TRENTASETENA - bondia.ad · cia en aquest racó nostre de Pirineu. Xifres rècord que reflecteixen...

TRENTASETENA

23, 24 i 25D’OCTUBRE

2015

DIVENDRES I DISSABTEd’11 a 21hDIUMENGEd’11 a 20h

2 37a Fira d’Andorra la Vella

SumariPàg. 4

Entrevista a Sílvia Cunill, directora de l’àrea de Banca

Comercial de Crèdit Andorrà

Pàg. 5 Maserati, a la Fira amb Becier

Pàg. 6 Al nord tot és possible: última oportunitat per a descomptes

en el forfet de temporada a Vallnord

Pàg. 8 La Veneçuela que es menja

Pàg. 12 Entrevista a Jordi Minguillón,

cònsol major d’Andorra la Vella

Pàg. 13 Carn de poltre:

un descobriment

Pàg. 14 Dos aviadors i un destí:

la primera gesta de la història aèria d’Andorra

Una setantena d’empreses al recinte firal, mig centenar d’entitats ciutadanes a la Fira

d’associacions, 24 més als anomenats espais exteriors i, per arrodonir-ho, una cinquantena de parades al mercat artesanal que s’estén pel passeig del Valira. Tot plegat, per a una afluència que es preveu que superi els 60.000 visitants de l’edició del 2014. Aquestes són les xifres de la Fira d’Andorra la Vella, la fira multisectorial de referèn-cia en aquest racó nostre de Pirineu.

Xifres rècord que reflecteixen l’èxit d’una iniciativa que va néixer ara fa 37 anys i que, com admet a les pàgines interiors el cònsol major de la capital, Jordi Minguillón, té davant seu el repte de conservar el molt que s’ha aconse-guit i, si és possible, créixer encara una mica més per mirar d’encabir-hi la vin-tena llarga d’empreses que cada any es queden a la llista d’espera. A banda dels clàssics de cada any, com ara la zona de l’Associació d’Importadors de Vehicles patrocinada per Crèdit Andor-

rà, destaca aquesta edició l’estrena de Poltrand, la primera empresa del país especialitzada en la producció de carn de poltre, i també la d’El Teu Soci Aeri, que des de setembre opera el servei d’aerotaxi de l’aeroport d’Andorra-la Seu i que exposarà una aeronau al parc Central. Entre els fixos de la cita, Vall nord i Becier. I per carregar el dipò-sit, la mostra gastronòmica d’Arevpa, l’Associació de Residents de Veneçue-la, que no han fallat en cap edició des que van néixer, el 2012.

El repte de polir un model d’èxit

La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès dIReCToR de MÀRQueTING Oliver Puiggalí boNdIa: dIReCToR Marc Segalés RedaCCIÓ Andrés Luengo CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya Borlido CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, Virginia Yáñez, Isabel Díaz dISTRIbuCIÓ Premsa Distribució TRaNSPoRT ImprintsaBaixada del Molí, 5. AD500 Andorra la Vella. Telèfon: 808 888 · Fax: 828 888 [email protected] · www.bondia.ad

337a Fira d’Andorra la Vella


uè us impulsa a tenir un es-tand al recinte Firal?Crèdit Andorrà és una entitat amb una ferma vocació de

servei al país, en el seu conjunt, i a les empreses i als ciutadans, de manera particular. A la pràctica, això vol dir estar a prop de les persones i interessar-nos per les activitats que es desenvolupen al país. Volem ser presents i aportar el nostre gra de sorra a les iniciatives que tenen una àmplia repercussió en la vida social i econòmica d’Andorra. I aquest és el cas de la Fira d’Andorra la Vella. Es tracta d’un esdeveniment de llarga tra-jectòria i molt arrelat, que aplega mol-tes empreses i institucions expositores i també molts ciutadans.

¿Quins serveis i activitats oferiu des del vostre estand?

El banc dóna suport al teixit empre-sarial patrocinant el recinte on s’expo-sen els automòbils de l’AIVA, espai en el qual es troba el nostre estand. Un equip de gestors hi atendrà totes les persones que ens vinguin a visitar per donar-los informació sobre produc-tes i serveis financers, sobre finança-ment per a l’adquisició de vehicles i sobre les novetats del programa jove 16PUNT30. D’altra banda, oferirem activitats lúdiques per a les famílies. Estan especialment pensades per als més petits, però any rere any ens ado-nem que els pares i les mares partici-pen en les activitats amb els nens, així que podríem dir que són activitats per gaudir en família. També hi haurà sor-tejos i altres iniciatives.

¿A quin tipus de públic estan desti-nades?

El nostre estand està obert a tothom pel que fa a assessorament, però no obstant les iniciatives que organitzem estan especialment dirigides als joves, a infants i a socis de l’Automòbil Club.

¿Ens podria detallar alguna activitat? Qualsevol persona que vingui des

del divendres a les 16.30 fins al tanca-ment, diumenge a les 20 hores, trobarà activitats a l’estand. Aprofitant el llan-çament del nou web del nostre progra-ma jove, www.16punt30.ad, se sorteja-rà un AppleWatch entre tots els joves que visitin l’estand de Crèdit Andorrà i es registrin al nou portal. Vinculat amb la targeta ACA Master, regalarem el cost de l’assegurança el primer any a tots els socis de l’Automòbil Club d’An-dorra que demanin la targeta a la Fira.

Per a les famílies amb nens i nenes, du-rant tot dissabte i diumenge els menuts podran participar en un pintacares, ens visitaran els personatges del Club Pio-let i hi tindran lloc espectacles de músi-ca, dansa i cançons populars d’Andorra i d’arreu. A l’estand anunciarem cada dia els horaris exactes dels espectacles.

¿Quins productes o serveis voleu pro-mocionar?

La Fira d’Andorra la Vella per a nos-altres no és principalment un punt de venda i de promoció, sinó un moment per estar a prop dels nostres clients i de la societat en general, per intercan-viar impressions, per retrobar-nos... Per aquest motiu, organitzem activi-tats obertes a tothom i, en funció dels anys, específiques per a determinats col·lectius. A més, els directors de la nostra xarxa d’oficines aniran passant per la Fira i estaran a la disposició dels clients i dels visitants. El lema de Crèdit Andorrà és Al vostre servei i al servei del

país, i pensem que la Fira és un bon lloc per posar-ho en pràctica. Som un banc compromès amb el nostre país i la nos-tra societat i intentem crear sinergies entre tots com a via per incentivar el dinamisme i el progrés.

¿A quanta gent ateneu al vostre estand?

Pel nostre estand hi passa una part important del total de visitants de la Fira d’Andorra la Vella. Hem de pensar que, tal com he explicat, l’oferta que proposem és molt variada i, per tant, ens visiten empresaris, famílies, joves...

Per acabar, ¿què n’espereu, d’aquesta edició?

Animem a tothom a participar en la Fira, a deixar-s’hi caure en algun mo-ment. És un lloc de trobada per a tots els ciutadans. Per part nostra estarem encantats d’atendre totes les persones que ens vinguin a visitar i esperem que sigui, un any més, un èxit.

“La Fira és un moment per ser a prop dels clients i de la societat”Sílvia Cunill, directora de l’àrea de Banca Comer·cial de Crèdit Andorrà, repassa els dotze anys de presència de l’entitat a la Fira i l’acord de col·

laboració subscrit amb el Comú de la capital i l’Associació d’Importadors de Vehicles (AIVA) per impulsar i desenvolupar aquest esdeveniment.

Donem suport a les empreses patrocinant

el recinte de l’AIVA

A l’estand oferim assessorament i

activitats lúdiques


C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

andorra-sol-15100110.pdf 1 9/10/15 12:33

A Becier Vehicles s’avancen a l’hi-vern per presentar les novetats amb tracció integral: seguretat,

confort i disseny en un mateix cotxe. Nous models 4x4 amb avenços que augmenten la seguretat i el confort. El Tivoli combina amb elegància l’atractiu exterior amb un interior elegantment dissenyat i una llista d’equipaments de sèrie. Un disseny atlètic que sedueix i un interior esportiu i refinat formen part de l’aventura del Renault Kadjar. Un exemple tecnològic per a una con-ducció segura i sense sancions és el re-coneixement de senyals de trànsit, que ens informa a temps real dels límits de velocitat. Un altre exemple de tecnolo-gia aplicada és el control de velocitat adaptatiu, perquè el cotxe condueixi per tu. Només cal indicar-li la velocitat de creuer i la distància de seguretat amb el vehicle davanter, i el Mazda CX-3 adapta la seva velocitat i facilita així la conducció fluida i segura. L’ob-jectiu de tots aquests equipaments és reduir accidents i facilitar la interacció

entre el conductor i el vehicle de mane-ra que la conducció sigui cada vegada més fluida i intuïtiva. Becier Vehicles també ens sorprendrà als seus estands de la fira amb l’exposició de l’Infiniti Q30. La Fira d’Andorra la Vella serà el primer lloc on s’exposarà a Europa, després de ser presentat al Saló de Frankfurt. Dissenyat amb el llenguatge icònic propi d’Infiniti, el nou Q30 és un vehicle innovador desenvolupat per a clients urbans que busquen la individu-alitat. La seva aparença dinàmica pro-porciona un rendiment excepcional. El disseny és un pilar clau d’Infiniti, i el nou Q30 encarna perfectament aquest enfocament. I una novetat important, la marca Maserati aterra a Andorra de la mà de Becier Vehicles. Amb un con-cessionari oficial, Becier ens oferirà la possibilitat de gaudir de l’exclusiu món de Maserati. La marca aterra a Andor-ra amb els seus vehicles esportius de luxe, amb un disseny incomparable i els seus serveis personalitzats i la pas-sió per l’excel·lència.

Maserati, a la Fira amb Becier


Vallnord disposa de més de 90 quilòmetres esquiables divi-dits en dues estacions situades

en un entorn natural incomparable, les Valls del Nord d’Andorra. Les es-pectaculars muntanyes de la parrò-quia d’Ordino i la màgia dels boscos de la Massana constitueixen les esta-cions d’Ordino-Arcalís i de Pal-Arinsal, dos perfils complementaris que per-meten gaudir de la millor neu del Piri-neu amb els millors serveis.

Durant deu anys, Vallnord ha estat una de les estacions de referència del sud d’Europa pel seu esforç per in-novar i experimentar, i aquest any, a més d’oferir els serveis i forfets pro-pis de Vallnord, també afegeix les op-cions d’Ordino-Arcalís i de Pal-Arinsal, amb uns preus més accessibles.

NOVETATS A PAL-ARINSALAquesta temporada, l’estació situada a la parròquia de la Massana estrena un nou sistema de control d’accés, el Team Axess, un sistema que, a través de la gestió de dades dels usuaris, mi-llora la gestió de l’estació. Pel que fa a la restauració, s’amplien i milloren els serveis dels restaurants situats als sectors i, per als més petits, en Pocoyó continuarà acompanyant les jornades d’esquí per convertir la seva primera experiència a la neu en una aventura inoblidable.

Vallnord sempre ha apostat per la seguretat a pistes, i enguany reno-va, una temporada més, el contracte amb el sistema de seguretat Alpify, una aplicació mòbil que permet envi-ar la teva ubicació concreta en qualse-vol situació d’emergència.

Pal torna a convertir-se en l’esce-nari de la gimcana amb esquís més divertida, la BuffEpic Snow. Un es-deveniment lúdic i festiu amb el qual descobreixes els racons més insòlits de l’estació mentre participes en emo-cionants proves. Pel que fa a Arinsal, aquest hivern torna a acollir la prova vertical de la Copa del Món d’esquí de muntanya, una cursa molt explosiva i física en què els millors esquiadors del planeta competiran per guanyar la medalla d’or.

NOVETATS A ORDINO-ARCALÍSOrdino-Arcalís també canvia el siste-ma de control d’accés i incorpora el

nou sistema Team Axess a les seves instal·lacions, i amplia els serveis de restauració amb l’oportunitat de fer sopars nocturns a més de 2.000 me-tres d’altitud. Aquesta temporada, el reclam familiar de l’estació, el Fa-milyPark, situat a la zona del bosquet, ofereix nous circuits i obstacles per als petits de la família.

La immensitat de les muntanyes

d’Arcalís és una atracció per als amants de l’esquí de muntanya. Per fomentar una pràctica segura i res-ponsable a l’estació, Vallnord ofereix més rutes dins el marc del Projecte Skimo per descobrir els millors parat-ges amb neu verge i coronar algunes de les crestes més emblemàtiques de l’estació.

Durant aquesta temporada, l’esta-

ció tornarà a acollir dos dels esdeveni-ments amb més rellevància internaci-onal: el Swatch Freeride World Tour, la Copa del Món d’esquí forapista, i la Font Blanca, crono individual que for-ma part de la Copa del Món de SkiMo.

DESCOmPTES EN EL fORfET La 37a Fira d’Andorra la Vella, que tin-drà lloc del 23 al 25 d’octubre, serà l’última ocasió de gaudir dels des-comptes en el preu del forfet de tem-porada.

El forfet de residents es podrà aconseguir per 161 euros, mentre que el de no-residents costarà 425 euros per als clients fidels i 450 per als no-residents que el comprin per primera vegada. Si es compra a l’estand de la fira, el comprador s’endurà un obse-qui, un forfet gratuït d’un dia a Vall-nord o forfets a altres estacions del Pirineu com ara Masella, Boí Taüll o Astún, i entrarà en el sorteig d’un dels deu forfets de temporada que sorte-jarà Ski Andorra.

ACTIVITATS INfANTILS DE VALLNORD A LA fIRAA l’exterior de la fira, com ja és habi-tual, Vallnord oferirà diferents activi-tats infantils com ara inflables, múi-xing i un circuit de pushbike per als més petits.

Al nord tot és possibleÚltima ocasió per als descomptes en el forfet de temporada de Vallnord

Tots els sectors estrenen el sistema de control d’accés Team Axess

Arinsal tornarà a acollir la prova vertical de la

Copa del Món


SI ADQUIREIXES EL FORFET

A LA FIRA D’ANDORRA,

ET POT SORTIR DE FRANC!

PREUS ESPECIALS en el forfet de temporada d’hivern 2015/2016 per als

residents de les Valls del Nord, d’Andorra, de l’Alt Urgell i de la Cerdanya*.

NOMÉS FINS AL 25 D’OCTUBRE.

VALLS DEL NORD: 161 € (A partir del 26/10 – 175 €)

ANDORRA: 176 € (A partir del 26/10 – 200 €)

ALT URGELL I CERDANYA: 321 € (A partir del 26/10 – 375 €)

Els forfets es poden adquirir a Pyrénées Andorra, a les oficines de turisme d’Ordino i la Massana i a la Fira d’Andorra.*És imprescindible presentar el certificat del comú o de l’ajuntament corresponent.


El part va tenir lloc el juny del 2012, i al voltant del reglamen-tari Pabellón Criollo, el plat

nacional a base de carn entatxona-da, caraotas, arròs i plàtan fregit. I a la criatura li van posar un nom ben exòtic —Associació de Residents i Empatitzants de Veneçuela al Princi-pat d’Andorra— amb secret a dintre: resulta que l’acrònim, Arevpa, sona exactament igual que arepa, massa feta amb blat de moro mòlt que, far-cida, constitueix una altra de les ico-nes de la gastronomia veneçolana. Va ser afegir-hi la v, i ja ho van tenir. Potser caldria explicar també que per “empatitzants” Arevpa hi entén totes aquelles persones amb vincles amb el país caribeny, als quals també està oberta l’associació, punt de tro-bada del mig centenar de nacionals

veneçolans que resideixen al nostre racó de món i que es manté al marge —insisteixen des de la junta— “de tot condicionament polític”. A la Fira hi compareixeran amb un estand (n. 113) que han tunejat per donar-li l’aspecte i sobretot el pantone d’un típic poble veneçolà. Ja saben: casetes altes i un color a cada façana. I amb una mos-

tra de gastronomia local que ja poden reservar-se un forat a l’estómac: per començar, degustació de xocolata ve-neçolana —negra, la bona, tot i que allí n’hi diuen cacau 100%, sense que això, no s’espantin, vulgui dir que està feta amb cacau 100% veneçolà—, a càrrec de les artesanes xocolateres de Cho-co Gladys, Gladys Blanco i Daniela

Gamboa —mare i filla—, que a principis d’octubre van participar en la moneda de xocolata més grossa del món, un patracol de 850 quilos elaborat amb cacau veneçolà, naturalment, i que va entrar de pet al Llibre Guinness dels rècords. I a veure qui els en fa fora. A més de xocolata, la parada d’Arevpa oferirà una mostra de gastronomia veneçolana, començant —és clar— per l’arepa, però amb productes una mica més contundents com ara les hallacas, amb farcit de carn guisada; el pan de jamón, una mena d’entrepà de pernil fumat que es prepara al forn i que es consumeix sobretot per Nadal, i una llarga llista de plats o postres de nom exòtic com ara golfeados, torta tres leches, paledonias, queso de mano i queso telíta. I per remullar la gola, ponche crema casero —aperitiu nada-lenc amb un punt que recorda el Bai-leys—, chocolate a la taza aliñao, malta polar, guarapo de papelón amb llimo-na i, naturalment, l’arsenal sencer de sucs tropicals: guanábana, parchita, mango, guayaba... Tastet de tot ple-gat en horari de fira amb una puntua-lització: l’arepa, que s’ha de preparar in situ perquè tingui tot el sabor, se servirà només dissabte i diumenge de 12 a 15 hores. Ja ho saben. I com diuen allà, ¡que sea serio!

La Veneçuela que es menja


FIRA D’ASSOCIACIONS

RECINTE FIRAL

01 ANDORRA LA VELLA, CAPITAL DELS PIRINEUS26 AJUNTAMENT DE CANYELLES07 ALCA FILMS16 ANDOROBOTS02 ANDORRA TELECOM32 ASSOCIACIÓ D’EMPRESES D’ALLOTJAMENTS

TURÍSTICS06 BCA MORABANC ANDORRA14 BCN SKYDIVE24 BECIER DISTRIBUCIONS42 CAFÉ LA BRASILERA17 CASADA HEALTH & BEAUTY13 CENTRE DE MEDICINA ESTÈTICA I ANTIAGING (Dra.

Martínez-Illescas)21 CENTRE ESPORTIU DE SANT JULIÀ DE LÒRIA21 CENTRE ESPORTIU DELS SERRADELLS01 CENTRE ESPORTIU D’ORDINO21 CENTRE ESPORTIU I SOCIOCULTURAL D’ENCAMP /

PAS DE LA CASA12 CENTRE QUIROPRÀCTIC HOLÍSTIC19 CENTRE VITAL QUIROPRÀCTIC39 CLOUSTEK23 DERMANDTEK, DORSIA, SARQUAVITAE,

VALLMEDICVISION11 DONASECRET47 ENERGIA VERDA38 ERAND ENERGIES RENOVABLES45 ESDEVENIMENTS HOTEL NÒRDIC43 FIRA DE MOLLERUSSA05 GRUP BECIER

35 GUSTAVO SUBILIBIA FOTOGRAFIES25 HOTEL ST. GOTHARD34 IMPOREX SALUT15 L’AEROCLUB CERDANYA46 LOUVRE HOTELS04 MARCS ESTIL - JORDI PUJOL FOTOGRAFIA18 MARTIN IMATGE, FOTOGRAFIA CREATIVA I AMB PASSIÓ49 MINISTERI DE MEDI AMBIENT, AGRICULTURA I

SOSTENIBILITAT31 MONT-ROIG MIAMI TURISME44 NATURLANDIA36 NOVA TECNOLOGIA TAU, SL48 OTIS UNITED TECHNOLOGIES21 PALAU DE GEL10 PANDORA BODY NUTRICIÓ30 PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DEL VENDRELL21 PISCINES COMUNALS D’ESCALDES41 REFI - RENOVACIÓ EFICIENT DE FINESTRES33 SANT POL DE MAR28 SEGRE RIALB, PREPIRINEU DE LLEIDA29 SITES TOURISTIQUES ARIÈGE - OFFICE TOURISME

TARASCON VICDESSOS20 SKI ANDORRA, GRANDVALIRA, VALLNORD37 SOLIBERTEC LED40 SONDER INTERNACIONAL, SL03 SPORT HOTELS RESORT & SPA22 SPORT WELLNESS MOUNTAIN SPA08 TAKHI CAMPING & OUTDOOR EQUIPMENT09 VILADOMAT27 VISITA VALLS. CALÇOTADA, CASTELLS, CULTURA

ZONA AIVA58 AUTO CENTRE PRINCIPAT61 AUTO DIESEL59 AUTO SELECCIÓ66 AUTOMÒBILS PYRÉNÉES53 BECIER VEHICLES63 CENTRE PRESTIGI AUTOMÒBIL64 CENTRE PRESTIGI AUTOMÒBIL51 CIMEX AUTO57 CRÈDIT ANDORRÀ52 EUROP AUTO50 GARATGE NOGREDA65 GARATGE SPORT56 MOTOR ESPAI62 MOTORAUTO55 STELA ANDORRANA54 TOP MOTO60 TOYOTA MOTORS - SUBARU

PRODUCTES AGRÍCOLES I ARTESANS D’ANDORRA67 BORIS BEER73 CAN SONA71 CASA GENDRET74 CERVESA ALPHA75 EL REBOST DEL PADRÍ70 NATURALIS72 POLTRAND69 RAMADERS D’ANDORRA68 RATASSIA DE LA CARMETA


FIRA D’ASSOCIACIONS104 AFRICAND124 AGRUPACIÓ CICLISTA ANDORRANA97 AIGUA DE COCO89 AMICS PER LA SALSA76 AMPA COL·LEGI ESPANYOL D’ESCALDES-

ENGORDANY77 AMPA COL·LEGI M. JANER93 ASSEMBLEA.CAT ANDORRA83 ASSOCIACIÓ ANDORRANA CONTRA EL CÀNCER115 ASSOCIACIÓ ANDORRANA DE QUIROPRÀCTICA100 ASSOCIACIÓ CANINA D’ANDORRA112 ASSOCIACIÓ CULTURAL ARGENTINA LA

QUERENCIA88 ASSOCIACIÓ CULTURAL RESIDENTS DO ALTO

MINHO EN ANDORRA91 ASSOCIACIÓ D’EQUATORIANS RESIDENTS AL

PRINCIPAT D’ANDORRA106 ASSOCIACIÓ DE PARES DE FAMÍLIA SEPARATS

D’ANDORRA126 ASSOCIACIÓ DE RESIDENTS FILIPINS A ANDORRA113 ASSOCIACIÓ DE RESIDENTS I EMPATITZANTS DE

VENEZUELA AL PRINCIPAT D’ANDORRA90 ASSOCIACIÓ DE RESIDENTS PERUANS AL

PRINCIPAT D’ANDORRA109 ASSOCIACIÓ ESTRELLA DEL CENTRE102 ASSOCIACIÓ FALLAIRES D’ANDORRA LA VELLA103 ASSOCIACIÓ SOCIOCULTURAL AL-ANDALUS99 BOMOSA111 CASA RÚSSIA

92 CASTELLERS D’ANDORRA107 CIBERPENYA BLAUGRANA127 CINECLUB DE LES VALLS123 CLUB DE KUNG-FU TAICHI94 CLUB INTERNACIONAL

D’ANDORRA108 CLUB RÍTMICA

SERRADELLS199 CREU ROJA ANDORRANA81 DAKTARI80 DALMATES SENSE

FRONTERES84 EENS DE MERITXELL87 ESBART DANSAIRE

D’ANDORRA LA VELLA78 ESCOLA ANDORRANA DE

2a ENSENYANÇA D’ORDINO122 FEDERACIÓ ANDORRANA

D’ESPORTS ADAPTATS118 FEDERACIÓ SPECIALS

OLIMPICS D’ANDORRA116 FUNDACIÓ MARCEL

CHEVALIER86 GRUP DE FOLKLORE CASA DE PORTUGAL120 HANDBOL CLUB CONCÒRDIA79 INFANTS DEL MÓN114 JW.ORG TESTIMONIS CRISTIANS DE JEHOVÀ101 LAIKA105 MÚSICA PER VIURE125 PARTICIPACIÓ CIUTADANA

85 PROJECTE VACANCES EN PAU95 SAHAJA YOGA119 SINDICATS D’ANDORRA98 STOP VIOLÈNCIES82 TELETHON ANDORRA96 UNICEF117 UNIÓ DE RADIOAFICIONATS ANDORRANS110 VPC ANDORRA RUGBY XV121 XIC & DANS


RECINTE FIRAL

escenari118 122 123 124121120119117

116

115

114199

125 126 127

96 97 98 99 101100

105 106 107 108108 110110109 111

102 103 104

112 113

76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91

92

93

94

95



Més expositors, més super-fície, més visitants... ¿Es tracta de créixer?

Com més gran, millor, perquè vol dir que té més atractiu. Però tam-bé tenim limitacions: a la vela no hi cap ningú més. El parc Central l’hem ampliat molt, com també la fira d’artesans, que arrenca a la Roton-da i condueix la gent fins al recinte firal. ¿Créixer més? Ens agradaria, perquè aquest any s’han quedat 25 empreses a la llista d’espera. Tot i així, l’any passat érem prop de 180 expositors, i aquest superem els 200. Més que mai.

¿Fins on es pot mantenir, aquest crei-xement?

Si podem créixer, creixerem. Però com més t’allunyes del rovell de l’ou, menys atractius té per a les empre-ses. I s’entén. Aquest any, al juny ja havíem omplert. Hi hem de donar voltes a veure com ho podem fer per ampliar-la ni que sigui una mica.

L’any passat van ser 60.000 visitants: quasi tot el país va desfilar per la fira. ¿Perill de massificació?

És un cap de setmana sencer: en tres dies es pot encabir perfectament tota aquesta gentada, i a més s’ha de tenir en compte que disposem de molta superfície: 12.000 metres qua-drats a les veles, molts milers més al parc Central, el passeig del riu fins a la Rotonda... I el fet que estigui ple és un altre dels atractius de la fira.

Es tracta d’anar-hi per veure i ser vist.La fira sempre ha tingut aquesta

connotació, és ella mateixa un acte social en què amics, coneguts i salu-dats es retroben, de vegades després de mesos sense veure’s.

¿S’hi fan negocis? ¿O es tracta només de ser-hi?

Cada vegada més. Sobretot a la fira d’automòbils. Les operacions es dei-

xen mig embastades, a punt de tan-car-se. Però també als altres sectors. Per això tantes empreses repeteixen.

Han eliminat la pista de karts. ¿No funcionava?

Ens vam adonar que potser no era l’adequat per a la fira. A més, ens ha permès alliberar un espai per ampliar

la zona exterior, on aquest any hi ha prop de 25 expositors. Però hi con-tinua havent múixing, inflables i una pila d’activitats. És veritat que encara queden molts metres, al parc Central, però com més lluny menys atractiu comercial té.

I estrenen Rotonda.Hi concentrem el mercat artesanal,

que s’estén pel passeig del Valira fins a la fira. Ens permet captar el turista que passeja per Meritxell, que sense voler es topa amb les parades i ten-deix a arribar-se fins a la vela. Això també genera un flux de gent d’ana-da i vinguda molt beneficiós per al co-merç. ¿Es podria allargar més? Potser sí, però s’ha d’estudiar.

¿I com pensen dinamitzar la Roton-da? ¿Més Paperassa?

La Paperassa se seguirà fent, si els firaires volen, és clar. El que és indis-

cutible és que en endavant disposa-rem d’un espai molt més atractiu, més ampli i on proposar moltes més activitats. Ho hem d’aprofitar, ha de servir de nexe d’unió, cosa que fins ara era difícil per la mateixa estructu-ra de la plaça.

Ja que en parlem, ¿es convertirà en zona per a vianants la part baixa de Meritxell, durant la fira?

Tenim el calendari publicat, con-sensuat amb l’associació de comer-ciants, i aquest cap de setmana no toca. El criteri és convertir-la en zona per a vianants quan considerem que hi haurà prou afluència de visitants. Ens sembla que si no és així és més avantatjós des del punt de vista co-mercial mantenir el trànsit de vehi-cles, especialment ara que tenim les voreres més amples. D’altra banda, la Rotonda i el passeig ja és un espai per a vianants.

“Cada vegada s’hi tanquen més negocis, a la Fira”

Una setantena d’empreses al recinte firal, mig centenar a la Fira d’associacions, 24 als espais ex-teriors i 50 parades més al mercat artesanal. En

total, més de 200 expositors, rècord absolut en els quasi quatre decennis d’història de la fira. El còn-sol de la capital repassa les raons de l’èxit.

¿Massificació? El fet que estigui plena és un

dels seus atractius

Créixer és difícil: com més lluny del rovell de l’ou, menys atractiu


L’aventura de Poltrand, la prime-sa empresa del país especialit-zada en la producció de carn de

poltre, va arrencar al març i en tan sols vuit mesos s’han fet un lloc al mercat. Al local i també al forà, perquè Pol-trand negocia en aquests moments l’obertura a Barcelona d’un establi-ment que comercialitzarà també vede-lla de qualitat d’Andorra, així com carn de bou i de corder. El producte estrella és, però, el poltre, una carn tan poc coneguda com saludable i nutritiva. La carn d’aquest animal, que neix a la pri-mavera, que es cria en extensiu —és a dir, a les pastures d’alta muntanya i al costat de les eugues, alimentant-se du-rant tot aquest temps de llet materna i herba— i que és sacrificat entre els 8 i els 12 mesos, destaca per la poca quan-titat de greixos, en proporció similar a la de pollastre i gall dindi, caracterís-tica que la fa especialment adequada per a dietes i el control del colesterol i l’obesitat, i en casos de risc cardiovas-cular. A la vegada és, com la carn de la vedella, rica en proteïnes però menys greixosa, i multiplica per 9 la quantitat d’àcids grassos omega-3. És igualment

baixa en calories —com el conill i el po-llastre— i rica en vitamines i minerals: zinc, imprescindible per a la pell i el sistema immunològic; fòsfor, especial-ment indicat per als atletes, i ferro, en més proporció fins i tot que la vedella i de fàcil assimilació, i recomanable per tant en casos d’anèmia ferropènica i nivells baixos de ferro. El resultat és una carn suau i tendra, de molt fàcil digestió gràcies al baix contingut de

col·lagen, de gust similar al de la vede-lla vermella i que es pot cuinar exac-tament igual, perquè l’especejament és el mateix i se n’obtenen, per tant, les mateixes peces i derivats: bistec, filet, xurrasco, entrecot, carn picada, botifarra, hamburguesa, broqueta i xistorra. Una de les principals diferèn-cies és el temps de conservació: a cau-sa precisament del major contingut de ferro, la carn de poltre es ven sempre

envasada al buit per garantir-ne una conservació òptima i facilitar, si convé, la congelació. Poltrand la comercialit-za a través de la web (www.poltrand.ad) o directament al telèfon 692 992, i l’entrega és a domicili o bé a la Carnis-seria dels Pirineus —avinguda del Pes-sebre— i prèvia confirmació de l’hora de recollida. I si el que han llegit fins ara els ha obert la gana, a l’expositor de la Fira hi trobaran els sis lots en què es comercialitza la carn de poltre, des del Lot Esportista (un quilo de bistec, un d’hamburguesa i mig de carn pi-cada: 31 euros) fins al Lot de 5 quilos (un quilo d’entrecot, un de bistec, un d’hamburguesa, un de xurrasco, mig d’estofat i mig de carn picada: 65 eu-ros), passant pel Lot Filet (un quilo de filet: 36 euros), el lot de 2,5 quilos (mig quilo de bistec i mig d’hamburguesa, entrecot, carn picada i xurrasco: 35 euros), el Lot Barbacoa (un quilo de botifarra, un d’hamburguesa i un de broqueta, mig de xistorra i mig més de xurrasco: 40 euros) i el Lot Econòmic (un quilo de bistec, un d’hamburgue-sa, un d’estofat, un de carn picada i un de xurrasco: 52 euros). Bon profit.

Carn de poltre: un descobriment


L’aparell d’El Teu Soci Aeri —ja sa-ben: l’empresa que des de prin-cipis de setembre opera el servei

d’aerotaxi de l’aeroport d’Andorra-la Seu— que avui aterra al parc Central té totes les butlletes per convertir-se en un dels màxims atractius de la Fira. Amb raó, perquè només n’hi ha dos precedents, dos, d’una proesa similar, i per a tots dos cal remuntar-se a quasi sis decennis enrere. Parlem de la ges-ta que va tenir lloc l’agost del 1956, amb el pilot francès Adonis Mouléne (1917-1956) com a gran protagonista, i l’espanyol Laureano Ruiz (1924) com a secundari de luxe. Moulène es va convertir el 5 d’agost d’aquell any en el primer pilot que aconseguia ater-rar al nostre racó de món. Ho va fer a bord d’una Broussard MH1521 de 450 CV de potència, i en un vol d’ex-hibició que la factoria Max Holste —fa-bricant de la Broussard, avui Reims Aviation— va organitzar per convèncer el Consell General de la viabilitat d’ha-bilitar un camp d’aviació per aquí dalt. Moulène va aterrar a Santa Coloma i va generar la lògica expectació, captada pel fotògraf Fèlix Peig. Les coses, però, es van tórcer l’endemà: el pilot va vo-ler impressionar Julià Reig, aleshores conseller general, i el representant del copríncep francès, Yves Michel, con-vidant-los a un vol de cortesia. Amb la mala fortuna que, en enlairar-se, la roda esquerra de l’avioneta va ensopegar amb una filera de pollancres que s’aixe-caven al final de la improvisada pista, i la Broussard va caure uns metres més enllà. Reig i Michel en van sortir miracu-losament il·lesos; el pilot se’n va endur la pitjor part: el tren d’aterratge es va doblegar, va penetrar a la cabina i li va trencar l’espina dorsal. Va ser repatriat de seguida, però no es va recuperar de les gravíssimes ferides i va traspassar el 18 de setembre: trist final per a un home que havia combatut a la II Guer-ra Mundial —a bord d’un monoplaça Morane-Saulnier 406 del grup de caça III/7—, que el 1942 va caure presoner dels alemanys en ser abatut el seu apa-rell sobre Dakar i que a la postguerra es va convertir en provador per a l’engi-nyer Holste. Seu és, en qualsevol cas, el mèrit del pioner. Però l’epíleg d’aques-ta història el va escriure —ho avançà-vem unes línies més amunt— Laureano Ruiz: pilot de carrera i fundador d’Aero-

plan, factoria d’avionetes que acabava de muntar a Santander, l’home es va assabentar pels diaris de la tragèdia de Moulène. Sense encomanar-se ni a déu ni al diable ell i un col·lega van decidir completar la gesta i fer de passada una mica de promoció dels seus aparells: l’11 d’agost aterraven al mateix prat on havia caigut el desventurat pilot fran-cès. Ruiz pilotava una Jodel D112, un aparell molt més humil, quasi artesanal però fiable i amb bona repulació entre

els aviadors del moment, equipat amb un motor Continental de 65 CV i unes ales en angle díedre que li conferien una silueta molt característica —i que recorda vagament la dels temibles Stu-ka, els celebèrrims i temibles bombar-ders de la Luftwaffe—. Doncs bé: Ruiz va aterrar sense novetat, el van convi-dar a dinar —molt probablement al Mi-rador— i a les quatre de la tarda —hora local— emprenia el repte definitiu: ser el primer a enlairar-se... i sobreviure per

explicar-ho. Se’n va sortir, és clar, des-prés de dos intents per reconèixer la improvisada pista. Una hora més tard aterrava a l’aeròdrom de Lleida, i l’en-demà sortia cap a Santander. Per cert: com que va sobrevolar territori andor-rà sense sol·licitar permís, les autoritats espanyoles li van retirar temporalment la llicència de vol. En fi, que des d’aquell 11 d’agost de 1956 una aeronau no pre-nia terra per aquí dalt. Fins avui, és clar. I valia la pena recordar-ho. ¿O no?

Dos aviadors i un destíMoulène, Ruiz i la primera gesta de la història aèria d’Andorra

5 d’agost de 1956: autoritats i curiosos posen davant de la Broussard de Moulène; a la dreta, a punt d’enlairar-se per al vol definitiu. Fotos: Fons Peig / Arxiu Nacional

L’aparell va topar amb uns pollancres al final del prat: Reig i Michel en van sortir il·lesos; Moulène, a terra, va morir el 18 de setembre a conseqüència de les ferides.

11 d’agost de 1956: l’espanyol Laureano Ruiz, a la cabina d’una Jodel, va aterrar a Santa Coloma; aquella mateixa tarda a les quatre s’enlairava cap a Lleida.


TECNOLOGIA PER A GAUDIR

EL NOUSEAT LEON X-PERIENCE

4DRIVESI JA CONEIXES EL CAMÍ, PROVA’N UN DE NOU.

Carrer Josep Viladomat, 38. Escaldes-Engordany. Tel.: 825 671 - [email protected] SA

TRENTASETENA - bondia.ad · cia en aquest racó nostre de Pirineu. Xifres rècord que reflecteixen...

Documents

Transcript of TRENTASETENA - bondia.ad · cia en aquest racó nostre de Pirineu. Xifres rècord que reflecteixen...