat econòmica més sostenible, humana i justa, ho puguin fer.

Transparència, gestió de-mocràtica i participativa, propietat col·lectiva, con-cepció diversa de l’ànim de lucre i orientació del fi nan-çament segons una políti-ca ètica, són les principals característiques d’una pro-posta necessària per a la transformació de les nostres societats, que cada vegada guanya més adeptes.

Immerses en l’onada del consum responsable, les fi -nances ètiques i solidàries han estat l’opció de molta gent que no vol veure els seus diners relacionats amb la disbauxa especulativa dels darrers anys, amb ne-gocis com la indústria arma-mentística o amb la vulnera-ció de drets humans. Volem que els nostres diners deixin de d’utilitzar-se per allò que nosaltres mai hauríem ac-ceptat i comencin a fi nançar realitats en què hi trobem un sentit.

Les fi nances ètiques i so-lidàries han esdevingut un refugi però sobretot són un instrument fi nancer al ser-vei de la transformació soci-al. No hi ha res de nociu en la intermediació fi nancera i per això les fi nances ètiques volen tornar a donar-hi sen-tit, ajudant-nos a dirigir els nostres estalvis cap al fi nan-çament de les necessitats de la cooperativa de productors d’agricultura ecològica de la nostra contrada, de l’em-presa d’inserció sociolabo-ral que dóna una sortida als nostres veïns o de l’associa-ció cultural del barri que ens ajuda a pensar de manera diversa amb les seves pro-postes.

Avui ja tenim tots els ele-ments per bastir una altra economia. Ara però, ens toca consolidar les xarxes que ens ajuden a desenvolupar-los i seguir sumant cada dia més persones i col·lectius que vulguin contribuir, amb les seves pràctiques, a la construcció d’una societat que sigui més justa, humana i sostenible.

JORDÍ MARÍDE LA TORRE

Director de FETS, fi nançament ètici solidari

16

APUNTSMotor Solidaritat

MotorTotal arrenca motors per a una nova edició

Del 20 al 23 d’octubre l’Espai Firal del Nou Parc Central acollirà més de 250 vehicles exposats a la venda, en la sego-na edició de la fira dedicada al vehicle d’ocasió, km.0 i nou en condicions ex-cepcionals.

En més de 4.500 m2, quedaran re-presentades 20 marques punteres del sector (Mercedes, Smart, Chevrolet, Ssangyong, Volkswagen Industrials, Land Rover, Jaguar, Kia, Mitsubishi, Seat, Lancia, Jeep, Dodge, Chrysler, Ford, Hyundai, Peugeot, Fiat, Renault i Dacia) consolidant així Mataró com a capital automobilística. Una exposició amb el principal objectiu de potenciar el sector i on els concessionaris exposaran vehicles d’ocasió, km.0 i nous en condi-cions excepcionals i amb les màximes garanties de qualitat.

Aquest gran aparador obrirà les seves portes el dijous 20 a les 16.00 h fins les 20.30 h. El divendres 21, dissabte 22 i diumenge 23 la fira restarà oberta al pú-blic en horari ininterromput d’11.00 h a 20.30 h. El diumenge 23 a les 11.00 h i

com a gran atracció de la fira, tindrà lloc en el mateix recinte firal una concentra-ció de motos i cotxes clàssics gentilesa de Maresme Clàssic, un grup d’amants dels clàssics que des del març de 2006 van crear una gran família d’amics incondici-onals d’aquests cotxes i motos, i que un cop al mes organitzen una trobada.

Una quarantena de clàssics de mar-ques mítiques com ara Studebacker Champion, Neckar, Buick, Austin Mg, Victoria, Porsche, Dodge, Barreiros, Triumph Spitfire, Jeep Willy Viasa o Sumbeam Alpine, entre d’altres, es reu-niran a l’Espai Firal del Nou Parc Cen-tral des d’on iniciaran un recorregut pels principals carrers de Mataró amb retorn novament a l’espai firal un cop finalitza-da la ruta. Allà tots els visitants de la fira podran veure i gaudir d’aquestes “relí-quies” automobilístiques dels anys 50, 60 i 70.

La trobada finalitzarà amb un vermut per a tots els participants i amics, a la qual esteu convidats. Us hi esperem!

MOTOR TOTAL

Ara ja fa quatre anys que fem la cami-nada de Maresme Oncològic contra el Càncer de Mama. Cada any ens sorprenem de la resposta obtingu-da, i no és per menys. L’any passat es varen mobilitzar 2.700 persones. Per nosaltres una fita gairebé impensa-ble. Aquest any estem preparats per poder rebre a 3.000 persones. En la pròxima caminada del diumenge 16 d’octubre no sabem si és molta pre-tensió, però cal estar preparats.

Ens preguntem que és el que mou a tota aquesta gent i el més segur és que tots tenin al nostre voltant persones que lluiten diàriament contra el càn-cer, en qualsevol de les seves manifes-tacions, tant és que siguin de mama, de pulmó, de còlon… són persones que tenen un front en comú, plantar-li cara a la malaltia.

Creiem que l’èxit no és nostre sinó de tota la gent que encara que només sigui aquest dia, se sent solidaria amb els afectats i ho mostra caminant. La nostra caminada és relativament curta, 6 km aproximadament i sense dificultat, pensada perquè qualsevol persona de qualsevol edat, pugi fer tot el camí. Ja sabem que fins i tot aquest camí és massa llarg per alguns, però a aquests els esperem a l’arribada. Fa molt de goig veure aquest riu de per-sones caminant plegades per Mataró i per una causa comuna.

És impressionant, a la sortida, veu-re la gent contenta perquè fa costat als seus , d’altres que simplement vénen en record d’algú que en altres ocasi-

ons ha estat present, o siplement els que vénen perquè creuen en la causa.

Una altra imatge que a mi perso-nalment m’agrada molt és veure tot el gran grup de gent baixant per la ron-da Lluís Companys amb el símbol de la nostra ciutat al fons que és la Laia Arquera, que com a dona també deu recolzar la nostra causa.

Quan entrem a la ronda del Port i al passeig Marítim és bonic veure com s’han anat formant grups de gent i veus que tot i anar caminant disfruten de la companyia i es retroben perso-nes que fa temps no es veien i es fan noves coneixences.

Tot arribant al Callao, a les proxi-mitats de Can Margarit es forma una cua de gent que segueix amb la seva xerinola enflairats per l’aroma del mar i dels entrepans de botifarra que gairebé estan a tocar. Amb molt bona predisposició, van passant quan els toca i ja s’ha començat un diumenge solidari.

A l’arribada aquest any tindrem el grup de grallers “Els laietans”. Que ens oferiran des de música tradicio-nal fins a adaptacions de músiques actuals tocades amb gralla.

Per totes les coses que us he anat explicant, crec que val la pena venir, col·laborar i passar un matí amb com-panyia d’un grapat de persones més en aquesta proposta.

Us esperem a tots i totes.

MONTSERRAT CHIVA BOSCHPresidenta de Maresme Oncològic

Caminada contra el càncer de mama

17

Activa Work, l’ofi cina compartida (‘coworking’) per als emprenedors, ara a Premià de MarActiva Work, a Premià de Mar, és un espai de coworking al Maresme, una ofi -cina compartida per a professionals in-dependents, emprenedors i empreses en creixement que busquen disponibilitat immediata d’un espai professional mo-dern i agradable per poder treballar, al mínim cost i no perdre el temps d’haver de buscar una ofi cina.

El coworking és una nova tendència laboral que s’està implantant a Europa, una forma de treballar diferent compar-tint serveis, espais i experiències amb les possibilitat de generar col·laboracions, reduir despeses i augmentar els benefi -cis professionals i personals. Té el ma-teix esperit que els centres de negocis, però és molt més econòmic.

Es dirigeix a tots els professionals, au-tònoms, empreses, emprenedors, free-lance..., tots els que estan cansats d’anar a Barcelona a la feina, no volen treballar sols o a casa, barrejant vida personal i laboral, o també als que busquen col-laboració.

Els professionals que entren tenen l’avantatge d’aprofi tar els serveis co-

muns d’una ofi cina, amb un estalvi en costos de fi ns a un 70% respecte al manteniment d’una ofi cina pròpia. Al-hora, compten amb assessorament per al desenvolupament del seu negoci, ja que Activa Work té àmplia experiència empresarial i una important xarxa de col·laboradors.

A Activa work, es disposa a més de tots els serveis que un treballador pugui necessitar per instal·lar-se a desenvolu-

Emprenedors

par la seva activitat: Internet wifi , taula totalment equipada, butaca ergonòmi-ca, trucades nacionals gratuïtes, neteja, consum d’electricitat i climatització (aire condicionat i calefacció), espai de relax/offi ce, seguretat, premsa diària, pàrquing i autobús a la porta directe a Barcelona. I tot plegat per tarifes des de 150 euros al mes.

L’empresa parteix de l’èxit d’iniciati-ves similars en d’altres llocs. S’emmarca en un procés d’evolució del món del tre-ball, motiu pel qual també organitzaran periòdicament trobades o networking, així com formació i activitats per a em-prenedors. Estan ubicats en una immi-llorable zona de Premià de Mar, amb un entorn tranquil, agradable i molt ben comunicat.

D’altra banda, des d’Activa Work valo-ren, també, que hi ha algunes iniciatives molt interessants en el camp de Promo-ció Econòmica a la zona que promouen institucions públiques, associacions i grups, als quals feliciten i als que volen sumar-se, ser un element aglutinador i afavorir les tasques que realitzen.

ACTIVA WORKPlaça Dr. FerranPREMIÀ DE MARTelèfon: 93 754 75 96www.activawork.com

18

La idea original de crear Els Gegants Som (EGS) com a portal d’informació i de referència sobre el món geganter va sorgir cap al mes de setembre de l’any 2009, però no va ser fins a finals del mes de novembre del mateix any quan es van posar en funcionament algun dels seus apartats.

I no va ser fins al mes de gener de 2010 que va començar a estrenar nous apartats i a publicar noves notícies de tot el que envolta el món geganter: agen-da, entrevistes, curiositats, enllaços... Al llarg d’aquell mateix any, els reporters del portal van assistir a una vuitantena de Trobades de Gegants, apropant-les a tothom, indiferentment d’on estigués, només fent un clic.

El resultat de tota la feina realitzada durant aquell any, no va trigar a donar els seus fruits. Van ser 25.773 les visites rebudes, cosa que els va animar a con-tinuar endavant amb la feina i a iniciar nous projectes de cara a l’any 2011.

Al començar el 2011 es va fer una rees-

Estic iniciant els tràmits de divorci de la meva parella i voldria obtenir una guarda i custòdia compartida dels meus fills. Ho preveu la llei actual?

Actualment i des de principis d´any a Catalunya, la Llei – Codi Civil Català – regula l´accés a la guarda i custòdia compartida dels fills comuns en el marc del procés de separació i divorci, en un afany ambiciós de preservar per sobre de tot els seus drets i interessos, seguint la tendència del dret anglosaxó al res-pecte ( joint custody).

Amb la nova reforma legal, totes les parelles que es separin o divorciïn i no hagin arribat a un acord òptim vers la guarda i custòdia dels fills comuns, es

El nou ‘Valors’ busca l’excel·lència

La revista Valors s’ha refet de dalt a baix de la mà del dissenyador gràfic Manuel Cuyàs coincidint amb el número 86 de la revista, que parla de l’excel·lència. El pro-per dijous dia 13 d’octubre a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d’actes Caixa Laietana (Santa Teresa, 63) de Mataró l’advocat, historiador i president de l’Ateneu Barcelonès Francesc Cabana ens en vindrà a parlar en una conferència titulada L’excel·lència de l’empresariat ca-talà. Serà un acte que servirà per presentar en societat no el redis-seny de la revista sinó una revista pràcticament nova que incorpora tot un bloc inicial d’anàlisi de l’ac-tualitat a partir del prisma dels valors i que incorpora articulistes com el pedagog Gregorio Luri. Són moments durs per a tots plegats i queda clar que l’única recepta vàlida per sortir-nos-en, d’aquest atzucac, és treballant de valent i fent-ho amb excel·lència. Des de la revista Valors, la nova publica-ció que presentem és la nostra contribució, el nostre granet de sorra, que pretén fer-ho possible.

D’altra banda la revista, en col-laboració amb l’editorial Proteus, endega una segona temporada de l’espai radiofònic Valors a peu de carrer a l’emissora Ràdio Estel i Ràdio Principat, que conduirà la periodista Elena Canseco.

ASSOCIACIÓ CULTURAL VALORS

L’ESPAI DE VALORS

Custòdia compartida dels fillsveuran obligades a presentar davant el jutjat un pla de parentalitat, en el qual s´exposaran una sèrie de responsabili-tats parentals com ho són:

- La vinculació afectiva amb els fills.- L’opinió dels fills al respecte.- El temps de dedicació de cada proge-

nitor abans de la ruptura i les previsions actuals i futures..., les quals seran valo-rades per l´autoritat judicial abans de decidir sobre la millor guarda i custòdia aplicable al cas concret.

Així doncs, la custòdia compartida es vol erigir com la justa repartició de drets i deures dels progenitors vers els fills comuns, consensuant les decisions importants que els afectin, aconseguint que ambdós cònjuges segueixin exercint

de forma efectiva la titularitat de la pà-tria potestat, amb els seus drets i deures. No obstant, serà la justa valoració del cas concret la que permetrà considerar aquesta modalitat com la més adequada i beneficiosa per als menors.

Sens dubte, és essencial fixar els prin-cipals paràmetres d’aquesta guarda i custòdia compartida en un procés previ de mediació familiar, a fi d´iniciar de la manera més positiva el procés judici-al de separació i/o divorci, evitant tant com es pugui la vulneració dels drets, interessos i sobretot, el perjudici emoci-onal del fills menors comuns.

XAVIER CASAS MARTÍNEZAdvocat. xcasas@icamat.org

tructuració del portal eliminant apartats que no rebien visites i complementant els més populars. Es van ampliar les galeries d’imatges i els vídeos amb cròniques de-tallades. També van ampliar-se les notí-cies que publicaven a la pàgina principal amb enllaços als esdeveniments de Fa-cebook, amb vídeos d’edicions passades, i amb plànols dels recorreguts.

Des dels seus inicis, i potser perquè el seu fundador va ser mataroní, EGS ha realitzat any rere any un especial sobre Les Santes de Mataró. Enguany ho ha volgut presentar amb un projecte inno-vador que ha rebut el suport de l’IMAC i del mateix Ajuntament, mostrar la FM des del cel.

A dia d’avui el portal compta amb més de 5.000 imatges repartides en unes 230 galeries, i amb 280 vídeos que sumen més de 3.000 hores del món geganter a la xarxa. I tot això és possible gràcies als set membres actius que l’integren.

EGS no es limita només a cobrir Catalunya, sinó que fins ara han estat

presents a Ontinyent (País Valencià), Millars (França), Orduña (País Basc), Sicília (Itàlia), Grenoble (França) i Zamora. I en breu, també tornaran a posar en marxa el comptaquilòmetres perquè marxa a Ostrevent (França)!

Podeu veure tot l’especial que han fet sobre el seu últim viatge, Zamora, al nostre web: www.elsgegantssom.org

ELS GEGANTS SOM‘La Finestra’ és un espai obert a entitats de fora de la comarca que volen fer difusió de les seves activitats i

propostes, vinculades als ciutadans del Maresme.

Món legal

Els Gegants SomLa Finestra

Una imatge del darrer viatge geganter a Zamora.

APUNTS

19

Comerços Associats de Premià celebra la Fira Comercial de Tardor

El passat diumenge 2 d’octubre, de les 10 a les 21h, CAP (Comerços Associats de Premià) va convocar la Fira Comer-cial de Tardor, on es van poder trobar botigues de la localitat que oferien pro-ductes de temporades anteriors a preus immillorables, així com també una gran representació d’altres establiments i serveis amb importants promocions.

La Fira es va celebrar a la Plaça Romà Piera i Arcal, a la zona de les galeries de La Lió. Hi van participar més d’una vin-tena d’establiments. També es van fer activitats com una classe oberta de ioga, a càrrec d’El Taller de Ioga i exhibició de balls (hip-hop, sevillanes, flamenc, salsa, country), a càrrec d’Escola de Ball Loli.

L’acte està inclòs en els actes previs-tos pel Pla de Dinamització Comercial, i està organitzat per Comerços Associ-ats de Premià amb la col·laboració de l’Ajuntament de Premià de Mar, la Di-putació de Barcelona i el Departament de Comerç i Consum de la Generalitat de Catalunya.

Text: Comerços Associats Premià

Comerç Pla Renova’t

En marxa el Pla Renova’t de calderes, electrodomèstics i aires condicionatsL’Institut Català d’Energia (ICAEN) ha obert la sisena convocatòria del Pla Renova’t d’Electrodomèstics, destinada a incentivar la substitució d’electrodomèstics, aparells d’aire con-dicionat i calderes de condensació per altres de nous més eficients en el con-sum d’energia.

La utilització de més energia de la que es requereix per fer el mateix ser-vei suposa una despesa inútil d’un re-curs, l’energia, que cada cop serà més escàs i l’ús del qual comporta, a més, un impacte ambiental negatiu. La crisi econòmica, a més, ha posat de mani-fest la necessitat de reduir despeses innecessàries i estalviar recursos com l’energia.

En aquest context adquireix una im-portància especial la promoció i sensi-bilització ciutadana en la millora dels electrodomèstics, calderes i aparells d’aire condicionat, per la qual cosa es considera convenient establir un pla de renovació que fomenti la substitu-

ció d’aquests aparells i calderes per equips amb nivells d’eficiència energè-tica superior.

El programa estarà dotat amb 6,3 mi-lions d’euros, i el termini de sol·licitud estarà obert fins al 30 de desembre de 2011 o fins que s’exhaureixi el pressu-post.

En la darrera edició del Pla es va-ren subvencionar 74.000 aparells, el que suposa un estalvi anual de 14.000 MWh.

Els ajuts oscil·laran dels 50 als 350 euros, en funció de l’aparell, i la seva quantia en cap cas superarà el 30% del preu de l’electrodomèstic, la caldera o l’aparell d’aire condicionat.

APARELLS SUBVENCIONATS

Els electrodomèstics han de ser com a mínim de classe A+ (frigorífics, combis, congeladors, rentadores, rentaplats i plaques de cocció) excepte els forns i les rentadores i rentaplats termoefici-

ents que han de ser de classe A com a mínim.

Les calderes subvencionables són les calderes de condensació de potència tèrmica inferior a 70 kW destinades a instal·lacions de calefacció individual.

Els aparells d’aire condicionat sub-vencionables són els de classe A o su-perior, alimentats amb electricitat i amb una potència tèrmica màxima de 12 kW. Queden exclosos els aparells aire-aigua i aigua-aigua, d’acord amb el Reial Decret 142/2003, de 7 de febrer, amb el que es regula l’etiquetatge ener-gètic dels aparells d’aire condicionat d’ús domèstic.

Per sol·licitar l’ajut, s’haurà d’omplir un formulari, ja sigui als establiments adherits a la campanya en el moment de fer la compra, per internet (amb lliurament posterior del document per correu certificat) o a les oficines de tramitació habilitades per gestionar el pla.

Text: Redacció

APUNTS

20

GENT GRAN

L’Assemblea General de Nacions Uni-des, a la Resolució 45/106, de 14 de desembre de 1990, va proclamar l’1 d’octubre Dia Internacional de la Gent Gran. La comunitat internacional insta d’aquesta manera a reflexionar sobre els reptes socials i polítics que suposa el creixent envelliment demogràfic i proposa vetllar per una vellesa digna i segura.

Governs, associacions, institucions i totes les persones estan convidades a adherir-se a aquesta commemoració i a involucrar-se al desenvolupament d’una societat apta per a totes les edats.

La finalitat d’aquesta jornada festiva i alhora reivindicativa és poder fer que les persones grans siguin per un dia ve-ritables protagonistes i centre d’interès d’arreu del món, i difondre una imatge

Dia Internacional de la Gent Granmés positiva de l’envelliment.

La diada representa també una opor-tunitat per conscienciar la societat so-bre l’estat en què es troba la gent gran i els desafiaments i problemes que afronta, així com per promoure accions apropiades per defensar-la i per respec-tar la seva dignitat i saviesa.

PLENS DE L’EXPERIÈNCIA

Per commemorar el Dia Internacional de la Gent Gran, el Departament de Benestar Social i Família i el Consell de la Gent Gran de Catalunya organitzen, en col·laboració amb el Parlament de Catalunya, els Plens de l’Experiència.

Des de l’any 2004, el Parlament de Catalunya, dipositari de la sobirania popular del poble català, al voltant de

l’1 d’octubre, obre cada any les portes a les persones grans de Catalunya, repre-sentades pel Consell de la Gent Gran de Catalunya, perquè puguin fer arribar les seves reflexions, inquietuds i pensa-ments als diferents grups polítics amb representació parlamentària.

A través del Consell de la Gent Gran de Catalunya es fa una convocatòria a persones grans procedents de tot el ter-ritori català, de les entitats de gent gran de màxima implantació i dels sindicats més representatius de Catalunya que, per aquest dia, ocupen els 135 escons de l’arc parlamentari català.

Durant els Plens de l’Experiència, els membres del Consell de la Gent Gran de Catalunya poden fer sentir la seva veu amb tres ponències, amb les quals exposen les principals demandes del

sector de la gent gran. A la sessió, pre-sidida per la presidenta del Parlament de Catalunya, hi participen el conseller del Departament de Benestar Social i Família i els diputats i diputades dels diversos grups amb representació par-lamentària.

En els darrers anys, els Plens de l’Ex-periència s’han emès en directe pel ca-nal Parlament, i s’ha ofert, així, la possi-bilitat de seguir l’esdeveniment a tota la ciutadania.

D’altra banda, entitats, associacions i casals de gent gran de la xarxa d’equi-paments cívics de la Secretaria d’Acció Ciutadana se sumen a la celebració i organitzen actes, xerrades i festes d’ho-menatge i reconeixement arreu del ter-ritori.

Font: www.gencat.cat

21

fundació privadacasa pairal

C/ Rosari, 59 · VILASSAR DE MARTel. 93 750 01 18 · Fax 93 759 43 13

Àmplia zona enjardinada Servei de psicologia

Fisio - Animació

TRÀMITS LLEIDE LA DEPENDÈNCIA

Mataró acull la I Mostra d’Entitats de la Gent Gran

El passat dissabte 1 d’octubre, la plaça de Santa Anna va acollir la Ia Mostra d’Entitats de la Gent Gran. La Mostra va començar a les 11 h amb una presentació a càrrec del regidor de família i benestar social Pere Galbany i es va allargar fins al vespre amb un seguit d’actuacions musicals, lectura de poemes, acudits i una vintena d’estands de les diver-ses associacions participants i enti-tats patrocinadores. L’acte central de la Mostra va ser la lectura, a les 13.30 h, d’un manifest reivindicatiu elabo-rat pels representants de la gent gran de la ciutat.

Fa tres anys que el Consell Muni-cipal de la Gent Gran organitza di-verses activitats per commemorar el Primer d’octubre, Dia Internacional de la Gent Gran. Enguany s’ha volgut aprofitar que la Diada cau en dissabte per organitzar una jornada més fes-tiva, oberta a tots els ciutadans, que doni a conèixer la feina duta a terme

per les entitats participants.Al llarg de tot el dia, a la plaça de

Santa Anna es va poder veure una ac-tuació de música country, un recital de violí, una ronda d’acudits, la lectu-ra del manifest, una actuació de mà-gia, l’actuació en play-back (música enregistrada) del Grup de la Tardor, el xou de música en directe de Cau D’art, un recital de la coral l’Arque-ra i el final de festa a ritme de swing a càrrec del casal Jaume Terrades. Entre actuació i actuació, hi va haver lectures de poemes.

Les entitats participants en aquesta primera Mostra que van tenir estand propi a la plaça de Santa Anna són els Casals municipals de la gent gran de Cirera, Pla d’en Boet, Parc, Roca-fonda-Palau, Havana, Cerdanyola, el Casal de gent gran Jaume Terrades i les comissions de Qualitat de vida, Cultura, Ràdio i Memòria històrica.

Text: Ajuntament Mataró

22

Recentment l’empresa danesa d’audiòfons Widex ha presentat un nou audiòfon amb una tecnologia completament innovadora i exclu-siva de Widex, similar al Bluetooth, però amb més velocitat de trans-missió de dades, menor consum i dimensions més petites, cosa que la fa ideal per aplicar-ho als món dels audiòfons.

Amb aquest nou audiòfon en-trem en un nou món de sensaci-ons sonores i de claredat de so, ja que amb el nou sistema, en les adaptacions binaurals (en les dues oïdes), els audiòfons estan perma-nentment intercomunicats i totes les decisions que abans prenia in-dependentment cada processador de cada audiòfon, ara les prenen conjuntament actuant com un sòl sistema d’audició interaural.

A més a més amb aquesta nova tecnologia, a partir d’ara podrem escoltar el nostre telèfon mòbil a través dels nostres audiòfons com si la veu del nostre interlocutor estigués entrant directament pels micròfon dels audiòfons. Se soluci-ona d’aquesta manera un dels pro-blemes més recurrents de la gent amb sordesa.

De la mateixa manera, també ens permetrà escoltar el nostre televisor directament a través dels audiòfons, com si fossin uns auri-culars per la TV, eliminant o atenu-ant els sorolls del nostre entorn per poder entendre amb més facilitat el que es diu per la televisió.

Aquesta tecnologia ja està dis-ponible i a l’abast de qualsevol usuari.

XAVIER OLIVERAudioprotesista del

COWidex Oliver Mataró

Audiòfons amb comunicació wireless (sense fils)

El Ple de l’Experiència 2011La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i el conseller de Benestar So-cial i Família, Josep Lluís Cleries, van participar dilluns passat en el sisè Ple de l’Experiència, que va reunir prop de 200 persones grans a l’hemicicle del Parlament de Catalunya. El Ple de l’Experiència té com a objectiu fer ar-ribar les inquietuds i les reflexions de les persones grans del país als partits polítics amb representació parlamen-tària i al conjunt de la societat.

En aquesta sessió, van intervinir representants dels grups parlamenta-ris, així com tres vocals del Consell de la Gent Gran de Catalunya. Aquests darrers van presentar tres ponències sobre la participació de la gent gran, la pobresa i l’exclusió social i les polí-tiques d’envelliment actiu.

Les pensions, l’assistència de les persones grans o la sostenibilitat de l’Estat del Benestar, han estat algunes de les qüestions tractades en la sessió. El conseller Cleries va explicar que “si fins ara no hem pogut assolir tot allò que ens havíem proposat no ha estat per manca de voluntat o per no voler atendre aquestes qües-tions, sinó tot el contrari, perquè

des de ja fa molt de temps el nostre país està rebent un finançament injust”. El conseller va insistir que “cal reclamar tot el que és nostre” i ha demanat el suport de la gent gran, ja que “hem de sumar totes les veus per reclamar el pacte fiscal i fer-lo possible”.

Es va recordar també que l’any vi-nent serà l’Any Europeu de l’Envelli-ment Actiu i les persones grans són una part central de la societat i un actiu imprescindible pel seu funcio-nament. Per això, aposta per millorar

l’autonomia de les persones grans i esmerçar tots els esforços per tal que puguin viure amb dignitat i amb tota seguretat.

El Ple de l’Experiència, organitzat pel Departament de Benestar Social i Família, el Parlament i el Consell de la Gent Gran de Catalunya, s’emmar-ca dins dels actes commemoratius del Dia Internacional de la Gent Gran. Actualment, a Catalunya hi ha més d’1,2 milions de persones de 65 anys o més.

Text: www.lagentgran.cat

GENT GRAN

23

LES NOSTRES MASCOTES

Quines activitats desenvolupa l’Escola Daina?L’escola Solidària Daina és l’escola de

formació i educació canina creada per la Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) i gestionada per la seva fundació, la Fundació Daina. Hem de dir que és la primera escola a Espanya que neix dins de l’àmbit d’una protectora d’animals.

A més, si us heu fixat en el nom de l’escola, apareix l’adjectiu de “solidària” perquè els beneficis obtinguts per a la formació es des-tinen al manteniment dels centres d’acollida des de la vessant econòmica i també a través de l’educació que aquests reben i que facili-ta la seva adopció. Així doncs, tot alumne de l’escola contribueix solidàriament.

Quan es va crear aquesta proposta educativa?Ara ja fa més d’un any. A principis de 2010,

es va crear el projecte de dissenyar una es-cola i vam iniciar el primer curs d’educació canina per a professionals el mes de febrer.

Quins objectius es plantegen tirar endavant?A la Protectora estem en constant con-

tacte amb propietaris que tenen problemes amb els seus animals de companyia. Sabem de primera mà que la mala adaptació d’un animal a la família amb la qual conviu és un dels principals, sinó el més important, motiu d’abandonament. Per això, la SPAM centra en l’escola i la formació una via per aturar l’abandonament i resoldre aquells problemes més habituals de comportament de l’animal amb què es troben molts propietaris.

Per a nosaltres, és primordial fomentar el coneixement del món animal entre els propietaris, ensenyant-los com educar el seu gos perquè la convivència millori i evi-tar conductes inapropiades que generen problemes de comportament que a la llarga poden fer perillar la convivència.

Tanmateix, l’escola no oblida el món pro-fessional i hem pensat que és important tam-

bé dissenyar cursos específics dins de l’edu-cació canina i el comportament, formant els futurs professionals vinculats al món dels animals com ara atv’s, educadors canins, tèc-nics en teràpies assistides, nuclis zoològics.... i en un futur en la formació dels treballadors de centres d’acollida com els nostres.

I sobretot, hem de saber que els nostres cursos inclouen una part de pràctica amb els gossos dels refugis, que aporta al profes-sional una varietat molt amplia que, a més, beneficia els gossos en la seva adopció.

Quines activitats han organitzat?L’escola fins ara s’ha encarregat de la

formació tant per a professionals com per a particulars amb el seu gos. En l’àmbit professional, a dia d’avui anem per la ter-cera promoció del curs d’educació canina i etologia, també hem realitzat un curs d’en-sinistrament de gossos senyal i a l’octubre iniciem el curs d’Intervencions assistides amb gossos, on els alumnes realitzen les pràctiques en els centres on la SPAM parti-cipa portant a terme les teràpies assistides.

Les persones que són propietàries d’ani-mals també trobaran diferents formats de cursos que van des de monogràfics que ate-nen a resoldre de forma intensiva i en grup problemes concrets de comportament com passejar sense tibar la corretja, reduir el problema d’agressivitat o reactivitat cap a altres gossos o resoldre les pors que molts dels nostres gossos pateixen. També apos-tem per cursos en grup o individuals per aprendre a educar el teu gos, des d’un nivell bàsic a una educació avançada, i a resoldre problemàtiques de comportament de con-ductes inadequades a nivell individual.

I quines volen fer de cara a un futur?En un futur volem obrir un gran ventall

de seminaris, ponències i cursos relacionats amb el món dels animals. Des de perruque-

“La formació serveix per aturar l’abandonament i resoldre problemes de comportament animal”Formació i educació canina són els eixos del nou repte que es plan-teja la Protectora a través de l’Escola Solidària Daina. L’etòloga i pro-fessora d’aquest centre, Marina Sebastian, ens explica quins són els seus projectes amb els quals, entre d’altres objectius, volen aconse-guir millorar la relació entre propietaris i animals de companyia per garantir, alhora, una millor convivència i augmentar les possibilitats d’adopció, combatint l’abandonament.

L’etòloga i professora Marina Sebastian amb un dels animals de l’SPAM.

ADOPTA’LSAquests animals estan esperant la seva segona oportunitat. Ajuda’ns a trobar-los una família que els faci oblidar el que han viscut!

Informeu-vos a: info@protectoramataro.org Tel. 902 908 043www.protectoramataro.org

PISTA. Mida mitjana, molt inteligent, ca-rinyosa i jove. És molt obedient, pero una mica gelosa amb altres femelles, és neta y seria una companya de jocs ideal.

VIOLÍ. Preciós cadellet de nomès 2 mesets va arribar junt amb les seves germanes, de mica en mica totes van sortint i ell, l’únic mascle va quedant enrere.

BICHU. La Bichu no va fer sort amb la seva família ja que la van llençar dins un contenidor, per sort algú se’n va adonar i ara està a la nostra gatera esperant una veritable família. Preciosa gateta carey, molt carinyosa.

LLET. En llet s’ha perdut i ara està molt es-pantat, es passa pràcticament tot el dia en una caixa a l’espectativa del que passa al seu voltant. És un gat molt bo i carinyós, a més está molt prim i la situació en la que es troba animicament no l’ajuda gaire.

24

ria canina, ATV, gats, animals exòtics, així com xerrades etològiques sobre problemes concrets i puntuals, com la por als petards, l’arribada d’un nadó a casa, esdevenir cuidador de nuclis zo-ològics…. Volem donar a conèixer la nostra tasca per poder professionalitzar aquest sector.

Amb quin professorat es compta?Comptem amb diversos professionals

com a docents, des d’etòlegs, educadors canins, veterinaris, terapeutes i experts de la salut, així com l’experiència dels nostres caps de refugi. I en funció dels cursos i la temàtica comptem amb po-nents i especialistes en les matèries trac-tades que col·laboren amb l’escola.

A quin tipus d’alumnes es dirigeixen?Tothom que vulgui formar-se en el

món del gos o el gat té un espai a la nos-tra escola. I també aquells que vulguin dedicar-se professionalment en aquest sector o els que són amants dels animals o propietaris d’animals de companyia. És a dir, aquests cursos no necessiten cap formació prèvia, qualsevol és apte.

Es fan cursos específics per als propietaris de gossos adoptants. Què se’ls ensenya?

Per aquells que han adoptat un cadell fem un curs de socialització inclòs en el preu de l’adopció on se’ls explica els consells bàsics per formar un animal

equilibrat. És a dir, parlem de la neces-sitat que té un gos de relacionar-se amb els seus, de sortir al carrer no només per eliminar, d’explicar com el joc els ajuda a posar límits en l’educació i sobretot que un gos necessita d’una bona educació per poder viure en societat.

Després, l’adoptant pot continuar amb els altres cursos que us hem explicat. Per al 2012, estem preparant una sèrie de formats curts (seminaris, xerrades...) que aniran adreçades a futurs adoptants i a aquells que acaben d’adoptar per facilitar-los l’adaptació de l’animal a la nova llar.

I la formació per a professionals vinculats amb el món dels animals de companyia?

El que més ens diferencia és que els nostres cursos són eminentment pràc-tics ja que es basen en l’experiència acu-mulada i en la formació continuada dels nostres professionals en el maneig i cura dels animals. Disposem d’una gran vari-etat d’animals, perfils, problemàtiques, comportaments amb els quals el profes-sional haurà de treballar i resoldre.

Com s’educa l’animal de companyia?Els nostres cursos per a particulars

estan plantejats de tal manera que és el propietari qui es desplaça als nostres re-fugis un cop a la setmana, per treballar un seguit d’exercicis que després hauran de practicar a casa seva i en el seu entorn habitual. De no ser així, el gos no aprèn.

La nostra filosofia és educar al propieta-ri perquè sigui ell qui educa el seu gos.

La bona educació és la base d’una relació estable amb l’animal? L’animal educat té més futur a la societat?

Per a nosaltres en l’àmbit de la Pro-tectora un gos educat és un gos adoptat. Un cop que el gos ha estat adoptat, faci-lita molt que l’animal estigui educat per al dia a dia del propietari, com pot ser endur-se’l a llocs públics, de vacances, quan va a comprar… Al final el gos i el propietari gaudeixen d’una bona con-vivència, que és l’objectiu de l’educació canina.

Han assegurat que volen justificar l’ús del gos abandonat com a eina social en el món de les teràpies. Com?

Els projectes de teràpies que portem a terme es caracteritzen per fer del gos abandonat un canal d’ajuda social per a determinats col·lectius, i demostra i jus-tifica que l’animal abandonat és un mitjà per ajudar a persones necessitades o en risc d’exclusió social.

Ja treballen amb centres de referència de l’àmbit penitenciari, de la salut mental i del tractament de discapacitats físiques o psíquiques. Com ho valoren?

Són molt positives tant per als usuaris com per als nostres gossos. Els uns i els altres gaudeixen d’estones de compa-

nyia, afecte i sobretot es crea un ambient on ningú és jutjat per com és o pel que ha fet sinó que els gossos esperen d’aquelles persones que els donin estones fora de la gàbia i els usuaris esperen que aquests gossos els faran oblidar la seva situació personal i els aportaran beneficis afec-tius i relacionals, entre d’altres.

La didàctica amb els animals encara no ha entrat molt a les escoles. Tenen pre-vist treballar en aquesta direcció?

Sí que hem entrat en la didàctica amb els animals dins de les escoles. Ho fem mitjançant xerrades sobre la tinença responsable dels animals de companyia i conscienciant sobre la problemàtica del gos abandonat. Ho fem tant en el centres escolars com desplaçant-los als nostres refugis perquè els infants s’ado-nin de la quantitat d’animals que hi ha sense llar.

Com es pot entrar en contacte amb l’Es-cola Daina?

Aquells que vulguin ser futurs alum-nes ens poden enviar un correu elec-trònic a formacio@protectoramataro.org o trucar-nos al 678 98 51 09. També poden seguir-nos a través de la nostra pàgina del facebook on publiquem totes les notícies referents a la escola www.fa-cebook.com/escoladaina.

Text: Albert Calls.Fotos: Cedida.

25

CLÍNICAVETERINÀRIASANT JOAN

HOSPITALITZACIONSi URGÈNCIES

Tel. 629 33 96 97

c/ Lluís Jover, 76 Vilassar de Mar

Tel. 93 750 22 90

VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA

SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem:

93 759 86 36 (Servei gratuït)

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1Tel. 93 759 86 36 - VILASSAR DE MAR

VENDA DE PINSOS

El 23 d’octubre a les 11 del matí tin-drà lloc la XIII desfilada de gossos de Vilassar de Mar. Com sempre, la des-filada s’iniciarà amb els gossos per donar en adopció i continuarà amb la desfilada dels gossos amb amo que podran optar a quatre premis: el més maco, el més rar, el més simpàtic i el més semblant al seu amo. El presen-tador serà el polifacètic Pep Plaza.

Malgrat que Catalunya té una llei de Protecció dels Animals, Decret Legislatiu 2/2008 de 15 d’abril pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, a dia d’avui encara queda pendent l’aprovació del reglament que donaria les eines per poder aplicar-la.

Amb aquest reglament entre altres coses es podria determinar l’obligació a botigues i criadors d’esterilitzar tots els animals que es posin a la venda, tal com s’obliga a fer a les protectores. La cria incontrolada és el problema més greu al qual ens enfrontem i que fa que l’administració i les protectores d’animals dediquin els seus recursos

i el seu temps.Les protectores considerem indis-

pensable que s’agilitzin les denúncies i que s’apliquin les sancions correspo-nents a les persones que abandonen animals, als que no els identifiquen ni els donen d’alta en el cens d’animals de companyia del seu ajuntament, als particulars que fan cria lucrativa... Considerem que són tan importants com les sancions que s’apliquen i exe-cuten per no lligar els gossos o per no recollir els excrements...

Un altre problema és la venda d’animals exòtics. Ens preguntem si es té consciència de la dificultat de trobar un espai per ells, doncs tam-bé són abandonats. Ens tornarem a trobar amb un falta de previsió que ens pot portar a tornar a matar éssers innocents.

L’administració té l’obligació ètica per la protecció dels animals i moral per la gestió dels recursos de fer la feina. Les protectores estarem amb ells per tirar-la endavant.

Text: Amics dels Animals

XIII Desfilada de gossosde Vilassar de Mar

26

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta cu-linària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

BOLETS A LA BRASA

LA PROPOSTADE L’ÀVIA REMEI

Vi negre de criança. Varietats Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah.

ELABORACIÓ: Raïms escuats, fermentats a 28ºC. Criança de 12 mesos en dipòsit i 15 mesos en bóta de roure francès Allier i roure americà Ohio.

NOTES DE TAST: Brillant en superfície. Capa mitjana-alta i tonalitat vermell robí. Elegant aroma de criança, de bona

intensitat, especiat. Llaminer a boca, amb bon equilibri acidesa-tanins. Vellutat, de retrogust ampli i bona persis-tència.

Acompanya bé la xarcuteria a base de cu-rats i embotits, carns, cacera i formatges cremosos. Se serveix entre 16-18ºC i conté un grau alcohòlic de 13% Vol.

GASTRONOMIES

Vi negre de crianCabernet Sauvignon, Merlot i Syrah.

ELABORACIfermentats a 2812 mesos en dipen broure americ

NOTES DE TAST:superftonalitat vermell robaroma de crian

INGREDIENTS: Bolets rovellons o sortits.Brases o a la planxa. Alls i julivert. Sal. Oli verge. Gotes de vinagre (opcional).

PREPARACIÓ: Amb un drap net de cuina eixugarem els bolets i els espolsarem amb molta cura per si tenen sorra.

En una graella posarem els bolets de cap a baix una estona, després els tombarem i posarem un pols de sal i unes gotes d’oli. Procurem que no quedin massa cuits.

Els posarem a un plat i per sobre tallarem alls i julivert, tirant-hi un bon raig de oli, i si agrada unes gotes de vinagre.

Calamar farcit. 15 €Calamar amb salsa foie.16 €Calamar amb favetes. 15 €

Calamar amb botifarra negra. 14 €Calamar amb ceba. 15 €

Calamar a la planxa. 15 €Calamar a l’andalusa. 15 €

BARE · NOSTRUM

Riera del Pare Fita, 117 · Arenys de MarTel. 93 792 00 19

Menú XVI Calamarenys

ROURE NEGRE “3 CEPS” CRIANÇA

XVI Jornades Gastronòmiques del CalamarenysUn octubre mes, i amb aquest ja en van 16 edicions, arriben les jornades de-dicades al calamar d’Arenys. Fins a 16 restaurants d’Arenys de Mar i de la res-ta de la comarca oferiran, fi ns a fi nal de mes, una variada oferta de plats cuinats amb aquest ingredient. Les jornades gastronòmiques del Calamarenys tam-bé comptaran amb diverses activitats entre les quals destaca una gran nove-tat: la ruta de la tapa del calamar.

Arenys de Mar, amb el seu impor-tant port pesquer, és la porta d’entra-da més important de la comarca per-què els productes de la mar arribin a les nostres taules. Amb l’arribada de la tardor és l’època dels calamars i, vin-culat a aquests, arriba una nova edició de les jornades gastronòmiques del Calamarenys. Es tracta d’una marca gastronòmica consolidada que en-guany celebra la 16a edició.

Del 7 al 30 d’octubre, 8 restaurants d’Arenys de Mar i 8 més de municipis de la resta del Maresme (Arenys de Munt, Argentona, Caldes d’Estrac,

Mataró, Sant Vicenç de Montalt i Vilassar de Mar) inclouran a les seves cartes plats cuinats amb el producte estrella de la temporada.

UN PROGRAMA AMB NOVETATSLes Jornades Gastronòmiques del Calamarenys es completaran amb diverses activitats paral·leles que tin-dran lloc a Arenys de Mar relaciona-des amb el calamar. La gran novetat d’enguany és la Ruta de la Tapa del Calamar. Es tracta d’una iniciativa en la qual 18 bars i restaurants de la vila ofereixen una tapa pròpia de calamar d’Arenys al preu de 3’5 euros. A més,

cada cop que se’n consumeixi una es lliurarà un punt que, en arribar a 10, es podran bescanviar per una samarreta tècnica commemorativa.

Una altra novetat d’aquest any és el concurs de dibuix infantil amb motius del calamar, que es farà el 22 d’octu-bre. L’oferta d’activitats es completa amb la fi deuada popular del proper 7 d’octubre, el concurs per a cuiners no professionals de plats cuinats amb calamar del 15 d’octubre (inscripcions aquí), i la subhasta pública de peix del 22 d’octubre. Els tiquets per a la fi de-uada popular i la Ruta de la Tapa del Calamar ja estan disponibles a l’Ofi ci-na de Turisme d’Arenys de Mar.

Amb l’objectiu de donar a conèixer la variada oferta gastronòmica i el programa d’activitats, l’Ajuntament d’Arenys ha editat un programa tra-duït a tres llengües que s’ha fet arribar a totes les Ofi cines de Turisme de la comarca i hotels que obren durant tot l’any.

Text: Ajuntament d’Arenys de Mar

El passat 15 de setembre, el Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme i el CETT (Escola d’Hote-leria i Turisme) de Barcelona, van for-malitzar un conveni de col·laboració que implica ambdues entitats en la gestió de l’Escola de Restauració i Cambreria de Mataró, propietat de l’entitat gremial del Maresme. Van signar l’acord la directora general del CETT, Maria Abellanet i el president del Gremi, Antoni Graupera.

L’objectiu d’aquesta aposta és crear sinergies entre el teixit empresarial del sector i el coneixement mitjançant els diferents programes de formació con-tínua, a mida i ocupacional. D’aquesta manera, el Gremi aconsegueix conso-lidar la seva oferta formativa de la mà d’una entitat de reconegut prestigi en l’àmbit del turisme i de l’hoteleria a Catalunya.

L’aposta, sens dubte, com han ma-fi festat les dues parts relacionades,

suma esforços i el “know how” d’amb-dues entitats, de manera que el Gremi aporta el seu edifi ci i instal·lacions ubicades al carrer Germans Thos i Codina de Mataró, així com el teixit empresarial i el CETT aporta el seu model pedagògic, és a dir el coneixe-ment, els programes, el professorat i la gestió, per tal d’iniciar una nova etapa profi tosa per ambdues parts i pel sec-tor turístic del Maresme.

Text: Redacció

El Gremi d’Hostaleria aposta pel CETT per gestionar Escola de Restauració i Cambreria

27

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca du-rant el mes d’octubre. Qui vulgui pot fer arribar informació de les seves activitats i propostes del mes següent a info@tribunamaresme.com abans del dia 20 de cada mes en curs i seran publicades.

AGENDAEL MARESME MES A MES

ARENYS DE MUNT

ACTES DIA A DIAPresentació del llibre Dones invisibles. Divendres 7 a les 20 h a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori. A càrrec de l’autora, M. Lluïsa Latorre. Organitzat per Donaviva.

Aplec del Remei. Diumenge 9 a les 9 h sortint de la plaça de l’Església. A les 11 h davant de l’ermita: Missa. A continuació: Sardanes.

Missa de la Patrona de l’Esplai Verge del Remei i l’Associació de Puntaires Verge del Remei. Diumenge 9 a les 11 h. A continuació, al local de l’Esplai Verge del Remei: Recepció i vermut popular.

Festa de la Patrona de l’Esplai Verge del Remei. Diumenge 9 a les 18 h a la Sala Municipal. Cantada d’havaneres a càrrec dels Cantaires de Sant Iscle. A mitja part, xocolata-da i coca per a tothom.

20è aniversari de la Coordinadora de Colles Geganteres del Maresme. Diumenge 16 durant tot el dia a l’esplanada del Monument a la Independència (parc de Can Jalpí).

Jornades Interculturals. Diumenge 16 des de les 8 h a la plaça de l’Església.

Fira artesana. Diumenge 16 de les 10 h a les 14 h a la plaça de l’Església.

Fira de col·leccionistes i brocanters. Dissabte 22 de 10 h a 14 h a la plaça de l’Església.

Sessió d’anellament d’ocells. Diumenge 23 de 8 h a 13 h al parc de Can Jalpí. Organitzada per La Central.

Grup d’ajuda a la lactància. Dimecres 26 d’11.30 h a les 13 h a Can Borrell. A càrrec del CAP d’Arenys de Munt.

Tertúlia de literatura per a joves. Dissabte 29 a les 13 h a la Biblioteca Antònia Torrent.

Cap de setmana del bolet. 29 i 30 d’octubre.

Campanya Viu el Parc: Conferència Rius i rie-res, cintes transportadores de vida. Dissabte 29 a les 19 h a la Central (parc de Can Jalpí). A càrrec d’Alfred Bellés.

Castanyada de l’Esplai Verge del Remei. Diu-menge 30 a les 18 h a la Sala Municipal.

Castanyada de la Breda de l’Eixample. Dimarts 1 de novembre a les 17 h a l’Eixample.

CINEMAEl documental del mes: Ghetto. Diumenge 9 a les 19.30 h al Centre Moral.

CURSETS I TALLERSCampanya Viu el Parc: Taller de bolets de plastilina. Diumenge 30 a les 11 h al parc de Can Jalpí. A càrrec d’Artiscle Creacions.

EXPOSICIONSExposició de la Comunitat Terapèutica. Del 10 al 16 d’octubre a la Sala d’Exposicions.

Exposició dels alumnes de l’escola d’art Pigment. Del 27 d’octubre al 8 de novembre a la Sala d’Exposicions.

INFANTILX Trobada Infantil de Puntaires. Dissabte 8 d’11 h a 13 h a la plaça de l’Església.

13a Pedalejada Familiar de la Breda de l’Ei-xample.Diumenge 23 a les 9 h a l’Eixample.

MÚSICA I DANSABall de l’Esplai Verge del Remei. Diumenges 16 i 23 a les 18 h a la Sala Municipal.

Campanya Viu el Parc: Concert Un viatge per la música de Django Reinhardt. Dissabte 29 a les 20.30 h a la Central (parc de Can Jalpí). A càrrec de Swing 42.

TEATREPep Plaza i Eskakejats presenten Musical? Dissabte 8 a les 22 h al Centre Moral. Preu: 15 € platea / 12 € amfiteatre. Venda d’entrades a l’Ajuntament. La recaptació serà a benefici de l’ONG Esport Solidari Internacional.

Rau-Rau Arenys de Munt presenta Instants. Diumenge 9 a les 17 h al Centre Moral. A càrrec del Mag Edgar.

ACTES, DIA A DIATarda de Sing Star. Divendres 7 a les 16.30 h a l’ Espai Jove del C.C.Calisay. Canta les millors cançons dels teus músics preferits amb els teus amics! Hauràs d’entonar bé per poder guanyar! Durada: Tots els divendres d’octubre. Preu: Gratuït. Organitzat per Espai Jove.

Inauguració de l’exposició Imaginacions. Divendres 7 a les 19 h a la Sala exposicions Lloveras. Pintures d’Olga Cairols. Obres pictòriques amb hibridacions abstractes matèriques i figuratives amb un tema comú: naixement,vida i mort, i la unió amb la terra. Durada: Fins al 30 d’octubre

Presentació del llibre: Breu història del Catalanisme vol.II de Lluís Duran. Divendres 7 a les 19.30 h a la Sala Noble del C.C.Calisay.Aquest segon lliurament sintetitza el desen-volupament de la Catalunya republicana, la guerra civil, l’intent de sobreviure com a país durant el franquisme i les esperances que s’obren amb el nou període encetat des de 1975. Organitzat per Plataforma per la llengua.

Inauguració de l’exposició Arenys al detall. Divendres 7 a les 20 h a la Sala Exposicions del C.C.Calisay. Exposició de fotografies de M. Casals, R. Drechsel, E. Guaus, C. Ivern, E. Pera, M. Pera, J. Puig, X. Salbanyà, JM. Saurí i S. Xiberta. 20 fotografies que desperten la curiositat del visitant en la recerca d’aquell detall proper al seu entorn i al que mai, fins ara, li havíem donat importància.Durada: fins al 30 d’octubre.

Fideuada popular. Divendres 7 a les 20.30 h al Pati del C.C.Calisay. Calamarenys 2011. Preu: 5 € (venda de tiquets a l’Oficina de Turisme)

Tarda amb el joc: Tu saps, tu tries! Dissabte 8 a les 16.30 h a l’Espai Jove del C.C.Calisay. Joc d’informació sobre les drogues i els seus efectes nocius.

Fira del col·leccionista. Diumenge 9 a les 8 h a la Riera davant del CC Calisay. Durada: de 8 h a 15 h. Organitzat per Associacio Col.leccionisme Nou i Vell.

Conferència: Ètica per un món multicultural. Dimarts 11 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay. A càrrec de Begoña Roman, professora de filosofia de la Universitat de Barcelona. Organitzat per Aula d’Extensió Universitària.

Partida de Màgic a l’Espai Jove. Dissabte 15 a les 16.30 h a l’ Espai Jove del C.C.Calisay. Aprèn a jugar al joc de cartes de rol més famós dels últims temps. Preu: Gratuït.

Concurs de plats cuinats amb calamar per a no professionals. Dissabte 15 a les 19 h a la Sala Polivalent del C.C.Calisay. Calamarenys 2011. Bases i inscripcions a l’Oficina de Turisme i el web municipal. Organitzat per Regidoria de Turisme i Fires.

Conferència: La dona que neix, viu i treba-lla a l’Àfrica rural. Dimarts 18 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay. A càrrec de la metgessa Tònia Cortadellas. Organitzat per Aula d’Extensió Universitària.

Subhasta pública de peix. Dissabte 22 a les 11 h al Pati del C.C.Calisay. Calamarenys 2011.

Inauguració de l’exposició El nostre fang de cada dia. Diumenge 23 a les 12 h al Museu Marès de la Punta. Exposició sobre la col·lecció de ceràmica del Museu d’Arenys de Mar. Durada: Fins el 27 d’abril de 2012. Organitzat per Museu d’Arenys de Mar.

Tertúlia de novel·la: El nom de la rosa, d’Umberto Eco. Dilluns 24 a les 19 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. A càrrec d’Enric Agustí.

Conferència: Islam i democràcia en les revo-lucions àrabs del 2011. Dimarts 25 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay. A càrrec de Francesc Espinet, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Organitzat per Aula d’Extensió Universitària.

María i Muhammad: receptacles de la Pa-raula. Diumenge 30 a les 11.45 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisa. Amb Xavier Melloni i Joan Miquel Lorente. Presentació a càrrec de DolorsParonella. Trobada islamo-cristiana per

trencar barreres entre les persones, mitjançant la reflexió sobre la paraula del cristianisme i de l’islam.

CURSOS I TALLERSTaller Sol, solet. Del 8 al 29 d’octubre a l’Escola Municipal de Música. Per a infants de 2 mesos a 2 anys.

Taller Dones en Xarxa. Dilluns 10, 17 i 24 a les 17 h. Són tallers de caire igualitari per l’accés a Internet organitzats per la regidoria d’Igualtat. El taller també es farà els dimecres 19 i 26 d’octubre a les 17h. Organitzat per regidoria d’Igualtat.

EXPOSICIONSImaginacions. Del 7 al 30 d’octubre a la sala exposicions Lloveras. Pintures d’Olga Cairols.

Arenys al detall Del 7 al 30 d’octubre a la sala exposicions del CC Calisay. Fotografies a càrrec de M. Casals, R. Drechsel, E. Guaus, C. Ivern, E. Pera, M. Pera, J. Puig, X. Salbanyà, JM. Saurí i S. Xiberta.

El nostre fang de cada dia. Del 23 d’octubre al 27 d’abril al Museu Marès de la Punta. Exposició que mostra la col·lecció de ceràmica del Museu d’Arenys de Mar.

INFANTILHora del conte. Dijous 6, 13, 20 i 27 a les 18 h a la Sala d’actes de la Biblioteca.

Puig i Fontanals, carters professionals. Diumenge 9 a les 18 h al Teatre Principal. Teatre familiar a càrrec de la Cia. El que ma queda de teatre. Preu: 5 €. Organitzat per SC L’Esperança - Regidoria de Cultura.

Concurs de Dibuix Infantil. Dissabte 22 a les 18.30 h a l’Espai Jove del C.C.Calisay. Calama-renys 2011. Concurs de dibuix per a infants de 4 a 12 anys amb la temàtica de les Jornades Gastronòmiques del Calamar.

Imagina. Diumenge 23 a les 18 h al Teatre Principal. Espectacle familiar a càrrec de la Cia. Quatredraps. Preu: 5 €. Organitzat per SC L’Esperança i Regidoria de Cultura.

MUSICA I DANSABall a l’Ateneu. Dissabte 8 a les 22 h a l’Ate-neu Arenyenc. Amb el grup Mil·lenium Tercet. Preu: Socis 6 € No socis 7 €.

Ball a l’Ateneu. Dissabte 15 a les 22 h a l’Ate-neu Arenyenc. Amb el grup Que Tal Group. Preu: Socis 6€ . No socis 7€

Dansa XXI.cat. Diumenge 16 a les 19 h al Teatre Principal. A càrrec de l’Esbart Dansaire de Rubí. Preu: 10 €. Organitzat per SC L’Espe-rança - Regidoria de Cultura.

Ball a l’Ateneu. Dissabte 22 a les 22 h a l’Ateneu Arenyenc. Amb el grup Esquitx. Preu: Socis 6 € No socis 7 €.

Maragall-Espriu-Hernández. Dissabte 29 a les 22 h al Teatre Principal. Concert a càrrec de Sabina Witt Trio. Preu: 5 €.

Ball a l’Ateneu. Dissabte 29 a les 22 h a l’Ateneu Arenyenc. Amenitzat per la formació Aria Group. Preu: Socis 6 € No socis 7 €.

SORTIDES I VISITESAplec del Remei. Diumenge 9 a les 9 h sortida del C.C.Calisay. Amb celebració de la missa a l’ermita, a les 11 del matí i, seguidament, au-dició de Sardanes a càrrec de la Cobla Premià. La trobada, recuperada fa 10 anys, és un punt de trobada pels veïns i veïnes dels dos Arenys i de Caldes. Organitzat per Comissió Aplec del Remei, i els ajuntaments d´Arenys de Mar, Arenys de Munt i Caldes d’Estrac.

Sortida a Sant Benet de Bages. Dijous 20 a les 9 h a la Riera, davant del CC Calisay. Visites i dinar al Monestir de Sant Benet. Preu: 40€. Organitzat per L’Esplai de la Gent Gran.

Passejada per conèixer els búnquers de la Musclera i del Cavaió. Diumenge 23 a les 9 h Sortida des de la Plaça de l’Ajuntament. A càrrec del Grup Búnquer Arenys. Inscripcions a la Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar. Organitzat per Grup Búnquer Arenys, Bibliote-ca - Regidoria de Cultura.

ARENYS DE MAR

ACTES, DIA A DIAPresentació de Cerquem les Arrels. Dijous 6 a les 20 h a Can Lleonart. Cerquem les Arrels es constitueix com a centre d’estudis per a la recerca històrica d’Alella amb l’objectiu d’ampliar i donar un major impuls a la tasca feta fins ara.

15es Jornades de Salut Mental. Diumenge 9 durant tot el dia al Pati del Casino del Masnou. Festa de sensibilització a la població envers la salut mental.

Campanya de vacunació de la grip. Dimarts 11 a les 17 h al Casal de la Gent Gran Can Gaza.

Amèrica, la última frontera catalana. Dimarts 11 a les 21 h a Can Manyé. Xerrada-tertúlia a carrec de Jouquim Ullàn i Eva Sans, del Cercle Català d’Història. Organitza: Ateneu Alellenc.

Visita comentada a l’exposició El desgel humà. Diumenge 16 a les 12 h a Can Manyé. A càrrec de Francesc Bailón, antropòleg.

Correllengua 2011. Conferencia i presentació del llibre Espanya capital París. Tots els camins porten a Madrid. Dilluns 17 a les 20 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A càrrec de Germà Bel, catedràtic d’Economia Aplicada de la UB i autor del llibre.

Tertúlia. El món del bolets. Dijous 20 a les 20 h a Can Lleonart. A càrrec de Miquel Àngel Pé-rez de Gregorio, Fiscal de Protecció de Fauna i Flora de Barcelona i president de l’Associació Micològica Joaquim Codina, de Girona. Més informació a www.canlleonart.com.

Correllengua 2011. Presentació del llibre La nissaga catalana del món clàssic, de Montserrat Tudela i Pere Izquierdo. Dijous 20 a les 20.30 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A càrrec de Montserrat Tudela Penya.

Correllengua 2011. Parada informativa a la plaça de l’Ajuntament i venda de llibres d’història de Catalunya. Dissabte 22 de 10 h a 14 h a la Plaça de l’Ajuntament.

2a Competició d’Skater d’Alella. Dissabte 22 a les 10 h a Skatepark (a la Riera Principal al costat del pont d’autopista).3 categories: nois menors de 16 anys i majors de 16 anys i noies.

Correllengua 2011. Rebuda de la Flama de la llengua i lectura del manifest. Dissabte 22 a les 11.45 h a la Plaça de l’Ajuntament. La flama serà portada pels atletes del Club Serra Marina i els ciclistes de l’associació Ratolins de Camp. El manifest serà llegit pel col·lectiu ecologista alellenc La Garnatxa.

Correllengua 2011. Lliurament dels Premis Literaris Alella 2011. Dissabte 22 a les 18 h a Can Lleonart. El 15è premi de Poesia Alella a Maria Oleart, 11è premi de contes Alella a Guida Alzina i 8è premi Isidre Pòlit de relats curts d’Astronomia.

Correllengua 2011. Presentació de la novela El Retorn d’Hug Roger. Diumenge 23 a les 12 h a Can Lleonart. A càrrec de la seva autora, Assumpció Cantalozella i posterior tertulia.

Setena Trobada de Noves Experiències Empresarials. Dimarts 25 a les 9 h a Can Lleonart. L’empresa New Promotion S.A és la convidada a participar en la Setena Trobada de Noves Experiències Empresarials. Amb el títol ‘Pimes a Internet, un comercial 24 hores’, a la xerrada, s’explicarà l’ importància per a la petita i mitjana empresa de la presencia a Internet, amb una breu introducció al Marke-ting digital, posicionament natural i Google Adwords.

Assemblea anual de la Federació d’asso-ciacions i grups de dones del Maresme. Dimecres 26 a les 20 h al Local de l’Associació de Dones Montserrat Roig.

Nit d’Ànimes. Divendres 28 a les 19h. al Casal de Joves Can Gaza.

Tertúlia. Què hem de saber del nostre gos. Dijous 3 de novembre a les 20 h a Can Lleonart. A càrrec d’Àngela Rohloff, psicòloga, Britta Käler i Laia Sàbat, veterinàries de Bitxos. Per a aquelles persones que tenen gossos i volen tenir-ne cura. Ens explicaran els trets més característics d’aquests animals; ens parlaran del tracte que hem de tenir, de la seva conducta, de l’alimentació.

ALELLA

EXPOSICIONSEl desgel humà. Del 7 al 23 d’octubre a Can Manyé. Exposició de fotografies de Marc Duran amb opinions i textos de l’antropòleg Francesc Bailón. Inauguració: divendres 7 a les 19.30 h. Visites comentades:Diumenge 16 a les 12 h, a càrrec de Francesc Bailón. Dissabte 22 a les 12 h, a càrrec de Marc Duran. Horari: dimecres, dijous i divendres, de 17.30 h a 20.30 h. Dissabte i diumenge d’11 h a 14 h.

La màgia de la levitació. Del 4 al 20 de novembre. Exposició de Víctor Grau Torre-Marin, Dr. en Ciències Físiques. Inauguració: divendres 4 de novembre a les 20 h. Conferèn-cia La màgia de la levitació, a càrrec de Víctor Grau. Durant la inauguració, un mag farà un número de levitació.Tallers familiars: 6 i 13 de novembre a les 12 h.Horari de l’exposició: Horari: dimecres, dijous i divendres, de 17.30h a 20.30h. Dissabte i diumenge d’11 h a 14 h.

INFANTILCorrellengua 2011. Activitat infantil. Cirkus. Dissabte 22 a les 12 h a la Plaça de l’Ajunta-ment. A càrrec de Cia. Struc. Espectacle amb una dosi d’humor que farà gaudir a petits i grans.

L’hora del conte: Hug, el cuc. Dimarts 25 a les 17.30 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A càrrec de Mercè Cando. Una titella ens expli-carà la història d’un cuc que s’enamora d’una estrella. Conte basat en una cançó infantil.

MÚSICACantada de corals. Dissabte 22 a les 21.30h a la Parròquia del Pilar del Masnou. Amb la Polifònica Joia d’Alella i la Coral Xabec del Masnou.

Concert de Piano, amb Hisako Hiseki. Divendres 4 de novembre a les 21 h a Can Lleonart. Oportunitat per escoltar aquesta gran pianista. Preu: 4€.

SORTIDES I VISITESSortida de senderisme a els cingles de Vallcebre. Dissabte 15 a les 8.30 h a l’aparca-ment de Can Lleonart. Sortirem en cotxe des de l’aparcament de Can Lleonart. Cal portar esmorzar, dinar i beguda. És gratuït i per participar-hi és obligatori estar federat a la FECC. No cal inscripció prèvia. Recorregut de 12 a 15 km, de dificultat mitjana i 4 o 5 hores de durada. Organitza: Club d’excursionisme i senderisme Peus a Terra d’Alella.

Itinerari. Els peluts d’Alella. Dissabte 15 a les 9 h a Can Lleonart. A càrrec de Pol Guardis, ambientòleg i gestor de l’empresa Ambidees. Sortirem d’Alella Parc, en direcció al bosc de Can Gordi, per observar la vida d’aquest espai forestal, com ara els rastres i petjades de l’es-quirol, l’eriçó fosc i el porc senglar. Seguida-ment, tot planejant, anirem fins al Castell de Sant Miquel per intentar descobrir i reconèixer els rastres dels mamífers salvatges: el cabriol, la guilla, el toixó i la fagina. Preu: 4€

De Sant Esteve d’en Bas a Cantonigròs. Dime-cres 19 a les 7.30 h a Cal Xic (autocars Font). Amb la Montserrat Figueras i el Joaquim Saiz. Cal portar esmorzar, dinar, beguda, un calçat còmode i una capelina o impermeable. Preu: 22€ (transport).

Itinerari Ferrer i Guàrdia a Alella. Dissabte 22 a les 10.30 h a la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia. El Centre d’Estudis Cerquem les Arrels d’Alella realitza un itinerari per conèixer la figura del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva vinculació històrica i patrimonial amb Alella.

Visita a Barcelona. Diumenge 30 a les 9.15 h davant la Plaça d’Antoni Pujadas. Palau Güell- Monasteri Romànic Sant Pau del Camp i Les Arenes. Preus: socies 27€ - no socies 37€. (Inclou autocar, visites i dinar).

TEATRECorrellengua 2011. Representació de Com us deia.....el rei està fotut. Divendres 21 a les 22 h a Can Lleonart. Venda d’entrades a Can Lleonart a partir del dia 10 d’octubre. Venda anticipada 5€ i el dia de la funció 7€.

28

ACTES DIA A DIAConferència: Menjar bé quan ets gran. Dijous 6 a les 18 h a la Biblioteca Ilturo. Ponents: Farmacèutics i farmacèutiques experts en alimentació, nutrició i dietètica del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Recital poètic i presentació del llibre Estacions de trànsit, de Núria López Garcia. Dimarts 18 a les 19 h a la Biblioteca Ilturo. Primer llibre de poemes de Núria López que presenta una poesia d’una gran qualitat comunicativa, els referents urbans de la qual sorprenen pel seu caràcter inusual i agosa-rat. A càrrec de l’escriptora Sílvia Tarragó.

Trobada de banc del temps Arenys de Mar-Cabrera de Mar. Dijous 20 a Can Martinet (Av. Pare Jaume Català, 42). A les 17.30 h: Café-tertulia sobre el BdT. A les 19 h: Visita cultural guiada a les ruïnes arqueològiques de Cabrera de Mar. Les Termes. A les 20 h: A jornada completa, del Grup Impacta Teatre.

Xerrada: Què vol dir parc? Divendres 21 a les 19 h a la Biblioteca Ilturo. Es parlarà dels diferents tipus de parcs que es troben a Catalunya i de la importància de protegir el territori. A càrrec de Toni Marí, responsable del Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral.

Conferència: Catalunya, un país sensible a la bona pedagogia. Dilluns 24 a les 19 h a la Biblioteca Ilturo. A càrrec de Margarida Muset i Adel, Subdirectora General de la Inspecció d’Educació.

Tertúlia literària: El difunt Mattia Pascal, de Luigi Pirandello. Dijous 27 a les 19 h a la Biblioteca Ilturo. A càrrec de l’escriptor Toni Sala.

CURSOS I TALLERSCom fer costat als nostres fills/es quan no són com esperem? Dijous 27 a les 19 h a l’Espai Social. Taller per a mares i pares amb fills/es adolescents.

L’obstinació, la desobediència i els límits en l’etapa 0 a 3 anys. Dijous 3 de novembre a l’Escola Bressol El Castellet. Taller per a mares i pares amb fills/es entre 0 i 3 anys.

Kundalini ioga. Dilluns i/o divendres de 19.30 h a 21 h a Can Bartomeu. Preu sòcies: 10€/mes, no sòcies: 15€/mes (1 dia/setma-na). Organitza: D’ones de Cabrera

Ceràmica. Dimarts de 18.30 h a 20.30 h a Can Bartomeu. Preu sòcies: 24€/mes, no sòcies: 28€/mes.

Patchwork. Matí (a determinar) de 10 h a 12 h. Com aprofitar retalls de roba per crear vànoves o objectes útils i decoratius. Preu sòcies: 8€/classe, no sòcies: 10€/classe.

Dansa oriental. Dimecres de 19:30 h a 21 h a l’envelat municipal. Preu sòcies: 20€/mes, no sòcies: 25€/mes.

Aromateràpia. Dissabtes 8 i 22 d’octubre, 5 i 19 de novembre de 10.30 h a 13 h a Can Bartomeu. Aprendrem de forma pràctica a aplicar aquests coneixements: Farem les nostres cremes. Aprendrem tècniques senzilles d’auto-massatge i massatge. Apren-drem a crear el nostre propi balneari a casa. Preu sòcies: 25€/mes, no sòcies 30€/mes.. Informació e inscripcions: 657 80 51 74. A càrrec de Katy Ambrosio Cadena.

EXPOSICIONSMestres i pedagogues. Del 24 d’octubre fins el 13 de novembre a la Biblioteca Ilturo. Aquesta exposició repassa les biografies d’una dotzena de dones representatives de l’avenç de l’educació catalana al segle XX.

INFANTILHora del conte: Castanyada de por. Dimecres 26 a les 18 h a la Biblioteca Ilturo. A càrrec de Joan Boher.

SORTIDES I VISITESGrup de caminar. Diumenges a les 10 h sor-tida de la plaça de la Fàbrica. Més informa-ció: http://donesdecabrera.blogspot.com.

La muntanya de Burriac: d’Ilturo al castell medieval. Cada primer diumenge de mes a les 10.30 h al clos arqueològic Can Modolell (Camí de Can Segarra). Visita al clos arque-ològic romà Can Modolell-Fundació Burriac, visita a les estructures ibèriques del poblat laietà d’Ilturo i visita al castell de Burriac. Cal inscripció previa. Preu: 2€ per persona. Cal portar esmorzar, aigua i calçat còmode. Reserves a tanitdifusio@tanitdifusio.cat.

CABRERA CALDES D’ESTRAC EL MASNOU

ACTES, DIA A DIAFira d’Artesania. Dissabte 8 de 10 h a 21 h a carrer de Barcelona, carrer de Roger de Flor, plaça de Catalunya i plaça de la Llibertat. Fins al diumenge dia 9 a les 21 h. Paradetes d’artesania i alimentació, amb jocs infantils, tallers de disfresses, berenar i sorteig de les paneres de la fira. Hi col·laboren amb ESQUIMA.Organitza: La Colla de l’Hort

15a Diada de la Salut Mental. Diumenge 9 a les 11.15 h al Casino del Masnou. Tot un dia de música, color i actuacions que els usuaris i usuàries d’ESQUIMA volen compartir amb la resta de la població. Organitza: ESQUIMA.

Deixalleria mòbil. Dimarts 18 a les 10.30 h a Aparcament Amadeu I. Fins el 23 d’octubre.

Conferència: De la família a les famílies. Dimarts 18 a les 19 h a la Biblioteca Joan Coromines. A càrrec del sociòleg Jordi Collet, professor de la UAB. Organitza: AEUM (Aules d’Extensió Universitària del Masnou). Accés només per a persones associades. Des d’una posició totalment asèptica, el professor Collet ha fet una fotografia en color, de la pluralitat de les famílies d’avui.

Presentació de llibre Motor origen, de Vicenç Jordana. Dimecres 19 a les 19 h a la Sala polivalent de la Biblioteca Joan Coromines.

Tertúlia literària: Les set aromes del món, d’ Alfred Bosch. Dimecres 26 a les 19 h a l’ Aula de formació de la Biblioteca Joan Coromines. Conduirà la tertúlia la també escriptora M. Carme Roca.

CINEMACinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Consulteu programació. Tel.93 555 43 01.

CURSOS I TALLERSOfimàtica 2. Divendres 7 a les 9.30 h a Aula d’informàtica, Edifici Centre. Fins al 2 de novembre. El curs tindrà lloc els dilluns, dimecres i divendres. Organitza: Ajuntament del Masnou.

Curs d’Access. Dissabte 8 de 10 h a 13 h a Aula d’informàtica, Edifici Centre. Tots els dissabtes fins al 22 d’octubre. Organitza: Ajuntament del Masnou.

Internet en femení. Dijous 13 a les 9.30 h a Edifici Els Vienesos. Primera sessió: crea el teu blog. Aquest taller per promoure la par-ticipació femenina a la xarxa consta de dues sessions més que tindran lloc el 18 i el 20 d’octubre. El curs es focalitza en el blogging i en el networking professional, eines que permetran augmentar la xarxa de contactes. Per poder assistir-hi, cal trucar al 93 555 81 04. Organitza: Ajuntament del Masnou.

Taller d’escriptura creativa, nivell bàsic. Dimecres 19 a les 19 h a Aula de Formació de la Biblioteca Joan Coromines. A càrrec de l’escriptora Lola Andrade. Organitza: Biblioteca Joan Coromines. Cal inscripció prèvia que es pot fer a la Biblioteca.

INFANTILL’Hora del Conte: El peixet daurat. Diven-dres 7 a les 18 h a la Biblioteca Joan Coro-mines – Àrea infantil. A càrrec de Gabriel Milà. Activitat adreçada a infants a partir de 4 anys.

L’hora del conte: Contes en llengua d’ori-gen. Divendres 21 a les 18 h a la Biblioteca Joan Coromines- Àrea infantil. Contes tradi-cionals de Suïssa en suís-alemany a càrrec de Regi Gautschi. Activitat adreçada a infants a partir de 4 anys.

MÚSICATrobada de corals solidàries, que canten en benefici d’ESQUIMA. Dissabte 22 a les 21.30 h a l’Església de Ntra. Sra. del Pilar. Les corals Polifònica Joia de Teià i la Coral Xabec del Masnou actuaran en benefici d’ESQUIMA.

TEATREEntretres. Dissabte 22 h a Ca n’Humet (sala polivalent). Adaptació de l’obra original del Tricicle. També el diumenge 23 a les 19 h. Organitza: Associació Juvenil de Teatre del Masnou (AJTEM).

Diumenge amb lletres. Diumenge 30 a les 19 h a Gent del Masnou. Vetllada artística, literària, musical, etc. Organitza: RAUXA, arts escèniques.

MATARÓ

Curs II Escriure Ficció: La construcció d’un text literari. Dilluns 17, dimarts 18, dilluns 24 i dimarts 25 de 17.30 h a 20.30 h a la Llibre-ria Robafaves. Programa: 1-Crear sentit amb un text literari. La intimitat. 2-L’escriptor: Pensar un text com a procés d’escriptura. 3-Veritat i literatura. Passar d’allò universal a allò concret. 4-El text: Construcció d’un espai i un temps. 5-Espai i temps: Fer-ho fàcil i fer-ho útil. 6-Incloure el lector en el text: La possibilitat de crear sentit. Inscripcions: Robafaves (c/Nou, 9) robafaves@robafaves.com. Places limitades.www.robafaves.cat, www.lolitabosch.com.

EXPOSICIONSLa vinya i el vi. Fins al 12 d’octubre a Casal l’Aliança. Col·lectiva Alumnes Amàlia.

Sant Lluc 2011. Fins al 30 d’octubre a l’Ate-neu Caixa Laietana. Organitza: Associació Sant Lluc per l’Art i Caixa Laietana.

Desenterrant el silenci. Fins al 17 d’octubre a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Antoni Benaiges, un mestre català en una fossa comuna de Burgos. Fotografies de Sergi Bernal.

La vida que comença als 60. Fins al 5 de novembre a Tres Roques.

BCN-NYC. Trini Gómez. Del 6 al 30 d’octubre a la Sala-Taller de la presó.

Premi Torres García-Guardonats 2009. Del 7 al 30 d’octubre a Can Serra. Museu de Mataró. Mostra col·lectiva d’obra recent del guanyador i els guardonats del Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró de l’Edició de 2009.

Punt i seguit. Rosa Casarramona. Del 15 d’octubre fins als 13 de novembre a Casal l’Aliança.

Gravadors i incisiori. Del 21 d’octubre fins al 27 de novembre a la Sala d’Exposicions de Can Palauet. Exposició d’alumnes del Taller de gravat de l’IMAC i gravadors italians en un intercanvi amb les ciutats de Latina i de Cori. Inauguració divendres 21 a les 20 h. Inauguració: divendres 21 a les 20h.

El punt de lectura: entre l’art i la publicitat. Del 27 d’octubre fins al 27 de novembre a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

Art i guerra. Títol de l’eix temàtic de les exposicions de la temporada 2010-2011 a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. Fins al 10 de setembre a la Primera planta: Destrucció, espoli i salvaguarda del patri-moni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. La salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català i, sobretot, local. Comissariada per Assumpta Montellà. Fins al 25 de setembre a la Sala 1: Jordi Cuyàs. Danys col·laterals. Instal·lació de Jordi Cuyàs a partir dels fets ocorreguts a Nova Bagdad durant la guerra de l’Iraq de 2007. Fins al 25 de setembre al Menjador: El conjunt del baptisteri de la Basílica de Santa Maria (1960-1963). Mostra d’esbossos i treballs preparatoris de Jordi Arenas per a la decoració del nou baptisteri de la Basílica de Santa Maria. Fins al 25 de setembre al Soterrani: Homenatge a Emilia de Torres. Dins dels actes d’homenatge de l’Associació Amics de Ca l’Arenas a la trajectòria artística de l’artista Emilia de Torres (Sabadell, 1910 – Barcelona, 2010), es mostra una petita part de la seva obra més representativa. Fins al 25 de setembre a la Sala 2 i La galeria: Warlike. Atles d’un món difícil. 4a intervenció. Cicle comissariat per Jordi Font Agulló i Magdala Perpinyà. Toni Giró presenta Poema global, producció expressa per a l’exposició.

Entremig. Des del 13 de juny a Sales d’Expo-sicions de Can Palauet. Projecte d’investiga-ció de l’artista Eva Marín sobre el paisatge que es genera al voltant del recorregut del Camí del Mig al Maresme.

Col·lecció Bassat 1970-1979. Art contem-porani de Catalunya. Fins al 6 de novembre a la nau Gaudí.Centrada en una dècada de grans canvis polítics al nostre país, durant la qual es consolidaren molts dels artistes més rellevants de l’art català de la segona meitat del segle XX.

Mataró fa recerca sobre el canvi climàtic. A la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Expo-sició sobre el canvi climàtic i el seguiment de les dades que generen l’estació metere-ològica i el mesurador del CO

2 atmosfèric,

instal·lats a Mataró, dins el Projecte Europeu Carboschools+.

ACTES, DIA A DIAPresentació del llibre A salvo de tu mirada, de Joan Font Illamola “Foni”. Dijous 6 a les 19 h a la Llibreria Robafaves.

Cicle Nous narradors contemporanis. Di-vendres 7 a les 19 h a la Llibreria Robafaves. Diàleg amb Eduard Màrquez, Sergi Pàmies i Toni Sala.

Conferència: Puig i Cadafalch: l’art i la his-tòria al servei de la reconstrucció nacional. Divendres 7 a les 20 h a la Seu Fundació Cai-xa Laietana. A càrrec de Joaquim Graupera.

Festa de Sant Simó. Del 12 d’octubre al 5 de novembre a l’entorn de l’ermita de Sant Simó.

Conferencia: L’excel·lència de l’empresa-riat català. Dijous 13 a les 19.30 h a la Sala d’actes Caixa Laietana. A càrrec de Francesc Cabana, Advocat, Historiador de l’Economia Catalana i President de l’Ateneu Barcelonès. Organitza: Valors.

Conferència Visió actual de l’Epilèpsia. Dilluns 17 a les 19 h a la Sala d’actes Caixa Laietana. A càrrec del Dr. Antoni Cano, Neuròleg.

Presentació +vilaweb. Dimecres 19 h a les 19 h a El Públic (carrer de Can Xammar, 6 bis). A càrrec de Vicent Partal.

Llegeix amb nosaltres. Dimecres 19 a les 19 h a la Biblioteca Pompeu Fabra. Qui és el culpable?, de Jaume Fuster.

Conferència: Les sèries de TV de proximitat. Dijous 20 a les 19.30 h a Ca l’Arenas.

Llegeix amb nosaltres. Dimecres 19 a les 19 h a la Biblioteca Pompeu Fabra. L’amic retrobat, de Fred Uhlman.

Premi Ilutro 2010 de monografia històrica. 53a convocatòria. Dimecres 26 a les 19.30 h a l’ Ateneu Caixa Laietana. Acte acadèmic conclusiu de la 53a convocatòria. Veredicte del jurat.

Encants solidaris de la Protectora de Mataró. Dimecres 26, dijous 27 i divendres 28 de 10 h a 21 h a la plaça Santa Anna.

CINEMACarlos, le film. Dijous 6 a les 21 h al Teatre Monumental. Olivier Assayas. França, 2010. VOSE, 165 min. A les 20.30 h Parlem de la pel·lícula: a càrrec de Manu Yañez, crític de la revista Fotogramas.

Caracremada. Dijous 13 a les 21 h al Teatre Monumental. Lluís Galter. Catalunya, 2010. VO, 98 min. En acabar, col·loqui amb el director Lluís Galter. A les 20.30 h Parlem de la pel·lícula: a càrrec de Manu Yañez, crític de la revista Fotogramas.

Cirkus Columbia. Dijous 20 a les 21 h al Teatre Monumental. Danis Tanovic.Bòs-nia-Herzegovina, França, 2010. VOSE, 113 min. A les 20.30 h Parlem de la pel·lícula: a càrrec de Manu Yañez, crític de la revista Fotogramas.

Todos vós sodes capitáns. Dijous 27 a les 21 h al Teatre Monumental. Olivier Laxe. Espanya, 2010. VOSE, 79 min. A les 20.30 h Parlem de la pel·lícula: a càrrec de Manu Yañez, crític de la revista Fotogramas.

Cinema al Foment Mataroní. Consulteu la programació a www.matarofoment.org. Preu: 5 € (3,5€ sessió de l’espectador).

CURSOS I TALLERSCursos trimestrals del Centre de Cultura Caixa Laietana. Àmbit digital. Inici 5 d’octubre. Iniciació a Internet. Dimecres de 9.30 h a 10:30. Iniciació a Internet. Dimecres de 16 h a 17 h. Iniciació al retoc fotogràfic. Dimecres de 10.45 h a 11.45 h. Inscripcions al Centre de Cultura de Caixa Laietana, Carrer Palau, 18. Tel 937908474. Places limitades

Tallers de lectura i escriptura a Robafaves. Coordinats per l’escriptora Lolita Bosch. Curs I Com Triar allò que llegim: Lectures fora del cànon. Dimecres 5, dijous 6 i divendres 7 de 18 h a 20.30 h a la Llibreria Robafaves. Adreçat a lectors que volen convertir-se en lectors més subjectius i més crítics, però també amb horitzons més am-plis. Per tal de pensar allò que llegim, com ho triem, per què ens agrada o no, i què ens perdem. Inscripcions: Robafaves (c/Nou, 9) robafaves@robafaves.com. Places limitades. Més informació: www.robafaves.cat, www.lolitabosch.com.

Tallers de lectura i escriptura a Robafaves. Coordinats per l’escriptora Lolita Bosch.

ACTES, DIA A DIAParada de productes de l’Índia. Diumenge 9 d’11 ah 14:30 h al Parc Joan Maragall. La recap-tació va destinada a l’escola i orfenat construït a l’Índia. www.elsomriuredelsnens.org.

Xerrada sobre el reglament d’estrange-ria. Dijous 6 a les 10 h a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. Organitza: Servei Local d’Ocupació.

Inauguració, conferència i taula rodona: L’escola a Caldes. Dissabte 8 a les 19 h a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. Organitza: Associació de Dones de Caldes d’Estrac.

Club de lectura. Dissabte 15 a les 10 h a la Biblioteca Can Milans. Primera trobada del Club de lectura.

Xerrada: Dones d’ara i dones d’abans, què ha canviat? Dimecres 19 a les 17 h a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. Organitza: Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac.

Sessió commemorativa : 30 anys sense Josep Pla. Dissabte 22 a les 18:30 h a l’Equi-pament de Promoció Econòmica i Cultural. Organitza: Arts i Lletres.

Visita comentada a l’exposició: Antoni Llena. SOS: senyals de fum des d’un subsòl Diumenge 23 a les 12 h a la Fundació Palau.

Petanca. Melés dissabtes a les 17 h a les pistes de la platja del Bassiot. Premi als dos primers classificats de cada grup.

CURSOS I TALLERSXX Taller de Bonsais.Del 5 d’octubre al 20 de juny. Horari: dimecres de 20 h a 22 h a la caseta de Can Muntanyà. Per a més informa-ció: Tel. 93 791 36 96 (Aurèlia) i 616 239 018 (Joan Puig). Organitza: Amics del Bonsai. Col·labora: Ajuntament de Caldes d’Estrac

Taller d’iniciació al còmic. Dijous 20 a les 19 h a la Biblioteca Can Milans. A càrrec de Rafa Vargas-Machuca.

Taller de massatge infantil per a infants de a 12 mesos. Dimecres 26 a les 17:30 h a l’Es-cola Bressol Municipal. Places limitades. Cal inscripció prèvia al mail educacio@caldetes.cat. Cal portar roba còmoda, tovallola i cremes o olis per al massatge.Organitza: Àrea d’Educació de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac.

Escola de sardanes. Tots els diumenges d’11.30 h a 13. 30 h a l’esplanada de Can Muntanyà. Organitza: Agrupació de Pen-sionistes i Tercera Edat de Caldes d’Estrac. Col·labora: Ajuntament de Caldes d’Estrac.

Inici nova edició del Taller d’informàtica per a gent gran. Per a més informació i inscripcions: Serveis Socials Tel. 93 791 00 05. Organitza: Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac.

EXPOSICIONSL’Escola a Caldes. Del 8 al 16 d’octubre a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. Inauguració, Conferència i taula rodona: dissabte 8 a les 19 h. Horari: de dilluns a divendres de 9 h a 14 h. Dissabtes i diumenges d’11.30 h a 14 h. Organitza: Associació de Dones de Caldes d’Estrac. Col-labora: Ajuntament de Caldes d’Estrac.

Antoni Llena. SOS: senyals de fum des d’un subsòl. Del 18 de setembre de 2011 al 8 de gener de 2012 a la Fundació Palau. Horari: de dimarts a diumenge de 10:30 h a 14 h i de 16 h a 18 h. Dilluns no festius, tancat.Organitza: Fundació Palau.

INFANTILHora del conte. Divendres 7 a les 18 h a la Biblioteca Can Milans.

Hora del conte : El peixet d’or. Divendres 14 a les 18 h a la Biblioteca Can Milans. A càrrec de La Títera.

MÚSICABall popular. Dissabtes 15 i 29 a les 19 h a la Sala Cultural. Organitza: Agrupació de Pensi-onistes i Tercera Edat de Caldes d’Estrac.

SORTIDES I VISITESSortim a passejar. Dimecres 19. Passejades en grup pel municipi dirigides a la gent gran de Caldes. Cal inscripció prèvia a Serveis Socials de l’Ajuntament. Tel. 93 791 00 05. Organitza: Àrea d’Atenció Social Ajuntament de Caldes d’Estrac.

29

MATARÓ PREMIÀ DE MAR

INFANTILEls dijous a la biblio: Els gandullops, de David Melling. Dijous 6 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. Quan ets un llop sapastre i sorollós, que només pensa en passar-s’ho bé, és difícil comportar-se com cal. I aleshores els amics poden acabar farts de tu... A partir de 2 anys.

L’hora del conte: Pinotxo. Dimarts 11 a les 18 h a la Biblioteca Pompeu Fabra. A càrrec de Josep Roca.

Els dijous a la biblio: Per un botó, de Carles Cano. Dijous 13 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. El gras i ric senyor Aristòtil, constructor de vaixells, sempre sembla estar a punt de fer saltar els botons de la camisa! A partir de 2 anys.

Festa de presentació de la temporada Xarxa 2011-2012: Balambambú. Dissabte 16 a les 12 h a la plaça de l’Ajuntament. Amb la Cia. Pentina el gat.

Quo no vadis. Dissabte 16 a les 18 h al Teatre Monumental. Amb la Cia. La Pera Llimonera. Espectacle recomanat per a infants a partir de 6 anys.

L’hora del conte: La caputxeta vermella. Dimarts 18 a les 18 h a la Biblioteca Pompeu Fabra. A càrrec de Mercè García.

L’hora del conte: Biblioburro. Dimecres 19 a les 18 h a la Llibreria Robafaves.

Club del gomet blau. Dimecres 19 a les 18 h a la Biblioteca Pompeu Fabra. Llibres per a nois i noies de 5 i 6 anys.

Els dijous a la biblio: L’ós que abraçava els arbres, de Nicholas Oldland. Dijous 20 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. Hi havia una vegada un ós tan feliç que, sempre que voltava pel bosc i es trobava amb un altre ser viu, tenia ganes d’abraçar-lo. A partir de 2 anys.

Cantem en família amb Gospelsons. Diu-menge 23 a les 9.30 h al Teatre Monumental. Taller familiar on es dóna la oportunitat de ser per un dia protagonista i cantar gòspel amb els membres de Gospelsons. A partir de 6 anys. Inscripcions fins a l’11 d’octubre a www.mataro.cat

L’hora del conte: Corre corre, carbasseta. Dimarts 25 a les 18 h a la Biblioteca Pompeu Fabra. A càrrec de Montse Margalef.

L’hora del conte: La gran orquestra del bosc. Dimecres 26 a les 18 h a la Llibreria Robafaves.

Club del gomet blau. Dimecres 26 a les 18 h a la Biblioteca Pompeu Fabra. Llibres per a nois i noies de 5 i 6 anys.

Els dijous a la biblio: El tigre de l’Emília, de Miriam Latimer. Dijous 27 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. L’Emília està enfa-dada! Però cada vegada que l’Emília s’enutja passa una cosa molt estranya, i abans no se n’adoni... GRRR! A partir de 2 anys.

Geronimo Stilton. El Musical del Regne de la Fantasia. Dissabte 29 i diumenge 30 a les 12 h i les 19 h al Teatre Monumental. Direcció: Àngel Llàcer. Música: Manu Guix.

El conte de la rotllana. Tots els divendres a partir de les 17.30 h a la biblioteca Caixa Laietana. Especial Contes de tardor.

Marinada forta, pluja a la porta. Cada dissabte a les 18 h a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. Activitat recomanada a partir de 5 anys.

Club del gomet vermell. Dijous a les 18 h a la Biblioteca Pompeu Fabra. Llibres per a nois i noies de 7 a 10 anys.

MÚSICA I DANSABanc de proves: Sex with the waitress + Dèria. Dijous 6 a les 22.00 h a la Sala Petita Clap. Dues joves bandes d’arrel rockera seran les protagonistes d’aquest Banc de Proves.

Élena + Stepmother. Divendres 7 a les 23.00 h a la Sala Gran Clap. Després de dos anys de silenci discogràfic, Èlena tronen al Clap per presentar el seu nou disc. Abans actuarà el grup mataroní StepMother.

Elliot Murphy. Divendres 7 a les 23.15 h a la Sala Privat. 2n cicle d’autor.

Grup instrumental i vocal Iluro. Dissabte 8 a les 18 h al plaça d’Occitània i a les 19 h al Parc Nou (plaça de la Música).

Hache&Rent + DJ Switch + Javi el “Ues”. Dissabte 8 a les 23.00 h al Clap. Dues propos-tes de l’escena rapera del Maresme seran els protagonistes de la nit.

Diada de l’associació Cultural Els Planells. Diumenge 9 a les 12 h a la plaça de les Tere-ses. Sardanes amb la cobla Costa Daurada.

Jofre Bardagí. Dijous 13 a les 21.30 h a El Dau. 2n Cicle d’Autor.

El Niño de la Hipoteca. Diumenge 9 a les 20.30 h a El Dau. 2n Cicle d’Autor.

Banc de proves: Métricas explicitas + Dina-tak. Dijous 13 a les 22 h a la Sala Petita Clap. Un grup jove de base rapera i una proposta musical i escènica molt original conformen el banc de proves d’aquesta nit.

Col·lectiu de Músics del Maresme. Divendres 14 a les 23 h al Clap.

Discconcert: Momen V-XV&La Banda Tarumba. Diumenge 16 a les 17.30 h a la Sala Gran Clap. El grup mataroní serà l’encarregat d’encetar la nova temporada del Discconcert.

Eduard Canimas. Diumenge 16 a les 20.30 h a El Dau. 2n Cicle d’autor.

Poemes de poetes catalans acompanyats de música barroca. Dimarts 18 a les 20 h a l’Acadèmia Triangle.

Albert Freixas. Dijous 20 a les 21.30 h a El Dau. 2n Cicle d’Autor.

Za ! + Noir Noir. Dijous 20 a les 22 h al Clap. Obrirà la nit l’actuació dels mataronins Noir Noir i tot seguit el festival dels Za!

Sho Hai. Divendres 21 a les 23 h al Clap. Hip hop de categoria, l’MC aragonès presentarà el seu primer treball en solitari.

Rafa Pons. Divendres 21 a les 23.15 h a Sala Privat. 2n Cicle d’Autor.

Espectacle musical. Dissabte 22 a les 18 h a Casal l’Aliança.

Dub Inc. Dissabte 22 a les 23 h al Clap. Els renovadors de l’escena reggae de l’estat francès.

Shurama. Diumenge 23 a les 20.30 h a El Dau.

Nubla. Dijous 27 a les 21.30 h a El Dau. 2n Cicle d’Autor.

Impuls [D]. Divendres 28 a les 21 h a Can Gassol. Centre de Creació d’Arts Escèniques. CobosMika, TrànsitDansa, Bebeto Cidra i Thomas Noone Dance. Resultat de la propos-ta que han posat en marxa diferents teatres de Catalunya amb les seves companyies

residents amb l’objectiu d’incentivar una nova generació de creadors.

Nspira + Raydibaum. Divendres 28 a les 23 h al Clap. Raydibaum barrejaran intensitat i emoció, fugint de qualsevol actitud de cara a la galeria. Abans Inspira obriran la nit amb les seves lletres oníriques i unes composicions intimistes i càlides.

Bruno Oro. Divendres 28 a les 23.15 h a la Sala Privat. 2n Cicle d’Autor.

Les amants de Picasso. Autoretrat d’un cigne. Dissabte 29 a les 18 h al Foment Mataroní. Dansa.

El concert de Sant Ovidi. Dissabte 29 i diu-menge 30 a les 21.30 h a la Sala Cabanyes.

La tabernera del puerto. Diumenge 30 a les 18 h al Foment Mataroní. Cicle de Sarsuela.

Lucas Masciano. Diumenge 30 a les 20.30 h a El Dau. 2n Cicle d’Autor.

SORTIDES I VISITESEntrada lliure Seu Fundació Caixa Laietana. Dilluns 1 i diumenge 9 i 23 de 10 h a 12 h a Casa Coll i Regàs.

De la Iluro romana a la Mataró del segle XVI. Diumenge 16 a les 18 h des de l’Ajun-tament.

El Modernisme a Mataró. Diumenge 23 a les 11 h des de l’Ajuntament.

Visita guiada a Can Serra. Museu de Mataró. Cada dimecres a les 19 h. Organitza: IMAC-Museu de Mataró.

Visita guiada a la vil·la romana de Torre Llauder. Cada dissabte a les 12 h al clos arquològic de Torre Llauder.

Ruta audioguiada per Mataró i Ruta comer-cial audioguiada. Cada dia de la setmana.

TEATREPedra de tartera. Dissabte 8 a les 21 h al Teatre Monumental. A les 19 h “Cafè amb” Eduard Muntada i Jordi Collet. Direcció: Lurdes Barba. Amb l’adaptació de Marc Ro-sich, Pedra de tartera retrata la duresa de la vida d’una dona pagesa de començaments de segle XX mentre els ecos dels esdeveniments històrics que sacsegen el país van arriban a les comarques del Pallars.

El Mikado. Dimecres 12, dissabtes 15 i 22 i diumenges 16 i 23 a les 18.30 h a la Sala Cabañes.

L’amor venia en taxi. Divendres 14 a les 20.30 h al Foment Mataroní.

Sensualitats. Divendres 14 a les 21 h a Can Gassol. Centre de Creació d’Arts Escèniques. Direcció: Antonio Calvo. L’actriu Mercè Sampi-etro i el músic Eduard Iniesta. Junts ofereixen un recital poètic i musical amb textos d’autors reconeguts.

1,2,3 poma. dissabte 15 a les 20 h al Teatre Monumental. Amb la Cia. Daraomai. Tres acròbates poètics i dinàmics es veuran guiats i seduïts en el misteri de la poma. Dins el projecte Butaka Teatre Jove.

El coronel pájaro. Diumenge 16 a les 18.30 h al Foment Mataroní. VII Mostra de Teatre Amateur. A càrrec del Grup de teatre l’Horitzó.

Truca un inspector. Divendres 21 a les 21 h al Teatre Monumental. Direcció: Josep Maria Pou. Amb Josep Maria Pou, Victòria Pagès i Carles Canut, entre d’altres. A les 19 h “Cafè amb” membres de la companyia.

ACTES, DIA A DIAJoan Maragall i Gorina. El poeta de la paraula viva. Dissabte 8 a les 19 h a Can Roure. Homenatge en els 100 anys de la seva mort. Recital de poemes i cançons acompanyat de guitarra. Organitza: Dime-cresalesnou.

Lectures en veu alta. Dimarts 11, 18 i 25 a les 18.30 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. Es llegirà Què és una vida plena? de Luc Ferry, dirigit per Mar de Dones.

Lliga fotogràfica. Dijous 13 a les 20 h al Centre Cívic. Tema “BODEGÓ FRUITES”. Tècnica: Color. Interessats consultar les bases al blog d’Argent www.grupargent.blogspot.com

Xerrada per adults: Relacions de parella. Dimecres 19 a les 19 h a la Biblitoeca Martí Rosselló i Lloveras. A càrrec de la Dra Noèlia Sánchez, metge psicoterapeuta.

Projecció Marineres. Divendres 21 a les 20 h al Centre Cívic. Projecció de fotografies de Jaume Llinares. Organitza: Grup Fotogràfic Argent

Conferència Societat civil i futur nacional. Divendres 21 a les 20 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. A càrrec de Muriel Casals, Presidenta d’Òmnium Cultural i Doctora en Ciències Econòmiques.Organitza: Secció Premià d’Òmnium Cultural.

Taula rodona a l’entorn del Jabato. Diven-dres 4 de novembre a les 19 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras.

CURSOS I TALLERSTaller de 1er nivell de Reiki. Dissabte 8 i diumenge 9 d’octubre, d’10 a 14 hores. Per a dones ja iniciades. Més informació al telèfon 661764443.

Reciclar és necessari i es poden fer coses precioses. Divendres 14 de 16 h a 19.30 h al Museu de l’Estampació. Altres maneres de decorar teixits, amb teles sobreposades. Taller a càrrec d’Anna Homs.

Tintem llana amb els colors de la tardor. Divendres 28 de 16 h a 19.30 h al Museu de l’Estampació. Tintat natural de fil de llana amb diferents colors. Taller a càrrec d’Anna Homs.

Taller de reiniciació de Reiki. Diumenge 30 d’octubre, d’11 a 13 hores. Per a dones ja iniciades. Més informació al telèfon 661764443.

Taller de massatge resitiu per a parelles. Diumenge 6 de novembre, de 10 a 18 hores. Més informació al telèfon 661764443.

EXPOSICIONSExposició de pintures de l’artista Andreu Garcia. Del 7 al 16 d’octubre a la Sala Premi-art. Organitza: Artistes Plàstics.

Arqueologia de Premià. A partir del 16 de setembre al Museu de l’Estampació. Exposi-ció emmarcada dins el Festival Laietania.

Exposició fotogràfica Marineres, de Jaume LLinares. Del 17 al 30 d’octubre al Centre Cívic. Organitza: Grup Fotogràfic Argent.

Fidels i rebels exposició sobre el perso-natge de còmic El Jabato. Del 17 d’octubre al 30 de novembre a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. Commemoració del 50è aniversari de l’aparició d’aquest còmic.

Comissari: Joaquim Noguero. Organitza: Fundació Víctor Mora. Col·labora: Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras.

Exposició de fotografies de l’artista Esther de Prades Maria. Del 21 al 30 d’octubre a la Sala 1 de Premiart. Organitza: Associació d’Artistes Plàstics.

Exposició d’escultures d’un grup d’artistes procedents de Bulgaria. Del 21 al 30 d’oc-tubre a la Sala 2 de Premiart. Organitza: Associació d’Artistes Plàstics.

Barris mariners. Fins al 26 d’octubre a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras.

Despulles il·luminades, de Mariaelena Roqué. Fins el 31 de desembre, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. L’artista visual i d’escena Mariaelena Roqué ens brinda l’oportunitat d’admirar la seva obra en una gran mostra retrospectiva. Es poden admirar els treballs que ja formen part de l’exposició permanent del Museu, com les Indianes despullades” i La Fabricanta”, així com els seus darrers treballs de vestuari i imatge, resultat de tot un món escènic construït al servei dels personatges.

INFANTILActivitat infantil: Una castanyada de por. Dimecres 19 a les 18 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. A càrrec de Joan de Boher.

La Xarxa presenta: El rusc de la Melinda. Diumenge 30 a les 18 h al Patronat Teatre. Espectacle de la companyia La Closca. La Melinda, és una abella obrera que cada matí surt del rusc per collir el nèctar més dolç de les flors. El Viloví, és un abellot que, com a tots els abellots, aviat li arriba el seu trist destí: la reina és a punt de néixer i haurà de fer el vol nupcial i… morir. Però la Melinda i el Viloví tenen una gran idea: una nit s’esca-pen i es construeixen un rusc per a ells dos sols: és un rusc petit amb dues cambres per dormir i una cuina gran per cuinar...

MÚSICA I DANSAConcert d’inauguració del curs 2011-2012. Dijous 6 a les 19 h a l’Auditori de l’escola. A càrrec dels alumnes de l’escola. Organitza: Escola Municipal de Música.

Gafarrock’11! Dissabte 8 a partir de les 18 h a la Plaça de Can Fitó. Diuen que el Gafarró és l’ocell que ens representa, és a dir, aquella imatge que ens identifica com a Premianencs. També diuen que el rock és un estil de música que et fa vibrar, despertar les teves sensacions! Creieu que es poden barrejar totes dues coses????? Doncs sí!!! Parlem del Gafarrock ‘11!!!!! El primer festival de música d’estil Rock organitzat per l’Ajuntament de Premià de Mar i per Premià Jove!!! La millor estona envoltat per la música en directe per 6 grups de rock que et faran desmelenar i treure l’esperit “rocker” que portes dins! No us ho penseu més i ens veiem a ritme del millor rock del Maresme. Més informació al facebook del Premià Jove i al web www.premiajove.net

Auditori Viu. Dimarts 18 a les 19 h a l’Audi-tori de l’escola. Organitza: Escola Municipal de Música.

Country a la plaça. Diumenge 30 de 12 h a 14 h a la plaça de la Sardana. Aprèn a ballar country amb els Mosqueters del Country.

CONCURS TROBA LA ‘T’Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una set-mana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanya-dors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que

han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició d’agost van ser:IMMA PINÓS PUJOL, NOEMÍ CAUPENA, JUDIT PRIM ARBÓS i JOAQUIM VIVES CARÓS.

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automatit-zat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça:

CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

30

ACTES DIA A DIAEls fruits secs, engreixen? Dijous 6 a les 19.30 h a la Sala d’actes de la Biblioteca Municipal. Conferència sobre dietètica i nutrició a càrrec de l’educadora nutricional Griselda Marfà.

Club de lectura de còmics: El invierno del dibujante. Dissabte 15 a les 12 h a la Sala d’actes de la Biblioteca Municipal. A càrrec de Xavier Calderer.

Dinar: Cassola de Linyola. Diumenge 16 a les 14 h a El Casal de Llavaneres (Sala Polivalent) Inscripcions fins el 12 d’octubre. Organitzat per Secció de Tradicions i Festes Catalanes d’El Casal de Llavaneres.

Tradicional arrossada. Dissabte 22 a les 14 h al Casal de la Gent Gran. Dinar de germanor, amb la tradicional arrossada, i ball amb música en directe. Preu: 16 €. Organitzat per Casal de la Gent Gran.

Inauguració de l’exposició Beth Fornas: ceràmica i escultura. Divendres 28 a les 19.30 h a Can Caralt. Durada: Fins el 20 de novembre.

CURSOS I TALLERSCrea la teva pròpia pàgina web. Dijous 6 de18 h a 20 h a l’Escola Sant Andreu. Obert a públic en general. Organitzat per Eder-tone. Regidoria de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme.

Com incrementar les vendes? Dimarts 25 de 13.30 h a 16.30 h a la Biblioteca Munici-pal.Curs dirigit a empresaris, comerciants i autònoms. Organitzat per Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona- Tallers Modernitza’t.

INFANTILL’hora del conte: Bruixes i bruixots. Dissabte 8 a les 12 h a la Sala infantil de la Biblioteca Municipal. Amb la rondallaire Assumpta Mercader.

L’hora del conte: Contes amb la rondallai-re Tururuth. Dissabte 22 a les 12 h a la Sala infantil de la Biblioteca Municipal.

MÚSICA I DANSAAudició d’alumnes. Dilluns 24 i dimarts 25 a les 20 h a l’Escola de Música. Can Caralt.

ACTES, DIA A DIAZero 2011, Jornades de Joves Creadors. Del 7 al 16 octubre a Can Jorba. Inscripcions a www.vilassardemar.cat

Correllengua 2011. Divendres 8 i dissabte 9 a la Pl. Ajuntament i pl. del Círcol.

VI Cursa popular Vilassar de Mar-Cabrera. Dimecres 12 a les 10 h. 10 km de circuit.

EXPOSICIONSExposició del pintor local Antonio Ribas. Del 5 al 22 octubre, Biblioteca Municipal.

Exposició infantil-juvenil: De l’ABC a l’SMS: L’escriptura a través de la literatu-ra infantil i juvenil. Del 5 al 30 octubre a la Biblioteca Municipal E. Lluch.

Història de l’aigua a Vilassar de Mar. Exposició permanent al Museu de la Mina Vella. Horari: de dimecres a divendres de 10 h a 13 h i de 17 h a 20 h; dissabtes i diumenges d’11 h a 14 h.

INFANTILL’hora del conte: Rodar i Rodar. Divendres 7 a les 18 h, Biblioteca Municipal. A càrrec cia. La Maleta Portàtil. (A partir de 4 anys).

Nascuts per llegir-Taller amb famílies: Taller pre-libris: coneix en Bruno Munari i una manera diferent. Dijous 13 a les 18 h a la Biblioteca. A càrrec de Laia Ventura.

Taller de conta-contes dins del B.E.LL.(programa d’animació a la lectura). Dijous14, 21, 28 octubre i divendres 18 no-vembre de 17.30 h a 18.30 h a la Biblioteca Municipal E. Lluch. A càrrec de Sílvia Cantos (de 6 a 9 anys). Necessita inscripció prèvia.

Festival de titelles Vilassar de Mar Firobi. Divendres 14 a les 17 h a la plaça de l’Ajun-tament: Berenar del Firobi. A les 17.30 h: Inauguració amb Els fabricants de caramels, a càrrec de la companyia La Pantomima.

Festival de titelles Vilassar de Mar Firobi. Dissabte 15 matí i tarda al Carrer Sant Joan: Fira d’artesans de titelles. D’11 h a 13 h a la plaça Àngel Guimerà: Tallers de la Sol. Veniu a fer el vostre titella. A les 11 h al carrer Sant Joan: Titellaire de carrer Mauri-cio Riobó, tot el dia. A les 11.30 h al carrer Trafalgar, 16: Vols conèixer com s’està fent la nova obra del Petit Nagual ? De 12 a 14 h a la plaça Picasso: Músics de drap, a càrrec de la companyia Crema Espectacles. A les 12 h i 13 h a la plaça del Círcol: La Route, a càrrec de la companyia Anónima Teatro. A les 17 h a Espai Cultural Can Bisa - Sala Cultural Roser Carrau (C. Montserrat, 8): Xarop de cargol, teatre d’ombres a càrrec de la companyia Mercè Framis. A les 18 h a l’Ateneu Vilassanès: No nos moverán, a càr-rec de la companyia Titiriteros de Binéfar. A les 19 h a la plaça del Círcol: La Route, a càrrec de la companyia Anónima Teatro.

Festival de titelles Vilassar de Mar Firobi. Diumenge 16 matí i tarda al carrer Sant Joan: Fira d’artesans de titelles. A les 11 h a la plaça del Círcol: Cal Titella, a càrrec de la companyia Galiot. A les 11 h davant de la Biblioteca E.Lluch: Karroart, a càrrec de la companyia La Mosquitera. A les 11.30 h al carrer Trafalgar, 6: Vols conèixer com s’està fent la nova obra del Petit Nagual. A les 13 h a la Torre d’en Nadal: Nil i la casa de xocola-ta, a càrrec de la companyia La Pantomima. A les 17 h a la plaça del Círcol: Cal Titella, a càrrec de la companyia Galiot. A les 17 h a l’Ateneu Vilassanès: El fantasma mentider, a càrrec de la companyia El Cau de l’Uni-corn. A les 17 h A Espai Cultural Can Bisa - Sala Cultural Roser Carrau (C. Montserrat, 8): La nina del cap pelat, a càrrec de la com-panyia Engruna Teatre. A les 19 h davant de l’Ateneu Vilassanès: Inici de la cercavila de cloenda, amb l’AVAL i Ssstrèpits. A les 19.15 h al carrer Sant Ignasi: Cloenda del 15è Festival, amb Galiot Teatre.

MÚSICA I DANSASardanes amb la Cobla Ciutat de Terrassa. Divendres 8, 12 h Plaça de l’Ajuntament.

Va de jazz i música moderna. Diumenge 16 a les 19 h a la Sala petita Ateneu Vilassanès. Concert amb el grup BGB Trio i Ferran Savall.

TEATREFestival de Titelles Vilassar de Mar Firobi. Dissabte 15 a les 22.30 h a Espai Cultural Can Bisa - Sala Cultural Roser Carrau (C. Montserrat, 8). Espectacle per a adults: MA-RIO’nettes, a càrrec de la cia. Rue Barrée.

VILASSAR MARSANT VICENÇDE MONTALT

ACTES DIA A DIACom es forma l’home digital? Conseqüèn-cies de les noves tecnologies pels nens i adolescents. Divendres 7 de 8.30 h fins les 13 h al Museu Arxiu Municipal.

Presentació de sèrie històrica a càrrec del dibuixant Oriol Garcia. Divendres 7 a les 20 h al Museu Arxiu Municipal.

Conferència: Conèixer el Parc Serralada Litoral a través dels documents del Centre de Documentació, l’edat moderna. Diven-dres 14 a les 20 h al Museu Arxiu Municipal.

Club de lectura. Llibre escollit: Xocolata desfeta de Joan- Lluís Lluís. Dijous 20 a les 19 h a la Biblioteca Pau Piferrer.

Conferència: Curiositats del món dels bolets. Divendres 21 a les 20 h al Centre Cultural de Vilassar de Dalt. A càrec de Munel Monjonell, President de l’Associació Amics dels Bolets de Vilassar de Dalt.

22a Exposició de Bolets. Dissabte 22 durant tot el dia al Museu Arxiu Municipal. De 18 h a 21 h: Tastet de Bolets

12a Fira del Bolet i la Natura. Diumenge 23 de 10 h a 21 h al carrer Marquès de Barberà. Parades de bolets frescos i asse-cats, cistells, llibres de bolets i natura, taller de cistellería, etc. A les 11 h a la placeta Barberà: Inauguració Oficial de la 12a Fira a càrrec de Sra. Remei Ribas (L’avia Remei). A les 12.30 h a la plaça del Poliesportiu: Ballada de sardanes amb la Cobla Iluro de Mataró. A les 13 h: Entrega del 15è Bolet d’Or. Proclamació de la persona guardona-da i lliurament del Bolet d’Or a un vilassa-renc o vilassarenca que s’hagi distingit en la seva dedicació al poble.

Xerrada rol parental i prevenció de dro-godependències en adolescents. Dimarts 25, 19.30 h a l’Edifici Joan Maragall, 34.

Presentació del llibre: Interiorisme de Cristina Pérez. Dijous 27 a les 20.15 h a la Biblioteca Pau Piferrer. A càrrec de Mª Jesús Guasch Alsina.

CURSOS I TALLERSPrevenció i detecció de conductes de risc per a joves. Dissabtes 8 i 22 de 9 h a 13 h a l’Edifici Joan Maragall, 34.

Curs pràctic talla de sílex. Diumenge 16.

Inauguració de l’exposició Escultures de ferro de Joan Magret i Argelés . Divendres 28 a les 20 h al Centre Cultural.

EXPOSICIONSSensibilitat al descobert. Del 7 al 23 d’octubre al Centre Cultural (c/ Manuel Moreno, 30). Exposició de pintura a l’oli de Lídia Fuentesauco.

Escultures de ferro de Joan Magret i Arge-lés . Del 28 d’octubre al 13 de novembre al Centre Cultural (c/ Manuel Moreno, 30).

INFANTILL’Hora del conte. Escudella barrejada. Divendres 21 a les 18.30 h a la Biblioteca Pau Piferrer. A càrrec de Mon Mas.

MÚSICA I DANSAII Cicle de Jazz i poesia. Diumenge 9 a les 19 h als Forns Romans.Concert de Jazz a càrrec d’Oscar Peñas quartet + Miguel Fernandez. Lectura de poesia a càrrec de la poetesa Mireia Vidal-Conte.Al finalitzar l’acte s’oferirà als assistents una degustació de productes locals. Preu de les entrades 15€. Socis de la Massa CCV 8€.

TEATRESegarra dit per Rosa Mª Sardà. Dissabte 8 a les 22 h al Teatre La Massa. Recorregut per la obra de Josep Mª de Sagarra de la mà de Rosa Mª Sardà. Preu: 15€ - Antici-pada: 13€.

Perdona maca, però en Lucas m’estimava a mi de la Cia. La Tropa Teatre. Dissabte 15 a les 22 h al Teatre La Massa.Una comèdia d’embolics i malentesos. Preu: 12€ - Anti-cipada: 10€.

Suburbis Cia. 360º Theaterensemble (Berlín). Dissabte 22 a les 22 h al Teatre La Massa. L’Obra comença amb l’escenari nu, progressivament creix el clima de la metròpolo, impersonal i atrafegada i l’ambient de suburbi s’hi fa present amb el trepidar de persones anònimes. Preu: 12€ - Anticipada: 10€.

TEIÀ

PREMIÀ DE DALT

ACTES, DIA A DIAFestes del barri del Remei. Del 8 al 12 d’octubre. Dissabte 8 a les 16 h: Inflables, toro mecànic i maquillatge infantil. A les 23:15 h: Gran nit de ball, amb l’orquestra Aura. Diumenge 9 a les 11 h: Jocs infantils, gimcana, jocs de pistes. A les 18 h: Festival de playbacks i hi-fi per a tots els públics, infantil i adult. Dimarts 11 a les 23:15 h: Gran nit de ball amb l’orquestra Aquario. Dimecres 12 a les 12 h: Missa en honor a la patrona, Verge del Remei, amb la participació de la Coral Primiliana de Veus Femenines. Tot seguit, cercavila amb la Banda de Músics i Majorettes. A les 18 h: Espectacle infantil “Arlequin”. Titelles, pallassos i animació. Tot seguit, xocolatada i fi de festa amenitzada amb globoflèxia i traca final.

Happy Ride Weekend La Poma BikePark. Dissabte 15 i diumenge 16 a La Poma Bike-Park. Competició internacional de salts, de pump track i fourcross durant tot el cap de setmana. www.lapomabikepark.com.

Festa homenatge a la vellesa. Diumenge 16 a les 18 h a La Benèfica. Lliurament de plaques als socis que facin 80 anys. Fi de festa amb espectacle.

Grup de lectura. Tertúlia literària. Diven-dres 28 a les 21 h a la Sala l’Orfeó.

Xerrada amb l’ONG Amics d’Ak Benn. Dissabte 29 a les 20 h a la Casa del Terçó.

Castanyada i Ball. Diumenge 30 a les 18 h a La Banèfica. Associació de la Gent Gran.

CURSOS I TALLERSCurs Català nivell intermedi.Curs de 120 hores, inici dia 3 d’octubre i acaba al juny. Presencial (dilluns i dimecres, de 9.30 a 11.30 h) a l’Oficina de Català (plaça de Mil·lenari, s/n).

EXPOSICIONSPirates a la Mediterrània. Durant tot el mes d’octubre al Museu de Premià de Dalt. Romandrà exposada fins al 6 de novembre. Horari de visites: de dimarts a divendres, de 17 h a 20 h. Dissabtes d’11 h a 14h i de 17 h a 20 h. Diumenges d’11 h a 14 h.

Exposició de pintura i fotografia. De l’1 al 15 d’octubre a la Biblioteca Jaume Perich. A càrrec de Josep Duran (pintura) i Cristina Perea (fotografia).

Exposició Pintura a l’oli i labors. Del 8 al 12 d’octubre al local de l’AV del barri del Remei.

Abans i ara. Fins al 15 d’octubre a la Biblio-teca. Exposició fotogràfica sobre Premià de Dalt a càrrec de l’Arxiu Pujol – Villà – Puig.

Exposició d’oli i pastel. Del 17 al 29 d’octubre a la Biblioteca. A càrrec de Misse Hinojosa Medina.

Les fotografies dels racons secrets que hi havia sota la fàbrica.... Pou, mina i hipogeus; lloc de possible falsificació de monedes. Fotografies exposades al Bar- Restaurant “El Sindicat” (Ctra. Premià de Dalt, 141).

Poemes il·lustrats. Exposició permanent a l’Auditori de Can Figueres.

SORTIDES I VISITES Excursió a La Fageda d’en Jordà. Dissabte 8 a les 8 h sortida del pati de Sant Jaume. Cal dur l’esmorzar i el dinar. Tornada aproximada a les 17 h.

Romeria dels Amics de la Cisa. Dissabte 8. A Riells del Montseny, Breda i el Santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar. Organitza: Parròquia de Sant Pere.

Sortida a la basílica de la Sagrada Família. Diumenge 16 a la tarda. Missa de totes les parròquies del Maresme, presidida pel Sr. Cardenal. Organitza: Parròquia de Sant Pere.

Aplec de famílies a Sant Mateu. Diumen-ge 23. Missa i dinar de germanor. Organit-za: Parròquia de Sant Pere.

Sortida al Museu Tèxtil de Premià de Mar. Dissabte 29 a les 10 h sortida del pati de Sant Jaume. Dones de Dalt.

Passejades 2011: El Castell de Burriac. Diumenge 30 a les 9.30 h punt de trobada: Ajuntament de Cabrils. Sortida històrica (Cabrils i Cabrera de Mar). Activitat gratuï-ta. Organitza: Parc Serralada Litoral.

ACTES DIA A DIACómo organizar un taller para mantener la mente en forma, de Margarita Vidal Duran (Alba Editorial). Divendres 7 a les 19 h a la Biblioteca de Can LLaurador. Presen-tació del llibre i taller. Per celebrar el Dia Internacional de la Gent Gran (1 d’octubre) presentem aquest llibre sobre com exercitar la memòria i alhora en fem una demostra-ció pràctica. Organitza: Alba Editorial.

Parada de llibres gratuïts. Dimarts 18 de 16.30 h a 20 h a la Biblioteca Can Llaurador. Celebrem el Dia de la Biblioteca regalant llibres de segona mà a l’entrada de la biblioteca.

Racó poètic. Dimecres 19 a les 18 h a la Biblioteca Can Llaurador. La Primitiva López condueix aquest espai per als amants de la poesia.

Xerrem de llibres. Divendres 21 a les 18 h a la Biblioteca Can Llaurador. La Rosa Villaplana condueix aquest espai destinat a comentar, recomanar, criticar... els llibres que llegim.

CURSOS I TALLERSCurs d’escriptura creativa. Dijous 6 de 18.45 h a 20.15 h a la Biblioteca Can Llaurador. Curs de 10 sessions: 6, 13, 20 i 27 d’octubre. Cal inscripció prèvia.

INFANTILEspecial Hora del Conte: Contes d’arreu del món. Dimarts 18 a les 18 h a la Bibliote-ca Can Llaurador. A càrrec de Joan Boher.

Presentació-espectacle del conte: En Martí i en Banyetes. Dimarts 25 a les 18 h a la Biblioteca Can Llaurador. La Colla de Dimonis de Teià presentaran i explicaran aquests conte per a nens i nenes.

VILASSAR DALT

ACTES DIA A DIAGrans lectors. Dimarts 4, 11, 18 i 25 a les 20 h al Casal de la Gent Gran. Activitat conduï-da per Sílvia Sánchez.

Cicle de xerrades: Menopausa, una nova etapa. Dijous 6 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de Sofía Arriarán, llicenciada en Nutrició i Metabolisme Clínic. Dimarts 18 a les 17.30 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de Gabriel Padilla, mestre de Reiki, terapeu-ta floral i formador en creixement personal. Dijous 20 a les 19 h al Centre Cívic. A càrrec de Susanna Nonell, terapeuta en Medicina Tradicional Xinesa. Dijous 27 a les 19 h al Centre Cívic, Taula rodona, a càrrec de Clara Aurora Rodríguez, Susanna Nonell, Gabriel Padilla, Sofía Arriarán.

Cicle de xerrades sobre l’holística de l’ésser humà: Nutrició. Divendres 7 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec d’Assump-ció Vidal, nutricionista.

El Correllengua 2011 arriba a Sant Vicenç. Diumenge 16 a les 12 h a la plaça del Poble. Lectura del Manifest a càrrec del Sr. Evarist March, president de l’Associació de Gent Gran Els Xurravins. Tot seguit, actuacions diverses a càrrec de les entitats participants.

ActivaLaMent. Divendres 21 i 28 a les 18.30 h al Telecentre. Activitat conduïda per Sílvia Sánchez.

El bus del consumidor visita Montaltpark. Dimarts 25 de les 10.30 h a les 13 h al Carrer Costa Brava.

Vídeo-xerrada: Volta als Annapurnes. Divendres 28 a les 20 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de Francesc Calopa.

Campanya de donació de Sang. Diumenge 30 de les 10 h a les 14 h al 1r pis de l’Ajun-tament.

CURSOS I TALLERSTaller de creixement personal. Dimarts 11 a les 18.30 h al Centre Cívic El Gorg. Organitza: Donactiva.

Cicle de tallers sobre el descobriment de l’ànima. Contactar amb l’essència femeni-na mitjançant un ritual de flors. Divendres 21 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de Montse Macanàs i Cristina Martí.

Los reyes de la calle. Dimecres 26 a les 17.30 h a l’Espai Jove “El Cau”. Classes d’Street Dance, Hip Hop, Popping&Locking. Activitat conduïda per René, Òscar i Héctor Méndez.

EXPOSICIONSExposició: Mobilitat 2.0. Del 17 al 30 d’octubre al Centre Cívic El Gorg.

Exposició de bolets. Del 21 al 24 d’octubre al Casal de la Gent Gran.

Exposició: Territoris fantàstics de la litera-tura infantil i juvenil. Del 28 d’octubre al 22 de novembre a la Biblioteca Municipal.

INFANTILL’hora del conte. Dimecres 5, 19 i 26 a les 17.30 h al Centre Cívic El Gorg.

Espectacle infantil: Guakanaka. Dissabte 8 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg. Preu: 2€.

Cinema familiar: Las aventuras de Sam-my. Diumenge 23 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg. Preu: 2€.

SORTIDES I VISITESCamí de ronda – GR 92 – Costa Brava. De Tamariu a la Fosca (Palamós). Diumenge 16 a les 8 h sortida del pàrking C/Ginesta. Dificultat Baixa. Cal portar esmorzar i dinar. Informació: Sisku Calopa Tn: 660 328 148. Org: MONTALTREK.

Sortida a Montserrat. Diumenge 23,a les 8 h al Pàrquing del carrer Ginesta. Travessa de Can Massana al Monestir. Dificultat mit-ja: a partir de 14 anys. Cal portar esmorzar i dinar. Coordinador: Joan Pallàs (Tel.: 660 41 94 75). Organitza: Associació.Excursio-nista MontalTrek

Excursió cultural al centre geogràfic de Catalunya. Dimecres 26 a les 7.30 h a l’Av. Verge de Monserrat, s/n. Visita als santu-aris del Miracle i de Santa Maria de Pinós. Preu: 38€/ socis Xurravins i 40€/no socis. Inscripcions: a partir del 4 d’octubre al Casal de la Gent Gran de dilluns a divendres d’11 h a 12 h.

SANT ANDREUDE LLAVANERES

31

www.reformasdecor.comAv. del Maresme, 147-159(Ctra. N-II, frente estación)

08302 MATARÓreformas-decor@hotmail.com

Tel. 93 757 45 12 · 692 05 81 55HORARIO:

De Lunes a Viernes de 9,30 a 13,30h.y de 16,00 a 20,00h.

Sábados de 10 a 14h.

REFORMA COMPLETA DE SU VIVIENDA• COCINA COMPLETA• BAÑO COMPLETO• PUERTAS: Colocación de 5 puertas haya o similar + vidriera con maneta incluida.• SUELOS: Colocación de gres o parquet, 65 m2 (aprox.) de vivienda.• VENTANAS: Colocación de 6 ventanas aluminio en blanco (1x1,20 mts. aprox.)

SUPER OFERTA DEPROMOCIÓN: 19.800€

ESTE MES LE PINTAMOSEL PISO SIN COSTE

De 15 a 20 mts. de pared. Bajar techo (aluminio). Mueble com-pleto de diseño a escoger. Sa-nitarios Victoria. Plato de ducha o bañera Roca + soporte y grife-ría. Electricidad y fontanería.

2.950€

BAÑO COMPLETO

Le cambiamos la bañera por un plato de ducha en tan sólo 1 día.

Si usted es mayor y la bañera es un obstáculo

Precio: 690€

COCINA COMPLETA

DESDE

5.900€

CLASSIFICATS ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça www.tribunamaresme.com/classificats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

COMPRAVENDA SERVEIS PROFESSIONALS

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de

l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita

d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva

confiança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

SALUT IBELLESA

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

MAQUILLATGEMANICURAPEDICURA

Esmaltat d’unglessemi-permanent

TractamentsKeratina

DIVERSOS

MAGATZEM 300M2 alçada camio-ns. Negociable. Propietaris d’espai molt gran cèntric amb entrada per camions 300m2 i primera planta 150m2 per ofi. a reformar. volem llogar aquest any. negociable. masanceloni@gmail.com.

LLOGO ÀTIC 75m2 de 2 hab espe-cial joves. 500 € incl. despeses esca-la. Modern amb vistes verdes, boti-gues i serveis davant carrer major de vilalba. A 15 min. Mataró per C60 ben comunicat.olivernuria33@gmail.com.

SANT CELONI. Àtic cèntric reformat amb vistes barat. Àtic amb vistes a tot el Parc Natural del Montnegre preu inclou escombr, ibi,escala i internet 3hab grans, terrassa, gas, armaris, traster.innova2004@ozu.es

BUSCO ÁTICO - ZONA MARESME. Busco ático o duplex de alquiler para vivir todo el año. Con 2 habita-ciones y terraza. Ameublado. Zona del Maresme y cerca de la estación de Renfe. elosina2001@yahoo.es

IMMOBLESTREBALLOFERTA

TREBALLDEMANDA

TRABAJE DESDE SU CASA. No es dinero fácil ni nada mágico, hay que trabajar duro, pero ¿hay algo bueno que no requiera esfuerzo? http://www.trabaje-desde-sucasa.com. ligsus2010@hotmail.com

CANGUR. Noia catalana amb experiència s’ofereix com a can-gur. Tel.609.78.22.11. Elisabet.eligis@hotmail.es

ADMINISTRATIVA amb experiència. Horari intensiu o per hores. seriositat. Maresme. 42 anys. bona presència. sinablanz@hotmail.com.

BUSCO FEINA. Noi català amb 36 anys i amb molta experiència busca feina, de mosso de magatzem, carre-toner o xofer. lorenarenys@hotmail.com

SERVICIO DOMÉSTICO. Chica española se ofrece para servicio domestico, a domicilios, oficinas, empresas, también compañia de personas mayores. etc. mariahig_1@hotmail.com.

FEINES DE LA LLAR. S’ofereix noia catalana per feines de la llar, neteja, plantxa i cuina. Cangur i cuidar persones grans. A Mataró i rodalies. Vehicle, molta experiencia. lauraboixet@gmail.com.

LIMPIEZA CASAS Y ESCALERAS. Se ofrece chica, limpieza casas y escaleras, de Arenys de Mar, con referencias. Tel.695.74.38.30. Marta. martarenys@hotmail.com.

COLLAR DE ADIESTRAMIENTO ELÉCTRICO. Alcance 300m. Fun-ciona por descargas eléctricas con 3 niveles y vibración. Para co-rregir malos hábitos de su perro. nataliavf2009@hotmail.com

ROPA Y OTROS. Vendo ROPA en correcto estado, de calidad, tallas 1.78 +/- y otros enseres por tras-lado precios a convenir, zona Ma-resme. Tel.639.48.29.60. Francesc.narbona@gmail.com

ACCIONS ANTIGUES DE TOT EL MÓN. Compra, venda i canvi d’Accions Antigues de tot el Món. www.accionesdecoleccion.com. Tel.93.795.01.02. jepmargot@terra.es

COMPRO COCHE. Compro co-che pequeño o mediano de par-ticular, en buen estado y max. 10 años. Sr. Alfonso. Tel.652.07.94.30. alfandper@yahoo.es

VENDO SINTETIZADOR EMU PRO-TEUS 2000. Módulo con más de 1500 sonidos de calidad.Ampliable. 128 vóces de polifonia. 32 partes multitimbrico. 6 salidas indepntes. 250 €. ricard.sl@hotmail.com

TEBEOS ANTICS, CÒMICS SU-PERHEROIS, Manga, àlbums de cromos, llibres, calendaris de butxaca. Scalextric, Madelman. rogelioblanco@terra.es

PINTOR MISTERAPID. Precios real-mente económicos limpio rápido y de toda confianza experiencia y pun-tualidad, pisos, torres, comunidades, etc... Sr. Molins Tel.697.85.08.88. pintor_misterapid@hotmail.es

TRADUCCIONES ALEMÁN / IN-GLÉS / ESPAÑOL. Traducción al alemán de currículos, cartas de pre-sentación, correspondencia y todo tipo de textos. spanisch@spanischunterrichtkoeln.de

PINTORES DEL MARESME. Preus molt economics qualitat confinça i preu, pisos, torres, comunitats,etc....demani pressupost sense compro-mis. sr graupera. tel 667321050.

YOGA FOR KIDS IN ENGLISH (MA-TARO). Los niños son seres libres, puros, creativos, dispuestos a recibir estímulos, y sin prejuicios. Para de-sarrollar estas capacidades innatas. contacto@airedeluz.com

BIOMAGNETISMO. Aire de Luz Ma-taró. ¿Sabías que tienes una opción diferente a la cultura de la pastilla? ¿Sabías que tu cuerpo es un torbellino electromagnético y puede ser refre-cuentado?.contacto@airedeluz.com

HERBALIFE distribuidor indepen-diente. Empresa dedicada a produc-tos de nutrición, interna, belleza y de control de peso, entrega a domicilio 24-48 horas www.controla-tupeso.com. vallesherbal@hotmail.com

KUNDALINI YOGA IN ENGLISH (MATARO). BE YOUR OWN TEA-CHER Kundalini Yoga is known as the yoga of awareness and its objective is to reconnect us with the light that resides within us. contacto@airedeluz.com

TRANSPORTS VARIS. Mini mudançes,mots IKEA, paqueteria, etc.... Zona Maresme, Vallés i Costa Brava. Capacitat furgó 10m3. PREUS ECONOMICS. 690290244.

INFORMÀTICA