Economia | Redacció | Actualitzat el 14/12/2015 a les 15:41

El concurs d'aparadors de Nadalencara la seva recta finalDimarts s'acaba el termini d'inscripció de nous comerços i dimecres és l'últim diaen què es registraran els vots del públic

El concurs d'aparadors de Nadal de Manresa que organitza la Cambra de Comerç amb el suportde la UBIC i l'Ajuntament de Manresa encara els propers dies la seva recta final. Demà dimarts ésl'últim dia d'inscripcions per als comerços que vulguin participar-hi. En aquests moments ja són 25els establiments que competeixen per ser escollits com el millor aparador nadalenc del 2015, unaxifra que demostra que el concurs manté l'alt poder de convocatòria que ha tingut en les darreresedicions. La inscripció és gratuïta i per fer-la cal adreçar-se a la Cambra, per telèfon al 93 872 42 22o per correu electrònic a jmonge@cambramanresa.org.

D'altra banda, les votacions per al premi del públic es mantindran obertes fins el dimecres dia 16a les 12 de la nit. Fins llavors, tothom qui ho vulgui podrà escollir quin és el millor aparador d'entretots els participants. Per votar cal llegir amb el telèfon mòbil el codi QR que mostren els aparadorsparticipants o bé entrar al web de la Cambra i clicar a l'apartat del concurs d'aparadors, des d'ones podrà accedir a l'enllaç que permet fer les votacions. Cal recordar que només pot emetre's unvot per dispositiu. El mateix dimecres el jurat farà el recorregut pels aparadors participants perescollir els tres guanyadors del premi del jurat.

Els guanyadors es coneixeran el dia 17 de desembre en l'acte de lliurament de premis que tindràlloc a la Cambra. Hi haurà tres premis del jurat, dotats amb 250, 50 i 50 euros; i tres premis delpúblic, dotats en 150, 50 i 50 euros.

Pàgina 1 de 1

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/56396/concurs/aparadors/nadal/encara/seva/recta/final

El contenido de esta página requiere una versión máAdobe Flash Player.

Dimarts la biblioteca de l'Ateneu Les Bases acollirà la tertúlia "Del paper al núvol?" Emotiuhomenatge de Castellbell a Joan Farràs Aquest dimarts es posen a la venda les entrades de 70espectacles de la nova temporada del Kursaal Èxit total de participació en la matinal de jocs i

música als Trullols Parc Es constitueix Comunistes de Catalunya al Bages Cardonahomenatja a les àvies i als avis de 90 anys El Mercat de Nadal de Navàs consolida espai,

productes i públic El Conservatori de Música acull dimecres un recital de la prestigiosa pianistarussa Marianna Prjevalskaya El concurs d’aparadors de Nadal de Manresa encara la seva recta

final Waterpolo femení: EL CN Minorisa deixa escapar la victòria

| 15 de des

Portada Actualitat Manresa Comarques Cultura Esports Cercador web Google

Manresa 14/12/2015

El concurs d’aparadors de Nadal de Manresa encara la sevarecta final

25 establiments competeixen per ser escollits com el millor aparador nadalenc del 2015.

De: Redacció

El concurs d’aparadors de Nadal de Manresa que organitza la Cambra de Comerç amb elsuport de la UBIC i l’Ajuntament de Manresa encara els propers dies la seva recta final.Demà dimarts és l’últim dia d’inscripcions per als comerços que vulguin participar-hi. Enaquests moments ja són 25 els establiments que competeixen per ser escollits com elmillor aparador nadalenc del 2015, una xifra que demostra que el concurs manté l’altpoder de convocatòria que ha tingut en les darreres edicions. La inscripció és gratuïta iper fer-la cal adreçar-se a la Cambra, per telèfon al 93 872 42 22 o per correuelectrònic a jmonge@cambramanresa.org.

D’altra banda, les votacions per al premi del públic es mantindran obertes fins eldimecres dia 16 a les 12 de la nit. Fins llavors, tothom qui ho vulgui podrà escollir quinés el millor aparador d’entre tots els participants. Per votar cal llegir amb el telèfonmòbil el codi QR que mostren els aparadors participants o bé entrar al web de laCambra (www.cambramanresa.org) i clicar a l’apartat del concurs d’aparadors, des d’ones podrà accedir a l’enllaç que permet fer les votacions. Cal recordar que només potemetre’s un vot per dispositiu. El mateix dimecres el jurat farà el recorregut pelsaparadors participants per escollir els tres guanyadors del premi del jurat.

Els guanyadors es coneixeran el dia 17 de desembre en l’acte de lliurament de premisque tindrà lloc a la Cambra. Hi haurà tres premis del jurat, dotats amb 250, 50 i 50euros; i tres premis del públic, dotats en 150, 50 i 50 euros.

Imprimir | Enviar per email

Sigues el primer dels teus amics a qui li agrada.M'agradaM'agrada

Escriu la teva opinio

Nom:

Opinió:

Els motoristes aprenenentre revolts amb Form

ElSetmanari.cat http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=25830&nwl=&f=butlleti

1 de 3 15/12/2015 10:42

Economia | Redacció | Actualitzat el 15/12/2015 a les 13:41

Vídeo de la taula rodona sobre elTTIP celebrada a la FUBVídeo: https://www.youtube.com/watch?v=eaNmAMg0h_QTaula rodona sobre el TTIP a la FUB. Vídeo: UManresa

Ja es troba disponible a la xarxa el vídeo de la taula rodona sobre el TTIP que va acollir la FUB elpassat 3 de desembre. El doctor en economia i professor dels estudis d'empresa d'UManresa,Jordi Franch, el director de comercialització i internacionalització de la Cambra de Comerç deManresa, Jaume Ferrer, el membre de la Plataforma No al TTIP, Àlex Guillamon, i el president delGremi de Llibreters de Catalunya, Antoni Daura, moderats pel tresorer de la DemarcacióCatalunya Central del Col·legi de Periodistes, Jesús Sagués, van debatre sobre el TTIP en unacte organitzat per UManresa, No al TTIP, Cambra de Comerç de Manresa, la DemarcacióCatalunya Central del Col·legi de Periodistes i Manresainfo.cat. La publicació del vídeo ha anat acàrrec d'UManresa.

Pàgina 1 de 1

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/56424/video/taula/rodona/sobre/ttip/celebrada/fub

Economia | Redacció | Actualitzat el 15/12/2015 a les 13:14

Curs de comerç internacional, gratuïtper a aturats, a la CambraComençarà la setmana vinent i permet obtenir un certificat de professionalitat denivell 3

La Cambra de Comerç de Manresa ofereix per primera vegada a la comarca del Bages un curs deformació ocupacional, totalment subvencionat per a persones en situació d'atur, en gestióadministrativa i financera del comerç internacional. El curs està finançat pel Servei d'Ocupació deCatalunya, el ministeri de Treball i Seguretat Social, el departament d'Empresa i Ocupació de laGeneralitat i el Fons Social Europeu. Començarà la setmana vinent i consta d'un total de 620 horesamb una part de pràctiques en empreses. Els participants en aquest curs obtindran un certificat deprofessionalitat de nivell 3, un document que acredita les competències professionals i que potconvalidar-se per crèdits d'un cicle formatiu.

Disposar de professionals qualificats i coneixedors del funcionament del comerç internacional ésclau per a les empreses de la comarca, moltes de les quals exporten els seus productes a païsosde tot el món. La Cambra de Comerç de Manresa, referent a la comarca en internacionalització, volamb aquest curs posar a l'abast de les empreses els professionals adequats per treballar en eldia a dia de la gestió del comerç internacional, en un àmbit que ofereix unes grans possibilitatsd'inserció laboral.

D'altra banda, el gener del 2016 començarà un altre curs, de gestió comercial i vendes, que tambés'adreça a persones a l'atur. Aquest curs té una durada de 530 hores i també permet accedir aun certificat de professionalitat de nivell 3. Les inscripcions per als dos cursos estan obertes i calfer-les directament a la Cambra de Comerç de Manresa, presencialment a les oficines de l'edificide Can Jorba, per telèfon al 93 872 42 22 o bé per correu electrònic ajmonge@cambramanresa.org.

Pàgina 1 de 1

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/56422/curs/comerc/internacional/gratuit/aturats/cambra

Regió7 DIMECRES, 16 DE DESEMBRE DEL 2015 13

BAGES SOCIETAT

Cardona ha aconseguit batre elrècord de visitants -aconseguit l’a-ny passat amb la commemoraciódel Tricentenari-, un mes abans detancar el 2015. Són xifres «molt bo-nes», diu Anna Poza, gerent de laFundació Cardona Històrica, que«demostren la consolidació» de lavila «com a destinació turística».

Poza explica que el 2015 repre-sentava un «gran repte» per a Car-dona. Es venia del 2014, un any enquè el Tricentenari va fer créixer demés de 20.000 els visitants. I el des-afiament era poder mantenir l’im-puls més enllà del 2014. Ara, ambel 2015 a punt d’esgotar-se, ja es potdir que s’ha aconseguit.

Els tres equipaments turístics (elcastell, la Muntanya de Sal i elcentre medieval) ja han registrat104.796 visites, 1.282 més que l’a-ny passat. «I encara falta la cam-

panya de Nadal», apunta Poza.Per a la gerent de la Fundació

Cardona Històrica, que gestiona elsequipaments juntament amb l’A-juntament, l’èxit es deu al fet queles dues institucions «hem treba-llat de valent i hem sabut aprofitarel Tricentenari; a vegades et pas-sa una oportunitat per davant i nola pots agafar, però en aquest casho hem fet». Per a assolir-ho, de-talla, el municipi va elaborar l’anypassat el seu primer Pla de Màr-queting Turístic, un projecte queha permès «endreçar l’oferta perposicionar-la en el mercat», aixícom «ampliar-la en alguns casos apartir del perfil de visitant quehem detectat». A més, s’han mo-dernitzat sistemes: ara les entradeses poden adquirir on-line «quanfins al 2014 només es podia fer fí-sicament a la taquilla».

Per parts, el castell de Cardona

és l’únic que retrocedeix, però hofa lleugerament (de 25.810 a 24.520a falta d’un mes per tancar l’any).«És el que va créixer més el 2014 iés normal, però en tot cas s’haaconseguit mantenir». Creixen enxifres la Muntanya de Sal (69.105visitants) i les visites al centre

(7.753), que han augmentat «grà-cies al paquet turístic» que permetvisitar el nucli medieval si s’afegeixun euro a l’entrada de la muntanyao del castell. «Vam fer aquest pa-quet, que està funcionant moltbé, per potenciar el comerç, que éstot al centre», subratlla Poza.

CARMINA OLIVERAS | CARDONA

g EL CONJUNT FORMAT PEL CASTELL, LA MUNTANYA DE SAL I EL NUCLI ANTIC

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

104.796*103.514

81.06476.23580.08782.20683.947

(*) Dada fins al 9 de desembre del 2015

Evolució total de visitantsCardona supera el rècord devisites de l’històric 2014 unmes abans de tancar l’anyEl castell, la Muntanya de Sal i el centre històric ja han registrat

104.796 visitants, gairebé 1.300 més que els de l’any del Tricentenari

Per tal de celebrar «les bo-nes xifres» del 2015, Cardo-

na promou avui la seva 2a Nit delTurisme, una jornada «que buscaser un espai d’intercanvi d’idees ivaloració d’aquest darrer any», ex-posa Anna Poza, gerent de la Fun-dació Cardona Històrica. La vetlla-da es farà al Parc Cultural de laMuntanya de Sal (a les 20.30h) iservirà per remarcar «la col·labora-ció de tots els agents» que han fetpossible l’assoliment de les xifresturístiques. Miquel Forns, diputatdelegat de Turisme de la Diputacióde Barcelona, i Jordi William, direc-tor general de Turisme de Barcelo-na, assistiran al sopar.

4

La Nit del Turisme,marc de la celebració

L’institut escola Sant Jordi deNavàs organitzarà aquest diven-dres, de 5 de la tarda a 9 del vespre,diverses activitats solidàries per re-collir diners en benefici de perso-nes refugiades de la guerra de Sí-ria. Es faran al Club d’Avis.

La campanya posarà a la vendaobres artístiques que els alumnes(des de P-3 fins a 4t d’ESO) han ela-borat dins la matèria d’EducacióSocial, i en què també se’ls haconscienciat sobre la realitat queviuen les persones refugiades. Aixímateix, col·laboren en l’exposicióartistes coneguts al territori, comValentí Gubianas, Roser Oduber,Bernadette Cuxart, Gemma Sen-sada, Maria Picanyol, Marc Sella-rès, Txema Rico, Joaquim Falcó iSusanna Ayala.

A banda de l’exposició, a partirde les 6 hi haurà actuacions mu-sicals de Carla Galiot; Tito Akile;dels components de Brams DavidRossell i Titot; del cantant delsAutoput, David Sais; i també deMartí Peña, Biel Màrquez, i MiquelNicolau, dels M’sBM. El grup d’a-nimació de l’escola de xanques,gralles i percussió recorrerà el po-ble a partir de 2/4 de 5.

REDACCIÓ | NAVÀS

L’IE Sant Jordi deNavàs recolliràdiners per alsrefugiats siriansaquest divendres

El curs va adreçat prioritàriament a persones treballadores en situació d’atur demandants d’ocupació, però també hi poden assistir persones treballadores ocupades.

Curs subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya, el Ministerio de Empleo y Seguridad Social i el Fons Social Europeu.

Centre de Formació PràcticaPol. Ind els Dolors. Palau Firal. Baixos08243 MANRESATel. 93 875 72 79A/e_ cfp@cfp.cat

Iniciem el procés de selecció del següent curs ocupacional amb pràctiques a l’empresa:

(FMEH0109 Certificat de professionalitat de nivell 2)Inici: 21/12/2015

Mecanització per arrencament de ferritja de 620 hores.

(FMEE0308 Certificat de professionalitat de nivell 3)Inici: Gener 2016

Disseny de productes de fabricació mecànica de 690 hores.

(Manteniment industrial) de 690 hores.

(FMEE0208 Certificat de professionalitat de nivell 2)Inici: Gener 2016

Muntatge i posada en marxa de béns d’equip i maquinària industrial

comunicacio@catpress.cat - 16/12/2015 07:48 - 178.23.208.155

Regió7DIJOUS, 17 DE DESEMBRE DEL 201532

ECONOMIA

Els accidents laborals vansumar 511 víctimes mortals enels deu primers mesos d'aquestany, 41 més que en el mateixperíode del 2014, segonsl'estadística d'accidents laboralsdel ministeri d'Ocupació

511LA DATALA TENDÈNCIALA XIFRA

MarcadorsLES VÍCTIMES

MORTALS DELSACCIDENTS LABORALS

FINS A L’OCTUBRE

Les factures de la llum i elgas baixaran una mitjana del0,7% i el 3%, respectivament, apartir del mes de gener, segonsels càlculs del govern en virtutde les ordres de peatgesd'accés per a aquests sectors

Llumi gas

ELS PREUSBAIXARAN EL 0,7% I

EL 0,3%, SEGONSAVANÇA EL GOVERN

Aquesta tarda es donaran aconèixer els guanyadors del48è concurs d’aparadors deNadal de Manresa, organitzatper la Cambra de Comerç amb elsuport de l’Ajuntament i la Unióde Botiguers i Comerciants

AvuiVEREDICTE DEL

CONCURSD’APARADORS

DE MANRESA

BONES EXPECTATIVES EN UN SECTOR CLAU Tot i que el sector assegura que ja no es pot parlar de crisi,també alerta que aquesta «continua projectant la seva ombra sobre el mercat de la construcció», ja que la crisi haestat dura i cal tenir en compte que els increments previstos es comparen amb nivells molt baixos

4

El Centre de Formació Pràcticade Manresa ha iniciat el procés deselecció d’alumnes per als nouscursos de formació ocupacionalque oferirà durant l’any 2016. Totsels cursos s’iniciaran entre aquestsdarrers dies de desembre i el pro-per mes de gener i són subven-cionats per a persones que es tro-ben en situació d’atur, tot i quetambé poden fer-los persones enactiu que vulguin millorar la sevaqualificació professional. Els cur-sos permeten obtenir un certificatde professionalitat de nivell 2 o 3,un document que després potconvalidar-se per crèdits d’un ci-cle formatiu. Els cursos són els deMecanització per arrencament deferritja (en 2 edicions), Disseny deproductes de fabricació mecànicai Muntatge i posada en marxa debéns d’equip i maquinària indus-trial. La durada d’aquestes ac-cions formatives és entre 610 i690 hores i tots inclouen pràctiquesen empreses. Per a inscripcions caladreçar-se a les oficines del CFPubicades al Palau Firal, per telèfonal 93 875 72 79 o bé enviar un cor-reu electrònic a cfp@cfp.cat. Elscursos estan subvencionats pelSOC, el ministeri d’Ocupació, eldepartament d’Empresa i el FonsSocial Europeu.

REDACCIÓ | MANRESA

El CFP iniciala selecciód’alumnes perals nous cursosde formació

La multinacional alemanya Lidlha invertit 2,5 milions en un su-permercat a Berga en el qual tre-ballaran una vintena de perso-nes, la meitat dels quals de nova in-corporació.

En un comunicat, la compa-nyia alemanya ha assegurat que elnou establiment disposa d'unasala de vendes que suma 1.200 me-tres quadrats.

Lidl és present a Espanya des del1994, quan va obrir la seva primerabotiga a Lleida, i actualment dis-posa de 535 establiments.

EFE | BERGA

Lidl inverteix 2,5milions en unsupermercat aBerga i crea 10llocs de treball

El sector de la construcció al’estat espanyol «ha desterrat» laparaula crisi, segons va assegurarahir el director general de l'Insti-tut de Tecnologia de la Construc-ció (ITEC), Francisco Diéguez,que preveu que el sector tancaràl'any amb un creixement del 2,4%,que augmentarà fins al 4,4% el2016. Les perspectives per als anys2017 i 2018 apunten a un creixe-ment del 4% i del 3,3%, respecti-vament.

No obstant això, Diéguez va ex-plicar que, encara que ja no es potparlar de crisi, no es pot negar queaquesta «continua projectant laseva ombra sobre el mercat de laconstrucció», ja que la crisi ha es-tat dura i cal tenir en compte queels increments previstos es com-paren amb nivells molt baixos.

Així, mentre en plena bombollade la construcció aquest sectorpodia suposar al voltant del 15%del PIB de l'economia espanyola,el 2014 va ser del 7,4%, percentat-ge similar a aquest any.

Durant la presentació de l'in-forme de l’ITEC, que pertany algrup Euroconstruct, format per19 instituts europeus, es va posarde manifest que aquest any alconjunt de l’estat es faran 45.000 vi-sats d'habitatge nou i que entre el2017 i el 2018 es pot arribar a80.000, encara lluny de la mitjanaeuropea, de 150.000 habitatges.Una altra dada és que la despesa

en construcció per habitant i anya Europa és de 3.200 euros, men-tre que a Espanya se situa en 1.600euros.

El segment de l'edificació resi-dencial està tenint més predispo-sició a la nova promoció d'habi-tatge, el repunt de vendes co-mença a esgotar l'excedent en al-gunes zones puntuals, i a més elspreus han aturat la seva caiguda iel crèdit reapareix per als projec-tes de menor risc. Malgrat això, en-cara no estem en un escenari òp-tim i per a aquest any s'espera uncreixement del 3,3% i del 10% el2016, mentre que, a mitjà termini,la reanimació del mercat del ter-ra permet posar les bases perquè

es pugui créixer el 5% el 2017 i el 4%el 2018.

En l'edificació no residencialcontinuen sense aparèixer signesconvincents que el flux de projec-tes creix de manera palpable, cosaque crea un contrast amb la in-tensa activitat del mercat d'inver-sió majorista, que segueix apostantper comprar actius en zones prin-cipals, anticipant-se a un repunt dela demanda i de les vendes que co-mença ara. Així, aquest any estancarà amb una caiguda del 4%,encara que el 2016 s'espera uncreixement del 3,5%, si, final-ment, el sector de les oficines aca-ba de sortir de la letargia, i del 4%l’any 2018.

Quant a l'enginyeria civil, ITECdestaca que aquest subsector s'habeneficiat de les eleccions d'a-quest any i aquest segment, que vacréixer el 2014 el 3,1%, tancaràaquest any amb el 6%. No obstantaixò, el panorama canviarà l'anyque ve, ja que les administracionsno estan en condicions de pro-longar el sobreesforç inversor delsúltims mesos i perquè, segons elITEC, l'administració central po-dria posar en qüestió l'estratègiad'infraestructures del país. El 2016,l'enginyeria civil podria créixer un1,6%, si es continua avançant a unritme moderat l'obra iniciada i, siprogressivament es van donantles condicions per anar incorpo-rant la inversió privada, es podriaaspirar a uns nivells sobre el 3% pera l'horitzó 2017-2018.

Respecte a la construcció alconjunt d'Europa, l'exercici 2015serà el segon any consecutiu queel sector registra un creixement,1,6%, encara que hi ha països im-portants, com França, que conti-nua en recessió aquest any, i sis pa-ïsos més, entre ells Itàlia i Alema-nya, que han aconseguit, amb di-ficultats, superar la producció del2014.

EFE | BARCELONA

La construcció deixa enrere la crisi icreixerà el 2,4% el 2015 i el 4,4% el 2016

Enguany s’hauran visat a l’estat 45.000 habitatges nous, i en dos anys es pot arribar als 80.000

La Reserva Federal americana(Fed) va acordar ahir elevar els ti-pus d'interès de referència en 25punts bàsics, la primera alça en elpreu del diner als EUA en gairebéuna dècada i testimoni de la re-cuperació de l'economia desprésde l'aguda crisi de 2008.

La decisió que situa els tipus araentre el 0,25% i el 0,50% va ser pre-

sa per unanimitat, i el comunicatdel banc central nord-americàapunta que, ateses les circum-stàncies actuals, el procés d'ajustmonetari es produirà de manera«gradual».

D'aquesta manera, es posa fi amés de set anys en què el preu deldiner als Estats Units ha estat aprop del 0%.

Així mateix, la Fed va actualitzar

les seves previsions macroeconò-miques, respecte a les publicadesel setembre, en les quals va deixarsense canvis els pronòstics de crei-xement del 2,1% el 2015, i va ele-var una dècima fins al 2,4% lad'expansió calculada per al 2016.

Els mercats van reaccionar al'alça a la decisió de la Fed, amb elstres principals indicadors de WallStreet amb una pujada moderada

i amb un avanç del Dow Jonesd'Industrials del 0,62% minutsdesprés de l'anunci.

La presidenta de la Reserva Fe-deral va remarcar ahir que la pu-jada de tipus d'interès en 25 puntsbàsics, fins a situar-se entre 0,25%i 0,50%, suposa «la fi d'un períodeextraordinari», però va afegir que,tot i la millora econòmica, encaracal mantenir el suport monetari.

EFE | WASHINGTON

La Reserva Federal dels Estats Units eleva elstipus d'interès per primera vegada des del 2006

Obres del ja inaugurat pavelló de Navarcles

ARXIU/MIREIA ARSO

En el segment de l’edificacióresidencial s'espera uncreixement del 3,3% enguanyi del 10% el 2016

comunicacio@catpress.cat - 17/12/2015 09:03 - 178.23.208.155

DiCO«Somtempsomi

Jaume

El 19es vacientels riprovglobamés Kerryconcinforparaestabemis Les ei engemistemp A PahiverperqLa sumàxiCopevisteemistractimposiste

issonOP21 m primats sps arriba finiat...»

Ferrer | Actualit

958 es va coa veure quetífics afirmescos de tot ocar canvisal. Això vol grans de finy ja situen a

cretament armat i és coula "suïcidi"bilització dessions de ga

emissions dguany seranssions eren peratura mi

rís COP21 ernacle que vuè aquesta

uma de les eim. Gairebéenhagen el s les dades

ssions es poats internac

ortant que tma que no

ància Parísortits de lans al proper

tzat el 17/12/201

omençar a e creixia anyen que de fe plegat. El n

s catastròficdir que detns a 4 o 6 gavui el canv Síria i Nigènscient dels" quan parlael clima cal uasos d'efect

de CO2 hann 36.000 bili

un 10% de itjana ha pu

el que s'havoluntàriam

a és la clau. emissions v

é la duplica, 2009 i molt, si hi ha ha

ot atribuir mcionals. El ctenen els sis en sigui pa

a cogns a sabana afrr cap de set

15 a les 11:01h

mesurar ey rere any fiet s'autocennivell d'incres en el climerminades raus. Persoi climàtic co

èria. El Secres problemea del tema. una total dee hivernacle

n crescut toons de toneles actuals.

ujat 1 grau i

a discutit ésment cada p

No es negovoluntàries diu Kevin At abans al Jagut alguna

més a les reccanvi climàtstema de gort afectada.

 

nitiva

fricana, la ntmana, o la

el nivell de ns arribar a

nsuren quanement de te

ma s'ha fixat parts del p

onatges pocom a causa etari d'Estats que véne El consensescarbonitze per a l'any

ots els anyes... I encar. Des del co el nivell de

s el nivell mpaís està disocia l'eliminaqueda lluny

Anderson, taapó amb l'a baixada encessions ecic i la maneovern globa.

a o gai

ostra compa jubilació, o

CO2 a l'atmavui a les 40n parlen amemperatura en 2 graus laneta pode

c sospitosos d'agreujamt dels Estatsn. El mateix científic ve

zació (llenguy 2070.

ys. El 1990 era no hem amençamen

el mar 19 ce

màxim d'emsposat a fixaació sinó la y de l'objectambé cientnomenat Pr

n el ritme deonòmiques

era d'afrontaal. No hi ha

irebé

prensió emoo fins el tem

mosfera a le00 parts per

mb decisors a considerat centígrads en patir incrs d'alarmism

ment de cons Units segux Papa de Ro a dir que p

uatge mèdic

eren 23.000 rribat al pict de l'era inntímetres.

missions dear. I dic volu reducció detiu de 2 graífic. Abans erotocol de Ke creixemen que a la sigar-lo és la faindividu, or

é:

ocional del mps d'un né

es illes Hawr milió. Altre polítics sobt màxim pe com a mitjrements mo

me com Johflictes,

ur que està oma utilitza

per una plenc). És a dir, z

bilions de tc. El 1845 lendustrial la

e gasos d'euntàriamene les emissus com a es va intentKioto. Però nt de les gnatura de allada més rganització

ét

wai i es bre r no ana olt n

ben a la na zero

tones es

efecte t ions.

tar a

o

James Hansen, científic provinent de la NASA, afirma categòricament que seguim el camí equivocat amb l'esquema definit anteriorment. Caldria posar preu a les externalitats (el que no es compta com a cost en el preu final però que ho acabem pagant entre tots) directament atribuïbles a la utilització de combustibles fòssils. Avui la utilització de combustibles fòssils és la més econòmica i per tant la més utilitzada. Qui posa un preu és el qui mana, i si no el pot posar és que mana un altre. Potser cal mirar la llista de patrocinadors de la trobada. Posar un preu real a aquest sobrecost amagat suposaria deixar sota terra el 80% del que es compta com a reserves provades (actius de les empreses energètiques) amb el conseqüent col·lapse comptable del seu valor, i dels propietaris del seu deute, moltes entitats financeres. Si ens posem possibilistes, un resultat bo de París es valoraria per una suma d'emissions voluntàries que permetés l'objectiu de dos graus com a màxim i que hi hagués una suma de diners suficient per atendre les despeses i inversions d'adaptació i mitigació pels països que en tenen menys culpa. I això no se sabrà fins molt després, una cosa és escriure un paper i una altra la lletra petita i els terminis i quantitats reals de pagament. Però tampoc és forassenyat pensar que ens trobem davant d'un cas flagrant de dissonància cognitiva del gènere humà. Mira que ens ho estan dient però escollim el que no cou avui. Som primats sortits de la sabana africana, la nostra comprensió emocional del temps arriba fins al proper cap de setmana, o la jubilació, o fins el temps d'un nét somiat... però no gaire més enllà. I si hem topat amb el temps geològic? I si els nostres mecanismes de presa de decisions estan més a prop de la fugida d'un depredador que d'això que anomenem llarg termini? Amb què ens quedem?

 

Economia | Redacció | Actualitzat el 17/12/2015 a les 17:16

Papasseit i Inllobsa guanyen elConcurs d'Aparadors de NadalEl premi del jurat ha reconegut la llibreria i el del públic, la immobiliària

Els guardonats amb representants de la Cambra, l'Ajuntament i la UBIC. Foto: Cambra

El 48è Concurs d'Aparadors de Nadal organitzat per la Cambra de Comerç de Manresa amb elsuport de l'Ajuntament de la ciutat i la Unió de Botiguers i Comerciants ha premiat la LlibreriaPapasseit amb el primer premi del jurat i la immobiliària Inllobsa amb el primer premi del públic.Aquesta tarda s'ha fet el lliurament de guardons, que també han reconegut, per part del jurat, unaltre cop Inllobsa i el sexshop La Poma d'Eva i, per part del públic, la botiga de roba infantil Ninsi Electrodomèstics Màrquez.

Un total de 27 establiments han participat en aquesta edició del concurs, fet que demostra elpoder de convocatòria d'una proposta que els darrers anys ha guanyat implicació per part delscomerciants de la ciutat de Manresa. Es tracta d'un concurs històric que va començar a fer-se fa 48anys amb la voluntat de dinamitzar el comerç manresà en unes dates tan importants per al sectorcom són les festes de Nadal. En les darreres edicions, la incorporació de novetats tecnològiques hapermès que el conjunt de ciutadans pugui expressar la seva opinió i escollir quin és, segons elpúblic, el millor aparador a partir d'un sistema de votacions electròniques. Val a dir aquest any ésel que ha tingut una major participació del públic, amb prop de 900 vots registrats. El jurat, per laseva banda, va fer ahir al matí la passejada per valorar els aparadors participants. En aquestaedició ha estat format per Joan Barbé, escriptor i guionista, Ester Boniquet, en representació de la

Pàgina 1 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/56499/papasseit/inllobsa/guanyen/concurs/aparadors/nadal

UBIC, i Josep Maria Monge, tècnic de comerç de la Cambra de Comerç de Manresa.

Els comerços participants han rebut un diploma i un premi de 250, 50 i 50 euros per als premiatsen la categoria de premi del jurat, i de 150, 50 i 50 en la categoria de premi del públic. Tots elsestabliments participants hauran de tenir els aparadors exposats almenys fins el dia 26 dedesembre d'aquest any.

Pàgina 2 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/56499/papasseit/inllobsa/guanyen/concurs/aparadors/nadal

El contenido de esta página requiere una versión máAdobe Flash Player.

Cardona celebra la segona Nit del Turisme El viver de Sallent, una oportunitat pel talentempresarial Sant Salvador De Guardiola recapta 2.500 € amb l’arrossada solidària per la

Marató El Vela Club, Punktrail i l'Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort organitzen unajornada en benefici de la lluita contra el càncer infantil L'Ajuntament informa dels horaris de lesoficines d'atenció al ciutadà durant les festes de Nadal i Reis Els avis de la residència Mutuam

han fet avui donació de 25 paneres solidàries L’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada exposael quadre cedit per Lluís Llumà Santpedor consolida el projecte de l'aula socioeducativa amb lacompra de nou material de treball El Consell Català de l’Esport acredita el Centre de Medicinade l’Esport amb el nivell preferent El CFP inicia la selecció d’alumnes per als nous cursos de

formació subvencionada

| 18 de des

Portada Actualitat Manresa Comarques Cultura Esports Cercador web Google

Manresa 17/12/2015

La Llibreria Papasseit i Inllobsa s’enduen els dos primerspremis del 48è Concurs d’Aparadors de NadalEl premi del jurat ha reconegut els aparadors de la Llibreria Papasseit (1er premi), laimmobiliària Inllobsa (2on) i el sexshop La Poma d’Eva (3er). Les votacions del públic hanpremiat una altra vegada Inllobsa (1r premi), Nins (2n) i Electrodomèstics Màrquez (3r).De: Redacció

Els premiats del 48è Concurs d'Aparadors de Nadal. Foto: Cambra de Comerç de Manresa

El 48è Concurs d’Aparadors de Nadal organitzat per la Cambra de Comerç de Manresaamb el suport de l’Ajuntament de la ciutat i la Unió de Botiguers i Comerciants hapremiat la Llibreria Papasseit amb el primer premi del jurat i la immobiliària Inllobsaamb el primer premi del públic. Aquesta tarda s’ha fet el lliurament de guardons, quetambé han reconegut, per part del jurat, un altre cop Inllobsa i el sexshop La Pomad’Eva i, per part del públic, la botiga de roba infantil Nins i Electrodomèstics Màrquez.

Un total de 27 establiments han participat en aquesta edició del concurs, fet quedemostra el poder de convocatòria d’una proposta que els darrers anys ha guanyatimplicació per part dels comerciants de la ciutat de Manresa. Es tracta d’un concurshistòric que va començar a fer-se fa 48 anys amb la voluntat de dinamitzar el comerç

Per Nadal, volem que ar

ElSetmanari.cat http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=25870&nwl=&f=butlleti

1 de 3 18/12/2015 11:02

manresà en unes dates tan importants per al sector com són les festes de Nadal. En lesdarreres edicions, la incorporació de novetats tecnològiques ha permès que el conjuntde ciutadans pugui expressar la seva opinió i escollir quin és, segons el públic, el milloraparador a partir d’un sistema de votacions electròniques. Val a dir aquest any és elque ha tingut una major participació del públic, amb prop de 900 vots registrats. Eljurat, per la seva banda, va fer ahir al matí la passejada per valorar els aparadorsparticipants. En aquesta edició ha estat format per Joan Barbé, escriptor i guionista,Ester Boniquet, en representació de la UBIC, i Josep Maria Monge, tècnic de comerç dela Cambra de Comerç de Manresa.

Els comerços participants han rebut un diploma i un premi de 250, 50 i 50 euros per alspremiats en la categoria de premi del jurat, i de 150, 50 i 50 en la categoria de premidel públic. Tots els establiments participants hauran de tenir els aparadors exposatsalmenys fins el dia 26 de desembre d’aquest any.

Imprimir | Enviar per email

Sigues el primer dels teus amics a qui li agrada.M'agradaM'agrada

Escriu la teva opinio

Nom:

Opinió:

Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Necessites alguna idea per regalar?. ##bages @CalPravi pic.twitter.com/7lM

Cal Pravi Magatzem@CalPravi

Tweets

L’apunt de la Diputació deBarcelona

Mercè Conesa posa en rel'aposta de la Diputació més accessibles els pob

Llegir més

CaixaBank llança el sepagament per mòbil CaPay

ElSetmanari.cat http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=25870&nwl=&f=butlleti

2 de 3 18/12/2015 11:02

Regió7DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DEL 201516

SOCIETATBERGUEDÀ

HÈCTOR ARANDA

«Tant de bo es pogués salvar la branca» ferida«Tant de bo es pogués salvar la branca» ferida del Pi Jove de les Tres

Branques. Així ho espera el batlle Adrià Solé, després que hagi sobreviscut al’atac i a la secada d’estiu. Ara, la branca està més assegurada per poderresistir el mal temps. Solé ha explicat que els tècnics (a la foto treballant-hi)creuen que la branca es regenerarà i el tall pot cicatritzar.

La branca del Pi Jove de les TresBranques que aquest juny va servíctima d’un tall d’uns 30 centí-metres de profunditat és viva i espodria salvar. Això pensen elstècnics que aquesta setmana hancomprovat que, malgrat l’atacque ha patit i la forta secada queha fet aquest estiu, la branca s’hamantingut verda i, aparentment,viva. «Pot ser que se salvi tot i te-nir un tall que n’afecta el 80 % dela base» ha assegurat esperançatmalgrat tot Adrià Solé, l’alcaldede Castellar del Riu, el municipion s’alcen els dos arbres iconesdel catalanisme. El jove és a pocs

metres del vell, que enguany ja vaser objecte de la recol·locaciód’una branca que li van serrar el2014 uns desconeguts.

Aquest dimecres, tècnics del’empresa Don Árbol, la mateixaque el mes de juliol passat ja vareposar el braç d’aquest símbol dela unitat dels Països Catalansglossat per Jacint Verdaguer, hanactuat per assegurar la brancaparcialment serrada. Aquest braçva patir una corretgeta, un tall cir-cular profund, d’uns 30 centí-metres, fet a una alçada consi-derable respecte del terra, just asota d’una altra incisió que ja hihavien fet en el seu dia, tot i que

l’antic tall era molt més superfi-cial.

Immediatament després dedescobrir l’atac, operaris de Fo-restal Catalana de la Generalitatvan enfaixar la base del troncper evitar que es trenqués. Ja enaquell moment el consistori va re-clamar a la Generalitat ajudaper salvar l’arbre que, com elvell, està protegit sobre el paper,ja que són catalogats com a mo-numental des del 1987. Ara s’hiha fet una actuació per «assegu-rar la branca perquè no tinguijoc» en cas de ventades o nevades, ha explicat el batlle de Castellardel Riu.

D.C. | BERGA

Els tècnics creuen que la branca delPi Jove que uns brètols van tallarenguany és viva i es podrà salvar

El Govern subjecta bé els tres braços per evitar que l’arbre es desestabilitzi

comunicacio@catpress.cat - 18/12/2015 07:54 - 178.23.208.155

PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALSEFECTES DE L’ARTICLE 32.1,PARÀGRAF SEGON DE LA LPI.Aquesta publicació no pot serreproduïda ni totalment ni parcialment,ni transmesa per cap tipus de mitjà,sense el permís per escrit de la direcció.

Opinió

Director: Marc Marcè i Casaponsa. Director adjunt: Xavier Domènech i Sala.Caps d’àrea: Enric Badia (Societat), Salvador Redó (Fotografia), Carles Blaya (Economia i Arreu) i FrancescGalindo (Manresa). Caps de secció: David Bricollé (Bages), Xavier Prunés (Esports), Susana Paz (Cultures).Cap d’àrea d’administració i distribució: Sandra Espinal.Cap de publicitat: Joan Pedreira. Cap de secció: Teresa Boladeras (Administració i finances).

REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITAT

carrer Sant Antoni Maria Claret, 32. 08243. Manresa

http://www.regio7.catTELÈFON93 877 22 33

FAX93 874 03 52

FAX DE PUBLICITAT93 874 16 12

REGIÓ7 expressa les seves pròpies opinions únicament a l’Editorial i respecta, com a publicació oberta i plural, la dels seus articulistes i clients publicitaris.

BERGA: Font del Ros, 1. 08600. Telèfon: 93 822 12 19 . Fax: 93 822 03 99.

SOLSONA: Pujada del Seminari s/n - Edifici Seminari, despatx 8 . 25280. Telèfon: 973 48 30 08. Fax: 973 48 24 93.ADREÇA ELECTRÒNICA

regio7@regio7.cat

Imprimeix:Impressions Intercomarcals SA.Dipòsits legals:Edició Manresa, B-44983-78.ISSN: 1137-5655.

Difusiócontrolada per

HABITATGE A MANrEsA ’ens municipal manresà que es dedica a promourepolítiques d’habitatge, Fòrum, és avui una societat enprocés de ser rescatada. Va néixer per fer política enfavor de la rehabilitació del barri vell, va enfonsar-se

amb la crisi immobiliària i avui és en procés de ser reflotadaamb aportacions extraordinàries municipals. En el pressupostper al 2016 s’hi ha previst un milió d’euros. Però més enllà delreflotament, Fòrum és el moll on esclaten les onades de la ur-gència habitacional. Com ahir explicava un reportatge en aquestdiari, les oficines de l’ens s’omplen de gent que, en molts casos,no troba solucions als seus problemes perquè Fòrum no té resper oferir en una ciutat que bat rècords de pisos buits. El reflota-ment de Fòrum no és un assumpte financer. És una urgència hu-mana. Confiem que amb el que hi ha previst n’hi hagi prou.

L

LA TALAIA

L’ADREÇADOR PER GALDRIC SALA

CONSELL ASSESSOR: Gonçal Mazcuñán i Boix, Valentí Martínez i Espinosa,Jaume Torras i Rodergas, Pere Fons i Vilardell, Àngels Freixanet i Picañol, Antoni Dalmau iRibalta, Josep Maria Descals i Vilarmau, Albert Rumbo i Soler, Ramon Segués i Coromines, JordiVilaseca i Brugueras, Aitor Moll i Sarasola, Ainhoa Moll i Sarasola, Marc Marcè i Casaponsa.EDITA: EDICIONS INTERCOMARCALS (EISA)Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo

JOAN VALLSHistoriador. Signa un llibre editat per Zenobita que recull lahistòria d’una de les masies més antigues de Castellbell i el Vilar.Titulat El mas Puig del Vilar. Vuit segles d’història mirant aMontserrat, es presenta avui a la població bagenca.

ESTRELLA

AJUNTAMENT DE MANRESAPer permetre la situació en què es troba el camí de la Gravera, albarri de Mion-Puigberenguer. Un vial amb força pendent on elsvianants han de passar per un estretíssim marge separat percons de la calçada. Un perill que fa massa anys que dura.

ESTRELLAT

PAPASSEIT I INLLOBSASón els dos establiments guanyadors del premi d’aparadors deNadal que organitza la Cambra de Comerç de Manresa. Iniciativescom aquesta dinamitzen el comerç del centre de la ciutat icontribueixen a mantenir-lo viu.

ESTRELLA

ESTRELLES I ESTRELLATS

Regió7 DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DEL 2015 25

A TORT I A DRET

Xavier Domènech PERIODISTA xdomenech@regio7.cat

hir es va posar en marxa l’AVEque uneix Zamora (64.000 ha-bitants) amb Madrid. No es vainaugurar, perquè estem a

pocs dies de les eleccions i en aquest pe-ríode la llei no deixa inaugurar coses, peròes va estrenar, i el ressò mediàtic va serimportat. I el pecat portava associada lapenitència: les notícies no explicaven no-més que s’havia estrenat la connexió d’altavelocitat, sinó que en el seu primer viatgenomés va transportar trenta viatgers. Unainversió costosíssima –750 milions – peratendre un tren d’anada al matí i un detornada a la tarda, que en la seva estrena

van tenir, el primer, els esmentats trentapassatgers, i el segon, seixanta. Com a car-tell electoral és demolidor a qualsevol llocque no sigui la ciutat de Zamora, i fins itot en aquesta hi deu haver gent que sesenti una mica avergonyida de ser-ne pro-tagonista.

La xarxa AVE –Alta Velocitat Espanyola–supera els tres mil quilòmetres i es conso-lida com la segona més extensa del plane-ta, superada només per la Xina, si bé el ge-gant asiàtic té 19 vegades més de superfí-cie i 30 vegades més d’habitants. Espanyaté més xarxa d’alta velocitat que França,tradicional campiona europea en aquest

terreny amb el seu TGV, o que Alemanya,que es nega a gastar diners en vies i entrens supersònics i es conforma amb trensque, simplement, van molt de pressa. Elssuccessius governs espanyols s’han entes-tat en l’objectiu d’unir totes les capitals deprovíncia amb Madrid per alta velocitat,idea que a la molt jacobina i centralista re-pública francesa no els passa pel cap: allà

tot just ara comencen a treballar per ferarribar a Montpeller la via d’altes presta-cions que de moment s’atura a Nimes, i nohi ha data per allargar-la fins a Perpinyà.Hi ha un munt de capitals de departamentque no compten tenir mai TGV, perquè notenen prou gent i moviment per fer rendi-ble l’operació. I aquesta renúncia no qües-tiona el sentit d’unitat nacional francesa.Els governs espanyols, en canvi, van pen-sar i continuen pensant que per aconse-guir la vertebració política dels ciutadansel millor camí és donar-los facilitats perviatjar a Madrid i posar tots els obstaclespossibles a qualsevol altre trajecte: vegeuel que passa amb el Corredor Mediterrani,o mireu el que costa anar en tren de Bar-celona a Bilbao o a Galícia. I tot i això,continua existint un «problema territo-rial». En el fons saben que amb trens no sesoluciona, però mentrestant uns quantsgrans constructors estan fent uns negocisimpressionants.

A

En el fons saben que amb trens i prouno es millora la vertebració, peròmentrestant uns quants constructorsestan fent uns negocis impressionats

L’AVE ARRIBA A ZAMORAEls successius governs espanyols s’han entestat en l’objectiu d’unir totes les capitals de província amb Madridper alta velocitat, idea que a la molt jacobina i centralista república francesa no els passa pel cap

comunicacio@catpress.cat - 18/12/2015 07:54 - 178.23.208.155

Regió7DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DEL 201532

ECONOMIA

El gasoil s'ha abaratit el3,27% en l'última setmana i ellitre es ven de mitjana a 1,005euros a les estacions de serveisespanyoles, fet que suposatornar a marcar mínims delfebrer del 2010.

3,27%L’EMPRESALA XIFRALA TENDÈNCIA

MarcadorsEL PREU DEL GASOIL

S’ABARATEIX, EN UNASETMANA, FINS ALS

1,005 EUROS EL LITRE

Fira de Barcelona preveutancar el 2015 amb unsingressos de 148,1 milions, lasegona millor facturació de laseva història, en experimentaraquest any un repunt dels seussalons propis

148,1ELS INGRESSOS

AMB QUÈ TANCARÀEL 2015 FIRA DE

BARCELONA

El Corte Inglés ha llançat elservei de lliurament en 2 horesde les compres efectuades através d'Internet, que demoment està disponible aMadrid, Barcelona, València,Màlaga, Sevilla i Bilbao

El CorteInglés

IMPULSA UN SERVEIDE LLIURAMENT EN

DUES HORES DECOMPRES ON-LINE

Comissions Obreres arrasaen les eleccions de Grup Soler

Comissions Obreres, amb elsdivuit representants en joc, es vaerigir ahir com el guanyador ab-solut de les elecions sindicals ce-lebrades al grup empresarial Solerdel sector de la construcció ambseu a Sallent. En les eleccions an-teriors, CCOO havia obtingut quin-ze representants, i UGT tres dele-gats.

Segons explicaven ahir fonts

de CCOO, el d’ahir és el millor re-sultat obtingut per aquest sindicaten tota la Catalunya Central, tanten nombres de delegats com en di-ferència respecte de l'altre gran sin-dicat, UGT. Fonts de CCOO valo-raven ahir la victòria afirmant que«a quatre anys dels últims resultats,UGT ha desaparegut d'una de lesempreses més importants en nom-bre de treballadors del Bages, jun-tament amb Iberpotash».

CARLES BLAYA | MANRESA

Estudiants de l’Escola Politèc-nica Superior d’Enginyeria deManresa (EPSEM) de la UPC faranpràctiques acadèmiques externesa Eurecat-CTM de Manresa, d’a-cord amb el conveni signat per lesdues institucions. L’acord esta-bleix el marc de col·laboració en-tre Eurecat-CTM i l’EPSEM perdur a terme conjuntament la for-mació pràctica externa de l’estu-diant en els camps dels estudis ofi-cials de Cicle, Grau i Màster propisde la UPC. Els estudiants faran lespràctiques sota la supervisió d’untutor designat per Eurecat-CTM,que s’encarregarà de l’organitzaciói tutorització de la seva formació.El període de pràctiques tindrà unadurada màxima de 900 hores dinsun curs acadèmic. Una vegadaacabades les pràctiques, el centrefacilitarà als estudiants un certifi-cat acreditatiu del nivell de for-mació assolit en l’especialitat en laqual les hagi fetes.

REDACCIÓ | MANRESA

Estudiants del’EPSEM podranfer pràctiquesacadèmiquesa Eurecat-CTM

L’Ajuntament de Vallcebre, ambel suport tècnic de l’Agència deDesenvolupament del Berguedà ide la Diputació de Barcelona, estàimpulsant una iniciativa per donarcontingut i dinamitzar la Masia deCastellnou. Sota el lema «Tensuna proposta de negoci i estàsdisposat a dur-la a terme?» i «Volsviure a Vallcebre, un petit poble delBerguedà?». l’Ajuntament de Vall-cebre ha obert un període de pre-sentació de projectes de negoci aimplantar a la Masia de Castellnoufins al 26 de febrer del 2016. A mésa més, l’11 de gener es farà una jor-nada de presentació de la iniciati-va. Castellnou és una masia del se-gle XIX d’una superfície constru-ïda de 330 m2 distribuïda en tresplantes i un paller de 40m2. L’en-torn està urbanitzat però a la ma-sia s’han de fer obres.

REDACCIÓ | MANRESA

Vallcebre buscafamílies perimpulsar unnegoci en unamasia municipal

La llibreria Papasseit i la im-mobiliària Inllobsa van rebre ahirels guardons de la quaranta-vui-tena edició del Concurs d’Apara-dors de Nadal de Manresa, que or-ganitza la Cambra de Comerç ambel suport de l’Ajuntament i la Unióde Botiguers i Comerciants. Lallibreria de la plaça de Gispert varebre el guardó que atorga el jurat,mentre que la immobiliària delPasseig de Pere III va ser guardo-nada amb el primer premi delpúblic. El lliurament de premis esva fer ahir a la tarda a la Cambra deManresa, en un acte en què el ju-rat també van reconèixer la ma-teixa Inllobsa i el sexshop La Pomad’Eva. En la votació popular, vanquedar en segona i tercera posició,respectivament, la botiga de robainfantil Nins i ElectrodomèsticsMàrquez.

Un total de 27 establiments hanparticipat en aquesta edició delconcurs, que els darrers anys haguanyat implicació per part delscomerciants de la ciutat de Man-resa. En les darreres edicions delcertamen, la incorporació de no-vetats tecnològiques ha permèsque els ciutadans puguin expres-sar la seva opinió i escollir tambéquin és, segons el públic, el milloraparador a partir d’un sistema devotacions electròniques. Enguanyha estat l’edició en què hi ha hagutmés participació del públic, ambprop de 900 vots registrats. El jurat,

per la seva banda, ha estat formatper Joan Barbé, escriptor i guio-nista; Ester Boniquet, en repre-sentació de la UBIC; i Josep MariaMonge, tècnic de comerç de la

Cambra de Comerç de Manresa.Els comerços premiats han re-

but un diploma i 250, 50 i 50 eurosen la categoria de premi del jurat;i de 150, 50 i 50 en la categoria de

premi del públic. Tots els establi-ments participants en el concurshauran de tenir els aparadors ex-posats almenys fins al dia 26 de de-sembre.

CARLES BLAYA | MANRESA

Llibreria Papasseit i Inllobsa guanyenel concurs d’aparadors de Manresa

Enguany ha estat l’edició de l’històric concurs de la Cambra amb més votacions del públic, 900

EL COMERÇ CELEBRA EL NADAL La Cambra de Comerç va lliurar ahir els premis de la 48a edició del Concursd’Aparadors de Nadal, una cita anual que busca implicar els establiments en la dinamització comercial. Inllobsa iPapasseit es van estrenar com a guanyadors en el concurs, amb unes propostes molt treballades

4

Aparador de la llibreria Papasseit

CARLES BLAYA

Inllobsa va rebre el premi popular

CARLES BLAYA

D’esquerra a dreta, Sita Salido (Inllobsa), Àuria Caus (Ajuntament de Manresa), Toni Sala (UBIC), Anna Roca iMiquel Sanchís (Papasseit) i Esther Hernández (Cambra de Comerç)

CARLES BLAYA

comunicacio@catpress.cat - 18/12/2015 07:54 - 178.23.208.155

ins ara, quan volíem valorar si unpaís anava bé, ho fèiem analit-zant si el seu PIB creixia amb for-ça i l’IPC era moderadament po-

sitiu. I, a més, avaluàvem la progressió del’índex borsari de referència (l’Íbex en el nos-tre cas). Però aquests darrers anys hemaprès que amb això no n’hi ha prou, és mas-sa simple, no permet valorar si la creació deriquesa és més aparent que real, ni avisa delrisc de bombolles perverses.

Mirem, si no, la dècada precedent a l’es-

clat de la crisi actual, en què crèiem que elpaís era cada dia més i més ric. Fins i tot hihavia qui pronosticava que tindríem un llocd’honor al G-20.

Va fer-se evident que amb aquests únicsindicadors era impossible apreciar que laproductivitat era cada cop més baixa, ambun model clàssic de creixement a remolc dela construcció i el turisme de xancleta. I quela sensació de riquesa en tenir la butxaca ple-na a base d’endeutament, i la pràctica de ferdiners més fàcilment amb la compravendad’immobles que treballant, tindrien pocrecorregut.

Després de l’esclat de les bombolles (fi-nancera i del deute) ens hem començat a fa-miliaritzar amb altres indicadors, com la taxad’atur, la prima de risc, l’endeutament, l’o-bertura de l’economia, la balança per comp-te corrent, etcètera, que els economistes ambresponsabilitat pública coneixien perfecta-ment però mantenien relegats.

Per redreçar la situació sembla que cada

cop hi ha més partidaris del decreixement,en contraposició amb el creixement clàssicque ens ha dut on som. Però no podem pen-sar que els nostres creditors es resignaran ano recuperar el deute, pel simple sentimentde culpabilitat en haver-nos deixat dinersquan anàvem pel mal camí. Potser sí que elshaurem de demanar comprensió i alguna re-núncia, però no sembla factible passar-lostot el mort. Per això, sense un cert creixe-ment, la cosa no es resoldrà.

Hi ha un camí més raonable, que podríemanomenar de creixement sostenible, quehauria d’incloure els conceptes de pro-ductivitat i eficiència als seus fonaments.Pensant en assolir una prosperitat sòlida,que cal que vagi acompanyada de meca-nismes d’equitat, ja que no serà sosteniblesi s’accentuen les desigualtats de formadesaforada. Que no vol dir que uns treballini s’esforcin i hagin de mantenir la resta, sinóque el nivell de formació general sigui moltmés elevat, l’abandonament escolar sigui mí-

nim i el mercat de treball no sigui dual. Quela dominància de les grans empreses sobreles petites no sigui abusiva i no suposi el crei-xement d’unes en detriment de les altres.Que tothom pagui quan toca, que les in-versions públiques es facin sobretot amb cri-teris d’eficiència, i mai amb finalitats elec-torals, que el sector públic esdevingui pro-ductiu, que minimitzi obstacles a la inicia-tiva privada i que la banca s’impliqui en elrisc de projectes productius. Que la classepolítica sigui rotatòria i el sistema electoralobert, que les lleis siguin clares i propor-cionades a la finalitat que persegueixen, quela corrupció i el frau siguin penats en pro-porció a la gravetat, que la justícia sigui rà-pida, que els tres poders siguin absolutamentindependents, que assolim nivells alts dequalitat democràtica, etc.

Fixeu-vos si en sortiran, d’indicadorsimportants d’aquesta llista no exhaustiva. Elshauríem de tenir a mà i seguir contínua-ment, per avaluar la gestió dels governants.

F

’aparició d’Internet ha suposatun canvi global en l’ésser humàrespecte de la seva manera deviure. A partir de la capacitat per

generar, processar i aplicar el coneixementbasat en la informació, Internet ha anat mo-dificant elements relacionats amb l’ésserhumà com la cultura, l’educació, les rela-cions interpersonals, l’economia i el consum.En l’economia, i a partir de les noves tec-nologies de la informació, Internet ha faci-litat la globalització i ha generat un incre-ment en el nombre de mercats, actuant so-bre la liberalització dels productes, incidintsobre els mercats de treball i influint en ladesregularització dels fluxos financers in-ternacionals.

A més a més, Internet ha contribuït a dis-minuir els costos dels fluxos d’informació,incentivar la recerca de noves fonts decompetitivitat i de nous conceptes de crea-ció de riquesa i facilitar, a més, l’aparició de

nous tipus de negocis. Uns negocis basatsen un nou tipus de comerç: el comerç elec-trònic. Aquest tipus de comerç pot ser de-finit, d’una manera àmplia, com qual-sevol forma d’activitat econòmicaduta a terme a través de connexionselectròniques.

Dins del comerç electrònic po-dem distingir diverses modalitats enfunció de les parts que formenpart de l’intercanvi (empresa, con-sumidor, govern o empleat) i esclassifiquen en: Comerç ElectrònicBusiness to Consumer (B2C), Co-merç Electrònic Business to Business(B2B), Comerç Electrònic Consumerto Consumer (C2C), Comerç Elec-trònic Business to Goverment (B2G),Comerç Electrònic Consumer toBusiness (C2B) i Comerç ElectrònicBusiness to Employee (B2E).

Centrant-nos en els negocis B2C, cal as-senyalar que aquests presenten unes ca-racterístiques pròpies derivades de les pe-culiaritats d’Internet:

• Connectivitat i personalització: la con-nectivitat d’Internet és producte de la sevanaturalesa oberta i global que facilita als con-sumidors la intensificació de les seves re-lacions amb les empreses. A més a més,aquest nou entorn virtual permet més per-sonalització al consumidor al llarg del pro-cés de consum, i són idiosincràtiques d’a-

quest tipus de negocis les característiquessegüents:

•Economia i conveniència: l’absènciad’establiments físics i de personal de vendesi l’automatització de certes funcions demàrqueting i distribució permeten reduir elscostos operatius de l’oferta comercialitzadaa Internet i oferir preus més baixos. Els con-sumidors també gaudeixen d’altes dosisde conveniència, ja que poden evitar els des-plaçaments a les botigues, les cues i eltemps d’espera.

• Confiança i seguretat percebuda: és es-sencial la confiança que els consumidors di-

positen en la compra on-line, atès que a In-ternet es presenten certs riscos ha-

bituals durant el procés de com-pra a distància.

• Complexitat d’ús: l’experièn-cia de consum en aquest entorncomercial pot arribar a ser méscomplexa per a les persones, per-què aquestes són, a més a més,

usuàries d’un sistema informàtic.• Emocions associades a la com-

pra: alguns dels aspectes vinculatsa l’experiència de consum en es-

tabliments físics (com per exem-ple, el tracte personal) no exis-teixen a Internet.

El camí de l'e-commerce noha fet més que començar. Aviat

veurem noves aplicacions que, amés de comprar, ens faran passar una bonaestona de diversió quan adquirim béns enentorns virtuals. Arribats a aquest punt, laludificació de la compra –per exemple, a par-tir de videojocs que ens introdueixin en elsestabliments comercials a través de la realitatvirtual– continua sent encara una assigna-tura pendent de desenvolupar. La revoluciótecnològica ha vingut per quedar-se defi-nitivament entre nosaltres. Com dèiemabans: noves formes de comprar, novesmaneres de viure.

L

«Per redreçar la situació sembla que cada cop hi ha més partidaris del decreixement, en contraposició amb el creixementclàssic que ens ha dut on som. Però no podem pensar que els nostres creditors es resignaran a no recuperar el deute»

«Internet ha contribuït a disminuir els costos dels fluxos d’informació i ha incentivat la recerca de noves fonts de competitivitat i denous conceptes de creació de riquesa. Ha facilitat, a més, l’aparició de nous negocis, basats en un nou tipus de comerç: l’electrònic»

ENS HA CANVIAT LA VIDA

PROFESSOR COL·LABORADOR DELS ESTUDIS D’EMPRESADEL CAMPUS MANRESA DE LA UVIC-UCC

Joan Morales

AMB ELS INDICADORS ACTUALS NO N’HI HA PROU

TRIBUNAUNIVERSITÀRIA

PRESIDENT DE LA CAMBRADE COMERÇ DE MANRESA

Pere Casals

LLETRES DE CANVI

Regió7 DIUMENGE, 20 DE DESEMBRE DEL 2015 29

ECONOMIA I EMPRESA

comunicacio@catpress.cat - 20/12/2015 20:06 - 178.23.208.155