Retorn a l’escola en temps de crisi

TRIBUNAmaresme

AGOST2014

www.tribunamaresme.comk tribunamaresme f tribunamaresme 289

Arriba la 27a Mostra de CabrilsÉs una cita ineludible en el seu àmbit. I arriba a una altra edició, la que en fa 27, que obrirà les seves portes, dels dies 15 al 18 d’agost, en el recinte de l’Escola L’Olivera. S’hi podran fer els tastets més agosarats i saborosos.

La Verema d’Alellacomptarà amb cares conegudes del món del vi i la gastronomiaP.02

Més de 40propostes permetendescobrir el patrimonihistòric de MataróP.06

Festes Majors deVilassar de Dalt, Cabrils i Sant Vicenç de Montalt

Entrevista amb ‘Valors’: JoanGodayol, bisbe emèrit d’Ayaviri (Perú)P.12

P.21FOTO: AJUNTAMENT DE CABRILS

PROPERA SORTIDA DE TRIBUNA MARESME 9 DE SETEMBRE

CRÒNIQUES2

La Festa de la Verema arribarà el setembre amb reconeguts entesos del vi i de la gastronomiaPedro Ballesteros i Carme Ruscalleda, entre els convidats de luxe dels 40 anys de la Festa.

La Festa de la Verema celebra el seu 40è aniversari, del 12 al 14 de setem-bre, amb la presència d’una de les persones més enteses en el món del vi i més reconegudes a nivell internaci-onal: Pedro Ballesteros, l’únic profes-sional de tot l’Estat espanyol amb el títol de Master of Wine. És el títol que atorga el prestigiós i selecte institut Masters of Wine de Londres, a través del qual es promou l’excel·lència, la interacció i la formació en tots els sec-tors de la comunitat global del vi. Des de la seva creació l’any 1953, només 366 persones han aconseguit aquest títol. Actualment hi ha 313 Masters of Wine de 24 països diferents i Alella tindrà el privilegi de comptar amb la participació d’un d’ells a la Festa de la Verema.

En concret, Pedro Ballesteros pas-sarà l’últim dia de la Festa, el 14 de se-tembre, a Alella. A més de visitar tots i cadascun dels vuit cellers de la Deno-minació d’Origen, aquest ‘referent’ del món del vi oferirà una classe magistral (masterclass) el diumenge a la tarda al celler Alella Vinícola amb el títol “Alella, on vols anar?”, en la qual ex-posarà el posicionaments dels vins de la DO al mercat internacional i guiarà un tast amb un vi de cada celler, triat per ell mateix.

L’entrada a la conferència i a la mas-terclass té un preu de 20€ i cal fer les inscripcions del 27 d’agost al 13 de se-tembre a l’Oficina de Turisme (dilluns i dimarts tancat).

TRES MASTERCLASS MÉSLa Verema té altres noms propis de reconegut prestigi: Ferran Cente-lles, Meritxell Falgueras i Rosa Vila. L’Ajuntament els ha convidat perquè ofereixin tres masterclass que substi-

tuiran el curs i concurs de tast de vins. El 16 de setembre, el sommelier del Bulli, Ferran Centelles, farà una clas-se magistral sobre maridatge i funci-ons del sommelier. El 17 de setembre, la sommelier Meritxell Falgueras par-larà sobre les metàfores del vi; i el dia 18, la sommelier alellenca Rosa Vila, explicarà el recorregut del raïm des de la verema fins a la copa. Les ins-cripcions es fan del 27 d’agost al 13 de setembre.

AMBAIXADORA DELS VINS D’ALELLAD’altra banda, la 40a Festa de la Ve-rema tindrà com a pregonera a una de les més importants ambaixadores del vins de la DO Alella: la cuinera Carme Ruscalleda. La xef de Sant Pol de Mar és la cuinera amb més estrelles Miche-lin del món. En té set en total: tres pel restaurant Sant Pau de Sant Pol, dos pel Moments de Barcelona i dos més pel Sant Pau de Tokio.

Font: Ajuntament d’Alella

Tot a punt per a la festa del raïm. / Carme Ruscalleda. / Pedro Ballesteros.

CRÒNIQUES 3 TRIBUNAMARESME AGOST 2014

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat una línia de subvenció per ampliar el parc d’habitatges de lloguer social a la comarca. Els ajuts van destinats tant a propietaris com a llogaters. En el cas dels primers, s’atorga un ajut econòmic a les per-sones que disposen d’un habitatge lliure i desocupat i el volen posar en lloguer mitjançant el programa de la Borsa de Mediació del CCM. Pel que fa als llogaters, els ajuts es destinen a les persones que al llarg de 2014 han llogat l’habitatge a través també de la Borsa de Mediació comarcal. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 31 d’octubre de 2014.

Els ajuts econòmics aprovats pel Consell Comarcal del Maresme es-pecifiquen tres línies d’ajut:

Línia 1: Subvencionar una part dels arranjaments, condicionament, repa-ració de desperfectes i altres incidèn-cies de caràcter puntual dels habitat-ges llogats mitjançant el programa de la Borsa de Mediació. Aquest ajut està destinat als propietaris d’habi-tatges que han llogat durant el 2014 el seu habitatge mitjançant la Borsa

de Mediació per al lloguer social. La seva finalitat és que l’habitatge es pu-gui tornar a llogar amb bones condi-cions a través del mateix programa.

Línia 2: Subvenciona la tramitació de la cèdula d’habitabilitat, el certifi-cat d’eficiència energètica i una part de les despeses dels arranjaments, condicionament i reparació de des-perfectes per llogar l’habitatge mit-jançant el programa de la Borsa de Mediació. Aquest ajut està destinat a les despeses de tramitació de la docu-mentació necessària per a la posada a punt de l’habitatge realitzades durant el 2014, amb la condició que l’habi-tatge es posi en lloguer mitjançant el programa de la Borsa de Mediació du-rant un període mínim de tres anys.

Línia 3: Subvenciona la fiança dels lloguers a través del programa de la Borsa de Mediació. Aquest ajut està destinat a aquelles persones físiques, arrendatàries i titulars d’un habitatge de lloguer de vivenda habitual subs-crit durant l’any 2014 mitjançant la Borsa de Mediació.

Font: Consell Comarcal del Maresme.

L’Ajuntament de Mataró ha creat una eina adreçada a les comunitats de veïns per tal que ajudi a fomen-tar unes relacions veïnals òptimes: l’Auca de convivència veïnal. L’eina sorgeix del treball realitzat en el Pro-jecte de Suport a Comunitats de Ve-ïns que es treballa des del Servei de Projectes Transversals, Participació i Ciutadania.

L’auca s’ha presentat a la Federació d’Associacions de Veïns (FAVM) i a les associacions de veïns de Mataró per a la seva difusió i ús. PROJECTE DE SUPORT A COMUNITATS DE VEÏNS. El Projecte de Suport a Co-munitats de Veïns es va posar en mar-xa el maig de 2013 amb els següents objectius, entre d’altres, de donar su-port a veïns/es en la seva organització i convivència en les comunitats; faci-litar informació, suport, i tutelatge perquè les comunitats es puguin or-ganitzar cap a una gestió autònoma, i detectar i derivar als serveis i recursos de l’Ajuntament i de l’Administració determinades problemàtiques.

Aquest projecte té el seu àmbit d’actuació als barris de Rocafonda, El Palau, l’Escorxador i Cerdanyola.

La iniciativa, que depèn del Servei de Projectes Transversals, Participa-ció i Ciutadania, es coordina i treballa a través d’una comissió intermunici-pal en la qual hi participen 7 serveis de l’Ajuntament.

En el marc d’aquesta comissió, es va veure la necessitat de generar ei-nes per a la ciutadania amb les quals poguessin garantir i fomentar unes relacions de convivència veïnals òp-times.

Tot i que l’Ajuntament en molts ca-

sos no té la competència directa per intervenir en certes problemàtiques, les dificultats sobrevingudes de la convivència veïnal sí que esdevenen sovint dificultats per a la ciutadania, i és per això que es fa necessari el seu abordatge. AUCA DE CONVIVÈNCIA VEÏNAL. En aquest context es va crear l’Auca de convivència veïnal: un recurs en línia en el que es pot veure una escala de veïns, en format auca, on es presenten les problemàtiques més recurrents i consells en diferents idiomes (català, castellà, anglès, francès, àrab i xinès).

La comunitat de veïns de l’auca presenta problemes com les antenes, la roba estesa, festes, soroll, brutícia, rec o els usos de terrasses entre d’al-tres, i quin seria el comportament correcte en cada cas concret.

L’auca és descarregable per or-dinador, tauletes i mòbils. També es pot consultar a la pàgina web de l’Ajuntament.

Font: Ajuntament de Mataró.

El Consell Comarcal promou el lloguer social d’habitatges buits subvencionant propietaris i llogaters

L’auca presenta una escala de veïns amb diferents problemàtiques i com resoldre-les.

L’Ajuntament de Mataró dissenya una auca per sensibilitzar sobre la millora de la convivència veïnal

CRÒNIQUES4 AGOST 2014 TRIBUNAMARESME

Els usuaris de Mataró Bus poden be-neficiar-se des d’aquest mes de juliol de noves prestacions tecnològiques: WiFi gratuït a tots els autobusos i servei d’informació a l’instant a tra-vés de WhatsApp.

La posada en marxa del WiFi a tots els autobusos (27) permet als usuaris connectar-se a Internet gratuïtament durant tot el trajecte realitzat en transport públic urbà. Només cal ha-bilitar el WiFi del telèfon a l’apartat de configuració del terminal (telèfon mòbil, tauleta o ordinador) i seleccio-nar Mataró Bus en quant el dispositiu localitzi les xarxes disponibles.

PARAULES CLAU PEL WHATSAPP. Envi-ant la paraula clau “Mbus: i el núme-ro de parada” al WhatsApp de l’Ajun-tament (687 200 100), els usuaris d’smartphones reben la informació dels minuts que falten exactament perquè arribin els autobusos de les diferents línies a aquesta parada.

Aquest servei ha estat possible grà-cies a la col·laboració de Mataró Bus

Mataró Bus ja disposa de WiFi gratuït i servei d’informació a l’instant a través de Whatsapp

amb el servei de WhatsApp de l’Ajun-tament, ja que la flota de Mataró Bus està dotada de dispositius GPS que permeten a l’empresa localitzar en temps real a cadascun dels vehicles. De fet, aquest servei via SMS ja s’ofe-ria des de l’any 2009, amb la diferèn-cia que via WhatsApp resulta total-ment gratuït.

Saber el número de parada és útil perquè d’aquesta manera és possible saber quants minuts falten perquè passi el bus desitjat fins i tot abans de sortir de casa. El número o codi de

parada, que són 4 dígits, està indicat físicament a la marquesina o pal de Mataró Bus. També és possible dis-posar d’aquesta informació a través de la web www.matarobus.cat.

Hi ha més paraules claus relacio-nades amb el transport públic urbà: “Espera Bus”, “Bus línia x (1 a 8)”, “Incidències Bus”, “Contacte Mataró Bus”. Per conèixer-les totes, es pot enviar “Paraules Claus Bus” i el sis-tema retornarà automàticament el llistat existent.

Font: Mataró Bus.

Les platges del Varador i El Callao renoven la Q de Qualitat Turística

Les platges del Varador i del Callao, a Mataró, han renovat un any més la certificació de la marca ‘Q’ de Qualitat Turística que atorga l’Instituto para la Calidad Turística Española (ICTE), i que han obtingut ininterrompuda-ment des de 2010.

La ‘Q’ de Qualitat Turística és un certificat que l’ICTE dóna a aquelles platges que compleixen uns deter-minats nivells de qualitat als serveis que presten als usuaris. L’obtenció d’aquest distintiu, que es visualitza a les platges certificades amb una ban-dera (una ‘Q’ blanca sobre un fons blau) i als panells informatius situats al passeig Marítim, representa el re-coneixement a la tasca realitzada per l’Ajuntament de Mataró.

Per obtenir aquest certificat, les platges han de reunir una sèrie de re-quisits, que són avaluats per una em-presa d’auditoria externa. Una puntu-ació a partir de 6 indica conformitat amb el servei; entre el 7 i 8, de satis-facció i entre el 9 i 10, d’excel·lència.

Font: Ajuntament de Mataró.

CRÒNIQUES 5 TRIBUNAMARESME AGOST 2014

Redacció

A mig juny va començar l’operatiu del Pla d’In-

formació i Vigilància (PVI) contra incendis forestals 2014, que la Diputació de Barcelona ha posat en marxa fins a principis de setembre, dins la campa-nya d’estiu.

En aquest Pla hi participen, a més de la Diputació de Barcelona, un total de 265 ajuntaments, deu consells comarcals, 118 ADF i nou federacions d’ADF. Amb un pressupost global de 2.717.745 €, està previst que aquest Pla mobilitzi un total de 334 persones, entre les quals hi ha 212 informadors, 25 operadors de comunica-cions, 11 enginyers de zona, 58 guaites i deu auxiliars de zona. Totes elles disposaran d’una flota de 106 vehicles 4X4 per realitzar tasques de vigilància de 472.979 hectà-rees forestals de la demar-cació de Barcelona.

En total, el Pla d’Informació i Vigilància contra incendis forestals de la Diputació de Barcelona d’aquest estiu 2014 consta de nou zones de vigilància i un total de 112 rutes, cada una d’elles dotada d’una unitat mòbil (vehicle 4x4), que recor-reran les més de 470.000 hectàrees de boscos.

El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Es-teve, ressalta els bons re-sultats obtinguts en les cam-panyes dels darrers anys, però recorda que cal seguir treballant en la prevenció mitjançant la gestió forestal. En aquest sentit, assenyala com a accions prioritàries el pla d’explotació dels boscos a partir de la utilització de la biomassa i remarca que aquesta acció és especial-ment important ja que «dina-mitza el territori, fa més ren-dibles els boscos i funciona molt bé com a prevenció d’incendis ». També destaca la continuïtat de l’acció de prevenció d’incendis d’una forma coordinada amb els ajuntaments, Generalitat, ADF i consorcis per vetllar que no es produeixin incen-dis com la millor manera de lluitar contra els focs.

D’altra banda, el president de la Diputació també posa èmfasi en la recent aprova-ció del programa europeu Life per a la gestió forestal i prevenció d’incendis a la muntanya de Montserrat, com a exemple d’accions importants que estan en

marxa en el territori, entre les quals també hi ha la gestió de la biomassa o la introducció de ramats en la neteja dels boscos. Per aquest motiu, destaca que en la prevenció d’incendis és molt important el civisme i la responsabilitat de totes les persones, com la millor manera d’evitar-los.

Objectius del PlaAquesta iniciativa forma part del programa de suport als municipis en la preven-ció dels incendis forestals, que té com a finalitat prin-cipal d’evitar-los i limitar-ne els efectes. Les Oficines Tècniques de Prevenció

Municipal d’Incendis Fores-tals i de Parcs Naturals han dissenyat un conjunt d’acci-ons informatives, dissuasi-ves i d’anticipació, dirigides a evitar l’inici dels incendis forestals.

El Pla conté propostes per al desplegament i distribu-ció, en el territori, de per-sonal especialitzat i del ma-terial que li sigui necessari per complir la seva tasca d’informació i vigilància amb eficiència i seguretat. Tanmateix, també realitzarà tasques relacionades amb la prevenció i la intervenció immediata en cas d’incendi forestal.

“En la prevenció d’incendis és molt important el civisme i la responsabilitat de totes les persones”

Campanya contra els incendis

La Diputació de Barcelonavigila els boscos aquest estiu

“Està previst que aquest Pla mobilitzi un total de 334 persones”

El Pla té com a finalitat principal evitar els incendis i limitar-ne els efectes. (Foto: Diputació de Barcelona)

El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ressalta els bons resultats obtinguts en les campanyes dels darrers anys

(Foto: Judit Contreras / Diputació de Barcelona)

CLASSES PARTICULARSJORDI BARROSREPÀS TOT L’ANYOfereix classes particulars de repàs i de prepara-ció per a exàmens oficials per a totes les edats i nivells. El repàs de qualsevol assignatura, ja sigui de Primària, ESO, Batxillerat o cicles formatius de grau mig i superior, o la preparació per a la pro-va d’accés a la universitat per a majors de 25/45 anys són algunes de les opcions.Classes fetes a mida segons les vostres preferències tant per a nens, adolescents o adults. Els horaris són de dilluns a dissabte, al matí,a la tarda o al vespre.

INFORMACIÓ AMBCITA PRÈVIA

REPÀS TOT L’ANYVILASSAR DE MARC/ Sant Jaume, 48 àtic 1aTel. 93 750 13 25

REPÀS TOT L’ANYMATARÓBaixada de les Espenyes, 6 1rTel. 662 55 69 28

CULTURAMés de 40 propostes per descobrir el patrimoni i la història de la capital del Maresme

Aquest estiu, des del mes de juliol, l’Ajuntament de Mataró i diferents entitats locals ofereixen més de 40 visites guiades i audioguiades amb les quals descobrir els indrets més singulars i les propostes més inte-ressants per poder gaudir de la cul-tura a la ciutat.

El llegat del modernisme de la mà d’arquitectes únics com Puig i Cadafalch i Gaudí; la bellesa i l’ex-pressivitat de les pintures d’Antoni Viladomat del conjunt barroc dels Dolors, les restes d’Iluro o els co-merços més emblemàtics de la ciutat, són algunes d’aquestes pro-postes que es troben recollides al catàleg de Rutes i visites guia-des 2014 editat per l’Ajuntament. Com altres anys, es pot realitzar una proposta exclusiva de l’estiu, la Ruta del mar, on tot passejant

pel front marítim es pot descobrir en una pinzellada la vinculació de Mataró amb el mar.

El catàleg es pot consultar al web municipal o recollir a l’Oficina de Turisme.

PROPOSTES PER DESCOBRIR L’ÈPOCA ROMANA Salve Iluro. La ciutat romana a través dels sentits.Dissabte 9 d’agost, a les 18 h. Visita guiada a la vil·la romana de Torre Llauder.Cada dissabte a les 19 h. PROPOSTES PER DESCOBRIR LA BASÍLICA DE SANTA MARIA I EL CONJUNT BARROC DELS DOLORS Visita audioguiada al conjunt barroc dels Dolors.De dimarts a diumenge (excepte festius), de les 18, a les 21 h. Dissabtes de les 11 a les 13 h i de les 18 a les 21 h. Visita a les seccions del Museu Arxiu de Santa Maria.Dissabte 6 de setembre, a les 18 h. PROPOSTES PER DESCOBRIR EL MODERNISME El Modernisme a Mataró.Diumenge 24 d’agost, a les 10 h. Diumenge 28 de setembre, a les 11 h. Visita audioguiada a la Casa Coll i Regàs.Dissabte 6 de setembre, de 10.30 a 12.30 h. Diumenge 28 de setembre, de 10.30 a 12.30 h. Ruta Puig i Cadafalch. Mataró - Argentona.Dissabte 6 de setembre, a les 10 h.

PROPOSTES PER DESCOBRIR LA HISTÒRIA DE LA CIUTAT Ruta Mataró, un passeig per la història.Diumenge 10 d’agost, a les 19 h. Ruta del MarDissabtes 2 i 16 d’agost, a les 19 h. Coneix els Armats de Mataró.Dissabtes de juliol i agost d’11 a 13 h.(excepte festius). Rutes audioguiades per Mataró: ruta audioguiada patrimonial i ruta comercial audioguiada. Tots els dies de la setmana i es poden realit-zar en diferents idiomes. ALTRES PROPOSTES Visita guiada a la col·lecció Bassat. Art Contemporani de Catalunya. Nau Gaudí.Diumenge 3 d’agost, a les 18 h.

Visita guiada a Can Serra.Cada dimecres, a les 18 h.

· Ruta Mataró, de la indústria tèxtil al TecnoCampus.

· Passejada pels teatres del s. XIX.

· Ruta pel patrimoni cooperatiu.

· Mataró des del mar: rutes guiades amb barca.

· Rutes guiades en Segway. Aventura sobre rodes per Mataró.

· Ruta amb bicicleta elèctrica per la Mataró històrica.

· Rutes actives amb bicicleta per Mataró.

CULTURA 7 TRIBUNAMARESME AGOST 2014

Òmnium Mataró atorga la Distinció 2014 al periodista Manuel Cuyàs

Òmnium Mataró ha decidit atorgar la Distinció Òmnium 2014 al pe-riodista mataroní Manuel Cuyàs i Gibert (1952). L’entitat fa anys que atorga aquesta distinció anualment a una persona o entitat que hagi con-tribuït signifi cativament a la defensa de la llengua, la cultura o del país. Enguany, la Junta de l’entitat ha de-cidit que Cuyàs rebés aquesta Dis-tinció i ho fes per la seva trajectòria personal, cultural i de projecció de la ciutat.

Des dels seus inicis, els escrits del periodista han projectat Mataró i la seva gent i han sigut una bona mostra de la defensa de la cultura i la llen-gua del nostre país. A més, amb la seva feina de periodista però també com a directiu d’El Punt primer i del Punt Avui posteriormente, ha ajudat a consolidar la premsa diària en ca-talà.

Manuel Cuyàs ha publicat en-guany ‘El nét del pirata’ (Proa), llibre de memòries en el qual evoca la his-tòria de la seva família i el món que l’ha envoltat.

Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, va ser cofundador del setmanari El Ma-resme i el 1987 va començar a col-laborar com a articulista d’opinió a El Punt Avui. Després de ser director editorial d’El Punt del Maresme i de ser director de l’edició Catalunya d’El Punt, també va col·laborar amb el president Jordi Pujol per escriure els tres volums de les seves memò-ries. Cuyàs, alhora, té publicats di-versos llibres sobre Mataró i el Ma-resme i actualment escriu un article diari a El Punt Avui. Participa també en tertúlies a RAC1, Catalunya Rà-dio, TV3, 8TV i TVE.

La distinció Òmnium Mataró 2014 es va lliurar el passat dimecres dia 9 de juliol. Durant l’acte hi va haver també actuacions musicals i es va aprofi tar per acomiadar la tempora-da 2013-2014 de l’entitat.

Font: Òmium Cultural Mataró.

Amb motiu de la commemoració del Tricentenari de 1714, el Museu del Càntir d’Argentona ha volgut fer una edició especial del càntir correspo-nent a la Festa del Càntir d’enguany, celebrada a Argentona els passats dies 2, 3 i 4 d’agost.

Segons expliquen des del Museu de Càntir, tot i que el model de càntir exacte no va existir tal com s’ha fet, si que s’ha pres un model de càntir de l’època, modifi cant-ne la decora-ció. En concret, s’ha canviat l’escena

costumista del càntir original per la fi gura d’un soldat català extret d’una antiga rajola d’ofi cis, tan típica de la terrissa traicional ca-talana.

La fi gura que reprodueix el càntir representa un sol-dat de la Coronela de l’exèr-cit que va defensar la causa catalana durant la Guerra de Successió contra l’exèrcit bor-bònic i, especialment, contra el Setge de Barcelona.

S’ha fet una tirada de 3.700 exem-plars d’aquest càntir que es ven a 15

euros, 1.200 més que l’any anterior, ja que la de-

manda ha augmentat aquest cop per la te-

màtica tractada.El comissari de la

commemoració del Tri-centenari, Miquel Cal-

çada, va ser el convidat per presentar-lo el passat 29 de juliol a Argentona.

Càntir commemoratiu del Tricentenari (1714-2014)

antiga rajola d’ofi cis, tan típica

cit que va defensar la causa catalana durant la Guerra de Successió contra l’exèrcit bor-bònic i, especialment, contra el

euros, 1.200 més que l’any anterior, ja que la de-

çada, va ser el convidat per presentar-lo el passat 29 de juliol a Argentona.

CULTURA8 AGOST 2014 TRIBUNAMARESME

Mataró, la ciudad de Poesia en ViuSólo soy una colaboradora, sin áni-mo de lucro, que cada martes des-de hace cinco temporadas regala su tiempo a todo el que quiera dar a conocer y compartir sus poesías o su música en directo en Matarò Ràdio.

Poesia en Viu no es para las estre-llas ni para los que quieren llegar a ellas.

Poesia en Viu es sólo para los que quieran sentir y compartir con los demás esas palabras tan bellas que se transforman en poesía.

Poesia en Viu es un programa abierto a todo el mundo, para todos los ni-veles intelectuales, donde no existe el protagonismo, es esa poesía que está en la calle, la que nos hace estremecer sin más.

Poesia en Viu solo tiene corazón, corazón que late cada martes.Poesia en Viu es un despertar para los soñadores que guardan sus poemas,

dormidos en un cajón o en una libreta y los despiertan para compartir con los demás.

MARÍA JOSÉ ROBLEDO. www.poesiaenviumataroradio.blogspot.com.es

El programa de Mataró Ràdio Poesia en Viu, coordinat per Maria José Ro-bledo, estrena nova temporada el proper mes de setembre. La impulsora d’aquest espai de difusió de la poesia en explica la filosofia d’aquesta pro-posta cultural radiofònica que s’ha anat consolidant al llarg de les successi-ves edicions, donant espai als poetes de la comarca i de fora.

‘Sobirania.cat. 10 anys de la re-volta política catalana a Internet’ és el nou llibre del periodista maresmenc Saül Gordillo, que hi escriu una crònica de l’impacte dels mitjans digitals i les xarxes socials en el procés sobiranista i com s’interrelacionen.

El relat comença el març del 2004, amb els atemptats de l’11-M a Ma-drid i la victòria electoral de José Luis Rodríguez Zapatero, que va ar-ribar a La Moncloa amb la promesa d’acceptar la reforma estatutària del Parla-ment de Catalunya. L’autor analitza el paper dels blogs, dels diaris digitals i la irupció de les xarxes socials, que han esde-vingut una eina clau en l’organització política de col·lectius i forces sobiranistes i indepen-dentistes. El relat arri-ba fins la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014, pas-sant per les històriques manifestacions de la Dia- da de 2012 i la Via Catalana de 2013.

‘Sobirania.cat’ és, en opinió dels professors de Periodisme i Comu-nicació de la UAB Joan Manuel Tresserras i Enric Marín, que han escrit el pròleg del llibre, “el relat més complet i documentat sobre el paper del ciberactivisme polític en l’articulació de la revolta democrà-tica que ha fet possible l’èxit del mo-viment sobiranista a Catalunya”.

SAÜL GORDILLO, 10 ANYS A LA BLO-GUESFERA. Saül Gordillo és un dels periodistes referents de la xarxa catalana. Aquest passat mes de ju-liol va celebrar els seus 10 anys de blogaire. Ha fet diversos seguiments

a polítics i periodistes a través de rankings per impulsar i reconèixer el paper d’uns i altres.

Apassionat del debat polític digi-tal, l’any 2007 va impulsar el portal de blogs polítics Poliblocs. El 2007 va publicar el llibre ‘Nació.cat’ que explicava l’obtenció del domini .cat per a la llengua i cultura catalana a Internet.

A ‘Sobirania.cat’ fa un homenatge a més de 200 protagonistes de la In-ternet catalana, amb un capítol en-ciclopèdic que aplega activistes, tec-nòlegs i personalitats destacades. Al

llibre hi apareixen més de 1.000 refe-rències a persones que han participat, cadascú en la seva mesura, en l’arti-culació d’un espai virtual propi, di-ferenciat, sobre el qual ha cres-cut socialment i políticament el discurs indepen-dentista.

C o l · l e c t i u s com Softcatalà i la Viquipèdia,

certàmens com la Catosfera i els Premis Blogs Catalunya, platafor-mes com Verkami o Change.org, sumat a l’ús intensiu de Facebook i Twitter i l’evolució de blogs i portals digitals, formen part de l’acurada anàlisi de l’última dècada virtual a Catalunya.

‘Sobirania.cat’ recull el testimo-ni d’actors fonamentals en la major conscienciació independentista de la història de Catalunya, que no s’entendria sense l’entorn digital.

D’altra banda, el llibre és el pri-mer títol de Crea’t Edicions un nou projecte cultural que promou el pe-riodista arenyenc Oriol Ferran.

Redacció

La sobirania a la xarxa, segons Saül Gordillo

CULTURA 9 TRIBUNAMARESME AGOST 2014

La fada Ailish, que apareix en la meva saga de novel·les Top Fairies editada per Edebé, va accedir recentment a què li fes una entrevista. En ella ens aclareix molts conceptes sobre el món elemental i ens parla sobre el paper de les fades avui dia. Per descomptat, tant el seu nom com el d’altres fades que apareixen als llibres són inventats per tal de preservar la seva existència i la seva tasca en el nostre món.

Segons l’Enciclopèdia Catalana, una fada és un “Ésser fantàstic representat sota la figura d’una dona a la qual hom atribueix fetilleries i influències bones o dolentes per art màgica (goja)”, hi està d’acord?

Bé, aquesta definició resumeix el concepte que els humans tenen de no-saltres, és a dir, la idea que ells s’han format al llarg dels segles per la seva experiència amb el món dels elemen-tals. Atès que des de la seva perspecti-va ens conceben així, estic d’acord que és una bona definició de la imatge que els humans tenen de les fades. Però

això no significa que els doni la raó. De fet, una de les accepcions de ‘fantàstic’ és quimèric, és a dir, que no és real, i mira’m, sóc aquí!

Per què, llavors, la majoria de perso-nes creuen que les fades no existei-xen?

Perquè l’ésser humà és molt visu-al. Confia en els seus ulls per obtenir certeses, la qual cosa els limita mol-tíssim. Atès que nosaltres fa més de tres segles que no ens mostrem com a éssers eteris, van deixar de creure en la nostra existència.

I com es mostren ara?Sota una aparença més mundana,

utilitzant un vestuari i una imatge adaptada als temps actuals. Contrà-riament al que fèiem abans, ara ocul-tem la nostra identitat sota una altra ocupació. Jo, per exemple, he adoptat la tasca de directora d’una agència de models. Fa dos-cents anys m’hauria mostrat en un clar de bosc ple de cam-pànules i tocant l’arpa.

A què es deu, doncs, aquest canvi?Hem canviat perquè abans els hu-

mans encara mantenien un cert vincle amb la natura, i no eren tan pragmàtics com avui dia. Per aquest motiu podíem apropar-nos a ells amb la nostra apa-rença habitual. Per desgràcia, en els úl-tims segles han anat perdent la seva re-lació amb l’entorn natural i, el pitjor de tot, l’han perjudicat fins a posar-lo en perill. Aquest va ser el motiu pel qual vam deixar de mostrar-nos: perquè no podíem suportar veure el mal que els éssers humans ocasionaven a la Terra.

Llavors, per què han tornat ara, des-prés de tant de temps?

Perquè hem vist que algunes per-sones han recuperat el vincle natural amb l’entorn. Afortunadament s’està gestant una sensibilització cap al medi ambient, com ho dieu vosaltres, que pot arribar a canviar la terrible situa-ció que pateix el planeta i a nosaltres ens agradaria ajudar a aquests humans amb els nostres coneixements. Aques-ta és la nostra gran tasca hores d’ara.

ENTREVISTANT A UNA FADA

L’escriptora Sílvia Tarragó, de Cabrera de Mar, és l’autora del cicle de novel·les de fantasia ‘Top Fairies’, publicat per Edebé. En aquest espai literari recollim un text seu inèdit.

ESPAI LITERARI

de Sílvia Tarragó

Els socialistes hem tancat un cop acabat el cap de setmana del 26 i 27 de juliol un procés de canvi històric. Un procés que busca, entre molts altres objectius, transmetre el mis-satge que el PSC i el PSOE han despertat. Però sense moure ni un mil·límetre el nostre posicionament polític respecte de Catalunya i el sobiranisme. Perquè, passats el congrés del PSC i el del PSOE, Pedro Sánchez i Miquel Iceta han sabut transmetre el pla que comparteixen, la reforma federal de la Constitució, per mostrar sincronització i traspassar la pressió a Mariano Rajoy i Artur Mas, pocs dies abans de la seva anunciada reunió a Madrid.

Fa un any no hi havíen federalistes més en-llà de l’Ebre. Avui, el nou líder del PSOE i la Secretària General del socialistes andalusos, Susana Díaz, plantegen la reforma constitu-cional com a única sortida al xoc de trens. Es-tem canviant. El Secretari General del PSOE recordava al Congrés del PSC «Espanya serà federal». Tres paraules carregades de simbolisme perquè van ser les mateixes que Pere Navarro va pronunciar davant el comitè federal del PSOE, i que Rubalcaba mai es va atrevir a repetir amb aquesta contundència. Cal abandonar l’immobilisme i moure fi txa i tant Miquel Iceta com Pedro Sánchez han

reclamat al president del Govern i al de la Generalitat que, en la seva propera reunió, superin els retrets mutus i obrin una via de diàleg i negociació sobre la reforma de la Constitució. Però els socialistes tenen altres reptes més enllà del debat sobiranista: vèncer la crisi econòmica, crear ocupació, combatre les polítiques dogmàtiques de l’austeritat... són algunes de les grans prioritats a l’agenda política dels socialistes. Parlar, debatre i proposar solucions als veritables problemes que la ciutadania ens trasmet.

El PSC i el PSOE han de continuar, acabats els congressos, canvis profunds en ambdòs partits. Una profunda reconstrucció dels nostre projecte polític, de renovació de les nostres idees, canviant les formes de fer política, tornant a connectar amb la societat. Canvis imprescindibles si volem tornar a ser útils als ciutadans que aspiren a viure en una societat més justa i pròspera. Necessitem un partit que aposti per la radicalitat democràti-ca i que possibiliti i afavoreixi la participació i el debat de tots els militants i simpatit-zants. I aquests canvis, reformes i propostes tindran dos noms propis: Pedro Sánchez i Miquel Iceta.

OPINIÓ10

Avançant cap a la plena ocupació amb l’autosufi ciència territorial

L’augment de la productivitat expulsa a molta gent del treball. L’augment demogràfi c de la població fa que mol-ta més gent busqui feina i no en trobi. Aquesta contradicció genera un crei-xent atur estructural crònic, que actua com un virus tòxic que cal eradicar el més aviat possible, endegant vies paral·leles de producció, basades en l’autosufi ciència territorial, en el ter-cer sector sense afany de lucre.

Per millor donar a conèixer Au-tosufi ciència Territorial (Transition Towns), hem arribat a la conclusió, després de diversos intents per fer-la més entenedora, que calia simplifi car la seva divulgació, limitant-la al contingut del fulletó “La sortida de l’atur” que es troba a: www.euroseniorpremia.net/es-quemes/sortidaaturcat.pdf, tot i que es pot trobar una més àmplia informació en la nostra pàgina: www.aturats40.net

El moviment sènior pretén repre-sentar a les persones retirades del tre-ball remunerat per qüestions d’edat. Potencialment inclou al voltant d’una quarta part de la població, que defen-sa una societat per a totes les edats, de caràcter intergeneracional, amb un clar compromís social. La creació d’agrupacions d’aturats40 en àmbits locals o comarcals pretén representar potencialment a totes les persones aturades de Catalunya, mitjançant el lideratge d’aturats majors de 40 anys, que segurament mai més trobaran feina en el món del mercat, però si poden fer-ho en el tercer sector sense afany de lucre.

L’actual situació negativa de Catalunya provoca la gran paradoxa de què, per sortir de la crisi, estiguem en millors condicions que països més avançats de la UE, pel fet de tenir molt poc a perdre i molt a guanyar. Cal només ser sufi cientment intel-ligents i valents per endegar, de forma paral·lela al sistema actual de produc-ció, regit per les lleis del mercat, un nou model de producció basat en l’au-

tosufi ciència territorial, d’acord amb les experiències realitzades arreu del món amb el nom de Transition Towns.

Transition Towns és la plasmació en vies de realització del pensament teòric de l’economista E.F. Schu-macher, autor del llibre Lo pequeño es hermoso, en el que s’aposta per una síntesi, comprensible i assumible, de la cultura materialista occidental i la cultura espiritual oriental. En la Gran Bretanya, en un entorn proper a la in-fl uència del Schumacher College neix Transition Towns, que es caracteritza pel seu plantejament, en cap cas dog-màtic i per la seva versatilitat i adapta-bilitat a qualsevol entorn territorial en el que s’intenti la seva implementació.

De la mateixa forma que segles en-rere la revolució industrial, va suposar la base estructural sòlida d’una socie-tat regida per les lleis del mercat, avui dia, novament en el Regne Unit, l’any 2005 neix un nou projecte innovador i creatiu. Transition Towns suposa l’ini-ci d’una nova societat centrada en les persones i no en els diners, com una alternativa, un canvi de paradigma

de l’actual societat desballestada que genera més problemes que solucions.

La transcendència d’aquest naixe-ment és fonamental, sobretot en el cas de Catalunya, compromesa en la realització d’una transició històrica que aspira a la creació d’un nou eco- sistema cultural autosufi cient, amb un projecte de societat com el defensat per Transition Towns, engrescador, il·lusionant i creïble que des del mo-viment sènior, després d’una amplia recerca i una anàlisi sistèmica plena-ment debatuda, clarament hi donem suport, amb la seva adequació a l’en-torn de Catalunya, batejada amb el nom d’Autosufi ciència Territorial.

Els països que no pugin al tren de l’Autosufi ciència Territorial es queda-ran segurament endarrerits en el seu progrés econòmic i social, incapaços d’evolucionar positivament. Cal tenir-ho en compte!

JOSEP ARACIL I XARRIÉPresident d’Eurosenior

XESCO GOMARPrimer Secretari PSC Mataró

i Conseller Nacional.

Endavant per canviar

Tant de parlar de les Tintoreres, amaga la realitat de les platges del Maresme

Quants minuts de Telenotícies, pàgines de diaris i minuts de ràdio ocupats per la presència de les tintoreres a les platges del Maresme; tot plegat, uns petits esquàlids que, a ciència certa, no tenen gairebé cap risc d’afectar als ba-nyistes maresmencs i als nouvinguts. Com diria Shakespe-are, “molt soroll per no res”...

I això que les platges del Maresme no tenen un bon estat de salut. Sí, ho heu llegit bé. A les pèrdues constants de sorra per la presència dels ports esportius, s’hi afegeix l’ocupació de l’espai costaner per edifi cis, vies de trens, xarxes de serveis, càmpings i fi ns els mateixos ports. Sense oblidar la sobreexplotació pesquera, el continuat aboca-ment d’aigües residuals urbanes i industrials amb tracta-ments no sempre adequats, els buidatges de les sentines dels vaixells, la desaparició de la vegetació de les platges i fi ns el 80% de la vegetació submarina... i podríem anar escrivint una agressió darrera una altra, però certament, això no interessa a la major part de la ciutadania...

Continueu perseguint a les pobres tintoreres –i de pas, pescar alguna tonyina, encara que ara sigui en període de veda– mentre el mar ens va deixant de mica en mica...

NATURA MARESME. www.naturamaresme.blogspot.com.es

OPINIÓ 11 TRIBUNAMARESME AGOST2014

L’ENTREVISTA12

JOAN GODAYOL,BISBE EMÈRIT D’AYAVIRI (PERÚ)

“La cooperació transforma les persones”

Entrevistem el bisbe Joan Go-dayol a la capella de l’Escola del Cor de Maria de Mataró. És ell qui insisteix en què vol venir expressament des de Barcelona a fer l’entrevista. Encara que ja fa força anys que per motius de salut va haver de tornar de les missions, mai perd cap oportu-nitat per passejar per Mataró, la ciutat on va néixer. Després de quaranta anys lluny de casa, a la serra peruana, cal recuperar el temps perdut.

El mataroní Joan Godayol ha estat més de quaranta anys al costat dels més pobres dels Andes peruans. Allà ell ha estat testimoni de la cooperació i l’ha practicada personalment.

Vostè ha viscut quaranta anys en un país de l’anomenat Tercer Món. Com definiria el valor de la cooperació?

Des de l’experiència que vaig viure al Perú puc dir que la cooperació són bons sentiments que surten del cor i és pensar que els altres necessiten el nostre acompanyament. Quan hi ha comunicació intercultural es produeix un enriquiment mutu. De l’altar de la vida un pot reconèixer el Crist present en els altres, especialment aquells que ho necessiten més. Per això, a Amèri-ca Llatina la teologia de l’alliberament era la opció preferencial pels pobres, no exclusiva ni excloent, però sí pre-ferencial.

clar que la seva funció era donar su-port i acompanyar les activitats que ja s’estaven fent. I això transforma a les persones.

Per tant, segons vostè, el secret de la cooperació és acceptar la diversitat?

Quan fem una incursió en un món més natural, més senzill, llavors hi ha vida. L’intercanvi cultural ens ajuda a millorar el món. No hem de fer distin-cions, hem de fer cooperacions, com-prensions i acceptacions de la diversi-tat. La uniformitat només serveix per les casernes militars i ara ni per això. La veritable unitat és do de Déu però l’hem de construir dins de la diversi-tat. En la història de la Humanitat tots som diferents, únics i irrepetibles.

L’Església també ha estès aquesta idea de cooperació i de diversitat?

Sí, en el meu mateix gremi de bisbes jo ho he notat. El que no ha sortit a les missions s’ha quedat una mica reduït amb una visió massa quadriculada del seu voltant. En canvi, els que hem anat a altres llocs sense posar-nos d’acord ja sintonitzem amb moltes coses sense parlar, perquè la vida ens ha ensenyat que sortir de l’egoisme i pensar amb els altres et fa més persona.

Vostè ha viscut molts anys al Perú, en les comunitats pobres hi ha més coope-ració entre la gent?

Durant els quaranta anys que he

Quins valors estarien relacionats amb la cooperació perquè puguem parlar realment de cooperació?

Perquè la cooperació sigui ben en-tesa el cooperant s’ha d’‘inculturar’ al lloc on va; no solament fer turisme i mirar sinó involucrar-se; i no intentar ensenyar sinó aprendre. Els que hem anat del Primer Món al Tercer Món hem tornat canviats. Al final, el Tercer ha resultat ser el Primer. Les mares dels primers voluntaris que van venir a Ayaviri em preguntaven: “Què li ha passat al meu fill? Ha vingut trans-format. Ara té més interès en ajudar, a estudiar, s’aixeca més aviat. Què li heu fet?”. No fèiem res, només deixàvem

Entrevista emmarcada dins la campanya ‘Mataró, ciutat de valors’. Podeu veure aquestes reflexions en vídeo a:

www.youtube.com/matarovalors

T

DE CATALUNYA ALS ANDESJoan Godayol, encara un ferm defensor de la Teologia de l’Alliberament, va ser bisbe d’Ayaviri (Perú) des de 1992 fins el 2006. La seva vida, poc coneguda per a molts catalans, es divideix entre Catalunya i Perú. Va estudiar al col·legi de Sant Antoni de Pàdua de Mataró. Després de fer el noviciat amb els salesians a l’Arboç va marxar com a missioner al Perú. Allí hi va estudiar filosofia. Va tor-nar a Catalunya per estudiar teologia, i s’hi va ordenar capellà al 1972, abans de marxar al Perú altra vegada. Aleshores va treballar trenta anys en escoles de formació professional per a obrers, a les Escoles Tècniques de Lima i d’Are-quipa. Fins que el 4 de gener del 1992 va ser ordenat bisbe d’Ayaviri, una zona situada quasi a quatre mil metres d’alçada. Després de setze anys de govern episcopal, que es distingiren per una incessant tasca de promoció i pacificació social i després d’haver deixat un gran projecte a favor dels més desfavorits, al 2004 va haver de presentar la renúncia al bisbat per problemes de salut. Dos anys més tard li va ser acceptada i, davant de la nul·la predisposició de les jerarquies eclesiàstica i civil perquè continués al Perú, va tornar a Catalunya. Actualment treballa amb grups de joves des del temple del Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo de Barcelona i visita sovint Mataró on l’Associació d’Amics del Bisbe Joan Godayol vetlla perquè la seva obra social continuï endavant.

viscut al Perú, els darrers catorze de bisbe d’Ayaviri, mai vaig haver de de-manar res perquè tot ho fèiem després d’haver arribat a un consens general. Quan hi havia un problema sempre intentàvem arribar a un acord. I, en-cara que hi havia moltes dones que no sabien ni llegir ni escriure, sempre ens donaven unes lliçons d’humanisme fantàstiques. Gent que ja vivien l’espe-rit comunitari, la naturalitat del com-partir i l’alegria de viure en el servir.

Posi algun exemple...En els Andes la vida sempre es viu

de forma més comunitària. Per exem-ple, si en un poble hi ha un conflic-te, a l’assemblea comunal criden al “machula” –persona del poble que té l’experiència– i li pregunten què faria ell en aquella situació. Segons creuen, aquesta figura sempre dóna el consell apropiat. O quan una parella es casa convida a tot el poble i dels pobles ve-ïns. I tothom coopera amb la festa: un dóna unes patates, un altre un xaiet o una llama.. I quan comencen a servir sempre ho fan pels més pobres!

Realment un gran gest de solidaritat!Allà, de vegades, sense dir res, s’ho

diuen tot. Aquesta és una de les coses que vaig haver d’aprendre. Una vegada,

en una reunió, uns nens s’organitzaven pràcticament amb la mirada, no deien res, però ho donaven tot per entès. I és que la cooperació no necessita de moltes paraules, és la acció, és estar a prop d’algú. Això és la cooperació, no és ni més ni menys, és estar al costat de l’altre i comunicar-se amb les expres-sions que surten de forma natural. És la companyia.

Per què ens costa cooperar? Significa renunciar a massa coses?

Perquè cooperar vol dir primer pensar amb el proïsme més proper que som nosaltres mateixos, punt de referència de l’autoestima que Déu ens ha donat. Ell ens diu: “No facis a l’altre el que no t’agrada que et facin a tu”, “Estima com t’estimes”. Però hi ha una segona part: “Estima als altres

com Déu t’estima amb un amor infi-nit”. I això vol dir que la cooperació ja no té límits. El primer pas es pot complir, però el segon pas, “Estimar no solament al que t’estima sinó tam-bé aquell que no t’estima”, ja és més difícil. Per exemple, personalment, el grup guerriller Sendero Luminoso em va amenaçar de mort tres vegades i em va donar un ultimàtum, però jo com a cristià me’ls estimava igual i pregava per ells.

La crisi econòmica actual està trencant la dependència que fins ara existia en-tre el Nord i el Sud?

Crec que sí perquè ara els viatges també es fan més ràpid i més barats. Això fa que no només les distàncies materialment siguin més àgils sinó que espiritualment també siguem més propers. Però perquè això passi nosal-tres hem de baixar del burro i posar-nos al nivell del poble. Nosaltres no som ni més ni menys que ells, no fer comparacions, perquè les diferències no contribueixen a l’edificació. I si jo em sento superior a l’altre, llavors ja no hi ha germanor i Déu vol que tin-guem aquesta germanor.

Text i foto: Maria Coll.

L’ENTREVISTA 13 TRIBUNAMARESME AGOST 2014

GASTRONOMIESCabrils innova el seu plat tradicional amb 10 versions diferents Un reinventat Blanc i Negre de Botifarres, plat estrella de la 2a Ruta Gastronòmica per Cabrils

Tret de sortida de la 2a Edició de la Ruta Gastronòmica per Cabrils. Fins el mes de maig de 2015 tots els esta-bliments de la localitat maresmenca promocionen el Blanc i Negre de Bo-tifarres, el plat típic del municipi, que enguany celebra el seu 10è Aniversari. I per celebrar-lo, els 15 establiments que formen part de l’Associació d’Hos-talers de Cabrils oferiran tastos gra-tuïts d’aquest tradicional menjar amb una desena de versions diferents. “Es tracta d’un plat encara força descone-gut, fins i tot a nivell local. Precisament per això el que pretenem és donar-lo a conèixer reinventant-lo, amb l’al-licient d’oferir una versió especial i di-ferent a cada establiment”, va destacar Pep Masiques, president de l’entitat.

La iniciativa es basa en un carnet personal amb 6 caselles. Un cop es re-alitzin 5 àpats, estades o consumicions a 5 establiments diferents de Cabrils, l’Associació convida a un tast gratu-ït del Plat típic de la localitat: Blanc i Negre de botifarres de Cabrils. Els for-faits es poden aconseguir a cadascun dels 15 establiments de l’Associació així com a l’Ajuntament de Cabrils. “L’any passat, el públic havia de tenir 9 segells per aconseguir un dinar valorat en 25€. En aquesta edició, els segells

els reduïm a 5 perquè els comensals puguin degustar un plat de Blanc i Ne-gre de Botifarres de forma gratuïta”, va assenyalar Masiques.

CUINANT EN DIRECTE. L’estrena de la 2a Ruta Gastronòmica per Cabrils va te-nir lloc el passat mes de juliol a l’Hotel Mas de Baix, on es va fer la recepció pública de les institucions convida-des, entre elles, la directora general de Turisme de la Generalitat, Marian Muro. Posteriorment, tres restaura-dors cabrilencs van cuinar en directe el menú de Cabrils. El xef Fernando Ortiz del restaurant Xaret va elaborar un estofat de mongetes del ganxet de l’hort cabrilenc com a proposta d’en-trant. Pep Masiques, propietari de Can Rin, va cuinar la seva pròpia versió del plat de Cabrils: Blanc i Negre de boti-farres amb sopeta de pebrots vermells,

albergínies i ceba cruixent, mentre que el recentment premiat Albert Ortiz del restaurant Axol va elaborar un dolç de llet de cabra amb baies i aromes de Cabrils.

La botifarra és un dels aliments ori-ginaris de la gastronomia catalana i un dels embotits més populars i con-sumits. Les que ofereixen els restau-radors de Cabrils són 100% de proxi-mitat. “Aquesta artesania i qualitat es nota al paladar i, alhora, recorrent a ella potenciem tres sectors econòmics locals i comarcals molt importants: la restauració, l’alimentació i el comerç”, va assegurar Pep Masiques.

La Ruta Gastronòmica és una inici-ativa promoguda per l’Ajuntament de Cabrils i els restauradors de l’Associ-ació d’Hostalers del municipi i s’em-marca dins l’estratègia de la població de potenciar els principals valors eco-nòmics: el turisme i la gastronomia de proximitat i qualitat. “Cabrils és una vila gastronòmica de referència al Ma-resme i a Catalunya gràcies a l’empenta i la constant innovació de l’Associació d’Hostalers. La seva llarga experiència restauradora i la seva cuina, basada en primeres matèries autòctones molt variades i riques expliquen la popular bandera gastronòmica de què gaudeix Cabrils”, va destacar l’alcaldessa, Lina Morales, en el marc inaugural de la Ruta.

Font: Associació d’Hostalers de Cabrils.

A dalt, Albert Ortiz, del restaurant AXOl, cuinant les postres de Cabrils. A baix, Blanc i Negre de

Botifarres de Cabrils a l’estil Can Rin.

APUNTS 15 TRIBUNAMARESME AGOST 2014

16 municipis de la comarca participen a les Jornades gastronòmiques del tomàquet

Ja fa 10 anys que Sant Vicenç de Montalt va impulsar les Jornades gas-tronòmiques del tomàquet del Ma-resme. Coincidint amb l’aniversari, aquesta població va donar enguany el tret de sortida de l’edició 2014 amb l’anunci que Sant Vicenç de Montalt n’assumeix a partir d’ara el lideratge. L’alcalde de la població i president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, va expressar la seva satisfacció per la consolidació de l’esdeveniment gastronòmic que valo-ritza un dels productes més populars de la nostra horta.

La presentació de l’edició 2014 de les Jornades gastronòmiques del tomà-quet del Maresme es va fer el passat 17 de juliol al camp de golf de Sant Vicenç de Montalt en un acte en què diferents restauradors van oferir un tastet amb les seves especialitats. El president del Gremi d’Hostaleria i Turisme, Josep Civit, va destacar la qualitat del pro-

ducte i de les arts culinàries dels res-tauradors; el president del Consorci de Turisme, Jaume Borrell, va explicar el pol d’atracció que exerceix la nostra gastronomia a nivell turístic i la inten-

ció del Consorci de què cada jorna-da, encara que sigui d’abast comarcal, tingui un municipi de referència i, en el cas del tomàquet, aquesta població serà Sant Vicenç de Montalt. L’alcalde de la població, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, es va mostrar molt satisfet de recollir el testimoni i d’abanderar la promoció del tomàquet del Maresme. L’alcalde va destacar la implicació de tothom per aconseguir promocionar els nostres productes i el nostre territori.

L’edició 2014 de les Jornades Gas-tronòmiques del tomàquet del Ma-resme arriba a una seixantena de restaurants i establiments alimenta-ris de 16 municipis: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Ca-net de Mar, Mataró, Òrrius, Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Fins al 21 d’agost oferiran una vari-ada oferta de menús i plats especials amb el tomàquet conreuat al Mares-me com a producte estrella. Com ja és habitual, el Consorci de Turisme i el Consell Comarcal, a partir del pro-grama Productes de la Terra Maresme, han editat un opuscle que recull tant l’oferta culinària dels establiments par-ticipants com les activitats paral·leles que organitzen alguns municipis i els productors de tomàquet que formen part del Cens de Productors. El fullet es pot trobar als establiments i a les de-pendències municipals.

Font: Consell Comarcal del Maresme

A l’estiu, tomàquet del Maresme a taula

LA RECEPTA DE L’ÀVIA REMEI

BOUQUET D’A. BLANC 2013Vi d’agricultura ecològica elabo-rat de forma moderna. Verema manual en caixes de 18 kg. Mace-ració pe·.licular pre-fermentativa. Premsat suau amb aprofi tament exclusivament del most fl or. Fer-mentació alcohòlica a temperatura controlada de 15ºC en dipòsits d’inoxidable durant 3 setmanes (cada varietat per separat). Criança sobre les seves lies durant 3 mesos fent batonage.

Color: Groc palla lluminós amb refl e-xos característics verdosos.

Aromes: Aromes frescos de fl ors i fruites blanques amb una suau fra-gància cítrica.

En boca: Entrada suau, evolucionant cap a sensacions afruitades amb una acidesa fresca i equilibrada. Estructura esbelta i sedosa. El fi nal és llarg amb una persistència inspiradora del ter-rer. Caràcter mediterrani en estat pur.

PREPARACIÓ: De la cua del rap en fem dos talls lligats amb el tall rodó. Els passem pel pebre vermell i els salem. Ho deixem tota una nit que maceri. En una cassola de terra, hi posem oli i saltem les gambes, les traiem i a continuació rostim el rap. Posem molta ceba tallada a la juliana i alls. Deixem redreçar el rap i triturem tot el contingut del suc posant-hi molts festucs com a picada. També hi afegim ara el potet de crema de llet. Quan el rap estigui fred, el fem a trossos com si fos un tall rodó i posem els talls a la cassola, on tenim la salsa triturada i colada. Queda una mica espès.

Quan l’escalfem per servir-lo, podem afegir-hi una mica de llet o aigua perquè no s’enganxi. Per servir-lo emprem la imaginació, ja que tot depèn de la distribució dels talls i de les gambes. També queda molt bé amb uns quants musclos de roca petits. Aquest plat el podem congelar tapant-lo molt bé.

RAP AMB GAMBES I FESTUCS

INGREDIENTS: 1 cua de rap. Gambes vermelles. Festucs. Pebre vermell dolç. Cebes. Alls. 1 pot de crema de llet. Oli d’oliva. Sal.

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cui-nera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

A baix, un moment de l’acte de presentació de les Jornades amb les autoritats.

APUNTS

Quan llegim articles, llibres o veiem reportatges televisius sobre la im-portància de l’atenció als infants, i les recomanacions pertinents, com ara: “mirar la tele conjuntament”,” ajudar-los a fer els deures” ”parlar amb ells de tant en tant”, etc., si som del ram dels afectats, és a dir, fonamentalment pares o mares de les criatures, no dei-xem de preguntar-nos: “com podem fer-ho?”.

Com adults tenim prou feina a mantenir la nostra feina, moltes ve-gades amb uns horaris que no per-meten dedicar massa temps als fills i això fa que no puguem estar atents ni escoltar-los. Aleshores ens sentim una mica culpables de no saber ser uns bons pares i mares.

En certa manera, els nostres drets com adults (tenir una feina per man-tenir-nos, un habitatge més o menys digne, períodes de descans...) sem-blen oposar-se frontalment als drets dels infants a tenir pares amatents i disposats a participar en la seva edu-cació.

I és que els nostres drets i les ex-pectatives personals que tenim sobre la vida adulta s’han tornat molt com-plexos, i tot i ser “lògics”, ens plan-tegen situacions irresolubles davant dels drets dels més petits.

De fet, tendim a pensar que ser adult no és cap avantatge, que la vida adulta està carregada d’obligacions, deures i poques satisfaccions. A l’ex-trem, que l’atenció als fills, és més una càrrega que una diversió, o una activitat de caire positiu.

Potser la clau de tot plegat estigui en poder pensar cóm vivim i pensem

el fet de ser adults, així podem canvi-ar o millorar les nostres percepcions sobre la majoria d’excuses que tenim per sortir del pas, valorar de forma més equilibrada i positiva el sentit profund que té ser part d’una parella, pare o mare.

Un tema “típic i actual en la cons-trucció de la relació adulta, és el de què per ser adult, cal poder renunciar a “ser jove”. La mitificació del mante-niment de la joventut ens la trobem permanentment en els mitjans de comunicació, a la publicitat de pro-ductes de consum i en les maneres de pensar més extenses a la nostra societat. Però la joventut no és pas un període massa agradable: de fet, és un període ple de desigs insatisfets. L’objectiu del qual és aconseguir te-nir una vida adulta justament per a la possibilitat de satisfer la majoria d’aquells desitjos.

M’explicaré: es tracta de poder comprendre que allò que fèiem quan pertanyíem a la joventut, aquells hà-bits, aquella sensació de “poc com-

promís”, es veu sobrepassat per les noves vivències adultes.

En primer lloc, la nostra parella que conforma un espai físic i men-tal ens ajuda a créixer, els projectes comuns, la sensació d’estar bé en allò que vivim com a positiu i saber tolerar allò que ens fa patir, el fet de compartir les dificultats, els nervis, l’ansietat...

Un altre àmbit, el laboral, és una font de satisfaccions (i frustracions) que ens transforma en col·laboradors directes de la societat i per tant pro-tagonistes en la millora del benestar social propi i col·lectiu.

I els fills... ai el fills!!! Quan n’hi ha, són també una font de satisfacció no únicament quan tot va bé, sinó sobre-tot quan veiem que som una ajuda als seus problemes i gaudim dels seus èxits, petits i grans.

De tot plegat, per no allargar-nos massa, potser caldrà parlar-ne amb més detall en un nou article.

RAMON DOMINGO. Psicòleg

PSICOLOGIA

Ser adults, quina xamba! Presentació a Cabrera de Mar del nou monovolum Classe V

Autolica, MB Motors i Talleres Au-tolica, concessionaris oficials Merce-des-Benz, van ser els encarregats de presentar el nou vehicle en un acte amb molta participació de públic que va fer-se a l’equipament municipal ca-brerenc de la Masia de Cal Conde.

En concret, l’acte va fer-se el passat dissabte 28 de juny. Un total de més de 500 convidats van poder assistir a la Masia de Cal Conde en una tarda fes-tiva en la qual no hi va faltar cap detall per fer gaudir a grans i petits.

Pel que fa a la celebració d’aquesta festa, els nombrosos assistents van poder conèixer de ben aprop el nou monovolum de Mercedes-Benz, en el marc del municipi de Cabrera de Mar.

El nou vehicle que va presentar-se, el Classe V, es “un monovolum molt especial, ampli, confortable, segur, fi-able i equipat amb avançades soluci-ons tecnològiques, úniques en el seu segment, que el converteixen en la millor opció per a la familia, l’oci o el transport professional”, expliquen els promotors de la presentació.

MOTOR

ADOPTA’MEls animals recollits al carrer, perduts o abandonats viuen sota un gran estrès a un centre d’acollida. Per això, busquem famílies que vulguin la companyia d’un gos o un gat i que es comprometin a estimar-los i cuidar-los per la resta dels seus dies. Ells, a canvi, prometen donar tot el seu amor, simpatia i agraïment.

info@protectoramataro.org www.protectoramataro.org

KARI: La Kari va caure d’un balcó i ha arribat al nostre centre amb una fractura a la pota que s’ha hagut d’intervenir quirúrgicament. Ha arribat molt enfadada però sembla que ja es va calmant. Kari ha estat recuperant-se a una casa d’acollida on ens confirmen que és molt bona i carinyosa, tot i que no porta els canvis massa bé i podria ne-cessitar una mica de temps i paciència per adap-tar-se a la nova llar, però un cop adaptada,és un amor de gata. La seva adopció inclou la despa-rasitació interna i externa, l’esterilització, les vacunes i el microxip. Si la vols ajudar, la trobaràs al CAAC del carrer Galícia s/n 08303 Mataró. Tel. 937 562 269 / 647 97 22 93

FADA: Aquest és un cas urgent perquè cada dia està més trista i patim per la seva salut. La Fada es va per-dre, no va saber tornar a casa i va haver de donar a llum al carrer. Per sort, ella i els seus petits van ser rescatats i portats al nostre refugi. Els seus petits van trobar una llar però ella no ha tingut sort i encara espera que algú es fixi en ella. És una gata bona però independent, no li agrada ser molestada i és sociable amb les persones. Comença a ser una gata gran d’edat i la gatera ja li pesa una mica. Pateix gingivitis. La seva adopció no-més costa 30€ i inclou la desparasitació interna i exter-na, l’esterilització, les vacunes i el microxip. Si la vols ajudar, la trobaràs al CAAC del carrer Galícia s/n 08303 Mataró. Tel. 937 562 269 / 647 97 22 93

HOUSE: Abans es Teri i és un preciós gos de 9 anys, d’uns 30Kg extremadament afectuós amb les persones. És joganer i divertit tot i que amb els altres gossos no sap interactuar. Va arribar al refu-gi amb uns nivells d’estrès molt alts que li van pro-vocar que ell mateix es destrossés la cua, la qual vam haver d’amputar. Ara ja està molt més tran-quil i només espera una segona oportunitat. CAAC del carrer Galícia s/n 08303 Mataró (Barcelona). Tel. 937 562 269 / 647 97 22 93. La seva adopció només val 30€ i inclou la desparasitació interna i externa, l’esterilització, les vacunes i el microxip. El trobareu al CAAC del carrer Galícia s/n 08303 Mataró. Tel. 937 562 269 / 647 97 22 93.

RAMBO: Aquest imponent Alaska Malamut necessita un adoptant molt especial que conegui la raça. Té un caràcter molt primari, poc domesticat. Observar-lo és com observar un llop, El seu vincle amb els cuidadors és tan fort que és quasi obsessiu perquè no porta gens bé la captivitat donat que és una ànima salvatge. Amb el màxim respecte al seu espai i el seu ritme, es pot aconseguir crear un vincle amb ell. És molt llest i aprèn molt ràpid. Seria feliç en un entorn de muntanya, sen-se nens o d’altres animals en un primer moment. El trobaràs al CAAC del carrer Galícia s/n 08303 Mataró. Tel. 937 562 269 / 647 97 22 93. La seva adopció no-més val 30€ i inclou la desparasitació interna i exter-na, l’esterilització, les vacunes i el microxip.

LES NOSTRES MASCOTESLes tortugues terrestres, uns vells companys a casa Abans d’adquirir qualsevol tortuga ter-restre hem d’informar-nos de la legal comercialització de l’espècie, ja que hi ha nombroses espècies que es tro-ben en perill d’extinció i altres que pel fet de ser autòctones de la zona no es poden comercialitzar. Als centres au-toritzats trobareu espècies semblants i legalment comercialitzables, que s’adapten perfectament a les nostres condicions climatològiques.

Quan adquirim una tortuga hem d’assegurar-nos del seu estat de salut. La seva closca ha de ser sòlida y sense malformacions. Hem de tenir la sen-sació que té un pes considerable, i no sembla una closca buida. Les foses na-sals no han de tenir secrecions i els ulls han d’estar clars i nets. És aconsellable desparasitar-la i no està de més fer una visita al nostre veterinari.

L’HÀBITAT. Ubicarem la nostra tor-tuga en un espai proporcionat amb el nostre animal. Cal tenir present que

podem garantir un indret còmode i confortable per ella, ja sigui a l’interior o a l’exterior. Es recomana acostumar-les viure a l’exterior de casa, intentant imitar així la realitat de la naturalesa.

En aquest indret hem de poder tro-bar-hi un sòl format per sorra, pedres arrodonides, terra i fulles diverses. A més, li hem de proporcionar un espai amb aigua perquè pugui banyar-se i hidratar-se. I hem de col·locar-li un espai cobert perquè pugui refugiar-se com una caseta.

Les tortugues necessiten de fonts de calor externes per poder mantenir un bon estat de salut, per això passejar sota els rajos del sol o facilitar-li llum artificial amb il·luminació UVB/UVA ajudaran a que assimili correctament el calci i produeixi vitamines pel seu organisme.

L’ALIMENTACIÓ. Les tortugues de ter-ra s’alimenten principalment a base d’una dieta de fruites i verdures, que

podem complementar amb petits tros-sos de carn, cucs o grills... Cal recordar que una alimentació equilibrada es basa en satisfer les necessitats dietè-tiques en quantitat i varietat de cada espècie, també hi ha una àmplia vari-etat de pinsos adaptats a cada etapa de creixement. Per tal d’aportar-li els mi-nerals i les vitamines, als centres espe-

cialitzats trobem productes específics que s’afegeixen al menjar en forma de pols o líquids.

LA HIBERNACIÓ DE LES TORTUGUES. Les tortugues terrestres són uns rèp-tils que hibernen de manera progres-siva, per tant cal tenir present l’època de l’any en la qual ens fem amb una tortuga terrestre. Ara és l’època ideal perquè es vagin acostumant al clima exterior i quan arribi el moment de la hibernació no haguem de patir pel seu estat de salut. Amb la baixada de tem-peratures i la reducció d’hores de llum, les tortugues acostumen a disminuir la seva activitat i a menjar menys, fins que les condicions tornen a millorar. Tot i que si les tortugues es troben en un ambient interior o amb situacions de temperatura constants i agradables poden reduir molt el període d’hiber-nació i fins i tot eliminar-lo, fet que no és aconsellable.

Text: Naturcenter

PROPOSTES18 AGOST 2014 TRIBUNAMARESME

MATARÓ. NAU GAUDÍGaudí ahir i avui. Fins al 31 d’agost. Exposició commemorativa del 130 aniversari de la construcció de la Nau Gaudí de Mataró. Comissariada per Daniel Giralt-Miracle, es presenten 110 fotografies de la rica obra gaudiniana a través de dues lectures diferenciades en el temps i en la tècnica, les que han fet Joaquim Gomis i Ramon Manent.

MATARÓ. LA DESTIL·LERIASeny i rauxa a Les Santes. Del 18 de juliol a 7 d’octubre. Inauguració diven-dres 18 de juliol a les 18.30 h. Exposició col·lectiva dels artistes Carla Aledo, Albert Alís, Anna Aluart, Laia Arnau, Salvador Alsina, Mireia Canicio, Pol Codina, Marc Llacuna, Eduard Novellas, Teresa Pera, Perecoll, Sergio Ruiz, Joan Safont i Julian Waisbord.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICHPintura de Mercè Arbolí. Del 18 al 31 d’agost.

PREMIÀ DE MAR. MEPEl tissatge tradicional. Fins el 7 de setembre.

PREMIÀ DE MAR. MEPL’estampació tèxtil. Un recorregut per la història, la ciència, la tècnica i l’art d’estampació des del segle XVIII fins a l’actualitat.

PREMIÀ DE MAR. MEPL’arqueologia de Premià. Una se-lecció de troballes que ens parla del passat romà i iber de la vall de Premià.

LLAVANERES. MUSEU-ARXIUJoan Vila d’Ivori, l’il·lustrador obli-dat. Divendres 5 de setembre a les 19.30 h inauguració de l’exposició. Fins el 12 d’octubre.

MATARÓ. CA L’ARENASArt a Mataró 1942-1958: els anys de la represa. 1r pis: Modernitat en temps difícils (2a part). Fins al 28 de setembre. Aquesta segona part incor-pora nous artistes i noves peces que enriqueixen la visió de la diversitat i la complexitat de l’art català d’aquesta època. Sala 1 i Galeria: Moisès Vilèllia / Antoni Tàpies: Aire i terra. Fins al 28 de setembre. Les obres d’Antoni Tàpies, amb la seva exploració radical de la matèria, i Moisès Villèlia, que fa una aportació original a la poètica de la pobresa, estableixen un contrast i un diàleg estimulants. Sala 2: David Bes-tué. 00.00 h. Fins al 28 de setembre. Intervenció de David Bestué a l’espai públic en homenatge a Moisès Villèlia.

MATARÓ. CAN SERRAEl pintor Antoni Viladomat 1678 - 1755. Redescobertes. Fins al 24 d’agost. Dins els actes commemora-tius del Tricentenari de 1714, Mataró participa en l’exposició El pintor Antoni Viladomat (1678-1755). S’hi poden veure obres del pintor molt poc conegudes.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAVia Catalana a Mataró. Del 15 de juliol al 14 d’agost. Exposició de fotografies de la Via Catalana a Mataró realitzades per més de vint fotògrafs de la ciutat.

Els pobles del Maresme programen diàriament nombroses activitats de tots els àmbits socials i culturals possibles: des de per al públic infantil fins als actes adreçats a persones de totes les edats i preferències, com ara cursos, tallers, xerrades, cine-fòrums, concerts i recitals, teatre i sortides, etc.

Es tracta d’un ampli ventall de propostes promogut per entitats, consistoris i institucions, moltes de les quals són de lliure accés i que permeten aprendre la més diversificada gamma de coses, assistir a esdeveniments escènics tant d’amateurs com de professionals, gaudir de les màximes exposicions possibles, escoltar concerts i xerrades o descobrir rutes del territori, entre moltes d’altres coses.

En aquest context, les PROPOSTES mensuals de TRIBUNA Maresme apleguen una selecció d’aquests actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes en curs. Alhora, volen contribuir a què els lectors de la publicació puguin escollir entre les activitats del ric teixit associatiu maresmenc i amb la necessària previsió, fer-se un itinerari personal per escollir les que més els agradin o desitgin.

Tanmateix, en la mateixa línia d’apertura que ha marcat des de sempre aquesta publicació, tothom que cregui interessant fer-ho pot enviar-nos les seves propostes abans del dia 20 de cada mes al següent correu: info@tribunamaresme.com

PROPOSTES

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADORMaresme, 1714. Del 28 d’agost al 7 de setembre. L’exposició mostra com era el Maresme el 1714. Visita guiada: dissabte 6 de setembre de 10 a 14h.

VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIUDiabòlics anònims, 20 anys cremant. Del 23 al 31 d’agost. Horaris: del 23 al 27 d’agost de 12 a 14 i de 18 a 20.30. Csap de setmana: dissabtes de 12 a 14h i de 18 a 20.30 i diumenge de 12 a 14h.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL E. LLUCHCatalunya en transició. De l’1 al 30 agost. Organitzada pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL E. LLUCHMemòria fotogràfica de Vilassar de Mar. Fins 30 agost. Exposició dels Amics i Amigues de l’Arxiu Municipal.

VILASSAR DE MAR. ESPAI CULTURAL CAN BISAXLVII Exposició col·lectiva de VilassArt. Fins 14 setembre. Horaris de visita: dissabte d’11 a 14 h i de 17 a 20 h, diumenges i festius d’11 a 14 h.

VILASSAR DE MAR. MUSEU DE LA MINA VELLAHistòria de l’aigua a Vilassar de Mar. Horaris: de dimecres a divendres de 10 a 13 h i de 17 a 20 h; dissabtes i diu-menges d’11 a 14 h.

CABRERA DE MAR. CAL CONDEEl Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702-1714). Del 26 juliol al 10 d’agost.

CALDES D’ESTRAC. FUNDACIÓ PALAUToni Vidal retrata la cultura catalana dels setanta. Fins al 12 d’octubre. Una extraordinària col·lecció de fotografies que són el testimoni del miracle català dels anys seixanta: la recuperació de la cultura catalana, fruit de la suma de molts esforços: els exiliats de París i Tolosa, els que havien tornat de Mèxic o de Xile, les noves generacions apa-regudes sota el franquisme, els joves dels setanta.

CALDES D’ESTRAC. FUNDACIÓ PALAUEstimat Picasso. Exposició permanent. Una cinquantena d’obres de Picasso que Josep Palau i Fabre, al llarg de la seva vida, ha anat adquirint o bé ha rebut de mans del mateix Picasso.

CALDES D’ESTRAC. FUNDACIÓ PALAUDefensa de l’Avantguarda. Exposició permanent. Recull l’obra d’artistes com Miró, Clavé, Juli González o Gargallo.

XVI FESTIVAL DE MÚSICA CLÀSSICA CASTELL DE SANTA FLORENTINACANET DE MAR. JULIOL I AGOST

El Festival de Música del Castell de Santa Florentina torna amb els millors intèrprets i solistes de la música clàssica. El Festival se celebra en un espectacular Pati d’Armes envoltat pels murs i torres del Castell, lloc idoni per la seva espectacularitat i excel·lent acústica.

ARTS D’ESTIUPINEDA DE MAR. AGOST. El festival s’acosta al tram final amb una acurada selecció de propostes artístiques actuals i de qualitat: Amics de les Arts, Miguel Poveda, Els Pets o Antonio Díaz.

NITS DE JAZZ A LATORRE LLAUDER MATARÓ. Del 28 al 31 d’agost. La vil·la romana de Torre Llauder esdevindrà un espai idíl·lic per a la celebració de concerts de jazz les nits de final del mes d’agost.

23È FESTIVAL DE JAZZ D’ARENYS DE MARARENYS DE MAR. Del 25 de juliol al 29 d’agost. Passaran per l’escenari noms com Joan Chamorro Quartet & Andrea Motis, The Excitements o Barcelona Gospel Messengers.

EXPO-SICIONS

PROPOSTES 19 TRIBUNAMARESME AGOST 2014

SORTIDESI VISITES

ARENYS DE MAR. PLAÇA AJUNTAMENTArenys indiana. Diumenge 10 a les 11 h. Ruta guiada. Recorregut per l’Arenys dels s.XVIII i XIX destacant l’aportació económica i social dels indians i repassant els principals palauets. Cal fer inscripció prèvia a l’Oficina de Turisme.

CANET DE MAR. CASA MUSEU LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERModernisme i Casa museu. Dissabte 2 a les 11 h. Ruta guiada. 7€.

CANET DE MAR. CASA MUSEU LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERPescadors i navegants. Diumenge 3 a les 11 h. Ruta guiada. 4€.

EL MASNOU. PLAÇA D’OCATAVisita a la Mina d’Aigua del Masnou. Diumenge 10 a les 11 h. Us convidem a submergir-vos sota terra per descobrir un tram de les mines d’aigua Cresta i Malet, que formen part d’un laberint de galeries de 27 km. Cal inscripció prèvia a museu.nautica@elmasnou.cat o al tel. 93 557 18 30. Gratuït.

LLAVANERES. PASSEIG DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT Ascenció al Gran Facha o als Ibons d’Anayet. Divendres 29 fins diu-menge 30 d’agost. Més informació: www.ojupeligru.com i www.elcasal.entitatsllavaneres.cat

MATARÓ. PLAÇA DE SANTA MARIARuta Mataró 1714. Diumenge 2 a les 18 h. Visita guiada pels espais històrics de Mataró durant la guerra de Successió. Recorrerem els llocs més significatius de la ciutat per tal de conèixer els fets ocorreguts durant aquest període, des del segle XVII fins a mitjan segle XVIII.

MATARÓ. ERMITA DE SANT SIMÓRuta del mar. Diumenge 2, 16 i 30 a les 19 h. Visita guiada.

MATARÓ. DES DE L’AJUNTAMENTLa ciutat romana a través dels sentits. Dissabte 9 a les 18 h. Visita guiada.

MATARÓ. DES DE L’AJUNTAMENTMataró, un passeig per la història. Diumenge 10 a les 19 h. Visita guiada.

MATARÓ. DES DE L’AJUNTAMENT El modernisme a Mataró. Diumenge 24 a les 10 h. Visita guiada.

MATARÓ. CAPELLA DELS DOLORSVisita al conjunt barroc de la Cape-lla dels Dolors. Cada dissabte d’11 a 13 h i de 18 a 20 h. Per descobrir el nucli principal del barroc mataroní. La capella va ser ornamentada per

Antoni Viladomat, el pintor català més important del segle XVIII. La durada de la visita és de 45 minuts.

MATARÓ. TORRE LLAUDER Visita guiada a la vil·la romana de Torre Llauder. Cada dissabte a les 19 h. Visita guiada al jaciment arqueolò-gic de Torre Llauder, veurem com era la vil·la romana que s’ha conservat.

MATARÓ. CAN SERRACan Serra. Museu de Mataró. Cada dimecres a les 18 h. Recorregut per les sales de la mostra permanent del Museu i l’exposició sobre el pintor Antoni Viladomat.

MATARÓ. CA L’ARENASUn tast d’art a Ca l’Arenas. Diu-menge 31 a les 18 h. Un recorregut per conèixer l’arquitectura de la Casa Arenas i la rellevància de la col·lecció d’art que s’hi conserva i exhibeix.

PREMIÀ DE DALT. PATI DE SANT JAUMEExcursió, sopar i sindriada. Dissabte 30 a les 20 h. Sortida i sopar a Sant Mateu 20 hs. Sortida i sindriada a la Cadira del Bisbe 21.30 h.

ST. VICENÇ MONTALT. PK. C/ GINESTALes runes de can Bosch. Dissabte 9 a les 20h. Farem una sortida nocturna i en arribar, pendrem un combinat dolç d’ estiu per a refer-nos i un bon bany a la piscina, sota la llum dels es-tels. Cal portar: lot, aigua per el camí i banyador. Informació: Sisku Calopa 660 328 148. www.montaltrek.org

ARENYS DE MAR. PATI DEL XIFRÉLa màgica volta al món. Diumenge 3 a les 19h. A càrrec de Sim Salabim.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Empedrat de contes. Dimarts 5 a les 18 h:Stellaluna, a càrrec de Mon Mas. Dimarts 12 a les 18 h: El petit món del Petit Príncep, a càrrec d’Assumpta Mercader. Dimarts 19 a les 18 h: Bona nit i tapa’t, a càrrec de Marta Arnaus. Dimarts 26 a les 18 h: En Maginet tap de bassa, conte especial en llengua de signes catalana, a càrrec d’Edicions el Cep i la Nansa.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASEmpedrat de contes. Dimecres 6 a les 19 h:Circ de drap, a càrrec de Marta Catalan. Dimecres 20 a les 19 h: Contes mullats, salats i esquitxats, a càrrec d’Alma i la Mar de Contes. Dissabte 30 a les 11.30 h: El país de les puces, a càrrec de Lídia Clua.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA J. PERICHHora del Conte. Dimecres 3 a les 18 h. Avi, què va passar el 1714? a càrrec d’Albert Estengre.

INFANTIL

PROPOSTES20 AGOST 2014 TRIBUNAMARESME

MÚSICA

CABRERA DE MAR. CELLER CAN BARTOMEULa Malinche. Dissabte 16 a les 22h. Música mexicana. Entrada + 2 consu-micions 10€.

CABRERA DE MAR. CAN VIVÉNeus Mar Quartet. Dilluns 18 a les 22h. Havaneres.

CABRERA DE MAR. CELLER CAN BARTOMEUDurban. Divendres 29 a les 22h. Folk. Entrada + 2 consumicions 10€.

CABRERA DE MAR. CELLER CAN BARTOMEUWilly Fuego. Dissabte 30 a les 22h. Rumba. Entrada + 2 consumicions 10€.

CANET DE MAR. CASTELL DE SANTA FLORENTINASabine Grofmeier i Camerata España. Divendres 8 a les 22h.

CANET DE MAR. CASTELL DE SANTA FLORENTINARecital líric. Dissabte 9 a les 22h. A càrrec de Marta Likosiute, Daniel Say-fullin, Svetlana Tovstukha i Elizaveta Mironova.

CANET DE MAR. CASTELL DE SANTA FLORENTINAQuartet Gerhard i Daniel Blanch. Dimecres 13 a les 22h.

CANET DE MAR. CASTELL DE SANTA FLORENTINAJohann Strauss Chamber Orchestra. Divendres 15 a les 22h. Director: Horst Shom

CANET DE MAR. CASTELL DE SANTA FLORENTINAGala de Tenors. Dissabte 16 a les 22h. A càrrec d’Albert Deprius, Josep Fadó i Airam Hernández, amb Ricardo Estrada (piano).

EL MASNOU. PARC DEL LLACSuspicious Band. Divendres 5 de setembre a les 22 h. Festes del Bell Resguard. Actuació del grup Suspicious Band, versionant Elvis Presley amb l’espectacle titulat An Elvis Experience.

LLAVANERES. JARDINS DE CAN CARALTBarbuts Jazz Band. Divendres 1 a les 22 hores.

LLAVANERES. JARDINS DE CAN CARALTUltraído. Divendres 8 a les 22 h.

ALELLA. JARDINS DEL CAL MARQUÈSAinhoa Arteta. Dijous 7 a les 22h. L’artista basca tancarà el Festival d’Es-tiu amb un concert en el qual actuarà acompanyada del pianista Rubén Fernández Aguirre. 1a Part: Frauenliebe und leben de Robert Schumann; Lieder de Richard Strauss. 2a Part: Baladas italianas d’Isaac Albéniz; Tonadillas d’Enrique Granados; Siete canciones populares españolas de Manuel de Fa-lla. Preu: 45€. www.festivalalella.org.

ARENYS DE MAR. PATI DEL XIFREJoan Chamorro Quartet & Eva Fer-nández & Andrea Motis. Divendres 1 a les 22.30h. Festival de Jazz d’Arenys de Mar.

ARENYS DE MAR. PATI DEL XIFREThe Excitements. Divendres 8 a les 22.30h. Festival Jazz d’Arenys de Mar.

ARENYS DE MAR. PATI DEL XIFREMarina BBface & The Beatroots. Divendres 15 a les 22.30 h. Festival de Jazz d’Arenys de Mar.

ARENYS DE MAR. PATI DEL XIFRESax Gordon & Lluís Coloma Quartet. Divendres 22 a les 22.30h. Festival de Jazz d’Arenys de Mar.

ARENYS DE MAR. PATI DEL XIFREBarcelona Gospel Messengers. Diven-dres 29 a les 22.30h. Festival de Jazz d’Arenys de Mar.

CABRERA DE MAR. CELLER CAN BARTOMEULa Tocanta. Divendres 8 a es 22h. Fla-menc. Entrada + 2 consumicions 10€.

CABRERA DE MAR. CAN BARTOMEUEnric Majoral. Dissabte 9 a les 22h. Rock Clàssic. Entrada + 2 consumicions 10€.

CABRERA DE MAR. CAN BARTOMEUDaphins. Divendres 15 a les 22h. Jazz. Entrada + 2 consumicions 10€.

MATARÓ. TORRE LLAUDER Dany Doriz Quintet. Dijous 28 a les 21 h. Nits de jazz a Torre Llauder. Preu: 12 €.

MATARÓ. TORRE LLAUDER Open Gate Quartet & Susana Shei-man. Divendres 29 a les 21 h. Nits de jazz a Torre Llauder. Preu: 12 €.

MATARÓ. TORRE LLAUDER Gabriel Amargant Quintet + Terrassa Hot Jazz Band. Diumenge 31 a partir de les 19 h. Nits de jazz a Torre Llauder. Preu: 12 €.

PINEDA DE MAR. ESPAI SANT JORDIAmics de les Arts. Divendres 8 a les 22h. Presenten el disc Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure.

PINEDA DE MAR. ESPAI SANT JORDIMiguel Poveda. Divendres 15 a les 22h.

PINEDA DE MAR. ESPAI SANT JORDIEls Pets. Divendres 22 a les 22h. Presenten el disc L’àrea petita.

PREMIÀ DE DALT. JARDINS DE CAN CLARAMUNTOrquestra de Cambra Catalana. Di-vendres 1 a les 22 h. Festival de Música del Maresme. “Les quatre estacions de Vivaldi”. Preus: 6€ / 10€.

EL MASNOU. PLAÇA D’OCATASardanes. Dissabte 23 a les 22 h. Ballada de sardanes amb la Cobla Premià. Amb sopar sardanista. Informació i reserves: 666 359 166 / 93 555 81 07.

EL MASNOU. PLAÇA D’OCATASardanes. Dimecres 10 de setembre a les 22 h. Cobla Vila d’Olesa.

PREMIÀ DE DALT. PISTA DE SANT JAUMESardanes. Diumenge 3, 10 i 17 a les 20 h. Cobla Ciutat de Terrassa.

PREMIÀ DE DALT. PISTA DE SANT JAUMESardanes. Diumenge 24 a les 20 h. Cobla Premià.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE L’AJUNTAMENTSardanes. Divendres 1 i 22 a les 22 h. Amb la cobla Marinada.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE L’AJUNTAMENTSardanes. Divendres 8 a les 22 h. Amb la cobla Sabadell.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE L’AJUNTAMENTSardanes. Divendres 15 a les 22 h. Amb la cobla Ciutat de Terrassa.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT41è Aplec de la Sardana. Dissabte 30 a les 18.30 h. Amb les cobles Jovení-vola de Sabadell, Premià, St. Jordi-Ciutat Barcelona i Marinada.

VILASSAR DE DALT. PLAÇA DEL TEATRESardanes. Dilluns 25 a les 18h. Amb la Cobla Premià.

VILASSAR DE MAR. PL. VICENÇ MARTÍ Sardanes. Dijous 7 a les 22 h. Amb la Cobla Iluro.

VILASSAR DE MAR. PL. DE L’AJUNTAMENT Sardanes. Dijous 14 agost a les 22 h. Amb la Cobla de Premià.

VILASSAR DE MAR. PL. DE L’AJUNTAMENTSardanes. Dijous 21 a les 22 h. Amb la Cobla Marinada.

VILASSAR DE MAR. PL. DE L’AJUNTAMENT Sardanes. Dijous 28 a les 22 h. Amb la Cobla Marinada.

SARDANES

PREMIÀ DE DALT. PARC FELICIÀ XARRIÉBarca de mitjana. Dissabte 2 a les 22 h. Amb rom cremat per a tothom.

PREMIÀ DE DALT. CA L’ESTRANY Jove Orquestra de Cambra d’El Masnou. Divendres 22 a les 22 h. Fes-tival de Música del Maresme. “Concert Joves Intèrprets”. Preu: 6€.

PREMIÀ DALT. JARDINS CAN FIGUERESCine-Concert. Divendres 29 a les 22 h. Festival de Música del Maresme. Carles Robert i The Limelight Ensemble, el Chico de Chaplin. Preus: 6€ / 10€.

TEIÀ. ASSOCIACIÓ CA L’ANTIGAFrancesc Miralles amb Lumbreras i Hypatia. Dissabte 23 a les 19h.

VILASSAR DE DALT. PARC DE CAN RAFARTVilabarraques. Divendres 22 a les 22.30h. Concert amb A trenc d’alba, Un gos robant, The Jau+, PD Porco Rosso i Dj Willow.

VILASSAR DE DALT. PARC CAN RAFARTVilabarraques. Dissabte 23 a les 00 h. Concert amb El Veïnat, La senyora Tomassa, DJ Jonc, Dj Sendo.

DIVERSOS

ARENYS DE MAR. C.C.CALISAYLa Dansa d’Arenys. Una dansa viva. Dimecres 13 a les 19h. Taula rodona amb Mercè Colomer, Pompili Massa i Pilar López que ens parlaran dels balls de plaça, la seva coreografia i la seva música.

CABRERA DE MAR16è Curs d’orgue del Maresme. Del 19 al 23 d’agost. cursorgue@hotmail.com.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROClub de lectura. Dilluns 8 de setembre a les 19h. Los días contados de Miklós Bánffy. Activitat moderada per l’escrip-tor Toni Sala.

EL MASNOU. CTRA. DE BARCELONAFira d’Artesania. Dissabte 2 a les 9 h. Objectes de regal, bijuteria, embotits, fleca, formatges, cistells...

ALELLA. OFICINA DE TURISMEFesta de la Verema. A partir del 27 d’agost s’obren les inscripcions a les activitats de la Festa de la Verema.

ARENYS DE MAR. RIERAFira d’artesania. Diumenge 3 a partir de les 10h.

ARENYS DE MAR. RIERAFira de brocanters. Diumenge 10 a partir de les 10h.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESTrobades amb... Patrícia Gabancho. Dimarts 9 de setembre a les 19 h. Pre-sentació del llibre Les dones del 1714.

LLAVANERES. EL CASAL DE LLAVANERESMarxa Nocturna al Corredor (a peu i amb BTT). Dissabte 2 a les 18.30 h. Tradicional caminada al Corredor, amb sopar a l’esplanada exterior del Santu-ari i tornada nocturna.

LLAVANERES. ESCOLA DE GOLF HCP1Campionat de Pitch and Putt “Lluita contra el càncer”. Dissabte 9 i diu-menge 10 a partir de les 9 h.

LLAVANERES. DIVERSOS INDRETS58è Homenatge a la Vellesa. Diu-menge 7 de setembre. 11.30 h a l’església parroquial: Missa solemne. Tot seguit al parc de Ca l’Alfaro:

Actuacions a càrrec de Cau d’Art i de Llavaneres contra el Càncer. 14 h al parc de Ca l’Alfaro: Dinar de germa-nor. Sobretaula amb el grup Esperit de Joventut del Casal de la Gent Gran.

MATARÓ. DIVERSOS INDRETSFesta del barri de la Cirera. Del 29 d’agost al 7 de setembre.

PREMIÀ DE DALT. DIVERSOS INDRETSFesta del barri Santa Maria, Santa Anna-Tió . Del 14 al 16 d’agost.

SANT VICENÇ DE MONTALT. PISCINA MUNICIPALBany de nit. Dissabte 9 i 23 de 20.30 a 00h.

PREMIÀ DE DALT. SANTUARI DE LA CISATeatralització de la crema del santu-ari de la Cisa a mans dels Borbons el 1714. Dimecres 10 a les 22 h.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAFestival de curtmetratges La nit + cur-ta. Divendres 29 i dissabte 30 d’agost.

VILASSAR DE MAR. DIVERSOS INDRETSFestes del Barato. De l’1 al 3 d’agost.

VILASSAR DE MAR. DIVERSOS INDRETSFestes del carrer Sant Llorenç. Del 8 al 10 d’agost.

VILASSAR DE MAR. C.PARROQUIALCinema a la fresca: Moscati. El médi-co de los pobres. Dissabte 16 a les 21 h. Dirigida per Giacomo Campiotti.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCHTaula rodona: La transició demo-cràtica a Vilassar de Mar. Divendres 22 a les 18.30 h. Amb la participació de Tomàs Mayor, Jeroni Marsal, Xevi Ramon, Jordi Bertolí i Josep-Lluís Martín Berbois. Modera: Feliu Novell.

21TRIBUNAMARESME AGOST 2014

Sant Vicenç de Montalt convida a participar en els actes de la seva Festa Major estival

FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ DE MONTALT

DISSABTE 9 D’AGOST

20.30 h, a l’aparcament del c/ Ginesta

Caminada nocturna i bany de nit a la piscinaCal portar: lot, aigua pel camí i banyador. Més informació: 660 32 81 48.

DIMECRES 13 D’AGOST

10 h, a la Biblioteca Municipal La Muntala

Festival Multipolar: Maridatge literariLectura de poemes, a càrrec de Jordi Cornudella. Tast de cava i vins de la mà del sommelier Arnau Barangé.

DIJOUS 14 D’AGOST

10 h, a la Biblioteca Municipal La Muntala

XIII Bibliogimcana infantilTema: La fotografia. Per a infants a partir de set anys.

A l’Espai Jove “El Cau”

Curs de producció musicalTambé els dies 15, 21 i 22 d’agost. Per a joves de 12 a 30 anys. Inscripció gratuïta a l’Espai Jove i a www.svmontalt.cat

22 h, a la pista annexa al Pavelló Municipal Toni Sors

Sopar de Festa MajorMenú: pollastre a l’ast amb patates al caliu, postres, pa, aigua, vi i cava. Preu: 10 euros.

En acabat

Ball de Festa MajorAmb el grup “Què Tal?

DIVENDRES 15 D’AGOST

10 h,

Repicada de campanes i petardada Anunciant la Festa Major.

10.30 h, a les portes de l’Ajuntament

Passejada popular En companyia dels gegants de Sant Vicenç.

11 h, a l’església de Sant Vicenç

Ofici en honor a la Mare de Déu de l’AssumpcióAmb la participació de l’Orfeó Parroquial El Delme.

En acabat, a la plaça del Poble

Sardanes i vermut popularAmb la Cobla Premianenca.

A la tarda, al passeig Marquès Casa Riera

4t Mercat al MarTambé els dies 16 i 17 d’agost. Parades d’ar-tesania, alimentació i productes vinculats al mar.

21.30 h, a la platja

Cantada d’HavaneresAmb el grup Port Bo. Amb rom cremat, ela-borat a l’estil dels vells pescadors pels Amics de la Petanca.

Tot seguit,

Castell de focs

00 h, a Montaltpark

Ball de Festa MajorAmb el “Trio Sharazan”

DISSABTE 16 D’AGOST

11 h, a l’Av. Toni Sors

Parc refrescant i festa de l’escuma

23 h, pels carrers del poble

XV CorrefocAmb els Diables de Caldes.

En acabat,

Bany de nit

DIUMENGE 17 D’AGOST

17.30 h, a l’Av. Toni Sors

Desfilada caninaOberta a tots els propietaris de gossos, tinguin o no pedigrí. Inscripcions: fins al 8 d’agost a l’Ajuntament (Tel. 93 791 05 11) i a Quatre Potes (Tel. 93 791 25 24)

22 h, al Centre Cívic El Gorg

Concert de música de cambraA càrrec de Quim Cornudella, piano, i Javier González, violí.

DIVENDRES 22 D’AGOST

De 22 a 02 h, a la pista annexa al pavelló Municipal Toni Sors

Festa jove: “Santvi Sound Factory”Festa de l’escuma, la millor música, els mi-llors DJ,s i el millor ambient.

22 AGOST 2014 TRIBUNAMARESME

Del 15 al 18 d’agost torna la Mostra Gastronòmica de Cabrils en la seva 27a edició

La Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils és una cita inelu-dible en el seu àmbit. I arriba a una al-tra edició, la que en fa 27, que obrirà les seves portes, dels dies 15 al 18 d’agost, en el recinte de l’Escola L’Olivera, on es podran fer els tastets més agosarats i saborosos, de la mà de destacats pro-fessionals de la restauració.

La Mostra de Cabrils és un esde-veniment turístic, social i econòmic de referència al Baix Maresme, amb capacitat d’atracció de públic que va molt més enllà de la frontera estricta-ment comarcal. 27 edicions d’aques-

ta trobada que ja és tot un clàssic, donen fe que el projecte no solament s’ha consolidat, sinó que avança cap endavant, amb bones i immillorables perspectives de futur.

El gran nombre de tast que any rere any se serveixen són un clar i con-tundent testimoni de la importància d’aquest punt de trobada estival. Du-rant uns dies d’estiu, Cabrils esdevé un autèntic aparador gastronòmic en el qual es mostra el bo i millor d’aquesta localitat, molt coneguda, a més, per la seva qualitativa i diversifi-cada restauració.

D’altra banda, la Mostra va molt més enllà de la gastronomia, i com el seu propi nom indica aposta pel sec-tor dels artesans i comerciants, que apropen als assistents les seves cre-acions i productes, convertint-se tot plegant en un esdeviment amb mul-tiplicitat d’ofertes, pensades per a un públic molt fidel, al qual se sumen noves persones que el descobreixen en cada nova edició.

En ple mes d’agost, doncs, no et per-dis la possibilitat de conèixer de prop la Mostra Gastronòmica, Comerci-al i d’Artesans de Cabrils, en aquest municipi maresmenc, situat arran de muntanya i amb el mar ben a la vista, que des de fa uns anys ha sabut treba-llar amb encert un nom de referència en l’àmbit de la gastronomia.

És tot un referent i converteix Cabrils, durant el mes d’agost, en punt de trobada de la millor gastronomia, a més amb una convocatòria multitudinària.

PLÀNOL DE LA MOSTRA

RESTAURADORS PARTICIPANTS

Ca l’Estrany (Cabrils)Cal Gras (Cabrils)Can Pocurull (Vilassar de Mar)Can Rin (Cabrils)Can Tossut (Cabrils)El Cafè de l’Acadèmia (Vilassar de Dalt)El Petit Roura (Vilassar de Mar)El Racó de Can Feliu (Vilassar de Dalt) El Teler (Vilassar de Dalt)Forn Vias - Ca la Rosi (Cabrils)Hostal de la Plaça (Cabrils) Locanda Del Leon D’Oro (Vilassar de Dalt)Nami- cuina japonesa (Vilassar de Mar)Pastisseries Falgueras (Vilassar de Mar)Pati la Morera (El Masnou)Pizzeria l’Hort / Tempo de l’Hort (Cabrils)Sal i Pebre (Cabrils) Xaret (Cabrils)Xeflis (Cabrils)

23TRIBUNAMARESME AGOST 2014

A banda del programa de propostes habitual, quina novetat es trobarà enguany a la Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils?

Hi haurà música en viu des de les 22h. Fins les 23,30h tots els dies.

I quines previsions d’assistència espe-ren?

Com els últims anys més o menys, creiem que no hi haurà variació.

A quin tipus de públic s’adreça princi-palment la Mostra?

A tot tipus, però principalment a un públic familiar ja que hi ha oferta per a tothom, des dels més petits als mes grans.

Com col·laboren Ajuntament i restau-radors del municipi per donar forma a la Mostra?

El pes principal es de l’Ajuntament, és a dir amb logística i organització, però també és veritat que si no hi hagués la implicació dels hostalers, no seria possible portar endavant la Mostra.

Per què s’ha plantejat des dels inicis durant el mes d’agost?

És un esdeveniment més de la Fes-ta Major de Santa Elena, que és el 18 d’agost; per tant, sempre hem bus-cat fer caure la Mostra als voltants d’aquesta data.

La crisi també deu haver afectat les darreres edicions? Com s’hi ha plantat cara des de la Mostra?

Crec que la crisi, en certa manera, ha afavorit l’assistència a la Mostra, ja que molta gent no pot anar de va-cances i aprofita aquests quatre dies per sortir i passar-ho bé.

Cabrils aposta clarament per la gas-tronomia. A banda de la Mostra, que més es fa des de l’Ajuntament per

impulsar aquesta línia de promoció econòmica?

Hem començat a fer unes rutes gastronòmiques, aquest any ha estat la segona, per donar a conèixer als mitjans de comunicació i al públic en general la rica gastronomia que té el nostre municipi.

De cara a atreure el turisme i la pro-moció del seu patrimoni local, quines activitats han impulsat?

A començament d’any, vam pre-sentar una guia turística adreçada a donar a conèixer el nostre municipi i les seves excel·lències, com les pai-satgístiques, les culinàries, les del patrimoni o les esportives, entre d’al-tres.

Com veuen el futur de la Mostra?És difícil de dir, però crec que se-

guirà com fins ara, amb una gran afluència de públic per gaudir del que els pot oferir la Mostra.

La proximitat de Barcelona juga a fa-vor de la promoció econòmica de la gastronomia de Cabrils?

És evident que sí, tot i que ve gent de molt llocs diferents, com de Ter-rassa, Manresa i fins i tot de Girona, per posar algun exemple.

Text: A. CallsFoto: Cedida

Lina Morales (CiU) és l’alcaldessa de Cabrils. Ho va ser en el període de 2007 fins a març del 2008 i ho és des del 2011 fins a l’actualitat. Parlem amb ella de la Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils, un punt de trobada i referent de l’estiu maresmenc en el qual es promociona principalment l’empenta gastronòmica d’aquest municipi del Baix Maresme.

ENTREVISTA A LINA MORALES (CIU), ALCALDESSA DE CABRILS

“La Mostra s’adreça principalment a un públic familiar, hi ha oferta per a tothom, des dels més petits als mes grans”

A començament d’any vam presentar una guia turística adreçada a donar a conèixer el nostre municipi i les seves excel·lències, com les paisatgístiques, les culinàries, les del patrimoni o les esportives

24 AGOST 2014 TRIBUNAMARESME

“Com a novetat de la Mostra oferirem el plat de Cabrils, el Blanc i Negre”

Com es planteja la nova edició de la Mostra Comercial, Gastronòmica i d’Artesans de Cabrils? Què s’hi podrà trobar aquest any?

Enguany celebrarem la 27ena edi-ció de la Mostra Gastronòmica de Cabrils. Un cop mes oferirem al pú-blic el millor de cada establiment en forma de tastets, d’aquesta manera seguim consolidant aquest esdeveni-ment com a referent de la comarca i de

Parlem d’una feina, l’organització de la Mostra, que dura tot l’any?

Sí, la Mostra es un esdeveniment que organitza l’Ajuntament i que de-gut a la gran afluència de públic (al voltant d’unes 20.000 persones) es necessita treballar durant tot l’any.

Quins serien els reptes de futur que es plantegen?

De cara al futur el plantejament és el mateix que hem seguit fent última-ment, posicionar l’Associació com a una entitat de re-ferència, transmetre als nostres clients els principals valors: qualitat,

innovació, tradició, diversitat...

Comença a veure’s una sortida de la crisi des de la posició del sector de l’hostaleria?

Des de l’Associació, aquest any hem notat un increment de clients, això fa pensar que d’alguna manera estem deixant enrere aquests últims anys tan dolents i ens fa ser una mica més optimistes de cara al futur.

Hi ha un públic que valora més la qua-litat que el preu?

Sí, però degut a la situació eco-nòmica actual, tots els establiments hem apostat per oferir productes de qualitat a preus molt competitius i això ha fet que augmentés l’afluència de gent.

Juga a favor la proximitat de Cabrils amb Barcelona en el pla de la promo-ció del sector de l’hostaleria?

Sí, clar, per una banda hem aug-mentat el nombre de clients estran-gers i per una altra banda hem enfor-

tit els nostres lligams amb el Departament de Turis-

me de la Diputació de Barcelona, i això ha

fet que incrementi l’afluència de pú-blic de Barcelona.

Text: Redacció

ENTREVISTA A PEP MASIQUES, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ D’HOSTALERS DE CABRILS

Pep Masiques, nascut a Cabrils l’any 1975, des de sempre ha estat vinculat a l’hostaleria. Precisament forma part de la tercera generació d’una família que s’hi dedica, els seus avis van crear l’hostal de la Plaça. Cuiner de professió, és el propietari del restaurant Can Rin. I des de fa uns 4 anys que és el president de l’Associació d’Hostalers de Cabrils, entitat molt arrelada al poble i principal motor econòmic del municipi.

Catalunya. Aquest any, com a novetat i seguint potenciant la Ruta Gastro-nòmica, oferirem el Blanc i Negre de Cabrils, que es el plat de Cabrils.

L’aportació de l’Associació d’Hostalers a la Mostra, com es concreta?

Des de l’Associació d’Hostalers formem part del comitè de la Mostra. Col·laborem i participem en l’orga-nització.

Pep Masiques a la dreta de la imatge, acompanyat per Lina Morales, alcaldessa de Cabrils (al centre) i Marian Muro, directora general de Turisme de la Generalitat (a l’esquerra), durant la presentació de la 2a Ruta Gastronòmica per Cabrils.

El plat de Cabrils, el Blanc i Negre

25TRIBUNAMARESME AGOST 2014

Cabrils torna a celebrar la Festa Major de Santa Helena en ple cor de l’estiu

FESTA MAJOR DE SANTA HELENA DE CABRILS

PROGRAMA D’ACTES. DEL 14 AL 18 D’AGOST

Cabrils acull un agost ple d’activitats i propostes, en el marc de la seva Festa Major de Santa Helena. El programa d’activitats pensades per a tota mena de públics ens recorda, un any mes, que el principal paper de la Festa Major és sortir i passar-s’ho bé. Tothom que vulgui podrà afegir-se a aquesta celebració, a la qual cal sumar també les opcions de la Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils.

DIJOUS 14 D’AGOST

A les 17 h, als Horts de Santa Creu

Santa Penya 2014: l’iniciPresentació oficial de les penyes i grups partici-pants al concurs.

Tot seguit, als Horts de Santa Creu

Gimkana de proves

A les 22 h, a l’escola L’Olivera

Nit de teatre Amb l’espectacle Don Juan Tenorio. Dos mes-tres de la comèdia catalana,Joan Pera i Lloll Bertran, interpreten els mítics personatges de Doña Inés i Don Juan, del drama romàntic de José Zorrilla. www.telentrada.com

DIVENDRES 15 D’AGOST

A les 11 h, a la Plaça de l’Església

Taller d’estampació d’estendards! Vine a pintar els gegants, gegantons, en Bro-lla... per acompanyar-los durant La Troca.

Al matí,

Matí Gegant!Vine a provar els gegants de Cabrils! L’Esteve i l’Eulàlia, pels grans; l’Oliver i la Maria, pels infants i joves; i en Patufet, pels més petits de casa. Vine i sigues geganter/a per un dia!

A les 18 h, a la Plaça de l’Església

Ballada de sardanesAmb la Cobla Ciutat de Cornellà.

A les 18.30 h, a la Plaça de l’Església

La Troca, la Festa de l’inici de la Festa MajorUn any més, és moment de desembolicar la Troca per tal de començar la Festa Major. L’ac-te serà presentat per Joan Ferrer Galbany.

A les 18.30 h

El PregóEnguany, un altre cabrilenc o cabrilenca que du-rant anys hagi destacat per la seva col·laboració i dedicació al nostre poble, serà l’escollit/da.

A continuació,

La RepicadaCom tots els inicis de les festes majors d’ar-reu, les campanes prenen el protagonisme per anunciar l’inici de la Festa Major, a càrrec del campaner Jaume Tolrà Ferrer.

A continuació,

La BalladaLa imatgeria festiva de Cabrils i els grups tradi-cionals treuen les seves millors gales per lluïr aquest inici de la Festa Major.

A continuació,

La BaixadaLa imatgeria festiva, les autoritats i tots els cabrilencs i cabrilenques que ens acompanyeu, baixarem cap a la Mostra Gastronòmica per in-augurar-la.

A les 20 h, al Recinte de la Mostra

Inauguració de la 27a Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans

A les 22 h, des del Mil·lenari de Catalunya

Correfoc de Festa MajorA càrrec dels Peluts de Foc. Amb la participació dels Diabòlics Anònims, de Vilassar de Dalt, els Diables del Vi, d’Alella, i una altra colla convi-dada. Recorregut: Mil·lenari de Catalunya, Av. de les escoles, Pont de Santa Helena, Maria Teresa, Santa Creu, Emília Carles, Mestre J. Jambert i Plaça de l’Església.

A les 00 h, a l’escola L’Olivera

Nit joveAmb el grup fugados de alcatraz i Discomòbil.

En acabar,

EsmorzarAmb sucs i croissants per a qui encara aguanti despert.

DISSABTE 16 D’AGOST

A partir de les 9 h,

I Cursa Solidaria Vilade Cabrils Illa Activa Pro Fundació Josep Carreras). Vine a córrer per una bona causa! Sortida: Aparc. Horts de Santa Creu. Arribada: Aparacament de Can Bergay.

A les 11 h, als Horts de Santa Creu

Xeringada 2014Vine preparat/da per a refrescar-te amb aigua de colors.

A les 17 h, als Horts de Santa Creu

Tarda de tallers i jocs gegantsAmb la companyia La Xarranca.

A les 11.30 h, a l’escola L’Olivera

Gran ball de Festa MajorAmb l’orquestra Titanium.

DIUMENGE 17 D’AGOST

De 10 a 11.30 h, Parròquia de la Santa Creu

Visita a l’orgue històric de CabrilsVine a conèixer com és l’orgue de la Parròquia

De 10 a 14 h, a la Sala “La Concòrdia”

VIII Trobada d’intercanvi de plaques de cava

A les 10.30 h, al parc Anselm Clavé

Esmorzar de Festa Major

A les 11.30 h, a La Fàbrica

Teatre infantilAmb l’espectacle Pata Clown Circus Light..

A les 12 h a la Sala “La Concòrdia”

Tast de vinsVine a conèixer els vins de la D.O. ALELLA, a càrrec de Gemma Ferran, enòloga i somelier. Preu: 5 euros. Places limitades.

A les 13h, al Parc Anselm Clavé

Gambarrada 2014Torna el concurs de menjar gambes.

A les 18 h, al Carrer Domènec Carles

Colors al carrer i gelatadaVine al carrer Domènec Carles a dibuixar amb guixos de colors i refresca’t amb un gelat!

A les 20.15 h, des del Campanar

Repicada de campanes A càrrec del campaner Jaume Tolrà Ferrer.

A les 23.30 h, a l’escola L’Olivera

Ball de Festa MajorAmb l’orquestra Gerunda.

DILLUNS 18 D’AGOST

A les 11 h, des del Campanar

Repicada de campanesA càrrec del campaner Jaume Tolrà Ferrer.

A les 12 h a l’Església

Ofici de Festa MajorMissa presidida pel rector Mn. Josep Rodríguez i concelebrada.

Tot seguit, a la Plaça de l’Església

Vermut de Festa Major

A les 17 h, als Horts de Santa Creu

Torneig de bàsquet 3x3

A les 19 h, a la Plaça del Mil·lenari

Concert Suau Amb la vilassarenca, Judit Neddermann. Se ser-virà el tradicional SUAU a tots els assistents.

A les 23.30 h, a l’escola L’Olivera

Ball de Festa Major Amb l’orquestra La Gran Band.

DIMARTS 19 D’AGOST

A les 21.30 h, a la Plaça de l’Església

Santa Penya 2014: el desenllaç

26 AGOST 2014 TRIBUNAMARESME

Vilassar de Sant convoca a participar en la Festa Major de Sant Genís 2014

FESTA MAJOR DE SANT GENÍS DE VILASSAR DE DALT

DIVENDRES 22 D’AGOST

A partir de les 18.30h. Parc de Can Rafart

Vilabarraques18.30 h: Tarda gegant! Vine a jugar i competir al voltant del món dels Gegants! Llançament d’espardenyes, curses de faixes... A càrrec de la colla gegantera.18.30 h: Mercat de Calaf a càrrec de l’A.E. Ser-ra de Marina. Jocs diversos per als més petits.21h: Botifarrada popular. Vine a sopar el típic menú geganter!!! Menú: Botifarra, pa i begu-da per 5€. A càrrec de la colla gegantera.22.30h: Concerts amb A trenc d’alba, Un gos robant, The Jau+, PD Porco Rosso I DJ Willow.

DISSABTE 23 D’AGOST

11 h. Plaça de la Vila

Quants jocs caben en 162 litres d’aigua?A càrrec de la Comissió Dindori. Espectacle d’animació on l’aigua és l’element vertebrador i protagonista. Un reguitzell d’històries i perso-natges que conformen una proposta refrescant pensada per a l’estiu. És un espectacle soste-nible que vol contribuir a reforçar la idea de consum positiu i responsable de l’aigua, i no suposa cap malbaratament d’aquesta, per fer-lo, només utilitzem uns 162 litres d’aigua, més o menys el que consumeix una persona al dia.

12 h. Sala d’exposicions de la Massa

Vilassarencs de TorremarLa Massa CCV i el Grup Fotogràfic Vilassar pre-senten una sèrie de 35 fotografies grans de vilassarencs que resideixen al centre Torremar que dirigeix la Fundació Catalònia. Els veurem fent treballs destinats a potenciar les seves ha-bilitats.

22.30 h. Pels carrers del poble

Correfoc del 20è Aniversari dels Diabòlics AnònimsColles convidades: Diables del Vi d’Alella, els Peluts de Cabrils, Diables d’Horta, Diables d’Argentona, els Macabres de Cabrera de Mar, Masuets de Foc de Vilassar de Mar i la colla de Diables de Pontons. Recorregut: Plaça de la Vila, Àngel Guimerà, Llessamí, Mestra Viladro-sa, Baixada de la Font de la Teula, Baixada de Llessamí, Salvador Riera, Riera de Targa, Ra-fart, Avinguda Sant Sebastià.

En acabar el correfoc,

VilabarraquesConcerts amb El Veïnat, La Senyora Tomassa, DJ Jonc i DJ Sendo.

DIUMENGE 24 D’AGOST

19 h. Pels carrers del poble

Cercavila Inici de la Festa MajorA càrrec dels Gegants de Vilassar. Recorregut:Pl. de la Vila, Carme, Hospital de Sant Pere, Riera Salvet, Av. Santa Maria, Av. Santa Maria, Pius XII, Murillo, Manuel Moreno, Anselm Clavé, Nou, Mestra Viladrosa, Àngel Guimerà, Pl. de la Vila.

20.30 h. Plaça de la Vila

Penjada de l’AseA càrrec de l’Agrupament Escolta Serra de Ma-rina.

21 h. Plaça de la Vila

Pregó de Festa major A càrrec d’Anton Casanoves.

22 h. Plaça de la Vila

Sopar popular Amb pa amb tomàquet.

23.30 h. Plaça de la Vila

Ball de NitA càrrec de l’orquestra Aquarium.

DILLUNS 25 D’AGOST

11 h. Plaça de la Tela

Moxi Toxi i el tresor de l’illa de la tortugaLa Moxi i en Toxi són dos exploradors molt valents, que van viatjant pel món en busca d’aventures. Aquesta vegada hauran de viatjar a una illa i superar un seguit de proves, per tro-bar una porta màgica on s’hi amaga un gran secret. Espectacle d’estiu, aigua, bon humor i aventures i molt interactiu! Confetti i caramels finals per tots els nens.

11.30 h. Església Parroquial

Ofici Solemne en honor dels Sants Genisos

12.30 h. Plaça de la Vila

Diada dels Sants Genís La Colla de Geganters inicia una celebració en la qual tota la gent de Vilassar gaudirem de la nostra tradició.

El municipi de Vilassar de Dalt torna a commemorar una nova Festa Major amb un diversificat programa d’actes que interrelaciona propostes més tradicionals amb d’altres activitats que estan pensades, sobretot, per passar-s’ho bé durant aquests dies calorosos del mes d’estiu.

El principi d’aquesta festa estival és, des de fa anys, convidar a sortir i a participar-hi el màxim possible. Entre les celebracions d’aquesta convocatòria destaca el 20è aniversari dels Diabòlics Anònims, amb correfoc i una exposició commemorativa.

D’altra banda, entre els actes que es faran a l’agost al municipi, hi ha La Nit més curta, on un total de 93 curtmetratges es presentaran a la tercera edició del Festival que organitza l’Associació Cultural La Llançadora. Se celebrarà els dies 29 i 30.

PROGRAMA D’ACTES. DEL 23 AL 27 D’AGOST

27TRIBUNAMARESME AGOST 2014

17 h. Plaça del Teatre

46a Edició de la Proclamació del nou PubillatgeL’Hereu i Pubilla 2013, en Carles Leal i la Maria Marin, s’acomidaran del seu any de Pubillatge.

18 h. Plaça del Teatre

Sardanes A càrrec de la Cobla Premià.

19 h. Plaça del Teatre

Sindriada

20 h. Plaça de la Vila

Ball de tarda A càrrec de l’orquestra Taxman.

21.30 h. Plaça de la Vila

Tastet d’Estiu

24 h. Plaça de la Vila

Ball de Nit A càrrec de l’orquestra Taxman.

DIMARTS 26 D’AGOST

8 h. Pels carrers del poble

TrabucairesA càrrec dels Trabucaires del Vi d’Alella. Recor-regut: Murillo, Camí de Can Pons, Riera Sal-vet, Sant josep Oriol, Carme, Plaça de la Vila.

9 h. Plaça de la Vila

Esmorzar Solidari Amb pa amb tomàquet i embotit i beguda a canvi d’un quilo de menjar preferiblement fresc, fruita i verdura per els Serveis Socials municipals i Càritas.

10 h. Plaça de la Vila

Splash! i Festa de l’Escuma

Taller de fes la teva brúixola amb aigua. Taller de fes la teva barqueta. Taller de fer collarets hawaians. Circuit d’aigua.

18 h. Plaça 11 de Setembre

Disco infantil Party.CATLes cançons més populars i els èxits més actuals del panorama musical català en un espectacle familiar ple de balls,coreografies, collarets, barrets, confetti i caramels per a tots els nens.

20 h. Església Parroquial

Missa

22 h. Pels carrers del poble

Correfoc infantilA càrrec dels Diablons Anònims. Recorregut: Llibertat, Plaça Pau Casals, Verge de la Fu-ensanta, Abat Oliva, Torrent Lloveras, Riera de Targa, Salvador Riera, Plaça del Teatre.

24 h. Plaça de la Vila

ConcertA càrrec dels Band The Rock.

3 h. Plaça de la Vila

DJ Edu

DIMECRES 27 D’AGOST

11.30 h. Parc de Can Rafart

Gimcana dels Penja AsesGimcana infantil temàtica on a través de 7 proves repartides pel parc els nens descobri-ran la llegenda dels penja ases.

20.30 h. Plaça de la Vila

Sardinada Popular

21.30 h. Plaça de la Vila

Havaneres A càrrec del grup Serra de Marina.

ALTRES ACTES Del 27 de juliol al 14 de desembre

Ruta 1714 Maresme A càrrec de Tanit Difusió. Amb la Ruta 1714 Maresme podreu descobrir els fets, les ba-talles, els personatges de la guerra de successió al Maresme. Ruta A (Alt Maresme): Caldes, Sant Pol, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Mataró i Argentona. Ruta B (Baix Maresme): Vilassar de Dalt, Teià, Alella, Cabrera de Mar, Masnou i Premià de Dalt.

Del 18 al 31 d’agost. Museu Arxiu

Exposició: Diabòlics Anònims, 20 anys cremantHoraris: del 23 al 27 d’agost de 12 a 14h i de 18 a 20.30h. Cap de setmana: dissabtes de 12 a 14h i de 18 a 20.30h i diumenge de 12 a 14h.

Dijous 28 d’agost, a les 21.30h. Parc de Can Rafart

Cinema a la Fresca Las maestras de la República. Pel·lícula guanyadora al Goya al millor documental, re-trata el paper que van tenir les mestres en la transformació social d’Espanya durant la Segona República. En acabar hi haurà col·loqui.

Dies 29 i 30 d’agost. Teatre de la Massa

La Nit Més CurtaFestival de curtmetratges organitzat per de la Llançadora. Dels 93 curtmetratges presentats al certamen, se n’han seleccionat 36 per la seva projecció pública, la qual cosa significa unes 7 hores de curtmetratges per al públic. Més informació: www.lanitmescurta.org.

Diumenge 31 d’agost. Parc de Can Rafart

Campionat Interclubs de PetancaAmb la participació del Club del Pla de l’Avellà de Cabrera de Mar.

CLASSIFICATS28

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classificats i l’anun-ci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

ENSENYAMENT

PROFESSORA LICEU dóna clas-ses piano-violí-llenguatge musi-cal. Nens i adults. Eficàcia i tracte personalitzat. T.650.41.80.18.

CLASSES PARTICULARS JORDI BARROS. Repàs Tot l’Any. Des de 1981 al servei del Mares-me i del Barcelonès. Repàs de Primària, ESO, Batxillerat. Vilassar de Mar: 93.750.13.25 / Mataró: 662.55.69.28.

CLASSES DE MÚSICA. Guitarra, baix, cant... Aprendre o millorar amb l’instrument, estils, solfeig, harmonia. Tots els nivells. Maresme i Vallès, flexibilitat. 669.27.59.64 mataromusica@gmail.com.

CHICA SERIA. Se ofrece para dar clases de Word y Excel por horas, coche propio. Tel.617.22.12.89.

FAIG CLASSES PARTICULARS D’INTERNET. Classes particulars d’internet a 5 € l’hora per gent gran i joves. Joan 654.77.81.05.

COMPRAVENDA

COMPRO CDS. VINILS, LP’S. Pagamos al contado, CD’s, vini-los, LP’s. Pop rock, metal años 60, 70, 80 y 90. Llamar 695.17.69.08.

VENDO ESTANTERÍA TIPO PIC-KING (o de gran carga) de 3 pi-sos. Mide 11,40 m. lineales, 2,50 m. altura y 1 m. de fondo. Fácil montaje. Estado semi nuevo. Tel.657.957.083.

LLIBRES ANTICS. Venc 8 llibres antics (1834-1900) i 40 llibres (1900-1960). mamutjij@hotmail.com

COMPRO VINS I LICORS VE-LLS. Benedictine, Calisay, Char-treuse, Licor Carmelitano... a 30 €s/ampolla. Ampolles plenes i sense obrir. També compro altres vi. jpgcat@hotmail.es

MÁQUINA DE COSER ALFA. Vendo máquina de coser Alfa con mesa. 99 €. T.607.20.27.64.

MÁQUINA DARDOS. Vendo má-quina de dardos de bar por 499 €. Sr. Alfonso 607.20.27.64.

FUTBOLIN 7 EN 1: futbolin, billar, ping-pong, daus, ice-hoquey i més. Model imperial XT. Tamany 122x61x82 cm. Com nou. 110 €. 680.80.98.74.

VENDO VARIAS LAMPARAS. Vilassar de Mar. A 5 euros cada una. Barra con 2 luces para encima de espejo 5 €, plafon para pared precioso. 10 €. 677.60.38.51.

VENC TENDALL EN BON ES-TAT. Mides 4 m x 3m. 80 €. blancastromboli@gmail.com

VENC PORTES ARTIGUES. Venc 2 portes antigues de pi per restaurar (‘40). 85€ cada una. blanca.stromboli@gmail.com

VINILS BEATLES ORIGINALS. Venc LP’s dels Beatles i d’altres, anys 60/70, primeres edicions. mahavayra@yahoo.es.

IMMOBILIÀRIA

PARKING PER LLOGAR ARENYS DE MUNT. Per 49 €/mes. Tel.677.20.90.28.

VENDO GARAJE. En Sant Antoni de Calonge. Sólo 9.900 € con trastero. Tel.607.20.27.64.

LOCAL COMERCIAL. En sant Adrià del Besos. 200 m. 3 oficinas, 1 trastero, 2 baños, 7 m. de puer-ta, 7 metros de vado. A 100 m del ayuntamiento. Tel.607.20.27.64.

RESIDENCIA PARA ADO-LESCENTES TUTELADOS. Alquilo o vendo residencia tercera edad, adolescentes tutelados, descapacitados físi-cos o psíquicos Señor Alfonso. Tel.607.20.27.64.

DIVERSOS

ENCENS NATURAL I SOLIDARI. Venc Encens natural i solidari. Fet artesanal, i amb col·laboració amb una Fundació solidària per nens al Sur d’India. Bon preu. mahavayra@yahoo.es

VACIO PISOS GRATIS: libros, ropa, electrodom., juguetes, etc. herleydavidson@hotmail.com

TERÀPIES TIBETANES. Espe-cialistes en: medicina tibetana, carta astral, tarot del budes, Reiki. Tel.93.175.73.54.

HERBALIFE Distribuidor Inde-pendiente. Entregamos sus pe-didos a domicilio 24-48 h. www.vallesherbal.es

Editor/director: Josep Maria Ponce. C/ Lourdes, 40. 08330 Premià de Mar

Tel. 93 752 52 67 · publicitat@tribunamaresme.cominfo@tribunamaresme.comwww.tribunamaresme.com

Dip. Legal: B-26375-2005Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

TRIBUNAmaresmemesames

30.123 EXEMPLARSDistribuïts des d’Alella a Arenys de Munt

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de

l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita

d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva

confiança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

SALUT IBELLESA SERVEIS PROFESSIONALS

REFORM-AR. Instal·lació, repa-ració i manteniment. Lampiste-ria, fontaneria, paleteria i pintura. Tel.615.010.019. Preus econòmics.

REALIZO PÁGINAS WEB CON ANIMACIÓN. Páginas web a medi-da de todo tipo de temas. Y blogs. Consultar www.portofolarius.web-cindario.com El precio es a nego-ciar. jferrerfunes@gmail.com

MUDANCES ECONÒMIQUES. Mudances i transports des del Maresme a tot arreu. Professio-nalitat i rapidesa. Pressupos-tos sense compromís. Pòlissa d’assegurança. www.ggg-serveis.com. David 639.31.28.48

MANTENIMENTS I OBRES. Obra, albañiñeria, rehabilitació, reformes pladur, instal·lacions, claraboies, patis de llum, pintura, manteniment a preus de mercat! 667.91.48.70 Òscar.

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

PROMOCIONS EN NOUS SERVEIS D’ESTÈTICA

Targetes de fidelització

DIMARTSTractaments

específics10%

dte.

DIMECRESEn color i

metxes

10%dte.

SOLUCIONS PASSATEMPSSOLUCIÓ SUDOKU 1SOLUCIÓ MOTS ENCREUATS

SOLUCIÓ SUDOKU 3SOLUCIÓ SUDOKU 2

TREBALLOFERTA

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

TREBALLDEMANDA

NOI BUSCA FEINA DE: Ajudant de Cuina, Quart Fred, Rentaplats, Pica, Cambrer, Ajudant-Mosso de Magatzem amb Carnet de les Carretilles Elevadores i de Peó de qualsevol altre tipus de treball. Tel.651.576.102.

CAMBRERA. Noia amb experiència en el sector de l’hosteleria s’ofereix per fer hores els caps de setmana, substituir vacances etc. jennyparedes@hotmail.com CALDES D’ESTRAC. Loft per llo-

gar al costat de la platja, moblat, bany i cuina independents, men-jador amb sortida a balcó. Preu 325€. T.667.68.34.61

VENDO CARNICERIA PLAZA por jubilación. Mataró. 37.000€. T.667.68.34.61.

CASA RURAL DE LLOGUER. Visita el nostre blog www.raco-depaualquiler.blogspot.com i de-mana preu per cap de setmana o vacances!

TRASTEROS Y PARKINGS. Ven-do o alquilo 91 trasteros y 7 pla-zas de parking o otra actividad en local de 900 M2.Sr. Alfonso 607.20.27.64

DIPLOMADA EN DIETÈTICA I NUTRICIÓ. Faig dietes a 8€ tru-ca’m i t’informo. Tel.617.18.35.68.

PSICOLOGIA SOLIDÀRIA. Sessi-ons de psicologia a preus assequi-bles, a tothom disposat resoldre els conflictes a través de l’autodesco-briment. mahavayra@yahoo.es

QUIROMASSATGE. Reflexologia Podal, Massatge amb Ventoses, etc. Ideal per dolors musculars, contractures, etc. Tel.661.462.532

ESPAI DE MATERNITAT I CRI-ANÇA MIMA’M. Tallers Massatge Infantil i Reflexologia, assessora-ment portanadons. www.espaimi-mam.com. Tel.650.95.92.88

29 TRIBUNAMARESME JULIOL 2014

PASSATEMPS30

Pau VidalMOTS ENCREUATS

HORITZONTALS: 1. Com el plural que ens adrecen a l’hotel del Passeig de Gràcia: ens hi tracten com reis. Gairebé boja del tot / 2. Fa de mal pautar, si es tracta d’atonyinar. Provoco els espermatozous / 3. Rock Zenze Roll. Barret perfecte per amagar-hi la birra. Quart de gram / 4. Que bonic que li queda sempre, al samurai! Acull part del material de des-guàs / 5. De l’ós que altera el curs dels rius. Parlar català que fa xipollejar, trapella, la i / 6. Trident desmanegat. Nom geolocalitzable. Parets de la llar / 7. El monjo comediant. Desaré de qualsevol mane-ra els palets de rajoles per assecar / 8. Vuit mesos de l’any. Sorprenent en sa insinuada sinuositat / 9. És un derivat de la sacarina, i s’ha acabat. Ona salvatge que ha mig tapat la Naomí / 10. És al pom com el batraci al bat. De tan badat com està podria provocar un rebot / 11. Orquestral Provatures in the Barc. Pesa’ls, i xarbota’ls, i veuràs que són tempo-rals. Pilota a l’olla / 12. Cabells al front dificultant la firma de l’operació. Ni romb ni brom: medusa / 13. I aquest és son gran mitjà. Un altre monjo, però aquest només fa teatre pels alumnes.

VERTICALS: 1. Dret de cuixa (amb petit blau inclòs)

exclusiu de la Rosa de TV3. Quan col·loco no sopo bé / 2. Un altre blau, però aquest la Marçal el veia tèrbol. Perill de caiguda per culpa del consomé / 3. Advocat que jura i perjura. Estrany barem per mesu-rar l’antiguitat de la resina / 4. Ànima de pepa. Si es troba així és per culpa de la miosi. Rap escuat / 5. Sempre trobem que n’hi ha poc. Punxa decorativa en forma de pi que s’aguanta de miracle / 6. Faig a trossets la carn de pinxo. Urani dels Urals?: no, cabres munteses d’aspecte curial / 7. Pilar prim. Gasiveria, mesquinesa. Tan llis com sembla i tot sovint queda inclinat / 8. Posa un toc de passió en els records. En matèria de pirita és abundós. La més flamenca / 9. Hi queda el raïm un cop despenjat. Nadó que a cal veí s’amorra al porró / 10. Radical alquil a conservar en ampolla menorquina. De qua-tre grapes són més grans / 11. Retrogust de poniol. Per poder fer això, en canvi, el nadó s’ha d’amorrar al mugró. Rival inútil / 12. Eren bufons, abans de fer-se professionals. Encara es vanta a Ankara de son passat imperial.

LA VINYETA Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

SUDOKUS

Cada mes Tribuna Maresme sorteja quatre entrades dobles als 8 CINEMES ARENYS. Trobeu la T de Tribuna amagada en algun dels anuncis, indiqueu-nos-ho enviant-nos un correu electrònic tot proporcionant-nos les dades de contacte (nom complet i població) a l’adreça promocio@tribunamaresme.com. El sorteig del concurs es farà 15 dies després de la publica-ció del periòdic.

Els guanyadors rebran un mail de TRIBUNA MARESME el mateix dia del sorteig. S’hauran d’acreditar a les taquilles dels Cinemes Arenys on els donaran les entrades. Aquestes són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició de juliol van ser: Laura Bernabeu, Laia Vidal Villegas, Dolores Andreo Clemente, Marc Costa.

CONCURS TROBA LA ‘T’

COM ANAR-HI? Iniciem la nostra marxa travessant el poble d’Alella i continuant per la carretera uns 2 quilòmetres mes, fins entrar a la Urbanització “Alella Park”, i pugem fins al final del carrer Salvador Espriu, que és gairebé el punt més alt de la urbanització. Aquí deixarem el cotxe. Pujant, a mà dreta, trobem un trencant amb una fita de fusta. Agafem aquest corriol que comença amb un fort pendent, pugem uns esglaons de fusta i continuem pujant fins arribar a un camí ample. Poc després trobem una cruïlla amb una torre d’alta ten-sió, aquí girem a la dreta i per un camí descendent, a uns 120 metres, hi ha un gran pi que té les branques tallades i ens pot servir de referència, ja que a mà dreta hi trobarem un petit corriol gairebé impercepti-ble que s’endinsa al bosc uns 20 metres, fins arribar al Dolmen de Can Gurri.

Continuem ara pel camí principal, sense deixar-lo. En un fort pendent que s’eixampla al final, girem cap a la dreta. Seguint aquest camí ja veurem el castell encimellat dalt del turó i hi trobarem un indicador que ens diu que estem entrant al parc de la Serralada de Marina.

Trobem ara una cruïlla amb diversos camins. Hem d’agafar el de l’esquerra que està tancat amb una cadena que podem traspassar. En aquest punt un cartell ens diu que seguim cap a: Ruta del Castell i Poblat Ibèric.

No deixem aquest camí que s’enfila cap al cim del turó. Hem d’arribar a una placeta i buscar un petit corriol que surt a mà esquerra i que serà el que ens conduirà al cim del Castell.

La tornada és pel mateix camí.

Alella té molts punts des d’on podem disfrutar de la na-tura, tot envoltat per l’encant del paisatge de les seves vinyes. Aquest cop anirem a dos punts bén concrets: un dolmen i el que queda d’un castell.

EL DOLMEN DE CAN GURRI. És un monument megalític situat entre els municipis d’Alella i Vallromanes. La seva funció va ser de sepulcre, per això no és gaire alt ja que el punt de màxima alçada feia 95 centímetres. Està format per blocs de granit arrenglerats paral·lelament, fins a una llargada de 3’7 metres. Va ser ocupat al final de la edat del bronze. A les excavacions que s’hi varen dur a terme l’any 1955 es va trobar un punyal metàl·lic.

EL CASTELL DE SANT MIQUEL (O DE MONTORNÈS). Molt Vist i poc conegut. Molt vist perquè la seva torre de l’ho-menatge, tot i haver estat escapçada més de vint metres de la seva alçada original, es pot observar pràcticament des de tot el Vallès. Poc conegut perquè la seva visió fa pensar més en una torre de vigilar que no en un autèntic castell, com en realitat va ser, tan gran com el Castell de Burriac.

És el punt més alt del municipi de Montornès del Vallès (426 m.) i des del peu de la torre de l’homenatge, que ara té uns 6 metres (quan la seva alçada real era de 30 metres) es pot divisar gran part del Vallès i la Serra-lada de Marina. El que ens trobem al davant és el Circuit de Catalunya de cotxes de Montmeló.

CAMINANT PEL MARESME

D’ALELLA AL CASTELL DE SANT MIQUEL O DE MONTORNÈS

JOSEP GRAU. MONTALTREKAssociació Excursionista Sant Vicenç de Montalt

31 TRIBUNAMARESME JULIOL 2014 PASSATEMPS

Desnivell: 110 m.Distància: 5.5 Km.

Itinerari: NO Circular.Durada: 2h. 30 min.

Època: Preferent a la tardor, quan les vinyes agafen aquells colors ocre i vermellosos.