Treball de recercaisolidaries.org/wp-content/uploads/2014/06/El-meu-viatge...El meu viatge per...
60
Treball de recerca El meu viatge per Etiòpia Núria González Tomàs Gemma Masip INS Terres de Ponent 2011-2012
Transcript of Treball de recercaisolidaries.org/wp-content/uploads/2014/06/El-meu-viatge...El meu viatge per...
Treball de recerca
El meu viatge per Etiòpia
Núria González Tomàs Gemma Masip
INS Terres de Ponent
2011-2012
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
1
“El sol quema la espalda; el hambre el vientre”
Proverbio Etíope
"…ante tantas injusticias y con los millones de personas
que mueren
cada año debido a la pobreza,
resulta inevitable preguntarse si a Dios
se le ha escapado su creación de las manos."
Ángel Olaran
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
2
Índex
Agraïments .......................................................................................................................... 4
Ángel Olaran ........................................................................................................................ 4
1. Presentació i justificació ................................................................................................... 5
2. Referents teòrics .............................................................................................................. 6
3. Objectius .......................................................................................................................... 7
4. Metodologia: recull de dades ........................................................................................... 8
5. Metodologia: anàlisi de dades ......................................................................................... 9
Informació d'Etiòpia ............................................................................................................. 9
Extensió ..................................................................................................................... 9
Clima .......................................................................................................................... 9
Vegetació ................................................................................................................... 9
Població ................................................................................................................... 10
Taula 1: Evolució de la població d'Etiòpia durant els anys 2000 i 2011 en milions
d'habitants ................................................................................................................... 10
Taula 2: Evolució de la taxa de mortalitat a Etiòpia (morts/1000habitants) ................. 11
Taula 3: Evolució de la taxa de mortalitat a Espanya (morts/1000habitants) .............. 12
Llengües .................................................................................................................. 12
Economia ................................................................................................................. 13
Gràfic 1: Gràfic de sectors de la subnutrició al 2011 per regió (milions) ..................... 13
Forma de govern ...................................................................................................... 14
Religió ...................................................................................................................... 14
Informació d'Wukro ............................................................................................................ 15
El missioner Àngel Olaran i estudi de la missió ................................................................. 17
Fets del missioner .............................................................................................................. 19
Sistema escolar de Wukro ................................................................................................. 21
El sistema escolar es divideix en ............................................................................. 21
Numero de nens inclosos al programa de la missió que van a l'escola i repartiment
pels cursos ..................................................................................................................... 22
Assignatures de primària ......................................................................................... 22
Assignatures de secundària ..................................................................................... 23
Oficis que es duen a terme a les escoles de formació professional ......................... 23
Opinió dels habitants de Wukro sobre la missió ................................................................ 24
Ajudes que rep la missió des del Centre d’Iniciatives Solidàries de Mollerussa ................ 25
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
3
Vivència personal .............................................................................................................. 28
Dia 29 de juny .......................................................................................................... 28
Dia 30 de juny .......................................................................................................... 28
Dia 1 de juliol ........................................................................................................... 30
Dia 2 de juliol ........................................................................................................... 32
Dia 3 de juliol ........................................................................................................... 34
Dia 4 de juliol ........................................................................................................... 35
Dia 5 de juliol ........................................................................................................... 37
Dia 6 de juliol ........................................................................................................... 39
Dia 7 de juliol ........................................................................................................... 40
Dia 8 de juliol ........................................................................................................... 42
Dia 9 de juliol ........................................................................................................... 43
Dia 10 de juliol ......................................................................................................... 45
Dia 11 de juliol ......................................................................................................... 47
Dia 12 de juliol ......................................................................................................... 48
6. Conclusió ....................................................................................................................... 49
7. Bibliografia i Webgrafia .................................................................................................. 51
ANNEXOS ......................................................................................................................... 53
Carta del Àngel .................................................................................................................. 54
Entrevistes ......................................................................................................................... 57
ENTREVISTA A TREBALLADORS SOCIALS ........................................................ 57
ENTREVISTA A ELEMENTARI I HIGH SCHOOL (Primària i Secundària) .............. 57
ENTREVISTA A PREPARATORY (Batxillerat) ........................................................ 58
ENTREVISTA A TVET (Cicles) ................................................................................ 58
ENTREVISTA A LA GENT DEL POBLE .................................................................. 59
ENTREVISTA A ÁNGEL OLARAN ......................................................................... 59
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
4
Agraïments
Ángel Olaran
Col·laboradors de la missió:
BereketGebretsadik
Tewebe
SamsonKebede
BerhaneTewelde
TsegayTadesse
EfremGidey
Kahsay
Daniel Dawit
Nens de la missió
Estudiants i treballadors que van ser entrevistats
A la família que hem va acollir a Addis Abeba
A tots els cooperants
A la meva família
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
5
1. Presentació i justificació
El meu treball comença amb una introducció del país d'Etiòpia, esmentant les principals
característiques. Seguidament, faig una descripció de la ciutat de Wukro, lloc on es troba
la missió de l'ÁngelOlaran. A continuació explico qui és aquest missioner, tot el que està
fent a la ciutat i com ha ajudat a alguns habitants, també descric el Centre d’Iniciatives
Solidaries de Mollerussa, l’entitat que li proporciona ajudes econòmiques.
Com a part pràctica, he recollit informació sobre el sistema escolar de la ciutat mitjançant
unes entrevistes que vaig fer a alguns estudiants i monitors. He afegit també el progrés de
la ciutat gràcies a l’ajut del missioner, unes entrevistes que vaig realitzar a alguns
habitants i finalment l'entrevista a l'ÁngelOlaran, amb la finalitat de fer una valoració
qualitativa de la missió. Tota aquesta informació l'he recopilat a partir del treball de camp
que vaig realitzar.
Finalment he afegit el diari que vaig fer allí cada dia durant dos setmanes, explicant com
era la meva vivència.
Vaig escollir aquest tema perquè sempre m'he preguntat per quin motiu existeix el tercer
món, com és que hi ha gent que té tants diners i d'altra gent que es mort de gana. A part,
el meu somni era poder anar a l'Africà i viure noves experiències. Vaig pensar que si feia
el treball sobre aquesta missió tindria l'oportunitat de poder viatjar a Etiòpia. Vaig fer el
viatge a Wukro ja que crec que un treball com aquest s’ha de viure. He aconseguit una
molt bona experiènciai sobretot molta informació que desconeixia, com és:
Estudiar un país, Etiòpia, i concretament com es viu a Wukro
Saber que és una missió i un missioner
Conèixer en que consisteix especialment la missió de l'ÁngelOlaran
Conèixer com ajuda el Centre d’Iniciatives Solidàries al poble a través de l’Àngel
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
6
2. Referents teòrics
Quan parlem d'una missió religiosa ens referim a un assentament o colònia establerta per
missioners de l'Església Catòlica. El seu objectiu és evangelitzar regions inhòspites i
proporcionar ajuda.Una de les missions més grans de la història ha estat la que van
instal·lar els jesuïtes a Amèrica del Sud a Paraguai, Argentina, Uruguai, Brasil i Bolívia.
Un missioner és un cristià, normalment són monjos, que desitja marxar del seu lloc de
residència per fundar missions amb el propòsit d'ajudar i evangelitzar a la gent d'altres
llocs. Avui en dia les missions poden ser tant per motiu religiós com per ajudar socialment
i econòmicament als més pobres.
Els primers europeus que van arribar a Etiòpia eren missioners franciscans i especialment
jesuïtes, es van aventurar durant els segles XVI, XVII i XVIII. Aquests missioners eren:
Francisco Álvarez, Pedro Páez, Jerónimo Lobo, Alfonso Méndez i Charles Jacques
Poncet.
Una ONG (organització no governamental) en canvi, és una entitat de caràcter civil o
social amb diferents finalitats i objectius humanitaris i socials. Aquesta mena
d'organitzacions no formen part dels governs. S'encarreguen de cobrir una gran varietat
d'aspectes com: ajuda humanitària, salut pública, investigació, desenvolupament
econòmic, desenvolupament humà, cultural, drets humans, transferència tecnològica i
ecologia...
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
7
3. Objectius
Els objectius del meu estudi han estat:
Buscar informació d’Etiòpia i també de Wukro
Donar a conèixer l’ÁngelOlaran i la seva missió
Explicar els fets que ha realitzat i que està realitzant
Explicar el sistema escolar de Wukro
Estudiar l'opinió dels habitants respecte la influència de la missió
Donar a conèixer qui és l’Àngel Pujol i la seva fundació
Recollir la meva vivència i experiència personal
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
8
4. Metodologia: recull de dades
A part d’obtenir informació d’Internet, en pàgines com són “Wikipedia” i “Google”.He trobat
reportatges visuals on s’expliquen diversos fets del Ángel. Un d’ells, realitzat per tve1.
També m’han servit d’ajuda les entrevistes: "El sistema roba al pobre para darle al rico" de
Núria Navarro, Diumenge 17 d’octubre del 2010 al diari El Periódico. “La experiencia de
tocar lo intocable” de Javier Colomo, lunes 1 de febrero de 2010.La noticia a un diari
basc“Ayuda para Jangela Solidaria” de Tolosa Goierri, 1/11/2006 a El Diario Vasco.I
finalment una conferència realitzada per Ángel Olaran a Mollerussa.
He consultat enciclopèdies per buscar informació del país. També alguns llibres per saber
dades concretes com són: Ángeles de Wukro de Mayte Pérez Báez i ¿Qué podemos
hacer? Los hechos de un misionero en el Norte de Etiopíade Josep Mª Jaumà.
Gràcies a la fundació Centre d’Iniciatives Solidaries Ángel Olaran de Mollerussa,he
obtingut informació concreta que he utilitzat i són els que van fer possible la meva estada
a Wukro. i també per fer possible la meva estada a Wukro.
Com ja he esmentat anteriorment, durant la meva estada a Wukro vaig realitzar una sèrie
d’entrevistes que em van servir per poder desenvolupar la part més pràctica d’aquest
estudi. Concretament les entrevistes (les quals annexo mitjançant un vídeo) van ser:
- A un treballador social
- A cinc estudiants de diferents cursos però tots ells estan inclosos al programa
- A tres ciutadans del poble que reben ajuda
- I finalment a l’ÁngelOlaran
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
9
5. Metodologia: anàlisi de dades
Informació d'Etiòpia
Extensió
Etiòpia és un país del nord-est d'Àfrica. Té un relleu muntanyós, amb zones de deserts i
també amb zones de pantans. Té una superfície de 1.251.282 Km2
Clima
El clima és bastant variat depenent de l'altitud:
- La zona tropical té unatemperatura d'una mitjana anual aproximada de 27 °C i rep
menys de 510 mm anuals de pluja.
- La zona subtropical té una temperatura mitja aproximada de 22 °C amb unes
precipitacions anuals que van de 510 a 1.525 mm.
- Per sobre de 2.400 m es troba una zona temperada amb temperatures mitjanes de
16 °C i unes precipitacions anuals entre 1.270 i 1.780 mm. La estació de pluges té
lloc entre mitjans de juny i de setembre, seguida por una estació seca que pot ser
interrompuda al febrer o al març per una curta estació de pluges.
Vegetació
La vegetació també reflexa la gran varietat d'altituds:
- Les àrees més baixes de la zona tropical estan escassament cobertes amb
arbustos desèrtics, espinosos, i herbes de la sabana.
- A les valls, creixen casi totes las formes de vegetació africanes. La zona temprada
és principalment una pradera.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
10
Població
Actualment Etiòpia té una població de 90.873.740 milions d'habitants.
La seva capital, Addis Abeba té una població de més de 2.316.400 habitants.
Taula 1: Evolució de la població d'Etiòpia durant els anys 2000 i 2011 en milions
d'habitants
*Font: http://www.indexmundi.com/g/g.aspx?v=21&c=et&l=es
En la taula 1, podem observar l'evolució de la població d'Etiòpia des de l'any 2000 fins a
l'actualitat, guiant-nos amb l'eix de les abscisses on apareixen els anys i a l'eix de les
ordenades els milions d'habitants. Com es pot veure la gràfica és ascendent, això vol dir
que hi ha un creixement de la població. Aquest creixement ve donat per algunes millores
que s'han proporcionat al país com: sanitat, aigua potable, millores d'alimentació i de
comerç...
La població es distribueix desigualment al llarg del territori. Als voltants de Addis Abeba
(capital) la població relativa es de casi 60 hab/km2. Enaltres zones com Djibouti, amb prou
feines arriben als 2 hab/km2.
Tampoc hi ha igualtat pel que fa el percentatge entre la població rural i la població urbana.
El percentatge de població urbana és de 13,4% i el de la població rural es de 86,6%.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
11
Taula 2: Evolució de la taxa de mortalitat a Etiòpia (morts/1000habitants)
*Font: http://www.indexmundi.com/g/g.aspx?v=26&c=et&l=es
En la taula 2, es mostra la taxa de mortalitat d'Etiòpia, a l'eix de les abscisses tenim els
anys i a l'eix de les ordenades el número de morts cada 1000 habitants. Podem observar
que la taxa de mortalitat augmenta els anys posteriors a la guerra a causa de la fam, falta
de recursos, malalties... A partir del 2004 hi ha una forta disminució de morts per les
mateixes millores que han fet augmentar la població.
L’esperança de vida femenina és superior a la masculina. Per exemple en el 2011
l’esperança de vida en els homes va ser de 53,6 anys, en canvi en les dones de 58,8.En
els dos casos, l’esperança de vida és molt baixa, fet que es deu principalment al gran
nombre de morts per causa de les malalties com el SIDA i la tuberculosi. Concretament
durant el 2011,van morir de SIDAuns 50.000 etíops i uns 980.000 van ser el nombre
d’afectats. També hi ha una elevada mortalitat infantil donada per la mala nutrició des de
ben petits o per malalties diverses com: tuberculosi, xarampió...Concretament l’any 2011
van morir 77 de cada 1000 nens menors d’1 any. A causa d’aquestes malalties i de
víctimes de la guerra amb Eritrea, a Etiòpia hi ha aproximadament 700.000 orfes.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
12
Taula 3: Evolució de la taxa de mortalitat a Espanya (morts/1000habitants)
*Font: http://www.indexmundi.com/g/g.aspx?v=26&c=sp&l=es
En la taula 3, podem observar la taxa de mortalitat d'Espanya, ens serveix per contrastar
la diferència de mortalitat entre Espanya i Etiòpia. Comparant-les, es dedueix que
actualment 2 persones de cada mil moren més a Etiòpia que a Espanya. Amb aquestes
xifres no sembla una gran diferència però al veure l’esperança de vida d’Espanya al 2011
que és de 82 anys, els homes es situen als 78,9 i les dones als 84,9 anys. Queda reflectit,
que els morts d’Etiòpia són persones molt més joves, i que la població no arriba a una
esperança de vida tant alta com la d’Espanya. A més a Espanya els infectats de SIDA al
2011 van ser 130.000 i 1.600 els morts, es a dir, no es una causa de mortalitat important
com a Etiòpia.
Llengües
Dels més de 70 idiomes que es parlen a Etiòpia, la majoria pertanyen a les rames
semítica i cusítica de la família afroasiàtica. El grup d'idiomes semítics són: "amáric",
"tigrinya" i "tigré". L'"amáric" és l'idioma oficial del país, el parla mes o menys el 60% de la
població. A més a més es parlen també altres idiomes com: l' "àrab", el "somalí", el
"guraga", l' "orominga" i l' "anglès", que es el principal idioma estranger ensenyat als
col·legis.
*Totes les dades esmentades en les taules són extretes de:
- http://es.worldstat.info/Africa/Ethiopia
- http://www.cincodias.com/articulo/economia/esperanza-vida-espana-eleva-82-anos/20110708cdscdieco_6/
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
13
Economia
L'economia es basa en l'agricultura de policultiu (melca, blat de moro, mill) i de
plantacions (cafè, cotó, tabac); també es fomenta en la ramaderia i en l'extracció minera
però està poc explotada (platí, or, diamants, ferro). Existeix la producció hidroelèctrica,
petites indústries tèxtils i alimentàries a la capital.
Les sequeres periòdiques (tots els mesos de l'any menys juliol i agost) afecten greument a
les collites i produeixen terribles onades de fam al país, les quals deriven en una gran
mortalitat, especialment infantil. Les conseqüències d'aquestes sequeres, s’accentuen
pels escassos mitjans que tenen per emmagatzemar l’aigua que cau en els mesos de
pluja.
Avui Etiòpia està afrontant una de les pitjors sequeres a causa del canvi climàtic, i corre el
perill de sofrir una fam més devastadora que la del 1984, on van morir un milió de
persones a causa de les males collites. El govern ha sol·licitat als organismes
internacionals una ajuda de 350 milions d'euros.
Gràfic 1: Gràfic de sectors de la subnutrició al 2011 per regió (milions)
La regió amb més persones amb mala
nutrició segueix sent Àsia i el Pacífic, però
amb una disminució del 12%, de 658 milions
de persones al 2009 a 578 milions.
La proporció de persones amb mala nutrició
segueix sent més elevada a l'Àfrica
sahariana, amb un 30% al 2010.
*Font: http://www.euribor.com.es/foro/economia-bolsa-y-actualidad/9527-segun-fao-hay-925-millones-de-hambrientos-mundo.html
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
14
Forma de govern
Etiòpia era un país independent fins l’any 1931, aquest és l’any en que l’emperador
HaileSelassieassumeix el tro establint un règim absolutista. L’any 1935 les tropes italianes
van envair i conquistar Etiòpia, però durant la Segona Guerra Mundial van ser derrotats a
l’Àfrica i es va tornar el poder a HaileSelassie. Però anys més tard, al 1974, hi va haver
una crisi política i social que va portar a una revolució. Es va derrocar a l’emperador i va
assumir el poder una Junta Militar, el Derg, instaurant una dictadura en forma de règim
socialista. El 1991 el règim comunista és derrocat
per la guerra civil. MelesZenawi obté la victòria i
es proclamat president, va proclamar unes
reformes polítiques i socials que van portar a
l’abandonament de la dictadura marxista.
Actualment encara presideix el govern del partit
republicà democràticfederal de MelesZenawi.
Imatge de MelesZenawi
*Font http://www.google.es/imghp?hl=es&tab=wi
Religió
A Etiòpia hi ha diverses religions, segons el cens nacional, els cristians
representen el 61,6% de la població del país, els musulmans
el 32,8%, les creences tradicionals el 5,6%i hi ha un 0,003% de jueus.
A part també hi una part d’Etiòpia que creu en el rastafarisme i també en
HaileSelassie I.
Avui en dia l’església ortodoxa d’Etiòpia es de lluny la dominant, encara que recentment
un número d’esglésies protestants han guanyat terreny.
.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
15
Informació d'Wukro
Wukro és una població de la regió de
Tigray (al nord d'Etiòpia i fronterejant
Eritrea). És la més pobre de la regió,
amb 35.000 habitants i més del 70%
de la població menor de 15 anys.
Imatge del mapa d’Etiòpia *Font: http://www.google.es/imghp?hl=es&tab=wi
Durant els anys 1998 i 2000 hi va haver una guerra entre Eritrea i Etiòpia, ja que Eritrea
lluitava per aconseguir independitzar-se d'Etiòpia (finalment ho va aconseguir). Wukro
llavors va ser afectat per la guerra, ja que va caure una bomba en ple mercat deixant una
gran quantitat de morts. També moltes dones van ser abandonades pels seus marits
morts per la guerra, van quedar soles i sense recursos, i van ser obligades a guanyar
diners amb el seu cos. Moltes d’elles van acabar contraient el SIDA i van morir deixant els
seus fills sols.
Actualment, la població està creixent i cada vegada es necessiten més habitatges. Hi ha
pocs edificis alts, la majoria de les cases són de planta baixa, fetes amb pedra i d'uns 10
metres quadrats on hi viu tota la família. La majoria de les cases les envolta un mur de
pedra per limitar-les i tenen un pati comú entre elles. Algunes de les parets que donen al
carrer estan pintades de colors. A l'interior de les cases trobem un o dos matalassos per
dormir els nens i els pares, estris de cuina, bosses o capses per guardar la roba i pòsters
per decorar les parets. I al pati, compartit entre 3 o 4 cases, hi ha una aixeta amb aigua
potable, una habitació petita on hi ha un lavabo, també és on es cuina, on netegen la roba
i l’estenen.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
16
Hi ha molta pobresa per la manca de recursos, més del 85% dels habitants viuen de
l'agricultura de subsistència i tan sols el 25% té accés directe a aigua potable.
També és una població amb mils de nens orfes, tant de pare o de mare com de pare i
mare. Un 90% dels nens pateixen mal nutrició des de ben petits. La mortalitat infantil és
molt elevada, fins als 5 anys d’edat, les causes més comunes de mortalitat són les
malalties respiratòries agudes, diarrees, la tuberculosi i el xarampió. En els adults les
causes principals de mort són el SIDA i la tuberculosi.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
17
El missioner Àngel Olaran i estudi de la missió
Ángel Olaran és un missioner basc que
porta aproximadament 40 anys a Àfrica
ajudant a les persones més
necessitades, primer Tanzània i més
tard a Etiòpia.
Imatge d’ÁngelOlaran també anomenat AbbaMelaku
*Font:http://www.google.es/imghp?hl=es&tab=wi
Després de passar 20 anys a Tanzània l'any 1991 l'ordre religiosa, Congregación de Los
Padres Blancos, li va encomanar que obrís una escola al nord d'Etiòpia, a la regió de
Tigray, a la localitat de Wukro, on ja hi porta vivint 20 anys.
L'any 1993 va posar en marxa l'escola de secundària ja que era el que li havien
encomanat. Però l’escola de secundària no va funcionar bé per falta d’alumnes i es va
haver de tancar. Més tard el 1995, va fundar un centre de Formació Professional, Saint
Mary. Però la situació de la població era tan greu que quan acabava la seva jornada al
centre, es dedicava a visitar malalts, ajudava a dones prostituïdes, s'interessava per la
gent sense habitatge, també per la gent gran que estaven sols però, on més es va abocar
va ser a l'atenció als nens, orfes en especial.
Com he dit abans, ara ja no només s'encarrega del funcionament del centre sinó que
també s'encarrega de repartir ajudes als més necessitats de manera més especialitzada.
Als seus 73 anys, treballa unes 14 hores o més i continua sent el director principal de la
missió i de l'escola Saint Mary però apart d'ell també hi ha dos mossens etíops que
s'encarreguen d'altres departaments, com són: esports, agricultura, educadors socials,
també fan missa...
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
18
Els objectius de la missió són impulsar programes de:
Ajuda assistencial
Educació i educació vocacional
Sanitat i higiene
Administració de microcrèdits a famílies i prostitutes
Millorar la qualitat de vida dels nens
Treure nens del carrer
Reunificar famílies amb pares
Ajuda econòmica a persones amb sida
Millora de l'escola Saint Mary's
Reforestació
Engreix de bestiar i granja de pollastres
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
19
Fets del missioner
Actualment l'Ángel Olaran atén a unes 500 famílies, això significa un total de 1.700
individus. Els atén de diferents maneres segons les necessitats i la situació de cada un
d’ells. L’ajut també és diferent segons el cas de cadascú.
En el cas dels nens només orfes de pare o de mare reben una ajuda mensual per família
per poder viure durant aquell mes i perquè puguin ser escolaritzats.
En el cas dels orfes de pare i mare, garanteixen la seva salut, alimentació bàsica,
habitatge i escolarització fins que acaben els estudis. L'any 2003 s'ocupaven de 300 nens
orfes. Aquesta xifra ha anat en augment en els darrers anys: l'any 2004 es van ocupar de
911 nens, l'any 2005 en van ser 1800. I actualment s'ocupa d'uns 2.400 orfes. Perquè els
nens orfes no es quedin sols a la casa (si no tenen altres familiars per poder-se'n fer
responsables), van buscar una solució, mantenir els germans junts però atorgant-lo-s'hi
una dona perquè els pugui controlar al llarg de la setmana. Almenys algun dia. Tot i així,
l'Àngel va a veure'ls de tant en tant, els vigila a distància, comprova que els hi vagi bé el
col·legi, que estiguin saludables...
L'any 2008 ja van aconseguir que un grup de 80 orfes estudiessin a la Universitat i la resta
en escoles professionals.
D'altra banda també és molt important la tasca d'ajuda a les prostitutes, per mitjà de
microcrèdits sense interessos, els hi presten uns diners perquè puguin crear petits
negocis i puguin sortir de la prostitució. Alguns dels negocis poden ser: tallers de tèxtil,
tallers de bicicletes, petits locals per vendre fruita, begudes, venta ambulant, joies...
També gràcies als microcrèdits reben ajuda famílies pobres, d’aquesta manera també
poden obrir petits negocis i alimentar la família. També la gent gran rep microcrèdits,
perquè pugui disposar de medicines, pagar-se les visites mèdiques o les estades a
l’hospital, pagar-se el menjar, mantes per dormir...
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
20
L’Ángel col·labora també amb el centre nutricional. Segons un informe de la ONU la
mortalitat infantil (abans dels cinc anys) a l’Àfrica subsahariana augmenta. Moren 144
nens de cada 1.000 per causes com la mal nutrició o altres malalties que serien fàcilment
curables. En tot el món els nens que
moren per aquests motius són deu
milions.
Per poder controlar les xifres dels nens
que moren a Wukro per mal nutrició es
va crear un centre nutricional. Es tracta
d'un centre on es donen sacs de
farinetes per als nens més petits mal
nodrits fins que arriben a aconseguir un
pes saludable.
*Font: http://www.google.es/imghp?hl=es&tab=wi
Actualment són 400 els nens petits que no arriben a tenir el pes mínim i per tant reben un
suplement nutritiu un cop per setmana. Els nens es pesen i se’ls dóna a les mares 3Kg
d’un compost de cereal, sucre i oli. Aproximadament amb dos mesos els nens arriben a un
pes normal.
A part de tot això, també du a terme programes de reforestació per millorar el terreny de
Wukro i poder aconseguir donar més treballs basats en agricultura, ramaderia... Un dels
programes d’agricultura consisteix en que rebin les llavors o arbres petits i els treballadors
d'allí és dediquin a la plantació i al manteniment, d'aquesta manera tenen treball i a més
aconsegueixen aliments. Fa 1 any aproximadament hi van anar una trentena de joves de
l'IES Mollerussa entre altres, a ajudar, van fer la plantació d'arbres fruiters. A part de dur a
terme la plantació i el manteniment es poden dedicar a la ramaderia, comprar el bestiar i
cuidar-lo. D’aquesta manera podran vendre els productes de l’hort i també els animals.
I finalment l’ÁngelOlaran, també ofereix algunes xerrades que tracten del reagrupament
familiar, d’aquesta manera s’asseguraque els nens estiguin bé a la casa d’acollida. També
fa d’altres xarrades que tracten de sanitat i higiene. Per exemple, parla de malalties com
la tuberculosis, Sida i d'altres malalties contagioses i aconsegueix que els habitants les
coneguin i els hi tinguin un cert respecte. Aquestes xarrades són realitzades per ell a
l'escola, a les cases. Sempre que pot, en fa una setmanalment.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
21
Sistema escolar de Wukro
Totes les dades esmentades en aquest apartat del sistema escolar de Wukro són de
l’estiu del 2011, recopilades gràcies a la meva estada.
Totes les escoles de la ciutat són públiques, menys una de catòlica que és privada. L'únic
que s'ha de pagar a les públiques és la matrícula. La primera escola va ser construïda al
1964, una escola de primària: “Megabit 30 primaryschool”. La última va ser construïda al
2009, una escola de batxillerat: “Wukropreparatoryschool”
El sistema escolar es divideix en
Kindergarden (guarderia): de 4 a 6 anys
Elementaryschool (primària): de 6 a 15
Highschool (secundària): de 15 a 17
Preuniversity (batxillerat): de 17 a 18
TVET (escoles de formació professional): de 17 a 18
D'altra banda, a Wukro no hi ha establerta cap Universitats, els pocs estudiants que
aconsegueixen accedir-hi es veuen obligats a traslladar-se a la capital, Addis Abeba o a
Mekele.
Les principals carreres que s'ofereixen són:
Administració i serveis públics
Arquitectura
Ciències
Comunicació Audiovisual
Dret
Empresarials
Filologia, Idiomes, Literatura
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
22
Humanitats
Informàtica
Enginyeries
Salut
Numero de nens inclosos al programa de la missió que van a l'escola i
repartiment pels cursos
Kindergarden (guarderia): 30
Elementaryschool (primària): 430
Highschool (secundària): 163
Preuniversity (batxillerat): 52
TVET (escoles de formació professional): 63
Assignatures de primària
Matemàtiques
Angles
Tigrinya
Amarinya
Física
Química
Ciències
Són els principals idiomes que és parlen a Etiòpia
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
23
Assignatures de secundària
Matemàtiques
Biologia
Angles
Geografia
Física
Química
Tigrinya
Amarinya
Oficis que es duen a terme a les escoles de formació professional
Metal·lúrgica
Electrònica
Agricultura
Confecció
Construcció
Comptabilitat/ finançament
Informació tecnològica
Secretari
Els nens que no formen part del programa de la missió són els únics que poden
abandonar l'escola. Els motius solen ser per falta de diners a la família. La mort d'algun
progenitor... També es donen casos d’abandonament escolar quan les noies tenen fills i
han de cuidar d’ells. En canvi, els nens que si formen part del programa de la missió no
deixen l'escola ja que reben ajudes.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
24
Opinió dels habitants de Wukro sobre la missió
Per valorar l’impacte de la missió sobre els ciutadans vaig realitzar entrevistes. Vaig
entrevistar a un treballador social, a cinc estudiants, cadascun de diferent cicle i també
vaig entrevistar a tres que gràcies a l’Àngel ara tenen treball.
Com ens mostren les entrevistes, els projectes realitzats per aquests missió han tingut un
impacte positiu a la població de Wukro. Pel que fa en el cas dels nens, un gran nombre de
nens orfes o pobres poden tenir accés a l’educació. A més, els resultats escolars dels
alumnes ha millorat molt i el nombre d’abandonaments s’ha reduït un 20% respecte el
2009.
També per altra banda, els joves que ja han acabat d’estudiar reben una ajuda econòmica
per auto abastir-se amb negocis, treballs al camp i per cobrir les seves necessitats
bàsiques. També els ancians, la gent amb problemes psíquics, les mares indigents, les
víctimes de SIDA i els nens del carrer estant rebent assistència.
Per poder tenir un control de l'evolució i l'impacte que té la missió, es realitzen reunions
periòdiques. I treballadors socials elaboren informes sobre els nens orfes.
Gràcies a les entrevistes he aconseguit una valoració qualitativa dels habitants del poble
respecte les tasques que desenvolupa la missió. La majoria dels entrevistats afirmen que
l’ajuda de la missió els ha ajudat a millorar la seva qualitat de vida.
Però cal dir que la valoració quantitativa de la missió sobre els ciutadans no ha estat
possible ja que no es disposen de dades estadístiques sobre l’evolució dels habitants
inclosos al programa.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
25
Ajudes que rep la missió des del Centre d’Iniciatives Solidàries de Mollerussa
Els projectes que consten a la missió per poder tirar endavant hi ha d'haver algú que els
financi i per això la missió rep ajudes de ONG'S, administracions, ajuntaments... Són
moltes les ONG que destinen els seus diners i els seus projectes a l'Ángel Olaran.
Concretament a Mollerussa hi ha un centre d'Iniciatives Solidaries encarregat de realitzar
projectes a Wukro amb la finalitat d'ajudar a l'Ángel Olaran. A través d’ells vaig poder
realitzar el meu viatge.
Àngel Pujol i Gorné és un industrial de Mollerussa de 63 anys que després de consolidar,
expandir i internacionalitzar la seva empresa Prefabricats Pujol ha deixat de treballar-hi
arran de la seva coneixença amb el missioner basc Àngel
Olaran amb la intenció d'ajudar-lo i crear nous projectes
de cooperació a través del “Centre d'Iniciatives Solidàries
Àngel Olaran”.
El Centre d'Iniciatives Solidàries és un grup de persones
que treballen en l'àrea de cooperació i desenvolupament
fomentant la formació, l'educació i higiene com pilar bàsics, per a què puguin sortir de la
pobresa i així poder potenciar el país.
Des de 2005, i oficialment des de 2009, treballen per aconseguir aquests objectius
esmentats anteriorment gràcies a l’ajut i col·laboració de més de 700 persones de tots els
punts de la geografia espanyola.
Els temes de que tracten aquests projectes principalment, són:
Salut: envia material sanitari, divulgació i educació per evitar els contagis de sida i
tuberculosis.
Educació: finança l'escola StMary's on estudien 500 dels joves orfes, també finança
programes esportius.
Desenvolupament rural: construcció de pous, embassaments...
Recaptació de fons: actes socials, curses solidàries, i amb les donacions.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
26
Més concretament el Centre d’Iniciatives Solidaries ha realitzat projectes de cooperació i
desenvolupament en les ciutats de Wukro, Mekele, Alitena i Adigrat, com són:
Han construït 2 pous de 12m de diàmetre i 15 de profunditat, que ha permès
emmagatzemar 3 milions de litres d’aigua de pluja per garantir l’aigua de boca i
regadiu a Mekele i Adigrat.
Han enviat 9 contenidors amb 220 bicicletes, 70 llits d’hospital, 120 màquines de
cosir, 150 ordinadors, màquines industrials de tallers mecànics, de fusteria,
electricitat, tèxtils i de construcció, instruments de laboratori, quiròfans,
medicaments, vehicles tot terreny, un microbús, així com roba, sabates i sabatilles i
altres objectes gràcies a les donacions.
Han impulsat un embassament que ha de retenir milers de milions d’aigua i que
actualment ja s’està construint.
Han contribuïtamb les despeses de l’escola de St. Mary’s.
Han finançat un programa esportiu “WukroSport Project” per tal de motivar i
allunyar als joves d’ambients nocius.
Han col·laborat en la construcció de 2 edificis en el municipi d’Alitena per tal
d’albergar un centre d’estudis i biblioteca la qual es cuiden unes monges.
Han editat el llibre “Ángeles de Wukro” on narra les situacions diàries del missioner
Ángel Olaran amb els més pobres i que ens ajuda amb la seva venda a finançar
projectes.
Envien diners mensualment a Ángel Olaran, per tal d’assegurar l’alimentació,
medicaments per als malalts.
Viatgen puntualment cada 2 mesos a la zona amb col·laboradors específics i
tècnics per a cada projecte per veure de primera mà els progrés de les nostres
ajudes.
Organitzen durant tot l’any actes populars i de divulgació per tal d’obtenir diners per
Etiòpia, actes que ja estan esdevenint un clàssic com la marató de contes a
diferents indrets de Catalunya, la cursa solidària de Linyola, la vetllada solidària a
l’Estiu, la conferència amb importants ponents als vols de Nadal, etc...
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
27
La gran satisfacció que els ha proporcionat els projectes ja realitzats els ha servit per
emprendre un nou projecte: un centre nou a Mekele “MelakuCenter” (centre de formació
professional) on s'ensenyaran 16 oficis diferents, serà el projecte de cooperació i
desenvolupament més important que s'ha fet amb Etiòpia fins al moment.
*Imatge del projecte del nou centre “MelakuCenter” a Mekele http://www.isolidaries.org/
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
28
Vivència personal
*Totes les fotografiesque formen part d’aquest apartat van ser fetes per mi.
Dia 29 de juny
De bon matí, concretament a les 8:00 del mati, ens vam reunir amb els cooperants: en
Maties, la Silvia i jo per sortir cap a Barcelona des del Centre d'Iniciatives Solidaries de
Mollerussa.
A l’aeroport vam facturar les maletes i a les 12:00 sortia l'avió cap a Istanbul, vam estar 3
hores a l'avió i per tant vam dinar allí.
Vam arribar a Istanbul a les 16:00 i l'avió per anar a Addis Abeba sortia a les 18:00.
Dia 30 de juny
Vam arribar a Addis Abeba a les 00:30 de la nit i vam descarregar les maletes; però es va
perdre la maleta de l'Àngel Olaran.
Mentre no sortia l’avió cap a Mekele vam estar una estona dins de l’aeroport, feia molt
fred i hi havia molta gent. Em va impressionar molt tot aquell moviment i el control que hi
havia.
En facturar les maletes per arribar a Mekele ens les van fer obrir i treure totes les ulleres
de sol que portàvem pels nens, les vam haver de donar ja que es pensaven que les
anàvem a vendre.
Vam sortim cap a Mekele a les 7:15 i vam arribar a les 9:00, ens va venir a buscar un
furgó per porta'ns fins a Wukro. Estava molt cansada de tantes hores de viatge, però no
volia tancar els ulls ni un moment.
No vaig sentir pena, ni tampoc tristor en veure tots aquells terrenys buits i secs, les
cabanes on vivien... sinó que vaig pensar que tot i la misèria que hi havia era meravellós,
diferent, especial i admirable.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
29
Els pocs vehicles que transitaven per la carretera eren cotxes, taxis i camions. També s’hi
veien carros arrossegats per animals i bicicletes. Tots anaven a una gran velocitat. També
em va impressionar la multitud de persones que hi havia al carrer, semblaven caminar
sense tenir una direcció clara.
Al arribar al campament ens van ensenyar les instal·lacions, i a cadascú la seva habitació.
La meva, era gran comparada amb algunes, tenia un llit de matrimoni per mi, un escriptori,
un armari, dos cadires i un bany. El bany, per descomptat, no era com el de casa, tenia un
plat de dutxa i un lavabo però no disposava d’aigua. Cada vegada que volia dutxar-me
havia d’omplir una galleda d’aigua.
Al campament hi havia escoles, patis, zones per jugar a futbol, bàsquet i voleibol. A les
12:30 ja teníem el dinar preparat, un dinar típic: pasta amb salsa picant, amanida i poca
cosa més; carn i peix només en vaig poder menjar un o dos dies.
En acabar vam estar veient tot el recinte de la missió i després vam anar a una de les
muntanyes per veure pous, embassaments... fins l'hora de sopar.
A les 19:30 ja estàvem beneint la taula per sopar, era obligatori beneir-la a cada menjada i
cada vegada ho feia algú diferent. El sopar va ser pitjor, no m'agradava re, només vaig
poder menjar l’arròs.
Quan vam acabar tothom tenia temps lliure, jo em vaig dutxar i em vaig posar a dormir.
Aeroport Addis Abeba Un dels mitjans de transport de Wukro
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
30
Habitació i lavabo de la missió
Una de les cuineres de la missió Un dels embassaments de les muntanyes de Wukro
Dia 1 de juliol
A les 5:00 em vaig despertar amb el cant dels homes que estaven resant a l'església.
Però em vaig poder tornar a dormir fins l'hora d'anar a esmorza.
Per esmorzar hi havia llet, “injera”, i la mantega de cacauet. Però jo vaig passar només
amb la llet. La “injera” és el pa típic d’allí, és semblant a la massa d’una crepè enrotllada i
d’un color marró-gris
Quan vam acabar, ens vam posar a ajudar a uns nois de 19 i 20 anys que estaven
construint un camp de bàsquet i de voleibol darrere de les nostres habitacions. Em vaig
fer amiga d’ells, eren tres nois molt simpàtics i treballadors. Primer reien perquè no podia
aplanar la terra amb el pic i la pala, no tenia suficient força i van ajudar-me més ells a mi
que jo a ells.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
31
Vam acabar de treballar i llavors vaig anar amb en Maties a donar un tomb pel poble i fer
fotografies, ho volia fotografiar tot, era tant diferent i hi havia tantes coses que volia
recordar.
Després de dinar teníem lliure però jo llavors aprofitava per fer feina del treball. Algun dia,
també, feia migdiada, normalment fins les 15:00. Com que aquell dia plovia es va allargar
una mica més.
Quan vaig acabar la feina vaig atansar-me a la cuina perquè sentia soroll i vaig veure que
havien arribat nous cooperants.
A les 17:00 com sempre era l'hora que venien els nens, orfes i acollits al programa, a
jugar al pati de la missió. Una de les nenes em feia pentinats, no estaven acostumades a
veure un cabell tant llis.
Quan s'atansava l'hora de que marxessin, a les 19:00, com que era un divendres es
donava caramels a tots els nens. Molts d'ells recordo que em perseguien per donar-me'ls
a mi. Era la primera tarda que passava amb ells, tots ells eren increïbles, els veia tant
diferents als nens d’Europa. Ells em volien regalar el que havia sigut un regal per ells, i
aquestes coses em feien pensar.
Després de tot això vam anar tots a sopar i a dormir, havia sigut un dia molt llarg.
“Injera” el pa típic d’Etiòpia Els tres nois als que vaig estar ajudant
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
32
Les botigues de Wukro, situades a la carretera principal que porta al poble
Una de les botiguesLes nenes jugant al “cavall fort”
Dia 2 de juliol
Per esmorzar aquell dia a part de la llet vaig poder menja'm una mica de pa amb “nocilla”
que un dels altres cooperants haviaportat.
Després, ja ens esperaven tots els nens al pati per anar darrere de les escoles a treure
pedres dels camins i utilitzar-les per fer camins de pedra als llocs on es feia fang.Això es
feia per evitar que els camins s’enfanguessin durant les èpoques de pluja.
Mentre anàvem parant per descansar fèiem jocs pels nens. Recordo, que aquell dia una
de les neens, la Lidia, em va agafar de la mà i em va dir que era la seva millor amiga. Em
vaig posar molt contenta ja que feia pocs dies que estava amb ells i que pel simple fet
d’estar jugant amb ells ja em donaven molt d’afecte.
Quan vam acabar ja era l'hora de dinar, després hem vaig tancar a l'habitació per
continuar fent el treball fins l’hora que havia acordat per anar a parlar amb l'Angel Olaran
del meu treball. i que podria fer per obtenir la informació que necessitava.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
33
No era fàcil aconseguir tot el que m'havia proposat buscar, els nens estaven de vacances
i per tant no hi havia els professors, però finalment vam quedar que el dilluns aniria a
parlar amb el director que s’encarrega de l’educació dels nens orfes.
Tot i això jo tenia por de no poder aconseguir totes les preguntes i tota la informació que
portava pautada des de casa.
A la tarda com sempre van venir els nens i vam estar jugant fins l'hora d'anar a sopar. Els
nens s’ho passaven bé jugant a qualsevol cosa, i encara que cada dia juguessin al mateix
mai se’n cansaven. Els nens jugaven a pilota, i les nenes a salta corda, al cavall fort...
Després vaig poder parlar amb la meva mare una estona, sense que es tallés la trucada,
se’m feia molt difícil poder parlar bé amb els de casa ja que no se sentia bé o fins i tot,
acabaven contestant d’altres persones.
Quan vaig acabar de parlar vaig anar a omplir una galleda d’aigua al dipòsit de la missió
per poder-me dutxar, perquè com és normal no hi havia aigua. Estava gelada, i em vaig
dutxar com vaig poder. Trobava a faltar molt la dutxa de casa, l’aigua calenta. Em vaig
adonar compte que a casa em passava molta estona sota la dutxa, en canvi allí no tenia
ni ganes de dutxar-me ni aigua suficient per passar-hi l’estona. A part, no podia treure’m
del cap que aquells nens d’allí no saben ni que és dutxar-se.
Alguns dels nens i nenes de la missió saltant a corda i jugant al pati
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
34
La meva amiga Lidia fent-me de model
Dia 3 de juliol
Em vaig despertar passada mitja nit perquè com cada diumenge a l'església del costat
estaven resant, sempre eren els mateixos cants, unes veus masculines i greus. Era un
estil de música religiosa diferent de la nostra. No em desagradava però no em podia
creure que amb aquelles hores estiguessin resant.
A partir d’aquell dia a l’esmorzar hi havia melmelada de maduixa, per fi vaig poder menjar
aquell pa que tant poc m'agradava a part de beure’m la llet.
Teníem el mati lliure i vam anar a veure un mercat que hi havia al poble. Era un mercat
obert, cadascú amb la seva paradeta, hi havia de tot, fruita, roba, estris de cuina... Vaig
comprar-me moltes coses, tot era molt barat comparant-ho amb l'euro, per exemple: vaig
comprar una cartera de pell per 33 birr, quan 1€ equival a 24,4 birr.
Després al arribar a la colònia vaig passar totes les fotografies que havia fet al ordinador i
me'n vaig anar a dinar, aquell dia també vaig poder tornar a parlar amb els pares una
estona.
En acabar de dinar em vaig posar a fer el treball i després vam anar a donar un tomb pel
poble fins que es va posar a ploure.
Vam tornar cap al campament pensant-nos que els nens no vindrien ja que estava
plovent, però els nens van venir igual i es van posar a jugar als seus jocs de sempre.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
35
Parada de “higoschumbos” Carro transportant material de construcció
Parada on arreglen i netegen sabates Taxi típic de Wukro
Dia 4 de juliol
Al matí vaig estar parlant amb el director, vam quedar que ell hem buscaria els nens, uns
quants de cada grup, així el dia següent els podria entrevistar.
Més tard vaig tornar al campament per anar a les escoles i fer activitats amb els nens. Les
classes estaven bé, eren grans i espaioses, amb taules i cadires per totala canalla i ben
equipades de material escolar.
Vam dividir els nens en dos grups, els grans i els petits. Un altre cooperant i jo ens vam
encarregar dels petits. Aquell dia els vam donar dibuixos i colors perquè pintessin i
després els vam ensenyar l'abecedari anglès amb unes enganxines.
Els nens estaven molt contents i amb qualsevol cosa estaven entretinguts i ens feien molt
de cas.
Quan vam acabar, una de les cooperants em va ajudar a traduir a l'anglès unes quantes
entrevistes que havia de fer als treballadors socials.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
36
Després de dinar vam anar a una de les muntanyes de Wukro per veure un embassament
que s’està construint i d'altres llocs on en volen construir, d'aquesta manera als mesos de
pluja podran retenir i conservar l’aigua.
Quan vam arribar ja hi havien els nens jugant, vaig estar jugant amb dos amics, en Gueitix
i l'Aragaui, a bàdminton. Aquests dos nens eren de la meva edat i ens vam fer molt amics,
els veia tant diferents als nens d’aquí, eren molt madurs i responsables. Els dos
treballaven per tirar endavant la seva família.
Després de sopar com sempre vaig anar a omplir la galleda d'aigua per poder-me dutxar i
després me'n vaig anar a dormir.
A l’escola amb el grup dels nens petits
Escola Sant Mary’s pels més gransEmbassament en procés de construcció
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
37
Dia 5 de juliol
Aquell mati, vaig entrevistar a dos treballadors socials, eren dos nois joves que havien
estudiat la carrera d’educació i ells s’encarregaven de l’educació dels nens orfes,
proporcionar-lo-s’hi l’escola, preocupar-se per la seva educació, de les notes...
També vaig entrevistar a uns deu nens de primària i de secundària. Tots tenien vergonya
de que els graves amb la càmera. Va costar una mica ja que jo els feia les preguntes amb
anglès perquè les entengués el treballador social i ell els hi traduïa amb “tigrinya” perquè
les poguessin respondre.
Després, em vaig posar a netejar l'habitació, quan vaig acabar, vaig trobar-me el fill petit
d’una de les cuineres que també estava netejant. Em va dir que li feia mal el coll i que
tenia angines. Em vaig quedar bastant sorpresa de que un nen d’aquella edat i malalt no
estigues al llit descansant perquè volia ajudar a la seva mare. Vaig ajudar-lo i després
ens vam estar fent fotografies.
En acabar de dinar ens vam acomiadar d'una cooperant del País Basc que ja marxava i
després vaig començar a preparar les preguntes que faria el dia següent als nens que em
faltaven.
Vaig estar jugant tota la tarda amb l'Aragaui, en Gueitix, la Teresa i en Maties a voleibol i
després a un joc de picar-nos les mans.
Després vam anar a sopar i quan vam acabar alguns vam anar a una de les cases dels
nens orfes per veure com estaven.
No hi havia llum als carrers i com que tampoc estaven asfaltats, havíem d’anar amb
llanternes.
Vam anar a la casa del meu amic Aragaui. Vivia en una casa molt petita, perfectament
podia ser l’habitació d’una casa de les nostres. L’exterior no el vaig poder veure bé per la
falta de llum però a dins sí que tenien una bombeta. Les parets estaven pintades de color
verd, tenien tres llits per tota la família. No vaig veure cap armari on guardessin la roba
però si un de petit on hi guardaven els estris de cuina. Només entrar ens va rebre molt
educadament la seva mare. Les tres germanes petites, la Letish, Ngesti i Rosa, estaven
dormint, també vam conèixer el seu germà Guerre. L’Aragaui era el fill gran i ja que no
tenien pare i la seva mare tenia sida igual que la Letish, s’havia de fer càrrec dels seus
germans. Tot i això era una família molt acollidora i se’ls veia feliços. Quan ja feia una
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
38
estona que estàvem allí les nenes es van despertar. Em vaig quedar bastant sorpresa al
veure que ens rebien fent un salt del llit i amb un somriure a la cara, em vaig fixar que no
duien pijama, és a dir dormien amb la mateixa roba que portaven durant el dia. Les dos
nenes es van posar a cantar-nos i a ballar cançons i el Guerre ens va ensenyar els seus
trucs de màgia.
També vaig estar una estona jugant amb la Rosa, la petita de la casa, només tenia sis
mesos d’edat.No estava mal nodrida ja que encara s’alimentava del pit de la mare. Era
una nena molt bonica i no parava de fer rialles i “petarrufes”. Volia evitar sentir tristor per
ella, però no podia deixar de pensar que devia passar aquells dies que la mare no es
trobava bé i tenia un bebè i 4 fills més al seu càrrec.
Després d’assegurar-nos que estaven bé i tenien menjar, vam marxar per tornar a la
missió.
Fill de la cuinera escombrant i després fent-nos fotografies
Jo amb l’Aragaui, en Gueitix i la FioriNgesti amb el seu gran somriure
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
39
Dia 6 de juliol
Aquell mati vaig acabar de fer totes les entrevistes. Quan vaig acabar vaig anar a l’escola
a ajudar als altres cooperants a fer activitats amb els nens. Em vaig posar al grup dels
grans i els vam ensenyar a fer frases en anglès i a plantejar preguntes i respostes amb
anglès. Anava mirant que tots fessin la feina i ho apuntessin a la seva llibreta, però vaig
veure un nen que no havia apuntat res i em vaig asseure amb ell i li vaig preguntar què
passava. Em vaig adonar que aquell nen no sabia ni escriure ni llegir. Llavors el vaig estar
ajudant. Em vaig sentir bé en veure que li era útil la meva ajuda.
Quan vam acabar vaig anar al poble a comprar-me aigua per beure, i després vam anar a
dinar. En acabar, l'Àngel Pujol, el president de CIS de Mollerussa, em va dir que pel
viatge de tornada a Mollerussa no podria acompanyar-me, que li havia sorgit un imprevist i
hauria de tornar sola.
Primer vaig estar molt espantada, perquè em feia por tornar sola, haver d'agafar tants
avions i passar-me tantes hores en aeroports. Aleshores, em va dir que deWukro a
Mekele hem portaria l'Àngel Olaran amb el cotxe, i des de Mekele agafaria l'avió fins a
Addis Abeba. L’hora d’arribada serien les 10 del mati i estaria allí fins la 1:00 de la nit.Al
ser tantes hores, em passaria a buscar un conegut perquè pogués anar a casa seva i
tingués companyia. Després agafaria l’avió d’Addis i cap a Istanbul i finalment cap a
Barcelona.
Més tard, vaig poder parlar amb la meva mare per explicar-li i em va dir que mirarien per
posar-me una hostessa de vol i em trucarien més tard. Em vaig tranquil·litzar i vaig estar
llegint fins l'hora de sortir a jugar amb els nens.
Després de jugar, estàvem amb alguns dels nens el cooperant de Mollerussa i jo,ell va
treure una bossa d'avellanes que ens van donar a l'avió i en va repartir dos a casa nen,
però al nen del meu costat, el meu amic Aragaui, només li va tocar una. En marxar jo li
vaig dir que s’esperés que li donaria les bosses que em van donar a mi a l'avió. Ell va
estar molt content i em va donar un petó. Sabia que no estava bé, ni ens permetien donar
“regals” als nens sense cap motiu, ja que sinó s’acostumen a tenir les coses fàcils. Però
quan et trobés en una situació així, abans donaries pels altres que per tu.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
40
Un mati a l’escola amb el grup de nens més grans Els nens fent un partit de futbol al pati de la missió
Dia 7 de juliol
De bon de mati vaig anar a l'escola per recollir el full amb la informació. No era fàcil trobar
dades, vaig haver d'anar a unes oficines d'educació perquè em contestessin una pregunta
que faltava. Era una oficina molt gran amb bastants treballadors però no s’assemblava
gens a les oficines que tenim aquí. Hi havia molt poca llum, ordinadors i taules velles...
Quan vaig acabar, vaig anar a donar un tomb amb el Maties per gravar el poble. Ho volia
gravar i fotografiar tot. M’agradava tant tot. A més, volia que també es vegues que a part
d’haver-hi misèria i pobresa, la gent lluita per evitar-ho i respecten allò que tenen i que
han fet entre tots.
Després de dinar i de descansar vaig tornar a anar amb el Maties a veure un mercat que
feien cada dijous. Pel camí ens vam trobar una de les nenes que venia cada dia a la
missió, la Mulena, i ens va voler acompanyar perquè no ens perdessin. Per una banda
admirava aquella llibertat que tenia la gent, no tenien cap rutina, ara feien això i d’aquí una
estona qui sap. Els nens es passaven el dia al carrer i si volien anar a algun lloc, no calia
preguntar a ningú. Suposo que al poble es coneixen bé, tot i per això, no hi havia cap
problema. Allí no es parla de cap mena d’actes delinqüents. Em sembla sorprenent que
amb tanta misèria que tothom té no hi hagi robatoris. Allí si un és pobre l’ajuden. Per
agrair-li que ens acompanyés,entre els dos li vam comprar un collar.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
41
Es va posar a ploure i no podíem tornar, vam parar a un bar a fer un beure i quan va parar
de ploure vam tornar cap a la missió. Els bars em recordaven als vells bars de muntanya,
petits, sense massa decoració, amb les taules i cadires de fusta... I en un raconet del
terra, es feia el cafè, de la manera típica del país.
Quan vam tornar vaig estar jugant amb alguns nens sota la pèrgola fins l'hora d'anar a
sopar. Després de sopar vaig anar amb alguns cooperants a l'hospital a visitar una noia a
qui li havia agafat un atac d'asma. Li vam fer companyia mentre l'Àngel Olaran li
comprava medicines. Era un hospital molt trist, pobre i amb males condicions. Es tractava
de sales grans, classificades per malalties i a cada sala hi havien bastants llits. No tothom
es pot permetre anar a l'hospital ja que s'ha de pagar per dia, i a més també s'han de
pagar les medicines.
Teníem una dona al costat que no es trobava bé i plorava, a l'altre costat una mare amb el
seu fill petit als braços...
En arribar a la missió vam anar a dormir.
Mercat d’Wukro
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
42
Algun dels bars que hi ha al poble Jo amb dos noies davall de la pèrgola
Dia 8 de juliol
Després d'esmorzar vam anar una estona al col·legi a fer activitats pels nens i després
havien d'anar a netejar habitacions per els nous cooperants que havien de venir aquells
dies. Però llavors ens van dir que els estudiants de formació professional d'informàtica
ens havien estat preparant el ritual del cafè per invitar-nos. Hi vam anar tots i vam estar
amb tots aquells estudiants bevent cafè, menjant “palometes”, galetes, coca i un plàtan.
M’agradava veure la facilitat que tenien per organitzar les coses i també com els hi
agradava viure el dia a dia.
Quan vaig acabar de dinar vaig aprofitar per fer les entrevistes als ciutadans del poble que
havien rebut ajut de la missió.
No em van sorprendre les respostes, ja que encara que portés pocs dies allí havia vist en
que consistien els dies de l’Angel Olaran.Es dedicava durant tot el dia a donar-ho tot per
ells, a organitzar projectes per donar-los feina, salut, educació...
Després ens va tocar anar a netejar la resta de les habitacions de la missió. Quan vam
acabar vam estar amb els nens fent polseres de fil fins l'hora d'anar a sopar.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
43
Unes de les tantes nenes que ens van preparar el ritual El meu amic Filemón i un altre nen de la missió fent polseres
del cafè
Dia 9 de juliol
Vaig esmorzar el mateix de sempre i vam anar a netejar dos habitacions més que
faltaven. Quan vam acabar havíem d'anar a recollir pedres però com que el dia anterior
em vaig marejar una mica recollint-les perquè no esmorzava massa em vaig quedar amb
els nois que feien el camp de bàsquet.Els vaig ajudar a posar una reixa al voltant de tot el
camp. Mentrestant van venir sis cooperants més de Galícia.
Vam anar a dinar i vam estar parlant tots. Després de dinar havia de fer l'entrevista a
l'Àngel Olaran però no es va presentar. Em va dir després que li havia sorgit un imprevist
ja que no podia parar de treballar.
Després vam anar al banc a canviar uns quants euros per birrs. Em calien per al viatge de
tornad. Per entrar dins del banc, ens van escorcollar i no ens van deixar entrar les
càmeres de vídeo ni de fotografiar.
En tornar cap a la missió em vaig trobar a dos dels amics que havia fet, en Gueitix i
l'Aragaui. L'Aragaui per donar-me les gràcies per les avellanes que li vaig donar feia uns
dies em va regalar un collar. No el volia acceptar, em semblava tant increïble. Aquell nen
potser no havia menjat durant tot un dia per poder-me pagar aquell collar. Algú podria
pensar que era un simple collar però al darrera hi havia una il·lusió. Em vaig posar a
plorar i ens vam abrasar. Em sabia greu marxar ara que havia fet amics i que em trobava
tan bé entre ells, no em veia gens diferent a ells.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
44
Després de sopar vam anar a visitar una altra família, a la casa hi havia una mare amb
dos fills seus i amb tres nens, germans, que no tenien pares i per això vivien amb aquesta
altra dona, per tornar a tenir una família. La casa era com totes les altres del poble. Vam
estar cantant i ballant amb tots una bona estona. Quan vam arribar a la missió vaig
entrevistar a l'Àngel Olaran i em vaig posar a dormir.
Un nen caminant pel poble Jo amb el meu amic Aragaui
Carrer principal de Wukro
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
45
Dia 10 de juliol
Era diumenge i després d'esmorzar vam estar planejant de fer una excursió amb tots els
nens de la missió. Com que nosaltres no sabíem on portar-los, ens van guiar ells. Vam
anar a unes muntanyes d’allí prop i ens vam fer moltes fotografies. De tornada vam parar
a refrescar-nos a una font que vam trobar en mig del no res. Els nens es tornaven bojos
per mullar-se una mica les mans. Al poble hi ha poques fonts, i per agafar aigua, han
d’anar carregats d’ampolles caminant a les muntanyes.
Vam arribar a la missió just a l'hora de dinar, després vaig poder parlar amb la meva mare.
Tornava el següent dia. No em van poder posar una hostessa de vol perquè ja tenia 17
anys i a partir dels 16 no es podia. Però ja no estava tant espantada de tornar sola.
Després vaig tornar al poble amb dos cooperants més per comprar uns quants regals més
que encara em faltaven.
A la tarda vaig acomiadar-me de tots els nens. Alguns d’ells, dels que m'havia fet més
amiga, es van posar a plorar i els vaig dir que tornaria a anar-los a veure algun dia. Amb el
meu amic Aragaui vam quedar que ens enviaríem alguna carta. Em sabia greu marxar.Tot
i què per una altra part tenia ganes de tornar i estar amb les meves amigues, els meus
amics, la família...Però, d’altra banda allí em trobava molt bé, m’havia adaptat, havia fet
amics i m’agradaven els meus dies allí, sense rutines, sense saber que fer però estant
ocupada.
Després vaig anar a sopar i em vaig acomiadar de tots els cooperants, hem va tocar
beneir la taula després de sopar i els hi vaig dir “Moltes gràcies a tots i sobretot a tu Àngel,
he passat uns dies magnífics i tot i que no m’he adaptat massa al menjar d’aquí,
m’emporto una molt bona experiència i espero tornar-la a repetir algun dia. He après
moltes coses i espero valorar molt més les petites coses quan torni a casa meva”.
Vaig dutxar-me i em vaig posar a dormir perquè el dia següent marxava de bon de matí.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
46
Jo amb tres dels amics que vaig fer Un dels rucs que ens vam trobar dalt de la muntanya
Els nens bevent i mullant-se les mans a la font Una de les nenes saltant-me als braços per fer-me una abraçada
De tornada cap a la missió
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
47
Dia 11 de juliol
A les 7:00 ja estava preparada, em van acompanyar fins a Mekele: l'Angel Olaran, la Silvia
i el Maties, els dos cooperants amb els que vaig sortir des de Mollerussa.
Vaig tenir temps d'esmorzar alguna cosa i després vaig agafar l'avió. Estava tranquil·la
perquè sabia que en arribar ja m’estarien esperant. Però, tot i així, no vaig dormir.
Al arribar a Addis Abeba vaig agafar les maletes i vaig sortir a fora de l'aeroport on
m'estava esperant el Sineshlaw. Vam agafar un taxi i em va portar a casa seva perquè
pogués deixar les maletes i descansar una estona.
Primer estava una mica nerviosa d'anar a la casa d'un desconegut, però després vaig
veure que eren una família encantadora i em van cuidar molt bé.
Tenien una nena de 19 anys, Selam, una altra de 12 i una altra petita de 2 anys i mig.
En arribar vaig estar dinant amb ells i després vam anar a donar un tomb per la ciutat fins
que es va posar a ploure i vam tornar amb un taxi-furgó a la casa.
Em van fer estirar al llit de la seva filla gran perquè descanses una estona. Vaig estar
dormint unes hores i després em van portar a sopar a un restaurant.
Era un bar a l'aire lliure, amb carpes, música, amb una foguera, em recordava als bars
de platja.
Després vam tornar a la casa per agafar les maletes i em van acompanyar fins l'aeroport.
Em van dir que s'estarien esperant a fora fins l'hora del meu embarcament per si de cas
em passava alguna cosa i perdia l’avió.
Ciutat de Addis Abeba
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
48
Dia 12 de juliol
Era la 1:00 quan vaig agafar l'avió cap a Istanbul. Hi havia un noi de Moscou que hi anava
i ell em va estar ajudant. Tenia una mica de por de fiar-me d’ell però ens vam assentar
junts esperant. Em va explicar perquè havia vingut. I em va ensenyar fotografies que
havia fet.
Quan vaig arribar a Istanbul eren les 6 del matí, li vaig donar les gràcies a aquell noi de
Moscou per haver-me fet companyia durant tot el temps d'espera a l'aeroport i vaig buscar
el lloc d'embarcament per arribar a Barcelona.
Mentre m’esperava perquè hi havia un endarreriment, davant meu hi havia un senyor gran
no sé de quin país, però era molt gras i anava vestit de marca cara, tenia un mòbil d’última
generació, una agenda electrònica i no sé quantes coses més... No vaig poder evitar de
sentir angunia, em feia ràbia veure aquell senyor allí assegut amb coses tant cares.
Suposo que ha de ser així, que aquests món ha estat creat per haver-hi rics i pobres,
injustícies, diferències...
Tenia moltes ganes d'arribar i veure la meva família, em vaig enyorar una mica. Durant els
moments que vaig estar trista els necessitava per explicar-los el que veia, el que passava
al meu voltant...
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
49
6. Conclusió
Aquest treball està format en dos parts la part teòrica i la part pràctica. Pel que fa a la part
teòrica no ha sigut tant complicada de fer, però d’alguns temes he hagut de buscar més
informació i moltes dades específiques. Això ha implicat que a part de d’obtenir informació
d’Internet, hagués de llegir-me dos llibres.
La part pràctica ha costat una mica més. A part del viatge per anar-ho ha veure en primera
persona i viure una bona experiència, va costar arribar allí i organitzar-ho tot. Tot i que
d’aquí hem vaig emportar un esquema amb els objectius, en arribar allí vaig canviar bona
part de l’estructura del treball. Anava triant el que faria amida que anar veient del que
podria disposar.
No va ser fàcil poder fer les entrevistes.Durant el mes de juliol i agost, a Wukro, es
fanvacances escolars. Així que em vaig haver de posar en contacte amb el director dels
nens del programa i demanar-li informació que m’interessava sobre les escoles. M’havia
de localitzar alguns nens de cada curs per poder-los entrevistar. Després de tot, ho vaig
poder fer.
El que també em va costar va ser entrevistar a l’Àngel Olaran, els seus dies no tenen
pauta. Ell es guia per allò que li va sorgint i li van demanant. Ara pot estar en un lloc i al
cap d’una estona estar fent una altra cosa. Per aquesta raó va costar que el pogués tenir
una estona per mi. Però finalment, ho vaig aconseguir. Un vespre en tornar de visitar una
noia que estava a l’hospital, el vaig poder entrevistar. Ja sabia que em podria trobar en
una cosa així.Allí cadascú té la seva feina i no podia intervenir massa. Suposo que es
tracta d’anar insistint. Però tampoc deu ser fàcil tenir tanta gent al teu voltant que
necessita de la teva ajuda, i voler-los ajudar a tots el més ràpid i millor possible.
Tret d’aquestes anècdotes, m’emporto el millor. A part de tenir informació tant d’Etiòpia
com de Wukro, m’emporto una bona experiència.
Dono importància a la informació que he buscat, al treball teòric però penso que no hi ha
res com viure’l.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
50
Aquest viatge m’ha fet créixer molt interiorment. Des d’un bon principi abans d’anar-hi
tenia por perquè no sabia amb el que em trobaria i sobretot em feia patir que pogués
entristir-me en veure les misèries d’un país tan deprimit i pobre com és Etiòpia. Però no va
ser així, vaig veure misèria però no vaig veure gent trista. He buscat la part més positiva
del més trist que vaig veure.
Des de llavors he aprés més a valorar les coses, a pensar més en els altres, a viure més a
fons els moments, a estar agraïda del que tinc i sobretot, a no queixar-me tant, ja que hi
ha coses pitjors.
“Nosaltres no sabem el que tenim fins que ho perdem, en canvi hi ha gent que no te res i
nosaltres de mentre anem rebutjant”.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
51
7. Bibliografia i Webgrafia
http://www.jangelasolidaria.com/
http://etiopia-wukro.wikispaces.com/
http://angelolaran.com/
http://www.angelolaran.org/esp/index.html
http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/20101017/angel-olaran-sistema-roba-
pobre-para-darle-rico/538804.shtml
http://mundonegrotv.es/tag/angel-olaran
http://solidaridad.hispavista.com/angel-olaran/
http://www.jangelasolidaria.com/Angel_dice/Informe%20Visita%20a%20Wukro.pdf
http://www.jangelasolidaria.com/actuaciones/swf/p_2007_06.swf
http://www.angelolaran.org/wukro.html
http://www.indexmundi.com/map/?t=0&v=29&r=xx&l=es
http://www.africanosmira.org/online/detall_noticia.php?ID_n=140
http://www.euribor.com.es/foro/economia-bolsa-y-actualidad/9527-segun-fao-hay-925-
millones-de-hambrientos-mundo.html
http://www.restauranteillarra.com/upload/publica/fundacion%20etiopia%20castellano.pdf
http://www.youtube.com/watch?v=edIf6SYzaHw&feature=related
http://www.elblogalternativo.com/2010/09/15/wukro-party-una-gran-fiesta-una-gran-causa/
http://es.wikipedia.org/wiki/Etiop%C3%ADa#Pol.C3.ADtica
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0025442&BATE=Eti%25C3%25B2pia
http://electricidadsolidaria.blogspot.com/2010/02/entrvista-angel-olaran.html
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
52
AE- Geografía Universal
BÁEZ PÉREZ, Mayte: Angeles de Wukro, ed. Kailas, Madrid 2008
JAUMÀ, Josep Mª: ¿Qué podemos hacer? Los hechos de un misionero en el Norte de
Etiopía (llibre inèdit)
News 2010, revista del Centre d’Iniciatives Solidaries
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
53
ANNEXOS
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
54
Carta del Àngel
“Nací en Guipúzcoa, en Hernani, hace un montón de años. Trabajé durante 4 ó 5 años en
un banco. Después, de alguna forma, me vino la idea de lo que era conocido como mundo
de misiones o Tercer Mundo. Yo quería trabajar en África, lo tenía claro, y no seporqué.
Me puse en contacto con los Misioneros de África. Me ordené con 23 años, después del
servicio militar, y cuando me preguntaron que dónde quería trabajar, yo tenía preferencia
por Tanzania.
Para mi Jesús es una persona muy importante. Lo que Él me ha dado no me
corresponde, no es mío, es para los demás. Se me ha dado gratuitamente y lo tengo que
dar gratuitamente. Creo que el desarrollo personal está en función del trabajo que yo
pueda hacer para los demás. Desarrollar lo que tengo yo pero no para mí, sino para
ponerlo al servicio de los demás. De esa forma yo desarrollo también mi personalidad.
Este es el concepto que tengo yo de Dios
Por una parte la ideología social de Mireri, y por otra mi experiencia personal de Jesús,
me trajeron a África. Estuve 20 años en Tanzania y llevo 13 en Etiopía
Se dice que la Iglesia es la voz de los que no tienen voz, pero yo creo que los que no
tienen voz, tendrían que ser la voz de la Iglesia. Pero hoy por hoy esa gente no tiene voz
en la Iglesia. No se cuenta con ellos, ni se discute con ellos, no se programa con ellos.
Son algo así como el objeto de nuestra caridad, y yo creo que tendrían que ser sujetos del
desarrollo. Desde esa perspectiva trabajo
Creo que el subdesarrollo de África se debe en primer lugar a la falta de una
infraestructura que anime a invertir en el continente
Tenemos el problema de que hay muchos líderes africanos que no son honrados. En los
años 60-70 África se independizó de las potencias coloniales europeas, y yo creo que
ahora se tiene que independizar de muchos de sus propios líderes. Hay mucha
corrupción, mucho nepotismo. Los líderes son intocables. Cuando África se independizó
apenas tenía gente formada que se enfrentara, discutiera o propusiera a los políticos. El
mundo universitario e intelectual está creciendo ahora, y puede que ellos empiecen a
oponerse. Puede que se consiga también la independencia de los estos políticos, que
entraron siguiendo la misma ideología que los europeos. Quizá haya cambiado el color,
pero no la mentalidad, aprovechar el poder para beneficiarse ellos mismos
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
55
Existe también un problema internacional. África tiene una agricultura muy fuerte y
produce mucho, pero los precios se ponen en Europa. África no puede discutir los precios.
Los gobiernos de aquí no pueden apoyar a sus labradores tal y como lo hacen los
gobiernos europeos y americanos, por lo que estos no pueden competir con los precios
del mercado, haciendo que la economía se vaya al garete. Hay gente que cultivaba café y
ya no puede, ni algodón, ni azúcar, a causa de esta competición injusta en el mercado
internacional, que es a todas luces criminal. Esta es una causa muy seria de la pobreza
en África
Luego también están los paraísos fiscales que se han montado los gobiernos europeos,
donde ellos están libres de impuestos a la hora de vender sus productos, y sin embargo
vienen aquí, y hay cantidad de impuestos que ellos no pagan, y exigen a la gente de aquí
que si lo haga. Hay muchas poderosas compañías internacionales en esta situación, y los
gobiernos no tienen poder sobre ellos
Tenemos mucho que ver aquí, pero el sistema económico internacional juega muy a favor
de Europa, y de una manera muy desleal. Es como quitar a una persona de aquí el pan
de cada día, por si puede faltar en algún banquete de Europa. Quitamos el pan de aquí
para llevar ese dinero a una sociedad que está casi desmoronándose por la riqueza
Ayer leía unas estadísticas después de todo lo que Blair y gente como él ha dicho de que
es la época de África, y eso lo escucha la población y piensa que se está haciendo algo,
pero solamente en África hay 450 millones más de personas que vive peor que hace 2
años. Creo que eso de perdonar la deuda son pequeños parches, ya que por una parte
perdonas la deuda, pero por otro no cambias el sistema económico que está creando
dichas deudas
Todo lo que sea ayuda para el desarrollo encuentra muchos obstáculos, pero no vemos
que haya ninguno para que en este país, o en países africanos, existan aviones de guerra
o armamento militar. Nunca hemos oído de una guerra aquí que acabara porque se haya
acabado la munición, sin embargo muere mucha gente porque es imposible hacerles
llegar comida. Y yo creo que no hay una voluntad seria, ni política, ni económica, ni
religiosa de solucionar el problema
Luego está la globalización, que es un hecho del que no podemos apearnos, y no porque
África no quiera, sino porque Europa –el primer mundo-, la necesita para aprovecharse
del tercer mundo-
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
56
Yo quisiera imaginarme a un grupo de hombres y mujeres que automáticamente matara a
30.000 niños cada año. Habría una reacción impensable, serían criminales, terroristas,
enemigos públicos número uno. Sin embargo, este sistema provoca la muerte de millones
de niños, o que otros tantos millones, de tan solo 13 ó 14 años, tengan que prostituirse, y
nadie se echa las manos a la cabeza
Muchas de estas niñas se ven avocadas a la prostitución, pues no tienen otra salida. Y
prostituyen su cuerpo, pero no su alma. En cambio, muchos de los grupos de poder de
Europa es cierto que no prostituyen su cuerpo, pero prostituyen su alma a diario. Y es esa
prostitución de su alma la que hace que estas niñas tengan luego que prostituir su cuerpo
Hay quien considera que hacerse cargo de un niño es un trabajo asistencial, que no tiene
nada que ver con los derechos humanos. Sin embargo, una de los primeros derechos que
la persona tiene es la comida. No es algo asistencial. La comida, la salud, la educación y
el techo son derechos inalienables”.
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
57
Entrevistes
ENTREVISTA A TREBALLADORS SOCIALS
Sexo:
Edad:
Cuantos años hace que trabajas en ella?
Cree que la escuela ayuda a que no haya tanta pobreza y miseria?
Los niños salen formados de la escuela?
Salen con posibilidades de ser profesionales?
Por lo que hacen las ONG:
Cree que los recursos que envían son suficientes?
Qué recursos cree que son los más necesarios?
ENTREVISTA A ELEMENTARI I HIGH SCHOOL (Primàriai Secundària)
Sexe:
Edat:
Escola:
Temps que fa que va a l'escola?
Quines activitats fas?
Estàs content amb l'escola que tens?
Que faràs quan acabis l'escola?
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
58
ENTREVISTA A PREPARATORY (Batxillerat)
Sexe:
Edat:
Escola:
Temps que fa que van començar a aquesta escola?
Quina carrera volen fer?
Estan treballant per guanyar diners per la Universitat? De que?
Creus que a Wukro tindràs possibilitats de treballar amb la carrera que has triat?
ENTREVISTA A TVET (Cicles)
Sexe:
Edat:
Escola:
Quants anys fa que vas a TVET?
Quin ofici vols fer?
Estàs treballant ara?
Creus que podràs treballar a Wukro amb el ofici que estàs fent o vols fer?
El meu viatge per Etiòpia
Treball de recerca
59
ENTREVISTA A LA GENT DEL POBLE
Sexe:
Edat:
En quina situació estaven abans de què contessin amb l'ajuda de la missió?
Es pot fer una classificació dins del mateix país segons el grau econòmic dels habitants?
En que consisteix el dia a dia d'una persona en aquest poble?
Quins oficis pots fer remunerats?
En que consisteixen?
L'arribada de la missió va marcar algun canvi?
Quins nous recursos heu obtingut gràcies a elles?
En quins factors s'han centrat més?
Creu que han millorat?
Estàs més content des que rebeu ajuda?
ENTREVISTA A ÁNGEL OLARAN
Cuánta gente vive hoy en Wukro?
Cuántos años hace que está viviendo en Wukro?
Cuál es su objetivo? Lo ha cumplido ya?
A que personas ayuda principalmente? Qué ayudas les ofrece?
A aumentado el nombre de gente que necesita de su ayuda?
Cree que su ayuda les ha servido tanto para el presente como para el futuro?
Por qué cree que hay pobreza al mundo?
Cree que algún día Wukro dejara de ser tan pobre?
Cree que en el 2015 se cumplan los Objetivos de Desarrollo del Milenio?
En que consiste un día suyo?
