TRIBUNAmaresmemesames

Número 259. Gener 2012

FOTO: ENRIC PUCHE

L’aposta pel marEl sector públic i el privat impulsen el projecte ‘Maresme Marítim’

per dinamitzar l’economia a la comarca

VICENT PARTAL. El periodista i impulsor de Vilaweb, vinculat a Arenys de Mar, ens parla del present i futur dels mitjans de comunicació.

‘TEMPESTA’ POLÍTICA. El PP fa públic un ‘pacte secret’ amb CiU, enmig d’un nou escenari d’apropament entre nacionalistes i PSC.

RETALLADA A LA TV PÚBLICA. La televisió pública del Maresme haurà d’afrontar el 2012 amb un 30% menys de pressupost.

OPINIÓ. Articles de Jordi Surinyach, Saül Gordillo, Pere Pascual, Ramon Reixach o Joan Salicrú, entre d’altres col·laboradors habituals.

GASTRONOMIES. El Consorci DO Alella estrena un nou web amb àmplia informació del territori, dels cellers i dels seus vins.

LA SPAM COL·LAPSADA. La Protectora de Mataró no dóna a l’abast amb tots els gats que viuen a les instal·lacions del CAAC.

02

SUMARI

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Ofi cina de Justifi cació de la Difusió

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. publicitat@tribunamaresme.com.

info@tribunamaresme.com. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Amb el suport de

TRIBUNAmaresmemesames

El periodista valencià Vicent Partal viu entre Barcelona i Arenys de Mar. Amb una llarga trajectòria en diversos mitjans, especialitzat en periodisme internacional, és el director i impulsor del diari electrònic Vilaweb, creat fa 15 anys. Partal és, alhora, un pioner en noves tecnologies junt a l’arenyenca Assumpció Maresma. Tots dos, a través de l’empresa Partal, Maresma & Associats, han marcat alguns dels principals punts de referència en noves tecnologies de la comunicació, aplicades al periodisme de l’àmbit català. En uns moments de crisi dels mitjans, Vilaweb aposta ara per renovar-se i crear una comunitat que implica el lector en el producte periodístic, +Vilaweb. Parlem amb Vicent Partal d’aquest nou projecte que aposta per crear un nou escenari.

GENT DEL MARESME

“En el món de la comunicació, el peix ràpid es menja el lent”

Entrevista a VICENT PARTAL, director de Vilaweb

Com va a parar a Arenys de Mar un periodista valencià?

En el meu cas puc dir que sóc ma-resmenc per amor. L’Assumpció és molt arenyenca i hi té unes arrels profundes. Haig de dir, però, que t’acabes enamorant d’Arenys. Jo ha-via llegit a València en Salvador Es-priu i després, llegit des d’Arenys, és una altra cosa diferent. Poder viure a Arenys és un gran plaer, és el poble de la meva gent, és una vila molt cò-moda per a viure-hi. Al principi de ser-hi, quan veia la riera em provo-cava estupefacció i després li he anat

trobant un encant molt particular. Per les festes sempre faig la broma que el nivell de pirotècnia de la traca d’Arenys és de tercera regional com-parat amb les de València. A més, tinc el problema que Sant Roc també és el patró del meu poble, de Bétera, i és molt difícil estar a les festes als dos llocs alhora.

Entrant ja en matèria, quins objec-tius persegueixen amb la comunitat +Vilaweb que vénen impulsant?

Som conscients que hi ha tres cri-sis per als mitjans de comunicació.

Una en la qual els diaris de paper no aguantaran. Una segona que implica un canvi molt profund motivat per les xarxes socials, que fan prescindi-bles els mitjans. I una tercera moti-vada pels neguits de les societats. En aquest context els mitjans només són forts si responen amb comunitats molt reals. Per això, des de Vilaweb, després de 15 anys de trajectòria, ens plantegem que vagi més enllà i pro-posem diversos nous formats per als lectors. Volem que ens ajudin a fer millor el diari digital, participant en les tasques. I això també ens ajudaa

FE D’ERRADES: En una de les crides de la portada del darrer TRIBUNA Maresme, número 258, posava errò-niament VÍDEO GEGANTER, quan havia de dir VÍDEO CASTELLER. Tanmateix, en el text posterior, s’indica-va correctament la notícia: Surt a la venda el DVD de ‘165 Regent Street’, documental produït per Clack sobre la colla castellera Capgrossos.

06 Maresme MarítimTecnoCampus va ser l’escenari de presentació d’un projecte per dinamitzar el sector marítim

08 MataróEl PP fa públic un pacte secret amb CiU que es trenca, mentre els nacionalistes i PSC s’apropen

10 AlellaLa Generalitat restringeix des del passat 1 de gener les bonifi cacions al peatge d’Alella

11 ComunicacióRetallada d’un 30% del pressupost a la televisió pública del Maresme, m1tv

22 GastronomiesEl Consorci DO Alella estrena web a la xarxa per promocionar territori, cellers i vins

23 MascotesLa SPAM, col·lapsada de gats, alerta que necessita que es facin adopcions

24 EnsenyamentL’alcalde de Mataró anima els joves graduats de l’EUPMT a ser emprenedors

26 Festa MajorSant Vicenç de Montalt celebra la seva Festa Major d’hivern amb l’entrada del nou any

03

a aconseguir independència econòmica per tirar endavant.

Una d’aquestes propostes que plantegen és que els seus lectors sàpiguen d’avan-çada els temes que treballaran i hi facin aportacions. No és perillós això, comuni-cativament parlant, per a un mitjà… o no ho expliquen mai tot…?

Nosaltres expliquem totes les notí-cies perquè partim que a Internet el concepte de competència no existeix. I sempre hem defensat la transparència i la participació.

Tothom hi pot entrar, en aquesta comu-nitat? No hi ha cap filtre?

Sí, nosaltres hem tingut sempre una relació amb els lectors positiva, sense problemes, que parteix de la confiança.

Quina recepció han tingut en aquesta nova proposta?

Vam començar el juliol passat. Des de setembre hem impulsat presentaci-ons i actes. Fem 15 anys de trajectòria i volem obrir el diari a noves iniciatives, dibuixar un espai diferent. Ens hem inspirat en el que s’ha fet a d’altres pa-ïsos com Estats Units o França. És un concepte innovador en temes socials i rebem una bona recepció. Tot i que el missatge és molt nou ens entenen molt bé. Ja tenim més de 1.000 perso-nes apuntades. El que sí que tenim és la sensació que els companys periodistes no ens entenen.

Per què no els entenen?Perquè no són conscients de la gra-

vetat de la situació del periodisme, que obliga a pensar una nova situació.

Per tant, la situació, per als mitjans de comunicació, és més greu del que sem-bla?

L’impacte digital en la indústria tra-dicional, com la música per exemple, ha fet els intermediaris petits. Els mitjans són intermediaris. Cal mirar la realitat i veure que un model ha deixat de fun-cionar: els diaris de paper o la televisió estan en greus dificultats… Hi ha l’opció

de preservar aquest model i estrellar-se o mirar d’entendre el que passa i veure què inventem de nou. La tradició diu que el peix gran es menja el petit, l’equi-valent d’ara seria que el peix ràpid es menja el lent.

I totes aquestes retallades a tots nivells en els mitjans de comunicació, especial-ment en els públics, a què apunten?

Copenhaguen no té mercat per a una televisió local. Com és que aquí pobla-cions molt més petites tenen televisions locals? Hi ha una crisi de model, però també la provocada per la bombolla especulativa que crea un desconcert enorme quan explota. També és cert que hi ha qui s’aprofita de la situació per aplicar el model de la retallada o la re-gulació en el l’àmbit públic. Cal buscar l’equilibri, però no portar la retallada a l’extrem. No s’entén que siguem el país

d’Europa que retalla més. A això cal afe-gir la feblesa de no tenir un estat propi que ens posa en una zona de perill.

Ara que parla d’Europa, les tendències en els mitjans són les mateixes que aquí…?

France Soir ha tancat i deixa un web en la mínima expressió. Il Manfesto, a Itàlia, anuncia tancaments. Hi ha un estudi que alerta que en cinc anys seran molts els diaris europeus que tancaran, que marca una tendència claríssima. A Estats Units s’ha vist com queien dia-ris grans. El The New York Times, per exemple, es ven els diaris locals que té per aguantar la capçalera grossa.

En aquest escenari gairebé ‘apocalíptic’, hi ha qui diu que el ciutadà és ara el ‘pe-riodista’.

No tothom és periodista. El periodis-ta és un professional que cobra per tre-

ballar 24 hores al dia en una redacció. Aquest ofici no és equiparable a la feina que pugui fer un blocaire quan arriba a casa al vespre. El que passa és que els periodistes hem estat privilegiats, hem estat la ròtula entre el món públic i els ciutadans. I ara toca adaptar-se al món modern, ser capaços d’entendre el pa-per que ha de fer periodisme a les xar-xes i crear territoris. El món va per un altre camí.

Estem al temps dels mitjans més estricta-ment ‘locals’, potser?

El local cada volta és més important, però què és local i què global?, hi ha es-tadis en la informació. El que sí que val és ocupar els nínxols informatius locals. Poso un exemple per explicar-ho: un portal de críquet fet des de Barcelona per catalans en anglès, que ha trobat el seu espai i públic.

UN PERIODISTA AMB VISIÓ DE FUTURVicent Partal (Bétera, 1960) és un periodista valencià vinculat a Arenys de Mar. És un dels responsables de l’empresa Partal, Maresma & Asso-ciats i del diari electrònic Vilaweb. És considerat un dels pioners de la xarxa Internet als Països Catalans. Cofundador del setmanari El Temps el 1983, va formar part del Diari de Barcelona i de Televisió Espanyola, on s’especialitzà en temes de política internacional. A l’any 1995, junta-ment amb Assumpció Maresma, fundà Infopista (primer directori web en llengua catalana), que més tard va transformar-se en diari electrònic en català, VilaWeb. En la dècada dels 80 va publicar monografies sobre l’OTAN i sobre els nacionalismes de l’antiga Unió Soviètica. Va publicar els llibres Catalunya en l’estratègia militar d’Occident (1987), Els nacio-nalistes a l’URSS (1988), La revolta nacionalista a l’URSS (1991), Atles de

l’Europa futura (1991), Catalunya 3.0 (2001), 11-M: El periodisme en crisi (2004, amb M. Otamendi) i Periodis-me quàntic. És col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació i vicepresident de l’European Journa-lism Center, amb seu a Maastricht. El juny de 2009 va publicar Llibreta de Pequín, el primer llibre electrònic comercial en català sense edició im-presa. Pel que fa a la seva trajectòria pionera cal destacar, especialment, que l’any 1994 va crear el primer sistema informatiu a Internet dels Països Catalans, i de l’Estat espanyol, anomenat El Temps Online. I el 1995, Partal, Maresma & Associats, em-presa dedicada a assessorar sobre l’ús d’Internet i a facilitar-ne l’accés. Precisament, d’allí va sortir el direc-tori de la Infopista catalana que, el 1996 va donar lloc a Vilaweb, diari electrònic en català que ha esdevin-gut tot un referent.

Cal mirar la realitat i veure que un model ha deixat de funcionar: els diaris de paper o la televisió estan en greus dificultats

Copenhaguen no té mercat per a una televisió local. Com és que aquí poblacions més petites tenen televisions locals?

Vilaweb partei que a Internet el concepte de competència no existeix. També, sempre hem defensat la transparència i la participació

04

El compromís del lector 2.0 en temps de crisiPartal i Vilaweb sempre han estat pioners. En aquesta direcció, vénen impulsant recent-ment una nova comunitat de lectors, +Vilaweb, concebuda com un model de suport comunitari del diari i de defensa de la seva independència editorial. Amb la posada en marxa d’aquesta nova comunitat, Vilaweb comença una nova etapa en la qual els lectors que ho desitgin tenen eines per col·laborar amb la redacció i rebre nous productes, entre els quals una revista mensual. Així, els lectors poden triar entre quatre modalitats de serveis personals i n’hi ha una per a empreses i associacions. Partal, que va presentant el projecte amunt i avall dels Països Catalans, també va fer-ho a Mataró, al local El Públic, el passat octubre. ”Repensem el diari vers la comunitat. Els lectors han de formar part de l’engranatge diari i sostenir la independència del mitjà”, assegura el periodista sobre aquesta proposta i va més enllà, afegint que “no és una idea tancada i en un futur es pot reflexionar sobre la propietat privada dels mitjans”.

Seguint models com el Texas Tribune (Estats Units) o Rue89 (França), Vilaweb implica el lector en el procés de creació del producte periodístic. Els membres de la comunitat +Vilaweb, segons la modalitat a la qual estiguin adherits, reben cada tarda un missatge amb els temes en què treballa la redacció per a l’endemà i poden fer-hi aportacions i suggerir-ne de nous. Com també participar en l’enregistrament d’un nou programa de VilawebTV, on tenen accés directe a personatges protagonistes de l’actualitat, en la gra-vació i en un encontre informal posterior. Alhora, cada mes reben una revista en format pdf amb el resum del millor que s’ha publicat a Vilaweb i l’anàlisi de les principals notícies, entre d’altres propostes. L’adhesió a la comunitat implica donar-hi suport econòmic amb una aportació d’entre 60 i 500 euros.”Aquest sistema s’adreça a la gent per la qual Vilaweb és important i que entengui que pot ajudar a fer-lo millor i a finançar per avançar cap a un model nou”, assegura Partal.

La seva relació amb Internet ve de lluny.

El 1991 vaig entrar-hi en contacte. Amb unes condicions molt estranyes. A través d’un telèfon amb París. S’ha de tenir en compte que fins 1995 no es va poder connectar amb normalitat. Com que jo treballava en política in-ternacional m’interessava molt acce-dir a la informació del món i buscava formes. Descobreixo Internet a fora i és, per a mi, molt important. Recordo que quan treballava a La Vanguardia, m’enviaven a casa a buscar agències per a redacció.

Jo el recordo a vostè a la Universitat Catalana d’Estiu, fa uns quants anys, abans que sabéssim què era Internet, ensenyant-nos aquells ordinadors de France Telecom amb la xarxa Minitel, pioners en el seu moment…

Doncs ara ha sortit la notícia que Minitel apagarà el servei el mes de juny d’aquest any 2012.

Ha plogut molt des d’aleshores. Estem en un nou escenari. Cap a on evolucio-nen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació?

Tot camina cap els mòbils. 24 ho-res. 100% connectats amb els ciuta-dà. Això, en temes de democràcia és espectacular. Ja als diaris està pas-sant que la informació arriba al lector a través de dipositius com els mòbils. I vindrà una generació de mòbils intel·ligents, amb nous materials com el grafet que permetran major como-ditat, portar-los a la butxaca i desple-gar-los per poder-se comunicar amb el món.

Tant desplegament tecnològic fa pen-sar que la credibilitat dels mitjans de comunicació serà més difícil de gua-nyar ara.

No, perquè al món d’Internet és més difícil mentir. En aquest sentit, les xarxes socials són una gran eina de control periodística. És molt difí-cil inventar-se una mentida perquè es verifica més ràpid.

Permeti’m parlar de la televisió. Amb la TDT, a més canals de televisió hi ha hagut menys qualitat.

Ha estat un error greu pensar que aquest país podia acceptar tants ca-nals. Ja vaig dir que la TDT seria un desastre i ho és. Ara s’haurà de veure com es recicla un sistema que no es pot aguantar. En canvi, la televisió a la carta és molt sostenible, el YouTu-be ha estat un assaig. La TDT ha estat un despropòsit i ho és.

Per acabar, un darrer tema, tanta xarxa social a la qual podem accedir comença a aclaparar-nos com a usu-aris. En tenim un excés. Caldrà que n’aprenguem a fer-ne ús?

Cada cop tenim més oferta, però també cada cop és més fàcil d’acce-dir-hi i moure’s. Haurem de fer l’es-forç de desaprendre.

Text: Albert CallsFotos: ACN / Albert Calls

05

06

EL TEMA DEL MES

Temps de crisi, però també de buscar idees i aplicar-les per potenciar l’activitat empresarial. Al Maresme, l’eterna assignatura pendent de promoure el sector marítim comença a fer-se una realitat tangible. El passat 19 de desembre TecnoCampus va acollir la presentació del clúster ‘Maresme Marítim’, que agrupa institucions i empreses amb l’objectiu impulsar aquest sector a la comarca i de dinamitzar l’economia i l’ocupació, promovent i activant sinergies empresarials i institucionals.

El clúster ‘Maresme Marítim’ està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Fons Social Euro-peu. L’arrencada compta amb l’aval de nou entitats i organisme públics i privats de la comarca: els ajuntaments d’Arenys de Mar, Mataró (a través de l’IMPEM) i Sant Andreu de Llavaneres; el Consell Comarcal del Maresme; el Club Nàu-tic el Balís; la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM); la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme i els consorcis de promoció Turística Costa del Maresme i Port de Mataró.

Els organitzadors d’aquesta proposta, que interrelaciona el patrimoni medi ambiental i la promoció econòmica, tenen clar que la comarca té un litoral amb 48 km de costa i 37 de platges, 16 municipis costaners (que acullen el 75% de la població comarcal), i 5 ports amb més de 4.000 amarratges, als quals cal afegir un fort potencial empresarial i una tradició marítima de referència.

El projecte ‘Maresme Marítim’ es posa en marxa “com una eina que permetrà posar en comú les sinergi-es empresarials i institucionals que sorgeixen a la comarca relacionades amb el món marítim”, apunten els pro-motors d’aquesta iniciativa. També afe-geixen que “el projecte marca la pauta sobre com organitzar i dirigir aques-tes sinergies promovent ofertes for-matives adequades a les necessitats empresarials actuals i emergents, fomentant alhora les col·laboracions empresarials per generar noves acti-

vitats i llocs de treball”.Actualment, el clúster està integrat

per 484 agents (empreses, entitats pú-bliques i privades), que es distribueixen entre diferents subsectors d’activitats i nivells d’especialització i vinculació amb el mar. Un sector socieoconòmic, aquest, que genera a la comarca 4.866 llocs de treball (turisme, serveis i indústria ma-rítima i pesca) i un valor de negoci anual calculat en 160,4 milions d’euros.

El clúster, alhora, apunta la seva po-tencialitat com a motor de promoció econòmica en múltiples camps. I entre les propostes per impulsar-lo desta-quen activitats empresarials relaciona-des amb el turisme (empresarial, fami-liar, de salut i benestar...) i els esports nàutics. En matèria de formació també es plantegen un ampli ventall de possi-bilitats com fomentar les arts de pesca tradicionals, sostenibles i eficients; les embarcacions per a turisme, cultura del

mar i vigilància del medi; col·laborar amb centres educatius per introduir els temes portuaris; potenciar l’adequació de l’oferta formativa a les necessitats dels constructors d’embarcacions; ser-veis i negocis marítims; apostar en re-cursos marins, formació i recerca; en infraestructures i front marítim i pro-posar mesures d’estalvi energètic.

LA COMPETITIVITAT I LA COOPERACIÓ, OBJECTIUS PRIORITARISLes jornades de presentació del clúster ‘Maresme marítim’, celebrades al TCM sota el nom de ‘El Maresme, un mar d’oportunitats’, van servir, també, per escoltar diverses veus i elaborar un se-guit de conclusions que permetran en-carar els projectes de futur. Una de les principals va ser que “a l’empresariat de la comarca li correspon liderar les iniciatives que es prenguin per gene-rar noves oportunitats de negoci i de

creació d’ocupació en el sector marí-tim del Maresme i, a l’administració, impulsar-lo”.

Durant El Maresme, un mar d’opor-tunitats, es van presentar els resultats del projecte ‘Maresme Marítim’ amb una nodrida presència d’empresaris, re-presentants de l’administració i experts de diferents àmbits relacionats amb el sector marítim. Precisament, d’altres plantejaments necessaris que van sorgir de les jornades són aconseguir la coope-ració empresarial per fer créixer el sec-tor i fer-lo més competitiu o adequar la legislació i la fiscalitat que s’hi aplica, ja que la que existeix actualment penalit-za la seva competitivitat i és dissuasiva i feixuga.

Els experts també van posar de relleu que “el Maresme té un fort potencial per posicionar-se com a pol forma-tiu del sector marítim a Catalunya”. En aquest sentit, van detectar-se greus mancances en aquest àmbit. “El sector marítim maresmenc –i també el cata-là– necessita que s’implementin, en-tre d’altres, graus universitari de bu-siness marítim, de disseny d’embarca-cions o d’energies marítimes, i cicles formatius més tècnics de reparació i manteniment de vaixells de gran eslo-ra, de gestors en logística intermodal, o els relacionats amb les teràpies vin-culades al mar”, segons va apuntar-se.

D’altra banda, durant la jornada de

Una empenta al sector marítim

A dalt, un operari fent el servei de manteniment d’un vaixell. Al costat, un moment de la presentació de ‘Maresme Marítim’ al TCM.

07

presentació de resultats també es va posa de manifest que la pesca neces-sita evolucionar. “Cal endegar noves activitats com el turisme de pesca o l’aqüicultura. Per fer això calen marcs legals que propiciïn aquesta evolució, així com la requalificació dels pescadors. L’administració ma-rítima té molt a dir en aquest camp”, es va assegurar.

OPCIONS DE FUTUR PER GENERAR MÉS OFERTES DE TREBALLEl secretari tècnic de ‘Maresme Marí-tim’, Josep Milà, explica que després de les jornades de presentació de Tec-noCamopus, “el primer compromís és mantenir el grup promotor com a motor per posar en comú totes les accions i entitats”. Precisament, en-tre els reptes que ara es plantegen hi ha consolidar i ampliar aquest grup “amb d’altres ajuntaments de la comarca i empreses del sector”, assegura Milà i cita noms concrets de municipis com Premià de Mar i el Masnou, entre d’al-tres, amb marcada vinculació al mar. “Un segon pas serà crear una associa-ció per integrar tots aquests agents”, afirma Milà sobre el camí a seguir en un futur. A més, una altra de les accions im-pulsades, afegeix, serà potenciar la web existent (www.maresmemaritim.org), com a espai de difusió a la xarxa de les propostes, activitats i projectes dels sec-tors implicats en aquest projecte.

Per la seva banda, la directora de l’Ins-titut Municipal de Promoció Econòmi-ca de Mataró (IMPEM), Carme Martí, explica que en el projecte ‘Mataró Ma-rítim’ hi ha “molt de potencial, amb moltes possibilitats de futur”. Per a Martí, una de les claus de projecció és que a la comarca hi ha molta activitat empresarial lligada al mar i en àmbits molt diversos com el manteniment dels vaixells, nàutica, esports, hostaleria i tu-risme. “El punt feble, però, està en les moltes microempreses. Si no coope-ren, no se’n sortiran”, assegura.

La directora de l’IMPEM creu també que hi ha molts àmbits de promoció que s’han d’estudiar i suggereix propostes com obrir l’activitat de vela a les esco-les o mirar de potenciar el que es coneix com a ‘pesca de turisme’, entre d’altres idees com fomentar l’ocupació especi-alitzada del manteniment de vaixells que avarin a Mataró, tenint en compte la projecció del port de la ciutat que pre-veu acollir iots de luxe.

“Hem detectat que hi ha molta for-mació vinculada al sector marítim que no es fa i la gent ha de marxar a d’altres llocs per aprendre”, comenta Martí, que afegeix també que a la capi-tal del Maresme ja s’ha impulsat un cicle formatiu pel manteniment i reparació de vaixells. “La idea és formar perfils professionals que demanen les em-preses, tal com des d’aquest sector es reclama”, apunta.

Text: Albert CallsFotos: Fede Cedó / Albert Calls

En sintonia amb el projecte ‘Maresme Marítim’, la Universi-tat Pompeu Fabra ha donat el vistiplau per posar en marxa el Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE), que s’impartirà el curs vinent a l’Escola Superior de Ciències de la Salut, al TecnoCampus Mataró-Maresme. “Serà un grau amb dos itineraris nàutics i una forta vinculació amb la sa-lut, el benestar i el mar”, segons expliquen. Aquesta nova titulació universitària respon a l’estudi fet en el marc del projecte ‘Maresme Marítim’, sobre les necessitats de forma-ció i noves oportunitats professionals vinculades amb el mar

al Maresme. Els estudis de CAFE del TecnoCampus han de permetre disposar d’emprenedors amb formació esportiva que siguin capaços de generar negoci i activar l’economia de la comarca. “Els esports nàutics en general i el món de la vela, el mar, els vaixells i la navegació en particular, ofereixen un ampli ventall de possibilitats per desenvo-lupar-se professionalment. Per altra banda, la vinculació amb la salut i el turisme han d’afavorir la creació de noves oportunitats de creació d’empreses i esdeveniments espor-tius”, afirmen.

ENSENYAMENT UNIVERSITARI ENFOCAT AL ‘MAR’

08

CRÒNIQUES

L’anunci que va fer el PP del trencament d’aquest acord a finals de desembre, va aixecar una forta polèmica.

L’alcalde de Mataró, Joan Mora, ha vol-gut restar tota validesa a l’acord secret que el 14 de juliol van signar els nacio-nalistes amb el PP per, després de les eleccions generals, constituir un nou go-vern en el qual els populars tindrien una tinença d’alcaldia i quatre regidories. El PP va fer públic a finals de desembre que donava per trencat l’acord per desavi-nences amb CiU. Mora hi va respondre durant la presentació d’un nou pacte, ara amb el PSC, per aprovar el pressupost i les ordenances fiscals pel 2012. Segons l’alcalde, amb els socialistes es dóna una majoria “aritmètica” que no és possible amb el PP i afirma que quan es treballa amb documents aquests es poden “girar del dret i del revés”.

El govern en minoria de CiU a Mataró s’ha garantit l’aprovació de les ordenan-ces fiscals pel 2012, en el passat ple, així com dels pressupostos de l’any vinent, que es votaran el dia 4. L’alcalde, com a cap del grup municipal de CiU, va tancar un acord amb el cap del grup socialista.

L’acord, que suposa “un compromís polític que té com a prioritat la lluita per la generació d’ocupació i contra l’exclusió social”, no és, en cap cas, un acord de govern estable, segons van as-segurar les dues parts. Baron, del PSC, manté que seguirà a l’oposició i justifi-ca el seu vot favorable als pressupostos

L’alcalde de Mataró (CiU) treu tota validesa a l’acord ‘secret’ amb el PP i pacta el pressupost amb el PSC

com un gest de “responsabilitat”.Mora ha celebrat que CiU i PSC hagin

pogut “salvar les diferències evidents” que hi ha entre els dos partits a Mataró i que totes dues parts hagin acabat “ce-dint” per arribar a un acord. El pacte es va fer públic el mateix dia que el PP tre-ia a la llum l’acord de govern secret que CiU i PP havien signat el 14 de juliol.

El PP va explicar l’existència d’aquest document després de considerar “tren-cades” les relacions amb CiU per desa-vinences amb la formació nacionalista a l’hora de negociar, precisament, el pres-supost i les ordenances fiscals. Mora va intentar evitar la polèmica i diu que la situació actual és fruit d’un “malentès” que, assegura, està convençut que es po-drà superar pròximament.

El pacte secret, signat pel primer ti-nent d’alcalde, Joaquim Fernández, i el cap del PP a Mataró, José Manuel Ló-pez, establia, entre d’altres, una reorga-nització del cartipàs que donava al PP una tinença d’alcaldia i responsabilitats de govern en les àrees de Via Pública, Medi Ambient, Esports i Obres. La data per executar-lo era el passat novembre.

Tot i l’existència del document, Mora va voler restar-hi importància: “En tota negociació es creuen documents”, va afirmar. L’alcalde va posar l’exemple de la negociació amb el PSC per pactar el pressupost: “Ens hem creuat 10 o 12 documents i quan es treballa amb do-cuments es giren del dret i del revés i es fan moltes coses”.

Al final, però, l’alcalde va reconèixer que l’aritmètica ha pesat molt a l’hora

de prendre les decisions. “Amb el PSC es dóna la suma aritmètica i aquí ens hem trobat i ens hem posat d’acord”, va manifestar. Amb el PP, en canvi, la majoria absoluta per tirar endavant el pressupost i les ordenances no era pos-sible. Tot dos sumen 13 regidors de 27, a un de la majoria.

Malgrat aquests antecedents, Mora ha insistit que la seva prioritat continua sent un gran pacte de ciutat que incor-pori tant el PSC com el PP. “La suma dels tres seria un equip imparable, però malauradament ara és impos-sible”. L’alcalde recorda que el PSC no vol pactar amb el PP.

Per la seva banda, el líder dels popu-lars a Mataró, José Manuel López, va explicar en roda de premsa que va signar el pacte per impulsar un canvi a la ciutat després de 32 anys de governs liderats pel PSC i ara, set mesos després de les

eleccions, afirma que l’arribada al poder de CiU només ha suposat un “recanvi”.

Segons el PP, l’avantprojecte de pres-supost i el projecte d’ordenances fiscals que s’acabaran aprovant no reflecteix cap canvi de polítiques, com havien exi-git els populars. “Calen ajudes als em-prenedors i als que ho estan passant malament i canvis en les polítiques d’immigració, participació i promo-ció de ciutat”, va dir López “defrau-dat” amb el tarannà de CiU.

Sempre segons la versió del PP, hau-ria estat CiU qui hauria convidat el PP a deixar córrer l’acord de govern, en no trobar una bona sintonia a l’hora de ne-gociar els pressupostos i les ordenances fiscals. A partir d’ara, el PP adverteix que passen a ser “oposició de veritat” i “amb totes les conseqüències”.

Text: Jordi Pujolar / Redacció

L’alcalde de Mataró, Joan Mora, i el cap del grup municipal del PSC, Joan Antoni Baron, signen l’acord de pressupostos pel 2012. / ACN

09

10

El govern de Vilassar de Mar rectifica i no aplicarà l’augment salarial als regidors

El govern de CiU de Vilassar de Mar no aplicarà cap augment salarial als regi-dors, tal com s’havia aprovat en el darrer ple de l’1 de desembre. La mesura preveia repartir entre els electes part del salari de l’alcalde, Joaquim Ferrer, que té ara una nòmina de la Diputació de Barcelona i, per tant, no pot cobrar cap altre sou. L’in-crement salarial pels regidors era d’entre el 10% i el 30%, segons el cas. Ferrer ha dit que “no s’ha sabut explicar” la me-sura i que la població “no ha entès la bondat i la virtut” de la mateixa: dig-nificar la política i crear una bossa d’es-talvi, defensa l’alcalde. Per evitar retrets durant els quatre anys de mandat, però, han decidit fer marxa enrere.

“Aquest no és el tema més impor-tant de la legislatura i no volem que sigui fruit de debat durant quatre anys”. Així va justificar l’alcalde el can-vi d’opinió del govern municipal sobre l’augment de salaris dels regidors. CiU vol evitar, doncs, els retrets per una deci-sió impopular: “No volem que tot el que fem durant el mandat quedi supeditat a aquesta decisió”, reconeix Ferrer.

Malgrat això, l’equip de govern con-tinua defensant la necessitat de la me-sura. “Ho vàrem fer convençuts”, diu l’alcalde. Segons argumenta el batlle, amb la redistribució de part del seu sa-lari -uns 53.000 euros en total- s’acon-seguia un doble objectiu: generar un es-talvi aproximat de 17.000 euros i, amb la resta dels diners, dignificar la política vilassarenca amb un augment de salaris dels regidors.

“No es generava més despesa per a l’Ajuntament, sinó que es feia una redistribució del pressupost”, insis-teix Ferrer. Tot i això, la mesura no ha quallat al municipi i ara el govern muni-cipal rectifica. Els diners, per tant, que-daran ara consignats en el pressupost per atendre les necessitats que l’equip de govern consideri oportunes.

Text: ACN

El Consell Comarcal del Maresme (CCM) va aprovar a finals de desembre el pressupost per al 2012 amb els vots favorables de l’equip de govern (CiU i PP) i d’ERC. La resta de grups comar-cals: PSC, ICV, CUP i PxC es van abs-tenir en el Ple de debat pressupostari que es va celebrar dimarts a la nit.

El Consell Comarcal del Maresme treballarà el 2012 amb un pressupost

de contenció que sintonitza amb la situació econòmica que viu el país i s’ajusta a la realitat d’equilibris finan-cers que han de fer el conjunt d’admi-nistracions. Puja a 30.390.381,87 €, una xifra un 26,05% inferior a la de l’exercici 2011 (41.093.834,70 €).

La reducció pressupostària afecta totes les àrees operatives i de suport del Consell Comarcal en percentatges

que oscil·len entre el 3,01% (Benestar Social i Educació) i el 37,71% (Medi Ambient). Cooperació Municipal i Planificació té una disminució pressu-postària del 35,96% i Promoció Eco-nòmica del 4,68%. Per la seva banda, Serveis Generals, l’àrea de suport del CCM, redueix el seu pressupost en un percentatge del 11,45%.

Text: CCM.

El govern comarcal aprova el seu primer pressupost

Des de l’1 de gener el peatge d’Alella ja no és gratuït pels usuaris que passen vuit o més vegades al mes i disposen d’un Teletac amb domiciliació bancà-ria en oficines autoritzades d’Alella, Tiana, el Masnou i Teià. La Generali-tat ha decidit eliminar l’exempció que s’aplicava a aquest peatge de la C-32 des de febrer de 2007 i imposar els mateixos criteris de bonificació que a la resta de barreres de les autopistes catalanes de l’entorn de Barcelona.

L’alcalde d’Alella, Andreu Francis-co, s’ha mostrat “molt decebut” per aquest canvi de criteri –que no ha estat comunicat prèviament a l’Ajuntament- i ha destacat que la mesura perjudica-rà els més de 7.000 usuaris que fins ara gaudien d’una bonificació del 100% i hauran de tornar a pagar per passar per la barrera. També ha recordat que aquesta exempció de pagament va ser, en gran part, el resultat “d’una llarga i continuada reivindicació i mobilit-zació del poble d’Alella que durant molts mesos es va manifestar periò-dicament i de forma pacífica davant del peatge per demanar el rescat de la concessió i la gratuïtat d’aquesta via que ja fa 42 anys que paguen els usuaris de la comarca”.

El nou sistema implica la modifica-ció del sistema actual de descomptes amb la introducció de tres conceptes susceptibles de bonificació: la recur-rència (-30), l’alta ocupació (-40%) i el baix impacte energètic (-30%).

Segons ha informat el Departament de Territori i Sostenibilitat, gaudiran d’una bonificació del 30% els usuaris que efectuïn més de 16 viatges al mes. Els vehicles ecològics tindra un des-compte del 30%, si són elèctrics o amb emissions inferiors a 108g/km (gasoil o biodièsel) i a 120 g/km (benzina). La bonificació per alta ocupació, que és del 40% pels vehicles amb tres o més ocupants, no es preveu començar a

aplicar fins al segon semestre de l’any, una vegada implantats els sistemes de control necessaris. Abasta els vehicles lleugers i només s’aplica en els des-plaçaments de dilluns a divendres no festius. El percentatge de descompte podrà seguir sent del 100% si es com-pleixen els tres requisits. A més, s’eli-mina el requisit de domiciliació ban-cària que s’exigia per al descompte.

Des de l’1 de gener passar per la bar-rera d’Alella costa 35 cèntims, un més que al 2011. Pels vehicles pesants, el cost serà dos cèntims més car: 0,56€, per als de primera categoria, i 0,70€ per als de segona.

Text: Ajuntament d’Alella.

La Generalitat restringeix les bonificacions que s’apliquen al peatge d’Alella des de 2007

11

CULTURAL’escriptor Marcel Riera, veí de Premià de Dalt, guanya el 53è premi literari Carles Riba

Nascut a Badalona el 1956, Marcel Rie-ra viu a Premià de Dalt i és un dels pro-motors de la programació cultural “P de Poesia” del municipi. El premi Carles Riba l’ha aconseguit amb el poemari Llums d’Irlanda, inspirat en aquest país i en què homenatja grans veus anglo-saxones (Yeats, McNeice, Kavanagh o Seamus Heaney). L’obra acosta el lector a una pàtria petita i partida, a una llen-gua oprimida, als seus paisatges, a les se-ves poesies... a tot un poble que tant pot ser Irlanda com podria ser... Catalunya.

El premi Carles Riba es lliura en la Nit literària de Santa Llúcia – Gran fes-ta de les Lletres Catalanes, considerada la vetllada literària més important en llengua catalana i organitzada per Òm-nium Cultural des dels seus orígens.

En la seva 61a edició es van ator-gar, entre d’altres, el premi Sant Jordi (novel·la), el premi Mercè Rodoreda (contes i narracions) i el Carles Riba (poesia), en una gala que va tenir lloc el 20 de desembre. Enguany, guanyava el premi Sant Jordi l’escriptor Sebastià Alzamora, amb Crim de sang; mentre que el premi mercè Rodoreda requeia en Ramon Erra amb La vida per rail, un recorregut per diversos països europeus a partir d’un recull de contes ambientats en trens. Fins ara, Marcel Riera només havia publicat dos reculls, Lluny (Viena, 2006) i L’edat del coure (Viena, 2008), amb el qual va guanyar el premi Vila de Martorell de Poesia l’any 2007.

Cal recordar que l’escriptor de Pre-mià de Dalt Valerià Pujol (1952-1992) també aconseguia el Premi Carles Riba l’any 1983 per La trista veu d’Orfeu i el Tornaveu del Tàntal.

Text: Ajuntament de Premià de Dalt.

La situació financera dels ajuntaments del Maresme està obligant a replan-tejar el projecte de televisió pública comarcal. Els municipis arrosseguen quotes impagades per valor de més de 200.000 euros i el Consorci Digital Mataró-Maresme, gestor del canal de televisió, ha dit prou. “No ens endeu-tarem més per fer televisió”, afirma el president de l’ens, Joan Mora. La primera mesura que es planteja per “salvar” el projecte és una reducció del pressupost, i per tant de les quotes, del 30% pel 2012. Tot i això, hi ha mu-nicipis que no renovaran el seu com-promís, com Cabrils, Teià i Llavaneres. Ara, només set municipis participaran de la televisió pública del Maresme, la meitat dels que la van fundar.

El centre cívic Pla d’En Boet de Mataró, antiga seu dels estudis del ca-nal de televisió pública del Maresme, va ser l’escenari el passat desembre d’un ple extraordinari del Consorci Digital Mataró-Maresme per debatre sobre el futur del projecte. Les conclu-sions són clares: mantenir la televisió pública, però amb un pressupost més ajustat.

El president de l’ens i alcalde de Mataró, Joan Mora, reconeix que “tots” els ajuntaments, en major o menor mesura, tenen quotes endar-rerides que deuen al Consorci. En total el deute dels municipis supera els 200.000 euros, que el Consorci té dipositats en una pòlissa de crèdit per poder fer front a pagaments, com ara les nòmines dels treballadors.

Al deute del ajuntaments, a més,

La televisió pública del Maresme retallarà un 30% el pressupost per poder “salvar-se”

cal sumar-hi uns 47.000 euros que deu el Consorci Teledigital Maresme Nord, que gestiona el segon canal de la comarca -aquest segon canal està en vies de desaparició-. Aquest és, per Mora, el límit al qual es podia arribar i afirma que si es vol continuar fent televisió pública haurà de ser sense generar nou endeutament. “La gent no entendria que ens endeutéssim més”, afegeix.

Davant d’aquest escenari “com-plex”, Mora ha posat sobre la taula una reducció del pressupost per al 2012, i per tant també de les quo-tes dels ajuntaments, del 30%. L’any 2011 aquestes aportacions ascendien fins als 660.000 euros. Segons Mora aquesta retallada farà possible “sal-var” el projecte i, alhora, mantenir el compromís dels municipis perquè continuïn aportant finançament a la televisió pública comarcal.

Tot i això, l’any 2012 el Consorci

Digital Mataró-Maresme comptarà amb tres membre menys. Teià ja ha fet efectiva la seva baixa, Cabrils ha anun-ciat la seva voluntat d’abandonar el projecte i Sant Andreu de Llavaneres va aprovar la seva baixa del Consorci. Amb aquestes ja són set les baixes que ha patit el Consorci des de la seva fun-dació l’any 2007.

El 2012, per tant, seran només set els municipis que sostinguin el pro-jecte televisiu, la meitat dels membres fundacionals. L’ens gestor, però, no cessa en l’intent de convèncer pobles importants perquè s’hi sumin, com Vilassar de Mar o Premià de Mar. També s’intenta seduir municipis del nord de la comarca que aviat deixaran de tenir televisió pròpia, com Calella o Pineda de Mar. “Malauradament no han mostrat cap interès”, conclou decebut Joan Mora.

Text: ACN

12

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

EL POETA JOAN PUJOL

Entre les obres presentades a la darrera convocatòria del premi Iluro de monografia històrica, hi havia un treball amb el títol “L’obra poètica de Joan Pujol, prevere de Mataró”. Desconec, evidentment, el seu contingut, però a jutjar dels comentaris descriptius del president del jurat mossèn Antoni Pladevall, prometia molt d’interès.

Joan Pujol, que no s’ha de confondre amb el músic mataro-ní coetani Joan Pau Pujol, va néixer a Mataró la primera mei-tat del segle XVI. Freqüentà els ambients culturals barcelonins i publicà el 1573 el poema èpic conegut com el “Lepant”. De la seva vida en sabem ben poca cosa més, com ara que la darrera notícia que en tenim és de la seva estada a Plega-mans on el 1603 escrivia una composició en castellà dedicada a sant Ramon de Penyafort. En canvi, coneixem més la seva obra poètica en català, especialment la Visió en somni, una lectura contrareformista d’Ausiàs March, que ha estat recopi-

lada, estudiada, publicada i exhaurida ja fa forces anys. El que no s’ha publicat ni tant sols estudiat és la seva obra

poètica i en prosa, que també en té, en castellà i llatí. La dificultat d’accedir als manuscrits originals conservats a la Bibliothèque Mazarine, a París, n’és probablement l’expli-cació que no justificació. D’aquí l’interès que, a priori, tenia el treball esmentat. Sense saber el contingut ni la qualitat precisa del treball, no deixa de ser una llàstima que un cop exhumada de lleixes llunyanes no vegi la llum l’obra d’aquest poeta mataroní. Sempre ens quedarà en alguna biblioteca l’antologia de Karl-Heinz Anton (1970) de l’obra catalana, l’edició facsímil del “Lepant“ que devem a Antoni Comas (1971) o els estudis d’enfocament històric-cultural d’Eulàlia Duran (1994) o més literari-ideològic de Pep Balsalobre (1995), per citar-ne alguns.

JAUME VELLVEHÍlaraconera.blogspot.com

ART AL MARESME

RICARD JORDÀ: 50 ANYS DE PASSIÓ PER L’ART

Pocs són els artistes que aconsegueixen la longevitat pictòrica, que no té res a veure amb la biològica. I quan un d’ells arriba a celebrar el cinquantenari de la seva primera exposició, veri-tablement es mereix un reconeixement tant per la seva tasca com per la seva perseverança, però, per sobre de tot, per la seva passió per l’art. Aquest és el cas de Ricard Jordà.

I així ho han entès Gal-Art i l’Espai Capgròs de Mataró, que de forma conjunta han volgut oferir a l’artista una via per a la celebració d’una efemèride tan especial, el seu 50è aniversari dins el món de l’art

L’any 1961, i als seus 18 anys, Ricard Jordà va exposar per primera vegada al Museu de Mataró. De formació autodidac-ta, ha realitzat obra en gravat, serigrafia, oli, ceràmica i tam-bé muntatges escultòrics.

Influenciat per Goya, El Bosco o Dalí, la seva pintura, però, es troba lluny de poder ser classificada dins de la concreció d’un moviment pictòric.

Dibuixant exquisit, de pols ferm i decidit, coneixedor del color i de la matèria, sense concessions a perspectives però barroc en els seus plantejaments pictòrics, des de fa més de 20 anys, la seva carrera artística no ha sofert variacions significatives, tant en la seva obra plàstica com en les seves escultures de guix, de pedra o recentment uns interessants

MARTA TEIXIDÓwww.cuadrosenunaexposicion.com

muntatges en caixes de vidre. Les caracte-rístiques essencials de la seva obra són els seus cossos de dona, bells, perfec-tes i exquisits... però sempre mutilats o fragmentats, en representació de la societat actual, on els insectes, com a símbol de corrupció de la mateixa, també hi tenen un paper important. Les nines, tenen una gran significació en l’obra de Jordà, com a mostra d’un altre aspecte de la nostra societat: la seva fragilitat.

Un altre aspecte de l’obra de Ricard Jordà és la seva visió de la religió catòlica. Els elements religiosos els entén com a símbols clars d’opressió, sobre els quals recau l’autoritarisme més dogmàtic. No obstant, Jordà no tracta de dinamitar el catolicisme, sinó que qüestiona qualsevol tipus de fanatisme religiós.

L’obra d’aquest artista pot resumir en les seves pròpies paraules: “La meva pintura és la de sempre, és la metralleta per revelar les injustícies” (...) Els artistes tenim l’obligació de ser historiadors de la nostra època”.

Caixa Laietana i la Comissió de restauració de la Basílica de Santa Maria firmen un acord de col·laboració

El passat dijous 22 de desembre, al Saló del Bisbe de la parròquia de Santa Maria, va tenir lloc la firma del conveni de col·laboració entre Caixa Laietana i la Comissió de restauració de la Basílica de Santa Maria de Mataró, per un import total de 50.000 euros. El progra-ma de restauració de la Basílica de Santa Maria de Mataró 2011 com-prèn les obres a la cúpula de la Ca-pella de Sant Joan, el terradet de l’escala del Conjunt dels Dolors, i la restauració de la lauda sepulcral paleocristiana del segle V.

Van signar aquest conveni Mn. Segimon Garcia Ramiro, com a Rector de la Basílica de Santa Maria de Mataró, i el president de Caixa Laietana, Josep Ibern i Ga-llart.

Caixa Laietana forma part de la Comissió de Restauració de Santa Maria des de la seva creació l’any 2005 i hi ve col·laborant econòmi-cament des de la restauració de la Capella del Sagrament iniciada el 2001.

L’últim conveni, signat el 2010, va permetre la recuperació de la coberta i la cúpula de les capelles de Sant Joan i Sant Josep, i racio-nalitzar el traçat de les línies elèc-triques generals de la basílica.

Text: Caixa Laietana.

13

14

El mar com a opció econòmica de futur

En uns moments en els quals és més necessària que mai l’aposta per generar nous espais econò-mics amb opcions i oportunitats de present i de futur, 9 entitats i organismes públics i privats de la comarca s’han ajuntat per a la creació d’un clúster marítim. Aquest projecte, subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Fons Social Europeu, està promogut pel sector públic i el privat de la comarca: els ajun-taments d’Arenys de Mar, Mataró (IMPEM) i Sant Andreu de Llavaneres; el Consell Comarcal del Maresme; el Club Nàutic El Balís; la Federació d’Associaci-ons i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM); la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme i els consorcis de Promoció Turís-tica Costa del Maresme i Port de Mataró. ‘Maresme Marítim´és un projecte que es planteja inter-relacionar esforços i avançar, des de posicions diverses, cap a la mateixa direcció: promoure i optimitzar uns dels recursos naturals que té el Maresme, la seva fi nestra marítima i tot el ric i diversifi cat entorn socieoconò-mic que es genera al seu voltant.Aquesta voluntat de desenvolu-pament de ‘Maresme Marítim’ és una bona notícia en la cruïlla del 2011-2012. I tot i que encara s’ha de veure la plasmació defi nitiva del projecte i els seus resultats, neix amb una molt bona sintonia. Alguns dels ambiciosos objectius generals del clúster són la forma-ció, potenciar indústria marítima i fomentar creació d’empreses i ocupació. Un horitzó, aquest, tan engrescador com valent.

EDITORIAL

OPINIÓMataró, embolica que fa fort!

Joan Mora: roda el món... i torna al PSC

Aquest fi nal de desembre, implaca-ble el calendari, s’ha tancat un pe-ríode d’interinitat i indefi nició que la ciutat, políticament parlant, vivia des del dia de les eleccions, el 22 de maig passat. La força guanyadora, Convergència i Unió, ha esgotat fi ns l’últim moment el temps que tenia per dilucidar la qüestió essencial que tot govern municipal en minoria ha de respondre: com tiraria enda-vant els pressupostos i el Programa d’Actuació Municipal de cara a l’any vinent. Serà fi nalment amb el PSC amb qui CiU haurà tirat endavant les ordenances que acompanyen els pressupostos i qui, d’una manera o altra, permetrà que Joan Mora go-verni amb una mica més de tranquil-litat durant el 2012. Gran notícia, perquè haver prorrogat els pressu-postos de 2011, sense possibilitat per tant d’invertir ni un duro per part del govern municipal durant el 2012,

hauria estat la pitjor notícia possible que els polítics locals haurien pogut donar als ciutadans en un moment tan complicat com aquest.

De fet, el PSC, amb el mateix nombre de regidors que CiU –vuit–, era l’únic partit que, en solitari, po-dia permetre tirar endavant el pa-quet legislatiu bàsic. Inexplicable-ment, però, i sigui per culpa seva, del cap socialista Joan Antoni Baron o de tots dos, l’alcalde Joan Mora ha fet durant aquest temps totes les cabrioles hagudes i per haver abans de tornar al punt de partida, on els votants van situar-lo l’endemà de les eleccions. Primer fl irteja amb la Plataforma per Catalunya i amb el Partit Popular per poder tirar enda-vant el cartipàs. Trencada la possibi-litat d’acord amb la regidora Mònica Lora, que diu sentir-se enganyada, signa –en secret!- un pacte amb noms i cognoms, repartiment de car-teres i terminis amb el líder popular a l’Ajuntament, José Manuel López, que havia d’entrar en vigor just des-prés de les eleccions espanyoles. Un pacte, a més a més, fi ns a cert punt absurd perquè amb 13 regidors Mora seguia sense tenir majoria ab-soluta per a poder tirar endavant el

seu ambiciós Pla de Mandat. Amb el suport del PP assegurat, Mora dóna un nou cop a la pilota –sempre en-davant–- i aprova, precàriament, les ordenances –de forma inicial– amb els populars, l’abstenció de la CUP i el seu vot de qualitat com a mà-xim responsable del ple. Finalment, quan el calendari apreta, es rendeix a l’evidència, arriba a un acord amb el seu antecessor Joan Antoni Baron i deixa sense validesa l’acord amb el Partit Popular, que molest i ofès, fa públic el pacte fi ns aleshores secret. Per acabar-ho d’adobar, quan se li pregunta per l’incompliment i el se-cretisme de l’acord amb el PP, l’alcal-de Mora diu que deu tractar-se “d’un malentès”. Un despropòsit darrere un altre, francament.

Aquest sis primers mesos de man-dat han estat una mena d’assaig ge-neral del que pot ser la política mu-nicipal aquests quatre anys. Espe-rem que, fetes les provatures corres-ponents, arreglat el càsting, afi nades les veus, comenci el primer acte de la peça i el director de l’obra la guiï amb la traça i la delicadesa que fi ns al mo-ment han brillat per la seva absència. La ciutat, i avui el tòpic és totalment cert, s’hi juga el seu futur.

Embolica que fa fort! Aquesta és una expressió molt nostrada, que serveix per indicar que una situació enreves-sada es pot arribar a complicar cada vegada més. En algunes ocasions, és ben cert que s’utilitza com estratègia per a reforçar les pròpies convicci-ons debilitant els adversaris i de pas els possibles aliats, amb la intenció de fer creure allò que no és. En al-tres casos, simplement és fruit de l’estupidesa humana i de no conèixer les greus conseqüències d’algunes decisions adoptades a corre-cuita i sense massa debat. L’embolica que fa fort, es practica doncs en tots els àmbits de l’activitat humana, també

en la política, tot i que no és massa recomanable fer-ho, si es vol mante-nir com un espai prestigiat de diàleg, negociació i pacte. Que hi hagi pac-tes no és dolent, que siguin discrets tampoc, però que se’n formulin de secrets i que es signin, no és allò que esperen els ciutadans dels seus elec-tes i d’un govern acabat d’estrenar, a qui partir d’ara se li exigirà mes cla-redat expositiva i programàtica. Tinc la sensació que l’embolica que fa fort del govern mataroní té poc a veure amb certes pràctiques conspiratives i molt amb la inexperiència i la man-ca de destresa. Si ja és una bajanada fer un pacte amb qui no suma majo-ria, ho és més fer-ho d’amagat, si es pretén fer creure que es vol un pac-te de ciutat que hauria de ser obert i transparent. El govern d’en Joan Mora, ha solucionat un problema i ha fet un pas endavant, no hi ha dub-te, però pagant el peatge de la pròpia credibilitat i en la carambola donant

aire a qui més ho necessitava. Però tot i això, hi ha més de positiu que de negatiu en l’ acord a Mataró de CiU i PSC. Més enllà de la transver-salitat programàtica que expressa, s’aconsegueix fi nalment donar una primera resposta a la pregunta que el resultat electoral formulava. Te-nint en compte l’aritmètica del saló de plens, era del tot inviable l’altra solució que, de ben segur, alteraria la convivència ciutadana. Seria la-mentable que en els propers mesos no es donés un pas més. Tot i el sa-crifi ci personal que per alguns pot suposar, aquest pot haver quedat compensat amb una exhibició pú-blica de responsabilitat que la ciutat sabrà agrair. La complicada situació econòmica exigeix un esforç de tots i a Mataró un govern de majoria, que si no pot ser de tots els demòcrates, millor que sigui dels qui el poden fer possible sense masses escarafalls programàtics.

JORDI SURINYACH i ROMANSAdvocat

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es refl ecteix, tan sols, en l’editorial.

LARIERA48

JOAN SALICRÚ

joansalicru.blogspot.comTwitter: @joansalicru

LARIERA48

LLEVANTADES

15

Mataró sense lideratgeAssisteixo perplex al debat de líders municipals de Mataró que emet la televisió pública del Maresme. L’al-calde, Joan Mora, es declara “il·lús” perquè, segons ell, el supera la “il-lusió”. El joc dialèctic no fa cap gràcia al portaveu del PP, José Manuel Ló-pez, que després de mesos d’entregar-se als braços de CiU comprova com l’alcalde pacta el pressupost del 2012 amb el PSC. López, dolgut, anuncia que estem davant d’un camí sense re-torn, i dóna per trencat un pacte que

Joan Mora va signar amb el PP per una governabilitat oculta. El pacte, secret, surt a la llum després que CiU accepti la mà estesa dels socialistes, que apareixen en escena capitalitzant la bandera de la responsabilitat i fent valer la seva força aritmètica al con-sistori. Pactar amb el PSC és incom-patible amb fer-ho amb el PP. I men-tre l’alcalde, en minoria i superat pels esdeveniments, intenta jugar amb les paraules, l’exalcalde Joan Antoni Ba-ron insisteix que el PSC només pacta per l’estabilitat de l’Ajuntament i que aquí no hi ha ni cap acord de govern. Mora observa com el PP se’n va, i com el ‘sí’ del PSC, transparent i generós, molt diferent a la signatura a les fos-ques amb el PP, afl ebeix políticament Joan Mora. Per acabar-ho d’arrodo-nir, ICV-EUiA, PxC i CUP disparen sense pietat.

La propera primavera farà un any de les eleccions municipals. L’arribada, després de tres dècades intentant-ho,

de CiU a l’alcaldia de Mataró haurà es-tat decebedora. Joan Mora, a diferèn-cia d’altres alcaldes convergents del Maresme, es desinfl a. Zero lideratge supramunicipal. Zero connexió amb les elits locals. Zero projecte i discurs. Mataró és una capital decapitada, amb un govern reduït en efectius i incapaç de bastir ponts més enllà del tacticis-me i la mirada petita. Mentre la fi gu-ra de Mora perd força, altres alcaldes de la pròpia CDC acaben el 2011 re-forçats i amb projecció clara. Miquel Buch, de Premià de Mar i fl amant nou president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). La proximitat i hu-militat de Buch contrasta amb l’aire grandiloqüent d’un Joan Mora que no té les claus per interpretar el tipus de lideratge i govern que Mataró neces-sita de la mà d’una CiU que està sola i no connecta. Sembla que aquest al-calde faci tot el possible per aferrar-se al poder d’una investidura que sembla un miratge.

Pla de mandat2011-2015

La crisi econòmica que venim arros-segant continua creant incertesa a tots nivells i àmbits. No és moment per tirar coets, però sí que sense dei-xar de ser realistes cal preparar-nos, treballant amb la mirada posada en el futur sempre conscients de les nostres possibilitats, però, sense deixar de ser ambiciosos, perquè en el moment de sortir-nos-en puguem desenvolupar els projectes que hem anat madurant

i que ens hauran de permetre fer-los realitat en la nova situació que ens to-carà afrontar.

En aquesta línia encaixa perfecta-ment el document que ha elaborat el govern municipal de Convergència i Unió. El Pla de Mandat 2011-2015, recull les línies estratègiques del nou govern de la ciutat, gestió i acció polí-tica, que emmarca en 586 compromi-sos que es concreten en 70 objectius i 10 eixos diferents.

Els eixos estratègics que es veu-ran refl ectits i desenvolupats, segons aquest Pla de Mandat, en els plans d’actuació municipal i en els pressu-postos de l’Ajuntament en els propers exercicis d’aquest mandat, fan refe-rència a l’emprenedoria i innovació, treball, sostenibilitat, efi ciència, se-guretat, ensenyament, esport, cultura, integració i capitalitat.

No hi ha cap dubte que és important

conèixer com des del nou govern de la ciutat s’enfoquen els problemes i ne-cessitats, especialment en moments complicats com els que ens toca viu-re de crisi econòmica, amb una taxa d’atur important que reclama creació d’ocupació, una política fi scal que no ens ofegui i que a la vegada perme-ti mantenir la qualitat dels serveis i una atenció especial en la lluita con-tra l’exclusió social, treballant colze a colze amb les diferents entitats i associacions ciutadanes que hi estan implicades.

En realitat són reptes d’una ciutat amb voluntat de canvi, que valorem positivament i que entenem que són possibles d’assolir si hi ha una actua-ció generosa per part de tots els par-tits polítics representats al Consistori i de tota la ciutadania. És moment de diàleg i consens. En realitat és el que esperem els mataronins.

Desitjos pel 2012L’any que acaba ens ha fet refl exionar al voltant de com hem de viure i rela-cionar-nos amb el nostre entorn. Això passa per canviar moltes coses, però també per canviar la manera de fer po-lítica. La política té a veure amb la ma-nera de com ordenem la nostra ciutat, és a dir, com ens organitzem perquè les coses funcionin de la millor manera possible. I ara no ho estan fent, perquè els ciutadans i ciutadanes de la ciutat estan lluny de la política i dels polítics. I no participen de les decisions que es prenen, que és el pitjor. Un pas a fa-vor de canviar-ho al Masnou ha estat retransmetre els Plens. També caldrà que es pugui participar des de casa, ja que la tecnologia ho permet. Un altre pas important és el Pla de Participació Ciutadana que estem elaborant totes les forces polítiques per possibilitar i millorar la participació ciutadana en les decisions de govern. Al meu parer, encara que a les entitats i associaci-ons se les ha convocat en ocasions, se les ha tingut poc en compte. Crec que a les reunions que fem hi haurien de ser representades perquè a la pràctica són elles qui hauran d’utilitzar el Pla i qui ens diran si és vàlid o paper mullat. També és previst modifi car el ROM o Reglament Orgànic Municipal, i desit-jo que aquí aconseguim fer més àgils els plens i més útils. Hi ha problemes urgents que hem de resoldre: reconcili-ar-nos amb les entitats de Ca n’Humet, els i les joves actives de la ciutat, i per-metre que gestionin el seu espai, ja que tenen capacitat i ganes per fer-ho, i ho faran molt millor que nosaltres, segur. Impedir entre tots i totes que s’elimini injustifi cadament una línia de 1r d’ESO i que no s’ampliï una línia P3, quan els números així ho demanen. Buscar un lloc adequat al Centre d’Informació i Recursos per Dones, CIRD, per poder donar un servei de qualitat a les dones usuàries. Col·locar pantalles acústi-ques a l’autopista, sobretot davant de l’Escola Rosa Sensat, ja que el soroll impedeix la bona marxa de les classes. Treure de davant el nostre horitzó el munt de ferralla en què s’ha convertit la Piscifactoria, altament contaminant, etc. Molta feina per aquest 2012, que els i les polítiques farem dedicant el nostre temps i el nostre esforç, perquè així ho hem volgut nosaltres i vosaltres. Molt temps i molt d’esforç ben empleat si dóna els seus fruits. I un d’ells seria comptar amb l’opinió, el suport i les aportacions de la ciutadania. Aquest és el desig per al 2012.

SAÜL GORDILLOPeriodista

www.saul.cat / Twitter: @saulgordillo

BLOC SENSE FULLS

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

MANUEL ROCA I CUADRADAPeriodista

NÚRIA FUSELLAS GASPÀ

Regidora Grup Municipal Socialista (El Masnou)

ESPAI OBERT

16

RAMON REIXACHHistoriador i economista

VIA FORA!

La ideologia de la bondat natural del sector públic Amb el mot anglès “crowding out” es designa l’efecte que produeix l’excés d’endeutament públic sobre la inversió privada empresarial. Si el sector públic (l’Estat, Generalitat, Ajuntament) ha gastat més del que ha ingressat només té dues maneres per poder aconseguir els diners per pagar els compromisos adquirits: o bé tirant de l’estalvi previ, si n’hi ha (metafísicament hem de con-siderar aquesta possibilitat), o endeu-tar-se. Si un Estat gasta 100 i ingressa, via impostos uns altres 80, li falten 20. I si no els té estalviats, els haurà de de-

manar si no vol que els seus creditors es quedin sense cobrar aquest 20.

La gent que actualment té estalvis té tres possibilitats: custodiar-los sota la rajola, cosa cada vegada més difícil donada la bona qualitat dels actuals ciments tipus cola; deixar-los a inte-rès o arriscar-se a muntar un negoci. Si davant d’aquest escenari apareix un Estat que cada vegada necessita més i més diners i que està disposat a pagar el tipus d’interès que faci falta per poder arreplegar-los, és lògic que la gent amb estalvis o els seus custodis (els bancs) acabin seduïts per semblant destinació. ¿Qui optarà pel risc de deixar-los o en-viar-los al món dels negocis (opció A), que amb l’actual crisis poca rendibilitat podran oferir, si els pot deixar a l’Estat (opció B) amb un menor o nul risc i amb una rendibilitat més segura i més alta? L’Estat desplaça, doncs, els projectes empresarials com a lloc de destinació dels nostres estalvis. Un efecte que els economistes han batejat amb el nom de “crowding out”.

De fet, el sector públic desplaça el sector privat empresarial quan el pri-mer (Estat, Generalitat...) es conver-

teix en una opció més segura que el segon sempre que vagi acompanyada, aquesta seguretat, d’una acceptable re-muneració. Si això passa amb el capital (els diners estalviats) també passa amb el treball, de manera que no són pocs els que desitgen ser funcionaris. Quan-tes vegades hem sentit allò de “abans els estudiants universitaris volien aca-bar muntant el seu negoci propi i ara tots volen ser funcionaris o treballar a la Caixa”. De fet, amb les coordenades fins ara existents, no és una opció irra-cional, com tampoc ho és la d’aquells que destinen els seus estalvis a comprar lletres del tresor en comptes d’engegar un negoci. Totes dues reaccions són la mateixa: la preferència biològica (natu-ral) per la seguretat. I si això passa pel capital (estalvi), més ho ha de fer pel treball.

¿Si això és així, hi ha quelcom de do-lent en el fet que el sector públic capti grans quantitats d’estalvi i de treba-lladors i els remuneri amb seguretat i majors retribucions? La resposta cal trobar-la en la eficiència en l’assigna-ció d’aquest recursos (treballadors i diners) quan són organitzats (mobilit-

zats) pel sector públic, i si aquesta efi-ciència és més major o menor a la del sector privat.

¿No seria dramàtic descobrir que el sector privat, per exemple una escola o una TV, pot aconseguir, educar o infor-mar i amb la mateixa o superior quali-tat, amb una menor quantitat de diners i personal (és a dir d’una manera més eficient)? ¿No seria dramàtic descobrir que aquell que assigna (i organitza) pitjor la producció d’un bé o la provisió d’un servei resulta que remunera millor els seus factors productius que els que assignen amb una major eficiència?

Un comportament social tan antie-conòmic només es pot sustentar utilit-zant categories marxistes, en una supe-restructura ideològica i política. D’una banda, la suposició de la bondat natural (sempre i a tot hora) de tot el que fa el sector públic i de la maldat de tota ini-ciativa econòmica privada. De l’altra, per l’existència d’unes lleis (i disposi-cions normatives) que permeten que aquell que assigna pitjor tingui un pre-mi superior al que assigna millor i que aquesta situació es pugui perpetuar en el temps.

T-10Aquesta columna agafa el seu títol de “Transport públic” del meu blog per-sonal, batejat així ja que a més de ser un transport públic de les meves ide-es, resulta que bona part dels missat-ges allà expressats han estat escrits, o almenys gestats, en el meu diari ús del transport públic com a mitjà de comunicació.

Granadet d’anys, com ja començo a ser, bona part de la meva història po-dria tenir com a fil conductor les ho-res passades amunt i avall en els més diversos estris de comunicació viària. Un, encara pot parlar del mític tramvia de Mataró com usuari diari per anar a l’escola. O de les aventures per anar a la Universitat (bus- tren-metro-bus). O de les que em segueixen succeint avui en dia en un transport públic més que millorable, tenint en compte els temps en què estem i el gran nombre d’usuaris que l’emprem. Un sistema públic que en bona part ha fet impos-sible la cohesió d’una comarca tan es-filagarsada com aquest Maresme, que informativament intenta lligar aques-ta tribuna que tens a les mans.

Travessada per una veritable cre-mallera en forma de tren, que sempre sembla caminar vers una fagocitació

capitalina, separada eternament en-tre les poblacions de “mar” i les de “dalt” o “munt” i sense cap mena de comunicació interior, el Maresme ha perdut el contacte entre si i s’han establert uns certs pols d’atracció (Calella, Arenys, Mataró i Premià...) que fan i van a la seva, donant-se l’es-quena de manera constant i reiterada. I aquesta dispersió que es fa evident en quasi tot, s’accentua encara més quan del que es tracta és d’un element tan lamentablement reclòs en si ma-teix com és el fet cultural.

El Maresme és posseïdora d’un gruix molt important de creadors, en quantitat i qualitat. Posseïdora tam-bé d’un enorme cabal de teixit asso-ciatiu cultural capaç de dur a terme tota mena d’activitats, i de fa un temps és posseïdora també d’un bon gruix d’instal·lacions culturals de tota mena (sempre millorables). Per això és de lamentar que el transport públic del coneixement d’instruments, activitats i protagonistes culturals, sigui tan la-mentable com el mateix transport pú-blic que hauria de cohesionar-la.

Potser per això, ara en temps de crisi, que no n’hi ha prou amb la mi-noritària resposta del públic més proper, cal fer el possible per establir les suficients sinergies per a una res-posta comú. I aquí el transport públic ens ofereix la millor idea... I una T-10 cultural? Diversa, estesa en el temps i la comarca. Múltiple i variable, bé podria ser una manera de fer cultura i comarca a l’hora.

Dues circumstàncies que a hores d’ara, tant i tant necessitem.

Reforma o revolució En una tertúlia de ràdio recent, en-tre joves i sèniors, es va plantejar un tema de plena actualitat: el descrèdit de la classe política, en un sistema de-mocràtic nascut d’una transició, pos-terior a una dictadura de 40 anys. El debat va girar a l’entorn de si era pos-sible modificar la democràcia actual, des de dins, que ja cal avançar perquè és culturalment inviable. Aquesta qüestió replanteja un tema polèmic, que va tenir molta ressonància en els inicis de les ideologies socialistes i comunistes i que feia referència als camins a seguir, que passaven per re-forma o revolució. Històricament els països que van apostar per la reforma socialdemòcrata, com els nòrdics eu-ropeus, han aguantat el pas del temps. Els països que ho van fer per la revo-lució, com els de l’antiga URRS i els de l’est d’Europa, han fracassat en el seu intent i han hagut de retornar als actuals plantejaments democràtics.

Cal tenir present que el planteja-ment dialèctic entre dos pols oposats, que es contraposen, no ha donat mai com a guanyador un d’ells, sinó que sempre n’ha creat un de nou. És per aquest motiu, que en aquests mo-ments, la disjuntiva entre reforma i

revolució, ha deixat de tenir sentit. S’ha de passar per una nova sorti-da basada en la construcció, tenint sobretot en compte l’afirmació de l’Albert Einstein que la supervivèn-cia de la humanitat requereix noves formes de pensar, que no poden ser mai les mateixes que van generar els actuals problemes. Les estructures polítiques són sempre servidores dels sistemes econòmics que ostenten el poder. Per aquest motiu, el principal problema de la nostra societat no és la seva classe política, sinó el sistema capitalista que la condiciona. La so-lució però, en cap moment passa per declarar-se anticapitalista, sinó per construir una nova societat, que es sustenti sobre valors ètics i morals, i no sobre els actuals, basats en la cob-dícia humana.

Per aquests motius la construcció d’una nova societat, donada la impos-sibilitat de modificar l’actual, només la poden portar a terme els joves, més permeables als canvis culturals i mo-rals i més preparats científicament per liderar la nova societat del segle XXI. Els sèniors, pel fet de tenir els peus més a fora que a dins, es poden perfectament decantar per un apro-pament als plantejaments radicals dels joves, tot i la dificultat que poden suposar les seves grans diferències culturals intergeneracionals. Fer-ho, però, suposaria per als sèniors, recu-perar una part de l’esperit juvenil, la qual cosa, tenint en compte les xacres físiques de l’envelliment, podria su-posar un important complement vital per millorar la seva qualitat de vida.

TRANSPORT PÚBLIC

PERE PASCUALwww.perepascualpic.blogspot.com

JOSEP ARACIL I XARRIÉPresident d’Euroseniorjoarxa@gmail.com

17

18

D’auditoris i altres equipamentsVas a Vic, a Girona, a Granollers, ciu-tats que per un motiu o altre poden ser comparables a Mataró, i hi trobes uns auditoris fenomenals, fi ns i tot amb di-verses sales o amb possibilitats de dur-hi a terme representacions teatrals. Sonoritat digna per a la música en di-recte. Mataró hauria quedat completa-ment al marge del boom musical dels darrers anys si no hagués estat per ini-ciatives privades; els directes brillarien avui per la seva absència. No entenc gaire en què s’han gastat els calés en els anys de vaques grasses. No s’ha parat de vendre sòl i en canvi l’Ajuntament, i PUMSA, estan endeutats fi ns a les ce-lles. Algú ho pot explicar? El camp de futbol de l’equip de la ciutat i el pavelló segueixen sent impropis d’una urbs de 125.000 habitants, fa temps que s’hau-ria d’haver construït un teatre nou, la Sala Cabanyes cal renovar-la de dalt a baix si vol afrontar el futur... Men-trestant, espais força ben situats i que, quan suposadament hi havia diners, es podrien haver adquirit i fer-hi bons equipaments, com els cinemes, segui-ran criant polls i oferint una imatge lamentable. Pinten bastos, ara l’excu-sa és la crisi o sigui que ens haurem de conformar durant anys i panys a seguir tenint uns llocs poc dignes on gaudir de la cultura o de l’esport, si és que podem gaudir d’algun espectacle perquè ja sa-bem com va acabar el Cruïlla de Cultu-res i el Festival Shakespeare... Fer ara un espai cobert que aculli esdeveni-ments de masses en cas de pluja? Im-pensable! En fi , a veure si el 2012 tenim alguna sorpresa; positiva, si us plau.

Jo sí que crec en la televisió públicaUn dia abans d’estrenar el meu primer pis vaig rebre una trucada d’una com-panya de feina. La televisió pública de l’Hospitalet, on treballava des de feia més d’un any, patiria retallades. Era normal. O ho semblava. Fins que els treballadors vam saber que, en reali-tat, no es tractava de retallades, sinó del tancament total del mitjà. Val a dir que ho vam saber bastant més tard i a través d’altres mitjans de comunicació.

Sorprenent, si més no. Des de llavors, el procés ha estat

llarg i dolorós per als treballadors. No hem tingut un front obert sinó, dos. I en ambdós casos hem estat les víctimes. D’una banda, hem patit les decisions de l’ajuntament de la ciutat. De l’altra, les de la productora privada que ens contractava i que gestionava la televisió pública. Els treballadors ens hem sentit traïts per uns i utilitzats pels altres.

I, mentrestant, les emissions nor-mals havien de tirar endavant. Hem estat gairebé dos mesos treballant, amb el tancament de la televisió sobre les nostres espatlles. Amb l’amenaça de l’atur. Amb el tall a les nostres car-reres professionals. Perquè la crisi ha afectat profundament el sector del pe-riodisme. Davant d’aquest panorama, què podem fer els joves, com jo, amb un o dos anys d’experiència, sense

llocs de feina de la nostra especiali-tat? Hem de renunciar a treballar del nostre ofi ci o hem de perseverar, tot i el risc de no poder pagar el lloguer a fi nal de mes?

Sigui com sigui el que vindrà, la re-alitat a dia d’avui és que el nou any co-mença amb els 40 treballadors de la televisió de l’Hospitalet a l’atur. I en el meu cas, a més, amb la recent indepen-dització de casa dels pares. Ara, visc en una nova ciutat, l’Hospitalet, sense els meus familiars i amics de tota la vida. Sense els carrers per on jugava de pe-tita, sense els parcs on vaig aprendre a anar en bicicleta. En fi , he deixat Mataró, la ciutat que m’ha vist néixer i créixer, per formar part del projec-te televisiu d’una ciutat d’acollida, l’Hospitalet. I resulta que jo crec més en aquest projecte que els mateixos polítics que l’han tancat, però que un dia van pagar per ella.

Caritat subcontractadaQuan era petit, als carrers hi havia menys cotxes i en creuar-los notava les llambordes sota els meus peus. Quan era petit, els dissabtes al matí anava a escola mentre els grans treballaven a destall i feien hores a la feina. Quan era petit, els carrers eren plens d’esgar-rats, tolits i de nens i vells demanant caritat. Quan era petit, teníem moltes mancances, però hi estàvem acostu-mats. I igualment que teníem assumit que no podíem posseir tot allò que fos desitjable, també teníem consciència d’aquells als qui les circumstàncies els

havien desposseït de tot allò que feia sufi cientment digna una vida.

Tan recurrent era el paisatge i tan a poc a poc canviava, que hom no s’ado-nava dels canvis que en ell es produï-en. Però la veritat, és que els nens, els vells, els tolits i els esgarrats van deixar de pidolar pels carrers i anaren des-apareixent. L’estat del benestar ja se n’ocupava. Havíem subcontractat la caritat.

Ja sé, ja sé què em direu, i és cert, n’hi seguien havent. Però, molts menys i gairebé que m’atreviria a dir que tots ells identifi cables i alguns amb una certa professionalitat. Per un cantó sempre haurem d’admetre la llibertat a viure com hom vulgui fer-ho i per un altre no podem tampoc passar per alt el que també de petits vam apren-dre amb les lectures del “Lazarillo de Tormes” i “La Vida del Buscón”, on es novel·lava la realitat dels professionals de la picaresca a l’Espanya profunda.

No és d’aquest últims dels qui pre-tenc parlar, sinó dels qui es veuen ir-

remediablement empesos a demanar per subsistir, abocats per unes circum-stàncies on no se’ls permet cap mena de reacció; dels qui en època de bonan-ça econòmica n’hi ha pocs, però que proliferen exponencialment en època de crisi; dels qui ja ni tan sols poden accedir a cercar dins dels contenidors, perquè ja no queden llocs per cobrir en aquesta nova activitat de petits autònoms a qui l’Administració aviat farà cotitzar i liquidar IVA per auto-consum. Perquè si l’estat del benestar trontolla, ells seran els primers obli-dats i es tornaran a emplenar els car-rers de gent pidolant. S’haurà acabat la subcontractació i haurem de tornar a treballar els valors de l’almoina. I lla-vors, quan passem pel seu costat girant la cara, ja no podrem esgrimir dins de la nostra consciència el tòpic de “si es-tan així és perquè volen”, perquè n’hi haurà molts que no seran amants de la llibertat de viure sense sostre, ni tam-poc deixebles del gremi de professio-nals de la picaresca.

XAVIER AMATPeriodistawww.xavieramat.com

DES DEL SEIENT DEL COSTAT

FERRAN PLANELLEscriptor

JUGANT A ESCRIURE

LAURA ARIASPeriodista

19

Silenci, en Havel ha mortAquest final d’any ens ha portat una notícia colpidora, la mort de Havel. Si hagués de dir els polítics a qui més res-pecto dels darrers 20 anys, diria sens dubte que Janez Drnövsek i Vaclav Havel, expresidents d’Eslovènia i de Txèquia, respectivament. Amb matisos diferents, però per les mateixes raons: el seu intens compromís amb la llibertat i la dignitat de la persona, i la clara visió que ambdós tenien del que és realment important per a l’evolució de la humani-tat.

Deia José Carlos Mariátegui que “La política és la trama mateixa de la histò-ria. I la història la fan els homes posseïts i il·luminats per una creença superior, per una esperança sobrehumana....”. L’es-pectacle empobridor de la política actu-al s’allunya d’aquest concepte noble de l’exercici públic, però això no treu que

segueixi essent un àmbit des del qual es pot ser molt útil a la societat i contribuir al benestar humà.

Vaclav Havel era un enorme líder intel·lectual i social, que va ennoblir l’acció política. Un líder que ho va ser no per posar el seu jo personal, la seva po-sició i de poder abans que el bé general, sinó que va entendre el lideratge com un acte de servei als altres.

Una persona que va exemplificar el salt qualitatiu definitiu que produeix a

nivell mental ser conscient de la inter-connexió entre tot el que forma l’uni-vers i entre els éssers humans, i la políti-ca no entesa com a competició, control i fins egoistes -amb les conseqüències destructives que ara veiem-, sinó com el complex món de relacions que s’esta-bleixen entre les persones d’una socie-tat.

Havel era en un constant camí espi-ritual. No era persona religiosa però patia per la relativització moral actu-

al, i tenia la convicció que l’home mo-dern no tenia futur sense el seu lligam transcendent. Per a ell, la política i les institucions democràtiques eren mers instruments que podien permetre a l’home viure amb dignitat, llibertat i responsabilitat, però que per si sols no podien garantir aquests valors. La font de la grandesa humana està en altre lloc: en la seva relació amb el “Tot”. I la di-mensió espiritual de la persona és tam-bé la que pot donar veritable sentit a la democràcia, ja que és la que connecta a totes les cultures i, de fet, a la humanitat. Més vigent que mai en aquests mo-ments, també va escriure Havel sobre l’amenaça que les persones que viuen en la veritat plantegen a un sistema basat en mentides. El seu gran llegat és haver demostrat que és possible ser polític i humà, ser polític i ser sensible a la Unitat de tots i de Tot. Com ell, hem de lluitar per una nova vida producte primer de la recerca de la llibertat in-terna, i més a prop del cor de l’evolució humana. Aquest és el gran desafiament, que sols podrem assolir aprenent les lliçons de la història i canviant de dins cap en fora. Només així deixarem d’es-tar regits per la por, abraçant la nostra pròpia llum, i serem responsables del nostre destí.

Un moment de silenci!, en Havel ha mort.

EL QUART CAMÍ

PAULÍ MOJEDANO

pmojedano@gmail.com

20

APUNTSMedi ambient

Platges, crònica d’una mort anunciadaAmb les tempestes d’aquesta tardor i hivern, la majoria de les platges del Maresme hauran desaparegut i a par-tir d’ara, amb les retallades que han re-duït les inversions de les administraci-ons públiques, serà molt difícil poder invertir en actuacions de restauració de la sorra, i per tant, difícilment tor-narem a tenir les platges que hem tin-gut fins ara.

Les platges es formaven per l’erosió del sòl al continent, que era arrosegat per les aigües pluvials a través de tor-rents i rieres, fins acumular-se a les platges. Seguidament, començava un viatge de molts i molts anys, en què els granets de sorra eren dipositats a la platja a la primavera i retirats a les tempestes de tardor i hivern, però se-guint un itinerari de NE a SO, en sentit Barcelona, per entendre’ns.

Però per què ens estem quedant sense platges? Doncs bé, perquè tenim la suma de diversos factors causats bà-sicament per l’acció antròpica, concre-tament pel creixement del sòl forestal, la construcció de preses a la Tordera i especialment per la construcció de ports a les platges.

En només 50 anys, el Maresme ha passat de ser una comarca bàsica-ment agrícola, a un territori on prop del 60% del sòl és forestal. Per tant, amb una major cobertura vegetal, s’ha reduït significativament l’erosió del sòl, i l’aportació de sorra a les rieres i posteriorment a les platges. Les pre-ses i represes de la Tordera han actuat en el mateix sentit, acumulant els se-diments, o abocant-los al fons marí,

reduint l’aportació de sorres a les plat-ges.

Però on ha estat fonamental l’acció humana per quedar-nos sense plat-ges, és amb la construcció dels ports.

Aquests han actuat com una barrera que ha impossibilitat el recorregut de la sorra, de manera que, o bé s’ha acumulat a la part nord dels ports, on queden les darreres platges grans de la comarca, o bé ha anat al fons marí profund, perdent-se per sempre més, si no es fan actuacions molt cares i de molt impacte ambiental per recupe-rar-les.

Trencar equilibris naturals pot afec-tar molt la nostra qualitat de vida, i més quan no disposem de prou recur-sos per resoldre-ho.

ORIOL BASSA I VILAEntitat de Medi ambient Natura

www.naturamaresme.blogspot.com

Tocar un instrument musical és beneficiós per a l’audició

Diversos estudis indiquen que són molts els músics que pateixen pèrdua d’audició, com a conseqüència d’estar exposats a sorolls repetitius i constants.

D’altra banda, segons un estudi recent fet als Estats Units, tocar un instrument musical també pot ser beneficiós per a l’audició. Segons indiquen en aquest estudi, aprendre música pot retardar els efectes de l’envelliment i millorar la capacitat auditiva en fer-se gran, ja que “afina” el sistema nerviós. “Un entrenament musical durant la vida sembla conferir avantatges en com a mínim dues importants funcions que es deterioren en envellir: la memòria i la capacitat d’escoltar la parla quant hi ha soroll”, explica Nina Kraus, in-vestigadora, catedràtica i directora del Laboratori de Neurociència Auditiva a la Universitat de Northwestern a Illi-nois, Estats Units.

Els científics van fer proves de memò-ria i reconeixement de la parla a 18 mú-sics i 19 no-músics de 45 a 65 anys. Tots els músics havien après a tocar un instru-ment als 9 anys o abans, i seguien fent-ho. A les proves els músics van superar el grup de no-músics en memòria auditiva i processament dels sons. Així mateix, van obtenir millors resultats per detectar la parla en ambients sorollosos.

El soroll, d’altra banda, segueix sent una de les causes principals de pèrdua d’audició, per tant, és fonamental que els músics siguin conscients del volum al qual toquen.

XAVIER OLIVER I RÀFALESDirector Tècnic del Centre Auditiu Oliver

Font: www.hear-it.org

Salut

La platja de les Dunes de Santa Susanna, malmesa pels temporals de llevant, una de les greus problemàtiques del litoral.

Met

eo S

S

ADOPTA’LSAquests animals estan esperant la seva segona oportunitat. Ajuda’ns a trobar-los una família que els faci oblidar el que han viscut!

Informeu-vos ainfo@protectoramataro.org 902 908 043

www.protectoramataro.org

ALI. És un gosseta molt joveneta de només un any, va ser abandonada juntament amb la seva amiga fidel la Baba, és de tamany mitjaneta, molt maca, activa i simpàtica. Vols veure com pot arribar a ser d’agraïda i afectuosa?

SERGEI. Cadellets de mida mitjana, es trobaran en adopció al CAAC a partir del dia 23 de desembre. Informa-t’en.

CONGO. En Congo és un gat enorme i llargarut. És molt simpàtic i afectuós, li encanten les persones i es porta molt bé amb els altres gats, mai busca problemes. Ens ha arribat extremadament prim i necessita una bona llar on se l’estimin i pugui re-cuperar la forma. Adopta’l! no us en penedireu.

21

Reivindicar la política Vivim en temps en què s’ha posat de moda dir que l’economia, el sistema financer, els grans poders... els mer-cats són qui governa el món. I que, davant d’aquesta suposada dictadu-ra econòmica, la política no hi pot fer res; que no es poden prendre mesu-res. Nosaltres no hi estem d’acord i, en aquest número, ho argumentem parlant amb diferents autoritats mo-rals sobre el tema i abordant la qües-tió des de diferents perspectives. Se-gurament fer política és avui més di-fícil que fa uns anys, perquè el procés d’integració europea -si no es fa amb totes les seves conseqüències- ens ha portat actualment en un atzucac i també perquè és obvi que els grans poders econòmics globals remen en la direcció que més els interessa. Però no per això hem de caure en el fatalisme i deixar-nos convèncer pels que diuen que no hi ha res a fer, que tot està perdut, que acostumen a ser sempre els que volen pescar quan el riu està remogut.

En aquest número de gener de 2012, amb què encetem el novè any de singladura d’aquesta revista, entrevistem Maria Victòria Molins, religiosa teresiana que treballa des de fa anys al barri del Raval de Bar-celona a favor dels exclosos socials. Ella ha estat la guardonada amb el I Premi Valors a tota una trajectòria, atorgat en el marc dels premis de l’editorial Proteus, institució amb qui des de fa uns mesos editem con-juntament també l’espai radiofònic ‘Valors a peu de carrer’ a Ràdio Estel. El podeu escoltar cada diumenge al 106.6 de la FM o a www.radioestel.cat. I si el voleu recuperar posterior-ment, podeu fer-ho a revistavalors.podcast.es.

Text: Associació Valors. www.valors.org.

L’ESPAI DE VALORS

L’ascensor en una comunitat de propietaris

Quines obligacions té una comuni-tat de propietaris respecte l’ascen-sor de l´edifici?

Les comunitats de propietaris consti-tuïdes en propietats horitzontals vé-nen obligades a disposar d´un aparell elevador, que permeti l’adequada ac-cessibilitat als pisos o nivells superi-ors. Aquest ascensor ha de ser objecte d´un manteniment almenys mensual per part d´una empresa conservadora degudament habilitada i inscrita en el registre públic anomenat RASIC.

Tanmateix, l´aparell elevador ha de passar unes revisions periòdiques re-

alitzades per una Entitat d´Inspecció i Control autoritzada, cada quatre anys en aquells aparells instal·lats en edifi-cis de més de 20 habitatges o quatre plantes de recorregut.

És aconsellable que la comuni-tat de propietaris signi un contracte d´arrendament de serveis amb una empresa de manteniment, generant-se drets i deures per a cadascuna de les parts. En aquesta relació contractual, la comunitat té la consideració de consumidor i com a tal, està empara-da per la normativa que protegeix els consumidors i usuaris.

La normativa aplicable vers la instal-lació, funcionament i manteniment dels aparells elevadors en comunitats

de propietaris està continguda prin-cipalment en el Reglament d´aparells d´elevació i manutenció aprovat pel Ministeri d´Indústria (RD 2291/1985, de 8 de novembre) i les seves posteri-ors modificacions, les Instruccions Tècniques Complementàries, així com les diverses normes UNE EN, que estableixen els requisits i condi-cions de seguretat exigides als ascen-sors. A nivell autonòmic, l´Ordre de 31 de maig de 1999 regula l´aplicació de la Directiva del Parlament Europeu 95/16/CE, sobre ascensors.

XAVIER CASAS MARTÍNEZAdvocat. xcasas@icamat.org

www.jcmadvocats.es

Món legal

La demografia posa en perill les nostres pensions?

En el mes d’agost es va publicar en el BOE la Llei 27/2011, sobre actualit-zació i modernització del sistema de Seguretat Social, per la qual es modi-fiquen les previsions sobre la pensió de jubilació pública.

En el seu preàmbul, es justifica la reforma en factors demogràfics: una disminució perllongada de les taxes de natalitat, juntament amb un simultani increment de l’esperança de vida, pro-vocant l’envelliment de la població.

Afortunadament cada vegada vivim més anys. La incorporació dels jubilats nascuts en la dècada dels 80 (el boom demogràfic dels anys 80), farà tronto-llar el sistema públic de pensions.

Algunes projeccions efectuades so-bre l’evolució de l’esperança de vida, ens situaran:

Segons dades de la Seguretat Soci-al, l’esperança de vida als 65 anys, per

algú recentment jubilat, supera els 20 anys, i les projeccions efectuades pre-veuen que aquesta esperança de vida augmenti per a l’any 2050 en 2,8 anys més (per als que aleshores tinguin 65 anys). El sector privat és més optimis-ta i xifra l’augment en gairebé 5 anys més. Si afegim la disminució perllon-gada de les taxes de natalitat, es pro-dueix una inversió en la piràmide po-blacional, augmentant el nombre de

pensionistes per cada actiu (taxa de dependència). La manera de garantir el pagament de les pensions passaria per augmentar la productivitat (el PIB), augmentar la natalitat, i aug-mentar l’estalvi.

DRA. MARÍA REYES PÉREZ DOMINGOEconomista i Actuari. Catedràtica UB.

fidias@actuarios.org

Món laboral ESPERANÇA DE VIDA PROJECTADA2008 2050 2060

Augment 2008-2050

Augment 2008-2060

Esperança de vida als 65 anys

20,01 22,82 23,11 2,8 3,1

Esperança de vida als 80 anys

8,91 10,39 10,55 1,5 1,6

22

GASTRONOMIES

LA PROPOSTA DE L’ÀVIA REMEI TITIANA VINTAGEBrut Nature

Presenta un to de color més pujat característic del Chardonnay, així com una major facilitat per formar corona d’espuma a la superfície. A l’olfacte és molt complet, desenvolupant aromes secundàries denses i variades; el seu sabor és ampli, estructurat i voluminós amb un toc d’unes lleugeres notes torrades.

Verema manual, premsat de raïm sencer, fermentació a baixa temperatura i possibilitat de fermentació malolàctica són les característiques principals del procés d’elaboració del vi base.

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

PREPARACIÓ: Netegem la sípia, la tallem a trossos i la posem a la cassola amb l’oli encara fred. Hi afegim la ceba tallada i al cap d’una estona un pa-rell d’alls tallats i el tomàquet ratllat, ho remenem tot sovint. Si ho fem amb pèsols convé bullir-los a part, els deixem refredar en la mateixa aigua.

Quan la sípia estigui tova és senyal que ja hi podem afegir les patates a rodanxes i esqueixades (és a dir, amb un tallet), ho cobrim amb el brou de peix, o l’aigua de bullir els pèsols, ho deixem coure amb la cassola tapada, gairebé al final hi afegim els pèsols.

Podem fer una picada amb un parell d’alls, julivert i unes ametlles torrades. Tirem la picada pel damunt i ho tapem.

També queda molt bé amb un allioli negat. Ens quedarà millor si ho fem amb una cassola de terra.

SIPÍA AMB PATATES

INGREDIENTS: Patates. 1 Sípia. 1 Ceba. 1 Ca-beça d’alls. Julivert. Tomàquet. Brou de peix. Oli. Sal. Pèsols (opcional). Ametlles torrades. Allioli (opcional).

El web www.doalella.cat ofereix informació del territori, dels cellers i dels vins

El territori DO Alella té des del passat dimecres 14 de desembre per prime-ra vegada presència a Internet d’una manera conjunta a través d’un portal que aglutina tots els municipis que formen part de la Denominació d’Ori-gen i l’oferta turística i enològica que s’hi ofereix. El web www.doalella.cat, promogut pel Consorci DO Alella es va presentar públicament i es va posar operatiu.

El nou portal té per objectiu difon-dre el patrimoni del territori DO i les activitats que s’organitzen als dife-rents municipis que hi formen part, així com promocionar els vins que es produeixen a la zona. El web inclou informació dels vuit cellers que actu-alment integren la DO i dels vins que hi elaboren, a més d’un apartat de ma-ridatge, amb recomanacions i receptes per gaudir de les millors harmonies.

El portal recull un apartat de notíci-es i una entrada d’enoturisme que in-clou un mapa de la DO, a més d’infor-mació dels punt d’interès, restaurants, vinoteques, vinateries i allotjaments del territori. També ofereix una pre-sentació amb les dades més significa-tives de cadascun dels municipis que formen part del Consorci, així com un apartat de recomanacions on es des-tacaran iniciatives i activitats vincu-lades a l’enoturisme que s’organitzen als diferents municipis. A través del

El Consorci DO Alella entra a la xarxa

portal també es pot accedir a la versió en línia de la revista Papers de Vins.

El contingut del web, que s’anirà ampliant progressivament, va ser pre-sentat pel president del Consorci DO i alcalde d’Alella, Andreu Francisco, acompanyat del vicepresident i alcal-de de la Roca del Vallès, Rafael Ros, i

d’Alejandra Lara, la gerent de l’orga-nisme que aglutina el Consell Regula-dor i 15 municipis del Maresme i del Vallès Oriental.

Durant la presentació pública del portal, Andreu Francisco va assegurar que aquesta web és una finestra a tra-vés de la qual s’ha de donar a conèixer totes les iniciatives vinculades al vi i a l’enoturisme que s’organitzen al terri-tori. El contingut del portal també té presència a les xarxes socials a través de Facebook.

Text: Ajuntament d’Alella

A dalt, el nou web del Consorci DO Alella, una realitat a la xarxa. Al costat, un moment de l’acte de presentació d’aquest nou espai.

El Parlament reconeix la cuina tradicional catalana com a patrimoni immaterial del país

S’ha fet a proposta de l’Institut Català de la Cuina

El Parlament de Catalunya ha apro-vat una esmena a la Llei 2/1993, de 5 de març, de “Foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’as-sociacionisme cultural” que reconeix la cuina tradicional catalana com a pa-trimoni immaterial del país. L’esmena, presentada a petició de la Fundació Institut Català de la Cuina, es va apro-var en la darrera sessió plenària per una aclaparadora majoria: 116 vots a favor (CiU, PSC, PP, ERC i Solidaritat Catalana), 13 en contra (IC-V) i 3 abs-tencions (Ciutadans).

Amb aquest reconeixement del Par-lament, la cuina tradicional catalana dóna un pas imprescindible per elabo-rar la candidatura que es presentarà a la UNESCO perquè aquest organisme prengui en consideració reconèixer-la com a Patrimoni Immaterial de la Hu-manitat. La UNESCO exigeix a totes les candidatures que el territori que la propugna tingui reconegut en la seva legislació el motiu que es vol preser-var com a patrimoni immaterial, amb mesures de preservació i de promoció. També és important mostrar que el territori considera aquest motiu (en el cas que ens ocupa la cuina tradicional) com a patrimoni immaterial propi i que ha treballat en el seu reconeixe-ment.

Text: Institut Català de la Cuina

23

LES NOSTRES MASCOTESLes temperatures càlides del 2011 i la no esterilització col·lapsen la SPAM de gatsPer primer cop, si no s’aconsegueix donar més gats en adopció, la SPAM hauria de negar l’entrada a les cadellades que apareixen amb l’arribada del bon temps

La SPAM no dóna a l’abast amb tots els gats que viuen a les instal·lacions del CAAC de Mataró. A l’abandona-ment constant, se suma per primer cop el fet que existeix un remanent de cadells que van arribar durant l’estiu i que encara no han trobat una família. De moment aquesta situació és su-portable, però podria agreujar-se si no buida de felins el centre abans que no arribi la primavera. Si no aconsegueix reduir la xifra de felina, la SPAM hau-ria de negar l’entrada a les cadellades que apareixen amb l’arribada del bon temps.

En els quatre centres que gestiona l’entitat aquest any han entrat 394 ca-dells. Aquesta xifra és força similar a la d’altres anys però la gran diferència és que d’aquests, n’han sobreviscut 295 a les malalties típiques que afecten els cadells així com a la separació sobtada de la mare. En aquest sentit, la presi-denta de la SPAM, Sílvia Serra, afe-geix que “si no hi ha un augment de les adopcions per fer front a aquest remanent, el servei de gestió de ca-dellades podria perillar per l’any vinent”. Actualment, als centres que gestiona la SPAM hi viuen més de 200 felins.

LA TEMPERATURA I LA NO ESTERILITZACIÓ, POSSIBLES CAUSES

Avaluant la situació en què es troben els gats de la SPAM, l’equip directiu només troba dues possibles causes per comprendre què ha passat aquest any

que l’hagi fet diferents a d’altres. Per una banda, la temperatura càlida que ens ha acompanyat durant tot l’any ha afavorit que les gates puguin caure en zel més cops i, per tant, donar a llum més cadellades i en èpoques que no haurien de fer-ho.

Però, sense, dubte, l’altra gran cau-sa és la manca d’esterilització de les gates, un fet que al nostre país es re-peteix a gairebé totes les cases on hi viuen gates femelles com animals de companyia.

Per això, Serra avisa que s’han de prendre mesures per evitar una situ-ació similar pel 2012: “Demanem als ciutadans que trobin cadells en zo-nes on viuen gats feréstecs que no ens agafin els cadells pensant que els hi fan un favor perquè les mares podrien estar amagades; als pro-pietaris que no han esterilitzat la seva gata per no gastar-se uns pocs euros, que no es pensin que els refu-gis som un magatzem de gats”, -afe-geix Serra – “a les mans de tots està la sort o desgràcia de molts gatets que no han demanat nèixer i que ni la SPAM podrà ajudar. Només una esterilització pot estalviar molt de patiment i sacrificis innecessàris”.

PROMOCIONANT L’ADOPCIÓ DELS GATS

Cada any en aquestes dates, la SPAM engega una campanya de promoció de l’adopció que s’allarga fins la pri-mavera. El cost de qualsevol gat, ja sigui adult, jove o cadell, és de 50€ i el preu inclou l’esterilització, la despa-rasitació interna i externa i el xip. Però aquest any més que mai, s’espera que la iniciativa ajudi a reduir el nombre d’animals.

Text: SPAM.

VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA

SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

VENDA DE PINSOS

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1Tel. 93 759 86 36 · VILASSAR DE MAR

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem: 93 759 86 36 (Servei gratuït)

24

ENSENYAMENT

L’alcalde, Joan Mora, va animar els jo-ves a tenir una actitud oberta i empre-nedora i a aprofitar la formació rebuda en la cloenda de l’acte de graduació de la promoció 2010/2011 de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMT), el passat 21 de desembre. L’alcalde va asegurar que “amb el co-neixement no n’hi ha prou, però és imprescindible”, i va afegir que la formació rebuda a l’EUPMT els serà d’enorme utilitat. “No heu estudiat en una universitat qualsevol, sinó a l’EUPMT, al TecnoCampus, un gran campus que serà un referent i on es faran grans coses”, va dir Mora als graduats.

L’alcalde també va elogiar la tria de l’exconseller Antoni Subirà com a pa-drí de la promoció 2010/2011 del cen-tre, ja que segons va dir és un exemple de superació personal i professional. Subirà, en el seu discurs als graduats,

L’alcalde anima els joves graduats de l’EUPMT a aprofitar la formació i a tenir una actitud emprenedora

va qualificar la formació rebuda de “caixa d’eines” que els servirà tota la vida, però que hauran d’anar actualit-zant permanentment. Subirà també els va dir que amb la feina de joves ben preparats com ells s’aconseguirà su-perar la crisi actual. “Amb el treball i l’estalvi d’empreses i famílies co-mençarem a veure signes de millora en l’economia productiva a finals del 2012”, va pronosticar l’exconseller.

La promoció 2010/2011 de l’EUPMT està formada per 122 graduats d’Engi-nyeria Electrònica Industrial, Engi-nyeria en Telecomunicació, Enginye-ria Informàtica de Gestió i Mitjans Audiovisuals. Durant l’acte es va fer un especial reconeixement als graduats amb millor expedient acadèmic, que són Jaume Josep Creus (Mitjans Au-diovisuals), Albert Pujol (Enginyeria en Telecomunicació), Carlos Torres (Informàtica de Gestió) i Marc Bayón

(Enginyeria Electrònica Industrial).Un dels moments més emotius de

l’acte va ser l’homenatge a Santi Or-tego, que va ser professor i director de l’EUPMT i que va deixar una gran empremta en tota la comunitat uni-versitària. La seva vídua va recollir el guardó que a títol pòstum li va lliurar l’associació de professors universitaris d’informàtica ENUI.

Text: Ajuntament Mataró / Foto: TCM

Catalunya disposava el 2010 de menys biblioteques però més gransCatalunya disposava el 2010 de 811 biblioteques públiques i privades, set menys que el 2008, tot i que la superfí-cie útil ha augmentat un 10%, amb 700 metres quadrats de mitjana. Els ciuta-dans disposen de 3,3 llibres per habi-tant i representen 1,1 biblioteques per cada 10.000 habitants, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. Per primera vegada, la xarxa Wi-Fi a les biblioteques està present en dues de cada tres biblio-teques catalanes. En 37 comarques més de la meitat disposen d’aquesta xarxa i

destaquen l’Alta Ribagorça, la Selva, el Baix Penedès, el Bages i el Vallès Ori-ental, on la proporció amb servei Wi-Fi supera el 80%.

En les comarques de muntanya i de l’interior de Catalunya la mitjana és de dues biblioteques per cada 10.000 habitants, dada que indica una notable cobertura del territori amb biblioteques de petita i mitjana dimensió disperses per les diferents comarques. Les den-sitats més elevades es troben a Pallars Sobirà, amb 5,4 biblioteques per cada

10.000 habitants, l’Alta Ribagorça amb 4,8 i a la Terra Alta, amb 4,7.

Dues de cada tres biblioteques amb més de 500 m2 es troben al Barcelonès, Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Oriental, comar-ques amb més població de Catalunya.

El nombre de biblioteques grans (més de 250 m2) ha augmentat i l’any 2010 ha estat de 408,33 més que a l’any 2008. El nombre de biblioteques petites i mitja-nes s’ha reduït: 403 al 2010, mentre que al 2008 n’hi havia 443.

D’altra banda, el 96,1% de les bi-blioteques -un 96,1% del total, tenen connexió a Internet i d’aquestes, 612, tenen pàgina web, xifra que representa el 75,5%. El nombre d’usuaris inscrits a les biblioteques, ha estat de 3.794.801, la qual cosa suposa un augment del 3,5% respecte el 2008. Pel que fa les persones que accedeixen a la biblioteca per utilitzar qualsevol dels seus serveis es confirma un augment de visitants el 2010, amb poc més de 42 milions.

Text: ACN

Un moment de l’acte de graduació de l’EUMPT de la promoció 2010/2011.

Calella vol esdevenir la seu de l’Escola Oficial d’Idiomes de l’Alt Maresme

La ciutat de Calella vol ser la seu de la futura Escola Oficial d’Idiomes (EOI) que ha d’instal·lar-se a l’Alt Maresme. L’alcaldessa, Montserrat Candini, ha ofert l’equipament de la Fàbrica Llobet - Guri i tota la col·laboració del consis-tori en una carta adreçada al director dels serveis territorials d’Ensenya-ment del Maresme-Vallès Oriental, Josep Vicent Garcia; un oferiment que pròximament traslladarà de manera personal a la consellera Irene Rigau.

En el seu escrit, l’alcaldessa avala la candidatura per la sòlida trajectòria turística de més de 50 anys de la ciutat, la ubicació estratègica entre Barcelona i Girona i el gran espai disponible de 24.000 m2 a la Fàbrica Llobet - Guri. Candini, recorda que aquestes instal-lacions van acollir l’Escola Universi-tària del Maresme i s’hi impartien els estudis de la Diplomatura de Turisme.

Text: Ajuntament de Calella.

T

25

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va lliurar el passat 21 de de-sembre els Premis Extraordinaris de Batxillerat a 17 alumnes que van par-ticipar a les convocatòries dels cursos 2009-2010 i 2010-2011. Aquests guar-dons, creats l’any 1999, reconeixen els mèrits de l’alumnat que demostra tenir una preparació excel·lent en finalitzar aquesta etapa educativa. Rigau va re-marcar: “El vostre èxit és l’èxit del professorat i l’èxit del país. Hem de comptar amb noves generacions per tal de millorar la societat”.

La titular d’Ensenyament va recordar les paraules d’una alumna premiada: “ser persona adulta és ser responsa-ble”. I va afegir: “Vosaltres heu iniciat aquest camí. El que és més important de Catalunya és que és un país meri-tocràtic, a través de la vàlua personal i acadèmica s’accedeix als estudis. La millor notícia que podem tenir és po-der avançar en una societat que obri les portes a tothom en els estudis”.

Els guanyadors dels Premis Extraor-dinaris de Batxillerat, a banda del cor-responent reconeixement al seu expedi-ent acadèmic, estan exempts de les taxes universitàries per al primer curs i poden optar al Premi Nacional de Batxillerat que organitza el Ministeri d’Educació. A la convocatòria del curs 2009-2010 s’hi

APUNT

Els problemes d’aprenentatge estan en les causes destacades del fracàs escolar i els pateixen un 15% de nens. Es tracta d’infants molt intel·ligents, que miren de seguir les instruccions al peu de la lletra, de concentrar-se i portar-se bé, però tot i els seus esforços tenen molta dificultat aprenent i no treuen bones notes. Fins i tot, alguns no poden estar quiets o parar atenció a classe.

Entre les causes d’aquests trastorns hi ha algun problema del sistema nerviós central que interfereix amb la recepció, processament o comunicació de la informació, hiperactivitat, tras-torns psicoafectius, lesions cerebrals, dificultat en l’espai i el temps o mala percepció visual i auditiva.

Precisament, són senyals d’alerta dels trastorns d’aprenentatge la dificul-tat d’entrendre i seguir instruccions, la manca de domini en destreses bàsiques com lectura, escriptura i matemàtiques o la manca de coordinació en caminar, jugar, fer esports o activitats senzilles, entre d’altres.

El Centre Integral de Logopèdia i Fonoaudiologia (CILF) alerta sobre

aquests trastorns que sovint passen desapercebuts, però que comporten una greu problemàtica si no es detec-ten i tracten.

En primer lloc mereixen una avaluació dels diferents factors que afecten el nen. També des del CILF s’explica com l’es-pecialista ha de donar recomanacions on situar l’infant a l’escola, la necessitat d’ajudes especials o teràpia logopèdica i les passes que han de seguir els pares per aconseguir el màxim del potencial d’aprenentatge dels seus fills.

Entre els tractaments, hi ha opci-ons com la psicoteràpia individual i de família, o medicaments per a la hiperactivitat o la distracció. També es busca reforçar la confiança del nen en si mateix, alhora que s’ajuda l’entorn familiar.

CENTRE INTEGRAL DE LOGOPÈDIA I FONOAUDIOLOGIA

Visites concertades.

C/ Pau Picasso, 23, Vilassar de Mar. Tel. 93 750 65 95. logopediamaresme@yahoo.es

Com superar els trastorns d’aprenentatge?17 alumnes reben els Premis Extraordinaris de Batxillerat

van presentar 83 alumnes i a la del 2010-2011, 95 alumnes. Segons Irene Rigau “no ha estat un camí fàcil perquè us heu guanyat les notes. Aquest esforç individual i col·lectiu que heu fet ha de ser la vostra guia. Per nosaltres aquest acte d’avui és esperançador”.

El Departament d’Ensenyament ha premiat també els 17 estudiants amb una matrícula gratuïta a l’Escola Oficial d’Idiomes per matricular-se de l’idioma que desitgin en el curs 2012-2013.

Text: ACN. / Foto: Premsa Generalitat

26

DISSABTE 14 DE GENER

A les 10 del matí. A la Biblioteca La Muntala

Bibliogimcana familiar

A 2/4 de 8 del vespre. Al Centre Cívic

La música: entusiasme, emoció i passió!Cançó internacional, cançons de musicals, ro-mances de sarsuela i àries d’òpera. Amb una petita introducció que us transportarà a un món de sensacions. Artistes: Elena Grandia (sopra-no) i amb la col·laboració especial de Josephine Teixidor (soprano), Anna Catalan (actriu i can-tant) i Ricard Estrada (pianista).

DIUMENGE 15 GENER

A les 2 de la tarda. A la pista annexa al Pavelló

XVII Escudellada de Festa MajorVenda de tiquets: a l’Ajuntament¸ els dies 2 i 3 de gener, de 9 a 13h. Preu del tiquet: 10 euros. Places limitades.

A les 10 del matí. Al Pavelló

Prova del Campionat de Catalunya de vol acrobàtic indoor I exhibició de vol d’aeromodelisme. Vols d’en-trenament de vol acrobàtic de competició.

A les 11 del matí. Al Pavelló

Tandes de vols de competició i vols de demostració A les 4 de la tarda. Al Pavelló

Vols d’exhibició Entrega de premis i recordatoris de la prova

DIVENDRES 20 GENER

A les 8 del vespre. A la pista annexa al Pavelló

Concert dels joves músics formats a l’Oriola

A les 2/4 d’11 de la nit. A la pista annexa

Festa de la Paranoia

DISSABTE 21 GENER

A les 11 del matí. A la pista annexa al Pavelló

Que peti la plaça!Animació per a totes les edats. A càrrec de la companyia XIP XAP.

A les 7 del vespre. A la pista annexa al Pavelló

Concert de Festa MajorAmb l’Orquestra Montgrins.

A les 11 de la nit. A la pista annexa al Pavelló

Sardanes i ball de Festa MajorAmb l’Orquestra Montgrins.

DIUMENGE 22 GENER

A 2/4 de 10 del matí. Des del Campanar

Repicada i tronada en honor de Sant Vicenç

A les 10 del matí. Al carrer Sant Antoni

Trobada de gegants i capgrossosPlantada de Gegants. Colles participants: Barceloneta, Tuï i Elna de la Catalunya-Nord Vallgorguina, Palau i Sòlita de Plegamans i Escola Sant Jordi.

A les 11 del matí. A l’Església Parroquial

Missa solemne en honor a Sant VicençPresidida pel reverent rector de la parròquia i concelebrada per sacerdots de les parròqui-es veïnes. Un any més, l’Orfeó Parroquial “El Delme” cantarà la Missa Pontificalis de Lorenzo Perosi i els goigs de Sant Vicenç.

A les 12 del matí. Als “Pins de l’Andreu”

Festa major jovePaint ball, a càrrec de l’empresa Kindia Sports & Aventura. Preu 5€.

En acabar la missa,

Cercavila dels Gegants Recorregut: Plaça del Poble, carrer Major, Ctra. de Fogars, Sant Isidre, Sant Josep, La Mongia, Riera del Gorg i arribada a l’Av. Toni Sors on es farà el Ball de Colles. Poseu una parada per fer una queixalada i un porró de vi.

A la Plaça del Poble

Sardanes a càrrec de la Cobla Principal de Cassà i vermut popular.

A les 2/4 de 5 de la tarda. Al Camp de Futbol Municipal

Memorial Toni Colomé

A 2/4 de 8 del vespre. A la pista annexa al Pavelló

Ball de Festa MajorAmb l’Orquestra Girasol.

DISSABTE 28 GENER

A partir de les 11 del matí. Al Casal de la Gent Gran del Centre Cívic

6è Campionat de carambolesSemifinal i final. Modalitat lliure. Tot seguit es farà l’entrega de trofeus als guanyadors. Les persones interessades en participar-hi cal que s’apuntin en hores d’oficina de l’entitat el més aviat possible.

FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ DE MONTALT

La Festa Major de Sant Vicenç de Montalt truca a la porta en ple hivern, carregada de propostes ben atractives per a grans i petits. STV’12 serà so-bretot un punt d’encontre, convivència i gaudi, on tothom hi tindrà cabuda. El programa que ha confeccionat la Regidoria de Cultura vol omplir durant aquests dies els carrers de la vila d’activitats i actes de tota de mena.

Sant Vicenç crida a la celebració de la festa amb l’inici del nou any 2012

FESTES MAJORS

27

A la Plaça de l’Església. Durant tot el dia

Mercat medievalSant Vicenç reviu l’esperit de l’edat mitjana, traslladant-nos a un passat remot ple de misteris, de bruixes i de senyors i castells. Serà una ocasió per gaudir d’aquella vida, durant el Mercat Medieval, que tindrà lloc en el marc de la Festa Major.

Així, Sant Vicenç es cobreix d’un aire festiu i presenta una agenda plena d’activitats perquè els visitants gaudei-xin d’actuacions musicals, malabars, quadres teatrals, etc., que tindran lloc als voltants del nucli antic, mentre ob-serven el treball dels artesans.

La Fira Medieval es completa amb parades on adquirir productes naturals elaborats pels millors artesans amb tèc-niques mil·lenàries.

Es tracta d’una fira per a tota la famí-lia, plena de sorpreses i història.

Els més petits poden gaudir amb la lu-doteca Escola de Cavallers i la caravana de rucs.

A la Sala del Teatre del Centre Cívic

Exposició de modelisme naval estàticA càrrec de la secció de modelisme del Club Nàutic de Lloret de Mar. Horari: dissabte de 11 a 14h. i de 17 a 20h. Diumenge de 11 a 14h.

DIUMENGE 29 GENER

A la Plaça de l’Església.Durant tot el dia

Mercat medievalSant Vicenç es cobreix d’un aire festiu i presenta una agenda plena d’activitats perquè els visitants gaudeixin d’actua-cions musicals, malabars, quadres tea-trals, etc., que tindran lloc als voltants del nucli antic, mentre observen el tre-ball dels artesans.

A les 9 del matí. Zona Esportiva

11a Montalt - Bike (B.T.T.)Recorregut: 38 Km. aproximadament. Dificultat: mitjana alta. Preu: 22 euros fins el 27 de gener i 25 euros el mateix dia de la cursa. El preu inclou esmor-zar, avituallaments i obsequi. Tel. in-formació: 93.791.05.11 (Ajuntament), 609.32.62.67 (Vicenç).

A la Sala del Teatre del Centre Cívic

Exposició de modelisme naval estàticA càrrec de la secció de modelisme del Club Nàutic de Lloret de Mar. Horari: dissabte de 11 a 14h. i de 17 a 20h. Diumenge de 11 a 14h.

A les 6 de la tarda. Al Centre Cívic

No et vesteixis per soparL’agrupació teatral Emled represen-tarà la comèdia en dos actes de Marc Camoletti. Repartiment: Juli Martin, Mercè Hernàndez, Enric Pons, Sílvia Sànchez, Fina Abril i Quico Abril.Direcció: Evarist March. Tècnic de llum i so: Antonio Beltran.

Venda anticipada d’entrades nume-rades: 23-24-25-26-27 de gener de les 10 a les 13 hores a la consergeria del Centre Cívic i 1 hora abans de començar l’obra. Preu: 5 €.

DISSABTE 4 FEBRER

A partir de les 9 del matí. A Can Cinto

5a Baixada de carretonsCaldrà un mínim de carretons partici-pants per poder celebrar-la. Anima’t a construir el teu carretó o andròmina! Inscripcions: A l’Ajuntament de 9 del matí a 2 del migdia, a l’Espai Jove El Cau de 5 de la tarda a 8 del vespre, del 9 al 25 de gener.

DIUMENGE 5 FEBRER

A 2/4 de 9 del matí. A la Zona Esportiva

Pedalejada popularDificultat mínima. Botifarrada per a tots els participants. Inscripció: Els dies 26 i 27 de gener, de 9 a 13h., a l’Ajuntament on se us lliurarà un braçalet per poder gaudir de l’esmorzar. Imprescindible autorització dels pares per als inscrits menors de 16 anys, si no van acompa-nyats. Ús obligatori del casc.

A les 6 de la tarda. Al Centre Cívic

No et vesteixis per soparL’agrupació teatral Emled represen-tarà la comèdia en dos actes de Marc Camoletti. Venda anticipada d’entrades numerades: 23-24-25-26-27 de gener de les 10 a les 13 hores a la consergeria del Centre Cívic i 1 hora abans de co-mençar l’obra. Preu: 5 €.

L’Ajuntament es reserva el dret de modificar aquest programa, si les circumstàncies així ho aconsellen. Pels actes de Festa Major a la pista annexa al Pavelló, els dies 21 i 22 de gener, es po-den adquirir taules (limitades) al preu de 10 eu-ros a l’Ajuntament de 9 del matí a 1 del migdia.

FESTES MAJORS

28 AGENDA

EXPOSICIONSContes i llegendes, de l’artista alellenc Joan Laborda. Del 3 al 19 de febrer a Can Manyé. Una quinzena de pintures de gran format, amb estils que oscil·len entre l’expressionisme abstracte i la figuració narrativa, basades en una selecció de contes populars realitzades sota el prisma d’una mirada crítica i contemporània. In-auguració divendres 3 de febrer a les 20h.

INFANTILPatge Reial. Dimarts 3 i dimecres 4 d’17h a 19h a la Plaça de l’Ajuntament. Recollida de les cartes per als Reis d’Orient.

Taller de Fanalets. Dimecres 4, de 17h a 20h, i dijous 5, de 10.30h a 13.30h, a Can Gaza (2n pis). Gratuït i sense inscripció.

Cavalcada de Reis. Dijous 5 a les 18.30h. Inici passeig del Germans Aymar i Puig. Recorregut: passeig del Germans Aymar i Puig, Can Lleonart, Riera Principal, carre-tera BP-5002, Rambla d’Àngel Guimerà, Empredrat del Marxant i Plaça de l’Ajun-tament. Seguidament, aniran al Casal on els infants podran lliurar les seves cartes als Reis Mags d’Orient.

Hora del conte. Hug el cuc. Dimarts 24 a les 17.30h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A càrrec de Mercè Cando.

SORTIDES I VISITESSortida: Taller de col·locació de caixes niu. Diumenge 22 a les 10h a l’Oficina de Turisme. Aquesta activitat és gratuïta i oberta a tothom i té una durada apro-ximada de 4 hores (de 10h a 14h). Cal inscriure-s’hi abans del 19 de gener al Consorci del Parc de la Serralada Litoral. Places limitades.

Sortida per veure el musical Los mise-rables. Dijous 26 a les 19.30h a la Plaça d’Antoni Pujadas. Preu: 46€ sòcies, 50€ no sòcies. Organitza: Associació de Dones Montserrat Roig d’Alella.

Ruta a peu guiada i comentada pels escenaris de la batalla de Montjuich. Dissabte 28 de gener. Més informació: http://ateneualellenc.alellaentitats.cat.

Sortida a CaixaForum. Dimecres 1 de febrer a les 9h a Cal Xic (autocars Font). Impressionistes: mestres francesos de la col·lecció Clark. Manet, Monet, Renoir, Degas i tota l’esplendor del París del co-mençament del segle XX. Preu: 9 € (visita guiada + autocar). Cal inscripció prèvia. Places limitades. Org: Ajuntament d’Alella

XERRADES I TERTÚLIESXerrada. El bon ús dels analgèsics. Dimecres 11 a les 17h al Casal de la Gent Gran Can Gaza. A càrrec del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Club de lectura. Dijous 12 a les 21h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Es llegirà el llibre Los príncipes valientes, de Javier Pérez Andújar.

Xerrada informativa sobre l’anglès on line. Dimarts 17 a les 18h al Local de l’Associació de Dones Montserrat Roig.

Xerrada: Apropament a la gestió de conflicte. Dimecres 18 i 25 de 17.30h a 19h a l’Escola Fabra. Adreçada als pares i les mares del municipi.

Tertúlia: Curar l’artrosi, ficció o realitat. Dijous 26 a les 20h a Can Lleonart. A càrrec del Dr.Aguilera i el Dr. Cardona, traumatòlegs.

Xerrada: La batalla de Montjuich. Dijous 26 a les 20.30h lloc a concretar. http://ateneualellenc.alellaentitats.cat).

ALELLA

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes de gener. Qui vulgui pot fer arribar informació de les seves activitats i propostes del mes següent a info@tribunamaresme.com abans del dia 20 de cada mes en curs i seran publicades.

AGENDAEL MARESME MES A MES

DIVERSOSFesta Major de Sant Vicenç. Diumenge 22 i dilluns 23 de gener.

INFANTILArribada dels Reis d’Orient. Dijous 5 a les 18h a l’Envelat Municipal.

La narració de Contes del món amb suport d’ombres. Dimecres 18 a les 18h a la Biblioteca Ilturo. Recull de contes a càrrec de Tururuth.

XERRADES I TERTÚLIESTertúlia literària a càrrec de l’escriptor Toni Sala. Dijous 26 a les 19.30 h a la Biblioteca Ilturo.

TEATREDansa d’agost. Dissabte 28 a les 21h i dumenge 29 a les 18h a l’Envelat Munici-pal. A càrrec del TAC (Teatre d’aficionats de Cabrera).

CABRERA MAR

DIVERSOSSorteig de la campanya “Queda’t”. Dimecres 4 a les 19h a la Pl. de Marcel·lina de Monteys. Els deu guanyadors gaudiran de 300€ per gastar durant el mes de gener a qualsevol establiment comercial del Masnou.

Fireta de Reis. Dimecres 4 de 9 a 21h a la plaça Llibertat.

Tortell de Reis amb sorpresa. Dijous 5 a les 9h al Mercat Municipal.

Fireta d’Artesania per Reis. Dijous 5 de 9h a 18h al Carrer de Roger de Flor i carrer de Barcelona.

Festa dels Tres Tombs. Diumenge 22 a les 12h al Carrer de Sant Rafael. Benedicció d’animals domèstics. Es faran tres voltes al carrer deSant Rafael i el capellà beneirà els cavalls i després la resta d’animals. Recorregut: Tomàs Vives (a l’altura amb Fontanills), Sant Rafael, Roger de Flor, Santa Rosa i Tomàs Vives. La concentració de la resta d’animals serà al carrer de l’Esperança.

EXPOSICIONSExposició col·lectiva de l’entitat Fotogra-fia El Masnou (FEM). Dijous 19 a les 20h a la Sala Blau. S’hi exposaran obres de Carme Cárdenas, Edu Mir, M. José Reche, Margarita Rivas, Isaac Rubio, Guillermo Puche i Eduard Serra.

INFANTILEl patge i el carter reials visiten el Mer-cat. Dimarts 3 de 10h a 13h i de 17h a 19h al Mercat Municipal (Itàlia, 50).

Taller de fanalets per anar a rebre els Reis. Dimarts 3 a les 18h al Ca-sino del Masnou. Més informació: albert@bbactivities.com. Consulteu el preu d’aquesta activitat.

Taller de fanalets per anar a rebre els Reis. Dimecres 4 a les 10h al Mercat Municipal (Itàlia, 50).

Arribada dels carters reials. Dimecres 4 de 18h a 21h a la Plaça de Marcel·lina de Monteys i plaça de Ramón y Cajal. Els carters reials arribaran al Masnou amb els seus missatgers, per recollir les cartes de tots els nens. Enguany vindran acompa-nyats del patge Xumet, que porta una bos-

sa màgica: la Xup-xup. Si li doneu el vostre xumet, es convertirà en una sorpresa!

Cavalcada de Reis. Dijous 5 a les 17.30h a la Plaça d’Europa, al port del Masnou. Arribada amb vaixell de SS. MM. els Reis d’Orient. El patge Xumet us acompanyarà mentre espereu l’arribada dels Reis i podreu gaudir mentrestant de la seva gran bossa màgica, la Xup-xup. Amb les seves carrosses, juntament amb les carrosses participants al concurs, els Reis enfilaran cap al poble per fer el recorregut tradi-cional, que enguany acabarà a la plaça d’Ocata, on rebran les cartes dels infants.

Contes de petit format: Els contes de l’àvia. Divendres 13 a les 18h a la Bibliote-ca Pública Joan Coromines.

L’Hora del Conte: Nois i noies que donen la nota. Divendres 27 a les 18h a la Biblio-teca Pública Joan Coromines. A càrrec de Les Gates Gatunes.

SORTIDES I VISITESVisita guiada: Perejaume a La Pedrera. Dissabte 21 a les 11h a la La Pedrera (passeig de Gràcia, Barcelona). Commoció estètica o sisme intel·lectual. Sortida de grans, d’una banda, i de petits, de l’altra, per conèixer l’artista català Perejaume. Consulteu el preu d’aquesta activitat.

XERRADES I TERTÚLIESConferència: Els impressionistes france-sos. Dimarts 10 a les 19h a la Biblioteca Joan Coromines (sala polivalent). A càrrec de Núria Vilanova. Ho organitza: Aula d’Extensió Universitària del Masnou.

El banc del temps: com funciona i què és? Divendres 20 a les 19.30h a Can Malet, segona planta. Marina Bañeres, coordi-nadora del Banc del Temps de Sarrià-Sant Gervasi, Barcelona, ens explicarà com funciona i com podem iniciar-ne un al Masnou.

Conferència: Els inuit (esquimals): caçadors del Grand Nord. Dimarts 24 a les 19h a la Biblioteca Joan Coromines (sala polivalent). A càrrec de Francesc Bailón.

Tertúlia literària: Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. Dimecres 25 a les 19h a la Biblioteca Joan Coromines (aula de formació). Dirigirà la sessió la també escriptora M. Carme Roca.

EL MASNOU

MATARÓ

CINEMACinema en vo: Medianeras. Dijous 12 a les 21 h al Teatre Monumental. Gustavo Taretto (Argentina, Espanya i Alemanya, 2011). VO, 95 minuts. A les 20.30h, Parlem de la pel·lícula: càrrec de Manu Yañez.

Cinema en vo. Habemus Papam. Dimecres 18 a les 21h al Teatre Monumental. (Itàlia, 2011). VOSE, 104 minuts. A les 20.30 h, Par-lem de la pel·lícula: a càrrec de Manu Yañez.

Cinema en vo / preestrena. Albert Nobbs. Dijous 26 a les 21h al Teatre Monumental. (Gran Bretanya i Irlanda, 2011). VOSE, 113 minuts. A les 20,30 h, Parlem de la pel-lícula: presentació a càrrec de Manu Yañez.

DIVERSOSTres tombs. Diumenge 29 a les 12.30h des del Nou Parc Central fins arribar al c. del Parc per seguir amb els tres tombs per Muralla del Tigre, c. de Sant Josep, La Riera i c. d’Argentona.

EXPOSICIONSInauguració de l’exposició La incertesa d’educar. Dimecres 11 a les 17.30h a la Bibli-oteca Pública Pompeu Fabra. Fins 28 gener.

Inauguració de l’exposició Negre/blanc fotografies. Dani Domínguez. Divendres 27 a les 19.30 h al Col·legi d’Aparelladors. Fins al 26 de febrer.

Inauguració de l’exposició El museu com a pretext. Divendres 27 a les 20h a Can Palauet. Fins al 25 de març. L’exposició pre-senta obres d’artistes que intenten analitzar el concepte mateix de museu com a tema de representació artística, aconseguint que ens replantegem l’imaginari que tenim dels museus. Visites comentades per a grups. Cal concertar dia i hora al tel. 93 741 29 30 (de 9 a 14h) o calarenas@ajmataro.cat.

Joguets! Fins al 29 de gener a l’Ateneu Cai-xa Laietana. Exposició de joguines antigues. Organitza: Caixa Laietana i Museu de la Joguina de Verdú.

Jocs interactius. Fins al 29 de gener a l’Ateneu Caixa Laietana. Xbox, PlayStation, simuladors de vol, Scalextric, WII, futbolins, trens. Organitza: Caixa Laietana.

Gravadors i incisiori. Fins al 8 de gener a sa-les d’exposicions de Can Palauet. Exposició dels alumnes del Taller de gravat de l’IMAC.

Refugiats. Vides en trànsit. Fins al 15 de gener a Can Serra. Museu de Mataró. Amb aquesta exposició es vol contribuir a un millor coneixement de la realitat en què viuen milers de refugiats del món.

Mataró fa recerca sobre el canvi climàtic. A Can Serra. Museu de Mataró. Exposició sobre el canvi climàtic i el seguiment de les dades que generen l’estació meteorològica i el mesurador del CO

2 atmosfèric dins el

Projecte Europeu Carboschools+.

Art i guerra és el títol de l’eix temàtic de la temporada 2010-2011. A Ca l’Arenas Centre d’art del Museu de Mataró. Primera planta: Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. La salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català i, sobretot, local. Planta baixa: Los desastres de la guerra. Els gravats de Goya del Museu de Mataró.

Cafè dolç, cafè amarg. Anna Obiols i Subi. Fins 9 de gener, Biblioteca Pompeu Fabra.

Col·lecció Bassat 1970-1979. Art contem-porani de Catalunya. Fins al 15 de gener al Museu d’art contemporani de Mataró (Nau Gaudí). Centrada en una dècada de grans canvis polítics al nostre país, durant la qual es consolidaren molts dels artistes més

rellevants de l’art català de la segona meitat del segle XX.

Mini-art. Col·lectiva de Nadal de petit for-mat. Fins al 29 de gener al Casal l’Aliança.

Nous llenguatges. Catherine Lorton. Fins al 25 de gener al Col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics.

Papers. Oriol de la Hoz. Fins al 22 de gener a Sala-Taller de la Presó.

Hereus de l’alteritat / Nòmades per força. Fins al 31 de gener a Tres Roques Centre de Formació Permanent. Mostres fotogràfiques d’Eva Parey.

De la tradició a l’actualitat de Perecoll. Fins al 16 de gener a Galeria Lolet Comas.

Pintures de Ricard Jordà. Fins al 7 de gener a Gal-Art.

INFANTILNadal a la Biblio. Dilluns 2 i dimarts 3 a la Biblioteca Caixa Laietana.

Reis. Lliurament de cartes. Dilluns 2, dimarts 3 i dimecres 4 de 17h a 20 h a l’Ajuntament i centres cívics de Rocafonda, Cerdanyola i Molins.

Reis. Recollida de cartes del Missatger Reial. Dimarts 3 i dimecres 4 de 17h a 20 h a Les Esmandies / de 17 a 20 h.

L’hora del conte especial de reis: Escudella de contes de Nadal. Dimarts 3 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. A càrrec de L’Espina de la Sardina.

El Patge Reial arriba a la biblio! Dimecres 4 a la Biblioteca Caixa Laietana.

Cavalcada de Ses Majestats els Reis d’Orient. Dijous 5 a les 17.30h des de la pl. de Puerto Rico. Recorregut: plaça de Puerto Rico, ronda d’Alfons X el Savi, plaça d’Espanya, Camí de la Geganta, plaça de Granollers, ronda de Leopoldo O’donnell, plaça de Manuel Serra i Xifra, Camí del Mig, carrer de Miquel Biada, ronda d’Alfons XII, plaça d’Alexander Fleming, Camí Ral, La Rambla, plaça de Santa Anna i La Riera fins a l’Ajuntament.

Colors al cel. Dissabtes 7, 14, 21 i 28 a les 18 h a Ca l’Arenas. Activitat familiar.

L’hora del conte: De com l’ornitorinc va esdevenir el rei dels animals, d’Elena Ferro. Dimarts 10 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

L’hora del conte: La magnífica carbassa de la Brunilda. Dimecres 11 a les 17.30 h a la Llibreria Robafaves.

Els dijous a la biblio: Els monstres mons-truosos, d’Enric Larreula. Dijous 12 a les 17.30h a la Biblioteca Caixa Laietana.

15è aniversari Associació Enlleura’t. Dis-sabte 14 de 16h a 20h al Parc de La Llàntia. Tallers per a nens, batukada, circ, gegants, xocolatada, concurs de graffiti...

Mataró, un casal de titelles. MonNinots. Diumenge 15 a les 18 h al Casal l’Aliança. Amb la companyia Sinilos. Preu: 6 €.

El món d’Irene. Diumenge 15 a les 18 h al Teatre Monumental. Espectacle de Pep López i sopars de duro, un dels primers accessibles en llengua de signes en català. Preu: 5,50 € / 4,50 € amb carnet de Xarxa.

L’hora del conte: L’abella de més, d’An-drés Pi Andreu. Dimarts 17 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

L’hora del conte: Una mare per a l’Owen. Dimecres 18 a les 17.30h a la llibreria Robafaves.

Els dijous a la biblio: En Roc sense cap, de Mercè Canals. Dijous 19 a les 17.30h a la Biblioteca Caixa Laietana. Nens a partir de 2 anys.

INFANTILArribada de Ses Majestats els Reis de l’Orient. Dijous 5 de gener a les 18 h. Cal que aneu a rebre’ls amb el vostre fanalet. En acabar la cavalcada de Ses Majestats el Reis d’Orient us rebran a la Plaça de la Vila on els hi podreu lliurar la vostra carta.

Hora del conte, a càrrec de Sílvia Serra. Divendres 20 de gener a les 18h, a la Biblioteca Can Milans.

DIVERSOSActe d’inauguració oficial del parc foto-voltaic de l’aparcament turístic de l’N-II. Dissabte 14 de gener, a les 11 h.

EXPOSICIONSAntoni Llena. SOS: senyals de fum des d’un subsòl. Del 18 de setembre de 2011 al 8 de gener de 2012 a la Fundació Palau. Horari: de dimarts a diumenge de 10:30 a 14 h i de 16 a 18 h.

CALDES D’ESTRAC

29

EXPOSICIONSExposició permanent al Museu de l’Es-tampació. Un recorregut per la història, la ciència, la tècnica, l’art i el disseny per a l’estampació tèxtil del segle XVIII fins l’actualitat. Preu: 1 €. Horari: de dimarts a diumenge d’11h a 14h, dijous de 16h a 19h. www.premiainforma.cat/museu

Exposició sobre el llibre Catalunya Fantàstica de David Bernad. Fins al 30 de gener a la Biblioteca Martí Rosselló.

Fotografies de Ángel Carlos Bengoe-chea. Del 9 al 23 de gener al Centre Cívic.

Espurnes de colors. Fotografies d’Esther de Prades. Del 23 de gener al 6 de febrer al Centre Cívic.

Exposició-homenatge Frederic Lloveras, en el centenari del seu naixement (1912-2012). Del 14 al 29 de gener a la Sala Premiart. Frederic Lloveras és consi-derat el príncep de l’aquarel·la i és un dels nostres artistes més representatius.

INFANTILTaller d’Any Nou per a nens: FES EL TEU CALENDARI. Dimarts 3 de 16:30h a 18:30h al Museu de l’Estampació. Reserva prèvia al telèfon 93 752 91 97. Preu: 5 €

Fira d’artesans de Reis. Dimarts 3 i dimecres 4 a la plaça de la Sardana.

Patge Reial. Dimarts 3 de 18h a 20h a la plaça de la Sardana.

Rebuda a SS.MM. els Reis de l’Orient. Dijous 5 a les 17h als jardins del Palmar, a les 17.30 h a l’Ajuntament.

Gran Cavalcada de Reis. Dijous 5. Sortida a les 18.30h de la plaça Joan Coromines.

Pessebre vivent. Dijous 5 a partir de les 18.30h a la plaça dels Països Catalans.

La Xarxa presenta: Aladdí. Diumenge 29 a les 18h al Patronat Teatre. Espectacle de la companyia El petit fantàstic.

MÚSICA I DANSAAuditori Viu. Divendres 20 a les 17.30h a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música. A càrrec dels alumnes de l’escola.

TEATRETeatre: Sexes. Dissabtes 7 i 14 a les 22.30h i diumenges 8 i 15 a les 19 h al Pa-tronat Teatre.A càrrec del quadre escènic del Patronat dirigit per Ferran Corbalan.

PREMIÀ DE MARMATARÓ

Mataró, circ al Casal! Josep i Maria. Diu-menge 22 a les 12 al Casal l’Aliança / 12 h. A càrrec de la Cia. Los Galindos. Preu: 6 €.

L’hora del conte. Piips, de Tino. Dimarts 24 a les 18h a la Biblioteca Pompeu Fabra.

L’hora del conte. Un día diferente para el señor Amos. Dimecres 25 a les 17.30h a la llibreria Robafaves.

Els dijous a la biblio: El monument a l’estel, de Paco Mir. Dijous 26 a les 17.30h a la Biblioteca Caixa Laietana. Nens a partir de 2 anys.

L’hora del conte: Aquest conill pertany a Emily Brown, de Cressida Cowell. Dimarts 31 a les 18h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. A càrrec de Montse Margalef.

El conte de la rotllana. Tots els divendres a partir de les 17.30h a la Biblioteca de Caixa Laietana.

MÚSICA I DANSAToquem al carrer. Dimecres 4 a les 18h i a les 19.30h a La Riera, a les 18.45h a la plaça de la Peixateria. Grup instrumental i vocal Iluro.

El Dinosaurio Rojo. Dijous 5 a les 21.30h al Cafè Cultural El Dau.

Che Sudaka. Dijous 5 a la 1:30h a la Sala Gran del Clap. Un bon regal per aquesta nit de reis, el concert gratuït de Che Sudaka on presentaran les noves cançons que confor-maran el seu nou disc.

Concert de Reis. Diumenge 8 a les 12h a Les Esmandies. A càrrec de la Jove Orques-tra Iluro i el Grup instrumental i vocal Iluro.

Big Band Jazz Maresme & Susana Shei-man. Diumenge 8 a les 19h al Teatre Monu-mental. Concert presentació del primer disc de la Big Band Jazz Maresme amb una convidada de luxe, la reconeguda cantant Susana Sheiman. Preu: 12 € anticipada / 14 € a taquilla.

Jordi & Edu. Diumenge 8 a les 20.30h a Cafè Cultural El Dau. Preu: 5 €.

Alexia Ramió. Dijous 12 a les 21.30h al Cafè Cultural El Dau. Preu: 5 €.

Chico Ocaña + Momen & La Banda Tarum-ba. Divendres 13 a les 23h al Clap. L’ànima de Mártires del Compás arriba a Mataró amb el seu nou projecte personal.

Toquem al carrer. Dissabte 14 a les 18h i a les 19.30h a La Riera, a les 18.45h a la Plaça de la Peixateria. Grup instrumental i vocal Iluro.

Esse Jeito. Diumenge 15 a les 20.30h a Cafè Cultural El Dau. Jazz. Preu: 5 €

The Mamzelles. Dimecres 18 a les 21.30h a Cafè Cultural El Dau. Pop. Preu: 5 €.

Manos de Topo. Dijous19 a les 22h al Clap. El quartet barceloní presentarà les cançons del seu nou disc.

Batalla de breakdance. Divendres 20 a les 17h al Clap.

Sílvia Pérez i Javier Colina Trio. Diven-dres 20 a les 22h al Teatre Monumental. Presenten En la imaginación. Una revisió de clàssics de la música cubana, seleccionats i arranjats pel contrabaixista navarrès amb la càlida veu de l’empordanesa.

Iván Nieto. Divendres 20 a les 23h al Clap.

Cicle de concerts de cambra i joves in-tèrprets. Moderns.Dissabte 21 a les 19 h al Foment Mataroní. A càrrec del Brossa Quartet de Corda. Preu: 12 €.

Mojinos Escozios. Dissabte 21 a les 23h al Clap. El Sevilla i la seva banda tornen a visitar Mataró per presentar el seu nou disc Menach a truá.

Estúpida Erikah. Diumenge 22 a les 20.30h a Cafè Cultural El Dau. Preu: 5 €

Caustic Roll Dave. Dijous 26 a les 21.30h a Cafè Cultural El Dau. Preu: 5 €.

Antònia Font + La Estrella de David. Divendres 27 a les 23h al Clap. Dues bones propostes de l’escena indie pop del país per celebrar els dotze anys de la Sala Clap.

12 anys Clap. Miguel Campello. Dissabte 28 a les 23 h al Clap.

AGENDA

Maronda + Gel de Onán. Diumenge 29 a les 20.30 h a Cafè Cultural El Dau. Preu: 5 € anticipada / 6 € taquilla.

SORTIDES I VISITESVisita guiada al Museu de Mataró. Dimecres 4, 11, 18 i 25 a les 19h a Can Serra. Museu de Mataró. Organitza: IMAC – Mu-seu de Mataró.

Les seccions del Museu Arxiu de Santa Maria. Dissabte 7 a les 18h al Museu Arxiu de Santa Maria.

Una volta pel món del gènere de punt. Dijous 12, 19 i 26 de 15h a 19h a la Fundació Jaume Vilaseca.

Mataró: de la indústria tèxtil al TecnoCam-pus. Dissabte 21 a les 11h des de la plaça de Miquel Biada. Organitza: IMPEM

Entrada lliure a la Seu de la Fundació Caixa Laietana. Diumenge 22 de 10h a 12h a la Casa Coll i Regàs.

El Modernisme a Mataró. Diumenge 22 a les 11h des de l’Ajuntament.

De la Iluro romana a la Mataró del segle XVI. Dissabte 28 a les 18h des de l’Ajun-tament.

Ruta audioguiada per Mataró i Ruta comercial audioguiada. Cada dia.

TEATREEls Pastorets de Mataró. Divendres 6 a les 19 h, diumenges 8, 15, 22 i 29 a les 17h, dis-sabtes 14 i 21 a les 19h a la Sala Cabanyes. www.salacabanyes.cat/pastorets. Preu:15 € platea i llotges / 12 € amfiteatre.

Oriol Marches. Dissabte 7 a les 22h al Cafè Cultural El Dau. Màgia Preu: 3 €.

30/40 Livingstone. Dissabte 14 a les 21h al Teatre Monumental. A les 19 h, “Cafè amb” Sergi López i Jorge Picó. Preu: 21 € platea / 17 € amfiteatre.

Carlos Mancera. Dissabte 14 a les 22h a Cafè Cultural El Dau. Monòleg. Preu: 3 €.

Naïf. Dissabte 21 a les 21h a Can Gassol. Espectacle de Toti Toronell que obre aquest nou cicle que pretén apropar les arts escèni-ques a tota la família. Preu: 6 €

Cuéntalo tú que tienes más gracia. Dissab-te 21 a les 21.30h i diumenge 22 a les 18h a l’Institut Miquel Biada. Preu: 7 €.

Match d’improvització. Dissabte 21 a les 22 h al Cafè Cultural El Dau. Monòlegs.

Catalans a la romana. Diumenge 22 a les 18.30h al Foment Mataroní. A càrrec del Grup de teatre Centre Moral d’Arenys de Munt. Preu: 6 € / 5 € socis i jubilats.

Hem d’esbrinar perquè no estem expe-rimentant amor. Dissabte 28 a les 22h a Cagè Cultural El Dau. A càrrec de la Compa-nyia Waterclownset. Preu: 3 € anticipada / 4 € taquilla.

El concert de Sant Ovidi. Diumenge 29 a les 18h a l’Institut Miquel Biada. Preu: 6 € / 4 € socis i jubilats.

XERRADES I TERTÚLIESVéns a la tertúlia? Dimecres 11 a les 19h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. El difunt Mattia Pascal de Luigi Pirandello, moderada per Toni Sala.

2n cicle de tertúlies literàries en anglès. Talking about...Dijous 12 a les 19h a la Bi-blioteca Pública Pompeu Fabra. The Picture of Dorian Gray d’Oscar Wilde, moderada per Laura Patricio.

El testimoni dels màrtirs: un signe d’in-terrogació. Dilluns 16 a les 20h a la Sala d’actes Caixa Laietana. A càrrec de Francesc Torralba, Doctor en Filosofia i en Teologia.

Art i inspiració. Dimecres 18 a les 19.30 h a Ca l’Arenas. A càrrec d’Albert Güell i Juanola.

Cicle Nous narradors contemporanis. Divendres 27 a les 19h a la Llibreria Roba-faves. Diàleg amb Francesc Serés i Monika Zgustova.

Presentació literària. Animalades de paper, de Lola Casas. Dissabte 28 a les 18h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

CURSOS I TALLERSTaller de construcció, col·locació i seguiment de caixes de niu per a l’avifauna del Parc de la Serralada Litoral. Diumenge 22. Activitat gratuïta. Places limitades. Cal inscripció prèvia per telèfon o correu electrònic. Punt informació: Can Lleonart (Alella) Tel. 937 540 024 A/E: p.slitoral@diba.cat.

DIVERSOSDinar a la parròquia com a cloenda de festes de Nadal. Dissabte 7 a les 14 hores al Sindicat. Parròquia de Sant Pere.

Setmana universal de pregària per la unitat dels cristians. De dimecres 18 al dimecres 25 de gener a les 19h a la parròquia de Sant Pere.

Diada de Sant Sebastià. Divendres 20 a les 19h a l’església parroquial. Pregària per als difunts del poble.

Facioteràpia (Reflexologia facial). Dimecres 25 a les 19 hores a la sala de l’Orfeó de la SC Sant Jaume. Informació a la SC Sant Jaume. Organitza: Dones de Dalt.

Grup de lectura sobre Les filles del fred, de Camila Läckberg. Divendres 27 a les 21h a la sala de l’Orfeó de la SC Sant Jaume. Arts i Lletres.

EXPOSICIONSExposició El Triangle a Mil!. Fins al 19 de gener a la Biblioteca Jaume Perich.

Exposició Antoni Bachs – Andreu Romera. Fins al dia 29 de gener al Museu de Premià de Dalt. Horari: dimarts a divendres de 17 a 20 hores. Dissabte d’11 a 14 hores i de 17 a 20 hores. Diumenge d’11 a 14 hores.

Exposició i venda d’obres d’art a la biblioteca per la Marató TV3. Del 2 al 30 a la Biblioteca Jaume Perich.

Exposició permanent de poemes il·lustrats. Durant tot el mes de gener a l’Auditori de Can Figueres. Exposició permanent d’obres a la seu de l’Associació d’Artistes, a Can Figueres.

INFANTILRecollida de tiquets per als regals dels Reis, el dia de la Cavalcada. Dimarts 3 de 18 a 20 hores. Lliurament dels tiquets als baixos de l’antic ajuntament (plaça de la Vila).

Arribada del patge Reial a Sant Jaume. Dimarts 3 i dimecres 4 de 18h a 20h al pati de Sant Jaume. Xocolata calenta per a tothom.

Cavalcada de SM els Reis d’Orient. Dijous 5. Entrades respectivament per als barris. A les 18h: Barri Santa Anna - Tió. A les 19h: Barri del Remei. A les 20h Arribada a la plaça de la Vila.

Vigília de Reis. Visita dels Reis Mags a l’església. Dijous 5 a les 20h a la Parròquia de Sant Pere. Després dels lliuraments dels regals dels Reis a la Plaça de la Vila, Festa a l’entrada de la rectoria fins a mitjanit.

MÚSICA I DANSAComencem l’any 2012 ballant. Dissabte 7 a les 11.30h a la Sala de l’Orfeó. Grup de Danses.

Concert de Nadal. Diumenge 8 a les 19h a l’església de Santa Maria. Coral Primiliana de Veus Femenines.

SORTIDES I VISITES Excursió: Recorregut per Premià de Dalt. Dissabte 14 a les 8h sortida del pati de Sant Jaume. Grup de Muntanya de Sant Jaume.

TEATRE15è Pessebre Vivent a la Cisa. Dissabte 7 i diumenge 8 de gener a la Masia de la Cisa. Dues representacions, a les 18h: primera representació; a les 19h: segona representació.

EXPOSICIONSExposició de pessebres i diorames. Fins al 8 de gener al Centre parroquial.

Exposició d’il·lustracions: Originals de Roger Olmos. Fins al 10 de gener a la Biblioteca Municipal E. Lluch.

El món de les fustes. Del 13 de gener al 3 de febrer a la Biblioteca Municipal E. Lluch. A càrrec de Blancpedra.

Exposició col·lectiva de Vilassart. Fins 22 gener al Museu Monjo-Museu Municipal.

Història de l’aigua a Vilassar de Mar. Museu de la Mina Vella.

INFANTILVisita dels patges reials. Dilluns 2 de 17.30h a 19.30h: Al local veïnal del c/ Mediterrani.

Cavalcada de Reis. Dijous 5 a partir de les 18h. Recorregut: Camí del Padró, Ps. Dels Pins, Maresme, Costa daurada, Av. Montaltnou, Romaní, riera del Gorg; Països Catalans, Major, Pl. del Poble i Pl. de l’Es-glésia. Cap a les 19h, a l’església de Sant Vicenç: El Reis mags adoraran al Nen Jesús, oferint-li or, encens i mirra. Tot seguit, a la Pl. de l’Església: Els nens i nenes podran lliurar les seves cartes als Reis Mags.

L’hora del conte: Contes i art. Divendres 20 a les 18h a la Biblioteca Municipal E. Lluch. A càrrec de Sílvia Cantos.

TEATREEls Pastorets, l’adveniment de l’infant Jesús. Dissabte 7 i diumenge 8 a les 19 h a l’Ateneu Vilassanès.

Els Pastorets, l’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Dissabte 14 a les 22h i diumenge 15 a les 19 h a Can Madrona.

PREMIÀ DE DALT VILASSAR DE MAR

XERRADES I TERTÚLIESRacó poètic. Dimecres 18 a les 18 h a la Bi-blioteca Can Llaurador. La Primitiva López condueix aquest espai per als amants de la poesia.

Xerrem de llibres. Divendres 20 a les 18 h a la Biblioteca Can Llaurador. La Rosa Villaplana condueix aquest espai destinat a comentar, recomanar, critircar... els llibres que llegim.

INFANTILTaller de fanalets. Dimarts 3 a les 18 h a la Biblioteca Can Llaurador.

Cavalcada de Reis. Dijous 5 a les 18h al Complex esportiu Sant Berger.

Hora del conte i taller. Dimarts 17 a les 18h a la Biblioteca Can Llaurador. La Ivana Ares explicarà el conte Blancaneus. A continuació: Taller: la madrastra de la Blancaneus. A càrrec d’Ivana Ares.

SORTIDES I VISITESCaminades matinals pel Parc de la Serralada Litoral. Diumenges 8 i 15 a les 8.30h sortida del Parc de Can Godó.

Sortida de senderisme. Santurari de Pinós-Santuari del Miracle (Solsonès). Dissabte 21 a les 7h. Preu 37€. No socis 5€ més. Cal tenir licencia de la FEEC. Despla-çament autocar. www.teia.cat/cet

TEIÀ

DIVERSOSFesta de Sant Antoni Abat. Dilluns 17. A les 9:15h a l’Església Parroquial: bene-dicció senzilla dels panets. A les 10:30: Sortida de Can Lota amb la bandera. A les 11h: Ofici Solemne. A les 12:30h: Reunió de cavalleries a la Riera de Targa. A les 13h: Solemne benedicció. Seguidament, els tradicionals Tres Tombs. A les 17h: Cafè Concert al Bar del Centre Vilassarenc a càrrec de l’Orquestra La principal de la Bisbal. A les 19:30h: Concert al Teatre La Massa amb La principal de la Bisbal.

EXPOSICIONSInauguració de l’exposició de fotogra-fies Gent del Poble a càrrec del CEIF. Divendres 13 a les 20h al Centre Cultural.

XXXVIII Pessebre Monumental de can Banús. Fins el 15 de gener al Museu Arxiu.

INFANTILCavalcada de Reis i concurs de fanalets. Dijous 5. Sortida: a les 17.30h de l’Hospi-tal de Sant Pere. Arribada a Plaça: 19h.

Flash de contes: La Manyopla. Divendres 13 a les 18.30h a la Biblioteca Pau Piferrer. A càrrec de Margarida Cambra.

La Bella adormida de la Cia. Marta Mas. Diumenge 15 a les 18h al teatre la Massa. Preu: 12€ - anticipada: 10€.

Flash de contes: La vaca Mariona. Diven-dres 27 a les 18.30h a la Biblioteca Pau Piferrer. A càrrec de Pilar Enguita.

MÚSICA I DANSAExhibició de balls dels alumnes de l’escola de ball de El Casinet. Dissabte 14 a les 22h al Centre Recreatiu l’Aliança.

TEATREEls Pastorets. Dissabte 7 i diumenge 8 a les 19h al Casal.

La Gàbia de les Bojes. Dissabte 28 i diumenge 29 al Teatre La Massa.

VILASSAR DE DALT

30

CONCURS TROBA LA ‘T’

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part

d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL

495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu elec-trònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme in-dicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a diven-dres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició de desembre van ser: LIDIA ESTRADA DURÁN, NÚRIA MUÑOZ TOMÁS, MONTSE LOIRE I FERRAN i MANEL CAMERO MARÍN.

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classificats i l’anun-ci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.CLASSIFICATS

COMPRAVENDA

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

IMMOBILIARIA

DIVERSOSTREBALLOFERTA

TREBALLDEMANDA

AUXILIAR D’INFERMERIA EN GE-RIATRIA. Noia catalana amb expe-riència demostrable s’ofereix com a Auxiliar d’Infermeria en Geriatria, per a treballar en Centres de dia, re-sidències... neny234@hotmail.com

METGE ESTETICA. Médico estéti-ca busca estética para ofrecer ser-vicios de mesoterapia facial, cor-poral, intralipoterapia con aqualyx, dietas-nutrición, homeopatia... medicomeopatic@hotmail.com

CAMBRERA. Noia catalana amb experiència de molts anys en l’hos-teleria, s’ofereix com a cambrera. Horaris matins, tardes o caps de setmana. Disponibilitat inmediata. neny234@hotmail.com

BUSCO TRABAJO. Chica con ex-periencia y referencias busca traba-jo de limpieza casas, oficinas, can-guro , etc. Con carnet de conducir vehiculo propio. Telf.679.87.15.31.

MOSSO DE MAGATZEM/HOS-TELERIA. Noi de 35 anys,busca feina de Mosso de Magatzem amb carnet de Carretoner, Ajudant de cuina, rentaplats, pica, cambrer. Tel.625.281.981.

SERVICIO DOMÉSTICO. Interesa-da en ofertas de empleo limpieza de ofcinas, empresas y domicilios, plancha, cuidado de abuelos y ni-ños. Tel.699.58.54.18 Marta.

S’OFEREIX NOIA PER NETEJA I CANGUR. Tengo experiencia como limpiadora y tambien como canguro, tengo referencias y total disp. horaria. Precio a convenir. teresasutil@yahoo.es

LIBERACIÓN DEL SUBCONS-CIENTE. ¿Puedes concebir el mundo sin creencias limitantes? ¿Sabías que eres creador/a de tu realidad a través de tu sistema de creencias? Aire de Luz Mataró. contacto@airedeluz.com

BIOMAGNETISMO. Aire de Luz Mataró. ¿Sabías que tienes una opción diferente a la cultura de la pastilla? ¿Sabías que tu cuerpo es un torbellino electromagnéti-co y puede ser refrecuentado?.contacto@airedeluz.com

VACÍO PISOS, GRATIS. Vacío pisos, recojo lo que ya no quieres, gratis 644211402, cosas de casa, ropa, ju-guetes, muebles, libros, herramien-tas. lorenarenys@hotmail.com

SERVEIS PROFESSIONALS

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de

l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita

d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva

confiança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

FOTOS AÉREAS. Se realizan fotos aéreas económicas a partir de 60 euros en www.fotos-aereas.com. crisdemasuet@hotmail.com

MASAJES CON PIES. Soy es-pecialisada en masajes desblo-queos con los pies. De Lunes a Sábado, horario flexible. Particular. Tel.662.25.71.20.

JARDINERIA LES 4 ESTACIONS. Disseny, construcció y manteniment de jardins, piscines y reg automàtic. chuse_7@hotmail.com

PINTOR MISTERAPID. Precios anti-crisis limpio rapido y de toda confianza experiencia y puntuali-dad pisos,comunidades etc. Pre-supuesto sin compromiso sr Molins. Tel.697.85.08.88.

INFORMÀTICA

COMPRO COCHES, 4X4,

FURGONETAS YVEHICULOS

DE GAMA ALTA

Pago inmediato y en efectivo

Tel. 619 020 839

VENC PLAÇA APARCAMENT (per cotxe i moto). Carrer Veláz-quez, 70 de mataró. 15.000 €. carlesmarrot@gmail.com

VILALBA Llogo pis gran i nou tot motoritzat i amb servei domotic vistes espectaculars, parking i des-peses incloses. ideal per parelles joves. 3H 2Banys i Terrassa enorme. 650€. ngelabert1@gmail.com

VENC LLIT ARTICULAT. Llit ar-ticulat elèctric, de 90 cm. més matalàs de làtex més funda grui-xuda anti-àcards. 500€. Albert. Tel.657.268.459.

MUELLES AMORTIGUACIÓN DE-PORTIVA LEÓN TDI. Cuatro mue-lles Nerwede, alt.1399 mm.,para suspensiones deportivas, Seat León tdi-sport 1900 del 2005, y vehículos similares compatib. Precio 150€.Ne-gociable. xerrar@hotmail.com.

COMPRO NINES NANCY ANTI-GUES. Col·leccionista compra nines Nancy antigues de la marca Famosa dels anys 70 i 80, així com roba i accessoris. No importa l’es-tat. Tel.670.79.84.60.

COMPRO VIDEOJOCS ANTICS. Coleccionista. Compro videojocs antics (msx, nintendo, sega, etc) fins a 3€ unitat. NO ELS LLEN-ÇIS! Maresme. Paso a recollir. 695176907 Francisco.

VENDO HABITACIÓN MATRIMO-NIO. Vendo muebles habitación ma-trimonio cama y dos mesitas, arma-rio 4 puertas 2,36 alto, 2 m. ancho 0,60cm. fondo. Color abedul, y cua-dro. 350 €. anna.poquet@gmail.com

VENDO VESTIDO DE NOVIA. Col. Raimón Bundó. Talla 40, color blan-co roto,impecable, limpio de tinto-reria. Precio 400 €. Regalo cancan. isabel_blanchart@hotmail.com

ROPA Y OTROS. Vendo ROPA en correcto estado, de calidad, tallas 1.78 +/- y otros enseres por tras-lado precios a convenir, zona Ma-resme. Tel.639.48.29.60. Francesc.narbona@gmail.com

MOTOR

YAMAHA RD80. Venc Yamaha RD80 completament Restaurada, motor nou!, papers al dia ITV. Preu 990€ Albert Tel.657.268.459.

TÉCNICO INFORMÁTICO. Repara-ción de ordenadores a domicilio, a todo el Maresme, diagnostico gratui-to, rápido y serio. 610.85.36.62 Victor.

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

TractamentsKeratina

ENCOLOR50%

descompte

SALUT IBELLESA

COMPTABILITAT-FISCAL-LABO-RAL A DOMICILI. No deixi que aquests temes li impideixin dedi-car-se al que sap fer. No importa la comptabilitat endarrerida. Preus molt ajustats. Josep 609.84.80.05.

KUNDALINI YOGA IN ENGLISH (MATARO). BE YOUR OWN TEA-CHER Kundalini Yoga is known as the yoga of awareness and its objective is to reconnect us with the light that resides within us. contacto@airedeluz.com

TRANSPORTES Y MUDANZAS. Se hacen toda clase de transportes y mudanzas sin limite territorial. Vehi-culos de todo tipo y tamaño. Profe-sionales a su servicio. Buen precio. gher_@hotmail.com

31