PROJECTE DE PSICOMOTRICITAT

Escola Bressol Gespa Curs 2009-2010 Curs 2010-2011

1. INTRODUCCI A l Escola Bressol Gespa sempre hem donat a la Psicomotricitat i al moviment lliure dels ms

petits molta importncia. El fet de poder jugar amb un jard com el nostre dona als infants moltes

possibilitats de moviment i dexpressi corporal, per creiem que era necessari mirar amb altres

ulls la resta despais amb els que linfant fa la seva vida quotidiana a lescola.

Amb aquest neguit vam desenvolupar una primera part del nostre Projecte de Psicomotricitat amb un Projecte dintervenci que ens va servir per saber en quina situaci estvem i quines millores es podrien portar a terme per tal dafavorir el moviment dels infants per una banda, per

altre banda el poder gaudir duna sessi de psicomotricitat ritualitzada tipus del Bernat Acouturier i

adaptada als nostres infants, al nostre espai i als nostres recursos materials. Aquesta primera part

del Projecte es a portar a terme durant el curs 2008-2009 amb el Projecte dintervenci, al curs

2009-2010 amb la compra de material especfic per a psicomotricitat, i durant aquest curs 2010-

2011 volem assolir aquest Projecte i els objectius plantejats amb la posada en prctica de les

sessions de Psicomotricitat que acabarem amb un avaluaci.

EL JOC.

Des de el punt de vista psicomotricista no podem entendre linfant sense joc. s el joc el

principi del plaer, el motor de levoluci dels infants, lafectivitat i lemoci i que en una

sessi de Psicomotricitat sempre estar present en totes les seves vessants.

-Jocs de prdua i retrobament. Quan el nen es mou es perd, quan ladult lagafa es perd, per quan repeteix lacci comprova que no passa res i es troba a si mateix. Aquests tipus

de joc els desenvolupa linfant fins que fa lany i sn compensatoris, dien al nen Tu no

thas perdut La T del mirall de Minicot afirma que el nen ha de veures en un altre abans

de poder veures a si mateix.

-Jocs de falda. Es tracta de jocs que utilitzem molt sovint a lescola bressol i que juguen a produir un desequilibri amb un ritual que sempre s el mateix i per tant assegura.

-Anticipaci. El nen sap que al final de la canoneta el deixarem caure enrrera. -Repetici. Quan li fem un parell de vegades assegura. -Entorn materna. El fet de que aquests tipus de joc es fa a la falda de la mestra permet un contacte personal que reassegura.

-Jocs de persecuci. Comencen quan el nen comena a caminar, quan ja pot manipular el seu entorn a travs de la carrera i ja es pot separar fsicament de ladult. Linfant

necessita separar-se per crixer amb un marc de seguretat. Al 0-3 aquests jocs son molt

importants perqu ajuden als infants a superar la separaci de la mare.

-Jocs de devoraci. Son tipus de joc que tenen que veure amb la part afectiva. Se juga al desig de possessi del nen envers a la persona que estima i amb la part ancestral de que

els animals es menjaven a les persones. Cada cultura t els seus (el drac, el llop...)

Sempre hi ha un de devorat i un que escapa i parla de prdua i retrobament i coincideixen

en el temps amb les primeres mossegades entre companys.

-Jocs de construir/destruir. Jugar a fer forats, a fer fileres, torres de peces i tirar-les ajuden a linfant a treballar la permanncia dels lmits corporals i al 0-3 es donen a les

classes i al pati o jard.

PROJECTE D'INTERVENCI

Meritxell Bruguera Mar Prez

-

NDEX CURS 2009-2010 PRIMERA FASE

1. Introducci Justificaci

2. Context

3. Intervenci

Bases teriques que el fonamenten

Grans objectius del Projecte

Continguts generals que desenvolupen els infants

Metodologia

Exemples de sessions

Observaci

4. Difusi

5. Fonts d'informaci.

1. Introducci Justificaci Som mestres d'Educaci Infantil de lEscola Bressol Gespa, que compartim les mateixes ganes de

seguir lluitant per la importncia del Cicle 0-3 anys. Portem treballant juntes en aquesta escola

gaireb sis anys i al llarg daquest temps hem pogut gaudir de lobservaci de nens i nenes que

mica en mica descobreixen el seu propi cos i el mn que els envolta i el joc com activitat natural.

Fa temps que compartim formaci i han hagut cursos i jornades com les Jornades de

Psicomotricitat i Escola que organitza la UAB que ens han fet reflexionar i deixar-nos cada cop

amb ms ganes de fer, de saber i dentendre processos que fan els nens i nenes, i com

acompanyem des de lescola.

Amb aquestes conviccions vam fer aquest Postgrau de Psicomotricitat buscant respostes,

maneres de fer, metodologies i actituds que ens ajudessin a acompanyar als infants en el seu

desenvolupament psicomotor amb la nostra tasca diria.

La nostra manera dentendre la Psicomotricitat al 0-3

En el 0-3 la Psicomotricitat no la entenem com un moment puntual o noms com una sessi

dactivitats psicomotrius, sin com una activitat on el nen i nena es comunica a travs del seu cos,

en qualsevol moment de la seva vida quotidiana, moments que tamb ajuden als infants a crixer.

Entenem aix que per linfant el seu cos es un vehicle de relaci i dexpressi.

En aquestes primeres edats el desenvolupament psicomotor s molt evident i per tant cal oferir

possibilitats de joc, de moviment i dactivitats per tal de cobrir aquestes necessitats dacci,

afavorint el desenvolupament harmnic de cada infant.

A qui va dirigit el Projecte dintervenci

El nostre Projecte d'intervenci va dirigit a tot el claustre i a les famlies per tal de compartir amb

elles les experincies dels infants i la importncia del joc psicomotor en aquestes edats. Creiem

que s molt important el com documentar aquest projecte per fer visibles els processos del nens i

nenes i transmetre-ho a les famlies.

Volem que aquest Projecte sigui el punt de partida duna propera revisi del PCC de la nostre

escola, compartint les nostres inquietuds i maneres de fer amb la resta de companyes i la direcci

de centre.

Volem que amb les propostes que fem des de aquest projecte es vegi reflectit el nostre tarann i la

nostra manera dentendre la Psicomotricitat que es tamb la de la resta de lequip de lEscola

Bressol Gespa.

2. Context L'Escola Bressol Gespa va ser creada per la Universitat Autnoma l'any 1974, sense nim de lucre

i a fi d'oferir un servei al personal docent, no docent i alumnes, amb fills d'edats compreses entre

els 2 mesos i els 6 anys.

Actualment segueix realitzant aquest servei acollint a infants d'edats compreses entre els quatre

mesos i els tres anys i essent 70 el nombre total de places que s'ofereixen.

En el curs 1999/2000 es va constituir una Fundaci Privada per tal de finalitzar amb el procs de

legalitzaci i reconeixement oficial de l'Escola Bressol Gespa.

Aquesta Fundaci, t com a finalitat promoure la prestaci d'un servei educatiu a la primera

infncia, s la titular del centre que segueix estant en els mateixos terrenys i als immobles que ja

destinava la UAB a aquesta finalitat.

L'Escola Bressol Gespa esta ubicada a Bellaterra, al campus de la UAB. Pertany al nucli urb de

Cerdanyola. Est situada en una esplanada, dalt d'un tur, a prop de la Facultat de Medecina,

davant de Cincies de la Comunicaci i a tocar del Dispensari de la Universitat.

El recinte de l'escola t una rea aproximada de 11.000m quadrats, un edifici d'una sola planta

estreta i llarga (620 metres quadrats) la major part de la qual s espai exterior. Hi ha una gran

zona de gespa, i a continuaci una pineda i una part extensa amb gronxadors i sorrals.

Lloc que ocupa la Psicomotricitat a lescola bressol Gespa Fa temps que, des de tot lequip hi ha un inters important envers la Psicomotricitat i el

desenvolupament psicomotor dels nens i nenes, aix a fet que part dels personal de lescola ens

posssim a rebre cursos de formaci que ens han ajudat a replantejar-nos com ho fem a lescola,

en el nostre Projecte Curricular de Centre no quedava reflectit el tractament que actualment en

fem de la Psicomotricitat.

El nostre PCC ha quedat obsolet i juntament amb altres documents descola els estem revisant i

actualitzant.

En aquest moment la Psicomotricitat est englobada dins de les activitats descola com altres

rees de coneixement, i les encarregades de dur-les a terme som les mestres en cada grup

dedat. Cada mestra fa diferents propostes dacord amb les necessitats, interessos i edat de cada

grup dinfant.

3. Intervenci

Bases teriques que el fonamenten La prctica psicomotriu de Bernat Aucouturier i Andr Lapierre, que deixa espai per lactivitat

espontnia dels infants, afavorint la creativitat, permeten la lliure expressi, donant significaci

afectiva al cos i al moviment i potenciant el desenvolupament lliure de la comunicaci, s un del

pilars terics amb el que volem fonamentar el nostre projecte dintervenci. Tanmateix i com que el

nostre projecte va destinat als nens i nenes de 0 a 3 anys creiem molt interessants les aportacions

de Pikler-Lkzy.

Per una banda, la prctica psicomotriu parteix duna forma concreta dentendre linfant en la seva

globalitat, mitjanant les seves manifestacions davant el mn que lenvolta, en relaci amb s

mateix, amb les persones del seu entorn i amb els objectes. Observant als nens i nenes s

possible disposar de gran informaci, comprendrels i acompanyar-los en el seu pensament i

evoluci. I per una altre banda lestructuraci de les sessions de la practica psicomotriu de B.

Aucouturier amb els rituals dentrada i de sortida ajuden a linfant a estructurar-se i situar-se en el

temps, que en aquestes edats com altres activitats quotidianes permeten als nens i nenes a

anticipar situacions i per tant sentir-se segurs.

Considerem que lorganitzaci dels espais i materials com ho plantegen en la prctica Aucouturier

sn molt apropiats per aquesta etapa de 0-3 ( materials tous com coixins, matalassos, robes....i

materials durs com rampes, bancs ...)

Els Continguts es treballen a partir del joc que sorgeix a partir dels materials proposats. Ladult

atn i ajuda a evolucionar el joc dels infants.

Escoltar els infants petits i entendrels quan encara no parlen amb paraules. Saber-hi respondre

en la mesura adequada, donant prioritat a lacolliment de les iniciatives de linfant abans que la

satisfacci del plaer de ladult en la relaci mtua... Creure en les seves capacitats de crixer i

adquirir autnomament les postures i els moviments essencials per a la vida. Valorar lautonomia

no com ladquisici dun aprenentatge preco sin com la capacitat dassumir la responsabilitat del

propis actes iniciats per linfant sense la intervenci directe dels adults, activitat orientada al plaer i

a les ganes de fer coses amb qu es desenvolupa un infant que creix sa en un mn que lacull

Volem que aquests principis de Lokzy quedin reflectits en el nostre projecte i en com

acompanyarem als ms petits.

Grans objectius del projecte. El que pretenem El que volem aconseguir amb el nostre projecte es que la Psicomotricitat tingui un lloc important

en la nostra escola mitjanant:

La creaci duns espais pensats per fer sessions de psicomotricitat tal com es planteja a la

prctica psicomotriu del B. Aucouturier. Tenint en compte el material que fa servir aquesta

metodologia.

Aconseguir que els espais de la vida quotidiana com a laula i el jard, permetin possibilitats

de moviments adaptats a cada grup dedat de manera que la psicomotricitat ha de presidir

els diferents moments: les rutines, el joc, les activitats daula i de pati.

Programar unes sessions adaptades a cada grup dedat i donar una periodicitat i un temps

per que puguin gaudir tots els nens i nenes de lescola.

Implicar i engrescar a tot lequip.

Documentar tot el procs fent-lo arribar a les famlies.

Amb els infants els nostres grans objectius seran:

Conixer el seu propi cos i les seves possibilitats dacci.

Observar i explorar el seu entorn

Adquirir progressivament una autonomia en les seves activitats habituals.

Continguts generals que desenvolupen el infants. No hi ha un bloc especfic de continguts per a la psicomotricitat a leducaci infantil; no obstant

aix aquesta s que est implcita dins totes les rees o mbits dexperincies que es treballen

globalment a laula. Els continguts que hem proposat parteixen de la globalitat real del nen o nena

i sn:

Coneixement del cos

Motricitat: Equilibri i control de moviments

Relaci i afectivitat: control de les prpies emocions, crear llaos afectius i capacitat de

comunicaci

El simbolisme: imitaci de rols

Metodologia: Espai, temps, materials, recursos personals Lorganitzaci de lambient fsic s un element clau per afavorir la psicomotricitat, i un ambient

afectiu de seguretat i confiana, condici indispensable perqu aquest desenvolupament pugui

produir-se.

ESPAI Les sessions que pretenem portar a terme es farien a la sala que volem condicionar.

Es tracta dun espai rectangular de 10.4 metres quadrats amb finestres que deixen entrar la llum

natural .s una zona de pas que tot just est a lentrada de lescola i est separada del passads

principal amb una petita tanca de fusta amb porta.

1. Caracterstiques fsiques de la sala

L'espai, que normalment fem servir per lacollida matinal i fer sessions de Psicomotricitat s un

distribudor d'entrada i sortida de 10.4 metres quadrats i durant el dia el fem servir com espai

d'acollida matinal.

Es tracta duna sala rectangular amb finestres que donen molta claror a lestncia i una tanca

de fusta amb una porta.

Linconvenient daquest espai s que s fa servir diriament per lacollida dels tots els infants

de lescola , per la qual cosa en el moment de fer propostes de psicomotricitat hem de

transformar-lo.

TEMPS Considerem molt important que tothom pugui gaudir de la sala, per aquest motiu des del claustre

hem de decidir la temporalitzaci de les sessions en aquest espai. Tamb hem de preveure en

quins moments podem preparar la sala i el temps que necessitem per condicionar lespai i la

presentaci del material per a la sessi.

La duraci de les sessions dependran del grup dinfants i dels seus interessos i necessitats i

sempre hem de tenir present que son infants molt petits i que hem se ser flexibles per la qual cosa

respectarem els temps personals de cada infant i alhora el temps de finalitzar la sessi amb una

ritualitzaci que de mica en mica els ajudar a anticipar-se. Lhorari de les sessions hauria de ser

a mig mat quan ja han arribat tots els nens de lescola i la durada d'un hora aproximadament.

Grup de 0 a 1 any

En el cas dels nadons durant els primers trimestres i per tal de respectar el seu ritme de descans, de menjar...les sessions es faran a la seva aula, i cap al tercer trimestre ja

podrien anar a la sala que volem condicionar.

Grup de 1 a 2 anys A lescola tenim tres grups de mitjans i proposarem una sessi setmanal per cada grup

amb possibilitat de fer alguna sessi conjunta.

Grup de 2 a 3 anys Tenim dos grups de nens i nenes grans, i tamb proposarem una sessi setmanal a la

sala, a ms a ms farem propostes en els espais exteriors.

MATERIAL A lescola disposem de pocs mduls de psicomotricitat, tenim una piscina de pilotes que en moltes

propostes haurem de desmuntar per guanyar espai, tenim matalassos i altres materials tous com

coixins repartits per les aules, tobogans, pilotes, tnels. Un dels nostres objectius es aconseguir

per part de lescola una inversi en material de psicomotricitat. Per altre banda ens agradaria que

les famlies participessin portant materials que puguem fer servir: capses de cartr grosses, robes,

coixins de sof, matalassos de bressols...

RECURSOS PERSONALS Necessitem que dues mestres puguin organitzar prviament la sala i els materials per les diferents

sessions. Un cop preparada la sala sacompanyen als infants i durant la sessi proposem que hi

hagi un mnim de dues mestres, per poder intervenir i fer observacions. Lobservaci i recollida de

dades i enregistraments en vdeo,fotografies les farem servir per una posterior documentaci.

SESSIONS DE PSICOMOTRICITAT PER DUR A TERM E A LA SALA QUE VOLEM ACONDICIONAR

Exemples de sessions:

1. Sessi de joc amb papers Grup dedat: 1 a 2 anys

Materials : Papers de diferents textures

Disposici del material: De forma atractiva disposem els papers per la sala , penjant rotllos

de paper higinic, deixant papers dembalar de diferents colors pel terra, penjant papers de

cellofana de colors.

Fases de la sessi:

Ritual dentrada: el nens arriben a la sala i per fora de la tanca poden veure la disposici dels

materials i es treuen les sabates i donem com consigna jugar sense fer-se mal.

Fase dexperimentaci : durant aquesta fase els nens i nenes lliurement i de manera espontnia,

poden anar a experimentar amb els diferents papers i propostes. Aquesta fase s la que dura ms

temps quan els infants estan en plena acci, mentre nosaltres estem atentes a les diferents

accions dels infants i donem seguretat tant fsica com emocional: amb la mirada, la postura, la

veu. Procurem documentar el que est passant.

Fase de distanciament: en aquesta fase lobjectiu s el distanciament de lactivitat motriu i la

implicaci emocional que all comporta. s lindicador de que estem arribant al final de la sessi.

Podem proposar un distanciament mitjanant una msica suau que ens ajudi a relaxar-nos o

explicant un conte.

Ritual de sortida: sortim de la sala i ens posem sabates aquest moments el podem aprofitar per

posar paraules a les accions que hem vist i preguntar als nens i nenes com sho han passat.

2. Sessi de joc amb capses de cartr Grup dedat: 2 a 3 anys

Materials : Capses de cartr de diferents mides

Disposici del material: Omplim la sala plena de capses de cartr que prviament haurem

demanat a les famlies. Intentarem tenir de totes les mides, i les ms grosses les posarem

obertes com a caus o tnels.

Fases de la sessi:

Ritual dentrada: el nens arriben a la sala i per fora de la tanca poden veure la disposici dels

materials i es treuen les sabates i donem com consigna jugar sense fer-se mal.

Fase dexperimentaci : durant aquesta fase els nens i nenes lliurement i de manera espontnia

procurarem que no es facin mal amb les piles de capses. Possibles accions dels infants com:

poden amagar-se; ficant-se dins de les capses; fer piles; arrossegar-les; entrar i sortir; fer trens i

cases...

Nosaltres hem destar atentes a les diferents accions dels infants donant seguretat tant fsica com

emocional amb: la mirada, la postura, la veu...procurem que si ha sorgit un joc interessant en un

petit grup fer que els altres nens i nenes del grup i participin, afavorint la participaci del joc

grupal. Sempre que tinguem els recursos humans registrarem el que est passant, per enriquir la

base de documentaci de lescola.

Fase de distanciaci: Aquesta proposta com daltres en aquestes edats provoca molta explosi

motriu i els nens i nenes estan molt actius. Per tal de proposar un distanciament posarem una

msica suau que ens ajudi a relaxar-nos i deixar lacci i un cop tranquils podem explicar un

conte.

Ritual de sortida: sortim de la sala i ens posem sabates aquest moments el podem aprofitar per

posar paraules a les accions que hem vist i preguntar als nens i nenes com sho han passat.

3. Sessi de joc amb farina Grup dedat: nadons. Cap al segon trimestre.

Materials : Farina , paper dembalar, safates i contenidors.

Disposici del material: Sobre paper dembalar dun color vists posem muntanyes de

farina. Algunes safates o banyeres dexperimentaci amb contenidors de diferents mides

per omplir i buidar.

Fases de la sessi:

Ritual dentrada: el nens arriben a la sala i per fora de la tanca poden veure la disposici dels

materials. Podem fer la sessi amb els nadons amb body si s hivern, o noms amb el bolquer si

fa bon temps, de manera que puguin sentir en el cos la textura de la farina. Una vegada han

arribat es treuen les sabates i donem com consigna jugar sense fer-se mal.

Fase dexperimentaci : durant aquesta fase els nens i nenes lliurement i de manera espontnia

poden anar experimentant amb el contacte de la farina amb tot el cos, aquesta fase s la que dura

ms temps i els infants estan en plena acci, mentre nosaltres estem atentes a les diferents

accions dels infants i donem seguretat tant fsica com emocional amb: la mirada, la postura, la veu

documentant el que est passant. En un inici de la sessi esperem que els infants experimentin

amb el cos i podem anar posant paraules a les seves accions. Quan el joc est ms avanat

podem introduir els...)

recipients que tenim preparats per que puguin fer un joc ms manipulatiu ( omplir i buidar,

transvasar

Fase de distanciament: en aquestes edats tan primerenques els nadons no arriben a una

representaci

Considerem que una manera dacabar amb aquest joc dexperimentaci ser verbalitzant les parts

del cos que han quedat enfarinades mentre els netegem i anem vestint.

Ritual de sortida: sortim de la sala i tornem al nostre espai posant-li paraules durant el projecte.

Observaci Els parmetres que normalment fem servir quan observem la prctica psicomotriu ens

serveixen per comprendre lexpressivitat motriu del nen/a, la seva forma de ser i destar en

lespai, en el temps, amb els objectes, amb s mateix i amb els altres nens i nenes.

Observem per comprendre i aix poder situar millor la nostra intervenci.

PAUTES DOBSERVACI

NADONS Per els grup nadons pel que fa en la relaci amb el propi cos la mestra anir anotant quin

s el to muscular dels infants, com es mouen i si gaudeixen amb els moviments ( els que fa

ell mateix o els que li fa ladult). Amb aquesta informaci es podr valorar levoluci de

cada infant.

Pel que fa a la relaci amb lespai tindrem present si els agrada moures per tota la sala, i

si ho fan amb seguretat.

Respecte a la relaci amb els altres i els adults ens fixarem en si reclama latenci de

ladult i com i amb els altres si els imita o comparteixen joc.

I per ltim en la relaci amb els objectes ens fixarem en com juga linfant amb el

material.

MITJANS

OBSERVACI NENS/ES 1-2 anys

RELACI AMB EL PROPI COS - Hipotnic TO MUSCULAR - Hipertnic

COORDINACI I DESPLAAMENT PER LESPAI: - Molt Es mou - Poc - Gateja - Camina - Corre Com es mou

- Salta PLAER EN LACCI: Gaudeix dels moviments RELACI AMB LESPAI

- Molt Investiga lespai - Poc Gaudeix quan va a la sala RELACI AMB ELS ADULTS Reclama contnuament la relaci s autnom RELACI AMB ELS ALTRES Amb el joc Amb el cos Amb la paraula RELACI AMB ELS OBJECTES Respecta el material Destrueix Construeix Samaga Puja i baixa Els arrossega

GRANS

OBSERVACI NENS/ES 2-3 anys

RELACI AMB EL PROPI COS - Hipotnic TO MUSCULAR - Hipertnic

COORDINACI I DESPLAAMENT PER LESPAI: - Molt Es mou - Poc - Gateja - Camina - Corre Com es mou

- Salta PLAER EN LACCI: Gaudeix dels moviments RELACI AMB LESPAI

- Molt Investiga lespai - Poc Gaudeix quan va a la sala RELACI AMB ELS ADULTS Reclama contnuament la relaci s autnom RELACI AMB ELS ALTRES Amb el joc Amb el cos Amb la paraula RELACI AMB ELS OBJECTES Respecta el material Destrueix Construeix Samaga Puja i baixa Els arrossega RELACI AMB EL TEMPS Capacitat per adaptar-se als canvis marcats

TIPUS DE JOC QUE FAN Simblic Pre-simblic

6. Difusi Tot aquest treball sanir documentant recollint les observacions de cada sessi i de cada

grup fent un arxiu que en ajudar en les properes sessions, compartint-lo amb la resta de

lequip, enriquint-lo entre tots.

Procurarem documentar els processos dels infants amb fotos i vdeos que ens serviran per fer

una avaluaci.

Per donar a conixer totes aquestes vivncies amb els nens a les famlies, podem

confeccionar uns plafons amb les fotos de les sessions i acompanyades de petites

informacions i explicacions.

ADEQACI DESPAIS DE LESCOLA PER AFAVORIR EL JOC MOTRIU DELS INFANTS

A l'exterior:

- La nostra escola disposa d'un espai exterior amb gespa, una pineda, sorrals que es

podrien aprofitar molt ms. Algunes propostes que podrem introduir son:

- cam de troncs per poder pujar i baixar, fer equilibris, salts....

- un pont de mico amb cordes entre els arbres per poder enfilar-se, fer equilibris,

passar per sota....

- fer petits desnivells com muntanyetes perqu els ms petits puguin pujar i baixar.

- Amb neumtics recollits en deixalleries o tallers mecnics, fer camins, gronxadors i

deixar-ne alguns per fer joc lliure com fer-los rodolar.

A les aules:

- treure algunes taules i cadires, per deixar ms espai i permetre el moviments dels

nens i nenes.

Aula de 1-2 anys amb les taules al mig i una taula

amb una cadira per a la mestra.

L'aula amb les taules i les cadires apartades.

- introduir elements com poden ser les capses de cartr de diferents mides per jugar

a amagar-se, enfilar-se, arrossegar-les, ficar-se dins.....

- posar alguns mduls de psicomotricitat fent petits circuits.

- posar hamaques penjades per poder gaudir del balanceig.

Als dormitoris:

- Al'escola disposem de dos dormitoris amb matalassos a terra, que cada divendres

queden desmuntats.

Aquest espai es pot aprofitar tant per portar a terme propostes de joc motriu com

per activitats de llum i foscor.

- Laltre dormitori s una sala rectangular amb una tarima de fusta que es pot

aprofitar per fer diferents propostes (pujar i baixar, fer una rampa per lliscar...). Es

podrien aprofitar els dilluns que els tenim desmuntats per fer alguna sessi.

SEGONA FASE CURS 2010-2011

ADEQACI DE LA SALA DE PSICOMOTRICITAT Durant aquest temps les sessions shan estat fent a la sala que havem proposat en el nostre

Projecte dintervenci.

Com es tracta de la mateixa sala que fem servir per acollir als infants al mati, no podem deixar

racons muntats sin que shan de preparar el mateix dia i tamb treure els elements de joc que

normalment estan en aquest espai.

La sala es transforma per oferir diferents propostes de joc.

Proposta de joc amb papers

Joc amb capses de cartr

MATERIAL.

Lescola va fer una inversi important amb material especfic per desenvolupar sessions de

psicomotricitat. Es van comprar mduls de psicomotricitat petits i alguns matalassos tots

adaptats a les edats dels infants.

Aquest material no est normalment a labast dels infants en lhorari dacollida del mat per tal

de que no es faci malb amb les sabates.

Donat que lespai s una zona de pas o entrada de les famlies hem hagut de fer una cortina

que fa de separaci entre la sala i el passads i que ens ajuda a que els infants que estan fent

la sessi no es distreguin amb les persones que entren o surten.

Daltres materials hem de ressaltar la collaboraci de les famlies que van portar capses de

cartr de diferents mides i que ens van permetre desenvolupar varies sessions de psico i

alhora muntar racons a les classes.

Tamb volem agrair el fet que hi ha famlies que ens porten materials com robes, papers...que

ens podem fer servir.

LES SESSIONS DE PSICOMOTRICITAT Desprs del perode dadaptaci cap al novembre es van comenar a fer sessions a la sala. A

partir del segon trimestre shan comenat a fer setmanal o quinzenalment amb una graella que

ens ajuda a organitzar tant la temporalitzaci de les sessions com les propostes psicomotrius i els

recursos humans.

Aquestes sessions shan anat documentant tant amb fotografies com amb les graelles

dobservaci que han domplir les mestres en acabar, i que ens han ajudat a posar-les en com en

el Claustre de mestres per tal de millorar la prctica i arribar a una mateixa manera de fer.

Per donar a conixer a les famlies de com estem portant a terme la prctica psicomotriu a la

nostra escola, en comptes de confeccionar uns plafons com havem pensat en un primer moment

en el nostre projecte dintervenci, hem cregut convenient ambientar la sala amb les fotos dels

infants en mida DINA4 plastificades i a la seva alada, i les fotos que documenten les fases de les

sessions estan tamb a labast dels infants per tamb a labast de les famlies amb un petit escrit

explicatiu.

Fonts dinformaci Vila,B i Cardo,C Material sensorial (0-3 anys) Editorial Gra, 2005.

Bonastre, M i Fust,S Psicomotricidad y vida cotidiana (0-3) Editorial Gra, 2007.

Arnaiz, V. "Una avaluaci en la prctica psicomotriu" Revista Guix d'Infantil N 15. Setembre-Octubre 2003

Franc Batlle, N. "La intervencin psicomotriz en educacin"

Revista Iberoamericana de Psicomotricidad y Tcnicas corporales. Febrero de 2001.

Arnaiz, V. "Una avaluaci en la prctica psicomotriu". Guix d'Infantil n 15. Setembre-Octubre de 2003.