7LITERATURA ERTICA I AMOROSA EN TIRANT LO BLANCH, UN PASSEIG

PER LA TRANSGRESSI I LA SORPRESA

Sn moltes les pgines que Joanot Martorell dedica en la seua novella Tirant lo Blanch a la descripci de les relacions amoroses i a la narraci detallada descenes ertiques. Sn pgines escrites amb una tensi vivssima que beu de la tradici medieval i incorpora al gnere de la novella de cavalleries mecanismes narratius hereus de la tradici roman, en molts aspectes captiva de valors preestablerts i dun catleg de comportaments convinguts que tan sols afecten els nobles o els militars distingits pel seu valor en batalla o per la seua perspiccia poltica, guerrera o religiosa. Un valor tamb regit per unes normes morals tan fixes com inflexibles, que conflueixen en els tres pilars de la cavalleria: honor, glria i fama, guia dels cavallers i meta a la qual tot home ha daspirar perqu representa lxit social, la culminaci duna carrera pensada per a conrear ladmiraci dels altres, unida a una certa acumulaci de bns materials i, ms llunyanament, per a obtindre satisfaccions individuals.

Pgines damor, fulls ertics i tamb una contundent crrega desmitificadora, mitjanant la qual, ironitza sobre valors que en aquells moments eren considerats inqestionables, fet que confereix a lescriptura de Martorell un rellevant poder transgressor, amb manifests signes de versemblana, modernitat i dun atreviment que passats els segles encara ens produeix sorpresa i admiraci.

Glria, fama i bns materials

Honor, glria i fama, diem, puntals de la cavalleria, valors que comportaven, com a correlat, la necessitat dacumular

8riqueses materials perqu no sentendria un home gloris i fams que no en tinguera. No s imaginable, ni com a pardia, un cavaller daquestes caracterstiques demanant almoina pels carrers, perqu glria i fama reclamen certa posici benestant, ra per la qual el pagament del triomf en heroiques batalles, es feia o b en comandaments sobre amplis territoris o b en els mateixos territoris en propietat. Aquesta s una alta estima que es veu reflectida als escuts que podien posarse a lentrada de cases i palaus, al pit de larmadura, a la gualdrapa del cavall, al pen i a lescut darmes, on es feien constar els molts mrits del noble o del cavaller que tenien dret a lluirlos.

La qesti dels guanys materials no s aliena a la vida dels cavallers. Tant si governaven uns territoris com si aquests passaven a la seua propietat, els seus beneficis eren els derivats de la servitud (els drets de senyoriu, els dominis, els delmes i el control productiu dels camperols), perqu en ledat mitjana no hi havia terra sense senyor i, per tant, no hi havia terra per la qual no es pagaren tributs.

Tamb les dones, administradores de lamor, el sexe i la tendresa podien ser, al remat, una bona font dingressos, perqu en les relacions amb elles, qualsevol cavaller tenia com a primer referent lamor, ents aquest com a qesti sublim, amb inspiraci lrica, encesa de passi del cos i de lnima. Lamor era un frenes i una bogeria que feia que els homes perderen el trellat, el seny i, de vegades, la prpia vida. Amor ents, al temps, com a mtode per a aconseguir lafecte duna dama, el seu cos generalment inaccessible i aquest el seu tresor ms benvolgut, la seua virginitat.

Ara b, tot aix era aix per sense oblidar la importncia dels bns materials. Aquest s un aspecte que existeix per sota les relacions, i est present en tots els casos. Si lhome s de condici noble, duc o comte no importa tant com si tan sols s cavaller o aspirant a cavaller, perqu llavors les dones fan front a les relacions posant tresors o diners per davant.

En el Tirant lo Blanch, lemperadriu, per a assolir lamor dHiplit i que aquest trenque la seua dependncia de Tirant, li ofereix joies, robins, diamants, safirs... per valor

9superior a 100.000 ducats i li fa entrega de ms bns dels que el jove amant podia somniar:

La donzella obr la caixa e pres un gran sach de ducats que ab fatiga Yplit los podia portar, que la emperadriu havia manat que li fossen dats [...] Aprs la donzella tragu de la caixa M e CCCC grans de perles molt grosses e de singular lustre, e pregl que, per lamor sua, sen brods unes calsses. (CCLXIX)

I, a ms, li profetitza que el far portar corona reial.Lassumpte encara s ms sucs. Lemperadriu t al seu

amant Hiplit tancat una setmana sense poder eixir per a posar a prova la seua fidelitat, i quan ho considera oport, li obri la porta i li fa pagament donantli:

un collar dor fet a forma de miges lunes, e en les puntes de cascuna luna havia dues grosses perles, una en cascun cap, e alt, enmig de la luna, un gros diamant, e davant venia una cadeneta dacer ab una pinya dor tota smaltada, e la meytat era uberta e laltra closa, e los pinyons qui dins eren, grossos robs. [...] E en la part de la pinya que stava closa, en cascuna clofolla havia un diam o un rob, o maracde o safir. (CCLXII)

I tot aix, per qu? Sn moltes les raons. Una delles s el fet de tindre el cavaller sotms a ella i no al seu senyor darmes i de guerra. I s clar que per a estar a lempara dalg ms poders o amb ms comandament o amb ms influncia s millor que estiga sota ella. Aix li ho fan veure les donzelles a lemperadriu:

Com, senyora, tenint vostra altesa un cavaller per enamorat, consentireu que ell stiga ab Tirant? E la majestat vostra no basta per a sostenirlo e darli de vostres bns tan e tan [a]bundantment que no saja amprar de neg? (CCLXIII)

Per tant, lemperadriu decideix posarlo al seu servei i per aix comena per explicarli una regla dor en aquestes relacions: saber establir sense enganys qui est per dalt i qui per baix, i aquestes regles estan fetes per a ser respectades:

10

Yplit, no refuses jams res que ta enamorada te done, car regla comuna s, qui s major en dignitat, la primera vegada que prenen amistat, deu donar a laltre, qui no u deu refusar. (CCLXII)

Carmesina tamb envia a Tirant, en almenys dues ocasions, certes donacions per al seu patrimoni i, fins i tot en el moment en qu Tirant proposa fer bodes sordes amb la princesa, es mostra contrria a entregarli el seu tresor en el llit perqu, si se sap qu ha passat, la desposseirien dels seus bns i, llavors, de robes, joyes e moneda, no ten por dar (CCLXXIX) perqu ja no en tindr cap. Les dones en la novella fan de la seua fortuna material personal una matria afegida dinters per als homes. Carmesina, en agrament a Tirant, li fa entrega de diferents tresors:

Com fon en gonella, puj ab les dos donzelles alt en la torre del tresor e all totes tres pesaren una crrega de ducats, e la princessa don crrech a Plaerdemavida la fes portar a la posada de Tirant. (CCLXXXI)

Porta entreoberta als honors

s clar que per a aquells dorigen burgs o per a la gent del poble de classe mitjana o baixa, llevada lesglsia, la cavalleria era lnica porta entreoberta perqu pogueren aconseguir determinats honors que estaven fora del seu abast per raons de naixement, singularment si no tenien recursos propis, diners, bns, protectors o, en aquest cas concret, protectores. Si amb el seu valor militar i guerrer, expressat en el camp de batalla o en els duels, demostraven la seua excellncia, immediatament creixien les expectatives de millora social i econmica. Cal tindre molt present que les aspiracions de les persones que no eren dorigen noble estaven limitades pel sistema feudal, que repartia els poders entre els nobles, els clergues, els poltics (senadors i representants reials) i els soldats. Per tant, era aquesta darrera via lnica possible, i donaria molts bons resultats, perqu Tirant aconsegueix tot

11

el que vol: ser senyor de lImperi grec i hereu de tot lImperi, a Diafebus el fan duc de Macednia, a Hiplit emperador, a Plaerdemavida reina de Fes, etc. Al final, tots aconsegueixen un ttol en aquesta novella en la qual no guanya mai la virtut, sin lastcia. Lemperadriu fa de les seues infidelitats el motiu del seu xit, i tot sajusta a un sentit transgressor de la realitat i de la seua escala de valors.

Si ms no, els ordes de cavalleria es crearen pensant en les necessitats de facilitar protocols amb qu distingir determinats individus socials amb mrits per damunt de la resta de ciutadans, per aix els ordes foren principalment de carcter militar o religis, formats per cavallers sotmesos a la regla. El cavaller no era, necessriament, un noble, per s una persona notable que es comportava com calia que ho fera un noble, amb delicadesa i cortesia en els seus actes.

Els cavallers, per a serho, primer havien de ser admesos a vassallatge, fet que implicava que havien de demostrar les seues habilitats amb les armes, saber combatre a cavall (aix vol dir cavaller, perqu el poble pla combatia a peu) com a hereus de lexrcit celestial el qual, com larcngel sant Miquel i tots els altres sants i ngels i sant Jordi, sempre anava a cavall en batalla i ser fidels al seu senyor. s a dir, que lideal cavalleresc no fou sin una adaptaci de lideal de la noblesa fet extensiu a la resta de la societat, de manera que saplicava el codi corts pel que fa a les relacions amb les dones i el dhonor entre cavallers.

Quines sn les qualitats dun cavaller i, per tant, quines sn les qualitats de Tirant? Lhonor, la lleialtat, el valor, la pietat, el sentit de la justcia, la defensa dels dbils, lamor, la cortesia, la gentilesa i la compassi. Al cavaller, les seues accions el fan un heroi immortal que, com a tal, est per damunt de la resta dels humans, tinguen ttols o no, que en aquesta elevaci ja no importa gens. Ara b, Martorell sap conrear aquestes qualitats i, al mateix temps, home experimentat, viatjat i decebut de la vida, fer burla de les seues idealitzacions. Per exemple, desacredita el suposat prestigi de la guerra i el gust per entrar en batalla. Tirant sha trencat una cama i es troba al palau ats pels metges

12

personals de lemperador, feli en el temps lliure, en la contemplaci de la princesa:

e a causava la bella vista que tots dies havia de la princessa. E no desijava ni pensava molt en anar a la guerra, mas son desig era pogus haver plaer complit de sa senyora, e la guerra, quisvulla la fes. (CCLVIII)

Est clar, la guerra, quisvulla la fes crea amb ella una irnica distncia.

Amb tot, i com diem, els ideals cavallerescos eren els que regien les relacions humanes amb normes prestigioses, qesti que va fer que se sublimaren socialment. De sobte, si alg era nomenat cavaller per aquest ritu, acceptava sotmetres a normes de gran dignitat, per tots estimades potser llavors ja no tant, que feien possible que, encara que laspirant tinguera procedncia socialment baixa, en ser armat cavaller es trobara en pla digualtat amb la noblesa o amb altres cavallers i, fins i tot, poguera competir amb ells, mesurarshi en duel, aspirar a certs reconeixements, mostrarse digne de privilegis i, en definitiva, regirse per regles elevades dun fonament que ning no posava en dubte.

Aix saplica al mateix Tirant, que no sabem don ve ni si t un llinatge acreditat, per ms que tot fa pensar que no. La prova, la trobem en el fet que la princesa Carmesina, en ferli lelogi com a home i cavaller, no li troba cap defecte: No li mancava altra cosa, per sser complit de totes les perfeccions e grcies, sin una poca de sanch real que hagus tengut (CDLXXVI). Per tant, lnica mancana s una cosa que no est al seu abast, per per la condici de cavaller, que li dna el rei dAnglaterra, pot pujar, com fa, per lescala social fins a llocs molt destacats. Aquesta via, tan sols la permet la cavalleria, lnica solvent perqu els homes de famlies mitjanes, baixes o planes obtingueren glria, honor i fama. I millor si aix estava referendat per la victria en batalla sobre els enemics, la conquesta de noves terres condici derivada de lanterior, la preservaci de la salut, latenci dels bons costums, el conreu de la saviesa i, per descomptat, la lluita contra lislam,

13

causa principal dels cavallers ja que aquest era el seu enemic natural, i, no cal dirho, lexercici de lamor.

Els perills dsser cavaller

Tamb daix fa broma Martorell. La perversa Viuda Reposada, per a desacreditar la princesa Carmesina a fi que Tirant es desenamore della i poder aconseguir lafecte de lheroi, idea la mentida que Carmesina t relacions amoroses amb un negre hortol de nom Lauseta, en qui es conjuga tot el que un cavaller cristi desdenya: s moro, negre de pell, hortol, mahomet i esclau. Quan veu, per engany, que la princesa sentrega al moro, Tirant entra en desesperaci fins al punt que es creu malalt de mort i demana que, quan haja mort, el seu cos siga portat a Bretanya: E sobre lo meu vas seran pintats caps de moros negres, ab letres scrites entorn del meu sepulcre: Causa odiosa per qu mor Tirant lo Blanch.

La histria de la Viuda Reposada, una dona que deliber de sembrar en la cort duna molt bona llavor qui es nomena sisnia mesclada amb mala voluntad (264), el professor de la Universitat de Valncia Rafael Beltrn ha volgut veure la seua influncia en la histria de Dalinda del Cant V dOrland furis, i incls el plantejament ho reconeix en linici de Les mil i una nits que, va poder arribar a llegir Martorell? Ms directament estaria un altre prstec ms de Ros de Corella (de la Tragdia de Caldesa), autor tan present en Martorell.

Per altra part, el professor Albert Hauf, ha considerat que lorigen daquesta narraci cal buscarlo en un exemplum dUbertino da Casale i en lArbor Vitae Crucifixae que evoca Eiximenis en el Ter del Chresti. Hauf tamb la vincula a dos novellini dAsuccio Salernitano, escrits entre 1450 i 1475, en els quals apareix el mateix assumpte amb un esclau negre i incls la simulaci en lengany.

s clar que per lexercici de lamor, el cavaller sexposa a perills, a ser ferit, fins i tot a morir. La Viuda Reposada ho explica daquesta manera:

14

Ell parla com a prom, mas no com a cavaller enamorat, car los gloriosos fets de les armes dignes sn de renom e fama, car tots sn stats fets, o la major part, per dones. (CCLXIX)

La part final s confusa perqu pot llegirse com que la majoria dels fets darmes estan fets per dones, per no s aquesta la interpretaci adequada, la Viuda el que vol dir s que sn les dones les que propicien que els homes facen fets gloriosos darmes, dignes de fama.

Els perills a qu se sotmeten els cavallers tamb sn per deslliurar les dames del risc de deixar de ser donzelles, perqu aix sentn com a element espiritual, ja que el principal premi, el tresor ms valus, s la virginitat de la dama. Una vegada que lhome ha entrat en lo castell, aquesta mateixa dama es desplaa a una categoria ben diferent en lescala de lestima social. Aquesta metonmia del castell, segons Mart de Riquer, estaria present, potser, en la parla militar dels soldats, formaria part de les bromes que feien en els campaments entre homenots, encara que cal fixarse en lampli repertori iconogrfic medieval, en formes de dibuixos, illustracions, lletres capitulars, illuminacions de llibres, etc., on es poden trobar castells amb una dama sobre els merlets que, al meu parer, sn ms prxims a aquesta interpretaci. Per tant, ha dentendres daquesta manera. Albert Hauf ho ha resolt en estudiar Manus habent, els eufemisfes amorosos militars en el Tirant.

[...]